logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Croàcia Bandera d'Itàlia

CROÀCIA / ITÀLIA

Relat d'un viatge en cotxe a Croàcia i nord d'Itàlia

Àngels Cros
Published on Data viatge: 2008 | Publicat el 24/11/2008
2.4 de 5 (211 vots)

Aquest és el relat, dia a dia, d'un viatge a Croàcia amb cotxe propi, que vam fer del 27 de juliol al 16 d'agost de 2008. Pel camí vam fer una aturada al llac de Garda i als Dolomites, en el nord italià. Al final del relat adjuntem un capítol de conclusions amb les nostres impressions sobre els llocs visitats.


DIARI DE VIATGE

22 i 23 de juliol

A les 5 œ del matí hem sortit de Cerdanyola del Vallès, i després d'un viatge tranquil, a les 2 de la tarda hem arribat al càmping 5 Vallées de Briançon, on anem per tercera vegada. Després de dinar hem anat a visitar Briançon, i com que demà passa el Tour de França, i per tant estaran les carreteres bloquejades, hem decidit allargar un dia més l'estada, a fi de poder pujar a La Meije, si el temps acompanya.

Al dia següent, puntualment hem sortit a la rotonda que tenim a prop del càmping, i a esperar el Tour. El primer a passar ha estat la caravana publicitària, realment espectacular i inacabable. En canvi els ciclistes ha sigut vist i no vist, ja que com que feia poc que havien sortit, excepte un grupet que anaven escapats, tots els altres anaven en pelotón. Total, hem estat unes dues hores a ple sol, però ha valgut la pena, ja que es quelcom que no es veu cada dia.

Després d'un banyet a la piscina, i dinar, a la tarda hem pujat cap al Col d'Izoard, i després de tornar per Briançon, hem pujat a dos poblets que veiem des del càmping, i que son Puy de Saint Pierre, des d'on hi ha una gran panoràmica, i Puy de Saint André, aquest no tan maco.


24 i 25 de juliol

Com que s'ha aixecat un dia esplèndid, hem aprofitat el matí per anar cap a La Meije, de 3200 m. d'alçada. La vista i les glaceres, sensacionals, i hem aprofitat també per visitar una gruta de gel, diferent de la que vàrem veure l'any passat, però també molt maca. L'únic que està una mica barroer és el camí que hi porta, ja que patina i no hi ha ni una simple barana, amb el que hi ha més d'un cop de cul.

A la tarda hem aprofitat per passejar per un centre comercial i fer algunes compres. De tornada, piscina, i a preparar-se per la gran aventura, ja que a partir d'ara tot es nou per nosaltres.

Al dia següent hem fet el trasllat cap al llac de Garda sense cap problema, de manera que a la 1 del migdia ja hi érem, però ja han començat els primers problemes amb els càmpings; el primer estava tancat fins a les 2, però sense assegurar-nos si hi hauria plaça, al segon ens han dit que estava complert, així com tots els dels voltants, però al tercer hem tingut sort i hem pogut entrar-hi sense cap problema. A més molt maco, amb una gran piscina i tocant al llac. En acabat de dinar i després d'un bon bany al llac, hem anat cap al poble, a probar els gelats d'aquesta zona. Fantàstics.


26 de juliol

Avui ens hem dedicat a fer el tour del llac de Garda. La primera parada l'hem fet al poble de Sirmione, que és una preciositat. Hem passat un parell de pobles importants, però entre la caravana de cotxes que hem trobat, i que no s'hi podia aparcar de cap de les maneres, hem hagut de passar de llarg. Finalment hem pogut parar a Maderno, més petit i tranquil, però també molt bonic. Hem seguit fins a Riva di Garda, a l'extrem del llac, animadíssim i amb una platja preciosa. Després hem fet una última parada a Malcesine i hem seguit per l'altre costat del llac, on hem vist platgetes realment precioses, si bé no està tan saturat de gent com la banda esquerra.

Com que hem arribat al càmping una mica tard, avui no ens hem banyat al llac, però jo si que ho he fet a la piscina. Al vespre s'ha girat un vent fortíssim i s'han sentit alguns trons. A veure si haurem de marxar amb la tenda molla...


27 de juliol

El que semblava una gran tronada ha quedat en quatre gotes, o sigui que ens hem llevat amb bon sol i la tenda eixuta.

Hem sortit de Garda, i després de passar breument per territori d'Eslovènia, hem entrat a Croàcia. La primera vista de la ciutat d'Opatija, i el que hem vist al travessar la ciutat buscant càmping ja ha sigut molt positiu. Buscant, buscant, per fi hem trobat càmping a Medveja, molt gran i ben instal·lat, amb la platja molt a prop.

Després d'instal·larnos i dinar, hem anat a visitar Opatija, que és una ciutat bastant gran, amb quantitat d'hotels de categoría; alguns d'ells inclús es veuen d'estil clàssic, el que fa pensar que ja fa anys que hi ha turisme de categoria, i no dóna la impressió de que per aquí hi haguessin gaires destrosses per la guerra. A més, al ser diumenge estaba pleníssim de gent.

Hem tornat al càmping per estrenar les platges de Croàcia i puc dir que el primer bany ha sigut sensacional, amb una aigua fantàstica, i a més, com que ja era una mica tard (aquí es fa clar més aviat al matí, però a les 20:15 ja marxa el sol) érem 4 gats.


28 de juliol

Hem anat a agafar el vaixell per anar a l'illa de Cres (20 minuts), però hem hagut d'esperar uan hora i mitja. Hem desembarcat a Pordozjna i hem pujat al poble de Beli, des d'on diu que hi ha una gran vista, però com que no hem pogut aparcar, hem hagut de fer marxa enrera. Hem parat després a Cres, i parada a Balun, on hem fet un bon bany, i després hem seguit cap a Lösing, que es la capital d'una altra illa, que està unida a la de Cres per un petit pont. Hem visitat uns quants pobles, però s'ha de dir que són més macos vistos en perspectiva que no pas per dintre, ja que no tenen res de particular.

Després d'una hora i mitja més d'espera hem agafat el ferri que va a l'illa de Krk, però no ha valgut la pena, ja que al fer-se tard, només hem travessat l'illa, sense veure res, ni tan sols el mar, ja que la carretera va pel mig. Passat el pont que uneix l'illa amb la costa hem passat per Rijeka, que es la capital d'aquesta zona, però un veritable desastre. Amb tot això hem arribat al càmping sobre les 9 del vespre, o sigui que no hem fet res més que anar a sopar al mateix restaurant del càmping, on hem menjat molt bé per un preu relativament baix.


29 de juliol

Hem sortit seguint la carretera de la costa, que és preciosa, ja que tota la estona es van veient platges i poblets encantadors. Avui ja hem començat a veure que aquí no cal que hi hagi cap platja perque la gent es banyi, dons en qualsevol lloc, encara que hi hagin roques i sembli inaccesible, hi posen escales o espigons, de manera que tot és apte per al bany. Això sí, com que són llocs fondos, s'ha de saber nadar, cosa que aquí en sap tothom.

Hem trobat un càmping a Stangrad. La situació fantàstica, ja que està situat a peu de platja. El que no està tan bé són els lavabos, ja que n'hi ha pocs i no massa bé; sort que al ser el càmping petit no hi ha masses problemes.

A la tarda ja hem anat a visitar Zadar, molt maco i amb moltíssima gent. Hem arribat a casa a les 8 de la tarda, que aquí ja es gairebé fosc, però encara he aprofitat per anar a la platja una estona.


30 de juliol

Aprofitant la proximitat de la platja, i com que aquí a les 6 del matí ja és clar, he pogut fer realitat la meva il·lusió de banyar-me a primera hora del matí, i a les 7:45 ja era a l'aigua. Fantàstic!!.

Avui hem anat cap al Parc de Paklenica, espectacular i ple d'escaladors per tot arreu. Hem anat pujant bé, per un camí empedrat i amb ombra, però després hem decidit anar a la cova de Manita Pezina, ja que marcava 40 minuts... Però no se com ho compten, ja que hem trigat bastant més d'una hora, tot pujada, i a ple sol. Total, una truitada, i encara sort que la cova no estaba malament, però la veritat és que n'hem vist de millors i sense tant esforç. Després ha vingut la baixada que encara ha sigut més dura, dons a més que tocaba el sol per tot arreu, i sobre tot l'últim troç que de pujada l'hem fet força bé, a la baixada relliscava de mala manera, o sigui que ha sigut bastant fort. Sort que hem pogut dinar a la vora d'un torrent, on ens hem pogut refrescar una mica.

En arribar al càmping, a l'aigua de cap.


31 de juliol

Per no perdre els bons costums, a les 7:30 a l'aigua i després cap a l'illa de Päg. L'entrada és molt àrida i dóna la sensació de que entres en un paisatge lunar, ja que només hi ha roca pelada. Hem seguit cap a Vlacisici, amb una platja fantàstica, on hem fet el primer bany. Hem parat a Päg, molt turístic, i hem seguit cap a Caska, on també hi ha una gran platja, que no hem deixat de provar.

Com que el panorama per fer el pic-nic no era massa atractiu hem decidit dinar en un petit bar on ens han servit una gran amanida i una super-pizza (la més gran que m'hagin servit mai). Tot plegat, amb cervesa, postre i cafè, per uns 11 € per persona.

De tornada, hem parat a comprar formatge típic de l'illa, que té un gust una mica especial, i hem parat a Novalja, molt bonic també. Arribats a casa, l'últim bany, i el que fa quatre pel dia d'avui.


1 d'agost

Avui hem fet el trasllat seguint la carretera de la costa, que es una preciositat, i passat Sibenik hem trobat un càmping petitet, però sensacional. En realitat és un centre turístic amb apartaments, restaurant, i unes quantes places de càmping, però no crec que en trobem en lloc més cap de tant agradable. Estem situats en una terrassa amb el mar a tocar i només cal baixar una escala per anar a l'aigua. Fins i tot tenim un camp de waterpolo que es pot fer servir de piscina. Una preciositat!!.

A la tarda hem anat a visitar Sibenik. Com que va quedar bastant malmés per la guerra, han aixecat grans blocs sense massa gràcia. Sort que han respectat la part antiga, que està bastant bé. Hem pujat al castell de Saint Michel, i després hem visitat la Catedral, molt maca. El més divertit és que aquí, contràriament a altres esglésies on no deixen entrar amb pantalons curts ni escots, et fan disfressar amb una mena de pareos i un xal que tenen preparats a l'entrada. Total, que ens hem fet un tip de riure al veure la pinta que feiem.

De tornada, un altre banyet, i fins i tot hem pogut seguir un partit oficial de waterpolo des de la porta de casa.


2 d'agost

Avui ens ha tocat anar al Parc Nacional de Krka. Com que el temps segueix sent fantàstic hem pogut gaudir de l'espectacle de les cascades, que són sensacionals. No hem vist solament les primeres, on es banya la gent, sinó que hem seguit el camí (hi ha troços que els hem repetit) fins arribar a un llac, però ha estat molt agradable, ja que tota la estona et va acompanyant el soroll de l'aigua que vessa per tot arreu. Hem acabat amb un bany al peu de la cascada i un bon pic-nic ben sentadets en una taula i acompanyat de la corresponent super-cervesa.

Després de dinar hem volgut anar a veure unes cascades que l'hi han dit a en Joan que estan a 35 km, però resulta que no hi hem pogut arribar ja que estan tallats els accesos. Així que hem fet una gran volta fins a Knin, on l'única cosa destacable que hem pogut veure són les destrosses de la guerra que, si bé a la part de la costa gairebé no queda res visible, aquí si que són ben patents, ja que està ple de cases cremades i amb senyals de metralla.

Al passar per Drnis ens han desviat i hem fet un munt de quilòmetres per no res, doncs no hem pogut veure cap de les cascades marcades al mapa.


3 d'agost

Com ja començo a tenir per costum, a les 7:30 a l'aigua. S'ha d'aprofitar.

Hem sortit cap a Split per la carretera de la costa i hem fet la primera parada a Trogir, poble declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i realment és una meravella; el millor de tots els que hem vist fins ara.

Hem arribat a Split, però com que ja el coneixiem no ha resultat cap sorpresa. Això si, avui moltíssima més gent i calor (41ºC) que l'altra vegada. Hem dinat (molt bé) i hem anat a satisfer el meu desig de menjar un banana Split, però el cert es que els he menjat millors en altres llocs.

A la tornada hem parat a Primösten, també molt bonic i, com tots els pobles, animadíssim. Hem pujat al cap d'amunt, on hi ha el cementiri, i des d'on es gaudeix d'una bona panoràmica. De tornada a casa hem fet l'últim bany, ja que demà toca trasllat i ja veurem el que trobarem.


4 d'agost

Avui, el desplaçament, que havia de ser curtet, ha estat pesadíssim. En primer lloc, al passar per Omis ens han tingut parats més de mitja hora; total perque hi havia mercat, i han restringit el trànsit per la carretera. Després, a Markaska, també hem parat una bona estona, per culpa d'un semàfor i e3n arribar a Plöce, que es on teníem previst acampar, ens hem trobat amb un panorama d'alló més desastrós. Hem anat seguint per la costa (que aquí no es tan maca) i hem arribat a Ston, ja dins de la península de Peljesac, on ens hem ficat en el primer càmping que hem trobat, i que és el càmping Prapatno, magnífic, i també amb una bona platja.

Com que entre unes coses i altres hem arribat bastant tard, hem dedicat la tarda a fer repós, un bon bany, i com que aquesta zona està plena de vivers de musclos i ostres, hem encarregat al restaurant del càmping unes racions de musclos que han resultat ser enormes i ens hem posat com el Quico i per menys de 20 €.


5 d'agost

Amb un temps que segueix sent esplèndid i calorós, anem cap a Dubrovnik, mentalitzats per suar una mica, ja que el recorregut de les muralles és a ple sol. La ruta fins a Dubrovnik torna a ser molt maca i, com a curiositat, hem passat uns 8 km de territori bosnià, en l'única sortida que tenen al mar, i que ja estan aprofitant per fer una zona turística amb hotels, centres comercials, etc.

En arribar a Dubrovnik ja hem vist que hi ha una gentada terrible, doncs entre el turisme de tot arreu (és dels pocs llocs on hem vist espanyols) i que hi han arribat dos creuers, s'hi pot trobar gent d'arreu del món. Hem tingut la sort de, amb una mica de paciència, poder aparcar davant mateix de l'entrada de la muralla. Hem fet tot el recorregut, amb una bona caloreta, i després de la visita de la ciutat, per sortir de les aglomeracions hem decidit dinar fora. Hem tingut feina per trobar algun restaurant, fins que hem arribat a Slano, poblet molt bonic i bastant tranquil, on hem dinat estupendament i gairebé sols.

Hem tornat al càmping i hem fer l'últim bany per treuren's la calorada.


6 d'agost

Després de fer la corresponent cua hem agafat el ferri que va a Korkula. La ciutat, antiga i enmurallada, és molt maca i ben arreglada, amb un gran ambient de restaurants, alguns d'ells molt elegants. Hem fet el recorregut de la ciutat i hem agafat la carretera de la costa que és preciosa.

L'últim bany a l'Adriàtic l'hem fet a Brno, i com que no trobàvem lloc pel pic-nic i amb el sol de justicia que feia, hem decidit dinar a Prizbä, i l'hem encertat de totes totes; primer perque hem dinat estupendament i en una terrassa amb unes vistes sensacionals, sobre un parell de platgetes que llàstima no haver-les trobat abans. A més, el dinar ha estat el més barat de tots els que hem fet. Després de dinar hem anat a fer un tomb i hem pogut veure que ho tenen tot super ben arreglat, amb zones infantils, taules per pic-nic, etc. Una monada.

Com sempre, a la tornada hem hagut de fer la cua corresponent pel ferri i això ha fet que arribessim al càmping ja de fosc.


7 i 8 d'agost

Hem fet per última vegada la carretera de la costa, que no cansa mai, i finalment ens hem endinsat a l'interior, fins al parc de Plitvicka Jezera. Hem acampat al càmping Korane, que pel que sembla forma part del mateix complexe del parc, enorme i ple de gent, sobretot autocaravanes, i és que està situat a només 6 km de l'entrada del parc.

Com que hem arribat una mica tard no hem fet res més que anar a veure l'entrada del parc i fer un tomb pel càmping, prou gran per caminar-hi una bona estona.

Al dia següent hem anat cap al Parc de Plitvicka, i realment és on hem trobat més gent de tots els que hem anat. La visita es pot fer mitjançant vaixell (eléctric), trenet i a peu. Nosaltres ho hem aprofitat tot, però hem caminat gairebé sis hores, ja que hem recorregut els 16 llacs amb les corresponents cascades. Es una preciositat.

A l'hora de dinar, cosa que hem fet en un pic-nic dins del mateix parc, semblava que volia ploure i, fins i tot, s'han sentit alguns trons, però no ha estat res i hem pogut seguir amb la visita tranquil·lament. Per ser l'últim dia d'estada a Croàcia ha estat un dia realment aprofitat i ha valgut la pena, ja que no és fàcil trobar un parc d'aquestes característiques.


9 d'agost

Avui que sortim de Croàcia sembla que fins i tot el temps ens acompanya, ja que s'aixecat el dia núvol i amb força fresqueta. Per no fer el viatge de tornada tan llarg hem decidit fer una nit a Eslovènia i visitar les coves de Postojna que no vàrem veure en un viatge anterior.

La sortida de Croàcia ha estat una mica empipadora, ja que hem trobat caravanes per tot arreu, i això que d'entrada encara eren molt pitjors. Suposo que la causa és perquè ara és quan comencen realment les vacances, sobretot per als italians. A més ens hem trobat amb unes obres en carreteres interiors, on encara es veuen les desfetes de la guerra i ens les hem vist de tots colors per passar-hi.

Un cop acampats a Eslovènia, en un càmping molt maco per cert, hem aprofitat la tarda per visitar les coves de Postojna, que són les millors que hem vist mai, i això que ja en portem unes quantes. La visita es fa una part en tren (9 km) i 1 œ hores caminant. En total són 21 km i són una veritable meravella.

A la nit hem anat a sopar al restaurant del càmping, que per cert està ple de gitans que porten unes autocaravanes impressionants, i hem menjat fantàsticament. Com a curiositat, el plat d'ous amb pernil constava de tres ous ferrats. Una passada!!.


10 d'agost

Amb bon temps, però fresquet, hem fet el trasllat fins a Itàlia. El trajecte no s'ha fet pesat, ja que les carreteres d'ara no tenen res a veure amb les que hi havia quan vam passar-hi per primera vegada amb els Escoda.

Un cop arribats a la zona de les Dolomites ja hem tingut problemes amb el primer càmping, doncs al ser les 2 del migdia l'hem trobat tancat. Hem anat tirant fins a Zoldo Alto, on hem trobat un altre càmping, molt ben situat, però també estava tancat. Sort que hem pogut arreglar-ho amb la mestressa que ens ha vist arribar des de casa seva i encara ha estat prou amable de mirar les zones reservades i deixar-nos col·locar.

Aquesta zona és d'esquí, doncs de davant mateix del càmping surten tele-cadires i els mateixos propietaris tenen botiga de lloguer de material d'esquí; a més, totes les instal·lacions tenen calefacció i es nota que estan preparades per a l'hivern.

A la tarda hem anat a fet un tomb pel poble, molt turístic i preparat per a l'hivern. Curiosament, només hem trobat una botiga de queviures i en canvi incomptables botigues de material de muntanya. Això si, la vista que tenim des de la tenda és realment sensacional.


11 d'agost

Avui, amb un temps que segueix sent esplèndid, hem fet un recorregut molt bonic, ja que en primer lloc hem anat a Pass Pordoi, que nosaltres ja coneixiem i que és espectacular, però això si, amb una gentada tremenda i feines per aparcar. Hem seguit després cap a Canazei, poblet preciós, amb unes cases que recorden les d'Austria per la decoració i les flors. Després hem anat cap a Moena i Pass San Pellegrino, i hem dinat de pic-nic a Alleghe, vora un llac.

A la tarda hem anat al Pass de la Marmolada, que és el pic més alt de les Dolomites i hem fet una parada a Sotoguda, poblet molt bonic, amb forges i botigues d'articles de ferro forjat precioses. D'allà ja hem tornat cap al càmping.


12 d'agost

Avui el temps ha empitjorat una mica i s'ha aixecat bastant tapadot i fresquet, però així i tot hem anat a fer la ruta dels colls que ens ha recomanat l'Albert. Hem fet el Pass de Campolongo, el Pass di Gardena i el Pass di Sella, a quin més bonic, i plens de cotxes, i hem parat a Corbera de Badia, preciós i super turístic.

Com que no trobàvem cap lloc per dinar, finalment ho hem fet en un petit apartat de la carretera i hem tingut la gran sort de trobar rovellons, quasi al costat del cotxe. Sense caminar més de 300 metres hem trobat 70 rovellons i un pegat de fredolics, i això que no hi hem estat més de mitja hora, doncs com que hi ha hagut un petit incident, d'un motorista que ha mort un isard petitet i han avisat als carabinieri per retirar-lo, no ens hem volgut exposar a que ens diguessin que està prohiibit agafar funghis (ja que ens alguns llocs hem vist cartells que limiten la collida) i ens hem conformat amb els que teníem.

A la tarda hem anat cap a Cortina d'Ampezzo, passant pel Pass de Fazarego, i aquesta vegada sí que hem visitat la ciutat, plena de gent, i amb quantitat de botigues, a quina més cara. Ja es veu que aquí ve turisme d'hivern de categoria... Seguint pels colls de Guiau i Stalanza, hem arribat per fí al càmping, encantats dels panorames, però una mica tips de curves, pujades i baixades, amb l'afegit de que són carreteres no massa amples i plenes de ciclistes, pel que sempre s'ha d'anar amb tensió.

Un cop al càmping hem arreglat els bolets, que han sortit sanísisims i els hem cuit per sopar, amb el que ens hem fet una bona atipada. Bon final d'estada a les Dolomites.


13 i 14 d'agost

També, com a la sortida de Croacia, ho hem fet en un dia tristot i fresquet, amb signes evidents de que es prepara un canvi de temps. Quina sort que hem tingut...

El viatge s'ha fet una mica pesadet, ja que entre la part plana d'Italia, que no te gaires alicients, i després els 157 túnels de l'autopista de Ventimiglia, s'ha fet una mica llarg i hem arribat a Fréjus, on teniem pensat acampar, una mica tard.

Per començar, hem parat en tres càmpings i no hi havia plaça enlloc. Ja una mica nerviosos, doncs no esperàvem trobar aquest problema a França, hem anat tirant cap al interior i finalment hem pogut trobar plaça al càmping Le Bravet, força bé, i amb una bona piscina. L'única pega és que hem hagut d'acampar a la vora de la carretera i passa un trànsit terrible. Ens han dit que demà podem canviar d'emplaçament, però pel que hi hem d'estar aguantarem.

Al dia següent la intenció era anar a visitar alguns pobles de la Costa Blava, però només arribar a Saint Tropez, que està allà mateix, ens ha representat un parell d'hores de caravana. Exasperant. Total, que hem visitat Saint Tropez, però no ens ha vingut de gust ni banyar-nos i hem decidit tornar cap al càmping i passar la tarda a la piscina, sense aglomeracions.


15 d'agost

La primera idea era anar a fer el creuer de les illes Hyères i Port Cros, però en vista de l'éxit d'ahir, hem pensat que no arribaríem a l'hora per agafar el vaixell i hem decidit anar cap al interior. No hi ha cap cosa massa espectacular, i més ara que amb tot el que hem vist, tot ens sembla poca cosa. A més, un dels pobles que hem anat a visitar, Draguignan, crec que es un dels més lletjos que hem vist a França. N'hem visitat un altre, Châteaudouble, que aquest si que és més pintoresc, però bé...

Avui el temps tampoc és massa bo, ja que fa molt vent i fresquet, o sigui que si haguéssim decidit anar cap al mar, tampoc hauria anat massa bé. A l'hora de dinar hem hagut d'acabar depressa i corrent, doncs semblava que hagués de ploure, però finalment tot ha quedat en una bona refrescada.

Avui volíem fer un sopar de comiat, però com que hem vist que els preus per aquí son bastant exagerats, no hem volgut que ens aixequessin la camisa i hem anat a un hiper, on hem comprat una pila de coses ja fetes que ens ha permès fer un magnífic sopar i per quatre rals. Quan hem tornat cap al càmping hi ha hagut una bona estona amb unes ventades que semblava que feien perillar fins i tot la tenda; sort que ho aguanta tot...

Després de fer l'últim bany a la piscina, a preparar el sopar i dormir, ja que demà és el dia de tornada.


16 d'agost

La tornada sí que s'ha fet pesadíssima, ja que, cosa que no ens havia passat mai, hem començat a trobar retencions i més retencions per tot arreu, fins arribar a la frontera. Un cop allà ja hem anat bé, però contrariament al que teniem previst, ja que pensàvem arribar a La Jonquera a l'hora de dinar, hem hagut de fer-ho en una cafeteria de l'autopista francesa, i a fe que ens han estafat, dons hem menjat fatal i caríssim. Però com que no hi havia res més...

Amb tot això hem arribat a Cerdanyola a les 6 de la tarda.


Conclusions del viatge

En resum ha estat un viatge magnífic, a més amb l'avantatja per a nosaltres de que quasi tot era novetat.

Llac Garda (Itàlia): molt maco, tant el llac com els pobles. Llàstima que l'excés de gent no ens ha deixat aturar en alguns llocs.

Croàcia: aquest país si que era la gran novetat per nosaltres i realment no ens ha decebut gens, més aviat al contrari, fins al punt de que si estés una mica més a prop, de segur que hi tornariem algún altre any. Tot el que hem vist ha estat maco, però sobretot el mar, d'un color i una transparència increibles, a més amb l'avantatja de que et pots banyar a tot arreu.

Pel que fa als parcs, els tres que hem vist han sigut preciosos, sobre tot el de Krka i el de Plitvicka, ja que resulta incomprensible que a pocs quilòmetres de la costa hi pugui haver tanta riquesa d'aigua. Les ciutats també són molt boniques, encara que algunes, com Dubrovnik, ja la coneixíem i no ens ha sorprès tant. No obstant, segueix sent una ciutat preciosa.

Entre les sorpreses agradables de Croàcia han estat els preus que, de moment, són molt asequibles per a nosaltres, encara que suposo que conforme hi vagi arribant més turisme, també la cosa s'anirà encarint. I també, tan ben preparat i cuidat que ho tenen tot. Viuen del turisme, però el cuiden.

En canvi ens ha sorprès una mica que, malgrat la quantitat de turisme que hi ha, els espanyols només hi van en excursions d'autocar organitzades, ja que als càmpings no hi hem trobat gairebé ningú.

Eslovènia: només hi hem visitat les Coves de Postojne, però ha valgut la pena. Pel que fa al país, és molt diferent de Croàcia, ja que aquí les cases recorden més aviat les d'Austria, contràriament a Croàcia, on son petites i senzilles. Inclús els camps aquí estàn tots treballats i a Croàcia estàn tots abandonats.

Dolomites (Itàlia): aquesta zona si que també ha pagat la pena, ja que encara que hi havíem passat un parell de vegades, al no poder parar, no havíem vist gairebé res i val realment la pena, doncs són unes muntanyes molt especials, i encara que s'hagin vist els Alps o els Pirineus, són totalment diferents, però molt maques.

Relat d'un viatge de 20 dies pels Balcans - Ariadna i Jordi [2012]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relat d'un viatge als Balcans - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2011]
Relat d'un viatge a la Costa Dàlmata - Sònia Graupera [2010]
Diari de viatge a Croàcia - Àlex i Nuri [2009]
CROÀCIA - Guia i relat d'un viatge a Croacia - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2008]