Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
2 / 2
bandera

ITÀLIA

Relat d'un viatge de 9 dies en cotxe a la Toscana

Data Data viatge: 2012. Publicat el 11/08/2012
2.4 de 5 (105 vots)

 2. DIARI DE VIATGE A LA TOSCANA

PISA - LUCCA - SAN BARONTO - PISTOIA (1 de Juliol)

Al matí vam sortir a les 9:00 cap a Lucca, tan sols a uns 25 minuts de Pisa. Vam aparcar al costat de l'entrada principal, a la Piazza Independencia (aparcar 3 hores costa 2 €). Era diumenge i vam poder aparcar bé.

Lucca és preciós, indispensable. Entrant per l'entrada principal ja puges a la muralla, després vam tirar cap a la catedral, la piazza Napoleone, la piazza San Michelle, la piazza Anfiteatre (preciosa), la Via Fillungo i llavors vam pujar a la torre del Palazzo Guinigi (val la pena, però una altra tanda de pujar graons).

En total vam estar 3 hores. Ens hagués agradat quedar-nos més estona i aprofitar per dinar, però ens feia mandra anar a posar diners un altre cop al pàrquing i vam marxar de Lucca. Després no trobàvem cap lloc per dinar, era diumenge i molts llocs estaven tancats. Finalment vam trobar un xiringuito a la carretera.

A les 15:00 arribàvem a Residence Il Castiglio, a San Baronto. Ens va costar trobar-ho perquè els números deuen de funcionar d'una altra manera a Itàlia. Està a una sortida en direcció a Vinci.

El lloc és fantàstic. L'encarregada, Sílvia, ja ens estava esperant. Una meravella de persona. Xerra i xerra... no teníem aigua calenta, així que ens va oferir un altre apartament. No vam voler canviar perquè érem 5 i el nostre era meravellós, però ens va deixar la clau de l'altre per dutxar-nos, fins que arreglessin l'aigua del nostre. Era diumenge i no va poder venir ningú a fer-ho, però al dia següent, quan vam arribar, ja teníem aigua calenta.

La piscina preciosa i l'apartament molt gran. No hi havia aire condicionat, només un ventilador al sostre del menjador, però cap problema perquè està a la planta baixa i no feia gens de calor. Tot un luxe d'apartament.

La Sílvia, l'encarregada, va ser molt amable perquè em va donar la informació necessària per anar a Florència. Em va recomanar que agafés el tren a Pistoia (tan sols a 20 minuts d'allí en cotxe), que aparqués en un pàrquing obert al costat de l'estació de Pistoia (1 € l'hora) i que agafés el tren cap a Florència, a l'estació de Santa Maria Novella (el bitllet costa 3,10 € per trajecte).

I així ho vam fer els dos dies que hi vam anar. No va ser una mala opció, ja que això queda a una hora crec de Florència, i una vegada has comptat cotxe, pàrquing i temps, et surt a compte. Nosaltres sortíem de San Baronto a les 8:00 i a les 8:42 ja agafàvem tren, arribant a Florència a les 9:15. I a la tornada heu d'agafar el tren direcció Lucca, però sempre pregunteu abans. Va ser molt fàcil. Allà a les 18:00 tornàvem cap a casa normalment.

Tornant a la ruta, després de fer piscina vam anar a Pistoia per a veure una mica la ciutat i el seu ambient. No està malament per donar un tomb. Era diumenge, però encara hi havia gent ja que es jugava la final de futbol Itàlia-Espanya de l'Eurocopa. Els italians realment viuen el futbol, tots anaven amb banderes... fins i tot els aparadors feien combinacions dels colors de la seva bandera.

^top

SAN BARONTO - PISTOIA - FLORÈNCIA - PISTOIA - SAN BARONTO (2 de Juliol)

Al matí ens vam aixecar a les 7:30 i a les 8:00 sortíem cap a Pistoia per a deixar el cotxe en el pàrquing del costat dret de l'estació de tren. Costava 1 euro l'hora. Vam comprar els bitllets de tren Pistoia-Florència, que costaven uns 6.20 € per persona, anada i tornada. Hi ha trens cap a Florència cada 20 o 30 minuts.

Diuen que la xarxa de trens d'Itàlia funciona molt bé i la veritat és que els dos dies que el vam agafar tot va anar sobre rodes, excepte el primer dia, que quan va passar el revisor ens va fer pagar 5 euros de multa per no haver validat el bitllet. A l'estació ens van donar un bitllet comú per a tots 5, però després s'ha de validar en una maquineta verda que hi ha a les estacions. De fet ho diu en la lletra petita al bitllet, però el noi que ens els va vendre no ens ho va dir. El revisor també va ser desagradable, més aviat se'n reia i semblava sarcàstic (potser perque el dia abans Espanya havia guanyat la final de l'Eurocopa o no se qué contra Itàlia).

Bé, a les 9:15 ja estàvem a Florència. Vaig llegir que Florència l'havíem de recórrer passejant, així que vaig seguir aquest consell i va anar de faula. Només sortir de l'estació vam anar direcció Santa Maria Novella, que és allí davant, i vam entrar a l'oficina d'informació turística. Val la pena anar-hi per a preguntar el que et cal i per a que et donin mapes...

Després vam passar per Via dei Banchi i Via de Cerretarn fins arribar al Duomo. Allí vam fer cua per a pujar a la cúpula. Hi havia moltíssima cua, però un senyor em va dir que una vegada obrien (encara no eren les 10:00) anava ràpid. La meva sorpresa va ser que quan ens van deixar entrar, no ho vam fer a la cúpula sinó al Duomo. La cua estava al mateix lloc, però no em vaig adonar. De fet ho vaig preguntar, però també anaven confosos. Bé, vam entrar al Duomo i vam poder contemplar el fabulós terra, púlpits...

Després ens vam dirigir a la cua per pujar a la Cúpula de Bruneleschi. Hi vam estar una estona, uns 20 minuts. Hi havia gent que passava abans perquè tenia un passi especial, tipus com el de Port Aventura. Pujar a la cúpula és impressionant. Primer pots contemplar les pintures i després pots pujar fins dalt. Impressiona, mires cap a baix i veus les teules de la cúpula que no s'acaben mai.

Després vam passar pel costat del Campanile (de Giotto) i el Baptisteri. De camí a la Plaça Signoria vam passar per la Via Roma, la plaça de la República i la casa del poeta Dante Alighieri (la seva Divina Comèdia fou la primera obra escrita en italià tal qual el conserven ara). A la plaça Signoria hi ha la famosa Fontana di Neptuno, una rèplica de l'estàtua del David de Michelangelo, una estàtua de Judith després d'haver tallat el cap a Holofernes... I allí mateix hi ha també el Palazzo Vecchio.

Tot seguit ens vam dirigir cap al ponte Vecchio, tot ple de joieries. Jo, la veritat, no el vaig trobar tan interessant. Vam creuar i vam caminar una estona pel Borgo St Jacoba fins al ponte Trinita per a tornar a creuar el riu. Després vam caminar amb direcció a l'estació de tren per la Via de Tornaburi, on hi ha grans firmes de luxe... Vam passar per una església molt maca i vam aprofitar per asseure una mica. Estàvem rebentats, així que allà a les 5 i poc ja vam marxar de tornada a San Baronto.

Florència ens va agradar, però ens va agradar més Siena. De tota manera s'ha de dir que són ciutats molt diferents.

^top

SAN BARONTO - SIENA - SAN GIMIGNANO - PANZANO IN CHIANTI - SAN BARONTO (3 de Juliol)

Vam sortir a les 8:00. i vam anar direcció a Grassina i allí ja vam agafar la carretera SS222, anomenada la Ruta Chiantigiana. i qua ara ha estat rebatejada com la SR222 (Strada Regionale 222). És molt maca. Però ens vam equivocar i només vam fer un tram.

La ciutat de Siena és al·lucinant. Vam estar-hi 4 hores, però tant de bo haguéssim tingut temps per a més.

Vam rodar pels carrers de Siena fins arribar a la piazza del Campo, on es celebra el Palio de Siena, la famosa carrera. El dia abans, el 2 de juliol, havien celebrat la festa que té lloc dos cops a l'any. També vam pujar a la torre del Palazzo Pubblico, a la torre Mangia, que hi ha a la mateixa plaça. Val la pena pujar-hi, ja que les vistes són impressionants. I més tard vam entrar al Duomo, imprescindible!. Preciós el terra, i la biblioteca... ens vam quedar bocabadats.

A les 5 de la tarda arribàvem a San Gimignano. Teníem l'opció de deixar gratis el cotxe una hora. Així que la vam veure una mica ràpid, però també estàvem cansats i havíem de tornar. Abans d'entrar en aquesta petita vila emmurallada d'origen medieval hi ha unes vistes impressionants de la Toscana. També imprescindible.

Després de San Gimignano vam tornar a agafar la ruta SS222. Què maco el paisatge!. Només vam aturar-nos a Panzano in Chianti, un lloc petitet, però molt bonic.

De tornada a San Baronto vam passar per Empoli. Crec que és millor passar per aquest cantó si vens de San Baronto. No vam poder visitar Volterra, Castillina in Chianti o Greve in Chianti, pobles que ens havien recomanat.

^top

SAN BARONTO - PISTOIA - FLORÈNCIA - PISTOIA - SAN BARONTO (4 de Juliol)

A les 9:15 tornàvem a estar a Florència. Només arribar, a la mateixa plaça de l'Estació, vam comprar uns bitllets d'autobús a l'oficina de turisme per anar a la plaça Michelangelo. D'allí davant mateix surt l'autobús.

Tothom diu que s'ha d'anar a la Piazzale Michelangelo, potser el millor mirador de Florència, cap al capvespre, però com que no ens anava bé, nosaltres ho vam fer al revés. Tot i això val la pena, si no tens opció. Ens van dir que per anar-hi podíem agafar l'autobús nº 12 o 13 i així ho vam fer. Vam agafar el nº 13, però a mig camí el conductor ens va fer baixar i ens va dir que ara esperéssim al nº 12. No va tardar ni 1 minut. Hi havia una mica de trànsit, però va valer la pena agafar l'autobús i el bitllet només costa 1 euro (només vam agafar bitllet d'anada). Recomano anar en bus perquè així t'estalvies la pujada (e pot baixar a peu).

La vista des de la Piazzale Michelangelo és realment impressionant, potser diria millor que des de la cúpula. Les millors fotos des de la part esquerra mirant de front. Després vam baixar per les escales de l'esquerra en direcció al centre. Val la pena la passejada.

D'anada vam passar per una papereria al carrer Via dei Bardi, la papereria Il Torchio al nº 17 del carrer (no feu cas dels números dels carrers perquè realment van de diferent manera que a Catalunya). La papereria és normaleta, però va de pas i val la pena. Vam tenir sort perquè al carrer següent, Borgo san Jacobo, vam entrar a dos cases. Què maques, tenien fins i tot escultures i pintures. Trèieu el cap si trobeu la porta oberta. Son les cases que donen al riu Arno.

Un cop vam arribar al pont Vecchio vam veure part del corredor Vassariano. Després vam fer un tomb ràpid per la Piazza Pitti, amb el Palau Pitti, l'església de Santa Maria Spina... va ser ràpid.

Vam dinar i a la 13:30 ja entràvem a la Galeria Uffizi (l'entrada és per la part del riu). Les entrades les vam treure per internet. Vigileu, perquè hi ha moltes pàgines on es venen les entrades, però el preu és diferent. En la pàgina oficial costa 8 € (adult) més 4 €/persona per treure-la per internet. Els nens i jubilats entren gratis, però s'han de pagar igualment els 4 € pel tràmit.

Tot i anar amb mainada ens vam passar 3 hores als Ufizzi contemplant les millors obres del Renaixement. Feia una mica de calor, però val la pena. Quan vas amb nens no es pot abastar tot i val la pena destacar les obres més importants. La més impressionant, per al meu gust, és el Tondo Doni de Miquel Àngel. El Naixement de Venus no em va impressionar, li faltava més color.

Després vam anar passejant fins a l'estació de tren per a tornar a casa, a San Baronto. De camí vam passar a veure l'escultura del porc senglar que està a prop d'allí i també vam entrar a una de les farmàcies més antigues d'Europa, l'Officina Farmaceutica di Santa Maria Novella, a prop de l'estació. Realment bonica i no cal pagar per entrar-hi. Cal mirar horaris per tal de no trobar-la tancada.

No vam poder entrar a l'església de Santa Maria Novella, ni al baptisteri... i no vam poder passejar per parts de la ciutat realment interessants. Però dos dies era molt just per a visitar tot Floència.

^top

SAN BARONTO - VINCI - SAN BARONTO - LIVORNO - BARCELONA - Casa (5 i 6 de Juliol)

La Silvia, l'encarregada de l'apartament de San Baronto, ens va dir que con que no havia llogat l'apartament per aquella nit, que ens podíem quedar fins l'hora que volguéssim. Així que al matí ens vam alçar més tard, a les 8:30.

Després d'esmorzar vam anar cap a Vinci. Allí vam deixar el cotxe en una zona d'aquelles on poses en un paper l'hora d'arribada i ens van deixar estar una hora gratis. Vam anar a l'església i després vam anar directes al museu Vinci. Molt bé. De totes formes hi ha una primera caseta on hi ha varies coses. La vam veure de seguida i vaig pensar que tot plegat era una estafada perquè ho vam enllestir súper ràpid. Però va resultar que la noia de dintre no ens havia informat de que hi havia un altre lloc. Per sort el vam trobar i vam acabar de visitar la torre, on hi havia coses molt interessants.

Després vam anar a prop d'allí, a unes bodegues on es pot fer la visita i un tast. Vam fer una mica tard i ja no vam poder fer la visita, però vam fer el tastet i vam comprar vi. Bé. Després vam tornar a l'apartament de San Baronto per a dinar i a descansar una mica.

A les 17:00 vam marxar en direcció a Livorno via Vinci, on vam aprofitar de parar a la casa natal de Leonardo da Vinci. M'havien dit que no valia la pena, però només valia un euro. Realment no va valer la pena, però tampoc vam perdre tant. Està en la ruta de San Baronto a Vinci, una mica abans d'arribar, en una carretereta a l'esquerra que puja cap a dalt. Després vam continuar fins a un poblet, del qual no recordo el nom. No era gaire bonic, però vam fer-hi un gelat.

I a les 19:00 arribàvem a Livorno. Vam aparcar al centre mateix i vam fer un tomb. No es gaire maco, però així ja ens asseguràvem que estàvem a prop del port.

A les 21:00 vam anar cap al port. Ens va costar una mica trobar-lo, tot i que està mig indicat, però una gent molt amable ens va indicar. De totes maneres, quan vam arribar a la fila per entrar ens van dir que havíem de fer el check-in en un lloc que estava a prop, però que era una mica difícil de trobar. Vam tenir sort perquè un noi de Valladolid es va oferir a acompanyar-nos. I menys mal, perquè sinó, no sé pas... Tothom estava igual.

Vam tornar a Barcelona amb el vaixell Ikarus Palace. El vaixell és maco, grandíssim (per a 1.500 passatgers, encara que només n'érem 80) i una piscina fabulosa amb hamaques (no com l'altre vaixell, on hi havia 4 hamaques brutes). Estava buida, però al dia següent la van omplir a primera hora fins a les 2 o 3 de la tarda. El menjar horrorós, els camarots una mica pudorosos, una dutxa... impossible, sortia bullint i no donava opció a freda.... també hi havia un lloc per resar. El meu home em va dir, mira una botiga de catifes, doncs no, era una petita mesquita... ja no us dic res més. Però només és una nit.

Havíem de sortir de Livorno a les 23:30, però finalment vam sortir a les 2:30. vaig dormir fatal perquè se sentien sorolls... però la canalla va dormir bé. Tot i el retard, van dir que arribaríem a l'hora a Barcelona. Al vaixell, la canalla i nosaltres ens ho vam passar bé perquè vam conèixer altra gent.

A l'endemà vam estar tot el dia fent pànxing a la piscina del vaixell. Vam arribar a Barcelona a les 20:00, però entre una cosa i l'altra no vam sortir del vaixell fins a les 21:00. A les 23:30 arribàvem a casa sans i estalvis.

^top
Relat d'un viatge de 15 dies per la Pulla (Puglia) - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2016]
Diari de viatge a la Campània italiana - Rafel Campoy [2016]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Positano, el poble més romàntic d'Itàlia - Sònia Graupera [2011]
Una Setmana (Santa) a Nàpols i voltants - José Villén [2010]
Relat d'un viatge a la Toscana i Umbria - José Luís García López [2010]
Relat d'una escapada nadalenca a Roma - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2010]
Relat d'una volta a Sicília en 7 dies - Roser Escrig Sarreta [2010]
Relat d'un viatge de 9 dies a Sardenya - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2009]
Diari d'una escapada a Florència i Pisa - Vanessa y Roger [2008]
Breu relat d'un viatge a Sicília - Aída Aguirre [2008]
Relat d'una escapada a Bèrgam i el nord d'Itàlia - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Relat d’una escapada a l’Alguer i Sardenya - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Viatge a Sicília - Marta & Josep [2007]
ITÀLIA - Guia i relat d'un viatge a Venècia i Pàdua - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2007]
Viatge a Emilia Romagna en 5 dies - Marta Pérez [2007]
Viatge en cotxe per Itàlia - Luciano Massone [2006]
Umbria, el cor verd d'Itàlia - Sònia Graupera [2006]
Roma, crònica de 6 dies de viatge - Vanesa Jiménez [2006]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat de viatge a Sardenya - Sònia Graupera [2006]
Viatge a Nàpols i la Costa Amalfitana - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2006]
Roma, la ciutat màgica - Mª Dolores Martínez Giménez [2002]
SICÍLIA - Guia i relat d'un viatge a Sicília - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2000/01]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació