Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
bandera

ESTATS UNITS

Guia d'una escapada a la ciutat de Filadèlfia

Data Data viatge: 2010. Publicat el 16/08/2010
2.4 de 5 (119 vots)

Introducció

MAPA FILADÈLFIA - (+) Veure mapa més gran

Aquesta guia/relat correspon a una curta estada de 24 hores a la ciutat de Filadèlfia (Philadelphia en anglès), la qual va resultar un agradable parèntesi de calma que contrasta amb la vida atrafegada i intensa que ofereix Nova York.

Pot semblar una exageració, però no vaig tenir una consciència tan evi- dent d'estar als Estats Units en travessar l'Atlàntic en avió, com creuant el riu Delaware des de la Interestatal 676 pel pont Benjamin Franklin.

Per bé que no recomanaria mai a ningú que anés a Amèrica solament per visitar Philly (que és com se l'anomena afectuosament), sí que ho faria com a destí complementari a tot aquell qui vagi a passar uns dies a Nova York i vulgui visitar algun altre indret no massa llunyà.

La capital de Pennsylvania es troba a uns 200 km de Nova York, bastant més a prop que Washington, Boston o les Niagara Falls, que, d'altra banda, són els llocs de visita complementària habitual de qui viatja a La Gran Illa i fa alguna escapadeta.

^top

 GUIA DE FILADÈLFIA

FILADÈLFIA, UNA PRIMERA APROXIMACIÓ

Vista de Filadèlfia
Vista de Filadèlfia

Amb una població de més d'un milió i mig d'habitants, Filadèlfia és la sisena ciutat més poblada dels Estats Units i la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, del que n'és la capital.

Situada entre els rius Delaware i Schuylkill, destaca per ser una de les zones de la costa nord-est amb majoria de població afro-americana, però amb la particularitat de que els negres de Philadelphia estan representats en les esferes socials de manera força més equitativa que a altres zones del país.

També vull destacar que un dels tòpics que envolta aquesta ciutat és la presència dels Amish i dels Menonites: sols destacaria que les seves aparicions són esporàdiques perquè els indrets on habiten es troben a més de 100 km de distància.

Són moltes les particularitats que defineixen la capital de l'estat de Pennsylvània i aquí en parlaré d'algunes d'elles:

El nom

Pennsylvània, el nom de l'estat al que partany Filadèlfia prové de la tasca de qui fou el mentor de la ciutat i de l'estat posteriorment creat: William Penn. Mentre que Philadelphia és un mot d'orígen grec dedicat a una ciutat d'amor fraternal. Tot relacionat amb la condició de quàquer d'en Penn, sempre caracteritzat per la seva actitud tolerant i oberta.

La Història
Parc de la Independència
Parc de la Independència

La meva condició de visitant que prové del vell continent em porta sempre a l'escepticisme quan es tracta de parlar de la història d'un país tan jove com els Estats Units. És indiscutible que molts carrers de Barcelona tenen uns quants segles més d'història que el racó més antic de Filadèlfia.

Però això no obsta per a reconèixer a la gran ciutat de Pennsylvània el paper de bressol del que són avui els Estats Units de Nord-Amèrica.

Què puc dir que no sabeu?: 1776? La Campana? La Independència? Benjamin Franklin?... sempre m'ha avergonyit admetre que coneixem més aspectes de la cronologia dels EUA que de Portugal o de la nostra mateixa història. Aquest sentiment de culpa no existeix en els americans.

Si Philly és una ciutat turística ho és pel turisme autòcton. Milers de pelegrins s'amunteguen en aquest complex històric, amb més simbolisme que bellesa, anomenat Independence National Historical Park, per veure on es va gestar l'escissió del seu estimat país enfront de la Gran Bretanya.

El Museu d'en Benjamin Franklin, la Liberty Bell, l'estàtua del Comodor Barry, la casa de trobades quàqueres o la Borsa són, entre d'altres, els llocs més visitats per grans i petits, i amb una fe i devoció que em van deixar completament sorprès.

És objecte de culte, fins i tot, una casa d'una senyora que es va dedicar a brodar i dissenyar la bandera americana... potser en fan un gra massa. En resum, s'hi ha d'anar. Una petita visita val la pena.

Els preus a Filadèlfia

Venir a Filadèlfia des de Nova York és descobrir com n'és de cara aquesta darrera ciutat, especialment Manhattan. Filadèlfia pot presumir, i presumeix, de vendre la roba i el calçat lliure d'impostos, tot i que l'oferta no és tan extensa com a Nova York. Per altra banda, un servidor va poder viatjar de Filadèlfia a Nova York amb la companyia d'autobusos Greyhound per només 5 dòlars!.

L'allotjament a Filadèlfia, que als EUA és menys econòmic que a l'Europa continental, no és tan car com a Nova York. Així, vam reservar un hotel prou luxós al Chestnut Street per poc més de 100 USD la nit. Esmorzar, dinar i sopar va sortir per menys de 20 USD per cap. En resum, cal recordar que qui no vagi a Filadèlfia no pot posar l'excusa que és cara.

El cinema i Filadèlfia

Com a tota gran ciutat americana, el món del cinema li té dedicats uns quants títols que han trascendit fins a esdevenir clàssics i que, tanmateix, han publicitat la ciutat arreu del món. Jo en destacaria els següents.

Historias de Filadelfia. Un clàssic de la comèdia, dirigida l'any 1940 per George Cukor i protagonitzada per Cary Grant, Katherine Hepburn i produïda per Joseph L. Mankiewicz. La pel·lícula està ambientada a Filadèlfia, en el sí d'una família de classe alta. La protagonista es diu Tracy Lords, un nom familiar per a molts... Malauradament no hi ha localitzacions a cercar, ja que va ser filmada als estudis de la Metro Goldwyng Mayer.

El Experimento Filadelfia. Pel·lícula vuitantera, dirirgida per Steven Raffill (1984). Es tracta de la història, basada vagament en un fet mig real, d'un experiment que té com a resultat el pas de dos joves marines de l'any 1943 fins a l'any 1984. En aquest cas les localitzacions del rodatge foren, però, a Charleston, Carolina del Nord.

L'Eastern State Penitentiary
L'Eastern State Penitentiary

La Edad de la Inocencia. Gran pel·lícula d'en Martin Scorsese (1993), amb la interpretació de Michelle Pfeiffer, Daniel Day-Lewis, Winona Ryder i Joanne Woodward. Està basat en intrigues morals i sentimentals de l'alta societat novaiorquesa del segle XIX. Paradoxalment una de les seqüències té lloc a l'Acadèmia de Música de Filadèlfia, al South Broad Street. On es troben per primer cop en Daniel Day-Lewis i la Michelle Pfeiffer.

Doce Monos. Rodat l'any 1996 sota la direcció de l'original Terry Gilliam, comptà amb la participació de Brad Pitt, Madeleine Stowe, Cristopher Plummer i Bruce Willis. Es tracta d'una complicada història de manicomis futuristes, malalties i amenaça d'una pandèmia vírica a nivell mundial. Aquí les localitzacions de la ciutat són diverses. Hi trobem l'Ajuntament, el Met Theater (a Broad Street), el Wannamarker (al Market Street) o la sorprenent Eastern State Penitentiary, on s'ubicava el manicomi... És un lloc molt interessant de visitar i aquest aire claustrofòbic de les galeries i les cel·les li dóna un aire bastant adient a l'estil i l'escenografia que busca el director de grans films, com La Bestia del Reino, Los Caballeros de la Mesa Cuadrada, Brazil, Miedo y Asco en Las Vegas, El Barón Munchausen o Los Hermanos Grimm.

Filadelfia. Aquest film, dirigit el 1993 per Jonathan Demme, suposà un dels primers èxits d'Antonio Banderas a Hollywood, en companyia de Joanne Woodward, Denzel Wasshington i Tom Hanks. Alguns dels carrers de Filadèlfia amb els que Bruce Springsteen ens martiritzava amb la seva cançoneta eren Arch Street, Chestnut Street o Market Street. La pel·lícula en qüestió, va suposar una de les manifestacions més poderoses de la realitat que hi havia al derrera de la SIDA, que és una malatia que aleshores tenia unes connotacions d'irreversibilitat molt més gran que en l'actualitat.

Rocky. Filadèlfia no li deu al cinema una llegenda tan gran com la que s'ha creat al voltant d'altres ciutats americanes com Nova York, San Francisco, Los Angeles, Washington, Chicago o Las Vegas. Però si hi ha un film que des de l'any 1976 atrau a nombrosos turistes aquest és Rocky, dirigida per John G. Avidsen i interpretada per Burgess Meredith, Talia Shire i Sylvester Stallone i amb banda sonora de Bill Conti. Són les localitzacions de l'Italian Market i dels voltants del Museu d'Art objecte de culte pels milers de fans que enfilen les escales d'aquest darrer indret situat al Parc Benjamin Franklin. En definitiva, encara que bona part del rodatge tingué lloc a Los Angeles, Filadèlfia li deu molt a Rocky Balboa i així li ho fa saber.

Possiblement l'aire inquietant d'aquesta ciutat, ha estat influent en un altre director com David Lynch, que va plasmar tota l'angoixa que va patir en viure en aquesta ciutat, que als anys setanta resultava un xic complicada.

Tot i així, la col·laboració és mútua i no vull deixar escapar l'ocasió de fer saber que són fills de la Ciutat de l'Amor Fraternal artistes com Kevin Bacon, els Barrimore, el precoç Broderick Crawford, Richard Gere, Bill Cosby, W.C. Fields, la que fou princesa Grace Kelly, Michael Landon, el sorprenent David L ynch, Zero Mostel o el total Will Smith...

Altres aspectes de Filadèlfia

No puc dir que l'idioma sigui un dels reclams d'aquesta gran ciutat perquè, malgrat que la població llatino-americana sembla haver crescut molt depressa els darrers anys, l'ús del castellà no està, ni de bon tros, tan extès com a Nova York.

Imatge del Jeweler's Row
Imatge del Jeweler's Row

La vocació de ciutat turística no és excessiva, si més no per al turista estranger. Per tant, aniria més lluny en afirmar que l'anglès que s'hi parla requereix molta més atenció, perquè allí no serà tan fàcil trobar l'hispano de torn que ens solventi un conflicte lingüístic...

També va resultar bastant curiós l'estada al barri de les joieries, on hi havia diverses botigues de diamants dirigides per jueus. Es tracta de l'anomenat Jeweler's Row.

La gastronomia de Filadèlfia gaudeix de bastanta bona reputació als Estats Units. Sincerament he d'admetre que sols vaig tenir ocasió de tastar 2 menjars característics de la zona. Un és el Philly Cheese Steak, una mena de filet que també pot ser fi com el Roast Beef o la carn de Kebab i que se serveix en entrepà amb força formatge, pebrot vermell i salses opcionals com la mostassa. L'altre és un clàssic que aprofito per recordar el seu orígen en aquesta ciutat, que són els Donuts. Imprescindibles per un bon esmorzar, del cafè millor no parlar-ne...tampoc.

La presència quàquera a la ciutat és encara evident en alguns racons i m'agradaria afegir una llista de personatges de Pennsylvània, americans i britànics, que han format part d'aquest col·lectiu. Pot sorprendre, però heus ací uns quants noms: William Penn, Walt Whitman, Herbert Hoover, Richard Nixon, David Lean, James Dean. Ben Kingsley, Bonnie Raitt, Joan Baez, David Byrne o George Cadbury, el de la xocolata.

Mascota dels «Phillies»
Mascota dels «Phillies»

Una altra característica de la ciutat és que hi ha molts carrers que passen literalment per sota de grans edificis, on s'ubiquen diversos comerços. Situació que genera una certa incomoditat quan es fa fosc, moment en el que, malgrat els rètols dissuasoris de No Loitering, comencen a circular pels carrers personatges amb un cert aire delictiu que recorden a moltes pel·lícules policíaques dels anys setanta. No diria que és una ciutat perillosa, però quan es fa fosc ja se sap...

Com totes les grans ciutats americanes, aquesta es mostra especialment orgullosa de la seva història i de les seves institucions, com les universitats de Temple o Pennsylvania, que són de les més reputades del país.

Pel que fa als esports hi ha tres equips que destaquen pel damunt dels altres: els Phillies de beisbol, els Eagles de futbol americà i els 76ers de bàsquet. Tots ells amb un palmarés bastant discret. Jo em decanto pel bàsquet, del que recordo grans moments amb Julius Erving, Maurice Cheeks, Moses Malone o Allen Iverson.

Moltes són les discuplines que han vist créixer a Filadèlfia grans esportistes. Jo destaco: Roy Campanella al beisbol; Rasheed Wallace, Kobe Bryant, Wilt Chamberlain, Theresa Edwards al bàsquet; Joe Frazier, Steve Cunningham a la boxa; o Mike Powell a l'atletisme.

^top

UN PASSEIG PER FILADÈLFIA

Potser degut a la joventut de moltes ciutats americanes passejar per Filadèlfia no suposa cap problema d'ubicació donada l'entenedora disposició geomètrica dels seus carrers. Per altra banda, aquí no cal ser un prodigi de l'observació per adonar-se que el món no està pendent e Filadèlfia tant com de Nova York. Per tant el ritme que es viu en aquesta ciutat és molt més calmat.

Inquirer Building
Inquirer Building

Des de l'estació d'autocars a Arch Street, a la vora del barri xinès, vam anar caminant fins a l'hotel on estavem allotjats, al Carrer Chesnut amb el Carrer 17. Són molts els edificis interessants de camí a l'hotel, jo destacaria el del City Hall (Ajuntament), també l'Inquirer Building (és un edifici blanc piramidal) o el Liberty Place, que recorda molt per la seva forma a l'atractiu Chrylser Building de Nova York.

Un cop alleugerits de l'equipatge a l'hotel, el proper pas era el curiós Italian Market. Es tracta d'un pintoresc mercat de carrer que té la particularitat de ser a l'aire lliure. Perquè els carrers de les botigues són porxats i els productes de les tendes són exposats a l'exterior. La italianitat del mercat cada vegada forma més part del passat. Sí que ho era en el seu orígen i, tanmateix, hi ha diverses botigues i bars de menjar italià. Però els botiguers mexicans i xinesos són cada cop més nombrosos.

Malgrat tot, s'hi respira un ambient molt atractiu on coexisteixen restaurants (mexicans, italians o ianquis), botigues de menjar (xarcuteries, carnisseries, formatgeries, peixateries o fruiteries), locutoris i parades de quincalla. Tot plegat, ben a prop d'un barri de vietnamites.

Cases centenàries
Cases centenàries

La combinació de transport públic per arribar a aquest mercat (SEPTA és el nom de la companyia de transport públic aquí) no era massa bona. De manera que vam anar caminant per un seguit de carrers arbrats farcits de cases centenàries, molt atractives i que ens parlen de la condició de ciutat americana antiga i també de la relació amb l'antiga metròpoli britànica. Entre aquestes cases es troba la casa més antiga dels EUA. Sens dubte un dels racons més interessants dela localitat.

El pas proper era la visita al complex temàtic de la Independència, del qual ja us he parlat abans. Es tracta del vaixell insígnia de la ciutat. Al voltant seu es porten a terme activitats tan diverses com els famosos focs artificials, els tours guiats o l'escenificació d'alguns esdeveniments al·lusius mitjançant actors.

El pas següent ens porta al darrera de l'ajuntament, on podem gaudir del Masonic Temple, una interessant mostra de l'aportació d'aquesta lògia a la societat americana i que, a l'igual que a Nova York, es mostra obertament sense aquesta mena de clandestinitat i misteri que sempre ha envoltat a la Massoneria al nostre país. Alguns massons americans importants són Benjamin Franklin, John Philip Sousa, Jimmy Rodgers, Duke Ellington, Billy Wilder, Cecil B. De Mille, Douglas Fairbanks, Red Auerbach, Jack Dempsey, etc.

Un autobús de SEPTA ens portarà a l'atractiva Eastern State Penitentiary. Es tracta d'una atractiva presó radial que segueix el model penitenciari Pennsylvania, basat en l'afany de rehabilitació i el tractament. Tancada fa més de trenta anys, l'exterior recorda força a una fortificació britànica i l'interior a la presó Model de Barcelona.

Eastern State Penitentiary
Eastern State Penitentiary

Un dels reclams és la cel·la que va ocupar Al Capone quan hi va estar reclòs. L'estat, però, deixa bastant que desitjar. Als EUA no se sap ben bé que és privat, públic o fundacional, però en qualsevol cas el lloc pot donar molt més de joc. Brutícia, humitat, parts reformades (la sinagoga fa molt de goig) i altres en estat ruinós. Malgrat tot, un interessant viatge a la part fosca del somni americà.

En aquest aspecte sorprèn el caire heroic i legendari que s'atorga a aquest país als evadits i als gàngsters. És una situació que si no és per motius de màrqueting, no he entès mai. I si realment és una fórmula que funciona, crec que s'hauria de potenciar a casa nostra el record de personatges d'un tall similar...

El darrer lloc de visita són els voltants del Museu d'Art de Filadèlfia, que donen molt més de sí que el ritual que desenes de freakies fan cada dia en ascendir els anomenats Rocky Steps, els 68 graons que Rocky Balboa enfilava tot preparant el gran combat en la pel·lícula Rocky. Aquest museu d'art és un dels més importants del país i acull diveses col·leccions, exposicions i esdeveniments de tipus cultural, com ara la música. Músics fills d'aquesta ciutat són: Frankie Avalon, Solomon Burke, Chubby Checker, John Coltrane, Stan Getz, Joan Jett, Mario Lanza, Teddy Pendergrass, els Cinderella, The Three Degrees o Todd Rundgren.

Per a concloure aquesta ràpida visita a Filadèlfia destacaré que les dues vistes més boniques, a peu pla, de la ciutat són des de la zona universitària, des de l'altra banda dels rius Delaware i Schuykill, i des del museu, on a través de la Benjamin Franklin Parkaway podem veure la cara més seductora de Philly.

^top

CONCLUSIONS SOBRE FILADÈLFIA

Imatge de Filadèlfia
Imatge de Filadèlfia

Per començar, diré que ha estat força gratificant haver passat per aquesta ciutat i viure-la, encara que molt breument.

L'essència nord-americana és molt més palesa aquí que al mestís Nova York.

Però, tot i l'encant que mostra, crec que és una ciutat que resulta més atractiva a un americà que a un europeu.

Així que per res en el món recomanaria a ningú de travessar l'Atlàntic expressament per visitar només aquesta ciutat, que és pionera als EUA en infinitat d'aspectes i institucions.

Les dades d'informació turística sobre la ciutat -si exceptuem la relativa a la Llibertat i la Independència- són insuficients. Trobar mapes de la ciutat a internet és complicat.

De manera que sols amb les referències dels mapes de Google Maps, alguns diaris de viatgers i poques dades més de webs oficials, com la Philadelphia official visitor site, em vaig presentar a Filadèlfia. Per tant, en aquest sentit Philly es troba a anys llum de moltes altres ciutats.

^top
Viatjant 19 dies per la costa oest dels Estats Units - Anna Pinsach & Martí López [2014]
Relat de viatge a Nova Anglaterra i la ciutat de Nova York - David Crivillers i Judith Sánchez [2013]
Relat d'un viatge als Estats Units, de costa a costa - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2011]
Relat viatge a l'oest americà: de Las Vegas a San Francisco - David Crivillers i Judith Sánchez [2011]
ESTATS UNITS - Guia i relat d'un viatge a Nova Anglaterra - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2010]
Relat d'un viatge a Califòrnia i Las Vegas - Sònia Graupera [2009]
Relat d’un viatge al Quebec, Ontàrio i Nova York - Xavier Almanza i Sílvia Terradas [2008]
Relat d'un viatge a Nova York - Joaquim Pérez [2008]
Fitxa tècnica d'un viatge a Nova York - Raquel Mateo [2007]
Guia turística de Nova York - Alberto Lázaro [2006]
Seven walking tours through historic Philadelphia - Set recorreguts virtuals per la part històrica de la ciutat de Filadèlfia.

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació