Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
3 / 3
japo

JAPÓ

Guia i relat d'un viatge al Japó per lliure: de Hokkaido a Okinawa

Data Data viatge: 2008. Publicat el 13/08/2008
2.7 de 5 (226 vots)

^top
ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats

Tokio i ruta per Hokkaido

Tòquio (Honshu)
Abashiri (Hokkaido)
Nemuro (Hokkaido)
Asahikawa (Hokkaido)

Ruta Honshu

Nikko (Honshu)
Shizuoka (Honshu)
Takayama (Honshu)
Kanazawa (Honshu)
Kyoto (Honshu)
Nara (Honshu)
Hiroshima (Honshu)

Ruta Kyushu, Okinawa i Honshu

Beppu (Kyushu)
Naha (Okinawa)
Zamami (Okinawa)
Nagoya (Honshu)

Introducció

Japó, conegut també com La terra del sol ixent, és un arxipèlag format per més de 3.000 illes i situat a l'est d'Àsia. La seva superfície total és de 377.835 km² i la seva població supera els 127 milions de persones, sent la seva capital, Tòquio, i les prefectures dels seus voltants l'àrea urbana més gran del món en població, amb més de 30 milions d'habitants.

L'arxipèlag que forma Japó està format per quatre grans illes (Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku) entorn de les quals s'escampen multitud de grups de petites illes limítrofs, com per exemple les illes Ryukyu (grup al què pertany l'illa d'Okinawa). Gairebé un 75% de la superfície del país és muntanyosa, sent el famós mont Fuji (Fujisan), amb 3.776 m. d'altura, la seva muntanya més alta.

El Japó té uns 6.800 volcans, semiactius o extingits, pel que no és estrany que hi hagi una important activitat sísmica, encara que la majoria dels terratrèmols siguin imperceptibles i d'escassa rellevància en danys.

En aquest primer viatge al Japó vam voler anar més enllà del típic triangle Tòquio-Kyoto-Hiroshima i per això la ruta que seguim va de l'illa de Hokkaido, en l'extrem nord, fins a l'arxipèlag subtropical d'Okinawa, al sud, passant per alguns dels llocs més emblemàtics d'Honshû i Kyushu.

El cert és que el Japó ens va sorprendre molt i, així ho creiem, això és el millor que es pot dir d'un país avui dia. No només pel seu equilibri entre modernitat i tradició, sinó també per l'extrema eficiència dels serveis (trens, aeroports, etc.), l'amabilitat de la seva gent, l'increible neteja i ordre, i així podríem continuar fins a l'infinit.

Per al viatger moure's pel Japó és molt més fàcil del que pugui semblar i això malgrat que, en contra del que se sol pensar, pot ser complicat trobar algú que parli anglès. Però com tenen l'habilitat de fer fàcil el difícil, la veritat és que dóna gust viatjar pel país. En resum, un país absolutament recomanable, per repetir una i una altra vegada.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 28 d'agost al 21 de setembre de 2008.

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Helsinki (Finlàndia) - nit en ruta
Dia 2: ... - Tòquio (Honshû)
Dia 3: Tòquio
Dia 4: Tòquio - Memambetsu (Hokkaido) - Abashiri
Dia 5: Abashiri - Notoro - Utoro - P.N. Shiretoko - Nemuro
Dia 6: Nemuro - P.N. Akan - Akan Kohan - Abashiri
Dia 7: Abashiri - Asahikawa - Furano - Biei - Asahikawa
Dia 8: Asahikawa - P.N. Daisetsuzan - Asahikawa - Sapporo - nit ruta
Dia 9: ... - Aomori (Honshû) - Hachinohe - Utsunomiya - Nikkô
Dia 10: Nikkô - Utsunomiya - Tòquio - Shizuoka
Dia 11: Shizuoka - Nihondaira - Shizuoka - Nagoya - Takayama
Dia 12: Takayama - Shirakawa-gô - Kanazawa
Dia 13: Kanazawa - Kyoto
Dies 14-15: Kyoto
Dia 16: Kyoto - Fushimi-Inari - Nara
Dia 17: Nara - Osaka - Hiroshima
Dia 18: Hiroshima - Himeji - Hiroshima
Dia 19: Hiroshima - Miyajima - Hiroshima - Kokura - Beppu (Kyushu)
Dia 20: Beppu - Usuki - Beppu
Dia 21: Beppu - Fukuoka/Hakata - Naha (Okinawa)
Dia 22: Naha - Zamami
Dia 23: Zamami - Aka - Naha
Dia 24: Naha - Nagoya (Honshû)
Dia 25: Nagoya - Helsinki (Finlàndia) - BCN

Diners

La moneda oficial al Japó és el ien (¥ o JPY). L'euro pot ser canviat sense problemes en cases de canvi, oficines de Correus i alguns bancs. Contràriament al que pugui pensar-se no està gaire estès l'ús de la targeta de crèdit, encara que amb ella poden pagar-se hotels i comerços de cert nivell, a part del lloguer de cotxes.

El canvi mitjà que vam aconseguir fou d'1 € = 153,15 ¥ (1 ¥ = 0,00653 €). A diferència del que sol passar en la majoria de països, el canvi obtingut a l'aeroport (o almenys en el de Narita, a Tòquio) és tan bo, si no més, que el que es pot obtenir fora. A més, consultant la pàgina Narita exchange information podem conèixer a tota hora i amb força precisió el canvi que trobaríem a la nostra arribada a l'aeroport de Narita.

Despeses del viatge

+839 € (vol BCN-Tòquio i Nagoya-BCN)
+223 € (3 vols domèstics: Tòquio-Abashiri, Fukuoka-Naha, Naha-Nagoya)
+341 € (JapanRail Pass)
+58 € (lloguer cotxe 2 dies a Hokkaido + gasolina)
+450 € (allotjament)
+750 € (altres: menjar, transport, entrades, regals, etc.)
= 2.661 € (total per persona)

Per al viatger, el Japó no és una destinació barata, però tampoc no és tan car com es creu habitualment (el canvi euro-ien en el moment del nostre viatge també va ajudar). En general, els apartats de transport i allotjament són els que més contribueixen al preu final, però s'ha d'admetre que sense el JapanRail Pass encara seria molt més elevat. En qualsevol cas, s'ha de tenir en compte que la ruta que seguírem en el nostre viatge ens va obligar a una sèrie de despeses extra que una ruta menys ambiciosa possiblement no s'haguessin donat (vols interiors, lloguer de cotxe...).

Visat

Informació revisada a l'agost de 2008
Serveis consulars del Japó a Espanya

Ambaixada del Japó a Espanya
C/ Serrano, 109 - 28006 Madrid
Tel 91 590 76 00

Consolat General del Japó a Barcelona
Av. Diagonal, 640, Edifici CajaMadrid 2a planta D
08017 Barcelona; Tel. 93 280 34 33

Per a viatjar al Japó els ciutadans espanyols no necessiten un visat per a estades inferiors als 90 dies, sense finalitat laboral, sent suficient amb el passaport ordinari, però amb un període de validesa mínim de 6 mesos.

En arribar al país cal lliurar dues cartolines (una a Immigració i l'altra a Customs) que prèviament ens hauran donat a l'avió i haurem omplert amb les dades sol·licitades. I quan passem pel taulell d'Immigració es pren una foto de la cara del passatger, així com les empremtes dactilars del dit índex d'ambdues mans (vigent des del 20 de novembre de 2007). Tot el procés és bastant ràpid i eficient.

Seguretat

El Japó deu uns dels països més segurs del món, tant per als seus ciutadans com per als turistes. I això s'aprecia especialment en ciutats de províncies o pobles, on les cases no tenen tanques ni alarmes ni cap tipus de protecció evident. O també és possible veure com algú deixa el cotxe obert i amb el motor en marxa mentre entra a comprar en el super. Per això, n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt freqüentats.

Quant als terratrèmols, són tan habituals al Japó que formen part ja del dia a dia del país. Per això, la població japonesa ja té molt interioritzades les mesures de protecció a seguir en cas de sisme i així no sorprèn que la gran majoria de terratrèmols al Japó passin sense produir danys de rellevància. Per als visitants ocasionals, com nosaltres, pot ser convenient llegir-se almenys una vegada les instruccions que puguem trobar en algun hotel.

Transport

Moure's al Japó és molt fàcil i és que, no en va, els sistemes de transport japonesos, tant urbans com interurbans, són probablement els millors del món. No només són segurs, puntuals i nets, sinó que a més estan molt bé interconnectats. Més informació sobre els sistemes de transport japonesos a la pàgina Transportes en Japón.

Tren. És el mitjà de transport més popular al Japó, la qual cosa s'entén per la seva rapidesa, puntualitat, freqüència, seguretat, neteja i comfortabilidad. Hi ha diversos tipus de trens (de més lent a més ràpid): Futsu, Kyuko, Kaisoku, Tokkyu, i Shinkansen, els famosos trens bala. Dins dels Shinkansen trobem el Kodama (s'atura en totes les estacions de la línia), l'Hikari (amb parada en les principals), i el Nozomi (el més ràpid de tots, amb alguna parada menys que l'anterior). Els Shinkansen circulen per vies d'alta velocitat separades de les convencionals i a les estacions tenen andanes especials. És realment increïble i fascinador ser a l'andana d'una estació on el Nozomi no s'aturi i ser espectador del pas d'un d'aquests trens a tota velocitat. No hi ha paraules per explicar la sensació de vertigen que produeix. Veure-ho per creure-ho!!.

L'empresa Japan Railways (JR) és la companyia ferroviària japonesa més important, encara que no l'única, i disposa d'un bon servei de trens a tot el país.

L'únic inconvenient del tren al Japó és que pot resultar molt car. Però per sort per als viatgers estrangers que visiten el Japó existeix el Japan Rail Pass (JR Pass), una espècie de tarifa plana que permet viatjar de forma il·limitada a qualsevol tren de l'empresa JR (excepte els ultraràpids nozomi) i fins i tot en les línies d'autobusos JR i al ferri a l'illa de Miyajima durant el període de validesa del passi, que pot ser de 7 dies (28.300 ¥), 14 dies (45.100 ¥) i 21 dies (57.700 ¥). En el moment de la compra se'ns aplicarà el canvi vigent del ien a l'euro, pel que el preu final pot variar. Per als nens, de 6 a 11 anys inclusivament, la reducció en el preu és del 50%. El JR Pass només es pot comprar fora del Japó i a través d'un agent autoritzat.

Nosaltres vam pagar 341 € pel JR Pass de 21 dies, comprant-lo a través de JTB Viatges Spain, que ara té dues oficines a Barcelona -a Plaça dels Països Catalans, s/n (tel. 93 490 95 08) i c/ Consell de Cent, 333 5 (tel. 93 487 48 19)- i una altra a Madrid (c/ Príncep de Vergara, 111 baixos - tel. 91 593 14 00).

A través de la super-útil Hyperdia Japan és possible conèixer preus, horaris i combinacions possibles de trens i/o vols entre dos punts qualssevol del país. Per la seva part, Japanese Train Route Finder realitza un càlcul aproximat del temps emprat per anar amb tren d'una destinació a una altra.

A les estacions de tren, sobretot en les més grans, hi sol haver consigna (indicada com coin locker) per poder deixar l'equipatge i tot allò que no vulguem carregar. En ella trobem cubiculums petits, mitjans i grans, i costen 200, 400 i 600 ¥ respectivament. Molt útil per a visites en ruta.

Avió. Per a distàncies molt llargues o viatjar per les illes el transport aeri resulta molt eficaç i no sol ser gaire més car que el tren. Per volar dins el Japó les companyies aèries més importants són Japan Airlines (JAL), All Nippon Airways (ANA), Skymark Airlines o IBEX Airlines. A Domestic Air Travel in Japan podem llegir (en anglès) interessant informació sobre els vols domèstics.

A més val la pena aprofitar-se dels nombrosos descomptes a què es pugui optar. Un d'ells és l'anomenat Oneworld Yokoso, el qual permet volar en vols de la companyia JAL i qualsevol de les seves subsidiàries regionals per un preu fix, però només si es vola al Japó amb una companyia aèria que formi parteix del grup OneWorld i per a un nombre mínim de tres vols interiors. També existeix l'equivalent per a vols de la companyia ANA (grup Star Alliance), com el Star Alliance Japan Airpass.

En el nostre cas, aprofitant que el nostre vol internacional era amb Finnair, membre de l'aliança aèria OneWorld, vam adquirir tres vols interiors (a Hokkaido només anada i Okinawa anada i tornada) de preu reduït gràcies als descomptes del Oneworld Yokoso. Cada vol, independentment del recorregut, ens va sortir per 10.600 ¥ (incloent taxes), als que cal sumar un total de 24 € de despeses d'emissió. D'aquesta forma, al canvi, cada vol ens va sortir per l'econòmica xifra de 74 €. La gestió i compra d'aquests vols la vam fer a través del telèfon de reserves de JAL a Espanya (tel. 901 174 770), però recordem que s'aplica a partir d'un mínim de tres vols i sempre que es voli al Japó amb una companyia del grup OneWorld.

Tal com vam poder comprovar a tots els aeroports nipons que vam estar, possiblement no hi hagi un altre lloc al món que els superi en eficiència, rapidesa i senzillesa per al viatger. En el cas de vols domèstics, en teoria, es podria arribar a l'aeroport 20 minuts abans, passar els controls, embarcar i enlairar-se, i tot això sense cues ni presses. En les nostres latituds això sona a ciència-ficció. Però hi ha més, en vols interiors tampoc no hi ha cap problema en passar una ampolla d'aigua pel control de seguretat (el policia de torn la posa sobre un aparell que valida el seu contingut, ens posen un segell a l'ampolla i ja es pot passar: si és tan fàcil perquè a Europa, per exemple, no es fa igual...?).

Autobús. Encara que es disposi del JR Pass hi pot haver algun trajecte en el que es faci necessari agafar un autobús interurbà en no existir línia fèrria. I sense el JR Pass els autobusos de llarga distància poden ser una excel·lent alternativa al tren, ja que són més econòmics que aquest, però també més lents, encara que sempre es pot optar per un servei nocturn i arribar a destinació a primera hora del matí. Les parades dels autobusos sempre solen estar al costat de l'estacions de tren o metro, no havent-hi una terminal d'autobusos específica.

Cotxe de lloguer. Amb el JR Pass a la butxaca no hi ha, a priori, molta necessitat de llogar un cotxe, a no ser, com va ser el nostre cas a Hokkaido, que es vulguin visitar zones remotes o parcs nacionals amb accés limitat i/o costós en temps. Per llogar un cotxe al Japó és necessari el permís de conduir internacional i s'ha de tenir en compte també que es condueix per l'esquerra, però amb el volant en el mateix costat. La velocitat màxima permesa és de 80 km/h i es respecta molt. Les carreteres per la que vam circular a Hokkaido estaven en molt bon estat i, en general, bé indicades, amb noms intel·ligibles per a nosaltres. I per sort, en aquesta zona tampoc no hi havia grans ciutats que creuar ni cares autopistes de peatge.

Ferri. Amb tantes illes no sorprèn que hi hagi al Japó una extensa xarxa de transbordadors que les connecta. En el cas ideal de disposar de molt temps serien una excel·lent forma de recórrer distàncies llargues, com la que separa l'illa de Kyushu de l'arxipèlag d'Okinawa, tenint en compte a més que aquests vaixells compten amb tot tipus de comoditats.

Bicicleta. Sent un mitjà de transport tan arrelat en la societat nipona aquesta pot ser una bona alternativa per recórrer distàncies curtes, especialment fora de les grans ciutats, on les normes de circulació són molt estrictes i no sempre evidents. En el nostre cas va ser el mitjà de transport ideal per recórrer les petites illes de l'arxipèlag d'Okinawa.

Allotjament

Al Japó podem trobar allotjaments per a tots els gustos i pressuposts, des de llocs espartans fins a hotels de superluxe. De menor a major preu tenim: acampada lliure (i gratuïta) en alguns parcs nacionals; càmpings (és convenient tenir transport propi); albergs (normalment amb dormitoris separats per sexes i en alguns hi ha descompte amb carnet IYHF); shukubô (allotjament en un temple); minshuku (Bed&Breakfast; de tipus familiar i estil japonès); hotels càpsula (es dorm en una espècie de mòdul cúbic de plàstic o fibra de vidre de 2 metres de llarg, 1 d'ample i 1,35 d'alt; hotels de l'amor (doncs això!, es paga l'habitació per hores); hotels de negocis (solen ser a prop de les estacions de tren i metro, pensant sobretot en homes de negocis); ryokan (el tipus d'allotjament més típic i tradicional del Japó); i hotels normals (de cadenes internacionals o no). Hi ha fins i tot formes d'allotjament més estrambòtiques, que només es poden donar allà.

Nosaltres vam trobar molt pràctics i amb una excel·lent relació qualitat-preu els hotels de negocis, en especial els de la cadena Toyoko Inn. Són pràctics perquè són al costat de les estacions de tren i metro, i n'hi ha molts on escollir, a pràcticament totes les ciutats del país. Tots els hotels de la cadena inclouen en el preu bany privat, esmorzar japonès, TV, A/C, eixugador de cabell, nevera, tovalloles, xancletes, internet gratis (i amb impressora per si cal imprimir alguna cosa), equip de bany, trucades gratis dins del Japó, i un petit regal per reservar a través d'Internet. Recomanem mirar les noves apertures a Toyoko Inn New Openings, ja que durant unes setmanes després de la inauguració hi ha un preu molt rebaixat al nou hotel. En aquest tipus d'hotels l'hora del check-in sol ser a partir de les 13:00 (i fins i tot a les 16:00) i es pot pagar amb VISA sense problemes. En alguns hotels podem trobar habitacions dobles i semidobles, en les que aquestes últimes són una mica més barates a canvi d'una menor amplada del llit i/o menor mida de l'habitació (són per a parelles ben avingudes!).

També vam provar els ryokan i pensem que val molt la pena allotjar-se almenys en un, ja que no solen ser barats. En alguns allotjaments hi ha també onsen (bany d'aigües termals), molt convenient per relaxar-se després d'un dur dia.

Finalment, alguns enllaços interessants per buscar i/o reservar allotjament al Japó:
JNTO Accomodation Search - Cercador d'hotels i ryokans de la Japan National Tourist Organization.
Japan Ryokan AssociationJapanese Guest HousesJapan Youth HostelsJapan Ryokan & Hotel Association.

Gastronomia

Encara que a algú pot no entusiasmar-lo, un dels grans plaers que proporciona el Japó al visitant és la seva exquisida gastronomia, preparada amb un gust elevat per l'estètica, amb petites racions perfectament disposades als plats i una cura suprema en el tractament dels aliments. El menjar japonès proposa una dieta sana, molt lleugera i altament proteica, amb pocs greixos.

Entre els plats més coneguts hi ha el típic sushi o sashimi (peix cru), la tempura (verdures fregides), el sukiyaki (espècie de potatge de carn amb verdures i algues cuinat en el moment) o l'okonomiyaki (una massa amb diversos ingredients cuinats a la planxa i que s'assembla a una pizza). A més de peixos i verdures, també hi ha plats típics de carn com el yakitori (broquetes de pollastre) o el shabu-shabu (verdures i carn en taules amb diferents salses). I com acompanyants bàsics un bol d'arròs cuit o la sopa de miso (soja).

Menjar en un restaurant pot resultar car, però no sempre. Per escollir els plats en un restaurant sense carta en anglès (la majoria) són extremadament útils els menús amb fotos o, encara millor, les perfectes reproduccions 3-D en plàstic de cada plat i amb el seu preu. Però moltes vegades podem sortir del pas amb el Bento, un menjar per emportar, preparat amb arròs, verdures, peix o carn, algues o aliments típics japonesos, i el preu del qual i qualitat resulten molt raonables. Així, en els anomenats convenience store (mini-markets oberts les 24 hores), de cadenes com 7-Eleven, Lawson o FamilyMart, podem trobar a qualsevol hora menjar envasada (que podem escalfar al microones del propi establiment) o també begudes d'allò més variades. Molt i molt pràctic.

Quant a la beguda citarem, entre les alcohòliques, la cervesa, sent les varietats originàries de Hokkaido les més apreciades, i el clàssic sake, vi tradicional japonès fet a partir de l'arròs. Però el te és la beguda de major consum a Japó, amb un enorme nombre de varietats, com l'ocha o te verd, el refrescant uron-cha, d'origen xinès, o el mugui-cha (te de blat). D'altra banda, en la majoria de restaurants al Japó serveixen aigua de l'aixeta totalment gratis (i es pot veure sense problema).

Salut

Per visitar el Japó no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable. Quant a l'anomenada encefalitis japonesa el risc al Japó és molt baix si no es roman un llarg període de temps en zones rurals (més d'un mes, i en aquest cas hi ha la possibilitat de vacunar-se una vegada allà). Per això no es recomana vacunar-se'n i ni tan sols es comercialitza ja la vacuna a Europa.

Les condicions sanitàries al Japó són òptimes, però és important viatjar amb una assegurança de viatge que cobreixi qualsevol contratemps.

Clima

A causa de la gran distància que separa els extrems nord i sud del país la climatologia nipona és molt variada. En les dates del nostre viatge les temperatures a Hokkaido eren agradables de dia i fresques de nit, mentre que en la resta eren caloroses, però sense aclaparar, amb l'excepció potser d'Okinawa, on la calor podia arribar a ser sufocant.

Fora d'això vam tenir episodis aïllats de pluja (algun de força intensitat) que, per sort, no ens van molestar excessivament. Potser el més rellevant és que en el nostre viatge de l'illa de Kyushu a la d'Okinawa ens vam creuar amb el tifó núm. 13 (!!), que a punt va estar de deixar-nos bloquejats a Fukuoka, encara que per a sort nostra en l'últim moment es va desviar un pèl cap al continent asiàtic i no va obligar a cancel·lar el nostre vol. Durant la nostra estada a Okinawa vam poder anar seguint la trajectòria del tifó en la TV i Internet: després de creuar-nos-hi aquest va tornar cap a l'est i va escombrar una bona part de la costa est de l'illa d'Honshû, provocant nombrosos danys materials. Per a aquests casos la pàgina oficial Weather Warnings/Advisories resulta extremadament útil i informativa. A causa de les especials condicions del país, on erupcions volcàniques, terratrèmols, ciclons tropicals, etc. són possibles, està tot molt preparat davant de qualsevol eventualitat que pugui ocórrer i en aquest sentit tranquil·litza bastant, ja que no sembla deixar-se res a la improvisació.

Idioma

El japonès és l'idioma oficial de Japó, una llengua sense cap relació amb el xinès ni amb la llengua ainu, aquesta última parlada per l'ètnia ainu a l'illa de Hokkaido. Encara que molts segles enrere el japonès va adoptar l'ús dels kanji, el sistema ideogràfic xinès, per expressar la llengua. Avui dia els kanji són una de les tres principals formes d'escriptura japonesa junt amb l'hiragana i el katakana.

Com ja hem dit en la introducció el coneixement i ús de l'anglès al Japó, en contra del que es creu, està poc estès, per la qual cosa pot costar trobar algú que sàpiga més enllà de quatre frases típiques, encara que la seva voluntat per ajudar és sempre màxima. Afortunadament per al viatger això no sol suposar major problema gràcies a que en els sistemes de transport sol estar tot retolat també en anglès. A l'hora de menjar en un restaurant ajuden molt els menús amb fotos o els magnífics menús 3-D, amb reproduccions fidedignes en plàstic de cada plat.

L'esforç d'aprendre unes quantes paraules de japonès sempre serà sincerament apreciat pels nostres interlocutors i val realment la pena. A la pàgina Japonès bàsic podeu trobar algunes de les paraules i frases d'ús més comú per a un viatger.

Diferència horària

Al Japó hi ha una diferència de +7 hores respecte del nostre horari d'estiu.

Electricitat

El voltatge de la xarxa elèctrica al Japó és de 110-120 V i els endolls són, en general, de dues clavilles planes, per la qual cosa n'hi ha prou amb portar un simple adaptador per als nostres carregadors i/o aparells electrònics, els quals al seu torn han d'acceptar un voltatge d'entrada amb el rang 100-240 V per poder funcionar correctament quan els connectem a la xarxa elèctrica japonesa.

Telefonia mòbil

Per utilitzar el nostre telèfon mòbil al Japó el terminal ha de tenir tecnologia 3G. Si es vol usar el mòbil al Japó, una altra opció és llogar-lo a l'arribada a l'aeroport de Narita, en hotels o a través d'empreses com Telecom Square, per exemple.

Guia de viatge

Japan, Lonely Planet (en anglès, 10ª ed. Octubre 2007). Bastant bé en general, ja que era bastant recent. També resulta interessant i pràctica la Petita guia de Japó, en espanyol, de l'Oficina Nacional de Turisme Japonès (en format PDF).

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER TÒQUIO i L'ILLA DE HOKKAIDO

TÒQUIO [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

Comencem aquest viatge amb un vol de la companyia Finnair de Barcelona a Hèlsinki (2.630 km, 3 hores i 30 minuts). Una vegada al petit aeroport Vantaa d'Hèlsinki (hora local: +1 hora respecte l'hora peninsular espanyola) tenim una espera de 2,5 hores fins al següent vol. En aquest aeroport no hi ha molt a fer o veure, fora de tafanejar per les típiques botigues de l'aeroport. El nostre següent vol també és amb Finnair, en un Airbus A340 on la major part del passatge està format per japonesos. El trajecte d'Hèlsinki a Tòquio, de 7.837 km, el fem en 9 hores i 20 minuts. El servei a bord, el menjar i la selecció de pel·lícules, TV i jocs per a l'entreteniment personal està bé, però no és dels millors.

Aterrem a l'aeroport Narita de Tòquio gairebé a les 10 del matí, amb una temperatura exterior de 24ºC i un temps ennuvolat. Avancem el rellotge 7 hores per adaptar-nos a l'hora local japonesa. En només 20 minuts passem tots els controls i recuperem l'equipatge. Canviem diners en la primera oficina de canvi que trobem a la terminal d'arribades, amb un canvi lleugerament millor que el dels bancs que hi ha més endavant. Just al costat trobem l'Oficina d'Informació Turística, on demanem informació i agafem alguns fulletons.

Ja només ens queda baixar fins a la planta inferior, on es troba l'oficina JR, per obtenir el nostre JR Pass definitiu i validar-lo, ja que l'estrenarem per anar de l'aeroport a la ciutat. En menys de 5 minuts ja tenim en el nostre poder la nova i valuosa cartolina amb la data límit impresa i que ens permetrà gaudir durant els següents 21 dies, a comptar des d'aquest mateix moment, d'una tarifa plana a gairebé tota la xarxa ferroviària nipona (i donem fe que la vam esprémer a consciència!!). A la mateixa oficina ens reserven seient en el Narita Express (també conegut com N'EX), un de les línies que surten de l'aeroport cap al centre de Tòquio, i ens expliquen com arribar fins a l'andana d'on surt.

Encara no hem sortit de l'aeroport i ja hem pogut constatar, amb escreix, tot el que ens havien dit sobre l'extrema eficiència i amabilitat nipona, per no parlar que tot està més que net, molt bé indicat i funciona com un rellotge. Això és Japó!!.

Després d'un comodíssim trajecte d'una mica més d'1 hora al N'EX, que ens permet tenir una primera aproximació als paisatges i ciutats japoneses, arribem a la nostra destinació final, l'estació d'Ikebukuro (pronunciat Iké-bukuró), ja dins de la Yamanote Line, una línia circular que envolta Tòquio i que resulta superútil als visitants.

DORMIR I MENJAR

A l'hotel Toyoko Inn Ikebukuro Kita-guchi núm. 2 (2-51-2, Ikebukuro Toshima-ku; tel. +81- (0) 3-5396-1045) paguem 9.240 ¥ per una habitació doble amb totes les facilitats habituals dels Toyoko Inn. Està situat uns 250 m. al nord de l'estació d'Ikebukuro i a només 50 m. d'un altre hotel de la mateixa cadena, el núm. 1.

Lògicament a Tòquio hi ha milions de llocs on menjar, per a totes les butxaques i gustos. Només cal deixar-se portar pel que vegem i triar-ne un. Aquí només en comentarem alguns dels que provem. Per exemple, un bon lloc per menjar a Shibuya és algun dels restaurants que hi ha en les plantes superiors de l'edifici Shibuya 109, on a més de menjar podrem tenir vistes sobre aquesta zona tan bulliciosa i contemplar a la seva salsa les compradores d'aquest lloc tan trendy i fashion. A la zona de Marunouchi, al centre de Tòquio, un bon lloc on menjar és en algun dels nombrosos restaurants del Marunouchi Building.

COSES A VEURE

TÒQUIO és la capital del Japó i està situada en el centre-est de l'illa d'Honshu. La seva àrea metropolitana té una població d'uns 35 milions d'habitants, però el que es coneix com la ciutat de Tòquio pròpiament dita ocupa un terç de l'àrea metropolitana (i té uns 8,5 milions d'habitants) i està estructurada en 23 barris, cadascun amb el seu propi caràcter. Per sort per al viatger gairebé tots els punts turístics importants de Tòquio són a prop d'alguna parada de la Yamanote Line.

A Tòquio és possible passar-se dies i dies i no avorrir-se, especialment si s'és un amant de l'ambient urbà. A part dels múltiples punts d'interès a visitar i veure hi ha altres importants reclams com la gastronomia, espectacles locals com el kabuki (teatre japonès tradicional) o el sumo, la intensa vida nocturna, l'observació de tribus urbanes que només trobem aquí o la recerca del penúltim gadget electrònic en una botiga especialitzada. A continuació esmentarem només alguns dels llocs que nosaltres vam visitar durant la nostra estada a Tòquio.

Zona concorreguda de Shibuya
Zona concorreguda de Shibuya

Centre de Tòquio. En aquesta zona destaca el Palau imperial de Tòquio, on resideix la família imperial nipona i situat en una gran zona enjardinada i envoltada de fossars i murs de pedra. Els edificis del palau i jardins interiors no són visitables, excepte els dies 2 de gener i 23 de desembre, quan es permet l'accés als jardins interiors i hi ha la possibilitat de poder veure la família imperial saludant des d'un balcó. De tota manera es pot passejar lliurement pel perímetre exterior del palau. La imatge més fotogènica del palau s'obté des de Kokyo Gaien, la gran plaça que hi ha davant el palau, ja que tenim davant de nosaltres la bella imatge dels dos ponts, anomenats Nijubashi, que serveixen d'entrada a l'interior del recinte. En la part nord del recinte del palau trobem els Jardins Orientals del Palau Imperial (Kokyo Higashi Gyoen), oberts al públic i d'accés gratuït. Nosaltres entrem al jardí per la porta Otemon (on ens donen un número que cal tornar a la sortida) i passegem per aquest lloc bonic i agradable. Dalt d'un petit turó queden algunes restes del que va ser el castell Edo, residència del shogun Tokugawa. Sortim per la porta Kitahanebashi-mon i creuem els jardins Kitanomaru-koen per anar a visitar el temple Yasukuni-jinja, sense res especial llevat d'alguns objectes curiosos a la venda en la botiga del petit museu militar que hi ha al temple, referits a l'època gloriosa de l'imperi nipó i d'alt contingut ultra-nacionalista.

Entre el recinte del Palau i l'estació de Tòquio, ja en el districte de Marunouchi, trobem la petita plaça Wadakura, un agradable lloc enjardinat on reposar forces després d'una llarga caminada, i el Marunouchi Building, un modern i elegant edifici de 37 plantes amb una zona de botigues, restaurants i oficines. Es tracta d'un lloc molt agradable per refugiar-se si fora plou o fa massa calor. Des dels restaurants, en les plantes 35 i 36, hi ha unes vistes fantàstiques sobre el centre de Tòquio. A prop d'aquí visitem el Tokyo International Forum, un espectacular edifici que acull una sala de concerts i un centre de conferències.

Shibuya és un barri de Tòquio situat en la part oest de la ciutat, al sud de Shinjuku. El seu interès principal rau en la zona comercial i d'oci que hi ha al voltant de l'estació de Shibuya (Yamanote Line), sent una de les zones més coloristes i bullicioses de Tòquio i origen de moltes tendències en moda i lleure. Tot just sortir de l'estació per la sortida Hachiko trobem davant nostre el famós i impressionant pas de vianants en forma de X, conegut com Scramble Kousaten. Quan el semàfor es posa verd per als vianants una autèntica marabunta humana inunda la cruïlla i es fon de forma fluïda vist des de la distància. A les façanes dels edificis propers hi ha grans pantalles de vídeo i anuncis de neó per tot arreu. Veure-ho per creure-ho!. I anant cap a Dôgenzaka, a l'oest de l'estació, trobem el també famós Shibuya 109, un centre comercial molt popular entre el públic jove i adolescent, especialment femení. Val la pena donar un volt pel seu interior per veure les últimes tendències nipones i el més ultra-fashion en roba i accessoris (els modelets que es venen aquí són dignes de veure). Continuant una mica més podrem veure nombrosos hotels de l'amor, en l'anomenada Love Hotel Hill.

A només 1 km al nord de Shibuya es troba la zona d'Harajuku, on destaquem especialment el bonic temple Meiji-Jungû, consagrat als esperits deïficats de l'emperador Meiji i la seva esposa l'emperadriu Shôken. A l'entrada del temple hi ha un enorme torii de fusta de xiprer, el més gran del Japó. Meiji-Jungû està situat en un bosc que cobreix una zona de 700.000 m² i té 120.000 arbres de 365 espècies diferents, per la qual cosa passejar pels camins d'aquest bosc és un relaxant exercici que ens fa oblidar que estem al centre de Tòquio. A més vam tenir la sort de coincidir amb un casament, on els nuvis i la família anaven vestits amb robes tradicionals d'allò més vistoses. Una passada!!. Per arribar fins aquí n'hi ha prou amb prendre la Yamanote Line i baixar a la preciosa estació d'Harajuku. Uns 100 m. al sud d'ella està l'entrada al bosc de Meiji-Jungû, al costat del famós pont Jingû-bashi, on els caps de setmana (sobretot a la tarda) es donen cita les més variades i vistoses tribus urbanes de Tòquio i voltants, amb abundància d'adolescents cosplayers, lolitas gòtiques, etc. Per a flipar amb les vestimentes, pentinats i maquillatges...

Tòquio by night a Shinjuku
Tòquio by night a Shinjuku

Shinjuku és el principal centre comercial i administratiu de Tòquio, a més de comptar amb l'estació de tren més freqüentada del món (uns 3 milions de persones diàries). Al capvespre és impressionant veure el colorit i densitat dels rètols de neó a les façanes dels edificis de carrers com Yasukuni-dôri. Visitem el tranquil temple d'Hanazono-Jinja, en un carrer posterior de Yasukuni-dôri, sense res especial però bonic quan s'encenen els llums cap al tard. De la tranquil·litat passem a l'enrenou de la zona de Kabukicho, el barri vermell de la perdició i la mala vida (o no), amb molts bars, restaurants, patxinkos i, en general, llocs d'allò més estranys per als nostres ulls occidentals. La nostra visita va coincidir amb un dissabte a la nit i l'ambient era molt animat i curiós. De Kabukicho anem a Nishi-shinjuku, la zona dels gratacels més alts de Tòquio, entre els quals destaquen les dues torres de l'impactant edifici Tokyo Metropolitan Government, on és possible pujar gratis fins al mirador en la planta 45, a 202 metres d'altura, a qualsevol de les dues torres (la visita es va alternant cada dia entre la torre nord i la sud). No cal dir que la vista des del mirador sobre els altres gratacels i la ciutat de Tòquio és al·lucinant.

Mercat del peix de Tsujuki. Amb 450 tipus de peix diferents aquest mercat central és un dels més grans del món. La possibilitat de veure tants tipus diferents de peix fresc i marisc, així com la bulliciosa atmosfera de camions, escúters per portar mercaderia, venedors i compradors han fet que aquest mercat sigui una de les majors atraccions turístiques de Tòquio. La visita al mercat es pot combinar amb un esmorzar o menjar de sushi fresc a qualsevol dels petits restaurants que hi ha a la zona exterior del mercat. La visita al mercat, i en especial les subhastes de la tonyina, a primera hora del matí (entre 5:00 i 6:15), és tan popular entre els visitants que s'han hagut de prendre mesures perquè aquests interfereixin el mínim possible en l'activitat del mercat, pel que cal seguir les regles que allà s'indiquen. L'activitat del mercat comença a decréixer a partir de les 11:00. Està a menys de 5 min. caminant de l'estació Tsukijishijo (línia de metro Oedo, 220 ¥), amb la que connectem a l'estació Yoyogi de la Yamanote Line.

Ginza. Aquest barri està situat a prop del mercat de Tsujuki, cap al nord-oest, i és conegut per les seves botigues de luxe, centres comercials, restaurants o centres de lleure. Val la pena passejar pels seus carrers, especialment els caps de setmana, quan el tràfic és molt menor o inexistent (a la tarda es talla el tràfic i passa a ser una zona de vianants). Aquí trobem el Teatre Kabukiza, on es representen peces de Kabuki tot l'any, les quals solen durar de 3 a 5 hores i es divideixen en actes. Es venen tiquets per a tot l'espectacle (preus de 2.000 a 20.000 ¥) o només per a un acte (de 500 a 1.500 ¥). Altres punts d'interès de Ginza són la Ginza Wako, una torre del rellotge que és el símbol de Ginza i està situada en l'encreuament de Chuo i Harumi Dori, i el Sony Building, un edifici on es mostra el més nou de Sony en tota la seva gamma de productes.

Akihabara, coneguda també com la Ciutat Elèctrica, és una zona del districte de Chiyoda que té la major concentració del món de tot tipus d'articles electrònics, informàtica, accessoris i gadgets, a més de productes d'anime, manga i videojocs. Per això és la meca per als enamorats de la cultura otaku (aficionat/a a l'animació i cultura japonesa) i geek (persona fascinada per la tecnologia). A Akihabara hi ha una infinitat d'establiments, on destaquen grans cadenes com Sofmap, Laox, Yodobashi Camera, Akki o Bic Camera, encara que no sempre serà en elles on trobarem els millors preus tot i que són un bon punt d'inici. A moltes botigues d'aquesta zona hi ha empleats que parlen anglès i fins i tot espanyol. Una altra cosa important a tenir en compte és que algunes botigues són Duty Free, pel que presentant el passaport amb el visat de turista se'ns descomptarà un 5% dels impostos. També cal saber que alguns productes són només per al mercat japonès, a un preu bastant inferior a la versió internacional o overseas, però amb menús i instruccions només en japonès i sense garantia internacional. És tal l'oferta de productes que trobem en aquestes grans botigues (algunes amb diverses plantes i cadascuna amb productes específics: fotografia, audio, vídeo, informàtica, programari, accessoris, etc.) que convé venir ja amb una llista específica del que volem per no quedar desbordats. Per arribar fins aquí cal agafar la Yamanote Line i baixar a Akihabara.

Sumo. És un tipus de lluita lliure d'origen japonès en el qual dos lluitadors s'enfronten en una àrea circular seguint un cerimonial de gran tradició. Aprofitant que en la segona quinzena del mes de setembre se celebra a Tòquio el September Grand Sumo Tournament, un dels tres grans torneigs de sumo que tenen lloc al llarg de l'any (gener, maig i setembre) a la capital, ens hagués agradat poder presenciar alguna de les jornades del torneig, però no va ser possible ja que en aquestes dates teníem previst estar ja molt lluny de Tòquio i hagués resultat complicat tornar només per a això. Al final ens vam conformar amb veure'l alguns dies en directe per la tele... El torneig se celebra a l'estadi Ryogoku Kokugikan de Tòquio.

Per acabar el capítol de Tòquio, i com a complement a la informació aquí donada, la pàgina Cómo aprovechar un viaje por Tokio de 48 horas és una bona guia dels llocs que, segons l'autor, no us heu de perdre si el vostre temps a Tòquio és limitat.

^top

ABASHIRI (I) [Hokkaido]

COM ARRIBAR-HI

Tot i que podríem haver viatjat de Tòquio a Abashiri, al nord de l'illa de Hokkaido, aprofitant el nostre JR Pass, vam preferir volar entre les ciutats de Tòquio i Memambetsu per guanyar temps i completar així els 3 vols domèstics que necessitàvem per obtenir l'important descompte de l'Oneworld Yokoso (ja teníem decidits els vols d'anada i tornada a Okinawa).

Per arribar a l'aeroport d'Haneda, d'on partia el nostre vol, agafem la Yamanote Line fins a l'estació d'Hamamatsucho, on baixem i seguim les indicacions al Haneda Monorail. El trajecte a Haneda costa 470 ¥ i hi ha servei amb molta freqüència, encara que depèn de l'hora del dia. Arribem a l'aeroport en uns 20 minuts, sent aquest trajecte en monorail molt amè (així vam veure, per exemple, el pont penjant sobre la badia de Tòquio).

El nostre vol amb JAL va aterrar al petit aeroport de Memanbetsu uns 90 minuts després de sortir de Tòquio. Aquest aeroport és el més proper a la ciutat d'Abashiri, la nostra destinació final, ja que es troba a només 20 km d'ella. En l'exterior de la terminal d'arribades trobem un autobús que espera als vols arribats i que ens porta a Abashiri. És un trajecte de 25 minuts i que costa 880 ¥ fins a la parada Abashiri JR Station (l'autobús realitza diverses parades i en una pantalla plana va apareixent el nom de la parada i el preu corresponent, tot en anglès i japonès). Des de la finestreta de l'autobús podem extasiar-nos ja amb els bells paisatges de Hokkaido, molt verds, rurals i despoblats.

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem en el Toyoko Inn Abashiri Ekimae (1-3-3, Shin-machi Abashiri, just davant l'estació JR; tel. 0152 45-1043), on paguem només 5.390 ¥ per una habitació doble gràcies a que 3 dies abans havia estat inaugurat (encara feia olor a nou) i vam poder gaudir d'un preu especial de llançament, incloent tots els serveis habituals d'aquesta cadena. Una autèntica ganga!!.

Ja que Abashiri viu bàsicament de la pesca aquest és un bon lloc per menjar pescat fresc. I per provar cervesa local acompanyada per una bona barbacoa i les famoses patates de Hokkaidô res millor que el restaurant Yakiniku Abashiri, a només 10 minuts caminant a l'est de l'estació JR. Com a curiositat podeu provar aquí una cervesa local de color blavós.

COSES A VEURE

ABASHIRI és una ciutat que està situada al nord-est de Hokkaidô i és la menys plujosa del Japó. Per ser la ciutat més propera al parc nacional Shiretoko és una bona base per organitzar la visita per la zona. Encara que la ciutat per si mateixa no té massa interès hi ha algunes visites per omplir unes hores. El Museu de la Presó d'Abashiri (1.050 ¥) ocupa el lloc original on hi va haver la infame presó Meiji que va funcionar entre 1890 i 1984. El Museu dels Pobles Septentrionals (Hoppô minzoku hakubutsukan) documenta la vida de diversos pobles de regions septentrionals de tot el món, com els Ainu (propis de Hokkaidô), els Inuit o els Lapons. L'entrada val 450 ¥. Del 20 de gener fins a principis d'abril opera el Trencaglaç Aurora, el qual realitza excursions diàries sobre el mar gelat d'Okhotsk (3.000 ¥).

Per recórrer amb llibertat aquesta zona de Hokkaido (i perquè el transport públic aquí és molt limitat i infreqüent) lloguem un cotxe directament a l'oficina d'Eki Rent-a-car (web només en japonès), situada a l'aparcament davant de l'estació JR d'Abashiri. Lloguem per a 2 dies un Honda Fit, a raó de 6.710 ¥ diaris. El cotxe incorporava una pantalla que feia les vegades de navegador, TV, ràdio, CD, etc., però com que totes les indicacions apareixien només en japonès el seu ús era una mica limitat. El preu de la gasolina en aquesta zona i en les dates del nostre viatge era de 175 ¥/litre.

Colònia de salicornia a Ubaranai
Colònia de salicornia a Ubaranai

Cap Notoro, Llac Notoro i voltants. Ja amb el cotxe sortim d'Abashiri creuant el riu d'igual nom i prenem la ruta 76 cap al nord i que va vorejant el mar. Els paisatges que proporciona aquesta carretera són molt bonics: davant de nosaltres el mar d'Okhotsk i en l'horitzó emergeixen entre núvols alguns cims volcànics de la península Shiretoko, com el del mont Rausu. A l'extrem nord trobem Cape Notoro, una bonica zona en la que hi ha un far sobre uns penya-segats amb excel·lents vistes. La zona, a més, mereix un passeig per la seva bellesa, tranquil·litat i també per l'abundància de flors. Continuem amb el cotxe per la mateixa carretera que ara vira cap al sud, vorejant el llac Notoro, una gran extensió d'aigua salada separada del mar d'Okhotsk per un braç de sorra. A les vores d'aquest llac és possible trobar algunes colònies de salicornia (nom científic: Salicornia europaea; en anglès: glasswort), una planta que durant el mes de setembre tenyeix el paisatge d'un intens color vermell brillant. El millor lloc per veure aquest extraordinari fenomen és en el petit nucli d'Ubaranai, en el costat sud del llac, on es troba la colònia de salicornia més important del Japó. A través d'unes passarel·les de fusta podem veure de prop aquestes curioses plantes. Si sou a Hokkaido entre finals d'agost i principis d'octubre no us podeu perdre aquest bell espectacle de la natura. En aquesta zona també és molt freqüent veure volar les majestuoses àguiles de cua blanca (Haliaeetus albicilla).

Continuem vorejant el llac fins arribar a la població de Tokoro, situada entre els llacs Notoro i Saroma, on fem mitja volta i tornem per la mateixa carretera 238. Pel camí ens aturem en un petit temple sintoista que hi ha al costat de la carretera. Ara seguim la 238 en direcció a Abashiri. Durant uns quilòmetres aquesta ruta voreja el llac Abashiri, creuem el riu Abashiri i arribem de nou al nostre punt de partida, la ciutat d'Abashiri. Ha estat una ruta curta (unes 4 hores), però molt bonica i que serveix de perfecta introducció als paisatges de Hokkaido. Els camps encara plens de flors afegeixen més bellesa al conjunt.

Patrimoni de la Humanitat Parc Nacional Shiretoko (declarat Patrimoni de la Humanitat el 2005). Aquest parc ocupa gairebé tota la península de Shiretoko, en l'extrem nord-est de Hokkaido, una de la regions més remotes del Japó, ja que la major part de la península només és accessible a peu o des del mar. Shiretoko és una paraula Ainu que significa el confí de la Terra. Aquest parc està reconegut com un dels més bells i més ben conservats de tot Japó. La seva flora i fauna salvatge és variada, però destaca per tenir la major població de l'ós bru al Japó. També trobem cérvols i guineus. Al parc es poden fer diverses activitats, depenent del temps disponible i el nivell de dificultat. Entre d'altres, es pot visitar la cascada Kamuiwakka, fer la ruta dels Cinc Llacs, o recórrer la península fins arribar al seu extrem nord en una caminada de diverses jornades.

Nosaltres vam arribar al parc Shiretoko amb el nostre cotxe llogat des d'Abashiri, després de recórrer uns 85 km. Vam sortir d'Abashiri per la ruta 244 que passa al costat del port. Durant molts quilòmetres la carretera va paral·lela al mar i la via fèrria. Després de passar pel costat del llac Tofutsu la carretera s'aparta del mar, voreja la ciutat de Shari i al cap d'uns quilòmetres torna de nou al costat del mar d'Okhotsk. Poc abans d'arribar a la població d'Utoro ens aturem per visitar les cascades Oshinkoshin, situades al top 100 japonès. Estan bé, però tampoc són res de l'altre món.

Uns 8 km més endavant hi ha Utoro, l'únic nucli habitat d'importància de la costa oest de la península i que és la porta d'entrada al parc. Aquesta població té aigües termals i disposa d'algunes opcions per allotjar-se, des de minshuku fins a ryokan amb onsen. Un punt característic del seu paisatge és el penyal Oronko, amb una altura de 60 m. i situat al costat del port. Des del port d'Utoro surten, de maig a octubre, els creuers turístics que permeten veure des del mar racons del costat oest de la península difícils de veure d'una altra forma. Hi ha dues companyies: Shiretoko Kankosen, amb vaixells més grans i preus més ajustats que la seva competidora Gojiraiwa Kanko, encara que aquesta disposa d'embarcacions més ràpides. Hi ha una ruta curta que arriba fins a la cascada Kamuiwakka (1 h o 1 h 30 min, 2.700 a 3.000 ¥) i una altra més llarga que arriba fins a l'extrem de la península (3-4 h, 6.000-8.000 ¥).

Avisos en el P. N. Shiretoko
Avisos en el P. N. Shiretoko

Abans de marxar cap al parc visitem a Utoro un edifici que acull un centre d'informació del parc, un restaurant i una botiga. Des d'aquí ens dirigim cap al parc per la carretera 334. Recorreguts 5 km veiem el Shiretoko Nature Center i girem a l'esquerra per agafar una carretera que acaba en un aparcament al cap de 10 km (cal pagar 480 ¥). Aquest és el punt de partida per a l'excursió dels Cinc Llacs, una caminada fàcil i que permet gaudir de la natura intacta de Shiretoko. Una sèrie de camins ens porten pels llacs a través de paisatges molt escènics. A l'inici del camí hi ha una sèrie de cartells informatius que convé observar ja que no hem d'oblidar que en aquesta zona hi ha óssos bruns (en èpoques de molta presència d'óssos es pot arribar a tancar l'accés a la zona). De fet, al camí de tornada, però encara dins del parc, ens vam trobar de cara amb un ós bru i sort que ja estàvem dins del cotxe.

Sortint del parc agafem de nou la ruta 334, però ara en direcció a Rausu, a la costa oriental de Hokkaido. La carretera puja fins arribar al Shiretoko Pass, a 740 m. d'altura, amb grans vistes sobre el Mont Rausu, el més alt de la regió, amb 1.661 metres d'altura. En arribar a Rausu connectem amb la ruta 335 que transcorre al costat del mar, a l'Estret de Nemuro.

^top

NEMURO [Hokkaido]

COM ARRIBAR-HI

Anar a Nemuro no estava en els nostres plans inicials, però després de la nostra visita al P. N. Shiretoko i ja que disposàvem del cotxe de lloguer vam enfilar la carretera 335 que voreja la costa oriental de Hokkaido amb la intenció de pernoctar en algun lloc que trobéssim al camí. Però no comptàvem que aquesta zona del Japó està molt despoblada i que, a part de Rausu, la resta són petits nuclis habitats per pescadors i poca cosa més. Després de fer-se fosc vam recórrer molts quilòmetres sense veure ni tan sols una llum. Sens dubte aquesta zona s'allunya molt de la imatge que tenim del Japó com a país superpoblat. Vist el panorama i, com es feia tard, vam decidir continuar viatge per la carretera 244 fins a Nemuro, sabent que és la major població de la regió i amb l'esperança de trobar algun lloc on dormir, com així va ser.

Des d'aquesta costa oriental de Hokkaido es pot veure, en un dia clar, l'illa de Kunashiri, la més meridional de l'arxipèlag de les Kurils i separada de Hokkaido per l'estret de Nemuro. Aquesta illa, juntament amb les d'Etorofu, Shikotan i Habomai, formen el que el Japó coneix com Territoris del Nord i sobre els quals reivindica la seva sobirania en un ja llarg conflicte amb Rússia. Les illes Kurils, actualment sota administració russa, formen un arc d'illes que s'estenen des de Hokkaido fins a la península de Kamchatka.

DORMIR I MENJAR

A l'Hotel New Nemuro (situat a prop del Nemuro Grand Hotel, a Taisho-cho, i l'estació JR de Nemuro; tel. 0153 24-4141) paguem 9.450 ¥ per una habitació doble amb bany i TV. No és res de l'altre món, però ens hi vam quedar perquè era molt tard, plovia i ja havíem preguntat en algun altre hotel que era més car encara.

COSES A VEURE

Nemuro és una ciutat d'uns 30.000 habitants i que va ser fundada el 1957. No té gran interès, excepte potser l'anar fins a la punta del cap Nosappu pel fet morbós de veure en la llunyania alguna de les illes que estan en disputa amb Rússia. Per a nosaltres Nemuro fou també un lloc on fer nit, donada l'escassetat d'allotjament en aquesta zona de l'illa.

Parc Nacional Akan. Està situat en la part oriental de Hokkaido i és conegut pels seus tres bells llacs Akan, Masshu i Kussharo, encara que el Masshu té la merescuda fama de ser el més bonic de tots, sent les seves aigües una de les més cristal·lines del món. Els tres llacs ocupen el cràter d'antics volcans.

Nosaltres vam arribar al parc des de Nemuro amb el nostre cotxe llogat. Sortim de la península de Nemuro seguint la ruta 44 durant uns 35 km per a després desviar-nos per la 243 cap al nord. Pel camí veiem nombroses granges i vaques pastant en paisatges d'herba verda. En arribar a la població de Teshikaga la policia ens pregunta si anem al llac Masshu i en contestar que sí ens diuen que hem de deixar el cotxe allà i anar en un autobús (pel que sembla això es fa per preservar el medi ambient). El preu de l'entrada és de 700 ¥ i inclou tots els autobusos llançadora entre aquest punt i Kawayu Onsen passant pels diferents miradors sobre el llac Mashu.

Vista del llac Masshu
Vista del llac Masshu

L'autobús puja per una carretera estreta fins arribar a l'Observatori núm. 1, una sèrie de passarel·les que ofereixen una vista extraordinària sobre el preciós llac Masshu i el seu entorn. A més vam tenir sort i el dia era assolellat i molt clar, ja que pel que sembla no és infreqüent la presència de boira en aquesta zona. D'un punt proper a aquest mirador surt el camí que permet accedir al cim del volcà Masshu-dake, just sobre el llac, considerat com l'Observatori núm. 2. Aquest camí suposa una caminada d'unes 4 hores, anada i tornada, amb uns últims 300 metres que tenen un pendent pronunciat. Amb un altre autobús continuem pujant uns quilòmetres fins a l'Observatori núm. 3, un altre mirador que permet veure el llac Masshu des d'un altre punt de vista. Després de gaudir de les vistes agafem un altre autobús, aquesta vegada de baixada, fins a Kawayu Onsen, una població balneari preciosa i petita. Aquí val la pena veure la bonica estació de tren i provar l'onsen de peus que hi ha al costat de Correus, encara que l'aigua sulfurosa està a 45ºC i al sofre en suspensió li dóna un aspecte lletós. Caminant uns 20 minuts des de Kawayu Onsen s'accedeix a Io-zan, un volcà sulfurós molt actiu, amb nombrosos respiradors grocs per on flueix el vapor sulfurós que impregna tot l'àrea amb la seva característica olor. Una tanca de fusta impedeix d'apropar-se al volcà més del compte. Acabada la visita a la zona tornem fins a Teshikaga, on tenim el cotxe, recorrent en autobusos el mateix camí de la inversa. Tots els autobusos entre Teshikaga i Kawayu Onsen estan inclosos en el preu de l'entrada. En resum, es tracta d'una ruta molt i molt recomanable.

Sortim de Teshikaga amb el cotxe per l'escènica ruta 241 i després d'uns 45 km arribem a la població balneari d'Akankohan, l'única situada al costat del llac Akan. Aquest llac-cràter té la particularitat d'allotjar una rara espècie d'alga anomenada marimo, la qual forma curioses boles verdes que després de segles de creixement poden arribar a ser tan grans com una pilota de futbol. Es poden veure petits exemplars exposats en restaurants, botigues, etc. De l'Akankohan Eco Museum Center, a l'extrem oriental del poble, surten diversos camins que s'internen al bosc i/o envolten el llac, i permeten accedir a les piscines de bombolles de fang o bokke. Ainu Kotan és una petita població Ainu a Akakohan, formada bàsicament per un sol carrer amb edificacions típiques i botigues de records Ainu. Al final del carrer hi ha un petit museu, al costat del qual hi ha un local on es poden veure representacions tradicionals del poble Ainu.

^top

ABASHIRI (II) [Hokkaido]

COM ARRIBAR-HI

Acabada la visita a Akankohan iniciem la tornada a Abashiri per tornar el cotxe de lloguer i continuar viatge l'endemà cap al centre de Hokkaido. A Akankohan agafem de nou la carretera 241 cap a Teshikaga. Al cap d'uns 12 km ens aturem a Sokodai per gaudir d'unes vistes extraordinàries sobre els llacs Penketo i Panketo des d'un mirador al costat de la carretera. Poc abans d'arribar a Teshikaga prenem la ruta 391 cap al nord i poc després la 243. Al cap d'uns 30 km de carretera sinuosa i ascendent arribem al Bihoro Pass, un fantàstic i bucòlic mirador sobre el llac Kussharo i l'illa Nakajima situada en el centre del llac. En arribar a la població de Bihoro connectem amb la carretera 39, la qual ens condueix directament a Abashiri.

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem novament en el Toyoko Inn Abashiri Ekimae. Paguem la mateixa quantitat que la vegada anterior, ja que havíem fet ambdues reserves alhora a través de la seva pàgina web.

^top

ASAHIKAWA [Hokkaido]

COM ARRIBAR-HI

A l'estació JR d'Abashiri agafem a les 6:23 del matí el tren Limited Express Okhotsk 2 fins a la ciutat d'Asahikawa. En aquest trajecte de 238 km vam trigar 3 hores i 47 minuts. Havíem reservat seient la nit anterior a la mateixa estació.

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem al recomanable Hotel Kanda (8-842-2 3-Jodori, a menys de 10 minuts caminant de l'estació JR d'Asahikawa; tel. 0166 29-0100). Paguem 7.960 ¥ per una habitació doble, bastant gran, amb bany privat, esmorzar, onsen i Internet gratis.

A l'Av. Kaimono Koen i voltants hi ha un bon nombre de restaurants on escollir (i no només de cuina japonesa). El ramen (sopa de fideus similar a la xinesa) d'Asahikawa és famós a tot Japó, servint-se amb salsa de soja i altres ingredients al gust. Per recomanar-ne un amb una bona relació qualitat-preu ens quedem amb el Watamin-Chi (en el tram 8è de Kaimono Koen), un restaurant d'una cadena que serveix menjar saludable japonès a molt bon preu.

Per canviar diners a Asahikawa una opció és el Hokkaido Bank (a 400 m. de l'estació JR; obert de 9 a 17 h.)

COSES A VEURE

ASAHIKAWA és la segona ciutat de Hokkaido i la més freda del Japó, havent arribat a la temperatura rècord de -41ºC. La ciutat per si mateixa no té massa interès per al viatger, però és una excel·lent base per a visitar els nombrosos punts d'interès de la regió. Kaimono Koen és la principal avinguda comercial i per a vianants de la ciutat i té el seu inici davant l'estació de tren JR. Aquesta avinguda separa la zona de negocis, a l'est, de la zona de restaurants i vida nocturna, en el costat oest.

Furano és una petita població situada uns 60 km al sud d'Asahikawa i és famosa per les seves estacions d'esquí i, sobretot, per seus meravellosos, colorits i fotogènics camps de flors, en especial de lavanda. De maig a octubre, segons el mes (veure calendari de floració a la pàgina Furano Flower Blooming Dates), podem veure diferents combinacions de flors (tulipes, lupines, roses, lavanda, gira-sols i algunes més), sent juny i juliol els mesos amb més varietat.

Camps de flors a Nakafurano
Camps de flors a Nakafurano

A Furano hi ha diverses granges amb enormes camps de lavanda, però la Granja Tomita és potser la més coneguda de totes, a més de ser una de les primeres granges de flors de Hokkaido. La seva imatge més coneguda és la d'un camp amb els colors de l'arc de Sant Martí format per fileres de flors plantades de diferents tipus. No s'ha de perdre per res del món, fins i tot encara que no sigui temporada de lavanda (quan nosaltres la vam visitar ja era setembre i no hi havia lavanda). La granja es troba en una zona elevada, per la qual cosa gaudeix de bones vistes sobre les muntanyes i la vall circumdants. A més dels camps, la granja, que es pot visitar lliurement, té diverses botigues, cafès, etc. I no deixeu de tastar el gelat de lavanda. Per tot això aquesta visita és molt recomanable. La granja Tomita està a uns 2 km de l'estació de tren JR de Nakafurano. És un agradable passeig d'uns 25 minuts i pel camí val la pena aturar-se en una petita pista d'esquí que quan no hi ha neu s'omple també d'un arc de Sant Martí de flors impressionant. A Asahikawa s'ha d'agafar un tren local en la línia JR i després d'un trajecte d'una hora baixar a l'estació de Nakafurano.

Biei és un poble de postal per les seves cases i paisatges circumdants, amb camps, suaus turons i una vista panoràmica completa sobre les muntanyes Taisetsu. Per això Biei sol aparèixer com a escenari a molts anuncis i programes de la TV japonesa. En el nucli urbà les cases i edificis estan obligats a tenir teulades triangulars i a mostrar l'any de construcció. Val la pena passejar per l'entorn de l'estació de tren, petita però fotogènica, per gaudir d'aquestes boniques construccions. També val la pena passar-se per la moderna Oficina de Turisme, situada al costat de l'estació, i pujar a la torre de l'edifici de l'Ajuntament (està a uns 600 m. de l'estació), ja que ens proporcionarà molt bones vistes al voltant. Desafortunadament bona part de la nostra visita a Biei va transcórrer sota la pluja i no hi havia bona visibilitat. Nosaltres ens vam aturar a Biei en el tarjecte de tornada a Asahikawa des de Nakafurano. Un tren local JR recorre els 24 km de distància entre Nakafurano i Biei en uns 20 minuts.

Parc Nacional Daisetsuzan. És el de més extensió de tot Japó, amb 2.268 km², i està situat en el centre-nord de l'illa de Hokkaido. En ell hi ha bastants cims de més de 2.000 metres d'altura, sent un dels paisatges més muntanyosos del Japó. Té volcans actius, bells llacs alpins i flors en abundància, una cascada de 7 nivells, cabanes on dormir (gratis), relaxants aigües termals naturals, molta vida salvatge (incloent óssos bruns), i una naturalesa salvatge i remota que suposa un verdader desafiament. Els volcans del parc s'agrupen en els grups volcànics de Daisetsuzan (en ell està el mont Asahi, el més alt de Hokkaido), Tokachi i Shikaribetsu. També, dins dels límits del parc, trobem els centres-balneari d'Asahidake Onsen, Fukiage Onsen, Sounkyo Onsen i Tenninkyo Onsen.

Per arribar al parc vam agafar l'autobús que surt de la parada núm. 4 davant l'estació JR d'Asahikawa. El primer surt a les 9:30, costa 1.320 ¥ (es paga al propi autobús) i tarda 70 minuts en arribar a la seva destinació final, Asahidake Onsen, d'on parteix el funicular a la muntanya Asahidake. L'últim autobús d'Asahidake Onsen a Asahikawa surt a les 17:15 de davant de l'edifici del funicular. Respecte a l'horaris i freqüències és millor consultar-ho in situ en la parada, ja que solen canviar sovint. Quant al funicular al mont Asahidake costa 2.800 ¥ anada/tornada, surt cada 15 minuts (de juny a octubre) i tarda uns 10 minuts a fer el recorregut de pujada o de baixada (puja dels 1.100 als 1.600 metres d'altura).

Simfonia de colors a Daisetsuzan
Simfonia de colors a Daisetsuzan

Des del lloc on ens deixa el funicular es poden fer diversos recorreguts segons el temps disponible i nivell de dificultat. Nosaltres vam escollir el circular complet que es pot fer perfectament en un dia. Vam tenir sort amb un dia sense pluja i amb bona visibilitat, la qual cosa ens va permetre gaudir dels primers colors de la tardor en la vegetació: una simfonia de colors vermells, taronges i grocs. A més vam tenir l'oportunitat de veure meravelloses flors silvestres i algun animal. I si a més afegim la presència de petits llacs i la visió de les fumaroles que surten del cràter del mont Asahidake, el més alt de Hokkaido amb 2.219 m., el conjunt és senzillament extraordinari. Des del lloc anomenat Sugatomi Pond pujar fins al cim del cràter de l'Asahidake suposa unes 2'5 hores, una ruta molt dura a estones per les roques i el fort pendent, però les vistes (quan els núvols i el vapor de les fumaroles deixen un clar) compensen amb escreix l'esforç.

En descendir amb el funicular a la base i abans d'agafar l'autobús de tornada a Asahikawa vam fer un volt per Asahidake Onsen, un petit i tranquil poble termal amb alguns hotels. En el centre d'informació que hi ha a 100 m. de l'edifici del funicular ens proporcionen un mapa amb els preus, horaris i tipus d'onsen que hi ha a la zona. Ens decidim per l'onsen del Daisetsuzan Shirakabaso Youth Hostel, alberg situat en un edifici rústic molt bonic i amb unes instal·lacions immaculades. Té un onsen interior i un exterior en un entorn preciós, en plena naturalesa. Accedir a l'onsen costa només 500 ¥ (es pot llogar una tovallola gran per 200 ¥ més o bé comprar un tovalloleta d'onsen pel mateix preu). Aquest onsen, com la majoria, té parts separades per a homes i dones. Hiper-recomanable.

I aquí donem per finalitzada, amb molt pesar, la nostra curta però intensa visita per terres de Hokkaido. Confiem en un futur poder fer un viatge monogràfic, o gairebé, per aquest Japó remot i de paisatges tan meravellosos. Considerem que l'illa de Hokkaido hauria de figurar a l'agenda de tot viatger que gaudeixi mínimament de la natura i els grans espais oberts i que, alhora, desitgi escapar del Japó més clàssic i urbanita.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER L'ILLA DE HONSHU

NIKKÔ [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

El llarguíssim trajecte entre Asahikawa, en el centre de Hokkaido, i Nikko, gairebé en la meitat de Honshû, el vam fer encadenant fins a 6 trens diferents, de vegades amb molt poc marge entre un i un altre, però al Japó això no suposa major problema. Quan vam anar a reservar places, a l'estació d'Asahikawa, l'empleat ens va preguntar per l'origen i destinació del nostre viatge, va introduir les dades en el sistema i vam veure sorpresos com la màquina anava escopint els bitllets, un a un.

Vam iniciar el llarg viatge agafant a les 20:00 el super Kamui Limited Express, un novíssim tren que ens porta d'Asahikawa a Sapporo en 1 hora i 20 minuts. A la nova i enorme estació de Sapporo tenim temps de comprar alguna cosa de menjar per a la nit de viatge i sortir a fer un volt pels voltants de l'estació abans d'agafar el següent tren, el Hamanasu Express. Aquest tren nocturn surt de Sapporo a les 22:00 i en el seu trajecte passa de l'illa de Hokkaido a la de Honshû creuant el túnel Seikan, el túnel submarí més llarg del món, amb 23,3 km sota la superfície marina de l'estret de Tsugaru, encara que el túnel té una longitud total de 53,85 km i que s'utilitza exclusivament per al trànsit ferroviari.

Arribem puntualment a l'estació d'Aomori a les 5:39 del matí, on disposem de 13 minuts per canviar de tren. Malgrat estar mig adormits, la veritat és que no vam tenir problemes per trobar la via i el següent tren, el Limited Express Tsugaru 2, amb destinació a Hachinohe, on arribem 56 minuts després. El paisatge que veiem per la finestreta en aquesta zona del país està format, sobretot, per camps de te i cases de teulades negres, amb molta més presència humana que a Hokkaido.

A Hachinohe tenim només 7 minuts per a canviar al següent tren i hem d'afanyar-nos per si de cas. El nostre següent tren és el shinkansen Hayate 2, que surt de Hachinohe a les 6:55 i arriba a Sendai a les 8:14. La velocitat del tren és tal que quan ens creuem amb un altre en sentit contrari el tren s'estremeix pel xoc de turbulències. A Sendai tenim una altra vegada només 7 minuts per al nou canvi de tren, a l'espectacular Max Yamabiko 2F, un shinkansen de dos pisos i amb una locomotora amb forma de bec d'ànec. Aquest tren surt de Sendai a les 8:21 i arriba a Utsunomiya a les 9:46, on tenim el temps just per sortir de la zona de shinkansen i anar a la del tren local JR Nikko Line per agafar el de les 10:03, tot i que seguint les indicacions és fàcil trobar-la. Als trens locals els seients són lliures, per la qual cosa no es reserven. Finalment arribem a l'estació JR de Nikko a les 10:46.

En total vam recórrer en gairebé 15 hores uns 1.275 km, utilitzant 6 trens diferents. Lògicament és un viatge cansat, però menys del que es podria pensar gràcies a l'alt nivell de comoditat dels trens i de què els trajectes, almenys els diürns, es fan curts.

A l'estació de tren Tobu Nikko, una línia ferroviària que no partany a JR, i a només 100 m. de l'estació JR, hi ha una útil oficina turística on aconseguir mapes de Nikko i reservar allotjament a la zona (en cas de reservar es paga en efectiu i cal afegir 200 ¥ pel servei).

DORMIR I MENJAR

A Nikko ens allotgem al Turtle Inn Nikko (2-16 Takumi-cho, Nikko; tel. 0288 53-3168), on paguem 9.300 ¥ per una habitació de 2 llits que dóna a la part posterior de la casa, amb vistes al riu i el bosc. Molt agradable. El bany és compartit i d'estil japonès. A més inclou un onsen privat ja que es pot tancar la porta i tenir-lo per a un sol. La senyora que porta la casa és molt simpàtica i atenta. L'hotel es troba en una zona residencial i pot no ser fàcil de trobar el primer cop. A més està una mica allunyat de l'estació de tren JR (cal agafar l'autobús urbà 2A, 230 ¥, que en 10 minuts ens deixa en una parada a 150 m. de l'hotel), però malgrat tot el recomanem molt.

COSES A VEURE
Torii a Nikko
Torii a Nikko

Patrimoni de la Humanitat NIKKO (declarada Patrimoni de la Humanitat el 1999 pel seu complex de santuaris i temples) està situada a 140 km al nord de Tòquio. Bona part de l'àrea muntanyosa de Nikko forma part del Parc Nacional de Nikko. Nikko és coneguda i famosa des del punt de vista turístic i religiós per la sèrie de santuaris i recintes sagrats que trobem en ella, ja que fou durant diversos segles un centre espiritual de culte sintoista i budista. D'altra banda Nikko i l'àrea d'Okunikko, al voltant del llac Chuzenji, destaquen pels seus bells colors a la tardor (koyo).

Davant el pont Shinkyo hi ha l'entrada d'accés al parc nacional i recinte on es troben els temples de Nikko (hi ha una altra entrada al costat del Nikko City Hall). En pujar unes escales trobem l'oficina on comprar les entrades per visitar els diferents temples. Si pensem visitar-ne alguns val la pena comprar un abonament que costa 1.000 ¥ i permet visitar durant 2 dies els principals temples de la zona. Val la pena aixecar-se aviat per gaudir de la tranquil·litat en la visita als temples fins a les 10 del matí, hora en la que arriben els tours i comencen a inundar-ho tot.

Temple Rinno-ji. Va ser el primer de Nikko (any 766) i va passar a anomenar-se així quan en el s. XVII fou convertit a temple de la secta budista Tendai. El més destacable són les imatges de 3 budes a l'interior de Sanbutsu-do, el major recinte de Nikko. Estava en restauració parcial.

Toshogu o mausoleu del shogun Tokugawa Ieyasu, el fundador del poderós shogunat Tokugawa. És el santuari més ricament decorat de tot Japó i està considerat com l'obra mestra de l'estil arquitectònic Gongen-zukuri, característic dels santuaris japonesos. En ell van treballar durant dos anys més de 15.000 artesans i fusters de tot el país. S'accedeix al recinte a través d'un torii de granit. Crida l'atenció la pagoda Gojunoto, de cinc nivells. Val la pena visitar el recinte pausadament per fixar-se en els seus nombrosos detalls.

Futarasan. Es tracta d'un santuari format de diversos edificis, construïts en diferents èpoques. Durant la nostra visita vam coincidir amb un casament en el qual els nuvis i convidats anaven vestits de forma tradicional. Els hi vam fer un reportatge fotogràfic gratuït (!!).

Taiyuin-byo o mausoleu del shogun Tokugawa Iemitsu, nét de Tokugawa Ieyasu. La seva construcció va acabar el 1653 i competeix en magnificència i riquesa amb Toshogu, encara que per a nosaltres Taiyuin-byo és el millor, també perquè l'entorn és especialment bonic i és menys visitat que l'anterior.

Pont Shinkyo. Aquest pont sagrat, lacat de color vermell, va ser construït per accedir al Toshogu creuant el riu Daiya i en l'època feudal només podia ser usat per l'emperador, encara que avui dia és suficient amb pagar 300 ¥. Està considerat com un dels 3 ponts més bonics de tot Japó juntament amb els d'Iwakuni Kintaikyo i Saruhashi. La seva elegància simple contrasta amb el seu entorn salvatge: el barranc fluvial, les verdes muntanyes i els ràpids del riu.

Kanmangafuchi Abyss és un barranc fluvial format per l'erupció del proper volcà Nantai que ha deixat grans roques sobre el llit del riu i que té un camí que transcorre pel costat del riu a través d'un paisatge realment preciós. Al costat del camí trobem 70 Jizous, unes vistoses estàtues de pedra posades en filera i tocades amb una gorra vermella. Un Jizou és un Bodhisattva (terme del budisme tibetà que designa algú que és al camí de la il·luminació) que es cuida dels morts. Tot això, junt amb el paisatge de roques, ràpids i vegetació, fa que aquest lloc sigui molt recomanable. Molt a prop de l'hotel Turtle Inn Nikko està el pont Kanman que dóna accés a aquest camí.

Estació de tren JR. És la més antiga de Japó (funciona des de 1890) i va ser redissenyada per l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright i construïda el 1915.

^top

SHIZUOKA [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

El nostre viatge de Nikko a Shiuzuoka, de 330 km, comença a l'estació JR de Nikko a les 13:35, on agafem un tren local de la JR Nikko Line que ens porta fins a Utsunomiya en 40 minuts. A Utsunomiya fem el canvi a la línia de shinkansen per agafar a les 14:50 el shinkansen Nasuno cap a l'estació central de Tòquio, on arribem després d'un viatge de 54 minuts. Per aquesta estació de Tòquio passen cada dia uns 3.000 trens, sent la més activa del Japó per número de trens.

El trajecte de Tòquio a Shizuoka el fem en un shinkansen Kodama de la Tokaido Shinkansen Line que va de Tòquio a Osaka. Mentre esperem l'arribada del nostre shinkansen ens divertim veient l'arribada i sortida de diversos models de trens d'alta velocitat, pertanyents a diferents generacions tecnològiques (de tots ells destaquem el model N700 Series). D'altra banda, la línia Tokaido passa a prop del mont Fuji, pel que si es va en direcció a Osaka convé reservar seients en el costat dret del tren per si hi ha sort i l'esquiu volcà es deixa veure (en el nostre cas no vam tenir sort perquè en aquell moment estava amagat, suposem, rere els núvols). Finalment vam arribar a les 18:55 a l'estació JR de Shizuoka després d'un viatge de 90 minuts des de Tòquio, tenint en compte que el Kodama és el més lent dels shinkansen.

A l'estació JR de Shizuoka hi ha una Oficina de Turisme on obtenir mapes i informació, per exemple sobre allotjament a la ciutat.

DORMIR I MENJAR

En el Kagetsu Ryokan (1-5-2 Inagawa, Shizuoka; tel. 054 281-0034) paguem 8.000 ¥ per una habitació d'estil japonès, amb tatami i futó. El bany és compartit i té onsen. El lloc no està gens malament. L'hotel es troba en la zona de Suruga-Ward, a 500 metres de l'estació JR (uns 6 minuts caminant), tot i que, com sol passar al Japó a causa de la complicació de les adreces postals a les ciutats, no sempre és fàcil trobar-lo la primera vegada.

A la pròpia estació de tren JR hi ha una gran varietat de restaurants on triar i amb la millor relació qualitat-preu. També n'hi ha uns quants al carrer Ryogaecho-dori.

COSES A VEURE

SHIZUOKA és la capital de la prefectura del mateix nom i està situada a la costa del Pacífic, uns 180 km al sud-oest de Tòquio. És la cinquena ciutat del Japó en extensió geogràfica. Com a curiositat comentar que a Shizuoka estan establertes les principals marques mundials en la fabricació d'equips per a modelisme, entre elles l'arxiconeguda Tamiya. De fet aquí se celebra anualment el mes de maig el Shizuoka Hobby Show, una fira que atreu aficionats al modelisme de tot el món. Des del punt de vista històric Shizuoka va ser el lloc on es va establir Tokugawa Ieasu, el fundador del shogunat Edo.

El nostre interès en visitar Shizuoka, lloc fora dels circuits turístics habituals, era el te, ja que l'àrea de Shizuoka és la principal zona productora de te del país. Produeix el 45% del te japonès (te verd) i el de millor qualitat. Els bonics paisatges formats pels ondulants camps de te (amb el mont Fuji com a teló de fons) i els llocs on experimentar la cultura del te són una bona excusa per a venir fins aquí.

Centre de Shizuoka. Aquí trobem el Parc Sumpu, el qual conté les ruïnes del que va ser castell Sumpu (antic nom de Shizuoka), erigit pel shogun Tokugawa Ieyasu el 1586. Actualment només queden dempeus les reconstruccions de la torre sud-est (Tatsumi Yagura) i de la porta est (Higashi Gomon). En el centre del parc hi ha una estàtua del shogun. En conjunt proporciona un passeig molt agradable. Val la pena pujar a la planta 21 de l'edifici de la Shizuoka Prefectural Office (situat en el costat sud del parc Sumpu i d'accés gratuït) per gaudir de les magnífiques vistes en totes direccions sobre la ciutat de Shizuoka i voltants, incloent el mont Fuji si és visible en aquell moment.

Recorrent de nit els carrers per als vianants del centre que hi ha a prop de l'il·luminat i vistós edifici del Shizuoka City Hall vam tenir l'oportunitat de veure el gran ambient de marxa nocturna que hi havia davant els bars i restaurants de la zona, on el més sorprenent fou veure una gran quantitat de cotxes tunejats amb gadgets d'allò més curiosos.

Camps de te a Nihondaira
Camps de te a Nihondaira

Nihondaira. Plantacions de te n'hi ha a diversos llocs de la prefectura de Shizuoka, però el millor lloc i més fàcilment accessible des de la ciutat de Shizuoka per veure'ls és Nihondaira. Aquesta zona elevada, de 307 metres d'altura, és al costat de la ciutat i està considerat com un dels llocs més escènics del Japó, amb extraordinàries vistes sobre la muntanya Fuji, la badia de Suruga, les muntanyes de la península d'Izu o els Alps Meridionals japonesos. Hi ha un parell de miradors des dels quals gaudir del paisatge, encara que el dia de la nostra visita el tímid mont Fuji va decidir amagar-se entre els núvols.

Passegem tranquil·lament per la zona, declarada Parc Nacional Natural. Buscant els camps de te arribem a l'hotel Nippondaira, situat en un bonic entorn natural.

Preguntem a Recepció si ens poden indicar com arribar fins als camps de te i un dels responsables de l'hotel, fent gala de l'extrema amabilitat japonesa, ens porta personalment amb el seu cotxe fins a ells, fent-nos prèviament un tour per l'hotel, incloent el gaudi de les precioses vistes sobre els jardins exteriors de l'hotel i amb el Fuji al fons.

De fet les plantacions de te són molt a prop de l'hotel, a menys de 500 metres de distància. Fem un volt per la zona fotografiant els suaus turons amb les seves perfectes fileres formades per les plantes de te. Finalment va valer molt la pena venir fins aquí.

De tornada dels camps de te cap al lloc on havíem d'agafar l'autobús de tornada al centre de Shizuoka vam entrar en una botiga de te en la que podem provar algunes varietats de te verd abans de comprar-lo com a record. Per anar fins a Nihondaira des de Shizuoka s'agafa l'autobús nº 42 en la parada 13 davant l'estació JR. El trajecte costa 580 ¥ i suposa uns 35 minuts.

^top

TAKAYAMA [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

Per al trajecte de 352 km entre Shizuoka i Takayama comencem agafant a les 16:12 el shinkansen Hikari 477, que en 58 minuts ens deixa a l'estació de Nagoya. Aquí tenim 38 minuts per canviar el Limited Express Hida 17, arribant finalment a la ciutat de Takayama a les 20:15.

DORMIR I MENJAR

A Takayama ens allotgem a l'Hotel Alpha-1 (3-61 Honmachi, Takayama; tel. 0577 32-2211), en el que paguem 8.500 ¥ per una habitació doble amb bany privat. L'hotel està situat just al costat del pont principal que creua el riu Miya-gawa.

Al carrer Kokubunji Dori (158) hi ha uns quants restaurants on triar.

COSES A VEURE

TAKAYAMA. Aquesta ciutat es troba a la regió muntanyosa de Hida, a la zona central de Honshû. Encara que Takayama és bastant antiga, el caràcter actual de la ciutat té el seu origen en el s. XVI, quan el clan Kanamori va construir el castell de Takayama. L'altitud i l'orografia de la regió han propiciat al llarg del temps un cert aïllament de la resta del país, pel que Takayama ha anat desenvolupant la seva pròpia cultura al llarg d'un període de gairebé tres segles i ha retingut un aire tradicional, sobretot en la seva ciutat antiga ben conservada, que ja és difícil de trobar en altres ciutats japoneses.

Ciutat antiga. La ciutat antiga de Takayama ha estat bellament preservada, amb nombrosos edificis i carrers sencers de cases alineades que daten del període Edo (1600-1868), quan la ciutat va emergir a causa de la riquesa dels seus comerciants. La meitat sud de la ciutat antiga, sobretot el carrer Sannomachi, està molt bé conservada i en ella trobem botigues tradicionals, restaurants, museus, cases privades, etc. També podem veure unes antigues fàbriques de sake (algunes porten segles funcionant), reconeixibles perquè al costat de l'entrada tenen penjades una mena d'esferes de branques de cedre. De les cases privades antigues algunes es poden visitar, ja que avui dia són museu i permeten fer-se una idea de com vivien de portes endins aquells rics comerciants. De totes elles recomanem la Yoshijima-ke (entrada: 500 ¥), amb un meravellós disseny d'interiors. Molt a prop d'ella es troba la Kusakabe Mingeikan (entrada: 500 ¥), una de les més antigues de Takayama obertes al públic.

Dues generacions de «shinkansen»
Dues generacions de «shinkansen»

Al costat del carrer Kokubunji Dori val la pena aturar-se al temple Hida Kokubun-ji, el més antic de Takayama (construït l'original en el s. VIII), per veure la pagoda de tres pisos i l'enorme gingko que hi ha al pati (l'arbre té una edat calculada de 1.200 anys). Cap al nord de la ciutat antiga visitem el temple Sakurayama Hachiman i l'adjacent Takayama Yatai Kaikan (entrada: 820 ¥), el lloc on s'exhibeixen 4 dels 11 passos que s'utilitzen en el famós Takayama Festival, considerat un dels millors del Japó. En realitat aquest festival se celebra a la primavera (14-15 abril) al temple Hie i a la tardor (9-10 octubre) al temple Hachiman, i en ambdós casos la celebració és similar, traient al carrer en processó uns 11 o 12 passos (yatai) alts i profusament decorats. D'altra banda, al sud de la ciutat antiga trobem el Takayama Jinya (entrada: 420 ¥), d'estil tradicional japonès i que és l'únic edifici governamental que queda de l'època del shogunat del període Edo.

Mercats matinals. Cada dia hi ha dos mercats matinals de 6:00 (de 7:00 a l'hivern) a 12:00. El primer d'ells és el mercat Jinya-mae, davant el Takayama Jinya, mentre que el mercat Miyagawa se situa al llarg del riu Miyagawa a la ciutat antiga. La majoria de parades ven productes locals, hortalisses, flors, etc. Val la pena fer un volt per ells.

^top

KANAZAWA [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

La ruta de Takayama a Kanazawa la vam fer amb autobús perquè vam voler aprofitar per visitar en ruta el poblet de Shirakawa-go. En aquest trajecte no hi ha possibilitat de tren i el preu de l'autobús no està inclòs en el JR Pass. Aquest autobús està operat per la companyia Nohi Bus i els bitllets es poden comprar a la terminal d'autobusos que hi ha just davant l'estació JR de Takayama (és recomanable comprar els bitllets amb almenys unes hores d'antelació per no trobar-nos tots els seients ja reservats). De Takayama a Shirakawa-go el bitllet d'autobús costa 2.400 ¥, mentre que el de Shirakawa-go a Kanazawa val 1.800 ¥.

En el nostre cas vam agafar l'autobús a Takayama a les 11:50 i una hora després ja estàvem a la petita estació d'autobusos de Shirakawa-go (abans aquest trajecte suposava dues hores, però des de la inauguració de l'autopista Tokai-Hokuriku el juliol de 2008 el temps de viatge s'ha reduït a gairebé una hora). Al costat de la parada de l'autobús hi ha una oficina de turisme amb servei de consigna per deixar les motxilles, però assegureu-vos que estareu de tornada abans que hagin tancat si visiteu Sirakawa-go a la tarda, com vam fer nosaltres, perquè tancaven a les 17:00 (almenys en les dates de la nostra visita).

Acabada la visita a Shirakawa-go agafem l'últim autobús, a les 17:20, amb destinació a Kanazawa, on arribem a les 18:10. L'autobús ens deixa just davant de la moderna i espectacular estació JR, en la que hi ha, com és habitual, una útil oficina d'informació turística.

DORMIR I MENJAR

Econo Kanazawa Ekimae (8-8, Konohana-Machi, Kanazawa; tel. 076 223-2600). Paguem 6.825 ¥ per una habitació doble amb bany privat i esmorzar inclòs, a més d'Internet gratis i totes les comoditats típiques d'un bussiness hotel japonès. L'esmorzar era de tipus occidental i va resultar ser el més complet del viatge d'entre tots els esmorzars inclosos en el preu de l'habitació. Per tant, recomanem totalment aquest hotel. I a més està situat a només 3 minuts caminant de l'estació JR, en direcció sud.

COSES A VEURE

KANAZAWA. Aquesta ciutat de gairebé 500.000 habitants es troba gairebé tocant al mar del Japó i a tocar dels Alps Japonesos, a la regió central de Honshû. Històricament, durant el període Edo, Kanazawa fou la seu del clan Maeda, el segon clan feudal més poderós després del Tokugawa, pel que la ciutat va emergir com a centre cultural de primera magnitud rivalitzant amb Kyoto i Edo, l'antiga Tòquio. Va tenir a més la sort d'escapar força indemne dels bombardeigs aeris aliats durant la 2a Guerra Mundial, per la qual cosa nombrosos edificis històrics han sobreviscut en bastant bon estat. Per al viatger Kanazawa té suficients atractius com per justificar la seva visita, com els barris de les geishes i samurais o el magnífic jardí Kenrokuen.

A causa de l'extensió de Kanazawa val la pena comprar per 500 ¥ un passi d'1 dia per al Kanazawa Tour Bus, el qual permet pujar i baixar les vegades que es vulguin al llarg del seu recorregut, ideal per a visitar els principals punts d'interès de la ciutat. Es ven en un quiosc que hi ha a l'entrada de l'estació JR.

Carrer de l'antic barri de les geishes
Carrer de l'antic barri de les geishes

Comencem el recorregut per Kanazawa amb l'autobús turístic i baixem en la parada 6 per visitar l'antic barri de les geishes (Higashi Chaya). Aquesta zona és molt tranquil·la i consisteix bàsicament en un preciós i petit carrer amb unes quantes cases de fusta d'estil tradicional que antigament eren cases de geishes. Ara algunes allotgen botigues o restaurants i d'altres, com la Shima House (entrada: 400 ¥), es poden visitar per dins. Aquesta casa de geishes era la més luxosa i important del barri, així que la casa és molt bonica i guarda molts objectes d'aquella època. Molt recomanable. Acabem de fer un volt pel barri i tornem fins a la parada 6. Continuem amb autobús fins a la parada 9. Primer entrem al recinte del castell de Kanazawa per la porta Ishikawa-mon (entrada gratuïta) i fem un volt pel bonic parc que l'envolta.

A continuació creuem el carrer i entrem per la porta nord al Jardí Kenroku-en, sense cap dubte la major atracció de Kanazawa. Està considerat un dels 3 millors jardins del Japó des del punt de vista paisatgístic, tot i que molts opinen que aquest és el millor. Aquest enorme jardí fou originalment el jardí exterior del castell de Kanazawa, creat per la família Maeda al llarg de 170 anys, encara que no es va obrir al públic fins al 1871. En ell podem trobar-hi estanys, rierols, cascades, ponts, casa de te, pedres i molts arbres i flors. L'abundant aigua que circula pel jardí s'obté d'un riu llunyà mitjançant un sofisticat sistema hidràulic construït el 1632. És curiós veure el sistema de cordes que van des de la part superior dels arbres fins a les branques baixes, en forma de paraigua, per protegir-los de la neu. Aquest jardí és senzillament meravellós, amb racons increïblement bonics. Dediqueu-li una bona estona perquè val la pena. No en va els seus creadors van intentar donar-li els 6 atributs que el fan un jardí perfecte segons la teoria paisatgística xinesa: amplitud, intimitat, artificialitat, antiguitat, aigua abundant i grans vistes.

Sortim del jardí per la porta oest i anem caminant fins al 21st Century Museum of Contemporary Art. Aquest museu modern i trencador fou inaugurat el 2004 i és un dels museus d'art més populars al Japó. A part del seu contingut val la pena l'edifici que l'allotja, una estructura circular de 112 metres de diàmetre sense una façana o entrada principal ja que és igual per tots els costats i tan dóna per quin costat entrem a l'edifici. Una part de museu és accessible gratuïtament, la qual cosa permet veure la curiosa piscina de Leandro Erlich, on sembla que la gent estigui sota l'aigua (l'entrada a l'interior de la piscina és de pagament).

Pugem a l'autobús en la parada 10 i baixem de nou en la 15 per a visitar el barri dels samurais (Nagamachi Buke), on van viure alguns antics samurais. És una zona molt compacta amb boniques cases rere alts murs. D'elles es pot visitar Nomura-ke (entrada: 500 ¥), construïda en el s. XIX i que va pertànyer a un important samurai. És molt interessant, tant per la pròpia casa com pel jardí interior i els objectes mostrats. Passejant pel barri trobem l'antiga farmàcia-museu Shinise Kinenkan, però ens limitem a veure-la per fora sense arribar a entrar. Abans d'agafar de nou l'autobús en la parada 16 de tornada a l'estació JR i acabar aquí el recorregut per Kanazawa entrem a les properes galeries comercials Deiwa per veure l'anar i venir de clients a les botigues exclusives de Gucci, Dior, Loewe, etc. i veure l'enorme rellotge que hi ha en l'atri i que coincidint amb les hores en punt mostra un automatisme molt curiós.

Patrimoni de la Humanitat Shirakawa-go. Aquest petit poble, juntament amb el de Gokayama, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat el 1995 per les seves granges tradicionals gassho-zukuri. Ambdós es troben a la vall del riu Shogawa, en una remota regió muntanyosa que separa les prefectures de Gifu i Toyama. El terme Gassho-zukuri prové del fet que les teulades d'aquestes granges, de palla i amb molt pendent, recorden la posició de les mans d'un monjo budista quan resa. Aquest estil constructiu s'ha anat desenvolupant al llarg de moltes generacions i el seu disseny permet que l'abundant neu dels hiverns no s'acumuli a les teulades. Les teulades, construïdes sense utilitzar claus, deixen un gran espai interior lliure en la part superior de la casa que s'utilitza per al cultiu de cucs de seda.

Imatge d'Ogimachi
Imatge d'Ogimachi

Al costat de la parada d'autobús de Shirakawa-go tenim el Gassho-zukuri Minkaen, un museu a l'aire lliure (entrada: 500 ¥) format per unes quantes granges gassho-zukuri que han estat portades aquí des d'altres punts de la regió per salvar-les de la destrucció. A Ogimachi, el principal nucli i punt d'interès de Shirakawa-go, s'accedeix per un pont penjant que creua el riu des de la parada de l'autobús. A Ogimachi trobem nombroses granges gassho-zukuri, situades entre camps d'arròs, molt bé conservades (algunes tenen més de 250 anys). Moltes han estat condicionades com restaurants, museus o minshuku (si disposeu de temps pot ser bona idea passar la nit en una d'aquestes granges-hotel).

A Ogimachi destaquem l'inusual temple Myozenji (al costat de la casa Myozenji-ke), la Wada-ke House (la més gran de la zona i que fou la llar d'una de les famílies més riques i poderoses d'Ogimachi; entrada: 300 ¥) o la pintoresca Kanda-ke House (una de les més ben conservades i que ara és museu, amb bones vistes des dels seus finestrals; entrada: 300 ¥). No s'ha de marxar d'Ogimachi sense pujar al mirador Shiroyama per gaudir de les impressionants vistes sobre el poble i la vall. Aquest mirador (tancat a l'hivern) es troba al nord del poble i s'arriba a ell a través d'un camí fàcil de 15-20 minuts des del centre d'Ogimachi (per a la tornada a Ogimachi es pot baixar per l'altre costat, on hi ha un segon mirador i es completa així un bonic recorregut circular).

Encara que Shirakawa-go sigui ja un lloc molt turístic i massificat a estones, creiem que la seva visita val molt la pena per la bellesa del conjunt. A més, si podeu, quedeu-vos a dormir una nit aquí o bé marxeu d'aquí en l'últim autobús de la tarda per gaudir del poble gairebé en soledat, ja que les hores de més afluència són les centrals del dia. L'altre poble, Gokayama, no és tan fàcilment accessible (cal canviar de bus a Ogimachi) i potser per això no és tan turístic.

^top

KYOTO [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

A l'estació JR de Kanazawa agafem el Limited Express Thunderbird que surt a les 16:52 i arriba a Kyoto a les 19:08, després de recórrer 225 km. Quan vam anar a reservar seients per a aquest tren ja no en quedava cap de lliure, amb el que ens donaven reserva per al següent, però sempre hi ha l'opció de pujar al tren igualment i provar sort de trobar algun seient res més entrar en un dels vagons de seients no reservats. Per accedir a aquests vagons cal posar-se en la cua que hi pugui haver a la zona de l'andana habilitada per a l'accés a aquests vagons. El pitjor que pot passar és que no trobem seient lliure en aquests vagons i haguem d'anar dempeus fins que en quedi algun de lliure o arribem a la destinació.

DORMIR I MENJAR

A Kyoto ens allotgem en un parell d'hotels. El primer fou l'Econo Inn Kyoto (67 Hirai-cho, Kawaramachi-Gojo Sagaru, Kyoto; tel. 075 343-6660), que havíem reservat el dia anterior per Internet. Aquí paguem 7.370 ¥ per una habitació amb dos llits, bany privat, TV i un balconet, a més d'Internet i cafè gratis (recomanem en especial l'habitació 602 per la seva tranquil·litat). Com aquest hotel està orientat a viatgers de llarga estada, per a reserves a partir de dues nits el preu per nit disminueix progressivament. Potser l'inconvenient d'aquest hotel, a la nostra opinió, és que necessita una renovació urgent i també la seva situació, ja que és lluny de l'estació JR (20 minuts caminant) i en un carrer desangelat. Per arribar des de l'estació es poden agafar els autobusos nº 205, 17 o 4 i baixar a Kawaramachi-Gojo, desfent després uns 200 m. per on ha vingut l'autobús. Per a les següents nits a Kyoto ens canviem al Toyoko Inn Kyoto Gojo-Karasuma (393 Karasuma St, Kyoto; tel. 075 344-1045), situat en una avinguda principal, a 3 minuts caminant de la parada de metro Gojo (línia Karasuma) i a 15 de l'estació JR. Aquí paguem 7.560 ¥ per una habitació doble, amb bany, esmorzar, Internet i tots els gadgets d'aquesta cadena. Per la poca diferència de preu amb l'anterior la veritat és que aquest és molt millor, és més nou, està millor comunicat i una mica més a prop de l'estació de tren i, sobretot, en una millor zona i més animada.

A Kyoto val la pena provar l'Okonomi-yaki, un plat típic de la regió de Kansai, amb una remota similitud a la pizza. És molt bo, incloent la seva preparació. Per esmorzar una bona alternativa és l'UCC Cafe Plaza (per exemple el que hi ha a la cantonada de Karasuma-dori i Sichijo-dori). A l'estació JR, sobretot en la planta 11 (anomenada Eat Paradise), hi ha restaurants per a tots els gustos (incloent-hi un de menjar espanyol) i preus. A la zona de Gion hi ha nombrosos restaurants, però en ser una zona tan turística aquests són cars. Per canviar diners una opció és la Post Office, al costat de l'estació de tren, però vam trobar millor canvi a la botiga Tokai (una Ticket Discount Shop) que hi ha davant l'estació.

COSES A VEURE

KYOTO four la capital del Japó i la residència de l'emperador des de l'any 794 fins al 1868. Al llarg dels segles Kyoto ha estat destruïda per incendis i guerres, tot i que gràcies a la seva importància històrica es va deslliurar d'estar a la llista de possibles objectius de la bomba atòmica i de ser blanc en molts bombardeigs aeris, per la qual cosa són molts els temples i edificis històrics que han sobreviscut en bon estat fins avui dia.

Patrimoni de la Humanitat El 1994 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat a 17 monuments històrics de l'antiga Kyoto (13 temples budistes, tres santuaris sintoistes i el castell de Nijo), així com altres en les properes poblacions d'Uji i Ôtsu. Kyoto concentra un 20% dels Tresors Nacionals al Japó. Amb aquesta gran quantitat de patrimoni històric, social i cultural no estranya que el turisme sigui una de les seves principals fonts d'ingressos.

Malgrat la grandària de la ciutat no és difícil moure's per Kyoto gràcies a la seva quadrícula de carrers en el centre i a què els carrers tenen nom, a diferència de moltes altres ciutats japoneses. Molts dels llocs d'interès per al viatger es troben allunyats del centre, per la qual cosa es fa necessari agafar l'autobús, el més efectiu, pràctic i barat, encara que els trajectes poden ser costosos en temps a causa dels embussos i els semàfors. A la porta oest de l'estació de Kyoto hi ha una Bus Ticket Office on informar-se i comprar els bitllets d'autobús, com per exemple l'interessant City Bus All-day Pass que per 500 ¥ permet l'ús il·limitat d'autobusos durant el dia en curs. Amb ell es pot arribar fins a la majoria de punts d'interès de Kyoto, però si algun no està comprès en aquesta tarifa plana llavors n'hi ha prou amb pagar un suplement. D'altra banda, a l'Oficina de Turisme (oberta de 9 a 17 h.) que hi ha a l'interior de l'estació de Kyoto, al costat del Cafe du Monde, podreu aconseguir abundant i útil informació per visitar Kyoto, com per exemple el superpràctic fulletó Kyoto Walks on es donen una sèrie de circuits a peu per diferents àrees de Kyoto per a veure el més interessant i centrar la visita.

Una geisha i el seu acompanyant a Gion
Una geisha i el seu acompanyant a Gion

És tal la quantitat de possibles llocs d'interès que hi ha per visitar a Kyoto que podríem escriure pàgines i pàgines sobre ells... però no ho farem. Només citar-ne alguns dels imprescindibles (encara que això, com tot, va a gustos): Kinkaku-ji, To-ji, Nanzen-ji, Ryoan-ji, Honen-in, Path of Philosophy, Kiyomizu-dera (per veure la posta de sol), Tenryu-ji, Ginkaku-ji, o el castell Ni-jo. Que cadascú esculli allò a veure segons el seu temps disponible, gustos personals i pressupost (en molts d'ells cal pagar entrada).

Per si fos poc, a més de la multitud de llocs d'interès històric que hi ha a Kyoto, també tenim altres coses que poden resultar atractives. Per exemple, per a veure (o almenys intentar-ho) geishes, l'esport favorit dels visitants a Kyoto, potser el millor lloc sigui el carreró Pontochô-dori, a la zona de Gion. A la mateixa zona trobem el Gion's Corner, un popular i turístic espectacle on es poden veure fins 7 varietats d'art tradicional japonès. També val la pena un tranquil passeig pels jardins del Palau Imperial de Kyoto, antiga residència de la família imperial (el propi palau només es pot visitar prèvia reserva en una oficina que hi ha en el mateix parc). Molt recomanable és la visita al centenari mercat Nishiki, un estret carrer comercial cobert (paral·lel a l'avinguda Shijo) i amb més de 100 botigues que venen tot tipus d'aliments frescos o envasats. Quant a construccions modernes destaquem la impressionant estació central de Kyoto, el principal node de transports al Japó. Val la pena pujar fins a la terrassa descoberta que hi ha en la planta 12, de dia o nit, per gaudir de les extraordinàries vistes. I finalment, també tenim l'opció de pujar fins al mirador (100 metres d'altura) de la Kyoto Tower, davant de l'estació central.

^top

NARA [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

Per al trajecte de 42 km de Kyoto a Nara comencem per agafar un tren local a l'estació de Kyoto amb destinació a Nara per la JR Nara Line, però baixem al cap de 2 parades (trajecte de 8 minuts), a Inari, per visitar el temple de Fushimi Inari. A la pròpia estació hi ha una consigna per deixar l'equipatge i poder visitar el temple amb més comoditat si anem de pas, tot i que si la motxilla és molt gran pot ser que no càpiga perquè les consignes no són prou grans. Per sort, l'empleat que hi ha a l'entrada de l'estació va accedir amablement a guardar-nos la motxilla dins de la seva oficina fins a la nostra tornada.

Acabada la visita al temple tornem a l'estació d'Inari per recollir l'equipatge i continuar viatge a Nara. Seguint els consells d'un empleat de l'estació optem per agafar el primer tren local que passa amb destinació a Nara, però baixant a l'estació d'Uji, on esperem el pas d'un tren ràpid que passa poc després i amb destinació final a Nara, emprant un total de 50 minuts. Aquesta combinació és més ràpida que la de fer tot el trajecte amb el tren local, ja que aquest atura a totes les estacions.

DORMIR I MENJAR

En el Nakata Bed & Breakfast (1-1 Teramachi, Nara; tel. 0742 24-0860) paguem 7.600 ¥ en efectiu per una habitació d'estil japonès (tatami i futó) i amb bany compartit. El lloc està molt bé cuidat i com nou (cal descalçar-se només entrar a la casa). El seu propietari parla anglès i és molt amable i atent. Com només té 6 habitacions sol ser convenient reservar amb antelació. També lloga bicicletes per només 300 ¥/día i Internet és gratis. Està situat en un carrer secundari (molt útil el mapa que hi ha en el seu web), a només 5 minuts caminant de les estacions JR i Kintetsu Nara. Molt recomanable.

Si no s'esmorza a l'hotel una bona alternativa és la cafeteria Pinocchio, al carrer Sanjo-dori. En aquest mateix carrer recomanem per menjar el restaurant Drink Drunk, amb un deliciós menú per només 750 ¥.

COSES A VEURE

NARA fou la primera capital permanent de Japó, l'any 710, fins que la influència i ambicions polítiques dels poderosos monestirs budistes de la ciutat van ser una amenaça per al govern i es va decidir traslladar la capital a Nagaoka al 784. Gràcies a aquest important passat Nara conserva un bon nombre de monuments històrics, incloent alguns dels temples budistes més antics i més grans de tot Japó. Nara es troba a uns 42 km de Kyoto i hem de dir que, després de l'enrenou de Kyoto, vam agrair arribar a aquesta ciutat petita i tranquil·la.

Patrimoni de la Humanitat El 1998 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat a 8 temples, santuaris i restes de l'antiga Nara. A la cantonada dels carrers Sanjo-dori i Yasuragi-no-michi està l'Oficina de Turisme, oberta de 9 a 21 h, on podreu trobar mapes i informació diversa de la ciutat.

Per optimitzar la visita trobem molt útil el recorregut a peu que proposa la guia Lonely Planet, amb una longitud d'uns 5 km i per al qual cal comptar almenys mitja jornada. Té el seu inici i final a l'estació Kintetsu Nara i recorre els punts d'interès més importants de Nara. Una cosa que sorprèn a Nara és trobar cérvols més o menys domesticats vagant per la ciutat, especialment a la zona del Nara Park. La raó és que, segons una llegenda, el déu mitològic Takemikazuchi va arribar a Nara sobre un cérvol blanc per guardar la ciutat i des de llavors els cérvols són vistos com a animals celestials que la protegeixen. No falten xiringuitos on es venen petites galetes per donar als cérvols, pel que és fàcil veure a un o més cérvols perseguint un japonès, nen o adult, a la caça i captura de les galetes que porta a la mà, de vegades fins i tot amb certa violència.

Passant a través del pilar a Todaiji
Passant a través del pilar a Todaiji

Seguint aquesta ruta passem pel temple Kofuku-ji i poc després pel temple Todai-ji, l'estrella de Nara i amb raó, ja que és molt bonic i interessant. Compte amb dos rècords mundials: l'edifici de fusta més gran del món i el Buda de bronze més alt del món. Dins de Daubutsu-donin, l'edifici principal del temple, fixeu-vos en un pilar de fusta amb un forat en la seva base pel qual gosen ficar-se alguns nens (i no tan nens), ja que segons la llegenda qui aconsegueixi travessar-lo arribarà a la Il·luminació (?). Després continuem pel temple Nigatsu-do, dalt d'un turó, i amb formidables vistes de Nara i voltants. A continuació el proper temple Sangatsu-do i arribem al preciós Kasuga Taisha, en el que hi ha milers de llanternes de fusta o pedra per tot arreu. Després, anant per camins del parc, arribem al torii Ichi-no i continuem cap al centre de Nara, arribant al costat d'un estany i internant-nos després al barri de Naramachi per visitar alguns dels seus carrers, donant per finalitzat el nostre recorregut quan arribem de nou a Sanjo-dori.

Fushimi Inari Taisha. És el temple sintoista més famós dels milers que hi ha al Japó dedicats a Inari, el déu de l'arròs shinto. Bona culpa de la seva fama la tenen els milers de toriis vermells (donacions de particulars i empreses) que delimiten diversos senders amb un total de 4 km i que condueixen a un santuari dalt del turó des de l'entrada, situada al santuari Go Honden i la porta de Sakuramon. Al llarg del camí podrem veure nombroses estàtues que representen guineus, suposadament els missatgers d'Inari.

Visita molt recomanable per la fotogènia del lloc i l'experiència que suposa recórrer aquests senders sota els torii, sent un dels llocs més bonics del gran Kyoto, així com un dels símbols del Japó. A causa que el sender transcorre per un bosc i hi pot haver humitat recomanem portar posat Relec o un altre repel·lent per als mosquits, en especial a última hora de les tardes d'estiu. L'entrada a Fushimi Inari es troba just a l'altre costat del carrer de l'estació JR Inari. El trajecte amb tren des de l'estació central de Kyoto suposa uns 8 minuts agafant la Nara Line.

^top

HIROSHIMA [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

El nostre viatge entre Nara i Hiroshima, de 394 km, va començar a l'estació JR de Nara, on agafem a les 14:19 un tren local ràpid en la JR Yamatoji Line fins a l'estació d'Osaka, a la que arribem 33 minuts després (poc abans d'arribar a aquesta estació mireu per la finestreta del costat esquerre per veure l'espectacular edifici Umeda Sky, emblema de la ciutat d'Osaka). Aquí canviem a un tren que és a l'altre costat de la mateixa andana, el JR Special Rapid Service, que en només 4 minuts ens porta fins i tot l'estació de Shin-Osaka, on reservem seients en el shinkansen Hikari RailStar que surten a les 16:15 i arriba a Hiroshima a les 17:52.

La nostra idea inicial era aturar-nos a la ciutat d'Himeji (a mitja hora amb tren d'Osaka en direcció a Hiroshima) per visitar el castell Himeji i després continuar viatge, però en l'últim moment vam esbrinar que l'horari de visites del castell acabava a les 16:00, bastant abans del que deia la guia LP, pel que decidim anar directament a Hiroshima i visitar el castell l'endemà des d'aquesta ciutat.

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem en el Toyoko Inn Hiroshima-eki Minamiguchi-migi (1-26 Nobori-cho Naka-ku, Hiroshima; tel. 082 502-1045), on paguem 7.140 ¥ per habitació semidoble amb tot allò habitual d'aquesta cadena. És a només 9 minuts caminant des de la sortida sud de l'estació JR i creuant el pont Kamiyanagi, encara que hi ha un servei gratuït de transport entre l'hotel i l'estació.

Com sempre, a l'estació de tren JR hi ha una gran varietat de restaurants, entre els quals recomanem el Luniette (al costat de l'entrada als shinkansen). També recomanem el restaurant Royal Host, a només 50 metres de l'hotel.

COSES A VEURE

HIROSHIMA (pronunciat Iróxima). Aquesta ciutat, en la que viuen al voltant d'1 milió d'habitants, es troba al sud-oest de l'illa de Honshû i és famosa, molt al seu pesar, per tenir el tristíssim honor de ser la primera ciutat del món objecte d'un atac nuclear, el 6 d'agost de 1945. Per això, juntament amb Nagasaki, l'altra ciutat bombardejada, és avui un símbol de la pau mundial.

A causa de la seva peculiar orografia del terreny el poder destructiu de la bomba atòmica llançada va ser brutal i no va deixar res en un radi de 2 km. Però acabada la guerra es va fer un gran esforç en la reconstrucció de la ciutat, incloent alguns dels seus monuments històrics com el castell d'Hiroshima i el parc Shukkeien.

Patrimoni de la Humanitat El Peace Memorial Park de Hiroshima sol ser el principal punt d'interès per al visitant (el 1996 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO). És un enorme parc de 120.000 m² amb parterres de gespa, arbres i camins que suposen un gran contrast amb l'enrenou de la ciutat que l'envolta i que es va construir després de la guerra en el que abans era el centre polític i comercial de la ciutat.

En aquest parc destaca l'A-Bomb Dome (també Hiroshima Peace Memorial o Genbaku Dome), la imatge més reproduïda d'Hiroshima. Són les restes de l'edifici que allotjava l'antic Prefectural Industrial Promotion Hall (institució que promovia la indústria local) i és dels pocs edificis que van romandre dempeus a la zona de l'explosió després de fer detonar la bomba. A escassa distància d'ell està el Peace Memorial Museum. Aquest museu consta de 2 edificis i és d'obligada visita, tot i que és impossible no sortir amb una profunda sensació d'esglai i tristesa per la vilesa de la raça humana en certes ocasions. Al llarg de les sales es mostra la història d'Hiroshima i tot el que concerneix a l'episodi de la bomba atòmica, incloent tot allò ocorregut aquell fatídic 6 d'agost de 1945, amb especial èmfasi en el patiment que va generar en cents de milers de persones. El preu simbòlic de l'entrada al museu és de 50 ¥. Sol estar atestat de visitants, el qual fa de vegades difícil i incòmode poder veure les nombroses i interessants fotos, mapes, vídeos o plafons explicatius. Entre el museu i l'A-Bomb trobem el Cenotafi en honor de les Víctimes de la Bomba Atòmica, una tomba en forma d'arc que homenatja els morts de l'explosió, bé en aquell moment o posteriorment. Sota l'arc hi ha un calaix de pedra amb els noms d'unes 220.000 persones. També un Monument a la Pau de la Infantesa o la Flama de la Pau, la qual porta encesa des de l'1 d'agost de 1964 i no s'apagarà fins que hagin desaparegut totes les armes al món, amb el que ens temem que hi ha flama per a estona. Passejant pel parc també trobem la Torre del Rellotge de la Pau, un Memorial a les Víctimes Coreanes de la Bomba Atòmica i molt més.

Per arribar al Peace Memorial Park anem caminant des de l'hotel fins a l'avinguda Aioi-dori i allà agafem el tramvia (150 ¥) i baixem en la parada Genbaku-Domu mae, davant l'A-Bomb Dome.

Foto familiar d'un casament japonès
Foto familiar d'un casament japonès

Caminant uns 15 minuts cap al nord des del Peace Memorial Park arribem al Castell d'Hiroshima, el qual es troba envoltat per un gran fossar ple d'aigua. Es tracta d'una reconstrucció bastant fidedigna, ja que l'original fou destruït per l'explosió de la bomba atòmica. No el vam visitar, només ens limitàrem a vorejar-lo sencer amb un llarg passeig. Vam tornar cap al sud seguint l'avinguda Kojo-dori, imperdible per l'altíssim edifici de l'hotel de luxe Rihga Royal. I així arribem fins al carrer Hondori, un carrer per a vianants cobert i amb moltes botigues, bars i restaurants.

La vida nocturna i de lleure és molt animada a Hiroshima, especialment els caps de setmana, i es concentra en els barris de Shintenchi i Hakarekawa, amb multitud de bars, restaurants, patxinkos, clubs i altres llocs de dubtosa reputació. Nosaltres vam visitar la zona un dissabte a la nit i els carrers estaven plens de gent (i taxis a la cacera de clients). Miri on es miri hi ha rètols i llums multicolor que anuncien els infinits negocis de la zona.

Patrimoni de la Humanitat Castell Himeji (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993). La impressionant fortalesa Himeji (pronunciat Jimégi), situada sobre un turó, consta en realitat de 83 edificis de fusta. Juntament amb els castells de Matsumoto i Kumamoto forma la trilogia de castells més famosos del Japó, encara que el de Himeji és el més visitat de tots. A causa de la fotogenia del castell, aquest ha aparegut en diverses sèries i pel·lícules japoneses (per exemple Kagemusha i Ran d'Akira Kurosawa) i fins i tot de Hollywod, com la de James Bond Només es viu dues vegades.

Himeji és el castell japonès prototípic, amb una base de pedra molt alta, murs emblanquinats i un traçat típic dels seus edificis interiors. El castell original va ser construït al 1346, però l'actual data de principis del s. XVII. Fou bombardejat un parell de vegades el 1945 i tot i que els voltants del castell es van cremar completament el castell va resultar miraculosament indemne.

L'entrada al castell costa 600 ¥. Al costat de les taquilles hi ha una consigna on es poden deixar les motxilles per fer més còmoda la visita. Per a veure les diferents dependències del castell cal comptar com a mínim unes dues hores o més si hi ha molta gent, ja que les escales de pujada fins al cinquè pis de la torre principal sol ser un coll d'ampolla. En resum, es tracta d'un lloc francament espectacular i la visita val molt la pena.

El castell es troba a la ciutat de Himeji, situada uns 95 km a l'oest d'Osaka i uns 250 km a l'est d'Hiroshima, per la qual cosa es pot visitar fent una parada en aquesta ciutat en el trajecte amb tren d'Osaka a Hiroshima. Nosaltres ho volíem voler fer així, però no va poder ser perquè a última hora ens vam assabentar que l'horari de visita del castell era fins a les 16 h. i, donada l'hora que era, vam preferir anar directament d'Osaka a Hiroshima (on ja teníem reservat l'hotel) i deixar la visita per al dia següent. En un altre país això ens hagués fet perdre molt temps, però això és el Japó: el trajecte de 250 km en un shinkansen Hikari des d'Hiroshima a Himeji és de només 59 minuts. Des de l'estació JR Himeji a l'entrada del castell hi ha un tranquil passeig a peu de 15-20 minuts.

Patrimoni de la Humanitat Miyajima (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996) és una illa-santuari, el nom oficial de la qual és en realitat Itsukushima, amb una llarga història com a lloc sagrat sintoista. La raó que l'illa sigui coneguda popularment com Miyajima (en japonès significa illa-santuari) és que és identificada completament amb el temple Itsukushima, situat en una cala de l'illa. El que fa únics a aquest temple i a l'enorme torii vermell que hi ha a prop d'ell és que van ser construïts sobre l'aigua i semblen flotar sobre ella quan la marea està alta. Per això convé informar-se abans de la visita de les hores en què es donarà la marea alta, per exemple a través de la pàgina Itsukushima Tide Predictor. El temple (entrada: 300 ¥) està format per diversos edificis connectats entre si per passarel·les de fusta suportades per pilars sobre el mar. Després de la visita al temple val la pena passejar per la vora de la cala per tenir diferents perspectives del torii i del propi temple. També aquí hi ha cérvols que vagaregen pel passeig al costat del mar, barrejant-se amb els turistes.

Nosaltres vam anar a Miyajima des d'Hiroshima i vam tornar el mateix dia, però si disposeu de dies pot estar bé passar la nit en un ryokan de l'illa per poder gaudir del lloc sense els molts visitants que hi sol haver durant el dia. El cert és que és un lloc molt bonic i amb un cert toc romàntic, i això que el dia en què la vam visitem nosaltres fou bastant plujós i va deslluir una mica la visita. Però Miyajima està catalogada com una de les tres millors vistes del Japó, sent una imatge típica que podem veure a molts prospectes, llibres, etc.

Per arribar fins aquí cal agafar un tren a Hiroshima i baixar a l'estació Miyajima-guchi, en un trajecte de 22 minuts. La terminal del ferri JR a l'illa està a només 150 metres d'aquesta estació. Hi sol haver un ferri a/de l'illa cada 15 min. i el trajecte, de 10 min., és gratuït amb el JR Pass. Des del moll al que arriba el ferri fins al temple Itsukushima hi ha un passeig de 10 minuts.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER LES ILLES DE KYUSHU, OKINAWA i HONSHU

BEPPU [Kyushu]

COM ARRIBAR-HI

El viatge fins a la ciutat de Beppu, de 334 km, l'iniciem agafant el shuttle-bus gratuït de l'hotel que ens porta en 5 minuts fins a la sortida nord de l'estació JR d'Hiroshima (n'hi ha cada 20 minuts entre les 7 i les 10 del matí, sent convenient reservar plaça la nit anterior). Deixem la motxilla gran en la consigna de l'estació per poder agafar el tren a Miyajima-guchi, visitar l'illa de Miyajima (veure apartat anterior), tornar a Hiroshima, i continuar viatge cap a Beppu després de recollir l'equipatge de la consigna (així ens estalviem haver d'anar i tornar a l'hotel a buscar-lo).

A la tornada de la nostra excursió a Miyajima agafem el shinkansen Hikari RailStar que surt a les 13:53 de l'estació d'Hiroshima i arriba a la de Kokura, en l'extrem nord de l'illa de Kyushu, a les 14:46. En aquesta estació canviem al Limited Express Sonic, un tren que ens va fascinar, que surt de Kokura a les 15:08 i arriba a Beppu a les 16:25. A l'estació de Kokura quedem sorpresos de la gran animació que hi havia als seus passadissos, incloent un concert en viu d'una banda de jazz!!.

A l'estació JR de Beppu hi ha una Oficina de Turisme amb útil informació sobre la zona, incloent la llarga llista de banys termals.

DORMIR I MENJAR

A l'Hotel Seawave Beppu (12-8 Ekimae Cho, Beppu, just davant de l'estació JR; tel. 977 27-1311) paguem 8.400 ¥ per una habitació de 2 llits, amb bany privat, TV i Internet gratis. L'hotel no disposa d'onsen propi, però permet accedir gratuïtament al de l'hotel Station que està just darrere. Des de la planta 12, on era la nostra habitació, hi ha unes vistes formidables de la ciutat i les seves nombroses fumaroles, així com del mar i les muntanyes que hi ha a tocar.

Al carrer principal Ekimae-dori de Beppu, que va des de l'estació JR cap al mar, i en alguns carrers adjacents hi ha uns quants restaurants. Es poden canviar diners en l'Oficina de Correus o a l'Oita Bank adjacent i el canvi era el mateix.

COSES A VEURE

BEPPU (pronunciat beppú), situada al nord-est de l'illa de Kyushu, és una de les ciutats balneari de més renom de tot el Japó (ve a ser la capital de l'onsen, perqué té també el major nombre de brolladors) i produeix més aigües termals que cap altre lloc del món, exceptuant la zona de Yellowstone als EUA. Per això no sorprèn que la principal raó per visitar Beppu sigui la seva gran oferta de tipus diferents de banys termals (d'aigua, fang, sorra, vapor...), així com l'atracció que suposen els anomenats Inferns de Beppu, uns espectaculars brolladors d'aigües termals que són per veure'ls i no per banyar-s'hi.

Per moure's per Beppu potser el millor és comprar un passi diari per als autobusos (900 ¥) segons el nº de desplaçaments en aquest transport que planegem fer per visitar els diferents punts d'interès. A més, aquest passi inclou alguns descomptes interessants. Es compra a l'Oficina de Turisme de l'estació JR i proporcionen també un mapa amb els recorreguts.

Chinoike Jigoku
Chinoike Jigoku

Els Inferns de Beppu (o Beppu Jigoku) són nou: Umi, Oniishibozu, Shiraike, Yama, Kamado, Oni-yama, Kinryu, Chinoike i Tatsumaki. Els 7 primers es troben a la zona de Kannaway els 2 últims en el remot Shibaseki. La visita a cada un d'ells costa 400 ¥, però es pot comprar un abonament per a tots ells per 2.000 ¥ (o 1.800 amb el descompte del passi d'autobús). La forma com es presenten aquests inferns sol tenir un punt kistch o molt kistch segons els casos, el qual és una llàstima i els pot restar atractiu. Dels que vam visitar nosaltres recomanem...: Umi Jigoku, un dels més bonics amb el seu estanyol d'aigua blau clar; Oniishibozu Jigoku, amb les seves bombolles de llot que emergeixen dels bassals de fang; Shiraike Jigoku, amb un estanyol d'aigua lletosa a punt d'ebullició; Chinoike Jigoku, amb un fotogènic estanyol d'aigua de color marró vermellós; o el Tatsumaki Jigoku, un guèiser d'aigua calenta que apareix cada 25-30 minuts i dura uns 5 minuts.

Alguns dels millors banys termals públics de Beppu són: Tanayu, situat en el ryokan Suginoi; Onsen Hoyo Land; Takegawara, el més famós i antic de Beppu, amb banys de sorra; o el Hyotan Onsen. De tots ells nosaltres vam provar el Hoyo Land, en el que l'entrada costa 1.050 ¥ (amb el passi de l'autobús s'aconsegueix un 10% de descompte) i si no es porta tovallola cal sumar 150 ¥ per una tovalloleta d'onsen. Aquest onsen és molt gran i d'aspecte bastant decrèpit, però val la pena pels seus banys de llot. N'hi ha a l'interior, separats per sexes, però és molt millor el que hi ha a l'exterior, on és mixt (junts, però no barrejats).

Com a curiositat comentar que a Beppu hi ha el considerat com a millor museu del sexe del Japó. Es tracta del Beppu Hihokan (338-3 Shibuyu Kannawa; entrada: 1.000 ¥), creat el 1980 per un aficionat als artefactes eròtics com a homenatge a la indústria per a adults local. En aquest museu kitsch s'exposa art eròtic, figures de cera, pintures, etc.

Usuki. Una excursió molt recomanable a fer des de Beppu és a la petita població d'Usuki, a uns 50 km al sud-est de Beppu, per veure la magnífica col·lecció d'escultures en pedra de Budes coneguda com Usuki Sekibutsu. Es creu que van ser tallades entre els segles XII i XIV per raons que encara no estan clares. En total hi ha 59 estàtues que s'agrupen en 4 grups excavats a la paret vertical d'un turó, sent les majors figures de Buda excavades a la roca que es poden trobar al Japó. El lloc no solament és bonic per les pròpies estàtues, sinó també per l'entorn rural i el bosc de bambú. A la zona hi ha diversos rètols que avisen de la presència de serps i efectivament en vam veure una, encara que no era una anaconda precisament.

L'entrada a Usuki Sekibutsu costa 530 ¥. Per arribar a la població d'Usuki des de Beppu vam agafar un tren exprés que empra 50 minuts en el trajecte (amb un tren local són 70 min). Des de l'estació d'Usuki hi ha autobusos (300 ¥) que van fins a la zona on està Usuki Sekibutsu, en una àrea muntanyosa a 4 km del centre d'Usuki, i que també s'atura a la plaça Shuji, al centre d'Usuki. També es podrien llogar bicicletes (100 ¥/hora) a l'Oficina de Turisme que hi ha a 100 metres de la plaça Shuji, ja que el camí fins a Usuki Sekibutsu és pla i hi ha un carril-bici que transcorre paral·lel a la carretera.

^top

NAHA (I) [Okinawa - Ryukyu]

COM ARRIBAR-HI

A l'estació JR de Beppu (o Bep-puuuuuuuuú, tal com anuncien per triplicat per la megafonia de l'estació) agafem un tren Limited Express Sonic que surt a les 10:22 i arriba, via Kokura, a Hakata a les 12:15. A l'estació d'Hakata/Fukuoka seguim les indicacions i trobem el metro que ens ha de portar a l'aeroport de Fukuoka (Fukuoka-kuko). El trajecte fins a l'aeroport és de només 5 minuts i costa 250 ¥.

La sortida del metro desemboca directament en una de les terminals de l'aeroport de Fukuoka. Vam anar ràpidament a un taulell de la companyia JAL per informar-nos de l'estat del nostre vol a Naha, ja que hi havia el risc que fos cancel·lat per la presència d'un tifó a la zona. En alguns monitors es mostrava un gràfic amb l'evolució del tifó nº 13, situat en aquell moment entre l'illa de Kyushu i l'arxipèlag d'Okinawa. Naha es troba sota la seva zona d'influència, però lluny del centre. A més ens informen que es mou a una velocitat de 10 km/h i la seva força actual és de 985 hPa. Afortunadament ens informen també que el vol operarà amb normalitat.

Okinawa és el nom de la prefectura més meridional del Japó, composta per unes 160 illes (només 44 d'elles estan habitades) i que al seu torn conformen la part sud de les illes Ryukyu. Aquesta cadena d'illes s'estén al llarg de 1.000 km des de l'illa Kyûshû (la més meridional de les quatre grans illes del Japó) fins a gairebé Taiwan. La capital de la prefectura és Naha, situada aproximadament en el punt mig d'aquest arc d'illes.

Okinawa compta amb una història i una cultura diferents de la de la resta del Japó, ja que antigament era un regne independent. També el seu clima subtropical, la geografia i l'ambient regnant la diferencien radicalment de les quatre principals illes japoneses.

Ja més tranquils, abans d'embarcar aprofitem per menjar alguna cosa en algun dels 10 restaurants que hi ha en la planta 2 de la terminal 2 de l'aeroport. Per a la nostra sorpresa els preus són iguals o només una mica més cars que al carrer (en un aeroport!!). El nostre vol, en un Boeing 737 de JAL, s'enlaira puntualment de Fukuoka a les 15:05 i aterra a l'aeroport de Naha a les 16:45, després d'un vol de 864 km una mica mogut per les turbulències ocasionades pels núvols perifèrics del tifó.

Hi ha un punt d'informació turística dins de la terminal. A través d'un passadís exterior cobert sortim de la terminal i anem fins a l'estació del mona-rail, on comprem un bitllet fins a la parada d'Asahibashi, la més propera a l'hotel que havíem reservat. Aquest trajecte costa 230 ¥ i es recorre en només 11 minuts (5 parades). Gràcies a l'altura per la qual discorre el mona-rail és fàcil anar fent-se una idea de com és l'illa.

DORMIR I MENJAR

A Naha ens allotgem en el Toyoko Inn Naha Asahi-basi Ekimae (2-1-20 Kume, Naha; tel. 098 951-1045), on paguem 7.890 ¥ (en realitat costava 8.190, però ens fan un descompte de 300 ¥ en presentar la targeta d'embarcament del nostre vol a Naha) per l'habitació més gran de la planta (la 810), amb bones vistes al riu, al mona-rail i a tres avingudes. Aquest hotel està molt bé situat, a 3 minuts caminant de l'estació Asahibashi del mona-rail i a 4 minuts de la terminal d'autobusos. Des de/cap a l'aeroport de Naha són només 12 minuts en mona-rail).

Al carrer Kokusai-dori hi ha diversos restaurants on escollir, així com en el centre comercial Ryubo, a l'inici d'aquest mateix carrer.

COSES A VEURE

NAHA (pronunciat Najà) és la capital de la prefectura d'Okinawa i està situada en la part sud de l'illa d'Okinawa, la més gran de les illes Ryukyu, amb façana costanera sobre el Mar de la Xina Oriental. Antigament va ser dels llocs més habitats de les illes Ryukyu i també la capital i centre religiós del regne Ryukyu, des de principis del segle XV fins a la seva abolició, el 1879. Tractant-se de la ciutat més poblada de la prefectura és també el node regional per al transport amb vaixell o avió a la resta d'illes de l'arxipèlag.

Rètol d'una botiga a Kokusai-dori
Rètol d'una botiga a Kokusai-dori

Tenint en compte que Naha va quedar quasi completament destruïda en la famosa Batalla d'Okinawa s'entén que no hagi quedat gairebé res d'interès històric. En el centre de la ciutat destaquem Kokusai-dori, l'artèria principal de Naha. En ella hi ha una infinitat de botigues de records i de les coses més variades, així com restaurants, clubs, etc. Tant els comerços com els objectes venuts són, en general, molt kitsch. No ha de sorprendre ja que Naha atreu, a causa del seu clima subtropical, una gran quantitat de turistes japonesos de la resta del país així com d'estudiants en viatge d'estudis. A més cal sumar-hi la presència d'un gran nombre de nord-americans de l'enorme base militar dels EUA que hi ha a l'illa. Val la pena recórrer els gairebé 2 km de longitud d'aquesta avinguda per al·lucinar amb tot. Molt a prop de Kokusai-dori hi ha el barri Tsuboya, el centre de la terrisseria d'Okinawa des de l'època del regne Ryukyu, on encara és possible veure nombrosos tallers i fins i tot un museu, el Tsuboya Pottery Museum, que il·lustra la història i tècniques de la terrisseria de la zona. Per trobar aquest barri el més fàcil és seguir el carrer comercial Heiwadori des del seu inici a Kokusai-dori fins al final.

Per veure una zona diferent de Naha vam ser a peu cap al nord-oest pel carrer Kume-Odon fins a arribar gairebé al mar, amb una gran zona de lleure anomenada Costa Village Espana i un golf urbà just al costat. És la zona de Tsuji, amb abundància de llocs de lleure, com per exemple patxinkos. Tornant de nou al centre creuem la zona de Kume, on abunden els clubs per a gentlemen.

Patrimoni de la Humanitat El Castell Shuri (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000, juntament amb altres monuments relatius al regne Ryukyu) fou centre administratiu i residencia dels reis Ryukyu durant segles. És un dels més importants gusuku (castell d'Okinawa) i llocs més importants històrics a Naha. Guerres i incendis han destruït el castell diverses vegades, en especial durant la Batalla d'OKinawa el 1945, pel que l'actual edifici és una aconseguida reconstrucció de 1992. El castell es troba sobre un turó i s'hi accedeix a través de diverses portes, com la d'Hoshinmon. De tots els edificis del castell, el Seiden, davant una gran plaça, és el més luxosament decorat. Al voltant del castell hi ha un parc on està el Tamaudun o mausoleu dels reis Ryukyu. L'entrada al castell (a partir de la porta Hoshinmon) costa 800 ¥, mentre que al mausoleu són 200 ¥. El castell es troba en el límit de l'actual ciutat de Naha i per arribar-hi es pot agafar el monorail (baixant a Shuri i caminant 1.2 km, 15-20 minuts, fins al castell) o els autobusos 1, 17 o 46 (baixant a Shurijo Koen Iriguchi).

^top

ZAMAMI [Okinawa - Ryukyu]

COM ARRIBAR-HI

Des del nostre hotel a Naha, el Toyoko Inn Naha Asahi-basi Ekimae, anem caminant fins a la propera estació d'autobusos, situada en el costat est de la parada Asahibahi del monorail, i agafem el primer autobús que surt cap al port de Tomari (200 ¥). És un trajecte de 10 minuts (amb poc tràfic) fins a l'entrada a la terminal de ferris. D'aquest port (no confondre'l amb l'altre port de Naha, el Shinkou Naha) surten els ferris a les illes Kerama, com Aka i Zamami.

Vam comprar els bitllets del ferri a Zamami just abans de salpar, però pot ser una bona idea reservar-los amb anticipació al telèfon 098-868-4567, encara que no es garanteix que contestin en anglès. Hi ha dos ferris a Zamami (veure horaris): el Zamami Maru (o ferri a seques), que tarda unes 2 hores en el trajecte a Zamami (s'atura abans a l'illa d'Aka) i el Queen Zamami III, que tarda només 50 o 70 minuts, depenent de si s'atura a Aka o no. El primer costa 1.860 ¥, mentre que el ràpid val 2.750 ¥.

En el nostre cas agafem el Zamami Maru que salpa de Naha a les 10:00 (encara que en aquesta part del Japó els horaris són una mica més relaxats, es nota la influència tropical) i ens instal·lem còmodament a la coberta superior, a l'exterior. Després de 90 minuts de navegació, en la qual podem veure uns quants illots deshabitats, vaixells de pesca, avions de combat sobrevolant la zona i multitud de peixos voladors, entrem al port de l'illa d'Aka, on el vaixell està 10-15 minuts per descarregar passatgers i mercaderies. Des de la coberta ja veiem platges precioses, de sorra blanca i aigües de color turquesa. Prosseguim el viatge i atraquem al port de Zamami sobre les 12:10. Ja només el viatge en ferri ha valgut la pena.

En la petita terminal del port de Zamami hi ha una improvisada oficina d'informació turística, a l'interior d'una botiga, on aconseguim un mapa de Zamami (fet a mà i fotocopiat) i una llista d'allotjaments de la zona que ens van resultar molt útils.

DORMIR I MENJAR

A Zamami vam escollir el petit i amagat Menso-Re Hotel, on paguem 7.000 ¥ per una habitació d'estil japonès, amb TV i A/C (molt necessari aquí). El bany és compartit, però érem els únics hostes... Aquest hotel està situat al costat de la clínica de Zamami i del popular centre de busseig Joy Joy, a menys de 10 minuts caminant des del port. Ens havien recomanat la Miyamura Pension situada sobre el supermercat del poble, al carrer principal, però quan vam arribar-hi ja no hi havia habitacions lliures.

Per menjar recomanem el restaurant La Toquée, de l'hotel Miyamura, on mengem bé i en un ambient molt cuidat. Molts hotels de Zamami ofereixen la possibilitat de mitja pensió, però pensem que no surt a compte i treu llibertat.

COSES A VEURE

ILLA DE ZAMAMI és una de les 22 illes (només quatre d'elles estan habitades: Aka, Geruma, Tokashiki i la pròpia Zamami) que formen les illes Kerama, un arxipèlag d'illes subtropicals situat a uns 32 km al sud-oest de Naha, a l'illa principal d'Okinawa. L'illa de Zamami té poc més de 600 habitants i una superfície de 16,74 km². Zamami també és el nom de l'única població de l'illa (i on està el port), la qual es troba en el seu costat sud.

Platja de Furuzamami
Platja de Furuzamami

Ja que la nostra estada a Okinawa anava a ser curta se'ns plantejava el dubte de quina illa o illes escollir per aquesta visita. Finalment ens vam decidir per les illes Kerama gràcies a les recomanacions de diversos amics viatgers que havien visitat prèviament a la zona i també pel fet de ser fàcilment accessibles des de Naha. La veritat és que l'elecció va ser, almenys per a nosaltres, encertadíssima, ja que aquestes illes són un veritable paradís encara poc explotat, amb aigües cristal·lines de color maragda repletes de corall i peixos exòtics (sent el millor lloc del Japó i un dels millors del món per a la pràctica del submarinisme o l'esnòrquel), platges de sorra blanca o boscos verges.

Per recórrer l'illa vam llogar una bicicleta al nostre mateix hotel per 900 ¥/día, sent el preu més barat que trobàrem. Val molt la pena anar fins a la magnífica platja de Furuzamami, a 1,5 km del poble de Zamami. Pel camí hi ha un mirador amb unes vistes formidables sobre la part nord de l'illa i altres illes properes. Aquesta platja és senzillament preciosa, molt bonica, amb sorra blanca coral·lina, aigües cristal·lines i un munt d'illes entapissades de verd a l'horitzó. En aquest entorn destaca negativament un únic i lleig edifici en l'extrem nord de la badia, però tot i així considerem que és una de les millors platges que recordem en tots els nostres viatges. A només 6 metres de la vora hi ha corall que val la pena veure llogant allà mateix unes ulleres per 500 ¥/día. Inoblidable. Al costat d'aquesta platja hi ha un xiringuito amb lavabos i una màquina de begudes. A la platja hi havia molt poca gent, però a partir de 17:00 ens vam quedar sols. Un altre punt a l'illa fins al qual val la pena anar és el mirador Kaminomaha (o també el d'Unajinosachi, uns 500 m. més enllà), sobretot per veure la posta de sol sobre el mar i les illes properes. Una autèntica passada!. Per arribar a ells en bici (són 2,5 km) cal agafar la carretera que surt del poble cap a l'oest de l'illa, passant pel costat del càmping, la platja d'Ama i una granja amb vaques i cabres.

Altres activitats interessants a Zamami: recórrer en bici o moto la carretera estreta i sinuosa que circunda l'illa, fer caminades pel bosc, contractar al port una barca perquè ens porti a algunes de les illes no habitades que hi ha al voltant. I, sobretot, de gener a març és molt popular aquí l'albirament de balenes geperudes, les quals vénen a aquestes aigües a aparellar-se.

^top

NAHA (II) [Okinawa - Ryukyu]

COM ARRIBAR-HI

En la tornada de l'illa de Zamami a Naha vam fer una parada de diverses hores a l'illa d'Aka per a una ràpida visita. A les 10 del matí agafem al port de Zamami el ferri ràpidQueen Zamami que arriba de Naha i torna passant per Aka. En un curt trajecte de només 10 minuts (costa 300 ¥) arribem al port d'Aka. Després de visitar l'illa i refrescar-nos a la platja salpem a les 17:00 novament amb el ferri ràpid Queen Zamami amb destinació a Naha, tot i que abans ens aturem de nou a Zamami per deixar i recollir passatge. Finalment arribem al port Tomari de Naha a les 18:10.

DORMIR I MENJAR

Tornem de nou al mateix hotel (i fins i tot habitació) de la nostra anterior estada a Naha, el Toyoko Inn Naha Asahi-basi Ekimae, ja que ja l'havíem reservat durant l'anterior estada. Gràcies a això vam poder deixar-hi la major part de l'equipatge, tot allò que no anàvem a necessitar en la nostra excursió a les illes.

COSES A VEURE

Illa d'Aka. En el viatge de tornada de Zamami a Naha, i aprofitant que el ferri es deté a Aka per recollir i deixar passatgers, visitem aquesta illa durant unes quantes hores abans de reemprendre la tornada a Naha. Aka és una altra de les poques illes habitades del grup d'illes de Kerama. Tant l'illa com l'única població d'Aka és encara més petita que Zamami. Hi trobem una pensió que hi ha sobre un supermercat i allà hi lloguem unes bicis (1.000 ¥/día) i deixem l'equipatge per anar més còmodes.

Entre les illes d'Aka i Geruma
Entre les illes d'Aka i Geruma

Ja amb les bicicletes anem cap a l'oest de l'illa i pugem fins al mirador Kohara sobre el mar (bonic, però sense comparació amb els de Zamami). Des d'aquí baixem fins a la propera platja de Kohara, molt bonica, però una mica bruta (potser com a conseqüència del recent tifó). A continuació anem fins a la platja de Nishihama, en el costat oriental de l'illa, a uns 2 km del poble (el camí més curt i fàcil en bici és anant pel port i agafar una carretera que voreja la costa. En aquesta platja hi ha un xiringuito amb lavabo, dutxa (de pagament) i lloguer d'equip de platja o per a l'esnòrquel.

El paisatge aquí també és excepcional, encara que per a fer esnórquel és millor la de Furuzamami. Per completar la visita a aquesta illa creuem amb la bici a l'illa de Geruma, connectada a Aka per un gran viaducte amb bones vistes, i arribem fins a l'illa de Fukaji, unida a la de Geruma també amb un petit pont. Fukaji està deshabitada i en ella està únicament l'aeroport de Kerama.

Donem per acabada la visita a la zona quan arriba el ferri, després de tornar les bicicletes i recuperar la motxilla. Durant la navegació de tornada a Naha, sobre la coberta del ferri, vam poder gaudir d'un inoblidable capvespre sobre el mar i les illes Kerama que no es pot explicar amb paraules. Merescut colofó a un lloc tan fantàstic.

Per als llocs d'interès en la ciutat de Naha veure COSES A VEURE (Naha).

^top

NAGOYA [Honshû]

COM ARRIBAR-HI

Comencem aquest llarg viatge de 1.400 km entre Naha i Nagoya agafant el monorail des d'Asahibashi fins a l'aeroport de Naha (230 ¥, 11 minuts). Embarquem en un Jumbo 747 de JAL que s'enlaira puntualment a les 11:45 i aterra a l'aeroport Centrair Chubu de Nagoya després d'un vol d'1 hora i 50 minuts.

Per arribar al centre de Nagoya agafem el tren exprés µSKY de la línia Meitetsu, amb destinació final a l'estació JR de Nagoya després d'un còmode viatge de 30 minuts. Com el nostre JR Pass ja s'havia esgotat vam haver de pagar els 850 ¥ que costa aquest trajecte.

DORMIR I MENJAR

El nostre últim hotel en aquest viatge al Japó fou el Toyoko Inn Nagoya Marunouchi (1-4-20 Marunouchi Naka-ku, Nagoya; tel. 052 223-1045), com no, també de la cadena Toyoko Inn (el Sr. Toyoko ens hauria d'haver fet Clients de l'Any). Aquí paguem 8.190 ¥ per una habitació doble. És només a 2 minuts caminant de la sortida núm. 8 de la parada Marunouchi del metro i a 1'5 km de l'estació JR. Hi ha altres dos hotels Toyoko Inn més propers a l'estació de tren, però en el moment de reservar ja no vam trobar en cap d'ells una habitació doble per a no fumadors i ens quedem en el de Marunouchi.

A l'estació de tren JR de Nagoya, sobretot en la planta 11, hi ha un bon nombre de restaurants on escollir.

COSES A VEURE

NAGOYA està situada a la regió central de Honshû i és la quarta ciutat en població del Japó, així com el seu cor industrial, amb la seu de Toyota, per exemple, situada aquí. Des del punt de vista històric Nagoya va créixer al voltant del castell del clan Owari, una de les branques de la família Tokugawa en el període Edo. L'any 1945 els bombardeigs aeris van destruir la majoria dels edificis històrics i potser per això Nagoya no és una ciutat amb un gran atractiu turístic. En qualsevol cas el motiu de la nostra breu estada a Nagoya va ser, principalment, el fet que el nostre vol de tornada a Europa partia del proper aeroport Chubu Centrair, encara que ens va agradar poder visitar, ni que no fos breument, una nova ciutat japonesa.

Entre les coses que vam poder veure de Nagoya destaquem les imponents JR Central Towers, un complex sobre l'estació JR de Nagoya format per un edifici d'oficines de 245 m. d'altura i un altre ocupat per un hotel que és lleugerament més baix i esvelt. Té el rècord Guinness de l'edifici d'estació de tren més alt del món. Les plantes inferiors són compartides per ambdós edificis i en elles podem trobar grans magatzems, botigues de tot tipus, restaurants i llocs de lleure. Pugem a la planta 52 d'una de les torres per gaudir de les vistes a aquesta altura, però va resultar que només s'hi podia accedir amb una reserva en un dels seus exclusius restaurants o centres de spa i bellesa.

Però finalment aconseguim el nostre propòsit de veure Nagoya des de les altures al gratacel Midland Square (oficialment anomenat Toyota-Mainichi Building), inaugurat el març de 2007 i situat gairebé davant de les JR Central Towers. És lleugerament més alt que elles (247 m.), pel que en aquell moment era l'edifici més alt de la regió central del Japó. La torre acull oficines de diferents empreses, per exemple Toyota, així com un centre comercial, botigues de luxe, un cinema, restaurants, cafès, etc.

A l'interior d'un «patxinko»
A l'interior d'un «patxinko»

A la part superior del gratacel (plantes 44 a 46) està l'impressionant Sky Promenade, la plataforma d'observació a cel obert més alta de tot Japó (almenys ara). Està parcialment oberta a l'exterior, per la qual cosa es nota el vent que bufa a aquesta altura, a 240 metres sobre el nivell del terra. El mirador proporciona unes vistes increïbles de la ciutat, tant de dia com de nit, en totes les direccions. A la nit, per afegir encara més espectacularitat, a intervals regulars de temps apareixen columnes de fum i llums que van canviant de color per crear una atmosfera irreal. Molt recomanable, val realment la pena. L'entrada costa 700 ¥ i està obert d'11 a 21:30 h. Les entrades es compren en la planta 42, fins on es puja amb un curiós ascensor de vidre exterior que puja en només 40 segons i que impressiona per les seves vistes de vertigen.

Per completar aquesta zona de gratacel de Nagoya encara podem esmentar la Lucent Tower, un bonic edifici de línies corbes amb una altura de 180 m. D'altra banda val la pena fer un volt per alguns carrers adjacents a Midland Square per veure el gran nombre de patxinkos que hi ha a la zona (de fet l'origen dels patxinkos cal buscar-lo a Nagoya). Lògicament hi ha altres punts d'interès en la ciutat, com el reconstruït castell de Nagoya, però nosaltres ja no vam tenir temps per a més.

I EL VIATGE S'ACABA...

Per anar a l'aeroport de Nagoya des del nostre hotel comencem per agafar el metro a la parada Marunouchi fins a l'estació JR de Nagoya (dues parades, 200 ¥), ja que anem amb l'equipatge a sobre. Un cop a l'estació seguim les indicacions de la línia Maitetsu. Comprem bitllets (870 ¥) per al primer exprés que passa amb destinació a l'aeroport Chubu Centrair, on arribem després d'un còmode trajecte de 28 minuts. Aquest moderníssim aeroport (va començar a operar el 2005) està construït sobre una illa artificial.

Iniciem la tornada a casa amb un vol de Nagoya a Hèlsinki de Finnair (7.770 km en 9 h 50 min). Abans d'aterrar a l'aeroport Vantaa d'Hèlsinki tenim l'oportunitat de veure, des de la finestreta de l'avió, una infinitat de llacs entre paisatges verds. L'hora local finlandesa són -6 hores respecte al Japó. Després d'una espera de 2,5 hores en aquest aeroport embarquem en el vol de Finnair que ens porta a Barcelona després de recórrer altres 2.630 km en 3 hores de vol.

I així finalitza un viatge fantàstic que va superar amb escreix les nostres expectatives inicials i que ens va sorprendre dia sí dia també, havent de superar a la tornada el xoc que representa reprendre la realitat de les nostres latituds que, per a bé o per a malament, és tan diferent de la nipona.

^top
Relat d'un viatge al Japó en primavera, durant el Hanami - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2014]
Relat d'un viatge al Japó (2010) - Sònia Graupera [2010]
Relat d'un viatge de 17 dies al Japó - Maite & Raúl [2009]
Un viatge de 4.000 km a través de Honshu - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2009]
Dues motxilleres al Japó - Eva Rexach [2008]
Diari d'un viatge al Japó (2008) - Maria Boix Martínez i Toni Colilles Vilà [2008]
Relat d'un viatge al Japó (2008) - Antonio & Trini [2008]
Relat d'un viatge al Japó, l'imperi del sol ixent - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2008]
Diari de viatge al Japó: de Hokkaido a Okinawa - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2007]
Relat d'un viatge al Japó (2007) - Asun Sunyol & Àngel Armengol [2007]
Relat d'un viatge al Japó (2005) - Montse & Carles [2005]
Your guide to Japan - Útil guia oficial del Japó en PDF (en espanyol) de la Japan National Tourist Organization.
Japan Travel Guide - Guia turística online del Japó.
Preparar un viatge a Japó en 10 passos - Consells continguts en el bloc d'Héctor García, un geek que està vivint al Japó.
Viaje a Japón - Tota la informació sobre el país del Sol Naixent.
Green Tea - Japanese Tea Culture - Informació sobre la cultura del te verd japonès.
Japan Meteorological Agency - Previsió meteorològica i informació sobre clima, ciclons, volcans i terratrèmols al Japó.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació