logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera d'Itàlia

ITÀLIA

Guia i relat d'un viatge a Venècia i Pàdua

En aquest curt viatge de 4 dies a la regió italiana del Vèneto, vam visitar les ciutats de Pàdua i Venècia, així com les illes de Murano, Burano i Torcello, en la llacuna de Venècia.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2007 | Publicat el 13/07/2007
Darrera actualització: 04/2023
3.0 de 5 (273 vots)

Vista de l'illa de San Giorgio Maggiore
Vista de l'illa de San Giorgio Maggiore

ÍNDEX DE LA GUIA

General
Ruta per Venècia i voltants
Ruta per Pàdua

Introducció

Aquest és un petit resum amb informació, sobretot pràctica, d'una escapada de quatre dies a la regió del Vèneto, incloent la visita a la ciutat de Venècia, a diverses illes de la llacuna de Venècia i també a la propera ciutat de Pàdua.

El Vèneto, de la que Venècia n'és la capital, és una de les 20 regions d'Itàlia i està situada en la zona nord-est del país, entre els Alps i el mar Adriàtic. El nord d'aquesta regió és muntanyenc (zona alpina limítrofa amb Àustria), mentre que el sud és ocupat per la plana del riu Po, entre d'altres.

Avui dia aquesta regió està entre les més riques i industrialitzades d'Itàlia. Els seus llocs d'interès històrics, artístics i paisatgístics, d'entre els que destaca sobretot la ciutat de Venècia, també fan que sigui de les més visitades, amb desenes de milions de turistes cada any.

La ciutat de Venècia (Venezia en italià) està construïda sobre un grup de 118 petites illes que estan separades per canals i enllaçades per més de 400 ponts. Aquestes illes es troben ubicades sobre la Llacuna de Venècia, en una zona poc profunda d'aquesta, limitada al nord pel riu Sile i al sud pel riu Brenta.

La ciutat de Venècia i la seva llacuna van ser inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987, tot i que aquest privilegi està essent constantment reexaminat per al UNESCO ateses les grans amenaces que planen sobre Venècia i la seva llacuna pel que fa a la seva ecologia i la salvaguarda del patrimoni cultural.

L'enorme èxit de Venècia com a destinació turística de primer ordre mundial té com a contrapartida els grans reptes plantejats per un nombre excessiu de turistes al seu centre històric, així com problemes causats per la gentrificació, la contaminació, o els creuers que naveguen massa a prop dels edificis. A això cal sumar-hi altres factors com les marees altes o la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic.

La ciutat de Pàdua (Padova en italià), per la seva banda, també forma part de la regió del Vèneto i està ubicada a uns 40 km a l'oest de Venècia. Aquesta ciutat apareix per partida doble en la Llista de Patrimonis Mundials de la UNESCO: pel seu Jardí Botànic (Orto Botanico), el més antic del món, i per les seves sèries de frescos del segle XIV, situades en diferents edificis del centre de la ciutat.

Com a curiositat esmentar que la població local es refereix a Pàdua com la ciutat dels tres sense, perquè és la seu del «cafè sense portes» (el Pedrocchi Café, que tradicionalment mai tancava), «el prat sense herba» (el Prato della Valle, una antiga zona semi-pantanosa que s'ha convertit en una de les places més grans d'Europa), i el «sant sense nom» (perquè els paduans tradicionalment es refereixen a Sant Antoni de Pàdua, el patró de la ciutat, simplement com «el sant»).

Si aneu a Venècia i disposeu de temps val la pena dedicar al menys un dia a Pàdua, ja que aquesta ciutat té un gran interès per si mateixa, però a més permet escapar de la massificació turística del centre de Venècia.


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

De l'1 al 4 de Juny de 2007.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Girona → flightaeroport de Treviso - Mestre

Dia 2: Mestre - Venècia - Mestre

Dia 3: Mestre - Pàdua - Venècia - Lido- Venècia - Mestre

Dia 4: Mestre - Venècia → ferry → illes de la llacuna → ferry → Venècia - Mestre - Trevisoflight → Girona - Barcelona

Aquesta escapada a la regió italiana del Vèneto, amb origen i final en l'aeroport de Treviso, visita les ciutats de Venècia i Pàdua, incloent algunes de les illes de la llacuna veneciana. Vam allotjar-nos en la ciutat de Mestre, molt propera i ben comunicada amb Venècia, a més de ser més barata en l'allotjament.

Documentació

Només cal el DNI o passaport en vigor per a ciutadans de la Unió Europea.

Nivell de vida

En les dates d'aquest viatge el cost mitjà per al viatger a Itàlia era bastant alt, però en la ciutat de Venècia ho era força més, amb els preus d'allotjaments, restaurants i serveis en general pels núvols.

De fet això és el que cabria esperar d'un lloc tan summament turístic que visiten milions de persones cada any, incloent els viatgers d'alt poder adquisitiu nord-americans i japonesos. A tot això cal afegir que en les dates de la nostra visita era plena temporada alta a Venècia.

Transport

Per a arribar fins a la regió del Vèneto vam agafar un vol de la companyia Ryanair des de l'aeroport Girona-Costa Brava. El bitllet d'avió, anada i tornada, ens va costar 86 € per cap, incloent totes les taxes i extres habituals.

Per anar des de Barcelona fins a l'aeroport de Girona (o viceversa) es pot agafar un autobús de la companyia Sagalés amb inici en l'Estació del Nord de Barcelona. En aquelles dates hi havia un autobús per a cada vol de Ryanair i el seu preu era de 12 € (només anada) o 21 € (anada i tornada, vàlid per a un mes).

L'altra alternativa és anar amb vehicle propi. En aquest cas la millor opció per aparcar el vehicle és utilitzar el pàrquing de l'empresa Aparkivoli. En aquelles dates només es podien reservar períodes de temps superiors als set dies. Aquest pàrquing està vigilat les 24 hores i disposa d'un servei de minibús shuttle que duu fins a la terminal a l'anada o recull a la tornada, ja que el pàrquing està situat a menys d'1 km de la terminal de l'aeroport.

Per a períodes d'aparcament de menys d'una setmana teníem l'aparcament d'Aena, situat enfront de la terminal.

El vol de la companyia Ryanair que vam agafar fins a l'aeroport Canova de Treviso va ser d'1 hora i 20 minuts efectius de vol.

Un cop en la terminal d'arribades vam dirigir-nos al fons a la dreta de la terminal per a trobar l'oficina on es venien els bitllets d'autobús de la companyia ATVO que van des de l'aeroport de Treviso a Venècia i Mestre. El bitllet senzill costava 5 €, mentre que el d'anada i tornada valia 9 € (vàlid fins a set dies).

L'aturada intermitja en la ciutat de Mestre es feia davant de la seva estació de tren, mentre que l'aturada final era a la Piazzale Roma de Venècia. Aquest trajecte en autobús era d'uns 55 minuts fins a Mestre i d'uns 70 minuts a la Piazzale Roma veneciana, tot depenent del trànsit que hi hagi.

Allotjament

Després de buscar molt per Internet vam triar l'Hotel Cris, situat a la Via Monte Nero nº 3/A de Mestre, a uns 250 metres de l'estació de tren de Mestre, per la qual cosa està molt ben comunicat per anar a Venècia o bé cap a l'interior del Vèneto. Aquest hotel no era especialment barat ni està ubicat en l'illa de Venècia, però en la nostra opinió val molt la pena, tenint en ment sempre l'altíssim nivell dels preus al centre de Venècia, especialment en temporada alta.

Es tracta d'un hotel de tres estrelles, però sembla que sigui de més tenint en compte el nivell de les habitacions. Vam pagar 110 € la nit per una habitació doble amb bany, TV, ... El preu incloïa un esmorzar de tipus buffet completíssim i de qualitat, la qual cosa ens permetia caminar hores i hores per Venècia oblidant-nos de la gana.

A més, podem afirmar que el petit edifici de l'hotel és molt bonic, tot estava com acabat d'estrenar i decorat amb molt bon gust. La zona on es troba l'hotel és molt tranquil·la i té aparcament privat per als que vagin amb vehicle propi.

Lògicament podreu trobar algun hotel més barat a Venècia i, sobretot, a Mestre, però si us podeu permetre el capritx d'aquest hotel amb encant és una bona opció per a allotjar-se durant l'estada en aquesta zona.

Guia de viatge

Lo mejor de Venecia, de l'editorial Lonely Planet (col·lecció geoPlaneta en castellà, edició Abril 2007). Aquesta guia de viatge de butxaca fou molt pràctica i manejable. Comptava amb abundants mapes, rutes recomanades i informació pràctica expressada d'una forma bastant visual.

Per a recórrer bé Venècia és recomanable disposar d'un mapa suficientment detallat de l'illa. La guia anterior disposa de mapes que són suficients per a tal fi, però en les oficines de Turisme de Venècia (per exemple la de l'estació de tren de Santa Lucia) disposen de mapes grans i detallats, però no són gratuïts, clar. Costaven 3 €.


RUTA PER VENÈCIA, LES ILLES DE LA LLACUNA I PÀDUA

LA CIUTAT DE VENÈCIA

VENÈCIA (Venezia en italià) és potser un dels llocs més coneguts i turístics a nivell mundial. També és coneguda mundialment com la ciutat dels canals o la Serenissima.

La ciutat va ser històricament la capital de la República de Venècia durant més d'un mil·lenni, fins l'any 1797. Fou una gran potència financera i marítima durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, a més d'un important centre de comerç. Això va fer de Venècia una ciutat rica durant la major part de la seva història.

Vista del Gran Canal des d'un dels ponts de Venècia
Vista del Gran Canal des d'un dels ponts de Venècia

Són molt coneguts els seus nombrosos canals, els quals creen un gran entramat de carrers aquàtics que parteixen del Gran Canal, la seva avinguda central per la que naveguen multitud d'embarcacions de totes les grandàries.

També són cèlebres alguns dels seus fills més il·lustres, com el gran compositor Antonio Vivaldi o també Marco Polo, Tiziano o Giacomo Casanova, per posar-ne només alguns exemples.

Per si els atractius de la ciutat no fossin suficients per atreure tants visitants hi ha un parell d'esdeveniments culturals que també atreuen grans masses de visitants i li procuren àmplia presència mediàtica en tot el món.

El primer d'ells és el Carnaval, la seva festa més popular i amb un punt de sofisticació i glamour gràcies als seus vestits i màscares, que no tenen altres carnavals cèlebres en el món.

I el segon gran esdeveniments és la Bienal de Venècia, un esdeveniment cultural de primera magnitud que inclou també la Mostra di Venezia, un festival de cinema internacional que se celebra cada any a l'illa del Lido.

Com a grans reptes de cara al futur per a la ciutat estan el no convertir-se en un parc temàtic ja que la població autòctona es veu obligada a abandonar-la a causa dels alts preus i per la incomoditat que suposa viure entre tants visitants.

«Acqua alta» en la plaça de Sant Marc
«Acqua alta» en la plaça de Sant Marc

L'altra gran preocupació és el fet que la ciutat de Venècia es va enfonsant a poc a poc i cada cop es veu més afectada per les inundacions periòdiques que pateix, fet que a més empitjora amb l'escalfament global i la pujada de nivell del mar.

A la primavera i la tardor es dóna el fenomen de l'acqua alta (marea alta), durant el qual la Piazza di San Marco i carrers adjacents s'inunden d'aigua fins a tal punt que cal col·locar passarel·les de fusta sobre les quals poder caminar.

De fet, ja feia anys que es parlava d'un mega-projecte molt controvertit i que ja estava en construcció, anomenat MOSE, el qual es basa en aixecar uns dics mòbils que es tancarien en cas d'augment del nivell de l'aigua del mar.

Es preveu que aquest projecte estigui completat l'any 2025.

En la primera nit de la nostra estada a la ciutat de Venècia vam poder constatar aquest problema, ja que ens vam trobar la Piazza di San Marco inundada amb un pam d'aigua, fet que ens proporcionà una imatge curiosa, però que dificultava molt la mobilitat per la zona.

Transport entre Venècia i Mestre

Per arribar a l'illa de Venècia des de Mestre en transport públic hi ha dues opcions, el tren i l'autobús, i ambdues costaven el mateix llavors: 1 € per trajecte. Després de provar els dos la nostra preferència era el tren, ja que era molt més còmode i agradable. Ambdós accedien a l'illa passant sobre el llarg Pont de la Llibertat.

  • Tren. Hi ha molts trens al llarg del dia i fins tard per la nit que realitzen el recorregut entre les estacions de tren de Mestre i de Santa Lucia (Venècia). És un trajecte de només 10 minuts i els trens són molt còmodes. En l'estació de tren de Mestre els bitllets podien comprar-se en l'oficina d'informació d'hotels, mentre que en la de Santa Lucia de Venècia s'havia d'anar a una màquina expenedora que permetia pagar amb diners en efectiu.
  • Autobús. També hi ha força freqüència de circulació d'autobusos entre les dues ciutats. L'autobús nº 2 realitzava el recorregut entre l'estació de tren de Mestre (passa per Via Piave) i la Piazzale Roma de Venècia. Segons el moment del dia l'autobús podia anar molt ple i patir els embussos de tràfic. Els bitllets es podien comprar en l'oficina de venda que hi ha en la pròpia Piazzale Roma o en qualsevol quiosc.
Com moure's per Venècia

Degut a la mida compacta de l'illa de Venècia i a la seva peculiar configuració de carrers, places i canals la millor forma de visitar i conèixer Venècia és a peu. En general els llocs més emblemàtics estan ben indicats, pel que és fàcil moure's per l'illa.

Un altre medi de transport molt útil a Venècia són els populars vaporettos, els autobusos fluvials que recorren els canals més importants, formant una autèntica xarxa de transport per l'illa.

Embús de gòndoles en «hora punta» en un canal de Venècia
Embús de gòndoles en «hora punta» en un canal de Venècia

Un bitllet senzill de vaporetto costava 6 €, molt car, com no, pel que sortia molt a compte comprar un abonament.

Nosaltres vam comprar el de 24 hores (el temps conta a partir de la primera validació) per 15 € i el vam amortitzar sobradament, ja que també ens va permetre agafar els vaporettos a altres illes de la llacuna com Lido, Murano, Burano o Torcello.

Una altra forma de veure Venècia des de l'aigua, i suposadament més tranquil·la i privada, és des d'una góndola, però els preus són estratosfèrics (cal regatejar i no fer-ho el primer dia d'estada a Venècia) i no sempre s'aconsegueix la tranquil·litat i intimitat desitjada, ja que era habitual veure autèntics embussos de góndoles en alguns canals.

Finalment esmentar els traghettos, una mena de góndola gran i compartida que permet creuar el Gran Canal en certs punts (per exemple a Giglio), evitant així donar llargs rodejos a peu per buscar algun dels pocs ponts que hi ha sobre el Gran Canal.

En les dates d'aquest viatge travessar el Gran Canal amb un traghetto costava 0,5 € per persona.

Coses a veure i fer a Venècia

A part del plaer de recórrer els seus carrers, places i canals, a Venècia hi ha moltíssims llocs per a visitar, depenent del temps disponible, de gustos personals i de pressupost. Aquí simplement enumerarem alguns d'ells ja que en qualsevol guia o llibre podreu trobar una descripció més exhaustiva i detallada.

Places

L'única plaça de Venècia que té pròpiament aquest nom és l'arxi-famosa Piazza di San Marco (Plaça de Sant Marc), ja que la resta de places de l'illa reben el nom de Campo. La Piazza di San Marco és potser el lloc més emblemàtic de Venècia. El seu terra és de lloses de pedra de la regió d'Ístria.

La plaça de Sant Marc, amb el seu característic Campanile
La plaça de Sant Marc, amb el seu característic Campanile

La plaça està enquadrada entre cèlebres edificis com la basílica di San Marco, el característic Campanile de maó, el Palazzo Ducale, i els grans edificis de les Procuratie Vecchie (Procuraduries Velles), les Procuratie Nuove (Procuraduries Noves), i la Fabbrica Nuova, la qual ara hostatja el Museu Correr

En l'extrem nord de l'edifici de les Procuraduries Velles està la Torre dell'Orologio, amb un gran rellotge en el centre que assenyala les hores, els dies i el curs dels planetes i les estrelles, i a la part alta de la torre poden veure's un parell de figures que donen les hores copejant una campana.

Sota els porxos de les Procuraduries, en els costats sud i nord de la plaça, estan els vells, famosos i cars Caffè Florian, Caffè Quadri i Caffè Lavena.

Palaus

De palaus (palazzos en italià) a Venècia n'hi ha per donar i vendre. A part del Palazzo Ducale, esmentat abans, n'hi ha molts d'altres igualment impressionants.

Vista del palau Ca' d'Oro
Vista del palau Ca' d'Oro

Alguns d'aquests palaus són el Ca' d'Oro,el Palazzo Grassi, Ca' Rezzonico, Ca' Pesaro, el Palazzo Venier dei Leoni (hostatja la seu del museu Peggy Guggenheim Collection), el Palazzo Fortuny (aquest palau va pertànyer al fill del cèlebre pintor català Marià Fortuny i Marsal), el Palazzo Vendramin-Calergi, i molts més

En aquest sentit una interessant proposta és la visita guiada al Palazzo Foscari (el preu normal llavors era de 4,5 €).

Aquest preciós palau, joia de l'arquitectura gòtica veneciana i situat a la vora del Gran Canal, és actualment la seu de la Universitat Ca' Foscari de Venècia. La visita guiada permet gaudir d'una experiència a mig camí entre la història, l'art i la cultura.

Esglésies

A més de l'emblemàtica Basílica di San Marco, a Venècia també hi ha un munt d'esglésies. Alguns exemples:

Façana de l'esglèsia de San Geremia sobre el Gran Canal
Façana de l'esglèsia de San Geremia sobre el Gran Canal
  • Església de Santa Maria Gloriosa dei Frari, un temple gòtic construït en maó.
  • Església de San Geremia, on hi ha la tomba de Santa Lucia di Siracusa.
  • Església de San Giorgio Maggiore, ubicada en l'illa de San Giorgio.
  • Església de Santa Maria della Salute, de típica estampa veneciana.
  • Església de SS Giovani e Paolo, amb un panteó on estan enterrats molts dux venecians (el nom que rebien als màxims dirigents de la República de Venècia).
  • Església de Santa Maria del Giglio.

Hi ha una mena d'abonament anomenat Chorus Pass que permet l'entrada a 18 esglésies emblemàtiques de la ciutat estalviant diners sobre la compra de tiquets individuals. Llavors el passi costava 8 € per cap, mentre que el preu de l'entrada individual de cada església era de 2'5 €.

Museus

D'entre els nombrosos museus d'art que hi ha a Venècia destaquem, a més dels ja esmentats anteriorment, la Scuola Grande di San Rocco, amb la major concentració d'obres de Tintoretto o la Gallerie dell'Accademia di Venezia, amb una col·lecció de pintura del millor dels grans mestres venecians; ...

Canals

Dels moltíssims canals que hi ha a Venècia destaca per sobre de tots el Gran Canal (Canal Grande en italià i Canalasso en venecià). El Gran Canal és l'artèria principal de la ciutat, amb una longitud de 3.800 metres i una amplada d'entre 30 i 70 metres.

Gòndoles en el Gran Canal de Venècia
Gòndoles en el Gran Canal de Venècia

Té forma d'essa invertida i divideix la ciutat de Venècia en dues parts.

Actualment només el creuen tres ponts, essent el de Rialto el més antic dels tres.

En les seves ribes podem veure fins a 200 palaus, construïts entre els segles XII al XVIII, durant l'època de màxim esplendor de la República de Venècia.

El vaporetto nº 1 recorre el Gran Canal sencer, de principi a final i detenint-se en totes les parades, mentre que el nº 82 és més directe i ràpid perquè només s'atura en algunes d'elles.


Ponts

Dels més de 150 ponts que hi ha sobre els canals de l'illa de Venècia a continuació teniu alguns dels més emblemàtics:

El pont de Rialto sobre el Gran Canal de Venècia
El pont de Rialto sobre el Gran Canal de Venècia
  • Ponte di Rialto, el primer pont sobre el Gran Canal;
  • Ponte dell'Accademia, de fusta;
  • Ponte dei Scalzi, molt proper a l'estació de tren;
  • Ponte delle Guglie, sobre el canal de Cannaregio;
  • Ponte di Calatrava, un nou i polèmic pont dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava i que en les dates de la nostra visita estava inacabat i amb les obres paralitzades;
  • Ponte dei Sospiri, que connecta el Palazzo Ducale amb la Prigioni Nuove (la presó nova) i s'anomena així pels sospirs dels reus que passaven per aquí abans de ser tancats a la presó;

Altres llocs

Val molt la pena visitar el Ghetto di Venezia, una petita zona de Venècia, ubicada en el barri de Cannereggio, en la qual van ser concentrada a la força la població jueva en el s. XVI, en l'època de la República de Venècia.

Imatge del Campo di Guetto Nuovo
Imatge del Campo di Guetto Nuovo

Inicialment, l'any 1516, ocupava una petita illa anomenada Ghetto Nuovo, però en el decurs del temps la zona es va anar ampliant i va donar lloc al Ghetto Vecchio l'any 1541 i el Ghetto Nuovissimo l'any 1633.

Aquí podreu veure sinagogues (per fora, almenys), escoles hebrees i, en general, edificis més alts de l'habitual en l'illa de Venècia, ja que així s'aprofitava més el poc espai disponible en el barri,

Per altra banda, també paga la pena de veure l'edifici que ocupa el Teatre La Fenice, reconstruït i reobert després del paorós incendi que el va destruir completament a principis de l'any 1996.

La Fenice és un dels coliseus operístics més famosos d'Europa i de més renom en la història de l'òpera.

Les illes de la Llacuna de Venècia

Tal com ja hem comentat anteriorment la Llacuna de Venècia és una badia tancada del mar Adriàtic que inclou, entre altres, l'illa de Venècia. Té una superfície de 550 km2.

Apart de la ja esmentada illa de Venècia, altres illes populars en la llacuna són Murano, Burano, Torcello, San Michele o Giudecca, entre d'altres. Si disposem d'un abonament per al vaporetto val la pena aprofitar-lo per a navegar per la llacuna de Venècia i visitar algunes d'aquestes illes.

Proposta d'excursió per les illes de la Llacuna de Venècia

Una bona excursió per algunes de les illes de la llacuna, amb inici i final en l'estació de tren Santa Lucia (Ferrovia) i que implica més de mig dia entre navegació i visites és aquesta que vam fer nosaltres:

Davant de la Ferrovia vam agafar el vaporetto nº 42 a l'illa de Murano, el qual segueix el seu recorregut pel canal Cannaregio i voreja l'illa de Venècia pel seu extrem nord-oest fins a arribar a Fonamento Nuovo, des d'on es dirigeix a l'illa de Murano, passant abans per San Michele, l'illa-cementiri.

Cases colorides a l'illa de Burano
Cases colorides a l'illa de Burano

A l'illa de Murano vam baixar a la parada de Colonna i vam anar caminant fins a Faro, veient pel camí nombroses botigues i interessants tallers relacionats amb l'arxi-famós vidre de Murano.

A la parada de Faro vam agafar el vaporetto LN que anava fins a l'illa de Burano, passant al costat de les illes de San Giacomo in Palude, Madonna del Monte i Mazzorbo.

L'illa de Burano és molt bonica i paga molt la pena, sobretot si se surt del carrer principal, molt turístic, i ens perdem per altres carrers de l'illa, on podrem veure les fotogèniques cases pintades amb vius colors molt característics.

Des de Burano vam agafar el vaporetto T (n'hi havia un cada 30 minuts) que anava cap a l'illa de Torcello.

És un curt trajecte de 5 minuts entre les dues illes, als que s'han de sumar 10 minuts més caminant des de l'embarcador fins a la Catedrale di Santa Maria Assunta, on vam poder gaudir d'uns mosaics bizantins extraordinaris. L'entrada a aquesta basílica costava llavors 3 € per cap, Adjacent a la Catedral hi ha la bonica Chiesa di Santa Fosca.

A més l'entorn i el camí entre l'embarcador i la catedral és molt bonic. Molt recomanable la visita a Torcello .

La Catedrale di Santa Maria Assunta a l'illa de Torcello
La Catedrale di Santa Maria Assunta a l'illa de Torcello

Després de la visita a la catedral vam tornar a l'embarcador de Torcello, on vam agafar el següent vaporetto T que anava a Burano i allà vam connectar amb el vaporetto LN cap a l'illa de Venècia, concretament a la parada de Fonamento Nuovo. En total aquest trajecte entre illes suposa uns 40 minuts de navegació.

A la parada de Fonamento Nuovo vam baixar i caminar uns 50 metres cap a l'est, fins arribar a la parada del vaporetto nº 52.

El vam agafar i amb ell vam vorejar mitja illa de Venècia cap a l'est fins arribar a la parada de San Zaccaria.

I des d'aquí vam caminar fins a la propera parada de San Marco Giardinetto per tal d'agafar el vaporetto nº 4 que ens havia de portar a la Ferrovia, punt inicial i final d'aquesta llarga excursió.

Una altra possible ruta per la Llacuna de Venècia és la que porta a l'illa de Lido di Venezia, podent-se agafar els vaporettos nº 1 o nº 82, entre d'altres, d'anada i tornada des del Gran Canal.

Compres a Venècia

A Venècia les possibilitats de comprar només estan limitades pel propi límit de la targeta de crèdit, al qual no és difícil arribar pels exorbitants preus de qualsevol cosa relacionada amb Venècia.

Però amb disciplina i autocontrol encara és possible comprar algun record de la nostra visita a la ciutat dels canals...

Màscares de carnaval  d'estil venecià
Màscares de carnaval d'estil venecià

Per a la compra de màscares venecianes, per exemple, la nostra humil recomanació va cap a la botiga Venice Fashion (Ponte delle Guglie 326, en el barri de Cannaregio), amb una gran exposició de màscares, vestits i ornaments de carnaval de tots els tipus i preus.

Però si es buscàveu màscares amb més glamour llavors es podia anar a la botiga-taller Mondonovo Maschere, tot i que posteriorment va tancar de forma permanent. Una llàstima!!. Tenia un catàleg de més de 800 models, des de les màscares tradicionals de la Commedia dell'arte fins a les més particulars i extravagants. Algunes d'aquestes màscares havien estat utilitzades per directors de cinema tan afamats com com Franco Zeffirelli a La Traviata), Kenneth Branagh a Molt soroll per no res o Stanley Kubrick en el film Eyes wide shut.

Menjar a Venècia

La nostra experiència amb el sector de la restauració a Venècia no va ser massa bona, ja que en els llocs que vam escollir la relació qualitat-preu no va ser molt satisfactòria, pel que no podem recomanar-los.

Però potser va ser només qüestió de mala sort. A Venècia hi ha una miríada de llocs on menjar, però el fet de que sigui un lloc híper-turístic propicia que la qualitat no vagi aparellada a l'alt preu pagat.

En els següents restaurants i gelateries no vam estar-hi personalment i no podem opinar en primera persona, però ens van ser recomanats per una amiga en dates posteriors a aquest viatge i els reproduïm aquí per si us poden ser útils:

  • La Zucca, a San Giacomo dall'Orio, en el barri de la Santa Croce
  • Antiche Carampane, en el carrer San Polo nº 1911, a tocar del Ponte di Rialto.
  • Osteria Anice Stellato, a Fondamenta de la Sensa nº 3272, en el barri de Cannaregio.
  • Birraria la Corte, a Campo San Polo nº 2168, si voleu pizza de nivell.
  • Gelateria Paolin, a Campo Santo Stefano nº 2962, davant de l'església del mateix nom i del quiosc de diaris.
  • Gelateria Nico, a Fondamenta Zattere, en la cantonada amb el canal de San Trovaso.

PÀDUA

PÀDUA (en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto. Aquesta ciutat està situada uns 40 km a l'oest de la ciutat de Venècia.

Pàdua és una ciutat bonica i pintoresca, amb una densa xarxa de carrers en el centre històric medieval i nombrosos ponts que creuen el riu Bacchiglione. Encara conserva les seves muralles medievals en bona part del seu perímetre i posseeix molts monuments i llocs d'interès artístic.

Finalment, esmentar que Pàdua també és famosa per la seva Università degli Studi di Padova, fundada l'any 1222, essent la segona universitat més antiga d'Itàlia i la cinquena més longeva del món encara activa. Per les seves aules van passar científics tan cèlebres com Galileu, Copèrnic o William Harvey.

Transport entre Pàdua i Venècia

Des de l'estació de ferrocarril Venezia-Mestre hi ha molts trens al llarg de tot el dia (des de les 5:30 fins a mitjanit) fins a la ciutat de Pàdua. El bitllet en 2ª classe costava llavors 2,85 €.

Es tracta d'un curt i agradable trajecte de només 20 minuts des de Mestre (uns 30 minuts si l'origen és l'estació Venècia-Santa Lucia). El mateix s'aplica per al trajecte de tornada des de Pàdua cap a Mestre o Venècia.

Des de l'estació de tren de Pàdua fins al centre històric hi ha un agradable passeig d'1 km seguint l'avinguda Corso del Popolo primer i el Corso Garibaldi després.

Coses a veure i fer a Pàdua

Des de l'època medieval la vida civil, política i econòmica de la ciutat de Pàdua es va organitzar al voltant del Pallazzo della Ragione, situat en el cor del centre històric. Es tracta d'un enorme i vistós edifici construït en el s. XIII com a seu del tribunal de l'Ajuntament i ampliat posteriorment.

Piazza della Erbe i Palazzo della Ragione
Piazza della Erbe i Palazzo della Ragione

El primer pis està format per una sala de dimensions espectaculars (80 x 27 metres), en la que hi ha uns frescos meravellosos i dividits en 333 requadres que representen un rar exemple de cicle astrològic medieval.

Aquests espectaculars frescos formen part, juntament amb d'altres en diferents llocs de la ciutat, de la sèries de frescos del segle XIV inscrits com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'entrada costava llavors 4 €. Aquest edifici separa la Piazza dei Frutti de la Piazza della Erbe, en les que s'instal·len els mercats paduans ininterrompudament des de fa vuit segles.

A partir d'aquest punt podem agafar qualsevol carrer per a poder admirar bonics palazzos i edificis històrics de tota mena que trobarem al llarg dels seu traçat.

Molt aprop trobem la Piazza del Duomo, on trobem la Basílica del Duomo i el Museo Diocesano di Padova, el qual ocupa Palazzo Vescovile, l'antiga residència del s. XV del bisbe de Pàdua. L'entrada valia 4 €/pax.

El Prato della Valle (Pàdua)
El Prato della Valle (Pàdua)

Cap a l'oest topem amb el carrer A. Mussato i el riu Bacchiglione, des d'on podrem veure al lluny la torre de l'Osservatorio Astronomico.

Tornant al centre, fins arribar al Palazzo Moroni, actual seu de l'ajuntament i baixant per Via Roma arribem a Prato della Valle, una preciosa i enorme plaça de l'època napoleònica amb jardins i 78 estàtues de paduans il·lustres.

Continuant per Via Belludi vam arribar a la Piazza del Santo, amb la seva majestuosa Basilica di San Antonio, aixecada en el s. XIII amb una fusió d'estils romànic, gòtic, bizantí i morisc.

En les dates de la nostra visita a Pàdua s'estava celebrant el mes de San Antoni, el sant i patró de la ciutat, i que celebra el seu dia el 13 de juny, amb multitud d'actes religiosos als que assisteixen pelegrins vinguts de tot el món.

Molt aprop d'aquí es troba l'Orto Botanico, un jardí botànic que fou fundat l'any 1545 i que és el més antic del món que encara resta en la seva ubicació original. També figura en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO.

Más al nord, en el carrer Galileo Galilei, podem veure la casa de Galileo Galilei en la que va viure durant un temps aquest genial astrònom, físic i enginyer italià.

La Basílica de Sant Antoni (Pàdua)
La Basílica de Sant Antoni (Pàdua)

I molt proper a la Piazza Cavour, de nou en el centre, està el Caffè Pedrocchi, un preciós cafè d'estil neoclàssic del s. XIX.

Tornant per la Via Eremitani en direcció a l'estació de tren vam passar pel costat de la Chiesa degli Eremitani, del segle XIII, i més enllà vam arribar a uns bonics jardins en els que es troba la Cappella degli Scrovegni, una de les joies de la ciutat, ja que conté la més important i fascinant col·lecció de frescos del gran artista italià Giotto, realitzats a principis del s. XIV i que es troben en un perfecte estat de conservació. L'entrada costava llavors 8 € per cap.

La targeta Padova Card, que en les dates d'aquest viatge costava 14 €, permet visitar gratuïtament la majoria de llocs significatius de Pàdua i la seva província durant un termini de temps de 48 hores, pel que surt a compte si tenim la intenció de visitar diversos llocs d'aquests en els que es paga una entrada.

A més, permetia l'ús gratuït d'alguns aparcaments de la ciutat i dels autobusos APS urbans i metropolitans. Es pot obtenir en les oficines d'informació turística de la ciutat o bé en el Musei Civice di Padova.

Menjar a Pàdua

A Pàdua recomanem molt especialment el restaurant-pizzeria Pago Pago, en el nº 59 de Via Galileo Galilei. Menjar molt bo, abundant i a un preu raonable. No deixeu de provar, si encara estigués en el menú, els taglialoni al nero di sipia amb gamberi e rucola. Deliciosi!.

Un aperitiu típic del Vèneto amb Spritz (Padua)
Un aperitiu típic del Vèneto amb Spritz (Padua)

Per altra banda no podem marxar de Pàdua (o de Venècia) sense provar l'spritz, un aperitiu alcohòlic que en la regió del Vèneto constitueix un autèntic ritual popular al que es lliuren els seus habitants a partir de mig matí.

La composició de l'spritz depèn de la interpretació de cada cambrer, però a Pàdua i Venècia es prepara barrejant Campari, Aperol o Cynar a una base de prosecco (vi blanc sec) i soda, i afegint-li una rodanxa de llimona, taronja o una oliva. En qualsevol cas, sembla haver una regla no escrita de preservar sempre la coloració entre vermella i ataronjada del còctel.

En la ciutat de Pàdua, la Piazza del Santo (per exemple en la terrassa del Bar Padua) o la Piazza della Erbe són un bon lloc per tastar l'spritz. I a Venècia recomanem la plaça Campo Santa Margherita.


ITÀLIA - Guia i relat d'un viatge a les ciutats de Torí i Milà - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2024]
Relat d'un viatge de 12 dies per l'Úmbria, els Abruços i el Laci - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2018]
CAMPÀNIA - Guia i relat d'un viatge a Nàpols i la regió de la Campània - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2018]
Relat d'un viatge de 15 dies per la Pulla (Puglia) - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2016]
Diari de viatge a la Campània italiana - Rafel Campoy [2016]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Positano, el poble més romàntic d'Itàlia - Sònia Graupera [2011]
Relat d'un viatge a la Toscana i Umbria - José Luís García López [2010]
Relat d'una escapada nadalenca a Roma - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2010]
Relat d'una volta a Sicília en 7 dies - Roser Escrig Sarreta [2010]
Una Setmana (Santa) a Nàpols i voltants - José Villén [2010]
Relat d'un viatge de 9 dies a Sardenya - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2009]
Diari d'una escapada a Florència i Pisa - Vanessa y Roger [2008]
Breu relat d'un viatge a Sicília - Aída Aguirre [2008]
Relat d'una escapada a Bèrgam i el nord d'Itàlia - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Relat d’una escapada a l’Alguer i Sardenya - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Viatge a Sicília - Marta & Josep [2007]
Viatge a Emilia Romagna en 5 dies - Marta Pérez [2007]
Roma, crònica de 6 dies de viatge - Vanesa Jiménez [2006]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat de viatge a Sardenya - Sònia Graupera [2006]
Viatge a Nàpols i la Costa Amalfitana - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2006]
Viatge en cotxe per Itàlia - Luciano Massone [2006]
Umbria, el cor verd d'Itàlia - Sònia Graupera [2006]
Roma, la ciutat màgica - Mª Dolores Martínez Giménez [2002]
SICÍLIA - Guia i relat d'un viatge a Sicília - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2000/01]
Navegar por Venecia - Idees i consells per a veure Venècia des de l'aigua (article de la revista Consumer.es)