Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
estats units

ESTATS UNITS

La guia inèdita de Nova York, barri a barri

Data Data viatge: 2010. Publicat el 16/08/2010
2.6 de 5 (152 vots)

Introducció

MAPA NOVA YORK - (+) Veure mapa més gran

He tingut l'ocasió de viatjar a Nova York un parell de cops al llarg d'aquest darrer any.

Donada la curiositat que, entre els amics, desperta aquesta ciutat, m'he decidit a explicar una mica les impressions que m'he endut. Intentaré fer-vos cinc cèntims d'unes vivències d'algú que mai no s'ha caracteritzat per la seva americanofília.

Es diu que hi ha tants Nova Yorks com visitants té. La imatge corporativa de la ciutat la podem trobar entre Central Park i el Flatiron Building, a Wall Street o a l'Estàtua de la Llibertat.

Però és evident que aquesta metròpoli és molt més que tot això. Aniria més lluny en afirmar que, malgrat la seva joventut, hi ha poques ciutats al món -si no cap- que tinguin tant a oferir i que cap d'elles té la capacitat d'autoregenerar-se com aquesta.

Potser per això m'ha costat tant de temps acabar aquest maleït text i potser també algunes de les coses que explico han deixat de ser realitat en benefici d'altres.

Per altra banda, una escapada a la ciutat de Filadèlfia, a 200 km, pot resultar un agradable parèntesi de calma en la vida atrafegada i intensa que ofereix Nova York al visitant.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Aquesta guia recull en realitat dues estades a Nova York, una al novembre de 2009 i l'altra al maig de 2010.

Pressupost del viatge

+ 400 € (vol Barcelona-Nova York, amb Air Lingus via Dublín o amb TAP via Porto o Lisboa)
+ 27 US$ (tarjeta ATM setmanal il·limitada de Nova York)
+ 15 US$ (autobús anada/tornada Nova York - Filadèlfia)
+ 175 US$ (allotjament, preu net per nit)
+ 27 US$ (menjar, preu mitjà diari)
+ 70 US$ (Visites a monuments, museus i esdeveniments)

L'escala del vol a Nova York es pot fer allargar moltes hores, de manera que es pot aprofitar fàcilment per visitar les ciutats de transbord. El preu d'àpats, compres i transports, dependrà, de manera creixent de si l'escala es produeix a Porto, Lisboa o Dublín.

^top

 GUIA DE NOVA YORK (I): MANHATTAN y BROOKLYN

MANHATTAN

Vista de Manhattan
Vista de Manhattan

El mot Manhattan prové dels antics indis Manahattas. És el borough (l'equivalent als nostres districtes) més petit i representatiu de la ciutat, éssent una illa envoltada pel riu Harlem, l'East River i el Hudson. Té una població oficial d'1.700.000 habitants aproximadament. Podriem dir que la imatge corporativa de la ciutat, si s'ha de buscar a algun lloc, és a Manhattan.

És allí on hi ha els millors edificis, les millors botigues, els millors museus, o els consulats. És en aquesta illa on neixen o desenvolupen moviments com el Pop-Art, el rap, els graffiti, el break-dance, el Punk, la Contracultura, el Hard-Rock, el còmic, la moda juvenil, els nous models de diversió i lleure i un llarg i continu etcètera.

La sensació de viure un dejà vu és una constant arreu de la ciutat, i en aquesta part, encara més. El cinema, la televisió, la premsa, la economia...són els petits detalls els que ens poden sorprendre. A nivell general, tot pot resultar un xic previsible. És la capital del món i som a l'era de les comunicacions.

No hi ha una cosa més fàcil, a diferència dels altres boroughs, que ubicar-se a Manhattan. Tenint com a referència l'Empire State, no podem obviar que entre els carrers 135 i 14 tot és com un enorme Eixample, on Broadway seria l'homòleg de la Diagonal de Barcelona.

Seria injust creure que Manhattan és una massa de blocs impersonals i sense cap segell, tampoc és així. No oblidem que hi ha barris que també poden tenir el seu tarannà propi i a aquests em referiré.

HARLEM

El barri de Harlem, juntament amb el Bronx, seria la part del viatge que inclou la incursió al Costat Obscur. No suposa cap decepció. L'escenari és del tot excitant, com es veia a Die Hard with a Vengeance (La Jungla III). Gairebé tan brut com Chinatown, Harlem acull carrers espaiosos, éssent els seus límits el Carre 135, Central Park, l'Avinguda 8ª i Lexington Avenue.

Carrer del Bronx
Carrer del Bronx

Hi ha noms d'avingudes i carrers que al seu pas per Harlem canvien el seu nom. Aquí adopten noms d'activistes negres pels drets humans com Frederick Douglass, Malcom X, Martin Luther King Jr o un ex-cap de districte blanc, de nom Adam Clayton Jr. El jamaicà Marcus Garvey hi té un parc. Són molts els playgrounds que hi ha a Harlem, on el beisbol i el bàsquet hi tenen molta presència. Tot un plaer passejar-hi.

No era massa tard quan vaig creuar Harlem, però era palesa la seguretat i implicació de les autoritats per mantenir aquest status quo. Borratxos, pidolaires, captaires i sonats. Alguna corredissa policial cap a una casa o un petit tiroteig del que em vaig assabentar en arribar a l'hotel, són prou indicis com per pensar que les coses han canviat, però que dificilment arribaran a fer-ho tant com al barri de Hell's Kitchen, a Manhattan.

La part Est de Harlem rep el nom de El Barrio per la gran quantitat de portorriquenys, dominicans i d'altres ciutadans originaris de països llatino-americans. És un important nucli comercial, però que deu part del seu encant a aspectes menys prosaics com les nombroses esglésies que ocupen cada racó del districte, culminant diumenge en reunions multitudinàries que manifesten la seva devota fe, vestits amb les millors robes tot cantant a ritme de Gospel. Aquest és un atractiu que sovint esdevé massa mercantilitzat. Perquè no són poques les companyies que es dediquen a contractar visites turístiques a aquests petits temples. Opció còmoda, però no imprescindible per gaudir d'un diumenge espiritual a l'encisador Harlem. Les cases tipus brownie constitueixen també una gran atracció.

UPPER EAST SIDE
Vivendes Tudor City
Vivendes Tudor City

Des del Pont de Manhattan fins al que uneix Harlem amb el Bronx, trobem una carretera (la FDR), fàbriques i un seguit d'impersonals blocs de pisos que miren cap a l'East i el Harlem River.

Del carrer 40 fins a Harlem em va semblar molt atractiu el conjunt de vivendes Tudor City, un edifici d'apartaments amb més de 150 anys d'història i que forma part del grup d'edificis amb més encant de la ciutat. Un cop allí s'escau una visita a l'edifici de l'ONU. Després d'aquest bany de diplomàcia i fraternitat, creuar el Pont de Queens, caminant o amb el funicular, no té desperdici.

Els carrers 1, 2 i 3 encara podrien competir quant a senzillesa amb el West Side. En direcció al Central Park, Lexington, Park, Madison i la 5ª rivalitzen en exclusivitat entre carrers arbrats, edificis luxosos, porters vestits de vint-i-un botó, cotxes d'èl·lit, seus diplomàtiques i museus. En definitiva, no em va sorprendre saber que grans artistes i personalitats com Woody Allen, Robert Redford, Paul Newman, Elia Kazan, Kerenski, Dassiel Hammet, Henry Miller, el jove Bogart o en Charlie Parker hi viuen o hi han viscut. Els luxosos magatzems Bloomingsdale's són per allí, però res a veure amb Harrods.

L'Upper East Side pot considerar-se com una mena de zona alta, que també compta amb espais destinats a satisfer diverses inquietuds com ara el Metropolitan, el Guggenheim, el Museu dels Jueus o el Museu de la Ciutat. Tot plegat, a la vora del Central Park, on s'hi pot accedir des de diversos carrers.

UPPER WEST SIDE
Vista dels apartaments San Remo
Vista dels apartaments San Remo

El passeig per aquesta zona podria començar al sud-oest de Central Park, a un monument de dubtós interès de nom Columbus Circle, davant del qual s'hi trobar un supermercat de menjar prou interessant, de nom Whole Food. Tota una alternativa al fast-food. El recorregut a escollir, pot ser a través de l'Avinguda 8 a la vora de Central Park, on s'hi pot accedir des d'alguns carrers com el 66,72,86 o 103. És el 72 el que potser em va colpir més. D'una banda el racó de culte a John Lennon dins del parc i d'altra el maleït Dakota Building. Cap al final del carrer 74l trobem els monumentals apartaments San Remo.

Si s'enfila la 9º Avinguda l'inici no pot ser més prometedor amb la vista d'aquest gran temple de la música i la dansa que és el Lincoln Center. Meravellós. Continuant per Broadway Street, la disposició del carrer, amb els seus restaurants, teatres i una autòctona activitat comercial -inclosa una botiga d'Apple força menys concorreguda que la de la 5ª avinguda- li dóna un tarannà que m'ha arribat a recordar a avingudes barcelonines. La 10ª Avinguda té un aire més senzill, però alhora també popular. Amb comerços més funcionals i variats. Ja des de Hell's Kitchen destaquen els nombrosos pisos amb escales exteriors que formen part de la caràtula del film West Side Story (Robert Wise, 1961). Arreu es poden trobar llocs per dormir prou barats pel que és Nova York. I per als qui pensin que la Catedral de Sant Patrici és el summum quant a temples catòlics, una visita a Saint John's Devine pot sembrar certs dubtes.

Més consens genera l'encant que desprèn la prestigiosa Columbia University. Fundada l'any 1754, és la universitat més antiga de l'estat i la cinquena de tot el país. La seva imatge és molt més solemne que la de la UNY. Passejant pel campus i per la biblioteca, amb una motxilla i sense afaitar, em feia recordar els meus dies de joventut a la UAB. Jo que venia d'una universitat jove en un país vell, ara caminava per una universitat vella en un país jove. Tot plegat per comprovar com són de semblants els estudiants d'arreu del món.

MIDTOWN
El Midtown de nit
El Midtown de nit

L'extensió i l'interès d'aquesta part de la ciutat obliguen a dedicar-li força temps. És fàcil, amb l'ajut de qualsevol guia o fòrum, el reconèixer els llocs més característics d'aquest entorn urbà, que per ells mateixos ja podrien justificar una visita a Nova York.

Edificis com l'Empire State, el Rockefeller Center, el Chrysler Building, el Seagram, el Sony, o el MetLife són les grans talaies d'una gran ciutat, l'skyline de la qual es pot apreciar amb gran detall des de llocs com el pont de Brooklyn, la sucrera de Williamsburg o el costat de New Jersey tot creuant el Lincoln Tunnel.

A la llista s'hi podrien afegir el simpàtic Flatiron, el Times Square, el Paramount, el Madison Square Garden, el Carnegie Hall, el NYTimes Building, l'AT&T, la Biblioteca Pública, els Jutjats o la Grand Central Station, entre una immensa llista.

Efectivament, res del que ningú no n'hagi sentit parlar abans de ser-hi. I, per a molts, tot el que cal veure a NYC un cop s'hi és. Jo afegiria un oasi de calma en ple Carrer 42, que és l'acollidor Bryant Park. Tot l'any, però especialment durant les caluroses nits d'estiu. Un racó curiós també és el Museu de l'Aeronàutica, al carrer 46.

El tràfic, la tensió, l'activitat... tot sembla augmentar d'intensitat en aquesta part de la ciutat. El ritme de les construccions, de l'oferta de cultura i oci, del trasport i de la cocció d'aliments per a la destinació immediata cap a l'estómac de l'atrafegat treballador novaiorquès, ens anuncia allò que Giancarlo Esposito advertia a Armin Mueller-Stahl en la pel·lícula A Night on The Earth: "This is New York, Man !".

Podeu obtenir més dades, descripcions, punts de vista o consells respecte de Nova York, i principalment del Midtown, en altres guies i relats de Nova York publicats en aquest mateix web.

LA 5ª AVINGUDA

Si hi ha un lloc que em va seduir malgrat totes les meves reticències, és aquest símbol del shopping, walking, building... la Fiftth Avenue (la 5ª Avinguda), no té desperdici. Des del Central Park fins al Carrer 34, a l'Empire State Building, hom es troba amb un continu de sensacions difícilment digeribles en tan poc espai.

Hotel The Plaza
Hotel The Plaza

L'espectacle comença amb el meravellós Plaza Hotel, que no és un decorat creat per en Hitchcock, sinó un edifici real del mateix arquitecte que el Dakota, Henry J.Hardenberg. Darrera l'Apple Store hi ha la botiga de joguines FAO Schwartz, que té en el piano del film BIG la seva gran atracció.

A continuació hi ha la Trump Tower, monumental vaixell insígnia del milionari i filàntrop Donald Trump. El seu interior és un lloc ideal per comprovar que no sempre riquesa i bon gust són sinònims.

Donant una ullada a la joieria Tiffanny potser sí que ho són. La imatge d'Audrey Hepburn i la música de Henry Mancini hi contribueixen. Altres comerços, com la NBA Store, la NY Yankees, la de la Walt Disney o les de tecnologia i souvenirs són una part de les botigues d'aquest carrer que s'exhibeix amb nombroses botigues de moda, algunes de les quals tan familiars com Prada, Zara o Desigual.

Una de les estrelles és el Rockefeller Center, més modern i còmode que l'Empire State Building, el qual aporta una bona vista del Central Park i, molt important, menys massificació que l'Empire.

Darrera hi ha el Radio City Hall, amb el seu colossal auditori. A la vora hi ha el MoMa.

Creuant el carrer hi ha la neo-gòtica església de Sant Patrici. Tot un temple creat tot just fa un segle i mig. Tampoc no desmereix Saint Thomas Church.

Hotels de luxe, com el The Penninsula, són una altra característica d'una 5ª Avinguda que al Carrer 34 (interessant carrer comercial on hi ha roba i calçat molt assequible, i els magatzems Macy's...), sembla disoldre's per moments davant del protagonisme de l'edifici preferit d'en King Kong, de l'ambient teatral de Broadway i del simpàtic Flatiron.

L'Empire State Building ofereix una interessant visió de Queens, Brooklyn, New Jersey i el Lower Manhattan. Sempre he pensat que el millor és anar-hi amb l'entrada adquirida i de nit, però les cues poden ser realment esgotadores. L'experiència en aquest sentit al Rockefeller Center fou millor.

CHELSEA, SOHO, GREENWICH VILLAGE
Chelsea
El Chelsea Hotel
El Chelsea Hotel

Una zona amb un encant especial són els arbrats carrers de Chelsea. No és tan tranquil i distingit com el seu homònim londinenc, però ha estat un dels barris de moda a la ciutat i ara, lluny d'estar en decadència, és la llar de joves artistes i professionals liberals.

Quan es fa fosc aquest barri, i altres com l'East Village, s'omplen de parelles de nois que treuen a passaejar els seus petits gossets. Chelsea és un barri conegut per acollir a les seves casetes brownie una nombrosa comunitat gai, interessants restaurants, o el Chelsea Market, que malauradament no vaig poder visitar.

També hi ha els Piers del Hudson i el Chelsea Hotel, mític per la presència d'alguns hostes il.lustres (com Kerouac; Arthur Miller, Robert Mapplethorpe o Frida Kahlo) i tràgic per la d'altres (com Sid Vicious i Nancy Spungen).

Però Greenwich Village-Soho i el West Village són potser els meus racons preferits. Si s'hagués de trobar una comparació amb algun barri barceloní, jo els definiria com una barreja entre els barris del Born i el de Gràcia.

Soho

El Soho fou un barri que als 80 va viure un gran auge pel mateix motiu que els demés: artistes i yuppies,. Un film que detallaba prou bé l'efervescència que vivia aquell barri era After Hours, de Martin Scorsese, i posteriorment Life Lessons, del mateix director. Encara avui hi ha estudis i galeries d'art, així com llibreries, perruqueries i botigues de moda, restaurants i cafès.

Greenwich Village

Greenwich Village és un barri excitant. La seva plaça Washington i la University of NY són testimoni de revoltes i moviments d'estudiants i joves tan notables com Susan Sontag, Robert Mapplethorpe, Phillip Glass o Lou Reed. Ben a prop, el Washington Mews, un carreró que crida l'atenció en contrast amb l'entorn. Una gran quantitat de restaurants (uns quants d'espanyols), una mítica pista de bàsquet a la 4th Street amb Av. of Americas o l'atractiu Jefferson Courthouse, són algunes de les atraccions d'aquest barri, que m'atreviria a qualificar dels més europeus. Bons restaurants i comerços de queviures de qualitat, interessants botigues per un ambient jove i acollidor que viatja en bicicleta i es reuneix a llocs tan atractius com la Pizzeria John's, al veí carrer de Bleecker. Fan tan bé les pizzes que fins i tot la cervesa amb que les regues sembla que estigui bona...

LITTLE ITALY, CHINATOWN, LOWER EAST SIDE
Little Italy

L'actual Little Italy, conegut arreu del món, escenari de nombroses escenes cinematogràfiques (i reals) com els Godfather (I i II) ha quedat pràcticament reduït a Mulberry Street i a un parell de cantonades més.

Restaurants, cafès, un parell d'adroguers amb productes típics italians i para de comptar... en un entorn on el cafè i els gelats constitueixen un important al·licient, com el seguit de locals que a l'hora de sopar, satisfan a la seva habitual clientel·la autòctona. El servei, hispà, sembla adaptar-se amb facilitat en un ambient presidit per imatges tan italianes com els retrats de Bargnani, Belinelli, Gallinari, la Juve, el Milan, els Papes o Mastroianni. O d'altres més locals com Sinatra, Stallone, Dean Martin, Tony Meola, Mario Andretti o Franky Avalon.

És, en definitiva, un minúscul parc temàtic on l'artifici ha ocupat part dels senyals identitaris que el pas del temps i la fugida a llocs com Brooklyn, el Bronx o altres racons de Manhattan han deixat lliures.

Chinatown

El Chinatown, als anys 80, podria ser vist com un barri exòtic, amb els seus comerços, la seva retolació, la seva febril activitat laboral, els seus costums asiàtics...tot plegat, avui en dia ja no resulta tan impactant. Especialment si es coneixen parts de la ciutat de Barcelona com la que va de la Plaça Urquinaona a l'Estació del Nord.

Chinatown
Chinatown

No deixa de tenir el seu què veure franquícies tan globals com Burger King o Starbucks retolats en mandarí. Els dominis d'aquest barri es podrien ubicar envoltats de la 4ª Avinguda, Houston Street, Allen Street i el Pont de Manhattan.

Aquesta flexibilitat ens diu que som davant d'una comunitat en expansió, determinada a engolir el Lower East Side, com ha fet amb el Little Italy. La simpatia, cedeix el seu protagonisme al treball, a la precarietat. A una clandestinitat i endogàmia que es mostra al turista sense complexes. Amb la mateixa indiferència que cada matí els més veterans fan Tai-txí al mig d'un parc públic del barri. Potser a la ciutat de Nova York hom es pot sentir estranger els primers dies. Al Chinatown o a Williamsburg s'és dues vegades estranger.

"Please, don't ask questions, we are working". Aquesta era la frase que hi havia a un rètol que penjava d'un magatzem de llegums secs, gestionat per xinesos i amb operaris llatins, a la cantonada d'Allen Street amb Delancey. La simpatia, la neteja dels carrers o l'acurada traçabilitat dels productes congelats no serien les caracteristiques que defineixen un barri del qual es comenta que bona part dels seus 250.000 xinesos -alguns d'ells clandestins- tenen molt pocs coneixements d'anglès. Tot plegat és un lloc que val la pena visitar.

Hi ha moltes falsificacions prou versemblants; hotels i restaurants assequibles o diverses companyies de transport que, a preus tan irrisoris com la higiene dels seus autocars, et porten a Boston, Washington o Filadèlfia.

Lower East Side

El Lower East Side, és el barri jueu per excel·lència a Manhattan, tant per la seva població, com per les nombroses mostres externes que, en forma d'escoles, associacions, sinagogues o cementiris. Al nord es troba l'efervescent, autèntic i juvenil East Village. Un barri bohemi i anomat, bastant menys sofisticat que els seus veïns de l'Oest.

El Lower East Side sembla disposat a vendre molt més cara la retirada del seu territori en front de l'amenaça xinesa. Encara queden 20.000 jueus que conviuen amb altres grups com els coreans o els llatinoamericans en un entorn en el qual l'art i la religió cohabiten amb més aparent harmonia que a l'altra banda del pont de Williamsburg. Creuar el pont ens ofereix unes vistes de la ciutat encantadores. Malgrat això, no té la reputació dels altres ponts que uneixen, sobre l'East River, Manhattan amb Queens i Brooklyn..

Una gran activitat comercial als voltants del pont, pot resultar tan atractiva com menjar-se al Katz (a Ludlow St) un pastrami, una mena de carn de vedella semi-curada i marinada, amb mostassa, formatge i cogombre i en entrepà. El local, molt estimat pels americans i farcit de fotos de celebrities, va esdevenir famós arreu del món gràcies a la seqüència de l'orgasme fingit per Meg Ryan a When Harry met Sally. Val la pena visitar aquest lloc tan yanqui, encara que s'ho cobrin sobradament...

LOWER MANHATTAN

Si he de ser sincer, aquesta part de la ciutat era la que menys interès em despertava. Més enllà de saber on són els meus calers, l'anomenat Financial District no em semblava a priori una altra cosa que un seguit de grans edificis que representaven el poder financer dels EUA.

Vista de la Trinity Church
Vista de la Trinity Church

No puc dir que estigués del tot equivocat, perquè malgrat l'interès que puguin tenir la Trinity Church, la Reserva Federal, el City Hall o l'Stock Exchange (la Borsa), en comparació amb altres indrets de la ciutat, sols l'alçada dels edificis de la zona motiven la meva admiració.

La resta és com ja m'imaginava. Ben mirat, però, la sensació més curiosa era el contrast d'aquestes grans construccions amb antics carrers, com l'Stone, el William o el Hannover, que ens recorden que, abans de ser el centre neuràlgic del capitalisme, aquesta part de la ciutat va ser testimoni de moments històrics, ja que l'actual Nova York va començar allí i es va anar expandint cap al nord. És allí on hi ha el ha el famós Battery Park i el Castle Clinton i el Museu de l'Herència Jueva. La zona comercial del Pier 17 o Bowling Green, que és el ferry cap a Staten Island, són altres punts de visita habituals.

Després d'armar-se de paciència al ferry de Battery Park, la visita a l'Ellis Island i el seu museu és interessant per conèixer com els fenòmens migratoris dels segles XIX i XX han fet dels EUA la mena de lloc que és ara.

La veïna Illa de la Llibertat, és l'unic espai de Nova York considerat Patrimoni de la Humanitat. Allà es troba l'Estàtua de la Llibertat, un del símbols de la ciutat, del país, de la llibertat. El famós obsequi que la República Francesa va fer a Amèrica, inaugurat l'any 1886, ideat per Auguste Bartholdi i sustentada per una estructura de Gustave Eiffel, fa 46 metres d'alt i vora 47 metres més els que sumen el pedestal i el sòcol. Considerat un parc natural, les precioses vistes de Manhattan i de Nova Jersey poden compensar tota mena de possibles incomoditats ocasionades pels continus controls que hi tenen lloc des de l'11-S. Agradi o no, això és un símbol. Com ho és l'actual Zona Zero. Un enorme forat que, en l'actualitat, és una mena de monument a la morbositat, a la guerra, a la pau, a la unió...a tantes coses com peregrins que s'apleguen al voltant del perímetre on al seu moment s'alçaven les Twin Towers.

Res a veure amb tot això és Tribeca, el barri que comença més amunt d'aquest World Trade Center, fins a Canal Street (d'aquí l'acrònim TRIangle BElow CAnal). L'evident contrast en l'alçada de les construccions ja ens marca les diferències d'un barri que arran l'augment del nivell de vida del SoHo va esdevenir als anys 70 un racó discret i acollidor a l'hora, on restaurants, galeries, botigues de roba vintage, escoles i productores de cinema (com l'homònima de Robert De Niro) o agències de publicitat em porten a lamentar que aquest barri mereixia molta més atenció de la que li vaig poder dispensar.

^top

BROOKLYN

No és cap disbarat considerar el districte de Brooklyn, el nom dels qual és una degeneració de la veu neerlandesa breukelen, com el que més identitat pròpia té de tots.

El Pont de Brooklyn
El Pont de Brooklyn

Antiga ciutat independent, amb 2,5 milions d'habitants, Brooklyn mereix ser més ben considerat del que, malauradament, conceben molts turistes. És a dir, un lloc que hi ha a l'altra banda dels dos ponts, l'interès del qual rau en la perspectiva fotogràfica que ofereix d'aquests i de l'Skyline.

Malgrat les limitacions en arquitectura antiga i moderna que té qualsevol indret de la majoria de països del Nou Món, aquest borough sol podria competir perfectament amb moltes ciutats europees que, degut a la II Guerra Mundial i al comunisme, presenten una arquitectura sovint molt més freda, poc atractiva i impersonal.

L'únic problema és que aquest borough viu sotmès a la incontestable ombra de Manhattan. Perquè si no fos així té tots els arguments per ser considerada una gran ciutat: té el seu centre financer tot just creuar el pont; el seu ajuntament al Downtown, el seu focus artístic (Dumbo o Williamsburg), el seu triangle comercial amb Flatbush-Lafayette-Fulton, les seves zones verdes al Prospect i al Park Slope; les seves zones exclusives (jo destacaria Brooklyn Heights o les mansions dels voltants de Prospect Park); els seus museus (el Children's, el d'art o el Transit) i una llarguíssima llista de fills il·lustres, dels que destacaria Danny Kaye, Woody Allen, Barbra Streisand, Audie Norris, Carmelo Anthony, Spike Lee, Paul Auster, George Gershwin o J.M Basquiat.

Un dels aspectes a millorar de Brooklyn és l'esport d'èlit; un cop consumat el trasllat de l'equip de béisbol dels Dodgers a Los Angeles als anys 50. Si Manhattan té els Liberty i els Knicks, Queens els Mets, el Bronx els Yankees o New Jersey els Giants o els Red Bulls, ara com ara Brooklyn espera el seu moment, que arribarà la temporada 2011-2012 amb l'arribada de la franquícia de l'NBA dels Nets, provinents de l'estat veí.

BARRIS DE BROOKLYN

Nova York és la capital del món i el motor de les noves tendències d'occident. Això provoca que indrets, costums i conceptes que hem vist en algun moment a la televisió o al cinema, un cop visitem la ciutat; o bé ja ens resulten familiars, o bé ja no existeixen. Brooklyn compleix la primera condició i és, en part, el meu borough favorit de Nova York, perquè no solament va superar les meves expectatives, sinó que -en aquest sentit- em va ajudar a superar algunes decepcions que vaig patir envers Manhattan. Heus aquí els meus barris preferits d'aquest comtat de Kings:

Bay Ridge

Uns amples carrers i avingudes que culminen amb la intersecció de la 4th Avenue i la 86th street, van deixant pas a carrerons amb casetes petites, playgrounds i els dos grans símbols del barri: l'activa caserna militar de Ford Hamilton i l'impressionant pont de Verranzano-Narrows, ambdós prop de l'Owls Head Park. Tots ells són testimonis del tornado del 2007 que va castigar especialment aquella part de Brooklyn.

Malgrat que hi ha un important moll un cap de gran importància per a la pesca i la navegació, és l'omnipresent pont (a l'alçada d'altres homònims com el Vasco da Gama, el Golden Gate, l'Ataturk o el de Pontevedra) a qui el film Saturday Night Fever o la marató de Nova York han elevat a la categoria de mite. La llàstima és que -com en altres ponts d'aquestes característiques- no és possible de creuar caminant i caldrà conformar-se amb les espectaculars vistes panoràmiques que es poden contemplar des del bus S79.

Bensonhurst
Imatge del carrer 86
Imatge del carrer 86

Una altra estada interessant és la que ofereix creuar l'avinguda 20 i les paral·leles i anar a parar a l'emblemàtic Carrer 86. Un dels llocs que m'ha agradat més visitar. Vito Genovese, Frankie Abbandando o Carlo Gambino, són alguns dels més cèlebres mafiosos de Nova York i que, a més a més, van néixer i créixer a un Bensonhurst, que poc a poc va perdent arguments com per seguir sent considerat el Little Italy de Brooklyn.

Òbviament, els comerços, la decoració de les cases o l'aparició d'un ancià amb una samarreta d'en Frank Sinatra que saluda expressivament el seu veí, ens evoquen imatges de films d'en Michael Scorsese o Abel Ferrara, és a dir, més pròpies del passat que d'un present rendit a la massiva presència de llatinoamericans. També alguns rètols en ciríl·lic anuncien que hi ha russos, alguns d'ells jueus. Una porta de l'Avinduda 20 s'obre accidentalment deixant al descobert desenes de persones brodant roba mig a les fosques. sí: també hi ha molts xinesos...

El carrer 86 va ser escenari el divertit trajecte on en Tony Manero (John Travolta) es passejava sota el metro a l'inici de la pel·lícula Saturday Night Fever. Allà trobareu Lennys, que és la pizzeria on s'atura a fer un mos i no gaire lluny d'allí trobareu encara la ferreteria on ell hi treballava...

Tot és, encara que no per molt temps, força italià. Per últim, també destacaria com a fills famosos de Bensonhurst a Elliot Gould, Iggy Pop o l'astrònom Carl Sagan.

Bedford-Stuyvesant

«- Excuse me: Can you help me?
- No English.
- ¿Puede ayudarme?
- Only French.
- La gare de métro la plus près?
- Ne sais pas, je suis Haitien...»

És fàcil d'imaginar la cara que se'm va quedar davant d'aquesta situació tan absurda. Sí, això és Bedford-Stuyvesant. Un barri que des de mitjans del segle XX va passar a convertir-se lentament en el barri de negres més populós de tot Nova York. En aquesta darrera dècada, molts d'aquests afroamericans procedeixen del Carib.

L'índex de delinqüència és sensiblement superior al de barris veïns. Tanmateix, com a la resta de la ciutat, és un exemple més del fenòmen yuppie que ha vist en aquest barri un racó interessant per habitar i que està dotat d'una notable activitat comercial, fet que suposa l'èxode de les classe més desafavorides.

Bed-Stuy, lloc de naixement del gran boxador Floyd Paterson, és un indret amb força identitat i equipaments. Els seus habitants es mostren orgullosos de la pertinença a aquest barri i com a nucli de majoria negra, les seves misses dominicals i els seus excel·lents tabernacles de gospel són una de les joies de la corona. Amen.

Crown Heights

També anomenat Crow Heights (crow és corb), aquest barri situat al sud-est de Bedford Stuyvesant poseeix una colònia de caribenys notablement nombrosa. Tot poblat d'edificacions no excessivament altes i de petites casetes amb jardinet, té com a un dels elements diferencials la presència d'un sector ocupat pels Lubavitch, que són una branca ortodoxa de la religió jueva i que hi tenen la seu central al 770 de l'Eastern Parkaway. Aquest col·lectiu destaca per la seva manera e vestir i és fàcilment identificable.

Hi ha una part del barri on convergeixen negres i jueus amb una certa harmonia. Es tracta d'un playground on infants d'ambdós col·lectius juguen amb una evident heterogeneïtat. És qüestió de desconfiança, de tensió o simplement d'afinitat, però tot plegat no fa sinó recordar l'anomenada Revolta de Crown Heights, que va tenir lloc l'agost de 1991 quan un rabí hasedita va atropellar a dos infants originaris de la Guaiana. Un va morir i l'altre va patir serioses ferides.

Aquest tràgic succés va precedir nombrosos aldarulls que van comportar una enorme trascendència política, donades les denúncies de discriminació cap a certes institucions sanitaries pel fet que la víctima no fos jueva. La represàlia no es va fer esperar i un noi jueu fou assinat. Fins i tot, un comercial italià que per motius laborals travessava la zona, fou eliminat en ser confós per un jueu. Els aldarulls es van succeir, fent necessari un important desplegament policial, i el conflicte racial va arribar a uns límits tals que el reverend Jesse Jackson i el rabí Israel Shemtov van haver d'escenificar diverses iniciatives de cooperació i germanor entre negres i jueus l'any 1993.

La lluita per l'alcaldia també dedicà la seva atenció a aquest conflicte. En aquest cas, la posició de Giuliani va ser més valorada que la de Dinkins per la totalitat de veïns de Crown Heights.

Brighton Beach

Brighton Beach és un lloc ideal per satisfer tres tipus de turisme alhora: el de platja,el cultural i el de diversió.

Comerços russos a Brighton Beach
Comerços russos a Brighton Beach

Sí, aquest barri, nomenat també Little Odessa, es caracteritza per la presència de la seva bonica platja, els seus llocs de descans, una tranquil·la zona residencial, el veïnatge amb el decadent Astroland Amusement Park i l'aquari i, sobretot, la nombrosíssima colònia ucraïnesa i russa que des de fa força dècades omple els rètols de la majoria de comerços amb el seu singular alfabte ciríl·lic.

Resulta sorprenent en passejar pels carrers del barri, que després d'una llarga i tensa Guerra Freda entre els EUA i la Unió Soviètica, s'hagi pogut preservar, després de tantes dècades, amb tanta fidelitat la identitat d'aquests eslaus que mantenen la fesomia, les tradicions i l'accent rús dels seus avantpassats. És facil pensar que la CIA va estar sempre prou ben informada com per no considerar mai Brighton Beach una amenaça real. Potser, posats a fer suposicions, perquè bona part d'aquests Ruskies són d'origen jueu, col·lectiu no gaire estimat pel règim comunista. El cantant d'èxit als 60 Neil Sedaka és un dels seus fills predilectes.

Creuant pacientment l'Ocean Parkaway sota la línia groga de Metro es troba la curiosa estació de Coney Isand, que ens anuncia la presència de dos llocs encantadors, per bé que decadents.

D'una banda el Nathan's, que és la casa de menjars on suposadament es van crear per primer cop els saborosos Hot Dogs; i d'altra banda el parc d'atraccions de Coney Island, que roman tancat i que durant generacions va ser un estimat lloc d'esbarjo per a molts famílies i nens novaiorquesos. S'obre puntualment i cada any amenaça amb tancar definitivament.

De manera més o menys permanent no hi ha més que un parell de terrasses on té lloc alguna petita actuació musical, a la vora de la divertida atracció Shot the Freak. La resta de la instal·lació està tancada gairebé sempre. Tot plegat enmig d'un lent contenciós veïnal que tem que l'especulació immobiliària s'apoderi d'aquest monument a la infantesa.

Malgrat tot, ja sigui per l'encant de la platja i el passeig marítim o bé per la nostàlgia, els ciutadans no han abandonat l'hàbit de venir a passejar-hi.

Dumbo

El nom d'aquesta zona de Nova York prové de l'acrònim Down Under Manhattan Bridge Overpass, la qual cosa, segons més d'un, indica la presència dels yuppies, sempre tan originals a l'hora de batejar els llocs dels que s'enamoren: TriBeCa, NoLiTa i els que vindran.

Part del seu encant es podria resumir en un parc al peu del pont de Brooklyn que cada diumenge acull un mercat de productes biològics damunt d'unes centenàries llambordes, un moll, la ineludible vista de part de l'skyline i del pont de Manhattan al film Once Upon in America o el contrast entre racons exclusius i undergrounds; o entre els artístics i els industrials. Tota una constant arreu de la ciutat.

Un lloc autèntic com pocs és el Gleason's Gym, un gimnàs de referència per a tots els amants de la boxa i, en conseqüència, del cinema negre.que des de l'any 1937 ha endurit els punys de grans campions com Jake LaMotta, Mike Tyson o Mohammed Ali. Atractiu escenari dominat per les olors de suor i liniment, però que exigia un preu massa elevat (14 US$) per fer fotos més enllà de la porta.

Williamsburg

El barri de Williamsburg és, sens dubte, el de moda a Brooklyn i un dels més interessants de tota la ciutat. Fou un municipi que s'annexionà a la ciutat de Bushwick abans de ser part de Brooklyn i de New York. El pont homònim uneix Manhattan amb Brooklyn per aquella part de la ciutat. Pont dels Jueus és un altre dels noms que rep el Williamsburg Bridge pel fet que uneix els dos barris jueus per excel·lència: aquest i el Lower East Side. Per tant, les vistes de l'altra banda de l'East River són força atractives.

Ben aviat es pot trobar allò que tothom diu que caracteritza aquest barri: important presència llatinoamericana, un entorn post-industrial dominat por joves artistes i bohemis, i els jueus Lubavitch, una facció ortodoxa del judaïsme que s'instal·là cap als any 40 fugint de l'holocaust nazi al barri que deu el seu nom al militar i topògraf John Williams. De manera que, si ja resulta sorprenent observar d'aprop aquest col·lectiu per a qui ve d'una part del món on la presència jueva és insiginificant, la situació esdevé apassionant quan hom s'endinsa en aquest curiós unvers.

Jueu Lubavitch a Williamsburg
Jueu Lubavitch a Williamsburg

Els homes llueixen sabates, barret, americana i pantalons negres, camisa blanca, la faixa i el seu petit i característic capell. Tanmateix, molts d'ells presenten una part del front afaitat, barba i un parell de rínxols que els cauen dels costats. De la seva banda, les dones vesteixen mitges blanques o opaques, sabates planes, faldilla llarga, una brusa i jaquetes i abrics llargs. Al cap hi poden portar un barret típic de l'Europa de primers del segle XX i un uniforme tall de cabell de mitja melena que en el seu defecte pot ser substituït per una perruca.

En aquesta mena de Little Jerusalem els habitants tenen al seu abast tota mena de comerços: des de ferreteries, tallers de calçat o articles de la llar, fins a d'altres més exclusius com sabateries, sastres, llibreries o botigues d'alimetació Kosher, sovint amb mà d'obra llatinoamericana. Enmig d'aquesta atmosfera anacrònica, sorprèn com les dones utilitzen moderns telèfons cel·lulars de manera indiscriminada, mentre que els homes condueixen moderns monovolums amb la mateixa impaciència que amb la que caminen.

Tot plegat, fent servir com a llengua el Yiddish, que és una curiosa barreja d'alemany antic i hebreu. Entre divendres al vespre i dissabte a la tarda, té lloc el Sàbat, de manera que l'activitat al barri es paralitza gairebé fins a diumenge, quan els infants tornen a l'escola fins a mitja tarda, quan omplen carrers com Lee Avenue per jugar-hi sorollosament. Petits i grans coincideixen a mirar amb ulls de desconfiança a tot aquell qui creua els seus carrers amb aparença de foraster i turista. Aquesta recança canvia radicalment si el turista contracta l'interessant recorregut que ofereix un rabí a través de New York City Jewish Chassidic Walking Tours.

Per acabar, Williamsburg fou el lloc de naixament d'Al Capone, els rockers Peter Criss o Jerry Nolan o l'inqualificable Barry Manilow.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació