Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
bandera

ITÀLIA

Diari d'un viatge en família de 6 dies a Roma

Data Data viatge: 2015. Publicat el 30/09/2015
2.2 de 5 (44 vots)

Introducció

En aquesta pàgina trobareu el relat detallat, en forma de diari, d'un viatge de sis dies (del 6 al 11 de juliol de 2015) i cinc persones a la ciutat de Roma, la capital italiana.

La dita diu que per a veure tota Roma cal més que una vida, així que, tot i que no vam poder llençar monedes a la Fontana di Trevi, esperem poder tornar-hi un altre cop. La veritat és que la primera impressió que vam tenir en arribar a Roma no va ser gaire bona, però és una ciutat que arribes a estimar.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge

Del 6 al 11 de juliol de 2015.

Despeses del viatge

+ 106,78 € (vol Barcelona-Roma-Barcelona, per persona)
+ 3,99 € (cost de triar seients en el vol de tornada, per persona)
+ 203,79 € (cost apartament, per persona)
+ 17,40 € (taxa turística per l'apartament, per persona)
+ 8 € (bus aeroport Roma - estació Termini, anada i tornada, per persona)
+ 1,5 € (bitllets d'autobús per persona i trajecte en la ciutat de Roma)
+ 37 € (dinars en restaurant, tres dies, per persona)
+ 25 € (compra al súper, per persona)
+ 19 € (gelats, aigües, etc per persona)
+ 14 € (entrades online al Colisseu, per persona) (*)
+ 27 € (entrades online als Museus Vaticans amb audioguia, per persona) (**)
+ 82 € (total benzina i pàrquing a l'aeroport de Barcelona)
= 450 € (total aproximat per persona)

(*) Per al Colisseu els adults paguem 14 € cadascun, incloent els 2 € per fer-ho online. La petita, amb 13 anys, només paga 2 € per fer-ho online, mentre que les més grans, estudiants, paguen 9,5 € inclosos els 2 € per fer-ho online.

(**) Per als Museus Vaticans els adults paguem 16 € de l'entrada, 4 € per la compra online i 7 € de l'audioguia. Per als no adults, en el nostre cas entre 13 i 22 anys i estudiants, són 8 € de l'entrada, 4 € de la compra online i 7 € de l'audioguia.

Consells de viatge a Roma

• A l'estiu fa molta calor, així que és millor sortir aviat pel matí i refugiar-se entre les 14 i 17 hores.
• Portar un paraigües per al sol a l'estiu. No sereu els únics.
• Veure molta aigua i portar una petita ampolla per anar omplint en una de les tantes fonts fresques que trobes a la ciutat.
• Penso que 6 dies van ser suficients, tot i que no vam poder veure-ho tot. Si fa calor és millor prendre-s'ho amb calma.
• Trobo que hi ha molts llocs de Roma on no hi ha aire condicionat o està fluix.
• Portar ben planificat el que vols fer a Roma.
• Caminar molt.
• Mirar prèviament els horaris de les esglésies que es volen visitar.
• Portar mocadors grans per a tapar espatlles i cames en la visita a esglésies.
• Vestir bon calçat i que sigui còmode, ja que gairebé tots els carrers tenen llambordes.
• A Roma la gent acostuma a portar roba còmoda. No és com al nord d'Itàlia, on la gent acostuma a anar més mudada.
• Quan compreu aigua, vigileu que no sigui amb gas (crec que la és amb gas en italià s'anomena frizante).

Llocs destacats que no vam poder visitar en aquest viatge

• Fontana delle Tartarughe.
• La farmàcia que hi ha a la Piazza Santa Maria in Trastevere nº 7.
• La Piazza del Poppolo la vam fer a corre-cuita i les seves esglésies estaven ja tancades.
• La Basílica de Sant Pere també la vam fer massa despresa, i a la seva cúpula no ens va donar temps de pujar.
• També hi ha el Borgueso, que no el vam veure.
• La famosa Via Appia, amb les seves catacumbes.
• A les nits estàvem tan cansats que no teníem ganes de sortir i va ser una pena estar ben bé al rovell de l'ou i no aprofitar-ho.

^top

 DIARI DE VIATGE A LA CIUTAT DE ROMA

Dia 1: dilluns 6 de juliol

En els nostres viatges no podia faltar la ciutat de Roma, la ciutat eterna. Aquest cop vam marxar de viatge cinc persones.

Arribada a Roma

El vol de Vueling a Roma sortia, en principi, a les 10:00 des de la T1 de l'aeroport de Barcelona, però una setmana abans ens van enviar un missatge per correu electrònic dient que canviaven l'hora i que sortiria a les 9:30.

Arribàvem a la T1 a les 7:30. Només arribar ja vam buscar el vol que teníem contractat i ens vam dirigir cap a la porta d'embarcament. L'avió va sortir puntual a les 9:30 i vam arribar a l'hora estimada, les 11:15, a l'aeroport Fiumicino de Roma, a la terminal 2.

Un cop arribes a l'aeroport de Fiumicino t'has de desplaçar fins a Roma, així que vaig mirar per internet i vaig veure que la millor opció era agafar un autocar de Terravision. Tarda aproximadament una hora i et deixa a l'estació de tren Termini de Roma. Terravision també resultava ser l'opció més econòmica per la zona a on ens dirigíem. Cinc bitllets d'anada i tornada em van costar 40 €, així que 4 € per trajecte i persona. També hi havia l'opció d'agafar un tren, el Leonardo Express, que tan sols tarda mitja hora en arribar a Roma, però valia 14 € per trajecte i persona.

Quan vam arribar a l'aeroport va ser fàcil, simplement s'ha d'anar seguint els cartells de Baggage claim, Nothing to declare, Terminal 3 i Bus, sempre cap a la dreta, tal com m'havien indicat els de Terravision. Quan vam sortir de l'edifici (esquerra), vam continuar seguint el cartell que posa Bus cap a la dreta. Els mateixos cartells inclús indiquen el número de minuts que et queden per arribar. Un cop allí, vam veure una llarga cua de gent que segurament estava traient bitllets pel bus, no recordo si era el nostre o d'altres, i crec era una màquina.

Nosaltres teníem hora a les 12:30. Quan vam arribar, hi havia una aglomeració de gent per pujar a l'autobús. Aquest sortia a les 11:50. Ens vam esperar i quan ja estava quasi ple, la senyora ens va dir que, tot i que teníem el servei contractat per més tard, si hi havia places, podríem pujar. A l'acabar, ens va dir que només tenien quatre places, però nosaltres érem cinc. No obstant, vam estar de molta sort, ja que el conductor va dir que si algú es volia asseure al costat seu, davant de tot, podíem pujar. Així que no ens ho vam pensar dos cops. Aproximadament a les 13:00 arribàvem a l'estació Termini de Roma. L'estació de trens Termini està situada al nord de la ciutat (nosaltres veníem del sud).

Doncs ja estàvem a Roma!. La primera impressió no va ser massa bona: més aviat és una ciutat bruta, amb moltíssima calor i és un continu de turistes.

L'allotjament a Roma

Teníem l'apartament a uns 20 minuts caminant, però per Internet vaig buscar la manera d'arribar-hi en transport públic. Hi ha diferents mitjans de transport (bus, metro, tramvia, ...) i normalment només cal comprar un bitllet que et serveix per a tot. Hi ha diferents tipus de bitllet, però nosaltres vam agafar, en un quiosc (també els pots comprar a les botigues de tabac) situat dintre de la mateixa estació cinc bitllets d'un trajecte anomenat: Biglietto integrato a tempo. El pots utilitzar durant els propers 100 minuts en metro, bus i tramvia i val 1,50 € cadascun. Hi ha diferents tipus de bitllets, d'un dia de durada, de dos, inclús de tres crec.

També venen unes targetes anomenades Roman Pass que pots fer tants viatges com vulguis en metro i bus i t'inclou dos entrades a monuments, però pel que vaig estar llegint, no ens valia la pena. Estàvem tan cèntrics, a la conegudíssima Piazza Navona, que tan sols vam agafar el bus dos cops, el primer dia per anar a l'apartament i l'últim per anar a l'estació Termini. Potser l'haguéssim pogut agafar algun cop i estalviar-nos alguna caminada, però havia llegit que de vegades tardes més en esperar el bus, que en arribar caminant. Suposo que pot interessar, quan es tracta d'agafar autobusos centrals que passen amb freqüència, tot i que potser van massa plens i fa calor. Posen una mica l'aire, però no suficient. De fet, una cosa que vaig trobar a faltar a Roma és que, en la meva opinió, hi havia llocs on no disposen d'aire condicionat o està bastant fluix. Suposo que només són dos mesos forts de calor, però els turistes ho passem bastant malament!.

Tornant als bitllets que vaig comprar per anar a l'apartament, bé, només els vaig comprar per si un cas el revisor ens els demanava. Vaig llegir i em van dir, que a Roma ningú pagava al bus. Quan hi puges se suposa que has de validar el bitllet en una màquina groga que hi ha dins, però molt poca gent ho feia, per no dir ningú.

Bé, tal com havia llegit a internet només ens calia agafar el bus 64 o 40 per anar a la parada més propera a l'apartament, Torre Argentina. Al bus un noi ens va indicar on havíem de baixar i con que ell també anava en aquella direcció ens va acompanyar una estona. Va ser molt amable, especialment quan al bus va veure pujar unes senyores sospitoses, suposo romaneses, i em va indicar amb gestos que parés compte amb la bossa. Nosaltres ja estàvem al cas, ja que a la majoria de guies et diuen que estiguis a l'aguait, especialment per la zona de Termini i als autobusos i metro.

Bé, en 7 o 8 minuts baixàvem del bus i en uns 5 minuts ja estàvem a l'apartament Casa Navona (Piazza di Tor Sanguigna, 11 - Roma). Més ben situat impossible, just al començament de la part nord de la plaça Navona!.

Vistes des de la finestra de l'apartament
Vistes des de la finestra de l'apartament

Eren les 14:00 i nosaltres no teníem l'entrada fins a les 15:00. Es troba en un edifici del segle XV que fa cantonada i estava compost de quatre apartaments. Vam trucar a l'intèrfon, de primer no va contestar ningú, però al cap d'una estona ens va obrir la porta una senyora. Vam pujar cap a dalt per unes escales estretes i altes, ja es notava que era del segle XV pel desgast dels esgraons. Quantes i quines persones havien pujar i baixat per aquelles escales?. Quanta història hi havia darrera d'aquells esglaons! De fet, a Roma no veus cap edifici modern.

L'apartament no valia gran cosa, però estava net i tenia el necessari per viure uns dies. Això sí, disposava del més important: és cèntric i té aire condicionat i wifi per al jovent. Ens vam allotjar al primer pis, cosa que no estava malament, només pensar que teníem que pujar quatre pisos després de fer tantes milles... Només entrar ja hi ha un menjador. La mida no està malament, però quedava completament ocupat per un llit petit plegable, una taula de menjador, quatre cadires, un moblet i un enorme sofà llit, que estant obert ocupava una bona part de l'habitació. Com de costum, només havia quatre cadires, així que vam haver d'improvisar.

Després hi havia una habitació de matrimoni, bastant gran amb una mena d'armari/vestidor, i a l'altre costat, un bany, al qual accedies passant per davant d'una mini cuina amb una nevera de mida petita, una placa de cocció de dos focs i un microones. La cuina disposava de les coses bàsiques per cuinar i fregar, fins i tot hi havia oli d'oliva, sal, ... suposo, menjar que havien deixat els hostes anteriors. Nosaltres també vam deixar unes quantes coses quan vam marxar. El bany era petit per a cinc persones, però vam sobreviure. La veritat és que l'apartament era bastant vell i necessitava una reforma immediata, però fent una reforma completa, podria quedar preciós.

Respecte al preu, el qual està especificat en una taula al final del document, per a cinc persones vam pagar 1.019 €. Un cop allí també havíem de pagar la taxa turística, 3 € per dia i persona (només et poden cobrar un màxim de 10 dies i els nens fins a 10 anys no paguen res). Això ens ho van fer pagar només arribar. Una cosa a destacar, és que nosaltres vam arribar i marxar dintre d'un horari normal, però en el paper especificava que si l'arribaves en hores inusuals i crec recordar també dissabtes o diumenges, hi havia un recàrrec extra.

Tot i que eren les 14:00 i no teníem l'entrada fins a les 15:00, ens va deixar quedar. Va ser tot un detall. Pel que fa al dia de tornada la senyora ens va informar que segons l'hora d'entrada dels següents hostes, ens deixarien quedar unes hores més.

Problemes amb l'apartament en general, només en vam tenir un. El tercer dia vaig posar pasta a bullir i va sobresortir bastant aigua. A la nit quan vam voler encendre'l, no vam poder. Suposo que al ser vell, s'havia mullat la resistència i feia saltar la llum. Vaig enviar mail a la senyora i al dia següent va venir un electricista de confiança (disposava de claus). Vam tenir sort que teníem menjar preparat i al dia següent una de les plaques funcionava. Tot i que l'electricista no va tornar, amb l'altra placa em van tenir suficient.

Primer contacte amb la ciutat

Una cosa curiosa de Roma és que hi ha fonts per tot arreu i l'aigua surt molt freda.

Bé, eren les dues de la tarda passades, així que vam desfer les maletes ràpidament i ens vam dirigir a Via del Governo Vecchio per a dinar al restaurant Baffeto, un dels més famosos de Roma per a menjar pizzes realment bones i a preu econòmic. Bé, econòmic no tant, perquè vam pagar 58 € i vam passar bastanta calor. Les pizzes eren bones i, crec, fetes en forn de llenya, però el lloc és petit i només disposen d'uns ventiladors al sostre. De camí cap a casa, vam veure un Carrefour Express i vam aprofitar per comprar una mica. A prop també hi havia un supermercat Coop.

Recorreguts per la ciutat de Roma

Una recomanació meva abans d'anar a Roma és llegir bastant sobre la ciutat i la seva història i després rodar molt per les diferents zones. Per exemple:

- Trastevere
- Zona plaça Navona
- Zona plaça Espanya
- Piazza di Poppolo
- Panteó i Fontana di Trevi
- Fòrum i Palatí
- Colisseu
- Vaticà
- Capitoli
- Barri jueu
- Zona Barberini
- Zona Santa Maria Maggiore
- Villa Borghese
- Via Appia

Llavors, jo crec que aniria fent cada matí o tarda una zona i marcaria lo que realment interessa de cada part i sobretot miraria els horaris de les esglésies, ja que la majoria obren aviat al matí i tanquen aproximadament a les 12:00. i després tornen a obrir ben aviat per tancar a les 17:00 o 18:00. Les més importants però, obren al migdia.

Hi ha zones que et poden portar tan sols dues hores de recórrer, així que val la pena sempre tenir preparat un altre lloc proper.

Després ens vam tancar a l‘apartament fins a les 18:00 per a descansar i deixar passar la calor. Ja era el tercer cop que viatjàvem a Itàlia a l'estiu, i una cosa estava clara... entre les 14:00 i les 17:30 és molt recomanable quedar-se a casa i resguardar-se de la calor, especialment si agafes temperatures de 38º, com ens va passar a nosaltres. De vegades, en altres viatges no teníem una altra opció, com quan per exemple vam visitar Florència o alguns pobles de la Toscana, ja que l'apartament ens quedava bastant lluny i no valia la pena tornar. Així que a Roma ja havíem aprés la lliçó i sabíem que durant un mínim de tres hores descansaríem.

Bé, un cop mig refets del viatge, vam començar fent el passeig de la pàgina 284 de la guía Roma (Guias Visuales, Aguilar Ocio 2015), però la vam fer a l'inrevés. Aquesta guia no està malament, però trobo que les passejades no són tan bones com altres que havia fet.

En la guia esmentada hi ha especificats molts llocs, però a la majoria no li vaig trobar l'interès que li donaven. Les esglésies acostumen a ser interessants, però de vegades sortien edificis dels que mai havia sentit parlar. Per això jo crec que aniria rodant i fent el més important. No va sortir malament el viatge, però no vaig tenir gaire temps per programar el que faríem i, la veritat, és que quan vam arribar no tenia ni idea de per on començar.

Vaig escanejar el mapa de Roma que hi havia darrera de la guia, el vaig fotocopiar i vaig unir els 5 o 6 fulls. Llavors vaig marcar els llocs més importants i també vaig marcar els passeigs que marcaven a la guia. Això em va permetre situar-me fàcilment, sobretot quan no tenia pla B. Al no portar gaire preparat el viatge això em va facilitar les coses. El que no em va agradar gens, va ser passar-me tot el dia amb el nas al llibre, sense poder gaudir de les passejades.

Passejada per la Roma de Bernini

Bé, tornant a la primera sortida per Roma, vam fer el passeig de dues hores per la Roma de Bernini. Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) fou un artista, arquitecte, escultor i urbanista que va deixar una gran empremta a Roma. Va ser el favorit de tres Papes consecutius i va convertir Roma en una ciutat especialment barroca. Aquesta ruta no està malament perquè recorre obres seves.

Vam començar per la Piazza Navona i vam seguir per la Via del Salvatore, Sal Di Crescenzi, Piazza d. Rotonda, Via d. Inerva, Via in Aquiro, Piazza di Montecitorio, creuem Via del Corso (potser el carrer comercial més important), Piazza Colonna, Piazza S. Claudio, Via D. Muratte, Piazza de Trevi, Via D. Dataria, Piazza del Quirinale, Via del Quirinale, Via D. Quattro Fontane, Via Barberini, i Largo di Santa Susana.

Centre comercial de bonics vitralls (Via del Corso)
Centre comercial de bonics vitralls (Via del Corso)

Cal destacar que a Piazza d. Rotonda vam aprofitar per entrar al Panteó. Simplement, impressionant. El famós temple pagà que s'ha conservat pràcticament intacte des de que va ser construït al segle II dC. Té una estructura amb una cúpula molt diferent de qualsevol església de Roma. Al centre es pot veure una obertura bastant gran. Diuen que val la pena visitar-la quan plou, però no vam tenir la sort. Al terra hi ha forats per on marxa l'aigua. Al segle VII es va consagrar com a església cristiana. La plaça on es troba desborda moviment i és que Roma és molt turística, potser massa!. Els pobres romans deuen estar ben tips.

Aprofitant que estàvem allí, vam atansar-nos al Caffè Giolitti, una antiga cafeteria on pots gaudir dels gelats més bons de Roma. Està al carrer Via Uffici del Vicario. Abans de demanar, has de passar per caixa i pagar. Hi ha gelats i granissats. Quatre gelats i un granissat ens va costar 17,50 €.

Després vam anar a la Piazza di Montecitorio, una plaça bastant gran on s'hi troba la columna de Marc Aureli, també impressionant. Allí mateix es troba la famosa Via del Corso, potser el carrer comercial més important.

Davant mateix hi ha un edifici on hi ha un centre comercial. No sortia a la guia, però només fent un cop d'ull ràpid per la porta es poden veure uns vitralls preciosos. Vam entrar i la veritat és que no recordo quines botigues hi havia perquè només tens ulls per al sostre.

Vam continuar fins arribar a Piazza de Trevi, però vam tenir una gran desil·lusió quan vam veure que la famosa Fontana di Trevi estava sent netejada o restaurada, així que no vam poder gaudir de la seva majestuositat. Quina pena!. És tan gran que gairebé ocupa tota la plaça.

Després vam continuar fins a la Via di Quattro Fontane. Un cop allí s'ha de fer un cop d'ull a cada un dels carrers de la cruïlla. Ens hauria agradat entrar a l'església barroca que hi ha allí mateix, la de San Carlo alle Quattro Fontane, però ja estava tancada.

Esglésies a Roma

A la ciutat de Roma hi ha esglésies per tot arreu. De fet, Roma té més de 900 esglésies, mentre que Barcelona, per exemple, només n'hi ha unes 200).

La majoria d'esglésies romanes tanquen al migdia i després a la tarda tanquen aviat.

A continuació incloc un petit llistat d'esglésies de Roma segons els seus diferents estils arquitectònics:

Temples antics

• Panteó

Primeres esglésies cristianes i medievals

• Basílica de Santa Maria Maggiore (segle V)
• Sant Clement
• Santa Maria in Cosmedin

Renaixement

• Sant Pere (reconstruïda)
• Capella Sixtina
• Santa Maria del Popolo

Barroc

• Església il Gesú
• Església San Ignasi de Loiola
• Baldaquí Basílica de Sant Pere
• Església Sant'Agnese in Agone
• San Carlo alle Quatro Fontane


Fonts i obeliscs famosos de Roma

A Roma, a més d'innumerables esglésies, també hi ha motes fonts i obeliscs. Vam gaudir d'algunes de les més belles fonts del món, moltes de les quals són obra de grans escultors del renaixement i barroc. N'hi ha algunes que són espectaculars obres d'art.

Fontana della Barcaccia
Fontana della Barcaccia

Els obeliscs, per la seva banda, daten d'un període anterior a la història de la ciutat. Alguns van ser encàrrecs d'emperadors, però la majoria són més antics i van ser portats a la ciutat per exèrcits conqueridors. Aquí va un petit llistat de fonts i obeliscs:

Font de Sant Pere. Dos fonts bessones a la plaça de Sant Pere.
Fontana dei Quattro Fiumi, al centre mateix de la plaça Navona. Les figures de la font dels rius de Bernini representen el Ganges, el riu de la Plata (entre Panamà i Argentina), el Danubi i el Nil. Veus un moviment constant en les seves obres.
Fontana de la Barcaccia, a la Piazza di Spagna. Elegant font del 1627, probablement obra de Bernini.
Fontana di Trevi. Inspirada en els arcs de triomf romans i va ser projectada per Nicola Savi en el 1732. Diu la tradició que qui llença una moneda a les seves aigües, tornarà a Roma.
Fontana delle Tartarughe. Joia de l'escultura renaixentista, mostra a uns joves introduint tortugues dintre de l'estany.
Fontana de la plaça del Popolo. Lleons de marbre i fonts del segle XIX.
Obelisc de Santa Maria Sopra Minerva. Obelisc egipci del s. VI, sostingut per un elefant de marbre de Bernini.

A l'hora de viatjar a Roma, crec que és imprescindible tenir unes nocions bàsiques de la seva història. En la pàgina Història de Roma de la Viquipèdia podreu trobar un compendi dels dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació.

^top

Dia 2: dimarts 7 de juliol

Ens vam aixecar a les 7:45 i sortíem de l'apartament a les 8:30 amb la intenció d'anar a Via Apia i visitar les famoses catacumbes. Un cop a Via Piazza Venecia, on ens havien dit que podíem agafar l'autobús número 118, vam estar esperant una hora sota un sol abrasador i mira que van passar autobusos, però el 118, ni atansar-se. Menys mal que jo anava preparada i portava el meu paraigües per al sol. Què bé que va anar!.

Bé, després de deixar-ho per perdut, no tenia pla B, però menys mal que havia marcat amb un retolador fosforescent les possibles rutes a fer en el mapa, i just al costat hi havia el Capitoli, així que ens vam dirigir cap allí.

Passeig pel Capitoli
Els 7 turons de Roma

• l'Aventino (alt: 47 metres)
• el Capitolino (alt: 50 metres)
• el Celio (alt: 50 metres)
• l'Esquilino (alt: 64 metres)
• el mont Palatino (alt: 51 metres)
• el Quirinal (alt: 61 metres)
• el Viminal (alt: 60 metres)

Per començar és imprescindible saber que a Roma se l'anomena també la ciutat dels set turons, i el Capitoli n'és un d'ells. Tot i fer calor, no cal tenir-les hi por, ja que són simples turonets.

Mapa del Capitoli
Mapa del Capitoli

En el Capitoli, també anomenat Campidoglio en italià, hi havia el Temple de Júpiter, però no es veu res. El temple va ser el centre del mon romà i escenari de cerimònies polítiques i sagrades molt importants. El turó i el temple van simbolitzar l'autoritat de Roma com a Caput mundi, cap del món, el concepte de capital deriva de la paraula Capitoli.

El Capitoli és realment, una visita obligada i avui en dia és la seu del govern municipal, Comune di Roma. Això es pot veure, només arribar a Piazza Venezia, on hi ha el majestuós monument blanc dedicat a Víctor Manuel, que va ser el primer rei d'Itàlia després de la seva unificació. Els edificis del turó daten del segle XVI, quan Miguel Ángel va dissenyar la bella Piazza a la que es puga per unes escales, la Cordonata. Allí també hi ha els Museus Capitolins, que antigament van ser palaus, però nosaltres no hi vam entrar, i la roca Tarpeia, lloc on es llençava als traïdors a l'antiga Roma, però nosaltres no la vam veure.

Pel darrera hi ha molt bones vistes del Fòrum romà i es pot aprofitar per fer fotos. El Colisseu està al fons.

També vam entrar a l'església de Santa Maria in Aracoeli, famosa pel Santo Bambino, una figura de fusta d'olivera del Nen Jesús, que data del segle XV, tallada amb fusta de l'arbre de l'hort de Getsemaní i es diu té poders miraculosos. La figura original va ser robada al 1994, però hi ha una rèplica. Aquesta es troba al costat esquerre de l'altar.

Després no recordo ben bé per on vam anar, però crec que només sortir de l'església, no vam baixar les escales, vam tirar per la dreta i vam anar a parar darrera el monument a Victor Manuel, per on vam sortir fora mateix de la piazza Venezia. Allí mateix hi ha lavabos gratuïts.

Passejada per les tombes, llegendes i artistes de Roma

Con que encara era d'hora, vam continuar amb el nostre pla B i vam fer el passeig de les pàgines 288-289 de la guia, amb una durada de dues hores per les tombes, llegendes i artistes de Roma, però la vam fer a l'inrevés i no vam arribar al final de tot. Si no haguéssim perdut una hora esperant el bus, hauríem pogut fer el passeig molt més bé.

Aquí hi ha una relació dels carrers principals que vam recórrer: Piazza Barberini, Via Sistina, Via F. Crispi, Via Gregoriana, Trinità dei Monti, Escalinata, Piazza di Spagna, Via Orto di Napoli, Via del Balbuino, Via Margutta, Piazza del Popolo, Via del Corso i Via Canova.

Parada de castanyes a la Piazza di Spagna
Parada de castanyes a la Piazza di Spagna

Remarcar que a la Piazza Barberini no vam entrar a la Cripta Caputxina, ja que vam preguntar a uns turistes espanyols si valia la pena i ens van dir que no (8 €).

Un cop vam arribar a Trinita dei Monti, aquesta ens va decebre ja que també estaven fent reformes, però vam poder entrar dintre.

La famosa Escalinata molt maca, però no hi havia massa ambient, així que una tarda vam tornar a passar i llavors sí que va impressionar. Via Margutta, un carrer proper, és molt maco. Després vam atansar-nos a Piazza del Popolo, però no vam entrar en cap església, ja que era tard.

El passeig continuava en direcció a Castel Sant'Angelo, però era gairebé l'hora de dinar, així que vam anar a casa.

De tornada, vaig aprofitar per passar per una oficina d'informació i turisme, situada quasi davant mateix de l'apartament. Ells mateixos m'havien dit que per anar a Via Appia tenia que anar a Piazza Venezia i agafar el 118.

Li vaig comentar a la noia el que ens havia passat i em va dir que havíem d'agafar l'autobús 118 a Fori Imperiali, just al costat de Piazza Venezia. No obstant, va comentar que estava molt lluny i que feia massa calor per anar-hi, així que ho vam deixar córrer. En general, crec et podrien atendre més bé, però comprenc que hi ha massa turistes i potser poca gent per informar.

Passejada per la ribera del riu Tíber

Bé, a les 18:00 vam tornar a sortir de casa preparats per a fer un passeig de dues hores per la ribera del riu Tíber (pàg. 276 de la guia). Sabíem que el Tíber estava a prop però encara no l'havíem vist.

Vam començar la ruta a Piazza Margana, ja que l'església on es troba la Bocca della Verita ja estava tancada. També vam passar per Via Sant'Angelo in Pescheria i vam recorrer part del gueto jueu. Hi ha tot un entremaliat de carrers estrets.

També vam passar pel pòrtic d'Octàvia. El que es conserva és part del que va ser la monumental plaça del Circus Flaminius, que va ser construït en honor de la germana d'August, Octàvia, l'esposa abandonada de Marco Antonio. Després vam arribar al riu i vam fer un cop d'ull des de fora a la sinagoga i vam creuar el Ponte Fabriccio per entrar al Trastevere.

En la meva opinió, aquesta ruta no és gaire interessant. Penso que potser és millor fer-ho al teu aire, donant tombs.

^top

Dia 3: dimecres 8 de juliol

Visita al Vaticà

Aquest dia teníem entrades per als Museus Vaticans, així que primer vam aprofitar per a visitar la plaça i la Basílica de Sant Pere, que és gratuïta.

Vaig treure les entrades per als Museus Vaticans 4 dies abans de marxar via Internet. Costen 4 € més per persona que comprant-les allà, però jo crec que val la pena oblidar-te del tema.

La visita era un dimecres, dia en que a les 10:30 acostuma a sortir el Papa a la balconada de la plaça de Sant Pere, però sabia que aquell dia no sortiria, ja que estava de viatge. Pel que fa als horaris dels Museus Vaticans, no em van deixar triar gaire, així que vaig agafar la primera hora que em van donar, a les 11:00. Això volia dir que no teníem gaire temps per a visitar la basílica.

Vam sortir de casa caminant i de camí vam passar per davant del Castel Sant'Angelo, construït originalment com a mauso- leu d'Adrià. Aquesta fortalesa i presó papal ha sigut testimoni de dures batalles pel control de la ciutat al llarg de la història.

Aproximadament a les 9:30 arribàvem al Vaticà, un estat sobirà dintre d'un estat des de 1929, governat pel Papa on hi viuen unes 1.000 persones i té la seva pròpia oficina de correus, botigues, emissora de ràdio, diari, etc.

En uns cinc minuts s'arriba a la plaça de Sant Pere, la qual Bernini va projectar entre 1656 i 1667. Després vam fer una mica de cua, tan sols uns 10 minuts, de control de seguretat per a poder accedir a la Basílica de Sant Pere. Per a entrar necessites anar tapat, però et donaven un mocador gratuïtament.

La gran Basílica de Sant Pere atrau peregrins de tot el món cristià i és el centre de la fe catòlica. La seva construcció va durar més d'un segle. Sant Pere va ser enterrat a l'any 64 dC. en una necròpoli a prop del seu lloc de crucifixió, en el circ de Neró. En el 324 Constantí va construir aquí una basílica, la primera església i no es va acabar fins al 349 dC. En el segle XV es va decidir demolir l'antiga església de Sant Pere. Va ser reconstruïda en els segles XVI i XVII. En el 1614 s'havia fet la façana i en el 1626 es va poder consagrar la nova basílica. Al renaixement es fa la part de l'altar, i al barroc es fa la plaça i diverses coses més del voltant.

Només entrar a la dreta ja es pot admirar la famosa Pietà de Miquel Àngel. Miquel Àngel només tenia 25 anys quan la va esculpir. Està protegida per un vidre. El baldaquí, magnífic dosser de bronze recolzat en quatre columnes de 20 metres d'alçada va ser realitzat per Bernini. A sota, davant del baldaquí, hi ha l'entrada per baixar a les grutes on està enterrat el papa Joan Pau II i altres papes, però queda una mica amagada, així que un s'hi ha de fixar.

En la meva opinió vam veure la basílica massa despresa, però teníem les entrades per als Museus Vaticans a les 11:00 i a les 10:40 ja vam començar a tirar, ja que hi havia uns 15 minuts caminant i si arribes tard has de fer la cua. Volíem pujar a la cúpula de Sant Pere, però no ens donava temps. Va ser una pena perquè m'hagués agradat veure aquesta obra de Miquel Àngel. Aquesta es troba sortint de l'església a mà esquerra i crec que costa uns 8 €. A destacar que quan vam sortir de la Basílica la cua era molt més llarga.

Els Museus Vaticans es troben només sortint de la plaça, un cop s'acaben les columnes, cap a la esquerra i anar tirant. Hi havia força cua, però nosaltres vam poder accedir per un altre carril perquè ja teníem les entrades. També vaig comprar audioguies, que es recullen en el pis de dalt.

No sé si va valer la pena treure les entrades online... potser la millor opció hagués estat anar a les 14:00, ja que gairebé no hi havia cua quan vam sortir. Però si un va a mig matí que es prepari per passar-hi unes 3 hores fent cua.

Un cop dins dels Museus Vaticans s'ha de seguir un recorregut d'un sol sentit. El dia que hi vam anar hi havia molta gent. De fet, mai havia vist tanta gent en un museu.

Escalinata en espiral de Giuseppe Momo
Escalinata en espiral de Giuseppe Momo

Els Museus Vaticans en el seu origen eren palaus reials construïts per papes renaixentistes. Cal recordar que va ser el lloc on Sant Pere, considerat primer Papa, va ser enterrat. Aquí s'han pres decisions que han variat el destí d'Europa. Els Museus Vaticans compten amb les seves grans col·leccions d'escultura clàssica, a més de la Capella Sixtina o les estances de Rafael, es diu de les millors del món.

La gran pinya que hi ha en el pati central, el Cortile della Pigna, es deu a Bramante. Les parets de la Capilla Sixtina, la capella principal del palau Vaticà, van ser pintades al fresco per alguns dels millors artistes dels segles XV i XVI. Les dotze pintures laterals, d'artistes com Perugino, Ghirlandaio, Botticelli i Signorelli, narren els episodis de les vides de Moisés i Jesús. Miquel Àngel va completar la decoració de les parets de la capella entre 1534 i 1541, amb el gran fresc de l'altar major, El Judici Final. Miquel Àngel va pintar els frescos del sostre entre 1508 i 1512 per al Papa Juli II. Els panels principals, amb la creació i la Caiguda, estan envoltades de temes de l'Antic i Nou Testament. La restauració del sostre, als anys 80, va descobrir colors d'una brillantor inesperada. La creació d'Adan és el tros més conegut.

Quan surts, hi ha la famosa rampa en espiral, realitzada per Giuseppe Momo en el 1932, però jo no la vaig trobar gaire maca. Això sí, en foto queda preciosa. Bé, devien de ser les 14:15 quan vam marxar cap a casa.

Passejada per Via Giulia

A la tarda vam sortir bastant més tard, a les 18:45, ja que ens vam adormir. Vaig decidir fer el passeig d'una hora per Via Giulia (pàgina 278 de la guia), una de les primeres avingudes renaixentistes en travessar els carrers medievals romans.

Bé, no va ser cap meravella, ja que el carrer està bastant desert i és bonic, però tampoc mata. Només vam trobar gent fora d'un dels edificis i que va resultar ser un centre relacionat amb la màfia. També vam veure un restaurant on hi havia fotos de celebrities, com Robert de Niro, Morgan Freeman, ... però no em vam veure cap.

Passejada pel Trastevere i el Gianicolo

Aquesta passejada era curta, així que després vam fer-ne una altra de dues hores pel Trastevere i el Gianicolo (pàgina 290). Vam fer un tomb pel Trastevere i després vam començar a pujar cap al Gianicolo, un dels set turons de Roma.

Només vam pujar fins a gran pila de la Fontana dell'Acqua Paola. Des d'allí hi ha vistes que valen la pena. L'ambaixada d'Espanya està allí mateix. Encara faltava bastant per acabar el recorregut, però no vam continuar perquè ja era tard i no sé fins a quin punt valia la pena continuar pujant.

^top

Dia 4: dijous 9 de juliol

Aquest dia vam decidir visitar el Fòrum Romà. Les entrades les vaig treure per Internet i valen per al Colisseu, el Fòrum romà i el Palatí. Les pots utilitzar durant dos dies consecutius, però les has de fer servir abans que s'acabi l'any, crec recordar. Pagues dos euros més via Internet, però val la pena perquè t'estalvies cua, tot i que has de passar per seguretat. No obstant, nosaltres no vam trobar cua.

Visita al Fòrum Romà i el Palatí

Vam sortir de casa a les 8:50 i vam anar caminant fins a Piazza Venezia. Només passar la plaça ja et trobes, al començament de l'Avinguda dels Fòrums Imperials, a la esquerra, la Columna de Trajà. Just al costat també hi ha el mercat de Trajà, antigament un complex de 150 comerços i oficines a començaments del segle II dC, un equivalent dels actuals centres comercials, on es venia de tot, des de sedes i espècies importades d'Extrem Orient fins a peix fresc, fruita i verdura.

Tot això es pot veure de manera gratuïta baixant per l'avinguda. A més, també es poden veure els Fòrums d'August i Nerva. Tot això queda a l'esquerra i a mig camí de l'avinguda a mà dreta, hi ha l'entrada al Fòrum i Palatí.

Em sembla que per accedir al Palatí hi ha una altra entrada que queda entre el Colisseu i el Palatí. Bé, nosaltres vam entrar pel Fòrum i vam fer tot el tomb. El Palatí el vam deixar pel final, però potser havíem d'haver pujat primer al Palatí per a tenir una molt bona vista del Fòrum, i així fer-te una idea. Vam estar al Fòrum fins a les 12 del migdia i després vam pujar al Palatí. Quan vam anar no hi havia gent, però un cop dalt del Palatí, vam veure que hi havia força gent.

El Fòrum constituïa el centre de la vida política, comercial i judicials a l'antiga roma. Els edificis més grans eren les basíliques, on s'exposaven els casos legals. Segons el dramaturg Plauto, l'àrea estava plena d'advocats, banquers, agents financers, botiguers, prostitutes, captaires, etc. Però amb l'apogeu de la població de Roma, el Fòrum es va quedar petit. A l'any 46 aC. Juli Cèsar va construir un de nou, i els seus predecessors també ho van fer, des d'August fins a Trajà. Els emperadors també van erigir arcs de triomf dedicats a sí mateixos.

El Colisseu està al costat del Fòrum. Dins del Fòrum hi ha la Via Sacra, la ruta que seguien a través del Fòrum les processions religioses i triomfals en direcció al Capitoli. Fins al segle XVIII que es van començar les excavacions arqueològiques, l'arc de Sèptim Sever i les columnes del Temple de Saturn es trobaven mig soterrades.

Respecte al Palatí, hi ha la llegenda de que Ròmul i Rem van ser criats allí per una lloba en una cova. Aquí s'han trobat restes de cabanes de l'Edat de Ferro, que daten del segle IX aC. El Palatí era un lloc atractiu per viure, i es va convertir en la casa de moda de famosos habitants de la ciutat. Ciceró, el gran orador, tenia casa aquí, igual que el poeta líric Catul. August també va néixer aquí i va continuar vivint aquí en condicions modestes inclús després de convertir-se en emperador.

Passejada pels arcs de triomf romans

Després de visitar Fòrum i Palatí, vam fer una passejada pels arcs de triomf romans, de 90 minuts (passeig nº 3 de la guia).

Art al carrer a Via dei Corso
Art al carrer a Via dei Corso

L'arc de triomf era el tribut més alt rendit pels romans als seus generals victoriosos. Commemoraven un triomf en les campanyes dels emperadors. Així assegurant la seva futura divinització. Baix ells marxaven espectaculars desfilades, de generals victoriosos, aclamats per la multitud, conduïen els carros fins al Capitoli, acompanyats per les seves legions que portaven el botí de les campanyes.

Ja que ja havíem vist l'Arc de l'emperador Sèptim Sever i l'Arc de Tito, vam anar directament cap a l'Arc de Constantí, que es troba al costat del Colisseu.

Després vam anar caminant per Via dei Cerchi, al costat de la qual hi ha el Circ Massimo, però no recordo veure-hi res, només una àrea verda de gespa. Després vam continuar caminant per Via di San Teodoro i Via del Velabro fins arribar a la Piazza de Bocca della Verita on hi ha l'esglèsia de Santa Maria in Cosmedin. Allí ens vam fer la famosa foto.

Primer vam haver de fer cua uns 10 o 15 minuts. No feien pagar, però només et podies fer una foto per persona. Les nenes volien una foto cada una, però con que la meva parella i jo ens la vam fer junts, vam aprofitar per fer una de família sencera. Després vam entrar dins de l'església i vam descansar una mica.

Després, vam continuar per Via del Teatro di Marcello i vam dinar en un restaurant de la Piazza di Campo di Fiori. A la plaça hi havia mercat, però no el vaig trobar gaire maco, una mica brut més aviat, però potser ja era tard i estaven recollint. Al costat del Campo di Fiori hi ha un carrer anomenat Pellegrini que és boniquet.

I a la tarda... estàvem a dijous i encara no havíem parat, així que vaig pensar que ja era hora de fer un kit-kat!. Vam sortir en direcció al Panteó i la Fontana di Trevi per gaudir de l'ambient. També vam aprofitar per a passar per Via del Corso. Allà les nenes van trobar una botiga anomenada Sophie Charlotte. Va ser una tarda tranquil·la que potser ja ens la mereixíem.

^top

Dia 5: divendres 10 de juliol

Imatge de la Piazza di Spagna
Imatge de la Piazza di Spagna
Visita al Colisseu

El matí del divendres vam dedicar-lo al Colisseu.

Vam sortir de casa a les 8:50 i vam anar-hi directament, passant per davant de Mercat de Trajà.

Crec recordar que a l'entrada del Colisseu hi havia cua, però la vam passar ja que portàvem les entrades comprades online. Bé, la veritat és que impressiona des de fora, però un cop dins no tant. Hi havia força gent i feia calor, així que a les 11 vam marxar.

Passejada pels millors mosaics romans

Després vam fem una passejada de tres hores pels millors mosaics (la nº 4 de la guia). Vam començar a les esglésies de Santi Quattro Coronati i Sant Clement. Després vam creuar el Parco del Colle Coppio, i vam passar per Piazza San Martino al Monti, Via di S. Martino al Monti i la Basílica de Santa Maria la Maggiori. Ja cansats vam tornar a casa, sempre caminant.

A Roma un s'ha de preparar per caminar molt. De fet, vam caminar tant i va fer tanta calor, que no ens vam engreixar ni un gram, tot i menjar gelats.

Aquella tarda també la vam dedicar a no fer res i simplement passejar per la zona de la Piazza di Spagna. L'escalinata estava plena de gom a gom i hi havia molt ambient. Realment maca! I la font... preciosa.

^top

Dia 2: dissabte 11 de juliol

Bé, i aquest era el nostre últim dia a Roma, només teníem unes hores, però les vam aprofitar bé.

Visita al Panteó

Vam sortir de l'apartament a les 9:30, ja que vam estar fent les maletes. Quan vam sortir vam anar directes cap al Panteó per a visitar a l'església d'Il Gesú i l'església de San Ignacio de Loyola. Les dues són molt maques. Crec recordar que a l'última hi havia un mirall per veure el sostre barroc del 1685, simplement impressionant.

Llibreria petitíssima a Via di San'agostino
Llibreria petitíssima a Via di San'agostino

Em sembla que també vam entrar a l'església Santa Maria Sopra Minerva.

Per cert, al costat mateix del nostre apartament, al carrer Via di San'Agostino, hi ha una petitíssima llibreria que està plena de paquets i caixes per tot arreu. Val la pena entrar-hi i fer un cop d'ull.

A les 11 vam tornar a l'apartament per a dutxar-nos i deixar les maletes a l'entrada, tal i com havíem quedat amb la propietària.

Passejada per la Piazza Navona i voltants

Després vam anar a la Piazza Navona i vam entrar a l'església Sant'Agnese in Agore. Realment bonica i diferent, et dóna la impressió que és immensa i quan entres et sorprèn quan petita és.

També vam aprofitar per voltar per darrera de la mateixa església. Vam passar per carrers d'antiquaris, botiguetes... també vam trobar la Gelateria del Teatro, que feia molt bona pinta.

A les 14:00 vam anar a dinar, aquest cop a la mateix plaça Navone, en el restaurant que fa cantonada a baix de la plaça, el 4 Colonne. Feia calor així que vam decidir dinar dintre. Vam estar la mar de bé!. Aire condicionat, tranquils, còmodes i unes bones pizzes. Jo vaig demanar espaguetis, i que bons que estaven!. Quan vaig anar al lavabo vaig veure que les pizzes les coïen en un petit forn de llenya. Excel·lent!.

Per a fer l'últim gelat a Roma vam anar novament al Cafè Giolitti tot fent un tomb per la zona del Panteó i així acomiadar-nos de Roma.

Tornada a casa

Va ser una molt bona idea deixar les coses a prop per visitar l'últim dia, ja que així no ens vam cansar gaire. A les 16:00 vam anar a recollir les maletes i després vam anar al costat de la plaça Navona a buscar el bus nº 70 a Via del Rinacimiento.

Quan vam arribar a l'estació Termini vam anar directament al Caffè de Terravision. No hi havia gaire cua i hi havia un cartell on posava que qui ja tenia els bitllets no calia que fes cua, però només hi havia una estafeta. Jo crec que en el cas que hi hagués molta gent, devien de formar una segona cua per anar més despressa. Al mateix cafè hi ha unes tauletes on els altres es poden esperar. La veritat és que els de Terravision ho tenien tot molt ben organitzat.

A les 17:45 vam sortir cap a l'aeroport i al cap d'uns 55-60 minuts vam arribar. Al matí una amiga m'havia dit que hi havia vaga de controladors aeris a Espanya i aquell mateix matí també vaig rebre un missatge de Vueling dient que en comptes d'anar a la terminal 3, que anéssim a la 2. Només entrar a la terminal, vam veure un noi que portava un cartell “et puc ajudar?” i ens va dir que encara que el número del nostre vol no sortís a la pantalla, que entréssim cap a dins, que ja sortiria. I així va ser.

L'avió tenia prevista la sortida a les 20:55, però vam sortir amb una hora de retard. Vam arribar a Barcelona al voltant de la mitjanit. Tot i haver sortit amb retard, el pilot li va donar més gas, ja que el vol va ser més curt que a l'anada.

Finalment, a les 3:30 de la matinada arribàvem a casa. Tot havia anat bé i estàvem a casa sans i estalvis!, com sempre!.

^top
Relat d'un viatge de 15 dies per la Pulla (Puglia) - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2016]
Diari de viatge a la Campània italiana - Rafel Campoy [2016]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Positano, el poble més romàntic d'Itàlia - Sònia Graupera [2011]
Relat d'una escapada nadalenca a Roma - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2010]
Relat d'una volta a Sicília en 7 dies - Roser Escrig Sarreta [2010]
Una Setmana (Santa) a Nàpols i voltants - José Villén [2010]
Relat d'un viatge a la Toscana i Umbria - José Luís García López [2010]
Relat d'un viatge de 9 dies a Sardenya - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2009]
Breu relat d'un viatge a Sicília - Aída Aguirre [2008]
Relat d'una escapada a Bèrgam i el nord d'Itàlia - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Relat d’una escapada a l’Alguer i Sardenya - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Diari d'una escapada a Florència i Pisa - Vanessa y Roger [2008]
Viatge a Emilia Romagna en 5 dies - Marta Pérez [2007]
Viatge a Sicília - Marta & Josep [2007]
ITÀLIA - Guia i relat d'un viatge a Venècia i Pàdua - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2007]
Roma, crònica de 6 dies de viatge - Vanesa Jiménez [2006]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat de viatge a Sardenya - Sònia Graupera [2006]
Viatge a Nàpols i la Costa Amalfitana - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2006]
Viatge en cotxe per Itàlia - Luciano Massone [2006]
Umbria, el cor verd d'Itàlia - Sònia Graupera [2006]
Roma, la ciutat màgica - Mª Dolores Martínez Giménez [2002]
SICÍLIA - Guia i relat d'un viatge a Sicília - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2000/01]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació