Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Xina

XINA

Diari d'un viatge de 13 dies a la Xina imperial

Data Data viatge: 2006. Publicat el 06/06/2007
2.5 de 5 (135 vots)

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 26 de desembre de 2005 al 7 de gener de 2006.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Beijing
Dies 2 - 4: Beijing
Dia 5: Datong
Dia 6: Pingyao
Dia 7: Xi'an
Dia 8: Xi'an - Yangshuo
Dia 9: Yangshuo - Xinping - Yangshuo
Dia 10: Yangshuo - Guilin - Longsheng - Ping'an
Dia 11: Ping'an - Guilin
Dia 12: Guilin - Beijing
Dia 13: Beijing - Barcelona

AvísLa informació dels següents apartats és comuna al relat Diari del sud de la Xina, Hong Kong i Macau.

Introducció

La República Popular de Xina és un gran país amb grans xifres: nou milions i mig de quilòmetres quadrats de superfície, més de mil tres-cents milions d'habitants, sis mil anys d'història... i una cultura formada a través de les diferents dinasties i fets rellevants que han marcat el caràcter dels xinesos i les seves tradicions.

La gran superfície del país, la seva geografia, les diferents ètnies i la quantitat de restes culturals, la majoria ja qualificades Patrimoni de la Humanitat, fan de la Xina un país ideal per submergir-se en una cultura única. La ràpida modernització impulsada en part per l'entrada del consumisme i el capitalisme en la societat, d'altra banda amb un govern encara comunista, i la celebració dels Jocs Olímpics de Beijing a l'estiu de 2008 provoquen que el país estigui vivint un moment d'inpàs sense precedents.

Abans d'anar a la Xina val la pena llegir alguna cosa sobre la seva història, religions, art, música, ètnies, arquitectura... per poder entendre millor el país i a la seva gent.

Estil del viatge

Hi ha diferents opcions per recórrer la Xina, però de ben segur cap d'elles ens permetrà descobrir tots els tresors que amaga d'una sola vegada ja que la Xina és un país que es mereix més d'una visita. L'opció més utilitzada, al menys fins fa pocs anys, és l'agència de viatge que ens muntarà un recorregut pels Patrimonis Mundials i les vistes panoràmiques més estereotipades i turístiques i que ens assegurarà un viatge totalment asèptic pel que a contacte amb els locals es refereix.

Si el que busquem és conviure amb la cultura xinesa actual no ens queda un altre remei que ser una mica agosarats i provar de descobrir la Xina per compte propi. Només ens calen moltes dosis d'humor i una bona guia de conversa de xinès. Amb això tenim assegurades aventures i coneixences variades. Nosaltres vàrem fer els dos viatges a la Xina imperial (més un al Tibet, que no considerem xinès) pel nostre compte. Varen ser viatges de curta durada a causa de les vacances que teníem i amb l'al·licient que els vàrem realitzar a l'hivern que és quan els xinesos no es desplacen i els llocs "turístics" presenten un aspecte semidesert. Un desavantatge: el fred intens que fa sobretot a províncies del nord (incloent Beijing).

Cal evitar la celebració de l'any xinès si no ho tenim molt planificat amb temps d'antelació, ja que tot el país es mobilitza durant la setmana de la celebració i és més difícil i car aconseguir transport i allotjament. L'estiu també és la època en la que els locals viatgen i ho fan en grans grups que poden amargar la visita a qualsevol.

Per tant el nostre sistema és el de anar descobrint ruta, tenint en compte les oportunitats que se'ns presenten en el propi moment, aprofitar transports amb al·licients afegits com és el tren nocturn en que el que es produeixen escenes molt curioses, els autobusos locals, ricksaws, bicicleta, avió... i dormir en allotjaments senzills però ben situats. Pel que fa al menjar, motiu més que suficient per anar-hi, ho fem on hi ha gent local aprofitant els mercats nocturns com espai per fer les descobertes més extravagants en total seguretat.

Data del viatge

Pots anar a la Xina durant tot l'any, però nosaltres recomanem no anar a l'estiu (excepte al Tibet o zones muntanyenques) si es pot evitar per dos motius principals: les altes temperatures i el turisme intern. En les dues ocasions varem fer el viatge a finals del mes de desembre i a començament de gener.

Hi ha diferents climes a la Xina i per tant hi ha una millor època per visitar cada zona. Els hiverns al nord són llargs i crus arribant a temperatures extremes de -40ºC. A la Xina central els estius són molt calorosos i humits i els hiverns curts i freds. En el sud el clima és més agradable encara que tenen època de tifons de juliol a setembre. En el Tibet el clima és rigorós a l'hivern i més agradable a l'estiu encara que en un sol dia hi pot haver molta varietat de fenòmens.

Moneda, diners

La moneda oficial de la Xina és el Renminbi (CNY) amb el yuan (Y) com a unitat. A Hong Kong és el dòlar de Hong Kong (HKD) i a Macau la pataca (MOP). Es pot aconseguir canviar euros a yuans als aeroports i únicament al Bank of China. En alguns caixers es pot treure efectiu, però hi ha una part de comissions que caldrà que assumeixi el client.

A Hong Kong trobarem cases de canvi a cada cantonada i el que haurem de vigilar és en quina fer les nostres gestions ja que hi poden haver diferències substancials. Si l'estada és curta a Macau és pot pagar amb dòlars de Hong Kong (encara que poden rebutjar alguna moneda ja que prefereixen els bitllets).

Pressupost

Hi ha diferents companyies de vols que operen ja des de Barcelona o Madrid directament a Beijing. De totes formes si comprem el bitllet amb temps segurament ens podrem beneficiar d'un bon preu. També es pot anar a alguna altra capital com Guangzhou (encara que tots els vols passen per Beijing) que ens pot sortir més econòmic que no pas agafar el bitllet a la capital del país.

Hi ha un desajustament entre el cost de la vida del xinès i el cost que té pel turista. Es pot veure quan s'utilitzen serveis destinats al turisme o bé es compra directament al xinès. El regateig és constant a la Xina encara que no en els restaurants.

Per tant, tot i que és un país econòmic, no ho és tant com es podria pensar. El transport també té un cost elevat per tractar-se d'un país asiàtic. Contràriament a la nostra concepció el vols interns que s'adquireixen allà són més econòmics com més tard es compren, podent gaudir de descomptes de fins el 60%. Al web eLong hi ha molta informació sobre els vols interns, però comprar un vol internacional (a Hong Kong, per exemple) és car i difícil.

Requeriments d'entrada

Per entrar al país es necessita visat i passaport vigent durant sis mesos després de la data d'expedició del visat. Al Consolat de la Xina a Barcelona es pot tramitar el visat els dilluns, dimecres i divendres en horari de 9:30 13:30. No cal que fem la gestió en persona (ens ho pot fer algun familiar), però el pagament s'ha de fer en efectiu. Entre les opcions més comuns podrem escollir entre un visat normal, un de doble entrada i un de múltiple entrada. Quantes més entrades al país vulguem fer més elevat serà el preu del visat. Si tenim pressa haurem d'afegir un plus per emergència al cost d'aquest.

El passaport és requerit en la majoria de tràmits (registres d'hotel, compres de bitllets, canvi de moneda...) i no cal dir que cal tenir-ne una especial cura (no està de més portar-ne una fotocòpia guardada en algun altre espai de l'equipatge) en un país on aconseguir-ne un altre pot ser una odissea.

Salut

Cal consultar al nostre centre de salut per tenir les vacunes al dia. En alguns centres de salut recomanen vacunar-se de la grip (com a mesura de prevenció davant dels brots de la grip aviar). Cal portar la medicació que es pren regularment ja que és molt difícil trobar-ne amb el mateix nom comercial (i en xinès!) així com una farmaciola equipada. No està de més vigilar amb els picants sobretot si es viatja en època calorosa i es té l'estómac sensible. El mal d'alçada i cansament són habituals en les zones altes del Tibet.

Es pot optar per una assegurança mèdica des d'aquí que ens cobreixi diferents aspectes generals del viatge (incloent de salut).

Pel que fa a la higiene la Xina és un país amb costums molt peculiars. Escurar-se la gola i escopir constantment és el més normal (fins i tot dins els transports públics) encara que el govern està endegant una campanya de conscienciació, mocar-se amb els dits, que els infants defequin en qualsevol lloc (quan són petits porten uns pantalons amb un forat al cul per facilitar-ho) són altres curiositats encara que, en general, es troba força ordre dins el caos. Capítol apart mereixen els lavabos xinesos, tota una experiència en el viatge. En general podrem trobar lavabos públics en les ciutats i pobles. Això no vol dir que després d'entrar-hi haguéssim preferit utilitzar sistemes més rústics. En el millor dels casos pot ser un espai tancat, amb una forta olor difícil de suportar sense tenir arcades, amb un forat a terra o placa turca, sense aigua corrent ni paper, amb uns separadors a mitja alçada i sense portes on la gent espera el seu torn davant del que miraculosament intenta satisfer les seves necessitats. Tota una experiència de la que no s'ha de privar el viatger si vol sentir-se plenament integrat. En els hotels i establiments per a turistes podem trobar un model més occidentalitzat. A Hong Kong els lavabos estan molt millor condicionats i augmenta el número de tasses de vàter per habitant.

Seguretat

En general no es té sensació d'inseguretat. Cal estar alerta en llocs on hi ha molt trànsit de persones com les estacions de trens o autobusos o en zones molt concretes en la nit de les grans ciutats Malgrat tot sempre s'han de respectar les normes bàsiques de sentit comú. Capítol apart mereix Macau, on vàrem tenir la impressió que una part dels xinesos hi anaven a jugar i a gaudir de la prostitució. És l'únic lloc de la Xina on ens vàrem sentir insegurs a la nit.

Transport

Es poden utilitzar diferents transports per a desplaçar-nos per la Xina, depenent del pressupost, dels dies i les zones a visitar.

Per grans distàncies el tren és un transport força eficaç ja que podem viatjar de nit i estalviar-nos l'hotel al mateix temps que ens desplacem. Hi ha diferents categories de lliteres i seients dins el mateix trajecte així que haurem de triar en funció del nostre pressupost, possibilitats o disponibilitat del trajecte. El més econòmic és el seient dur i el més car la llitera tova. Viatjar en tren és una experiència en si mateix que ens permet el contacte amb la gent i on es produeixen situacions curioses. En el mateix tren trobarem aigua calenta per fer-nos noodles i personal que passa amb un carret amb menjar. Abans d'arribar al destí criden als passatgers que han de baixar i per tant es pot descansar dins la comoditat de les estretes lliteres (atenció els que tenen una alçada considerable o els al·lèrgics al carbó, ja que en alguns la calefacció funcionava amb aquest mineral). En algunes estacions de trens hi ha guixetes especials pels estrangers (això no garanteix entendre-s'hi!) i la sort és que els números en xinès són iguals que a occident i per tant sabrem quan s'anuncia el nostre tren pels grans cartells amb lletres lluminoses que hi ha a l'estació. Hi ha estacions força grans i no s'hi val a despistar-se comprant menjar a les botigues. També cal tenir en compte que al ser un transport molt utilitzat l'embarcament es produeix àgilment i els trens surten molt puntuals (en algunes estacions cal passar l'equipatge per raigs-X). La majoria de ciutats grans tenen més d'una estació de tren i caldrà comprovar des de quina surt el nostre tren.

Una altra opció pels viatges llargs és l'avió ja que hi ha força companyies xineses que ens poden oferir diferents opcions. Ja hem comentat que com més tard es compri el bitllet (dins uns marges i quan no és temporada alta) de més descomptes es gaudeixen. És una bona opció per desplaçaments llargs.

Hi ha autobusos amb lliteres pels llargs trajectes i força autobusos que recorren el voltant dels pobles o l'interior de les ciutats. Alguns minibusos (furgonetes) tenen diferents parades per tot el camí on recullen quanta més gent millor. Sempre seran més econòmics els autobusos de línia que moltes vegades haurem d'anar a buscar a la mateixa carretera.

Amb els taxis ens podem trobar que posi el comptador (el preu per quilòmetre està en una enganxina al vidre) o que calgui pactar el preu amb anterioritat. Són útils per recórrer petites distàncies. Els tuc-tuc són una opció més econòmica i divertida si el fred no apreta.

En algunes ciutats el metro ja funciona i ens pot ser molt bon aliat. Els bitllets es compren a la mateixa estació de metro i el seu funcionament és molt bo, però cal tenir en compte a quina hora surt l'últim de la nit.

La bicicleta és el mitjà de transport per excel·lència a la Xina. No podem marxar sense fer-ne un recorregut.

A Hong Kong, en canvi, trobarem un metro eficient (encara que no econòmic), tramvia i autobusos de dos pisos per fer els trasllats terrestres. També cal comptar amb les línies de ferris que ens poden portar a les diferents illes i el funicular que ens pujarà al Victoria Peak's. Per pagar tots els transports ens pot ser d'utilitat l'Octopus Card, una targeta moneder que podem carregar en diferents terminals (70/100/120 més 50$HK de dipòsit retornables) i de la qual es resta el preu del transport utilitzat amb molta facilitat. Si hi estem uns quants dies surt a compte, ja que ens estalviem portar sempre l'import exacte en cada transport i permet gaudir de descomptes del 5 al 10% en el preu d'aquest.

Allotjament

Podem optar per hotels de diferents categories i albergs. En el cas dels hotels ens podem trobar que no acceptin estrangers (tenen una placa daurada a l'entrada que els acredita com a hotels per viatgers). No és difícil trobar algun lloc per dormir i fins i tot podem fer-ho en algun establiment emblemàtic adequat a tals efectes. Al voltant d'algunes estacions de trens de grans ciutats, com per exemple a Guangzhou, podem trobar persones que ens ofereixen bons preus en hotels de categoria que normalment estan propers encara que una mica amagats. La nostra experiència ens diu que en el cas d'anar a l'hotel sense l'acompanyant no acceptaran el preu que ens han donat (incomprensiblement ja que se n'estalvien la comissió!).

Gastronomia

La cuina de la Xina ve pot ser l'excusa per viatjar-hi. La diversitat cultural, climàtica i geogràfica fa que trobem diferències entre les diferents zones que visitem. Es lleven d'hora i a quarts de dotze ja poden estar dinant. Així sempre tindrem la sensació que mengen contínuament i és veritat que mengen en els seus llocs de treball sense fer cap descans (en algunes ocasions hi dormen i tot). Els agraden molt els dolços, sobretot les fruites caramel·litzades que venen pel carrer, però mai els prendran de postres. La sopa es serveix al final de l'àpat i el te al començament. Depenent d'on mengem el te i l'arròs seran gratuïts.

Descobrir la cuina xinesa és tot un plaer. Els aliments no tenen perquè ser molt picants i la cocció al wok és tot un art que encanta a qualsevol. El plaer de menjar les verdures fresques, els bolets... amb salses lleugerament especiades és indescriptible. Els agraden els ingredients frescos i per tant el marisc o el peix l'exhibeixen viu perquè el triïs abans de consumir-lo. En el cas de la carn també podem trobar aus i altres animals vius en els mercats nocturns. Els fideus i l'arròs no falten mai en un àpat.

El costum de fer hot pots d'origen mongol està força estès. Es tracta d'introduir els ingredients frescos i crus dins una olla bullent (a vegades amb dos tipus diferents de caldos amb diferents espècies i graus de picant) i menjar-los quan estan cuits. Una altra de les especialitats sobretot al Tibet són els momos (pasta bullida o fregida amb diferents ingredients a l'interior) i el te amb mantega de iak.

Trobarem diferents cadenes de supermercats força ben assortides on hi podrem comprar llet en envasos individuals sense necessitat de refrigeració, aigua, galetes, fruita...

Diferència horària

Tota la Xina es regeix pel mateix fus horari. A l'hivern hi ha set hores més que a Catalunya.

Guies

Per anar a la Xina cal portar una guia de referència en la que hi hagi el nom de les ciutats, hotels, carrers... escrits en xinès (i no perdre-la!). Nosaltres hem fet servir la guia China de l'editorial Lonely Planet (en castellà) encara que hi hem trobat algunes dades incorrectes. Tanmateix és imprescindible portar una guia de conversa. Últimament n'han aparegut moltes al mercat. Cal mirar-les bé perquè tinguin una bona organització i sigui fàcil trobar els aspectes que més ens interessen (si més no donar-li un cop d'ull abans de marxar). També és interessant la lectura de:

- La gran muralla. Viaje a través del norte de la China. Altair. Número 18. Juliol-agost de 2002
- Río Mekong. Tibet, China, Tailandia, Myanmar, Laos, Camboya y Vietnam. Altair. Número 35. Maig-juny 2005
- Pandas gigantes. National Geographic. Agost 2006
- El mejor hotel del Himalaya. O també Como sobrevivir cinco años en Lasa. Le Sueur, Alec. Biblioteca Grandes Viajeros (Ed. B)

A la Xina no hi ha oficines de turisme tal i com les entenem a occident. Podem trobar algun servei del CITS (en aeroports, centre de ciutat...) on munten excursions però ens ajudaran poc a resoldre els dubtes que tinguem. Per comprar bitllets de tren o avió igualment es cobraran la comissió que els pertoca. A Macau hi ha un centre d'informació rudimentari a la plaça del Senat on trobarem algun plànol (Macau Tourist Office) i cartells orientatius a Hong Kong (DiscoverHongKong).

A través del cinema també podem reviure els paisatges i cultura d'aquest gran país. A tall d'exemple i per fer-nos una visió global podem veure:

- L'últim emperador, per fer-nos una idea de la Xina més imperial.
- Set anys al Tibet, per a recórrer paisatges dels Himalàies.
- El velo pintado, per a gaudir de la màgia dels rius Yulong i Li.

Patrimonis de la Humanitat

A la Xina hi ha una gran quantitat de llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi a zones on cada dia se'n pot visitar un i a vegades és difícil conèixer el que estem visitant i correm el perill de no valorar el que estem veient. Es pot visitar la web UNESCO World Heritage per a trobar-ne un llistat acurat.

Compres

Cal regatejar en la majoria d'articles que comprem. Si l'adquisició es fa en algun centre per turistes o gran magatzem els preus solen ser fixes, però als mercats el joc del regateig és imprescindible. Podem trobar quantitat d'objectes curiosos i d'altres destinats als turistes (rèpliques dels guerrers de Xi'an, pintures de la Gran Muralla, tasses de te...) i d'altres pel consum intern a l'estil xinès, on el vermell és el color rei. Objectes curiosos de la vida quotidiana són un bon record (cometes, joc del Mah-Jong, ...). També productes alimentaris (pebre, xili, fruits secs, aliments dessecats, te, ànecs envasats...) que ens ajudaran a recordar l'aroma del viatge quan siguem a casa. Els productes d'imitació (roba, rellotges, DVD, Cd's...) es troben amb molta facilitat i a preus assequibles.

^top

 DIARI DE VIATGE A LA XINA IMPERIAL

Dia -1: Prèvia del viatge

En Jordi ja té vacances i hem aprofitat per anar a sopar a un xinès per començar a ambientar-nos. Amb la guia de mandarí sobre la taula l'amo del restaurant ens comença a donar una pila de consells ràpids i desordenats:

- Uan frio que te cagas
- Cha vol dir te i fan arròs.
- Que no viatgem en tren.
- Al lladre se l'apallissa sense compassió.

Amb en Jordi intentem recordar frases en xinès, però no ens sortim. Tenim la guia de conversa sobre la taula. Dominem el "nijao" i el "siasé" que en boca dels xinesos ja sona diferent. Quines aventures ens esperen!!.

^top

Dia 1: Barcelona - Frankfurt - ...

Tot i que el despertador sona a les set del matí fins les vuit no ens movem. Fa molt fred i ha glaçat a fora com a premonició del que ens trobarem. Fem les motxilles i les emboliquem amb plàstic. Deixem la casa a punt i marxem sobre les deu del matí. El pare ja ens espera i la mare s'acomiada de nosaltres. Un cop hem arribat a l'aeroport hem de fer molta cua al mostrador de Lufhtansa, però ens deixen triar el lloc dins l'avió fins a Frankfurt i també el tram fins a Beijing. Fem un petit volt per l'aeroport barceloní i ens mengem les boles de cereals. A les 12:40 entrem a l'avió. A les 13:00 comença a bellugar-se després d'un rotllo en alemany.

En Jordi es mira la guia. No li havíem tret ni el preu perquè hem tingut molt poc temps per mirar-nos res. Ens tenen el dinar a punt? Aquests alemanys ens donen dos minientrepans amb suc de tomàquet i poma (de salami i formatge). Veiem els Alps nevats i el xinès de darrera no treu el nas de la finestra. Arribem a Frankfurt a les 15:00 i recorrem les terminals fent el tafaner fins que ens decidim a menjar alguna cosa. Sortim amb gairebé una hora de retard, a les sis de la tarda. Estem aficionats amb la guia de la Xina i no fem ni cas a les explicacions de la tripulació. Passarem per sobre la Sibèria.... quin fred!! A les 9 del vespre ja ens donen els formularis d'immigració que per sort estan en anglès. Ai, si els hem de traduir del xinès!!

Estem esgotats, però seguim fent opcions de ruta pels dies que ens esperen. Ho volem fer tot!!. Dormim no més de tres hores. Ens despertem a la una i a les dues ja hem esmorzat kartoffen i s'ha fet clar sobre el desert glaçat del Gobi. Fa molt estona que el sobrevolem tot acostant-nos cada vegada més a Beijing. El desert es presenta immens i inabastable amb les sorres marronoses i el relleu canviant fa que ens fixem més en els detalls. Les crestes i forats es veuen marcats pel glaç que ho cobreix tot.

^top

Dia 2: BEIJING

Arribem a Beijing a les 10 del matí. Abans d'aterrar veiem la ciutat des de l'aire: molts blocs de pisos tots iguals i altíssims, fàbriques... tot del mateix color. Passem els controls d'immigració només entregant la documentació. Les bosses triguen en sortir (són les últimes i apareixen quan ja ens temem el pitjor) i marxem a les onze. Agafem l'autobús públic de la línia 2 (16 Y) que ens deixa a Xidan (l'última parada). Durant el camí veiem com els edificis vells es combinen amb les noves construccions de dissenys increïbles. Molt formigó, grans espais, plantes tapades pel fred, molta gent, tot molt gris...

Un cop baixem a la parada ens situem per primera vegada. Agafem el metro de la línia est-oest fins a Fuxingmen on fem transbord a la línia circular en sentit antihorari fins Hepingmen. Hem hagut de comprar els bitllets del metro individualment (3 Y), no hi ha bonus, i una senyora ens l'ha trencat abans d'accedir a la zona de vies.

Localitzem el carrer Nanxinnhuan, però ens endinsem al Hutong i ens perdem. En persegueix un rickshaw però al final trobem el Far East International Youth Hostel tot sols (de poc passem per davant sense veure'l) que ens costa 210 Y per habitació. El noi que ens seguia amb el rickshaw entra per demanar comissió però nosaltres ja teníem la reserva feta des de casa.

A l'hotel són bastant esquerps. És un edifici alt molt a prop del Hutong. L'exterior és bastant decadent, però per dins està força bé. El manager ens acompanya fins l'habitació, però no ens ajuda amb cap bossa, no tenen cap mapa de la zona ni informació al turista (bé, només la dels tours que ofereixen ells). L'habitació és correcte. Demanem aigua calenta per poder fer el te.

Ens organitzem, ens abriguem i marxem. Ja hem perdut prou temps buscant l'hotel i volem visitar alguna cosa de la ciutat abans no es faci fosc. Entrem al banc de Beijing i hi estem 20 minuts per fer les gestions de canvi de moneda. És tot un espectacle, som un espectacle per a ells!! Darrera les finestretes podem veure tots els treballadors que no aixequen el cap de la taula. Hi ha piles enormes de bitllets i es dediquen a anar-los pintant amb un pinzell.

Agafem el metro circular fins Younghegong. Sortim i travessem els amples carrers amb les bicicletes on cal vigilar per no ser atropellat. Trobem l'entrada del Palau del Lama (25 Y) rodejada de botigues d'encens i en comprem. Un cop a dins comprem una salsitxa dolça punxada en un pal i comencem la visita dels diferents patis i edificis del conjunt. A l'entrada ens han donat un mini-CD com en els temples del Tibet. Fem ofrenes d'encens als diferents budes tot fixant-nos com ho fan els locals. Comença a fer molt fred i acabem la visita després de veure el gran buda que està inscrit al llibre dels rècords.

Tornem al metro i anem a la plaça Tiananmen on no sabem ni on som. Trobem un noi amb molta xerrera i ganes de practicar l'anglès (no sap amb qui ha anat a parar!!) que ens acaba explicant una història dels pintors de cal·ligrafia i les exhibicions. No li fem gaire cas i en canvi sí que ens n'anem a veure el ritual de la plegada de la bandera que es fa cada capvespre i al matí. Ens posem tota la roba que portem. Quin fred!! Després de passejar encara més, tot i que fa estona que no ens toca el sol, trobem un marcador que compte els dies que falten pels Jocs Olímpics de Beijing. Busquem un lloc per sopar i tot intentant trobar un lloc de la guia una noia ens acaba acompanyant a un restaurant on hi ha una carta amb molt poques coses en anglès, però amb preus per estrangers. No mengem gaire bé: arròs youshuo, verdures i dumplings. Tornem caminant a l'hotel. Ens n'anem a dormir a les nou del vespre.

^top

Dia 3: BEIJING

Ens llevem més tard del que volem. El despertador sona a les sis del matí, però aconseguim començar-nos a moure a les vuit. Ahir vàrem caminar molt i ho notem!. Ens dutxem, ens organitzem, esmorzem a l'hotel i preparem el dia. Després anem a la visitar la Ciutat Prohibida a través del Hutong, que resulta molt interessant, tot i que comença a nevar i segueix fent molt fred. Busquem un teatre que recomana la guia, però acabem entrant en un hotel perquè ens ajudin amb les adreces (la majoria de carrers no tenen cap indicador, ni tan sols en xinès). Ens acaben dient que està tancat.

Passem per la plaça Tiananmen i el mausoleu de Mao Zedong on hi ha molta cua. La gent corre perquè a les onze el tanquen i abans han d'anar a la caseta de l'altra banda del carrer a deixar totes les bosses. Entrem a la Ciutat Prohibida (50 Y), Patrimoni de la Humanitat des de 1987, a les onze del matí i estem visitant-la fins dos quarts de quatre. No sortim fins fer els tres recorreguts proposats a través de l'autoguia que hem llogat i que ens ho explica tot amb detall: a su delecha velan...

Fa molt fred, encara que ha deixat de nevar. El dia és molt gris... quina rebuda que ens fa Beijing!! Quan sortim caminem molta estona buscant un restaurant, però finalment veiem un lloc amb molta gent on mengem noodles picants de carn i pollastre i ens hi afegim.

Fosqueja quan acabem i s'està instal·lant el mercat nocturn de Doughment, que resulta curiós i interessant amb tot tipus d'aliments crus i cuinats, per fer a la planxa... peix, carn, verdures, dolços, anques de granota, serp amb o sense pell, cavallets de mar, escorpins, centpeus... Acabem de menjar i no ens animem a tastar res novedós, però veiem com un noi es menja un pinxo d'escorpins.

Anem caminant fins la plaça Tiananmen per entrar en uns jardins del costat de la Ciutat Prohibida, però ja és fosc, no estan il·luminats i després que unes noies raptin en Jordi per fer-se una foto ens n'anem a l'estació de trens de l'est amb el metro que ens deixa al davant. Passem l'arc metàl·lic de l'entrada amb una cua de gent amb tot de farcells. És un edifici immens, hi ha moltíssima gent per tot arreu i sales d'espera enormes on tothom menja, dorm, xerra... No trobem el servei de venda de tiquets per a estrangers tot i que anem a diferents seccions i seguim els cartells. Quan ens sembla que l'hem trobat no ens acaben d'atendre i al final acabem a la guixeta 26 de l'exterior on una noia el xapurreja. Ens dóna la informació d'horaris i destinacions que volem, però no ens acabem de decidir.

Òpera xinesa
Òpera xinesa

A la sortida de l'estació aprofitem que estem a prop d'un teatre i entrem a preguntar si hi ha alguna representació d'òpera xinesa. Falten cinc minuts perquè en comenci una, a les 19:30, i comprem unes entrades força econòmiques (50 Y) al segon pis que té molt bones vistes. És un teatre molt senzill, però ens ho passem molt bé veient l'òpera i estem força calentons. Ens quedem a les tres parts, tot i que pensem que la primera era la destinada a turistes (que estan al pis d'abaix entaulats). En total estem tres hores sentint cridar als personatges, veient acrobàcies variades, aplaudint quan s'encenen les llums i llegint en xinès. Al final ens ve una passió de son que superem amb glopets d'aigua.

Sortim a les 10:30 del vespre i anem a buscar el metro fins a Hepingmen i caminem fins l'hotel fent el comentari de l'obra i alguna imitació barroera. Hi ha poca il·luminació, però cap sensació d'inseguretat. Volem sopar a l'hotel, però tot i que no són les dotze ja estan recollint i no ens donen res. Sortim al carrer a buscar fruita a les parades que estan obertes dia i nit i sopem a l'habitació mirant la tele xina: dues pomes, dues taronges, dues mandarines i dos plàtans. Al final anem a dormir a l'una de la matinada.

^top

Dia 4: BEIJING

Ens hem llevat a les 6:30 i després de fer les motxilles, dutxar-nos i esmorzar (amb momos inclosos, perquè som els primers del dia) anem a buscar l'autobús per a visitar la muralla xinesa. Hem deixat la motxilla a l'hotel (en una habitació d'emmagatzematge) i caminem fins trobar la companyia Beijing Sightseeing (140 Y amb entrades incloses). Són les nou del matí i ja veiem com marxa l'autobús quan entrem a l'edifici, però el paren per nosaltres i alguna persona més que encara s'afegeix ocupant els únics seients lliures que queden. Anem als últims seients del darrera, al costat d'un senyor xinès que no para quiet en cap moment i d'una parella d'estrangers una mica acagallonats. La resta són xinesos i la guia també és xinesa, sense ni idea de cap més idioma. En munten una de grossa abans de marxar perquè falta un dels tiquets que resulta que el té l'espavilat del nostre costat. Anem com sardines i sortim mitja hora tard entre comptes i recomptes.

Primer anirem a unes tombes, a dinar i a la muralla per la tarda. El del costat és un cul inquiet, però el del davant ens tradueix alguna cosa del que diu la noia que no calla en tot el camí. Se'ns ha posat la veu de la noia dins el cervell. Sembla que calla, però és per agafar aire! Ens mig adormim com a defensa del timbre de veu de la guia i el xinès del costat ens desperta dient que no ens podem adormir en un cementiri. Ja hem entrat dins la zona de la tomba de la dinastia Ming i tothom ha intentat veure les arcades de la porta a través dels vidres entelats de l'autobús.

En arribar a les tombes fem la visita al palau subterrani en una hora. Veiem l'estil sobri de les tombes Ming (Patrimoni de la Humanitat des del 2000) i tot el que l'envolta. Tot i que preguntem per l'avinguda d'estàtues que sabem que hi ha a prop ens diuen que són molt lluny i no hi anirem. El matí ja està planificat. A les dotze del migdia dinem i ens serveixen deu plats a cada taula: tofu, coliflor, arròs, api, pollastre amb verdures, sopa, te per beure, fideus de gelatina, peix... En mitja hora ens ho hem de menjar tot i com resulta evident no hi ha gaire temps per a converses. Ens porten a la visita d'una fàbrica de jade i ens enfadem una mica perquè amb aquest temps podríem haver anat a veure l'avinguda d'estàtues que està a set quilòmetres. Coses de les excursions organitzades!.

Marxem de camí a la Gran Muralla xinesa (Patrimoni de la Humanitat des de 1987) que comença a aparèixer tot resseguint les altes muntanyes pelades. Tenim dues hores per recórrer les pujades i baixades de la muralla. No fa molt fred, però està molt encalitjat i no es pot veure gaire bé. Ens ho passem bé recorrent-la i fent broma amb els xinesos. També hi ha l'opció d'agafar un telefèric perquè et puguin a dalt de tot o de baixar amb una muntanya russa. Al Jordi l'animen quan comença a pujar escales corrent. Són ben estranys aquests xinesos!!.

Tornem a Beijing a les 18:30, després de trobar retenció a l'entrada i anem caminant fins trobar el restaurant Xiao's Wang on mengem un ànec lacat amb cogombre i tortites en un ambient amb tren inclòs. És molt bo, encara que una mica greixós i ens ho mengem tot, tot i tot. Tornem amb taxi a l'hotel (és el primer que agafem) i recollim els bitllets de tren que hem encarregat al matí (139 Y el bitllet), les motxilles que ens tenen guardades, anem al lavabo i comprem fruita abans d'agafar un altre taxi que ens porti a l'estació de Beijing Nord (nova i monumental, però sense tant encant com la del centre) on esperem a la sala número 4 el tren 205N de les 23:29 que arribarà a Datong a les 7 del matí. Ens esperem enmig de la gent mirant una pantalla enorme amb anuncis mig en xinès i mig en anglès que reflecteixen una vida gens en acord amb el que veiem al nostre voltant. Sembla que el tren va amb retard, no ens criden, o no els entenem, i tenim temps de veure com netegen els passadissos i al mateix moment torna a ser tot brut de restes de menjar.

Hi ha molt cua on es suposa que embarquem i en un moment donat obren les portes i tothom entra ràpidament. En qüestió de minuts ja estem al costat del tren immens i la gent corre per trobar el seu vagó. A cada porta hi ha una revisora que ràpidament ens canvia el bitllet per una tarja. Gairebé no hem ni pujat i ja estem en marxa. Estem en el vagó 9 llitera 17 i 19. Ja hi ha uns xinesos que s'han posat amples. A ells els toca la llitera de dalt que és més econòmica. Nosaltres posem les bosses sota la llitera de baix i ens quedem mirant-nos en aquest espai minúscul. Es tanca la porta, encara que el llum no, però els xinesos ja s'han despullat quedant-se amb leotards. Ens bevem la llet que hem comprat abans i quedem adormits amb el balanceig del tren que de silenciós no en té gaire. Tot el vagó ja està en silenci des de fa estona. El tren que ha començat a moure's a poc a poc va agafant velocitat conforme ens allunyem de Beijing.

^top

Dia 5: DATONG

Ens desperta la revisora encenent els llums i demanant les targes d'embarcament a 2/4 de 7. Ens anem desvetllant. Anem al lavabo que és un forat que va a parar a la via i sortim encara fosc a Datong, on hi ha una riuada de gent i on tothom baixa del tren molt ràpidament. De seguida ens venen a preguntar si necessitem els serveis del CITS ja que ens poden oferir excursions per anar a veure les coves... Hi ha dues noies i un noi i sentim com parlen espanyol. Al final acabem encarregant els bitllets de tren per al vespre a Pingyao (160 Y el bitllet), la reserva dels de Xi'an per recollir-la a un hotel de Pingyao i l'excursió a les coves (100 Y per persona). Parlem amb els espanyols que també han agafat la mateixa excursió que nosaltres. Deixem les bosses i anem a esmorzar ja que fins les 9 del matí no ens vindrà a buscar la guia. Sortim de l'estació a una plaça immensa gairebé buida. Els rickshaws estan a punt per a portar-nos on vulguem, però caminem una estona fins trobar un fast food xinès on mengem mig pollastre amb espècies, molts noodles i suc de taronja on encara hi ha els polvos per dissoldre.

Monestir penjant
Monestir penjant

A les nou es presenta la guia que serà només per a nosaltres. El grup el formem cinc persones i durant el camí podem veure moltes fàbriques d'energia tèrmica. Datong és una població minera que abasteix d'electricitat tota la província de Beijing. Hi ha una boira marronosa degut a la contaminació. Xerrem força amb els espanyols que resulten ser estudiants de japonès que s'han agafat unes minivacances. Es diuen Ruth, Rosa i Alex i són molt trempats i divertits. Ens ho passem molt bé!.

Comencem la visita al Monestir Penjant, espectacular i molt glaçat (55 Y). El riu està tot congelat i podem gaudir d'aquesta meravella, construïda fa més de mil quatre-cents anys aprofitant es forats d'una muntanya, pràcticament sols. Tots els llocs per a turistes estan tancats. Dinem allà mateix per molt poc: arròs, dos tipus de carn, espinacs i sopa de tomàquet (la sopa es serveix i menja com a últim plat).

Continuem (mig adormits) el camí fins les coves de Yungang (Patrimoni de la Humanitat des del 2001) que ens meravellen (60 Y). Resulta ser una visita fabulosa amb centenars de coves de totes les mides amb escultures de budes en diferents posicions. En algunes es conserva tota la pintura i és espectacular.

Un cop a Datong anem en tuk-tuk (2 Y) fins al mur dels dragons (10 Y) després d'una conversa sobre la caocitat o no de la conducció xinesa. Ens ho passem realment bé dalt d'aquests trastos amb rodes que ens deixen davant del mur quan gairebé ja fosqueja. Entrem i resulta ser pràcticament igual que el de la Ciutat Prohibida. Pels xinesos aquests murs, dels quals no n'hi ha gaires a la Xina, tenen una importància cabdal ja que hi ha representats l'animal més sagrat nou vegades. Ja es fa fosc, són les cinc, i anem caminant fins un temple a través d'un carrer ple d'anuncis il·luminats de publicitat i menjar ambulant.

Trobem el temple tancat i seguim passejant (el perill és posar el peu on no toca) fins trobar un restaurant recomanat per la guia com el millor de la comarca. Tenim sort i trobem una taula lliure al Yonghe Dajiudian. Està molt ple i es respira un ambient de festa. Hi ha diferents grups amb grans quantitats de menjar sobre la taula, fent brindis per tot i fotografies. Aviat ens inclouen en les seves demandes i acabem fotografiats enmig de nois i noies amb gesticulacions una mica estranyes. Fem tornar boges a les noies del restaurant que ens protegeixen les jaquetes amb unes fundes ja que tota l'estona ens estem movent i agafant coses. Som un espectacle!! Demanem i resulta ser un sopar excel·lent: xai, porc agredolç, sopa de tomàquet i truita, pa que ens porten de postres, coliflor, tofu, noodles, te i cervesa. Només paguem 106 Y entre tots i ens venen ganes de tornar començar a menjar!!.

Sortint caminem un tros fins que veiem que se'ns farà tard i agafem un taxi (6 Y). Els companys tornen a Beijing perquè el dia 2 de gener han de tornar a ser al Japó i el seu tren surt abans que el nostre. Ens acomiadem sortint del taxi. Nosaltres ens n'anem a comprar llet i acabem comprant un batut i pagant més del que toca. Ens esperem a la sala VIP amb sofàs de pell i la televisió a un volum infernal amb cançons i varietés. El nostre tren és el 2463 que surt a les 22:58. Tenim la llitera 3 i 4 del vagó 7.

^top

Dia 6: PINGYAO

Avui és l'últim dia de l'any i ens desperten d'hora posant-nos música (al principi està bé) i propaganda política (horrorosa!!). Vaig al lavabo i veig el paisatge ben blanc. Aviat arribarem a Pingyao (Patrimoni de la Humanitat des de 1997) i estarà nevat!.

Quan arribem a l'estació ja és clar, tres quarts de vuit, i hi ha noies que treuen la neu amb una escombreta de vímet. Ha fet una bona empolsinada aquesta nit i la neu sembla lleugera empesa per les escombres. Diem adéu al llarg tren que ens ha portat. Avancem per l'estació i sortim amb el mapa del poble per a buscar un taxi que ens porti al centre de la població, on deixarem les bosses i recollirem els bitllets de tren per anar a Xi'an al vespre (140 Y per bitllet).

Temple de Shuanglin
Temple de Shuanglin

Sorpresa!!. Així se'ns queda la cara quan veiem que en un paper vermell hi ha escrit Jordi. Ens estan esperant!! Pugem a un cotxe nou de trinca on dos xinesos ens obren la porta, ens ajuden amb les bosses i ens porten a la porta del Tian Yuan Kui Guesthouse. El paisatge és preciós. Aviat ens hem endinsat dins les muralles del poble i tots els carrers semblen trets d'una pel·lícula antiga. Les cases són totes de pedra fosca i de tant en tant hi ha un temple o una arcada sobre el carrer blanc de neu. No hi ha pràcticament ningú al carrer.

Esmorzem una mica l'hostal on sí que hi ha un grup de turistes que marxa. És una antiga casa restaurada amb un pati interior, molta fusta treballada... i un tracte excel·lent. Mengem ous, cake de maduixa, torrades, cafè i llet. Al lavabo hi ha una dutxa.

Ens llencem al carrer on comença a nevar. Visitem la Torre de la Campana (5 Y) que ofereix vistes blanques de tota la ciutat antiga. Comprem el tiquet per a poder visitar les cases de la dinastia Ming (120 Y per persona). Cada casa que visites queda marcada en el bitllet. Entrem a moltes i cada una té el seu estil encara que conserven les formes, la distribució i un pati intern que fa d'eix central. Ens n'anem fins el temple de Shuanglin (Patrimoni de la Humanitat) amb un tuk-tuk on quedem glaçats pel camí i el visitem sols (25 Y) admirant les grans figures d'argila amb secció de tortures incloses.

Dinem al mateix hostal porc agredolç i sopes (29 Y). Ens deixen carregar la bateria de la càmera i es mostren molt atents.

Continuem passejant tot i la mandra que ens fa sortir al fred fins que es fa fosc, comença a glaçar la neu mig fosa del terra i les relliscades són habituals. Descobrim molts temples pràcticament sols i també la vida de la gent al carrer més enllà dels que venen records. Prenem una xocolata calenta i un te de gessamí tot consultant vols a internet. No tenim temps d'agafar-los, tot i que sí que ens interessen els preus, així que n'apuntem els horaris i els descomptes. Truquem a l'hotel Shangde Binguan de Xi'an que ens esperaran a l'estació (188 Y l'habitació).

Tot és a ritme frenètic. Ens porta un tuk-tuk a l'estació. Ens venen a acomiadar els empleats i l'amo i ens regalen refrescos. No entenem res!. Embarquem en llitera tova al vagó 3. Tenim la 6 i la 7. El vagó és col·lectiu, sense portes, amb tothom xerrant i menjant al passadís. On ens hem ficat? Trobem la nostra llitera. Som el centre d'atenció. Ens quedem mirant-nos l'un a l'altre i ja que hem fet fora del nostre llit (són les d'abaix) a un noi el convidem a seure i fer-la petar. Resulta ser molt simpàtic i sap alguna paraula d'anglès. En Jordi agafa el manual de xinès i intentem establir alguna conversa. El de la llitera de dalt li diu coses perquè ens pregunti i riuen molt. Es diu Wang Peng. Ens acaben preguntant l'edat, si ballarem per ell, qui sóc jo... Al passadís tot són xerreres i menjar. El terra està ple de peles de fruita, pots de noodles buits... Les revisores passen venent i netejant. No hi ha escombraries enlloc.

A les deu de la nit tanquen el llum. Veiem que les revisores estan carregant les estufes de carbó que alimenten la calefacció. Quedarem mig ofegats perquè notem l'aire molt carregat. No hi ha cap porta en tot el vagó. Ens posem el buf al nas per intentar filtrar l'aire. Durant la nit hi ha diverses parades i ens despertem al matí amb veïns diferents i un polsim negre sobre la cara tot i que hem dormit molt bé.

^top

Dia 7: XI'AN

Bon any nou!! Encara és fosc quan ens afegim a la mirada de la gent de Xi'an. Ens esperen a la porta amb un cartell amb JORBI ben gran i ens acompanya una noia molt poc abrigada fins dues cantonades després de l'estació que és on està l'hotel. Són les 6:40, però la ciutat ja és ben desperta. Només baixar del tren ja ens han ofert diferents hotels.

Arribem a l'habitació, que podem ocupar de seguida, i ens dutxem. Estem molt cansats i hem de prendre decisions. Sabem els vols que ens interessen, però els hem de fer entendre als de l'hotel el nombre de vols, el preu... i no tenim diners fins que no obri el banc. Al final ho solucionem tot en l'hotel mateix: el preu dels avions és el mateix sense comissió, el canvi és millor que en altres llocs i ens apuntem a l'excursió per a visitar els guerrers de Xi'an que surt a les nou del matí (215 Y amb les entrades incloses).

Juntament amb altres turistes de l'hotel sortim puntualment. Fem una parada que ens serveix per anar a buscar llet i alguna cosa per esmorzar mentre esperem gent que ve d'un altre hotel. Primer visitem el museu Lipton, on hi ha peces trobades a les excavacions dels guerrers i unes estàtues de lleons xinesos als que se'ls ha de tocar diferents parts del cos segons el desig que demanis. Nosaltres, per si de cas, els toquem per tot arreu!!. Després visitem les piscines de Huaping, on veiem un jardí xinès entre piscines d'aigües termals on els emperadors venien a banyar-se amb les concubines. Ens rentem les mans en aigua termal i coneixem un dels quatre camperols que van fer la troballa dels guerrers cavant un pou d'aigua. Tota una experiència!.

Abans de visitar els guerrers passegem sobre la muntanya de la tomba de l'emperador Qin Shi Huang (Patrimoni de la Humanitat). Els guerrers només són una part de la seva tomba que ocupa molt quilòmetres i on actualment es van fent altres troballes. Pugem dalt de tot, però hi ha molta calitja i tampoc ens sabem orientar gaire bé.

Dinem patates amb sucre, arròs, pa xinès i costelles agredolces (7 Y), que no sabem de quin animal són!. Visitem la zona dels guerrers de terracota (Patrimoni de la Humanitat). Hi ha diferents edificis i primer fem un recorregut pel dedicat al museu, on ja podem veure les primeres figures que ens sorprenen perquè mantenen una part de les pintures originals. Després visitem la nau central que es va construir sobre la troballa i on es poden veure els guerrers recuperats i en filera perfecte i els treballs actuals de reconstrucció així com l'estat en el que es troben moltes figures xafades pel pes de la terra al cedir la coberta de fusta que els protegia. També visitem una segona nau amb una part destinada als rituals abans del combat i una tercera nau immensa on es troba la cavalleria.

Arribem passades les set del vespre a l'hotel i tot i que estem cansats volem anar a sopar i sortim pels carrers foscos de voltant de l'hotel. Agafem un taxi que ens apropa a la torre de la campana, on gaudim de l'espectacle de l'ambient dels carrers amb tota la seva il·luminació, el menjar a l'aire lliure, els infants a la plaça enlairant cometes, el mercat del barri musulmà i les Torres de la Campana i el Tambor il·luminades. Acabem menjant en un fast food xinès, on ens posem les botes tastant tot el que podem: sopa agredolça d'arròs i llegums, verdures desconegudes, bolets amb ceba, magdalena de pa i blat de moro, postres picants, rotllos de carn, arròs negre, dàtils, boles inflades dolces... Arribem desfets i molt tips a l'hotel.

^top

Dia 8: XI'AN - YANGSHUO

Ens llevem a un quart de 10. No és aquesta la idea que tenim, però hem de descansar en un moment o altre. Un cop fetes les motxilles sortim al carrer i anem a la parada d'autobusos per a veure on l'agafarem per anar a l'aeroport. Les motxilles les hem deixat a l'hotel que ens fan pagar un tant i tampoc es responsabilitzen d'elles, però és l'única opció que tenim. És molt fàcil trobar la parada d'aquest autobús, en part perquè la gerent d'un altre hotel quan passem pel davant ens crida i ens ho explica. És un hotel que en l'anterior guia sortia a la Lonely Planet i en aquesta edició nova no. Ens dóna totes les facilitats.

Agafem un taxi (8 Y) que ens deixa a l'inici del barri musulmà en direcció a la Torre del Tambor que era més maca de nit. Ens passem el matí fent compres i mirant molt: te i tasses de te, culleres xineses, gorros, guants, un rellotge... Passem per l'animat barri musulmà on hi ha moltes parades de menjar cru i cuit. Els cartells estan en xinès i àrab i les dones porten una espècie de barret i mocador al cap.

El temps de visita se'ns fa curt i com que hem d'anar a buscar diners al banc de Xina acabem perdent l'autobús de les dues que surt puntual. No ens esverem i traiem diners del caixer (mentre veiem com es barallen uns senyor i un guarda al banc) i anem a buscar les bosses que carreguem a l'autobús (on un taxi també ens vol portar) mentre nosaltres mengem dues tasses d'arròs, ceba tendre amb carn i api amb carn. A les tres puntual marxa l'autobús ben ple cap l'aeroport (25 Y) i hi arribem a les 15:40. És modern i gran i no tenim cap problema per fer l'embarcament a les 16:40 en un vol de la Hainan Airlines cap a Guilin (530 Y). Pel camí decidirem què fem un cop allà. Tenim turbulències durant el camí i tot està cobert de núvols. Hem marxat a les 17:15 en un A319 nou.

Arribem a Guilin abans de les set del vespre. Parlem amb una noia de Terrassa que espera per recollir l'equipatge i que va acompanyada d'uns altres catalans en un viatge organitzat. Són els primers que trobem!! Les bosses surten les primeres, però en sortir de l'aeroport veiem un centre d'informació i ens aturem per preguntar per l'allotjament a Yangshuo. La noia només ens vol vendre allotjament a Guilin i creuers megacars fins a Yangshuo. Quan ens veu tan convençuts no ens ajuda i per la seva culpa perdem l'autobús que va al poble.

Hem d'esperar més de 20 minuts a que torni a arribar un altre avió a l'aeroport perquè s'ompli l'autobús. L'autobús ens deixa prop de l'estació de trens que és on hem d'anar a buscar l'altre autobús cap a Yangshuo ja que hem decidit no quedar-nos a dormir a Guilin. És un autobús gran que està a punt de marxar (10 Y) i on queden tres places. Acaben ocupant el passadís amb unes banquetes mentre nosaltres hem pogut seure al final de tot. Al meu costat hi ha un israelià que ensenya anglès i que xaporreja el xinès. Quan arribem a Yangshuo trobem que l'estació d'autobusos està molt a prop dels carrers més cèntrics i com que hi ha molt ambient i està molt il·luminat ens endinsem per veure si trobem lloc per dormir. No fa fred i tothom està de marxa. Les cares de la gent són diferents, el jovent va en moto i estan de festa tot i ser més de les deu de la nit... Estem al·lucinant!!.

Passegem pel concorregut i cèntric carrer i entrem al Youth Hostel per preguntar preu. Ens deixen l'habitació doble per 80 Y i després de veure-la acceptem per quedar-nos-hi dues nits. És molt senzilla, però té lavabo i un balcó que està en ple carrer principal sobre els sorollosos bars. La tarifa normal és de 220 Y, però com que es comença a buidar l'hotel ens ho han deixat més econòmic. Anem a fer un volt i arribem fins el riu. Entrem en un dels animats bars amb música en directe sota petició on una pila de xinesos joves canten cançons, veuen i mengen crispetes per 30 Y. Ens hi quedem una estona, però tot és bastant inaguantable i la gana fa que marxem al cap de poc. Entrem en un lloc on encara hi ha gent menjant passades les onze de la nit i on pots escollir peix gat, tortugues, mico, serp... encara que ens conformem amb porc agredolç i noodles amb planta de l'ou (amb flors incloses). A dos quarts d'una arribem a l'hotel i encara continua la festa al carrer fins tard.

^top

Dia 9: YANGSHUO - XINGPING - YANGSHUO

No ens llevem molt d'hora, però a les deu ja agafem l'autobús (5'5 Y) que va a Xingping, a on arribem al cap d'una hora. Pel camí veiem diferents pobles, tot i que les muntanyes sempre presents queden una mica amagades per la boira. Arribem a la parada d'autobusos de l'animat poble de Xingping (on hi ha mercat) i ja ens hi esperen noies que ens ofereixen viatges en vaixell pel riu Li. Som els únics viatgers que hi ha i no tenen res més a fer que seguir-nos i oferir-nos els serveis. El preu d'entrada és de 80 Y cada un però els diem que no tot caminant, fent fotos... sense fer-los gaire cas, però cap a la direcció que ens porten ja que des de la parada no es veu el riu.

No hi ha estrangers, però el mercat fa que hi hagi molt moviment. Continuem caminant fins passar un embarcador on totes les barques estan parades, paradetes amb peixets acabats de fregir, un pescador amb cormorà amb el que ens fem una foto... i la imatge impresa en el revers dels bitllets de 20 Y del país. Al final tanquem el preu en 30 Y i esperem una estona al lloc dels venedors dels peixets fins que arriba un tuc-tuc amb una parella de xinesos i els cinc ens hi embotim anant d'un cantó a l'altre i amb la sensació que es desmuntarà en qualsevol moment amb les pedres del camí. La noia va gestionant l'operació amb els xinesos que en un moment donat no estan gaire contents. El camí és increïble entre pujades, pedres i fang fins arribar a una platja on hi ha uns homes reunits i arriba una barqueta. Pugem dalt i ens descobreixen el sostre. Diem que pagarem quan tornem.

Pel riu Li
Pel riu Li

Comencem el recorregut pel riu Li que és fabulós perquè mirem on mirem hi ha formacions muntanyoses de totes formes recobertes de vegetació exuberant. Veiem molt bambú al costat del riu i les aigües transparents reflecteixen el paisatge. Ens fem fotos amb la parella de xinesos que no saben anglès, però que riuen molt i estan encantats de compartir l'experiència amb uns estrangers. Trobem molts macro vaixells que van tots junts i abarrotats de gent. Anem molt tranquils, parem en una illa enmig del riu on hi ha unes senyores que poleixen les pedres a mà per fer-ne penjolls en forma de peixets.

Tornem a Xingping i fem un volt pel mercat on hi ha molta canya de sucre, un porquet embotit en un cistell, carbó en cistelles de vímet, pinzells... Tornem a Yangshuo, on després de dinar ens esperen unes bicicletes per a recórrer els camps d'arròs i fer un petit ràfting particular pel riu Yulong que competeix en bellesa amb el riu Li (60 Y). L'excursió en bicicleta (noves i molt xules) la fem seguint una moto i a tota marxa travessant camps d'arròs i resseguint les muntanyes del voltant de la població. Quan arribem al riu els conductors de barques estan descansant i el noi de la motocicleta també ens porta riu avall (amb les bicicletes carregades a la barca de bambú). Travessem dos minicascades on ens quedem mig encallats en una i tornem a desfer el camí cap a Yangshuo sols. Hi ha un moment on no estem gaire segurs de la direcció a seguir ja que anem per la carretera principal però un noi amb moto vol practicar l'anglès i va una estona al nostre costat. Portem un bon ritme perquè fosqueja i no sabem quanta estona tenim de camí.

Arribant aprofitem que tenim les bicicletes i, tot i que ja és fosc, anem al mercat nocturn de menjar on hi ha de tot i on cadascú pot triar el menjar perquè li preparin al moment. Estem molta estona veient com cuina un senyor que ho fa de meravella i decidim tornar per sopar més tard. Tornem les bicicletes i anem passejant al mercat. Pel camí entrem a una pastisseria on comprem l'esmorzar per l'endemà. Quan arribem al mercat sopem a l'aire lliure entre xinesos i mengem de meravella: arròs amb ou, mongetes amb bacon, pomes caramel·litzades... Hi ha molts clients que mengen un hot pot (cassola bullint on cadascú posa els ingredients crus fins que els té al seu gust: verdures, fideus...) Ens estem molta estona mirant com cuinen els aliments: verdures, bolets, peix viu, rata, serp... Anem a dormir força tard.

^top

Dia 10: YANGSHUO - GUILIN - LONGSHENG - PING'AN

A les nou del matí sortim del Youth Hostel sense dir-los que tenen una rata enorme a l'habitació que se'ns ha menjat mig esmorzar (total, la farien servir per a fer el dinar!).

El vespre abans ja vàrem notar que no hi havia pràcticament ningú al poble però avui estem sols pel carrer. Agafem l'autobús cap a Guilin (10 Y), a on arribem abans de les onze. Ens hem decidit per intentar arribar a Ping'an, però ens espera un bon camí d'autobusos. A la mateixa parada de Guilin ens pregunten si anem a Longsheng i ens acompanyen a una altra parada d'autobusos (25 Y) on hem d'esperar una mica sota la fina pluja. Pel camí fem benzina i sembla que no arribem mai. Pel camí estem a punt de quedar com croquetes entre dos autobusos i veiem que el conductor no les té totes. No obstant el paisatge és molt bonic amb pobles típics, bancals d'arròs... En el camí hi ha forces corbes, traquetejos i pujades. L'hem agafat a les 11:45 i un cop hem arribat a Longsheng hem hagut d'esperar fins les 3 de la tarda per anar a les terrasses d'arròs. Tenim el temps just per dinar alguna cosa en un local casolà que ens ofereix arròs i verdures amb cansalada molt bones compartint taula amb la gent del poble.

La carretera a Ping'an s'enfila i estreny cada vegada més. Al darrera tenim tres homes i una dona que no paren de xerrar. Al costat hi ha el que ha dinat amb nosaltres que ens ofereix allotjament. Arribem a dos quarts de cinc de la tarda i quan baixem ens estan esperant les dones del poble que s'ofereixen per portar-nos la motxilla. S'ha de pagar una entrada per a visitar la zona de les terrasses d'arròs de Longji (50 Y) i després hi ha quinze minuts de pujada fins el poble. La primera casa és la del senyor que puja una bombona de butà i ens obre la casa perquè ens hi puguem allotjar (30 Y l'habitació). L'estructura és la típica del poble tota feta de fusta i sense cap clau. És molt acollidora.

Anem a visitar el poble, tot i que està cobert d'una fina boira que a vegades no ens deixa veure més de dos metres enllà. Localitzem el camí indicat a les terrasses i descobrim que tot el poble està en obres construint noves cases per a l'època dels turistes. Comencem a veure algunes terrasses un cop deixem enrere les últimes cases (sempre cal pujar amunt) i ens creuem amb uns camperols que tornen de treballar. Després d'arribar al mirador nº 1 continuem fins el 2 tot i no veure gaire cosa. L'arròs està tallat i comencen a preparar els camps per una nova collita. Les terrasses tenen formes arrodonides i estan embassades. Sobre l'aigua hi ha algues de colors violacis que formen un contrast curiós amb la boira. Enmig del camí trobem làpides de pedres amb inscripcions xineses. De cop i volta comença a bufar el vent i veiem com s'aixeca la boira. No ens podem creure l'espectacle que es presenta al nostre voltant. Centenars de terrasses, tant com ens allarga la vista, amb formes impossibles, aprofitant la muntanya i el poble enmig de la vall. Tenim unes vistes fantàstiques tot i que comença a fosquejar i ens entretenim més del compte admirant el paisatge. Així, doncs, acabem amb els frontals posats i el temps just per trobar el camí de tornada al poble on tampoc hi ha llum pels carrers i l'única pista que tenim de la casa és que és la última del poble. Se'ns fa difícil reconèixer llocs amb la foscor. Dubtem un parell de vegades, però finalment reconeixem el camí mig construït que porta a la casa i després d'assegurar-nos on és anem a sopar un hot pot on hi posem espinacs, carn de vedella, pollastre i porc, bolets, fideus, tofu fermentat, gingebre, oli, sal i picant. Ens ho mengem tot!!.

Anem a dormir a les nou de la nit. Els amos de la casa ens estan esperant i un cop arribem ells també van al llit. Decidim ficar-nos mig vestits, amb gorro i dues vànoves al llit. Quin fred que fa!! Ens Jordi ha fet un invent amb un cartró d'unes xocolatines perquè no fessin tan soroll els vidres per on s'escola un aire glaçat. Quan el trobi se'n recordarà de nosaltres perquè el vàrem convidar a menjar-ne a l'autobús.

^top

Dia 11: PING'AN - GUILIN

Ens hem llevat a les 8 quan tot el poble ja està treballant. El material de construcció el pugen amb balances a coll ja que l'accés final és d'escales. Les cases són molt curioses perquè són més amples al primer i segon pis que a la base. Quan tenen l'estructura feta fan la teulada i així els permet treballar sense mullar-se en una zona on cada dia fa un raig.

Agafem el mateix autobús que el dia anterior i sortim a les 9:12 tot esperant a una noia del poble. Podem veure un cartell del govern xinès on explica el projecte de connexió de les terrasses d'arròs amb altres pobles a través de vials per a cotxes i per a vianants: Guang xi long ji jeng jing ming shang qu zang ti gi ming 2004-2020 és el nom d'aquesta obra que destruirà aquest entorn rural.

A les deu del matí i enmig de la carretera canviem d'autobús i agafem el que va a Guilin (16 Y) per no haver de fer un tram dues vegades. Arribem a l'estació d'autobusos una mica abans de les dotze del migdia i anem a buscar un hotel. El primer que entrem no volen saber res de nosaltres i una senyora pel carrer ens ofereix un hotel per 120 Y que acaben sent 90 per un hotel de categoria alta on no entenen res d'anglès, però que quan sortim de l'habitació ja han avisat a un senyor que ens espera per a vendre'ns totes les excursions possibles. Ens instal·lem. Al pis de sota estan dinant, però nosaltres ens n'anem al carrer sobre l'una del migdia. Agafem un taxi que ens porta al carrer central, on ens fiquem en un centre comercial que té una zona de restaurants al primer pis. Es pot triar el menjar que vulguis de desenes de paradetes on prenen nota de la teva comanda i després t'ho porten els cambrers. Hi ha totes les especialitats de la regió: plats senzills, pa de gambes, dumplings, sopes, postres, arròs, verdures, tot tipus de carn, tortuga... Tastem unes verdures que resulten ser tan liles com amargants, dumplings i pa de gambes. Per a postres en Jordi em sorprèn amb nata i cafè irlandès.

Després del dinar anem al Palau de la princesa i el Pic de la bellesa solitària (50 Y) per a tenir una vista de tota la ciutat. Pel camí trobem un senyor que ens acompanya un tros parlant un bon anglès i ens explica una mica d'història del lloc. Ens fiquem en una mena de palauet on ens tanquen la porta i ens hem de deixar portar per una visita temàtica amb efectes especials preparada per als xinesos sobre la vida i miracles dels reis de la regió. Quan podem fugir-ne ens dirigim directament al pic que ningú puja i que des de dalt ofereix vistes de la massificada ciutat, els pics del voltant, edificis, el riu... Hi ha força bona vista encara que no ens agrada la ciutat.

Cova de la Flauta del Jonc
Cova de la Flauta del Jonc

Després agafem un taxi per anar a les coves de la Flauta del Jonc (60 Y) que estan en un parc molt ample amb llac, bones vistes... per passar-hi el dia encara que nosaltres anem directament a l'entrada de les coves. Estan molt ben il·luminades si vas amb guia encara que ens afegim a un grup de sudamericans ricatxons i ens aprofitem dissimuladament de l'explicació del guia i de l'iman que fa servir per activar el sistema d'il·luminació. Les formacions són diferents de les clàssiques, perquè la majoria són amb forma d'arbre. Hi ha cartells en anglès de les formacions i el més espectacular és la sala de vidre on es reflecteixen les diferents formacions en un bassal d'aigua. Ens agrada molt i ens hi entretenim. Per tornar agafem l'autobús nº 3 que para prop d'on ens allotgem.

Seguim passejant pels carrers de la ciutat que ens pensàvem que estaria animada com Xi'an un cop hagués fosquejat i que resulta molt morta a partir de les 6 de la tarda. Visitem les rebaixes, una llibreria i un parc il·luminat amb dues pagodes (daurada i platejada) que ens agraden molt. El llac no està glaçat i els bars preparats pels turistes no tenen gaire feina!!. Busquem un lloc per a sopar que a la guia recomana per menjar típic del sud, però no ens acaba d'agradar perquè pica molt i ens posen separats dels xinesos. Mengem bròquil a l'estil de Sichuan, arròs amb verdures i pernil i pollastre Ko-ban. Pensem que potser hauríem menjat millor en el restaurant del costat, on els animals estan vius dins gibrells: tortugues, conills, gallines, peix, musclos gegants... Tornem a l'hotel perquè l'endemà al matí agafem el vol cap a Beijing molt d'hora.

Preguntem a l'estació de trens per l'autobús a l'aeroport, però no ens en sortim perquè no parlen anglès i, tot i la guia de conversa, no ens ajuden. Davant hi ha una caseta d'informació turística on tampoc parlen anglès i no ens solucionen gaire res, però aconseguim que ens escrigui en xinès la pregunta que hem de fer. Encara podem veure una mica de la gala d'espectacle variat, hortera i horrorós que donen a la televisió i que tan els agrada.

^top

Dia 12: GUILIN - BEIJING

Ens llevem a les 6:30 per a tenir-ho tot a punt per marxar. A les 7 sortim de l'hotel cap l'estació de tren, ja que a la d'autobusos no hi ha cap transport a l'aeroport. Hi anem a peu perquè està relativament a prop, un quart d'hora, però quan arribem ens diuen que no hi ha cap autobús que vagi a l'aeroport i ens atabalen perquè agafem un taxi per 70 Y. Nosaltres estem convençuts d'anar-hi en autobús i finalment recordem que ens va deixar en un altre carrer proper així que ens n'hi anem. Estem una mica desorientats i no tenim molt temps de marge així que preguntem en una parada d'autobús, però no ens saben indicar res. Segurament el nº 16 ens deixaria prop de la parada que necessitem, però l'única opció que tenim és seguir caminant. Un cop travessem un pont veiem l'autobús que no es pot parar. Finalment trobem la parada davant la benzinera i hi pugem. Està mig buit i ens esperem a les vuit en punt que marxa (20 Y).

El vol es fa molt curt tot i que dura 2:40 minuts. L'aterratge és etern i sembla que tinguem un pilot en pràctiques. El servei és bastant dolent com el menjar. Al final arribem força tard a Beijing i hem d'esperar l'autobús de la línia dos perquè ens porti a Xidan i des d'allà anar a l'hotel. Hi ha molt trànsit i pel camí xerrem amb un xinès que ha estat un any a Espanya i que ens explica tradicions, què fer, política... Agafem un taxi perquè creiem que així podrem aprofitar més la tarda, però es perd pel Hutong i encara ens fa perdre temps... i diners.

En definitiva sortim de l'hotel a les 2 de la tarda, sense dinar, i anem a buscar el metro fins la nova línia que resulta ser un edifici molt espectacular, mecanitzat i amb un metro de superfície... nous temps s'acosten a la Xina!! Aquest recorregut l'hem agafat per poder visitar el Palau d'Estiu (20 Y) que és Patrimoni de la Humanitat des del 1998. Arribem a la visita que ja comença a baixar el sol que veiem clarament i caminem fins arribar al pont més espectacular per a veure la posta de sol sobre el llac, que està glaçat. Fa molt fred, però el paisatge és molt bonic amb les pagodes retallades sobre el cel. Passegem sobre el llac glaçat per mirar la posta de sol i quan ha desaparegut sota l'horitzó correm perquè no ens tanquin a dins i per veure si fem pujar la temperatura del cos.

En sortir agafem l'autobús nº 330 que creiem que va al centre segons ens diu la guia, però que quan preguntem per una parada de metro ens fan baixar enmig del no res. A l'autobús hi ha dos cobradors que estan al costat de les portes i que controlen les parades i cobrar a la gent quan baixa. A nosaltres no ens costa res... bé, ens costa un taxi que ens porta a la parada més llunyana de metro que troba. Hem d'agafar la línia de metro i recórrer moltes parades i fer transbord per anar a sopar al Xiu Li. Mengem molt bé en la nostra última nit a Beijing: cassoleta de verdures amb tofu, costelles amb sal i pebre, noodles a l'estil de Beijing i porc agredolç amb dues cerveses. Tornem a l'hotel passades les deu de la nit i acabem de deixar-ho tot a punt perquè l'endemà marxem.

^top

Dia 13: BEIJING - Barcelona

Ens hem llevat a les 7:30 i ens hem acomiadat de Beijing enviant les postals. Hem anat al carrer principal on hi ha molta gent que va en bicicleta en aquest matí fred i clar. Els taxis van tot plens i ens hem d'esperar una mica per pujar-ne en un que ens puja pensant que ens portarà a l'aeroport. Finalment li fem entendre que volem anar a la parada d'autobusos de Xidan per agafar l'autobús cap a l'aeroport. Agafem l'autobús a la parada d'on surt a les 8:45. Ja està ple a les 8:40, però encara podem seure. No hi ha gaire trànsit a la ciutat i a les 9:25 ja som a l'aeroport. Pel camí veiem edificis fabulosos de vidre amb formes estrambòtiques que competeixen en disseny.

Mengem alguna cosa abans d'embarcar a les 10:55. L'avió va megaplé i supercarregat de xinesos. Hem vist en el control de sortida moltes parelles amb nens petits. Al menys vuit!! Som l'avió superbabyxino!. Ens enlairem amb retard: a les 12 en comptes de les 11:25. Sobrevolem el desert del Gobi i quan falten 6.070 km ja estem sobre Ulan Bator. A la sortida estàvem a 7.772 quilòmetres de casa.

El recorregut planejat passa per Mongòlia, Ulan Bator i Moscou. Anem en un 747/400 LH-720. Ens donen un pica pica mentre mirem el desert del Gobi glaçat i els xinos del costat es llegeixen la guia Oceano d'Alemanya en xinès i nosaltres no podem reclinar el seient enrere perquè estem a l'última fila de l'avió. Dinem beef i chicken amb coberts!!. Fem una dormida després de veure el desert del Gobi glaçat. Quan falten tres hores i mitja estem sobrevolant els Urals.

Ens hem menjat un pot de noodles amb pollastre i un snack de formatge plastificat. A l'aeroport de Frankfurt hem vist un tros de notícies on al Iemen hi ha hagut conflictes aquests dies. Sort que ens varem decidir per la Xina!. Agafem l'avió de connexió on ens donen sopar quan falta una hora per arribar: vedella amb arròs i pastís de xocolata.

Se'ns ha acabat el viatge. Tornarem a menjar amb coberts, abrigar-nos per una temperatura normal, la gent no ens agafarà per fer-se una foto, no ens haurem de comunicar amb una guia de conversa... però se'ns dubte trobarem a faltar l'exotisme d'una Xina que lluita per agradar als occidentals però on encara es pot gaudir de la seva essència.

^top
Relat d'un viatge de 20 dies a la Xina - Teresa & Montse [2010]
Relat d'un viatge a la Xina (2009) - Núria & Guillem [2009]
Diari d’un viatge a la Xina - Sara i Tom [2007]
Diari d'un viatge al sud de la Xina, Hong Kong i Macau - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2007]
Relat d'un viatge a Xina i el Tibet - Antonia & Gerardo [2006]
Xina, el despertar del gegant - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Relat d'un viatge a la Xina - Marta & Josep [2005]
XINA - Guia i relat d'un viatge a la Xina - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2005]
El Tibet, on la terra viu en el cel - Jordi Llorens [2005]
Relat d'un viatge al Tibet i la Xina - Marc & Pilar [2004]
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació