logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera d'Alemanya

ALEMANYA

Guia i relat d'una escapada a Berlín

En aquest curt viatge de quatre dies a la ciutat alemanya de Berlín vam visitar els principals llocs d'interès i barris de la ciutat.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2009 | Publicat el 26/06/2009
Darrera actualització: 04/2024
2.9 de 5 (283 vots)

Introducció

Berlín és la capital de la República Federal d'Alemanya des de l'any 1990 després de l'annexió de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA), que va desaparèixer gairebé un any després de la caiguda del famós mur que dividia la ciutat en dues meitats.

La ciutat de Berlin està situada en el nord-est d'Alemanya, a només 70 km de la frontera amb Polònia, i és també la ciutat alemanya més poblada, amb gairebé 3,5 milions d'habitants.

Després de la reunificació i la nova capitalitat va començar a Berlín una febre constructiva que encara era palpable en les dates d'aquest viatge, amb nombroses grues i obres en curs ben visibles en el centre de la ciutat.

Aquests projectes de construcció (o reconstrucció) d'edificis públics i privats han atret i atreuen als millors arquitectes del món.

Per al visitant l'innegable interès de Berlín radica en la seva història, en la seva inabastable vida cultural i bohèmia, en els seus edificis i monuments, en la peculiaritat dels seus habitants, en els seus nombrosos parcs i jardins o en els seus interessants racons urbans.

MAPA BERLÍN - (+) Veure mapa més gran

No es pot dir que sigui una ciutat bonica com ho són altres ciutats europees, però és molt interessant també per les seves contradiccions.

És una ciutat molt antiga, tot i que queda poc del passat i el que queda està marcat per passades guerres o pels graffiti. En ella s'hi barreja l'arquitectura moderna amb edificis construïts en segles passats. I per altra banda, la ciutat mira cap al futur, però sense oblidar el passat.

A més, a causa de la gran diversitat i multiculturalisme de la seva població Berlín és potser la ciutat «menys» alemanya de totes, sorprenent perquè en ella hi ha lloc per a totes les tendències i formes de pensar.

A continuació trobareu informació, sobretot pràctica, d'una escapada de tres dies complets que vam fer a Berlín. La descripció exhaustiva dels llocs la trobareu en els nombrosos enllaços que acompanyen el text.


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 29 de Maig a l'1 de Juny de 2009.

Itinerari

Dia 1: Barcelona → flightBerlín
Dia 2: Berlín (Kreuzberg, Friedrichshain, Mitte, Potsdamer Platz i Charlottenburg)
Dia 3: Berlín (Charlottenburg, Mitte i Prenzlauer Berg)
Dia 4: Berlín (Tiergarten i Mitte)flight → Barcelona

Documentació

DNI o passaport en vigor per a ciutadans de la Unió Europea.

Despeses del viatge

+ 198 € (vol Barcelona - Berlín - Barcelona)
+ 117 € (3 nits d'hotel, per persona)
+ 115 € (altres: menjar, transport, entrades, regals, etc)
= 430 € (total per persona)

Nivell de vida

En general, el cost mitjà per al viatger en la ciutat de Berlín no és molt diferent del que trobaríem en altres ciutats europees, com Barcelona o Madrid. En funció dels dies disponibles i les activitats a fer és interessant estudiar si val la pena adquirir targetes de descompte per al transport, museus, llocs d'interès, etc.

Si es disposa d'un carnet d'estudiant internacional ISIC convé dur-lo, ja que sovint podem obtenir algun descompte en les visites, sobretot si s'és menor de 30 anys.

Guia de viatge

Berlín, d'Ecos Travel Books (en castellà, edició 2008). Aquest llibre-guia pertany a la col·lecció City Breaks, pensada per a escapades urbanes. Conté pràctics mapes i propostes d'itineraris, amb abundant informació per a no perdre's els llocs més interessants de Berlín i voltants.

I per 1 € vam comprar un complet mapa de la ciutat en l'Oficina de Turisme que hi havia al costat de la Porta de Brandenburg.


Guia de viatge a la ciutat de Berlín

LA CIUTAT DE BERLÍN

Com arribar-hi

Per a viatjar a Berlín vam comprar, a través del cercador Rumbo, un vol de la companyia EasyJet, ja que era el que millor s'adaptava al nostre horari i tenia un preu raonable.

El bitllet d'avió, anada i tornada i directe des de Barcelona, ens va costar 198 € incloent totes les taxes i càrrecs afegits, però ens consta que es poden obtenir millors tarifes segons les dates i/o la sort de cadascú.

El trajecte des de Barcelona fins a l'aeroport Berlin-Schönefeld ens va suposar unes 2 hores i 20 minuts de vol.

En aquelles dates, l'any 2009, Berlín tenia dos aeroports en funcionament, Berlin-Schönefeld i Tegel, ja que l'antic aeroport de Tempelhof havia deixat de funcionar l'any anterior. Però l'any 2020 ambdós aeroports van deixar d'estar operatius i van donar pas al nou i únic aeroport Berlin Brandenburg, ubicat al costat de l'antic Berlin-Schönefeld.

Tornant al nostre relat, l'aeroport Berlin-Schönefeld estava situat a uns 18 km al sud-est del centre de Berlín i per a anar al centre de la ciutat la forma més econòmica era agafar el tren en l'estació Schönefeld Flughafen Station que es trobava a uns 350 metres de la terminal, caminant per un passadís exterior cobert.

El tren més ràpid era llavors l'Airport Express (RB14, RE7), un tren regional especial, operat per Deutsche Bahn, que partia cap al centre de Berlín cada 30 minuts (a hh:25 i hh:55) i n'hi havia entre les 4:25 i les 22:55.

Fora d'aquest horari (fins a les 00:58 els dies laborables i durant tota la nit els divendres i dissabte nit) encara es podia agafar un tren S-Bahn (línies S9 i S45), però eren més lents que l'Airport Express perquè s'aturen en algunes estacions intermèdies més.

Els bitllets del tren s'havien de comprar en alguna de les màquines expenedores de l'estació i era important prémer la tecla Berlin A-B-C, ja que l'estació de l'aeroport d'Schönefeld es trobava en la zona C. El preu del bitllet senzill era de 2,8 €, però si s'arriba a primera hora del dia es podia considerar l'opció de comprar un passi diari per a les zones A, B, C.

En el nostre cas vam agafar un tren de la línia S9 (direcció Spandau) perquè ja eren més de les 11 de la nit i el servei de l'Airport Express ja havia acabat. Vam trigar exactament 48 minuts des de l'aeroport fins a l'estació Zoologischer Garten, la més propera al nostre hotel. L'Airport Express, en canvi, només hagués trigat 34 minuts per a fer el mateix recorregut.

Des del nou aeroport Berlin Brandenburg (BER) fins al centre de Berlín hi ha diverses opcions de transport públic:

  • Ferrocarril: l'Airport Express (FEX) i alguns trens regionals circulen diverses vegades cada hora entre l'estació central de Berlín i l'estació Flughafen BER de l'aeroport. Els trens de rodalies S9 i S45 (línia S-Bahn), per la seva banda, passen cada 20 minuts fins al centre de Berlín.
  • Autobús: els autobusos exprés X7 i X71 viatgen amb freqüència entre l'estació de metro de Rudow (terminal U7) i l'aeroport Berlin Brandenburg. El trajecte dura aproximadament 14 minuts. A més, l'autobús exprés BER2 connecta l'estació Central de Potsdam i l'aeroport diverses vegades al dia.

Com moure's per Berlín

Atès que Berlín és una ciutat molt extensa és impensable recórrer-la tota a peu, ja que alguns punts d'interès poden estar a bastants quilòmetres de distància els uns dels altres.

  • Transport públic. Berlín té una xarxa de transport públic (metro, tren de rodalies, tramvia, o autobús) molt completa que cobreix pràcticament qualsevol racó de la ciutat.

    Segons l'ús que en fem i/o el nombre de dies que estarem a Berlín i voltants pot interessar-nos adquirir alguna targeta de transport pensada per als visitants com la Berlin WelcomeCard o la Berlin CityTourCard, que a més inclouen descomptes per a algunes atraccions turístiques de la ciutat que poden ser interessants... o no.

    En el nostre cas, després d'analitzar totes les possibilitats vam optar pel passi diari (Day Pass), el qual es validava amb el primer viatge i permetia viatjar sense límit en qualsevol transport públic durant el dia marcat en la targeta fins a les 3 de la matinada de l'endemà.

    Aquest passi diari valia 6,10 € per a les zones A i B (les habituals) i 6,50 € si incloïa també la zona C (útil per al viatge a l'aeroport, per exemple, o a Potsdam). El preu d'un bitllet senzill, sense el passi, per a les zones A, B era de 2,10 €, pel que amb només tres viatges el passi diari ja estava amortitzat.

    Per a buscar combinacions de transport i horaris en la ciutat de Berlín podeu usar l'útil pàgina Trip planner de Berliner Verkehrsbetriebe.

  • Bicicleta. Una opció divertida per a moure's per Berlín pot ser la bicicleta, ja que la ciutat és molt planera, està força adaptada a ella, el tràfic no és agobiant, i molta població local la utilitza per als seus desplaçaments diaris.

    Es poden llogar per dies per anar de forma independent (preus llavors a partir de 10 €/dia, amb descomptes si es lloguen per més d'una setmana) o bé apuntar-se a un tour guiat amb bicicleta. Algunes companyies especialitzades en lloguer de bicicletes i/o tours guiats són Alex rent a bike, Fahrradstation, o Berlin on bike. Es pot pujar la bicicleta al vagó de metro o al de tren regional, però és necessari comprar un bitllet apart.

    El web BBBike ofereix un pràctic planificador de rutes per a ciclistes a Berlín i voltants, amb una base de dades de més de 7.500 carrers de Berlín i 300 de Potsdam.

Allotjament

Berlín s'ha convertit amb els anys en una important destinació turística, a més d'hostatjar importants esdeveniments com la Berlinale, el Festival Internacional de Cinema de Berlín, o anteriorment la festa electrònica Love Parade.

Per aquest motiu el nivell d'ocupació hotelera en la ciutat sol ser alt i això repercuteix en el preu de l'allotjament, tot i que és possible trobar habitació en un rang de preus molt ampli, des dels econòmics albergs fins als hotels més cars.

Nosaltres ens vam allotjar, aprofitant una bona oferta a internet, en l'Hotel Alsterhof (Augsburger Straße, 5 - Berlin), situat en l'extrem est del districte de Charlottenburg, a 0,5 km de l'avinguda Kurfürstendamm i a 0,7 km de l'estació de tren Zoologischer Garten (10-15 minuts caminant).

En el moment d'escriure aquesta actualització l'Hotel Alsterhof ja no existeix, però teniu molts altres hotels a Berlín.

Just al costat d'aquest hotel hi havia la parada de metro Augsburger Straße i una mica més allà la molt útil parada de Wittenbergerplatz. La ubicació no era magnífica, però estava força bé.

Era un hotel de 4 estrelles en el que vam pagar 78 €/nit per una habitació doble amb bany privat, TV, assecador, ... L'habitació no era molt gran, tot i que era suficient i la veritat és que va resultar ser un lloc molt tranquil, malgrat l'hotel estava ple aquells dies.

El preu de l'habitació no incloïa esmorzar, però a només 400 metres, en el carrer Tauentzienstraße hi havia una estupenda fleca-cafeteria de la franquícia Kamps on es podia esmorzar molt bé per uns 3 €.

Menjar i beure a Berlín

Quant al tema de la restauració en la ciutat de Berlín és possible menjar a preus relativament barats, ja que les quantitats solen ser grans i amb un sol plat principal n'hi ha prou o perquè es pot menjar bé i barat en un döner kebab, una mena de fast-food turc molt comú a Alemanya.

I un detall que vam poder constatar en la nostra visita a Berlín és l'absoluta devoció que senten els berlinesos per les terrasses a l'aire lliure, independentment de la temperatura exterior.

En les estacions de tren principals sol haver una gran oferta de menjar ràpid per a fer un mos. Per exemple, en acabar la visita a l'East Side Gallery pel seu costat nord podeu menjar quelcom en algun dels llocs que hi ha a l'estació de tren d'Ostbanhof. I a Savignyplatz, prop de Ku'damm, hi ha nombrosos restaurants, entre els quals recomanem el restaurant italià San Marino (Savignyplatz, 12 - Berlin).

Una altra bona zona, amb una gran oferta de restaurants, és Nikolaiviertel. Aquí destaquem l'Alt-Berliner Weißbierstube (Rathausstraße, 21 - Berlin), amb una terrassa exterior molt agradable on assaborir autèntic menjar berlinès amb una cervesa, i el Zur Gerichtslaube (Poststraße, 28 - Berlin), també de menjar berlinès en un lloc bonic i típic.

Cerveses berlineses
Cerveses berlineses

A Prenzlauer Berg us recomanem les terrasses del carrer Knaackstraße, entre les quals destaquem la d'Anita Wronski (Knaackstraße, 26-28 - Berlin). I en la zona adjacent a Museuminsel hi ha diverses terrasses al costat del riu Spree i entre els carrers Bodestraße i Karl-Liebknecht-Straße en les que prendre alguna cosa o menjar quelcom ràpid abans o després de visitar els museus.

En el tema de la beguda cal parlar, com no, de la cervesa, ja que de tots és sabut que Alemanya és un dels països que més cervesa consumeix d'Europa. A més, és el segon del món en nombre de fàbriques de cervesa i concretament a Berlín hi ha diverses fàbriques de llarga tradició i amb un estil propi, sent Schultheiss i Berliner Bürgerbräu les principals.

A Berlín es pot beure cervesa a qualsevol hora del dia o la nit i n'hi ha per a tots els gustos. A l'hora de l'esmorzar ja es pot prendre una Molle, una cervesa pils procedent de les més tradicionals cerveseries de Berlín.

I una varietat de cervesa típicament berlinesa és la Berliner Weiße, un tipus de cervesa blanca amb un contingut alcohòlic entre el 2,5% a 3% i de color lleugerament tèrbol. Una varietat molt dolçona d'aquesta és la Berliner Weisse mit Schuss, ja que se li afegeix xarop de gerds.

En les cartes de cerveses de bars i restaurants berlinesos també podem trobar noms com Diesel o Radler, que corresponen a una barreja al 50% de cervesa alemanya amb una beguda de cola o amb soda respectivament.

Patrimonis de la Humanitat a Berlín

Patrimoni de la Humanitat

La ciutat de Berlín i voltants compta amb un total de tres patrimonis culturals que estan inscrits en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO:

Coses a veure i fer a Berlín

A part del plaer de recórrer els seus carrers, places i parcs, Berlín té un sens fi de llocs per a visitar, especialment museus, depenent del temps disponible, de gustos i pressupost. Aquí simplement enumerarem alguns d'aquests llocs d'interès, ja que en qualsevol guia o llibre podreu trobar una descripció més exhaustiva i detallada.

Kreuzberg-Friedrichshain
Edifici artístic de Kreuzberg
Edifici artístic de Kreuzberg

El barri berlinès de Kreuzberg-Friedrichshain es va formar l'any 2001 unint els antics barris de Friedrichshain en el Berlin Est i Kreuzberg en el Berlín Oest.

Aquesta zona va ser dècades enrere un important punt d'entrada per als immigrants turcs i més recentment ha destacat per la seva tradició contracultural, amb un important moviment okupa i la seva cultura alternativa.

Des de la parada de metro Hallescher Tor vam iniciar la visita a aquest barri començant pel famós Checkpoint Charlie, nom aliat per al pas fronterer entre l'antic Berlin Est i Berlín Oest durant la Guerra Freda del passat segle. Està ubicat en la confluència dels carrers Friedrichstraße amb Zimmerstraße i Mauerstraße.

Fou un símbol de la Guerra Freda, representant la separació entre est i oest. Avui dia és una de les atraccions principals de Berlín i al voltant d'ella s'ha muntat un important negoci turístic, incloent el museu privat Haus am Checkpoint Charlie.

Al costat del Checkpoint Charlie es troba el vell Cafè Adler, el qual era un excel·lent mirador sobre el costat oriental per a oficials i soldats aliats, així com per a visitants i curiosos en general.

A uns 400 metres a l'oest d'aquí trobem Topographie des Terrors, una exposició gratuïta a l'aire lliure que explica amb fotografies i panells informatius els horrors que va produir el règim nazi, ja que aquí estaven situades algunes de les institucions més temudes del Tercer Reich, com la comandància central de les SS o la caserna general de la Gestapo. És molt interessant, però cru, per tot el que significa.

I al costat d'aquesta instal·lació destaca l'imponent edifici del museu Martin-Gropius-Bau, construït l'any 1881 i amb un impressionant atri on solen haver-hi exposicions temporals de nivell internacional.

Imatge de l'East Side Gallery
Imatge de l'East Side Gallery

Seguint una ruta per diversos carrers d'aquest barri vam tenir l'oportunitat de veure alguns edificis pintats de forma molt artística i impactant.

I així vam arribar al Jüdisches Museum, el vistós Museu Jueu de Berlín, que acull una col·lecció permanent, exposicions temporals i altres activitats culturals claus per a la difusió de la història i la cultura judeoalemanyes. L'espectacular i singular construcció de l'edifici museístic, obra de l'arquitecte Daniel Libeskind, ja l'ha convertit en un monument emblemàtic de Berlín.

De tornada a la parada de metro Hallescher Tor vam agafar el metro per a recórrer quatre estacions cap a l'est, fins arribar a Schlesisches Tor, on vam baixar, sortir del metro i caminar fins arribar al bonic i històric pont Oberbaumbrücke, el qual uneix els barris de Kreuzberg i Friedrichshain, separats pel riu Spree.

I a l'altre costat del riu, en paral·lel al carrer Warschauer Straße, hi ha l'anomenada East Side Gallery, una secció de mur d'1.3 km de llarg amb pintures d'artistes de tot el món (és la galeria d'art a l'aire lliure més llarga del món) i que pretén ser un memorial per la llibertat. Val la pena recórrer-la per a veure algunes autèntiques obres d'art.

En les dates de la nostra visita, l'any 2009, s'estava redecorant una part d'aquesta galeria per a commemorar el 20è aniversari de la caiguda del mur que, recordem, va ser l'any 1989.

Recordem que el famós mur de Berlín (Berliner mauer en alemany) formava part de la frontera entre l'Alemanya de l'Est i l'Alemanya de l'Oest durant la Guerra Freda i separava el Berlín Oest del Berlín Est. Es va començar a contruir l'any 1961 i va ser enderrocat l'any 1989. Aquest mur tenia una llargada de 155 km i una altura de 3.6 metres.

Tiergarten

A més d'un districte Tiergarten és també el nom del principal parc del centre de Berlín, amb una superfície de 210 Ha.

Per a recórrer aquesta zona nosaltres vam agafar la línia de metro U9 fins a Hansaplatz, on vam sortir a l'exterior, ja en ple parc, seguint el carrer Altonaer cap al sud-est fins a arribar a una enorme rotonda en el centre de la qual es troba la Columna de la Victòria (en la seva part superior hi ha un mirador al que es pot pujar per una escala de cargol).

I a escassos 50 metres al nord de la rotonda vam poder veure la imponent estàtua de Bismark. Vam continuar pel llarg carrer 17 de Juny (1,6 km fins a la Porta de Brandenburg) i ens vam desviar a la dreta per a veure la façana del Palau de Bellevue (Bellevue Schloss), la residència oficial de la presidència alemanya.

D'aquí vam tornar al carrer anterior i per atzar ens vam trobar amb una guineu despistada que s'acabà amagant en el bosc del parc. Més endavant vam passar pel costat del Sowjetisches Ehrenmal, un monument en memòria als soldats soviètics caiguts a Berlín al final de la II Guerra Mundial.

Detall de la cúpula del Reichstag
Detall de la cúpula del Reichstag

I tot caminant vam arribar a l'arxifamosa Porta de Brandenburg, on vam coincidir casualment amb un acte multitudinari en favor del LTTE (Liberation Tigers of Tamil Eelam, un partit polític tàmil d'Sri Lanka) i de denúncia de la dura repressió del govern d'Sri Lanka de llavors contra el seu poble, en el que lògicament la major part dels assistents eren d'ètnia tàmil.

I des d'aquí ens vam dirigir al proper i monumental edifici del Reichstag, especialment cridaner per la cúpula de vidre, obra de l'arquitecte Norman Foster, que es va afegir a finals dels anys 90.

La visita a la cúpula del Reichstag és gratuïta, però degut al fet que s'ha convertit en una atracció turística de primer nivell i en un símbol de la ciutat les cues a l'entrada solien ser inacabables, pel que després de diversos intents nosaltres vam desistir de fer aquesta visita, deixant-la per a una propera ocasió.

Des de fa ja un temps és obligatori registrar-se en línia per a fer la visita al Reichstag, la qual cosa permet visitar la terrassa i la cúpula de l'edifici del Reichstag en el dia i hora escollida segons disponibilitat.

Junt a la cantonada nord-est del Reichstag hi ha uns graons sobre el riu Spree que permeten descansar una estona mentre contemplem el nou edifici de la Biblioteca del Parlament Alemany.

De tornada a la Porta de Brandenburg vam continuar cap al sud seguint la vora oriental del districte de Tiergarten fins arribar al Monument a l'Holocaust. Aquest memorial, format per 2.711 esteles o lloses de formigó, és obra de l'arquitecte nord-americà Peter Eisenman i fou inaugurat l'any 2005 en memòria de tots els jueus assassinats a Europa.

I continuant pel carrer Ebertstraße uns altres 400 metres cap al sud vam arribar a la Potsdamer Platz.

Potsdamer Platz
Edificis del barri Daimler AG
Edificis del barri Daimler AG

Després de molts anys de ser una zona desaprofitada, ja que estava dividida pel mur de Berlín, la nova plaça i els espais adjacents van començar a veure la llum a partir de l'any 1998, arribant a ser en el seu dia la zona en construcció més gran d'Europa.

Tant el projecte com el posterior desenvolupament urbanístic de la zona no ha estat mancat de polèmiques i controvèrsies, però finalment la Potsdamer Platz s'ha convertit en una atracció turística en si mateixa i en un lloc d'oci per als propis berlinesos.

Actualment, en aquest nou barri podem trobar gratacels, centres comercials, edificis residencials, museus, centres d'oci, i la nova estació de metro. A més, en aquest espai té lloc el prestigiós festival internacional de cinema berlinès, La Berlinale.

Val la pena fer un volt per l'interior del Sony Center, per exemple, o pels carrers de les illes adjacents a la plaça per a veure molts altres interessants edificis, com la BahnTower o els que formen l'anomenat barri Daimler AG.

Charlottenburg-Wilmersdorf

El districte de Charlottenburg-Wilmersdorf, el qual aplega des de 2001 els antics districtes de Charlottenburg i de Wilmersdorf, està situat en la zona oest de Berlín. Charlottenburg fou una població independent fins a l'any 1920.

L'artèria principal d'aquest districte és l'avinguda Kurfürstendamm, coneguda també com Ku'damm i és una de les més famoses de la ciutat. Aquesta avinguda és molt llarga i ampla, d'estil parisenc, sent juntament amb el carrer adjacent Tauentzienstraße la zona de compres d'alt nivell per excel·lència a Berlín.

Aquí es concentren una gran quantitat de comerços, hotels, restaurants i, especialment, totes les marques de luxe.

En la plaça Breitscheidplatz, on aquesta avinguda es troba amb Tauentzienstraße, es troba la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche, una església evangèlica luterana en record de l'emperador Guillem II de Prússia.

Aquesta església va resultar força destruïda en la Segona Guerra Mundial i s'ha conservat en estat de ruïna com a record de la guerra. Al costat d'ella es va construir en els anys 50 una nova església de dubtós gust estètic.

Uns 400 metres al nord de Ku'damm hi ha la bonica Savignyplatz, una plaça que ha sabut mantenir el seu paper com a centre de la cultura en el que abans era el Berlín Oest. Sota les vies del tren ara hi ha botigues, llibreries, galeries d'art, o restaurants.

Jardins i Palau de Charlottenburg
Jardins i Palau de Charlottenburg

En l'altre extrem d'aquest districte es troba el bell Palau de Charlottenburg (Schloss Charlottenburg), el més gran de Berlín. Fou construït a finals del segle XVII i ampliat al llarg del XVIII.

Per arribar a ell vam agafar el metro fins en la parada Sophie-Charlotte Platz, per a després caminar 900 metres cap al nord per Schloßstraße fins arribar a la porta d'entrada al palau.

L'entrada per a visitar la part antiga del palau costava llavors 10 € i incloïa una àudio-guia en castellà que explicava les diferents sales. Hi havia una entrada combinada de 12 € que permetia visitar la part antiga del palau més tots els edificis annexos. No es podien fer fotos en l'interior.

La visita a aquest palau és molt interessant per a entendre la història de la reialesa prussiana, però com a palau n'hem vist de millors, deixant de banda el fet de que la major part del mobiliari i sales no són les originals perquè el palau va ser seriosament destruït durant la II Guerra Mundial.

Acabada la visita vam passejar pels preciosos jardins que hi ha en la part posterior del palau, els quals són públics i, per tant, d'accés gratuït. Vam donar la volta al llac caminant i vam passar pel costat de l'edifici del Belvedere.

Finalment vam sortir del recinte per una porta que hi ha en l'extrem nord-est dels jardins i que dóna accés a un pont ferroviari sobre el riu Spree. I així vam arribar caminant fins a la propera parada de metro de Jungfernheide.

Nikolaiviertel (Mitte)

El barri de Nikolaiviertel fou fundat sobre l'any 1200 i és el cor històric de Berlín. Està situat a només 5 minuts caminant des de la plaça Alexanderplatz.

Nosaltres vam començar el nostre recorregut pel barri en l'enorme Alexanderplatz, una plaça que encara té un marcat aire socialista. Al seu voltant hi ha diversos edificis i estructures d'envergadura, entre les quals destaquen, sobretot, el Fernsehturm o torre de la televisió.

Aquesta característica torre, amb una altura de 368 metres, era llavors el segon edifici més alt d'Europa. En la part superior de la torre hi ha una gran esfera en la qual se situen un mirador, a 204 metres sobre el terra, i un restaurant que gira 360 graus cada mitja hora. L'entrada per a pujar al mirador costava 10 €.

Un altre edifici que destaca en l'Alexanderplatz és el de l'antic Forum Hotel Berlín, ara anomenat Park Inn by Radisson Berlin Alexanderplatz), l'edifici pròpiament dit més alt de la ciutat.

I, finalment, en aquesta plaça destaquem el Rellotge Universal, una gran estructura de metall que rota permanentment i mostra l'hora de tot el món.

Després de la torre la televisió hi ha un gran espai obert on trobem l'església Marienkirche, construïda de rajols, i al seu costat la font Neptunbrunnen. En el costat sud d'aquest espai destaca el Rotes Rathaus, l'imponent edifici de l'Ajuntament i que destaca pel color de la seva rajola vermella.

Carrer de Nikolaiviertel
Carrer de Nikolaiviertel

I entre l'ajuntament i el riu Spree es troba el barri de Nikolaiviertel pròpiament dit.

En el centre d'aquest barri es troba la Nikolaikirche, l'església més antiga de Berlín ja que fou erigida en l'any 1230.

Al voltant de l'església hi ha un bonic conjunt de carrerons d'origen medieval, però van haver de ser reconstruïts perquè van resultar molt danyats en els bombardejos durant la II Guerra Mundial. Passejar per aquests carrers és molt agradable. En ells hi trobarem restaurants, terrasses, o botigues de records, ja que aquesta és una zona molt turística.

En l'extrem sud del barri destaca l'Ephraim Palais, un preciós edifici de 1762 i que ara hostatja un museu sobre la història i la cultura berlinesa.

I passejant per l'agradable passeig fluvial Spreeufer, al costat del riu Spree, i creuant el carrer Rathaustraße s'arriba al Marx-Engels Forum, un parc públic que deu el seu nom a les estàtues de Karl Marx i Friedrich Engels, els fundadors del socialisme modern, que podem trobar en un punt del parc.

Aquest parc va ser creat per les autoritats de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA) l'any 1986 i avui dia és una atracció turística més.

Unter den Linden (Mitte)

Unter den Linden és el principal bulevar de Berlín, havent recuperat després de la caiguda del mur el seu lloc com a carrer favorit de la ciutat, juntament amb Kurfürstendamm.

Té una longitud aproximada de 1,5 km, tenint el seu extrem oest en la Pariser Platz, just al costat de la Porta de Brandenburg, i l'extrem est en el pont Schlossbrücke, el qual dóna accés a l'Illa del Museu i la part oriental de Berlín. Al llarg d'aquest bulevar es troben nombroses institucions i llocs d'interès turístic i cultural.

Nosaltres vam iniciar el recorregut per aquest bulevar en el pont Schlossbrücke (pont del castell), venint des de l'illa dels Museus. Immediatament a la dreta trobem el Deutsches Historisches Museum (el Museu d'Història d'Alemanya), situat en un vell edifici al que se li ha afegit una part moderna de vidre molt cridanera.

Una mica més enllà, a l'altre costat, està l'edifici de la Deustche Staatsoper (l'Òpera Estatal alemanya), construïda entre els anys 1741-43 i restaurada l'any 1955. I situat al costat de l'Òpera hi trobem l'edifici de l'Opernpalais, construït en el període 1733-37 i connectat a l'antic Palau del Príncep de la Corona per un pont arquejat.

En aquest palau es troba l'Operncafe o Cafè de l'Òpera, ubicat enfront de la Bebelplatz. Es tracta d'un preciós lloc que dóna l'oportunitat de gaudir dels luxes d'avui dia en un ambient del segle XIX. En l'interior d'aquest cafè hi ha una gamma de pastissos que faran les delícies de qualsevol, encara que els preus no són, lògicament, gens barats.

Continuant cap a l'oest trobem la Humboldt-Universität zu Berlin, el centre universitari més antic de Berlín, fundat l'any 1810 i amb una fama i nivell acadèmic que l'han convertit en exemple de moltes altres universitats.

I una mica més enllà es trobava el Deutsche Guggenheim, un museu d'art que va tancar l'any 2013.

En arribar a l'alçada de Charlottenstraße vam girar a l'esquerra i vam caminar uns 250 metres cap al sud fins arribar a la magnífica Gendarmenmarkt, una plaça gran i elegant que està considerada com la més bonica de la ciutat i amb raó.

En ella destaca la sala de concerts i auditori Konzerthaus, situada en el centre de la plaça. En en el costat nord està la Französischer Dom (la Catedral Francesa) i en el costat sud la Deutscher Dom (la Catedral Alemanya).

I no us perdeu la xocolateria Fassbender & Rausch Schokoladenhaus, situada en un bonic edifici en el cantó sud-oest de la plaça, on conflueixen els carrers Charlottenstraße i Mohrenstraße. Els/les amants de la xocolata trobaran aquí el paradís, sent aquesta la major xocolateria del món.

En la planta baixa d'aquesta xocolateria hi ha una botiga on es ven xocolata sota totes les formes possibles, sent un bon i dolç record de la ciutat. També hi podreu veure icones de Berlín, com el Reichstag, la Porta de Brandenburg, o un ós, fets amb xocolata i a escala. En les plantes superiors hi ha una cafeteria i restaurant on degustar totes les especialitats de la casa. És un lloc molt recomanable.

Konzerthaus i Deutscher Dom
Konzerthaus i Deutscher Dom

De tornada al bulevar Unter den Linden vam pujar pel carrer comercial Friedrichstraße i vam continuar cap a l'oest. En el nº 63-65 d'Unter den Linden destaca l'edifici de la que fou l'ambaixada de l'antiga Unió Soviètica (Sowjetische Botschaft) en el Berlin Est i que en les dates d'aquest viatge hostatjava el consolat de Rússia.

I així vam arribar a la Pariser Platz, ja al costat de la Porta de Brandenburg.

Després de la guerra i la construcció del mur aquesta cèntrica plaça era una zona buida, ja que formava part de la zona morta que dividia la ciutat. Però després de la reunificació, l'any 1990, es va reconstruir seguint unes estrictes regles.

Un dels seus edificis més destacables és el reconstruït Hotel Adlon, que va arribar a ser un dels hotels més luxosos i famosos de l'Europa d'entreguerres, però que després va passar per molts avatars. L'edifici i hotel actuals van ser inaugurats l'any 1997.

Un altre edifici a destacar en aquesta plaça és el Palais Wrangel, avui ocupat pel DZ Bank. En el seu interior hi ha una gran escultura de l'arquitecte Frank Gehry que es pot mig veure des de la porta d'entrada.

Altres edificis a destacar són els de les ambaixades d'EUA i França, el Palais am Pariser Platz o la Haus Liebermann.

Museumsinsel (Mitte)
Porta del mercat de Mileto
Porta del mercat de Mileto

La Illa del Museu (en singular) és com s'anomena a la meitat nord de l'Spreeinsel, una illa que queda delimitada pel riu Spree, el canal Kupfergraben i el carrer Karl-Liebknecht-Straße.

S'anomena així pel fet d'estar ocupada en la seva totalitat per diversos museus de renom internacional.

Aquests museus són:

En les dates de la nostra visita a Berlín aquests museus i les seves col·leccions estaven en procés de reconstrucció i reorganització, però això no vol dir que estessin tancats.

De tots ells nosaltres només vam visitar el Pergamonmuseum. L'entrada valia 10 € (la meitat amb carnet ISIC), però si la intenció era visitar diversos museus de l'illa llavors era millor comprar una entrada combinada de 14 € (o 7 € amb ISIC).

L'entrada a aquest museu incloïa una àudio-guia, disponible en varis idiomes. Es podien fer fotos a l'interior.

El Pergamonmuseum està estructurat en diferents parts: art hel·lènic, de l'Àsia Menor i Orient Mitjà, i art islàmic. En les dates de la nostra visita hi havia, a més, una exposició temporal sobre art grec.

Per descomptat, el més espectacular d'aquest museu són les reconstruccions d'enormes edificis de gran importància històrica, com l'Altar de Pèrgam, la Porta del mercat de Mileto, o les parets del Palau babiloni d'Ishtar. També val la pena veure el preciós interior d'una casa d'Alep (Síria) en la part d'art islàmic.

La visita a aquest museu val molt la pena, però seria desitjable poder veure aquests tresors en els seu lloc original.

En la Museumsinsel es troba també la Berliner Dom, la Catedral de Berlín, situada al costat dels jardins Lustgarten que anteriorment havien format part del desaparegut palau real Berliner Stadtschloss. L'entrada a la Catedral valia 3,5 €.

Prenzlauer Berg

El barri de Prenzlauer Berg, situat al nord de Mitte, és avui dia un important focus en l'escena cultural de Berlín, així com un barri popular entre la població estudiantil. Per això és fàcil trobar-hi nombrosos cafès, pubs, restaurants, galeries i petites botigues que creen una de les millors atmosferes de Berlín, tant de dia com de nit.

Per altra banda, en aquest barri va haver en el passat, i hi ha encara avui dia, una important comunitat jueva.

Wasserturm Prenzlauer Berg
Wasserturm Prenzlauer Berg

La nostra ruta per aquest barri començà en l'estació de metro Eberswalder Straße (línia U2).

Seguint les indicacions vam arribar fàcilment a la propera Kulturbrauerei, un conjunt industrial monumental d'estil neoromàntic on, des de mitjans del segle XIX, es produïa la famosa cervesa Schultheiss, la primera que va introduir la cervesa en ampolla, l'any 1880.

A partir de 1990 els 20 edificis de la cerveseria van passar a ser un centre públic i multicultural, en el que avui dia podem veure sales d'exposició, clubs, restaurants, teatres, botigues, editorials, etc.

Des d'aquí vam baixar pel carrer Schönhauser Allee fins arribar al Jüdischer Friedhof (el Cementiri Jueu) i d'aquí, seguint Wörther Straße, a la plaça Kollwitz Platz, amb una escultura de la pintora i escultora Kathe Kollwitz que va viure en aquest barri.

D'aquesta plaça parteix el carrer Husemannstraße, amb bonics edificis de finals del segle XIX. Després vam passejar per Knaackstraße fins arribar a la Wasserturm Prenzlauer Berg, la torre-dipòsit d'aigua més antiga de Berlín, acabada l'any 1877 i que va estar en ús fins al 1952. Té una altura de 44 metres i és potser la icona d'aquest barri.

Molt prop d'aquí, en el carrer del mateix nom, està la sinagoga Rykestraße, la més gran d'Alemanya. En aquelles dates la sinagoga era visitable els dijous de 14:00 a 18:00 i els diumenges de 11:00 a 16:00, però nosaltres no la vam visitar perquè quan vam arribar ja estava tancada.

Després de prendre una beguda en una de les múltiples i agradables terrasses del carrer Knaackstraße vam donar per acabada la visita a Prenzlauer Berg. Vam anar a peu fins a l'estació de metro Senefelderplatz per a tornar al centre.


Relat d'un viatge de 3 dies a Berlín - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2012]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relat d'un viatge de 4 dies a Baviera - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2010]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Viatge a la ciutat de Berlin - José Luís García López [2006]
48 hours in Berlin - Interessant article del diari The Independent sobre que no perdre's en una visita ràpida a Berlín.