Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Itàlia

ITÀLIA

Relat d'una escapada de 5 dies a l'Alguer i Sardenya

Data Data viatge: 2008. Publicat el 17/06/2008
2.4 de 5 (117 vots)

Introducció

Sardenya

Sardenya és una gran illa separada d'Itàlia pel mar de Tirrè i que té com a veïna la francesa illa de Còrsega. El seu aïllament ha ajudat a forjar un caràcter únic en la població que s'identifica molt amb els seus costums i tradicions i en la llengua pròpia, el sard (amb les seves variants). A Sardenya hi trobarem l'empremta de diferents civilitzacions que la varen utilitzar com a port estratègic: fenicis, romans, àrabs, espanyols... i per tant vestigis arqueològics de les diferents cultures i èpoques, com nuraghis, torres de vigilància, temples, castells, assentaments arqueològics, etc.

L'illa en si mateixa ja és una gran descoberta. La varietat de paisatges i contrastos entre el mar i la muntanya ofereixen un paradís per la vista. És fàcil trobar platges d'aigua turquesa i cales idíl·liques rodejades per un mantell verd cobert de flors. És una illa oberta al turisme encara que de moment es manté l'equilibri amb la natura. És una bona destinació per qui li agradi conduir (la majoria de carreteres tenen desnivell i corbes) i hi hem trobat força grups de motoristes. Les autocaravanes també hi tenen un lloc ja que la natura i els espais de les costes sardes conviden al turisme en llibertat i en família. En tres dies varem fer 920 quilòmetres i només varem poder recórrer el perímetre de la meitat nord de l'illa.

L'Alguer té l'atractiu de ser una ciutat on encara es parla el català com herència de la seva conquesta al 1353. La veritat és que només varem sentir parlar el català a la gent més gran de la ciutat. El seu atractiu es concentra en la ciutat antiga rodejada per una muralla i plena de carrers empedrats.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

El viatge el varem dur a terme del 30 d'abril al 4 de maig de 2008, aprofitant el pont de la festa del treball. La primavera és molt bona època per anar-hi ja que les temperatures són suaus, hi ha moltes flors, el dia és força llarg i no hi ha gaire turistes.

Pressupost: allotjament, transport, alimentació

L'estada a Sardenya, en allotjament convencional i anant de restaurant, no és molt econòmica ja que el nivell de vida és similar al d'aquí. Hi ha altres opcions com és el càmping (l'acampada lliure no és permesa amb tenda) o anar en autocaravana fet que disminueix el pressupost. El fet d'haver de llogar un cotxe si es vol recórrer bé l'illa tampoc ho abarateix si no es va en grup. El gasoil el vàrem pagar a 1'44€/l fet que també encareix els trajectes si nó són compartits.

Els vols els vam comprar al web de Ryanair uns cinc mesos abans i els vam aconseguir per 69 € cadascú, tot inclòs, anar i tornar.

L'allotjament a l'Alguer el varem reservar uns dies abans de marxar. El cost de l'allotjament (b&b i agriturisme) a la majoria de l'illa es troba al voltant de 25 € per persona. L'encant de l'agriturisme (se'n troben molts durant el recorregut) està en poder conviure amb una família i compartir els menjars típics normalment de producció pròpia (i que en la majoria de restaurants no es troben). Els càmpings també tenen tarifes més econòmiques i normalment estan situats propers a zones d'interès (els cartells indicatius es troben en el recorregut). Varem veure molts espais naturals on poder dormir lliurement si es disposa d'autocaravana. La resta d'allotjament a l'illa el varem improvisar en el moment sense tenir cap problema per trobar-ne.

Per menjar es poden trobar supermercats amb facilitat amb productes sards boníssims (pa, formatge, embotit...) i pasta (fregula, gnocchi...), pans (carasau, coccoi...) i licors (vins, aguardent, mirto) per emportar-nos sense preus per a turistes. La majoria de locals turístics tenen una carta amb pasta i pizzes d'influència italiana. La cuina típica la podem tastar als agriturismi o a restaurants típics amb influència tant de productes del camp com del mar (amb l'aragosta a la catalana i el porceddu com a estrelles).

El transport principal utilitzat pels turistes a l'illa és el cotxe de lloguer ja que la xarxa d'autobusos només enllaça les principals ciutats. Hi ha moltes companyies de cotxes de lloguer que es poden consultar per internet i amb preus competitius. Nosaltres vàrem trobar la millor oferta a eAlquilerdecoches i no varem tenir cap problema, podent agafar el cotxe al centre de l'Alguer i tornar-lo a l'aeroport sense recàrrec, amb quilometratge il·limitat i assegurances incloses. El cost per dia del lloguer va ser de 29 €, al que se li ha d'afegir el gasoil a 1'44 €/litre. La circulació per l'Strada (una mena d'autopista) no té cost. Per accedir a algunes petites illes hi ha servei de ferri. També es poden visitar cales i platges de la costa amb el lloguer de vaixells o excursions contractades.

Mapa
Mapa

Tot i els llocs d'interès a l'illa, a la majoria no cal pagar entrada o aquesta és simbòlica.

En total el cost de l'escapada per a dues persones el podem dividir així:

+ 139'26 € (Vols Girona-Alguer-Girona)
+ 200'00 € (allotjament)
+ 107'75 € (alimentació)
+ 178'00 € (transports)
+ 20'00 € (entrades)
+ 15'90 € (altres)
= 660'91 € (Total)

Guies utilitzades

Cerdeña. Guias visuales País/Aguilar (2003).
Sardinia. The Rough Guides. En anglès (2004).

^top

 DIARI DE VIATGE

Dimecres 31 d'abril

Pleguem de treballar a les 5 de la tarda i ens dirigim cap a Girona. Els vols amb RyanAir els vam comprar una tarda fosca de novembre. Deixem el cotxe al pàrquing d'un hotel del costat de l'aeroport i que ens ofereix millor preu per dia (5 €/dia). L'avió surt puntual a les 20:45.

Arribant a l'Alguer comprem el biglietto del bus (0'70 €) que ens portarà al centre en una maquineta del fons de la terminal (petita i vermella). El bus sortirà a les 22 h. i hi anirem sols (tots els nostres companys de vol han agafat cotxes de lloguer o els han vingut a buscar). Baixem al final del recorregut, la Piazza della Mercede.

En un parell de minuts trobem el nostre allotjament, Abbey Bed & Breakfast. L'hem reservat per internet un parell de dies abans de sortir de casa. Resulta ser un pis reconvertit en allotjament. Tenim una habitació enorme on podríem jugar a tenis, però el lavabo és compartit. Els propietaris són una parella gran i es mostren silenciosos, reservats i tímids. Sembla que hagin iniciat la temporada fa poc i hagin perdut la pràctica (ens expliquen que la majoria de l'any se'l passen de vacances a Lloret). Realment fa honor al seu nom, perquè el silenci en tot moment és com en un monestir (també ho propicia que siguem els únics hostes). El llit és enorme i quedem enclotats en aquesta habitació plena de mobles d'imitació que mai ningú farà servir. L'habitació dóna al carrer poc transitat, encara que sentim el camió d'escombraries de matinada.

^top

Dijous 1 de maig

El lavabo és compartit i gran, té les parets plenes de papers amb normativa i avisos escrits en anglès. Tot i que tan avís atabala una mica és còmode i ens dutxem amb aigua calenta. L'esmorzar està preparat a la cuina (torrades i croasant) entre un silenci circumspecte. El propietari xampurreja el castellà, però la senyora només parla italià.

Sortim al carrer, on no hi ha ningú i en cinc minuts arribem a la Piazza Solis plena de bars que és on comença la ciutat antiga. Just darrera veiem el mar calmat en un dia molt clar. Comencem el recorregut per les muralles de l'antic barri fortificat amb la Torre dell'Esperó Real. Recorrem la muralla arran de mar fins arribar al port, on pugem dalt d'un vaixell que ens portarà al cap Caccia, on hi ha La grotta di Nettuno (10 € anar i tornar i 10 € l'entrada a les coves per cadascú). Aquestes coves foren descobertes l'any 1700 i estan obertes al públic des del 1954, que és quan es va construir l'escala, amb un desnivell de 110 metres. Són una màquina de fer diners. Hi ha una visita guiada cada hora i expliquen quatre coses en diferents idiomes. Malgrat la quantitat de turistes que les envaïm les trobem prou boniques. El recorregut és molt curt, aproximadament dos-cents metres, i gira al voltant d'una gran sala principal on hi ha el llac Lamarmora i alguns fenòmens curiosos. El guia parla pel micròfon en anglès, italià i alemany i davant la insistència i l'evidència que més de la meitat som catalans ho fa en alguerès al final de tot.

La grotta di Nettuno
La grotta di Nettuno

El més espectacular de tot el trajecte és la maniobra del vaixell per descarregar-nos i carregar-nos de nou ja que s'ha d'apropar molt a les roques i fa l'efecte que és el primer cop de la temporada que ho fa. A les coves també s'hi pot arribar per carretera però caldrà baixar unes llargues escales fins l'entrada de la cova. Tenim molt bona mar a la tornada i un fantàstic solet a la coberta. És curiós veure el capità baixant a les màquines per embragar manualment.

Un cop a terra ferma, i essent hora de dinar, ens endinsem a les muralles per passejar pels carrers empedrats que tenen doble nom (un en català i un diferent en italià que no n'és la traducció). Parem a dinar al Reffettorio (escuet i car) sota una arcada. Sortint de l'àpat de pasta visitem la part antiga dels carrers on l'ambient es va animant en entrar la tarda. Veiem l'església i el claustre de San Francesco (edificat a finals del s.XIV), el Palazzo d'Albis (s.XVI) places, botigues, joieries de coral... per tornar a la Piazza Solis. Seiem en un cafè on l'expresso està boníssim, però el servei és nefast. Continuem caminant costa amunt, on veiem les cases d'estiueig amb bonics jardins, molt florits, abocats al mar al costat de força parades d'africans que fan revenda.

Fem mitja volta i tornem a la ciutat antiga. La creuem de nou per carrers diferents, però amb més ambient encara. A la banda nord de la ciutat antiga hi ha un llarg passeig arran de platja i el port esportiu. Caminem força estona en direcció Fertilia i veiem xiringuitos de ple estiu, molta gent passejant gossos, en bici o patins. Hi ha gent passejant i un bon tros lluny de la ciutat antiga les fonts tornen a tenir aigua (devem estar prou lluny de la zona turística i ja es pot veure gratis). A la platja trobem gran quantitat d'unes algues en forma de pilota que són les que varen donar nom a l'Alguer. Tornant al port seiem a fer una cervesa i una coca-cola i ens cobren 5'50 €, però veiem la posta de sol entre els pals de la barques. Anem a sopar al restaurant Nettuno, on per fi trobem la primera persona que parla alguerès. Tot i que ens ignora bastant les pizzes són boníssimes. Tornem al nostre refugi on el silenci es manté igual de profund tot i que ja hi ha algun turista més.

^top

Divendres 2 de maig (253 km)

Després de dutxar-nos hem esmorzat en companyia de l'amo de la casa, que resulta que estiueja dos o tres mesos a Lloret de Mar cada any per quatre duros al dia en pensió complerta. No deixem de preguntar-nos com és que una persona que viu a l'Alguer i estiueja 3 mesos l'any a Catalunya no parla català.

Anem a recollir el cotxe de lloguer que hem reservat pels propers tres dies a l'empresa Avis, situada a la Piazza Solis de nou. Arrenquem a les 10 h i fem una primera parada a la Porta de Terra (s.XIV), on hi ha el punt d'informació (on ens atenen en català, però tenen poca informació de fora l'Alguer) i poc després parem en un súper per agafar provisions.

Cap Falcone
Cap Falcone

Emprenem la carretera en direcció nord amb un Renault Clio diesel que només té 260 km. Arribem a Stintino, on al cap Falcone veiem unes platges fantàstiques d'aigua turquesa i la torre Pelosa i la torre Isola Piana amb l'illa-pressó d'Asinara al fons, que ens ofereixen un paisatge magnífic. Fa calor i hi ha moltes flors per tot arreu. Admirem alguns xalets que s'aboquen al mar. Visitem el poble d'Stintino a uns quilòmetres del cap, on hi ha dos ports plens d'embarcacions turístiques.

Seguim en direcció est i parem a Castelsardo. Aquest poble fundat el 1102 per la família Doria es troba enfilat dalt un turó d'origen volcànic. El poble està abocat al mar i té un castell a la part més alta. Té uns colors molt bonics i baixem a la platja a mirar-nos-el. La platja està recollida entre roques i té una sorra gruixuda i una aigua transparent i freda amb un tapís de roques al fons. Fem una banyada abans de dinar pa amb formatge i fer una becaina al Sol. Quan marxem comença a arribar gent a la platja. Pugem amb el cotxe dalt del castell on hi ha uns carrers estrets i costeruts que amenacen en no deixar-nos passar i posen a prova la nostra habilitat conduint.

Al costat de la carretera en direcció a Templo Pausania trobem la Roccia dell'Elefante, que en l'antiguitat s'utilitzava com a lloc funerari. Al cap d'uns quilòmetres trobem la carretera tallada sense cap mena d'avís anterior, així que desfem el camí recorregut i ens plantegem recórrer la carretera en direcció a Santa Teresa de Gallura. Així doncs, continuem en direcció est entre muntanyes, per carreteres cada cop més estretes i plenes de corbes fins a desviar-nos cap Isola Rossa. Hi ha un torre aragonesa del s. XVI i un passeig amb una platja molt tranquil·la. Hi fem un gelat i un cafè abans de passejar fins la llarga platja de la zona. Tornem a agafar el cotxe en direcció al Capo Testa, on hi ha una llum molt maca. Fem un caminada entre roques de granit amb formes divertides esculpides pel vent.

Cap a les 7 marxem cap a Palau, on anem al moll i veiem el ferri que marxa cap l'arxipèlag de la Maddalena. Decidim quedar-nos a Palau i comencem a buscar allotjament. En un carrer secundari proper al port preguntem al B&B Palau Vecchio (Via di Mila, davant l'hotel La Roccia) que resulta estar ple, però hi ha una veïna que ens ofereix la seva casa. És una casa totalment nova que ha arreglat per llogar a turistes per temporades. Quan li diem que només és per una nit sembla decebuda, però ens atén molt bé i la casa és preciosa i molt ben equipada (dos lavabos, quatre habitacions, cuina i menjador, terrassa...). Sortim a buscar un súper per aprofitar la cuina de la casa, però és massa tard i està tot tancat. Fem un volt pel port i finalment entrem a una pizzeria, on mengem una esplèndida pizza gorgonzola i un calzone (la resta de plats no fan tan bona fila i el servei és força lent). Tornem a la via Caprera, 10, on tenim la casa que hem llogat per 50 €.

^top

Dissabte 3 de maig (317 km)

Costa Smeralda
Costa Smeralda

Passegem pel turístic poble de Palau i comprem una parell de paninis amb embotit per dinar al supermercat. Anem a veure els ferris del port un cop hem decidit no anar a la Maddalena. Ens han recomenat arribar fins l'Isola Gabbiani (ocupada en la totalitat per un càmping), però que té unes platges molt boniques en un ambient molt familiar.

Seguim la carretera fins a Porto Cervo, on veiem les fantàstiques cases i iots de més alta categoria i algunes platges de la Costa Smeralda. Fem parades per admirar el blau del mar i la vegetació. Anem en direcció San Teodoro, on dinem a la platja de la Cinta, al costat dels aiguamolls. En marxem quan el vent és prou fort per a fer Kite surf. Agafem la carretera 131DCN, fins desviar-nos en direcció Dorgali. Arribem a Galtelli, on visitem la catedral romànica del s.XII i els carrers empedrats. En aquests petits poblets sempre trobem les esqueles, de mida considerable, dels veïns del poble penjades als carrers principals. Les tradicions catòliques s'han arrelat profundament a la població des de la seva cristianització l'any 600.

A Dorgali fem un fantàstic cafè i un gelat i anem a cala Gonone després de passar un túnel i fer una esfereïdora baixada per la muntanya. Aquesta cala no és fàcilment visitable i en el seu lloc hi ha un poble turístic on és fàcil trobar excursions en vaixell per descobrir aquestes meravelloses costes. Tornem per la vertiginosa carretera antiga i just quan ens pensem que ens hem perdut veiem el poble de Dorgali de nou.

Gennargentu
Gennargentu

Emprenem de nou la carretera oriental Sarda que recorre el parc nacional de Gennargentu. Aquest recorregut de 63 km està ple de corbes i circula a molta alçada per un paisatge espectacular. Va ser construïda pels mercaders de carbó i pel recorregut trobem els edificis antics rosats que es feien servir d'estacions (Cantoniera). Ens sembla increïble que estem en una illa i que malgrat estar prop dels 1000 m, estiguem entre la muntanya i el mar!. A la nostra dreta i molt avall hi ha una preciosa i planera vall verda. Passem per Baunei i ens desviem a Urzulei. Tot plegat uns pobles perduts i tranquils aïllats en una illa de muntanyes.

Quan fosqueja arribem al port comercial d'Arbatax, ja a nivell de mar. Un cop passada la zona industrial del port arribem al tranquil poble i anem a demanar allotjament al B&B Cala Moresca. Està ple, però la mestressa agafa el seu cotxe i ens escorta fins una altre B&B més apartat, l'Arba-at-Ashar B&B. Tindrem una preciosa i gran habitació amb bany privat i esmorzar per 50 €. Molt a prop hi ha l'església de San Giorgio i aquesta nit hi ha festa, celebren Sant Jordi, encara que no sabem perquè ho fan avui. Hi ha fira d'atraccions, botifarres sardes, patates fregides, un vi per remullar-ho tot que tomba d'esquena i una fantàstica actuació musical del Gruppo musicale danzante Pandelas, unes noies tremendament sexis que versionen cançons tradicionals i independentistes sardes. Presenten el seu nou disc Pandelas, on hi ha una barreja de clàssics adaptats (a l'igual que el seu vestuari). Podeu veure la seva posta en escena al web del grup.

^top

Diumenge 4 de maig (i 350 km, total 920 km)

Quan hem acabat d'esmorzar (torrades i pastissos) i ens hem mirat les fantàstiques cases de la zona on dormim ens n'hem anat al poble. De seguida hem localitzat l'església Stella Maris, al costat de la carretera on hem aparcat el cotxe. Com que encara no comença la processó tenim temps d'anar al mirador de roques vermelloses i grises que caracteritzen la zona. El cel està una mica enteranyinat i això fa que no en destaqui molt el fons verd maragda de l'aigua, absolutament transparent. En aquesta zona àmplia d'aparcament que hi ha davant les roques es comencen a reunir els cavalls que participaran en la processó. Van engalonats amb picarols cosits sobre teles típiques que també decoren algunes selles. Els genets també porten vestimenta típica amb camisa blanca i pantaló negre i alguna noia porta vestit.

Processó
Processó

Després d'una estona ens n'anem caminant fins l'església, just en el moment que comença a sonar la launedda i treuen el Sant de dins. El carretó amb els dos bous, engalanats i amb dues llimones al cap, ja està preparat i al seu davant hi ha la banda de músics de Tórtoli. Mentre sona la música carreguen el Sant al carro. També l'acompanyarà en la processó els estendards de les esglésies i els dos pobles, nens i nenes amb els vestits típics i el capellà fent pregària amb l'ajut d'un altaveu portàtil. Comença la processó amb la desfilada dels cavalls, després van els infants i estendards, la banda, el capellà i San Giorgio. Quan ha passat agafem el cotxe per anar fins el mirador de Cala Moresca i veiem la cala recollida en el fons del penya-segat. Tornem a l'església per un altre camí diferent del de la processó i hi arribem just abans que arribin. Entrem a l'església tota decorada i amb un cor de veus que assaja algunes peces. La gent va arribant i nosaltres marxem abans que s'ompli tot.

Marxem de la zona en direcció Lanusei per agafar la carretera principal cap a Nuoro. La carretera en aquest tros travessa muntanyes de forma sinuosa i rodejada de vegetació i flors. Tot i la proximitat al poble nuraghe de Tiscali, la complexitat i el temps que cal per arribar-hi ens impedeix plantejar-nos-ho. Veiem alguns nuraghe senzills durant el camí.

Després de Nuoro hem parat al poble d'Ottana per visitar l'església de San Nicola (1150), de pedra rosa i negre. L'autostrada fins a Oristano està reformada amb bon paviment, doble via, túnels i ponts. Arribant a Oristano anem en direcció Sant Giovanni di Sinis, on el paisatge canvia radicalment. És una zona de maresmes i veiem com preparen alguns camps pel conreu de l'arròs.

A pocs quilòmetres i al costat del mar es troben les runes fenicio-romanes de Tharros i el cap de Sant Marco. No entrem a les runes (són de pagament) perquè es veuen molt bé pel camí que les voreja: hi ha carrers pavimentats amb sistemes de recollida d'aigua, cases, temples, banys, cisternes, muralles... Aquesta ciutat fundada pels fenicis l'any 730 a.C. feia de port pels vaixells de la Mediterrània i va continuar durant el domini romà a partir de l'any 238 a.C. Ens banyem en una cala rocosa, amb l'aigua calmada i poca fondària en l'istme que porta fins la punta del cap Marco. A l'altre cantó d'aquesta hi ha una platja de sorra blanca més concorreguda. Des d'on estem podem veure les runes i la torre de vigilància de dalt del turó. Tornant pel mateix camí pugem dalt la torre espanyola de Sant Giovanni des d'on tenim una vista esplèndida de tot el cap i les runes.

Runes de Tharros
Runes de Tharros

Tornem al cotxe i ens n'anem al poble de San Giovanni di Sinis per poder admirar una de les esglésies més antigues de Sardenya. Es tracta de l'església de Sant Giovanni, un edifici del segle V (paleocristiana) que ens impressiona per la seva forma i l'ambient que s'hi respira.

Continuem fins a Cabras, on descobrim una plaça en els laberíntics carrers. El restaurant Il Mercato, on teníem pensat dinar, tanca la cuina a les 14:45, així que canviem de plans i ens quedem al bar L'Àmfora, on mengem uns paninis mentre tothom està veient com juga el Cagliari contra la Fiorentina.

Després de descansar emprenem el camí cap a Bosa per una carretera que es va enfilant fins al poble de Cuglieri per després baixar al nivell del mar. Arribem a Bosa Marina, que ja té un ambient turístic, i després de veure la platja ens endinsem seguint el curs del riu Temo fins arribar a Bosa. Aquesta ciutat, dominada pel Castello dei Malaspina (1112), té encara un encant medieval amb les cases altíssimes construïdes en l'antic traçat per arribar al Castell sobre el turó de Serravalle. Visitem la catedral (reconstruïda al s.XIX) i travessem els carrerons costeruts per arribar dalt el Castell, on hi ha una vista molt bonica (també s'hi pot pujar en cotxe). Baixem per un altre camí admirant els dintells rosats de la majoria de cases que encara conserven el segell del Castell. Veiem una església amb una façana rosada i un rellotge penjant. Ens prenem un cafè al costat del riu (l'únic navegable de l'illa).

Després d'això ja ens disposem a tornar a l'Alguer i per això hem de seguir el camí en direcció al mar pel costat del riu fins enllaçar amb la carretera. Els paisatges que hi ha en el recorregut són fantàstics, amb vistes vertiginoses al costat del mar i grans muntanyes verdes tapissades de flors. Ens desviem 6 quilòmetres de la carretera principal per visitar el Nuraghi que està enfilat dalt d'una roca, amb tot un paisatge als seus peus. Ja no es pot visitar perquè tanquen a les 18:30, però el camí que travessa altiplans a gran alçada entremig de prats amb vaques ha valgut la pena. Desfem el camí i tornem a la carretera principal on abans d'arribar veiem el sol que es prepara per pondre's darrera el cap Caccia. Arribem a l'Alguer a les 20:00 i ens dirigim a l'aeroport, a uns dotze quilòmetres en direcció a Fertilia. Tornem el cotxe a l'aparcament d'Avis i fem els tràmits per embarcar. El vol s'endarrereix un parell d'hores que aprofitem per llegir, menjar i escriure el diari.

^top
Relat d'un viatge de 15 dies per la Pulla (Puglia) - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2016]
Diari de viatge a la Campània italiana - Rafel Campoy [2016]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Positano, el poble més romàntic d'Itàlia - Sònia Graupera [2011]
Relat d'un viatge a la Toscana i Umbria - José Luís García López [2010]
Relat d'una escapada nadalenca a Roma - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2010]
Relat d'una volta a Sicília en 7 dies - Roser Escrig Sarreta [2010]
Una Setmana (Santa) a Nàpols i voltants - José Villén [2010]
Relat d'un viatge de 9 dies a Sardenya - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2009]
Diari d'una escapada a Florència i Pisa - Vanessa y Roger [2008]
Breu relat d'un viatge a Sicília - Aída Aguirre [2008]
Relat d'una escapada a Bèrgam i el nord d'Itàlia - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Viatge a Sicília - Marta & Josep [2007]
ITÀLIA - Guia i relat d'un viatge a Venècia i Pàdua - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2007]
Viatge a Emilia Romagna en 5 dies - Marta Pérez [2007]
Roma, crònica de 6 dies de viatge - Vanesa Jiménez [2006]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat de viatge a Sardenya - Sònia Graupera [2006]
Viatge a Nàpols i la Costa Amalfitana - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2006]
Viatge en cotxe per Itàlia - Luciano Massone [2006]
Umbria, el cor verd d'Itàlia - Sònia Graupera [2006]
Roma, la ciutat màgica - Mª Dolores Martínez Giménez [2002]
SICÍLIA - Guia i relat d'un viatge a Sicília - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2000/01]
ENIT: El lloc del turisme italià - Agència nacional de turisme italiana.
Ente Sardo Industrie Turistiche - Entitat d'indústria turística de Sardenya.
Ciutat de l'Alguer - Web oficial del municipi de l'Alguer.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació