logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de les illes Canàries

ILLES CANÀRIES

Guia i relat d'un viatge a La Palma, l'«Illa Bonica»

Relat i guia d'un viatge de 8 dies que vam fer a l'illa canària de La Palma. A finals de 2021 l'erupció del nou volcà de Tajogaite va transformar una part de l'illa, però la gran bellesa i encant de La Palma romanen intactes: natura exuberant, paisatges increïbles, cels nocturns molt clars, rica gastronomia i una gent humil, afable i acollidora. Poques vegades hom té l'ocasió de visitar una illa que encara està en construcció.

Suanda, Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2024 | Publicat el 11/3/2024
3.0 de 5 (7 vots)

Vista d'un dels cràters del volcà de Tajogaite, des del mirador dins de la zona d'exclusió
Vista d'un dels cràters del volcà de Tajogaite, des del mirador dins de la zona d'exclusió

Introducció

En aquest nou viatge a Canàries la destinació escollida fou l'illa de La Palma.

Ens venia de gust tornar a visitar aquest illa, en especial després de l'erupció del volcà de Tajogaite que va succeir a finals de 2021 i que ha provocat importants canvis en la fesomia d'una part de l'illa.

I perquè no, també volíem afegir el nostre humil granet de sorra per ajudar a la gent de La Palma a recuperar la seva economia.

Durant quasi set dies sencers vam poder gaudir de la seva natura única, ben preservada i exuberant; de les seves piscines naturals i platges de sorra negra; de la seva cultura i patrimoni històric; del seu agradable clima; de la seva ancestral gastronomia; del gran nombre d'activitats a l'aire lliure que s'hi poden fer; etc.

La Palma és la cinquena illa canària en extensió i en població, però la segona en altitud, amb els 2.426 metres del Roque de los Muchachos. També és una de les que té major superfície de bosc, tant de pins com de laurisilva.

A l'igual que la resta d'illes de l'arxipèlag, La Palma és d'origen volcànic, però s'estima que la seva edat geològica és de dos milions d'anys, essent una de les més joves de totes elles.

Des de l'any 2002 tota l'illa de La Palma ha estat reconeguda per la Unesco com a Reserva de la Biosfera. Per altra banda, en el centre de l'illa s'ubica el parc nacional de la Caldera de Taburiente, on es troba el cràter volcànic emergit més gran del món, amb un diàmetre màxim de 7 km.

La població aborigen de l'illa l'anomenava «Benahoare». Actualment és coneguda popularment amb els sobrenoms de «L'Illa Bonica», «L'illa Verda» o «L'Illa Cor».

En resum, l'illa de La Palma és una destinació molt recomanable i amb molts al·licients per a voler-hi tornar un cop i un altre.


Fitxa tècnica del viatge

Dates del viatge

Del 30 de desembre de 2023 al 6 de gener de 2024.

Itinerari

Dia 1: Barcelona → flightaeroport de La Palma - El Paso

Dia 2: El Paso - Mirador de Tajuya - Puerto de Tazacorte - Argual (Los Llanos de Aridane) - Puerto Naos - Fuencaliente -Volcà de San Antonio- Far i salines de Fuencaliente - El Paso

Dia 3: El Paso - platja de Nogales - mirador de Tendal i església de San Juan - Charco Azul - San Andrés - Los Sauces - piscines La Fajana - Cubo de la Galga - Sta. Cruz de la Palma - El Paso

Dia 4: El Paso - mirador Los Andenes - miradors Roque de los Muchachos i Espigón del Roque - Centro de Visitantes Roque de los Muchachos - Santo Domingo (Villa de Garafia) - mirador Roque de Santo Domingo - mirador El Time - Los Llanos de Aridane - El Paso

Dia 5: El Paso - Centro Visitantes de la Caldera de Taburiente - excursió al mirador sobre el volcà de Tajogaite - El Paso - Mirador la Cumbrecita - ermita de la Virgen del Pino - El Paso

Dia 6: El Paso - Centro Visitantes Caldera de Taburiente - mirador oficial sobre el volcà de Tajogaite - Centro de Información Caños de Fuego - platja de Charco Verde - miradors de Las Indias i Las Calderetitas - Tazacorte - El Paso

Dia 7: El Paso - santuari Nuestra Señora de la Virgen de las Nieves - Puntallana - Cubo de la Galga - Santa Cruz de la Palma - Tazacorte - Los Llanos de Aridane - El Paso

Dia 8: El Paso - miradors La Cumbrecita i Lomo de las Chozas (P. N. Caldera de Taburiente) - ermita de la Virgen del Pino - Villa de Mazo - aeroport La Palmaflight → Barcelona

Vam iniciar aquest viatge amb un vol directe des de Barcelona fins a l'illa de La Palma.

A l'illa de La Palma vam estar un total de sis dies i mig. A priori podria semblar molt temps, però aquesta illa té una orografia força complicada que fa que les distàncies a recórrer suposin bastant més temps del que indiquen les seves distàncies quilomètriques.

És cert que aquesta visita a La Palma ens la vam prendre amb una certa calma. Ja havíem visitat La Palma molts anys abans i aquesta vegada també vam compartir temps amb uns amics que ara tenim en aquesta illa.

En qualsevol cas, són moltes les coses a fer i a veure i els dies passen volant. I si la vostra idea és fer moltes caminades llavors encara cal comptar-hi més temps. De totes maneres queda al criteri de cadascú destinar més o menys dies a l'illa segons els propis gustos, interessos i disponibilitats.

I al migdia de l'últim dia d'aquest viatge vam agafar un vol de tornada a Barcelona en dos trams: primerament un vol des de l'aeroport La Palma amb destinació a l'aeroport Madrid / Barajas, i un segon vol entre els aeroports de Madrid / Barajas i el de Barcelona / El Prat.

Les dimensions compactes de l'illa de La Palma, així com el fet de comptar amb un cotxe de lloguer ens va permetre fixar l'allotjament en un únic punt de l'illa. El lloc escollit fou en la població de El Paso, en un punt central de l'illa que permet arribar a qualsevol punt sense haver de fer grans distàncies i amb l'avantatge d'estar ben comunicada per carretera per a visitar la resta. En tots els dies a l'illa vam recórrer un total de 726 km amb el cotxe de lloguer.

Despeses del viatge

+ 810 € (3 pax del vol Barcelona - La Palma amb Vueling)
+ 815 € (3 pax dels vols La Palma - Madrid i Madrid - Barcelona amb Iberia)
+ 413 € (cotxe lloguer + gasolina, 7 dies)
+ 675 € (allotjament, 7 nits)
+ 90 € (3 pax tour a la zona d'exclusió del nou volcà de Tajogaite)
+ 24 € (2 entrades per al Centro de Interpretación Caños de Fuego)
+ 250 € (altres: restaurants, supermercats, records, ...)
= 3.077 € (total viatge per a 2 adults i 1 nena de 12 anys)

A l'illa de La Palma, com en la resta de les illes Canàries, les vacances nadalenques són el punt àlgid quant a visitants, sobretot de l'Europa central i septentrional que durant l'hivern europeu busquen millors temperatures.

Això té un reflex immediat en els preus dels serveis turístics (vols, allotjament, cotxe de lloguer, etc.), els quals es veuen incrementats significativament en aquesta època.

A més, s'ha de sumar la pujada generalitzada de preus que s'ha anat produint a tot arreu després de la pandèmia i també a causa de diversos factors econòmics externs. El cost dels bitllets d'avió en són el millor exponent.

Dit això, les illes Canàries continuen sent un lloc relativament barat per als visitants que venim del continent europeu.

Transport

Avió. Per al viatge d'anada, des de Barcelona a La Palma vam comprar un vol directe de la companyia Vueling, amb un cost total de 810 € per les tres places.

I per a la tornada, en canvi, vam agafar un vol de la companyia Iberia amb un trajecte des de La Palma a Madrid i un altre de Madrid a Barcelona, amb un preu total de 815 € per les tres places. No hi havia vol directe La Palma - Barcelona en la data de tornada que volíem.

En tots dos casos el preu indicat inclou la tarifa completa per a dos adults i una menor, així com els extres per l'equipatge i la reserva de seients.

En el moment de buscar vols a La Palma havíem trobat alguna opció més barata, però no ens van interessar per les hores de sortida i/o arribada o bé pel temps total de viatge que implicava. Així que optàrem per la combinació que ens va semblar més còmoda i que ens permetia aprofitar més els dies de viatge.

Lloguer de Cotxe. El cotxe de lloguer és la millor opció per a moure's per la illa, perquè si bé hi ha transport públic (autobusos) que uneix les principals poblacions de La Palma també és cert que aquest no arriba a tots els racons ni els horaris i freqüències són els desitjats.

A més, el cost de llogar un cotxe, i ocasionalment també el preu de la gasolina, a les illes Canàries sol ser inferior al de l'Espanya continental.

A La Palma nosaltres vam reservar un cotxe a través de la pàgina web de la companyia Cicar amb lliurament i recollida en el propi aeroport de l'illa. Pagàrem 340 € per un cotxe compacte (Puegeot 208, automàtic, amb 5 portes i aire condicionat) durant set dies, incloent assegurança a tot risc, dos conductors i més extres.

De tota manera, insistim en que aquest preu és bastant superior als habituals a les illes, però l'altíssima demanda de cotxes de lloguer durant les vacances nadalenques i el fet de que vam fer la reserva només un mes i mig abans del viatge en són la causa. En qualsevol cas, és molt recomanable fer la reserva quant abans millor, ja que les opcions disponibles s'esgoten ràpid i els preus pugen en conseqüència.

Altres opcions per a poder comparar preus i possibilitats de lloguer de cotxe a l'illa de La Palma són les empreses Plus Car, Cabrera Medina, PayLess Car, Top Car o bé amb el cercador Rentalcars, entre d'altres.

Pel que respecta al combustible, a La Palma el preu més baix que vam trobar de la gasolina 95 durant les dates d'aquest viatge fou de 1,199 €/litre. En aquestes mateixes dates el preu mínim de la gasolina 95 a Barcelona, per exemple, era de 1,399 €/litre.

Allotjament

Tal com solem fer sempre que visitem les illes Canàries, a La Palma vam buscar un allotjament del tipus casa sencera o apartament, que tingués cuina (per poder esmorzar i sopar a casa), que estigués situat en una zona tranquil·la i, també, ben comunicada per a poder fer fàcilment totes les visites previstes en l'illa.

Uns amics que ara viuen a La Palma ens van recomanar que triéssim la zona de El Paso o voltants per a buscar l'allotjament, ja que aquesta zona està en una ubicació òptima per a visitar la resta de l'illa i, a més, compta amb un micro-clima que la fa més càlida i assolellada que altres zones de l'illa. Creiem que és una molt bona recomanació.

A La Palma ens vam allotjar en una casa gestionada per Apartamentos Turísticos Elida (calle El Pilar, 3 - El Paso). Pagàrem un total de 675 € per 6 nits.

La casa compta a l'interior amb dos dormitoris (un amb un llit gran i l'altre amb dos llits petits), una cuina, un saló-menjador i un gran bany amb dutxa i banyera. En la part exterior de la casa, d'ús privat, hi ha lloc per a aparcar el cotxe, i també un preciós jardí d'ús compartit amb altres dues casetes del complex d'apartaments.

Boniques vistes des del jardí del nostre allotjament a El Paso
Boniques vistes des del jardí del nostre allotjament a El Paso

El nostre allotjament ocupava una bonica casa construïda seguint l'arquitectura local, però la distribució interna de la casa és millorable i tot l'interior de la casa necessitava clarament una actualització perquè es veia vell.

La casa està situada en una zona molt tranquil·la de cases unifamiliars, a 250 metres de la carretera LP-3 que uneix El Paso i Santa Cruz de la Palma, per la qual cosa està ben situada per a visitar la resta de l'illa. El centre de El Paso, on hi ha un gran supermercat HiperDino i un Spar, a més d'altres petites botigues i restaurants, està a 1,4 km.

Clima

L'illa de La Palma té un clima subtropical, en general càlid i agradable durant tot l'any, amb estius càlids i secs i un hivern més fresc i humit. De tota manera, hi ha variacions degut als diferents microclimes y la seva peculiar topografia.

I és que la seva posició en l'Atlàntic, la seva reduïda superfície i el fet de que els cims centrals de l'illa superen els 2.000 metres d'alçada i a molt poca distància de l'oceà fan d'aquesta illa com un continent en miniatura, amb un clima molt variat. En general, però, la costa oest de La Palma és més càlida i seca que la costa oriental, on és més probable que plogui per la influència dels vents alisis.

Per sobre dels 2.000 metres d'alçada hi ha la possibilitat de nevades durant l'hivern.

I un fenomen natural peculiar de l'illa de La Palma és el mar de núvols. Els vents alisis empenyen els núvols contra els cims de l'illa, per la qual cosa la humitat es condensa en les zones de mitjana alçada del nord i nord-est situades entre els 600 i els 1.800 metres d'altitud. Però els vents de les zones més altes, caracteritzats per la seva sequedat i calidesa, impedeixen l'ascens d'aquests núvols. Per aquest motiu, si pugem per sobra dels 1.800 metres d'alçada fàcilment podrem veure tota una capa de núvols per sota nostre.

Però en algunes ocasions, el mar de núvols depassa la muntanya, entra en el vessant occidental de l'illa i provoca un fenomen no menys bonic i espectacular: els núvols, en baixar per aquests vessants, es van disgregant com si fossin cascades. Això s'aprecia, de forma especial, a El Paso, sobretot a l'alçada del Centre de Visitants del Parc Nacional.

Mar de núvols sobre La Palma a darrera hora de la tarda
Mar de núvols sobre La Palma a darrera hora de la tarda

Degut a la seva ubicació geogràfica, l'illa de La Palma és la primera illa canària en rebre les borrasques atlàntiques, fent que les pluges siguin més freqüents i que la seva vegetació sigui més exuberant.

Les temperatures diürnes durant les dates del nostre viatge oscil·laven entre una màxima de 22ºC i una mínima de 14ºC depenent del dia i del lloc de l'illa on ens trobéssim. Per la nit la temperatura, a El Paso, per exemple, podia caure fins als 8ºC. Per tant, en aquestes dates és convenient portar roba per capes, amb alguna samarreta de màniga curta i un parell de capes de roba d'abric per sobra en cas de necessitat.

La temperatura mitjana de l'aigua del mar en les dates de la nostra visita era d'uns 21,5°C, essent possible banyar-te si no ets molt fredolic/a. Si penseu banyar-vos és recomanable portar uns escarpins que us protegeixin els peus de les roques que hi ha en les piscines naturals i en algunes platges de l'illa.

Diferència horària

L'hora local en totes les illes Canàries és de -1 hora respecte de l'horari de Catalunya.

D'altra banda, en les dates del nostre viatge, a La Palma el sol sortia sobre les 8:03 h. i s'amagava sobre les 18:27 h.

Guia de viatge

Canary Islands, Lonely Planet (6a edició, Gener 2016, en anglès). En aquest cas vam rescatar el capítol La Palma (en format digital Pdf) de l'esmentada guia.

Per a complementar i actualitzar la informació proporcionada per aquesta guia, sobretot en tot allò que té a veure amb els canvis provocats per l'erupció del volcà de Tajogaite a finals de 2021, vam consultar diferents webs i blogs d'Internet.

I finalment, a l'oficina de turisme de El Paso vam obtenir útils mapes, fulletons i informació que ens van ajudar a planificar la nostra estada a l'illa.


RUTA PER L'ILLA DE LA PALMA

DIA 1: Arribada a La Palma. El Paso

El nostre vol de la companyia Vuelingimage es va enlairar de l'aeroport Barcelona / El Prat a les 17:50 hores i va aterrar en l'aeroport de La Palma a les 20:07 hora local. Per tant, la durada del vol fou de 3 hores i 17 minuts.

En la pròpia sala de recollida d'equipatges vam trobar l'oficina de l'empresa de lloguer de cotxes Cicar amb la que havíem fet la reserva. En només cinc minuts ja teníem la clau del cotxe i tota la paperassa solucionada.

Vam recollir el cotxe reservat, un Peugeot 208 automàtic, en el pàrquing de la companyia en el soterrani de la terminal. Carreguem l'equipatge en el cotxe i a les 20:30 ja sortíem de l'aeroport amb el cotxe en direcció cap a El Paso, en el centre de l'illa i on teníem la casa llogada.

En el trajecte de 25 km des de l'aeroport a El Paso, ens vam aturar en el supermercat HiperDino La Grama per a comprar coses per als sopars i esmorzar dels següents dies. Aquest supermercat tancava a les 22:00.

En arribar a la casa, en el carrer El Pilar de la població de El Paso, vam descarregar l'equipatge. Tot seguit vam sopar i descansar una estona abans d'anar a dormir.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 28 km.


DIA 2: Mirador de Tajuya. Puerto de Tazacorte. Argual (Los Llanos de Aridane). Puerto Naos. Fuencaliente. Volcà de San Antonio. Far i salines de Fuencaliente

Mentre esmorzàvem en una taula exterior, en el jardí de la casa, teníem l'oportunitat de gaudir d'unes extraordinàries vistes sobre la paret muntanyosa d'uns dels costats del Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, destacant el cim Bejenado amb una altura de 1.854 metres.

Després, amb el cotxe, vam anar fins al centre de El Paso, on es troba l'Oficina d'Informació Turística de El Paso. Aquí vam obtenir valuosos mapes i fulletons sobre l'illa. Després vam passejar una mica per la zona al voltant.

A continuació, com que ja no podíem aguantar més sense veure el nou volcà de Tajogaite, vam anar amb el cotxe fins al mirador de Tajuya, el qual fou famós durant l'erupció del volcà perquè des d'allà retransmetien en directe els nombrosos equips de televisió nacionals i internacionals que van anar a l'illa per a informar sobre l'erupció volcànica.

Vista del volcà Tajogaite des del mirador de Tajuya
Vista del volcà Tajogaite des del mirador de Tajuya

Al principi de l'erupció el nou volcà era conegut amb els noms de Cumbre Vieja i també Cabeza de Vaca , però després d'una consulta popular es va imposar el nom Tajogaite. Aquest nom té antecedents aborígens, ya que es tracta d'un topònim local típicament Benahoarita, que traduït de forma literal ve a significar «montaña rajada».

Des d'aquest mirador es pot veure el nou volcà, amb el seu cràter principal (en té sis més), així com el recorregut seguit per la lava fins arribar al mar. El mirador es troba al costat de l'església La Sagrada Familia de Tajuya.

Des d'aquí vam anar cap a Puerto de Tazacorte. Vam fer un passeig per la zona al voltant de la bonica platja de Tazacorte, també coneguda com platja Tarahales. Aquesta platja és de grava i sorra de color fosc. Degut al càlid microclima d'aquesta zona de l'illa és fàcil veure-hi gent, principalment estrangers, prenent el sol i alguns banyant-se.

La platja de Tazacorte (El Puerto de Tazacorte)
La platja de Tazacorte (El Puerto de Tazacorte)

Era l'hora de dinar i vam triar el restaurant Montecarlo, ubicat en l'extrem nord de la platja. Vam tastar un deliciós menú de 15 € amb sopa de peix, un lluç amb «papas arrugás», beguda i cafè.

Després vam marxar de Puerto de Tazacorte sortint per la carretera que ressegueix el Barranco de las Angustias. Poc més d'1 km enllà ens vam aturar per a veure i visitar el bonic Santuario de Nuestra Señora de las Angustias.

El bonic Santuari de Nuestra Señora de las Angustias
El bonic Santuari de Nuestra Señora de las Angustias

Continuant durant uns 4 km més la carretera LP-1 arriba al nucli d'Argual, pertanyent al municipi de Los Llanos de Aridane. Aquí ens vam aturar per a visitar la Plaza Sotomayor, una plaça senyorial de forma pentagonal y amb un gran portal d'entrada. Al voltant de la plaça hi ha quatre casalots pairals dels segles XVII i XVIII: la Casa Vélez d'Ontanilla, la Casa Massieu Van Dalle, la «casa de purgar azúcares» (utilitzada com a magatzem) i la Casa Poggio.

Pati d'un dels edificis colonials de la Plaza Sotomayor del barri d'Argual (Los Llanos de Aridane)
Pati d'un dels edificis colonials de la Plaza Sotomayor del barri d'Argual (Los Llanos de Aridane)

Quan hi vam arribar encara quedaven algunes parades d'un mercat d'antiguitats. Vam voltar per la plaça Sotomayor i voltants abans de posar rumb cap a Fuencaliente, en l'extrem sud de l'illa.

És un trajecte de 26 km que vam fer seguint la Carretera de la Costa primer i la ruta LP-2 després. La primera d'elles és una de les dues úniques carreteres que, en les dates d'aquest viatge, travessa el riu de lava format pel volcà de Tajogaite en el seu camí cap al mar. Per tant és una carretera que s'ha hagut de refer completament, un cop refredada la lava, per a connectar la vall d'Aridane amb la costa sud-oest de l'illa.

Aquesta carretera passa entre l'oceà i les petites muntanyes de La Laguna i de Todoque. És impressionant veure el camp de lava de tan a prop. En un punt d'aquesta carretera ens vam desviar per anar fins a Puerto Naos, aturant-nos en el camí també en el mirador de Las Hoyas i el mirador de Puerto Naos.

Una de les colades de lava del Tajogaite que va arribar al mar vorejant la muntanya de La Laguna
Una de les colades de lava del Tajogaite que va arribar al mar vorejant la muntanya de La Laguna

A Puerto Naos hi ha la platja més gran de l'illa i compta amb una important infraestructura turística, però durant l'erupció del volcà de Tajogaite es va haver d'evacuar a residents i turistes i des de llavors l'accés ha estat tancat a causa d'importants emanacions de CO2 com a resultat de l'erupció.

De tota manera, sembla que l'accés s'està començant a obrir de forma gradual per als veïns en zones que les autoritats consideren no perilloses. I es parlava de que en els primers mesos de 2024 s'obriria també un tram de la platja.

Nosaltres ens vam limitar a fer fotos des de darrera de les tanques de seguretat. Després vam tornar per la mateixa carretera LP-213 que abans havíem fet de baixada. I vam continuar després per un trajecte entre plantacions de plàtans fins arribar a Jedey i connectar amb la carretera LP-2 que abans comunicava Los Llanos de Aridane i Fuencaliente per un antic traçat que ara està enterrat sota metres de lava al seu pas per Todoque.

Abans d'arribar a Fuencaliente ens vam aturar en el mirador El Charco. En arribar a Fuencaliente de La Palma vam continuar cap al sud per la LP-209 fins arribar al centre de visitants del volcà San Antonio.

Vistes cap al sud de l'illa des del vessant sud del volcà San Antonio
Vistes cap al sud de l'illa des del vessant sud del volcà San Antonio

La nostra idea era visitar-lo i veure el cràter d'aquest volcà (erupció de l'any 1677), però vam trobar el Centre de Visitants tancat ja que era 31 de desembre i avui havia tancat a les 15:00 en comptes e les 17:30. Així que ens vam limitar a fer una bonica caminada que rodeja el cràter del volcà i proporciones boniques vistes cap al sud de l'illa.

De tornada al cotxe vam fer els 9 km per la LP-209 fins arribar al far de Fuencaliente, en l'extrem sud de l'illa. DE fet hi ha dos fars, un més antic que va quedar parcialment destruït per l'erupció del volcà Teneguia, l'any 1971, i el nou que el va substituir. Just al costat hi ha les molt fotogèniques salines de Fuencaliente. Fem un recorregut per les salines.

El far i les salines de Fuencaliente, en l'extrem sud de l'illa
El far i les salines de Fuencaliente, en l'extrem sud de l'illa

Val molt la pena arribar fins aquí perquè és un lloc fantàstic. I potser la millor hora és la darrera de la tarda, coincidint amb la posta de sol sobre el mar.

Posta de sol sobre l'oceà vista des de les salines de Fuencaliente
Posta de sol sobre l'oceà vista des de les salines de Fuencaliente

Quan ja s'estava fent fosc vam iniciar el camí de tornada fins a El Paso, de 38 km.

En arribar a El Paso ens vam aturar en el centre de la vila per anar a la festa musical que s'estava fent des de les 14 hores en la plaça al costat de l'ajuntament amb motiu de la celebració del Cap d'Any.

Ens hi vam quedar una estona i se'ns va fer palesa la gran connexió emocional que té, per raons històriques, aquesta illa amb el Carib, sobretot amb Veneçuela.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 118 km.


DIA 3: Playa de Nogales. Mirador de Tendal i església de San Juan. Charco Azul. San Andrés. Los Sauces .La Fajana. Cubo de la Galga. Sta. Cruz de la Palma

A primera hora del matí vam posar rumb cap al costat oriental de l'illa. Vam sortir de El Paso per la LP-3, carretera coneguda amb el nom de carretera de la cumbre, en direcció est.

Aquesta carretera travessa l'illa d'est a oest, creuant la dorsal de Cumbre Nueva mitjançant dos túnels, un per cada sentit de circulació. Té una gran importància perquè comunica les dues zones més poblades de l'illa.

Aquesta carretera es va inaugurar l'any 1970, un cop construït el Túnel de La Cumbre original. Fins llavors, la comunicació entre els dos costats de l'illa es feia per la carretera que va cap al sud i passa per Fuencaliente. I l'any 2003 es va inaugurar el nou túnel sota Cumbre Nueva, amb una longitud de 2.665 metres i a una cota inferior de l'anterior.

Actualment l'antic túnel es fa servir en sentit oest (de Santa Cruz a Los Llanos) i el nou en sentit est (de Los Llanos a Santa Cruz).​ El resultat d'això és que el trajecte en sentit est és 4 km més curt que l'altre.

Com a curiositat, comentar que al Túnel de la Cumbre se'l coneix localment amb el sobrenom de «el túnel del tiempo» perquè és habitual que el clima canviï radicalment d'un costat a l'altre de l'illa.

Escultura «El Orador» en el mirador Barranco del Carmen
Escultura «El Orador» en el mirador Barranco del Carmen

Bé, després de vorejar i deixar enrere Santa Cruz de la Palma vam agafar la carretera LP-1 cap al nord i poc després ens vam aturar en el Mirador Barranco del Carmen, amb vistes sobre Santa. Cruz de la Palma i l'oceà. I 1 km més al nord també ens vam aturar en el Mirador Barranco de los Gomeros.

Quan arribàrem a la població de Puntallana ens vam desviar per la LP-102 seguint les indicacions a la platja de Nogales. La ruta per arribar al pàrquing de la platja és una mica tortuosa.

L'impressionant camí cap a la platja de Nogales
L'impressionant camí cap a la platja de Nogales

Des del pàrquing fins a la platja de Nogales hi ha un preciós camí de baixada de 600 metres, amb vistes impressionants sobre els penya-segats i l'oceà. Baixant pel camí vam arribar fins a la platja, on aquell dia hi havia bandera vermella a causa de la força de les onades. La platja i l'entorn són extremadament bonics i val molt la pena venir fins aquí.

Aquesta platja té el títol, ben merescut, de ser una de les més boniques de l'illa, sinó la que més.

Vistes sobre el Barranco de San Juan des del mirador El Tendal
Vistes sobre el Barranco de San Juan des del mirador El Tendal

De tornada al cotxe vam continuar ruta cap al nord i ens vam aturar en el Mirador El Tendal, ubicat al costat del Parque Arqueológico El Tendal que aquell dia estava tancat. Des del mirador hi ha unes vistes molt maques sobre l'enorme barranc de San Juan, ple de platanars. També és molt fotogènica la preciosa església de San Juan que hi ha a tocar.

La següent aturada, uns 5,3 km més al nord per la LP-104, va ser per a les piscines naturals del Charco Azul. Es tracta d'una zona de bany molt ben condicionada, protegida de les onades i amb molts serveis, ideal per a famílies.

Des d'aquest punt vam tornar uns 2 km enrere fins arribar a San Andrés, un petit poble de carrers amb llambordes i vistes sobre el mar. La zona al voltant de l'església de San Andrés Apóstol té un gran encant. Vam voler quedar-nos a dinar en el restaurant San Andrés, a tocar de l'església, però estava ple.

L'església de San Andrés Apóstol en la població de San Andrés
L'església de San Andrés Apóstol en la població de San Andrés

Així que després de fer un passeig pel centre de San Andrés vam tornar al cotxe per anar a la població de Los Sauces, a només 2,3 km. Aquí vam dinar en el restaurant La Parrilla Asadero Rosan, un lloc molt casolà i sense pretensions, però on vam dinar molt bé i el servei fou ràpid i atent en tot.

Després de dinar teníem la intenció d'anar al Bosque de los Tilos per a fer-hi alguna caminada. Los Tilos hostatja un dels boscos de laurisilva més importants de tot l'arxipèlag canari. L'any 2002 aquest bosc fou declarat Reserva de la Biosfera, tot i que posteriorment aquest títol s'ha estès a tota l'illa de La Palma.

Malauradament ens vam assabentar de que a principis de desembre hi va haver un important despreniment sobre la ruta d'accés a Los Tilos que l'ha sepultat completament.

Per tant, estava tancat temporalment l'accés, tant en vehicle com a peu, i no es podia accedir ni al Punt d'Informació, ni a la cascada, ni al sender autoguiat cap a l'Espigón Atravesado ni al Mirador de La Baranda. S'estava treballant en les obres de desenrunament i neteja i no es preveu que es pugui reobrir fins al segon trimestre de 2024.

Onades trencant a tocar de les piscines naturals de La Fajana
Onades trencant a tocar de les piscines naturals de La Fajana

Així que vam canviar de plans i vam continuar cap al nord de l'illa per anar fins a les piscines naturals La Fajana, ubicades en la costa de Barlovento, a 7 km de Los Sauces. Aquestes piscines naturals estan molt bé, però el tros de costa rocosa que hi ha al seu costat és senzillament espectacular, amb unes onades enormes trencant contra les roques. Val la pena arribar fins aquí, tant si us banyeu com si no.

A més, la carretera d'accés també és bonica, amb impressionant vistes sobre la costa, l'oceà i el far de Punta Cumplida.

En el camí de tornada cap a El Paso ens vam aturar en el pàrquing del Punt d'Informació Ambiental Cubo de la Galga, situat en aquest punt, al costat de la carretera LP-1. El Cubo de la Galga és una zona natural que travessa un bosc de laurisilva i que és molt popular per a fer-hi caminades de diferents nivells de dificultat.

Bosc de laurisilva en un punt del camí PL LP 5.1 del Cubo de la Galga
Bosc de laurisilva en un punt del camí PL LP 5.1 del Cubo de la Galga

En el nostre cas vam fer una part de la ruta circular Cubo de la Galga (PR LP 5.1), agafant com a punt d'inici i final el propi Punt d'Informació Ambiental. La ruta és molt maca, però se'ns feia tard i cada cop hi havia menys llum, així que no vam poder arribar fins al final de la ruta. En qualsevol cas, el lloc val molt la pena.

Vam marxar del Cubo de la Galga a les 18:15 en direcció sud, però abans de posar rumb cap a El Paso ens vam desviar per anar fins a Santa Cruz de la Palma i veure la il·luminació nadalenca en el preciós casc històric de la ciutat. Després d'una hora i mitja voltant per aquest centre històric, on hi ha uns quants edificis molt bonics, vam tornar cap a El Paso.

Il·luminació nadalenca en la Plaza de España (centre històric de Santa Cruz de la Palma)
Il·luminació nadalenca en la Plaza de España (centre històric de Santa Cruz de la Palma)

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 127 km.


DIA 4: Los Andenes. Roque de los Muchachos. Santo Domingo (Villa de Garafia). Mirador Roque de Santo Domingo. Mirador El Time. Los Llanos de Aridane

A primera hora del matí sortim de El Paso en direcció cap al Roque de los Muchachos, el punt més alt de l'illa i situat en el costat nord de la Caldera de Taburiente. I vam decidir anar-hi agafant la carretera LP-4 des del costat oriental de l'illa i tornar pel costat occidental.

Per tant, vam començar per anar per la LP-3 fins a les immediacions de Santa Cruz de la Palma I allà connectar amb la carretera LP-1 cap al nord. Uns 500 metres després de passar pel Mirador Barranco del Carmen hi ha la cruïlla senyalitzada d'on surt la carretera LP-4 cap al Roque de los Muchachos.

Però uns 80 metres abans d'aquesta cruïlla hi ha la benzinera Plenoil, que és la més barata que vam veure en tota l'illa, així que vam aprofitar per a omplir el dipòsit del cotxe.

Vistes sobre el mar de núvols (i el Teide al fons) des d'un dels mirador en la carretera al Roque de los Muchachos
Vistes sobre el mar de núvols (i el Teide al fons) des d'un dels mirador en la carretera al Roque de los Muchachos

La carretera LP-4 que va al Roque de los Muchachos des d'aquest punt és de quasi 40 km de corbes una darrera l'altra i va guanyant alçada progressivament.

Pel camí, molt bonic, ens vam aturar en diversos miradors, però un dels més destacats és l'espectacular Mirador Los Andenes, amb vistes a la costa nord de l'illa en un costat i a la Caldera de Taburiente en l'altre.

A partir d'aquí ja es comencen a veure els diferents telescopis de l'Observatori Astrofísic del Roque de los Muchachos. I és que aquest punt de l'illa de La Palma reuneix una sèrie de condicions d'alçada i de climatologia que fan del seu cel un dels millors del món per a l'observació astronòmica.

Uns 3,5 km més enllà del Mirador Los Andenes, anant cap a l'oest, ens vam desviar a l'esquerra per una carretera que puja fins al Mirador Roque de los Muchachos, el punt més alt de l'illa, a 2.426 metres d'alçada sobre el nivell del mar.

El pàrquing del mirador no és molt gran i pot ser difícil trobar lloc en dies i hores de molta afluència de visitants. Nosaltres vam tenir sort i vam poder aparcar en el mateix aparcament. I també vam tenir sort d'ensopegar un dia molt clar i assolellat, només amb alguns núvols per sota nostre.

Vistes sobre el Espigón del Roque des del mirador Roque de los Muchachos
Vistes sobre el Espigón del Roque des del mirador Roque de los Muchachos

No cal dir que les vistes des d'aquí són senzillament impressionants, mireu on mireu, tant si és cap a l'horitzó (amb la silueta de les illes de Tenerife, La Gomera i El Hierro), cap als diferents i sofisticats telescopis astronòmics o bé cap fons de la Caldera de Taburiente, uns 1.500 metres per sota nostra.

També impressiona la vista sobre el camí que porta cap al Mirador del Espigón del Roque, el qual des de la distància fa una mica de por pel vertigen. Però un cop seguiu aquest camí de 250 metres entre els dos miradors veureu que no n'hi ha per tant. I val molt la pena, perquè les vistes des del Mirador del Espigón del Roque són igualment meravelloses.

Vistes cap a la Caldera de Taburiente i el sud de l'illa des del mirador del Roque de los Muchachos
Vistes cap a la Caldera de Taburiente i el sud de l'illa des del mirador del Roque de los Muchachos

Un cop visitats els dos miradors i voltat una mica per la zona vam marxar amb el cotxe, baixant de nou per a connectar amb la carretera LP-4. Pel camí ens vam aturar per a fotografiar de prop alguns dels impressionants telescopis.

En aquest sentit són especialment cridaners els tres telescopis MAGIC, l'acrònim de Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov Telescope, que hi ha. Aquests telescopis estan formats per molts miralls de forma hexagonal que permeten la detecció de raigs gamma de molt alta energia.

Un dels telescopis MAGIC de l'Observatori Astrofísic de Roque de los Muchachos
Un dels telescopis MAGIC de l'Observatori Astrofísic de Roque de los Muchachos

Arribats a la carretera LP-4 vam girar a l'esquerra, en direcció oest, i 1 km més enllà ens vam aturar en el Centre de Visitants del Roque de los Muchachos, on vam pagar l'entrada de 7,5 €/pax i vam fer una visita autoguiada que va durar una hora i que és molt interessant i didàctica per a entendre els telescopis, l'astrofísica i l'astronomia.

Acabada aquesta visita ja era l'hora de dinar i vam pensar que hi hauria algun restaurant en el Centre de Visitants o per la zona, però no és així. Per tant, vam continuar amb el cotxe cap a l'oest per la LP-4 fins arribar a Lomo Negro i allà vam agafar la LP-112 fins arribar a Santo Domingo, capital del municipi de La Villa de Garafia.

Aquí vam trobar la Taberna Santy, un lloc petit, molt local i sense pretensions, però en el que vam fer un menú de plats molt casolans i a bon preu. De fet, vam dinar tots tres per només 35 €.

El Roque de Las Tabalbas i la platja Bujaren des del mirador de Santo Domingo de Garafía
El Roque de Las Tabalbas i la platja Bujaren des del mirador de Santo Domingo de Garafía

Després de dinar vam anar amb el cotxe fins al Mirador de Santo Domingo de Garafía, a 3,5 km del centre de Santo Domingo. Aquest mirador també és molt recomanable, ja que ofereix una panoràmica a vista d'ocell sobre els penya-segats més antics de l'illa, amb els fotogènics rocs marins de Santo Domingo, Las Tabaibas i del Gincho i part de la platja de Bujarén en primer terme. Tota aquesta zona forma part del Monumento Natural de Costa de Hiscaguán.

després de passejar pels voltants del mirador tornem al cotxe i posem rumb cap al sud seguint la ruta LP-114. Mentrestant la tarda es va anant emboirant i la visibilitat era tan dolenta que ja no ens vam poder aturar en cap més mirador durant uns quants quilòmetres.

Per sort, passada la població de Tijarafe es va aixecar la boira i vam poder aturar-nos en el Mirador del Time. Vam prendre una beguda en la cafeteria que hi ha per a poder accedir a la terrassa-mirador i gaudir de les extraordinàries vistes sobre la vall d'Aridane, el barranc de Las Angustias o les colades de lava del volcà de Tajogaite.

Vistes des del mirador El Time sobre la costa oest i centre de l'illa de La Palma
Vistes des del mirador El Time sobre la costa oest i centre de l'illa de La Palma

Aquest mirador està a una alçada de 700 metres. Hi vam estar una bona estona mentre els núvols s'anaven aixecant poc a poc. I vam tenir la sort de poder veure un espectacular arc de Sant Martí sobre la part alta de la vall d'Aridane.

I des d'aquí vam fer uns 12 km fins arribar al centre de Los Llanos de Aridane. Vam aparcar el cotxe i vam visitar els bonics carrers de vianants del centre de la ciutat, molt il·luminats amb llums nadalencs. Després d'una bona estona passejant-hi vam marxar cap a El Paso.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 149 km.


DIA 5: Centro Visitantes P. N. de la Caldera de Taburiente. Zona d'exclusió al volcà de Tajogaite. El Paso. La Cumbrecita. Ermita de la Virgen del Pino

Dies enrere havíem reservat via web una excursió de senderisme al volcà de Tajogaite de l'agència islabonita tours, una de les agències locals autoritzades per a fer excursions dins de la zona d'exclusió del nou volcà. El preu era de 30 €/pax.

Aquesta excursió és una ruta de senderisme que discorre per un nou camí que ha estat habilitat per a poder-se acostar al volcà de Tajogaite amb seguretat. Es tracta d'una ruta fàcil, amb una longitud de 5,2 km entre anada i tornada i un desnivell de 183 metres. Aquesta ruta permet acostar-se a només 300 metres del nou edifici volcànic.

Nosaltres no som gens amics d'apuntar-nos a excursions guiades, però en aquest cas vam fer una excepció per dues raons principals. La primera és que en les dates d'aquest viatge només es podia entrar en la zona d'exclusió del nou volcà acompanyat d'un guia d'una de les agències locals autoritzades. La segona és que vam pensar que d'aquesta manera ajudaríem una mica a reactivar la malmesa economia local de l'illa després de l'erupció del Tajogaite.

L'agència ens va citar a les 10:45 davant del restaurant Las Piedras, justa a l'altre costat de la carretera d'on es troba el Centre de Visitants de la Caldera de Taburiente. Aquí ens vam trobar amb una guia de l'empresa islabonitatours.com i poc després vam pujar, amb altres clients, a un petit autobús que ens va portar fins al lloc on s'inicia la caminada.

Aquest lloc (coordenades GPS: 28.622528, -17.8426235) és un aparcament al costat de la carretera LP-301 i que es troba 1,7 km abans d'arribar al Refugio El Pilar, en una zona anomenada Llano del Jable. Un cop aquí ens vam trobar amb altres autobusos i clients de l'agencia que venien de Santa Cruz de la Palma i de Los Cancajos, en la costa est.

Ens van repartir en tres grups per idiomes: espanyol, anglès i alemany. Cada grup era d'unes 10-15 persones i anàvem separats cada grup una certa distància. A nosaltres ens tocà un guia anomenat Jonas i que era molt simpàtic i parlador.

Pins canaris i cendra volcànica en el camí «Cabeza de Vaca»
Pins canaris i cendra volcànica en el camí «Cabeza de Vaca»

Tot seguit vam iniciar la caminada seguint el camí Cabeza de Vaca, en un trajecte majoritàriament de baixada. Estem a una alçada d'uns 1.250 metres. Tota l'estona es va seguint un camí senyalitzat i el guia ens recorda que ens hem de mantenir dintre dels seus límits per no malmetre aquest entorn tan fràgil.

Aquest camí transcorre inicialment sobre colades del volcà San Juan, el qual va entrar en erupció l'any 1949. El paisatge és realment impressionant i molt bonic. Tot el terra està cobert de cendres, lapil·li i bombes volcàniques procedents d'aquella erupció, però també de la més recent del volcà de Tajogaite.

Pins cremats prop del volcà Tajogaite
Pins cremats prop del volcà Tajogaite

I la nota de color en aquest paisatge tan de color negre són els molts pins canaris que hi ha aquí i allà. El nostre guia ens explicà que el pi canari té una gran resistència al foc gràcies a una escorça molt gruixuda i rugosa, característica evolutiva molt necessària en aquestes illes tan volcàniques.

El nostre guia també ens parlà de molts altres aspectes de l'illa que són interessants de conèixer, tot i que la majoria d'ells van girar al voltant del vulcanisme de La Palma i concretament de la darrera erupció.

Fou molt interessant de conèixer de primera mà, d'un «palmero» com ell, sobre el sentir dels afectats per l'erupció del Tajogaite i la tardança de l'administració canària i del govern central espanyol en gestionar els ajuts i dur a terme la reconstrucció de tot allò arrasat pel volcà. I és que encara hi ha famílies que, més de dos anys després, encara no han pogut recuperar la seva vida anterior.

Tornant a l'excursió, al final del camí vam arribar a un mirador des d'on vam poder veure el volcà de Tajogaite més a prop del que l'havíem vist fins ara. Vam tenir sort perquè aquell dia hi havia núvols baixos que anaven i venien i a estones no deixaven veure el volcà. Però quan vam arribar al mirador el vam poder veure lliure de núvols.

Arribant al final del camí, a un mirador proper sobre el volcà Tajogaite
Arribant al final del camí, a un mirador proper sobre el volcà Tajogaite

Vam poder apreciar diferents punts en la part superior de l'edifici volcànic des d'on sortien. a estones, fumaroles que corresponen a emissions de gasos. No sortien dels sis cràters que té el volcà, sinó de diferents fissures en el terreny.

Després d'una estona en aquest mirador gaudint d'aquesta extraordinària vam marxar per a deixar lloc per al següent grup de visitants i vam tornar al punt d'inici de l'excursió seguint un camí de pujada en part diferent del d'anada. Vam arribar de nou al lloc d'inici un parell d'hores després d'haver iniciat la caminada.

Un exemplar de pi canari que vam trobar al llarg del camí Cabeza de Vaca
Un exemplar de pi canari que vam trobar al llarg del camí Cabeza de Vaca

En conjunt podem dir que l'excursió ens va agradar molt i va valer molt la pena. Des del Llano del Jable ens van tornar amb l'autobús al punt on teníem el cotxe. Després d'acomiadar-nos del nostre guia, que ens va fer l'excursió molt amena, vam anar amb el cotxe fins al centre de El Paso, on havíem quedat amb uns amics per dinar.

Després d'un llarg dinar i sobretaula vam anar amb el cotxe fins al Mirador de La Cumbrecita. Aquest mirador es troba dins dels límits del Parc Nacional de la Caldera de Taburiente i és un dels seus punts més visitats.

Donat que el pàrquing del mirador és petit, per poder-hi accedir en les hores de més afluència, de 8:30 a 16:00 hores, és necessari disposar d'una reserva que es pot demanar gratuïtament en el web oficial del parc. Fora d'aquestes hores no es necessita reserva per accedir-hi. Nosaltres vam anar-hi passades les 4 de la tarda, sense cap reserva prèvia.

Vistes sobre la Caldera de Taburiente des del mirador de La Cumbrecita
Vistes sobre la Caldera de Taburiente des del mirador de La Cumbrecita

El mirador de La Cumbrecita està situat al final d'una estreta vall que, de sobte, queda tallada i penjada davant de l'abisme de la caldera, una imponent conca natural de 6,5 km de diàmetre oberta al centre de l'illa. Aquest mirador és com un balcó que s'obre a aquesta immensa vall i als molts barrancs plens de pins que desemboquen en la caldera.

Les vistes són inigualables i és fàcil imaginar perquè aquest lloc és tan popular. A més, d'aquí parteixen diverses rutes a peu de diferents graus de dificultat. Nosaltres vam fer la ruta que va des de La Cumbrecita fins al mirador Lomo de las Chozas, d'1,2 km en cada sentit i amb poc desnivell, tractant-se d'una ruta força fàcil.

Si feu aquest ruta, hi ha una variant que consisteix en fer una ruta circular tornant pel Mirador de los Roques. En aquest cas la distància total és de 3,03 km i un desnivell d'uns 90 metres. Nosaltres no vam fer aquesta variant perquè ja era tard i vam tornar al pàrquing pel mateix camí.

Mar de núvols sobre la part sud de la Caldera de Taburiente  vist des del mirador de La Cumbrecita
Mar de núvols sobre la part sud de la Caldera de Taburiente vist des del mirador de La Cumbrecita

Des del mirador, ja de tornada cap a El Paso, vam anar fins a la bonica ermita la Virgen del Pino, a només 6,5 km. Al costat de l'ermita hi ha un pi enorme, i d'aquí ve el seu nom, que està considerat com un dels més alts de l'arxipèlag i amb una edat al voltant dels 600-800 anys.

Quan vam anar a l'ermita ja era a darrera hora de la tarda i vam tenir l'ocasió de veure una cascada de núvols de color rogenc sobre la vora de la dorsal de muntanyes al voltant de la caldera. Quan es va fer fosc vam tornar cap a El Paso.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 29 km.


DIA 6: Centro Visitantes P. N. de laCaldera de Taburiente. Mirador «oficial» sobre el volcà de Tajogaite. Centro de Información Caños de Fuego. Platja de Charco Verde. Miradors de Las Indias. Tazacorte

La primera visita del matí fou al Centre de Visitants de la Caldera de Taburiente. Allà vam veure un documental molt interessant sobre la formació de la Caldera i sobre la seva riquesa biològica. Després vam anar veient els interessants plafons explicatius que hi ha i en sortir vam visitar el jardí botànic que hi ha a l'exterior.

Dos joves exemplars de drago canari (Dracaena draco) en el Centre de Visitants de la Caldera de Taburiente
Dos joves exemplars de drago canari (Dracaena draco) en el Centre de Visitants de la Caldera de Taburiente

Acabada aquesta interessant i didàctica visita vam anar fins a l'anomenat mirador oficial del volcà de Tajogaite. Vam aparcar a 50 metres del punt on la carretera LP-212 va quedar tallada per una colada del volcà de Tajogaite. Hi havia un petit control d'accés al principi del Camino de San Nicolás, pel qual vam baixar caminant uns 250 metres fins arribar al mirador pròpiament dit. Aquest està al costat d'una colada de lava i la vista sobre el volcà de Tajogaite és molt bona.

Aquí vam estar una bona estona fent fotos, aprofitant que la visibilitat aquell dia era molt bona.

Vistres sobre les colades de lava del volcà Tajogaite cap a la costa del del «mirador oficial»
Vistres sobre les colades de lava del volcà Tajogaite cap a la costa del del «mirador oficial»

I des d'aquí anem fins al Centre d'interpretació Caños de Fuego. L'entrada costava 8 €/pax per la visita al centre més 4 €/pax més per l'accés al mirador sobre el tub volcànic Las Palomas.

Primerament vam anar fins al mirador sobre el tub volcànic Cueva Las Palomas a través d'unes passarel·les que van sobre les colades de lava de l'erupció del volcà San Juan del 1949. Vam poder veure per fora l'entrada del tub volcànic Cueva Las Palomas, la qual estava tancada des de l'erupció del volcà de Tajogaite a causa de la cendra caiguda a l'interior del túnel.

Entrada al tub de lava «Las Palomas» en el Centre d'Interpretació Caños de Fuego
Entrada al tub de lava «Las Palomas» en el Centre d'Interpretació Caños de Fuego

Aquest excepcional tub volcànic té quasi 500 metres de llarg, al voltant de 3 metres d'amplada i una alçada que va d'1 a 6 metres. El seu interès científic radica sobretot en les seves formacions geològiques, així com en la seva importància biològica en hostatjar una fauna molt adaptada a la vida subterrània.

Després vam tornar al centre d'interpretació i vam començar veient un interessant vídeo explicatiu sobre l'erupció del volcà San Juan de l'any 1949. I a continuació vam una visita guiada a l'interior del tub volcànic Caño de Cristales, on ens van explicar com es formen els tubs volcànics, així com les seves capritxoses formacions geològiques a l'interior. La visita a aquest centre està molt bé I val molt la pena.

En l'interior del tub de lava «Caños de Cristales»
En l'interior del tub de lava «Caños de Cristales»

Sortint d'aquí ja era l'hora de dinar i vam triar el restaurant Las Norias que hi ha en la zona de Las Manchas, al costat de la ruta LP-213 que va cap a Puerto Naos. Vam menjar molt bé en la seva agradable terrassa exterior. Molt recomanable.

La següent visita del dia va ser la platja Charco Verde, uns 2 km al sud de Puerto Naos seguint la LP-213. Després de passejar una mica per l'entorn de la platja vam tornar al cotxe i vam desfer el camí per arribar fins a Jedey i allà connectar amb la LP-2 i posar rumb cap al sud de l'illa.

Quan vam arribar a Fuencaliente vam agafar la carretera LP-209 per anar fins a Las Indias. Pel camí ens vam aturar en el Mirador Las Indias i en el Mirador Las Calderetitas, amb molt bones vistes sobre la costa sud-occidental de l'illa.

Vistes de la costa sud-occidental de La Palma des de Las Indias
Vistes de la costa sud-occidental de La Palma des de Las Indias

Des d'aquí vam tornar enrere fins a Fuencaliente. Ens hagués agradat visitar alguna de les bodegues de vi que hi ha, com Bodegas Teneguía, però no fou possible perquè no teníem reserva prèvia. En qualsevol cas vam aprofitar per a berenar alguna cosa en la Panadería - Pastelería Zulay.

Abans de que s'acabés de fer fosc vam posar rumb cap a Tazacorte, uns 24 km al nord. En arribar a Tazacorte vam aparcar el cotxe prop de la Plaza de España i vam passejar pels voltants. Vam aprofitar per a prendre una copa en la terrassa superior i a l'aire lliure del restaurant Los Lavaderos, el qual ocupa els antics safareigs de Tazacorte i que han estat restaurats amb molt bon gust. És un lloc magnífic. Des d'aquí vam tornar cap a El Paso.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 112 km.


DIA 7: Santuario Virgen de las Nieves. Puntallana. Cubo de la Galga. Santa Cruz de la Palma. Tazacorte. Los Llanos de Aridane

Interior de l'església del Real Santuario de Nuestra Señora de las Nieves
Interior de l'església del Real Santuario de Nuestra Señora de las Nieves

A primera hora del matí vam posar rumb cap al Santuario de Nuestra Señora de las Nieves, ubicat en el terme municipal de Santa Cruz de la Palma, en el costat oriental de l'illa.

Aquell dia s'aixecà amb un cel molt gris i rúfol. De fet, en el costat oriental de l'illa estava plovisquejant a causa dels núvols baixos.

El Real Santuario de Nuestra Señora de las Nieves és un dels principals llocs de culte de La Palma, amb segles de tradició i fervor religiós, ja que aquí es troba la venerada imatge de la verge de Nuestra Señora de las Nieves, patrona de l'illa.

Vam poder visitar el santuari, tant per dins com per fora. És molt bonic i l'interior de l'església està ricament decorat. Val la pena de visitar.

Des d'aquí vam continuar la nostra ruta anant fins a Puntallana.

Arribats a aquesta població de la costa oriental, vam passejar per l'exterior de la bonica església de San Juan Bautista sota una pluja fina, però persistent.

També vam anar fins al Museo Etnográfico Casa Luján, el qual estava tancat, però on vam poder veure la preciosa casona colonial de finals del segle XVII que ocupa el museu. També vam veure algun altre bonic edifici del poble.

Vista de Puntallana des del Museu Etnogràfic Casa Luján
Vista de Puntallana des del Museu Etnogràfic Casa Luján

Finalitzada la visita a Puntallana vam anar fins al Cubo de la Galga. La nostra idea era poder completar la caminada pel sender Cubo de la Galga (PR LP 5.1) que no vam poder acabar dies enrere, però quan vam arribar al pàrquing del Punt d'Informació Ambiental Cubo de la Galga continuava la pluja fina i sense visos d'aturar-se. Tampoc portàvem capellines, així que si fèiem la ruta curta de dues hores quedaríem xops, a més de que la visibilitat era molt dolenta.

Per tant, finalment vam desistir de fer l'excursió perquè no semblava que s'hagués d'arreglar el temps en aquesta zona de l'illa. Vam canviar els plans inicials i vam decidir anar a Santa Cruz de la Palma per a visitar el seu centre històric i veure'l de dia, ja que dies enrere l'havíem visitat quan ja era fosc.

En arribar a Santa Cruz de la Palma ja no plovia perquè en aquesta part de l'illa el cel estava més obert.

Vam aparcar el cotxe a tocar del Castillo de la Virgen, en l'extrem nord de la ciutat. Primerament vam visitar aquest modest i petit castell del segle XVII que fou construït per a defensar la ciutat i l'illa dels atacs dels pirates. Des d'aquest castell hi ha unes vistes magnífiques sobre la ciutat i sobre l'oceà.

Vistes des del Castillo de la Virgen sobre Santa Cruz de la Palma i la costa
Vistes des del Castillo de la Virgen sobre Santa Cruz de la Palma i la costa

Des d'aquí vam baixar fins a l'Avenida de las Nieves per a veure de prop el Barco de la Virgen. En realitat es tracta d'un Museu Naval que per fora té la forma d'un antic galió i que ha esdevingut una icona de la ciutat i de tota l'illa.

Tot seguit vam continuar caminant per la bonica Plaza de La Alameda i vam connectar amb la Calle Real, l'eix principal del casc antic de la ciutat. Vam aprofitar per a prendre un bon cafè en el Café de Don Manuel, ubicat en un pati interior de la preciosa Casa Cabrera.

Un dels carrers del centre històric de Santa Cruz de la Palma
Un dels carrers del centre històric de Santa Cruz de la Palma

També vam visitar les precioses Plaza de Santo Domingo, Plaza de España i Plaza de San Sebastián. Era vigília de Reis i visitant l'interior de l'església Matriz de El Salvador vam poder veure els Reis Mags recollint les peticions dels i nenes de l'illa. Aquesta imponent església, del segle XVI, és de les més importants de La Palma.

I abans de marxar de Santa Cruz de La Palma, ja de tornada a on teníem aparcat el cotxe, vam voler veure de nou els famosos i bonics balcons de l'avinguda Marítima.

Els famosos balcons de l'Avenida Marítima de Santa Cruz de la Palma
Els famosos balcons de l'Avenida Marítima de Santa Cruz de la Palma

Eren ja les 13:00 i una hora després teníem una reserva en un restaurant a l'altre costat de l'illa. Així que amb el cotxe vam recórrer els 35 km des de Santa Cruz de La Palma fins a Tazacorte. En travessar el Túnel del Tiempo cap a l'oest aquest va fer honor al seu sobrenom i vam passar dels cels coberts de l'est al temps assolellat de l'oest.

En arribar a Tazacorte vam anar directament al restaurant Los Lavaderos, on ja havíem estat ahir a la tarda a fer una copa. Aquest restaurant va obrir l'abril de 2023 i el seu xef, Carlos Deniz, és el mateix que regentava el popular quiosc de la platja Los Guirres, la qual va quedar completament sepultada l'any 2021 per la lava del volcà de Tajogaite.

Vam dinar en seva terrassa exterior, amb vistes als platanars. Vam demanar formatge de cabra fregit, patates Volcán i uns calamarsets fregits, acompanyat d'un vi blanc de l'illa. Tot estava boníssim i les quantitats eren més que generoses. Certament és un lloc súper-recomanable.

Extensions de platanars al voltant de Tazacorte
Extensions de platanars al voltant de Tazacorte

Després d'un magnífic àpat vam anar caminant fins al Museo del Plátano, a només 150 metres del restaurant. El museu ja estava tancat, però els jardins adjacents són molt bonics i paguen la pena de veure.

A la tarda havíem quedat amb els nostres amics per anar a veure la cavalcada dels Reis Mags en el centre de Los Llanos de Aridane. Allà ens hi vam quedar una bona estona gaudint de la companyia i de l'ambient festiu de la ciutat.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 107 km.


DIA 8: La Cumbrecita i Lomo de las Chozas (P. N. Caldera de Taburiente). Ermita de la Virgen del Pino. Villa de Mazo. Tornada a casa

Era el nostre darrer dia de viatge en l'illa. Havíem d'estar a l'aeroport sobre les 12:30 i vam voler aprofitar les poques hores que encara ens quedaven fins llavors.

Vam recollir tot el que teníem a l'allotjament, ho vam carregar al cotxe i sobre les 9 del matí vam marxar de la casa, posant rumb cap a La Cumbrecita, a 8 km d'aquí. El dia anterior havíem fet la reserva de l'aparcament en el Mirador La Cumbrecita, sense la qual no haguéssim pogut accedir.

Vista sobre les parets de la Caldera de Taburiente des del mirador Lomo de las Chozas
Vista sobre les parets de la Caldera de Taburiente des del mirador Lomo de las Chozas

Dies enrere ja havíem visitat el Mirador La Cumbrecita i l'ermita de la Virgen del Pino, a darrera hora de la tarda. Però el lloc és increïblement bonic i volíem veure'l de nou amb una altra llum.

Després de passar el control d'entrada al parc nacional i deixar el cotxe en el pàrquing del mirador, vam poder començar a gaudir de les vistes, sobretot des de l'aparcament inferior, on hi ha vistes no obstruïdes pels pins. Aquell matí era molt assolellat i la visibilitat excel·lent.

També vam tornar a repetir la caminada fins al Mirador Lomo de las Chozas. Des d'aquest mirador les vistes són també excepcionals, amb les parets de la Caldera de Taburiente i els barrancs davant dels nostres ulls. Una passada.

La petita emita de la Virgen del Pino
La petita emita de la Virgen del Pino

De tornada al pàrquing vam agafar el cotxe i vam anar fins a l'ermita de la Virgen del Pino. Vam poder visitar l'interior de l'església i caminar pels voltants. El lloc és molt bonic i té algunes vistes èpiques.

Paisatge al voltant de l'emita de la Virgen del Pino
Paisatge al voltant de l'emita de la Virgen del Pino

Des d'aquí vam posar rumb cap a Santa Cruz de la Palma i a la sortida sud de la ciutat, al costat del port, vam trobar una benzinera Cepsa on el preu de la benzina estava bé i vam omplir el dipòsit del cotxe de lloguer.

Com que encara teníem una estona abans d'anar a l'aeroport, vam aprofitar per anar cap al sud, fins a Villa de Mazo, i veure una part de l'illa diferent. Vam arribar fins a El Pueblo, un barri i capital municipal de Villa de Mazo. Està ubicat a les faldes del con volcànic de Las Toscas i no molt lluny d'altres cons volcànics.

L'església de San Blas (El Pueblo, Villa de Mazo)
L'església de San Blas (El Pueblo, Villa de Mazo)

A El Pueblo ens vam aturar per a visitar la preciosa església de San Blas, amb unes bones vistes sobre les illes de Tenerife i de La Gomera en l'horitzó. L'enorme grandària del volcà Teide fa que sigui fàcilment visible i identificable.

Des d'aquí vam baixar cap a l'aeroport de La Palma, situat als peus de Villa de Mazo i al costat del mar. En arribar-hi vam retornar el cotxe en l'aparcament de Cicar i a continuació vam fer la facturació de l'equipatge. En el temps d'espera fins a la sortida del vol vam dinar quelcom en una cafeteria de la terminal.

Vistes del volcà del Teide i de la costa oest de Tenerife des de Villa de Mazo
Vistes del volcà del Teide i de la costa oest de Tenerife des de Villa de Mazo

El vol d'Iberia s'enlairà de La Palma a les 14:40. Després de recórrer 1.850 km en dues hores i 20 minuts de vol vam aterrar en l'aeroport de Madrid/ Barajas a les 18:00 hores (hora local de Madrid, +1 hora).

Després d'una estona d'espera en la terminal T4 d'aquest aeroport, el nostre vol d'Iberia cap a Barcelona s'enlairà a les 20:27 i aterrà en l'aeroport de Barcelona / El Prat a les 21:17. Aquell dia hi havia convocada una vaga de personal de terra d'Iberia, però curiosament no vam patir cap retard ni cancel·lació i tot anà força més ràpid que de costum.

Quilòmetres recorreguts en cotxe Quilòmetres recorreguts en cotxe: 56 km.


CANÀRIES - Guia i relat d'un viatge a El Hierro i Tenerife - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2021]
Guia de viatge a l'illa de Formentera - Jordi Llorens [2016]
CANÀRIES - Guia i relat d'un viatge a Fuerteventura i Lanzarote - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2012/13]
Viatge per Barcelona a través d'imatges time-lapse - Nicolás Gutiérrez Wenhammar [2012]
Relat d'un viatge a les illes de Tenerife i La Gomera - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2011]
Formentera, l'illa que m'ha enamorat - Conxita Tarruell [2010]
EUSKADI - Escapada amb cotxe a Vitòria-Gasteiz i la Rioja Alabesa - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2009]
Relat d'un viatge a Madrid i voltants - Joaquim Pérez [2008]
Ruta del Camí de San Vicente Mártir - Salvador Raga [2008]
El Camí dels Bons Homes - RM Comunicación [2007]
LA RIOJA - Guia i relat d'una escapada amb cotxe a La Rioja - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2007]
Diari d'un viatge a Tenerife - Raquel Mateo [2006]
Zahara de la Sierra: entre atalaya y estrellas - José María Rodríguez de Cepeda [2006]
Laguardia, capital de la Rioja alabesa - Begoña Belon [2004]
BTT a les Bardenas Reales de Navarra - Enric Carmona [2002]