Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
eeuu

ESTATS UNITS

Diari de viatge als parcs nacionals de l'oest d'Estats Units i Hawaiï

Data Data viatge: 2005. Publicat el 12/06/2007
2.5 de 5 (154 vots)

Introducció

No cal gaire presentació per l'anomenat país de les oportunitats o, si ens posem a pensar-ho millor, de les contrarietats. Estats Units és un gran país amb més de 288 milions d'habitants distribuïts en 50 estats que ocupen més de nou milions de quilòmetres quadrats. Ser tan gran té avantatges i inconvenients pel viatger que, això sí, tindrà espai per poder crear la seva pròpia aventura.

Els diferents accidents geològics, la varietat de paisatges, la climatologia, el caràcter de la gent... fa que en parlar de l'oest, l'est, el centre o el sud del país pugui tenir tantes diferències i matisos com si parléssim de diferents països europeus. No esmentarem la seva història que, tot i que relativament recent comparada amb el vell continent europeu, no deixa d'estar plena d'episodis de digne menció, la política, els conflictes amb els països veïns, els interessos econòmics... Nosaltres vàrem triar l'oest dels Estats Units i Hawaiï perquè eren el lloc ideal per complir el nostre somni. Ens assegurava llibertat per recórrer paisatges extraordinaris i construir el nostre propi camí.

Els estats de l'oest dels Estats Units permeten viure els mites de l'altra cantó de l'Atlàntic a través de grans extensions de terreny amb espectaculars paisatges (les carreteres inacabables i les grans extensions de terra deserta, els grans camions, les Harley...) gaudint del contacte directe amb la natura en els primers parcs nacionals creats al planeta que, tot i la pressió de la societat, conserven el seu encant gràcies al treball conservacionista dels qui encara creuen que l'home hi és un convidat. Tot i que hi ha parcs amb gran afluència de visitants encara podem trobar-hi tranquil·litat, descans i agradable activitat a l'aire lliure. La informació que es facilita en els parcs naturals és completíssima i permet gaudir del contacte directe amb la natura.

Un capítol a part mereixen les fantàstiques illes de Hawaiï, mite per excel·lència de platges, noies boniques, música i balls hawaians. Situades dins l'àrea de la Polinèsia formen part d'Estats Units des del 1959, encara que els 4.000 km de distància que les separen del continent han aconseguit reservar en part aquesta meravella natural. Un 75% del seu milió d'habitants viu a l'illa d'Oahu, però l'arxipèlag té 7 illes més que val la pena tenir en compte. Són d'origen volcànic sent la més antiga Kauai de més de sis milions d'anys i la més moderna Big Island que es troba en constant creació gràcies a les laves del Kilauea. La seva flora i el paisatge contrastat entre el verd més espectacular i el negre de les colades de lava recents són espectaculars.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge. Quan anar-hi

Tot i que no és el més recomanable, el nostre viatge el vàrem fer en el mes d'agost, quan hi ha més gent als parcs i fa més calor en algunes zones (les millors èpoques són a la primavera i la tardor). Cal dir, però, que per sort pels visitants la majoria dels americans no es belluguen del circuit turístic i d'unes hores concretes de visita. Quan comences una caminada que requereixi un mínim esforç el més fàcil és no trobar pràcticament a ningú i més si ho fas d'hora al matí.

Per a visitar les illes de Hawaiï s'ha de tenir en compte que hi ha dues estacions climatològiques sense gaire diferències entre elles. A l'estiu, de maig a octubre, el clima és càlid i sec. A l'hivern, de novembre a abril, una mica més humit i fresc encara que durant tot l'any llueix el sol amb la mateixa força (atenció amb les cremades).

Itinerari

mapa
Dia 1: Barcelona - Madrid - Philadelphia - San Francisco
Dia 2: San Francisco
Dia 3: San Francisco - Yosemite NP
Dia 4: Yosemite NP
Dia 5: Yosemite NP - Lone Pine
Dia 6: Death Valley NP - Las Vegas
Dia 7: Las Vegas - Grand Canyon NP
Dia 8: Grand Canyon NP - Monument Valley
Dia 9: Monument Valley - Mesa Verde NP - Canyonlands NP
Dia 10: Canyonlands NP - Dead Horse Point SP - Moab
Dia 11: Moab - Arches NP - Canyonlands NP - Green River
Dia 12: Green River - Capitol Reef NP - Escalante NM - Bryce Canyon NP
Dia 13: Bryce Canyon NP - Llac Powell - Lee Ferries - Kanab
Dia 14: Kanab - Zion NP
Dia 15: Zion NP - Grand Teton NP
Dia 16: Grand Teton NP - Jackson Hole - Grand Teton NP
Dia 17: Grand Teton NP - Yellowstone NP
Dies 18-19: Yellowstone NP
Dia 20: Yellowstone NP - Jackpot
Dia 21: Jackpot - Llac Tahoe SP
Dia 22: Llac Tahoe SP - San Francisco
Dia 23: San Francisco - Lihue - Anahola beach SP
Dia 24: Anahola Beach SP - Waimea Canyon SP - Na Pali coast - Hanapepe
Dia 25: Hanapepe beach - Anini beach - Lihue - Kona - Spencer beach
Dia 26: Spencer beach - Hilo - Lava tree - McKenzie SP
Dia 27: Mckenzie SP - Hawaiï volcanoes NP
Dia 28: Hawaiï volcanoes NP - Kona - San Francisco
Dia 29: San Francisco - Philadelphia
Dia 30: Philadelphia - Madrid - Barcelona

Estil del viatge

Hi ha diferents opcions per recórrer els estats de l'oest americà. Nosaltres ens vàrem decidir per llogar un automòbil que ens permetés accedir a les zones que teníem pensades en el nostre recorregut amb la màxima llibertat i autonomia. Per fer-ho possible l'equip bàsic del viatge consistia en una tenda de campanya, que ens permetria dormir en càmpings dins els parcs nacionals, la nevera portàtil, que ens permetia 2 o 3 dies d'autonomia, i el fogó que vàrem adquirir allà encara que des d'aquí portàvem els estris bàsics per cuinar.

El fet de viatjar amb la tenda de campanya permet viure l'experiència de formar part del propi espai natural. Les zones d'acampada són senzilles però totes disposen de taula i bancs de fusta i una barbacoa a cada parcel·la. A la majoria de zones d'acampada es paga per parcel·la que té capacitat per 2 tendes, 2 cotxes i 6 persones. L'ambient que es crea és extraordinari i trenca la imatge estereotipada de l'americà. La majoria de zones poden tenir lavabos i dutxes (malgrat en algun cas cal desplaçar-se i pagar a part la dutxa) encara que en podem trobar amb les instal·lacions més bàsiques (sense aigua ni corrent).

Les distàncies geogràfiques entre les principals zones a visitar són grans, però no cal dir que les carreteres estan en bon estat de conservació i pavimentació. Els trajectes són força ràpids encara que cal respectar els límits de velocitat (que estan en milles per hora) ja que la policia pot sortir de sota les pedres al més pur estil americà. El preu de la benzina és més econòmic que a Europa.

A Hawaiï vàrem utilitzar el mateix sistema, llogant un cotxe a cada una de les dues illes visitades i la tenda de campanya com allotjament, encara que varem prescindir del fogonet de gas ja que no es pot transportar en els vols. Les distàncies són relativament curtes i les zones per acampar sensacionals (davant de la platja, prop dels volcans...). Aquest estil de viatge i autonomia ens va permetre descobrir una altra vessant de les illes fora dels estereotips marcats fugint del turisme de masses. Al llarg de tot el viatge el sentiment de llibertat és absolut.

Moneda, diners

No cal esmentar que la moneda oficial és el dòlar americà ($) que es pot aconseguir en qualsevol oficina bancària d'aquí. Portar com a mínim una targeta de crèdit és imprescindible per fer el lloguer de vehicles. Un cop allà es pot treure diner en efectiu des de qualsevol caixer automàtic.

Pressupost

El principal cost és el dels vols. Haver de volar en dates on la majoria de gent té vacances només comporta desavantatges, pel que cal preveure el viatge i les seves dates quan abans millor i reservar el vol. Val la pena tenir lligades les connexions a Hawaiï per poder obtenir els millors vols per les illes que volem visitar i poder triar quan visitar-les (fer les connexions amb poc temps de marge ens pot provocar algun problema en cas d'anul·lació de vols). Varem volar amb la US Airways via Madrid i Philadelphia fins a San Francisco. Els vols interns a Hawaiï els vam fer amb Aloha Airlines. El cost total dels vols és de 1.506 $.

Els càmpings oscil·len entre els 10 $ i els 18 $ per parcel·la, excepte a les illes de Hawaiï que tenen un cost de 5 $ la nit. A les ciutats com San Francisco l'allotjament pot superar amb facilitat els 70 $ (com 7 nits als parcs naturals!). Per tot arreu es troben motels on l'habitació pot costar entre 40 i 80 $. El preu dels productes als supermercats és similar al d'aquí.

Varem recórrer un total de 5.731 milles (9.170km) amb un cost de 417'55 $ en benzina (a 0'045 $/km). El lloguer de cotxe al continent per 20 dies amb assegurances incloses va costar 765'24 $, a Kauai 2 dies 74'29 $ i a Big Island 3 dies 104'25$ amb un total en transport de 943'78 $

Requeriments d'entrada

Per entrar al país no es necessita visat i és suficient amb el passaport de lectura mecànica (posterior al 25 de juliol de 2003) amb 6 mesos de vigència, dues pàgines en blanc i bitllet d'anada i tornada. Malgrat tot cal tenir en compte un seguit de consideracions a causa de les mesures de seguretat aplicades per les amenaces terroristes i per tant has d'estar disposat a:

- Que et preguntin fins l'esgotament si tot el que portes a la bossa és teu, si l'has fet tu o si l'has perdut de vista. Estar disposat a suportar llargues cues i omplir tots els qüestionaris que et donin.
- Que et registrin amb força mal caràcter. Trobar-te una nota dins la bossa on s'explica que per la seguretat de tothom han regirat les teves coses.
- Et fotografiïn i et prenguin les empremtes digitals a l'arribada al país.

És necessari el carnet de conduir internacional si voleu llogar algun vehicle (s'aconsegueix a l'edifici de la Campana de Barcelona, Delegació de Trànsit) i ser major de 21 anys.

Salut

No és necessària cap vacuna per accedir al país i el nivell d'higiene és envejable. Si heu estat anteriorment a països de risc cal justificar que estàveu vacunats. El sistema sanitari és bo, però privat, i no estar de més portar un assegurança des de casa que ens pugui cobrir qualsevol imprevist.

Seguretat

Només pots tenir sensació d'inseguretat en algunes zones de les grans ciutats. Malgrat tot sempre s'han de respectar les normes bàsiques de sentit comú.

Transport

Depenent de la gent que feu el viatge i l'estil haureu d'optar per un transport o un altre.

Si voleu arribar al cor dels parcs naturals i allotjar-vos en càmping el millor és llogar un cotxe. Cal fer-ne la reserva amb temps ja que els preus fluctuen. Un bon sistema és fer una proposta de reserva en diferents agències de lloguer via internet, ja que només cal un nom i les dates del viatge, i un cop s'acosta la data quedar-vos amb la millor oferta. És convenient anar fent la consulta de la variació de preus. Les agències més econòmiques normalment no permeten que es passi d'un estat a un altre, així que acabem en les grans agències de lloguer (cal comprovar les assegurances i altres complements que poden duplicar el preu inicial del lloguer). Nosaltres vam contractar els cotxes a National Car ja que és el que vam trobar més econòmic en aquell moment. Malgrat tot us adjuntem altres empreses per a que pugueu comparar: Thrifty, DollarRental, Avis, Hertz, Budget; Alamo, i el comparatiu de preus a BreezeNet.

Un cop a Estats Units la conducció és molt agradable (sobretot fora de les grans ciutats), encara que el canvi automàtic a vegades juga alguna mala passada als que no hi estem acostumats. Hi ha algunes normes de conducció diferents a les d'aquí de les que informen a l'arribada (els vianants tenen realment prioritat, no aparcar en doble fila...). El més imprescindible és no passar la velocitat màxima que cada estat estableix arriscant-nos a un ensurt al més estil americà. Les interstates i les freeway són gratuïtes i només es paga per travessar algun pont. Podem trobar carrils car pool en les vies més transitades properes a grans ciutats que permeten utilitzar-los si sou dos o més al cotxe i guanyar molt temps si hi ha retenció. El més normal és tenir sensació de ser molt petit a causa dels grans cotxes tipus ranxera, a les autocaravanes tipus autobús, als dobles i triples remolcs (ranxera amb autocaravana amb barca...), als maxicamions decorats... però això no impedeix fer el vostre camí. Cal tenir en compte omplir el dipòsit abans d'endinsar-nos a zones poc habitades o agrestes. Tema a part són les assegurances dels cotxes ja que n'hi ha de diferents tipus. És interessant esbrinar si la targeta de crèdit que utilitzareu ofereix algun tipus de cobertura d'assegurança en el lloguer del cotxe, ja que així us ho podríeu estalviar a l'agència. Es poden trobar diferents opcions a afegir al preu del cotxe i els impostos: LDW Loss Damage Waiver (assegurança a tot risc); LIS Liability Insurance Supplement (assegurança opcional que cobreix als ocupants del vehicle); PAI Personal Accident Insurance (també cobreix els accidents personals); i PEC Personal Effect Coverage (cobreix els efectes personals en cas de robatori).

Altres opcions per moure's són el lloguer d'autocaravanes (motor-home o camper, molt cares per a 2 persones) i el transport públic en autobús que té una gran xarxa, unint la majoria de pobles i ciutats, i dels que existeixen diferents tipus d'abonaments (com per exemple l'Ameripass de Greyhound que està reservat pels turistes i cal comprar-lo abans d'arribar al país). El tren ofereix més comoditat per a les llargues distàncies i existeix el USA Rail Pass de la companyia Amtrak per a varis dies.

Una última opció és portar el vehicle (moto o cotxe) des de casa però no surt rentable si no són estades molt llargues. El sobrevol en avioneta o helicòpter d'algunes de les meravelles naturals que ofereix aquest país és una opció molt recomanable que ens dóna l'oportunitat d'apreciar escenaris als que no tindríem accés amb un altre transport.

Allotjament

És un tema important a tenir en compte i plantejar-vos abans d'iniciar el viatge. Depenent de l'estil del viatge, pressupost i medi de transport podreu utilitzar un tipus d'allotjament o un altre.

Per tot arreu es troben motels o allotjaments senzills que anuncien les seves ofertes en grans cartells de neó (una de les grans cadenes és Motel 6, però no tots els del país tenen la mateixa categoria ni preu). Les habitacions solen ser grans, amb nevera i fins i tot microones.

Dormir a les grans ciutats és força car, però a última hora del dia es pot intentar regatejar una mica el preu. En ciutats com Las Vegas val la pena trucar el mateix dia de l'arribada als hotels que ens interessin per aprofitar les ofertes. Trobareu diferents publicacions gratuïtes on a vegades hi ha vals de descompte força efectius.

L'altre opció és dormir en les diferents modalitats de càmping que hi ha distribuïdes per tot el país. Normalment estan situats a prop dels llocs turístics i en plena natura el que fa més atractiva la possibilitat. Són força econòmics (al voltant de 10-18 $ la nit) i les parcel·les són grans convertint-se en una de les millors experiències del viatge. El major inconvenient és que els llocs d'acampada són de difícil accés amb transport públic. Els càmpings nacionals o estatals (campground) són els més econòmics i estan situats als millors espais naturals. Podem trobar un rànger a l'entrada o en el cas dels més aïllats uns sobres on deixar l'import de l'estada. Tots tenen lavabos, però no es garanteix dutxes o electricitat. En alguns parcs no es pot reservar i funciona el sistema First arrived, first served (el primer que arriba és el que ocupa la plaça). Es poden reservar a través dels seus llocs web: parcs nacionals i parcs estatals. En el nostre cas no varem reservar en cap càmping, però vàrem tenir algun problema per trobar plaça al Yosemite NP i al Grand Canyon NP, pel que recomanem fer la reserva si es viatja en el mes d'agost i es vol estar més tranquil. Els càmpings privats no tenen tan bona situació ni són tan econòmics (entre 15 i 30 $) però tenen més prestacions. Hi ha diferents cadenes de càmpings privats que a vegades també tenen bungalows per llogar. Es pot aconseguir més informació d'ubicació, preus i descomptes al koacampgrounds. En les grans ciutats no trobarem càmpings i per tant s'ha d'optar per una altra fórmula (alberg, motel o hotel).

A les illes de Hawaiï podem trobar els hotels més selectes i cars on ens tractaran de meravella al mateix temps que ens quedem sense pressupost (i en molts casos impagables per una butxaca corrent) o bé optar per allotjament més senzills en cases de famílies que s'ofereixen a tal efecte. Els hotels més cars pertanyen a cadenes internacionals com els Hilton, Hyatt i Sheraton i conviden al turista a no moure's de les seves instal·lacions o a fer-ho amb excursions organitzades. Les cadenes locals són més accessibles. Llogar un apartament o condo és una opció si es comparteix amb un grup de gent. També podem localitzar algun bed and breakfast que normalment estan situats en cases particulars. La nostra opció va ser continuar amb l'estil d'allotjament de tot el viatge que ens permetia acampar en llocs idíl·lics. Per això és imprescindible aconseguir un permís d'acampada, que ja és una experiència en si mateix, que es pot gestionar al Departament of Land and Natural Resources de cada illa o a la pàgina web eHawaii. Amb una sola gestió es pot aconseguir el permís per tots els dies a diferents illes, però cal concretar on es dormirà cada dia. El preu és molt econòmic i permet descobrir meravelles naturals i gaudir del paisatge de les illes en tot el seu esplendor, a més d'estar en un ambient molt relaxat. Cal tenir en compte que hi ha restriccions pel que fa a dies d'estada en cada lloc i capacitat màxima de persones que poden ocupar-les simultàniament. També podrem obtenir permís per a les zones d'acampada que hi ha ubicades en les caminades més llargues (Kalalau Trail, Waimea Canyon, Kawaikoi, Waialae...) Per utilitzar les zones d'acampada del parc del volcans cal informar-se al Visitor Center.

Gastronomia

Pel nostre sistema de viatge només vam anar de restaurant quatre o cinc vegades, entre les quals no pot faltar tastar les fantàstiques spare ribs amb salsa de barbacoa que ofereixen per tot arreu. És difícil no acabar caient en qualsevol dels múltiples establiments de menjar ràpid (autocontrol!). En els restaurants l'aigua (que us serviran amb molts glaçons) és gratuïta i si no us acabeu el menjar podeu demanar una box per emportar-vos-el. No us sorprengueu per la quantitat de begudes ensucrades i salses que podeu tastar en els restaurants. Si opteu per fer-vos el menjar us podem confirmar que trobareu supermercats abundants i ben assortits amb preus similars als d'aquí. Comprar vi o cervesa és una experiència en si mateix, ja que normalment et demanen el carnet o passaport per comprovar l'edat, fet que no eximeix una mirada intensa i una bossa de paper per ocultar-la mentre la beus (al més pur estil americà). Les bosses amb glaçons de gel per posar a la nevera portàtil i els feixos de llenya o carbó per les barbacoes es poden trobar a les benzineres i supermercats amb facilitat.

Diferència horària

Estats Units té 6 fusos horaris diferents. Pels estats de California i Nevada s'utilitza el Pacific Time amb 9 hores menys que l'hora nostra. A Utah, Arizona, Colorado, Idaho i Wyoming es fa servir el Mountain Time amb 8 hores d'endarreriment. A Hawaiï s'aplica l'Aleutian Time amb 11 hores de diferència respecte l'hora de Catalunya. L'efecte del jet lag depèn de cadascú, però nosaltres vam trobar-nos un pèl cansats els dos primers dies i va anar bé dedicar-los a visitar San Francisco. Si vas a treballar l'endemà d'arribar a casa, com en el nostre cas, la tornada és molt pitjor.

Guies

Hem fet servir per l'oest dels EUA la guia Parques del Oeste de EEUU de la Trotamundos (ed. Salvat, 2005). En el cas de Hawaiï la Guia Visual de El País Aguilar. També teniu a mà una boníssima guia gratuïta que és internet, ja que es pot trobar gairebé tot i ben estructurat i us pot facilitar molt la tasca de planificar el viatge. Cal destacar que en qualsevol punt d'informació us donaran molta orientació i material per poder decidir què, com i quan fer les visites. El material editat dels parcs nacionals, la seva organització, exposicions i informació són envejables. Només cal tenir en compte que la majoria de punts d'informació tanquen a les quatre de la tarda puntualment. Tota la informació està ben actualitzada i és per això que no creiem necessari comprar gaires guies des d'aquí ja que poden haver quedat obsoletes (tot i que se'n poden trobar d'especialitzades dels parcs naturals més visitats).

Tanmateix us pot interessar la lectura de:
- California, punto caliente de biodiversidad. National Geographic. Febrer 2006
- Parques nacionales. El futuro de los espacios protegidos. National Geographic. Octubre 2006
- Trekkings por desiertos. Altaïr. Especial nº 9
- Yellowstone. Expeditions guide. Ed. Travelbrains, 2005 (en anglès).

Parcs Nacionals

Com ja hem dit el fet que ens motivava a visitar l'oest dels EUA és la seva extensa i variada xarxa de parcs nacionals (Estats Units va ser el primer país en crear un parc nacional, concretament Yellowstone en el 1872). Entre aquests cal diferenciar entre els National Park i els National Monument. També hi ha altres denominacions per espais més o menys protegits com els National Historic Park, els National Historic Site i les National Recreative Area. El web National Park Service té inacabable informació de cadascun dels parcs nacionals amb activitats, plànols, reserves... ben explicat i actualitzat.

Per accedir a un parc nacional cal pagar una entrada per vehicle que varia entre els 5 $ del Capitol Reef als 20 $ del Grand Canyon o Yellowstone. És per això que és molt recomanable adquirir el National Parks Pass a l'entrada del primer parc que es visita. Per 50 $ per vehicle es té accés a tots els Parcs Nacionals (no per exemple al Monument Valley que és de gestió privada) durant un any. Caldrà no perdre'l ja que s'ha d'ensenyar a l'entrada de cada parc. Depenent de la dimensió del parc hi haurà un o més Visitor Center. Són llocs molt interessants on podem acabar d'aclarir dubtes, preguntar per allotjament, informar-nos de les activitats del parc... Normalment té alguna exposició interessant sobre la història del parc, la fauna, els fenòmens geològics o termals... que a vegades es complementa amb un audiovisual. També és el lloc on aconseguir souvenirs. A cada parc natural podem fer que ens segellin el passaport com a record.

Abans d'arribar als parcs nacionals és habitual trobar grans extensions protegides amb la categoria de State Forest. En molt casos són la presentació del parc nacional i ens poden sorprendre gratament per tota la riquesa natural que contenen al mateix temps que ajuden a resguardar la zona més protegida. Hi ha parcs naturals que tenen els accessos als cotxes restringits total o parcialment. En aquest cas els recorreguts per desplaçar-nos pel seu interior l'haurem de fer amb els shuttle bus que passen amb molta freqüència, però que es regeixen per un horari. Aquest transport és ecològic i gratuït i ajuda a la conservació dels espais naturals. Una part del recorregut del Gran Canyon NP i Yosemite NP es fa amb el bus. A Zion NP, per exemple, no poden circular-hi cotxes. En el cas de poder accedir amb el cotxe hi ha aparcaments al començament de les principals caminades amb lavabos i indicadors de les rutes.

Per a la seguretat de tothom i poder gaudir al màxim dels espais naturals cal seguir totes les recomanacions que faciliten els ràngers. En el cas dels parcs nacionals on hi ha presència d'óssos trobarem a cada parcel·la de les zones d'acampada les bear box on cal guardar-hi tot el menjar que portem així com els estris on es cuina el menjar o tot allò que produeixi olor (es distribueixen uns fulletons amb la informació). Està prohibit deixar articles que facin olor dins les tendes ni dels cotxes si no s'han de fer servir al moment. Les escombraries cal llençar-les en uns contenidors dissenyats perquè els óssos no els puguin obrir. Com diuen: El futur dels óssos i la seguretat d'altres persones depenen de tu. Si fem caminades cal estar alerta i advertir als possibles óssos de la nostra presència perquè no s'espantin i disminuir així el risc d'atac. Així doncs, va bé portar algun picarol que avisi de la nostra proximitat. En el cas d'acampar en ruta s'haurà de tenir encara més precaució amb els aliments i penjar-los amb una corda d'un arbre on no sigui accessible. De fet, la imatge que tenim de l'ós Yogui, que podríem situar a Yellowstone justament, no es troba per enlloc ja que es vol desmitificar l'ós simpàtic que no representa cap perill. Als Visitor Center podem trobar l'advertència d'on i quan s'ha vist l'últim ós, si es tractava d'una femella amb cries... En cas d'emergència cal trucar al 911. Contràriament a tot això, sí que es poden fer barbacoes controlades dins la zona d'acampada (sempre que es vigili el foc i s'apagui després).

Un dels parcs nacionals de les illes Hawaiï es troba a la Big Island i és el Hawaiï Volcanoes NP, tot i que també trobarem el Pu'uhonua o Hõnaunau NHP i el Waimea Canyon Kõke'e SP a Kauai que es regeixen amb el mateix sistema que al continent.

Activitats a l'aire lliure

Gaudir dels múltiples, variats i espectaculars espais naturals de l'oest del Estats Units i Hawaiï són motius més que suficients per emprendre el viatge. Hi ha moltes opcions d'excursions i caminades pels diferents parc naturals. Sempre es poden fer activitats extres, com algun sobrevol, però per sort encara es prioritza la conservació sostenible dels parcs naturals intentant frenar la demanda de la societat cada vegada més còmode i exigent. És per això que es trobaran moltes activitats gratuïtes o amb un baix cost programades pels ràngers que ofereixen diferents opcions de visita cada dia amb explicacions amb el més pur accent americà (i amb públic també americà), però no activitats en les que impliqui una degradació del medi (amb vehicles). Els camins es troben senyalitzats i la varietat de paisatges permeten veure molts ecosistemes diferents i observar la fauna autòctona amb total llibertat.

Compres

És difícil trobar un element que defineixi el país. En cada parc nacional podem trobar elements que constitueixen un record (postals, pins, imans, roba...) així com el segell del parc que podem estampar al nostre passaport. Si el que busquem és el contacte amb els indis autòctons ens costarà trobar aquests moments si no és que adquirim algun dels objectes que es dediquen a vendre la majoria d'ells o participem en una activitat programada. A Hawaiï la influència de la polinèsia fa que tot sigui molt més exòtic i podem trobar ikis cerimonials decorats amb plomes de gall, cafè de Kona, nous de macadàmia o plumèries i altres plantes preparades pel viatge a casa. Això sí, tot a preu de turista sense opció a regateig.

^top

 DIARI DE VIATGE

30 de juliol: Barcelona - Philadelphia - San Francisco

Ens hem llevat a les 5 del matí i ho hem acabat de recollir tot. A les 7 puntuals arribàvem a l'aeroport i després de 45 minuts de cua embarquem l'equipatge. Són les 8:35 del matí i aviat embarcarem al vol JKK425 amb destinació Madrid amb connexió THA 7133 i USA 8612. Un cop a Madrid aviat veiem un control de la US Airways on una senyora comprova els nostres documents, els llocs on hem estat, qui, quan i on ha fet les bosses, si portem aparells elèctrics dins les bosses embarcades i si els hem portat a arreglar, si algú els ha tingut abans, si hem comprat fora de les botigues... uff!!

Pugem a l'avió pintat tot de negre després de donar la documentació abans d'embarcar. Estem mirant una revista amb productes increïbles: aire condicionat de clatell, escalfa salsitxes, casino flotant per la piscina, busca coses... tot al més pur estil americà. A les 19:35 encara ens falta una hora i mitja per arribar a Philadelphia. Omplim un formulari I-94W (verd) traduït al castellà on ens pregunten entre d'altres coses: si tenim malalties contagioses, si hem estat arrestats o condemnats per delicte de depravació moral o tràfic d'estupefaents, si hem fet actes d'espionatges o sabotatges entre 1933 i 1945, si hem intentat obtenir un visat per mitjans fraudulents. També omplim una declaració per l'aduana per si portem fruita, llavors, carns, cargols, conreus cel·lulars, si hem visitat una granja d'animals fa poc, si portem més de 10.000 $ o mercaderia comercial... Què pesats!!

Un cop a terra hem passat el control de migració amb la Graham, una funcionària amb molt mala baba que ens ha fet la foto, ens ha pres les empremtes... i ens ha obligat a apuntar un hotel (que ens hem inventat!). Les bosses han sortit per la cinta nº 5, tard i fetes pols. Falta la motxilla. Ens hem esperat molta estona. Havíem arribat abans d'hora i fins les cinc de la tarda no ens han dit que les bosses ja no vindrien. S'ha acumulat molta gent i hem fet cua per donar un paper, per embarcar les maletes escanejades per enèsima vegada i perquè ens registrin de dalt a baix amb crits i contundència. Hem trobat la porta B5 que és on hem d'embarcar i ens han dit que la reclamació de la bossa s'ha de fer a San Francisco que és la destinació final.

Estem asseguts a la Zona 7 (es prenen molt seriosament l'ordre d'entrada a l'avió, dividit en zones). Estem esgotats i una mica desmotivats. La comunicació és difícil i el tracte dolent. Són les 00:20 a casa i les 18:20 aquí. Dormim tot el camí restant i en arribar podem veure una fabulosa posta de sol molt ataronjada que mai s'acaba. Són les nou de la nit a San Francisco i les sis del matí a casa. Gairebé 24 hores de viatge.

Finalment només recuperem una bossa, així que les pèrdues són una motxilla i la tenda de campanya. Quan veiem que aturen la cinta anem a reclamar una mica espantats (per sort hi ha algú que xampurreja l'espanyol). Ens dirigim al lloguer de cotxes que tenim contractat, però ens perdem una mica pels garatges de l'aeroport buscant la companyia de lloguer de cotxes. Hem fet la reserva des de casa al National Car Rental del 30 de juliol al 20 d'agost a 189'95 $ la setmana. A la companyia de lloguer hi hem d'anar amb l'Air Train, línia blava. Després dels tràmits triem un cotxe del pàrquing sense que ningú ens demani cap explicació (ep, que són de canvi automàtic!) i emprenem camí cap a Oakland ja que ens sembla que serà una zona on trobar allotjament serà més fàcil. Pel camí ens trobem una mica perduts i no veiem bé el mapa que tenim, així que parem al costat de la carretera en una zona tranquil·la per poder accedir al maleter del cotxe que és on està el lot. De sobte, i encara no sabem d'on, apareix un policia dalt d'una moto i ens diu amb l'altaveu que tornem a entrar al cotxe. De l'ensurt li fem cas al moment i no ens atrevim a bellugar-nos més en tot el trajecte.

Preguntem en una benzinera on venen cerveses i comprem menjar sota la mirada dels hispans que hi ha comprant. Preguntem, però no saben castellà i ningú ens ajuda. Ens fan por els carrers sense llum i solitaris. Donem voltes pels carrers foscos sense trobar res. Parem en una altra benzinera on el senyor no ens obre ni la porta ni gairebé el sentim quan ens parla a través del vidre. Girem com ens ha dit i trobem dos motels propers. Passem per sota els llums d'Oaks i aparquem el cotxe davant de l'habitació. El noi que ens atén no surt de darrera el vidre i ens rebaixa el preu a 50 $ la nit. Mengem una mica a l'habitació que té nevera i microones. En obrir la motxilla trobem una Notification of Inspection on ens comuniquen que, per la nostra seguretat, ens ho han remenat tot. Quina acollida!. Ens adormim de seguida a la una de la matinada, esgotats sense gairebé ni assaborir que ja hem arribat al país de les oportunitats.

^top

31 de juliol: San Francisco (150 km)

Ens hem llevat a les 8 del matí. Hem canviat d'hotel recorrent el mateix camí d'ahir que avui ens ha semblat diferent i ens ha sorprès. Fa molt bon dia. Ens hem instal·lat a un Motel 6 a 75 $ la nit, on hem donat l'avís de les maletes a l'aeroport.

Després hem anat a San Francisco disposats a recórrer la ruta 49 Scenic Drive que ens ha portat pel moll on es realitza la marató, el Chinatown amb les botigues de menjar i compres (amb funeral xinès inclòs), el centre de negocis, el Golden Gate, el Fisherman Wharf on hem menjat calamari fried i crab sandwich amb vistes a Alcatraz. Hem seguit voltant, hem comprat al súper i per la tarda hem fet una caminada entre boires juganeres per la zona del Golden Gate, el zoo, les platges, els grans parcs, els famosos carrers costeruts, el típic tramvia, el Lombard street, les zones residencials amb golfs públics, les platges amb surfistes i Twin Peaks amb boira i fresqueta...

Tornem a l'hotel a les 7 de la tarda, després de 150 km molt distrets i una visió general de San Francisco.

^top

1 agost: San Francisco - Yosemite NP (326.7 km)

A les 8 hem trucat a l'aeroport i les bosses ja estaven localitzades. Hem trobat un supermercat a la perifèria de la zona d'hotels, propera a l'aeroport on estem allotjats, el Gran Avenue del South San Francisco. En un súper mexicà tipus llatí i molt marxós (la Panaderia Fernández) hem comprat pastes per esmorzar.

Hem tornat a l'hotel per esmorzar amb tranquil·litat i després de 2 hores de fer la primera trucada a l'aeroport ho hem tornat a intentar, però ara ens diuen que no en saben res. Decidim anar-hi. Aparquem a la zona A/B 5 que casualment ens porta a on vàrem arribar. Anem al mateix mostrador on veiem la motxilla a terra, però una senyora que xampurreja castellà no sap res de l'iglú. Els expliquem el nostre pla de viatge i a canvi de no pagar-nos l'hotel de totes les vacances ens expliquen on hi ha un Big 5 (un magatzem de material d'esports) per comprar una tenda nova. Ens fan un taló de 75 $ per l'hotel de la nit i decidim marxar cap a Yosemite tal i com teníem previst. Parem en una benzinera, amb un centre comercial proper on hi ha un Big 5 i moltes botigues més. Comprem, després de mirar molt, una tenda suïssa, càmping gas i un fogonet.

Fa molta calor i hem de posar l'aire condicionat del cotxe, un Chevrolet Cavalier. Veiem molta policia i molins de vent als turons rostits del desert de San Joaquín. Després d'anar per la carretera 580 agafem la 120 direcció Manteca. Tots els cotxes són absolutament exagerats: Buick blanc, Lincoln, Limusina 4x4, Chevrolet Blaiser... i un espectacle en si mateix.

Abans d'arribar al parc de Yosemite travessem el Stanislaus National Forest on també es poden fer caminades i que al mateix temps esdevé una protecció a la zona de Yosemite. Arribem a Yosemite National Park sense reserva per allotjar-nos, però tot i això ens endinsem a la zona més buscada i famosa. A l'entrada adquirim el National Pass (per 50 $ ens permetrà l'entrada a tots els parcs). Ens impressiona la llum del sol de la tarda al Capitan i les cascades, paisatges, pins, llacs... del voltant del parc que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat al 1984. Quan arribem al centre de reserves el trobem tancat amb cartells d'ocupació màxima a tots els càmpings de la zona. Haurem de desfer el camí, i són més de 100 km!. Per sort, un senyor que va en bicicleta ens sent i ens pregunta si busquem allotjament. Li expliquem la situació i ens convida a compartir la seva parcel·la aquesta nit (hi poden anar 2 tendes, 2 cotxes i fins a 6 persones). Parem la tenda en una parcel·la àmplia. El senyor se'n va a sopar amb la família a base de barbacoa, però xerrem una mica mentre preparem el nostre primer sopar amb fogonet a Estats Units. De seguida hem vist les caixes per óssos i hem posat tot el que fa olor, com ens indiquen, a dins. Estem dormint al cor del parc nacional de Yosemite!.

^top

2 agost: Yosemite NP (115.8 km)

Ens llevem d'hora i desmuntem. A les 7 ja estem esperant a la central de reserves, que no obre fins les 8, per intentar aconseguir una plaça per passar la nit. Hi ha 2 nois dormint a l'entrada per ser els primers, una colla de joves juga a pilota al davant. Al final resulta que anem al darrera de 6 persones. S'acaben les places davant nostre, però ens apunten a la llista i a les tres de la tarda hem de tornar per veure si tenim sort (gairebé ens asseguren plaça per dormir-hi un dia).

Només entrar al parc ens varen donar el diari Yosemite Today amb tota la informació necessària (recorregut del shuttle bus, activitats, serveis...) i un mapa molt detallat (aquesta informació ens la donen a cada parc nacional). Al Visitor Center aconseguim la guia oficial del parc i un fulletó amb més informació específica sobre les caminades que van de easy a strenuous passant per moderate i difficult. Veiem el documental Spirit of Yosemite que, tot i no entendre pràcticament res, ens agrada molt per les imatges i la transformació del parc en la successió de les estacions. Fem la caminada a la Vernal i la Nevada Falls on Yosemite ens comença a mostrar els seus fantàstics paisatges alpins. Dinem al costat de l'aigua i passem un matí fantàstic entre esquirols. Anem a la zona de Happy Isles amb el shuttle (autobús gratuït que recorre l'interior del parc per on no poden passar cotxes) on fem una petita caminada fins el Mirror Lake on aprofitem per remullar els peus.

A les 3 de la tarda estem davant el centre de reserves on ens adjudiquen una plaça per una nit a la zona d'acampada d'Upper Pines. És fantàstica, molt a prop del rierol i amb tot el bosc verge al costat. Com totes les places, és amplíssima i tranquil·la, amb barbacoa i taula. Fa un dia radiant i continuem les nostres visites amb el cotxe cap al Glacier Point. Pel camí parem en un mirador on es poden veure els cims il·luminats pel sol de la tarda. La carretera és més alpina amb algunes corbes i triguem 1 hora en arribar a alguns miradors amb vistes de la vall increïbles. Arribem just a la posta de sol, on un rànger va fent explicacions de la que diu que és una de les millors postes de sol del país ja que aquest es reflexa a la paret vertical del Half Dome. Des de dalt podem veure tota l'estructura de la vall, les cascades i el recorregut de les caminades que hem fet durant el dia.

Sopem amb el lot perquè hem desfet el camí mig de nit. Mengem salsitxes i amanida i caiem esgotats.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació