Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Bandera

ESTATS UNITS

Relat d'un viatge als Estats Units, de costa a costa

Data Data viatge: 2011. Publicat el 22/05/2012
2.1 de 5 (93 vots)

Introducció

"Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats: que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat".

Thomas Jefferson, text extret de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Un cop has decidit anar de viatge als Estats Units et trobes amb el dilema de com aprofitar els dies que disposes. El país és enorme, el volum d'informació aclaparador, la diversitat de llocs i paisatges et fa dubtar sobre quina és la millor elecció.

Cal fer-se una primera pregunta: Costa Est o Costa Oest? Molts viatges fan una o l'altre però a nosaltres ens atrauen les dues. Són vint-i-tres dies suficients per fer les dues? Creiem que sí. Sabem que només farem un tastet però preferim això abans de resignar-nos a un sol costat. Decidit això, fem una tria curosa de destinacions, costa renunciar a més d'una i a més de dues, però s'ha d'escollir, els dies són els que són i poc a poc anem conformant una ruta que ens sembla prou atractiva.

I mentre preparem el viatge, repassem tots les imatges i clixés que tenim dels Estats Units, doncs aquest país ha estat el model del món durant el segle XX i el que portem del XXI. Cerquem alguna cosa en comú, alguna senyal d'identitat que defineixi el conjunt d'estats.

Les paraules que redactà Thomas Jefferson per a la Declaració d'Independència ens semblen un bon punt on iniciar la recerca: el dret...a la recerca de la Felicitat perquè això és el somni americà, el somni que ha atret, des del segle XVI, milions i milions de persones cap aquesta Terra d'oportunitats i d'abundància però què és el somni americà? El 1931, James Truslow Adams el va definir com la igualtat d'oportunitats i llibertat que permet que tots els habitants dels Estats Units aconsegueixin els seus objectius a la vida únicament amb l'esforç i la determinació. Per a alguns, és l'oportunitat d'aconseguir més riquesa de la que podrien tenir en els seus països d'origen, per a altres, és l'oportunitat per als seus fills que creixin amb una bona educació i grans oportunitats; finalment, hi ha qui ho veu com l'oportunitat per ser un individu sense restriccions imposades per motiu de raça, sexe, classe, religió, etc.

Hem trobat nosaltres en aquest viatge el somni americà? Certament, l'hem cercat, hem vist llocs diferents i hem conegut persones i formes diverses de viure el somni o, potser, el malson americà. El nostre periple ens ha permès observar i viure diverses cares d'aquest país, ens ha fet sentir sovint com personatges d'una road movie, aquest gènere que constitueix una tradició en la literatura i en el cinema nord-americà.

El nostre ha estat un llarg camí que ha tingut més de Viatges amb Charley, de J. Steinbeck, que no pas de A la carretera de J.Kerouac. En tot cas, i per sort, el nostre viatge no ha tingut el malaurat final de Thelma i Louise després de la seva recerca de la llibertat que les portava fugint des d'Arkansas fins a Utah, tot travessant el paisatge de l'Amèrica més inhòspita i profunda.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 6 al 28 d'agost de 2011.

Itinerari

Ruta del viatge, de costa a costa
Ruta del viatge, de costa a costa

Dia 1: Barcelona - Madrid - Filadèlfia - Lancaster, PA
Dia 2: Lancaster, PA - Charlottesville, VA
Dia 3: Charlottesville, VA - Washington DC
Dia 4: Washington DC - Phoenix - Flagstaff, AZ
Dia 5: Flagstaff, AZ - Grand Canyon NP, AZ
Dia 6: Grand Canyon NP, AZ - Monument Valley, AZ
Dia 7: Monument Valley, AZ - Goosenecks SP, UT - Arches NP, UT
Dia 8: Arches NP, UT - Canyonlands NP, UT - Dead Horse Point SP, UT - Page, AZ
Dia 9: Page, AZ - Antelope Canyon, AZ - Lake Powell, UT - Flagstaff, AZ
Dia 10: Flagstaff, AZ - Las Vegas, NV
Dia 11: Las Vegas, NV - San Francisco, CA - Santa Cruz, CA
Dia 12: Santa Cruz, CA - Monterey, CA - Pacific Grove, CA
Dia 13: Pacific Grove, CA - Big Sur - Morro Bay, CA
Dia 14: Morro Bay, CA - Salinas, CA - San Francisco, CA
Dia 15: San Francisco, CA - Vol nocturn a Boston
Dia 16: Boston, MA
Dia 17: Boston, MA - Cape Cod, MA
Dia 18: Cape Cod, MA - Newport, RI - Mamaroneck, NY
Dia 19: Mamaroneck, NY - Nova York, NY
Dia 20: Nova York, NY
Dia 21: Nova York, NY - Filadèlfia, PA
Dia 22: Filadèlfia, PA - vol nocturn de tornada
Dia 23: arribada a Barcelona

Despeses del viatge

+ 1.010,46 € (vol Barcelona - Filadèlfia - Barcelona)
+ 460,96 € (altres vols)
+ 612,19 € (lloguer cotxes i autocaravana; tren)
+ 665,26 € (hotels i càmpings)
+ 797,10 € (altres)
= 3.545,97 € (total per persona)

Transport

Avió. Han estat en total 5 trajectes i 7 avions per a cobrir un total de 13.070 milles. L'anada i tornada l'hem fet amb US Airways, que té vol directe entre Barcelona i Filadèlfia. Anada amb escala a Madrid, doncs el vol directe estava ja ple. Preu: 1.010,46 €/persona.

De Washington a Flagstaff hem volat també amb US Airways, doncs és la única en fer el trajecte. Fa escala a Phoenix (Arizona), on s'agafa un petit avió d'hèlice de la companyia Mesa Air. Preu per persona: 204,75 Eur.

De Las Vegas a San Francisco hem anat amb Virgin America. És una low cost que ens ha agradat força. Preu per persona 73,35 Eur.

I finalment, de San Francisco a Boston hem pres el vol nocturn de Virgin America: 129,40 Eur per persona. Seients una mica incomodes, però internet i ordinador a disposició dels passatgers.

Dir també que a tots els vols interiors dels Estats Units es paga 25 USD per maleta facturada. El pagament es fa al mateix aeroport i l'import és el mateix a totes les companyies. Els controls de seguretat són molt estrictes inclosa la inspecció de maletes (en ocasions ens l'han fet obrir) en el moment de facturar-les.

Cotxe de lloguer. En total n'hem llogat quatre, tres d'ells agafant-los en una ciutat i deixant-los en una altra, doncs tot i el càrrec one way (50-75 USD), ens permetia guanyar temps i diners al fer molts menys quilòmetres. Dir també que habitualment el lloguer inclou l'assegurança a tot risc i, en ocasions, un dipòsit de benzina ple o conductors addicionals.

De Filadèlfia (aeroport) a Washington (centre ciutat) han estat 2 dies i 470 milles, amb un cotxe llogat a Hertz. Un cotxe gran, un Chrysler Sebring, doncs som quatre, cadascú amb la seva maleta. Preu 173,40 Eur.

De Flagstaff a Las Vegas hem llogat el cotxe per un dia i hem fet 300 milles. Un Chevrolet HHR llogat a Avis i el cost ha estat de 120,93 Eur.

A San Francisco, hem agafat un Ford Mustang descapotable per 3 dies. Hem recorregut 555 milles i l'hem trobat a traves del cercador AutoEurope per 239,84 Eur, incloent-hi el dipòsit de benzina ple. L'agència que ens l'ha llogat és Dollar.

De Boston a Nova York també l'hem trobat a través d'AutoEurope, qui ens ha portat a Avis. Un Toyota Avensis per 2 dies i 462 milles que ens ha costat 176,81 Eur.

Autocaravana. L'hem llogada per 5 dies a Flagstaff (Arizona) i ho hem fet amb Cruise America perquè és la companyia que dona més flexibilitat en el número de dies i l'única amb base a Flagstaff, fet que farà que ens estalviem uns quants quilòmetres en el nostre circuit pels parcs. Tot i així, en 5 dies hem fet 1.049 milles. El lloguer ens ha costat 1.590 USD.

Segurament ens hauria sortit més barat llogar un cotxe i anar d'hotel, però l'autocaravana ens ha permès dormir dins del parcs, en paratges magnífics com en l'Arches NP, o dinar amb vistes, com a Goosenecks SP, o trobar-te com a casa en acabar una excursió o caminada i això ens ha resultat molt satisfactori.

Tren. Hem anat en tren de Nova York a Filadèlfia. La companyia és Amtrak i surten de Penn Station, al costat del Madison Square Garden. Hi ha trens amb molta freqüència, cada 10 o 20 minuts i el trajecte dura entre 1 hora i 1 hora 20 minuts. El preu està entre els 50 i els 70 USD. En el nostre cas, però, vam pagar 120 USD, doncs vam haver de comprar bitllet preferent perquè els trens anaven plens degut a l'arribada de l'huracà Irene que provocava que la gent fugís de la ciutat.

Allotjament

Els hotels nord-americans tenen un gran avantatge per a qui viatja en família: habitualment les habitacions tenen dos llits grans i es permet allotjar fins a 4 adults en una mateixa habitació. També s'ha de dir que acostuma a haver-hi cafè i gel gratuïts a disposició dels hostes i per contra els esmorzars acostumen a ser bastant escassos: en algun lloc només hem trobat un cafè i alguna galeta.

Hem estat a hotels de carretera, els motels de les pel·lícules, el seu nivell i el seu preu pot variar molt: des dels Qualitty Inn i alguns independents força bons, fins algun digne del film Psicosi, com el Vincent's de Mamaroneck, NY; passant pels correctes de les cadenes Motel 6 o Super 8.

A les ciutats hem estat en hotels de cadena cercats per Booking.com, tots ells molt bé: Meridien a Boston, Comfort Inn a San Francisco o Crowne Plaza a Filadèlfia. Menció especial per al Capitol Skyline a Washington DC, on vam agrair la seva piscina.

A Las Vegas vam triar el Mirage. És el que un espera a Las Vegas: casino, espectacles, luxe, jardins...

A Nova York, la nostra opció va ser llogar un apartament a un particular. Si s'estan uns quants dies és una bona opció.

Amb l'autocaravana vam dormir en càmpings. En tots ells la parcel·la incloïa una taula i una barbacoa. Reservant a traves de la pàgina web dels Parcs Nacionals es pot dormir dins del parc, encara que els campaments són petits i a vegades cal reservar amb certa antelació. Va ser magnífic el Devil's Garden Campground dins de l'Arches NP.

Gastronomia

Tot i la mala fama que tenen els Estats Units per les seves nombroses cadenes de fast food o pels menjars hipercalòrics que veiem al cinema, hem de dir que es pot menjar força bé si mires on et poses i què demanes. Les racions acostumen a ser força grans i moltes vegades hem passat amb un sol plat.

Guardem un bon record dels àpats que vam fer a:

Uno Chicago Grill, a Manassas, VA. És una cadena amb una carta amplíssima: pasta. peix, carn, amanides...

Bun Huggers, al 901 S Milton Rd de Flagstaff, AZ. Hamburgueses autèntiques nord-americanes amb acompanyament self-service per a personalitzar-les.

Sea Harvest, al 598 Foam St de Monterey, CA (Cannery Row). Una peixateria on hom escull el peix que li fa més patxoca i es fa al moment. Excel·lent!.

Legal Seafood, a Boston, MA. És una cadena amb estupendes llagostes (lobster). La seva sopa de cloïsses (clowder cham) és famosa i es serveix en les nominacions dels presidents.

Arnold's, a Cape Cod, MA. Un fast food de llagostes, ostres, cloïsses i peix en general. A les hores punta acostuma a haver-hi cua, però per sort nostre s'hi pot anar a qualsevol moment del dia.

Junior's. N'hi ha quatre a Nova York. Nosaltres hem estat al de Grand Central Station. Per molts, el millor cheesecake de la ciutat.

Shake Shack. També n'hi ha més d'un a Nova York. El més conegut és el de Madison Square Park, a la cruïlla de la 23 amb Broadway. Segons molts novaiorquesos, les millors hamburgueses. Les taules son a l'aire lliure però nosaltres podem testimoniar que la gent hi va encara que sigui amb paraigües.

Hot dogs de Nova York. Pràcticament a qualsevol cantonada de Manhattan hi trobes la paradeta per anar fent. Preus segons el lloc: de 0,50 a 2 USD.

Clima

En un país de la mida d'un continent hi caben tota mena de climes. En el nostre cas, i a les zones on hem estat, hem de dir que:

A Washington i Virginia, a l'estiu, fa una temperatura alta, acompanyada d'un bon grau d'humitat. És a dir, es pot parlar de xafogor que pot resultar una mica incòmode.

Al nord d'Arizona, sud de Utah i de Nevada fa una calor extrema, amb el termòmetre fregant sovint els 40º. L'excepció són les riberes del Gran Canyó del Colorado, situades per damunt dels 2.000 metres sobre el nivell del mar, on la temperatura pot ser uns 10 graus més baixa. Els rangers recomanen que quan es fan excursions per parcs, com Arches o Canyonlands, portar un mínim de 4 litres d'aigua per persona per a evitar patir deshidratacions.

A San Francisco i la costa del Big Sur et trobes amb una sorprenent boira a l'estiu que desapareix quan marxes uns pocs quilometres cap a l'interior. La temperatura es bastant més fresca i el problema pot estar en el fet de no veure el sol alguns dies.

Al sector de la costa est entre Boston i Filadèlfia, passant per Nova York, el clima és semblant al que podem tenir a casa nostra per les mateixes dates.

^top

 RELAT DE VIATGE ALS ESTATS UNITS: de costa a costa (I)

DIA 1: Barcelona - Filadèlfia - LANCASTER COUNTY (Pennsilvània)

Sortim de Barcelona a les 8:35 en un vol d'US Airways i després de fer escala a Madrid, arribem a Filadèlfia a les 15:15.

Tan bon punt arribem, recollim el cotxe de lloguer i ens dirigim fins a Lancaster County, també anomenat Dutch Country, comtat de Pennsilvània més conegut per ser el lloc on viu la segona comunitat més gran d'amish dels Estats Units.

Es pot visitar alguna granja habilitada com a museu, encara que no semblen massa reals. També es poden comprar alguns records: pastissos extremadament dolços o teixits de patchwork artesanals, per exemple. Nosaltres optem per recórrer, entre la darrera hora del vespre i el matí següent, les carreteres secundàries, on trobem un munt de fotografies: els petits carruatges negres estirats per un cavall, nens i adults vestits tradicionalment, granges amb acollidors porxos amb balancins, camps perfectament conreats...

Protagonistes del somni americà: Els amish, que s'anomenen a si mateixos gent senzilla, després de ser perseguits a Europa van aconseguir ser acceptats amb el seu peculiar estil de vida en aquest Nou Món.

Per a conèixer més sobre la forma de viure dels amish:

Una pel·lícula: Único testigo (1985), amb Harrison Ford, fou el film que va donar a conèixer aquesta societat.

Una cançó: For the good times, de Kris Kristofferson, interpretada per Kenny Rogers. Perquè el paisatge, les granges, els camps... ens porten la nostàlgia dels vells temps feliços.

^top

DIA 2: LANCASTER COUNTY (Pennsilvània) - CHARLOTTESVILLE (Virginia)

Ens llevem aviat, encara afectats pel jet lag i comencem a recórrer els paisatges del Lancaster County. És diumenge i les esglésies, tant amish com mennonites, estan concorregudes i els seus pàrquings plens de carros les primeres i de cotxes les segones.

Cap al  migdia, ens dirigim a Charlottesville, Virginia. Hem triat aquesta destinació per ser la ciutat on va viure Thomas Jefferson i on va dissenyar la seva casa: Monticello, a més de fundar la Universitat de Virginia, ambdós llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Passem la tarda al campus de la Universitat: les residències d'estudiants i professors i sobretot la la Rotonda, on hi ha la Biblioteca, inspirada en l'obra renaixentista de Palladio. El conjunt és tot una mostra d'arquitectura neoclàssica que transmet sensació de serenitat i equilibri. En els seus jardins, ens trobarem amb més d'un esquirol saltant d'arbre en arbre, imatge que es farà habitual al llarg del viatge i en nombrosos indrets.

Protagonista del somni americà: Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units i principal redactor de la Declaració d'Indepen- dència. Personatge d'amplis coneixements: arquitecte, traductor o inventor, a més d'estadista, destacà per les seves idees, hereves de la Il·lustració. Ens agrada la seva declaració del dret de tots els homes a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat. Només discrepem en una cosa: la seva defensa de l'esclavitud basada en la seva creença que els negres eren inferiors als blancs, tant en cos com en esperit.

Una pel·lícula: El Patriota (2000), amb Mel Gibson. Una bona ambientació dels anys de la Guerra d'Independència nord-americana.

Una cançó: Easy living, interpretada per Dinah Washington. Perquè Virginia és l'únic estat del Sud que visitarem i ens agrada el bon jazz cantat per una veu de color.

^top

DIA 3: CHARLOTTESVILLE (Virginia) - WASHINGTON DC

Aprofitem el matí per a veure Monticello, la residència de Thomas Jefferson, dissenyada per ell mateix en estil neoclàssic i inspirada també en el Tractat d'Arquitectura de Palladio. A l'igual que la Universitat, és la mena d'arquitectura que també s'ha qualificat com a colonial: maons vermells trencats pel blanc de la pintura i volums geomètrics i nets.

Després de la visita, agafem el cotxe i marxem cap a Washington DC, on hem de tornar-lo.

Ens refresquem a la piscina de l'hotel i comencem la visita de la ciutat pel Mall, aquest ampli espai que algú ha comparat amb la Plaça Major dels Estats Units, el lloc de les grans concentracions en defensa dels Drets Civils o en contra de les guerres de Vietnam o de l'Iraq.

Les distàncies a Washington són llargues, de fet la ciutat va ser dissenyada per ser la capital d'una gran nació amb llargues avingudes, edificis enormes per l'Administració i espai suficient per monuments i memorials que enalteixin el patriotisme.

La calor, o més ben dit la xafogor, és intensa a l'estiu o sigui que val la pena prendre's les coses amb temps.

El primer lloc on anem és el Lincoln Memorial, per seguir pels memorials de les guerres de Vietnam, Corea i 2ª Guerra Mundial, fins al Monument a Washington. Des d'aquí, la Casa Blanca resta ben a prop encara que per raons de seguretat no t'hi pots acostar massa.

Els memorials dels veterans de les diferents guerres són força recents: el de Vietnam per netejar la imatge d'una guerra impopular, els altres dos per llençar un missatge patriòtic que acosti la societat amb el govern de la nació.

Protagonista del somni americà: Martin Luther King. Des de les escalinates del Lincoln Memorial ens va fer saber que havia tingut un somni: I have a dream; i que finalment els ciutadans negres tenien els mateixos drets que els blancs. Les paraules de Thomas Jefferson: tots els homes són creats iguals, prenien amb Luther King un nou significat.

Una pel·lícula: Forrest Gump (1994), amb Tom Hanks. Un recorregut amb una visió alternativa dels darrers 40 anys d'història dels Estats Units. Amb ell vam saber que la vida és com una caixa de bombons on mai saps quin et tocarà.

Cançons: Blowin' in the wind (Escolta-ho en el vent) i The times they are changing (Els temps estan canviant), ambdues de Bob Dylan. Perquè sempre l'associarem a ell i a Joan Baez amb les grans protestes dels anys seixanta.

^top

DIA 4: WASHINGTON DC - Phoenix - FLAGSTAFF (Arizona)

Dediquem el matí a veure més coses de Washington DC. Pugem al turonet on hi ha el Capitoli i visitem la Biblioteca del Congrés, impressionant!. Fundada l'any 1800 pel segon president, John Adams, en el seu moment era la més gran del món i construïda amb el propòsit de demostrar a tothom el nivell cultural de la nova nació tot just independitzada.

Des d'aquí, tornem al barri de la Casa Blanca i la veiem per darrera, lloc on topem amb una petita protesta contra la guerra: una dotzena de manifestants amb pancarta i megàfon. La policia ens fa marxar i acabem anant a l'Hotel Willard Intercontinental Washington (1401 Av. Pennsylvania), on no cal allotjar-se per pujar al bar que hi ha a la teulada i des d'on es pot gaudir d'una bona vista del Mall així com de la mateixa Casa Blanca (crec que va ser Antoni Bassas qui va dir que era el lloc on els ciutadans de Washington portaven als visitants que volien conèixer la ciutat).

Ja per la tarda, prenem l'avió cap a l'Oest. A les 17:15 sortim de l'aeroport Ronald Reagan (tancat durant uns anys per por d'atemptats terroristes doncs està molt proper a l'edifici del Pentàgon) amb el vol de US Airways amb destinació a Phoenix, AZ, on fem escala per agafar, amb l'únic retard que hem patit durant el viatge, un petit avió de Mesa Air que ens portarà fins a Flagstaff, també a Arizona, on arribem prop de les 12 de la nit.

Protagonista del somni americà (o potser no): Richard Nixon.Després de ser vicepresident amb Eisenhower i ser derrotat dos cops en la cursa presidencial davant Kennedy i Johnson, Richard Nixon arribà a la presidència l'any 1969. S'havia acomplert el seu somni. Cinc anys més tard, va tenir el dubtós honor de ser l'únic president obligat a dimitir. El motiu fou l'escàndol Watergate i la seva falta, haver mentit. Paradoxalment, Nixon va ser quàquer en la seva joventut, i els membres d'aquesta creença estan eximits per la Constitució nord-americana de prestar jurament, doncs sempre diuen la veritat.

Una pel·lícula: Tots els homes del president (1976), amb Robert Redford i Dustin Hoffman. La pel·lícula basada en la investigació del cas Watergate pels periodistes del Washington Post Bernstein i Woodward.

Una cançó: The Gambler, de Kenny Rogers. Perquè... anem a l'Oest.

^top

DIA 5: FLAGSTAFF - GRAN CANYÓ (Arizona)

Matí una mica avorrit. Passegem per Flagstaff, ciutat que aviat està vista i on només trobem remarcables algunes referències a la Ruta 66 que passa per aquí. Hi ha també l'observatori astronòmic Lowell, però la visita és nocturna.

Hem d'esperar al migdia, ja que és l'hora marcada per a recollir l'autocaravana amb la que farem un recorregut de cinc dies pels parcs de l'Oest.

Des de Flagstaff, ja amb l'autocaravana ens dirigim al Gran Canyó del Colorado. És el primer parc que visitarem. Per sort, les carreteres són àmplies i bastant rectes, doncs ens hem d'acostumar a portar l'autocaravana.

Arribem al Gran Canyó just per veure'l amb la darrera llum del dia. Haurem d'esperar a l'endemà per veure'l en tota la seva grandesa.

Protagonistes del somni americà: Els que van fer possible la cursa espacial. Entre ells, els membres de l'Observatori Lowell que van cartografiar la Lluna, permetent l'arribada de la nau Apol·lo l'any 1969. Tot un símbol d'un país capaç d'aconseguir qualsevol objectiu.

Una pel·lícula: A propòsit d'Schmidt (2002), amb Jack Nicholson. La vida en una autocaravana.

Una cançó: Islands in the stream, de Kenny Rogers i Dolly Parton. Perquè... què millor que música country a la ràdio mentre passen milles i milles de carretera.

^top

DIA 6: GRAN CANYÓ - MONUMENT VALLEY (Arizona)

Dia dedicat al Gran Canyó. Pel matí, caminem pel Trailview Overlook, cap a l'àrea de Hermits. En aquest sector el trànsit de cotxes està prohibit i uns autobusos gratuïts et porten d'un costat a l'altre. Val la pena combinar l'autobús amb caminar, sempre tenint en compte que el bus fa diferents aturades si hom va en una o altra direcció i per tant s'ha de planificar bé el recorregut.

Al llarg del camí ens aturem a diferents llocs (o points): Maricopa, Hopi, Pima, Powell, Monument Creek. Les vistes són espectaculars des de qualsevol d'ells i la sensació de petitesa davant les grans dimensions de la natura et colpeix a cada aturada.

Imatge del Monument Valley, Arizona
Imatge del Monument Valley, Arizona

Per la tarda, prenem la carretera cap a l'est, direcció Desert View i aprofitem per fer alguna parada més. Sortim del parc a mitja tarda, doncs volem fer nit a Monument Valley i tenim un bon recorregut per davant.

Protagonistes del somni americà: Els pioners de l'Oest. Milions i milions de persones que perseguint una vida millor, i vinguts d'arreu el món, envaïren durant el segle XIX els amplis espais fins llavors habitats pels indis.

Una pel·lícula: Els germans Marx a l'Oest. Perquè som uns admiradors d'aquests genials còmics i el seu crit de Más madera, esto es la guerra! ja forma part de nosaltres.

Una cançó: What'd I say, de Ray Charles. Perquè és un clàssic que havia de sortir en aquest viatge. Ideal per a fer carretera.

^top

DIA 7: MONUMENT VALLEY - GOOSENECKS SP - ARCHES NP (Utah)

La visita de Monument Valley, aquest torturat paisatge que coneixem de tantes pel·lícules de l'Oest, es pot fer de dues maneres: amb el propi cotxe seguint un camí de terra de 17 milles en no gaire bon estat, o bé en un tot terreny amb guia.

Com que nosaltres portem una autocaravana i no volem quedar-nos tirats en el camí, optem per l'excursió guiada que contractem al Goulding's Campground, el lloc on hem passat la nit i que ens l'ofereix a un preu molt més baix que els guies que hi ha a l'entrada del parc.

Comencem a les 9 del matí intentant esquivar la calor, al migdia es freguen els 40ºC i acabem passades les 12, quan el sol ja és alt. A part de l'Scenic Drive hem visitat alguns altres llocs reservats a les excursions guiades, inclòs algun lloc considerat sagrat pels indis, on el nostre guia ha cantat una oració. Esperem que hagi allunyat els mals esperits del nostre camí.

El paisatge de Monument Valley, amb les seves meses i agulles creades per l'erosió, és molt especial. Va ser als anys 30 quan el propietari de Goulding's, aleshores un petit comerç amb els indis, va anar fins a Hollywood amb fotografies del lloc i el director de cinema John Ford les va veure i en restà fascinat i d'aquesta forma va esdevenir escenari de tantes i tantes pel·lícules.

Imatge de Goosenecks SP, Utah
Imatge de Goosenecks SP, Utah

Dinem a Goosenecks SP, ja a l'estat d'Utah. Els apartats meandres del riu Sant Joan són una bona excusa per apartar-se de la ruta principal i recórrer aquestes carreteres solitàries enmig del no-res.

I ja amb la darrera llum del dia arribem a Arches NP, on farem nit dins del parc. Hi ha lluna plena i això és una bona excusa per poder fer una excursió nocturna pels voltants del Devil's Garden Campground. El parc està obert les 24 hores, o sigui que encara que dormis a Moab, pots visitar-lo de nit i podem assegurar que val la pena quan hi ha lluna plena.

Protagonista del somni americà: John Wayne. El popular actor de westerns va tenir una infantesa dura abans de guanyar l'Oscar. En els seus papers encarnà un estereotip de mascle dur i conservador.

Una pel·lícula: Centaures del desert (1956), amb John Wayne. Rodada a Monument Valley, tot un clàssic del western.

Una cançó: Banda sonora de El Bueno, el feo y el malo, perquè encara que sigui un espagueti western filmat a Almeria, sempre l'associem amb aquests paisatges ressecs.

^top

DIA 8: ARCHES NP - CANYONLANDS NP - DEAD HORSE POINT SP - PAGE (Arizona)

Ens llevem aviat. Volem fer moltes coses i cal aprofitar el temps. A primera hora recorrem llocs de l'Arches NP: Delicate Arch, el sector de Windows, amb el Double Arch, on ens aturem amb l'autocaravana i fem petites passejades.

Des d'aquí, ens dirigim a l'altre gran parc de la zona: Canyonlands NP. Aquest, és un parc enorme i cal escollir el que volem veure. Ens decidim per la zona nord: Island in the Sky. Arribem fins on acaba la carretera, al Grand View Point, tot fent aturades pel camí: els miradors de Buck Canyon o Shafer Canyon. És un paisatge inquietant, torturat, i aquesta sensació encara augmenta més per la forta calor del migdia.

En sortir de Canyonlands prenem la desviació que ens duu fins a Dead Horse Point SP. És un parc molt més petit, com tots els State Park (SP), conegut per ser l'escenari final de la pel·lícula Thelma i Louise. S'ha de dir que té una bona i fotogènica panoràmica sobre el riu Colorado.

I després de dinar, carretera. Volem dormir a Page, al costat del Llac Powell i això implica fer una bona tirada de quilometres. Concretament, aquest dia haurem fet 409 milles, la tirada més llarga de tot el viatge.

Protagonistes del somni americà: Thelma i Louise. Dues dones en recerca de la seva llibertat a qualsevol preu, encara que això els hi costi un dramàtic final.

Una pel·lícula: Thelma i Louise (1991), amb Susan Sarandon i Geena Davis. Com no, havia de ser aquesta, rodada en bona part en aquests paratges.

Una cançó: Even in the quietest moment de Supertramp. Una cançó ideal per una posta o una sortida de sol en plena natura.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació