Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Caravana

EUROPA CENTRAL

En cotxe per Txèquia, Eslovàquia i sud de Polònia

Data Data viatge: 1996/2002. Publicat el 08/07/2009
2.2 de 5 (104 vots)

Introducció

Com a quasi tota la resta d'Europa i l'antiga URSS, el comunisme va caure a Txecoslovàquia el 1989, i el país va deixar d'existir el 1992. La República Txeca (popularment Txèquia) i Eslovàquia van separar-se com entitats politiques diferenciades l'any 1993. Tres anys després vam fer-hi el nostre primer viatge, on vam poder viure encara certs trets de l'època comunista. Encara no havien posat ni el pas fronterer entre els dos països. Quan escric això el 2009, els dos països ja formen part de l'UE i fins tot Eslovàquia ha adoptat l'euro. Així que molts d'aquest trets diferencials jo no els podreu trobar, però tanmateix els atractius dels dos països són molt evidents, tant culturals com històrics, urbans i paisatgístics.

Molts cops tot el que es llegeix de Txèquia es centra en Praga. Un error immens. Es cert que Praga és excepcional, però oblidar el que ofereix la resta de la zona és un gran error. Les tres regions històriques que conformen l'antiga Txecoslovàquia són Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia. Paga la pena visitar-les totes tres, ja que donaran un sentit més gran a la vostre visita. Ja posats us aconsello, tal com varem fer nosaltres, travessar la frontera i passar a Polònia, ja que la zona dels Tatras (per la frontera eslovaco-polonesa) i la de les Muntanyes dels Gegants (frontera txeco-polonesa) conformen una unitat paisatgística (com passa en tantes serralades d'arreu del món malgrat estar separades per una frontera).

Hem estat fins el moment 4 cops a Txèquia i dos a Eslovàquia. Tanmateix el gruix del relat és del viatge de descoberta que vam fer per la regió el 1996, però també d'una estada d'una setmana a Moràvia i Bohèmia el 2002.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 19 juliol al 15 d'agost de 1996 (i agost de 2002).

Itinerari

En el diari de viatge, més avall, mencionem els llocs que vam visitar i comentaris sobre els mateixos. En quan al recorregut i distàncies, els podeu fer servir com referència. A tenir en compte que no portàvem res predefinit i que sempre s'ha de tenir en compte el temps atmosfèric, els horaris de les visites, si eren dies festius, la viabilitat dels llocs per dormir, així com l'estat de les carreters, el tràfic i d'altres factors que influïen en com eren les etapes.

Transport

Com vàrem anar amb cotxe propi des de casa no us puc dir res sobre altres mitjans de transport.

Allotjament

El 1996 no vam anar amb cap allotjament reservat. Cada dia, allà on volíem aturar-nos, el cercàvem. No vam trobar cap problema, menys un parell de dies que pels pèls no passem la nit al cotxe!!. Els càmpings encara no tenien el nivell al que estem acostumats a l'Europa Occidental. El 1996 algun dels que varem anar tenien unes instal·lacions molts justes, tant sanitàries com d'aigua calenta. Vam estar de passada el 1997 i varem tornar el 2003, i la cosa no havia millorat gaire. Hotels i pensions s'estaven posant al dia el 1996 (encara vam trobar establiments de l'època soviètica, molt austers, i on hi havia diferència de preus entre els residents del país i els dels països ex-comunistes, i la resta de ciutadans). Poc després ja han entrat a la normalitat de la resta d'Europa. Al 2002 vam estar una setmana en una apartament a Blansko, una ciutat de Moravia.

Al web de HomeAway podeu trobar apartaments de tots aquests llocs.

Climatologia

El que us puc dir és que malgrat que varem anar a l'estiu ens va ploure molt sovint, tant la primer vegada com la segona. La setmana que vam passar a l'estiu del 2002 va ser just desprès d'una de les pitjors inundacions de la història, amb desbordament del Danubi, de l'Elba, etc. No sé si és el més normal. Tot i així, les temperatures eren força agradables totes les vegades que hi hem estat.

Idiomes

A Txèquia i Eslovàquia l'alemany és el segon idioma. Quan vam ser-hi, a molts dels llocs que visitàvem, a més del txec o l'eslovac hi havia informació en alemany. Praga n'era l'excepció, doncs l'anglès estava força estès. En moltes visites guiades als castells l'únic idioma alternatiu era l'alemany (de vegades ni això). Possiblement amb el temps canviarà, ja que la gent jove està aprenent l'anglès.

Guia de viatge / llocs a veure

A l'estiu de 1996 vam fer aquest viatge de 6.740 quilòmetres. El viatge el vam fer amb la nostra filla Laia de 5 anys. De tots els llocs que vam visitar i que descriuré més endavant destaco especialment els següents:

• Sumava
• Moravsky Kras (Moràvia a Txèquia)
• Cesky Krumlov (Bohemia a Txèquia)
• Les muntanyes dels Tatras i Nizke Trarty (Eslovàquia i Polonia)
• Cracòvia (Polonia)
• Prachovske Skaly (Txèquia)
• Kutna Hora (Txèquia)
• Praga (Txèquia)
• Karlovy Vary (Txèquia)• Olomouc (Txèquia)

Voldria mencionar que les ciutat i pobles de Txèquia i Eslovàquia tenen una particularitat singular: les amplies namesti o places, que configuren un urbanisme típic de tota la zona. Al voltant d'elles es conforma tot l'urbanisme del poble, amb torres, cases i esglésies ja siguin barroques, renaixentistes i/o gòtiques. Tot està molt ben restaurat i la "gràcia" és que la destrossa urbanística de l'època comunista (blocs de ciment força deixats) la van fer, normalment, fora del centre històric. De vegades, fins i tot, el poble nou és lluny del centre. Suburbis grisos i lletjos queden així lluny dels centres restaurats. Es una característica que ens va sobtar molt més que a qualsevol altre ciutat d'Europa Occidental, on la diferència entre el centre històric (net, cuidat i restaurat) i el suburbi (gris, lleig i força deixat anar) no és tan accentuada generalment. Una altra característica són els seus Hrads i Zameks, que és com anomenen els castells, palaus i fortaleses i que en un bon nombre també dominen el paisatge. Mencionar-vos que les visites als castells són guiades en la immensa majoria dels casos (una pena!!!), amb txec o eslovac i alemany com a màxim !!, en alguns casos, sobre tot ja darrerament donen documentació amb anglès i francès.

^top

 DIARI DE VIATGE

Dies 1-3: Barcelona - Suïssa - Utting (Alemanya) - Klatovy (Txèquia)

En el primer dia de viatge sortim de Barcelona encara de nit i recorrem 931 km durant el dia. Dormim a l'autopista en bivac en un punt de Suïssa, no molt lluny de la població alemanya de Friburg. En el segon dia arribem a Utting (Alemanya), prop de Munic, i dormim en un càmping al llac Ammersee.

Al dia següent entrem per la Selva de Bohèmia i pugem al Grossen Arber de 1.456 metres. La frontera d'Alemanya amb Txèquia, venint de Baviera, és la Bohèmia (a la República Txeca, hi ha 2 regions històriques: Bohèmia i Moràvia). Entrant per Alemanya, la regió fronterera és coneix com la Selva de Bohèmia a la part txeca i la Selva de Baviera a la part alemanya (podríem parlar de cert paral·lelisme, doncs just la part occidental d'Alemanya, fent frontera amb França, hi ha la Selva Negra). Es una zona amb boscos frondosos. Nosaltres vam entrar per Deggendorf, per on passa majestuós el riu Danubi. Després per carreteres boscoses s'arriba a la frontera txeca. Abans us recomanen, com vam fer nosaltres, aturar-vos al Grossen Arber, que amb els seus 1.456 metres és la muntanya més alta de la carena. Del final de l'estació on deixa el telecabina (el 1996 havia un telecadira de l'any 1949) fins dalt del cim, hi ha 15 minuts a peu.

Vam entrar a Txèquia (a la Bohèmia) per la frontera de Bayerisch-Eisentien. Poc després hi ha el poble de Zelezná Ruda que dona entrada a la regió de Sumava, una regió plena de boscos i llacs. Es el punt de partida per a l'itinerari turístic més famós: el que va al Cerne Jezero, un preciós llac al bell mig del bosc al que s'arriba després d'una agradable i curta caminada. Hi ha punts en que el camí és de taulons de fusta que passen per sobre de zones pantanoses (en total uns 10 quilòmetres entre anada i tornada). Un lloc que ens vam apuntar, doncs valdria la pena passar-s'hi més d'un dia. Dormim en una pensió al poble de Klatovy.

^top

Dia 4: Klatovy (Txèquia) - Trebon (Txèquia)

Cesky Krumlov
Cesky Krumlov

Vam seguir unes precioses carreteres comarcals sortint de Klatovy i passant per les poblacions de Velharhice, Susice, Vimperk, Volary o Horni. En elles hi trobareu un bonic paisatge de boscos, prats i llacs.

Al cap de poc vam aturar-nos a Cesky Krumlov, un poble extraordinari, encisador que va esdevenir la visita sorpresa per la seva bellesa. Un indret que de cap manera us heu de perdre en un viatge a Bohèmia. Es tracta d'una petita ciutat, al cor de la Bohèmia Meridional, carregada de monuments i edificis històrics, solcada per un meandre del riu Moldava.

Ceské Budejovice
Ceské Budejovice

El Zamek barroc domina la ciutat, oferint una perspectiva meravellosa del casc antic, el riu i els voltants. De fet, tot el meravellós casc antic és un monument. Com a tota Txèquia, durant l'any el 1996 s'estava acabant de restaurar o en procés d'estar-ho. Reserveu-vos unes hores per estar-hi, ja que cal veure-la amb calma. I si podeu estar-hi tot un dia millor que millor. Una joia que és patrimoni de la UNESCO.

Sortint de Cesky Krumlov vam dirigir-nos a Ceské Budejovice. Allà es troba una plaça immensa i molt maca: la plaça d'ottokar, envoltada d'edificis porticats. Uns ponis fan feliços els nens. Es pot pujar a la torre negra (72 metres d'alçada) per veure la plaça en alçada així com els seus voltants. Feu-ho!!.

Finalment ens dirigim a Trebon, on ens instal·lem en un càmping al costat d'un llac.

^top

Dia 5: Trebon (Txèquia) - Blansko (Txèquia)

Al bell mig de la campanya bohèmia trobem Cervena Lhota, un petit palau situat en un illot d'un riu. Es un lloc encisador que recorda, no tant per la seva arquitectura, però si per l'ambient, al Loire. Entre renaixentista i romàntic aquest petit palau, més que castell, s'arriba per un pont. Hi ha barques de lloguer amb les que pots donar la volta a la casa passant sota el pont.

Cervena Lotha
Cervena Lotha

A poc més de 20 quilòmetres està el poble de Jindrichuv Hradec, on vam gaudir d'una namesti preciosa i un zamek que ens va encantar. Aquest namesti és considerat com un dels més importants després del Castell de Praga i del Cesky Krumlov. Us recordo que aquests zameks són en realitat un aiguabarreig de palau, castell i fortalesa. Val la pena la seva visita!!.

Continuem camí abandonant aquesta regió de la Bohèmia del Sud, que es mereix sens cap mena de dubte unes vacances per ella mateixa (us esmento altres llocs als que no varem anar, però que sabem que són força recomanables: Becheyne, Blatná, Hluboka, Orlik, Pisek, Rozmberk, entre d'altres, de tots ells vam poder veure guies i propaganda un cop érem per allà). En aquest viatge de descoberta però, vam continuar entrant ja a la segona regió històrica txeca: la Moravia. La primera aturada va ser Telc, on trobem un palau renaixentista i una bonica plaça envoltada de bonics edificis. Anomenada la Venècia morava, el seu conjunt històric pertany al patrimoni mundial de la UNESCO.

Anem a dormir a Blansko (més coneguda pel seu nom alemany d'Austerlitz, lloc de la famosa batalla de les guerres napoleòniques). En aquest viatge no vam aturar-nos a Brno, però sí en un altre en el que vam estar una setmana sencera a Moràvia. Brno, la capital de Moràvia, és una ciutat petita de poc més de 350.000 habitants i de la que remarquem el seu castell, situat en un petit turó i el seu agradable i no gaire gran centre històric.

^top

Dia 6: Blansko (Txèquia) - Stary Hrozenkov (Txèquia)

Una de les característiques més importants de Moràvia és la seva morfologia càrstica (el Moravsky Kras), que té com a punt culminant les coves subterrànies de Punkevní Jeskyne, que es troben molt a prop de Blansko, on vam fer nit. Aquestes coves són un fantàstic indret del que gaudireu, i més si sou afeccionats a aquests espectacles naturals que són les coves i les grutes. Podreu gaudir d'un seguit de meravelloses coves, passadissos, rius i subterranis. Formidable i recomanable: no us el perdeu. La visita és guiada. Hi hem estat un parell de cops i sempre hi ha un munt de gent, així que alerta i aneu d'hora. No us perdeu el mirador de Propast Mococha en el que podreu gaudir d'un tram de l'itinerari subterrani gràcies a un desplom del terreny (una cavitat de 138 metres de profunditat). Altres coves són Sloupsko-sosuvske Jeskyne i Jeskyne Balvarka. Dediqueu tot un dia: nosaltres hi hem estat un parell de cops i la darrera vegada vam visitar tots els complexos i vam invertit quasi tot el dia.

Ja cap al tard visitem Kromeriz, un altre poble patrimoni de la UNESCO del que destaquem un enlluernador palau on es reunia la dieta austríaca amb una sala de 16 metres d'alçada. A prop hi ha el monestir cistercenc de Velehrad, on gaudireu de pau i tranquil·litat. Aquesta nit dormim en un càmping d'Stary Hrozenkov, als Carpats Blancs (una zona boscosa de 800-900 metres de desnivell), prop de la frontera eslovaca.

^top

Dia 7: Stary Hrozenkov (Txèquia) - Horna Stubna (Eslovàquia)

Prop de la frontera es troba Trencin, una ciutat amb una fortalesa sobre el turó que domina la vila. Quan varem anar-hi estaven fent moltes obres. Té una torre que ofereix una bona vista i un museu interessant amb exposicions d'armes i pintures. Un seguit de carreteres comarcals que travessen paisatges rurals molt macos ens fan arribar a Banska Stiavnica, una ciutat bastant deixada en el moment de la nostra visita, però amb grans possibilitats. El castells, edificis i esglésies estaven molt abandonats. Es un batibull de pujades i baixades mal indicades. Espero que tot això hagi millorat amb els anys.

Continuem cap al nord fins Kremnica que, en contraposició a Banska Stiavnica, era un lloc acabat de restaurar amb un zamek molt ben cuidat. Dormim en una pensió d'Horna Stubna (ens va costar molt trobar un lloc per dormir perquè hi havia molt poca cosa). De fet, fins les 10 de la nit no vam trobar res.

^top

Dia 8: Horna Stubna (Eslovàquia) - Nowy Tary (Polonia)

Continuem cap al nord-est del país al llarg del riu Orava fins a Parnica, on ens desviem per anar a Terchová, a la vall de Vratna Dolina i a les muntanyes de Mala Fatra, un lloc de boscos frondosos i muntayes de 1.000 a 1.700 metres d'alçada. Malauradament plovia tota l'estona, així que vam anar a Oravsky Podzamok, on vam poder visitar el seu magnífic castell, el qual està situat on hom espera que estigui un castell: enclavat al mig d'una roca que s'alça per sobre del riu. La visita guiada dura una hora i mitja (en eslovac i alemany!!) i no dóna per a tot el castell, ja que hi havia cambres en restauració, però vam passar per un munt de cambres, escales i passadissos tallats al bell mig de la roca.

Continuem fins la frontera amb Polònia a Jablonka i d'allà a Nowy Tary, on pels voltants trobem un petit hotel mig en construcció. Estem a tocar dels Tatras.

^top

Dia 9: Nowy Tary (Polonia) - Tatras (Eslovàquia)

Els Tatras constitueixen una part dels Càrpats i fan frontera entra Eslovàquia i Polònia. Són muntanyes de més de 2.000 metres (sense arribar als tres mil) i tenen un aire als Pirineus Centrals. El centre turístic pel costat polonès és Zakopane. Es tracta d'un immens escampall de cases i carrers, al mig dels turons que conformen les estivacions dels Tatras polonesos. Es poden admirar les boniques cases de fusta construïdes amb molts angles, formant finestres piramidals sobresortint dels terrats inclinats. El dia que vam anar hi havia una enorme gentada. Comparativament a altres llocs de muntanya, els Tatras no tenen gaire longitud i el turisme, sobretot a la part polonesa, es condensa en poc espai. Hi ha un telefèric que no vam agafar de la gentada que hi havia.

Així, que vam tornar a la part eslovaca per una preciosa carretera de muntanya que voreja els Tatras fins arribar a la part sud (us la recomano !!). Allà si que vam poder agafar un telefèric, en aquest cas el de Tatranska Lomnica, un dels centres eslovacs dels Tatras. A l'estiu podeu fer un munt d'excursions i itineraris per a tots els gustos. Un lloc recomanable per estar-s'hi uns quants dies!!. Tota la zona que s'asseu sota els Tatras és molt verda. Una plana separa els Tatras principals del Nizke Tatry, més al sud (i més baixos).

^top

Dia 10: Tatras (Eslovàquia) - Stara Lubovna (Eslovàquia)

Ens apropem als Nizke Tatry, on visitem la Demänovská ladová jaskyna (la gruta del gel), on es camina per una caverna amb els seus passadissos a diferents nivells i a pocs graus de temperatura per sobre del zero, fins arribar a unes estances subterrànies on hi ha gel: columnes de gel que recobreixen les parets i el terra conformen un espectacle fascinant. Per arribar a la cova s'ha de fer un camí pel mig del bosc, per un pronunciat pendent durant un quart d'hora.

Anem fins Levoca , un poblet emmurallat amb una bonica plaça i una esplèndida església gòtica amb uns retaules que val la pena admirar. A prop de Levoca trobem l'Spissy Hrad, situat al mig d'una plana amb una petita elevació just on s'alça el castell. Està força fet malbé, però la seva situació és imponent. Aquí ens va ploure a bots i barrals, així que vam deixar les visites i vam cercar un hotel que vam trobar al voltants d'Stara Lubovna.

^top

Dia 11: Stara Lubovna (Eslovàquia) - Czorstyn (Polonia)

Ens acostem al castell d'Stara Lubovna. Es petitet i té l'avantatge que el podem visitar sense guia!!. En una de les cambres veiem unes fotos d'Alfons XIII i família, pel que sembla la darrera família propietària del castell va estar emparentada amb els borbons. Just sota el castell hi ha un museu a l'aire lliure sobre les cases típiques d'Eslovàquia (si teniu ganes aquí podeu gaudir d'una experiència etnogràfica interessant).

Entrem a Polònia un altre cop per un minúscul pas fronterer a Stary Sacz (us recomanen aquestes carreteres rurals). Arribem a la pintoresca població polonesa d'Szczawnica. Aquí podeu trobar un riu que es pot baixar en barques de fusta travessant unes gorges. La sortida és a prop de Niedzica (on també hi ha un castell de curta visita), però com estava plovent tota l'estona cerquem un hotel, fins que trobem un a mig construir en un poble que no surt ni en el mapa que portem.

^top

Dies 11-12: Czorstyn (Polònia) - Cracòvia (Polònia)

Amb el sol sortint aquest cop si que ens arribem a Niedzica per tal de pujar a les barques que fan el tram engorgat del riu Dunajec. En total són uns 7 a 9 quilòmetres en quasi 2 hores. La barca està feta d'unes 5 canoes lligades entre elles. Es travessa el Pieniny Park, fronterer amb Eslovàquia. La tornada es fa en autobús. Un altre cop sota la pluja arribem a Cracòvia, on ens allotgem en un motel del costat d'un càmping.

Cracòvia
Cracòvia

Al día següent visitem Cracòvia. Com la ciutat no va ser afectada per les destrosses de la II Guerra Mundial es pot gaudir d'un preciós i "original" (en el sentit no reconstruït del terme) casc antic. Amb el majestuós Vistula (vaja riu!!) com a fons, vam gaudir del turó on hi ha el castell i la catedral. Entre aquest turó i la plaça de l'ajuntament hi ha un barri força interessant. El que més ens ha agradat ha estat precisament la plaça del mercat, amb la torre de l'ajuntament i l'edifici del mercat de panys. Aquesta plaça és una de les places medievals més grans d'Europa. Tots els edificis del voltant d'aquesta plaça son interessantíssims i carregats d'història.

Gaudiu-ne al màxim tot passejant xino-xano. En quan a l'edifici del mercat ens va entusiasmar. No sé si ara amb la pujança del turisme s'ha malmès. Vam trobar tot un seguit de botiguetes d'objectes interessantíssims, sobretot de fusta.

També volem aconsellar-vos el Museu Czartorysky. Un museu privat de col·leccions de prínceps polonesos. Una petita meravella!! (no us perdeu la seva pinacoteca i les sales gregues i romanes. Hi ha un quadre de Leonardo Da Vinci, "la dama de l'ermini"). Bé, una ciutat molt interessant. Llàstima dels barris "moderns" que estaven fets una pena i amb un estat de conservació molt dolent.

^top

Dia 13: Cracòvia (Polònia) - Bolkow (Polònia)

En aquesta jornada vam fer un munt de quilòmetres pel sud de Polònia. La visita del dia ha estat el camp d'extermini d'Auschwitz (en polonès Oswiecim), situat a uns 60 quilòmetres de Cracòvia. Han estat dues hores d'horror, que no per conegut ho ha estat menys. Com que anàvem amb una nena de sis anys no varem entrar a veure certes coses amb ella i, sobretot, alguna de les sales de filmacions que d'altre banda ja havíem vist. Al costat també hi ha el camp de Birkenau, però ja se'ns havien passat les ganes. No m'extendré, doncs tot és conegut, però tanmateix aneu-hi. Veure de primera mà aquest lloc fred, que fins i tot ara gela el cor, és una experiència per no oblidar la maldat que pot donar de sí l'espècie humana. Per cert, una cosa que ens va colpir va ser veure un gran nombre d'autocars alemanys, amb gent jove. Què deurien pensar al veure això creat pels seus avis?.

Després de la visita vam fer via a la ciutat de Wroclaw, situada a uns 200 quilòmetres. La zona ens va resultat trista i lletja, amb un enorme volum de tràfic, sobretot de camions. Una zona industrial al 100%. En quan a la ciutat, la veritat és que vam aturar-nos un parell d'hores per visitar el centre, més per estirar les cames que per una altra cosa. No sé si per la jornada trista, però no li vam trobar gaire cosa. Molt destruïda a la II Guerra Mundial, tots els edificis estaven bastant fets malbé. Tanmateix l'ajuntament és molt maco, així com la catedral (quasi totalment destruïda a la guerra), situats en una illa del riu Oder. Vam sortir d'aquest lloc, que ens va semblar molt trist, fins arribar ja de nit a la zona de muntanya de Jelenia Gora, on vam trobar a Bolkow un càmping on plantar la tenda.

^top

Dia 14: Bolkow (Polonia) - Szklarska Poreba (Polonia)

Si a la jornada anterior havíem fet molts quilòmetres, en aquesta no vam fer-ne quasi cap. Aquesta zona és l'anomenada Karkonosze (les Muntanyes dels Gegants) que fan frontera amb Txèquia (on s'anomenen Kronose). El seu punt culminant és el mont Sniezka, de 1.602 metres d'alçada. Podeu agafar un telecadira que surt de Karpacz, a 800 metres fins als 1.300. Els darrers 300 metres de desnivell fins el cim es fan per un fàcil camí, pel fet de tractar-se d'unes muntanyes arrodonides. En una hora fareu fet el cim.

Prop de Karpacz hi ha un indret curiós on podeu trobar l'església noruega de Vang transportada fins aquí al segle XIX. Per aquells que heu estat a Noruega podreu comprovar que es tracta de la típica església de fusta d'aquelles contades. Prop de la frontera txeca podeu trobar el poble d'Szklarska Poreba, envoltat d'uns frondosos boscos a peus dels Karkonosze. Allà vam fer nit en una pensió.

^top

Dies 15-16: Szklarska Poreba (Polonia) - Dolni Kalna (Txèquia) - Jicin (Txèquia)

Prachovské skály
Prachovské skály

Passem al costat txec de les Muntanyes dels Gegants. Anem a Misecky. La carretera que hi puja és d'una frondositat espatarrant!!. Des d'aquí es pot anar al naixement del riu Elba. Vam fer un camí pel bell mig del bosc, pujant 300 metres de desnivell fins els 1.396 metres d'alçada, on hi ha el refugi quasi a dalt de la carena. Just va començar a ploure, així que vam haver de tornar mullats al cotxe.

Uns pocs quilòmetres més al sud, prop de la ciutat de Turnov (i a uns 80 km al nord de Praga), es troba la regió de Cesky Raj, anomenada Paradís Bohemi pels seus atractius naturals. Fem una excursió per una zona anomenada Teplicko-Adrspassko, un lloc meravellós i encantat ple de formacions rocoses entre els boscos humits. Ja al tard trobem una pensió al poble de Dolní Kalna.

Al dia següent, només llevar-nos, visitem Jicin, un poble molt maco amb una encisadora namestí guardada per una torre que cal pujar.

Molt a prop es troben les Prachovské skály, unes formacions d'arenisca en forma de torres situades al bell mig d'un bosc de suaus ondulacions. És com una mena de Montserrat ficat en un quasi pla cobert d'un frondós bosc. Increïble!!. Podeu caminar entre les formacions. Alguns dels camins estan tallats entre les roques. Vam fer una bonica excursio de més de dues hores per aquest laberint. Altament recomanable !! (nosaltres hi hem anat un parell de cops).

Una altre visita que cal fer és al Castell de Kus, situat en un indret molt maco. Continuant dins de la regió dels Cesky Raj visitem el castell en runes de Valdstejn. També visitem les espectaculars torrasses de l'antic castell de Trosky, que a "mena de castell càtar" s'alcen sobre dues formacions volcàniques en un turó. Dormim en un càmping a Jicin.

^top

Dia 17: Jicin (Txèquia) - Praga (Txèquia)

Volíem visitar més llocs d'aquesta regió, però plovia d'allò més. Així que ens vam anar a Kutna Hora, una petita ciutat que va viure uns temps de riquesa gràcies a les seves mines de plata. Un centre històric admirable i una immensa catedral (la Catedral de Santa Bàrbara) construïda fruit de les enormes riqueses de les mines.

Pel matí visitem un museu dedicat quasi en exclusiva a l'època de l'edat mitjana on va haver l'explotació de les mines de plata. I, el millor de tot, es pot gaudir d'una visita a les mines de plata d'aquella època!!!. Vestits amb un casc i uns jaquetons baixem mes de 100 esglaons per anar al primer nivell d'una mina d'argent de l'edat mitjana. Hi havien més de 15 nivells, fins als 400 metres de fondària. Vam caminar per alguns passadissos on havíem d'anar de costat a causa de las seva estretor (anys després, quan vam anar a les mines de plata de Potosí, a Bolívia recordaríem aquesta visita). Al mig dia arribem a la ciutat de Praga (des de l'oficina de turisme de Kutna Hora vam reservar un hotel).

^top

Dies 18-21: Praga (Txèquia)

A Praga volíem estar-hi 3 nits i dos dies, però finalment vam estar 5 nits i 4 dies. És tant el que s'ha de visitar i tot tant bonic, que enumerar-ho és pràcticament impossible. Des de la caiguda del mur ha esdevingut una de les destinacions turístiques més importants d'Europa. En aquest viatge feia relativament poc temps que hi havia aquest auge enorme en el que ha esdevingut després. Tanmateix ja vam notar la diferència: tant els preus que eren "n" cops els que havíem trobat fins aleshores com en la gran quantitat de gent d'arreu. Vam passar de viatjar amb quatre gats a estar envoltats de turistes.

Què us puc recomanar de Praga? Doncs tot!!. Agafeu un mapa, li doneu un cop d'ull, el guardeu a la motxilla i us dediqueu a caminar i caminar. Uns dies uns barris, i uns altres dies uns altres barris. Repetiu alguna visita a diferents hores del dia per gaudir del canvi de llum... i si és possible de la gent. Quasi cada dia caminàvem unes dotze hores (sí, 12 hores). La torre de la Pólvora, la torre de l'ajuntament, la torre del Pont de Carles (meravellós) que dóna a l'Stare Mesto, la que dóna a Mala Strana, l'església de Sant Nikolaus, la capella de Betlem, el Pont de Carles, tot l'Stare Mesto, la Mala Strana, l'ajuntament, el rellotge de la torre de l'ajuntament, la Staromestje namesti, la tira d'esglésies que ja no sé ni el nom (moltes estaven en obres quan van anar, en plena febre restauradora), el museu nacional, Vaclavske namestí, la fortalesa (increïble, grandiosa), la catedral de San Vito (excepcional), els passejos en barca pel riu Moldava, la torre de la catedral de Sant Vito (més de 200 esglaons sense replans amb una única escala de cargol), el palau reial (amb una sala 3 cops la del Tinell de Barcelona), la Basílica de Sant Gregori, els jardins del palau de Valdstejnsky, l'illeta de kampa, la Nove Mesto, els tramvies, les sales de Teologia i Filosofia del monestir de Strahov, les galeries de pintura del Palau de Sternberk, el metro fins Vysehrad (una fortalesa, en l'actualitat un mirador i uns extensos jardins), el cementiri jueu ...

^top

Dia 22: Praga (Txèquia) - Karlovy Vary (Txèquia)

A 30 quilòmetres de Praga hi ha Karsltejn, un dels més famosos castells de Txèquia. S'ha de dir que si bé l'exterior és guapíssim, l'interior va ser decebedor, ja que estava en restauració i només vam poder visitar una mínima part. Continuem ruta fins el balneari de Karlovy Vary. Maquíssim!!!, des de la caiguda del mur ha reprès la importància que tenia al segle XIX, en plena època dels balnearis.

Karlovy Vary
Karlovy Vary

Aquesta ciustat (anomenada Karlsbad en alemany, ja que tota aquesta partany als Sudetes, d'influència germànica) està plena d'edificis dels segle XVII i XIX i té una encisadora atmosfera només trencada per algun lleig edifici de l'època comunista. Durant els mencionats segles l'aristocràcia europea, sobre tot la russa, va fer acte de presència en aquests balnearis (Karlovy Vary n'era un d'ells). També músics com Chopin, Beethoven i altres van gaudir de les seves aigües i tranquil·la atmosfera.

Nosaltres hem estat o passat per aquí quatre vegades fins la data, encara que hagi estat només per fer una glopada d'aigua. I és que efectivament, del que es tracta és de comprar els típics gerros (a mig camí entre un got i un canti) de ceràmica i anar bevent de les múltiples fonts que es troben en tot el poble. Aigües més fredes, més calentes, conformen tota una degustació d'aigua. Això sí, haureu de visitar els lavabos molt sovint. Dormim en un càmping de les afores.

^top

Dies 23-24: Karlovy Vary (Txèquia) - Stara Voda (Txèquia) - Horsovsky tyn (Txèquia)

Apart dels gerrets de porcellana i l'aigua, podreu trobar un munt de botigues de cristall de Bohèmia. Com que hi hem estat més d'un cop hem estat testimonis de les pujades de preu. En aquella època era més barat que a Praga. Una altra cosa característica d'aquesta zona són unes galetes (una mena d'oblees circulars bastant grans de vainilla o xocolata) que s'anomenen Oplatkys.

Els voltants de Karlovy Vary són molt bonics i us recomanen pujar fins l'estàtua de l'isard que s'alça sobre un turó que domina tota la zona. Sortim de Karlovy en direcció a Cheb, un poble amb gran influència alemanya, fins trobar un càmping prop de Marianske Lazne.

Al dia següent visitem un altre balneari d'interès anomenat Marianske Lanze (Mariensbad en alemany). I si us deia que a Karlovy Vary havíeu d'anar en compte per cercar els lavabos aquí els heu de tenir al costat!!. Mare de Déu!!!. Les aigües són diferents: són més fredes i més picants (tenen una mica de gas) i amb un gust bastant evident de ferro. Alguna també és sulfurosa, amb un gust lleuger a ous podrits. A Marianske Lazne les fonts estan quasi totes dins dels edificis. Tots els edificis del balneari són maquíssims, amb amplis jardins. Aquí també trobareu els típics Oplatkys, unes xocolates i una espècie de pets de monja. Llàstima del temps plujós i boirós. No gaire lluny es troba el monestir benedictí de Kladbury (no el vam poder visitar doncs els dilluns tancava).

^top

Dies 25-27: Horsovsky tyn (Txèquia) - Arbon (Suïssa)

El poble d'Horsovsky tyn, on vam dormir en una pensió, té un palau renaixentista que paga la pena visitar. De fet hi ha dues visites interessants: la part renaixentista i barroca, i la part gòtica de la ciutat. Vam sortir de Txèquia, per darrera vegada en aquest viatge, per Domazlice, on vam gaudir d'una darrera pujada a les torres que vigilen les namesti de molts pobles i ciutats de txèquia. Aquest cop es tracta d'una plaça allargada dominada per una torre de 60 metres.

Ja a Alemanya, per autopista, ens arribem fins al llac Constanza. I passem la nit en un càmping, a la població suïssa d'Arbon.

Als dies següents fem el viatge de tornada a Barcelona travessant Suïssa i França.

^top

Annex: viatge 2002

Al llarg de la setmana que vam passar a Txèquia durant l'estiu de 2002 (veníem de viatge d'Hongria i Àustria) vam tornar a visitar alguns llocs on ja havíem estat el 1996, però també vam visitar-ne de nous, dels quals volem destacar els següents:

Pernstejn. Un preciós castell, just entre la frontera entre Moràvia i Bohèmia, situat al bell mig d'un bosc dalt d'un turó.

Brno. Ja ho comentat anteriorment: no té cap monument destacable ni els museus són de primer ordre. Potser això la fa desconeguda, i és aquesta autenticitat el millor de tot. El centre històric és de vianants i no hi ha artificis pels turistes. Res en alemany o anglès (com passa a qualsevol altre lloc del país). Es molt d'agrair. Pels amants de la història, prop de Brno és on es va dur a terme la batalla d'Austerlitz. Podeu veure algun monument i el turonet des d'on Napoleó va dirigir la batalla.

Olomouc. Sense cap mena de dubte és una de les ciutats més atractives de Txèquia, amb el permís de Cesky Krumlov. Unes namestis a quina millor. La que per nosaltres s'emporta el premi és la de l'ajuntament, envoltada per unes preciosos cases de façanes barroques. A destacar també els seus edificis universitaris, també barrocs. No us la perdeu!!!.

Boskovice. Una altra ciutat plena de visites interessants: un palau de dimensions humanes amb un jardí maquíssim, el barri jueu, ...

^top
ESLOVÀQUIA/TXÈQUIA - Guia i relat d'un viatge en cotxe de Bratislava a Praga - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2016]
POLÒNIA - Guia i relat d'un viatge en cotxe de Gdansk a Cracòvia - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2015]
Guia de viatge d'una escapada a Telč - Cristina y Jonatan [2013]
Relat d'un viatge a Polònia - Antonio & Trini [2007]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat d'un viatge a la República Txeca - Núria & Guillem [2006]

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació