logo QR VIatgeaddictes
La web con información práctica para el viajero independiente y alternativo
Bandera de Corea del Sud Bandera del Japó

COREA DEL SUD / JAPÓ

Relat d'un viatge de 30 dies a Corea del Sud i Japó

Alex Palau
Published on Fecha viaje: 2023 | Publicado el 24/1/2024
2.8 de 5 (6 votos)

Introducció

El castell d'Hiroshima (Japó)
El castell d'Hiroshima (Japó)

Aquest és el relat d'un viatge de 30 dies que vam fer al setembre-octubre de 2023 a Corea del Sud i al Japó.

L'any anterior ja havíem fet un viatge de tres setmanes a Corea del Sud, on vam visitar per primer cop diferents ciutats i llocs d'aquest país asiàtic.

Entre els llocs visitats a Corea del Sud en aquest nou viatge destaquem les ciutats de Seül i Busan, així com l'illa de Jeju.

Al Japó, per la seva banda, vam visitar les ciutats de Fukuoka, Hiroshima, Kyoto, Osaka i Tòquio.

El trajecte d'anada al Japó el vam fer en ferri des de la ciutat sud-coreana de Busan, mentre que la tornada a Seül fou en avió des de Tòquio.

Nosaltres teníem l'avantatge de que el nostre fill Marc està vivint a Seül, la capital coreana, durant la meitat de l'any i parla coreà i japonès. Per tant, tenim un guia meravellós.


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 15 de setembre al 14 d'octubre de 2023.

Diners

La moneda a Corea del Sud és el Won. En les dates d'aquest viatge el canvi respecte de l'euro era: 1 € = 1.400 Wons. Al Japó, per la seva banda, la moneda oficial és el Ien.

Despeses del viatge

+ 2.404 € (vol Barcelona - Seül - Barcelona, 3 pax)
+ 124 € (vol Gimpo - Jeju, 3 pax)
+ 213 € (vol Jeju - Busan, 3 pax)
+ 443 € (vol Narita - Seül, 3 pax)
+ 166 € (ferri Busan - Fukuoka, 3 pax)
+ 924 € (Japan Rail Pass de 14 dies, 3 pax)
+ 174 € (lloguer cotxe Jeju, 2 dies)
+ 808 € (hotel Seül inici viatge, 5 nits)
+ 927 € (hotel Seül final viatge, 6 nits)
+ 274 € (hotel Jeju, 3 nits)
+ 111 € (hotel Busan, 1 nit)
+ 148 € (hotel Fukuoka, 2 nits)
+ 215 € (hotel Hiroshima, 2 nits)
+ 324 € (hotel Kyoto, 3 nits)
+ 863 € (hotel Tòquio, 6 nits)
+ 41 € (lloguer wi-fi portàtil Corea del Sud, 30 dies)
+ 34 € (lloguer wi-fi portàtil Japó, 14 dies)
= 8.367 € (total despeses 3 pax)

Transport

Tots els vols d'aquest viatge els vam reservar a través del portal SkyScanner.

El vol internacional de Barcelona a Seül (Corea del Sud) el vam fer amb la companyia Korean Air, en un vol directe, sense escales, que ens va costar 1.202 € per persona, anada i tornada.

Allotjament

Tots els hotels d'aquest viatge els vàrem reservar a través del portal de reserves Booking.com

Internet

Vàrem llogar un wi-fi portàtil en la botiga WIFI Dosirak de l'aeroport d'Incheon i el vam tornar en el mateix lloc.

Han canviat el model que hi havia l'any passat. Ara són més grans i tenen més autonomia sense carregar. Costen al voltant de 49 € per tot un mes i poden dur quatre aparells.


COREA DEL SUD (I): Seül, illa de Jeju i Busan

SEÜL

Com que teníem targetes del sistema de metro/autobús de la ciutat de Seül del viatge de l'any passat, aquesta vegada només las vàrem haver de carregar.

A Seül vam reservar un apartament amb dos habitacions en el complex Orakai Insadong Suites ja que hi havia una oferta molt llaminera. També tenia cuina, sala d'estar, una habitació amb rentadora/assecadora i, per suposat, lavabo.

Pràcticament tots el hotels a Corea del Sud tenen una planta on hi ha rentadores/assecadores i que per un preu mínim (entre totes dues no arriba als tres euros pel rentat i assecat de vuit/deu kg de roba) pots rentar la roba. Per tant no és necessari portar molta roba de recanvi per al viatge.

A tenir en compte l'aire condicionat, tant en els transports públics com en les botigues. Crec que està molt fort i això que estàvem a la segona quinzena de setembre.

Com que ja coneixíem la ciutat del viatge anterior, aquesta vegada ens vàrem dedicar a explorar altres àrees de Seül que desconeixíem, com el mercat del peix de Noryangjiin. Aquest mercat no és tan gran com el de Busan, però Déu n'hi do. S'hi arriba amb el metro línia 1 (blava) en 26 minuts des d'Insadong.

Aprofitant que podíem cuinar en l'apartament vam anar al mercat de carn de Majang a comprar wagyu, que és la carn de més alta qualitat de Corea del Sud. Aquest mercat queda una mica apartat, ja que s'ha d'agafar la línia 5 (lila) i desprès caminar uns quinze minuts. Quasi totes les parades del mercat ofereixen més o menys el mateix. La gent que compra allà normalment són botigues i restaurants, són com uns majoristes, i per això nosaltres érem una mica estranys. Al final vam comprar un quilo de carn per 100 € al canvi, (sí, no és cap errata) i la vàrem cuinar per sopar a l'apartament.

El museu Nacional de Corea és gratuït per als majors de 70 anys. S'hi arriba amb el metro línia 1 fins a l'estació de Yongsan i allà agafar l'autobús nº 502 o 400. Després s'ha de caminar uns deu minuts. Val la pena anar-hi. Al costat mateix hi ha el Memorial de guerra de Corea, però no hi vàrem anar.

ILLA DE JEJU

Volíem anar uns dies a l'illa de Jeju, per tant, vam agafar un vol des de l'aeroport de Gimpo, l'aeroport secundari de Seül, fins a l'illa de Jeju, situada al sud de la península coreana.

Un cop arribats a l'aeroport de Jeju vàrem llogar un cotxe. Es complicat conduir a Corea del Sud per les limitacions de velocitat. Si et passes del límit, el GPS comença a pitar. I penseu que quan entres en una població el límit de velocitat és de 30 km/hora.

En l'aeroport de Jeju quan vols anar a buscar el cotxe de lloguer has de sortir de l'edifici de la terminal i localitzar l'autobús de la companyia que et durà fins on estan les oficines de lloguer del cotxe. En el nostre cas era Jeju One Car.

A l'illa de Jeju no us perdeu el tub de lava de Manjanggul (l'entrada costa 4.000 wongs, uns 2,8 €). I tampoc una curiositat que no surt enlloc: el Jeju Mini Land, una mostra en miniatura d'edificis i monuments de tot el món. Està al mig de l'illa i encara no s'ha acabat.

Figura de l'illa de Jeju
Figura de l'illa de Jeju
Salts d'aigua de Jeongbang
Salts d'aigua de Jeongbang

Un altre lloc que no os podeu perdre son els salts d'aigua de Jeongbang, al sud de l'illa. Si hi aneu amb cotxe es pot aparcar quasi al costat del salt d'aigua.

Les platges del nord de l'illa son molt turístiques però, per sort, a finals de setembre no hi havia gaire gent.

Ens va agradar sobre tot la platja de Hamdeok, malgrat que hi vàrem anar per la tarda i es fa de nit molt aviat.

Vam estar a l'illa de Jeju només dos dies, ja que en el tercer l'avió sortia molt aviat, i se'ns van quedar moltes coses per veure, així que ja tenim l'excusa per tornar-hi.

BUSAN

Des de l'illa de Jeju vam agafar l'avió que ens va dur cap a la ciutat de Busan. A Busan només ens hi vam estar una nit perquè l'endemà a les cinc de la tarda sortia el ferri que ens havia de dur cap a la ciutat de Fukuoka (Japó).

Aprofitem el matí a Busan per anar a veure el mercat de peix de Jagalchi, ja que l'any passat hi havíem anat en dimarts i era el dia que tancaven. S'hi pot arribar amb metro línia 1 o amb el autobús nº 1003 des de l'estació de Busan.

El mercat de Jagalchi diuen que és un dels mes grans d'Àsia. La veritat és que és immens, amb una quantitat incomptable de parades de peix i marisc, malgrat que en moltes d'elles es repeteix el producte.

Allà mateix, al segon pis, hi ha restaurants on mengen els locals, els que compren i els que venen. Si pugeu a dalt de tot amb l'ascensor trobareu una terrassa amb vistes a la badia. Tanmateix, els voltants del mercat també estan plens de paradetes de peix.

Al costat de l'hotel Toyoko Inn Seomyeon hi ha l'estació del metro i creuant el carrer ens endinsem en el barri xinès, ple de restaurants i botigues.

El ferri de Busan a Fukuoka
El ferri de Busan a Fukuoka

Creiem que aquell dia hi havia una festivitat perquè estava tot ple de fanalets i llums, però no vàrem saber quina festa era.

Per agafar el ferri cap a Fukuoka que surt des del port internacional de Busan i que salpa a les 15:00 cal estar força abans en el port, ja que s'han de convalidar els bitllets, passar els controls d'immigració, etc.

Nosaltres vàrem aconseguir per internet, una oferta per a viatjar els tres per 23.400 iens, uns 147 € .

Una cosa a tenir en compte, el ferri Beetle és japonès i per tant el bar i les màquines de refrescos només accepten iens, la moneda japonesa. Ah, i no accepten targeta Visa. No només això, sinó que quan arribes al port de Fukuoka i passes immigració, com que ja són les vuit tocades i negra nit, et trobes que a la terminal no hi ha cap caixer automàtic i si no portes iens, resa per que el taxi que et toqui accepti targeta Visa, sinó...


JAPÓ: de Fukuoka a Tòquio

Algunes curiositats i consideracions inicials sobre el Japó:

FUKUOKA

En aquest cas, la sort ens va acompanyar i quan vam arribar al port de Fukuoka el taxista que vam agafar acceptava targeta Visa. Un cop instal·lats a l'Hotel Toyo, vàrem anar a sopar a un restaurant italià, que també acceptava Visa. Aquest restaurant estava prop del hotel, ja que era molt tard i no hi havia gaires restaurants oberts.

Havíem contractat un Wi-Fi portàtil amb Japan Wireless (34 € per 14 dies) i quedat que ens ho enviessin a l'hotel que teníem reservat a Fukuoka i allà estava quan vam arribar.

També teníem contractat el Japan Rail Pass (JRP) per catorze dies. Aneu amb compte, s'ha d'activar abans dels tres mesos de la contractació, sinó ho perds tot. El preu quan el vàrem contractar era de 308 € per persona. Però a partir del dia 1 d'octubre del 2023 s'ha pujat a 508 € per cap. Un increment de més d'un 60% i, tot i que ara pots agafar tots els trens d'alta velocitat sense restriccions, s'han de fer números per mirar si et surt a compte.

Fukuoka és una ciutat força important, però nosaltres no l'hi vam donar la importància que té perquè només hi vam estar un dia amb dues nits. A més, va ploure tot el dia i només vam anar a Canal City Hakata, un complex de botigues i restaurants.

En aquest centre comercial hi ha una planta anomenada Stadium Ramen, on tots el restaurants són de Ramen, que és el menjar més famós de la gastronomia japonesa. Dels restaurants d'aquesta planta tenen fama uns que estan a l'aire lliure i on pots menjar aquest plat, però entre la pluja i que sembla ser que estan molt atapeïts i que els interessa que mengis ràpid per que hi segui una altra persona, no hi vàrem anar.

A l'estació de Hakata vàrem activar els nostres Japan Rail Pass per anar a Hiroshima. Per a activar-los has d'anar a les finestretes de Japan Rail que hi ha a les estacions principals i fer cua, ja que normalment hi ha molta gent. Vam aprofitar per agafar els bitllets per el tren ràpid (Shinkansen) cap a Hiroshima.

El Japan Rail Pass és un tiquet de cartró amb el que a partir d'ara podràs agafar tots el trens i metros de la companyia JR. No obstant, cada vegada que vulguis agafar un tren ràpid amb equipatge i seient reservat, hauràs d'anar a l'estació corresponent i fer cua per a sol·licitar el viatge. Per a viatges més curts i sense equipatge, tots els trens tenen tres vagons per als que no és necessari fer reserva. No perdeu el tiquet, perquè sinó no podràs anar al lloc.

Com que al Japó hi ha varies companyies de metro, és convenient treure una targeta de metro i autobús per poder agafar els que no són de la companyia JR. Hi ha màquines a totes les estacions per comprar-les i carregar-les si fos necessari. Ah, aquestes targetes són de plàstic.

HIROSHIMA

En un hora i escaig ens plantem a Hiroshima. Deixem les maletes a l'Smile Hotel i sortim a recórrer la ciutat.

Vista nocturna del Memorial de la Pau (Hiroshima)
Vista nocturna del Memorial de la Pau (Hiroshima)

Anem a peu fins al Parc Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima que està a prop de l'hotel.

Aquest parc és una àmplia àrea que aplega tots espais i monuments dedicats a les víctimes de la bomba atòmica que va destruir la ciutat el 6 d'agost de 1945.

Es fa de nit aviat i això ens dona una altra perspectiva per a fer fotos d'aquest lloc.

Es encara més impressionant veure l'edifici Memorial de la Pau, l'únic que va quedar dempeus després de l'explosió de la bomba atòmica. De nit està il·luminat i tot el voltant fosc. És per a seure i reflexionar.

Després sopem per allà i tornem cap a l'hotel.

L'endemà, des de l'estació de Yokogawa, agafem el tren JR que ens entra amb el passi fins a l'estació de Miyajima, caminem uns minuts fins el ferri, que també està inclòs en el JRP, i anem a l'illa de Miyajima.

En aquesta illa hi ha el santuari Itsukushima i el famós Torii al bell mig del mar i que quan baixa la marea s'hi pot arribar caminant.

Una vegada arribats a l'illa d'Itsukushima, tothom s'encamina cap el lloc més proper per a fer la típica foto amb el Torii vermell sobre les aigües de la badia.

Després, passejant, arribes al monestir Itsukushima, que s'hi podeu, visiteu-lo quan hi hagi marea alta, ja que semblarà que caminis sobre l'aigua. I també a la pagoda Gojunoto de cinc pisos.

El famós Torii de l'illa Itsukushima
El famós Torii de l'illa Itsukushima

Veureu que en la zona hi ha cérvols en llibertat, però recomanen no tocar-los ni donar-los menjar.

Una curiositat gastronòmica són les ostres, que te les serveixen de moltes maneres, però principalment a la planxa. No les vàrem provar, en canvi si vam tastar l'Okonomiyaki, un plat típic japonès semblant a una pizza.

De tornada a buscar el ferri cap a l'illa principal, vam passar (és inevitable) pels carrerons farcits de botigues de records, menjar, dolços i tot el que et puguis imaginar, i ens hi vam firar.

A partir d'octubre de 2023 es cobra una taxa turística de 100 iens per persona (uns 65 cèntims d'euro) per la visita a l'illa i que es paga en entrar al ferri.

Tornem a Hiroshima i aprofitem per visitar el seu castell. L'entrada normal costa 380 iens (uns 2,40 €) o 180 iens si estàs jubilat.

La millor manera d'arribar-hi és anar en transport públic fins a l'estació de Sukkeien i caminar fins a l'entrada. Prepareu-vos per pujar i baixar escales fins arribar al castell. L'endemà sortim d'hora cap a Kyoto.

KYOTO

Ja a Kyoto, al matí vam sortir a esmorzar deixant-nos guiar per l'aplicació Google Maps. El que ens agrada hi ha cua per entrar, en busquem un altre, però encara no han obert i això que són quasi les deu del matí. Al final comprem uns pastissets i una beguda en una mena de súper i ens ho mengem allà mateix.

Al temple Kinkaku-ji hi anem amb taxi, ja que són molt barats. El temple està al cim d'una muntanya i després és mes fàcil baixar. També s'hi pot anar amb l'autobús 205 que passa per davant del palau imperial, malgrat que et deixa molt avall i la pujada és costeruda.

Aquest temple éss molt gran i està ple de gent, potser perquè és festiu. Després de recorre'l, anem baixant per un carrer ple de botigues de records i restaurants. Quasi al final, ens aturem en un per dinar i en el que només hi ha natius, per tant sospitem que s'hi menja bé, com així va ser.

Per la tarda aprofitem per anar al barri de Gion, on viuen les geishes, amb els seus carrers empedrats i els fanalets. Volem sopar per allà, però al ser festiu està tot ple malgrat els alts preus. És una zona força cara. Al final podem sopar en un restaurant que ens diuen que si ho fem en una hora ens podran atendre.

Anem tornant cap a l'hotel per un dels carrers principals, ple de botigues i magatzems de roba, perfumeria, botigues de menjar. Tallant camí per uns carrerons ens aturem en un pub (Sights) i en entrar, tothom ens anima a seure i prendre alguna cosa. A la lògica pregunta d'on som i dir-los que de Barcelona, una de les cambreres ens diu que va visitar la ciutat uns anys enrere i que l'hi va agradar molt.

Estaven celebrant el 240 aniversari de la fundació d'una marca de sake i l'ambient era molt distès. Lògicament érem els únics estrangers i tothom volia que ens trobéssim a gust. Curiós que, tot i ser festiu, tanquen a les nou i mitja de la nit.

L'endemà, amb el tren JR anem cap a Osaka.

OSAKA

La gastronomia d'Osaka és famosa per l'okonomiyaki, que és una mena de truita o pizza amb verdures, cansalada viada, gambes i que t'ho cuinen davant teu en una planxa.

Els locals on la fan i que han agafat fama són molt cobejats, fins el punt que moltes vegades et trobes gent fent cua per entrar i fins que uns clients no acaben no poden entrar els següents, que és el que ens va passar a nosaltres, ja que el restaurant només hi cabien catorze persones.

Okonomiyakis en un restaurant d'Osaka
Okonomiyakis en un restaurant d'Osaka
El castell d'Osaka
El castell d'Osaka

Una zona d'Osaka que no et pots perdre (i no morir en veure tants i tants cartells lluminosos) es Dotonbori.

Si estàs aclaparat pots anar a menjar Takoyaki, unes boles de farina farcides de pop i fregides, mentre passeges pel Tombori river walk. Aneu amb compte, les Takoyaki cremen molt.

També pots agafar un vaixell per fer un mini creuer pel canal Dōtonbori durant uns vint minuts i que costa 1.200 iens, uns set euros i mig. En època turística és millor agafar els bitllets amb suficient antelació.

I per a mi, la joia de la ciutat d'Osaka és el seu castell. Preciós. Els jardins que l'envolten per si sols ja són impressionants, però el castell és una passada. L'entrada costa 600 iens, uns tres euros i mig, però no t'ho pots perdre.

Tornem amb el tren JR cap a Kyoto, ja que l'endemà sortim en direcció cap a Tòquio.

TÒQUIO

La ciutat de Tòquio em va sobrepassar. Que un districte d'aquesta ciutat sigui tan gran com la ciutat de Barcelona és que no m'ho podia ni imaginar.

L'APA Hotel TKP Nippori Ekimae va ser l'hotel escollit a Tòquio i que ens serviria de base. Estava ubicat al districte de Nippori, al costat mateix de l'estació i de la parada de busos, així que des d'allà es podia anar a qualsevol lloc.

Imatge del districte Akihabara de Tokyo
Imatge del districte Akihabara de Tokyo
Districte d'Akihabara

Al districte d'Akihabara s'hi arriba amb el metro JR que et deixa a l'estació de Akihabara.

Veureu edificis completament dedicats a l'anime, l'electrònica les maquinetes «gacha». N'hi ha a centenars.

Aquí també hi trobareu tot el relacionat amb les famoses «maidos», ja que és el barri «friki» per excel·lència.

Els restaurants de sushi-ro són una curiositat. A les taules hi ha una tablet on demanes el que vols menjar i mitjançant una cinta transportadora amb una desviació a la teva taula t'arriba la comanda.

Districte d'Asakusa

Al districte d'Asakusa pots anar-hi des de Nippori tant en metro com en autobús.

Aquesta vegada vàrem anar en autobús, que surt des de la plaça que hi ha davant de l'estació de Nippori. Es l'autobús nº TO8 i et deixa quasi al costat del temple Senso-ji.

El temple de Senso-ji és immens, preciós. La porta d'entrada, majestuosa amb una llanterna vermella, està protegida per quatre estàtues de déus.

La porta Hozomon del temple Senso-ji (Asakusa, Tòquio)
La porta Hozomon del temple Senso-ji (Asakusa, Tòquio)

Continues per un carrer ple de botigues de menjar i records fins a l'altra porta i allà veuràs la pagoda de cinc pisos i el saló principal. No t'oblidis la maquina de fotografiar.

I ves-hi ben d'hora o cap al tard si no vols trobar-hi molta gent.

Passegeu pel carrer Shin-Nakamise, mig cobert, on hi ha cents de botigues: de menjar, roba, sabates i/o regals.

Aquí també podeu trobar un dels famosos magatzems Don Quijote, una mena de El Corte Inglés nipó, on hi ha de tot però a preus molt assequibles. Mireu el preu de l'alcohol, la ginebra, el whisky, etc. Estan quasi a la meitat de preu que a Barcelona.

Districte d'Ueno

Com que el dia va sortir plujós, el vàrem dedicar a visitar el museu nacional de Tòquio que està en el parc de Ueno i s'hi va amb el metro que et deixa a prop.

És impossible visitar aquest museu en un dia, ja que són al voltant de sis galeries i cadascuna d'elles està dividida en vàries sales. L'entrada costa 1,000 iens, un sis euros i escaig. Per als més grans de 70 anys l'entrada es gratuïta.

Si el temps acompanya és agradable visitar els jardins que envolten el museu. Nosaltres vàrem anar caminant fins a l'estació d'Okachimachi, on vam dinar en el restaurant Kurauzo, especialista en carn i hamburgueses. T'ho fan i cuinen davant teu. Està en la zona comercial d'Ameyoko. Es una izakaya com diuen ells i que es pot traduir per taverna.

Recorreu el carrer d'Ameyoko, és tota una experiència ja que està ple de botigues, des de peixateries a roba, espècies, electrònica i restaurants amb tauletes a l'aire lliure. També es pot anar «tapejant» i provant les diferents especialitats de cada restaurant.

Districte de Shibuya

En el districte de Shibuya hi ha la famosa cruïlla de carrers i l'estàtua del gos Hachiko.

Encara que sembli mentida, un dels millors llocs per veure la cruïlla és des del mirador de la cafeteria Starbucks, tot i ser missió impossible seure. És obligatori demanar alguna cosa si vols pujar a la planta on hi ha el mirador.

El dia que vàrem anar no hi havia gaire gent creuant. Tot i això és curiós de veure la sincronització quan el semàfor està en verd.

L'estàtua del gos Hachiko (Shibuya, Tòquio)
L'estàtua del gos Hachiko (Shibuya, Tòquio)

Quant a l'estàtua del gos Hachiko no sé si hi està sempre, però aquesta vegada hi havia un senyor amb una armilla de color verd que posava alguna cosa com «amics o ajuda als turistes» i que amb la teva maquina de fotografiar et feia fotos amb el el famós gos. Hi havia cua per fotografiar-se.

Al costat mateix hi ha el famosíssim centre comercial Shibuya 109, un edifici ple de botigues només per noies.

Diuen que un dels seus principals atractius són les dependentes, però jo, sincerament, no l'hi vaig veure el què.

Caminant pel carrer Shibuya center-gai, paral·lel a l'avinguda Bunkamura, trobareu el centre comercial Don Quijote on podreu comprar des de mitjons fins a electrònica a uns preus molt competitius.

Des de la plaça Hachiko, en direcció cap a l'estació Harajuku, tant si aneu a peu (el camí és de pujada i suposa uns vint minuts) com si agafeu el autobús al carrer Koen o amb el metro, arribareu al carrer Takeshita, la icona de l'avantguardisme en roba. Si hi aneu en cap de setmana us podeu trobar el jovent vestit de moda extrema.

Quan entreu en aquest carrer i passeu per sota l'arc d'entrada, si mireu amunt, us podreu veure en la pantalla situada allà dalt.

Districte d'Ikebukuro

Una de les atraccions principals del districte d'Ikebukuro és anar al complex Sunshine City on, a més d'haver-hi la botiga de Pokémons més gran del món, trobaràs dos parcs temàtic, un aquari i un mirador astrològic.

Pugeu a l'edifici de 60 plantes. En la planta 59 hi ha restaurants i en la 60, l'ultima, un mirador. L'entrada costa 700 iens (uns 4,5 €). Des de allà es veu pràcticament tot Tòquio, ja que és un mirador circular.

Si encara no en teniu prou de frikisme, llavors podeu visitar l'edifici Animate. Està situat a l'entrada del carrer Otome i en ell hi trobareu anime, manga i també CD's. Tot el que us pugueu imaginar.

Districte de Shinjuku

El districte de Shinjuku és la zona administrativa de Tòquio i on hi ha el complex del Tokyo Metropolitan Government, el que seria l'ajuntament. Aquest ocupa dues torres bessones i es pot pujar gratuïtament fins a dalt de tot, des d'on hi han unes vistes espectaculars de la zona. Sortint de l'ajuntament hi ha la parada del autobús 38-1 que et deixa davant l'estació de metro.

Per fer fotos de l'edifici, res millor que anar al parc central de Shinjuku, un pulmó verd on veuràs famílies amb nens, gent fent footing o senzillament seient a la gespa.

Diuen que l'estació de Shinjuku és la mes transitada de tot el Japó. És ben possible, ja que pots estar caminant mitja hora ben bona pels passadissos subterranis sense sortir a l'exterior.

Aquí és on es troba el carreró Omoide Okocho, amb els seus mini restaurants. Alguns d'ells només tenen una barra i quatre tamborets i al vespre s'omplen quan la gent surt de treballar.


COREA DEL SUD (II): tornada a Seül

SEÜL (Corea del Sud)

Tornem a Seül (Corea del Sud) volant des de l'aeroport de Narita a l'aeroport d'Incheon. Son dues hores i tres quarts de vol aproximadament. Ho fem amb la companyia japonesa de baix cost Zipair, ja que el vol ens resultà molt barat, uns 140 € per cap.

Volíem tornar a agafar el mateix apartament que en la nostra estada a Seül al principi d'aquest viatge, però l'oferta ja no hi era i els preus eren massa cars. Així que ens vàrem decidir per l'hotel Shilla Stay Guro, ubicat en la zona de Guro Digital Complex, molt a prop del metro i de la parada dels autobusos i al costat de carrers plens de restaurants.

Sembla ser que aquesta és una zona per anar a menjar carn, malgrat que hi ha restaurants de peix i marisc (s'anomenen «se u») i casolans a preus econòmics.

El dia nou d'octubre és festiu a Corea del Sud. Es celebra el dia del Hangul o alfabet coreà i per tot arreu hi ha balls i música. Anem en l'autobús 150 a la zona d'Insadong, que ja coneixem, per a comprar els records que ens faltaven i fer alguns encàrrecs.

Com que ens vam sentir enganyats en una botiga de records, on ens van cobrar per uns ventalls més que a la botiga oficial, no hi vàrem tornar. Aquesta botiga està baixant a l'esquerra pel carrer Insadong en direcció a l'avinguda Samil.

Jo vaig tornar a comprar-me una gorra amb la inscripció en coreà que diu alguna cosa així com «ben fet» ja que l'anterior la vaig perdre al ferri. I en ser Corea de Sud el paradís de la cosmètica, no podíem deixar de comprar productes d'aquests tipus, com mascaretes per la pell, olis, sabons etc.

Des de l'hotel al Palau Reial o Gyeongbokgung es pot anar amb el autobús N51 que surt davant de l'estació de metro Guro o amb el metro línia verda i baixar a City Hall Station. L'entrada per el majors de 65 anys és gratuïta. Tampoc es paga si vas vestit amb el Hanbok, el vestit tradicional coreà.

A les deu del mati i a les dues de la tarda hi ha el canvi de guàrdia del Palau Reial. Es més folklòric que res, però és molt vistós i colorista. L'espectacle dura uns vint minuts.

Dins mateix del complex del palau, hi ha dues parts més: una denominada el jardí secret, que aquí paga tothom, i l'altre de pavellons, també gratuïta pels jubilats. Compteu unes tres hores ben bones.

Buscàvem el Museu de l'Origami i no hi havia manera de trobar-lo. Al final vàrem parar un taxi i tampoc sabia on era, així que l'hi vàrem donar la adreça amb mapkakao (l'equivalent sud-coreà a Google Maps) i ens hi va dur. Es tractava d'una botiga amb el pompós nom de Museu de l'origami.

Vàrem comprar els fulls de paper més coloristes que hi havia ja que era un encàrrec i vam decidir tornar a l'hotel, o al menys era el que volíem. No hi havia manera de trobar la parada del autobús que ens marcava mapkakao. Fins i tot vam aturar a una noia per preguntar-li on era i no va saber dir-nos on estava la parada.

Pavelló tradicional coreà en el parc Yeouido (Seül)
Pavelló tradicional coreà en el parc Yeouido (Seül)

Després de donar varies voltes per la zona i quan ja havíem decidit agafar un taxi, la noia que havíem aturat va venir corrent cap a nosaltres per dir-nos que havia vist on era i acompanyar-nos fins la parada. Hi ha gent meravellosa a tot arreu.

En el barri de Dongdaemun trobareu un gran mercat a l'aire lliure. Les botigues treuen els seus productes al mig del carrer i els tenen allà exposats per a la seva venda.

S'hi pot arribar tant en metro línia 1 com en autobús. N'hi ha uns quants que arriben fins allà. Baixeu a l'estació de Sinseondong (feu servir mapkakao) i deixeu-vos portar pel vostre instint. Hi ha avingudes i carrerons plenes de botigues amb tota mena d'articles.

Interessant també el barri de Yeouido. El contrast entre els gratacels i el parc es curiós de veure. Si podeu, aneu-hi al voltant del migdia que és quan la gent surt de les oficines: veureu una riuada de gent que es dirigeix cap el parc per seure a menjar, xerrar, passejar, etc.

Nosaltres hi vàrem anar amb autobús fins al començament/final del parc i el vam travessar passejant fins l'altre costat on vam agafar l'autobús per tornar al hotel.

Un lloc al que els turistes no hi solem anar per desconeixement és el Korean Folk Village. És un parc temàtic on es pot veure com es vivia abans en el país. Hi ha les cases dels artesans, pagesos etc. Els restaurants que hi ha allà no són dels millors que hem estat, ja que s'aprofiten de que no n'hi ha gaire on triar i tots ofereixen més o menys el mateix.

Al voltant de les vuit de la nit, i durant mitja hora, hi ha un espectacle realment impressionant. Balls i tambors típics de Corea de Sud. La gent agafa lloc des de dues hores abans per tenir bona visibilitat. L'entrada costa sobre els 23 € i aquí no hi ha descompte als jubilats.

Al Korean Folk Village s'hi arriba des del barri de Gangnam sortida metro nº 3 i creuant l'avinguda s'agafa l'autobús vermell nº 5001 i en una hora t'hi plantes. Les distàncies són així.

L'endemà tornem a Barcelona. Ens esperen dotze hores de vol, però degut als fusos horaris arribarem el mateix dia.


Relato de un viaje a Japón en primavera, durante el Hanami - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2014]
Guía de viaje a la ciudad de Seúl - Sònia Graupera [2013]
Relato de un viaje a Japón (2010) - Sònia Graupera [2010]
Relato de un viaje de 17 días a Japón - Maite & Raúl [2009]
Un viaje de 4.000 km a través de Honshu - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2009]
Relato de un viaje a Japón, el imperio del sol naciente - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2008]
Relato de un viaje a Corea del Sur - Raquel Mateo [2008]
Dos mochileras en Japón - Eva Rexach [2008]
Diario de un viaje a Japón (2008) - Maria Boix Martínez i Toni Colilles Vilà [2008]
Relato de un viaje a Japón (2008) - Antonio & Trini [2008]
Diario de viaje a Japón: de Hokkaido a Okinawa - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2007]
Relato de un viaje a Japón (2007) - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2007]
Relato de un viaje a Japón (2005) - Montse & Carles [2005]