Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
japo

JAPÓ

Diari de viatge al Japó: de Hokkaido a Okinawa

Data Data viatge: 2007. Publicat el 13/05/2008
2.2 de 5 (133 vots)

Introducció

Japó és un país llunyà en molts sentits, però tot i això en pronunciar el seu nom ens vénen a la ment imatges: geishes, sushi, samurais, zen, sumo... una sèrie de tòpics i vocabulari que descriuen la fascinació que aquest bell país produeix en els occidentals.

Les illes del Japó, cal recordar que n'hi ha més de 3.000, desprenen fascinació per elles mateixes. Ja no només la cultura ens empeny a endinsar-nos en un descobriment que ens ajudarà a trobar-nos a nosaltres mateixos, sinó que hi ha molts altres motius que en justifiquen la visita i ens permetran entendre aquest gran país i la seva gent. Viure en l'equilibri sembla ser una màxima japonesa que es posa en pràctica cada dia trobant la mesura justa de cada ingredient. I és que el Japó és un exemple de convivència entre oposats: els delicats jardins japonesos contrasten amb els paisatges volcànics, agrestes i provocadors; la rapidesa dels transports amb la tranquil·litat dels seus habitants; els glaçats hiverns al mar d'Ojotsk amb les platges tropicals d'Okinawa; la modernitat més futurista amb el manteniment de les tradicions; els festivals o mitsuris amb el caràcter assossegat; les tempures amb el peix cru; el gaudir dels onsen amb el recel a la privacitat o al contacte humà, ciutats de gratacels i neons amb pobles de geishes i samurais...

Desembarcar al Japó vol dir això i molt més, trobar una ruta pròpia i un camí planer deixant-se envair sense prejudicis. El viatger, doncs, en el seu afany de descoberta no pot més que deixar-se portar per les experiències viscudes gaudint de cada instant conscient que cada moment repercutirà en la seva forma d'entendre la vida.

El Japó té 127 milions d'habitants concentrats bàsicament en les ciutats. L'orografia del país, dividit en diferents regions, i la seva distribució en illes ha marcat força les diferències de caràcter. En general el japonès és atent, servicial, molt correcte i amb un especial sentit de l'humor. Les normes de comportament sempre estan presents i el respecte i la consideració envers l'altre és el pilar del seu quefer. La majoria dels habitants són budistes o sintoistes. Cal considerar cultures com els ainu, els primers pobladors de l'illa de Hokkaido, les tradicions dels quals recorden molt a les dels indis americans. A la zona d'Okinawa la influència de països propers també es reflecteixen en la població.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge

Varem fer aquest viatge del 4 al 31 d'agost de 2007, amb 26 dies en destí.

Com que el Japó està situat a l'hemisferi nord, també era estiu. Aquest any es varen batre els rècords de temperatures al centre de l'illa, a Tòquio i Kyoto, que és on varem tenir més calor. A l'illa nord la temperatura és suau i al sud, tot i que per l'agost és època de tifons, i aquest any n'hi havia, vàrem tenir molt bon temps. La temperatura de l'aigua al sud és càlida. L'horari oficial respecte el sol fa que es faci de dia cap les 5 del matí i es pongui cap dos quarts de set. Així cap allà les 8 del vespre no es mou ningú pel carrer. Aquest horaris són més curts a Hokkaido i més llargs a Okinawa.

Les millors èpoques per viatjar al Japó són la primavera (coincidint amb la floració dels cirerers) i la tardor on el contrast de les diferents tonalitats de fulles accentuen la bellesa dels seus jardins i paisatges. A mitjans del mes d'agost els japonesos tenen una setmana de festa, anomenada obon, on hi ha molta més afluència en els mitjans de transport i algunes destinacions. Els càmpings de les zones més turístiques s'omplen de grups que volen estrenar els equips d'acampada al més pur estil americà. Pels trajectes en tren potser caldria reservar seient.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Nagoya
Dia 2: Nagoya - Sapporo - Asahikawa
Dia 3: Asahikawa - Biei - Asahikawa - PN Daisetsuzan
Dia 4: PN Daisetsuzan - Asahikawa - Mt Asahidake - Abashiri
Dia 5: Abashiri - Notoro - Utoro (PN Shiretoko)
Dia 6: Utoru - PN Akan - Abashiri - Kushiro
Dia 7: Sapporo - Noboritbetsu - Toya
Dia 8: Toya - Hiroizumi (Chûson-ji)
Dia 9: Hiroizumi - Nikko
Dia 10: Nikko (PN Nikko)
Dia 11: Nikko - Tòquio
Dia 12: Tòquio - Fujiyajima
Dia 13: Fujiyajima - Takayama
Dia 14: Takayama - Shirakawago - Kanazawa
Dia 15: Kanazawa - Nagano - Yudanaka
Dia 16: Yudanaka (Monkey park) - Kyoto
Dia 17: Kyoto
Dia 18: Kyoto - Nara
Dia 19: Nara - Himeji - Hiroshima
Dia 20: Hiroshima - Miyajima - Beppu
Dia 21: Beppu
Dia 22: Beppu - Usuki - Fukuoka - Naha (Okinawa)
Dia 23: Naha - Zamami
Dia 24: Zamami - Aka - Agenashiku - Zamami
Dia 25: Zamami - Naha - Kume
Dia 26: Kume - Hateno - Kume
Dia 27: Kume - Naha
Dia 28: Naha - Osaka - Barcelona

Estil del viatge

El nostre estil de viatge es basa en aprofitar del primer a l'últim dels nostres dies de vacances per conèixer el país i la seva gent. De Japó ens interessava la visita dels parcs nacionals (on hi ha molts fenòmens geotermals, paisatges i natura), els centres històrics, religiosos i cerimonials (per la vessant cultural i tradicional), tot incloent alguns llocs declarats patrimoni de la humanitat. No ens volíem limitar de cap manera a la visita del triangle Toquio-Kyoto-Hiroshima, sinó que ens interessava visitar tot el país sense obviar cap dels seus extrems: el nord, el sud i l'interior, amb la voluntat de conèixer i conviure amb la cultura i la riquesa japonesa més tradicionals.

Donat que teníem tot un mes per davant en un país que pot ser molt car, el nostre estil de viatge es va adreçar a reduir els costos de transport, allotjament i alimentació sense haver de renunciar a visitar cap lloc que ens interessés.

Podem viatjar per Japó de diferents formes depenent de les preferències, els dies destinats i el pressupost. El cost del nivell de vida, el menjar i l'allotjament es pot assimilar al d'aquí però hi ha serveis com el transport que poden encarir molt l'estada. Els bitllets d'avió internacionals els vàrem comprar per internet. Per facilitar el recorregut planejat per l'interior de tot el país vàrem entrar al país per Sapporo i vàrem sortir-ne des d'Okinawa. La idea era creuar tot el país per terra i un cop allà comprar un vol intern de Fukuoka a Okinawa (de disposar de més temps també hi podríem haver anat en vaixell). Els vols interns es poden adquirir a qualsevol oficina de la JAL. Per visitar la major part de Japó vàrem optar per viatjar en tren (amb el JR Pass) La puntualitat i el fantàstic servei de trens ens permetia arribar gairebé a tot arreu (a vegades completant el recorregut amb l'autobús). Això ens donava molta llibertat i poder anar on volguéssim. El fet de poder deixar l'equipatge en les taquilles que hi ha a totes les estacions de tren permet organitzar i aprofitar molt el dia.

A prop de les estacions de trens hi ha supermercats ben equipats amb molts tipus de menjars preparats (i de bona qualitat) a preus força assequibles. El mateix establiment te'l pot escalfar i et facilita palets per menjar i culleretes pels postres. Menjar al tren és un costum adquirit que permet estalviar temps i integrar-te en la vida diària del japonès mentre gaudeixes de la variada cuina japonesa a un molt bon preu. Nosaltres acostumàvem a comprar el menjar cuit o per cuinar a les cadenes de supermercat o en botigues dels pobles. Portàvem un petit kit de cuina amb unes pastilles per coure que ens permetien cuinar o bullir als vespres.

Per dormir portàvem una tenda de campanya, encara que la majoria de nits vàrem allotjar-nos en allotjaments típics (ryokan i minshuku). També vàrem dormir en hotels en les grans ciutats i en algun alberg. És important saber que l'acampada lliure es permesa a tot el Japó excepte en zones indicades dels parcs naturals (com per exemple a prop del Mont Fuji). Existeixen campgrounds que normalment es troben allunyats dels centres de les poblacions i a vegades s'hi pot arribar amb autobús. Cal tenir en compte els horaris d'anada i tornada i valorar si val la pena depenent de les nits que s'hi vulgui pernoctar. Per aquest motiu no varem utilitzar la tenda tant com ens pensàvem.

Moneda i nivell de vida

La moneda oficial és el ien japonès (YEN) que aproximadament equival a una pesseta per fer un canvi àgil. Aquesta moneda cotitza des d'aquí i es pot adquirir en qualsevol banc català. Només es pot canviar d'Euros a Yens en un Bank of Japan (que només es troba en algunes grans ciutats) o als aeroports. Per qüestions d'horaris no sempre va bé fer el canvi (a més requereix tot un ritual no apte quan es té pressa) i només es pot fer en les poblacions principals (sobretot és difícil a l'illa de Hokkaido i ens va ser impossible a les illes petites d'Okinawa) motius pels que cal aprofitar quan se'n troba un amb el canvi favorable. Als bancs de l'illa d'Okinawa no accepten canviar euros ja que prefereixen els dòlars.

No tots els caixers automàtics reconeixen les principals targetes, encara que hi hagi indicadors de Visa, però sí que es pot pagar als establiments més grans. En general es fan tots els pagaments en efectiu. Com ja hem comentat el nivell de vida és similar al d'aquí amb la diferència remarcable del preu dels transports.

Pressupost

El principal cost és el dels vols i el transport per l'interior del país. Si es volen aconseguir uns bons vols cal començar a buscar amb antel·lació (i més si les vacances coincideixen amb les de la majoria). Abans de marxar també cal comprar el JR Pass que ens permetrà viatjar amb trens de la companyia JR per un període de 7, 14 o 21 dies segons la modalitat que escollim.

El vol internacional ens el varem buscar per internet i varem volar amb la companyia JAL via París i Nagoya fins a Sapporo, a l'illa de Hokkaido, tots amb la mateixa companyia. La sortida del país la varem fer des d'Okinawa via Osaka i París fins a Barcelona. El vol intern de Fukuoka a Okinawa el varem comprar al Japó en una agència de la companyia JAL. Pel que fa a allotjaments, els campgrounds tenien un preu mig de 350 Yens per nit i la resta d'allotjaments una mitjana de 4000 Yens per nit i persona.

+ 1.178 € (vol internacional)
+ 138 € (vol intern)
+ 346 € (JR Pass)
+ 62.217 Y (Altres despeses en transport)
+ 29.022 Y (Total despeses en menjar)
+ 83.257 Y (Total despeses en dormir)
+ 31.236 Y (Despeses d'entrades, records i altres)
= 2.989 € (Cost total del viatge per persona)

Cost mig diari per persona (sense vols ni JRPass): 47'40 €
Cost mig diari per persona (tot inclòs): 106'75 €

Requeriments d'entrada

Per entrar al país no es necessita visat (si som turistes i volem estar-hi menys de 90 dies) i és suficient el passaport amb sis mesos de vigència. Per qualsevol dubte es pot consultar al Consolat General del Japó a Barcelona (Avda. Diagonal, 640, 2a-D - 08017 Barcelona; tel. 93 280 34 33) o a l'Ambaixada del Japó a Espanya (C/Serrano, 109 - 28006 Madrid; tel. 91 590 76 00).

Es necessita carnet de conduir internacional si es vol llogar algun vehicle (s'aconsegueix a la Prefectura Provincial de Trànsit (Gran Via 184, a l'Edifici La Campana - Barcelona; tel. 93 298 65 00) i portar l'original perquè aquest tingui validesa.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria per entrar al país i el nivell d'higiene és envejable. Si heu estat anteriorment a països de risc cal justificar que estàveu vacunats. Depèn del recorregut sempre es recomana visitar un metge especialitzat en medicina de viatges. Cal portar un bon repel·lent d'insectes si es vol anar a les illes d'Okinawa.

Seguretat

Probablement és un dels països més segurs del món. Això permet acampar a gairebé qualsevol lloc i sentir-se còmode i segur a tot arreu a totes hores. Malgrat tot sempre s'han de respectar les normes bàsiques de sentit comú.

Transport

La xarxa de transports públics és variada, moderna i completa (trens, autobusos, taxis, ferris, vols interns...), però força cara.

Tren. És la millor opció, ja que arriba a gairebé tot arreu, és increïblement puntual, net, còmode i força econòmic si s'utilitza el Japan Rail Pass (caríssim si no es té). El bonus JR Pass només es pot obtenir al país d'origen, fora del Japó). Hi ha un parell d'oficines a Barcelona. Nosaltres ho varem fer a l'oficina de JTB Viajes Spain a Barcelona (Hotel Barceló Sants - Estació de Sants, Pl. Països Catalans, s/n tel. 93 490 95 08) ja que no cobren cap comissió i el preu és més econòmic. Existeixen passis de 7, 14 o 21 dies que valen per tots els trens de l'empresa Japan Rail de tot el país. Existeixen altres abonaments que es limiten als trens d'alguna determinada zona geogràfica (per exemple els JR East Pass, JR West Kansai Area Pass, JR West Sanyo Area Pass, Hokkaido Rail Pass, Kyushu Rail Pass...). El JR Pass de 7, 14 o 21 dies comença a córrer el temps en el mateix moment en que es canvia el taló obtingut en el país d'origen pel passi de veritat. Això es pot fer a les principals estacions de tren i tindrà validesa pel període que hem pagat. En el moment de bescanviar-lo cal demanar la guia amb els principals horaris de trens. Un cop tinguem el passi personal en les nostres mans l'haurem de tenir en un lloc de fàcil accés per poder-lo ensenyar a les entrades de les vies, però vigilant no perdre'l ja que ens quedaríem sense la possibilitat de tornar-ne a fer un altre.

Nosaltres varem utilitzar un JR Pass de 21 dies i al cap d'una setmana ja n'havíem amortitzat el cost en escreix. Hi ha diferents tipus de trens al Japó: les màquines regionals que funcionen amb gasoil i canvi de marxa, els grans trens robustos del sud, els còmodes serveis semidirectes, els Shinkasen o tren bala, i els Nozomi, que és el més ràpid i no està inclòs en el JR Pass.

Amb el JR Pass podem reservar seients. És molt fàcil i podem reservar en el mateix moment d'anar a pujar al tren. Només cal dirigir-se a la taquilla i ensenyar l'horari especificant la destinació (en anglès no ens entendrem). Al moment emeten un bitllet que ensenyarem en el cas que passi el revisor. No té cap cost addicional i en alguns casos, com en determinats shinkasen, és obligatori. Pots reservar tots els bitllets de les connexions que preveus fer en la mateixa operació. Val la pena fer-ho ja que alguns trens només tenen vagons per qui té reserva i d'altres trens tenen també vagons per qui no té reserva i poden estar plens.

La puntualitat en el servei és absoluta) i és imprescindible portar un rellotge. A vegades sabíem si havíem arribat a la nostra destinació mirant l'hora. Els trens més moderns tenen pantalles amb el nom de les estacions (atenció no ficar-se en un vagó silenciós on no hi ha anuncis per no molestar!).

Per agafar un tren cal diferenciar si és un tren normal o un shinkasen, ja que tenen vies diferents. En tots dos casos al terra de les andanes o bé en cartells penjats hi ha senyals de diferents colors indicant el tipus de tren i els números dels vagons on s'aturarà la porta del nostre vagó. Els trens s'aturen exactament on està marcat facilitant així que les parades siguin molt àgils. Per tant es diferencien els vagons amb reserva i sense reserva.

Un altre dels avantatges de viatjar en tren és poder utilitzar les taquilles que hi ha a cada estació per deixar les motxilles i tots els estris (amb un cost mig de 600 yens el de mida gran on hi cabien les dues motxilles i l'iglú).

Si volem agafar un tren que no és de la companyia Japan Rail l'haurem de pagar a part com en el cas del tram de Nagano a Yudanaka. Val a dir que són molt pocs.

Autobús. L'hem utilitzat per fer desplaçaments curts on no hi havia tren. Moltes vegades són l'única possibilitat d'accedir a alguns parcs nacionals. Tenen uns horaris a vegades molt limitats (2 o 3 al dia) i desapareixen cap a mitja tarda. Algunes vegades és difícil saber-ne l'horari amb antel·lació. Malgrat tot són molt puntuals i tirant a cars. En el cas de les ciutats com Nikko, Tòquio o Nagoya existeixen uns passis per poder tenir accés a la xarxa d'autobusos locals que normalment es compren en els punts d'informació.

Taxi. Cal vigilar a l'hora de pujar-ne a un ja que les tarifes poden ser astronòmiques. Només per a recorreguts molt curts.

Metro. En vam trobar a Kyoto i Tòquio. Val a dir que hi ha línia de tren que circumval·la Tòquio que està inclosa en el JR Pass i per tant que ens pot servir per desplaçar-nos per la ciutat. La resta de viatges en metro els haurem de pagar a part. El servei és impecable i també la puntualitat i freqüència, però cal consultar en cada estació quin és el primer i l'últim del dia ja que hi ha variacions d'una a l'altra.

Cotxe de lloguer. No és una bona opció si es volen fer molts quilòmetres. Només és recomanable per zones de difícil accés amb transport públic i per poder acampar dins els parcs naturals però la limitació de velocitat per carretera, el cost de la benzina i del propi lloguer, el preu de les autopistes i la conducció per l'esquerra el desaconsellen. Nosaltres varem llogar-ne un de petit per dos dies i ens va permetre accedir a la remota zona est de l'illa de Hokkaido amb total llibertat (parcs nacionals de Shiretoko i Akan).

Ferris. Ens serveixen per traslladar-nos entre illes. Nosaltres els vàrem fer servir per anar a Zamami i a Kume des de Naha, Okinawa. Per saber els horaris i comprar el bitllet cal anar a la terminal del ferri. Són grans vaixells de càrrega amb poques comoditats, però a preus força assequibles i, com sempre, perfectament puntuals.

Allotjament

Podem optar per diferents tipus d'allotjaments de més econòmic al més car:

Acampada lliure i gratuïta en tot el país, tot i que amb zones restringides en alguns parcs naturals.

Campgrounds amb les condicions bàsiques i normalment en zones de gran valor paisatgístic. Hi podem accedir amb autobús o transport particular (cotxe, moto o bicicleta).

Albergs. En alguns hi ha descompte amb el carnet d'alberguista. Les noies i els nois normalment dormen en habitacions separades.

Minshukus o cases familiars. Normalment allotjaments de tipus familiar d'estil japonès, amb bany propi.

Ryokan. L'allotjament més típic i tradicional. L'habitació és de tatami i cal estirar el futó abans de dormir. A cada habitació trobarem la yukata (una espècie de bata de cotó) i unes sabatilles per poder anar al bany, un ventilador i una tauleta amb estris i aigua calenta per prendre el te. Els lavabos són compartits i tenen bany japonès. Se n'ha de provar com a mínim un!

Hotels de diferents categories amb habitacions a l'estil occidental o japonès (una particularitat són els hotels càpsula propers a les estacions, on es dorm en una mena de nínxol, en els que normalment tenen zones dividides homes i dones). Els hotels de negocis de prop les estacions de tren són molt recomanables en ciutats.

Cal recordar que ens haurem de descalçar sempre en entrar en un hotel japonès. A canvi ens calçarem unes sabatilles de talla mitja japonesa (molt petites per a la majoria de nosaltres!).

Per trobar allotjament una eina molt útil són les pàgines web. Per exemple el web de la Japan National Tourist Organization. Una altre web interessant és el Welcome Inn Reservation Center, on es poden fer reserves d'allotjament per tot el país ja que tenen localitzats tots els allotjaments existents. Una altra és el web dels Japan Youth Hostels o albergs on es poden consultar per zones del país i fer reserves.

Permeteu-nos unes apreciacions sobre les possibilitats de l'acampada. L'estalvi per allotjat-se en un càmping pot resultar més car que trobar algun altre allotjament en la zona que vols visitar donat que acostumen a estar allunyats de les estacions de ferrocarril i és necessari desplaçar-se amb algun altre mitjà de transport no inclòs en el JR Pass. Ens expliquem: dormir en els càmpings suposa un estalvi important, rentable quan l'estada és de més d'un dia sense moure's de la zona d'acampada. Quan es vol fer servir per dormir una nit en ruta resulta que les combinacions d'autobús són escasses i que el transport quan surts del JR Pass és molt car i sobretot es "perd" temps per aquestes connexions que poden arribar a ser de dos autobusos al dia. Així que el càmping resulta recomanable a Hokkaido i a Okinawa, ja que et permet dormir dins els parcs naturals o arran de platja. Ara bé, és una opció únicament rentable si es té com a transport un cotxe o bé es volen passar diversos dies sense desplaçar-se. Cal tenir en compte, però, que el cotxe no és un bon mitjà per fer grans distàncies en un país on la velocitat permesa està entre 45 i 70 km/h i el preu de les autopistes és desorbitat. Una altra opció és dedicar-se només a visitar una petita zona amb cotxe de lloguer que permet arribar a tot arreu i per tant dormir en càmping o anar d'acampada.

Gastronomia

La cuina japonesa és variada i atraient. Els bons restaurants de cuina refinada tenen preus exorbitants, però aquest fet no ens pot impedir gaudir de la varietat culinària del país a preus assequibles.

Hi ha diferents tipus d'establiments en els que podem menjar bons soba o fideus, sushi, tempures, sashimi, brotxetes de carn... L'arròs és un element sempre present en la cuina japonesa. L'alimentació és prou variada com per no haver de menjar peix cru sinó es desitja. La fruita és molt cara (pot tenir preus exorbitants), encara que és fàcil aconseguir una amanida. Les safates per emportar, o bento, que tenen els supermercats és una bona forma de tastar diferents productes elaborats i presentats amb cura. Aquesta és una bona opció que permet menjar bé i que el nostre pressupost no es dispari. Aquest tipus de menjar preparat té un descompte considerable a partir de mitja tarda-vespre. En els trens hi ha hostesses que venen menjar, però no hi ha cap inconvenient en portar-lo. Si tenim mitjans per cuinar en els mateixos supermercats podem trobar varietat d'aliment fresc. A la majoria de restaurants l'aigua per veure és gratuïta en unes gerres que hi ha a les taules o que les cambreres van servint. Les cerveses són cares.

No cal oblidar que és important deixar-se portar per la cuina típica de la regió visitada: tastar tamago (ous), o flams cuits amb aigües termals, o ous de salmó a Shiretoko són petites delícies que no es poden perdre.

Diferència horària

En els mesos d'estiu Japó es troba a 7 hores per davant nostre. Tot i que el viatge és llarg al fer-ho en direcció est sempre es posa millor pel cos i per tant el cansament o jet-lag el varem notar més a la tornada.

Guies

Durant el viatge hem fet servir la guia del Japó de Lonely Planet editada al 2006 en espanyol i una guia de conversa en japonès. Això no vol dir que no consultéssim altres guies que hi ha al mercat abans de marxar.

Es pot trobar molta informació del país i la seva cultura per internet en pàgines com Japan-guide.com, Viajeajapon.com, Portaljapon.com, Japan National Tourist Organization, Hokkaido Gururi Tabi, ... però atenció: molts webs només estan en japonès o només tenen petites parts en anglès. De fet un cop allà molta de la informació que ens facilitin (horaris de trens, de busos, tríptics, fulletons, plànols, revistes informatives...) estan únicament escrits en japonès.

Pel que fa als punts d'informació normalment es troben prop de les estacions de trens, però fan uns horaris força limitats tancant a mitja tarda. Hem trobat punts d'informació de tot tipus, però l'element comú és l'esperit d'ajuda envers l'altre malgrat no ajudar-nos gaire. Encara que no sabessin la resposta (en general no estan preparats pel tipus de pregunta del viatger per lliure en acampada i baix pressupost) o no parlessin anglès (també molt freqüent) es desvivien per intentar solucionar el dubte. Normalment tenen informació local i els és difícil contestar dubtes referents a una altra zona. Era tal la preocupació que els provocàvem que en més d'una ocasió ens plantejàvem no preguntar res. A Okinawa i Hokkaido és molt difícil trobar informació en anglès així com algú que el parli.

Es pot obtenir molta informació per entendre el país a través la lectura d'autors com Haruki Murakami, llibres especialitzats en arts japoneses (runkaku, samurais, geishes, ikebana...), tècniques de relaxació com el shiatsu, el zen, els actuals còmics d'estil manga o el visionat de films de diferents èpoques amb autors com Akira Kurosawa, Takeshi Kitano... Altres autors no japonesos han intentat relatar la vida en produccions de diferent qualitat i valoracions: Lost in traslation i El último samurai en serien un exemple.

Tanmateix us pot interessar la lectura del nº 6 de la revista Lonely Planet: Japón. Universo por descubrir.

Activitats a l'aire lliure

El japonès no és un amant de les activitats a l'aire lliure ja que s'atabala amb facilitat, ho necessita tot perfectament planificat i sense cap sorpresa. De totes formes el país està farcit d'extraordinaris parcs naturals que faran les delícies dels aficionats a les caminades.

Onsen o la cultura del bany

Els onsen, o banys termals, són una de les coses que més ens va impressionar i que de seguida varem introduir com a costum. En cada zona termal del país hi ha diferents banys. Aquests poden ser oberts al públic o bé estar situats dins hotels i per tant ser necessari pagar una tarifa de visita si no s'hi està allotjat. Els banys s'abasteixen d'aigües termals que aprofiten les qualitats del seu origen volcànic per oferir a la població la possibilitat de gaudir-ne. Quan un bany no s'abasteix d'aigua d'origen termal l'anomenen ofuro.

A l'onsen, els japonesos, no només es despullen físicament sinó que també ho fan de totes les seves obligacions i rituals protocol·laris. Dins l'onsen tothom és tractat de la mateixa forma i deixen d'existir les reverències que tot ho inunden en l'exterior. Un japonès pot fer fins a sis banys amb aigües amb diferents qualitats al dia.

Normalment s'accedeix a l'onsen només vestit amb la yukata i provist de la tovallola per a tal efecte. La tovallola d'onsen seria similar a la nostra de bidet, però més llarga i prima. Aquesta tovallola té diferents funcions: ens serveix per tapar-nos en un moment concret ja que té llargada suficient per posar-la davant del cos, ens serveix per ensabonar-nos (com una esponja) i un cop dins la piscina d'aigua calenta ens la posem mullada amb aigua fresca i doblegada sobre el cap. Durant la nit, com que és molt prima, s'eixugarà i de dia la podrem fer servir al voltant del coll o lligada al front per assecar la suor i refrescar-nos. Extremadament útil!!

El primer que cal fer en entrar a onsen és despullar-se. Un cop nus i amb la petita tovallola a punt entrarem a la zona on cal que ens rentem. En aquesta hi ha una zona de dutxes comunes on cal agafar un tamboret, ja que ens rentarem asseguts, i una gibrelleta per esbandir-se. Els sabons els trobarem en el mateix onsen. Un cop ben nets ja podem gaudir de les diferents piscines. Hi poden haver piscines de diferents temperatures (normalment l'aigua està a més de 40ºC) així com piscines exteriors conegudes com a rotemburos. Poder estar dins un rotemburo entre roques i vegetació és una experiència inoblidable. La majoria d'onsen no són mixtos i per tant el plaer s'ha de gaudir per separat.

De la mateixa manera que podem trobar onsen amb aigües amb diferents composicions minerals i per tant diferents aplicacions terapèutiques, també podem trobar-ne de fang, amb cascades, amb banys de sorra calenta, que incorporin sauna, de mans i peus enmig de les poblacions...

Dins de cada ryokan o minshuku també hi ha els anomenats banys japonesos que funcionen igual, però són de dimensions més petites. Primer hi ha una zona per la neteja i després una pel relaxament dins d'una piscina o banyera de dimensions variables.

Fenòmens geotermals

Són un dels grans atractius del viatge. En un país marcat pels seus fenòmens geològics no es poden obviar en el traçat de la visita. El risc de terratrèmols és real i en la zona del Mont Fuji et reparteixen un fulletó del que cal fer en cas d'erupció.

El japonès ha après a conèixer, preveure, treure'n profit i gaudir d'aquests fenòmens. Una prova d'això és la utilització dels onsen o banys termals que ja hem explicat més detalladament i que tant ens va agradar. La visita a les diferents zones termals, com Noboribetsu, Akan, Nikko, Fujiyama, Shigotsu Toya o Beppu ens poden ajudar a comprendre la seva magnitud. Són abundants les fumaroles, basses de fang bullent, piscines amb aigües de colors, l'olor de sofre penetrant...

Fauna

A l'illa nord podem trobar amb molta facilitat óssos marrons i diferents espècies de cérvols al parc de Shiretoko. Així en càmpings i en caminades cal prendre les mesures de prevenció contra accidents amb óssos. A la ciutat de Nara els cérvols viuen entre els alts cedres que protegeixen els temples. Se'ls pot alimentar amb la mà, però amb algunes precaucions. Podem veure els especials macacos japonesos banyant-se a les piscines d'aigua calenta a la zona de Yudakana. En els parcs naturals de l'illa de Hokkaido és habitual trobar gran varietat d'insectes estranys i papallones gegants. A les aigües transparents de les illes del sud d'Okinawa podem nedar entre multitud de peixos tropicals i coralls.

Curiositats

• En els lavabos també hi trobem contrastos. Encara és possible trobar la tradicional placa turca en un lavabo japonès però el més habitual és trobar-se un superlavabo automatitzat i esterilitzat. El lavabo no es redueix a un forat on fer les necessitats sinó a un cúmul de serveis per gaudir d'aquest acte. La tassa del lavabo està lleugerament calenta perquè ens sigui més agradable. Podem posar musiqueta flushing per mantenir la nostra intimitat lluny de les orelles dels veïns i un cop acabem podem gaudir d'una bona rentada amb diferents opcions de pressió i temperatura d'un raig aigua que surt de dins la tassa i un assecador també sense necessitat d'aixecar-se. Així que marxarem amb el culet net i assecat... tot un luxe al que t'acostumes ben aviat.

• Les temperatures del Japó a l'estiu normalment són elevades. Els japonesos utilitzen petites tovalloles per eixugar la suor que consideren molt antihigiènica. No és estrany veure joves amb les tovalloles d'onsen embolicades al cap. També utilitzen uns ventalls de plàstic que donen a les botigues i que van de meravella per refrescar-se. Aviat ens varem acostumar a fer com ells.

• Les màquines automàtiques de refrescos i de menjar estan per tot arreu, fins i tot en carrers i places. Es poden tastar diferents tipus de begudes. Hi ha màquines que serveixen begudes calentes però també fredes així com gelats o menjar calent. En el lloc més inversemblant sempre hi ha una màquina de begudes a punt.

• Cal veure la convivència entre els estils de vestit més tradicionals (quimonos) i la més rabiosa modernitat és un aspecte interessant, sobretot pels carrers de Tòquio.

• Els japonesos sempre serveixen abans a l'altre. Forma part de la seva cultura: el respecte envers l'altre. Hi ha tot un seguit de tradicions que cal anar coneixent per entendre i adaptar-se a la seva cultura.

• Els col·leccionistes de xapes de refrescos i de cervesa, com nosaltres, ho tenen una mica malament per aconseguir-ne. La majoria de begudes del Japó estan envasades en ampolles de plàstic i per tant el tap és de rosca o bé en llaunes.

• Hi ha sales del joc pachinko a totes les grans ciutats. Són locals plens de màquines tipus escurabutxaques que es tiren unes boles d'acer i cal fer una mena de punteria. És una distracció molt arrelada. Al primer cop d'ull no s'acaba d'entendre la mecànica, però és curiós veure les màquines i sentir el soroll d'ambient.

• Cal planificar la cobdiciada visita a la llotja de peix de Tsukiji a Tòquio. Hi ha molts dies festius i des de fa poc no deixen entrar als turistes, així que es matina per poder anar a menjar peix als bars que hi ha al costat (i no ve gaire de gust a les sis del matí!). Si es pregunta en l'allotjament normalment tenen un calendari amb tots els dies festius.

Telefonia

Hi ha diferents companyies de telefonia mòbil al Japó, però es requereix un telèfon de tecnologia 3G per poder-hi accedir. Cal consultar a cada operador abans de marxar de les tarifes aplicades i la compatibilitat del nostre mòbil.

El respecte envers l'altre també està present en la utilització dels mòbils. En un país on pràcticament tothom té mòbil és difícil sentir-ne un. Dins dels trens la gent envia missatges en silenci i en alguns llocs està prohibida la seva utilització (cal anar als espais que hi ha entre vagons per no molestar).

Compres

Les compres al Japó no són econòmiques, encara que tot pot significar un record del viatge.

Les botigues d'electrònica a les grans ciutats permeten veure i adquirir les últimes novetats a uns preus lleugerament més econòmics que els europeus. Els objectes decoratius amb lacats, ceràmiques... són força cars pel que acabem podent-nos permetre uns palets per menjar. La possibilitat de comprar un quimono un cop vist els preus es redueix a adquirir una yukata i una tovallola d'onsen... I així un llarg etcètera. Són un bon i econòmic record els amulets que compren els japonesos als temples per fer les ofrenes (gairebé tots plens de picarols), els diferents productes cosmètics i sabons de qualitat excel·lent que trobarem a les diferents zones termals, les tovalloles d'onsen amb kanjis gravats, la gran varietat de menjar envasat que venen...

Patrimonis de la humanitat

• Monuments budista de Horyu-ji (1993)
• Castell de Himeji-jo (1993)
• Shirakami-Sanchi (1993)
• Illa de Yakushima (1993)
• Monuments Històrics de la Ciutat antiga de Kyoto (1994)
• Viles històriques de Shirakawa-go i Gokayama (1995)
• Memorial de la pau d'Hiroshima (1996)
• Santuari Itsukushima Shinto (1996)
• Monuments històrics de la ciutat antiga de Nara (1998)
• Santuaris i Temples de Nikko (1999)
• Llocs sagrats i rutes de pelegrinatge a la Kii Mountain Range (2004)
• Parc Nacional de Shiretoko (2005)
• Mina de plata d'Iwami Ginzan i el seu paisatges cultural (2007)

^top

 DIARI DEL JAPÓ: DE HOKKAIDO A OKINAWA

4 d'agost. Dia de trasllat

Després d'una primavera moguda ens mirem el plànol del Japó ja dalt l'avió que ens portarà a París, com a primera escala del viatge, amb una barreja de sorpresa i retrobament. Estarem 28 dies al Japó i l'única cosa que tenim segura és que hi arribarem per l'illa nord, Hokkaido, i sortirem pel sud, Okinawa (que tan de moda s'està posant aquest any pel tema dels ciclons).

Com a equipatge dues motxilles noves, la nostra inseparable tenda de campanya, companya ja de moltes aventures, i dues bosses de mà (28 quilos en total).

Hem sortit de Barcelona en un dia clar i amb un aeroport al límit de les seves capacitats. Són les 16:30 de la tarda i estem asseguts sota la fantàstica estructura de vidre de l'aeroport de Charles De Gaulle rodejats de japonesos disposats a tornar a casa. La tripulació que ens portarà també és nipona i no deixem de sentir-nos estranys.

Embarquem sense més dificultats en un avió de la JAL on es comença a notar l'ambient japonès: el diari, informació general, revistes... Tothom parla japonès i en un tancar i obrir d'ulls, com ja passa en aquests viatges, ens hem convertit en els turistes. El vol dura onze hores i quinze minuts. Sobre l'extensa superfície dels llacs de Finlàndia es pon el Sol que retrobarem poc després en un constant vermell foc. Els japonesos són molt tranquils i servicials i ningú s'ha mogut del seu seient.

^top

5 d'agost. Nagoya - Sapporo - Asahikawa

Sobrevolem el mar del Japó quan encara falten dues hores per arribar a Nagoya. El paisatge travessant Japó és espectacular: un tapís verd abocat constantment al mar. Abans d'arribar a Nagoya es travessa una immensa plana amb camps i petites agrupacions de cases en plena simetria. L'aeroport està al costat del mar que s'ofereix gris perla i està ple de vaixells de càrrega i petites embarcacions enmig d'illes artificials i alguna refineria.

Passem per immigració després de recollir les bosses i deixar que un gos ens ensumi de dalt a baix. Els japonesos que ens atenen són molt amables i atents. L'aeroport és força silenciós, molt ordenat i net. Agafant el primer ascensor de l'aeroport ens hem creuat amb un grup de japonesos vestits amb quimonos blaus i sandàlies de fusta. Tothom fa reverències per tot!!.

Encara però no hem arribat a la destinació final i el vol de connexió que ens porta fins a Sapporo ens ofereix moltes escenes entre pares i els seus infants petits. Agost és el període de vacances dels japonesos i molts es desplacen.

En arribar a l'aeroport New Chitose de Sapporo busquem el punt d'informació del Japan Rail Pass. En validar els passis, que vam comprar a casa abans de marxar (imprescindible!), demanem els horaris de trens. Ens donen les dues targes que ens permetran utilitzar els trens de la companyia JR durant 21 dies a partir d'avui mateix i un llibret amb les principals combinacions horàries de tren. Tot i que acabem d'arribar ens animem a agafar el primer tren que passa en direcció a Asahikawa a les 17:19h.

El tren va força ple, però trobem dos seients. Veiem a la gent menjant tranquil·lament o intercanviant missatges amb el mòbil en un silenci gairebé absolut. Ens sobta veure com canvien l'orientació dels seients del tren segons la seva direcció. A les 19:20 ja som fora de l'estació d'Asahikawa. El punt d'informació és tancat i ja és fosc (hem vist com es ponia el sol a les 18:30). Els carrers estan molt poc il·luminats i no hi ha gaire gent ni trànsit. Trobem l'avinguda principal davant l'estació i continuem cap a l'esquerra fins trobar la parada 11 de l'autobús, on segons la guia Lonely Planet passa el 440 que ens portarà prop de l'alberg que hem triat per passar la nit.

Hokkaido és l'illa més septentrional del Japó amb una superfície que representa el 20% d'aquest país i només un 5% de la població.

És una illa on podem trobar boscos, muntanyes, fauna i molta activitat geotermal. El territori es conserva pràcticament verge, sobretot quan més lluny de Sapporo anem, i garanteix un immersió en el Japó tradicional.

Hi viuen els Ainu, la població originària del nord del Japó, que practiquen un tipus d'animisme on tots els elements de la natura tenen kamui o esperit diví.

Després d'un llarg trajecte l'autobús (400 Y tots dos, els preus sempre els referirem al total del que ens ha costat) fa una parada on baixa tothom que hi queda, inclòs el conductor. No ens queda més remei que baixar i ser testimonis de la conversa entre tots els ocupants. La conclusió: no podem anar a dormir on pensàvem... encara no sabem per quin motiu!. El conductor no ens pot tornar d'on venim, però una parella jove, tot i no saber anglès, es responsabilitza de nosaltres. Proper pas? Davant la nostra cara d'incredulitat truquen a un amic que sí que sap anglès i ens demana si ens sembla bé que ens busqui un lloc per anar a dormir ja que l'Asahikawa Youth Hostel de la guia ha desaparegut. La parella ens tornarà al centre de la ciutat amb el seu cotxe particular. Estem al·lucinant ja que els acompanyem a casa seva i pugem al cotxe. L'amic torna a trucar des d'un hotel cèntric per demanar-nos la nostra conformitat per fer la reserva. Ens està esperant al carrer i ens acompanyen tots tres, amb gosset inclòs, fins l'habitació. Sembla que som els primers turistes estrangers en molt de temps. Després de riure molt i intercanviar adreces i noms s'acomiaden. Ens hem quedat petrificats!.

L'Hotel Kanda està molt proper a l'estació de trens i té molt bona relació qualitat preu (7.960 Y), inclou bany japonès, yukates pels dos... Quin començament!!!. Sortim a sopar alguna cosa i passegem pels carrers tranquils plens de bicicletes aparcades. Aquest ha estat el nostre primer dia al Japó...

^top

6 d'agost. Asahikawa - Biei - Asahikawa - PN Daisetsuzan

Hem descansat molt bé però a les 6, el jet lag no perdona, ens hem llevat. El lavabo és tot un habitacle de plàstic amb una banyera curta i fonda i una dutxa fora d'aquesta. El concepte de neteja és diferent de l'occidental i aviat ens acostumem al nou sistema. El lavabo, com ja varem poder comprovar a l'aeroport, té sortidors d'aigua que fan la funció de bidet, calefacció i sorollet d'aigua caient per proporcionar intimitat. Un luxe al que ens acostumem des del primer dia!.

Ens n'anem a esmorzar (inclòs en el preu). Tots els presents són japonesos i només sembla que un senyor intenti parlar l'anglès (es nota de seguida perquè sempre tenen una paraula amable). El nostre intent d'esmorzar ha de passar per endevinar quin és el kanji adequat per fer sortir l'aigua calenta de la màquina, quan temps es necessita per coure els ous o escalfar l'arròs al microones... Ens armem de paciència i després de veure com ho fan ells ho acabem intentant nosaltres. Resultat: ous cuits, arròs calent, llet, cafè, pa... encara que no ens atrevim amb el miso de bon matí!.

Tornem a l'estació, que ara veiem a un cop de pedra, i agafem el tren fins a Biei a les 8:37 per la via 7. Per agafar el tren o sortir de l'estació és imprescindible ensenyar el passi a les taquilles dels laterals (pel mig hi ha les màquines que obren les barreres quan s'introdueixen els tiquets individuals). El tren local és un sol vagó d'aspecte enllaunat que va parant a totes les estacions. Resulta ser una màquina dièsel amb marxes i tot. El seu traqueteig ens alegra el dia ja que es presenta una mica rúfol amb alguna gota inclosa.

Un cop a Biei, una població encara més tranquil·la que Asahikawa, anem al punt d'informació situat a l'esquerra de la plaça de l'estació per deixar les motxilles i recollir informació sobre el parc nacional de Daisetsuzan. Decidim continuar la nostra visita fins la granja de Tomita a bord d'un tren turístic que para a l'estació de Lavander. Travessem camps verds d'arròs asseguts en bancs de fusta i acompanyats de turistes japonesos. El tren marxa de Biei a les 10:39 i arriba a Lavander a les 11:16h. Caminem un curt recorregut per arribar a la granja on admirem els camps de flors pensats per crear uns bonics efectes visuals. De granges com aquestes n'hi ha moltes dispersades per la regió però aquesta és la més propera a una estació, i per tant també la més turística. Ens va bé passejar admirant els camps de lavanda, el veritable negoci de la granja, el procés de destil·lació, menjant gelat de lavanda (250 Y)... A les 12:37 agafem el tren de tornada i ens passem de llarg l'estació de Bishop on hi havia una altra granja, entretinguts amb la planificació dels horaris de trens. Fem canvi de plans i arribant a Biei i decidim anar a passejar a peu. Tot i que portem yens des de casa provem de canviar més moneda en dos bancs i ens diuen que només ho podem fer a Asahikawa. Acabem entrant en una botiga-restaurant propera a l'estació i ens mengem dos bols enormes de fideus (1558 Y). En el menjar l'aigua és gratuïta però entre les diverses opcions de begudes de pagament hi ha aigua de Hawaiï "Mahalo", cervesa Akamuji o aigua "Pure" envasada en un got de vidre.

Havent dinat ens estirem en dos bancs d'una plaça propera fent la migdiada (efecte jet lag) mentre no arriba l'hora d'anar a buscar l'autobús cap el Parc de Daisetsuzan a les 15:46h. La parada està en el carrer principal de la població i quan hem recollit les motxilles hi anem. Comença a ploure i ens posem dins el replà de l'aparador d'una botiga i de cop i volta en cau una de bona i surt la senyora del taller per convidar-nos a entrar. Li agraïm com podem però l'autobús està a punt d'arribar. Acabem encabint les motxilles en el petit replà de la botiga de làmpades de vidre de davant la parada i la senyora gran surt amb dues tovalloles per eixugar-nos a nosaltres i les motxilles. No ens ho podem creure quan torna a sortir amb un paraigües i ens acompanya fins l'autobús. Fins i tot s'espera per dir-nos adéu! Ens hem emocionat i tot.

El camí fins el parc es fa amb poc més de mitja hora (1200 Y) en la que no deixa de caure un bon xàfec. Baixem en el que ens sembla que és el centre del complex (no es pot parlar de població!) en un respir de la pluja. Ens orientem en un mapa (no hi ha ningú per preguntar). Després de travessar un pont caminant uns deu minuts pel costat de la carretera costeruda i flanquejada de vegetació intuïm un camp a la nostra esquerra i descobrim l'entrada al campground Shiragone (només està indicat en japonès). És un gran prat amb arbres gegantins al voltant, piques i serveis bàsics. Ens registrem i acampem lliurement ja que no hi ha pràcticament ningú (800 Y). Descobrim els grans segells de fusta que trobarem al llarg del viatge en els llocs destacats: entrades de parcs, estacions de tren... Aquests grans segells per estampar tenen dibuixos significatius del lloc a visitar i kanjis japonesos que ompliran el nostre diari de viatge.

Parem la tenda ràpidament per por a la pluja i tornem al poble. No hi ha cap punt d'informació però acabem trobant les fantàstiques cascades d'aigua calenta amb un blau turquesa fantàstic. Ens passegem amunt i avall per la carretera, pugem unes escales cobertes per accedir a un observatori on tenim vistes de les muntanyes del parc... Tot és agresta i autèntic i hi ha un silenci eixordador. Aquesta zona, una de les entrades menys concorregudes del parc, està en plena natura i les vistes de les muntanyes que tenim entre boira i boira deixen entreveure cràters i fumaroles a la llunyania. Al costat del riu descobrim un temple entre arbres, una veritable joia amb fanalets de paper amb el seu propi jardinet recobert de molsa i amb un caneló d'aigua. Aquesta és la primera Torii o porta sagrada que passem i ens envaeix una sensació molt especial que ja no deixarem en tot el viatge.

Ens animem a visitar un onsen o bany públic. Per això fem servir un tiquet de descompte que ens ha donat el noi del campground. Finalment trobem l'hotel on hi ha l'onsen on per suposat només parlen japonès i no reben més de dos turistes a l'any (o sigui, nosaltres!). Tot i les dificultat ens animem a entrar-hi (portem banyador per si de cas i una tovallola gran i ens costa 1600 Y entre tots dos). Veiem que els clients de l'hotel van al bany vestits amb la yukata. Comença l'aventura quan hem d'entrar per separat. Fem una primera inspecció i quedem al cap d'una hora.

Per entendre el Japó cal aprendre a gaudir d'aquest espai tal i com ho fan ells, sense prejudicis. D'onsen o banys termals n'hi ha per tot el país, però destaquen els de l'illa de Hokkaido i els del sud ja que són les zones més volcàniques. La utilització de les seves aigües terapèutiques és molt apreciada pels japonesos que poden fer fins a 6 banys diaris. Cada onsen destaca per la qualitat i components de les seves aigües, distingint-ne fins a 11 tipus, la temperatura, el material (n'hi ha amb fang, sorra calenta...) i el fet d'incorporar o no sauna també els caracteritza.

Així que decidim provar aquesta experiència sense informació prèvia i quedem tan encantats que també s'incorpora dins la nostra rutina. Primer de tot, ben despullat, cal ensabonar-se bé per entrar net dins les piscines d'aigua termal que són comunitàries. A tal efecte és necessari dur una tovalloleta d'onsen (com de bidet però més llarga i prima) que ens servirà per ensabonar-nos. Normalment ja hi ha tots els sabons necessaris i es procedeix agafant un tamboret petit i seient davant la dutxa. Amb una gibrelleta podem també agafar aigua per tirar-nos per sobre en el cas que totes estiguin plenes. No hi ha separadors i tothom es renta a la mateixa sala on les dutxes estan col·locades en filera. Un cop nets ja podem entrar a les piscines. Atenció perquè normalment l'aigua crema molt. però n'hi ha de diferents temperatures. En aquest cas, després de la piscines relaxants de l'interior (freda, 38-40º i 40-42º) també hi havia un rotemburo o piscina exterior al mig d'una cascada d'aigua bullent. Va ser impossible submergir-hi tot el cos, tot i que era molt agradable estar assegut a les roques al costat dels fanalets veient els estels. La tovallola es posa plegada i molla dalt del cap aportant una mica de frescor. Aquesta tovallola que podem comprar al Japó té la textura i les dimensions adequades: permet tapar-te en cas d'haver de travessar alguna zona mixta i el fet de ser tan fina fa que s'eixugui força ràpidament per tenir-la a punt per l'endemà. De dia també la utilitzen per eixugar-se la suor o se la lliguen al cap fet que vàrem imitar amb rapidesa. Vaja, que és un invent formidable!.

Ens trobem fora del vestuari amb una mica de mal de cap després de tanta aigua calenta. Tornem al càmping caminant pel costat de la carretera. No hi ha absolutament ningú i a les vuit del vespre ja és negre nit. Ens preparem el sopar. Anem a dormir a les deu amb una sensació de relaxament absoluta i un silenci absolut.

^top

7 d'agost. PN Daisetsuzan - Asahikawa - Mt Asahidake - Abashiri

Ens llevem a les 6 del matí quan ja fa més d'una hora que és clar. El dia és presenta núvol, fa força fresca i tot és humit. Veiem com els nombrosos i variats insectes que el dia anterior varem tenir l'oportunitat de descobrir han trobat en el tendal de la nostra tenda un refugi perfecte. Després d'esmorzar llet amb galetes tornem a desfer el camí per la carretera fins trobar la parada de l'autobús. Hi ha unes senyores molt rialleres que s'esperen i que després d'uns quants intents vergonyosos al final se'n surten per fer-nos entendre que hem d'entrar dins la botiga que hi ha al costat de la parada per comprar els bitllets. La qüestió és que amb la tarja que ens venen (2000 Y) ens estalviem diners. Són la pera!!.

El Parc Nacional de Daisetsuzan és el parc natural més gran del Japó. Hi trobarem muntanyes, volcans, llacs, boscos... i molts onsen. Té tres punts d'accés o poblacions des d'on fer visites. Shirogane (accedint des de Biei), Asahidake (accés des d'Asahikawa) i Sounkyo (amb accés des de Kamikawa). No hi ha cap transport públic que uneixi aquests tres punts entre si. Nosaltres varem visitar els dos primers i en ambdós vàrem allotjar-nos en càmpings. El més visitat és la zona de l'Asahidake.

Arribem puntualment a l'estació de trens d'Asahikawa a les nou del matí. Caminem 20 metres per situar-nos davant la parada de l'autobús nº 4 que sortirà a les 9:30 cap una altra zona del parc nacional de Daisetsuzan. Veiem que tenim una estona i buscarem un banc. Sabem que el transport marxa a l'hora anunciada així que ens haurem d'afanyar. Trobem un Bank of Japan on patim una aventura al veure tot el procés que es fa quan demanes canvi (et donen un número, t'has d'esperar...) i acabar corrent pels carrers paralitzant tot el trànsit (al Japó no es corre ni per una emergència!). Hem fet aixecar ràpidament a tots els treballadors dels banc per saludar-nos en sortir esperitats.

Al final arribem i pugem directament just abans de marxar a les 9:30 puntuals. Ha anat de ben poc!. L'autobús (2640 Y) arriba al parc a les 10:40 i anem a l'oficina d'informació on hi ha una petita exposició de la fauna local només en japonès. No hi ha gaire possibilitats d'aconseguir res en anglès, però podem anar al lavabo i preparar les bosses per l'excursió. Les motxilles grans les deixem en les taquilles (300 Y) que hi ha dins l'edifici del telefèric que agafarem (en totes les estacions hi ha taquilles de diferents mides amb un preu fixat encara que la majoria no accepten l'estada més de 24h o el recinte on estan tanca a una hora concreta). Comprem els tiquets per la cabina del telefèric que puja cada 15 minuts (5900 Y). En aquell moment en surt un i ens hi enfilem en direcció al que semblen boires. El paisatge que anem deixant sota els nostres peus amb llacs, pins i cérvols és espectacular. En arribar seguim el camí que recórrer els prats alpins fins arribar a les fumaroles del Mont Asahidake.

Fumaroles al P.N. Daisetsuzan
Fumaroles al P.N. Daisetsuzan

El cel es tapa i destapa davant la muntanya donant un aire de misteri mentre caminem entre prats a dos mil metres d'alçada. Hi ha dues opcions de camí: un de llarg (2 hores) i un de curt que va directament al mirador. Fem el llarg que permet veure els prats i la vall al darrera. En arribar a les primeres fumaroles ens estem molta estona mirant com surt el vapor a pressió i es destapa la punta de l'Asahidake amb tota la gama d'ocres, taronges i grisos dins la seva ferida oberta. Després de dinar (salami picant amb pa dolç que hem comprat al súper) amb vistes espectaculars i la muntanya reflectida al llac ens animem a pujar un tros del camí que corona el cim carenant sempre per la dreta. La pujada és dura però es van descobrint noves fumaroles a l'esquerra que ajuden a superar el desnivell. Durant cinquanta minuts no deixem de pujar fins arribar a la carena. Veiem que és el lloc on s'acumulen les boires i com que a partir d'aquí ja no hi ha visibilitat emprenem la baixada just quan comença a plovinejar. En 30 minuts ja hem baixat i comencem a desfer el camí fins el telefèric quan una guineu se'ns creua en el camí i ens estem una estona contemplant-la.

Tornem a agafar el telecabina i just en arribar a baix comença a ploure d'una forma intensa de forma que també es paralitza el telecabina. Agafem una cadira i ens ho mirem ben protegits dins l'edifici. Durant més de 2 hores no para de caure aigua i decidim no quedar-nos a dormir al parc i agafar l'autobús de tornada en previsió que a la nit torni a caure una altra tamborinada. En un descans de la pluja, a les 17:05, pugem a l'autobús que arriba puntual a les 18:15 a Asahikawa (2640 Y). Volem agafar el tren fins a Abashiri, però abans aprofitem per intentar reservar allotjament ja que arribarem tard. Al punt d'informació de l'estació no ens poden ajudar i ja hem trucat a dos albergs que resulta que estan lluny de l'estació i tampoc parlen anglès per demanar-los que ens vinguin a buscar. No ens angoixem perquè hem vist que al voltant de les estacions hi ha allotjaments i ens mengem una hamburguesa abans de marxar (500 Y). També comprem alguna cosa per menjar pel camí. Cal dir que al costat o a dins les estacions hi ha supermercats amb menjar preparat que t'escalfen al moment per poder-lo menjar al tren (amanides, iogurts, combinats d'arròs, noodles, peix assecat per picar...) donant-te els palets o culleretes necessàries per menjar-ho al tren.

El tren d'Okhotsk surt puntual de la via 1. Hem buscat el vagó de no reservat i girem els seients. Ens hi instal·lem molt bé perquè va gairebé buit i amb els quatre seients podem estirar les cames. El tren arribarà a les 22:58 de la nit a Abashiri. En baixar veiem que davant l'estació hi ha diversos hotels i en triem un a l'atzar. No és gaire econòmic (10500 Y) perquè està molt proper, però estem força cansats, així que s'agraeix poder anar a dormir de seguida.

^top

8 d'agost. Abashiri - Notoro - Utoru (PN Shiretoko)

Hem dormit en una habituació que combina l'estil japonès i occidental. Sortim al carrer a les 8 en punt per anar a buscar un horari de tren (els regionals els hem de sol·licitar a cada estació i fer-hi escriure el nom traduït del japonès). Just davant l'hotel hi ha un parell d'establiments de lloguer de cotxes. El senyor del lloguer de cotxes no parla anglès, però ens acabem entenent. Recollirem el cotxe a les nou del matí per dos dies (17640 Y). Tornem a esmorzar a l'habitació i baixem les motxilles. A les nou en punt obren el punt d'informació i ens donen algun mapa en anglès i japonès. És un cotxe petit, la majoria que veiem circulant ho són, i automàtic. Es necessita el carnet internacional i molta atenció ja que es condueix per l'esquerra.

El Parc Nacional de Shiretoko es troba a la zona més remota del Japó, en un entrant de terra al mar gelat d'Ojotsk, on només hi ha una carretera que comunica dues poblacions: Utoro i Rausu. Les caminades que s'endinsen al parc només són per experts, no només per l'elevat perill d'esllavissades i grans desnivells, sinó també per la gran presència d'óssos (prop de 600). Per endinsar-te en el parc es pot accedir amb bus fins unes cascades o bé amb vaixell recorrent la costa nord.

Comencem la visita per la zona del cap Notoro. Veiem el paisatge molt verd i en arribar al cap passegem entre la baixa però frondosa vegetació. Des d'aquesta zona es poden veure postes de sol fantàstiques, així com tenir l'oportunitat de navegar a l'hivern en un vaixell trencaglaç pel mar d'Okhotsk que separa Rússia de Japó. En total recorrem 39 km en una hora i mitja. De tornada continuem per la carretera 244 en direcció Shari pel costat del mar on hi ha gent pescant. En arribar a Utoro anem directament a l'embarcador per si podem agafar el vaixell que surt a dos quarts d'una del migdia (5400 Y) i recorre la costa del parc nacional de Shiretoko declarat patrimoni de la humanitat en el 2005.

Acabem corrent pel costat de l'embarcador i aconseguim pujar al vaixell que està ple de japonesos. El recorregut dura una hora i mitja i és molt agradable en aquest dia clar. Des del mar ets pots fer una idea de la constitució d'aquesta península irregular, salvatge i escarpada. Els penya-segats estan erosionats i les roques cobertes de vegetació es mostren d'un verd brillant. Al fons es veuen les muntanyes entapissades d'un mantell verd amb el Mont Rausu Dake com el més alt. Amb el vaixell arribem fins unes fantàstiques cascades que cauen directament al mar i a la tornada ens mengem els rotllets de sushi que portem.

En arribar al poble anem al Visitor Center que hi ha a l'entrada. És modern, gran i espaiós. Segellem la llibreta i hi ha uns lavabos molt ben equipats tant al seu interior com a l'exterior. Anem a trobar el càmping que està a 1 km del poble, dalt d'un turonet on hi ha molt bones vistes del poble i la posta de Sol. Per l'expressió del senyor sembla que som els primers catalans que trepitgem aquesta terra (700 Y). La zona d'acampada és força gran i la compartim amb nois que van en bicicleta i alguns en moto. Dinem abans de parar la tenda i a les tres de la tarda, quan ja ho tenim tot a punt, ens n'anem a la zona dels cinc llacs travessant una petita part del parc plena de cérvols i cartells avisant de la presència dels óssos.

En arribar paguem el pàrquing per deixar el cotxe (410 Y) i ens mirem el mapa d'orientació. Hi ha molts camions de militars, però no ens adonem de la gravetat de la qüestió fins que només ens deixen fer la caminada curta al voltant dels llacs ja que les altres dues estan temporalment tancades. O sigui que fem la passejada de vint minuts (en comptes de la d'hora i mitja que ens proposàvem) tot veient com els militars s'organitzen per fer batudes entre l'alta vegetació que rodeja els llacs. Centenars de militars rastregen la zona buscant a un japonès que el dia abans va desaparèixer. El paisatge és sublim amb els llacs al fons i les muntanyes totalment destapades.

Quan hem vist la zona decidim anar a les Kamuiwakka falls, unes cascades d'aigua termal, amb l'últim autobús que hi para, però el conductor no ens pot vendre el tiquet que hauríem d'haver comprat al centre d'interpretació que hi ha en començar la carretera que porta a aquesta zona i amb el nostre japonès de guia de conversa no hi ha forma de convènce'l. El trencant per anar a les cascades està vigilat per un policia que no deixa passar a ningú si no s'accedeix en autobús, ja que hi ha molts óssos i estan força actius. Eliminades les 2 opcions primeres i en fer molt bon dia ens engresquem a anar fins a la població de Rausu, travessant el Shiretoko Pass. Ens enfilem per una carretera de corbes fins arribar a dalt del coll on es pot veure el mar a l'altra cantó i el cim més alt ben a prop. Rausu és un poblet costaner escampat al llarg d'una carretera davant de l'illa russa de Kunashiri. La gent té un semblant inuit i la seva economia gira al voltant de la pesca. En sortir del poble visitem l'onsen públic de Kumanayu.

Abans de les set s'ha post el sol, però tot i no haver ningú pels carrers d'Utoro entrem en una peixateria oberta: bàsicament venen salmó i ous de salmó, peix assecat, cloïses i centolles vives de diferents mides en grans tancs de pórex. Ens mengem els noodles que tenim per sopar escoltant música al cotxe i recordant tot el que hem vist després de fer 229 km amb el cotxe.

^top

9 d'agost. Utoru - PN Akan - Abashiri - Kushiro

El Parc Nacional d'Akan és un parc volcànic, de llacs calents i molts boscos, on hi ha força óssos, cérvols i guineus.
El creua una línia de tren des d'on es pot visitar amb bus o cotxe de lloguer. Té diversos càmpings i altres allotjaments i també és un dels llocs amb més presència dels ainu.

Ens hem llevat passades les 6 després de sentir algunes gotes sobre la tenda. Després de desparar, esmorzar i contemplar per última vegada el port d'Utoru des del mirador del càmping marxem tornant a enfilant-nos per la carretera que portava als llacs.

Per sorpresa nostra i gairebé sense poder-nos-ho creure al costat del cartell que avisa de la presència d'óssos veiem dues cries i una femella que es passegen pel marge de la carretera. S'espanten amb el cotxe però encara les podem contemplar una bona estona ja que s'enfilen poc a poc bosc amunt resseguint el recorregut de la carretera. Ens ha emocionat fer aquesta descoberta tan propera (els teníem a 10 metres) i desfem el camí per sortir del poble a les set del matí. Després de passar el túnel d'entrada parem per veure unes cascades que el dia anterior estaven plenes de turistes i en les que avui no hi ha ningú (bé, només un cérvol que esmorza). Fem camí en direcció al Parc Nacional d'Akan. Conduir per les carreteres japoneses vol dir agafar-s'ho tot amb molta calma ja que el límit de velocitat permès és de 45 km/h en molts trams.

Arribem al llac Mashu a les nou del matí. No hi ha ningú i en bona part la culpa la té la boira que no deixa veure més enllà de les nostres pròpies passes. De totes formes, i com si fos un ritual après, ens enfilem al mirador de fusta d'Ura-Mashu i ens imaginem el meravellós espectacle que es pot veure des d'aquí en un dia clar amb tot el llac als nostres peus.

Continuem el camí cap el llac Akan i sembla que la boira s'aixeca una mica. Arribem al llac Akan després d'una collada força llarga i molt verda. Tenim el temps just per aparcar el cotxe prop del poblat Ainu i poder veure l'espectacle de les danses Ainu. A les onze puntuals comença l'espectacle en japonès dins un teatre de fusta construït per oferir espectacles com aquest que ajuden a entendre les tradicions dels pobladors originaris de l'illa de Hokkaido. No som més de vuit espectadors asseguts en bancs de fusta. Un senyor amb el vestit tradicional explica la cultura i el significat de les danses d'aquest poble que té una connexió especial amb la seva terra. Els aplaudiments són continguts (nosaltres fem el que fan la resta de japonesos). Les danses, molt senzilles, estan acompanyades de veu i algun instrument que es posa a la boca polsant unes làmines metàl·liques.

La primera dansa fa referència a les garses i les sis noies que la ballen mouen els ponxos com si volessin, la segona a l'arrelament de la terra que es simbolitza amb el moviment dels llargs i negres cabells com si fossin fulles, n'hi ha una que simbolitza la caça amb l'arc i les ofrenes al llac perquè els segueixi donant aliment... Ens recorda molt la cultura dels indis nord-americans (la sonoritat, els vestits, els cabells llargs i negres, la simbiosi amb la terra...) i és que geogràficament tampoc estan tan lluny! En sortir mirem l'artesania dedicada als turistes i els tòtems tallats amb formes d'óssos, mussols i peixos.

La majoria de la població es dedica al comerç venent arracades i altres articles amb motius típics de la cultura ainu. També tenen molta tradició unes boles d'una alga verda que només es fa en el llac d'aquesta zona i a la que li dediquen una festa. Fem una passejada al voltant del llac des de l'hotel Akankoso on deixem el cotxe fins els Bokkle. Pel camí trobem un dels molts onsen de peus que hi ha i ens els remullem en l'aigua calentona mentre dinem. Després de caminar enmig del bosc frondós al costat del llac arribem a la zona on hi ha basses de fang bullent. Està prohibit banyar-se al llac ja que hi ha sortidors interiors d'aigua bullent que podrien produir cremades als banyistes.

Marxem de la població desfent la collada per la carretera 241 fins a Mashu per després dirigir-nos a l'entrada sud del llac Kussharo. Fem una parada per visitar el Mont Izo amb les fumaroles i els bufadors de sofre que es veuen abans d'arribar-hi. Quedem una mica "flipats" pels efectes del sofre però és un espectacle impressionant. Recorrem el sud del llac i les zones termals abans de tornar a Abashiri.

Hem decidit tornar el cotxe la nit abans per aprofitar el tren que fa el recorregut fins a Sapporo de nit. Si hagués fet més bon temps haguéssim acampat al voltant del llac, però amb moltes possibilitats de pluja decidim moure'ns de la zona. Després de tornar el cotxe i comprar al súper agafem el tren a les 18:50 (d'un sol vagó i amb ventiladors al sostre) que ens portarà fins a Kushiro fent totes les parades. Després ens hem instal·lat en un llarg tren que surt a les 23:00h i arriba a Sapporo a les 5:50 del matí. Ens hi hem posat molt bé aprofitant que força buit i estirant les cames en els seients girats. Dormim força i veiem com es fa clar a un quart de cinc.

^top

10 d'agost. Sapporo - Noboritbetsu - Toya (NP Shikotsu Toya)

A la població de Noboribetsu hi ha una gran quantitat d'onsen. Podríem dir que és un poble balneari però el seu encant no només radica en el fet de poder gaudir d'aquests banys sinó que en els afores del poble podem trobar la vall de l'infern (jigokudani) que ens ofereix la possibilitat de fer caminades entre fenòmens geotermals extraordinaris: gèisers, fumeroles, sofre, roques, sorres de colors... i fins i tot un riu d'aigua bullent. Aquest últim, entre boscos, ofereix fantàstics racons per relaxar-se amb els peus a l'aigua calenta, si és que es pot suportar!.

La connexió amb el tren que para a Noboribetsu és a les 7:30 del matí. Sortim de la zona de les vies per anar a l'oficina de turisme que no obre fins les set així que aprofitem per anar al lavabo, esmorzar... Un cop aquí veiem que plou molt. Tot i això deixem les motxilles a les taquilles (500 Y) i agafem l'autobús que ens portarà a la zona de Noboribetsu onsen (720 Y), on hi ha el cràter de Jigokudani i que triga 15 minuts en arribar al poble.

No sabem gaire on anem ni què hi trobarem ja que no tenim informació, però unes noies que parlen anglès ens expliquen que es tracta de caminar deu minuts (sempre amunt) des de la parada de l'autobús seguint el centre de la ciutat amb comerços, restaurants i hotels amb onsen propis fins arribar a l'entrada del parc nacional Shikotsu Toya. Visitem tota la zona, que ens encanta, i acabem dinant amb els peus a l'aigua al riu Oyunuma d'aigua calenta i lletosa. Aquesta zona és famosa pels onze tipus d'aigües termals que s'hi poden trobar. Hi ha un llistat amb els horaris dels onsen dels hotels i les propietats de cada tipus d'aigua. Nosaltres hem optat per fer el recorregut sencer caminant observant fumaroles, terra volcànica, piscines de llots bullent... passant per la zona d'Oyonuma, Okunoyu, Taishojigoku i Hiyoriyama. En acabar el recorregut agafem l'autobús a la una del migdia en el mateix lloc que ens ha deixat i arribem a l'estació de trens a les 13:12.

A les 13:25 passa el tren que ens deixarà a Toya (va ple i hem de fer el recorregut drets ja que no hem reservat). En aquest tren veiem una parella de turistes, els primers del viatge. En arribar agafem el primer autobús fins a Toya onsen (660 Y). L'autobús fa una parada en el cràter de Nishiyama però nosaltres continuem fins el poble. Volem acampar, però primer demanem informació dels horaris a la terminal d'autobusos. Hi ha molt mala combinació per accedir a les zones d'acampada de prop del llac, força llunyanes. Ens hem d'esperar fins les 19:25 per agafar l'autobús, però veiem el problema en la tornada l'endemà ja que el primer que passa per tornar al poble és a les 13:35. Decidim anar al Visitor Center que es veu molt modern i proper per contrastar la informació. Hi ha una exposició molt interessant sobre el parc nacional i els voltants del llac sobre explotat amb construccions d'alçada considerable i un museu de vulcanologia. No ens donen molta informació ja que no estan preparats pels dubtes que tenim i l'anglès és molt bàsic, però descobrim 4 zones d'acampada més a part de la que ja coneixíem encara que totes tenen combinacions de transport igual de dolentes.

Davant d'aquestes possibilitats decidim aprofitar la tarda visitant la zona de Nishiyama i per això fiquem les motxilles a les taquilles de l'estació d'autobusos (500 Y). Aquesta zona volcànica ens impressiona molt ja que no esperàvem trobar-hi els efectes d'una erupció tan propers. Comencem veient la carretera totalment trencada, doblada com si de paper es tractés. La nova muntanya que va créixer d'un dia per l'altre no para de treure fum... i contemplem hipnotitzats les cases, cotxes, pals de enllumenat... trencats i rebregats enmig dels sots, ondulacions i fumaroles...

Tornem al poble amb el mateix autobús que ve de l'estació de trens (320 Y) i ens n'anem a veure el Ryokan Daiwa (7650 Y) que ens han recomanat. En un primer moment tot està ple, però sembla que finalment ens quedem l'última habitació d'algú que no s'ha presentat i ens hi instal·lem gaudint de l'onsen gairebé sols.

El Parc Nacional de Shigotsutoya està situat al voltant del llac Toya-ko on cada nit fan focs artificials. També és un parc nacional de fenòmens volcànics. Hi ha una caminada per l'antiga població arrasada per un terratrèmol i el naixement d'una muntanya on es poden veure els carrers i alguna construcció doblegats com si fossin de goma... sincerament impressionat!. El passeig dels cràters de Nishiyama és d'una devastació i una força increïble.

Després d'una bona rentada i un relaxament en l'aigua calenta ens n'anem a la vora del llac on cada dia al vespre fan focs artificials. Abans d'arribar-hi veiem com fan danses a la vora del llac. Durant molta estona la gent amb les yukates del hotels i els quimonos dansa i canta al voltant dels tambors que hi ha dalt d'una caseta. Els focs comencen a les 20:45 i ens els mirem menjant el que trobem en un súper al costat del llac (a aquella hora ja no es pot anar a menjar enlloc). El mateix vaixell turístic que de dia fa recorreguts pel llac també porta a la gent enmig del llac per veure'ls millor però des de la riba es té una bona panoràmica. És molt curiós perquè són un parell de barques petites les que s'encarreguen del muntatge deixant les càrregues a l'aigua mentre fugen a tota màquina. Quan s'acaben els focs no queda ningú al passeig fosc i tothom es refugia en els hotels. Nosaltres també ens retirem a dormir en el tatami de la nostra habitació.

^top

11 d'agost. Toya - Hiroizumi (temples de Chûson-ji)

Hem dormit molt bé i ens llevem prop de les vuit del matí. Anit no varem mirar massa el què faríem avui, però veiem la possibilitat de combinar transports, així que agafem un autobús a les 8:57 que arriba a l'estació 4 minuts abans que surti el tren a les 9:24 en direcció sud cap a Hakodate. Aquest tren va ple i ens passem el viatge drets al passadís fins les 11:11. Poc a poc el paisatge s'ha anat poblant i ja no hi ha tants camps. En arribar a l'estació ja hi havia el tren que hem d'agafar a l'altra via. Tenim el temps just per canviar de via i pujar a l'Express Hakucho 20 que sortirà a les 11:28. Hem circulat pel costat del mar fins que hem entrat en els túnels per passar per sota el mar i creuar a l'illa de Honshu. Del paisatge muntanyenc de Hokkaido passem a veure grans explanades d'arròs amb muntanyes al fons.

Parem a Aomori a les 13:00. En aquesta estació hi ha molt intercanvi de passatgers ja que és un punt important de distribució de destinacions per l'illa. Dinem al tren amanida i un entrepà de salami abans d'arribar a Hachinohe. Sortim del tren corrent perquè tenim pocs minuts per agafar el shinkansen (tren bala). A la taquilla fem reservar els dos trajectes (ens ho fan en un moment), ja que el shinkansen que volem agafar, el Hayate, només té vagons amb seients reservats. Pugem corrent al tren H20 que surt puntual a les 14:56. Fa dues parades pel camí i a les 15:34 puntualment baixem a Marioka. Som a la via 11 i per la 12 surt l'altre shinkansen H22 que surt a les 15:45. Ens estem malacostumant a la comoditat i puntualitat d'aquests trens que per dins ens recorden als avions.

Com en tots els trens, passa una noia a vendre productes variats per si es té gana o set, però res impedeix portar-ho ja comprat des de fora. El ritual pel revisor i la noia és el mateix en entrar el vagó: parar-se i fer una reverència al mateix temps que fa una petita explicació (en japonès, per suposat!).

Arribem a Ichinoseki a les 16:19 i passem a la terminal de trens regionals (els shinkansen tenen vies pròpies) ja que al cap de pocs minuts surt un tren cap a Hiroizumi, a les 16:27. Quan tenim un dubte sobre si és la nostra estació mirem el rellotge ja que arribem amb puntualitat extrema que ens permet fer combinacions molt bones entre trens de pocs minuts d'espera.

Chusôn-ji és un complex religiós fundat l'any 850 i proper a la vila d'Hiraizumi. Aquest conjunt de temples s'estén dalt d'un turó amb uns passejos preciosos sota els cedres i una gran quantitat de temples diversos. També hi ha un museu, amb entrada independent, amb peces interessants.
Aproximadament a 1 km hi ha Motsu-ji, un conjunt de temples dels que només en queden els jardins. El Youth Hostel està al seu interior, en un lloc idíl·lic.

Després de dues parades arribem a Hiroizumi a les 16:35. El tren regional, pel que no ens val l'horari general, passa cada hora. En arribar sortint de l'estació ja notem una bafarada d'aire calent. A la dreta hi ha un edifici d'informació turística on ens diuen que el càmping es troba a una hora caminant i decidim provar si hi ha lloc al Youth Hostel. La mateixa noia que ens ha atès, i que parla una mica d'anglès, truca i ens informa de les possibilitats: habitació compartida per homes i dones separats amb descompte amb el carnet d'alberguista o una d'estil japonès pels dos. Ens decidim per la d'estil japonès que resulta ser fabulosa. El Youth Hostel (9600 Y) es troba dins el recinte-jardí dels temples de Môtsu-ji. Aquests ja estan tancats, però a l'estar-hi allotjats ens hi podem passejar i veure la posta de sol sobre el llac. Tots els temples tanquen a les cinc de la tarda, però a les 17:30 la llum és molt bonica. Tot és molt tranquil. Aprofitem per passejar pel poble i a quarts de set ja es pon el sol.

Un cop a l'habitació ens posem la yukata, rentem roba i ens rentem en els banys de l'alberg (ens diuen que a prop també hi ha un onsen). De camí a a l'alberg (que està al final del carrer principal que surt de l'estació) hem comprat en una botiga de queviures on hem trobat tot tipus de productes. Sopem la tonyina que hem comprat, macarrons precuinats, tomàquets, kiwis... Ens ho mengem a la terrasseta interior de la nostra habitació amb vistes al parc. Després de sopar ens mirem els horaris dels trens i les diferents possibilitats tot prenent un te ben calent (en totes les habitacions hi ha aigua calenta i els estris per fer un te).

^top

12 d'agost. Hiroizumi - Nikko

Sona el despertador a les 6, fem les bosses i esmorzem. Deixem les motxilles a l'alberg i anem caminant fins els temples de Chûson-ji (vint minuts fins l'aparcament). A les 8:00 obren la visita als temples, però aquests estan situats dalt un turó escampats entre els alts cedres. Només obrir ja visitem el temple de Konjiki-do (temple daurat) i el Sankôzô (museu del tresor) pels quals s'ha de pagar entrada (1600 Y). No hi ha obertes ni les parades de souvenirs quan comencem la visita al complex que va fer Kiyohira del clan Fujiwara i on hi ha enterrades quatre generacions d'aquest. Ens encanta la pau i l'arquitectura dels temples entre els boscos de cedres. Hi ha un recorregut per visitar els sis temples més aconsellats, però es poden fer descobertes fantàstiques per la muntanya (petits cementiris antics, boscos de canya de bambú...). Hi ha vistes de la vall amb els camps d'arròs d'un verd intens.

Temple
Temple

A les 9:30 del matí hem acabat de fer la volta i tornem caminant a l'hostal creuant-nos amb els japonesos que van a fer la visita i que ja suen de valent a aquesta hora. Fa molta calor i acabem fent com ells i penjant-nos la tovallola d'onsen al coll, al cap... Tenim el temps just per tornar a passar pel súper, agafar el dinar, reservar seients en el shinkansen i anar fins a la via 2 per on passa el regional a les 10:25 que va ple fins dalt fins a Ichinoseki, a les 10:33. Un cop a l'estació hem hagut de córrer escales amunt per anar a la via 12 i col·locar-nos davant la marca on pararà el vagó nº 10. El tren és puntualíssim i a les 10:40 marxem de l'estació d'Ichinoseki dalt del shinkasen Yamabiko 50.

Arribem a l'estació d'Utsunomiya a les 12:29 i podem enllaçar amb el tren que ens portarà a Nikko i que surt a les 12:40h. Arribem a Nikko per l'estació secundària a les 13:20. Caminem carretera amunt passant per davant de l'altra estació de trens de Tobu, on hi ha força més ambient i botigues de dolços i menjar pels voltants. Davant d'aquesta estació de trens hi ha les parades d'autobusos que porten a diferents indrets (des de la zona de temples fins al parc nacional de Nikko). Seguim caminant pel carrer principal per anar al Visitor Center que està força amunt. Trobem uns australians que parlen japonès i compartim un taxi (500 Y) fins un ryokan que està a vint minuts del centre a un preu raonable (6000 Y).

Trobem una habitació petita només amb el tatami, una taula, un ventilador, les yukates i el futó (tenim tot el que necessitem). Som els únics clients.

Decidim anar a donar un volt, ja que són les tres de la tarda, i ens n'anem caminant fins els temples per una drecera que passa per davant de la petita cerveseria de Nikko Beer i, com no, entrem a comprar-ne una. Continuem el camí bevent cervesa i menjant fruits secs japonesos. Després de 30 minuts de caminada arribem a la zona del pont on, segons explica la llegenda, el monjo que va construir el primer temple de Nikko va travessar el riu amb dues serps. Busquem el lloc on es ven l'entrada combinada per tots els temples, però per això hem d'accedir als temples que estan dalt d'una muntanya. Així que comencem a pujar per arribar esgotats als temples. Hi arribem a les 16:30, quan estan tancant les taquilles. No tenim entrada, que es vàlida per dos dies, però després de fer la pujada ens mereixem una passejada per la zona dels temples. Visitem el conjunt sense entrada, ja que aquesta només és necessària per accedir a l'interior del temple, veient com els van tancant. Caminem molt i tornem al poble on veiem passar l'autobús de la Tobu Line i hi pugem fins l'estació de trens (460 Y).

Descobrim un punt d'informació a l'estació de trens que ens dóna els horaris dels autobusos per anar a la zona dels llacs i ens ven l'entrada combinada dels temples (2000 Y). Després d'anar al súper proper enfilem la pujada a peu fins el ryokan on ens allotgem. Hi ha 30 minuts de pujada i en arribar ens posem la yukata i gaudim d'un bon bany privat. Hem rentat roba que s'eixugarà durant la nit davant el ventilador i anem a dormir a quarts d'onze.

^top

13 d'agost. Nikko - PN Nikko

Ens hem llevat i sortim a les 7:30 del ryokan. Deixem les motxilles en una de les dues úniques taquilles grans que hi ha. Hi ha molt poca gent pel carrer i el primer autobús en direcció als temples no passa fins a les 8:30. Decidim agafar un taxi (1060 Y) per guanyar una mica de temps en la visita ja que el dia es presenta molt calorós. Arribem al primer temple a les 8:30, just quan obren les portes i entra el primer grup de japonesos. No estem sols tot i que hi ha molt poca gent (hem canviat el val de l'entrada combinada pels tiquets reals al costat del primer temple). La visita ens agrada molt i la fem amb relativa tranquil·litat ja que és molt d'hora. Quedem molt acalorats de les pujades i la xafogor. Quan marxem arriben molts japonesos.

Nikko és una població propera a Tòquio que té una zona amb una gran quantitat de temples i santuaris. La seva proximitat a la capital fa que sigui molt visitada. Es pot comprar una entrada combinada de dos dies per visitar tots els temples. La visita comença en el pont Shin-kio on després d'una notable pujada s'arriba a la zona dels temples on es pot voltar entre temples, toriis, santuaris, boscos, pagodes, làmpades de pedra...

Una de les zones més desconegudes de Nikko és el seu parc natural. El Parc Nacional de Nikko està situat relativament a prop i hi podem accedir amb autobús. Hi ha diversos llacs, cascades, caminades i onsens. L'entorn és idíl·lic i les caminades variades.

Nosaltres anem en direcció a l'estació de trens per recollir les bosses i comprar el bitllet d'autobús cap el parc nacional de Nikko que té un estalvi si s'agafa dins l'estació de trens (5300 Y anar i tornar tots dos). Pugem a l'autobús que surt ple a les 11:06.

Baixem a la parada 34 del recorregut, tal i com ens havien indicat des del punt d'informació, però després d'agafar un trencall cap el riu i baixar 1 km anem a parar a un hotel de luxe. Hem de desfer el camí ja que el càmping està a l'altre costat del riu. El desviament del càmping es troba entre la parada 33 i la 34 i en arribar-hi veiem una llarga cua. Els japonesos utilitzen uns carros de fusta per carregar tots els estris des del cotxe fins la parcel·la o bungalow. I val a dir que porten tots els trastos possibles a l'estil americà. Ens instal·lem prop de l'entrada i tot seguit anem fins al llac quedant fascinats per la intendència nipona.

Decidim arribar al Yumoto spa amb l'autobús (és l'última parada i ens costa 2200 Y anar i tornar) que arriba trenta minuts tard ja que hi ha molt trànsit. Aquesta setmana, anomenada obon, els japonesos tenen festa i es nota molt en aquesta zona del parc natural relativament propera de Tòquio.

Arribem al llac de Yumoto on hi ha barquetes i la gent pesca relaxadament. Ens remullem els peus a l'aigua lletosa i calenta de l'onsen (que està passada l'última parada de l'autobús) i ens acostem als sortidors d'aigua calenta que estan tapats per unes casetes perquè ningú pugui prendre mal.

Tornem al càmping amb l'autobús de les 17:16 i parem a la nº 35 per visitar unes cascades que tenen el mirador dins una botiga de records. Tornem al càmping per admirar les barbacoes que preparen i parlar amb un japonès (com que sap una mica d'anglès, com sempre, és ell que ens ve a saludar) mentre es pon el sol al costat del llac. Planifiquem la visita a Tòquio.

^top

14 d'agost. Nikko - Tòquio

Ens llevem a les 6:30, quan ja se sent el vaivé de la gent. Desmuntem la tenda i anem a la parada d'autobús més propera en direcció a Nikko, on passa puntualment a les 7:41. Al davant de la parada hi ha una botiga tancada que té una màquina de refrescos i agafem un cafè enllaunat que surt calentó (120 Y).

En el camí no recollim pràcticament a ningú i arribem a les 8:30 puntuals a l'estació de JR. Veiem el tren parat a la via i aprofitem que falten 10 minuts perquè surti per reservar els seients al Yamabito 44. Arribem a l'estació d'Utsunomiya a les 9:21 i a les 9:29 el tren ja es posa en marxa. Com sempre hem corregut per passar de la línia dels regionals al shinkansen i ubicar-nos davant la porta del vagó nº 8 que és on tenim els seients reservats.

Tòquio és un espectacle i un escàndol en si mateixa. La diferència amb la resta del país: enormes gratacels, molta gent, jovent estrafolari, llums de neó, molta activitat... enfront d'un país tan tranquil, pausat i tradicionalista. Diuen que pots passar-t'hi un any visitant-la o avorrir-la en dos dies. Nosaltres estem més a prop de la segona opinió.

Hi ha una xarxa de metro enorme malgrat gairebé només varem necessitar utilitzar la línia de Yamamoto, inclosa en el JR Pass, que permet accedir al principals focus d'atenció. Varem allotjar-nos al barri d'Ueno (ple de carrers estrets, antics però modernitzats). En tren vam traslladar-nos als diferents barris que ens interessaven: Ikebukuro (molt ambient), Shinjuku (el més comercial i lluminós), el centre (on hi ha el palau imperial i edificis governamentals), Ginza (barri de grans magatzems), Shibuya, Asakusa...

Arribem a l'estació de Tòquio a les 10:24. Fa molta calor i ens costa orientar-nos. Baixem a la planta subterrània on hi ha aire condicionat i llocs per menjar. Ens refem menjant un bon plat de noodles en un xinès que tot just acaba d'obrir (980 Y). Truquem a diferents allotjaments que tenim a la guia, però estan plens. Al final trobem una habitació en el Ryokan Katsutaro (9600 Y) de la zona d'Ueno.

Decidim anar-hi abans de començar la visita i per fer-ho agafem la línia de tren Yamamoto (línia verda que dóna la volta a Tòquio i és vàlida amb el JR Pass) i a Nîshi-Nippori fem transbord a la línia de metro de Chiyoda fins a Nesu (320 Y). Preguntem pel camí com s'hi va i un senyor que viu a prop ens hi acompanya. Fem una dutxa ràpida i aviat estem a punt per visitar la ciutat. Recorrem alguns carrers d'aquesta tranquil·la zona fins trobar el parc d'Ueno on hi ha alguns museus i molta activitat.

Entrem al Museu Nacional de Tòquio (1200 Y) on hi ha exposades peces d'arqueologia, ceràmiques, pintures, roba... És un edifici espaiós i ben condicionat en el que s'està fresc i hi ha seients per seure a cada sala. Hem deixat les bosses de mà en taquilles gratuïtes a l'entrada i ens hi estem força estona passejant.

En sortir tornem a agafar la línia verda JR fins a Ikebukuro, on entrem al Tabu Center (el més gran centre comercial de Tòquio) i anem al subterrani, on hi ha moltes paradetes de menjar fet al moment per emportar. Tastem molts aliments, però finalment ens animem a menjar una mena de truita al dotzè pis (1255 Y). Tornem a agafar el tren fins el barri de Shinjuku on veiem una bonica posta de sol des de la Torre Nord de les torres bessones del govern de Tòquio amb el Fuji totalment destapat al fons.

Recorrem els carrers il·luminats d'aquesta zona i entrem en uns altres magatzems on fem compres d'alimentació. Tornem molt cansats al ryokan però tenim una sorpresa al rebedor de l'allotjament, ja que ens espera el càmera i un entrevistador de la Fuji TV per fer-nos una entrevista de les nostres vacances. Ens n'anem a dormir ben al·lucinats!.

^top

15 d'agost. Tòquio - Fujiyajima (PN Mont Fuji)

A les 9 sortim esmorzats i amb les motxilles. La llotja Tukiji està tancada per festa i no hem hagut de matinar (ens expliquen que també han prohibit l'accés dels turistes a l'interior i per tant només es pot anar a menjar en les paradetes de l'exterior). Hem aprofitat per fer algunes consultes a l'internet gratuït i deixar una nota al llibre de visites.

Als jardins imperials
Als jardins imperials

Caminem fins l'estació de metro (320 Y) i quan arribem a l'estació central deixem les motxilles a la taquilla (500 Y) de la zona dels óssos Pandes (és important recordar en quin animal has deixat les bosses perquè hi ha moltíssimes taquilles en diferents zones). Anem caminant fins el Visitor Center, que resulta estar força lluny, però per sort en direcció a la zona que volem visitar. Fa moltíssima calor i això que encara no són les deu del matí. Ens atenen al sisè pis amb força informació general i una guia de càmpings. Ens regalen un DVD de la cuina japonesa i ens aconsellen anar al primer pis per comprar els vols a Okinawa (ens hem decidit pel dia que se'ns acaba el passi del JR i ja sabem que un sol dia de viatge sense el passi ens pot costar una fortuna). Sortim de l'aire condicionat i no aguantem la calor que fa. De camí als jardins imperials entrem en un centre de menjar per empresaris i ens fiquem en un restaurant on tot són executius i treballadors d'oficines (900 Y).

En sortir visitem una mica els jardins imperials molt acalorats (arribant a casa sabrem que es batrà el rècord de temperatura del segle). Hem hagut de caminar molt i fer força volta per entrar ja que hi ha portes per on no es permet l'accés. A quarts de dues desfem el camí per agafar el JR Yamamote fins a Shingoku i després la Chuo Line fins a Otsuki a les 15:30. A les 16:48 canviem de tren a la Fuji Kyuko Line fins a Kawaguchiko on arribem a les 17:41 (aquest trajecte l'hem fet amb una línia diferent a la JR i hem hagut de pagar 2220 Y).

El punt d'informació és tancat a Fujiyajima i, tot hi haver trucat abans, no ens han donat la informació que necessitàvem (o sigui on poder acampar o anar a dormir). Per arribar fins la zona d'acampada (en el parc nacional del Fuji està prohibit fer acampada lliure) no surten autobusos fins bastant més tard i com que no sabem on anem decidim provar sort en el Youth Hostel.

Veiem la gent que s'espera a la parada d'autobusos que porta a la cinquena estació del Fuji per fer-ne l'ascensió aquella mateixa nit (surt de l'esquerra de la plaça que hi ha davant l'estació de trens). El Youth Hostel no és gaire lluny i hi arribem amb facilitat. Un cop ubicats, nois amb nois i noies amb noies (3360 Y cada llit), sortim a fer un volt i veiem focs artificials a la llunyania. Comprem en el Seven Eleven que hi ha proper i que està ben assortit.

^top

16 d'agost. Fujiyajima - Takayama

Ens hem llevat més d'hora del previst ja que els companys d'habitació han canviat de plans i s'han començat a moure a les 6. Després d'esmorzar hem anat a l'estació de trens a deixar les motxilles a la taquilla (500 Y). El punt d'informació encara està tancat i tot i que no tenim mapes ni informació (sabem que el primer autobús cap els llacs surt a les 9) decidim anar-hi caminant.

El Mont Fuji té 3.776 metres d'alçada i és la muntanya més famosa i sagrada del Japó. Té una forma de conus fantàstica, realçada per l'enorme plana on es troba. En dies clars es pot veure des de molt lluny (inclòs des de Tòquio o des del mar).

El seu accés principal és del nord, des de Kawaguchi-ko, d'on surten cada vespre autobusos de caminant que el coronen en unes 4 hores des de la 5ª estació. Les millors vistes del Fuji són des del telefèric que hi ha al costat del llac Kawaguchi.

Arribem molt bé a la zona dels llacs amb 20 minuts de caminada travessant el poble. Al voltant del llac està tot construït i veiem un funicular. Decidim pujar-hi, tot i que ens haurem d'esperar una estona ja que comença a les 9 (1400 Y). Una mica abans ja estem encabits dins una cabina vella per enfilar-nos dalt un mirador que té unes vistes increïbles del Fuji totalment destapat i la vall urbanitzada. Fa un dia tan clar que costa veure'l ja que no hi ha gaire contrast fins que apareix la corona de núvols característica. Fem una curta caminada des del mirador pels boscos buscant altres perspectives i després tornem a baixar amb la cabina (es pot baixar també a peu), retornant a l'estació de tren totalment satisfets.

Abans, però, tenim temps per anar al súper a buscar un Ice Guy de Morinaga, un dels nostres gelats granissat de llimona preferits (seguim en temperatures altíssimes). Agafem el tren a les 10:47 (al Visitor Center ens han donat un paper amb les instruccions a seguir en cas que el Mont Fuji entri en erupció, a bones hores!) i arribem a Otzuki a les 11:41. A les 12:05 agafem el tren ràpid fins a Shinjoku (2220 Y), on haurem d'anar a l'estació central per agafar el primer shinkansen que passi en direcció a Nagoya. Arribem a les 13:08 a Shinjoku i ens hem de desplaçar fins l'estació central amb la línia JR. Finalment podem agafar el shinkansen de les 14:06 per arribar a les 16:07 a Nagoya. Ja sabem que no hi ha combinació amb el tren anterior, així que ens hem d'esperar a les 17:48 per agafar el proper en direcció a Takayama. En aquesta estona ens passegem per l'estació, mirem les botigues de menjar, llegim la guia i acabem comprant una capseta variada per sopar (880 Y).

Arribem a Takayama a les 20:08. Es veu una gran ciutat i tot i haver quedat amb el senyor de l'hotel que ens vindria a buscar finalment hem d'agafar un taxi que en deu minuts ens hi porta (1440 Y). Dormim a l'Hotel Yamaichi, en una habitació a l'estil occidental i amb un bany d'estil japonès (9000 Y).

^top

17 d'agost. Takayama - Shirakawago - Kanazawa

Shirakawa-go
Shirakawa-go

Ens hem llevat a les 7 després de descansar molt bé. L'autobús passa per davant de l'hotel a les 8:32 i abans de les nou ja estem a la caseta d'informació, davant l'estació de trens, que és on ens ha deixat l'autobús.

Demanem informació d'allotjament a Shirakawago, però ens diuen que tot està molt ple i fins i tot els autobusos s'omplen així que canviem els plans i comprem un bitllet d'autobús fins a Shirakawago (4800 Y) amb sortida a les 11:10 i un altre fins a Kanazawa (3600 Y) amb sortida a les 17:05 des de Shirakawago.

Fem la visita a Takayama, una tranquil·la ciutat del centre de Honshu amb un encant tradicional, carrers de cases de fusta de planta baixa, antigues cases de geishes ben conservades on es poden veure algunes demostracions.

La guia recomana els mercats matinals, molt "animats", però no tenen gaire interès (menjar avinagrat, fruita cara i algun souvenir).

Nosaltres passem pel barri antic, algun temple i els dos mercats. Que n'és de diferent aquest poble de casetes de fusta de les modernes ciutats!. Hi ha poca verdura als mercats, però moltes paradetes de menjar confitat i envinagrat típic de la zona.

El poblet turístic de Shirakawa-go és el resultat de la reubicació de diverses cases tradicionals gassho-zukuri que s'havien de veure afectades per un embassament.

Malgrat hi ha molt turistes japonesos i poc allotjament és una fantàstica visita d'un dia per conèixer el Japó rural. Les passejades pel poble i fins el mirador són molt agradables i es poden fer fantàstiques fotos de les cases i els camps d'arròs. Algunes de les cases es poden visitar i observar-ne l'estructura completament de fusta i la típica coberta de palla en forma de pregària.

Shirakawago, declarat Patrimoni de la Humanitat, ens agrada molt amb els camps d'arròs d'un verd intens i moltes flors.

Tot i el soroll constant de la carretera i l'anar i venir dels turistes japonesos podem gaudir força tranquils d'aquesta arquitectura gassho (o pregària).

Hem deixat les motxilles al punt d'informació, ja que no hi ha taquilles (500 Y) tan grans, i ens hi estem fins a les cinc de la tarda que és quan l'autobús marxa cap a Kanazawa i quan més tranquil es pot fer la visita.

Arribem a les 18:20 a l'estació d'autobusos que coincideix amb la de trens. Pel camí hem travessat grans planúries d'arròs i en arribar a Kanazawa ens sorprèn una ciutat moderna amb serveis i un bon centre d'informació que no tanca fins les 19:00. Ens ubiquem a l'Hotel Econo (8505Y) i anem al súper de l'estació a comprar menjar per sopar: amanida, vedella, formatge, kiwis...

^top

18 d'agost. Kanazawa - Yudanaka

Ahir varem mirar una peli i tot, L'últim samurai, en japonès!. Hem esmorzat a l'hotel tot el que hem pogut i més.

Kanazawa és una ciutat costera de la part central del Japó on es poden veure barris d'antigues cases de geishes i samurais, així com un dels millors jardins japonesos. El jardí de Kenrokuren, del segle XVII, és molt famós i per tant hi ha molt japonesos. Cal fer el recorregut a peu per poder apreciar els típics elements d'un jardí japonès: arbres increïblement podats, rierols, llacs, ponts de fusta, diferents espais de vegetació, ocells, diversos tipus de molsa...

El barri de les geishes està format per un parell de carrers de cases de fusta molt similars a les de Takayama. El barri dels samurais té cases aïllades envoltades d'una tanca-muralla que delimiten els patis on s'entrenaven. Es pot visitar l'interior d'algunes d'elles.

Per visitar Kanazawa agafem la línia marró de l'autobús turístic (1000 Y) que surt de l'estació de tren i amb el passi que hem comprat permet fer tota la volta sencera baixant on et convingui. Pugem al de les 9:15 i la primera visita és al barri de les geishes on encara ningú s'ha llevat i es netegen els terres amb uns petits sortidors que hi ha al paviment. Visitem la Shina House (800 Y) i ens dirigim amb l'autobús als jardins de Kenrakuen (600 Y). El castell està al davant encara que ens ho mirem des de fora. Els jardins estan molt ben cuidats amb composicions d'aigua i arbres sense floració (un jardí japonès ha d'estar sempre perfecte!).

Tornem a agafar l'autobús fins la parada 16, on hi ha el barri dels samurais. Entrem en alguna casa on hi ha oberts els jardins per visitar-los lliurement i entrem a la casa samurai de Nomura (1000 Y) amb un jardí interior molt ben cuidat. Ja és la una del migdia, així que anem a la parada 18 i visitem el mercat d'alimentació d'Âmichi on acabem entrant en un restaurant típic després de veure les parades de peix, marisc, fruita i productes assecats. En el restaurant ens hem d'inscriure perquè ens donin taula i som els únics estrangers. Compartim taula, com també és molt freqüent a tot el país, amb una parella japonesa.

Agafem l'autobús turístic i en poc més de 5 minuts ens deixa a l'estació. Recollim les bosses a l'hotel i tornem una altra vegada a l'estació. El tren Hakutaka 17 en direcció Naoetsu surt a les 15:12 puntual des de la via 5. Un cop a Naoetsu tenim el temps just per canviar de via a la local d'on surt el tren a les 17:07 en direcció a Nagano. No hi arribem fins les 18:45 ja que va fent moltes parades. La plaça de l'estació de Nagano està rodejada d'edificis il·luminats i hi ha un cartell dels jocs d'hivern organitzats aquí en el 1998. Abans de buscar allotjament anem a l'estació de trens que està sortint a la dreta en un subterrani i descobrim que falten tres minuts perquè surti el tren fins a Yudanaka. Ens esperem al proper que és a les 18:53 per tenir temps de demanar un horari, assegurar l'allotjament, anar a comprar... i no marxar a corre-cuita cap un poble del que en desconeixem les dimensions i no sabem què hi trobarem. Aquest tren no el cobreix el JR Pass i ens costa 4440 Y per anar i tornar.

Així doncs reservem allotjament per telèfon, comprem sopar i esmorzar i marxem en el de les 19:50, arribant a Yudanaka a les 20:43. L'Uotoshi Ryokan està sortint de l'estació a mà esquerra i passat el pont fins al final de la carretera el segon a la dreta. Ens està esperant el propietari, que ens ha preparat l'habitació (8280 Y) i molta informació pel que podem fer el dia següent. Té un onsen propi que fem servir tot i que la temperatura de l'aigua és extremadament calenta.

^top

19 d'agost. Yudanaka - Kyoto

Yudanaka és una estació de muntanya envoltada de pistes d'esquí. Fora de temporada de neu el seu màxim interès és el Monkey Park (jigokudani yaen-koen). Aquest és una espècie de reserva on hi ha centenars de macacos japonesos que tenen la particularitat de banyar-se en aigües termals, tant a l'hivern com a l'estiu. Aquests banys s'han incorporat a la vida quotidiana dels micos i els permeten estar calents en els freds i nevats hiverns de la zona.

Hem de decidir si volem visitar la zona dels llacs o només els micos japonesos, que és el que ens ha portat aquí. Comencem pels micos amb el primer autobús (500 Y) que passa a les 8:10, ja que és diumenge. Un cop ens deixa, cal caminar pujada amunt fins trobar un camí de terra on està indicat amb el cartell Monkey Park. La passejada es fa entre 20 i 30 minuts i al final del camí trobem un gèiser amb l'onsen amb rotemburo al davant. Només entrar al parc (1000 Y) ja veiem desenes de micos amb moltes cries fent la seva vida habitual. Els donen menjar i veiem com es banyen i neden dins l'onsen d'aigües termals.

Ens estem contemplant-los fins les deu del matí, una hora, i a la tornada decidim baixar a peu al poble, ja que al ser diumenge no hi ha més autobusos. El camí és tot de baixada, però triguem 35 minuts en cobrir la distància travessant carrers buits i sense que passi ni un cotxe. Arribem al Youth Hostel a les dotze del migdia i marxem cap a l'estació, on encara tindrem temps de ficar els peus en un onsen públic que hi ha abans de marxar a les 12:39 cap a Nagano.

Un cop a Nagano tenim previst anar fins a Nagoya, però a l'hora de reservar seient pel tren de les 14:50 només queda lloc en el vagó dels fumadors. Així doncs, i davant les perspectives, reservem pel de les 15:50 i dinem a la mateixa estació (en un xinès al pis de dalt). Abans d'agafar el tren a Kyoto (ens recomanen passar per la línia de Nagoya pels paisatges) reservem allotjament per a la nit. El tren surt puntual i el viatge és llarg, però la visió dels colls de muntanyes i els paisatges verds val la pena. A les 18:48 arribem a la coneguda estació de Nagoya, on hi ha molt caos per la finalització de la setmana de l'Obon (fins i tot veiem retards de 50 minuts del Nozomi, increïble!). El nostre tren a Kyoto va a l'hora, però just abans d'arribar restem aturats 15 minuts. Així doncs, sortim a les 19:07 i arribem a Kyoto a les 20:05.

L'estructura de l'edifici de l'estació de tren de Kyoto és admirable i ens estem una bona estona contemplant-la. Plou, però en menys de 10 minuts hem trobat l'allotjament. Ens instal·lem en el turístic Kyoka Ryokan (molt bàsic i que ha conegut millors èpoques, però per només 8400 Y) i tornem a l'estació de tren. Pugem a l'anomenat passadís del cel i fem un volt per l'exterior i els restaurants. Abans de tornar al ryokan entrem en un Lawson proper per comprar l'esmorzar de l'endemà.

^top

20 d'agost. Kyoto

Kyoto és una gran ciutat amb el seu centre modern i edificat similar a Tòquio, però que té escampats pels seus voltants una gran quantitat de temples d'alt valor històric i cultural, molta varietat de jardins, un barri de geishes a Gion, museus...

La nostra opinió és que hi ha tants temples, jardins i llocs a visitar que no s'acaben de gaudir. El fet que estiguin molt separats entre ells, ja que estan distribuïts en els cims de diferents turons, els resta molt atractiu i el turisme de masses també els treu valor religiós o de peregrinació.

El primer que fem és anar al Visitor Center del segon pis de l'estació de tren, on ens donen un mapa, el llistat de Patrimonis de la Humanitat i també comprem el passi per un dia de l'autobús (1000 Y).

Agafem l'autobús nº 100 a les 9:00 que ens porta fins a Kijomizu (1000 Y). Cal caminar per uns carrerons amb pujada fins arribar al temple que està enfilat dalt el turó i des d'on es veu la ciutat de Kyoto. És d'hora, però ja trobem força turistes japonesos. Veiem alguns edificis del conjunt del temple envoltats de molta vegetació. Seguim un recorregut proposat per la guia que comença travessant botigues de ceràmica i continua per diferents zones entre parcs i altres temples. En aquest recorregut visitem el temple de Chionin, on estan fent una cerimònia. En aquest temple es troba la porta d'entrada més gran del Japó, on després de travessar-les hi ha moltes escales. Ens hi estem relaxats una bona estona. Caminem fins al temple de Heian, on ens rep una Torii immensa per on passen cotxes. Entrem al temple (600 Y), on hi ha un grup d'estudiants que fan oracions.

Descansem una estona abans d'agafar l'autobús en direcció al temple de Ginkakuji. Dinem al costat del canal molt bé, bo i econòmic (al nº 1497 per 800 Y).

Geisha a Kyoto
Geisha a Kyoto

Més refrescats fem la visita del temple on hi veiem el primer jardí de sorra amb una representació del Mont Fuji.

Fem una caminada pels jardins, on en destaca la importància dels tipus de molsa utilitzat. Veiem com els jardiners cuiden la molsa triant les petites herbes invasores.

Tornem a agafar l'autobús en direcció a Kinkokuji, però quan hi arribem ja és tancat (la majoria de temples tanquen cap a les 5 de la tarda) així que ens dirigim al barri de les geishes de Gion. Fem una passejada pel barri, amb els carrerons plens de cases de geishes.

Veiem un parell de geishes que són perseguides pels turistes i moltes noies amb quimono. Passen cotxes pel carrer, fet que li treu encant.

Anem a l'espectacle del Gion Corner (obren a les 18:30) per comprar el tiquet i podem seure en un bon lloc a la segona filera (5600 Y). Presenciem la cerimònia del te, música amb el Koto, Ikebana, música Gagaku, còmedia Kyogen, Bunraku o teatre de titelles, Kyomai o la dansa de geishes de Kyoto... Ens agrada molt perquè en 50 minuts tens un exemple de diferents arts.

Continuem la passejada per la zona de Gion: primer pel carrer principal i després de travessar el pont del riu Kamo, on hi ha gent a la llera i es veuen les terrasses dels restaurants, pels carrerons. Tothom va molt elegant i es combina la presència de gent que porta la vestimenta tradicional amb la modernitat, maquillatge i talons de festa.

Agafem l'últim autobús després de tretze hores pels carrers de Kyoto i tornem al nostre allotjament.

^top

21 d'agost. Kyoto - Nara

Som al Visitor Center a les 10 per comprar un altre passi per l'autobús (1000 Y). Com que no ens podem quedar una nit més (ho tenen tot ple) hem decidit anar a Nara al vespre i volem informació sobre allotjament i visites que no ens poden oferir. Anem, doncs, a la 9ª planta F, a l'oficina d'informació de la prefectura, on descobrim un gran centre d'informació amb llibres, televisió connectada a la CNN i una central de reserves. Demanem informació i ràpidament ens trobem amb alguna cosa que s'ajusta al què volem («near the station and the most cheapest!»). Ens atenen molt bé i aprofitem per reservar allotjament a Hiroshima, ja que el castell de Himeji està només a una hora de camí i el visitarem el dia que anem a Hiroshima.

Després de fer les gestions pugem a l'autobús a les 11:00 en direcció al temple de Kinkakuji (1000 Y) on hi ha un pavelló daurat que es reflexa al llac i un pi molt apuntalat amb forma de pagoda. Després visitem el Ryoanji (1000 Y), on hi ha un jardí de pedres màxima expressió de les filosofia zen. Després de la seva contemplació continuem cap el proper Ninnaji (1000 Y), on veiem els voltants del palau imperial amb una gran pagoda. Tornem a agafar l'autobús en direcció al Tenryuji, on entrem als jardins amb llacs plens de carpes gegants. Veiem des del jardí els dibuixos amb dracs de les portes corredisses. És molt tranquil. Tornar a l'estació amb autobús ens suposa una hora de camí i haver de pagar un tram, ja que es considera que aquest temple no està dins la zona inclosa amb el passi (440 Y).

Anem a buscar les motxilles que estan a l'alberg i per un minut se'ns escapa el servei ràpid cap a Nara de la via 10. Canviem a la via 9, d'on surt el tren local que trigarà un quart d'hora en arribar. Podem seure i repassar les nostres visites a la ciutat imperial de Kyoto.

Arribant a Nara trobem amb facilitat el Nakata Bed & Breakfast, molt nou i confortable (7800 Y). L'amo ens rep amb una tassa de cafè amb gel mentre contemplem l'espai nou i molt cuidat, amb un gran televisió de plasma. Fa un any que funciona i fa olor de fusta. Per arribar-hi hem passat per davant d'un onsen públic. Sortim a comprar a un Lawson de l'estació i sopem en un local al carrer central, molt proper (820 Y).

^top

22 d'agost. Nara - Himeji - Hiroshima

Nara és una ciutat petita, de fàcil visita a peu amb una gran quantitat de focus d'interès Patrimoni de la Humanitat.

El ryokan on varem estar és fantàstic i l'ambient de la ciutat és molt més casolà que Kyoto. Els temples es visiten molt bé i els varem trobar tant o més bonics i variats que els de Kyoto i sobretot amb més valor espiritual. El Todai-ji i els guardians de fusta que té a l'entrada representen una de les visites que més ens va impressionar de tot Japó. El santuari Kasuga-taisha hi ha centenars de fanalets que li donen molt atractiu. Tota la zona, amb grans zones de boscos, està poblada per cérvols que esperen, a vegades impacients, l'aliment dels turistes.

A dos minuts de l'allotjament i després de passar per davant d'un parell de temples arribem al Visitor Center. El seu horari és de 9 a 21, però abans de les 9 ja ens atenen. Un senyor molt amable ens dóna uns plànols en castellà. El centre és gran i ampli, on hem esmorzat a la taula de la sala d'estar i hem vist a les notícies l'avió de la China Airlines que es va estavellar fa uns dies a Okinawa.

Comencem la visita a Nara anant a la parada d'autobús (lleugers d'equipatge ja que l'hem pogut deixar a l'allotjament) que ens deixa a Kasuba Taija (1000 Y), un gran temple sintoista ple de llanternes que encenen dues vegades a l'any (i justament fa pocs dies que ho han fet). Hi ha un gran cedre japonès mil·lenari i alguns passadissos amb columnes de color vermell. Les noies que atenen les diferents paradetes de la sortida van amb grans pantalons vermells i una espècie de tocat de flors al cap. Pel camí hem vist monjos pregant fent cops de mans en petites capelles a l'exterior del temple principal.

Temple de Tôdaiji
Temple de Tôdaiji

A la sortida veiem molts cérvols que s'acosten només sentir olor de menjar. Mengen de la mà i si et despistes t'estiren la roba o la bossa. Continuem caminant rodejats de llanternes de peu fins arribar al temple de Tôdaiji (1000 Y), composat de diferents seccions. Aquí hi ha molts més cérvols i venen galetes que devoren aterrant a alguns visitants. Diuen que aquest temple és l'edifici més gran del món construït en fusta i realment ens impressiona molt. La sala on hi ha el gran buda és magnífica i ens ho mirem tot amb molt detall (fins i tot les grans figures protectores que hi ha a l'entrada són increïbles).

Sortint visitem el Kofuku-ji (1000 Y), on hi ha la segona pagoda més gran de Japó i alguns budes. Hem passat un gran dia i Nara ens ha agradat molt.

La visita del castell de Himeji és una bona idea per fer una parada de shinkansen entre Kyoto i Hiroshima. La visita té quelcom d'extraordinari, ja que el castell és una construcció de fusta de molts pisos d'alçada, envoltada de muralles de pedra i jardins, que tot i tenir aspecte de caseta tradicional era una fortalesa a l'edat mitjana.

Tornem a buscar les motxilles pel carrer central i aprofitem per fer algunes compres. A la tornada trobem al senyor que ens ha atès a l'oficina de turisme fent un te amb l'amo de l'allotjament i fem una mica de xerrada abans de caminar fins l'estació i agafar el tren ràpid de les 14:09 cap a Kyoto, on enllacem amb el shinkansen que para a Himeji, on visitem l'enorme Castell d'Himeji (a 10 minuts caminant des de l'estació) amb una tempesta amenaçant que omple de surrealisme la visita (1200 Y). És una visita interessant, ja que es pot pujar fins el pis més alt i observar tota l'estructura de fusta d'un castell defensiu.

Tornem a agafar el shinkansen en direcció Hiroshima a les 18:06. Anem tot el trajecte drets i arribem a les 19:10 a Hiroshima, on està plovinejant. De l'estació surten els tramvies que recorren la ciutat i després d'instal·lar-nos al Ryokan New Matsuo (7000 Y), proper a l'estació, ens acostem (amb el tramvia nº 2, 600 Y anar i tornar) a la Cúpula que va quedar després de l'explosió de la bomba atòmica. Està ubicada al costat del riu i per la nit està il·luminada. Al seu costat hi ha el camp de beisbol de la ciutat on hi ha partit i es senten els crits de la gent animant al seu equip.

^top

23 d'agost. Hiroshima - Miyajima - Beppu

La visita a Hiroshima és una sotragada a la nostra consciència. Val a dir que impacta i emociona, o millor dit fa enrabiar de veure fins on pot arribar la humanitat. Fa molts anys de l'esclat de la bomba atòmica, però visitar el museu, el Parc de la Pau i la Cúpula no sembla que sigui tant llunyà. És el lloc on varem trobar més gent, però és imprescindible anar-hi.

Anar a la tarda a Miya-jima és una reposició de forces i relaxament de l'esperit necessari en un temple tan bonic.

Per visitar Hiroshima agafem el tramvia (600 Y anar i tornar) fins la zona de la Cúpula. Dediquem el matí a visitar la Cúpula, el monument a les víctimes i el museu de la bomba atòmica (100 Y) en els que hi ha molta gent. És molt interessant ja que descriu la barbàrie, l'abans i el després de la ciutat, els efectes de l'explosió, hi ha restes, testimonis i pertinences de les víctimes...

Tornem a l'estació amb el tramvia i agafem el tren cap a Miya-jima. En 25 minuts hem arribat i després d'un curt trajecte el ferri (inclòs en el JR) ens porta a l'illa (15 minuts). Un cop allà cal caminar pel litoral fins arribar al temple. La torii ja està coberta d'aigua i fem el recorregut per dins del monestir (passeres prop del mar amb vistes a la porta, 600 Y). Tornem agafant el de les 13:45 que arriba a les 16:12. Anem a recollir les motxilles i som a temps d'agafar el shinkansen de les 16:34 que en una hora ens deixa a Kakura. Fem l'enllaç amb el Sonic superluxós que ens fa arribar a Beppu a les 18:59 quan encara és clar. Hem recorregut un fart de quilòmetres en molt poca estona, el sistema ferroviari se'ns acaba quan més el valorem.

Estem a una de les poblacions amb més activitat geotermal i només sortir de l'estació ja trobem un onsen de mans. Beppu és una ciutat força tranquil·la en la que destaquen edificis alts, però força espaiats. Ens hi sentim a gust al moment. Trobem el Minshuku Kokage (molt proper a l'estació) on tenim reserva i ens hi instal·lem (7650 Y). Sopem peix en un lloc proper on veiem com el treuen de la peixera viu per menjar-se'l cru acabat de tallar (2260 Y). Ens banyem en l'onsen del minshuku en una sessió privada pels dos, a les 10:30. És fantàstic i molt relaxant.

^top

24 d'agost. Beppu

Beppu és una petita ciutat amb la més intensa activitat geotermal i amb més quantitat d'onsen del Japó.

La visita dels jigoku (inferns), que diferents cases ensenyen en els seus patis, és espectacular pels colors de les aigües i les fumaroles, però al mateix temps extremadament cutre per la decoració que hi ha al més pur estil japonès. Cal provar alguns dels diferents tipus d'onsen que hi ha, sobretot recomanem el de fang. Els tamago o ous prenen un gust particular després de la seva cocció sulfurosa.

Hem anat al punt d'informació a les 9, on decidim comprar un mini free pass d'autobús (1800 Y) que ens surt més a compte que les combinacions amb autobús des de l'estació de Kamegawa.

Comencem baixant a Kannawa i caminem fins visitar sis dels vuit inferns comprant un passi amb el que tenim descompte (3600 Y): Kamado jigoku (dimoni), Yama jigoku (zoo), Umi jigoku (flors), Omishigozu (fang), Oniwama (cocodrils), i Shirake (piranyes), separats entre ells per petites caminades. Agafem l'autóbús per desplaçar-nos al sud i visitem Chinoke (llac vermell) i Hatsumaki (gèiser controlat).

Beppu
Beppu

Ens tornem a desplaçar amb l'autobús fins arribar a Myoban, on dinem i veiem com couen flams, ous i moniatos en els forns de vapor. Mengem fideus amb ou i flam (1110 Y). Després visitem les cabanes que en l'època Edo es feien servir per treure sals de bany (i en l'actualitat també).

Anem passejant fins a Hoyoland onsen (1900 Y), on ens fem una bona banyada en aigües sulfuroses i fang en una experiència molt relaxant i divertida que ens deixa baldats (la zona dels banys fangosos és mixta, però acabem concloent que aquest concepte deu ser diferent per ells ja que es sorprenen en veure una dona que s'hi passeja). Quedem baldats de tanta relaxació i baixem amb l'autobús a la central on l'agafem un altre que voreja per la zona del centre.

Ens arribem al Tamegawara onsen, on fan banys de sorra, però ho deixem per l'endemà ja que és possible que no puguem moure'ns després. Comprem sopar i tornem al bany del minshuku.

^top

25 d'agost. Beppu - Usuki - Fukuoka - Okinawa

Ens llevem a les 7:15 per anar tranquils a l'estació. Després d'esmorzar al minshuku (torrada amb mantega i melmelada i beguda entre antiguitats) anem al banc del davant que no obre fins les 8:45. Caminem fins l'estació on agafem el tren de les 8:50 en el nostre últim dia del JR Pass.

Volem anar a visitar els budes d'Usuki i per això ens desplacem en un espectacular tren vermell i verd amb una gran locomotora llevaneu. Arribem a les 9:40 i anem caminant (uns 10 minuts) fins el punt d'informació que està en el carrer principal que és peatonal i a prop de la parada d'autobús. Decidim anar a la zona dels budes amb autobús (1200 Y anar i tornar) perquè surt a les 10:10 i arriba a les 10:25 (l'altra opció era llogar unes bicicletes) i tenim la possibilitat de tornar a les 11:38 per agafar el tren de les 12:39.

Les quatre zones on estan situats els budes, que són Patrimoni de la Humanitat, són properes entre si (1060 Y). Estan restaurats i protegits i algun encara conserva els colors originaris. A prop d'ells hi ha un parell de camps de flors de lotus fantàstiques. Veiem els preparatius de la festa anual del foc que justament es farà aquesta nit però nosaltres no ens podem quedar ja que hem d'agafar el tren en direcció a Fukuoka. La visita ens agrada molt i tot i tenir poc temps la gaudim contemplant els budes i el voltant.

Okinawa és el nom que rep la prefectura que inclou una bona quantitat d'illes i també el nom de l'illa més gran, on es troba Naha. Aquesta és la capital on trobem el principal port i aeroport. És una illa molt urbanitzada i només la varem utilitzar de base de connexions, però ens consta que hi ha punts d'interès relacionats amb batalles de la segona guerra mundial.

El tren cap a Fukuoka, un Sonic Kamome, surt a les 14:29 i arriba a les 16:15. Dins la mateixa estació agafem el metro (500 Y) a les 16:29 que ens 5 minuts ens porta a l'aeroport Fukuokakukô. Els vols cap a Okinawa surten de la terminal 2, no gaire lluny. El vol està previst per les 18:20, però s'endarrereix fins les 18:30.

Arribem a Naha, a l'illa d'Okinawa, de nit. En el punt d'informació de l'aeroport no ens ajuden massa, ja que no ens situen l'allotjament que teníem previst i tot i que hi truquen hi ha molts problemes per arribar-hi. Així, doncs, decidim agafar el railway (520 Y) que surt de l'aeroport fins a Myebashi on veiem un hotel Toyoko Inn, en el que sí tenen habitació (petita, però amb moltes facilitats, per 7140 Y). A prop hi ha un Lawson on anem a comprar el sopar que ens mengem tot organitzant l'endemà. A Okinawa hi plou però de moment sembla que no hi ha cap tifó a prop.

^top

26 d'agost. Okinawa - Zamami

Després de l'esmorzar sopa de miso i arròs amb algues (inclòs en el preu de l'hotel) ja estem a punt de marxa. Traiem diners d'un caixer camí al port ja que no hem pogut canviar. Mirant els horaris ens decidim per agafar el ferry cap una illa anomenada Zamami (3720 Y).

Pel camí es van succeint illes verdes i deshabitades. Parem a l'illa d'Aka, connectada amb l'illa de Geroma per un pont. Comença a ploure i la pluja ens fa fora de la coberta. Quan arribem a Zamami no plou i entrem a la botiga que hi ha al port que també funciona com a punt d'informació. Ens indiquen el campground a 15 minuts a peu. Primer anem a veure el supermercat de l'illa, que té una mica de tot. Són les dotze del migdia i fa calor, tot i que està núvol.

Un cotxe taxi ens porta fins el càmping (600 Y per nit) i allà muntem molt a prop d'una platja fantàstica on no hi ha ningú (600 Y). Estem al paradís: tot és tranquil i no hi ha pràcticament ningú. A les tres de la tarda lloguem unes bicis (1400 Y) i anem a la platja de Furuzamamian, on acabem banyant-nos en una aigua supertransparent amb socorristes molt morens inclosos (ens vénen a avisar amb moto aquàtica de la perillositat dels corrents).

A les 17:00 avisen del tancament de la platja quan nosaltres ja desfem el camí de tornada amb la bicicleta (ara sí que tot és baixada). Tornem passejant pel port, on preparen el material pels bussejos de l'endemà, i veiem les tombes escampades per tota la carretera de l'illa. Passem pel supermercat, que funciona com a punt de reunió, on acaba d'arribar la pesca fresca i comprem el que ens sembla un tipus de tonyina. El posem a la cistella de la bicicleta i ens n'anem al mirador que hi ha passat el campground per veure la posta de sol.

De tornada baixem per la carretera a tota velocitat i tornem les bicicletes. Ens dutxem i fem barbacoa de peix i arròs. A les nou sona l'avís del campground i ens fiquem a la tenda morts de calor i untats amb Relec.

^top

27 d'agost. Zamami - Aka - Agenashiku - Zamami

Zamami i Aka són dues illes molt properes entre elles, molt poc urbanitzades i amb un ambient japonès-tropical encantador. El temps sembla haver-se aturat en un paradís gairebé verge. Un sol supermercat a cada illa, dos poblats de tres carrers cadascun, una carretera que l'envolta i un grapat de platges increïbles fan de l'estada una meravella per les vacances.

Agenashiku és una illeta deshabitada, situada entre ambdues, que és un regal de la natura. Tots els banys en aquestes illes són extraordinaris, amb peixos i coralls a dojo.

Hem agafat la barca regular que ens portarà a l'illa d'Aka (1200 Y anar i tornar). Surt puntual a les 7:45 del port, així que ens hem llevat d'hora per recórrer el tros que hi ha des d'on estem acampats fins el port. El sol ja escalfa de mala manera i està molt alt en un dia sense un núvol i la mar molt plana. Hem arribat a Aka viatjant sols, on tampoc hi ha ningú, i anem al supermercat per comprar l'esmorzar (220 Y) i llogar unes bicicletes (1800 Y). Anem en direcció a la platja de Hizuahi. El camí fa una mica de pujada, però no és gaire lluny. Ens hi banyem pràcticament sols i hi estem força estona sota l'ombra dels manglars. Hi ha un bar estil hippie. L'aigua és molt transparent i veiem peixos i corall amb molta facilitat i sense ulleres.

Tornem les bicicletes a les 12:15, després de travessar el pont que porta fins a Geroma i contemplar les vistes des de dalt. A les 12:30h arribem a Zamami i dinem en una taula a l'ombra del port i ens hi quedem fent la migdiada fins passades les dues del migdia. A les 14:30 agafem una barqueta fins l'illa deshabitada propera d'Agenashiku (2000 Y), on fem la volta a peu de l'illa i ens hi banyem fins les 17:00, l'hora acordada perquè ens vinguin a buscar quan ja no queda ningú en aquesta illa. L'interior de l'illa és sorprenent amb diferents verds i tipus de plantes i l'aigua és molt transparent. Anem al supermercat a buscar una cervesa fresca i provisions per sopar (1100 Y) i després caminem fins el campground. Allà ens dutxem i ens instal·lem en una taula ben coberts i untats de Relec per mirar mapes i sopar.

Havent sopat anem a la platja, on la claror de la lluna plena dóna una màgia especial a l'entorn. Ens hi estem una bona estona mirant com una família tira coets i encén bengales.

^top

28 d'agost. Zamami - Naha - Kume

Ja ens llevem cansats i acalorats. La platja està tranquil·la i el mar és una bassa. A les 9 demanem el taxi perquè ens porti al port (660 Y). Veiem com surten les petites barques cap a les illes properes. Per poder visitar una altra illa hem d'agafar el ferri ràpid (5500 Y) que marxarà a les deu del matí, així arribarem a Naha amb temps d'agafar un ferri cap una altra illa. Ens instal·lem dins, on l'aire condicionat facilita que descansem. Un cop arribem al port de Naha anem a la terminal principal, on deixem les motxilles en una taquilla (600 Y). Ens n'anem caminant fins la zona de Heiwa-dori Street on no veiem res que valgui la pena en aquest carrer-basar. L'oficina d'informació propera no ens dóna cap informació útil que ens ajudi a decidir quina illa visitar. Tornem a la terminal de ferris, no sense abans tornar a intentar aconseguir diners d'algun caixer o banc (només accepten dòlars per fer el canvi, així que marxem amb el que tenim).

El vaixell que ens portarà a Kume en tres hores i quinze minuts (11500 Y anar i tornar) és un vaixell de càrrega força atrotinat. Ens instal·lem a l'ombra i fem una bona dormida. Hi ha poca gent al vaixell. El mar és una bassa d'oli i es veuen molts grups d'illes i illots abans d'arribar a Kume a les 17:15. No ens podem creure la sort que tenim després de l'any de ciclons que aquesta zona està patint.

El ferri ens deixa al cantó més agresta de l'illa. Aquesta és molt gran comparada amb Zamami i es veu molt verda. A terra hi ha algun cotxe, però no gaire gent. Anem a l'únic edifici que hi ha prop del port i únicament hi ha una dona que ven els bitllets de ferri. Parla anglès i ens situa el càmping i altres hotels. L'autobús passarà a les 17:52 davant mateix de la terminal. Ens esperem intentant ubicar els allotjaments de l'únic fulletó que tenim en japonès.

Veiem alguns cumulonimbus que descarreguen tempestes sobre el mar. Ens encabim el grup de 25 joves i les 3 dones que anàvem al vaixell dins el minibús (400 Y). Després d'un curt recorregut de 10 minuts travessant camps de canya de sucre i de les dues poblacions principals trobem allotjament a l'Hotel Marine Terrace. No tenim ganes de tornar a muntar la tenda i patir mosquits, així que ens quedem en una habitació amplíssima amb balcó i tot (8800 Y per nit). Veiem la posta de sol des del balcó i anem a veure la platja molt propera i a comprar al supermercat situat al costat de l'hotel.

^top

29 d'agost. Kume - Hateno - Kume

Kume és una illa força més gran i ocupada que Zamami i Aka. És una opció propera a Naha, però molt menys idíl·lica que Zamami.

La visita a Hate-no-jama, una franja de sorra blanca sense vegetació ni cap ocupació, és una delícia per fer busseig de superfície i alimentar els peixos tropicals.

A les 8:50 ens recull un minibús per portar-nos a l'embarcador proper. Allà paguem l'excursió (7000 Y), reservada el dia abans pel noi de l'hotel. Li demanem aletes i ulleres i també ho fan la parella amb dos fills i el noi amb un nen que van amb nosaltres a la barca.

Abans de les 9 marxem del port en direcció a Hateno-home, una barrera de sorra de 7 km de llarg.

Som els primers en arribar-hi, encara que no triga gaire la segona barca. Està força núvol, però els trossos on hi ha clarianes es veu l'aigua de tonalitats verdoses fantàstiques.

Fem esnòrquel en una aigua transparent i plena de peixos de molts colors. Quan els donem pa ens envolten picotejant a pocs centímetres de nosaltres. És una experiència impressionant. Caminem per l'illa veient com en poca estona la marea ha baixat molt i trobant petxines de colors i veient trossos de mar il·luminats amb tempestes al fons.

Agafem la barca de tornada que s'ha esperat fent-nos de guardià, a les dotze del migdia. Arribant a l'hotel ens dutxem i anem a comprar al supermercat. Dinem molt tranquils a l'hotel.

Aigua transparent
Aigua transparent

Lloguem unes bicicletes una mica rovellades (1400 Y) i ens endinsem al cor de l'illa per trobar la licoreria d'Aiguamori, però no la trobem i un senyor que talla canya de sucre ens diu que no la podem visitar.

Desfem el camí, ara és baixada, i després de travessar un poble i el pont en obres arribem al museu de la tortuga marina d'Ojima on, rere seu, trobem les estranyes formacions geològiques Tatami-Ishi.

Ens banyem a la fabulosa platja, relaxant-nos en les aigües verdoses, calentes i salades. L'entorn és fabulós i després, ben relaxats, tornem a agafar les bicicletes.

Travessem la zona de la platja d'Ifu, on dormim i seguim la carretera nova de la costa. En Jordi ha entrat en banyador a preguntar horaris d'autobús i gairebé no gosen mirar-lo.

A l'habitació ens dutxem i fem un aperitiu amb te inclòs, mirant la posta de Sol amb els camps de canya de sucre davant nostre.

^top

30 d'agost. Kume - Naha

Després de dormir molt bé i relaxats i d'esmorzar ens n'anem a la platja a les 9 del matí. Fem una bona caminada amunt i avall passant per la zona de l'hotel Efe. Ens hem banyat molt bé en una aigua una mica moguda, però sense perdre el seu encant verdós. Un grup de joves japoneses ens entreté una estona amb les seves vestimentes i jocs. Passades les onze ens n'anem a dutxar a l'hotel i recollim les motxilles.

Caminem fins la terminal d'autobusos, que està molt propera, on acabem d'escriure les postals i ens esperem a les 12:40, quan surt l'autobús (400 Y). En el seu recorregut fem la volta pel nord de l'illa, força muntanyenc, i amb alguna runa de castells. La població del costat del port és gran i força poblada. Pugem al ferri a les 13:30 i quan falten 5 minuts marxem. Aprofitem per menjar-nos l'entrepà de tonyina i fem el mandra. Ens deixen estar al pont de comandament, veient els peixos voladors mentre ens allunyem de l'illa. Fa molt bon dia i el mar, increïblement, segueix en calma.

En arribar a Naha ens entretenim a la botiga del port i després anem caminant fins l'hotel on vam dormir i on deixem les coses en una minúscula habitació calcada a la que varem estar uns dies abans (7140 Y). Sortim al carrer on un núvol amenaça pluja. Veiem com una noia s'emprova un quimono de casament, la gent al carrer força animat, botigues de records i menjar i acabem entrant en els grans magatzems Mitsukoshi, on el més destacat és la planta del menjar. Després de les últimes compres trobem un lloc molt autèntic per menjar i ens fem un bon tiberi a base de sashimi, brotxetes de porc ibèric, noodles d'Okinawa... en un ambient 100% japonès (3200 Y). Finalment anem a dormir a les dotze de la nit.

^top

31 d'agost. Naha - Osaka - Barcelona

Últim dia al Japó. Ens llevem a les 5 i a les 6 ja sortim de l'hotel. El primer railway que passa és a les 6:13 i en poc més de 15 minuts ja hem fet les 7 parades de metro (520 Y). Sobrevolem l'illa d'Okinawa (hem sortit a les 8:15) i en arribar a l'aeroport Kansai d'Osaka està núvol. Hem vist previsió de pluges i ciclons pels propers dies.

El vol fins a París durarà 12 hores aproximadament (9.000 km). Durant el vol no dormim massa i mirem moltes pelis. El menjar és bo i hi ha japonesos que ens miren les samarretes que portem, en les que ens hi hem fet inscriure kanjis. Molts d'ells van a Barcelona i en trobem un grup a l'avió que ens porta a casa. Després de l'amenaça de bomba a l'aeroport de París (l'única cosa que ens faltava) arribem a casa a l'hora prevista.

^top
Relat d'un viatge al Japó en primavera, durant el Hanami - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2014]
Relat d'un viatge al Japó (2010) - Sònia Graupera [2010]
Relat d'un viatge de 17 dies al Japó - Maite & Raúl [2009]
Un viatge de 4.000 km a través de Honshu - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2009]
Dues motxilleres al Japó - Eva Rexach [2008]
Diari d'un viatge al Japó (2008) - Maria Boix Martínez i Toni Colilles Vilà [2008]
Relat d'un viatge al Japó (2008) - Antonio & Trini [2008]
Relat d'un viatge al Japó, l'imperi del sol ixent - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2008]
Relat d'un viatge al Japó (2007) - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2007]
Relat d'un viatge al Japó (2005) - Montse & Carles [2005]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació