Guia i relat d'una escapada a Berlín

Com arribar-hi

Per a viatjar a Berlín compràrem, a través del cercador Rumbo, un vol de la companyia EasyJet, ja que era el que millor s'adaptava al nostre horari i tenia un preu raonable. El bitllet d'avió, anada i tornada i directe des de Barcelona, ens va costar 198 € incloent totes les taxes i càrrecs afegits, però ens consta que es poden obtenir millors tarifes segons les dates i/o la sort de cadascú.

El vol de Barcelona fins a l'aeroport Berlin-Schönefeld dura unes 2 hores i 20 minuts. Aquest aeroport està situat a uns 18 km al sud-est del centre de Berlín i per a anar al centre de Berlín la forma més econòmica és agafar el tren (l'estació, Schönefeld Flughafen Station, es troba a uns 350 metres de la terminal, caminant per un passadís exterior cobert).

El tren més ràpid és l'Airport Express (RB14, RE7), un tren regional especial, operat per Deutsche Bahn, que parteix cap a Berlín cada 30 minuts (a hh:25 i hh:55) i n'hi ha entre les 4:25 i les 22:55. Fora d'aquest horari (fins a les 00:58 els dies laborables i durant tota la nit els divendres i dissabte nit) encara es pot agafar un tren S-Bahn (línies S9 i S45), però són més lents que l'Airport Express perquè s'aturen en algunes estacions intermèdies més. Els bitllets del tren cal comprar-los en alguna de les màquines expenedores de l'estació i és important prémer la tecla Berlin A-B-C, ja que l'estació de l'aeroport d'Schönefeld es troba en la zona C. El preu del bitllet senzill és de 2,8 €, però si s'arriba a primera hora del dia es pot considerar l'opció de comprar un passi diari per a les zones A, B, C.

En el nostre cas vam agafar un tren de la línia S9 (direcció Spandau) perquè ja eren més de les 11 de la nit i el servei de l'Airport Express ja havia acabat. Es triga exactament 48 minuts des de l'aeroport fins a l'estació de Zoologischer Garten, la més propera al nostre hotel. L'Airport Express, en canvi, només triga 34 minuts per a fer el mateix recorregut.

Com moure's per Berlín

Atès que Berlín és una ciutat molt extensa és impensable recórrer-la tota a peu, ja que alguns punts d'interès poden estar a bastants quilòmetres de distància uns dels altres.

Transport públic: Berlín té una xarxa de transport públic (metro, tren de rodalies, tramvia, o autobús) molt completa que cobreix pràcticament qualsevol racó de la ciutat. Segons l'ús que en fem i/o el nombre de dies que estarem a Berlín i voltants pot interessar-nos adquirir alguna targeta de transport pensada per als visitants com la Berlin WelcomeCard o la Berlin CityTourCard, que a més inclouen descomptes per a algunes atraccions turístiques de la ciutat que poden ser interessants... o no.

En el nostre cas, després d'analitzar totes les possibilitats vam optar pel passi diari (Day Pass), el qual es valida amb el primer viatge i permet viatjar sense límit en qualsevol transport públic durant el dia marcat en la targeta fins a les 3 del matí de l'endemà. Val 6,10 € per a les zones A, B (les habituals) i 6,50 € si inclou també la zona C (útil per al viatge a l'aeroport de Schönefeld, per exemple, o a Potsdam). El preu d'un bitllet senzill per a les zones A, B és de 2,10 €, pel que amb només tres viatges el passi diari ja està amortitzat.

Per a buscar combinacions de transport i horaris a Berlín podeu usar l'útil pàgina Journey planner de Berliner Verkehrsbetriebe.

Bicicleta: Una opció divertida per a moure's per Berlín pot ser la bicicleta, ja que la ciutat és molt planera, està força adaptada a ella, el tràfic no és agobiant, i molta població local la utilitza per als seus desplaçaments diaris. Es poden llogar per dies per anar de forma independent (preus a partir de 10 €/dia, amb descomptes si es lloguen per més d'una setmana) o bé apuntar-se a un tour guiat amb bicicleta. Algunes companyies especialitzades en lloguer de bicicletes i/o tours guiats són Alex rent a bike, Berlin by bike, o Berlin on bike. Es pot pujar la bicicleta al vagó de metro o al de tren regional, però és necessari comprar un bitllet a part.

BBBike ofereix un pràctic planificador de rutes per a ciclistes, amb una base de dades de més de 7.500 carrers de Berlín i 300 de Potsdam.

Allotjament

Berlín s'ha convertit en una important destinació turística, a més d'hostatjar importants esdeveniments com la Berlinale (Festival Internacional de Cinema de Berlín) o anteriorment la festa electrònica Love Parade, pel que el nivell d'ocupació hotelera sol ser alt i això repercuteix en el preu de l'allotjament, tot i que també és veritat que es pot trobar habitació en un rang de preus molt ampli, des dels econòmics albergs fins als hotels més cars.

Nosaltres vam reservar, aprofitant una bona oferta, l'Hotel Alsterhof (Augsburger Straße, 5 - Berlin; tel +49 30 212 427), situat en l'extrem est del districte de Charlottenburg, a 0,5 km de l'avinguda Kurfürstendamm i a 0,7 km de l'estació de tren Zoologischer Garten (10-15 minuts caminant). Just al costat de l'hotel hi ha la parada de metro Augsburger Straße i una mica més allà la molt útil parada de Wittenbergerplatz. La ubicació no és magnífica, però està força bé.

Es tracta d'un hotel de 4 estrelles en el que pagàrem 78 € la nit per una habitació doble amb bany privat, TV, assecador, ... L'habitació no era molt gran, tot i que era suficient i la veritat és que va resultar ser un lloc molt tranquil malgrat l'hotel estava ple aquells dies. El preu no incloïa esmorzar, però a només 400 metres, a Tauentzienstraße, enfront dels grans magatzem KaDeWe, hi ha una estupenda fleca-cafeteria de la franquícia Kamps on es pot esmorzar molt bé per uns 3 €.

Altres opcions per a buscar allotjament a la ciutat de Berlín i voltants són el cercador Hotel.info.

Menjar a Berlín

Quant al menjar és possible menjar a preus relativament barats, ja que les quantitats solen ser grans i amb un sol plat principal n'hi ha prou o perquè podem menjar bé i barat en un döner kebab, una mena de fast-food turc molt comú a Alemanya. I quelcom que vam poder constatar en la nostra visita a Berlín és l'absoluta devoció que senten els berlinesos per les terrasses a l'aire lliure, independentment de la temperatura exterior.

En les estacions de tren principals sol haver una gran oferta de menjar ràpid per a fer un mos. Per exemple, en acabar la visita a l'East Side Gallery pel seu costat nord podeu menjar quelcom a l'estació de tren d'Ostbanhof. A Savignyplatz, prop de Ku'damm, hi ha nombrosos restaurants, entre els que recomanem el restaurant italià San Marino (Savignyplatz, 12 - Berlin). Una altra bona zona per a menjar, amb una gran oferta de restaurants, és Nikolaiviertel. Aquí destaquem l'Alt-Berliner Weißbierstube (Rathausstraße, 21 - Berlin), amb una terrassa exterior molt agradable on assaborir autèntic menjar berlinès amb una cervesa, i el Zur Gerichtslaube (Poststraße, 28 - Berlin), també de menjar berlinès en un lloc bonic i típic.

A Prenzlauer Berg us recomanem les terrasses de Knaackstraße, entre les quals esmentem la d'Anita Wronski (Knaackstraße, 26-28 - Berlin). I en la zona adjacent a Museuminsel hi ha diverses terrasses al costat del riu Spree i entre els carrers Bodestraße i Karl-Liebknecht-Straße en les que prendre alguna cosa o menjar quelcom ràpid abans o després de visitar els museus.

En el tema de la beguda cal parlar, com no, de la cervesa, ja que de tots és sabut que Alemanya és un dels països que més cervesa consumeix d'Europa. A més és el segon del món en nombre de fàbriques de cervesa i concretament a Berlín hi ha diverses fàbriques de llarga tradició i amb un estil propi, sent Schultheiss i Berliner Bürgerbräu les principals.

A Berlín es pot beure cervesa a qualsevol hora del dia o la nit i n'hi ha per a tots els gustos. A l'hora de l'esmorzar ja es pot prendre una Molle, cervesa pils procedent de les més tradicionals cerveseries de Berlín. Una varietat típicament berlinesa és la Berliner Weiße, un tipus de cervesa blanca amb un contingut alcohòlic entre el 2,5% a 3% i de color lleugerament tèrbol. Una varietat molt dolçona d'aquesta és la Berliner Weisse mit Schuss, ja que se li afegeix xarop de gerds. En les cartes de cerveses de bars i restaurants també podem trobar noms com Diesel o Radler, que corresponen a una barreja al 50% de cervesa alemanya amb una beguda de cola o amb soda respectivament.

Patrimonis de la Humanitat a Berlín

La ciutat de Berlín i voltants compta actualment amb tres patrimonis culturals que estan en la llista de la UNESCO: l'Illa del Museu (1999), els Palaus i Parcs de Potsdam i Berlín (1990) i els Habitatges modernistes estatals (2008).

A part del plaer de recórrer els seus carrers, places i parcs, Berlín té un sens fi de llocs per a visitar, especialment museus, depenent del temps disponible, de gustos i pressupost. Aquí simplement enumerarem alguns d'aquests llocs d'interès, ja que en qualsevol guia o llibre podreu trobar una descripció més exhaustiva i detallada.

Kreuzberg/Friedrichshain

Aquest barri de Berlín es va formar en 2001 unint els antics barris de Friedrichshain en el Berlin Est i Kreuzberg en el Berlín Oest. Aquesta zona va ser dècades enrere un important punt d'entrada per als immigrants turcs i més recentment ha destacat per la seva tradició contracultural, amb un important moviment okupa i la seva cultura alternativa.

Des de la parada de metro Hallescher Tor vam iniciar la visita a aquest barri començant pel famós Checkpoint Charlie, nom aliat per al pas fronterer entre Berlin Est i Berlín Oest durant la guerra freda i que està situat en la confluència dels carrers Friedrichstraße amb Zimmerstraße i Mauerstraße. Fou un símbol de la Guerra Freda, representant la separació entre est i oest. Avui dia és una de les atraccions principals de Berlín i al voltant d'ella s'ha muntat un important negoci turístic (?), inclòs el museu privat Haus am Checkpoint Charlie. Al costat del Checkpoint C es troba el vell Cafè Adler, el qual era un excel·lent mirador sobre el costat oriental per a oficials i soldats aliats, així com per a visitants i curiosos en general. A uns 400 m. a l'oest d'aquí trobem Topographie des Terrors, una exposició gratuïta a l'aire lliure que explica amb fotografies i panells informatius els horrors que va produir el règim nazi, ja que aquí estaven situades algunes de les institucions més temudes del Tercer Reich, com la comandància central de les SS o la caserna general de la Gestapo. És molt interessant, però dur per tot el que significa. I al costat d'aquesta instal·lació destaca l'imponent edifici del museu Martin-Gropius-Bau, construït al 1881 i amb un impressionant atri on solen haver-hi exposicions temporals de nivell internacional.

Seguint una ruta per diversos carrers del barri tenim l'oportunitat de veure alguns edificis pintats de forma molt artística i impactant. I així arribem al Jüdisches Museum, el vistós Museu Jueu de Berlín, que acull una col·lecció permanent, exposicions temporals i altres activitats culturals claus per a la difusió de la història i la cultura judeoalemanyes. L'espectacular i singular construcció de l'edifici museístic, obra de l'arquitecte Daniel Libeskind, ja l'ha convertit en un monument emblemàtic de Berlín.

Tornem a la parada de metro Hallescher Tor i agafem el metro per a recórrer quatre estacions cap a l'est, fins a Schlesisches Tor, on baixem i caminem fins al bonic i històric pont Oberbaumbrücke, el qual uneix els barris de Kreuzberg i Friedrichshain, separats pel riu Spree.

I a l'altre costat del riu, paral·lel a Warschauer Straße, trobem l'anomenada East Side Gallery, una secció del mur d'1.3 km de llarg amb pintures d'artistes de tot el món (és la galeria d'art a l'aire lliure més llarga del món) i que pretén ser un memorial per la llibertat. Val la pena recórrer-la per a veure algunes autèntiques obres d'art. Aquest any s'està redecorant una part d'ella per a commemorar el 20è aniversari de la caiguda del mur.

Tiergarten

A més d'un districte és també el principal parc del centre de Berlín, amb una superfície de 210 Ha. Per a recórrer aquesta zona nosaltres agafàrem la línia de metro U9 fins a Hansaplatz, on vam sortir a l'exterior, ja en ple parc, seguint Altonaer Str. cap al sud-est fins a arribar a una enorme rotonda en el centre de la qual es troba la Columna de la Victòria (en la seva part superior hi ha un mirador al que es pot pujar per una escala de cargol). I a escassos 50 metres al nord de la rotonda podem veure una imponent estàtua de Bismark. Seguim pel llarg carrer 17 de Juny (1,6 km fins a la porta de Brandenburg) i ens desviem a la dreta per a veure la façana del Palau de Bellevue, residència oficial de la presidència alemanya. Tornem al carrer anterior i per atzar ens trobem per uns instants amb una guineu despistada que s'acaba amagant en el bosc del parc. Més endavant passem pel costat del Sowjetisches Ehrenmal, un monument en memòria als soldats soviètics caiguts a Berlín.

I tot caminant arribem a l'arxifamosa Porta de Brandenburg, on vam coincidir casualment amb un acte multitudinari tamil en favor del LTTE (Tigres Tamils) i de denúncia de la dura repressió del govern d'Sri Lanka contra el seu poble (?), en el que lògicament la major part dels assistents eren d'ètnia tamil. I des d'aquí ens dirigim al proper i monumental edifici del Reichstag, especialment cridaner per la cúpula de vidre, obra de l'arquitecte Sir Norman Foster, que es va afegir a finals dels anys 90. La visita a la cúpula és gratuïta, però degut al fet que s'ha convertit en una atracció turística de primer nivell i en un símbol de la ciutat les cues a l'entrada solen ser inacabables, pel que després de diversos intents nosaltres vam desistir d'aquesta visita, deixant-la per a una propera ocasió. Junt a la cantonada nord-est del Reichstag hi ha uns graons sobre el riu Spree que permeten descansar una estona mentre contemplem el nou edifici de la Biblioteca del Parlament alemany.

Tornem a la Porta de Brandenburg i continuem cap al sud seguint la vora oriental de Tiergarten fins arribar al Monument a l'Holocaust, obra de l'arquitecte nord-americà Peter Eisenman i inaugurat al 2005, en memòria de tots els jueus assassinats a Europa. I continuant per Ebertstraße altres 400 metres cap al sud arribem a la Potsdamer Platz.

Potsdamer Platz

Després de molts anys de ser una zona desaprofitada (quedava dividida pel mur) la nova plaça i espais adjacents van començar a veure la llum a partir de l'any 1998, arribant a ser en el seu dia la zona en construcció més gran d'Europa.

Tant el projecte com el posterior desenvolupament urbanístic de la zona no ha estat mancat de polèmiques i controvèrsies, però finalment la Potsdamer Platz s'ha convertit en una atracció turística en si mateixa i en un lloc d'oci per als propis berlinesos.

Actualment, en aquest nou barri podem trobar gratacels, centres comercials, edificis residencials, museus, centres d'oci, i la nova estació de metro. A més, en aquest espai té lloc el prestigiós festival internacional de cinema berlinès, la Berlinale.

Val la pena fer un volt per l'interior del Sony Center, per exemple, o pels carrers de les illes adjacents a la plaça per a veure molts altres interessants edificis, com la BahnTower o els que formen l'anomenat barri Daimler AG.

Charlottenburg/Wilmersdorf

Aquest districte, situat en la zona oest de Berlín, fou una població independent fins a l'any 1920. La seva artèria principal és l'avinguda Kurfürstendamm, coneguda també com Ku'damm, una de les més famoses de Berlín. És molt llarga i ampla, d'estil parisenc, sent juntament amb l'adjacent Tauentzienstraße la zona de compres d'alt nivell per excel·lència.

Aquí es concentren una gran quantitat de comerços, hotels, restaurants i, especialment, totes les marques de luxe. En la plaça Breitscheidplatz, on aquesta avinguda es troba amb Tauentzienstraße, tenim la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche, una església evangèlica luterana en record de l'emperador Guillem. Va resultar força destruïda en la Segona Guerra Mundial i s'ha conservat en estat de ruïna com a record de la guerra. Al costat d'ella es va construir en els anys 50 una nova església de dubtós gust estètic. Uns 400 m. al nord de Ku'damm trobem la bonica Savignyplatz, la qual ha sabut mantenir el seu paper com a centre de la cultura en el que abans era el Berlín Oest. Sota les vies del tren ara hi ha botigues, llibreries, galeries d'art, o restaurants.

En l'altre extrem d'aquest districte es troba el bell Palau de Charlottenburg (Schloss Charlottenburg), el més gran de Berlín. Fou construït a finals del s. XVII i ampliat al llarg del XVIII. Per arribar a ell agafem el metro fins a la parada Sophie-Charlotte Platz, per a després caminar 900 m. cap al nord per Schloßstraße fins arribar a la porta d'entrada al palau.

L'entrada per a visitar la part antiga del palau costa 10 € i inclou una àudio-guia en castellà que explica les diferents sales. Hi ha una entrada combinada de 12 € que permet visitar la part antiga més tots els edificis annexos. No es poden fer fotos en l'interior. La visita és molt interessant per a entendre la història de la reialesa prusiana, però com a palau n'hem vist de millors, deixant de banda el fet de que la major part del mobiliari i sales no són les originals ja que el palau va ser seriosament destruït durant la II Guerra Mundial.

Acabada la visita passegem pels preciosos jardins que hi ha en la part posterior del palau (són públics i per tant gratis). Envoltem el llac i passem pel costat de l'edifici del Belvedere. Finalment sortim del recinte per una porta que hi ha en l'extrem nord-est dels jardins i que donen accés a un pont ferroviari sobre el riu Spree. Així arribem caminant fins a la propera parada de metro de Jungfernheide.

Nikolaiviertel (Mitte)

Aquest barri, fundat sobre l'any 1200 i situat a només 5 minuts caminant des d'Alexanderplatz és el cor històric de Berlín.

Nosaltres comencem el nostre recorregut per la zona en l'enorme Alexanderplatz, una plaça encara amb un marcat aire socialista. Al seu voltant hi ha diversos edificis i estructures d'envergadura, entre les quals destaquen el Fernsehturm o torre de la televisió. Amb una altura de 368 m. és ara el segon edifici més alt d'Europa. En la part superior de la torre hi ha una gran esfera en la qual se situen un mirador, a 204 m. sobre el terra, i un restaurant que gira 360 graus cada mitja hora. L'entrada per a pujar al mirador costa 10 €. Altre edifici que destaca a l'Alexanderplatz és el del Forum Hotel Berlín (ara anomenat Park Inn), l'edifici pròpiament dit més alt de la ciutat. I finalment el Rellotge Universal, una gran estructura de metall que rota permanentment i mostra l'hora de tot el món. Després de la torre la televisió hi ha un gran espai obert on trobem l'església Marienkirche, construït de rajols, i al seu costat la font Neptunbrunnen. En el costat sud d'aquest espai destaca el Rotes Rathaus, l'imponent edifici de l'Ajuntament i que destaca pel color de la seva rajola vermella.

I entre l'ajuntament i el riu Spree es troba el barri de Nikolaiviertel pròpiament dit. En el centre del barri hi ha la Nikolaikirche, l'església més antiga de Berlín (fou erigida en l'any 1230). Al voltant de l'església hi ha un bonic conjunt de carrerons d'origen medieval, encara que tot va haver de ser reconstruït perquè va resultar molt danyat en els bombardejos durant la II Guerra Mundial. Passejar per ells és molt agradable i aquí trobem restaurants, terrasses, o botigues de records, ja que aquesta és una zona molt turística. En l'extrem sud del barri destaca l'Ephraimpalais, un preciós edifici de 1762.

I passejant per l'agradable passeig fluvial Spreeufer, al costat del riu Spree, i creuant Rathaustraße arribem al Marx-Engels-Forum, un parc públic que deu el seu nom a les estàtues de Karl Marx i Friedrich Engels, els fundadors del socialisme modern, que hi trobem en un punt del parc. Aquest parc va ser creat per les autoritats de l'antiga RDA al 1986 i avui dia és una atracció turística més.

Unter den Linden (Mitte)

Unter den Linden és el principal bulevar de Berlín, havent recuperat després de la caiguda del mur el seu lloc com carrer favorit a Berlín, al costat de Kurfürstendamm. Té una longitud aproximada de 1,5 km, tenint el seu extrem oest la Pariser Platz, just al costat de la porta de Brandenburg, i l'extrem est en el pont Schlossbrücke, el qual dóna accés a l'Illa del Museu i la part est de Berlín. En ell es troben nombroses institucions i llocs d'interès turístic i cultural.

Nosaltres iniciem el recorregut per aquest bulevar en el pont Schlossbrücke (pont del castell), venint des de l'illa dels Museus. Immediatament a la dreta trobem el Museu d'Història d'Alemanya, situat en un vell edifici al que se li ha afegit una part moderna de vidre molt cridanera. Una mica més enllà, a l'altre costat, està la Deustche Staatsoper (l'Òpera Estatal alemanya), restaurada en l'any 1955. Situat al costat de l'Òpera, l'Opernpalais, construït en 1733-37, està connectat a l'antic Palau del Príncep de la Corona per un pont arquejat. En aquest palau es troba l'Operncafe o Cafè de l'Òpera (enfront de la Bebelplatz), un preciós lloc que dóna l'oportunitat de gaudir dels luxes d'avui dia en un ambient del s. XIX. En l'interior hi ha una gamma de pastissos que faran les delícies de qualsevol, encara que els preus no són, lògicament, gens barats. Continuant cap a l'oest trobem la Humboldt-Universität i poc més enllà el Deutsche Guggenheim.

En arribar a l'alçada de Charlottenstraße girem a l'esquerra i caminem uns 250 m. al sud fins arribar a la magnífica Gendarmenmarkt, una plaça gran i elegant que està considerada com la més bella de la ciutat i amb raó. En ella destaca la sala de concerts i auditori Konzerthaus, en el centre de la plaça. En en el costat nord està la Französischer Dom (Catedral Francesa) i en el costat sud la Deutscher Dom (Catedral Alemanya). I no us perdeu la xocolateria Fassbender & Rausch, situada en un bonic edifici en el cantó sud-oest de la plaça, on confluïxen els carrers Charlottenstraße i Mohrenstraße. Els/les amants de la xocolata trobaran aquí el paradís, sent aquesta la major xocolateria del món. En la planta baixa hi ha una botiga on es ven xocolata sota totes les formes possibles, sent un bon i dolç record de Berlín. També podreu veure icones de Berlín, com el Reichstag, la Porta de Brandenburg, o un ós, fets a escala amb xocolata. En les plantes superiors hi ha una cafeteria i restaurant on degustar totes les especialitats de la casa. Molt recomanable.

Tornem a Unter den Linden pujant pel carrer comercial Friedrichstraße i continuem cap a l'oest. En el nº 63-65 d'Unter den Linden destaca l'edifici de la que fou l'ambaixada de l'antiga Unió Soviètica (Sowjetische Botschaft) en el Berlin Est i que avui és el consulat de Rússia. I així arribem a la Pariser Platz, ja al costat de la Porta de Brandenburg. Després de la guerra i la construcció del mur aquesta cèntrica plaça era una zona buida, ja que formava part de la zona morta que dividia la ciutat. Però després de la reunificació, al 1990, es va reconstruir seguint unes estrictes regles. Un dels seus edificis més destacables és el reconstruït Hotel Adlon, que va arribar a ser un dels hotels més luxosos i famosos de l'Europa d'entreguerres, però que després va passar per molts avatars (l'edifici i hotel actuals van ser inaugurats al 1997). Un altre edifici a destacar és el Palais Wrangel, avui ocupat pel DZ Bank, ja que en el seu interior hi ha una gran escultura de l'arquitecte Frank Gehry que es pot mig veure des de la porta d'entrada. Altres edificis són els de les ambaixades d'EUA i França, el Palais am Pariser Platz o la Haus Liebermann.

Museumsinsel (Mitte)

La Illa del Museu (en singular) és com es diu a la meitat nord de l'Spreeinsel, la qual queda delimitada pel riu Spree, el canal Kupfergraben i el carrer Karl-Liebknecht-Straße. S'anomena així pel fet d'estar ocupada en la seva totalitat per diversos museus de renom internacional. Aquests museus són l'Altes Museum (el més antic de tots, construït entre 1823 i 1830), el Neues Museum (Museu nou, acabat en el 1859), l'Alte Nationalgalerie (la Galeria Nacional Antiga, finalitzada en 1876), el Bode Museum (situat en la punta nord de l'illa), i el Pergamon Museum (construït en 1930). Actualment aquests museus i les col·leccions que contenen estan en procés de reconstrucció i reorganització.

De tots ells nosaltres només vam visitar el Pergamon Museum. L'entrada costa 10 € (la meitat amb carnet ISIC), però si es té la intenció de visitar diversos museus de l'illa el millor és comprar una entrada combinada de 14 € (o 7 € amb carnet ISIC). L'entrada inclou una àudio-guia en espanyol. Es poden fer fotos a l'interior, estructurat en diferents parts: art hel·lènic, de l'Àsia Menor i Orient Mitjà, i art islàmic. En les dates de la nostra visita hi havia, a més, una exposició temporal sobre art grec. Per descomptat el més espectacular d'aquest museu són les reconstruccions d'enormes edificis de gran importància històrica, com l'Altar de Pèrgam, la Porta del mercat de Mileto, o les parets del Palau babiloni d'Ishtar. També val la pena veure el preciós interior d'una casa d'Aleppo (Síria) en la part d'art islàmic. La veritat és que aquesta visita val molt la pena i l'únic però és que seria desitjable poder veure aquests tresors en els seu lloc original.

Finalment, en la Museumsinsel podem trobar també la Berliner Dom o Catedral de Berlín, situada al costat dels jardins Lustgarten que anteriorment havien format part del desaparegut palau real Berliner Stadtschloss. L'entrada a la Catedral costa 3,5 €.

Prenzlauer Berg

El districte de Prenzlauer Berg, situat al nord de Mitte, és avui dia un important focus en l'escena cultural de Berlín, així com un barri popular entre la població estudiantil. Per això és fàcil trobar nombrosos cafès, pubs, restaurants, galeries i petites botigues que creen una de les millors atmosferes de Berlín, tant de dia com de nit. Per altra banda, en aquest barri va haver i hi ha encara una important comunitat jueva.

La nostra ruta per aquest barri comença a partir de l'estació de metro Eberswalder Straße (línia U2). Seguint les indicacions arribem a la propera Kulturbrauerei, un conjunt industrial monumental d'estil neoromàntic on, des de mitjans del s. XIX, es produïa la famosa cervesa Schultheiss, la primera que va introduir la cervesa en ampolla, al 1880. A partir de 1990 els 20 edificis de la cerveseria van passar a ser un centre públic i multicultural, en el que avui dia podem veure sales d'exposició, clubs, restaurants, teatres, botigues, editorials, etc. Des d'aquí baixem per Schönhauser Allee fins arribar al Jüdischer Friedhof (Cementiri Jueu) i d'aquí, per Wörther Straße, a la plaça Kollwitz Platz, amb una escultura de la pintora i escultora Kathe Kollwitz que va viure en aquest barri. D'aquesta plaça parteix el carrer Husemannstraße, amb bonics edificis de finals del s. XIX. Després passegem per Knaackstraße fins arribar a la Wasserturm Prenzlauer Berg, la torre-dipòsit d'aigua més antiga de Berlín, acabada al 1877 i que va estar en ús fins al 1952. Té una altura de 44 metres i és potser la icona d'aquest barri. Molt prop d'aquí, en el carrer del mateix nom, està la sinagoga Rykestraße, la més gran d'Alemanya, visitable els dijous de 14:00 a 18:00 i els diumenges de 11:00 a 16:00, encara que nosaltres no la vam visitar perquè quan vam arribar ja estava tancada. Després de prendre una beguda en una de les múltiples i agradables terrasses de Knaackstraße donem per acabada la visita a la zona anant a peu fins a la propera estació de metro Senefelderplatz para tornar al centre.