Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
eeuu

ESTATS UNITS

Viatge en cotxe entre Chicago i Los Ángeles sense fer la Ruta 66

Data Data viatge: 2009. Publicat el 20/01/2010
2.1 de 5 (127 vots)

Introducció

Aquest és el relat d'un viatge en cotxe entre les ciutats nord-americanes de Chicago i Los Angeles, però sense seguir tota la Ruta 66. Es tracta d'un viatge de poc més d'un mes, en el que la distància recorreguda aproximada en la ruta proposada (veure mapa adjunt) ha estat de 6.500 milles (uns 10.500 km).

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

De l'1 d'agost al 2 de setembre de 2009.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Londres - Chicago
Dia 2: Chicago - Springfield - Saint Louis
Dia 3: Saint Louis - Nashville
Dia 4: Nashville - Memphis
Dia 5: Memphis - Clarksdale - Greenville - Vicksburg
Dia 6: Vicksburg - Natchez - New Orleans
Dia 7: New Orleans
Dia 8: New Orleans - Breaux Bridge - Houston - Austin
Dia 9: Austin
Dia 10: Austin - Gruene - Luling - Lockhart - Helotes - Bandera - Austin
Dia 11: Austin - Fredericksburg - Abilene
Dia 12: Abilene - Amarillo
Dia 13: Amarillo - Palo Duro Canyon - Adrian - Santa Rosa - Santa Fe
Dia 14: Santa Fe - Taos - Taos Pueblo - Los Alamos - Albuquerque
Dia 15: Albuquerque - Acoma Pueblo - Painted Desert and Petrified Forest - Gallup - Holbrook
Dia 16: Holbrook - Winslow - Flagstaff - Sedona - Williams
Dia 17: Williams - Grand Canyon National Park - Tuba City
Dia 18: Tuba City - Monument Valley - Moab
Dia 19: Moab - Arches National Park - Caineville
Dia 20: Cainewille - Capitol Reef National Park - Tropic
Dia 21: Tropic - Bryce Canyon National Park - Las Vegas
Dia 22: Las Vegas - Beatty - Death Valley National Park - Baker
Dia 23: Baker - Boulder City - Hoover Dam - Las Vegas
Dia 24: Las Vegas
Dia 25: Las Vegas - Los Angeles
Dia 26: Los Angeles
Dia 27: Los Angeles - Chicago
Dies 28-31: Chicago
Dia 32: Chicago - Londres
Dia 33: Londres - Barcelona

Despeses del viatge

1.088,88 € (vol BCN - Londres - Chicago - Londres - BCN)
+ 215 € (vol Los Angeles - Chicago)
+ 907 € (lloguer de cotxe)
+ 410 € (gasolina)
+ 1.750 € (motels i hotels)
+ 1.500 € (restaurants, bars, cafès i supermercats)
+ 590 € (excursions i entrades)
+ 311 € (souvenirs altres)
+ 115 € (parkings, metro i taxis)
= 6.886,88 € (total per a 2 persones)

Preu per dia i per persona: 215,22 € (sense vols: 174,47 €).

Diners

Es pot pagar tant amb cash com amb targeta de crèdit. No tenen massa problemes i fins i tot accepten la Visa Electron de dèbit.
Els preus acostumen a estar sense les taxes. I no s'ha d'oblidar la propina en tots els serveis, al voltant d'un 10%.

Transport

El viatge va ser, principalment, en cotxe, que vam llogar amb l'empresa National a través de eAlquilerdecoches. Vam iniciar la ruta a Chicago i vam acabar-la a Los Angeles, on vam deixar el cotxe a l'aeroport i allà mateix vam agafar un vol de tornada a Chicago.

A la ciutat de Chicago ens vam moure amb metro. Tenen unes targetes de metro, les Transit Card, que compres a les estacions i vas recarregant a les màquines, és força car.

Vam entrar (i sortir) dels EUA per Chicago, via Londres, amb un vol de la companyia British Airways. També vam fer un vol domèstic Los Angeles - Chicago amb la companyia American Airways.

Allotjament

En general hem anat a motels de carretera de cadenes (Motel 6, Super 8, La Quinta, Quality Inn, Best Western...). Acostumen a tenir esmorzar, nevera, wifi... per un preu que ronda els 60 US$ la nit, tot i que hi ha molta diversitat. A les grans ciutats és més complicat trobar-ne, si es vol estar cèntric. A Chicago l'allotjament és extremadament car. Nosaltres vam estar a l'Avenue Hotel Chicago, que estava molt bé i ben situat. Érem conscients que el preu era car, però a través de Priceline.com (i el Name your own price) es poden aconseguir autèntiques gangues. Nosaltres vam pagar 107 US$ la nit.

Menjar

En general, fèiem només dos àpats al dia, tenint en compte les racions americanes. Vam comprar-nos una nevera per al cotxe on hi teníem aigua i fruita per anar menjant si no volíem parar. També va bé per poder fer una dieta una mica equilibrada de tant en tant.

Seguretat

Excepte en algunes zones de les grans ciutats (Los Angeles o Chicago), podem dir que el país és segur, tot i que, com a tot arreu quan es va de turista, s'han de prendre certes precaucions.

Clima

A Chicago diuen que hi fa una calor molt humida i moltíssima xafogor. No és el que nosaltres ens vam trobar. A principis d'agost, feia una temperatura agradable, però no calor. A finals d'agost feia fred, vam haver de treure roba gruixuda, tot i que no sembla que sigui l'habitual. A la resta del país, calor, i molta calor cap al sud (Nova Orleans), tot Texas, els parcs naturals (especialment el Death Valley), Las Vegas (sufocant) i Los Angeles.

La millor època per visitar els parcs és la primavera i la tardor, quan ja no fa tanta calor i es poden fer més excursions. A l'estiu, l'opció és llevar-se molt d'hora i aprofitar les hores de menys calor.

Diferència horària amb Espanya

Als Estats Units d'Amèrica hi ha 4 zones horàries (apart d'Alaska i Hawaii), d'est a oest:

Eastern: 6 hores menys
Central: 7 hores menys
Mountain: 8 hores menys
Pacific: 9 hores menys

Guies de viatge

USA, Lonely Planet.
Road trip USA. Cross-Country adventures on America's two-lane highways, de Jamie Jensen, Avalon Travel.
Route 66, Lonely Planet.
Chicago, Time Out.
Chicago's Famous Buildings, de Frank Schulze & Kevin Harrington. The University of Chicago Press.

Altres notes

• Val la pena agafar les revistes amb Motel Discount Coupons que trobareu a les gasolineres (de les interestatals). Van per estats, així que s'ha d'anar mirant a mesura que es canvia d'estat.

• Molts cotxes americans tenen una entrada per connectar el mp3 a la ràdio. Només cal comprar-se un cable i portar la música que vulguis. T'estalvies anar amb els CDs a sobre.

• També és útil anar amb un ordinador a sobre, ja que hi ha molts llocs amb wifi gratis, que et permet anar consultant coses de la ruta i fer reserves sense haver-se de preocupar de trobar internet cafès.

^top

 DIARI DE VIATGE

ILLINOIS / MISSOURI

Chicago. Arribem a l'aeroport de Chicago al vespre, agafem el cotxe de lloguer a l'aeroport i conduïm fins a la ciutat on tenim una reserva per una nit. Allà és important tenir en compte que aparcar el cotxe et pot costar uns 36-48 US$ la nit o tot el dia.

Sopem al Gino's East, tota una institució de la ciutat, per les pizzes de massa gruixuda que triguen 45 minuts en coure!.

L'endemà anem a comprar un mapa i comencem la ruta.

Aquesta primera part del viatge coincideix amb la famosa Ruta 66, et pots anar parant per veure algunes curiositats una mica marcianes que et vas trobant pel camí. Val a dir que majoritàriament l'antiga Ruta 66 fa 30 anys que no existeix i que el seu traçat ha esdevingut la carretera de servei de l'autopista interestatal I-55, quan no ha desaparegut completament. Es manté a molts pobles i ciutats com el carrer principal, per això se la coneix com America's Main Street.

Springfield. Actualment és la capital de l'estat d'Illinois i és famosa, sobretot, per ser la ciutat d'Abraham Lincoln, el primer president republicà dels Estats Units. Es pot visitar casa seva i els carrers dels voltants.

Saint Louis. És la zona metropolitana més gran de l'estat de Missouri. És famós el Gateway Arch, un arc d'acer de 180 metres d'alçada que és la imatge més icònica de Saint Louis. També es pot anar a visitar la fàbrica Budweiser i The Hill, el barri italià. És un bon lloc per quedar-se a dormir, tastar algun restaurant i anar a escoltar música a la nit.

^top

TENNESSEE

Nashville. Depenent de quants dies us vulgueu estar en aquesta ciutat, podeu fer-la més o menys intensament. Potser el més interessant és la nit de Nashville i la música dels night clubs. Però per això, quasi millor allunyar-se del centre més turístic. La visita més imprescindible a Nashville també inclou donar una volta pel District (carrers Broadway, 2nd Ave i 1st Ave) on hi ha la marxa (i neons a la nit) i la música, també és la zona més turística. Per als fans del country canònic, potser visitar el Grand Ole Opry. Per a la música, nosaltres vam optar pel Bluebird Café, un lloc força apartat del centre, però gens turístic. Cada nit toca un tipus de música, a nosaltres ens va tocar un open mic i blues.

Harleys al Natchez Trace Parkway
Harleys al Natchez Trace Parkway

Entre Nashville i Tupelo agafem un tros de l'anomenada Natchez Trace Parkway, una carretera gestionada per l'organisme dels National Parks que commemora un camí antic que connectava el sud del riu Mississippi, a través d'Alabama fins a l'actual Tennessee. És d'una extraordinària bellesa i es pot explorar senzillament amb cotxe, però també caminant, amb bici, a cavall... Diuen que val la pena agafar-lo ben bé des del principi per poder passar el pont que hi ha a l'alçada de Franklin. Nosaltres no ho fem, l'agafem a l'alçada de Leipers Fork, un petit poblet molt bonic. També ens expliquen que al poble, a la gasolinera, que també és colmado i restaurant, s'hi menja molt bé.

Durant el camí val la pena parar-se a algun dels múltiples Visitor Center, ja que hi ha gent molt amable (són voluntaris), et donen molta informació i mapes útils. Fins i tot, cafè i galetes i pots estar una estona fent-la petar amb ells.

També ens avisen que s'ha d'anar en compte amb la velocitat perquè els Rangers són molt estrictes i fàcilment posen multes. Això també és útil perquè hi ha animals que se't tiren a la carretera sense miraments (ho podem confirmar!!).

De Tupelo ens n'anem fins a Memphis.

Memphis. Cal visitar el Sun Studio (tours de 40 minuts) i la zona dels bars amb música en viu del carrer Beale a la nit.

Un lloc per sopar recomanable és el Rendezvous. Hi ha força cua, però val la pena esperar al bar amb una cervesa a la mà per tastar les pork ribs molt condimentades que hi donen.

També visitem el Civil Rights Museum, que està situat al motel on van assassinar el Martin Luther King. L'exposició de la història del moviment dels drets civils és exhaustiva i aclaridora, potser la part que documenta l'assassinat és una mica més prescindible. Prop del museu hi ha l'Arcade Cafe, un lloc per esmorzar o dinar molt autèntic.

Després anem a Graceland, la casa de l'Elvis Presley. Tot i semblar una versió amb tupé de Disneylandia i sense ser uns fans de The King es pot disfrutar enormement de la visita, per la seva vessant delirant i de Meca d'una cultura de masses. Nosaltres agafem el tour bàsic, que t'ensenya la mansió amb una audioguia, però també hi ha un museu dels seus cotxes, dels seus avions, de quan va fer el servei militar...

Per anar de Memphis a Vicksburg, on passem la nit, optem per una carretereta que passa al costat del riu Mississippi. Pel camí, parem a Clarksdale. Val la pena passar-hi, fer gasolina i veure el downtown. És un poble quedat en el passat i una mica rundown (atrotinat), però interessant. Aquesta és l'Amèrica profunda i negra de plantacions de cotó, blues i el gran riu.

Passat Clarksdale agafem la carretera 1, que és la que passa més a prop del Mississippi. No es veu el riu, però és bonic el canvi de vegetació i els pobles (més aviat, cases disperses) que et vas trobant.

^top

MISSISSIPPI

Vicksburg. La ciutat de Vicksburg té unes quantes mansions colonials que cal passar a veure. Moltes són B&B's, així que potser són una opció interessant d'allotjament (encara que probablement no gaire barata).

Entre Vicksburg i Natchez tornem a agafar l'últim tros del Natchez Trace Parkway fins a Natchez. Pel camí parem a Port Gibson i a Fayette, per veure les mansions.

Natchez. També cal visitar les anomenades Antebellum Mansions. Nosaltres visitem la Longwood, una de les més famoses. S'ha de fer una visita guiada per la casa que dura 30 minuts.

^top

LOUISIANA

Sortint de Natchez agafem la ruta 61 cap al sud i parem a St. Francisville a dinar al famós Magnolia Café per menjar els típics Po-Boys (entrepans típics). En aquest cafè hi toquen música en viu a la nit i tenen un programa que té molt bona pinta.

Continuem resseguint el riu Mississippi fins arribar a New Orleans.

New Orleans. A New Orleans ens allotgem a l'hotel Melrose Mansion. No està al French Quarter, però no està lluny i tampoc està malament no estar ben bé al rovell de l'ou. Les habitacions estan bé, amples i amb decoració antiga i el pàrquing de l'hotel és opcional, però recomanable si no vols que se te l'emporti la grua (es paga a part).

New Orleans, el French Quarter
New Orleans, el French Quarter

La visita nocturna a New Orleans implica passejar-se pel French Quarter i Bourbon Street, el típic carrer turístic de música, marxa i prostitució. Però si us interessa realment palpar què es porta ara i la música que escolta la gent de la ciutat, millor anar cap a la zona de Frenchmen St. No és lluny i també s'hi pot arribar caminant, tampoc hi ha turistes.

Al matí també us podeu passejar pel French Quarter, prendre uns beignets i un café au lait al Café du Monde (un clàssic de la ciutat) i continuar pel French Market.

També cal aprofitar per visitar alguna plantació. Nosaltres vam anar a la Laura Plantation, la típica plantació de canya de sucre, però n'hi ha moltes més. El riu en aquesta zona és d'unes dimensions impressionants i el paisatge combina sorprenentment els camps de canya de sucre, pobles on viu població eminentment negra descendent dels esclaus de les plantacions, grans ponts de ferro damunt del riu i uns gegantins complexes petroquímics.

Us recomanem anar a sopar al modern Cochon freqüentat per locals, on ofereixen típic menú Cajun, amb un aire desenfadat (també us recomanem reservar, encara que no és indispensable).

Per la zona de New Orleans i el Cajun Country també es pot per un tour pels aiguamolls. Nosaltres agafem el tour de McGee's Landing, que dura unes 2 hores en barca per canals de l'Atchafalaya Basin i es poden veure caimans i altres bèsties típiques dels manglars.

Després seguim amb el cotxe cap a Texas. Abans, però, parem a Beaux Bridge al Café des Amis, un lloc típic de menjar Cajun, realment bo.

^top

TEXAS

Austin. Aquesta ciutat no té res a veure amb la resta de Texas: la gent és més moderna, alternativa i progressista. Aquí ens hi estem un parell de dies i ens serveix de base d'operacions per anar als poblets típics texans dels voltants i també per fer alguna visita als outlets!.

Apart d'això, es poden anar a veure els rat penats que hi ha sota el pont de South Congress Ave, just abans de pondre's el sol i és imprescindible passejar-se per la zona de SoCo, lo més cool de la ciutat.

Nosaltres també vam anar a Barton Springs, unes piscines naturals d'allò més refrescants per suportar la calor sufocant de l'estiu.

Per dormir, a l'Austin Motel. Les habitacions potser són una mica més cares i petites, però el lloc val molt la pena. Té piscina, cosa que en aquesta època s'agraeix.

Per menjar, destacaríem el Tex-Mex Polvo's que, al contrari del que el seu nom indica, no és gens car, però sí que és de cuina tex-mex. No us perdeu les margarites (frozen o on the rocks), fantàstiques! També us recomanem el South Congress Cafe, un lloc més fi i molt bo. I les caravanes que hi ha a la zona del SoCo, on es pot menjar alguna cosa, prendre un gelat o un cupcake veient tota la modernitat d'Austin passar per allà.

A Austin també es pot anar a escoltar música en viu. Nosaltres vam explorar el Continental Club, un dia de country i ball, no us ho perdeu, la pista queda petita, tots els cowboys (amb barret i botes!) volen ballar!!!. És un veritable Honky-tonk.

Gruene - Luling - Lockhart - Helotes - Bandera. Són els típics pobles de l'oest del cinturó d'Austin. Són pobles recomanats per la guia Lonely Planet i altres guies, però francament s'emocionen una mica presentant-los com típics pobles cowboys. Sembla que t'hagis de trobar els cavalls aparcats a la porta, però no és ben bé així. Són una mica decepcionants per lo molt turístics que són.

Per dinar, recomanem (imprescindible) anar a menjar una barbacoa autèntica. En fan a Luling, al BBQ City Market, que és on vam anar nosaltres, però també a Lockhart, al Kreuz Market i al Smitty's. Consisteix en carn fumada cuita molt poc a poc que resulta extraordinària. Cal menjar brisket (pit de vedella), ribs (de porc) i sausage, amb una salsa que et donen. La gent també es demana pa (de motlle), pickles, formatge, patates chips i amanida de patata i es fan una espècie d'entrepà amb la carn. Però per a estómacs petits, l'important és deixar espai per a la carn. És molt autèntic i no sembla que hi hagi gaires turistes. Cal arribar entre les 12h i 13h si vols compartir el moment amb els locals. Per cert, aquí no hi ha ni plats ni coberts. Et donen un paper i amb les mans!!!. Si us voleu ambientar, llegiu l'article d'Enric González al diari El País del dia 8/2/09: Lo mejor que le puede ocurrir a un trozo de carne.

Des d'Austin, continuem la ruta amb l'objectiu d'arribar a Amarillo i allà reprendre un tros de la ruta 66 cap a l'oest.

Fent camí per Texas
Fent camí per Texas

Fredericksburg. De camí trobem aquest poble on s'hi nota el passat alemany en els noms dels llocs i dels carrers, i la quantitat de biergatens i gasthaus que hi ha. La Main street no està mal, les cases són de pedra i està plena de cases d'antiques i uns quants llocs per als turistes.

Des d'allà anem fins a Junction i allà agafem la carretera 83 cap al nord, seguint la ruta anomenada Road to nowhere (nom prou descriptiu) del nostre llibre de rutes de Jamie Jensen.

Els pobles que anem trobant a la carretera 83 havien estat força rics i poblats. Era una zona rica agrícola, amb molta gent treballant-hi. Ara es nota la despoblació per la mecanització de l'agricultura. Es nota que eren pobles amb un cert esplendor, grans, que estan en clara crisi, moltes botigues tancades i nombrosos edificis a punt de ruïna. Francament, més interessant pel seu destí tràgic que no els pobles del dia anterior.

Abilene. Fem parada tècnica per dormir. No és una ciutat que tingui gran cosa per visitar. Destacaríem, potser, que és el centre (el buckle) de l'anomenat Bible Belt i, per tant, trobareu una església a cada cantonada i dues recomanacions: aneu a sopar al Joe Allen's bbq, i mengeu-vos un Ribeye steak, un bon tros de carn de vedella, la millor que hem menjat mai!!! (es tria la carn no per la llargada sinó per les polzades de gruix del tall). I és divertit anar al Drive-in theatre: cine a l'aire lliure amb el cotxe (hi ha bar perquè us pogueu demanar les vostres hamburgueses i menjar-vos-les al cotxe!). Fan doble sessió amb dues pantalles. En general, pel·lícules comercials, però l'experiència s'ho val, hi ha més pobles a la ruta que tenen aquest cinemes, però cada vegada en queden menys i costa una mica trobar-los oberts perquè només fan pelis un parell o tres dies a la setmana. Es pot mirar per internet.

L'endemà continuem cap al nord seguint la ruta del no-res. Aquesta vegada, però, la fem a la nostra manera, ja que sembla que més o menys és bastant igual. Anem per la 83 fins a Guthrie i allà ens desviem fins a la 70, ja que al mapa està marcada com a Scenic Highway, fins a Amarillo. La ruta resulta molt xula: el paisatge va canviant i anem veient cavalls i vaques. Passem un parell de canyons i rius vermells molt bonics.

Amarillo. Poca cosa a destacar, més que és la ciutat on hi ha el Texan BBQ, el lloc on si et menges un bistec de 2 kg amb side dishes en una hora te'l regalen (si no, val 55 US$).

Palo Duro Canyon State Park. És el segon canyó més gran dels EUA, tot i que no és Parc nacional. És un paisatge molt bonic, on es poden fer moltes excursions i anar amb cavall. Nosaltres fem una ruta amb els de l'Old West Stables, una experiència divertida i fàcil per sentir-se com un cowboy o cowgirl durant una horeta.

Adrian. Marca el punt intermig de la ruta 66 entre Chicago i Los Angeles, tot i que no hi ha acord sobre el tema. Hi ha el famós Midpoint Cafe (el típic cafè americà), on pots menjar sanvitxos, hamburgueses i uns pastissos casolans, i també comprar souvenirs.

^top

NEW MEXICO

A New Mexico s'ha d'endarrerir el rellotge una hora. Des d'Adrian anem seguint la ruta 66 fins a Santa Rosa. Aquesta part de la ruta és interessant perquè vas seguint pobles que havien estat punts importants de la ruta als anys 30 i 40, amb moltes gasolineres i molts motels, ara tots abandonats. És realment curiós. També hi ha parts on la carretera ha desaparegut o no està asfaltada.

Cases de fang a Taos Pueblo
Cases de fang a Taos Pueblo

Santa Fe. És un poble fet de cases d'estil nadiu americà, bonic però una mica turístic. Moltes galeries i botiguetes per a comprar. Aquí recomanem anar a dinar o sopar al Café Pasqual's, menjar mexicà amb un toc sofisticat, a la zona vella de la ciutat, tota una institució.

Taos - Taos Pueblo - Los Alamos. Taos és un poblet que està per les muntanyes al nord de Santa Fe. Les carreteres que hi arriben són realment boniques. És una mica per l'estil de Santa Fe, amb cases d'estil nadiu i moltes galeries d'art.

Des d'allà s'ha d'agafar un desviament per anar a visitar Taos Pueblo, un poble on hi viuen encara indis americans, en cases de fang, que es pot visitar i tenir una impressió de com vivien aquests pobles abans de l'arribada dels europeus (espanyols).

La carretera cap a Los Alamos és molt bonica. Al poble hi ha l'observatori de la bomba nuclear, encara que no es pot visitar res perquè es un centre de recerca de màxima seguretat.

Albuquerque. La zona de la Ruta 66 és molt xula i el poble antic és com moltes de les ciutats de New Mexico, cases de fang quadrades i de color marró, al voltant d'un zócalo, una plaça quadrada estil mexicà.

Acoma Pueblo. És un poble típic indi al damunt d'una muntanyeta amb un paisatge impagable, que es conserva molt bé però on ja no hi viu ningú. Es pot visitar en tours guiats. El poble està bé, però el tour es fa excessivament llarg.

^top

ARIZONA

Aquí també s'ha d'endarrerir el rellotge una hora.

Santa Fe. És un poble fet de cases d'estil nadiu americà, bonic però una mica turístic. Moltes galeries i botiguetes per a comprar. Aquí recomanem anar a dinar o sopar al Café Pasqual's, menjar mexicà amb un toc sofisticat, a la zona vella de la ciutat, , tota una institució.

Muntanyes de colors al Painted desert
Muntanyes de colors al Painted desert

Petrified Forest National Park. Potser és poc conegut, però és un dels més bonics i curiosos que hem vist. Comprèn dues zones força diferents: el Painted Desert, un desert de colors preciós, que està més a prop de l'accés nord al parc, i el Petrified Forest, un altre desert on s'hi troben milers de troncs d'arbres prehistòrics petrificats, tot i sonar avorrit, són molt espectaculars. Aquesta part és més propera a l'accés sud del parc.

Flagstaff. És un poble universitari que es visita ràpid, però val la pena, és molt animat, amb bars i terrasses per prendre-hi algo. A Flagstaff, base d'operacions d'esports d'aventura als parcs dels voltants, és un bon lloc per comprar-hi material d'excursionisme.

Recomanem anar a menjar o simplement a beure una cervesa a la Flagstaff Brewing Company, on fan la seva pròpia cervesa. Nosaltres vam trobar-hi música en directe al sol de la tarda.

Des d'allà us podeu arribar a la zona de Sedona, al cor del Coconino Forest. Podeu baixar a la zona del riu o continuar més avall i fer alguna excursió. Val la pena anar a buscar un mapa a l'oficina de turisme de Sedona perquè us recomanin alguna excursioneta per fer.

Williams. Podeu fer-hi una visita ràpida, és un poblet curiós. I és una bona base on dormir i l'endemà arribar-vos al Grand Canyon (heu de comptar una hora llarga de cotxe).

Per cert, si teniu intenció de visitar uns quants parcs nacionals al llarg del viatge val la pena comprar un passi anual, el qual us dura tot un any per tots els parcs nacionals (el preu és per cotxe) i no és personal, li podeu regalar a algun amic que hi vagi al llarg d'aquell any. Costa 80 US$ i el podeu comprar al Visitor Centre de Williams i així no caldrà que feu la cua al Grand Canyon.

Grand Canyon National Park. A l'estiu acostuma a estar bastant ple de gent, així que és recomanable anar-hi d'hora i fóra bo evitar el cap de setmana. El problema és que hi ha unes zones on només s'hi arriba en autobús públic (gratuït) o bé a peu. Amb la calor a vegades no ve gens de gust de caminar, però pots arribar a fer hores de cua esperant l'autobús.

Nosaltres, farts de les cues, fem gran part de la zona del Hermits Drive a peu. Els camins estan molt cuidats i no són difícils, i caminant hi ha poca gent. Si s'arriba al matí és millor començar per la ruta Hermits, ja que la llum del sol il·lumina millor aquesta banda i a la tarda la zona del Desert View.

Dinem a l'hotel El Tovar, molt recomanat a totes les guies. Segurament és el restaurant amb la millor vista, però tampoc és que estiguis al costat del penya-segat. El menjar està força bé. Al migdia no agafen reserves, cal arribar d'hora.

A la tarda abordem la zona del Desert View drive. Primer anem fins al Kaibab trail i l'agafem per fer una excursioneta d'un parell d'hores fins el Aah Ooh Point. És prou eloqüent el seu nom: des d'allà tens una bona vista tant d'una banda com de l'altra. I fins i tot una bona posta de sol!. Després anem al Hopi point i ja tornem a buscar el cotxe per sortir per la banda est del parc cap a Cameron. Pel camí encara hi ha uns quants viewpoints. El que val més la pena és l'últim: el Desert View.

De camí cap a Cameron i Tuba City val molt la pena la carretera, preciosa, entre diferents canyons. Estem a la reserva Navajo i, per tant, aquí s'ha de tornar a avançar el rellotge. Dormim al Quality Inn de Tuba City, per un preu astronòmic, després de fer molts quilòmetres per trobar lloc. Cal dir que per visitar la zona del Monument Valley, tot sortint del Grand Canyon, us recomanem moltíssim fer una reserva d'hotel/motel, perquè a Tuba City només n'hi ha un i a Kayenta tres, i s'omplen molt ràpid. Els preus estan pels núvols.

^top

UTAH

Monument Valley. La típica imatge de Marlboro, aquí s'hi va rodar La diligencia. Es visita en cotxe privat, per una carretera sense asfaltar. També es poden fer tours guiats, però no ho recomanem ja que acabareu ben empolsegats (la gent que els feia portava cara de no passar-ho del tot bé). És una visita xula, però una mica turística. Però a mesura que s'avança hi ha menys cotxes.

La carretera del Monument Valley a Moab és molt bonica.

Moab. És un bon lloc per dormir abans d'anar a l'Arches National Park. És un poble amb força vida i molt d'ambient d'excursionista i esports a l'aire lliure (està entre tres parcs nacionals on s'hi practiquen esports d'hivern i d'estiu).

Recomanem anar a esmorzar al Jailhouse Café (101 N Main St), un lloc car, però molt recomanable, on només hi fan esmorzars americans a una antiga presó / oficina de correus que sembla de joguina. També recomanem dinar o sopar a la Moab Brewery, amb una carta abundant de cerveses i sandvitxos, hamburgueses i talls de carn de totes les formes i colors, i a l'Eddie McStiff (plats de pasta, amanides i sandvitxos abundants).

Arches National Park. Aquest parc està ple d'arcs de pedra creats de forma natural per l'erosió. Es pot fer en cotxe principalment, però si es volen veure els arcs bé i de prop cal caminar una mica. Hi ha algunes excursions que no són difícils. Cal fer-ho d'hora perquè la calor apreta.

Capitol Reef National Park. Es pot dormir a Caineville, per estar a prop per entrar d'hora al parc l'endemà. Recomanem arribar realment per poder fer alguna excursió quan encara no fa molta calor. Nosaltres fem la del Grand Wash: és fàcil, plana i bonica, va pel mig del riu, entre parets altíssimes de pedra. I quan ja fa massa calor, es pot agafar el cotxe i fer algunes rutes recomanades com a Scenic Drives.

Nosaltres agafem la carretera en direcció a Escalante i agafem la Burr Drive. Té un tros asfaltat, però després és una pista de terra que està prou bé. Et porta fins al centre del Reef, es veu perfectament els efectes de la falla, la qual té unes dimensions descomunals.

Conduïm en direcció el Bryce Canyon, la carretera també val molt la pena.

Bryce Canyon National Park
Bryce Canyon National Park

Bryce Canyon National Park. Dormim al poble de Tropic, just a les portes del d'aquest parc. En aquest poble, com que hi ha poca oferta, també els preus són alts, però no hem tingut problemes per trobar lloc sense reserva.

El de Bryce Canyon és un dels parcs més espectaculars. Nosaltres decidim fer una ruta a cavall/mula, per poder veure'l més a fons.

La visita consisteix en baixar el canyó, quelcom que hom no faria a peu perquè fa molta calor i és una excursió dura. Va bé posar-se crema, pantalons llargs, barret (imprescindible) i la càmera ben protegida perquè hi ha molta pols (molta). La visita val realment la pena, el canyó és un dels millors que hem vist, és molt xulo, i l'experiència de la mula és gratificant, una vegada superat l'ensurt de caminar damunt de la bèstia i a tocar dels penya-segats

Recomanem anar a dinar, sortint del Bryce Canyon, al restaurant Bryce Canyon Pines. És un cafè com tots els altres, però tenen pastissos casolans, boníssims!.

^top

NEVADA

Las Vegas. En aquesta ciutat està clarament separada la zona vella, el downtown, de la nova, l'Strip. S'han de veure les dues, però important, anar a dormir a la zona nova. Us podeu allotjar en qualsevol dels hotels-casino de l'Strip. Normalment, tenen ofertes si t'hi estàs més d'una nit i entre setmana, encara que no són barats i el self-parking és gratuït a tots els hotels. Nosaltres ens allotgem en el Treasure Island, que està força bé i amb un preu bastant ajustat i força ben situat.

De la zona vella no us perdeu Fremont Street i els voltants. I de la nova, els hotels-casino i les seves excentricitats, al llarg de l'Strip: la Stratosphere Tower, el Wynn i el seu bosc artificial, el Treasure Island i les seves sirenes, el Mirage i el seu volcà, el Venetian, una autèntica rèplica de Venècia, l'immens Caesar's Palace, el Bellagio, el New York, el Paris, el MGM Grand, el Luxor, el Mandalay Bay... I a la nit anar a jugar o a veure jugar a qualsevol dels casinos.

Amb un dia (i menys fins i tot) es pot veure la ciutat, però si voleu aprofitar l'habitació de l'hotel, sortir de nit fins tard, banyar-vos a la piscina i fins i tot passar-vos el dia comprant als outlets, la visita es pot allargar tant com vulgueu!.

A Las Vegas resulta difícil menjar bé i a un preu raonable. Per aconseguir-ho, millor allunyar-se una mica de l'Strip. Nosaltres vam provar el restaurant tailandès Thai Spice, una mica apartat de l'Strip, però molt bo.

I, si teniu sort potser coincidiu amb un espectacle de música, teatre o d'algun humorista famós... Però sempre us quedarà el Circ du Soleil, que té uns 7 espectacles diferents a tota la ciutat. No seria estrany que el vostre hotel us fes una oferta per anar-hi.

^top

CALIFORNIA

Aquí, una vegada més, hem d'endarrerir el rellotge una hora.

Death Valley National Park. És un parc on a l'estiu s'hi ha arribat a registrar la temperatura més alta de tot el país. Per això, possiblement a l'estiu us serà impossible fer cap excursió, ni quasi sortir del cotxe. No obstant, val molt la pena pels paisatges lunars i per les seves enormes dimensions, el mar de sal, les coloracions de les roques, els volcans, etc.

Hoover Dam. Com que tenim temps, aprofitem per visitar la Hoover Dam, la presa que va fer possible el creixement d'una ciutat com Las Vegas enmig d'un desert. Sembla una visita típica dels americans i està molt ple.

Los Angeles. És difícil triar hotel/motel, perquè no són barats i no hi ha un centre des d'on sigui pràctic moure's a la resta de zones. En el fons és bastant igual on us allotgeu, hi ha autopistes per tot arreu i de totes formes haureu d'agafar el cotxe. Això sí, heu de tenir en compte que és fàcil trobar-se ficat en algun embús de tràfic en algun moment del dia, tot i els 6 carrils per sentit d'alguna de les autopistes.

A Los Angeles hi ha diversos punts per visitar. Especialment si us agraden el cine i les sèries dels Estats Units us semblarà que sou enmig d'un rodatge. D'entrada, tota la zona de Hollywood: el passeig de les estrelles, el Kodak Theatre, el Capitan Theatre i el Chinese Theatre, on hi ha les mans de les estrelles gravades a terra.

Si voleu anar a veure el Hollywood Sign (el famós i enorme rètol de lletres blanques a la muntanya) us anirà bé visitar la pàgina web hollywoodsign.org, la qual té informació sobre el símbol i els millors llocs per a veure'l. Nosaltres agafem Beachwood Canyon cap amunt i es veu força bé.

També podeu visitar Santa Monica i el Third Street Promenade. I després acostar-vos a Venice, caminar pel Broadwalk un ratet al costat de la platja i mullar-vos els peus en l'aigua gelada. Aquí es nota la brisa marina i, a diferència de la resta de la ciutat, no fa calor.

A Santa Monica, recomanem dos llocs per anar a menjar: el Wahoo's fish tacos, tota una institució a Los Angeles (de fet, és una cadena i hi ha sucursals a tota la ciutat). Per altra banda us recomanem (millor per dinar) el Lobster, davant del Santa Monica Pier (imprescindible trucar per reservar). La situació és espectacular, però de dia les vistes s'aprecien amb tot el seu esplendor. La llagosta és excel·lent, encara que no és barata!.

També podeu visitar el Getty Center Museum, que val la pena, no tant per les exposicions sinó per l'edifici i per les vistes de la ciutat.

I un últim punt important de la ciutat és el Downtown. Aprofiteu per anar-hi cap al tard, quan els treballadors ja han marxat, però encara hi ha claror, així podreu aparcar més fàcilment i sense pagar. Aquí podeu visitar la Pershing Square, el Walt Disney Arts Centre del Frank Gehry, el Fine Arts Museum, la Cathedral of Our Lady of the Angels de Moneo, la zona del Pueblo de Los Angeles i la Union Station, el Bradbury Building i el Farmer's Market, el Jewelery district, el Fashion district i Chinatown.

Per menjar per la zona del Downtown hem anat al Pete's Cafe & Bar (a Main amb 4th St), un lloc per dinar força bo i bé de preu. Però us recomanem especialment apropar-vos a Little Tokio i anar a menjar sushi a qualsevol dels restaurants que hi ha entre aquells dos carrers. Nosaltres hem menjat excel·lent peix a l'Oomasa, que sembla sortit directament de Tòkio, tant pels cambrers i el menjar com per la clientela, tots japonesos.

Si voleu unes bones vistes de la ciutat, també podeu fer el famós Mullholland Drive.

^top

ILLINOIS

Chicago. Evidentment, en aquesta ciutat hi ha molt per veure. Si us agrada l'arquitectura us recomanem comprar-vos una guia d'edificis de la ciutat i passejar-vos pel Loop: hi ha un munt d'edificis singulars.

També cal visitar el Millennium Park i el Grand Park. A l'estiu hi fan concerts a l'aire lliure. De museus també n'hi ha per cansar-s'hi. Nosaltres optem per l'Art Institute of Chicago, per a veure l'art americà dels segles XIX, XX i XXI.

La Hancock tower des del Lakefront trail
La Hancock tower des del Lakefront trail

Per unes vistes de la ciutat des de les altures proposem la Hancock tower des del seu pis número 96. També es pot anar a la famosa Sears Tower, més alta, però la Hancock té unes vistes millors, ja que està al costat del llac.

Nosaltres també vam fer la visita a la Farnsworth House, del Mies van der Rohe. Està a les afores de la ciutat i s'ha de reservar anticipadament la visita guiada, la qual dura 1 hora. I ens hem acostat a l'Oak Park a veures les cases del Frank Lloyd Wright.

És agradable caminar o llogar una bici pel Lakefront Trail i, si el temps acompanya, fins i tot banyar-se a les platges que donen al llac.

I una atracció indispensable és anar a veure un partit de beisbol dels Cubs al Wrigley Field. Encara que sovint perden, l'experiència s'ho val i els hotdogs amb ceba, fantàstics!. Podeu comprar les entrades per internet i anar-les a buscar directament abans d'entrar.

Per últim, menjar, com moltes altres coses en aquesta ciutat, no és barat. De llocs destacables per menjar us diríem el Miller's Pub, un pub molt animat a la zona del Loop per menjar una hambuguesa o un bon tros de carn, i també amanides. Tampoc us heu de perdre el famós Gino's East i les seves pizzes gruixudes amb salsitxa i formatge. I si el que voleu és tastar un Angus beef steak de Chicago podeu anar al 437 Rush, però també n'hi ha d'altres.

Ens diuen que la zona hip de la ciutat per anar a sopar i prendre una copa està ara a Bucktown i Wicker Park, tot al llarg de Damen Ave. Nosaltres sopem al Duchamp, però n'hi ha molts amb bona pinta.

Un dels millors llocs on hem anat a sopar és al Sola, al barri de North Center. És un restaurant que es diu hawaià i per això nosaltres ens esperàvem un menú més aviat tropical, però ens hem trobat amb quelcom que es podria anomenar New American cuisine!

Finalment, ens sembla que als Estats Units hom no s'ha de perdre un bon esmorzar o un brunch de diumenge. Nosaltres hem tastat el Breakfast Club.

^top
Viatjant 19 dies per la costa oest dels Estats Units - Anna Pinsach & Martí López [2014]
Relat de viatge a Nova Anglaterra i la ciutat de Nova York - David Crivillers i Judith Sánchez [2013]
Relat viatge a l'oest americà: de Las Vegas a San Francisco - David Crivillers i Judith Sánchez [2011]
Relat d'un viatge als Estats Units, de costa a costa - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2011]
Guia d'una escapada a Filadèlfia - Albert Pueyo [2010]
ESTATS UNITS - Guia i relat d'un viatge a Nova Anglaterra - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2010]
Relat d'un viatge a Califòrnia i Las Vegas - Sònia Graupera [2009]
Relat d’un viatge al Quebec, Ontàrio i Nova York - Xavier Almanza i Sílvia Terradas [2008]
Relat d'un viatge a Nova York - Joaquim Pérez [2008]
Fitxa tècnica d'un viatge a Nova York - Raquel Mateo [2007]
Guia turística de Nova York - Alberto Lázaro [2006]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació