Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
japo

JAPÓ

Diari d'un viatge al Japó

Data Data viatge: 2008. Publicat el 19/06/2008
2.2 de 5 (122 vots)

Introducció

Japó. Mai ens havíem plantejat anar a aquest país i no sabria dir ben bé per què, sempre el veiem com inaccessible potser per la distància o potser pel fals tòpic que té el país de ser molt car. Es d'aquells països que et criden molt l'atenció pel seu exotisme. Sempre apareix Japó com a model de modernitat, d'urbanisme i de tecnologia, però alhora conviu amb un Japó més tradicional i hereu d'una cultura mil·lenària.

Japó està ple de contrastos: podem passejar per Tòquio, considerada potser com la capital mundial, ciutat plena de llums de neó, pantalles de televisió, trens bala, passos de peatons de 6 direccions i alhora descobrir un Japó tradicional, amb antics temples, santuaris, geishes vestides amb quimonos o assistir a una cerimònia del té. No em podria deixar els meravellosos jardins, els banys termals o onsen, el Mont Fuji o els alps japonesos.

La gastronomia també mereix una distinció apart: menjar al Japó es pot considerar tan interessant com el mateix viatge. Aquells a qui els agrada aquest tipus de menjar tenen un al·licient més per visitar aquest fantàstic país.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 15 al 29 de Març del 2008.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Helsinki - Tòquio
Dies 2-3: Tòquio
Dia 4: Tòquio - Nikko - Tòquio
Dia 5: Tòquio - Kamakura - Tòquio
Dia 6: Tòquio
Dia 7: Tòquio - Takayama
Dia 8: Takayama - Shirakawago - Takayama
Dia 9: Takayama - Kyoto
Dia 10: Kyoto - Nara - Fujimi Inari - Kyoto
Dia 11: Kyoto - Miyajima - Hiroshima - Kyoto
Dia 12: Kyoto
Dia 13: Kyoto - Arashiyama - Kyoto
Dia 14: Kyoto
Dia 15: Kyoto - aeroport Kansai - Helsinki - Barcelona

Nosaltres vam decidir entrar a Japó per Tòquio (aeroport de Narita) i sortir per Osaka. El nostre itinerari va consistir en arribar a Tòquio, on hi vàrem estar 6 dies i des d'aquí visitar Nikko i Kamakura. Després vam baixar fins a Takayama, als Alps japonesos, on hi vam estar el cap de setmana i vam visitar Shirakawa-gô.

Finalment vam estar 6 dies a Kyoto i des d'aquí vam visitar Nara, Fujimi-Inari, Hiroshima i Arashiyama. Des de Kyoto hi ha un tren exprés a l'aeroport internacional de Kansai.

Diners

La divisa Japonesa és el Ien (JPY).

Cal tenir en compte que al Japó es paga en efectiu, encara que es va estenent l'ús de targetes en hotels, restaurants i centres comercials. Nosaltres només vàrem pagar els Ryokans amb targeta de crèdit després d'assegurar-nos a les seves pàgines web que acceptaven aquest mètode de pagament. Tota la resta de diners la portàvem en JPY.

Canvi mitjà: 1 € = 164,02 JPY / 1 JPY = 0,0061 €
Per la gent que encara compta en pessetes és molt fàcil fer l'equivalència aproximada d'1 JPY = 1 pesseta.

Despeses del viatge

+ 1.738 € (bitllets d'avió)
+ 606,30 € (Japan RailPass)
+ 90,16 Y (transport no inclòs en el JR)
+ 933 € (allotjaments en Ryokans)
+ 120,16 € (entrades a temples i museus)
+ 38,28 € (extres, com enviar les maletes, internet, etc)
+ 441,14 (menjars i begudes)
+ 145 € (regals i records)
= 4.111,29 € (total per a 2 persones)

Despesa diària per persona (sense vols): 79,10 €

Visat

Per entrar al Japó com a turista no cal visat si l'estada és inferior a tres mesos. Només cal portar el passaport vigent. Al passar immigració es deixa un registre amb l'empremta digital.

Salut

No és necessari ni obligatori cap vacuna per entrar al Japó.

Seguretat

Japó és un país molt segur. Té l'índex de criminalitat més baix del món i això es nota, en cap moment vàrem tenir sensació d'inseguretat i sempre et diuen que si et deixes alguna cosa que ho tornis a buscar perquè ningú s'emporta res que no sigui seu.

Transport

Al contrari que el menjar o l'allotjament, el transport al Japó és molt car.

Tren. La millor manera per moure's pel país és amb tren. Són increïblement còmodes, nets, segurs i puntuals. El tren bala o shinkansen connecta quasi tot el país ràpidament. Els estrangers, a més, tenim l'avantatge de poder comprar el Japan Rail Pass, un passi que permet agafar tots els trens regionals, shinkansens (excepte el superbala Nozomi), ferris i autobusos de la companyia JR a un preu molt raonable.

El JR Pass és compra al país d'origen. A Barcelona es pot comprar a l'oficina de Jalpak (c/ Consell de Cent 333, 5ª planta; tel. 93.487 48 19). N'hi ha de 7, 14 o 21 dies i el preu es de 28.300 JPY, 45.100 JPY i 57.700 JPY respectivament. Ens donen una mena de bitllet i tenim 3 mesos per bescanviar-lo. Quan arribem al Japó s'ha d'anar a una oficina de Japan Rail Pass per canviar el passi comprat a Barcelona per una targeta unipersonal que s'ha d'ensenyar cada vegada que s'agafa un transport JR. Nosaltres vam anar a l'oficina JR que hi ha a l'aeroport de Narita, a la terminal d'arribades, baixant les escales mecàniques que hi ha davant de l'oficina de turisme, a mà esquerra. Quan el bescanviem hem de presentar el passaport i un formulari cumplimentat on indicarem el dia en que volem que s'activi el JR Pass.

S'ha d'anar amb compte de no perdre el JR Pass ja que és unipersonal, no reemborsable, ni es pot tornar a comprar (només el venen al país d'origen). En la majoria de trens regionals, línia yamanote de Tòquio, ferries, etc, només cal ensenyar-lo. Als shinkansen i en alguns trens regionals hi ha dos tipus de vagons: els de seients reservats i els de seients no reservats. Si entrem a l'andana només ensenyant el passi ens haurem de dirigir als vagons de seients no reservats. En canvi, si reservem el seient amb una mica d'antelació ens assegurem un seient. Nosaltres cada vegada que havíem d'agafar un shinkansen anàvem el dia abans a qualsevol oficina JR i reservàvem els seients. Només cal saber l'estació de la que vols sortir, on vols anar i l'hora aproximada que vols sortir. Això és important, per exemple si volem anar de Tòquio a Kyoto o de Kyoto a Hiroshima ja que són trens molt concorreguts. També vàrem agafar amb molta antelació el shinkansen de Kyoto a l'aeroport de Kansai per l'últim dia. A Hiroshima ens vam quedar sense bitllet reservat de tornada, així que vàrem anar amb temps a l'andana a fer cua per un dels vagons no reservats i vàrem poder pujar.

És curiós que a les andanes de tots els trens trobarem a terra el lloc numerat on para cada vagó, a sobre també hi ha panells informatius electrònics on s'indica el tren que arribarà, l'hora i el vagó que pararà en aquell indret. A mesura que la gent va arribant, van fent cua en rigorós ordre, quan arriba el tren, la gent s'aparta, primer surt la gent del vagó que ha arribat i quan tothom ha sortit, la gent de la cua comença a entrar. Tot això en ordre i harmonia, com tot en el país.

Al web JR Timetable and Fare trobareu els horaris i preus dels trens JR (inclosos els shinkansen), mentre que a la pàgina hyperdia es pot consultar com anar d'un punt a un altre amb els diferents transports, ja siguin JR o no.

Tòquio. Hi ha diferents companyies de metro i trens. La que nosaltres vàrem fer servir més va ser la Yamanote que és de la JR, és de color verd i està molt ben indicada. Fa un recorregut circular per Tòquio i és molt útil per anar a la majoria de llocs turístics. També és molt útil descarregar-se el mapa JR East Railways lines in Greater Tokio , ja que són tota una sèrie de línies que podem agafar amb el JR Pass i amb la que per exemple, podem anar a Nikko.

Totes aquestes línies conviuen amb el metro de Tòquio. Podem demanar un mapa a qualsevol estació, i és útil, per exemple, per anar al mercat de Tsukiji. El metro no és JR i s'ha de pagar. Hi ha unes màquines abans d'entrar a l'andana, es pot seleccionar l'idioma en anglès, marques el destí final i et diu l'import. El cost del bitllet pot variar de 210 a 260 JPY. És important comprar el bitllet a les màquines que hi ha just davant de l'andana on anem. Si ens equivoquem el bitllet no obrirà la barrera. Si ens passem de la parada que hem seleccionat a l'hora de comprar el bitllet pot ser que tampoc s'obri la barrera de la sortida i haurem d'abonar la diferència en unes màquines que hi ha o més fàcilment al revisor de la sortida.

Kyoto. A Kyoto nosaltres vàrem concentrar les visites a la ciutat en dos dies. Aquests dos dies vàrem comprar el passi diari a l'oficina d'autobusos urbans que hi ha davant l'estació central. Costa 500 JPY per persona i et donen un mapa molt útil. La xarxa d'autobusos és molt complerta i et permet arribar gairebé a tot arreu. Marques el bitllet a la sortida del primer autobús que agafes i la màquina t'imprimeix la data del dia. A la resta d'autobusos que vas agafant s'ha d'ensenyar el passi al conductor quan es baixa. Per anar a Nara, Fujimi-Inari, Arashiyama i al Nijo Castle vàrem agafar trens regionals de la línia JR a l'estació central.

Autobús. És la millor manera per moure's per ciutats com Kyoto. També es pot fer servir per desplaçaments curts entre pobles no connectats pel tren.

Taxi. No en vàrem agafar cap. Tot i així es un transport molt car. Són molt curiosos, els taxistes van vestits igual que majordoms, porten guants blancs i americana. La porta dels taxis s'obre sola (l'obren ells automàticament des de dins) i tot els taxis, per dins, tenen fundes de puntes.

Avió. Nosaltres no vàrem agafar cap vol intern al disposar del JR. Si es vol anar a les illes del sud, com Okinawa, hi ha companyies com la Japan Airlines (JAL), All Nippon Airways (ANA), Japans Trans Ocean Air i la Skymark, de nova creació i amb tarifes més econòmiques que les línies més tradicionals.

Allotjament

Japó ofereix una àmplia gama d'allotjaments, des de pensions fins a hotels de luxe passant per totes les categories intermèdies.

Els albergs juvenils o backpackers solen ser l'opció més econòmica, encara que normalment estan allunyats del centre. També hi ha hotels de negocis d'estil occidental per aprox. 10.000 JPY i solen estar prop de les estacions de metro i de tren.

Nosaltres vàrem decidir allotjar-nos en Ryokans (hostal) tradicionals. Solen estar dirigits per una família. Les habitacions tenen tatami, de manera que has de deixar les sabates a l'entrada, i es dorm sobre un futó amb nòrdic. El preu mitjà oscil·la entre els 8.000-12.000 JPY i a la majoria hi ha servei d'esmorzar.

Altres opcions són els minshukus (B&B japonès), un skukubô (allotjament en un temple) o els famosos hotels càpsula amb fileres d'habitacions disposades com sarcòfags de 2 metres de llarg x 1 metre d'ample, n'hi ha només per homes i d'altres accepten homes i dones en mòduls separats. Són a les grans ciutats i normalment els utilitza la gent que perd l'últim tren de la nit per tornar a casa. També podem trobar hotels de l'amor (per hores), curiosos de veure a Tòquio, a la zona de Shibuya. De vegades tenen forma de castells gòtics o temples de l'orient mitjà. I per últim, els cibercafès, on pots dormir en una mena de departaments sobre una matalàs davant de l'ordinador.

Gastronomia

La gastronomia japonesa té molt bona fama tant per la qualitat dels seus ingredients com per la seva presentació. Aquesta va ser la principal diferència que vàrem trobar entre el menjar japonès d'aquí i el que vàrem menjar allà: la qualitat.

A més dels plats més coneguts a occident com el sushi, sashimi, tempura, teriyaki o yakisoba es pot descobrir tot tipus de peix i marisc, tant cru com cuinat, plats de carn com la vedella de Hida a Takayama, la sopa de miso i el tofu, fideus (soba, udon, ramen) i una excel·lent selecció de dolços.

Una de les coses que més ens sorprèn als occidentals és el fet que els restaurants tenen reproduccions fidedignes en plàstic de tots els seus plats a l'aparador, això és molt útil a l'hora de demanar un plat ja que només cal sortir a fora i assenyalar-lo. El preu també es una avantatja, es pot menjar bé i econòmicament: un menú complert surt per uns 1.000 JPY (6 €), l'aigua es gratuïta i sempre et porten un tovalloleta humida per netejar-te les mans abans de menjar. Aquells a qui no els agrada el menjar japonès, a les grans ciutats sempre podem trobar restaurants italians de pasta o pizza, així com les cadenes internacionals més conegudes de fast food.

Per beure el més típic és la cervesa (la nacional Asahi la vàrem trobar molt bona), però el cert és que és bastant cara: et pot sortir per 500 JPY o més (3 €). El mateix passa amb el cafè: sol ser car, entre 340-500 JPY. Una alternativa es demanar-lo en cadenes de fast food, on sol costar uns 150 JPY, o a les màquines de vending per uns 120 JPY, però en aquestes és molt dolç.

L'esmorzar tradicional japonès consta d'arròs, peix i sopa de miso Nosaltres, però, al matí, preferíem buscar cafeteries on per 500-600 JPY et servien un menú complert amb cafè, sandvitxos o torrades amb melmelada, ou dur i un iogurt.

És interessant provar un dia una safata de bento, menjar per emportar japonès. Inclou arròs, peix i vegetals crus i cuits, salsa de soja, wasabi, gingebre, una tovalloleta humida i els bastonets. Tot en una caixa, molt ben presentat.

Cal tenir en compte unes normes bàsiques a l'hora de menjar en un restaurant japonès: per començar porten la tovallola calenta per netejar-nos les mans, un té i la carta. No s'han de clavar mai els bastonets verticalment a l'arròs ja que així és com s'ofereix als morts, ni s'ha de passar menjar a una altra persona amb els bastonets. Tampoc s'ha de tirar la salsa de soja per tot el menjar ni barrejar-la amb els bastonets. S'hauria d'acabar el menjar que ens serveixen i allà xuclen els fideus. Per últim, no s'ha de deixar propina.

Idioma

L'idioma oficial és el Japonès. Encara que és obligatori l'estudi de l'anglès a les escoles, només et pots comunicar amb més o menys sort en anglès a les grans ciutats i a les zones més turístiques. Normalment, però, els japonesos fan el que sigui per entendre't i ajudar-te.

Clima

Nosaltres vam decidir anar al Japó a la primavera. Aquesta estació, juntament amb la tardor, són les considerades les millors per visitar el país ja que són les més estables meteorològicament parlant i amb temperatures més agradables.

A la primavera floreixen els cirerers o sakura, màxim exponent dels paisatges japonesos dels quals vàrem poder ser testimonis, la gent va als parcs a veure'ls i a fotografiar-los. A la tardor, aquests mateixos paisatges es cobreixen de tons vermellosos i daurats. Juny es considera un mes bastant plujós. I a l'hivern fa bastant fred a la major part del territori i els estius són molt calorosos i humits.

Diferència horària

La diferència horària és de +8 hores a l'hivern i +7 hores a l'estiu.

Guies

Japón. Lonely Planet, 1ª edició del 2006.
Japón. Guias Visuales El Pais Aguilar.
Bienvenidos a Tokio. Guia Manual del Govern Metropolità de Tòquio.
Lonely Planet Magazine. Nº 6 de la revista, dedicat al Japó.

Internet

A la majoria d'allotjaments disposen d'ordinadors amb connexió ADSL gratuïts. També hi havia connexió Wi-fi gratuïta a les habitacions per aquells que vulguin endur-se l'ordinador portàtil, tenint en compte que el transformador sigui compatible amb la corrent elèctrica japonesa (50-60 Hz) i que cal un adaptador de corrent de dues clavilles planes.

Estan molt preparats amb tot el que està relacionat amb les comunicacions. Donen totes les facilitats possibles. A més a més, tots els ordinadors que vàrem fer servir tenien lectors pels principals tipus de targetes de memòria de les càmeres digitals, de manera que vàrem poder anar buidant les targetes a un llapis de memòria a mesura que anàvem fent fotos.

Fotografia

Crec que és necessari introduir aquest tema pels amants de la fotografia i el vídeo. Japó és un dels millors llocs per comprar material fotogràfic. Hi ha botigues especialitzades a totes les ciutats, a la zona de Shinjuki, Ginza i Akihabara de Tòquio, a Osaka o a grans magatzems com el BicCamera. Les primeres marques de càmeres són de producció nacional, de manera que els preus són molt competitius i no t'exposes a que t'enganyin com en altres ciutats asiàtiques.

Tot i així es millor preguntar el tipus de garantia que tenen els productes i aleshores decidir si ens interessa o no. També haurem de tenir en compte que els carregadors de bateries van amb endolls de dues clavilles planes, de manera que ens caldrà un cable europeu o un adaptador.

Curiositats

• Quan estan malalts o refredats porten mascaretes com les d'hospital per no encomanar la malaltia a la gent sana. Hi havia vagons on vaig comptar que el 50% de la gent en portava.

• A tot arreu hi ha sales de Pachinko, un joc amb màquines on guanyes unes boles metàl·liques que després pots canviar per regals. Val la pena entrar en una d'aquestes sales i intentar descobrir com s'hi juga. Estan molt enganxats a aquest joc, tant que en molt llocs ja l'anomenen l'esport nacional.

• Tot està molt net. A les ciutats hi ha molt poques papereres i les que hi ha són selectives. Sobta veure ciutats tan poblades i no trobar-te ni un paper a terra i les vies del tren immaculades. Els papers se'ls guarden i de vegades porten cendrers portàtils.

• Els trens estan molt nets, són puntuals, segurs i còmodes, no hi ha cap guixada ni grafit enlloc.

• Es condueix per l'esquerra, però a més a més la gent camina per l'esquerra pels carrers i baixa les escales per aquest costat. Sempre en ordre.

• Hi ha màquines de vending a cada cantonada, fins hi tot en vam veure una enmig d'un bosc, al costat d'un camí a Kamakura.

• Porten els cotxes molt nets i tenen uns models de cotxe molt rectangulars.

• A les estacions de tren es pot sentir de música de fons una gravació d'ocells cantant.

• Són coneguts a tot el món perquè allà on van porten la càmera de fotografiar, però a ells no els agrada que els facin fotos. Cal anar en compte perquè de vegades es molesten molt. A molts aparadors de botigues hi podem trobar cartells amb: "no photos".

• És molt habitual si et veuen perdut amb un mapa que et demanin si necessites ajuda i, si cal, t'acompanyen al lloc que busques.

• És difícil orientar-se amb els mapes. Els carrers no sempre estan numerats consecutivament com aquí i no solen tenir noms, va per zones o edificis. A més, en un mateix número podem trobar botigues o restaurants en diferents plantes, superiors i inferiors.

• Els banys dels Ryokan (hostals tradicionals) són mòduls de plàstic i estandaritzats. És com si a dins d'una habitació hi posessin un mòdul prefabricat d'un bany de plàstic.

• Els lavabos públics i els dels trens trobem que n'hi ha de tipus occidental (plens de botons i opcions, molt futuristes) i japonesos amb un forat al terra. Solen estar indicats a les portes. Es curiós perquè als de dones hi ha una mena de trones on deixar els nens petits que deuen ser molt útils.

• En alguns dels principals llocs turístics hi ha grans tampons de goma per poder-te imprimir amb tinta el logo del lloc que visites. Per exemple: Govern Metropolità de Tòquio, estacions JapanRail, museu Commemoratiu de la Pau, Shirakawa-gô, Casa Kusakabe de Takayama, ...

• El mòbil el fan servir per tot, els Japonesos es passen el dia parlant per mòbil, escrivint sms o fins hi tot vàrem veure que feien gràfiques. També el fan servir per comprar: hi ha restaurants de Ramen (fideus) amb una màquina a l'entrada on has de comprar el tiquet del plat que vols i la majoria de japonesos passen el mòbil per una mena de lector i els surt el tiquet.

• Els principals llocs turístics obren d'hora al matí, de 8 a 9 h. i tanquen a les 16:00 o 17:00, de manera que per aprofitar el dia es millor llevar-se d'hora ja que a primera hora de la tarda molts llocs els podem trobar tancats.

• Els Onsen són banys termals i en trobem per tot el país, degut sobretot a la gran quantitat d'activitat termal subterrània que té Japó. També n'hi ha en alguns Ryokans. Tenen unes normes d'ús, per exemple, t'has de rentar bé amb sabó abans i s'entra totalment despullat.

^top

 DIARI DE VIATGE AL JAPÓ

TÒQUIO i voltants

COM ARRIBAR-HI

Comprem el bitllet a Finnair, per preu i perquè ens permet entrar per una ciutat i sortir per una altra i, a més a més, perquè al viatjar a prop del pol nord és una mica més curt. El vol són 4 hores fins a Helsinki i desprès 10 hores fins a Tòquio. El comprem per internet per 868 € per persona.

Finnair arriba a la Terminal 1 de l'aeroport de Narita. Quan arribem a la terminal seguim la gent fins a una mena de tren que ens porta fins a la Terminal 2. Passem immigració, on ens demanen uns formularis que ens havien donat prèviament a l'avió, ens registren informàticament l'empremta digital i ens fan una foto. Passem a la zona de recollida d'equipatges i sortim al lobby de la Terminal 2, on busquem l'oficina d'informació, on ens donen una mapa i una mini-guia de la ciutat en castellà. Aquesta mini-guia és molt útil, conté mapes, llocs recomanables per visitar i consells.

Al costat de l'oficina d'informació hi ha unes escales mecàniques i baixant a mà esquerra hi ha una oficina de JapanRail on bescanviem el passi i on ens reserven seient al tren Narita Exprés que ens porta fins a l'estació central de Tòquio. Triga 57 minuts. Un cop a l'estació central agafem la línia Yamanote, de color verd fins a la parada de Nippori, la més propera al nostre Ryokan.

Si no es té el JR Pass o no es vol activar el dia de l'arribada a Tòquio la manera més econòmica d'anar de l'aeroport a Tòquio és un tren anomenat Limited Exprés de Keisei que va fins a l'estació d'Ueno i costa aproximadament uns 1.000 JPY.

DORMIR & MENJAR

Escollim el Ryokan Katsutaro Annex, ens costa 10.500 JPY l'habitació doble estàndard amb bany privat (hi ha l'opció de luxe per 12.500). A la pàgina web veure'm que n'hi ha dos, el Katsutaro Annex que és més nou i el que nosaltres triem, i el Katsutaro. Estan a prop l'un de l'altre, a la zona d'Ueno, i pertanyen a dos germans. A la pàgina també hi trobarem informació útil de com arribar-hi i com anar als llocs més turístics agafant els diferents transports públics. Per arribar-hi: un cop a l'estació Nippori de la Yamanote line, sortida nord, un cop al lobby sortida west. Sortir al carrer, seguir a mà esquerra, primer hi ha una mica de pujada, després una baixada amb escales, cal passar per una mercat fins al final del carrer (300 m.), continuar per mà esquerra 100 m. més fins a un torii amb uns imatge il·luminada i ja hem arribat.

Per nosaltres és el millor Ryokan de tot el viatge. L'habitació és molt complerta, tenim sabatilles, ja que no podem entrar amb sabates, nevera, assecador de cabells, tetera elèctrica, televisió, aire condicionat/bomba de calor i accés wi-fi gratuït a l'habitació. Ofereix dos ordinadors a l'entrada amb accés gratuït a Internet (si es vol imprimir cal pagar 10 JPY per fulla). Es pot fer servir la rentadora: 200 JPY i l'assecadora: 100 JPY/20 minuts. Hi ha servei d'esmorzar, però cal avisar el dia abans. Es pot triar entre els tipus: el Senzill (420 JPY: torrades i suc) i el Continental complert (840 JPY, senzill + cafè, ous, pernil i bacon).

Tanquen la porta a les 11 de la nit però et donen una clau numèrica que canvien cada dia, que obre una porta lateral per si es vol sortir a la nit. A les escales hi ha una cartellera amb informació útil com el lloguer de bicicletes i un calendari amb els dies que tanquen el mercat de Tsukiji. Ofereixen el servei d'enviament de maletes que funciona a tot el país. Ens vàrem endur una motxilla petita pel cap de setmana a Takayama i les maletes les vàrem enviar directament a Kyoto. El preu és aproximadament de 1.500 JPY per maleta. El tracte del personal és molt bo. A l'arribar ens faciliten un mapa de la zona i ens marquen restaurants i supermercats de 24 hores que ens poden ser d'utilitat.

La majoria de dies esmorzem al Ryokan o en cafeteries que ens venen de camí del lloc que volem visitar. Hi ha esmorzars complerts per 600-700 JPY. Dinem sempre Japonès, destaquem el Restaurant Ginzo, al barri d'Akihabara, sortint de l'estació a mà esquerra, passem per un restaurant de curry fins arribar al següent carrer, un altre cop a mà esquerra, a l'altra banda de carrer, just a sota el pont del tren que passa per sobre. Menú 900 JPY amb rollos makis boníssims. Altres dies mengem un bol de Ramen en algun restaurant per uns 400-500 JPY. Ens quedem amb les ganes de fer un tempura al Restaurant Asunaro, a prop del Katsutaro Annex (les dues vegades que vàrem provar d'anar-hi el vàrem trobar tancat). També ens hagués agradat anar al Artist's Cafè, a la 43 planta del Tokio Dome Hotel, a prop de la Suisobashi Station de la Chuo Line que creua transversalment la Yamanote line, diuen que la vista nocturna de la ciutat que tens si hi vas a sopar és impressionant.

COSES A VEURE

TÒQUIO és considerada com la ciutat més poblada del món, va ser el punt de partida del nostre viatge, teníem moltes ganes de visitar-la i no ens va decebre gens, ans el contrari, va ser tot allò que esperàvem i més.

És la ciutat dels contrastos. Gratacels, llums de neó i les pantalles de televisió. Multituds de gent avançant pel carrer, sortint de les estacions de tren i de metro, és un clar exemple de jungla urbana però no saps per què i tot conviu en una mena d'ordre i equilibri que et sorprèn. Es una ciutat de ciutats, poder dividir-la en barris molt diferents els uns dels altres i tots plens de coses molt interessants per visitar.

Per a visitar Tòquio seguim la guia que ens faciliten a l'oficina d'informació turística. Aquesta, divideix la ciutat en els barris més importants i anomena els punts d'interès que hi ha a cadascun d'ells. Cada dia intentem visitar-ne dos o més.

Shibuya. Primer lloc que visitem de Tòquio. Anem al Shibuya centre town, zona plena de neons, edificis amb pantalles de televisió i botigues de roba per joves. A fora de l'estació principal de Shibuya hi ha un pas de peatons molt gran. Davant hi ha un edifici amb una cafeteria de dues plantes que queda justa enfront del pas de peatons. Val la pena anar a fer una cafè a la segona planta i veure l'espectacle que representa veure tanta gent creuant el pas quan el semàfor es posa en verd. Recomanable visitar la zona on es concentren els hotels de l'amor. El carrer Omotesando és el París de Tòquio, una avinguda peatonal plena de restaurants, botigues de marques i cafeteries. A Shibuya hi ha el carrer Takeshita Dori, on trobem les botigues on compren roba els adolescents de les tribus urbanes. Els caps de setmana val la pena anar al pont Harayuku (parada Harayuku de la JR Yamanote line), on s'exhibeixen els cosplayers, joves vestits amb l'estètica manga, les gothic lolitas i altres tribus urbanes.

Shinjuku. Té l'estació de metro més gran del món. Districte ple de gratacels. Visitem les torres del Govern Metropolità de Tòquio, entrem al hall i pugem en ascensor a la torre nord, planta 45, on hi ha un mirador. Està tot molt ben indicat a l'entrada de l'edifici, ja que segons el dia de la setmana que és, obren el mirador de la torre nord o el de la torre sud. La vista de la ciutat de dia és impressionant, es veuen edificis fins on t'arriba la vista.

Akihabara. També coneguda com a ciutat electrònica. És el barri amb la major concentració de botigues d'electrònica i electrodomèstics, caracteritzada pels seus cartells lluminosos i botigues especialitzades, sobretot en càmeres de fotos i vídeo. En aquestes botigues hi ha venedors que parlen castellà.

Vista nocturna des de la Tokyo Tower
Vista nocturna des de la Tokyo Tower

Ryôgoku Kokugikan. Anem a veure l'estadi de Sumo. No hi ha torneig, però fem un circuit a peu per la zona. Entrem a l'estadi, hi ha un museu per visitar d'entrada gratuïta i una botiga. Per arribar des de l'estació d'Akihabara agafem la JR Sôbu line fins a Ryôgoku.

Roppongi. Aquest barri de ciencia-ficció té el centre comercial més gran de Japó: Roppongui Hills. Per arribar agafem la Yamanote line fins a Yaracucho, allà sortim i caminem 5 minuts fins a la parada de Ginza, on agafem la línia de metro Hibiya (160 JPY ja que no és JR) fins a Roppongi. Roppongi Hills és un complex de botigues, restaurants, cinemes, hotels, habitatges i fins i tot té un mirador, el Tokio City. Des d'aquí veiem la Torre de Tòquio, que és molt semblant a la torre Eiffel i decidim anar-hi a peu travessant tot el barri de Roppongi. La passejada val molt la pena, ja que és de nit i el barri està ple de botigues i restaurants molt exclusius. La Tokyo Tower té dues plataformes d'observació, una a 150 metres d'alçada (820 JPY per persona) i l'altra a 250 m. (600 JPY més per persona). La vista nocturna de la ciutat des d'aquests miradors és increïble.

Ginza. És el barri on es concentren els grans magatzems i les botigues de luxe. El consideren el Park Avenue de Tòquio. Aquí hi trobem la intersecció de Ginza 4-chome, encreuament entre les avingudes Chuo i Harumi. A Ginza hi ha el pas de peatons més famós del món, n'hi ha un a cada carrer i dos en diagonal. Just en una d'aquestes cantonades trobem l'Edifici Sony, on hi ha demostracions dels productes d'aquesta marca, jocs gratuïts, sales de projecció... Els caps de setmana no permeten el trànsit en aquesta zona i queda envaïda per peatons. Des del Mitsubishi Building surt l'Sky Bus, que fa un recorregut per Tòquio d'1 hora de durada en un autobús descobert. Els tiquets es compren a la primera planta del Mitsubushi Builiding. Aquest edifici es troba a 3 minuts a peu des de l'entrada Maranouchi sud de l'estació central de Tòquio. El tiquet val 1.200 JPY adults, 600 JPY els nens.

Mercat de Tsukiji. Mercat del peix més gran del món. Cal llevar-se molt d'hora ja que comença a les 5 i acaba a les 10 del matí. Ens llevem a les 5 del matí, agafem la Yamanote line fins a Yarakucho, allà sortim i caminem 5 minuts fins a la parada de metro de Ginza on agafem la Hibiya line fins a Tsukiji (160 JPY per persona, ja que no és JR). Hi ha molta gent amb cistelles que va a comprar peix de manera que només cal seguir-la per arribar-hi. Es pot entrar tranquil·lament i fer fotos. Està ple de llocs de venda de tots els tipus de peix i marisc que ens podem imaginar. Cal anar en compte amb els carros motoritzats que van pel mercat transportant mercaderies. El més interessant ho trobem al fons de tot, ens hem d'anar endinsant al mercat fins al final, on hi ha la zona on tenen les grans tonyines. Si l'estómac ens ho permet en aquelles hores podem menjar el sushi més fresc de la ciutat en algun dels petits restaurants que hi ha al mercat. Estan plens de gent, fins hi tot en alguns cal fer cua al carrer per entrar-hi. Cal anar en compte perquè el mercat no està obert tots els dies: tanquen dos dimecres al mes, els diumenges, els dies festius, cap d'any i any nou.

Marunouchi. Barri proper a l'estació central de Tòquio. Visitem els jardins que hi ha a prop del Palau Imperial (que no es pot visitar) i des d'on podem veure el Palau i el famós pont Nijû-bashi.

Ueno. Agafem la Yamanote line fins a Ueno, on visitem Ameyoko, un carrer que va des de l'estació d'Ueno fins a Okachimachi, està ple de botigues de roba i menjar.

Ebisu. Aprofitem que plou per visitar el Museu Metropolità de Fotografia. Agafem la Yamanote line fins a Ebisu i passant per una sèrie d'edificis connectats mitjançant un pont cobert arribem al museu, s'ha d'anar en direcció al Yebisu Garden Place. Està molt ben indicat des de l'estació. Allà veiem una exposició del fotògraf Mario Giacomelli i els Apa Award 2008, una exposició dels premis japonesos de fotografia lliure i d'anuncis que ens agrada molt.

NIKKO es troba als voltants de Tòquio, pel que es pot visitar perfectament en un dia des de la capital. Nosaltres ho fem en un sol matí, però arribant-hi molt d'hora. A Nikko decidim fer tot el recorregut a peu, hi ha l'opció de pujar fins a la Nikko Sannai Area amb un bus que surt des de l'estació Tobbu, a peu triguem 30 min a arribar.

Primer passem pel Shinkyo (pont sagrat). Es pot comprar un tiquet per passar per sobre del pont, però nosaltres no ho vam fer. Desprès del pont, havent creuat la carretera, hi ha un monument que declara Nikko com a Patrimoni de la Humanitat. En aquest punt començat tota l'àrea. Pugem unes escales, es passa per un pont que queda a mà esquerra i es continua per una pujada on hi ha l'estàtua de Shodo, monjo budista impulsor dels temples de Nikko. Davant de l'estàtua hi ha l'oficina on venen les entrades: comprem la combinada que val 1.000 JPY/persona i que és vàlida per a dos dies i serveix per a la majoria de temples.

Visitem el Rinno-ji Temple (o Sanbutsudo) que té 3 deïtats molt grans al seu interior. Després passem per la Pagoda de Cinc pisos, passem la Torii Omotemon, la qual dóna l'entrada a un recinte que té varis edificis. Aquí hi ha l'edifici Shinkyûsha, on hi ha una sèrie de gravats que mostren el cicle vital dels micos, entre ells hi ha els famosos micos savis: el que no hi sent, el que no parla i el que no hi veu, tot un símbol de Nikko. També visitem el Toshogu Shrine, el Yakusido, el Futurasan Shrine i el Rinnoji Temple (Taiyuin), aquest últim és el que més ens agrada, per l'emplaçament, més allunyat de la resta, motiu pel qual quasi no té visitants.

No ens quedem a dinar a Nikko, però pel camí de pujada veiem un restaurant ple de notes en castellà que té molt bones referències, es vegetarià i s'anomena Gyoshintei.

Per arribar a Nikko agafem la línia Yamanote fins a la parada d'Ueno, on enllacem amb el Tokohu-Yamanote-Akita Shinkansen fins a Utsonomiya. Allà agafen la JR Nikko Line fins a Nikko. Des d'Utsonomiya hi ha una altra línia, la Tobbu Nikko que arriba a Nikko, però no és JR i cal pagar el bitllet (700 JPY). Un cop a Nikko, sortim de l'estació i comencem a pujar a mà dreta. Al cap de 5 minuts passem per l'altra estació de tren, la de la línea Tobbu Nikko. Just al sortir d'aquesta estació hi ha l'oficina d'informació turística que ens facilita mapes de la zona i tota la informació necessària.

KAMAKURA també es troba als voltants de Tòquio, i igualment es pot visitar perfectament en un dia des de la capital. Fem a peu tot el recorregut per Kamakura que aconsella la guia Lonely Planet. Triguem 3 hores i no val la pena. Creiem que és més aconsellable agafar els busos 2, 7 ó 10 davant de l'estació que porten directament a veure el Kotokuin Daibutsu o Gran Buddha. El preu de l'entrada són 200 JPY/persona. Entrar a la base del Kotokuin Daibutsu val 20 JPY. Tornem a peu a l'estació, pel camí ens perdem i no veiem Hase-Dera.

Des de l'estació central de Tòquio agafem Yokosuka line Sôbu line (Rapid Service) fins a Kamakura. Just a la sortida de l'estació, a mà dreta, hi ha un mostrador d'informació turística on ens faciliten un mapa de la zona.

^top

TAKAYAMA

COM ARRIBAR-HI

Reservem seients al shinkansen Hira fins a Nagoya. Allà agafem el tren Takayama Exp. Hida de la línia JR que sol sortir de l'andana 11. Un cop arribem a l'estació de Takayama reservem els bitllets de tornada cap a Nagoya i els seients del Shinkasen de Nagoya a Kyoto, perquè és cap de setmana i hi ha molts viatgers.

DORMIR & MENJAR

A Takayama reservem el Ryokan Ricksahw Inn, 11.900 JPY l'habitació doble amb bany privat. Reservem l'esmorzar pels dos dies que ens hi allotjarem, és de tipus continental i costa 800 JPY/persona. Es paga tot per avançat. Tenen altres tipus d'habitacions, amb bany comunitari i de tipus occidental. Per esmorzar ens donen un tiquet que hem de donar al matí a recepció, allà ens donen cafè, pa, iogurt, ou dur i una mini amanida. Hi ha una mena de taula a la sala d'estar per menjar. El Ryokan té una cuina comuna on es pot guardar coses a la nevera i cuinar. L'habitació no és tan complerta com la de Tòquio, però també està molt bé. Només hi ha accés gratuït a internet a cada habitació per ordinador portàtil mitjançant wi-fi. Hi ha l'opció de llogar un portàtil a recepció per 500 JPY/30 minuts. Hi ha rentadora: 300 JPY/45 minuts i assecadora: 100 JPY/30 minuts. El detergent s'ha de demanar a recepció i costa 50 JPY. A la nit tanquen la porta del Ryokan a les 00:00 sense possibilitat d'entrar més tard. Un altre ryokan a la ciutat de Takayama és el Ryokan Asunaro.

En quant a restaurants tenim els de Ramen que hi ha davant de l'estació, d'aquests que compres el tiquet en una màquina, 500 JPY/plat. Aconsellable el restaurant de noodles que hi ha al carrer Kokubunji St, just abans del pont Kajibasi a mà esquerra. 900 JPY la ració gran. A continuació d'aquest restaurant, seguint el riu hi ha una barra on preparen sucs de fruita. La cafeteria que hi ha entre l'estació de tren i la companyia de bus Nohi té un menú de cafè i pastís de xocolata per 650 JPY. El pastís és boníssim, per amants de la xocolata.

El millor sopar de tot el viatge el fem a Takayama, en un restaurant Japonès que hi ha al carrer peatonal adoquinat que queda davant de l'estació, pujant, just abans d'arribar al tercer trencant a mà esquerra (a l'altra banda del carrer hi ha un panell d'informació en japonès de fusta). També hi podem arribar pujant per Kokubunji St fins l'estatua de la vaca de Hida que hi ha dins una caixa de vidre, girem a mà dreta fins el següent carrer, tornem a girar a mà dreta i ja hi som. És un restaurant molt petit, hi ha una taula de tipus occidental, una tarima amb dos taules orientals i una barra on hi caben 5 ó 6 persones més. Prenem un tempura de gambes i vegetals i Sikuyake, un plat espectacular. Consisteix en un petit recipient de fusta que et porten a la taula on hi fan foc, a sobre hi posen una cassoleta amb brou, vedella, noodles, bolets i altres coses que porten a ebullició. Tot això acompanyat d'una amanida, sopa de miso i 2 entrants més. El preu, 1.500 JPY/persona.

COSES A VEURE

TAKAYAMA. Davant de l'estació hi ha l'oficina d'informació turística. Allà ens faciliten un mapa de la zona. Fem un recorregut a peu per la ciutat. Pugem per Kokubunji St i un cop hem passat pel pont Kajibasi seguim el riu fins el pont Chirodibasi. En aquesta zona visitem la Kukasabe Heritage House (500 JPY/persona). Important com a mostra del tipus de construcció, al seu interior hi ha una mostra d'artesania. És curiós el foc de la sala. Continuem fins el Takayama Betsuin Temple.

Recorregut per Sanmahi. Aquest districte té tres carrers principals: Ichi-no-Machi, Ni-no-Mani i San-no-Machi. És el centre de la ciutat antiga i està ple de botigues, restaurants i cases privades de l'estil típic de Takayama. Aquí hi ha moltes destil·leries de sake i les podrem reconèixer fàcilment perquè sobre la porta hi pengen una bola molt gran de fulles de cedre que amb el temps es queden de color marró. A moltes d'aquestes botigues es pot provar el sake que venen per 100-150 JPY/vaset.

Takayama ens agrada molt, però es bastant més turístic del que ens imaginàvem. Hi ha un parc anomenat Hida-no-Sato, és un gran museu a l'aire lliure amb cases tradicionals de la regió. S'hi pot arribar a peu des de Takayama o amb autobús de la companyia Nohi des del costat de l'estació. Nosaltres no hi anem perquè preferim anar a Shirakawa-gô, als voltants de Takayama.

SHIRAKAWA-GÔ és el nom de la regió, però el poble que anem a visitar es diu Ogi-machi. És el més important de la regió i està declarat Patrimoni Mundial de la Unesco. Té més de 100 edificis gasshô-zukuri i es troba situat en una zona muntanyosa entre Takayama i Kanazawa. Tot i que estem a la primavera, a Takayama fa una mica de fred i a Ogi-machi encara hi ha força neu.

Shirakawa-gô
Shirakawa-gô

Els edificis gasshô-zukuri són les construccions típiques que hi havia a la regió. Tenen forma d'A i una teulada com de palla molt gruixuda. Hi ha dues oficines de turisme: una davant de la parada de l'autobús, on anem i ens faciliten un mapa, i una altra dins del poble. El recorregut comença després de passar un pont en suspensió que travessa el riu. Un cop a dins del poble ens sorprèn veure que hi ha gent que encara viu en algunes d'aquestes cases. N'hi ha algunes que es poden visitar, nosaltres entrem a la Gasshô-zukuri de la Familia Nagase (300 JPY/persona). Es poden visitar totes les plantes de la casa, és com un museu on s'exposen diferents estris de l'època. Al final de la visita ens conviden a un té davant del foc. Després ens dirigim a un mirador que hi ha al final del poble, a 15 minuts a peu, que ofereix unes vistes molt maques del poble i de tota la vall.

Tot i que es possible quedar-se a dormir a Shirakawa-gô, nosaltres preferim anar-hi només de visita. No és possible fer reserves per internet, només per telèfon i en japonès. Si que és possible, però, aconseguir allotjament des de l'oficina d'informació de Takayama o des de l'oficina d'Ogi-machi.

Per arribar a Shirakawa-gô agafem l'autobús des de Takayama. Sortint de l'estació de tren de Takayama, a mà esquerra hi ha la companyia d'autobusos Nohi. El dia que arribem a Takayama ja comprem els bitllets per l'endemà, doncs al ser cap de setmana hi ha molts visitants a la ciutat i els autobusos que van a Shirakawa-gô no són gaire grans. El bitllet ens costa 2.150 JPY per trajecte (total 4.300 JPY per persona). Hi ha 5 ó 6 autobusos diaris, nosaltres agafem l'anada a les 8:45, arribada a Shirakawa-gô a les 10:40 i tornada a les 12:15 amb arribada a Takayama a les 14:10. Amb una hora i mitja n'hi ha prou per visitar el poble. En cas d'anar-hi a l'hivern cal comprovar els horaris dels autobusos, ja que hi sol haver molta neu i aquests poden variar.

^top

KYOTO i voltants

COM ARRIBAR-HI

Tren Takayama Exp. Hida fins a Nagoya, un cop a Nagoya agafem el Shinkasen Hikari 367 fins a Kyoto. La primera vegada que arribem a l'estació central de Kyoto anem totalment perduts, és molt gran, té diferents nivells i no és que les sortides estiguin massa ben indicades.

Un cop a l'estació central de Kyoto ens dirigim a l'oficina d'informació turística (TIC), és una mica complicat trobar-la. N'hi ha dos: una al segon pis de l'estació, davant del Cafè du Monde, però aquesta és per al turisme nacional, així que és millor buscar la TIC. I per arribar a la TIC s'ha de buscar la sortida Oest (o provar-ho), o el que aconsellem és buscar el vestíbul principal de l'estació, un cop allà, al fons a mà esquerra hi ha uns grans magatzems que estan dins de la pròpia estació (anomenats Isetan i que estan just davant de l'entrada que l'hotel Granvia Kyoto té dins de l'estació). Doncs bé, un cop estem a la porta dels magatzems Isetan, entrant a mà esquerra hi ha uns ascensors, cal agafar-ne un i anar a la planta 9, al sortir de l'ascensor ja veurem l'oficina. Allà ens proporcionen un mapa de la ciutat, una guia d'autobusos i una guia molt útil de recorreguts a peu. Parlen castellà. Aprofitem que estem a la TIC per connectar-nos a internet, 100 JPY/15 minuts.

Es important familiaritzar-se amb l'estació central de Kyoto, doncs és molt gran i és molt fàcil perdre's o no arribar a l'hora als trens que ens interessen. Per fer-nos una idea general, a l'entrada a mà dreta trobem les vies 30, 31, 32 , etc... aquestes van a Arashiyama, a l'Aeroport de Kansai (no sempre), al Nijo Castle. Si pugem al primer pis, travessem les vies per un passadís que hi ha i baixem un pis amb les escales mecàniques hi ha les andanes de trens regionals que van a Nara o a Fujimi Inari (i algun a l'aeroport de Kansai), si baixem fins al segon pis amb aquestes mateixes escales mecàniques arribem a les andanes dels Shinkansen i que estan molt ben indicades.

DORMIR & MENJAR

Anem al Ryokan Kyoraku, sobretot per la situació, a 5 minuts a peu des de l'estació central de Kyoto. 11.000 JPY l'habitació doble amb bany privat. L'habitació no és tan complerta com la de Tòquio, però és gran, no tenim soroll. Té aire condicionat amb bomba de calor. Hi ha un ordinador a l'entrada del Ryokan amb accés gratuït a internet i lector de tots el tipus de targeta de memòria de càmeres de fotos digitals. No té Onsen. Tenen habitacions amb bany compartit i servei de rentadora. Per internet no hi havia manera que ens contestessin, així que al final vàrem optar per posar-nos en contacte per fax. Hi ha servei d'esmorzar, de 8:30 a 9:30, de tipus Japonès (1.000 JPY), o Continental per 600 JPY. Cal avisar el dia abans i pagar per avançat. Només ens quedem un dia a esmorzar, doncs al matí sortim abans de les 8:30. Un altre lloc del que parla molt bé la gent es el Ryokan Shimizu. Crec que aquí sí tenen onsen i que també està molt a prop de l'estació central de Kyoto. Altres ryokan: Ryokan Hiraiwa i Ryokan Nishiyama.

Kyoto està ple de cafeteries i restaurants per menjar i a nosaltres ens va ser molt més fàcil trobar llocs aquí que a Tòquio. Per esmorzar normalment anem a la cafeteria UCC Coffee Plaza de camí a l'estació central o a una cafeteria que hi ha al lobby de les andanes dels Shinkansen, a ambdós llocs tenen menús per esmorzar que inclouen: cafè, iogurt, ou dur, torrades amb melmelada o sandvitxos per 600-650 JPY/per persona. Per dinar o sopar, segons on ens va més bé. Japonès, plats de Ramen en restaurants de les màquines dels tiquets, plats de curry en alguna de les moltes cadenes de restaurants d'aquesta especialitat o algun sandvitx. Són molt recomanables els restaurants de les últimes plantes de l'estació central de Kyoto. Es pot anar pujant per les escales mecàniques, crec que a la planta 9 sobretot hi ha restaurants de Ramen i a la 10 hi ha restaurants Japonesos, Koreans, Italians, etc. Nosaltres ens quedem amb un Japonès de la planta 10, és el millor dinar que fem en tot el viatge. El cambrer ens porta fora perquè triem el plat que volem davant de les reproduccions de plàstic de l'aparador, el menjar el trobem boníssim i el personal és molt amable. 1.800 JPY/ persona amb cervesa.

COSES A VEURE

KYOTO té moltes coses interessants per visitar, però solen estar molt allunyades les unes de les altres i per això crec que és molt recomanable demanar un exemplar dels recorreguts a peu que donen a la TIC (Oficina d'informació turística). Aquests recorreguts divideixen la ciutat per zones: 1) Zona al voltant del Passeig de la Filosofia; 2) Zona Higashiyama; 3) Area del Kinkakuji i Ryoanji; 4) Centre de Kyoto; 5) Zona d'Arashiyama.

L'antiga capital imperial de Japó concentra un 20% dels tresors nacionals: és una ciutat amb 1.800 temples i 17 monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Per visitar Kyoto nosaltres vàrem preferir els autobusos: amb el tiquet d'un dia i el mapa és molt fàcil i ràpid moure't per la ciutat. Més informació sobre el seu tranport públic a Public transport in Kyoto.

Pel Camí de la Filosofia
Pel Camí de la Filosofia

Voltants del Camí de la Filosofia o Tetsugaku-No-Michi. Agafem el bus nº 100 fins a la parada Ginkaku-ji michi i trobem el temple després d'una pujada. El Ginkaku-ji o Pavelló de plata s'anomena així perquè el senyor feudal que el va construir el volia cobrir amb plaques d'aquest metall. És Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. 500 JPY. No veiem el temple ja que l'estan restaurant, però visitem els jardins que són molt macos. Hi ha una mostra dels diferents tipus de molses que utilitzen i també hi ha un jardí de pedres característic del budisme Zen. Sortim, després de baixar el camí d'entrada, a l'esquerra trobem el Camí de la Filosofia. Tetsugaku-No-Michi és un passeig que voreja un canal, trobem que els cirerers comencen a florir i està tot molt maco. Aquesta zona està plena de llocs per prendre alguna cosa i botigues per comprar records. A mesura que seguim el canal, trobem cartells que indiquen altres temples com l'Eikan-do, al que no entrem, i el Nanzen-ji, aquest sí que el visitem, té una gran porta d'entrada, es pot pujar al segon pis. Després de la porta hi ha el Hôjô, que és com un vestíbul on hi ha unes pintures de tigres. S'aconsella visitar el Jardí del Tigre Saltador, però nosaltres ens equivoquem i acabem visitant un jardí que no val gaire la pena, 400 JPY.

Zona Higashiyama. Des de l'estació agafem el bus nº 100 fins a la parada Dobutsuen-mae, hi ha un Torii enorme i és una zona amb molts museus i galeries d'art, anem baixant fins Chion-in, on sembla que el temple està de festa, doncs està tot cobert amb banderoles de colors que li dóna una aspecte molt maco. 400 JPY. Sortim i travessem el Parc Maruyama, ple de gent celebrant que els cirerers estan florint. Baixem per uns carrerons amb restaurants i cases de fusta típiques japoneses. Passem pel temple Ryozen, no entrem però des de fora podem veure una estàtua enorme de Buda, després continuem baixant. La Pagoda Yasaka és un temple budista de Gion que presenta la típica estructura de cinc plantes i una agulla de nou anelles. És el guardià de Gion. Entre la Pagoda Yasaka i el Kiyumizu-dera trobem els carrers adoquinats Sannenzaba i Ninenzaba. Kiyumizu-dera és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Està construït sobre una cascada que li dona el nom (temple de l'aigua pura). Té un mirador sobre 139 pilars de fusta sense ni un clau. Quan el visitem hi trobem moltes dones vestides amb el tradicional Kimono i amb zori (sabates tradicionals). 300 JPY. Per arribar-hi es puja per un carreró ple de botigues on venen artesania i menjar. Gion és un barri tradicional. El denominat barri de les geishas és també interessant pels seus temples i restaurants a la vora del riu Kamo-waga. Es calcula que no hi ha més de 100 geishas a Kyoto i unes 80 maiko o aprenents. Nosaltres tenim sort i en veiem dues, una dins d'un taxi i una altra mentre passegem un dia de pluja per Ponto-chô, apareix vestida amb el seu kimono, maquillada i acompanyada d'una altra dona que li aguanta el paraigües, entren en un local del carreró, ens agafa totalment desprevinguts. Ponto-chô és dels llocs més tradicionals de Kyoto on millor es reflexa l'ambient de carrers estrets i bars marcats amb làmpades de paper com eren antigament. Continuem fins al Gion Corner.

Zona del Kinkaku-ji i Ryoanji. Des de l'estació de Kyoto agafem el bus nº 205 fins a la parada Kinkaku-ji michi i des del Ginkaku-ji el nº 204 fins a la mateixa parada.

Kinkaku-ji
Kinkaku-ji
El Kinkaku-ji o Pabelló d'Or és un dels 17 monuments Patrimoni de la Humanitat que trobem al llarg de la ruta per Kyoto. Va ser construït el 1397 pel Shogun Ashikaga Yoshimitsu, però el van haver de reconstruir, ja que un monjo el va cremar al 1950. Està recobert de fines làmines d'or, a més està davant d'un llac. Tot això el fa espectacular. Personalment és dels llocs que més m'impressionen del viatge. 500 JPY. Just davant la porta de sortida agafem el bus nº 59 de baixada, no fem més de tres parades fins a Ryoan-ji mae, l'entrada al temple està a l'altre costat de carrer. A Ryoan-ji el més important és el seu enigmàtic jardí estil kare-sansui (jardí sec). Són una sèrie de 15 roques enmig d'un mar de grava rodejades per un mur que, en teoria, conviden a la meditació. Segons la guia, el dissenyador no va donar cap explicació. Hi ha una mena de tarima plena de gent contemplant-lo. Jo encara no li he trobat cap significat. Està declarat Patrimoni de la Humanitat. 400 JPY. Tornem a agafar el nº 59 i baixem tres parades més fins a Omuro Ninna-ji. Ninna-ji està ple de jardins amb cirerers. Hi ha una porta d'entrada molt gran que dóna lloc a una avinguda. Hi ha una pagoda de cinc pisos i varis edificis. 500 JPY. Està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Centre de Kyoto. Agafem algun bus que vagi pel centre. Parem a Shijo Karasuma. Sortim al carrer Shijo Dori on trobem botigues de moda de fama internacional. Entre Karasuma Sta i Kawaramachi Sta, en un dels carrers a mà esquerra, trobem el Nishikikoji-dori, el carrer on hi ha el Mercat Nishiki, un carrer cobert especialitzat en productes frescos d'alimentació. Sempre està ple de gent. Comprem sake. Tornem a Shijo Dori, fins a un altre carrer cobert: Teramachi Dori, ple de botigues de tot tipus. Tan aquest carrer com l'anterior són una bona opció en cas de pluja, ja que ambdós estan coberts. Des de l'estació central agafem el bus nº 205 fins a Kujo Shakomae i des d'aquí el nº 208 fins a Tô-ji. Al Temple de Tô-ji entrem en uns jardins amb cirerers i un estanc amb carpes i tortugues. En aquest temple hi ha la pagoda de 5 pisos més alta de tot Japó. Hi ha varis edificis, entre ells, el Kô-do que conté 21 imatges del Buda Yakushi. Està declarat Patrimoni de la Humanitat. 1000 JPY. Val la pena visitar-lo. Per anar al Castell Ni-jô, des de l'estació central, andana 32, agafem el JR Sain in line (Sagano line) fins a la parada Ni-jô. Ha de ser el tren local (l'exprés no para en aquesta estació). Val la pena aprofitar la tornada des d'Arashiyama per parar aquí. Cal anar d'hora doncs a les 16:00 tanquen la porta d'entrada. Visitem el Palau Ninomaru amb el seu jardí. Tot envoltat per un fossar. Està declarat Patrimoni de la Humanitat. Si es vol visitar el jardí Seiryu-en l'entrada es paga a part.

ARASHIYAMA. A l'estació Saga-Arashiyama agafem el Sagano Sight-seeing Tram, tren panoràmic (amb vagons oberts) que segueix el riu Hozu a través d'una gorja des de l'estació Saga Torokko, al costat de l'estació JR Saga-Arashiyama, fins a la de Kameoka Torokko, que està 10 minuts a peu de l'estació JR Umahori. El trajecte dura 25 min. Hi ha 9 trens al dia (aprox. cada hora, des de les 8:50 fins a les 16:50 de Saga cap a Kameoka i de les 9:18 fins a les 17:18 de Kameoka cap a Saga). El tren funciona des de l'1 de Març fins el 29 de desembre, excepte els dimecres. 600 JPY. Agafem el tren de Saga direcció Kameoka i un cop allà ens dirigim a peu a l'estació JR Umahori i tornem en tren JR a Saga-Arashiyama. Una altra opció és agafar un tiquet combinat Tren Panoràmic fins a Kameoka i tornar pels ràpids del riu en bot, unes 2 hores. 3.900 JPY.

Des de l'estació JR ens dirigim al Bosc de Bambú, hi ha un camí que el travessa. Després ens dirigim cap el riu i veiem el Pont Togetsukyo, símbol d'Arashiyama. En aquesta zona més tranquil·la del riu es pot llogar un bot de rems. També hi ha l'opció de llogar una bicicleta per visitar tota la zona.

Per arribar a Arashiyama des de l'estació central de Kyoto, andana 32, agafem la JR Sain in line (Sagano line) fins a Saga-Arashiyama Station (hi ha un tren local i un exprés, i ambdós paren en aquesta estació). Triguem 20 minuts. A la tornada, agafem el local i parem a Nijo Station per anar a visitar el Nijo Castle.

NARA és una de les capitals culturals del país. Hi ha 8 llocs considerats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Un cop a l'estació de Nara, a la sortida, a mà dreta, hi ha un taulell d'informació. Ens donen un mapa-guia turístic en castellà de la zona i ens indiquen la direcció que hem d'agafar per arribar a la zona de Nara-Kôen. Decidim fer tot l'itinerari a peu.

El parc Nara-Kôen està ple de cèrvols en llibertat. Kofuku-ji és el primer que trobem en entrar al parc. Té una pagoda de 5 pisos. 400 JPY. Tôdai-ji és un temple dedicat a l'enorme Daibutsu-den, un gran Buda de bronze de 16 m. que hi ha al seu interior. L'edifici original es va cremar i el que hi ha actualment es 2/3 parts de l'original, tot i així, és l'edifici de fusta més gran del món i la seva estructura impressiona molt. Entrada 500 JPY. El Daibutsu-den (gran Buda) és també una de les figures de bronze més grans del món. Al passar per darrere del Gran Buda hi ha una columna amb un forat a la base per on passa la gent. També hi ha dues estàtues i caps de fusta de guerrers i una maqueta del temple. El temple Kasuga-taisha està situal al final del parc, després d'una pujada amb molts fanals a banda i banda. El temple és principalment de color vermell, té molts fanals de bronze que pengen de les teulades. A dins hi ha cirerers i està envoltat d'un bosc, tot això fa que sigui molt vistós. Entrada 500 JPY.

Fujimi Inari
Fujimi Inari

Per arribar a Nara, des de l'estació central de Kyoto agafem la JR Nara line fins a Nara.

FUJIMI-INARI TAISHA és un complex format per cinc santuaris. L'entrada és gratuïta. Després d'una pujada trobem un camí amb milers de Toriis vermells donats per creients com a mostra de gratitud. Aquests Toriis delimiten un camí d'uns 4 km. Durant el camí trobem moltes figures de guineus de pedra que porten una clau a la boca i temples en miniatura. Triguem una mica més d'una hora i mitja a fer tot el recorregut. S'aconsella fer aquest recorregut a primera hora del matí o a última de la tarda.

Per arribar fins aquí: des de l'estació de Nara agafem la JR Nara line fins a Inari, dues parades abans de Kyoto. Val la pena aprofitar la visita a Nara i parar aquí a la tornada. Al sortir de l'estació un gran Torii vermell ens indica l'entrada al santuari.

HIROSHIMA. A la sortida sud de l'estació hi ha l'oficina de turisme, on ens faciliten un mapa en castellà de la ciutat i preguntem a quina hora s'espera la marea alta (quan hi anem nosaltres es dóna a les 11:10 el matí) ja que per visitar el Torii i el santuari Itsukushima-Jinja de l'illa de Miyajima s'aconsella que es faci en aquest moment (també es pot consultar al web Marees a Hiroshima-Miyajima, fixant-nos a quina hora hi ha high tide o marea alta).

Santuari Itsukushima-Jinja
Santuari Itsukushima-Jinja

Illa de Miyajima (Itsukushima): Des de l'estació JR d'Hiroshima on arribem amb el Shinkansen, agafem la línea JR San-yô fins a l'estació JR Miyajima-guchi, triguem 26 minuts. Sortim al carrer i seguim les indicacions. Passem per un pas subterrani i al final arribem al port on agafem un ferri. És JR i no s'ha de pagar si es té el JR Railpass. Surt cada 15 minuts i triga 10 minuts en arribar a l'illa. Un cop a l'illa, a la sortida del ferri i dins la terminal, hi ha una oficina d'informació on ens donen un mapa-guia en castellà de l'illa. Anem caminant fins a la porta O-Torii que dóna entrada al Santuari Itsukushima. En aquesta illa també hi ha cérvols en llibertat, com a Nara. O-Torii és una de les 3 atraccions turístiques més fotografiades de Japó. Queda a 200 m. del santuari, mar endins. El fet de visitar l'illa amb la marea alta fa que l'O-Torii i el Santuari quedin suspesos dins del mar. Si es visita amb la marea baixa es pot arribar a l'O-Torii a peu, tot i que no és gaire aconsellable si no es vol acabar ple de fang. L'Itsukushima-Jinja és un santuari que té forma de moll i està construït sobre el mar. La seva condició sagrada feia que la gent del poble s'acostés al santuari travessant l'O-Torii. Està considerat Patrimoni de la Humanitat. Entrada 300 JPY. A sobre d'Itsukushima hi ha el santuari Senso-kaku i al costat trobem la Pagoda de cinc pisos, de color vermell i molt ben conservada. Deixem l'illa de Miyajima i tornem amb el ferri fins al port i tornem a agafar la JR San-yô fins a l'estació d'Hiroshima. Davant de l'estació trobem els tramvies i és que la millor manera de moure's per la ciutat és amb aquest transport. El preu del bitllet és sempre el mateix, 150 JPY que es paguen al baixar.

Parc Commemoratiu de la Pau: Per arribar al Parc Commemoratiu, al Museu i al Gembaku-Dômu s'ha d'agafar el tranvia 6 (o el 2) fins a Gembaku-Dômu-mae, hi ha unes 10 parades. El tramvia ens deixa davant del Parc. Gembaku-Dômu (Cúpula de la bomba atòmica) és un edifici que era el Saló de promoció Industrial. La bomba atòmica llançada sobre Hiroshima va esclatar uns centenars de metres sobre aquest punt i és dels pocs edificis que va quedar en peu. Està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a recordatori de la tragèdia. A la nit l'il·luminen. Deixant enrera el Gembaku i continuant pel riu travessem un pont i trobem el Monument Commemoratiu de la Pau del Nens. A continuació del monument, en direcció al museu, trobem el Cenotafi, amb el nom de totes les víctimes conegudes de la bomba atòmica. També hi ha la Flama de la Pau que només s'apagarà quan s'hagi destruït l'última arma nuclear de la terra. El Museu Commemoratiu de la Pau explica tot el que va passar abans, durant i després que esclatés la bomba atòmica d'Hiroshima el 6 d'agost de 1945. Hi ha maquetes de la ciutat com era abans i vídeos explicatius, així com una exposició de materials i pertinences de gent que va morir. L'entrada val 50 JPY. S'aconsella llogar un àudio a l'entrada: 300 JPY.

Arribem a Hiroshima amb un shinkansen des de Kyoto. Triga unes 2 hores. És important arribar d'hora per aprofitar el dia en cas de no quedar-se a dormir a la ciutat.

FINAL DEL VIATGE

Des de l'estació central de Kyoto reservem seient al JR Haruka limited express. Aquest tren surt cada 30 minuts, normalment des de l'andana 33, i triga uns 65-70 minuts fins l'aeroport. S'ha d'anar alerta perquè nosaltres vàrem arribar 5 minuts abans a l'andana nº 33 i vam trobar un cartell on hi posava que els trens que sortien abans de les 10 del matí ho farien des de l'andana nº 7. Però, tot hi així, vàrem poder agafar el tren després d'una correguda per l'estació central.

En el seu recorregut de Kyoto a l'aeroport Kansai el tren passa per Osaka i acaba a l'illa artificial sobre la que van construir l'aeroport internacional de Kansai. Hi ha dos terminals i segons la companyia amb la que volis s'ha d'anar a una o l'altra, està molt ben indicat. Després de facturar, passem immigració i després agafem una mena de tren que ens porta a la terminal de sortides. 10 hores després arribem a Helsinki i 4 hores més tard a Barcelona.

Després de 15 dies intensos, de caminar molt i d'intentar visitar tot allò que ens havíem proposat, és hora de tornar a casa. Arribem entusiasmats pel país, per la gent i amb ganes de poder tornar algun dia.

^top
Relat d'un viatge al Japó en primavera, durant el Hanami - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2014]
Relat d'un viatge al Japó (2010) - Sònia Graupera [2010]
Relat d'un viatge de 17 dies al Japó - Maite & Raúl [2009]
Un viatge de 4.000 km a través de Honshu - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2009]
Relat d'un viatge al Japó (2008) - Antonio & Trini [2008]
Relat d'un viatge al Japó, l'imperi del sol ixent - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2008]
Dues motxilleres al Japó - Eva Rexach [2008]
Diari de viatge al Japó: de Hokkaido a Okinawa - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2007]
Relat d'un viatge al Japó (2007) - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2007]
Relat d'un viatge al Japó (2005) - Montse & Carles [2005]
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació