Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
euskadi

EUSKADI

Guia d'una escapada en cotxe a Vitòria-Gasteiz i la Rioja Alabesa

Data Data viatge: 2009. Publicat el 16/11/2009
2.4 de 5 (132 vots)

Introducció

Aquest és el resum d'una breu escapada de dos dies amb cotxe que vam fer per terres alabeses durant l'estiu de 2009.

Àlaba (Araba en basc) és un territori històric del País Basc la capital del qual és Vitòria-Gasteiz, la qual també ho és de la pròpia Comunitat Autònoma. De les tres províncies basques Àlaba és la més extensa, però també la menys poblada. A causa de aquesta gran extensió i als seus innombrables punts d'interès turístic vam haver de concentrar la nostra ruta i per això vam escollir la comarca de la Rioja alabesa i la ciutat de Vitòria, així com alguna altra població que ens va venir de passada en el nostre recorregut.

En aquesta escapada vam gaudir de la companyia i inestimable ajuda d'Odebar, un gasteiztarra de pro, co-autor d'aquesta guia, col·laborador de Viatgeaddictes.com i amic nostre, que ens va facilitar enormement l'organització i logística de la ruta, alhora que va exercir de guia i amfitrió de luxe durant la nostra estada.

Finalment, dir que aquest relat i guia es complementa amb Escapada amb cotxe a La Rioja, un recorregut de tres dies per la comunitat autònoma de La Rioja que vam dur a terme un parell d'anys abans.

^top

LA RIOJA ALABESA

Introducció a la Rioja Alabesa

La Rioja Alabesa (Arabako Errioxa en basc) és una de les set comarques alabeses i la seu capital és Laguardia. Està delimitada al nord per la serres de Cantàbria i de Toloño, que la separen de la resta d'Àlaba, i al sud pel riu Ebre, que la separa de la veïna comunitat autònoma de La Rioja.

La comarca descendeix en vessants esglaonats i gaudeix així d'un microclima privilegiat per al cultiu de la vinya, una tradició que es remunta a Àlaba més enllà de l'època romana. Els pobles de la comarca, vinculats tradicionalment a la cultura del vi, conserven encara l'encant de les viles medievals aixecades entre vinyers i atresoren un vast patrimoni natural, arqueològic i artístic.

Ruta per la Rioja Alabesa

La nostra ruta per la Rioja Alabesa ens va ocupar tot un dia, amb inici i final a Vitòria, el camp base durant la nostra estada a Àlaba.

De Vitòria a Laguardia. Si bé la ruta més ràpida des de Vitòria cap a la Rioja alabesa és per la carretera nacional A-124 que travessa les Conchas de Haro, per a aquesta ocasió triem la ruta més directa i també la més pintoresca: la carretera local A-2124, la qual parteix des del sud de Vitòria-Gasteiz i travessa les Muntanyes de Vitòria, el Condado de Treviño, la Serra de Cantàbria pel port d'Herrera (1.100 metres sobre el nivell del mar) i acaba en la localitat de Leza, a escassos 10 km de Laguardia.

Paisatge de la Rioja alabesa
Paisatge de la Rioja alabesa

De camí vam fer una breu aturada a San Vicentejo, una petita entitat local que pertany al Condado de Treviño, una comarca burgalesa dins del territori alabès, per a veure l'Ermita de la Concepción, d'estil romànic. El romànic a Àlaba és tardà, desenvolupant-se a finals del s. XII i primer terç del XIII. És per això que el seu tret més característic és l'ocupació de l'arc de mig punt lleugerament apuntat que marca ja la influència del gòtic. Aquesta ermita, de planta basilical, destaca per la seva decoració escacada, influència de l'estil que trobem a la catedral de Jaca (Osca), per exemple, així com els seus arcs polilobulats de marcada influència àrab. L'entorn rural de l'ermita encara li dóna més bellesa al conjunt. Al Condado de Treviño encara hi podem trobar més ermites i esglésies d'aquest estil, com l'Ermita de San Juan, a Marquinez, o portades d'esglésies com les d'Uzkiano, que deixarem per a una pròxima visita.

Després d'endinsar-nos novament en territori alabès deixem a un costat Peñacerrada, a les faldes de la Serra de Cantàbria. Travessem aquesta barrera muntanyenca pel port d'Herrera i pocs quilòmetres després de fer el cim podem contemplar una panoràmica d'aquesta regió en l'anomenat Balcón de la Rioja, situat a una altura de 1.000 m. sobre el nivell del mar i des del qual es pot observar tota la Rioja Alabesa i part de la Comunitat de La Rioja. A continuació, en un vertiginós i zigzaguejant descens, arribem a la Rioja Alabesa, on Laguardia és la nostra primera aturada:

Laguardia (Guardia en basc, tot i que encara segueix usant-se l'anterior terme de Biazteri). Aquesta preciosa població s'assenta sobre un serral, dominant la vasta extensió de terreny limitada al nord per la Serra de Cantàbria i al sud pel riu Ebre. Va Ser fundada pel rei Sancho Abarca en el segle IX amb el nom de Biazteri (paraula composta provinent del basc i que ve a significar dues penyes). Segles més tard, a l'any 1164, va obtenir el fur de població del rei Sancho VI de Navarra (el mateix que va fundar Vitòria-Gasteiz), donant-li el nom de Laguardia. S'inicia poc després la construcció de la seva muralla i del seu traçat urbà, el qual s'assembla a un vaixell. La muralla actual és una reconstrucció que es va fer al s. XIX en resultar malmesa per les guerres carlistes.

A la Bodega El Fabulista
A la Bodega El Fabulista

Entre els nombrosos atractius de Laguardia destaquem:

Església de Santa María de los Reyes (per a visitar-la cal trucar a l'Oficina de Turisme de Laguardia, al tel. 945 600 845, que ofereix dues o tres visites diàries). En ella destaca el seu extraordinari pòrtic policromat.

Torre Abacial, pròxima a l'església de Santa María de los Reyes. Es tracta d'una torre exempta pertanyent a les muralla de la ciutat i datada en el segle XIII.

Carrer Mayor, en el que cal destacar les seves cases blasonades i els seus portals, en els quals no falta un accés al celler subterrani.

Casa natal del fabulista Félix Mª Samaniego, natural d'aquesta població. L'Oficina de Turisme es troba situada en l'interior d'aquest bell edifici. Molt interessant resulta la visita al celler d'aquesta casa, doncs és un dels dos únics cellers que es poden visitar en l'interior d'aquesta població. Aquest celler, anomenat Bodega El Fabulista (Pza de San Juan; tel. 945 621 192), ofereix una visita guiada a les entranyes d'aquesta població per a visitar les seves velles premses de raïm i els calats, a 7 metres de profunditat. La visita inclou la degustació de dos vins i una interessant i amena explicació del procés natural d'elaboració del vi.

Cal tenir en compte que la major part del subsòl de Laguardia es troba excavat per a acollir els petits cellers familiars que té cadascuna de les seves cases. Tal és el volum de galeries al subsòl de Laguardia que la ciutat està vianantitzada per a evitar enfonsaments pel pas de vehicles.

Després de recórrer el compacte nucli emmurallat continuem el nostre passeig per la muralla nord, sortint per la porta de San Juan, i a escassos 100 metres d'ella traiem el cap per un mirador per a veure els aiguamolls de la propera llacuna de Carralogroño.

Els dólmens a la Rioja Alabesa

Hi ha inventariats actualment uns 85 monuments megalítics a Àlaba, dels quals 8 els trobem a la Rioja Alabesa. S'estima que va ser entorn del 3250 a. de C. (segons dades del Carboni 14) quan es comença la seva construcció a Àlaba i s'estén fins al 2500 a. de C. El primer dolmen descobert a la Rioja Alabesa fou el de la Chabola de la Hechicera, en l'any 1935.

Es pot fer una ruta dels dólmens de la Rioja alabesa que passi per les poblacions d'Elvillar (La Chabola de la Hechicera i Dolmen del Encinar), Laguardia (Dolmen de Layaza, Dolmen del Sotillo, Dolmen de San Martín, Alto de la Huesera i San Juan ante Portam Latinam) i Kripan (Dolmen Los Llanos).

De Laguardia a Páganos. Acabada la nostra visita a Laguardia pugem de nou al cotxe i ens dirigim cap a la propera població de Páganos, però pel camí ens aturem a peu de carretera per a veure el Dolmen del Sotillo.

Seguint la carretera A-124 uns 2 km des de Laguardia (i a menys d'1 km de la localitat de Páganos) ens aturem per a visitar les Bodegas Heredad Ugarte, la qual té l'avantatge de que ofereix restaurant sense necessitat de ser un grup. La visita al celler inclou una cata de 3 vins: un Ugarte de segon any, un Heredad Ugarte Crianza i un Dominio de Ugarte Reserva. Es pot completar la visita menjant en el menjador privat del celler i degustar un menú compost d'exquisida gastronomia de la Rioja. La visita al celler (inclou la cata) surt per 7 €, mentre que visita, cata i menjar pugen a 39 €. Com en la resta de cellers convé reservar la visita per telèfon o mitjançant el formulari que es troba en el seu web.

Exterior de la Bodega Ysios
Exterior de la Bodega Ysios

De Páganos a Elvillar. Reprenem la ruta aturant-nos a la Bodega Ysios per a veure des de l'exterior la cridanera arquitectura avantguardista de l'edifici, dissenyat per Santiago Calatrava, que hostatja al celler. Aquest celler fou inaugurat al 2001, sent el pioner en aquesta moda dels cellers d'autor que podem veure per la zona. El projecte arquitectònic es va inspirar visualment en una copa de vi (?). En qualsevol cas és avantguardista, però alhora no desentona amb el paisatge circumdant.

Vorejant el poblat protohistòric de La Hoya arribem a Elvillar, on visitem el magnífic Dolmen de la Chabola de la Hechicera, descobert al 1935, sent el primer monument megalític descobert a la Rioja Alabesa. Restaurat a mitjans dels 60, es tracta d'un dolmen de tipus corredor, amb 9 lloses més 5 que sustenten la teulada.

D'Elvillar a Labraza. Des d'Elvillar ens dirigim cap als límits d'Àlaba, passant per Kripán i ens endinsem breument en territori navarrès per a tornar de nou a Àlaba, després de passar per Meano. És aquesta una zona amb molta presència de parcs eòlics.

Vista de Labraza
Vista de Labraza

Deixem a un costat Barriobusto i des d'un improvisat mirador situat en la pròpia carretera A-4210 tenim una extraordinària vista sobre la petita i amagada població de Labraza. Situada a cavall de les Comunitats de Navarra i la Rioja, Labraza és el conjunt monumental emmurallat millor conservat de la Rioja Alabesa després de Laguardia. Es tracta d'una petita vila medieval fundada pel rei Sancho VII El Fort al 1196. El seu traçat va ser parcialment reformat durant el segle XVI. No obstant això, després d'haver perdut les seves funcions castrenses es va anar deteriorant el seu aspecte i va caure pràcticament en l'oblit fins que en la dècada dels 90 va ser sotmesa a una restauració que li ha retornat, en part, la seva antiga esplendor. De fet, la seva muralla ha guanyat el Premi Mundial de Ciutats Emmurallades. A l'interior de la vila medieval destaca l'Església de San Miguel, tot i que tota ella mereix un detingut passeig per a gaudir de la història i tranquil·litat de cadascun dels seus racons. A més vam tenir la gran sort de realitzar la visita a Labraza de la mà del poeta local Urbano Requibatiz a qui vam trobar casualment a l'entrada del poble. Als seus gairebé 80 anys i amb una lucidesa envejable coneix la història de cada racó de Labraza. Ell té la clau de l'Església de San Miguel i ens mostra amb entusiasme el seu interior. Al concloure la visita, Requibatiz ens duu al seu propi celler per a convidar-nos a un vi de collita pròpia mentre ens presenta el seu llibre de poesies que és possible adquirir per un mòdic preu. Un motiu més per a visitar aquesta preciosa vila alabesa.

Casa Torre de Mendoza
Casa Torre de Mendoza

De Labraza a Vitòria. Des de Labraza ens dirigim cap al sud-oest. Creuem Oion i anem a la trobada del riu Ebre en el municipi d'Assa, on visitem el Pont de Mantible, d'origen romà i possible pas del camí de Santiago. Va Ser construït en el s. II d. de C., unint les dues ribes de l'Ebre. La seva longitud era de 164 metres, tenia una altura màxima de 30 metres i estava compost per set arcs de mig punt. En l'actualitat solament es conserven dos dels seus set arcs que donen una lleugera idea de la grandària del mateix. La destrucción del pont es va produir entorn del segle XIV. Des d'aquest punt emprenem la tornada, seguint la N-124, cap a Vitòria-Gasteiz, passant novament per Laguardia i continuant per Samaniego, Ábalos i Labastida.

Abans d'arribar a Vitòria fem una breu aturada en la Casa Torre del Infantado, situada a Mendoza, un petit nucli situat a 12 km del centre de Vitòria. La Torre de Mendoza va ser construïda en el segle XIII com a residència de la família Mendoza i actualment acull el Museu d'Heràldica d'Àlaba. Aquesta breu visita serveix a manera de pròleg per a una altra ruta en una nova visita a Àlaba. El nom de la ruta seria Els Llinatges Alabesos: per les terres dels Mendoza, Ayala i Varona.

Altres webs d'interès sobre la zona: Àlaba Incoming - Ruta del Vi de la Rioja Alabesa - Àlaba.net - Àlaba Turisme.

^top

VITÒRIA-GASTEIZ

Introducció a Vitòria

Vitòria (Gasteiz en basc), capital d'Àlaba i d'Euskadi, va ser fundada a l'any 1181 i actualment té una població d'uns 230.000 habitants. Com a capital de la comunitat autònoma d'Euskadi, Vitòria-Gasteiz és seu de les principals institucions polítiques d'aquesta comunitat: el Govern i el Parlament Basc. Més informació d'aquesta ciutat a Vitòria-Gasteiz Turisme.

No deixa de sorprendre que Vitòria sigui encara una ciutat tancada en si mateixa: és una ciutat pensada per al ciutadà i despreocupada fins a no fa molts anys envers el viatger, que queda sorprès quan s'endinsa en ella. No té grans monuments o fites de rellevància que atreguin al visitant. No obstant això, tota ella en conjunt, ofereix una imatge captivadora, equilibrada, neta i verda a qui la recorre.

Quin és el secret de la bella desconeguda?. Potser tingui a veure amb que és la segona ciutat europea amb més espais verds per habitant, després de Londres. Disposa d'un anell verd format per una xarxa de parcs periurbans units per senders que envolten tota la ciutat. A més, en l'anuari de La Caixa està sempre entre les tres primeres ciutats amb major renda per càpita d'Espanya, disputant-se el primer lloc amb Girona.

Popularment també és coneguda com Sibèria-Gasteiz a causa de l'intens fred hivernal que pot donar-se en aquesta ciutat.

Ruta per Vitòria-Gasteiz

Palau d'Augusti
Palau d'Augusti

Comencem la visita a Vitòria en la Basílica de San Prudencio de Armentia. D'estil romànic, acull la imatge de San Prudencio, patró d'Àlaba. Després continuem l'agradable camainada pel Paseo de San Prudencio. Passem al costat del Complex Esportiu de Mendizorrotza abans d'arribar al Paseo de Fray Francisco, amb magnífiques mansions senyorials de principis de segle que s'alternen amb exclusius col·legis privats i convents. Destaca en aquest passeig el Palau d'Augusti, actual Museu de Belles Arts. Davant es troba el Palau d'Ajuria Enea, edifici de 1918 i actual residència del Lehendakari basc. En el seu frontó acull el Museo de Armería, on s'ha de destacar la secció dedicada a la Batalla de Vitòria contra les tropes de Napoleó.

Seguint el passeig de la Senda i després d'un desviament per a veure la façana neogòtica del Convento de las Salesas (1907) arribem al cor de Vitòria, on trobem el bonic Parque de la Florida (1820-1855), on destaquen les estàtues dels Reis Gots que envolten al quiosc modernista de la música. Per cert, en una cantonada d'aquest parc trobem una estàtua a tamany natural, i recolzada en un banc, de Wynton Marsalis, el famós trompetista de jazz nord-americà. Fou erigida al 2006 amb la finalitat de ratificar la relació que des de fa anys uneix a aquest músic amb el Festival de Jazz de Vitòria. Prosseguim el nostre passeig cap a la Catedral de María Inmaculada, més coneguda com a Catedral Nova, aixecada entre 1907 i 1969 en estil neogòtic. Actualment és el Museu d'Art Sacre. Cap destacar en el seu interior la maqueta del projecte original i els vitralls del seu absis. I el museu alberga la girola amb peces pictòriques de pintors de la talla del Greco, Alonso Cano o Rivera.

Després de vorejar la seu del Parlament Basc i la Plaça del General Loma, on trobem dues escultures d'Agustín de Ibarrola, arribem al centre neuràlgic de la capital alabesa: la bonica Plaça de la Virgen Blanca, presidida pel monument commemoratiu a la Batalla de Vitòria. D'un costat surten tres carrers gremials: Ferreria, Sabateria i Correria. En el costat oriental de la plaça hi ha una entrada a la Plaça de España o Plaça Nova, una plaça porticada obra de l'arquitecte local Justo Antonio de Olaguibel.

Plaça de la Virgen Blanca
Plaça de la Virgen Blanca

Després de visitar la Plaza de España sortim pel seu costat oriental i ens encaminem fins als Arquillos, una enginyosa solució arquitectònica projectada per l'arquitecte local Justo Antonio Olaguibel que estàlvia el desnivell existent entre el vell turó de Gasteiz i l'eixample neoclàssic. Es tracta d'un conjunt d'habitatges que és travessat per una galeria porticada. Salvant el desnivell arribem a la balconada de San Miguel, la qual domina tota la plaça de la Virgen Blanca. En aquesta balconada es troba l'accés a l'Església de San Miguel i hi ha una fornícula amb una imatge de la Virgen Blanca, la Patrona de la ciutat. Des de dates recents també podem veure aquí una simpàtica escultura que representa a Celedón, el personatge protagonista del començament i final de les festes de Vitòria-Gasteiz (del 4 al 9 d'Agost).

Ascendint cap al turó de la Vella Gasteiz arribem fins a la Plaza del Machete, anomenada així per ser el lloc on el procurador general síndic jurava guardar els drets i privilegis de la ciutat sobre una bíblia i un matxet i sota pena de tallar-li la mà amb l'esmentat matxet en cas que incomplís el jurament. Actualment es conserva una còpia d'aquest matxet en una petita fornícula adossada a l'absis de l'església de San Miguel. Presideix també la plaça el Palau de Vila Suso, manat construir per Martín de Salinas al segle XVI.

Salvant les escales de San Bartolomé arribem al punt més alt del turó de la Vella Gasteiz. Agafant el carrer de Fray Zacarías de seguida trobem el Palau de Escoriaza Esquibel i un tram de la vella muralla medieval de Vitòria. El carrer desemboca finalment en la Catedral de Santa María, la qual està sent sotmesa des de fa anys a un profund procés de restauració, tot i que això no significa que no es pugui visitar. Amb el singular eslògan d'Abierto por obras es realitzen visites guiades a les obres de restauració de la Catedral, tractant-se d'una autèntica visita d'obra, amb casc inclòs, però amb les corresponents mesures de seguretat, que no deixa d'oferir sorpreses per tractar-se d'un projecte viu i obert. Podem certificar que la visita és molt interessant alhora que amena. És necessari reservar (tel. 945 255 135 o per e-mail) i el preu normal de la visita per a un adult és de 5 €. L'accés a la Catedral és a través del Centro de Acogida al Visitante, a la plaça de la Burullería (enfront del Portalón). Com a curiositat esmentar que aquesta Catedral va inspirar a l'autor gal·lès Ken Follet per a escriure Un món sense fi, la segona part de la saga Els Pilars de la Terra.

Estàtua de Wynton Marsalis
Estàtua de Wynton Marsalis

Al seu torn la Plaza de la Burullería està flanquejada per tres notables edificis: el Palau dels Anda, una casa torre amb l'arquitectura civil més antiga de la ciutat; el Portalón, l'antiga Casa de Postes, construïda en el segle XVI, i que actualment acull el restaurant El Portalón, el més conegut de Vitòria; el Palau dels Gobeo Guevara San Juan, antic Museu d'Arqueologia.

Seguint pel carrer Cuchillería passem pel Palau d'Arrieta, seu de l'anomenat Bibat. Sobre un palau del segle XVI l'arquitecte Francisco Mangado, deixeble de Moneo, ha aixecat un modern edifici que acull el Museu d'Arqueologia i el Museu Fournier de Naips. Més endavant trobem la Casa del Cordón, un palau construït en el s. XV i que representa un bell exemple d'arquitectura gòtica civil. Actualment alberga nombroses exposicions de caràcter didàctic i en el seu interior s'hi troba un troç de la vella muralla de la ciutat.

Seguint el carrer Cuchillería fins al final arribem novament a Arquillos i després de finalitzar la nostra visita turística a Vitòria-Gasteiz, i per a recuperar-nos de l'esforç fet, iniciem un breu recorregut per una selecció de la gastronomia local.


Guia pràctica de Vitòria-Gasteiz

MOURE'S PER LA CIUTAT

El centre de la ciutat i el Casc Medieval conformen una gran àrea per als vianants de tràfic restringit a residents. Una vegada en el centre les distàncies són petites i es poden recórrer a peu, sense presses, en relativament poc temps. Pàrquings al voltant del centre: Catedral, Palacio de Congresos, Juan de Ayala, El Corte Inglés, i al Museu Artium.

En l'oficina de turisme, així com en els centres cívics, es lloguen bicicletes a un preu simbòlic per a recórrer la ciutat. També tots els hotels de 3-4-5 estrelles ofereixen aquest servei. Altra alternativa per arribar al centre és el modern tramvia que va des dels barris de Lakua i Abetxuko, passant per l'eix de l'Avinguda Gasteiz, fins al mateix centre de la ciutat.

ON DORMIR

En el centre de Vitòria-Gasteiz les millors opcions, descartant els grans hotels, són les següents:

Bed & Breakfast La Casa de los Arquillos (c/ Los Arquillos 1-2º; tel. 945 151 259).
Hotel Almoneda, de 3* (c/ Florida, 7; tel. 945 154 084).

Altres opcions més barates i igualment confortables són...:

Hotel La Bilbaína (Prudencio Maria Verastegui Kalea, 2; tel. 945 25 44 00).
Hotel Achuri (c/ Rioja, 11; tel. 945 25 56 77).

I si es busca més luxe res millor que el Gran Hotel Lakua (en el c/ Tarragona nº 8, a només 2 km del centre), l'únic hotel de 5* de la ciutat i inaugurat en el 2002. Compte amb totes les comoditats i serveis d'un modern hotel de la seva categoria, incloent-hi un spa, i ofereix ofertes especials per a caps de setmana i escapades temàtiques.

DE PINXOS

Les millors barres de pinxos de Vitòria-Gasteiz són les següents:

• Bar Toloño (Costa de San Francisco, 3).
• Restaurant La Malquerida (carrer Correria, 10).
• Sidreria Sagartoki (carrer Prado, 18).
• Bar Dólar (carrer Florida, 26).
• Bar Usokari (carrer Eduardo Dato, 25).
• Restaurant Saburdi (carrer Eduardo Dato, 32).
• Restaurant Sokoa (carrer Independencia, 26).
• Bar El Rincón de Luís Mari (carrer Rioja, 14).

A més, tots els dijous de l'any té lloc el que es coneix com pintxo-pote en el qual per només 1 € s'ofereix un pinxo i una copa de vi. Són vàries les zones de la ciutat on es pot gaudir d'aquesta oferta, sent la més arrelada la del carrer Gorbea.

ON MENJAR

En el Casc Medieval:

• Pressupost baix -> Restaurant El Siete, menjar casolà en el carrer Cuchillería, 3.
• Pressupost mig -> Restaurant Casa Vieja (carrer Txikita, 6) i restaurant Querida María (plaça de Santa María, 2).
• Pressupost alt -> Restaurant El Portalón (c/ Correría, 147-149) i Asador Matxete (Plaza del Matxete, 4-5).

En l'Eixample Neoclàssic:

• Pressupost baix -> La Taberna de los Mundos (c/ Independencia, 14).
• Pressupost mig -> Restaurants Casa Felipe (c/ Fueros, 28), Zabala (c/ Mateo Moraza, 9) i Arkupe (c/ Mateo Moraza, 13).
• Pressupost alt -> Restaurants Xixilu (plaça Amarika, 2) i Sidrería Sagartoki (c/ El Prado, 18).

Zona Avenida de Gasteiz:

• Pressupost mig -> Restaurants Mesa (c/ Chile, 1), Andere (c/ Gorbea), i Conde de Álaba (c/ Cruz Blanca).
• Pressupost alt -> els tres millors restaurants de Vitòria-Gasteiz es troben pròxims a l'Avenida de Gasteiz. Són el restaurant Zaldiaran, amb 1 Estrella Michelín (Av. de Gasteiz, 21); el restaurant Ikea, decorat per Javier Mariscal (c/ Castilla, 27, al costat de l'hotel Ciudad de Vitoria); i el restaurant Dos Hermanas, amb una bona carta de peixos (c/ Madre Vedruna, 13).

Restaurants temàtics en el centre de la ciutat:

• Restaurant vegetarià Museo del Organo, en el carrer Manuel Iradier nº 80.
• Pizzería Dolomiti, en el carrer Ramón y Cajal nº 1

REBOSTERIA

Destaquem la Confiteria Goya (c/ Eduardo Dato, 6 i 20 - Vitòria-Gasteiz), coneguda sobretot pels bombons Vasquitos i Nesquitas (bombons de xocolata) i les tòfones. I també la Confitería Sosoaga (c/ Diputación, 9 - Vitòria-Gasteiz).

^top
Guia de viatge a l'illa de Formentera - Jordi Llorens [2016]
CANÀRIES - Guia i relat d'un viatge a Fuerteventura i Lanzarote - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2012/13]
Viatge per Barcelona a través d'imatges time-lapse - Nicolás Gutiérrez Wenhammar [2012]
Relat d'un viatge a les illes de Tenerife i La Gomera - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2011]
Formentera, l'illa que m'ha enamorat - Conxita Tarruell [2010]
Relat d'un viatge a Madrid i voltants - Joaquim Pérez [2008]
Ruta del Camí de San Vicente Mártir - Salvador Raga [2008]
El Camí dels Bons Homes - RM Comunicación [2007]
LA RIOJA - Guia i relat d'una escapada amb cotxe a La Rioja - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2007]
Zahara de la Sierra: entre atalaya y estrellas - José María Rodríguez de Cepeda [2006]
Diari d'un viatge a Tenerife - Raquel Mateo [2006]
Laguardia, capital de la Rioja alabesa - Begoña Belon [2004]
BTT a les Bardenas Reales de Navarra - Enric Carmona [2002]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació