Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Alemanya

ESCÒCIA

Relat d'una escapada hivernal a Edimburg

Data Data viatge: 2017. Publicat el 27/1/2018
2.2 de 5 (24 vots)

Introducció

La ciutat d'Edimburg és ideal per a una escapada de cap de setmana llarg o per a un pont d'uns dies. Té la mesura i els atractius suficients per a visitar-la en un parell o tres de dies.

Hi ha unes quantes guies i webs de turisme que, justament, el que fan són recomanacions de visites a la ciutat de dos o tres dies. En quant a guies en paper us recomano Un Gran Fin de Semana en Edimburgo, de l'editorial Salvat.

Nosaltres vam estar tres dies a Edimburg durant la primera setmana de desembre. A les 15:40 ja era de nit. Heu de tenir en compte que Edimburg està a una latitud igual a la de la ciutat Copenhage. Això ja és bastant al nord i l'efecte de la durada del dia i la nit, tant a l'estiu com a l'hivern, es fa notar.

Per sort, ni al bell mig de l'hivern fa tant fred com pot fer a la mateixa Copenhage, ni molt menys com a Noruega o Suècia. Però en fa. I, sobretot, la sensació de fred s'intensifica amb l'alt grau d'humitat i el vent, que allà solen ser jugadors actius.

En el nostre cas vam estar movent-nos entre els -2 i els 4ºC durant quasi tot els dies, fes sol o no. I és que amb tan poques hores de llum el sol no escalfa gaire i les diferències de temperatura són poques.

Tanmateix, i malgrat que de ben segur la primavera, amb moltes hores de llum dóna per a gaudir molt d'Edimburg (tot i que també és quan plou més), no per això una visita hivernal no deixa de ser força atractiva per molts motius.

Podreu trobar abundant informació turística sobre la ciutat dEdimburg i voltants en les pàgines web The Official Guide to Edinburgh, Guía de Edimburgo i també a Itinerarios 2 y 3 días por la ciudad de Edimburgo.

^top

A tenir en compte

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 6 al 8 de desembre de 2017.

Transport

Per anar des de Barcelona (que va ser el nostres cas) a Edimburg hi ha vols directes amb Ryanair i Vueling.

Nosaltres vam preparar aquest viatge amb pocs dies d'antelació. Vam trobar una bona combinació amb vols de Vueling, sortint a les 8:20 h. del matí (com a Escòcia és una hora menys, tens tot els dia, ja que arribes a las 10:15) i tornant el tercer dia a les 20:20 h. El vol dura poc menys de 3 hores.

L'aeroport d'Edimburg és a prop de la ciutat. Per anar/tornar de l'aeroport a la ciutat hi ha, a més del taxi, dues combinacions pràcticament iguals: la línia d'autobús Airlink 100 i un tramvia que és bastant nou (del 2013 crec).

Nosaltres vam escollir el tramvia. Surt cada set minuts i en poc més de mitja hora ja estàs al centre de la ciutat. Podeu comprar els bitllets per internet, al web Edinburgh Trams, on podeu veure les parades i els horaris.

Edimburg té una bona xarxa urbana d'autobusos i tramvia, però el cert és que cal agafar-los per a visitar la ciutat, ja que aquesta no és gaire gran i, a més, és recomanable visitar-la a peu, perquè els diferents llocs no estan a gaire distància l'un de l'altre, a menys que vagis a Leith, zona situada al nord d'Edimburg, on es troba el Royal Yatch Britannia. En aquest únic cas sí que haureu d'agafar un autobús.

Totes les opcions de transport de/a l'aeroport d'Edimburg les podeu consultar en el web Edinburgh airport: buses and coaches. I tota la informació sobre el transport públic urbà d'Edimburg al web Edinburgh public transport.

Allotjament

En aquest viatge nosaltres ens vam allotjar als Greyfriars Apartments, en un apartament per a quatre persones, aprofitant la temporada baixa.

Aquests apartaments tenen una situació magnifica en l'Old Town, just al davant de l'edifici gòtic Tolbooth Kirk The Hub i molt a prop de l'entrada al Edinburgh Castle. I es troben al bell mig del Grassmarket, un petit barri de pubs, restaurants i botigues de moda. Un lloc força animat.

^top

 Escapada hivernal a la ciutat d'Edimburg

Una de les coses que més em ens agradar d'Edimburg va ser el seu conjunt arquitectònic, més o menys homogeni. Passa a moltes ciutats del centre d'Europa. És un plaer trobar-me una ciutat sense gratacels horrorosos ficats al bell mig de cases de segles anteriors o senzillament les típiques cases dels anys 50 o 60 construïdes, sense cap gust i sense cap estil, entre edificis del segle XVII.

A Edimburg es diferencien dues parts. A la part més antiga se l'anomena Old Town. Està ben conservada i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 1995, amb edificacions del segle XIV al XVI.

I al costat tenim l'anomenada New Town, la qual es va construir a partir d'un disseny de l'any 1776 i també és Patrimoni de la Humanitat. Les dues parts s'interconnecten quasi sense adonar-nos-en.

Es a dir, tot el nucli central d'Edimburg va del segles XIV al XIX, amb traçats urbanístics que donen un aire molt característic de ciutat de pedra, sense edificis alts, amb grans finestrals i amb un aire un pèl trist, ja que la pedra és fosca i els dies també.

Arbre nadalenc davant de la Universitat d'Edimburg
Arbre nadalenc davant de la Universitat d'Edimburg

Una ciutat en que, quan no fa sol. els fantasmes es passegen pels courts (carrerons estrets de l'Old Town) que comuniquen carrers i, fins i tot, les parts alta i baixa de la ciutat. Per això us dic que el millor que podeu fer és passejar-hi, ja que els carrers són en si mateixos un motiu de visita.

Quan nosaltres vam visitar la ciutat, al mes de desembre, hi havia un mercat de Nadal, situat als Princes Street Gardens que, com el seu nom indica, són un jardins situats al costat del carrer del mateix nom, sota l'Old Town i el Castell d'Edimburg.

Ja de per si el carrer Princes Street, la principal artèria comercial de la ciutat, compta amb un trànsit intens, cosa rara a Edimburg, ja que per ell passen moltes línies d'autobusos i la línia de tramvia que va i ve de l'aeroport. En ell hi trobem grans magatzems i botigues de tota mena.

A l'estiu i la primavera és un tram verd per on passejar, mentre que al desembre hi trobem fires per a nens i un gran nombre de parades on venen temes nadalencs escocesos, menjar o pastissos i, on per a escalfar-te, hi ha xocolateries. Bull de gent, sobretot quan es fa fosc i se surt de la feina.

Hi ha dos bons llocs des d'on veure el mercat nadalenc, amb la seva nòria donant voltes i altres atraccions, tot molt ben il·luminat: el Waverley Bridge i el turó The Mound, els quals travessen el jardins i l'estació, comunicant la part baixa i alta de la ciutat. Ambdós són dos bons miradors.

Vista sobre la ciutat
Vista sobre la ciutat

Però el mirador per excel·lència de la ciutat està al bell mig dels jardins i és l'Scott Monument. És de pagament, però us aconsello pujar-hi. Són 122 esglaons, cada cop més estrets, que arriben fins la part més alta del monument.

I tindreu, si la visibilitat és mitjanament bona, una molt bona visita del Castell, l'Old Town i la New Town, just sota vostre. És com si fos el gratacel que no té la ciutat. Recordeu que l'escriptor Sir Walter Scott és un dels escocesos il·lustres d'Edimburg i més d'un lloc a la ciutat en fa esment.

Per als interessats (no és el meu cas) en Harry Potter, aquí podreu veure la George Heriot's School, lloc en que, segons es diu, s'inspira l'escola dels mags que apareix en els llibres de la saga. Tot i que és anglesa, J. K. Rowling va escriure Harry Potter a la ciutat d'Edimburg. Podeu trobar la cafeteria on el va escriure i altres llocs relacionats amb el nen mag en la pàgina web Harry Potter y Edimburgo: inspiración y recorrido.

^top
El Castell d'Edimburg

El Castell d'Edimburg és el lloc on més estona estareu. Les vistes des del turó, on estan les edificacions, són molt maques. Si fa bon temps podreu veure el mar i, fins i tot, turons llunyans nevats (a l'hivern). En temporada alta és molt recomanable, crec que bastant imprescindible si no voleu fer cues, comprar els tiquets d'entrada al castell per internet. Heu d'escollir la franja horària en la que voleu entrar.

En el web Edinburgh Castle es on podreu comprar les entrades, a més de tenir tota la informació sobre els edificis i si hi ha actuacions o espectacles, doncs hi ha una gran esplanada, just abans d'entrar al castell, on es duen a terme tot tipus d'events.

Scottish National War Memorial (Castell d'Edimburg)
Scottish National War Memorial (Castell d'Edimburg)

Si visiteu el castell amb calma i aneu llegint per on passeu (també hi ha audio-guies) podeu calcular unes tres hores ben bones de visita. L'existència de la ciutat es deu a aquest turó on s'alça el castell, i per això tota la història de la ciutat giravolta entorn seu.

Es bo, com en tot viatge, llegir la història dels llocs que visiteu. Edimburg té una interessant història, com la de la mateixa Escòcia, molts cops amagada dins de la de Gran Bretanya o la història d'Anglaterra.

Recordeu que Gran Bretanya no és sinònim d'Anglaterra. I Anglaterra i Escòcia són dues nacions que, juntament amb Gales, conformen Gran Bretanya i que amb Irlanda del Nord (Ulster) fan el Regne Unit (United Kingdom) que és, en realitat, l'estat independent internacionalment.

Molts cops s'anomena Anglaterra al que no és i molt més cops encara anglesos a tots els britànics. I deixant de banda el tema del sentiment que molts escocesos poden tenir d'independència del Regne Unit (fa poc van fer un referèndum que fou bastant igualat), el cert és que els habitants de totes tres nacions són britànics (d'aquí Imperi Britànic i no pas Imperi Anglès).

Les entrades al castell són cares, però heu de tenir en compte que la resta de museus de la ciutat són gratis!!.

Museus de la ciutat d'Edimbug

Tots els museus tanquen a les 17:00 h. I un consell: com que els museus són de franc llavors els podeu visitar a pas ràpid i si algun d'ells us agrada molt, llavors tornar a visitar-lo. Però sobretot consulteu el temps que farà i aneu als museus quan plogui i estigueu a l'aire lliure quan no. I us recordo que tot a Edimburg és relativament aprop.

Alguns del museus gratuïts que podeu trobar a la ciutat:

National Museum Of Scotland. És una mena de CosmoCaixa a l'escocesa. Malgrat no té res que no pugueu veure en altres llocs, com que és gratis paga la pena veure'l. A més, el seu vestíbul, d'arrels victorianes, és molt maco.

National Gallery of Scotland. És una pinacoteca i per a mí és el millor de tots els museus de la ciutat. L'edifici, molt bonic, està situat sota l'Old Town. A l'interior del museu trobem sales nobles amb les parets pintades de colors diferents que realcen el quadres exposats (Rembrandt, Rubens, Veronés, Constable, Tuner, Greco, Goya, Murillo, Velázquez, ...). Em va sorprendre molt, doncs va més enllà de quadres de pintors britànics. Molt recomanable.

The Writers' Museum. Està allotjat en una casa de pisos del segle XVII que per ella mateixa ja paga la pena de veure. Curiositats sobre els escriptors Walter Scott, Robert Loouis Stevenson y Robert Burns. Una curta, però interesant visita.

Museum of Edinburgh. Està situat a la Royal Mile i per tant us ve de pas en la vostra passejada per la ciutat. Com tot el carrer, el museu està situat entre mansions del segle XVI. Interessant.

The People's Story Museum. Situat just al davant del Museum of Edimburgh, en un altre edifici del segle XVI i sota un rellotge ben característic.

Scottish National Gallery of Moder Art. Encara que no us interessi l'art modern paga molt la pena acostar-se a aquest museu. De fet, es tracta de dos museus separats per un bonic prat amb un estany. És com estar als afores de la ciutat, tot i que no és així. Us aconsello anar-hi a peu travessant el Dean Village.

Els dos edificis del museu s'anomenen Modern One y Modern Two i el que més ens va agradar va ser el primer. L'edifici és un palau, amb un jardí amb escultures, molt maco. Dins hi teniu exposades obres de Picasso, Miró i d'altres artistes del sègle XX. Jo el vaig trobar força bé.

Scottish National Portrait Gallery. Vam visitar aquest museu quan ja es feia fosc. En ell hi trobem pintures, fotografies i exposicions sobre escocesos il·lustres. Hi ha alguna sala més interessant que d'altres, però és de franc i es pot fer la visita a la vostra mida. L'edifici és del XIX, fet amb un estil del tot eclèctic.

The Royal Mile

La Royal Mile, el cor de l'Old Town, és el carrer gran de la ciutat antiga i que visitareu més d'un cop. En realitat aquest és el nom que rep una successió de carrers formada, d'oest a est, per Castlehill, Lawnmarket, High Street, Canongate i Abbey Strand. I s'anomena Royal Mile perquè la milla escocesa (l'Scots mile, amb una llargada aproximada de 1,8 km) va ser mesurada en honor de la longitud d'aquest carrer.

El High Street, que compon el tram de Castle Hill, al començar just a l'esplanada del Castell d'Edimburg, continua per Lawnmarket i Canongate i acaba al Palace of Holyroodhouse.

Hi trobareu museus, pubs, botigues, i també el Parlament escocès (fet per l'arquitecte Enric Miralles, l'únic edifici modern, per sort, segons la meva opinió. Es pot visitar l'edifici del Parlament, pagant, però nosaltres no ho vam fer.

Dugald Stewart Monument (Calton Hill)
Dugald Stewart Monument (Calton Hill)

Tot aquest carrer (barri) va créixer en alçada, de manera que les cases antigues són de 4 i 5 pisos, i tot estava ple de gent. Els carrerons que hi ha a banda i banda no us els perdeu, encara que facin una mica de por. Hi ha visites guiades que us parlen d'assassinats i fantasmes.

No ho he esmentat abans, però si voleu sentir a parlar en gaèlic escocès ho teniu difícil.

Hi ha rètols oficials en anglès i gaèlic escocès, però Escòcia en general, i la població de les ciutats en particular, està totalment anglicitzada, tal com passa a Irlanda. I, curiosament, no pas per això han perdut el seu sentiment nacional.

En la Royal Mile hi ha un munt d'edificis interessants, públics i privats, però voldria destacar la St Giles' Cathedral, la qual també es pot visitar de franc. És una església de la Reforma escocesa on trobareu estils arquitectònics que us poden semblar al gòtic clàssic, però no ho és. Té un interior molt maco. Hi ha un vitralls molt bonics (si teniu sort i hi ha prou llum exterior).

New Town

Us he parlat poc de la New Town, construïda entre 1776 i 1815, tot i que després s'ha continuat construint sense perdre l'essència de les edificacions eduardianes.

És més gran que l'Old Town, però no tant com per no poder-la visitar caminant. El carrer de referència és George Street. A Charlotte Square hi ha la casa del primer ministre escocès.

National Monument of Scotland (Calton Hill)
National Monument of Scotland (Calton Hill)

Un altre lloc que no podeu deixar de visitar (si no és que la boira ho tapa tot), situat a l'est de la New Town, és Calton Hill i el National Monument i Nelson Monument. És el nom del turó on acaba Princess Street. Ofereix molt bones vistes sobre la ciutat.

A més, delat del turó hi ha alguns dels monuments més emblemàtics d'Edimburg, com les columnes del National Monument (a moda de runes del Partenó d'Atenes), el Nelson Monument o el Dugald Stewart Monument. És un lloc curiós i fotogènic, una de les icones d'Edimburg.

Dalt del turó de Calton Hill ens va bufar un vent fred, però que es va endur els núvols. Per a pujar us aconsello que passeu i entreu a l'Old Calton Cementery, on hi trobareu, entre d'altres, la tomba de David Hume, un important filòsof escocès del s. XVIII.

Voltants de la ciutat d'Edimburg

Us he recomanat, en parlar del museu d'art modern, que anéssiu passejant tot passant per Dean Village. Com el seu nom indica era una antiga població, però que el creixement d'Edimburg ha acabat engolint.

Nosaltres vam anar-hi sortint de George Street (en la New Town) i fins arribar al Dean Bridge que travessa el riu Water of Leith. Uns pocs metres més enllà ja estareu en un poble, amb un riuet i arbres, tot com sortit d'una postal. Si teniu ànims i temps podeu fer el Camí del Water of Leith, d'uns 12 km fins a Leith i tornar amb autobús.

Un altre lloc per a caminar als voltants d'Edimburg és el Holyrood Park, un enorme parc públic de 260 Ha, sobretot si no plou.

I si teniu més dies també podeu llogar un cotxe o agafar un autobús i visitar el famós Loch Ness, el qual queda a un parell d'hores al nord-oest d'Edimburg.

Nosaltres no vam sortir de la ciutat i la xocolata calenta del mercat de Nadal era el nostre escalfor per a visitar a peu tot el que ofereix Edimburg sense pujar ni a un autobús.

^top
Relat d'un viatge de 10 dies per Escòcia - Pep Torras & Anna Casellas [2010]
Relat d'un viatge d'onze dies per Escòcia - Cristina i David [2010]
Diari de viatge a Escòcia - Dr. Maligne [2009]
ESCÒCIA - Guia i relat d'un viatge a Escòcia - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [1989]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2018 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2018 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació