Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Alemanya

ALEMANYA

Relat i guia d'una escapada cultural a Munic

Data Data viatge: 2017. Publicat el 28/4/2017
2.9 de 5 (7 vots)

Introducció

El passat mes d'abril vam fer una escapada de cinc dies a la ciutat alemanya de Munic, cosa que fa que tinguéssim temps de visitar la ciutat i de recrear-nos en un munt de museus que són força interesants.

No vam poder visitar tots els museus de la ciutat, que són molt i variats, però si els més importants i amb alguna sorpresa interesant.

Per tant podem dir que vàrem fer una visita cultural a Munic.

També vàrem tenir temps d'anar a Dachau, el primer camp de treball nazi i que va servir de model a la resta de camps de concentració i/o extermini que van construir.

La ciutat de Munic (München en alemany) és la capital de la regió alemanya de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg.

Podreu trobar abundant informació turística sobre la ciutat de Munic i voltants en les pàgines web Tourism in Munich, Munich Tourist Information i també a Discover Munich.

^top

A tenir en compte

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 8 al 12 d'abril de 2017.

Transport

La ciutat de Munic i voltants està molt ben servida per transport públic de tot tipus (metro, tren, tramvia i autobús) i que et permet arribar a tot arreu. Els bitllets senzills són cars, però hi ha un munt de possibilitats de passis que podeu consultar en el següent document pdf en espanyol: Transporte público en Múnich.

Podeu trobar-hi passis d'un dia, de tres dies, i/o segons les anelles de Munich, etc.

Quasi tots els punts d'interès de Munic per al viatger estan inlcosos en la primera anella. Però hi ha dues excepcions: Dachau, que està en la segona anella, i l'aeroport, que està en la tercera.

Però en el cas de l'aeroport hi ha una opció que et permet estar tot el dia viatjant en transports públics de totes les zones, incloent el tren de l'aeroport.

A més, si sou un grup de cinc persones els bitllets múltiples són una molt bona alternativa.

^top

 Escapada cultural a la ciutat de Munic i a Dachau

A continuació, i per no repetir el que diuen les guies de viatge, us anomeno les zones de la ciutat que tenen un interès per al viatger:

Kunstareal München

La zona coneguda com a Kunstareal München (Districte de l'Art de Munic) conté nombrosos museus, els qual compten amb obres d'art de primera categoria i de tots els períodes històrics. Us podreu passar tot un dia sense sortir-hi si veniu disposats a gaudir de les seves sales i exposicions.

Tots els museus estan molt a prop un de l'altre. Si podeu anar en diumenge molt millor, el preu és només 1 € i en alguns casos els estudiants menors de 18 anys és de franc.

Alte Pinakothek

El museu estrella és l'Alte Pinakothek, el qual està considerat com una de les galeries d'art més famoses del món des que va obrir les seves portes, l'any 1836.

Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek)
Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek)

Ocupa un edifici neorenaixentista dissenyat per Leo von Klenze. Les col·leccions es distribueixen en dues plantes.

La planta baixa hostatja la pintura flamenca dels segles XVI i XVII. A la primera planta es troben les obres de pintors alemanys, quadres holandesos, flamencs, francesos, italians i espanyols. Hi ha una varietat immensa d'estils, col·leccions i pintors.

Entre els pintors destacats es troben Boucher, Veronés, Claudio Coello, Tiépolo, Rembrandt i Carracci, entre d'altres.

La pintura flamenca i la italiana es troben representades des de períodes primitius, predominant en la flamenca l'estil barroc, i en la italiana pintures de Leonardo, Rafael, Boticcelli i Fra Angèlic.

Les pintures més cridaneres són les d'origen espanyol, que daten del Segle d'Or, entre les quals es destaquen les obres de Velázquez, Murillo, Zurbarán o Ribera.

La dels pintors alemanys, les que tenen més antiguitat, daten del segle XIV fins al 1550. Entre les seves millors obres es troben pintures de Dürer (amb un preciós autoretrat un dels símbols de museu), Lucas Cranach, Matthias Grünewald i Hans Holbein, entre molts altres.

Pinakothek der Moderne

Altre museu en aquesta zona és la Pinakothek der Moderne, un dels museus d'art modern més grans i importants d'art del segle XX al món. Allotja una col·lecció important de pintura dels segles XX i XXI. Els temes aborden arquitectura, disseny, fotografia, art i joieria.

Alberga obres significatives del cubisme (amb treballs de Pablo Picasso i Georges Braque), de la Neue Sachlichkeit, del pop art, minimalisme, fotorealisme i de tots els moviments pictòrics dels anys vuitanta (amb obres de Giorgio Chirico i Max Beckmann).

Neue Pinakothek
Quadre de Monet (Neue Pinakothek)
Quadre de Monet (Neue Pinakothek)

La tercera pinacoteca de Kunstareal München és la Neue Pinakothek, un reconegut museu del segle XIX, però que fou inaugurat en la seva forma actual l'any 1981 en el lloc que ocupava l'antic edifici.

L'antic museu fou fundat l'any 1853 pel rei Lluís I, qui va voler exposar així la seva col·lecció de pintures amb treballs de Carl Rottman, Franz Ludwing, Peter von Hess, Claude Monet, Vincent van Gogh i Manet, entre d'altres.

Königsplatz

Un cop fet el recorregut per la història de la pintura amb la visita a aquests tres museus, amb un parell de minuts caminant arribeu a la Königsplatz (Plaça del Rei en alemany).

Malgrat el seu passat relacional amb el partit nazi i les seves celebracions hi ha en ella tres edificis que, segons el projecte del rei i de l'arquitecte que la van projectar, havien de representar els tres ordres arquitectònics: el Propyläen, l'ordre dòric; la Glyptothek, el jònic; i la Sala d'exposicions, el corinti. Aquests tres edificis ocupen tres dels costats de la plaça.

El Propyläen és una porta d'estil neoclàssic, construïda per Leo von Klenze en 1854-1862. La construcció es va inspirar en el Propileu d'Atenes, amb un gran timpà sobre l'entrada principal.

Propyläen
Propyläen

Els altres dos edificis acullen museus de l'època greco-romana.

El primer és el Glyptothek  (el seu nom ve del grec glypte o pedra tallada), un museu que està considerat com l'obra neoclàssica més bella de l'arquitecte Klenze.

La seva columnata jònica està flanquejada per importants personatges de l'Antiguitat clàssica com Efesto, Prometeu, Dèdal, Fidias, Pèricles i l'emperador Adrià.

Aquest museu mostra la millor col·lecció d'escultura clàssica del món. Entre les seves principals obres estan les figures arcaiques que decoraven el temple de Aphaia, del 500 a.C. i situat a l'illa d'Egina: el famós Fauno Barberini, de l'any 220 a.C., i l'escultura d'Alejandro Rondanini, del 338 a.C.

L'altre edific és l'ocupat per Staatlichen Antikensammlungen München. Acull un important conjunt d'atuells gregues i etrusques, belles peces de ceràmica i vidre, figures de bronze i terracota i joies.

Städtische Galerie im Lenbachhaus

L'Städtische Galerie im Lenbachhaus és una galeria d'art imprescindible. La zona d'exposició compta amb sales que mostren l'obra de pintors de Munic des del gòtic a l'art nouveau, i una important representació dels segles XIX i XX, amb Karl Spitzweg, Wilhelm Leibl i Lovis Corinth.

Obra d'Alexej von Jawlensky (Städtische Galerie im Lenbachhaus)
Obra d'Alexej von Jawlensky (Städtische Galerie im Lenbachhaus)

El museu també és famós per les seves magnífiques pintures del grup expressionista Blaue Reiter, actiu a Munic des de 1911 a 1914 i creat per Vassili Kandisky i Franz Marc.

L'any 1957 Gabriele Münter, companya de Kandinsky fins al 1914, va oferir al museu la seva col·lecció privada de quadres de Munic i Murnau pertanyents al període descriptiu.

Paläontologisches Museum München

El Paläontologisches Museum München (PALMUC) és molt petit i si no esteu interessats en la paleontologia llavors us el podeu saltar. Però aquí és on trobareu el primer fòssil d'archeopteryx, l'ocell més antic i primitiu conegut.

Aquest museu és de franc i en poca estona ja l'has vist. Les exposicions es divideixen en diferents grups temàtics.

Entre els esquelets exposats, trobats a la regió bàvara, s'inclouen un mastodont, rinoceronts, rèptils mesozoics i una tortuga gegant. Però hi destaca l'Archaeopteryx, una troballa que mostra la transició a l'espècie dels dinosaures. Les palmeres fossilitzades demostren l'existència d'un clima tropical a la zona en època prehistòrica.

^top
Münchner Residenz

La Münchner Residenz és una fita a marcar dins de l'agenda de visites a Munic. Ens va agradar molt. Per a visitar totes les zones podeu estar un parell d'hores o mes.

Aquest complex d'edificis és una combinació d'art renaixentista, barroc, rococó i clàssic, essent el palau urbà més gran d'Alemanya i que fou la residència de ducs, prínceps electors i reis bavaresos de la dinastia Wittelsbach fins l'any 1918.

Els seus edificis es remunten a l'any 1385, quan es va construir el castell Wasserburg (Neufeste) a la zona emmurallada de la ciutat i va passar a convertir-se en la luxosa seu dels sobirans, els quals el van ampliar diverses vegades, arribant a construir un veritable complex compost de set palaus al llarg de set patis.

Al segle XVI se li van afegir l'Antiquarium i una altra ala, creant el pati Grottenhof, als quals se sumaria el Kaisertor en el s. XVIII. Després de ser reconstruït durant el barroc i rococó, el conjunt va ser envoltat al segle XIX per les Königsbau, realitzada a imitació del florentí palau Pitti per Leo von Klenze, i Festsaalbau, la més recent i que va ser construïda entre 1837 i 1842.

El palau va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial, quedant en peu únicament cinquanta metres quadrats de la seva superfície.

Ara les seves estances contenen gran quantitat de quadres, escultures, tapissos i antiguitats que van ser patrimoni dels Wittelsbach, a més d'altres tresors reals.

Hi ha un munt de sales, habitacions i galeries que no us acabareu. De totes elles en destaquem les següents (aneu amb compta perquè el bitllet és diferent i cal comprar-ne un combinat que permeti la visita conjunta):

Residenzmuseum. El museu està format per les sales de la pròpia residència. S'entra al Konigsbauhof i s'inicia la visita des de la dreta de la Grüne Gallerie, en la planta baixa, en l'ala rococó del palau. Les voltes de la Ahnengalerie (Galeria dels Avantpassats) estan decorades per estucs de JB Zimmermann realitzats entre 1728 i 1730. A les parets s'exposen 121 quadres de personatges de la dinastia Wittelsbach, des del segle XVIII a 1913. El Porzellankabinett, realitzat per François Cuvilliés entre 1731 i 1733, està decorat amb estucs de Johann Baptist Zimmermann i recull porcellanes franceses i alemanyes del segle XVIII.

Tresor (Schatzkammer). Espai creat per Alberto V, duc de Baviera i que hostatja les joies de la casa de Wittelsbach. Ocupa deu sales en l'ala est del Königsbau.

Aquesta és una de les més importants col·leccions del món i abasta 1000 anys, des de l'Edat Mitjana fins al classicisme.

Entre les seves peces destaquen el Llibre de les oracions de l'emperador Carles el Calb (any 830), un tabernacle d'Arnulf de Carintia (any 890), la corona de l'emperadriu Cunegunda (realitzada a Metz cap a l'any 1020), un reliquiari de la Creu d'Enric II (1020), una estàtua de Sant Jordi a cavall (de l'any 1597 i és una obra mestra d'or i pedres precioses), banderes i escuts d'armes dels reis de Baviera del s. XIX i diferents objectes d'or del Renaixement.

Imatge de l'Antiquarium (Münchner Residenz)
Imatge de l'Antiquarium (Münchner Residenz)

Antiquarium. És la zona més antiga del palau, construïda en 1568-1571 per a allotjar la col·lecció d'Alberto V (1550-1579) per Wilhelm Egkl i Jacopo Strada. També és la sala renaixentista més gran al nord dels Alps.

L'Antiquarium va ser remodelat com a sala de banquets per Friedrich Sustris en els anys 1586-1600. Abans havia hostatjat la biblioteca ducal, fins l'any 1581.

La sala baixa va ser llavors coberta amb una volta de canó que tenia 17 llunetes de finestres.

La sala estava adornada amb pintures de Peter Candid, Antonio Ponzano i Hans Thonauer el Vell, encara que algunes van ser inicialment dissenyades pel propi Sustris.

Teatre Cuvilliés: Construït entre 1751 i 1755 i destruït durant la Segona Guerra Mundial, aquest magnífic teatre d'estil Rococó va ser reconstruït per reflectir l'esplendor de temps passats.

Marienplatz i el centre de Munic

Tota la zona centre de Munic al voltant de la plaça Marienplatz és de vianants. Sense ni un cotxe!!!. Tot i que hi ha estacions de metro i tren en aquesta area, el cert és que és prou petita i es pot fer tota caminat tranquil·lament.

El centre de Munic va ser bombardejat durant la segona guerra mundial, però no es veu ja cap zona danyada. Aquí hi trobareu l'Ajuntament (el nou i el vell) i els carrers comercials, amb esglésies i antigues cases.

La Marienplatz, que a l'edat mitjana funcionava com a mercat de sal i cereals, és ara el cor del nucli antic de Munic i en ella podem trobar importants monuments històrics.

Al centre de Marienplatz hi ha la columna de Santa Maria, una estàtua daurada esculpida per Hubert Gerhard i erigida en 1638 per fer honor a la Verge després de la fi de la invasió sueca.

Neues Rathaus

Al nord de la plaça hi ha l'edifici del Neues Rathaus, el Nou Ajuntament. Va ser construït entre 1867 i 1909 per l'arquitecte Georg von Hauberrisser i està dissenyat sota un estil neogòtic.

Crida especialment l'atenció una torre de 85 metres d'altura a la que es pot pujar per obtenir una de les millors vistes sobre la ciutat.

Vista de Marienplatz i Altes Rathaus des de la torre de Neues Rathaus
Vista de Marienplatz i Altes Rathaus des de la torre de Neues Rathaus

En la seva façana hi ha nombroses escultures, a més del Glockenspiele, un rellotge conformat per 43 campanes i figures mecàniques que recreen escenes històriques de la ciutat. Aquesta meravellosa estructura s'activa diàriament a les 11, 12 i 17 hores, oferint diverses melodies (sigueu puntuals ... ah! I dura 10 minuts!!)

Altes Rathaus

A més del Neues Rathaus, a Marienplatz encara es conserva l'edifici del Vell Ajuntament o Altes Rathaus.

Després d'un incendi en l'any 1460 fou reconstruït entre 1470 i 1480 per Jörg von Halsbach. I després de la Segona Guerra Mundial va haver de tornar a ser edificat a causa de la destrucció dels bombardejos.

L'edifici està conformat per un gran saló gòtic i una torre en la qual actualment funciona el museu de joguines, el Spielzeugmuseum (no vam visitar-lo).

Peterskirche

L'església Peterskirche, també coneguda com Alter Peter, és el temple catòlic més antic d'Alemanya i un dels principals emblemes de la ciutat. L'interior de l'església presenta una peculiar barreja d'elements gòtics, barrocs i d'estil rococó, entre els quals destaquen especialment l'altar major i els frescos del sostre.

No us perdeu, malgrat la cua que pugui haver-hi, l'oportunitat de pujar a la seva torre de 56 metres d'alçada, a la qual es puja a través de 306 graons costeruts que separen el mirador del sòl.

Viktualienmarkt

Viktualienmarkt és el mercat a l'aire lliure més popular de Munic i està situat a pocs metres de la Marienplatz. Funciona des de principis del segle XIX i a partir de llavors es va anar estenent fins arribar als seus més de 22.000 metres quadrats de superfície que ocupa actualment, on 140 venedors ofereixen tot tipus de menjars com fruites fresques, hortalisses, marisc, formatges i herbes, entre altres productes.

A més, a Viktualienmarkt hi ha restaurants i diversos esdeveniments tradicionals i folklòrics que poden gaudir-se en diferents èpoques de l'any.

Odeonsplatz

La plaça Odeonsplatz és coneguda com la Plaça de l'Odeón a causa de la gran sala de concerts que hi havia aquí en el moment de la seva construcció.

Es tracta d'una atractiva plaça, envoltada per majestuosos edificis que va ser dissenyada com a entrada triomfal per a la ciutat. Odeonsplatz és una de les principals places de Munic i es troba emmarcada per un entorn incomparable.

El punt més destacat de la plaça és el Feldherrnhalle, el símbol de l'honor de l'exèrcit bavarès. És una construcció imponent que fou dissenyada en l'any 1841. La seva arquitectura i les seves escultures recorden a la Loggia dei Lanzi, a la ciutat italiana de Florència.

Theatinerkirche

Amb una imponent façana groga d'estil Rococó, l'Església dels Teatinos o Theatinerkirche constitueix un dels principals símbols de la ciutat. Fou construïda entre 1663 i 1690, amb un aspecte exterior força cridaner, compost per una barreja de cúpules barroques i una imponent façana groga d'estil Rococó que l'ha convertit en un dels símbols de la ciutat.

A més l'església té una rica decoració interior en estuc de color blanc brillant que li aporta una gran lluminositat. I també compta amb una capella en la qual es conserven els sepulcres de Maximiliano II i la seva esposa Maria de Prússia, mentre que a la cripta del temple reposen les restes de nombrosos membres de la família Wittelsbach.

Cerverseria Hofbräuhaus

La cerveseria Hofbräuhaus està considerada com la cerveseria més destacada de la ciutat i recomanem la seva visita, encara que, com nosaltres, no sigueu bevedors de cervesa.

El seu origen es remunta a l'any 1589, quan el Duc de Baviera, Guillem V, va decidir instal·lar la seva pròpia fàbrica de cervesa per aconseguir una producció d'acord al seu gust.

Hofbräuhaus va ser també testimoni d'importants fets històrics, com l'esdevingut al febrer de 1920, quan Hitler i un grup de seguidors es van reunir en aquesta cerveseria per a conformar les bases del Partit Nazi.

Hofbräuhaus va ser reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial. En la primera planta compta amb llargs bancs i taules de fusta que poden encabir a més de mil persones. També hi ha una sala per a 70 persones, coneguda com Stadelheim en al·lusió a la presó de la ciutat, atès que allí tenien la seva pròpia taula els funcionaris de seguretat.

La decoració, la vestimenta dels cambrers i els espectacles musicals fan d'aquest lloc un espai característic de la cultura alemanya.

Hofgarten

Hofgarten (Jardí de la Cort en alemany) és un agradable jardí d'estil italià que resulta ideal per oblidar-se del trànsit i el soroll al centre de la ciutat. Des d'aquest s'accedeix al Jardí Anglès.

Hofgarten està situat al costat est de Odeonsplatz i construït a la façana nord de la Residència durant el segle XVII, essent un oasi verd i un important pulmó per al centre de Munic.

Està envoltat per tanques i sota l'ombra dels til·lers, aquest bell jardí renaixentista se situa al voltant d'una construcció cridanera, el Temple de Diana (Hofgartentemple), un pavelló dissenyat l'any 1615 i del que surten diferents camins que recorren el jardí.

El jardí de Hofgarten està envoltat per imponents construccions, com la Cancelleria de l'Estat de Baviera, una galeria d'art, o el Saló de Banquets de la Residència.

^top
Justizpalast

A la zona nord-oest de Karlsplatz s'alça el Justizpalast (el palau de Justícia), una de les construccions més destacades del s. XIX a Munic, obra de Friedrich von Thiersch (1891-1898).

És un exemple d'arquitectura neobarroca, amb elements d'inspiració manierista. La seva gran novetat fou l'àmplia cúpula d'acer i vidre que actua de lluerna. L'interior, especialment el saló i l'escala principal situats just sota la cúpula, mostren un gran detallisme en la seva decoració.

Al nord del Justizpalast es troba el Neues Justizgebaüde o nou palau de Justícia, el qual fou construït en el periode 1906-1908, també per Thiersch. És d'estil neogòtic i posseeix una torre de rellotge amb gablets. És la seu actual del Ministeri de Justícia de Baviera.

Alter Botanischer Garten

La porta d'entrada als jardins Alter Botanischer Garten és una obra neoclàssica dissenyada per Emanuel Joseph von Herigoyen en l'any 1811 i mostra una inscripció de Goethe.

En 1854 l'hivernacle va ser enderrocat per deixar espai al Glaspalast, el qual es va edificar per acollir la Primera Exposició Industrial, prenent com a model el Palau de Vidre de Londres com a model. El Glaspalast es va cremar l'any 1931, al costat de l'exposició de pintura romàntica alemanya que exhibia.

L'any 1914 es van construir uns nous jardins a Nymphemburg i el vell recinte de l'lter Botanischer Garten es va convertir en un parc municipal. Posteriorment, en 1935-1937 es va construir un restaurant, actualment és el Park Cafè, a més d'una sala d'exposicions dissenyada per Oswald Bieber.

L'escultor Josef Wackerle va crear la font de Neptú, que mostra una figura similar al David de Miquel Àngel.

M'he deixat un munt d'altres llocs interessants en la zona centre de Munic, però en qualsevol guia i mapa de Munic els podeu trobar. Entre ells voldria esmentar la Basilika St Bonifaz, el Museum Reich der Kristalle, la Karlsplatz, el Karlstor, la Bürgersaal, la Michaelskirche, la Frauenkirche, la Heilig-Geist-Kirche, el Isartor, o el Palais Porcia.

Schloss Nymphenburg

Si voleu una caseta amb jardí a Munic, ben situada i amb transport a prop, podeu preguntar pel preu de l'Schloss Nymphenburg. Això si, sense comptar el preu de compra, la neteja i el jardiner us costaran un ull de la cara.

Bromes a part, trobar-nos dins de Munic un palau com aquest, amb un jardí immens, és un goig i fins i tot una sorpresa. És més el típic palau de les afores de la ciutat o dels que trobem al camp.

Només una petita part del palau és visitable i és la que es paga. Passejar (o córrer) pel jardí i caminets, així com voltar pels seus estanys és gratis. Però aquí no val trepitjar la cuidada gespa.

Aquest palau està situat a l'oest del centre de Munic. És d'estil barroc i fou construït al segle XVII com a residencia d'estiu dels governants de Baviera. Va ser restaurat en diverses oportunitats i avui és un dels llocs més famosos de Munic gràcies a la seva meravellosa arquitectura i les obres d'art disponibles al seu interior.

De l'Schloss Nymphenburg destaquen el Saló de Pedra, amb frescos de Johann Baptist Zimmermann i decoracions de François de Cuvilliés; les habitacions amb estil barroc, rococó i neoclàssic; el Pati dels Estables i el seu Museu de Carruatges; i el Museu de Porcellana Nymphenburg.

Resulta d'especial interès el jardí que envolta les edificacions del palau, redecorat en diverses oportunitats en estils italià, francès i anglès. En ell hi trobem llacs, rierols, escultures i pavellons. El Jardí Botànic de Munic també es troba aquí i exhibeix una àmplia col·lecció de plantes exòtiques.

Englischer Garten

L'Englischer Garten o Jardí Anglès està situat al nord-est del centre de Munic, al costat del riu Isar, i és un dels parcs urbans més grans del món. La seva longitud és de quasi 6 km, però la seva amplada no arriba al quilòmetre.

Però no us espanteu, ja que la part més interessant i visitada és el sector sud del jardí, on podreu caminar per la gespa i camins, envoltats de gent estirada prenent el sol, mullant-se els peus al riu o jugant, i així fins arribar a la Chinesischer Turm (Torre Xinesa) i el llac Kleinhesseloher See, en un recorregut d'uns 2 km.

Inspirat en els jardins anglesos, el Jardí Anglès va ser dissenyat en 1789 per Benjamin Thompson, per després ser ampliat pels paisatgistes alemanys Reinhard von Werneck i Friedrich Ludwig von Sckell. El jardí, partit en dues meitats per la carretera Isarrings, ocupa una superfície de 4 quilòmetres quadrats. Conté una abundant vegetació, llacs, estàtues i escultures, a més d'altres atractius com la Torre Xinesa, la Casa de Te Japonesa, l'edifici Monopteros d'estil grec, i nombroses cerveseries a l'aire lliure.

La Chinesischer Turm (Torre Xinesa) és una pagoda distintiva, amb una altura de 25 metres, que està basada en un disseny de 1789. La torre s'ha cremat diverses vegades al llarg dels anys, però cada vegada que ha estat reconstruïda fidel al disseny original.

Una particularitat de l'Englischer Garten és que al jardí flueix el riu Eisbach, únic al món per formar una onada permanent d'un metre d'altura a la qual acudeixen nombrosos surfistes. A més, es poden obtenir vistes sobre la ciutat des del turó Monopterus, el punt més alt del parc.

I pels bevedors de cervesa hi ha els Bier Gardens (jardins de la cervesa), situats al costat de la Torre Xinesa.

El riu Isar

El riu Isar travessa la part sud de la ciutat. Tot el tram del riu que travessa la ciutat està envoltat d'una zona de passeig boscosa i verda.

Nosaltres vam arribar fins al riu des del centre a través del carrer Maximilianstrasse, el qual està farcit de botigues de marca i de luxe.

En el nº 39 del carrer Maximilianstrasse hi ha l'edifici de la seu del Govern de l'Alta Baviera, un dels millors exemples d'estil Maximilià. La façana té una longitud de 170 metres i està dividida verticalment en 17 carrers de finestres emmarcades en grans arcs que descansen sobre una galeria porticada.

Un cop creuat el riu pel pont Maximiliansbrücke i per sobra de l'illa de Praterinsel trobem el Maximilianeum, un edifici finalitzat l'any 1857 on actualment hi ha la seu del Senat de Baviera.

També a l'altre costat del riu Isar, i al sud del Maximilianeum, paga la pena visitar el Müllersches Volksbad. Es un balneari amb banys públics situats en un edifici que data de l'any 1901 i que és d'arquitectura art noveau.

No vam entrar a les piscines, però si teniu temps val la pena fer-ho. Hi ha piscines masculines i femenines cobertes per voltes art noveau.

Anant més cap a l'oest trobem el Deutsches Museum (Museu Alemany), que nosaltres no vam visitar. Es troba situat en una illa sobre el riu Isar, l'illa Museuminsel.

Camp de concentració de Dachau

El camp de concentració de Dachau va ser el primer camp de concentració nazi, en el qual es van assajar els mètodes de reclusió i extermini que després s'estendrien a la resta de camps de concentració i extermini que vindrien amb posterioritat.

Forn crematori al camp de Dachau
Forn crematori al camp de Dachau

Per arribar-hi hem d'agafar a Munic un tren de la línia S-Bahn S2 en direcció a Petershausen. Solen passar cada 20 minuts i es triga al voltant de 20 minuts en arribar a l'estació de Dachau Bahnhof.

Podeu agafar aquest tren a qualsevol de les estacions per les quals passa la línia S2, com per exemple Ost, Isartor, Hbf o Marienplatz.

Un cop a l'estació de Dachau haurem de sortir per l'entrada principal i creuant el carrer, a la plaça de l'estació, veurem un pal que indica Concentration Camp Memorial Site.

Allà haurem d'agafar l'autobús 724 o 726 que atura a l'entrada del camp (KZ-Gedenkstätte). Si mostrem el tiquet del tren a l'autobús no haurem de pagar bitllet.

Si heu visitat el camp de concentració d'Auschwitz llavors no trobareu que el de Dachau sigui tan impactant. Tot i així cal tenir present que aquest fou el primer camp de concentració nazi, construït l'any 1933, i que va ser el mirall per a fer-ne la resta.

El camp fou destruït i el que es pot veure ara són quasi tots reconstruccions, però n'hi ha prou i de sobres per a fer-se una idea. Hi ha forns crematoris, una cambra de gas i uns barracons.

Malgrat que ja ho sabem i ho hem vist mil i un cops és esgarrifós pensar que una societat caigués fins aquells nivells. Pensem en el passat, però ho hem de fer servir pel que està passant avui dia.

Imatge històrica de l'alliberament de Dachau
Imatge històrica de l'alliberament de Dachau

Els éssers humans sempre estem a un pas de fer les més grans atrocitats. I ho fan persones normals, com jo mateix o els qui esteu llegint això.

És molt aconsellable que quan torneu a Munic de la visita a Dachau aneu al NS-Dokumentiaonszentrum Munchen.

Es tracta d'un centre (no li diuen museu) que aplega documentació i exposicions permanents sobre el partit nazi i el període històric a Munic des de finals de la primera guerra mundial fins al final de la segona i la postguerra. És d'accés gratuït.

No sé si el tenen mig amagat, però és molt interessant de veure i suposa un bon exercici de memòria històrica.

^top
Relat d'un viatge de 3 dies a Berlín - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2012]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relat d'un viatge de 4 dies a Baviera - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2010]
ALEMANYA - Guia i relat d'una escapada a Berlín - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2009]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Viatge a la ciutat de Berlin - José Luís García López [2006]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació