Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
3 / 3
Bandera

ESTATS UNITS

Viatjant 19 dies per la costa oest dels Estats Units

Data Data viatge: 2014. Publicat el 23/12/2014
2.0 de 5 (75 vots)

Introducció

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

L'any 2009, casualitats de la vida, ens van dur a passar 11 dies a New York. Va ser un viatge genial. Mai ens haguéssim esperat que una gran ciutat ens agradaria tant, nosaltres que no som gaire de ciutats. Però és que Nova York no és una ciutat qualsevol, és la capital del món.

També ens van dir que Nova York no és Estats Units, així que vam pensar "doncs haurem de fer un altre viatge als EUA per descobrir com és realment la potència mundial".

Cinc anys després hem pogut fer el viatge somiat: 19 dies, comptant els dies de viatge, per l'oest dels EUA. Començant per San Francisco i acabant a Las Vegas hem viscut un viatge de somni. Entremig ens hem fet una idea de la costa californiana fent l'inici del Big Sur, hem tastat la grandesa del Parc Nacional de Yosemite, hem gaudit de la magnificència del Grand Canyon del Colorado, ens hem sentit part de pel·lícules del far west al Monument Valley, hem olorat de prop l'infern al Death Valley i ens hem meravellat amb l'extraordinària bellesa del Bryce Canyon.

Aquest humil relat pretén donar idees de com enfocar el viatge, dels llocs que ens han agradat o les decisions que no tornaríem a prendre i també, i perquè no, de compartir moments i sensacions que vam viure.

^top

 VIATJANT PER LA COSTA OEST DELS ESTATS UNITS

Dia 1: Barcelona - SAN FRANCISCO

Poc abans de les sis del matí sona el despertador. Ho tenim tot a punt però sempre sorgeixen els dubtes de darrera hora. Passaports? ESTA (document que exerceix de visat I imprescindible per entrar en territori nord-americà), dòlars, mòbils carregats perquè sinó se te'l poden quedar a l'aeroport...

El que no tenim i ens fa patir és el carnet de conduir internacional. Fins a darrera hora hem estat dubtant si fer-lo o no i quan ens vam decidir per el sí, ens van donar data per quan ja haguéssim marxat. Per sort a l'agència de lloguer de cotxes no el demanen i no ens va parar cap policia.

Arribem a l'aeroport disposats a aguantar 10 hores d'un primer vol fins a Nova York i 4 més de Nova York fins a San Francisco. Però una bona notícia ens cau anticipadament del cel: hi ha overbooking i ens proposen recol·locar-nos i fer el primer viatge (el més llarg) en primera classe... tu diràs si ens sap greu! Ens canvien el vol i passem per Atlanta i a sobre arribem 15 minuts abans del previst.

Quin luxe de trajecte, quina amplitud d'espai. El seient es pot tombar del tot i té múltiples posicions. La pantalla de tele és força gran. Volia aprofitar per llegir i repassar la guia, però veig tres pel·lícules i mitja. Se'm fa curt i tot el viatge. El menjar i la beguda són espectaculars: salmó amb copa de xampany d'aperitiu, filet de bou i amanida de segon i una bateria de postres de xocolata, gelats i formatges. Tot ben regat amb quatre copetes de bon vi de Califòrnia...

El segon vol, però, es fa més pesat, ens hem acostumat massa bé. Cansats, arribem a l'aeroport de San Francisco i no volem pagar taxi per anar de l'aeroport al centre de la ciutat, però ja se sap: el primer dia en una ciutat estrangera i gran és complicat entendre com funciona el transport. I més a San Francisco, on hi ha un gran varietat de transport, però no hi ha metro.

Finalment agafem un tren (el bitllet s'ha de pagar just) i arribem a l'hotel. The Opal és un hotel senzill, però està prou bé tenint en compte els preus que es mouen a San Francisco. A més coincideix que és cap de setmana (hotels més cars).

Tenim gana (serien les 4 de la matinada, hora nostra) i al segon avió només ens han donat galetes i coca-cola.

Anem al restaurant del costat de l'hotel. És un lloc típic de burguer estil anys 60 amb la maquineta de música. Mengem i ens posem a dormir.

^top

Dia 2: SAN FRANCISCO

Em costa arrencar i també dormir (només tres horetes per culpa del jet lag i el soroll dels ventiladors dels típics hotels americans). Esmorzem a l'hotel torrades amb crema de cacauet i bagels amb melmelada (ens hi haurem d'anar acostumant) i ens activem.

Abans de res anem a comprar un city pass per anar amb qualsevol mitjà de transport per la ciutat durant tres dies.

Anem a veure lleons marins al Pier 39. Ens decepciona una mica l'espai, ens sembla massa turístic. Els lleons marins tenen la seva gràcia, però. Ens acostem a la zona portuària del Fisherman's Warf, autèntic lloc on venen fritures i una sopa de cloïsses dins un pa rodó sense molla (no és hora de dinar i no ho tastem...).

Tramvia de San Francisco
Tramvia de San Francisco

Després anem cap a Lombard Street (el típic carrer que va inspirar a Pep Guardiola el concepte de Ziga-zaga). Hi podíem anar amb el tramvia típic, el cable car, però hi ha massa cua i decidim tastar de primera mà els pendents de San Francisco, tot pujant la super pujada del Hyde Street.

Però aprofitem per fer fotos a les cases victorianes que es perden els guiris que pugen amb tramvia. Agafem el cable car per anar al barri xinès... i acabem dinem en un restaurant japonès!!!. Coses de la vida.

Ben dinats agafem el tramvia històric i anem a Castro (el barri gai). S'hi respira tranquil·litat i les botigues són mones. Busquem la casa de Harvey Milk (que va ser un polític dels Estats Units i el primer home obertament gai a ser triat per exercir un càrrec públic a Califòrnia) i resulta que ara és una perruqueria. Només hi queda una placa al terra.

Tenim poc temps i hem d'aprofitar el dia, així que anem amb bus cap a Alamo Square, un parc típic que sortia a la sèrie Padres forzosos, però no és res de l'altre món.

Tornem l'hotel amb la intenció d'anar a un concert, però sopem a l'habitació i ens adormim.

^top

Dia 3: SAN FRANCISCO

Comencem el dia llevant-nos més d'hora i sabent-nos moure millor per la ciutat de San Francisco.

Amb el Golden Gate com a teló de fons
Amb el Golden Gate com a teló de fons

Avui és un dia que ens fa il·lusió ja que anem cap al Golden Gate Bridge. És un pont, però quin pont!!. Em quedo meravellat de la seva majestuositat.

Molta gent agafa bici de lloguer per creuar el pont, arribar a Sausalito i tornar amb el ferri. Però ens reca pagar els 30 dòlars que ens demanen per una bici atrotinada.

Així que gaudim el pont des de la distància i fem un quilòmetre d'anada i un altre de tornada pel lateral del pont. El soroll dels cotxes és molest, però val la pensa veure la ciutat i la badia des d'allà dalt.

Tornem a l'autobús per anar cap a North Beach, el barri italià. De camí parem al Palace of Fine Arts, un parc petit, però xulo. És un parc senyorial, amb columnes d'estil romà, que potser recordareu per una escena de La Roca amb en Sean Connery.

Tornem a agafar al bus i ara sí que arribem al barri italià. Mirem on podem dinar (està ple de restaurants i gelateries) i de cop veiem gent duent pel carrer unes capces enormes de pizzes per emportar. Mirem a veure d'on venen aquestes caixes. Veiem una cua. Deu ser allà. Agafem quatre porcions enormes d'aquelles que tantes vegades hem vist a les pel·lícules i ens ho mengem amb unes bones cerveses de llauna (també grans) a la plaça de Ben Franklin sobre la gespa i aprofitant que fa un gran dia.

Anem a passejar i acabem a la llibreria City Lights, una llibreria antiga, autèntica.

Tornem a l'hotel. Estem rebentats i ens ha agafat una insolació. Qui ho havia de dir, a San Francisco, una ciutat on acostuma a fer molta fresca. Hem vist fotos d'amics que l'havien visitat amb forros polars i anoracs en ple més d'agost i imatges del pont envoltat de boira. I nosaltres ens hem trobat sol i calor.

El nostre hotel és ben a prop del Japan Town i hi anem a sopar. La zona és curiosa i amb restaurants autèntics. Ens mengem un bon plat d'udon amb sopa i pollastre i uns rotllets. Enlloc de la típica gerra d'aigua gelada que posen a la majoria de restaurants, ens porten te molt calent i ens van reomplint els gots!. Sort que venim de patir una insolació.

^top

Dia 4: SAN FRANCISCO

Japanese Tea Garden
Japanese Tea Garden

Avui toca recollir el cotxe de lloguer, però de moment només el farem servir per canviar d'hotel.

Sortir d'un garatge del centre de la ciutat amb un cotxe que no coneixes i amb una conducció molt diferent a l'habitual pot arribar a ser perillós. Sort que és diumenge i hi ha menys trànsit.

Deixem reposar el cotxe i anem amb autobús cap al Golden Gate Park, un parc enorme de 5 km de llarg que ens recorda al Central Park de Nova York.

Aquí ens acostem al Japanese Tea Garden, un petit espai que recorda als jardins japonesos. Molt coquetó, però fan pagar 7 dòlars per entrar... Visitem també Haight-Ashbury, el barri dels hippies, amb nombrosos grafits enormes a les parets i botigues autèntiques de roba hippy.

Acabem el dia menjant-nos una bona hamburguesa.

^top

Dia 5: SAN FRANCISCO - MONTEREY

Últimes hores a la ciutat de San Francisco. Avui toca marxar cap a Monterey i el Big Sur.

Abans, però, decidim anar a córrer pel passeig marítim. En un tres i no res som allà, corrent amb unes increïbles vistes de la costa de San Francisco i allà, majestuós i impassible, el Golden Gate Bridge. És una experiència única.

Tornem ràpid a l'hotel perquè s'acaba l'hora límit que serveixen l'esmorzar i no ens el volem perdre. Fem uns donuts ben bons, uns bagels, magdalenes i fem el check out.

Sortim de San Francisco i parem en un súper a agafar la que serà la nostra companya de viatge: una nevera de porexpan. Ens han dit que és la millor solució per anar fent carretera per aquest país. A tots els hotels hi ha màquines de gel gratuït per anar omplint la nevera.

La ruta de San Francisco a Monterey marca dues hores, però encara no coneixem prou bé el funcionament del cotxe i ens trobem trànsit lent a causa d'obres. Així que tardem més de tres horetes en fer el trajecte.

Imatge del Big Sur
Imatge del Big Sur

Arribant a Monterey hi ha grans extensions de camps fruiters, just a tocar de la costa. Parem i comprem unes maduixes molt bones a uns pagesos autèntics i hispans.

Arribem a Monterey però encara no ens aturem. Seguim conduint per la Highway 101 i comencem la ruta del Big Sur.

Parem a fer unes fotos a la platja i les onades enormes que hi ha. Fem una foto de parella en un dels típics ponts que hem vist a les pel·lis i tornem cap a l'hotel.

Visitem Monterey, però el poble no ens diu gran cosa. Té un punt de vista bonic del port vell, però el nou és molt turístic i sense encant.

No ens ve de gust sopar allà i anem a Carmel, el poble del costat. Llàstima que ja sigui de nit, és encantador i tot ple de botigues molt arreglades i galeries d'art a dojo, molt ben cuidades. Els restaurants també són coquetons i, per tant, cars. Què hi farem. Avui menjarem poc.

El trajecte en cotxe de San Francisco a Monterey és de 122 milles i suposa unes 2 hores de conducció.

^top

Dia 6: MONTEREY - YOSEMITE VILLAGE

Avui és dia de carretera. Anem cap a Yosemite. Uns nervis d'emoció em regiren l'estómac.

Tenim gana i aprofitem per fer unes torrades i uns whaffels contundents. I després, carretera i manta. Fem més de 200 milles i es fa etern. El paisatge d'anada és curiós, bastant pobre. En algun moment ens recorda a Costa Rica. Fem alguna aturada als supermercats i al carrer hi cau foc del cel.

Racó del Yosemite N.P.
Racó del Yosemite N.P.

Dinem a Mariposa, un poblet petit, autèntic, amb botigues semblants a l'oest. Tenim pa i gall d'indi. No trobem zona de picnic i mengem asseguts al costat del cotxe en 5 minuts perquè la calor és intensa.

A la tarda arribem a Yosemite. Per fi. Que bonic!. El camí ha valgut la pena. Ens costa arribar a la destinació, ja que anem parant a la carretera (de dos carrils per sentit, curiós per tractar-se d'un parc natural...).

Fem el check in al Curry Village. Dormirem en un complex que consta de tendes ja muntades, totes iguals, amb terra de fusta i amb llit, dins un bosc d'arbres gegants.

A Yosemite segueix fent una calor que espanta. Durant el migdia estàvem a 35ºC. Com pot ser?. Pensàvem que hi faria fresca...

A la carretera i a l'aparcament ens trobem cérvols i molts esquirols. Al complex on dormim ens expliquen les mesures de seguretat per evitar que ens ataquin els óssos i així ens espanten una mica i fan més bucòlica l'estada.

Aquest complex és com un càmping, amb tendes ja muntades i els serveis de dutxa comuns i supermercats i restaurants. Però estàs al mig d'un dels parcs naturals més impressionants del món.

Sopem uns sandvitx que ens hem fet nosaltres i ens quedem clapats abans de les 22 h. als sofàs de la zona comuna mentre busquem connectar-nos al wi-fi, sense sort.

El trajecte en cotxe entre Monterey i Yosemite és de 202 milles i suposa unes 4 hores de conducció.

^top

Dia 7: P. N. YOSEMITE

Començo el dia d'una manera inigualable: corrent 40 minuts per camins espectaculars, veient cérvols, boscos amb arbres immensos i formacions enormes de granit. Espectacular. És dels cops que he gaudit més corrent. Arribo fins el Mirror Lake, des d'on es veu el Half Dome, i torno per esmorzar amb la meva estimada.

Anem a caminar. Fem uns ruta que ens porta per dues cascades: Nevada Falls i Vernal Falls. Fem quatre horetes de camí relativament dur, per la calor que fa, però amb unes increïbles vistes.

Gran sequoia al Yosemite N.P.
Gran sequoia al Yosemite N.P.

Tornem al càmping, dinem un sandvitx i ens regalem unes patates fregides prou bones i unes cerveses ben fresquetes. Ho rematem amb un gelat boníssim, de mida small size, però que d'small no en té res.

Ens tornem a activar, però ara per agafar el cotxe. Anem cap a Mariposa Groove a veure Sequoies gegants.

De camí parem al Tunnel View, des d'on es veuen unes vistes genials de la vall.

Arribem a la zona de les sequoies i només les del pàrquing ja ens deixen impressionats. Amb les fotos no et pots fer una idea de com són ni del que pots arribar a sentir quan ets allà sota. Veiem la sequouia Grizzly Giant, la típica que pots passar-hi per sota.

No ens dóna temps de visitar res més. Es fa fosc i aquí les distàncies per cada cosa són enormes. Tot és molt gran!!!.

Arribem a la zona de càmping i ens mengem una bona pizza. El millor regal d'un gran dia, intens i cansat.

El recorregut d'avui en cotxe per l'interior del parc ha estat d'unes 90 milles i ens ha suposat unes 2 hores de conducció.

^top

Dia 8: YOSEMITE VILLAGE - LONE PINE (4 h i 195 milles)

Abans de marxar del parc de Yosemite anem al Glaciar Point. Les vistes des d'aquest punt són impressionants.

Sortim del parc cap a les 13 h. És un camí moooolt llarg, però amb anem fent aturades que valen molt la pena. Arribem, quan ja és fosc, a Lone Pine, un poble autèntic on s'ha rodat molts westerns.

Dormim en l'hotel més autèntic de la ruta, el Dow Villa Hotel, un hotel on havia dormit en John Wayne i d'altres actors de westerns. Tenen fotografies d'ells i caricatures de diferents actors penjades a les parets.

Ens hem passat el dia a la carretera i decidim sopar a l'habitació. Anem a dormir aviat.

El trajecte en cotxe des de Yosemite Viallage fins a Lone Pine és de 195 milles i ens ha suposat unes 4 hores de conducció.

^top

Dia 9: LONE PINE

Avui és un dia de relatiu descans de cotxe, ens quedem una segona nit a Lone Pine.

Començo el dia anant a córrer i sense saber-ho em poso a la zona dels westerns, Alabama Hills. És flipant.

Esmorzem i anem a veure paisatges, de nou a Alabama Hills i concretament a la movie road. Veiem de cara la majestuosa serralada que corona Mountain Withney, la muntanya més alta dels Estats Units (4.418 metres d'alçada).

Paisatge de Lone Pine
Paisatge de Lone Pine

Ens posem els barrets d'estil cowboy que ens hem comprat per a l'ocasió. Cau foc del cel. Després anem a veure Keller, un poble fantasma.

Quan amaina una mica la calor fem un banyet a la piscina i anem a córrer amb l'Anna per la zona de western. La sensació indescriptible, allà al mig del desert, mentre el sol es pon i la lluna domina un paisatge espectacular.

Sopem a un restaurant mexicà per rematar un bon final de dia!.

^top

Dia 10: LONE PINE - DEATH VALLEY N.P. - LAS VEGAS

Avui toca matinar. Ens espera un dia llarg, de calor intensa i molts quilòmetres.

A les 6:30 ja som a la carretera per anar un dels llocs més calents del planeta, el Death Valley. El nom ja ens indica el que ens espera. Anem fent camí per carreteres eternes, llargues, desèrtiques. Són paisatges monumentals, deshabitats, que no pots parar de mirar.

A les 8 del matí ja entrem al parc nacional de Death Valley. A l'entrada avisen del perill d'aquest parc, la calor pot arribar a ser perillosa. Recomanen anar ben carregat d'aigua. Parem a Sand Dunes, una zona de dunes al mig de les roques. De cop sembla que estiguem al desert. Ens descalcem i anem caminant entre les dunes, tot fent fotos.

La calor comença a ser intensa. Continuem fins el Zabrisckie Point, un dels fenòmens geològics més fascinants del parc, un pur espectacle de formacions de granit de color que van del blanc-groc al taronja i rosa.

Death Valley N.P.
Death Valley N.P.

La calor apreta. Costa estar molta estona fora del cotxe.

Continuem fent milles i més milles i pugem al Dantes View, un punt on es veu la immensitat del Parc. Recomanen parar l'aire del cotxe en el tram final perquè no s'escalfi massa el motor del cotxe. Però la vista val realment la pena. És espectacular. No havia vist mai res igual.

Tornem al cotxe (que tampoc s'hi està gaire més fresc) i parem al Golden Canyon. Són 2,5 km i amb aquest sol i la calor intensa no aguantem ni 300 metres.

Ara ja anem sortint del parc i parem a l'Artist Drive, una zona curiosa on les roques prenen multituds de colors. Realment espectacular. Ens dirigim fins a l'última parada que farem en aquest parc, Badwater, un punt que està a 86 metres per sota el nivell del mar.

Fins ara la ràdio del cotxe no agafava cap emissora. Ara de cop torna a sonar i curiosament amb la cançó Highway to Hell dels AC/DC.

I és que això és la carretera cap a l'infern!. Sortim i no podem estar ni cinc minuts fora del cotxe. La pell et crema, semblem un pollastre a l'ast. Tinc una estranya sensació de gaudir molt d'aquest parc i alhora tinc unes ganes immenses de marxar.

Anem tirant, assedegats i amb ganes de sortir pitant d'allà i tornar a respirar. Però aquestes carreteres no s'acaben mai!!. Finalment arribem a una zona poblada. Per dir alguna cosa!! El pobles es diu Shoshone, on hi ha una benzinera i un bar. Entrem al bar i és autèntic!. Ens mengem una bona hamburguesa i una cervesa ben freda, mentre gaudim per una estona de l'aire condicionat.

Tornem al cotxe i anem cap a Las Vegas. El contrast és immens amb el que acabem de viure i veure al Death Valley. Arribem a un hotel que no és cap dels de luxe, però amb l'habitació més gran i més còmoda que hem estat fins ara!. No hi ha casino a l'hotel (s'agraeix) i està a tocar de l'Strip o Las Vegas Bulevard.

Quan es fa de nit l'Strip de Las Vegas és espectacular: llums, bogeria al carrer. La xafogor que fa és espantosa. Anem entrant a alguns hotels i flipem. Són autèntics centres comercials dins dels hotels. Ens impressiona el Venetian, l'hotel més gran del món. És una reproducció de Venècia amb canals, gòndoles i la plaça de Sant Marco!!!. I té un sostre que simula el cel i sembla que sempre sigui de dia.

Caminar per l'Strip es fa molt llarg i cansat. Quin contrast de dia!. Però això de Las Vegas al final ens ha cansat.

El trajecte en cotxe de Lone Pine a Shoshone, desviant-nos per a visitar el Death Valley, ha estat de 195 milles i suposa unes 3 hores i 30 minuts de conducció. I el de Shoshone a Las Vegas és d'unes 90 milles i 1 hora i mitja de conducció.

^top

Dia 11: LAS VEGAS - FLAGSTAFF

Avui torna a ser un dia de carretera pura i dura!!!. Toca anar-se apropant al punt estrella del viatge, el Grand Canyon.

Per això ens llevem tranquil·lament, fem una mica d'esport al gym de l'hotel i un bon bany a la piscina. A Las Vegas fa xafogor, però anem cap al mal temps. Després de 10 dies de sol i calor intensa se'ns acosta la pluja.

Dinem al cotxe, parem a un punt de la mítica Ruta 66 i a les 6pm finalment arribem a Flagstaff.

Flagstaff és un poble molt xulo. Hem passat del desert a una zona boscosa que ens recorda més a Suïssa, però amb els tocs americans. Fa molta fresca i plovisqueja.

Fem una volta pels seus carrers, amb botiguetes molt xules, i acabem sopant a un restaurant japonès. Boníssim i bona quantitat per menys de 20 € els dos!.

El llarg trajecte en cotxe des de Las Vegas fins a Flagstaff és de 252 milles i suposa unes 3 hores i 52 minuts de conducció.

^top

Dia 12: FLAGSTAFF - GRAND CANYON N.P.

Avui ens espera un dels grans dies del viatge, la visita al Grand Canyon.

Ens despertem a les 6:30 del matí i al carrer està caient un bon ruixat!!!. No pot ser! Avui no. Esmorzem (ous remenats i patates fregides i alguna magdalena) i fem camí desitjant que el temps millori.

El camí cap al Grand Canyon és maquíssim, tot verd i grans paisatges sortint de Flagstaff. Ens assabentem que aquesta és la zona habitada amb menys contaminació del món, un bon lloc per venir a viure...

Grand Canyon National Park
Grand Canyon National Park

Arribem al Grand Canyon National Park. No plou, però hi ha molts núvols. No és el temps que ens esperàvem. Tampoc ens esperàvem tanta verdor.

Volíem fer una volta pel canyó amb avioneta, però amb aquest temps dubtem. Finalment anem a l'aeroport i ens diuen que en 3 minuts surt un vol.

Ens hi tirem de cap, sense temps de prendre'ns la biodramina per al mareig. Seiem darrera el pilot. No ens agrada volar i ens fa por amb una avioneta tan petita.

L'enlairament ens fa impressió, però amb poc temps ens hi acostumem. La vista hi ajuda. És realment impressionant.

Així ens fem la idea de la immensitat de la zona. Quina manera de començar visitant el Gran Canyon!.

Aterrem i ara anirem a visitar la zona amb autobús i a peu. Agafem el bus gratuït que recorre la línia vermella i anem parant a diversos miradors panoràmics. És grandiós, costa explicar en paraules el que pots sentir en veure aquest fenomen de la naturalesa. No parem de fer fotos.

Volíem veure la posta de sol des del Hopi Point, però els núvols no ens ho permeten. La llum i la vista però valen la pena.

Anem a l'hotel amb una sensació d'haver viscut un dels millors dies de la nostra vida. A les 21:30 h ja som al llit, rebentats.

El trajecte en cotxe entre Flagstaff i el Grand Canyon N.P. és de 75 milles (1 hora i 20 minuts de conducció).

^top

Dia 13: GRAND CANYON N.P. - KAYENTA

Ens llevem a les 7 del matí per fer una de les coses més xules que hem fet mai: córrer pel Grand Canyon. Fa fresca i està a punt de ploure, però la sensació de córrer amb aquelles vistes, és brutal!. Millor començament, impossible. Anem el Visitor Center i tot seguit a esmorzar.

Tornem a fer bosses i de nou al cotxe per anar en direcció a Kayenta, un poble a 25 minuts del Monument Valley.

De camí anem seguint una de les rutes del parc i parem sovint per a veure l'altre part del Grand Canyon. Però el temps està cada vegada pitjor i la boira va disminuint la visibilitat. Sortim del parc amb una intensa pluja. Qui ho havia de dir!!!. Quina llàstima marxar així!!. Mira que sempre ens ho havíem imaginat com un lloc desèrtic i amb sol cada dia... i hem enganxat dos dies de núvols.

Sort que ho arreglem arribant amb sol a Kayenta. Fem el check in a l'hotel i ens acostem al Monument Valley (sense entrar al parc) a fer unes fotos i gaudir de la posta de sol. El paratge torna a ser impressionant i, altra vegada, és un espai que hem vist moltes vegades a les pel·lícules.

El trajecte en cotxe entre el Grand Canyon N.P. i Kayenta és de 130 milles (2 hores i 11 minuts de conducció).

^top

Dia 14: KAYENTA - PAGE

Ens llevem d'hora per anar per a visitar el Monument Valley amb els primers raigs de sol. Per dins és molt bonic, aquestes estranyes muntanyes al mig de terra vermella, però no ens impressiona tant com la tarda anterior. Comencem a notar el cansament del viatge.

Monument Valley
Monument Valley

Tornem a la carretera i arribem a la població de Page. Fa molta calor i fem picnic al llac Powell.

Anem a l'hotel a les 3pm, el dia que arribem més d'hora a l'hotel. En aquesta ocasió es tracta del Best Western. Val la pena, és un hotel fantàstic, amb habitacions grans i parquet, amb piscina i amb bones vistes, etc.

L'aprofitem molt descansant, passant una estona a la piscina i al jacuzzi i sopant a l'habitació relaxadament. Demà toca matinar de nou per anar a veure l'Antelope Canyon.

El trajecte en cotxe entre Kayenta i Page és de 100 milles (1 hora i 36 minuts de conducció).

^top

Dia 15: PAGE - ANTELOPE CANYON N.P. - PAGE - PANGUITCH

Desperto l'Anna i anem cap al territori navajo a reservar la visita a l'Antelope Canyon. Es pot fer per agència o directament allà. Decidim fer-ho directament perquè no es quedi diners cap intermediari.

Formes i colors en l'Antelope Canyon N.P.
Formes i colors en l'Antelope Canyon N.P.

Tornem a esmorzar i a gaudir de l'hotel. Ja fa molta calor i abans de visitar l'Antelope fem una banyadeta exprés en el llac Powell, un immens embassament artificial imitant l'aspecte de natural que té una superfície de 658 km2. Ens refresquem una mica.

Entrem i sortim, ja que en un tres i no res ja som damunt la part de darrera d'un 4x4 com burros per a fer la visita al parc.

L'Antelope Canyon N.P. és impressionant, per les capritxoses formes de les roques d'aquest canyó, així com els colors i els jocs de llum que crea el sol. Però hi ha massa gent. De tant mirar amunt agafem una mica de torticolis.

De tornada del parc, dinem al llac Powell el nostre menú habitual (amanideta amb enciam, tomàquet xerry i formatge), fem un banyet i cap al cotxe de nou, en direcció a Panguitch.

De nou el paisatge torna a canviar de gran manera. Deixem el desert i ens endinsem en una zona amb grans extensions de verd.

Panguitch és un poble petit i amb un carrer autèntic. Res més. És un lloc de parada per anar al Bryce Canyon.

El motel que agafem aquest cop és cutre, però per a dormir ja va ens va bé.

El trajecte en cotxe de Page a Panguitch és de 120 milles (2 hores i 29 minuts de conducció).

^top

Dia 16: PANGUITCH - BRYCE CANYON N.P. - ZION N.P. - SAINT GEORGE

Avui ens llevem a les 7 del matí per a córrer abans d'esmorzar. Fa un fred que pela. Estem a 6 graus!! Quins canvis de temps, d'horari i d'hotel. I de paisatges!. Quin viatge més canviant.

Dutxa, check out i, abans de visitar el Bryce Canyon, esmorzar de forquilla i ganivet en un bar autèntic ianqui.

Bryce Canyon N.P.
Bryce Canyon N.P.

Anem al Bryce Canyon N.P. i és espectacular. Els colors, les formes de les roques, la combinació de paisatges rocosos i bosc.

Una excursió que es pot fer en una hora i mitja, però que se'ns allarga a tres per la quantitat de fotos que fem. Ens encanta.

Ara fa una calor que espanta. I això que estem a més de 2.000 metres d'alçada. Aquest país és una terra de grans contrastos.

Fem una visita final al parc i de nou al cotxe a fer 3 horetes més. Ara anem cap a Saint George. Aquesta ciutat no té res, però dormirem aquí per no anar directament a Las Vegas.

Passem pel mig del Zion National Park. No parem, estem saturats de parcs, però en veiem una part des del cotxe.

Quan sortim del parc comencem a veure zones molt més habitades, centres comercials, ... Ja ens havíem acostumat a veure un poble cada 70 km.

Arribem a Saint George, fem el check in a l'hotel, sopem i anem a fer una volteta.

Saint George és una ciutat de 70.000 habitants i ens sorprén el fet que ho trobem tot tancat. De cop veiem llum en un estadi i ple de cotxes. Són tots aquí!! Fan una festa amb competicions de velocitat de cavalls, rodeo i motocrós. Ianqui total, fa gràcia veure-ho. A l'estadi oneja una bandera gegant, la majoria d'homes van amb barret de cowboy...

El trajecte en cotxe de Panguitch al Bryce Canyon i d'aquí a Saint George, passant pel Zion National Park. és de 170 milles (3 hores de conducció).

^top

Dia 17: SAINT GEORGE - LAS VEGAS

Arribem a la recta final del viatge.

Ens llevem a les 8 del matí i abans d'esmorzar anem a córrer per Saint George. És prou bonic i tranquil. Anem trotant per carrers simples, amb les cases típiques, amb jardinet i porxo. Viuen prou bé. És com si estiguéssim corrent dins una peli.

Esmorzem, nou check out i cap a Las Vegas. Un cop a Las Vegas, i abans d'anar a l'hotel, passem per un mega outlet a comprar roba Levi's. També anem a l'hotel Circus Circus a veure un espectacle.

Deixem maletes al nostre hotel i ens acomiadem del nostre cotxe anant a l'hotel Treasure Island.

Interior de l'hotel Venetian (Las Vegas)
Interior de l'hotel Venetian (Las Vegas)

Ara toca relaxar-nos, així que anem a veure espectacles gratuïts que ofereixen els hotels.

Veiem l'Erupció Volcànica (simples ràfegues de foc i música) de l'hotel Treasure Island i un espectacle de fonts d'aigua de l'hotel Bellagio. Res de l'altre món. És més bonic l'espectacle que fan a les Fonts de Montjuïc de Barcelona.

Estem cansats, fa calor i això de Las Vegas estressa. Anem a sopar a l'hotel Venetian a menjar en un japonès de fast food.

Aquí ens hi sentim prou bé, ja que aquest hotel és el més tranquil de tots. L'ambient de la resta d'hotels és agobiant, amb tantes màquines, soroll, gent, calor a fora, fred dins els hotels...

Aquest és un viatge ple de contrastos!. Quin mal final de viatge, després de veure llocs tant bonics...

El trajecte en cotxe de Saint George a Las Vegas és de 124 milles (2 hores de conducció).

^top

Dia 18: LAS VEGAS

Ens llevem i anem directament al gimnàs. Després de suar una mica marxem cal a l'Strip. I comencem fent cafè en un centre comercial i després a visitar hotels. Aquí, a Las Vegas, no es pot fer res més!!!.

Entrem a l'hotel Luxor i és impressionant. Tornem a mirar hotels i anem al New York New York. Molt freak. Comencen a estar cansats de veure hotels falsos, de cartró pedra, ludòpates fotuts (sobretot dones), dones vestides molt extremes, soroll al carrer, .... Tornen al Venetian a prendre aire i seure.

Agafem el bus per anar al Freemon Street a veure un espectacle de llums que recomana la guia i que comença al cap d'una hora. Però no aguantem més de 20 minuts allà. Això si que és decadent!!.

Borratxos a les 7 de la tarda, una iaia de 70 llargs, amb unes bambes enormes i una pinta d'alcohòlica, intenta moure l'esquelet, nans cardats fent algun espectacle estrany, un home i una dona amb uns pits enormes i vestits de pirates del Carib que es fan fotos amb gent encara més freak, quatre paios vestits dels components de Kiss per fer-s'hi fotos, dos homes joves i musculats sense samarreta deixant-se tocar els pectorals per unes àvies que paguen per fer-ho, noies curtes de roba sobre les barres per intentar atreure la gent...

Això és el downtown, decadència en estat pur. Fugim ràpid d'allà abans de vomitar, com faran molts d'ells al llarg de la nit.

Tornem a l'Strip i sopem en un bar on fan unes hamburgueses molt bones, l'última nit no podia ser de cap altre manera. L'ambient és més agradable.

Tot menjant parlem que ens hem equivocat en aquest final de viatge. Si no tens pressupost per veure els grans espectacles que fan aquí i si no ets molt d'aquestes ciutats, amb quatre hores ja en tens prou a Las Vegas. Potser hagués estat millor conduir hores fins a San Francisco i acabar amb més bon gust de boca el viatge.

^top

Dia 19: LAS VEGAS - tornada a casa

Ens llevem a les 6 del matí. That's all.

Dutxa, maletes i cap a l'aeroport de Las Vegas. Per anar a recepció passem pel casino de l'hotel i a les 6:45 del matí ja hi ha gent tirant monedes a les màquines escurabutxaques, temptant la sort a veure si aquesta és matinera...

La tornada en avió aquesta vegada és en classe turista. Què hi farem!!. Però tenim uns grans records d'aquest gran viatge.

^top
Relat de viatge a Nova Anglaterra i la ciutat de Nova York - David Crivillers i Judith Sánchez [2013]
Relat viatge a l'oest americà: de Las Vegas a San Francisco - David Crivillers i Judith Sánchez [2011]
Relat d'un viatge als Estats Units, de costa a costa - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2011]
ESTATS UNITS - Guia i relat d'un viatge a Nova Anglaterra - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2010]
Guia d'una escapada a Filadèlfia - Albert Pueyo [2010]
Relat d'un viatge a Califòrnia i Las Vegas - Sònia Graupera [2009]
Relat d’un viatge al Quebec, Ontàrio i Nova York - Xavier Almanza i Sílvia Terradas [2008]
Relat d'un viatge a Nova York - Joaquim Pérez [2008]
Fitxa tècnica d'un viatge a Nova York - Raquel Mateo [2007]
Guia turística de Nova York - Alberto Lázaro [2006]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació