Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
bandera

TXÈQUIA

Diari d'una escapada de cinc dies a la ciutat de Praga

Data Data viatge: 2016. Publicat el 24/9/2018
2.2 de 5 (6 vots)

Introducció

A continuació trobareu el relat detallat, en forma de diari, d'un viatge de cinc dies (del dissabte 2 al dimecres 6 de juliol de 2016) a la ciutat de Praga, la capital de la República Txeca.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge

Del 2 al 6 de juliol de 2016.

Diners

A Txèquia la moneda oficial és la corona txeca.

A la ciutat hi ha moltes cases de canvi, però jo vaig preferir canviar els diners al nostre país, abans del viatge, i així no haver de buscar on poder obtenir el millor canvi. Al banc em van donar 23,62 corones txeques per euro.

El que si que vaig llegir, és que sempre que vulguis canviar la moneda allí, primer s'ha de preguntar la comissió que es queden i així no t'emportes sorpreses.

Despeses del viatge

+ 1.360 € (preu viatge organitzat: vols i allotjament)
+ 53 € (bitllets autocar Praga - Cesky Krumlov - Praga)
+ 86 € (bitllets teatre: menors i estudiants uns 20 €)
+ 14 € (entrades Torre del Rellotge)
+ 57 € (preu dels dos tours contractats a Pragueando.com)
+ 9 € (entrades jardins: menors de 15 anys i estudiants uns 2 €, adults uns 2,5 €)
+ 127 € (restaurants i bars)
+ 85 € (compra supermercat)
+ 79 € (benzina aparcament domicili-aeroport)
= 1.870 € (total aproximat per a 4 persones)

Idioma

El txec utilitza el mateix alfabet que nosaltres (i també uns signes diacrítics) però pertany al grup dels idiomes eslaus occidentals, com per exemple l'eslovac i el polonès.

Clima

El temps a Praga és ben curiós. Recomano portar sempre paraigües, segurament no el faràs servir, però val la pena anar preparat.

En general, plou bastant al juliol i agost, però dels cinc dies que hi vam estar, va fer alguna ruixada cada dia, però duraven molt poc. De sobte veies aparèixer un grapat de núvols, però al poc temps tornava a brillar el sol.

La temperatura... excepcional en el nostre cas. Això sí, no us oblideu de portar un jersei per si de cas. Al sol et pots cremar, però a l'ombra pot fer una mica de fresqueta. No obstant, Praga pot tenir temperatures extremes, tot i que a l'hivern acostuma a estar a -3ºC aproximadament, mentre que a l'estiu pot arribar als 40ºC.

Organització del viatge

Aquest any no tenia gaire temps per a pensar i no sabia on anar de viatge, però sempre m'havia deixat un as a la màniga... la ciutat de Praga.

Uns dies abans uns amics m'havien comentat que l'agència Iltrida de Lleida oferia bons preus en viatges a Praga, així que vaig decidir enviar-los-hi un correu per a veure que oferien i que s'encarreguessin de tot.

Jo crec que ens hagéssim pogut estalviar uns euros si l'haguéssim organitzat nosaltres, però la veritat és que no em vaig haver de molestar a buscar hotels i vols i a més a més, van incloure el trasllats, cosa que va estar molt bé.

Si voleu visitar algun altre poble o ciutat del país convé comprar els bitllets d'autobús amb antelació.

Per altra banda, si voleu aprofitar més les visites és recomanable llegir bastant sobre la història del país abans d'anar-hi (podeu començar llegint el capítol d'Història de la República Txeca de la Viquipèdia).

Valoreu si cal pagar entrada o no. La Torre del Rellotge, per exemple, val la pena per les vistes i per situar-te. El Castell i la catedral són gratuïts, però hi ha parts de complex en que s'ha de pagar i jo crec que no cal. El Carreró de l'Or és gratuït a partir de les 5 de la tarda. I potser val la pena entrar al Clementinum, visitar la biblioteca i l'observatori astronòmic.

I finalment, aneu una tarda a la plaça de Ciutat Vella quan s'estigui ponent el sol. La llum del sol il·lumina la meitat de les cases i és molt maco.

Llocs destacats que no vam poder visitar

• El Clementinum (només la biblioteca i l'observatori astronòmic).
• Passejada pel riu en barca.
• Torre de Petrin. Pujar amb el funicular que et deixa al carrer Ujezd.
• Agafar el tramvia històric número 91.
• Entrar al castell, l'església de Tyn, l'església de Sant Nicolau i les sinagogues.
• Visitar algun altre lloc a prop de Praga.

^top

 DIARI DE VIATGE A LA CIUTAT DE PRAGA

Dia 1: Arribada i visita a PRAGA (I)

L'avió de Vueling sortia a les 07:45 des de la T1 de l'aeroport de Barcelona, direcció Praga. Vam sortir amb 15 minuts de retard, però vam estar de sort ja que durant tota la setmana Vueling fou notícia degut als retards en el seus vols.

A la mateixa hora hi havia tres vols a Praga i, pel que vaig deduir, els van ajuntar i posar un únic avió. Vam sortir guanyant ja que l'avió era gran i el vol va resultar més suau. També ens van convidar a aigua. Feia molts anys que no convidaven a res.

Quan vam arribar a l'aeroport Václav Havel, a Ruzyne, població situada a 10 kilòmetres de Praga, al voltant de les 10:15, ens vam esperar a la sortida d'arribades tal com ens havien dit a l'agència, ja que ens venien a buscar en cotxe privat.

Vam estar esperant mig hora i al final un noi es va atansar. El problema va ser que al cartell que portava hi havia escrit un altre nom. De camí cap a l'apart hotel, situat al centre de Praga, semblava com si passés per llocs on no hi havia trànsit, però quan vam arribar a l'apart-hotel, també donava la impressió de que la ciutat estava mig deserta.

Ens vam allotjar a l'apart-hotel Royal Bellezza Apartment, al nº 48 del carrer Legerova, en una zona anomenada Ciutat Nova (Nove Mesto).

Està situat en un carrer ample d'edificis majestuosos que donaven la impressió d'estar buits. No vam veure ni una cortina, ni una planta, hi havia vida en aquella ciutat?. Al mateix carrer on estàvem hi havia quatre carrils de cotxes d'un únic sentit, però, on eren els cotxes?. Tot just en passaven quatre.

Després ens van comentar que si hi havia una festa la gent de Praga marxava corrents, i precisament el dimarts i dimecres següent eren festa, així que potser els seus habitants van aprofitar el llarg pont i marxar del bullici de turistes a la ciutat.

També ens van dir que degut al fet que durant molts anys els txecs no van tenir llibertat per a parlar, molts preferien marxar a fora de la ciutat, com per a fugir. I és que en general, a la gent de la República Txeca no li agrada Praga, ho veuen com la capital.

I a més a més ens van afegir, però de fet ja ens n'havíem adonat, que la gent dels comerços i restaurants de la ciutat normalment no és simpàtica, més aviat antipàtica. Però algun cop vam trobar gent amable i amb un somriure a la boca.

Una altra cosa curiosa és que els semàfors canvien de seguida, així que havíem d'estar a l'aguait i no distreure'ns a l'hora de travessar un carrer.

Bé, tornant a la nostra arribada a la ciutat, eren gairebé les 12 del migdia i no teníem l'entrada a l'apart hotel fins a les 14:00, però van ser amables i ens van deixar desar les maletes en una habitació al costat de recepció, i així poder fer un tomb pel centre.

Com que el noi de recepció ens va dir que estàvem a uns 6 o 7 minuts de la plaça Wenceslao (Václavké Namestí) i a uns 17 o 20 de la plaça de la Ciutat Vella (Staro-mestské námestí), vam optar per anar caminant al centre i així conèixer la ciutat.

A Praga hi ha diferents mitjans de transport. Pots agafar el tramvia, el metro o el bus i el bitllet serveix per a tots tres. També venen unes targetes anomenades Prague Card amb les que pots fer tants viatges com vulguis en qualsevol dels mitjans que he esmentat i t'inclou bastants visites a monuments.

Però vaig llegir que per saber si valia la pena, hom havia de comptar el que ens sortiria visitar el llocs que ens interessaven i veure si et compensava. Jo ho vaig fer, i no valia la pena. A més a més, estàvem tan cèntrics, que no feia falta perdre temps buscant on comprar els bitllets, quin mitjà triar... ni tant sols agafar el transport públic ja que estàvem gairebé al centre.

Bé, només sortir al carrer, com he dit abans, em va donar la impressió d'estar a Rússia o en un país de l'est, amb tots aquells edificis majestuosos però tristos, sense cap cortina, cap flor i tancats. Però tot just vam creuar un petit parc, n'hi han uns quants a la ciutat, ja vam veure vida.

Primer ens vam trobar amb el modern edifici del Museu de Praga. Al costat hi ha l'edifici vell, però estava en obres, així que no el vam poder apreciar. I just davant d'aquest edifici, la plaça Wenceslao, però que en realitat és una mena d'avinguda ampla on hi ha botigues i algun xiringuito venent frankfurts...

Vam caminar per carrerons cèntrics fins a la plaça de la Ciutat Vella. A les dos vam anar a dinar a un restaurant a prop de l'apart-hotel. La gent de la República Txeca menja, en general, molta carn, acompanyada de patata o altres vegetals.

Els preus no són alts, unes 700 corones txeques per a quatre persones, però el dia abans de tornar vam menjar en una pizzeria just al costat de la plaça Ciutat Vella i va pujar 1.115 corones. La compra ens va pujar 1.500 corones i només vam fer dos menjades i els esmorzars.

Bé, després de dinar ens vam instal·lar a l'apartament. No estava malament, però no era una meravella. Espaiós, molt net i gens sorollós, excepte per algun borratxo al carrer o els bombers. Tot modern, però tot made in Ikea. De totes formes, semblava com si antigament hagés estat un gran pis i que ho havien dividit en apartaments. A més, l'edifici per dins conservava aquell aire mig soviètic que he esmentat abans.

A les 17:00 aproximadament, després d'instal·lar-nos i fer una becaina, vam tornar a sortir i donar tombs pel centre. Vam passejar tranquil·lament i fins i tot vam veure el rellotge de la Plaça de la Ciutat Vella, on a les hores en punt es posa en marxa un mecanisme on es poden apreciar diferents figures.

Realment tot Praga és preciosa i no és d'estranyar que sigui Patrimoni Mundial de l'UNESCO. Praga és tan antiga que té un passat històric molt ric i en ella és possible trobar gairebé tots els estils arquitectònics. Trobem romànic, encara que poc, renaixement (XVI-XVII), barroc (XVII-XVIII), art nouveau i fins i tot cubisme. Després va arribar el comunisme i això va ser una època fosca pel que fa a les arts i els edificis van passar a ser funcionals.

Després del comunisme, Václav Havel va ser proclamat president del país. Amb ell tot va començar a reviure un altre cop però quan va morir, expliquen que tothom plorava. Va ser un líder que vivia modestament en la seva casa de sempre, al costat del riu. Ara per ara, l'any 2106, el president és Milos Zeman. Els txecs van haver de triar entre un borratxo txec o un aristòcrata comunista i van preferir el borratxo.

Una de les coses que tenia previst fer el primer dia, era pujar a la Torre de l'Ajuntament, al costat del rellotge astronòmic, i així veure la ciutat i situar-nos. Va valer la pena, a més a més, no hi havia cua. De fet, hi havia turistes, però mai vam trobar cues.

Aquesta no és l'única torre de la ciutat. Praga ha sigut anomenada la ciutat de les mil torres, i és que està plena d'aquest tipus de construccions.

Des de dalt de la Torre de l'Ajuntament vell vam poder apreciar una mica els quatre barris principals del centre de Praga: Ciutat Petita (la part del castell anomenada Mala Strana), Ciutat Vella (el cor de la ciutat amb tots els carrerons, anomenada Stare Mesto), Josefov (el barri jueu) i Ciutat Nova (Nove Mesto).

A Praga em va passar una cosa que encara no havia experimentat. No sé, quan vas a països com Itàlia o França, hom sap, més o menys, el que visitar, però uns dies abans de marxar a Praga, jo em vaig adonar que estàvem en una ciutat, segons tothom, molt maca, però que no en sabia res de res i no tenia ni idea de què hi podíem visitar!.

A sobre, per falta de temps, només vaig mirar una mica d'informació dos o tres dies abans de marxar. Sabia que hi havia un castell i alguna cosa més, però un cop allí, vaig sentir que no en tenia ni idea de que hi havia darrera de tots aquell edificis i n'estava segura de que hi havia molta historia darrera d'ells.

Bé, doncs aquest primer dia ens vam dedicar a donar tombs per la Ciutat Vella i situar-nos. Dintre meu pensava que al dia següent ja visitaríem el Castell... però sabia que no seria fàcil sense cap mena d'informació.

Bé, un cop vam baixar de la torre de l'Ajuntament, mentre caminàvem per la plaça de Ciutat Vella, ens va aturar un noi i ens va oferir fer un free tour per Praga. No era la primera vegada que ens oferien aquests tipus de servei, però no n'estàvem cent per cents segurs.

Al cap d'una estona ens va parar una noia, oferint el mateix i ens va explicar que els tres punts més importants de la ciutat eren el Castell, el barri Vell i Josefov (el barri jueu), i la Ciutat Nova. També ens va explicar que la seva cap, que era txeca, insistia molt en que no volia que expliquessin llegendes, volia que parlessin de coses reals.

El tour del Castell valia 10 € per adults i 8 € per a estudiants. El de barri Vell i Josefov no tenia preu, el posaves tu (jo li vaig preguntar que era el que s'aconsellava pagar, i em va dir que uns 5 € per persona). No ens va desagradar i jo vaig pensar que aquesta era la solució, així que vam quedar que al dia següent en faríem un.

Ja era tard, així que vam tornar a l'aparthotel, però primer vam fer una parada a un súper Tesco que hi ha just al carrer de darrera. Davant mateix també n'hi ha un, però el vaig veure més senzill i vaig pensar que en un Tesco trobaríem més coses.

Després em vaig assabentar que la botiga que hi ha justament davant és txeca i que els productes acostumen a ser més barats. Aquestes botiges es diuen Zabka (potraviny), i de tant en tant en trobes una, però t'has de fixar, perquè en la meva opinió, el rètol pot passar fàcilment desapercebut.

^top

Dia 2: Visita a PRAGA (II)

Aquest dia no vam matinar, ja que després del tute del dia abans, valia la pena reposar una mica. A més a més, el dilluns ens havíem d'aixecar aviat. Jo em vaig despertar vàries vegades ja que veia força llum. Em sembla que al voltant de les cinc del matí ja es veia el sol. Ens van explicar però que a l'hivern, a les quatre de la tarda ja és fosc.

Bé, aquell dia tocava fer el tour del Castell que començava a les 11 del matí, però primer vam donar un tomb pel centre. A tocar de les onze vam anar cap al lloc on començava el tour. Això està prop de la plaça de la Ciutat Vella, al costat de la botiga Swarovski.

Els guies porten un paraigües amb franges de color vermell i negre. En aquell moment hi havia dos guies, un per fer el tour del Castell i l'altre per a la Ciutat Vella.

El nostre guia va ser en Yep, un noi cubà que feia gairebé dos anys que estava a Praga. A primera vista semblava callat i parat, però tot just començar vam veure que el tour seria interessant.

Vam començar a caminar en direcció al Castell, passant per l'església barroca de Sant Nicolau del segle XVIII (diuen que Mozart va tocar l'orgue durant una visita a Praga i que els frescos de la seva immensa cúpula són uns del més bonics del país). L'església de Sant Nicolau té aquest estil barroc ja que durant la batalla de la Muntanya Blanca de 1620 els catòlics van imposar a la ciutat el seu gust barroc. El que crida més l'atenció de l'església és la seva cúpula.

També vam passar pel costat del Clementinum, un conjunt d'edificis històrics. Aquest és el més gran complex arquitectònic de la ciutat, superat només pel castell, i ocupa una superfície de 20.000 metres quadrats. Aquest va ser una antiga seu universitària i que acull una de les biblioteques barroques més boniques d'Europa, així com un observatori astronòmic des del que hi ha una bona panoràmica de la ciutat.

En ell s'hi poden visitar varies coses, però l'únic que crec que recomanen és visitar la biblioteca i la torre de l'observatori. La Biblioteca, crec que és la segona més important d'Europa, té uns frescos impressionants. El dia abans de tornar volíem visitar-la, juntament amb l'observador astronòmic, però con que era festa, van canviar els horaris i ens va ser impossible. Vaig llegir que amb una hora hi ha prou per a visitar tots dos llocs.

Després ja vam arribar al Pont de Carles IV. Aquest és de l'Edat Mitjana i travessa el riu Moldava. Ja que és un dels monuments més emblemàtiques de Praga, és una visita imprescindible.

Era conegut com el Pont de Judith, de fet encara avui es conserva la vella Torre de Judith, però el pont va ser destruït diversos cops, ja que al principi era molt rudimentari, fet en fusta o, inclús, cordes. A sobre, degut al fet de que el riu Moldava és cabalós i de les continues invasions sueques... no hi havia manera de que cap estructura aguantés.

No va ser fins al segle XII que és va crear el de pedra, quan finalment Carles IV el va fer construir i així permetre les relacions comercials amb la ciutat.

L'emperador Carles IV de Luxemburg va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Era fill d'una filla del rei Wenceslao II i va viure dels 14 als ? anys a Espanya per ordre del seu pare. Quan va retornar per a regnar, el primer que va fer va ser construir aquest pont, un que fos fort.

Fins i tot va recórrer a la numerologia i va esperar a un dia clau per començar les seves obres. El dia en que es va posar la primera pedra està escrit a la torre de la Ciutat Vella.

Carles IV va voler que tothom passés per aquell pont i que per un moment es sentís rei, així que va fer posar una corona de pedra gran dalt de tot de la primera torre i així que quan passés, es sentís com si la portés. D'aquesta manera tothom podia dir que havia portat la corona de Carles IV.

Però quan va arribar a Praga, la gent patia fam i les coses no anaven bé. Va oferir pa a la gent a canvi de construir el pont i altres coses. L'arquitecte del pont va ser Peter Parler, que també va dissenyar la Torre de la Pólvora i part de la catedral de Sant Vito.

Per a finançar la seva construcció, que va durar més de dos segle, es cobrava peatge. Des del 1978 només deixen passar vianants. El pont és bastant llarg, 520 metres, i 10 metres d'ample.

L'estructura del pont és forta i als costats, davant dels pilars, es poden veure unes petites estructures fetes amb troncs que frenen el pas de l'aigua i així el pont no rep l'impacte de l'aigua.

El pont està custodiat per trenta estàtues i uneix els barris de la Ciutat Vella i la Ciutat Antiga. Les escultures que hi ha són reproduccions i van ser instal·lades al segle XVIII. Les originals es troben al Museu Nacional.

De totes les escultures que hi ha al pont, podem destacar l'estàtua de Sant Joan Nepomuceno. La llegenda diu que aquest sant va ser el confessor de la reina de Bohèmia durant el segle XIV. Expliquen que el rei desconfiava de la seva dona i va demanar a Joan de Nepomuceno que li digués els seus secrets, però con que es va negar, li va tallar la llengua i la va tirar al Moldava.

L'estàtua té cinc estrelles, ja que diuen que el dia que va morir van veure com cinc angelets sortien del seu cos. També hi ha un gos, com a símbol de fidelitat. Es diu que Nepomuceno li va dir al rei que el deixés marxar i que quan sortís de la presó li explicaria els secrets de la reina al primer ésser que es trobés. Quan el rei el va alliberar i li va preguntar a qui li havia explicat, ell li va dir que a un gos.

Diuen que tot això són simples històries, que el que va passar realment és que hi havia contínues baralles entre catòlics i protestants.

La pedra porosa i arenosa del pont és negra. La porten de la muntanya i en realitat és d'un color marró clar. Quan està dins la muntanya no li toca l'aire, però quan la treuen el color es torna fosc, així que no és que estigui bruta.

Allí mateix vam aprofitar de fer-nos una foto de Praga, ja que al començament del pont, a la dreta hi ha una de les millors vistes del Castell. També, mentre camines pel pont, es pot veure al fons a la dreta una casa gran rodejada de terrenys verds: és la casa del president.

Després vam continuar travessant el pont, però no el vam acabar de travessar. Just abans del final, a l'esquerra, hi ha unes escales que baixen. Allí mateix es va rodar el començament de la pel·lícula Missió impossible. També Amadeus, del director txec Milos Forman, va ser rodada a Praga.

Quan vam baixar les escales vam anar a parar a l'illa Kampa. Al costat del riu Moldava hi ha vàries illes, però precisament aquesta, forma part de la terra, ja que crec que durant anys hi van llençar cossos morts i es va acabar solidificant. És una mena d'illa artificial, considerada una de les millors illes urbanes d'Europa.

Hi ha una petita part on hi ha un canal i encara el podem veure. Està just passat el petit passeig a la dreta. Hi ha un petit pont i es pot veure un molí. Per cert, els bancs del petit passeig, en compte d'estar posats mirant cap a dins, estan posats mirant cap a fora. Un cop travesses el pontet vam veure el Mur de Lennon.

El mur no se sap ben bé com va començar, però és un lloc que inspira pau. Diuen que el dia en que John Lennon va ser assassinat es van començar a deixar missatges i aquest mur ha tingut importància cada cop que hi ha hagut manifestacions pacifistes a favor de la llibertat, com per exemple durant la Revolució de Vellut. Qualsevol viatger pot deixar-hi un missatge.

D'allí vam anar caminant fins al Monestir de Strahov que té una biblioteca que diuen, val la pena visitar. En aquest tour simplement ens donaven explicacions des de fora, a no ser que fos gratuït.

El monestir va ser fundat al segle XII i va sobreviure a guerres i fins i tot al règim comunista. També compta amb una fàbrica de cervesa pròpia, la de Sant Norbert. Diuen que la cervesa més bona del món està a Praga i que Mozart, el qual va passar part de la seva vida allí, solia atansar-se al convent de Strahov a beure, cosa a la qual n'estava aficionat.

També vam passar per fora de l'església de Loreto, lloc de pelegrinatge pels catòlics i on hi ha una rèplica de la casa de la Verge Maria de Nazaret.

Ja que calia caminar una mica fins arribar al Castell, el guia ens va fer agafar un tramvia. El bitllet anava inclòs en el preu. Havíem d'agafar el número 22 però al final vam agafar el 36 que era nou, però que també anava allí.

El Castell, no és realment la imatge que tenim habitualment d'aquest tipus de construccions, sinó un impressionant conjunt arquitectònic compost per varis palaus i nombrosos edificis administratius i religiosos distribuïts a lo llarg de varis carrers. Conegut com a Prazsky Hrad, aquest castell està considerat la major fortalesa en el seu estil del món, i és el millor testimoni del passat històric de la ciutat com a centre administratiu, cultural i religiós de la regió de Bohèmia. És com una ciutat dins una ciutat, un complex que es van unificar amb Mª Teresa d'Àustria al segle XVIII.

Va ser fundat al segle IX i primer era de fusta i després de pedra. Al cap del segles es va convertir en la residència dels reis de Bohèmia. De fet la història de Praga va començar amb el seu castell. El seu lloc té una posició estratègica a nivell defensiu i d'abastament, al costat del riu Moldava. Amb el pas del temps, les grans famílies aristocràtiques de la zona també es van traslladar a viure al voltant del castell, és per això que hi ha tot de cases senyorials i palaus.

Jo pensava que ho veuríem per fora i que s'havia de pagar per poder accedir, però realment no cal. Un pot entrar dins d'aquesta fortificació, però si es vol visitar els edificis per dintre, si que cal pagar una entrada. Menys mal que vam anar amb un guia, perquè sinó jo hagués anat directament a busca una taquilla i no sé realment si hagués valgut la pena visitar sales i estances sense haver llegit abans una mica d'història de la ciutat.

Nosaltres vam accedir per la porta que hi ha just davant de la porta de la catedral. A fora hi ha dos guàrdies a cada banda i cada hora es pot veure la cerimònia del famós canvi de guàrdia.

Durant la construcció del castell, primer es va fer una mur i poc a poc es van anar construint edificis de pedra. Quan va pujar al tro Teresita d'Àustria va fer que arrebossessin les façanes dels edificis de formigó i aquests prenguessin aspecte d'estil barroc.

Només entrar es pot veure dalt d'una teulada la bandera de la República Txeca. No fa gaire, la guàrdia va estar subjecta a crítiques ja que van treure la bandera i hi van posar uns megacalçotets. Encara no saben qui va ser.

La catedral de Sant Vito es troba just passat un pati, l'edifici religiós més important de la República Txeca, i es tracta d'una de les catedrals més imponents de tota Europa, així com un magnífic exemple d'arquitectura gòtica que ha acollit durant segles coronacions, casaments i enterraments de reis i emperadors bohemis.

Les seves obres van començar a l'Edat Mitjana, al voltant de l'any 1344 quan el rei Carles IV va decidir erigir una catedral gòtica sobre l'antiga basílica romànica. Els primers arquitectes, Mthhias de Arras i Peter Parler, van dissenyar la famosa Capella de Wenceslao. El romànic construïa esglésies amb poca llum i no gaire altes, de murs amples, arcs de mig punt o també anomenats rodons per a poder aguantar l'estructura. Però el gòtic va crear els arcs ogival o apuntat i això va permetre que les esglésies fossin més altres i poguessin fer entrar la llum. També pretenia fer-te sentir petit i realment ho aconseguia.

La seva construcció no va acabar fins al segle XX, degut als desastres naturals, guerres i falta de pressupost. Així doncs s'hi poden veure diferents elements gòtics, renaixentistes i barrocs. És per això que als vitralls que hi ha, només entrar a l'esquerra, hi podem veure figures d'un metge amb una bata. Alguns d'aquest vitralls van estar fet per un pintor txec anomenat Frantisek Kysela.

Però aquesta modernitat també la podem veure a la porta d'entrada, on hi ha els dors dels quatre arquitectes, vestits amb els seus vestits i corbates, que van acaba-la. Una altra cosa que xoca de la façana, és que hi ha una mena de pilars sense estàtues. Això és degut a que hi va haver moltes baralles entre catòlics i protestants i és per tot això que ara mateix el 70/80% de la gent de Praga sigui atea.

Per a que tenen les esglésies llavors?. Doncs per a fer concerts i per als turistes. Al costat de l'ambaixada sueca (una mica estranys que estigui allí mateix, quan van envair centenars de vegades als pobres txecs) hi ha una església, bé hi havia, ja que ara és un hotel.

Una altra cosa curiosa, és que just abans d'entrar a la catedral, hi ha una mena de jardí i un pot apreciar una mena de cercle gran de formigó al terra. El guia ens hi va fer posar de peus al mig i dir unes paraules en veu alta per a veure que sentíem. Jo m'hi vaig posar, però no vaig sentir res però després del tour ens hi vam acostar un altre cop i sí, realment se sent algo estrany, un ressò, una veu que ressona. Hom ha de posar-se al mig i ha de parlar en veu alta una estona per adonar-se.

No vam estar gaire temps dins la catedral, però valia la pena escoltar tot el que ens van explicar.

Després vam anar baixant per un altre carrer, diferent del que vam arribar i vam passar pel costat del Carreró de l'Or. No vàrem entrar perquè dins d'aquest tour no hi havia inclòs cap visita, però el guia ens va dir que podíem anar-hi més tard, que a partir de les 17:00 era gratuït.

Dins hi ha unes poques casetes baixes de colors i fidels reconstruccions dels antics tallers i habitatges amb una aparença quasi de conte. Ens va estar explicant el perquè del nom Carreró de l'Or. Hi ha vàries teories, com per exemple que el homes després de sortir de les tabernes orinaven i que pel color li deien així i alguna història més però el que realment es creu és que els lladres anaven allí per a que fonguessin l'or, i així dissoldre qualsevol sospita.

En una d'aquestes cases també va viure un temps l'escriptor Frank Kafka, conegut per obres com La Metamorfosi o El Procés. Hi va anar a parar perquè la seva germana vivia en una d'aquelles cases, la número 22. El carreró és boniquet, però tampoc cap joia, així que vam fer sort de no pagar per veure'l.

Després ja vam anar baixant fins travessar el pont de Manesuv i en Yep ens va deixar just al costat d'un restaurant que ens va recomanar. Total que a les 16:00 ens asseiem a dinar!.

El tour tenia una duració de tres hores, però al final van resultar ser cinc!. Però molt bé. En cap moment es va fer pesat i el més important, les nenes van aguantar!.

Després de dinar vam decidir tornar a creuar aquest últim pont i pujar pel carrer i així veure el Carreró de l'Or i de pas, tornar a passar pels llocs que havíem visitat i així poder fer fotos tranquil·lament. Vam tenir mala sort perquè la catedral estava tancada.

Llavors vam començar a baixar per aquest barri que, segons alguns, és el que té més encant de la ciutat. Els seus orígens es remunten al segle VIII i l'estil que predomina és el barroc. Avui en dia molts d'aquests edificis senyorials estan ocupats per ambaixades i organismes governamentals.

Després vam baixar per un altre carrer on ens vam aturar per a menjar un dolç que veiem tot sovint, un trdelník. Es tracta d'una massa que enrotllen en un tub i posen a fer sobre les brases, una mena de rosquilla amb canyella en forma d'espiral. Un cop fet, el treuen del tub i el farceixen del que tu vulguis, gelat, nata... o sense res.

Finalment, vam fer cap al centre per a recollir unes entrades per veure una representació del famós teatre negre de la República Txeca. Havia llegit, però no gaire, que tothom anava a veure la d'Aspects of Alice, però que el veritable teatre negre de Praga era el de la companyia Srnec i que representava el show Antología, que era una sèrie dels esquetxos més representatius de les seves obres.

Les entrades les vaig treure per internet. Tenies l'opció de pagar-les online o bé, pagar-les un cop anaves a la mateixa taquilla del teatre. Nosaltres vam anar el dia abans per a saber ben bé on es trobava i de pas les vam recollir i pagar. Quan hi vam anar, no hi havia cap taquilla, bé, era una cosa una mica rara.

Bé, al vestíbul vaig pensar, on ens hem posat!. Per fora mai haguessis dit que allí hi havia un teatre, i a més a més, quan vam entrar a la sala, va ser pitjor, era com una mena de menjador cutre, bé, súper cutre, on havien posat quatre butaques i cadires. En total, capacitat per unes 90 persones. Després d'haver pagat 580 corones txeques els adults i 500 els petits, ho vaig trobar car.

Va començar l'espectacle i ... no ho feien gaire bé, però després ja va estar millor. Jo crec que no va valer la pena veure'l, però ens vam poder fer una idea del que és el Black Theatre i veure'l al lloc on realment té més fama. No obstant, jo crec que el problema va ser que és una cultura diferent i un sentit de l'humor diferent.

La guia del tour de Ciutat Vella i Barri Jueu ens va dir que els txecs tenen un humor diferent, que de vegades està veien una pel·lícula txeca amb gent d'allí i de repent es posen a riure quan ella no hi troba cap gràcia. Diu que, de vegades, tenen coses que no són coherents.

Per exemple, el Museu del Comunisme està just al costat d'un McDonald's o la coneguda marca de cotxe Skoda significa "averia" (també vol dir pena i trencada).

Per cert, vaig llegir que el Museu del Comunisme és interessant i reprodueix molt bé els anys en que el govern comunista va estar a la ciutat.

Tornant al teatre negre, l'espectacle començava a les 20:00 i va acabar a les 21:00, crec recordar, així que després vam anar cap a casa.

De camí vam trobar molts grups de nois i és que Praga n'estava ple. Jo crec que aquesta ciutat és un destí econòmic, així que molts solters trien fer el seu acomiadament de solter allí. L'única cosa és que només veies nois. També vam veure algun club de noies pel centre, on segurament tots aquest nois hi feien cap.

Una altra cosa que potser atreu als joves és que a la República Txeca es pot consumir marihuana. I pel que fa a fumar cigarretes, aneu amb compte amb les burilles: hi ha càmeres per tot arreu, especialment a la plaça de Ciutat Vella, i si t'enxampen tirant una burilla et pot sortir cara la cosa, uns 40 euros de multa!.

Ja era tard i al dia següent havíem de matinar, així que vam anar aviat a dormir.

^top

Dia 3: Excursió a CESKY KRUMLOV

Aquest dia vam anar a Cesky Krumlov, un poble de l'edat mitjana situat al sud del país, prop d'Àustria, a la part anomenada Bohèmia, i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO al 1992.

En alguns fòrum vaig llegir que era el poble més bonic després de Praga. En la meva opinió, no sé, sí que era maco, però mai tant que no n'hi hagués de més bonics. I perquè anar-hi?. Doncs havia comentat a algunes persones que aniria a Praga i quan deia que anava per cinc dies, el primer que em deien era que si visitaria algun altre lloc, ja que tenia dies de sobra per visitar la ciutat.

Així que vaig decidir veure els diferents lloc que recomanaven. Entre ells hi havia Terezin, un camp de concentració, Karlovy Vary, una ciutat balneari a un parell d'hores en bus, Kutná Hora i Cesky Krumlov.

Al final em vaig decidir per aquest últim. Vaig llegir que valia la pena treure els bitllets de l'autocar aviat perquè de seguida s'omplia, així que uns sis o set dies abans vaig treure els bitllets per internet. Es recomanava treure els bitllets per mitjà de la companyia Student Agency però la meva sorpresa va ser quan vaig veure que les sortides de les 8:00, 9:00 i 10:10 ja estaven venudes. Vaig veure que hi havia altres companyies, una anomenada Flix crec, però no me'n vaig fiar, així que vaig agafar bitllets per a les 7:00.

El viatge costava, anada i tornada, uns 16 euros els estudiants i nosaltres vam pagar uns 38 euros dos adults i una nena de 14 anys. Pots triar els seients, però recordo que pitjava als seients i no es marcava res. No obstant, quan vaig imprimir els bitllets, van sortir els seients que havia triar.

La nit abans vaig mirar on estava l'estació (Na Knízecí, metro Andel) i veure si calia agafar algun mitjà de transport per arribar-hi. El noi de recepció em va dir que havia d'agafar, crec recordar, el bus i el metro perquè hi havia zones que estaven en obres. Con que era tard i aquell noi em va dir que estava a uns 25 minuts caminant, vaig pensar que seria la millor opció.

Doncs aquell dia vam aixecar-nos a les 5:45 i sobre les 6:15 sortíem cap a l'estació. En principi, va ser fàcil, em vaig marcar la ruta a seguir i ho vam trobar sense cap complicació, el que això sí, vam anar a bon ritme, però vam estar uns 40 minuts, a les 6:52 arribàvem.

Vam estar de sort de trobar-ho fàcilment, perquè en cas contrari no haguéssim arribat a temps. Quan vam arribar-hi jo pensava que trobaríem una gran estació, però simplement hi havia un descampat.

Trobar el lloc exacte va ser fàcil perquè la nit abans també vaig fer un cop d'ull a internet i posava on hi havia el número de les plataformes en un plànol.

^top

Els autocars són còmodes i hi ha bany. Fan una parada, però no es pot baixar. Durant el trajecte t'atén una hostessa que t'ofereix una beguda gratuïta (cafè, xocolata, ...) i també et deixen gratuïtament uns auriculars per a poder veure una mena de televisió petita que tens davant teu. Pots veure documentals i també unes quantes pel·lícules que estan subtitulades en anglès.

Bé, doncs al voltant de les 10:00 arribàvem a Cesky Krumlov, després de tres hores de viatge des de Praga.

En general, l'excursió no va ser profitosa perquè vam anar allí sense haver llegit gairebé res. És recomanable tenir una mica de coneixements de la història del país per a poder gaudir-lo.

Un cop vam arribar va ser fàcil accedir al poble. Només comences a pujar per un camí per anar al poble i ja trobes bones vistes per fer fotos i també, més endavant, just creuant la carretera, un petit supermercat per si hom vol comprar quelcom.

Cesky Krumlov és un poble petit, turístic i ple de botiguetes de regals, així com de restaurant i bars. Jo crec que hi ha poca cosa per a veure, apart de donar un tomb pels carrers, contemplar el riu i visitar el castell. Vaig llegir que en unes tres hores et dóna temps de veure-ho tot.

El castell de Cesky Krumlov és del segle XIII i està protegit pel riu Moldava. És el segon castell més gran del país, després del de Praga. Els Rosenberg, una família noble de l'Edat Mitjana, van establir-se allí per la seva situació estratègica. Al segle XVII van anar els Schwarzenberg, uns alemanys que li van donar tocs renaixentistes i gòtics.

Un cop estàs al supermercat de la carretera, comences a baixar per un carrer principal fins arribar a una gran plaça. De camí a la dreta hi una mena de balconada on també hi ha bones vistes per fer fotos. Està just davant de l'hotel Ruze, un antic monestir i residència jesuïta.

En aquell mateix carrer a mà esquerra hi ha l'església de Sant Vito i, més avall, al costat mateix de la plaça principal hi ha una oficina d'informació on et donen un full informatiu en castellà. Després vas seguint els carrers de la dreta i passes algun pontet.

És fàcil arribar al castell. Només entrar hi ha óssos (en el fossar), però nosaltres no em vam veure cap. Vam passar per dins del castell, però no vam poder visitar-lo perquè era dilluns i estava tancat. Dintre es poden visitar les dependències dels Rosenberg i dels Schwarzenberg i meravellar-se amb la decoració renaixentista i barroca. També hi ha una torre, però tampoc hi vam pujar.

Vaig llegir que a Cesky Krumlov hi ha un dels únics teatres barrocs que s'ha conservat intacte des del segle XVIII, però nosaltres no el vam veure. S'anomena teatre giratori i està dintre dels jardins del castell.

Nosaltres vam estar donant tombs sense rumb. No va ser el millor del viatge. Jo crec que el fet d'aixecar-nos aviat i el trajecte de tres hores, tot i estar còmodes, ens va cansar i això va fer que el dia fos una mica pesat.

El poble està ple de bars i restaurants, però quan vam anar al punt d'informació vaig aprofitar per preguntar on podíem dinar i ens van donar el nom d'un restaurant del centre, el Don Julius. Així que a les dues vam anar-hi.

Era petit i turístic però no vam menjar malament. Vam demanar pa amb all, pa amb formatge rocafort per sobre, sopa de peix, formatge camembert fregit i ara no recordo que més. Allí tenen, crec, el costum de menjar primer una sopa i la veritat és que totes les que vam provar estaven molt bones.

Després de dinar ens vam atansar als jardins barrocs que hi ha al costat del castell i vam aprofitar de descansar una mica.

Vaig llegir que en el poble hi ha senyals de les crescudes del riu de l'any 2002, però nosaltres no les vam veure. També vaig llegir més tard que hi ha la fàbrica de cervesa Eggenberg a la vora el riu.

El lloc no és res de l'altre món, en general, tot i que de turistes no en faltaven.

També vam passar una bona estona a la vora del riu, ja que feien una mena de ràfting molt suau i només feien que passar barques i canoes. Les nenes s'ho van passar d'allò més bé, sobretot quan alguna es tombava.

A les 17:00 vam agafar el bus de tornada a Praga. Ja a Praga, de camí cap a l'hotel, vam anar passejant i vam aprofitar per fer fotos de la Casa Dansant, edifici singular que sembla doblegar-se.

L'edifici va ser construit per un arquitecte txec, amb la col·laboració de Frank Gehry. Aquest últim la va anomenar la casa de Fred Astaire i Ginger Rogers. L'edifici contrasta amb els edificis del segle XIX que l'envolten.

^top

Dia 4: Visita a PRAGA (III)

Aquest dia vam decidir tornar a fer un tour amb Pragueando.com. Aquest cop vam fer el de Ciutat Vella i Barri Jueu.

Vam estar de sort, perquè ens havien parlat d'una tal Marta que ho feia molt bé i aquell dia no li tocava, però va hever de suplir a un company. La Marta és catalana i ja fa uns onze anys que està vivint allí. Hi va anar de viatge per passar una Setmana Santa i es va enamorar del país. En aquest tour no vam caminar gaire, però vam rebre molta informació.

Vam començar a la plaça de Ciutat Vella, centre neuràlgic de Praga, rodejat per preciosos edificis i visita obligada. Allí la guia ens va parlar dels orígens de la ciutat. En aquella mateixa plaça hi havia una cruïlla de camins i es diu que els pobles eslaus que fugien van establir-se allí en el segle IX.

Després ens van deixar entrar en un restaurant-cafè que hi ha a la mateixa plaça, davant de l'església de Tyn, i vam baixar abaix per poder veure part de ruïnes romanes. D'aquella època hi ha poca cosa i la major part està concentrada en aquesta plaça. El dia abans de tornar vam sopar en un restaurant italià just al costat de la plaça. Quan vam anar al lavabo també vam poder veure uns arcs, que imagino que també eren romans.

En la mateixa plaça hi ha tota una sèrie de cases de diferents estils, modernista, rococó, restes romanes... i tot això s'ha pogut conservat, ja que durant la segona guerra mundial, la República Txeca va ser un protectorat, que en realitat vol dir que estava ocupada, però no va ser bombardejada.

A la plaça hi ha un gran monument dedicat a Jan Hus, un líder protestant del segle XIV. En aquella època els catòlics només feien que robar. Aquest home creia en Déu perquè considerava a tothom igual, però realment era protestant. Quan va començar a predicar tothom el seguia i els catòlics, per por, el van tancar a la presó i el dia 6 de juliol del 1415 el van cremar viu.

Avui en dia, aquest dia és festa nacional al país. El que és més estrany és que el protestantisme es va donar a conèixer a través de Lutero, però aquest va néixer al 1517 i Hus va morir cent anys abans. Es creu que això és degut a que Lutero va néixer al mateix temps que la impremta i gràcies a això va poder difondre les seves idees.

El monument va ser erigit en commemoració del 500 aniversari de la seva mort, l'any 1915. En ell es veu a Jan Hus envoltat d'husites i protestants i acompanyat per una mare amb el seu fill, com a símbol de renaixement.

Bé, tornant a Hus, després de la seva mort van començar les guerres husites. Després de moltes baralles, els Husites es van dividir. La guerra dels 30 anys va començar a Praga l'any 1618 per una defenestració, que és quan tiren a algú per la finestra. Al final, els catòlics van guanyar.

Al terra de la plaça de Ciutat Vella hi ha 27 creus blanques pintades, les quals recorden un dels episodis més tristos de la història del país. El 21 de juny del 1621 es va executar allí mateix un grup de nobles txecs per ser líders de la rebel·lió de la noblesa, oposats al govern de Ferrran II. Les creus van estar allà durant 10 anys.

Després la guia va explicar-nos tota la història del rellotge astronòmic del s. XVI de la plaça de Ciutat Vella, potser el rellotge més famós del món.

En ell hi ha 12 petits autòmats (apòstols) que, a les hores en punt, desfilen. Representen la mort (un esquelet davant de tot tirant d'una corda i un rellotge de sorra), la luxúria, l'avarícia (representada per un home amb una bossa de diners) i la vanitat (un home mirant-se en un mirall). Aquests personatges es van incorporar al segle XVII. També hi ha un gall a dalt que representa el judici final.

En la part inferior del rellotge hi ha un calendari astronòmic amb pintures, fet al segle XIX, i representa els mesos de l'any i els signes del zodíac. En principi, la funció del rellotge no era donar les hores, sinó la de donar els moviments del sol i la lluna. De fet és un astrolabis perquè ens dona la posició respecte a les estrelles. És curiós, perquè les teories de Copèrnic van sorgir més tard, però com va ser que el rellotge existís abans de Copèrnic?.

Hi ha una llegenda en torn a la seva construcció. Diuen que el que el va fer, Nicolau de Kadan, el van deixar cec per ordre dels nobles de la ciutat, ja que tenien por de que en fes un altre en alguna altra ciutat rival.

Diuen que quan el rellotge s'atura hi pot haver un desastre. De fet al 2002 es va aturar i hi va haver grans inundacions a la ciutat que mai oblidaran per la gent que va morir.

Al costat mateix del rellotge es troba l'antic Ajuntament. Avui en dia només s'utilitza per fer algun casament de turistes xinesos. Es veu que ara està de moda.

Després vam entrar a l'església de Tyn, l'edifici més reconegut de la plaça. Està formada per dos torres que destaquen sobre el perfil de la ciutat des de qualsevol punt. La façana principal de l'església està tapada per edificis que donen a la plaça i per entrar has de passar per mig dels restaurants, és difícil de veure.

Tyn en txec vol dir "encaixonat". Les esglésies de Praga són principalment barroques, però aquesta és gòtica, tot i que l'altar és barroc. També té aspectes renaixentistes. Va ser restaurada degut a un incendi. Està formada per dos torres simètriques, però aparentment, això no és un error. Un dels elements del gòtic era l'asimetria.

Després vam anar al carrer Zelezna, on hi va haver la tercera universitat que va contruir Carles IV al 1348.

Prop d'allí es troba el Teatre dels Estats, on es va representar per primer cop el Don Giovanni de Mozart. Es diu que el públic va aplaudir molt i Mozart no ho entenia. Llavors li van dir que la gent de Praga sí que l'entenia. Allí al costat hi ha el bar Vfmorfu, lloc on Mozart acostumava a anar a veure cervesa i també es diu que vivia allí.

Després vam passar per la Torre de la Pólvora, una construcció gòtica que des de l'Edat Mitjana va ser una de les tretze portes d'entrada al casc antic de Praga. La seva construcció va començar al 1475. Li deien així perquè s'hi guardava pólvora, però l'Emperadriu Teresa (la seva filla va ser Mª Antonieta) va fer que el seu pare la tragués d'allà pel perill que comportava.

Al costat mateix de la Torre de la Pólvora hi ha la Casa Municipal, un edifici modernista i d'Art Nouveau de principis del segle XX que contrasta molt amb la torre. En aquest edifici hi tenen lloc concerts i espectacles i fou decorat per Alphonse Mucha, el principal artista de la ciutat de principis del segle XX.

Després vam passar per una mena de túnels i ens vam anar atansant al Barri Jueu. Per començar vam parar a veure una estàtua sense cap que representa dos obres de Frank Kafka: La Metamorfosi (l'aranya) i Cartes al Pare (una noia a la que se li repeteix el mateix malson, un monstre sense cap que la persegueix).

El pare de Kafka era sastre i en Kafka li tenia pànic, perquè el pare volia que fes el que decidia ell. Kafka era un home estrany, però. Va viure del 1883 al 1924. Ell va veure com es creava la República Txeca però no l'importava, només parlava en alemany.

Les obres de Kafka estan considerades unes de les més influents de la literatura universal. Aquestes estan plenes de temes com l'alienació, la brutalitat física i psicològica, els conflictes entre pares i fills, etc. La seva obra està associada a l'existencialisme i l'expressionisme. El terme "kafkià" s'usa en català per a descriure situacions insòlites, absurdes i/o angoixants, com la que es troben en els seus llibres.

El barri Josefov és el antic barri jueu de Praga i està al costat de la Ciutat Vella. Realment ja no existeix, doncs durant els segles XIX i XX es va veure afectat per obres que es van fer a tota la ciutat i es van destruir les velles cases jueves. L'únic que queda són les sinagogues i el cementiri.

La comunitat jueva de Praga va ser una de les més grans d'Europa. El barri es remunta al segle X. Tot i que els jueus van ser perseguits, durant el regnat de Josep II el barri jueu va experimentar un creixement comercial tan gran que fins i tot va ser rebatejat amb el nom del monarca, Josefov.

En el barri hi ha sis sinagogues: la sinagoga Alta (del segle XVI), la sinagoga Nova-Vella (d'estil gòtic, segle XIII), la sinagoga Klausen (d'estil barroc), la sinagoga Maisel, la sinagoga Espanyola (d'estil morisc) i la sinagoga Pinkas.

Vaig llegir que només necessites unes dos hores per a visitar-les, però m'estranya.

A la sinagoga Espanyola se l'anomena així pel seu estil arquitectònic morisc. Així que també hi ha jueus sefardites, terme que s'utilitza per anomenar als jueus espanyols.

Els jueus van arribar a Praga al segle X, però durant el segle XIII, quan Inocenci era Papa, els jueus ja van patir una persecució, tot i que la religió catòlica prové del judaisme. Se'ls hi va prohibir llaurar i moltes coses més, però se'ls va permetre que prestessin diners. Els reis necessitaven diners per fer la guerra i això els hi va anar bé. El viatge de Colon també va ser possible gràcies als diners que prestaven els jueus.

Al segle XIII, degut a unes inundacions, es va decidir aixecar el nivell de les cases, però la part jueva no es va alçar perquè eren jueus. Algunes del les sinagogues també van quedar en un nivell més baix.

Després vam passar pel carrer Pariska, el carrer més car de Praga. Prop d'allí hi ha edificis cubistes i funcionals (de l'època comunista). També s'hi troba una botiga de Hugo Boss, el sastre que va dissenyar els vestits de les SS.

I parlant d eles SS comentar que a la República Txeca hi ha el famós camp de concentració de Terezin. Primer va ser una fortificació que va construir Josep II.

Dins de la sinagoga de Pinkos és poden veure dibuixos que els nens van fer al camp de concentració de Terezin. Hi va haver una nena, de nom Eva, a la que el seu pare li va dir que dibuixés tot el que veiés. Els alemanys miraven de destruir tota prova que els incriminés, però aquests dibuixos no els van poder destruir i després van ser utilitzats durant el judicis de Nuremberg.

Després vam passar per un carrer ple de paradetes i dalt de la part esquerra vam poder veure làpides del cementiri. Diuen que el cementiri jueu és una visita obligatòria, ja que es poden veure algunes làpides sense cap mena d'ordre, però no sé fins a quin punt val la pena. Vaig llegir que en mig hora es pot visitar.

Els jueus tenen prohibit cremar els seus morts o exhumar-los, així que en aquest lloc es van anar acumulant capes i capes. Diuen que n'hi ha fins a 12. S'han comptat fins a 12.000 làpides. Kafka està enterrat en un altre cementiri.

Però, per què Hitler va conservar les sinagogues i el barri jueu de Praga i no va matar a tots els seus habitants?. Doncs perquè volia que allò fos com una mena de zoo i la gent pugues veure'ls.

El tour el vam finalitzar davant l'edifici de l'Òpera Estatal o Teatre Nacional, seu de la filharmònica de Praga (també anomenada Rudolfinum). L'edifici conté un auditori d'estil rococó, però l'exterior és d'aspecte neo-renaixentista.

És un dels edificis més bonics i també més importants de la ciutat. Està just al costat del riu.

Si voleu fer una passejada pel riu amb barqueta jo crec que val la pena, sobretot si vas amb nens. Hi havia fins i tot una mena de barques en forma de cotxes antics. Per la ciutat es pot fer també un tomb en carro o cotxe antic.

Aquell dia volíem anar a dinar fora, però al final vam decidir fer-ho a l'apartament. Va ser una bona opció, així vam descansar i carregar piles per després tornar a sortir.

Vam anar a una de les illes que hi ha al riu, l'illa Slovansky Ostrov. Vam baixar-hi i vam donar un tomb per ella. Després vam passar per l'edifici on hi ha el Teatre Nacional i des del pont Most Legií vam fer unes quantes fotos. Després vam creuar el pont i des de dalt vam veure l'illa Strelecky Ostrov.

Llavors vam entrar un altre cop al barri Ciutat Petita (Mala Strana) i vam visitar els Jardins de Vrtba, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. La visita és curta i crec que no val la pena, però tampoc vam perdre gaire temps. El que és curiós és la seva forma esglaonada.

De camí, vam entrar a l'església de Nostra Senyora de la Victòria, d'estil barroc, per a veure la petita escultura de cera del nen Jesús de Praga, que l'ha convertit en un lloc de pelegrinatge per a milers de fidels. Diuen que és miraculós.

D'allí vam anar caminant cap al Museu de Frank Kafka i vam veure el carrer Vinarna Certovka, el més estret del món. Està just abans d'arribar al Museu de Frank Kafka. Fins i tot hi ha un semàfor per deixar passar als vianants.

Davant del Museu de Frank Kafka, hi ha una font que no us deixarà indiferents. Es poden veure dos homes orinant mentre els seus malucs es mouen una mica. Aquesta és obra de l'artista de Praga David Cerný.

Després vam creuar el pont de Karlúv (Carles) una vegada més i ens vam dirigir a la plaça central. El sol s'estava posant i la llum il·luminava la part de dalt dels edificis. Era impressionant. Aquella tarda el cel estava net i la plaça respirava alegria. El primer dia que vam anar, la llum no era tan maca.

També hi havia músics i un home fent bombolles enormes de sabó per a la canalla. Què maca que estava la plaça!. Després vam donar tombs pels carrers del centre i vam anar a sopar a un restaurant italià, just al costat de la plaça principal. Allí ens vam gastar unes 1.200 corones, però va valer la pena.

En acabar de sopar només vam donar un altre tomb ja de camí cap a l'aparthotel per acomiadar-nos de Praga.

^top

Dia 5: Tornada a Barcelona

Bé, i aquest era el nostre últim dia a Praga. A les 11 ens havien de passar a recollir per a portar-nos a l'aeroport, així que ja no ens va donar temps a donar cap tomb per la ciutat.

Un cop a l'aeroport no hi va haver cap problema, va ser senzill. L'avió tenia prevista la sortida a les 14:00, però vam sortir amb una hora o tres quarts més tard. Ens van tornar a posar en un avió una mica més gran, però no tant com el del viatge d'anada.

Vam aterrar a l'aeroport de Barcelona al voltant de les 17:00. Finalment, a les vuit i escaig arribàvem a casa. Tot havia anat bé i estàvem a casa sans i estalvis!, com sempre!.

Bé, i què podria dir per acabar... doncs que no sé, que personalment penso que ens va faltar un dia més a Praga. M'hagués agradat entrar un altre cop a la catedral i visitar el Clementinum.

Agafar els tours va ser el més encertat que ens va passar, però la veritat és que necessitava repetir-lo per a poder assimilar tranquil·lament tot el que ens van explicar. Això vol dir que hi haurem de tornar!.

^top
ESLOVÀQUIA/TXÈQUIA - Guia i relat d'un viatge en cotxe de Bratislava a Praga - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2016]
Guia de viatge d'una escapada a Telč - Cristina y Jonatan [2013]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat d'un viatge a la República Txeca - Núria & Guillem [2006]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2018 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2018 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació