logo QR VIatgeaddictes
La web con información práctica para el viajero independiente y alternativo
Bandera de França

FRANÇA

Relat d'una escapada a la Camarga francesa

Jordi Rodríguez i Marta Colomer
Published on Fecha viaje: 2008 | Publicado el 01/10/2008
2.9 de 5 (222 votos)

Introducció

La Camarga francesa és una petita zona situada en l'extrem sud-occidental de la Provença (a la regió de Bouches-Du-Rhône i Nîmes) i abocada al mar Mediterrani. A prop seu hi ha diferents enclaus turístics (com la Provença o la ja coneguda Costa Blava) que fan que d'entrada aquesta zona sigui menys coneguda i concorreguda. Tot i això, la seva oferta cultural i paisatgística pot complementar molt bé un recorregut per altres zones més turístiques... La tranquil·litat i els seus encants fan difícil oblidar-la.

Situació
Situació

El seu atractiu no només és paisatgístic i natural (no en va és un dels principals aiguamolls d'Europa), sinó que podem gaudir de les tradicions (amb la cria de cavalls i toros i el seu passat relacionat amb la població gitana) i de la història amb la visita de diferents poblacions fortificades (com a Aigues-Mortes), amb restes dels romans (com a Arles), esglésies romàniques (com a Sant Gilles du Gard), abadies...

És una bona destinació per gaudir de la natura en bicicleta o a cavall, ja que tots els camins estan força ben condicionats, són planers i permeten gaudir de l'entorn amb tranquil·litat. Els recorreguts no estan gaire ben indicats, però amb un mapa l'orientació és fàcil. Cadascú pot fer-se la ruta a mida combinant l'activitat amb banys en les llarguíssimes platges o descansos admirant als flamencs. Això sí, no hi ha ombres ni punts d'abastiment d'aigua i cal tenir en compte portar un bon repel·lent pels mosquits.

Les autocaravanes tenen el seu lloc a la Camarga, amb possibilitat de gaudir d'estades gratuïtes a les llargues platges.

Per altra banda, la Camarga està formada per més de 140.000 Ha. de zones d'aiguamolls que combinen platges, llacunes, pastures... Amb aquesta riquesa medi ambiental les aus són presents en tots els recorreguts, tant per varietat com per quantitat, ja que tant és l'hàbitat d'espècies autòctones com de pas per les aus que emigren a d'altres zones. La seva observació està assegurada sobretot a la primavera. Els flamencs, amb més de 10.000 parelles, són presents en gairebé tota la zona.

També és molt destacable la cria de cavalls autòctons de la zona. Aquests són de color blanc i es veuen pasturar lliurement. Els gardians són els encarregats de tenir-ne cura i s'allotgen en les típiques cabanes blanques amb sostre de palla que hi ha repartides per la zona. Els ramats de toros braus alimenten la demanda de les tradicions de la zona. Però també hi ha altres al·licients com poder veure amb relativa facilitat el castor europeu nedar pels canals.


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

El viatge el varem dur a terme del 21 al 24 de juny de 2008, aprofitant el pont de Sant Joan. La primavera és molt bona època per anar-hi ja que les temperatures són més suaus, hi ha molta varietat d'ocells, el dia és llarg i hi ha menys turistes. D'altra banda és època de celebracions i s'organitzen diferents actes. La festa de Sant Joan d'Arles està plena de tradició.

Pressupost: allotjament, transport, alimentació

L'estada a la Camarga és relativament econòmica si s'opta per allotjar-se de càmping o més encara si es disposa de caravana o autocaravana. En l'època en la que hi vàrem ser encara es considerava temporada baixa i allotjar-nos prop de la ciutat ens va sortir molt bé. Varem triar Saintes-Maries-de-la-Mer com a centre per les nostres excursions per la seva ubicació, ja que ens permetia l'accés directe amb la bicicleta a les diferents excursions, per les festes tradicionals que s'hi celebren i perquè tot i ser un poble turístic és tranquil i es pot gaudir de tots els serveis necessaris. L'estada al càmping La Brise va costar 12 €+ IVA la nit (cotxe, tenda i dues persones). Es considera temporada baixa de 1/1-20/3, 2/6-4/7 i 1/10-31/12, temporada mitja (18'90 € + IVA) de 21/3-1/6 i de 24/8 a 30/9 i temporada alta (20'50 + IVA) de 5/7 a 23/8.

La Camarga està aproximadament a 500 km de Barcelona i el gasoil a França en aquests moments tenia un cost d'entre 1'41 €/l i 1'58 €/l (entre 21 i 38 cèntims més que a Catalunya!!). És per això que val la pena omplir el dipòsit abans de travessar la frontera francesa. El preu del carburant a l'autopista és més car que en les carreteres secundàries.

Per menjar es poden trobar grans supermercats (Auchan, Lidl, Carrefour, Intermarché...) a l'entrada de diferents poblacions, així com també boulangeries on comprar fantàstics pans, fins i tot a les poblacions més petites. És una bona zona per degustar productes típics, sobretot derivats de l'ànec així com també plats de peix i marisc. Les ostres són molt apreciades i boníssimes. A les poblacions turístiques hi ha una gran oferta de restaurants a l'aire lliure per degustar els productes i plats típics a preus similars als d'aquí.

El transport principal utilitzat pels turistes és el cotxe (no vàrem veure autobusos dins els parc, tot i que sí que uneixen les principals poblacions amb rutes perimetrals). Una bona opció per gaudir de la natura és la utilització de la bicicleta. També hi ha circuits per l'observació d'aus que s'han de fer a peu. La circulació per la zona és bona, encara que algunes carreteres són estretes. La gent està molt acostumada a la utilització de la bicicleta i es troben amb freqüència a les principals rutes. Es poden llogar bicicletes a Les-Stes-Maries-de-la-Mer i a Salin de Giraud. També hi ha molta tradició d'anar a cavall i es poden trobar moltes ofertes per gaudir de diferents itineraris dalt del cavall.

Mapa
Mapa
Per travessar el Petit Rhone hi ha un transbordador gratuït que surt aproximadament cada mitja hora (atenció, no admet autocaravanes!) d'abril a setembre de 6 a 12 h i de 13:30 a 20 h i d'octubre a març de 6:30 a 12 h i de 13:30 a 19 h.

Cal pagar entrada als circuits d'observació d'aus que estan situats en diferents zones, com el parc ornitològic de Pont-de-Gau, el Domaine de la Palissade o la Capelière.

En total el cost de l'escapada per a dues persones el podem dividir així:

+ 39'60 € (allotjament)
+ 29'65 € (alimentació)
+ 50'01 € (gasoil, aproximat)
+ 32'05 € (peatges)
+ 9 € (altres)
= 160'31 € (Total)

Guia de viatge

Costa Azul y Provenza. Guías visuales. El país Aguilar. 4a edició, 2007.


DIARI DE VIATGE

Dissabte 21 de juny

Ahir vàrem decidir aprofitar aquests dies de festa per descobrir una zona que ens planteja curiositat, la Camarga. Així doncs hem carregat tot el necessari al cotxe (tenda, taula, cadires, nevera i bicicletes) per fer una descoberta de quatre dies.

Sortim tard de casa i, com ja era d'esperar, l'autopista en direcció Girona circula lenta amb alguns intervals de cua. Ens ho agafem molt bé i no ens estressem gens mentre ens plantegem com pot ser que deixin circular als camions en dies com aquests (hi ha un carril de camions que tampoc ho facilita gaire).

Un cop travessem la frontera amb França decidim continuar un tros més per autopista (ara ja no hi ha cua) i parem a l'Aire de Fitou per dinar una mica (entrepans i fruita). Sempre que passem per França ens sentim molt a gust amb l'esperit francès i el seu saber fer que garanteix espais per menjar, descansar i gaudir en família en condicions dignes (fet que haurien d'aprendre a Espanya).

A les 13:30 ja estem a punt per continuar i arribant a Narbone travessem una regió de vinyes verdes a prop del mar. Sortim de l'autopista prop de Béziers i fem l'últim tram fins arribar a destinació per carretera. Les vinyes es van succeint entre poble i poble. A Mèze contemplem una llacuna immensa plena de vivers de mol·luscs. Arribem a Aigues-Mortes a les 16:30h. Després d'aparcar en els carrers secundaris del poble exterior a la ciutat emmurallada (també hi ha zones de pagament que en realitat no queden més properes) comencem la visita.

Aigues-Mortes
Aigues-Mortes

Aigues-Mortes és una població emmurallada en molt bon estat de conservació. Es troba en l'extrem occidental dels aiguamolls i data del segle XIV. Va ser construïda per Lluis IX com a port mediterrani encara que en l'actualitat el riu ja no passa tant a prop de la fortificació. Les seves muralles, de 1634 metres de longitud, tenen 10 portes i 6 torres. Hi ha una carretera exterior que permet donar-li la volta en cotxe encara que l'emoció està en endinsar-se dins la ciutat fortificada i contemplar-les des de dins o des de dalt (cal pagar entrada per passejar-se per dalt les muralles). De l'interior se'n destaquen algunes capelles antigues com la dels Pénitents Gris o la dels Pénitents Blancs. En allunyar-se del centre més comercial envaït per botiguetes d'artesania (sal de la Camargue, sabons de Marsella, lavanda, roba de lli...) i cafès a la fresca (que ja preparen les seves actuacions per amenitzar el vespre) es descobreix un poble tranquil i recollit amb agradables carrerons organitzats de forma quadricular en el que les muralles sempre són un element present.

Després de fer un cafè a la plaça de Saint Louis i veure sortir a una núvia de la propera església de Notre Dame des Sablons marxem del poble. En sortir d'aquest trobem diversos supermercats i comprem gel i alguna altra provisió. Aprofitem per posar benzina ja que vistos els preus anteriors ens sembla l'opció més econòmica (gasoil a 1'41€/l). D'aquí fins a Stes-Maries-de-la-Mer hi ha 28 quilòmetres amb bona carretera. Ens sorprèn la quantitat de vinya que trobem pel camí. Sembla que en comptes d'anar en direcció als aiguamolls, en principi més propensos al conreu de l'arròs, ens estiguem endisant en una zona vinícola amb un turisme propi de visites de caves i tastos de vins.

Arribem a Stes-Maries-de-la-Mer i passem per davant de l'Oficina de Turisme que encara és oberta (al costat del port). Falten deu minuts per les set (hora que tanquen) i tot i que no tenen gaire ganes de treballar ens faciliten la informació necessària per poder-nos organitzar (parlen espanyol). Així doncs ens assabentem que hi ha tres càmpings a la zona (dos en els extrems oposats del poble i un a 8 quilòmetres). També ens donen un mapa de la zona, un llistat de recorreguts en bicicleta i a peu i el programa de festes del poble.

Ens decidim pel càmping La Brise perquè ens sembla que està més proper al poble. Quan hi arribem a les 19:05 té la recepció tancada però tornen a obrir a les 20:00 (de 19:00 a 20:00 és tancat cada dia). Aprofitem aquesta estona que ens hem d'esperar per passejar pel càmping. Al cap d'una estona sentim soroll d'una plaça propera i decidim acostar-nos-hi. Dins la plaça estan jugant amb braus (descobrirem que l'afició pels toros és compartida en tota la zona i tot poble té les seves Arènes). L'interior del descampat està ple de jovent enfilat a tot allò que li pugui oferir protecció. Hi ha un o dos toros esperonats pels més atrevits que envesteixen esgotats tota mena de deixalles metàl·liques. Els braus porten unes proteccions a les banyes i el ritual es repeteix amb l'exclamació del públic quan algú se "la juga". Les bèsties pateixen calor i estan força desorientades així que l'espectacle en comptes d'emocionant és bastant patètic.

De seguida se'ns fan les vuit del vespre i ens inscrivim al càmping. L'amabilitat del senyor que ens atén deixa bastant a desitjar, però suposem que la cua considerable que té organitzada hi ajuda.

Ens instal·lem en una parcel·la (dins la zona 6 com ens ha dit) molt ben ubicada, però amb poca ombra. Sopem esquivant els primers mosquits i ens n'anem al poble a les 22:00. Hi podem anar caminant perquè el centre està relativament a prop. Hi ha molt ambient amb tots els restaurants plens, ball, música en viu, fanfàrries de jazz, firetes... i és que aquests dies celebren una bona festassa. Amb tanta animació acabem tornant tard al càmping (amb el cotxe l'última entrada és a les 00:30, però a peu es pot entrar a qualsevol hora).


Diumenge 22 de juny

Per la Camarga
Per la Camarga

Ens llevem força tard, quan el sol ja ens treu de la tenda. Esmorzem coca i preparem el que ens emportarem. Hem decidit fer un recorregut en bicicleta i per això necessitem portar l'equip de la bicicleta, crema solar, banyador, tovallola, aigua i menjar (al mateix càmping venen baguettes a 0'80€).

Fa un dia esplèndid i comencem el recorregut travessant el poble i veient com venen el peix en unes petites casetes al costat del port. Passem per davant de les típiques cases de la Camarga, petites i d'un sol pis, pintades de blanc i amb el sostre de palla.

El recorregut és fàcil encara que el sol pica de valent. Fem 47 quilòmetres abans de tornar al càmping. En aquest recorregut hem pogut veure paisatges molt variats (vinya, arròs...) i manades de cavalls blancs pasturant tranquil·lament que ens ensenyen com conviu l'home amb aquest paisatge. Pel camí hem passat el transbordador gratuït al Bac du Sauvage. Primer hem vist zones amb guaret (amb conreus de blat) i plantacions d'arròs. També una zona amb vendímia i zones d'aiguamolls i maresmes salvatges amb moltes aus i flamencs.

A Pioch Badet ens hem desviat trobant un càmping molt tranquil i buit. També hem anat un tros en direcció a Méjanes veient diferents estanys i els flamencs molt propers (Étang de Malagray, Étang Imperial...). Dinem a ple sol davant d'un estany escombrat literalment per una colla de flamencs que no deixen de menjar.

Flamencs
Flamencs
La tornada la fem per una carretera força transitada fins arribar a Stes-Maries-de-la-Mer. Pel camí hem parat en una de les botiguetes que hi ha prop de la carretera per veure els productes típics de zona: arròs, mel, vi de sables, saucisson de taureau... Arribem al càmping acalorats i cansats i després de beure ens estirem a l'ombra per fer la migdiada. Quan ens llevem agafem la tovallola i ens n'anem a peu a la platja (hi ha un camí que hi va directe des del càmping). Aquesta és de sorra fina i negre i, tot i que l'aigua està força moguda, ens hi fem una bona banyada (no cobreix). Aquesta platja força ventosa és ideal per practicar diferents esports així que no triguem a veure com fan Kite-surf.

A les sis de la tarda tornem al càmping (l'entrada directe s'obre a les 8 del matí i es tanca a les 20:00) on ens dutxem i sopem. Ens relaxem una estona i planifiquem l'endemà abans d'anar a passeig al poble. Com que encara és clar podem contemplar l'arquitectura fortificada de l'església construïda entre el segle IX i el XI. Parem la fresca en una terrassa abans de tornar caminant al càmping.


Dilluns 23 de juny

Cavalls de la Camarga
Cavalls de la Camarga

Ens llevem com sempre, quan el sol ens fa fora del llit. La tenda està ben molla d'humitat, però s'eixuga ràpidament. Després d'esmorzar aviat estem a punt per marxar amb les bicicletes.

Avui comencem la ruta en direcció contrària a la d'ahir i així ens dirigim a Digue-à-la-Mer per un camí que flanqueja la platja. Podem veure moltes autocaravanes acampades entre la platja i els aiguamolls. En el moment que està prohibida la circulació comença el recorregut pròpiament dit, amb un camí empedrat lleugerament elevat que permet veure la platja i la zona de dunes a la dreta i els aiguamolls a l'esquerra. En la part més allunyada intuïm que és on comença la zona nudista de la platja.

Quan arribem a l'entrada pròpiament dita del parc ens endinsem a la platja travessant una petita zona d'ombra on hi ha acumulats tots els mosquits de la zona. Hem de baixar de les bicicletes perquè és impossible pedalejar per la crosta de sorra. Veiem algun cotxe tot terreny que corre per la platja gairebé buida (hi ha algú que agafa les apreciades coquines). Ens agrada molt veure les grans dunes que s'enfilen al costat de l'amplitud de la platja... Pugem en una de les dunes i veiem que el camí per continuar el recorregut està a l'altra banda i com que és impossible desplaçar-se per la platja decidim travessar la curta distància que ens hi separa (tot i que ens ha agradat, el tros de platja se'ns ha fet feixuc i calorós).

Quan retrobem el camí veiem que un tros d'aquest també ha estat envaït per la sorra i durant uns metres hem d'anar sortejant les petites dunes. Aviat s'acaba aquesta zona i continua empedrat durant vuit quilòmetres entre llacunes plenes d'ocells fins arribar al Phare de la Gacholle. En aquest far hi ha un suposat punt d'informació (que està tancat) i una zona de picnic amb dues taules (a la part posterior) plenes de mosquits famolencs. Acabem fugint per un camí al que li ha canviat el color de la pedra i ara és blanquinós. Al cap de poca estona travessem la comporta d'un canal i trobem un trencant a la dreta. No hi ha indicadors i seguim recte per un camí ple de grans ondulacions que ens fan riure d'allò més. Després d'una estona arribem a una resclosa amb trencant a la dreta i esquerra. Fem aproximadament 4 km a la dreta en direcció a Beauduc, observant tot el sistema de maresmes en plena solitud sota el sol implacable. Mengem a la sorra refrescats per una suau brisa.

Celebració a Arles
Celebració a Arles

Desfem el camí amb una brisa lateral que ens dóna una mica d'ànims i el camí de tornada (també després d'haver reposat energies) se'ns fa més curt. Quan arribem al càmping portem més de 40 km a l'esquena, així que fem un merescut repòs i una visita a la piscina on ens relaxem dins l'aigua fresqueta.

Cap a les cinc de la tarda ens n'anem a la dutxa i un cop a punt visitem l'església del poble, un veritable castell (fins i tot amb pou d'aigua dolça a dins) que té una alçada de 15 metres on es troben les imatges de les tres santes: Santa Sara, Santa Salomé i Santa Jacobea. En el mes d'octubre i en el mes de maig es concentren les celebracions amb processons i altres activitats. La zona és coneguda per la celebració de la patrona dels gitanos Santa Sara en uns actes on es reuneixen gitanos de tota Europa.

Anem a fer un aperitiu d'ostres boníssim mentre esperem que passin els cavalls salvatges. De tota l'oferta gastronòmica ens agrada les Cabanes aux coquilleges, situat a l'Avenue Vincent Van Gogh, on pots triar el peix que consumeixes. Això sí que és un berenar, cada ostra és una càpsula de mar concentrat!!.

Ens n'anem a Arles en cotxe per participar en la celebració de Sant Joan. Només arribar ens trobem amb la plaça Charles de Gaulle que és on es faran els actes previstos.

Amfiteatre d'Arles
Amfiteatre d'Arles

La celebració ens enamora. Els veïns d'Arles han portat les antigues tradicions de pagès a la plaça. Quan arribem estant acabant de sopar. L'escenificació està molt bé: els vestits són d'època, hi ha un ase, un pou, palla... S'ha fet una recollida d'herbes aromàtiques i remeieres que s'exposa i s'explica. També hi ha balls tradicionals amb música en directe. Escrivim un desig que afegim a un dels farcells que es cremaran amb el foc de Sant Joan...

Després de ser-hi una estona aprofitem que encara és clar per visitar el centre d'Arles, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat, tot passejant. És un poble amb molta història que queda palesa en els carrers i l'ambient. La que va ser residència de Van Gogh durant quinze mesos és una ciutat amb molt encant. Ens passegem pels carrers d'aquesta ciutat romana descobrint petites joies. En un moment donat topem amb el teatre romà que ara s'utilitza com a teatre a l'aire lliure i on estan assajant un nou espectacle. Finalment veiem l'amfiteatre que mesura 136 metres de llarg i 107 d'ample i té capacitat per 20.000 persones. En l'actualitat encara s'utilitza, malgrat que com a plaça de toros.

Quan tornem a la plaça ja fosqueja i comencen els actes pròpiament dits. Després de més balls, a la petita pèrgola de la plaça es fa una explicació de la celebració de Sant Joan (en francès i provençal), de les herbes (han donat farcells a tothom que ha volgut) i de l'origen de la flama del Canigó. Es procedeix a encendre la foguera amb la flama, es cremen els farcells amb els desitjos i es balla la dansa del foc. Abans que el foc de Sant Joan s'acabi comença el ball... i la nit no s'escurça.


Dimarts 24 de juny

Ens llevem amb tranquil·litat. Avui ja hem de tornar a casa, però no volem marxar sense veure la zona de les salines. Així, doncs, després de recollir-ho tot ens n'anem en cotxe en direcció a les Salin de Giraud. Pel camí fem alguna parada per observar la fauna i veiem el castor europeu nedar tranquil·lament pels canals.

Parem a les salines, on veiem les grans extensions d'aigua en diferents processos de salinització. Continuem el camí fins a la Plage de Piémanson... Quilòmetres i quilòmetres de platja amb autocaravanes i caravanes semifixes gaudint del sol i la platja. Al final de la platja també hi ha una zona nudista. Tornem a Arles per la carretera de Salin de Badon, passant pel centre d'interpretació de La Capelière. Hem recorregut per l'interior de la Camargue 129 quilòmetres.

Per la tornada fem una parada a la població de St-Gilles-du-Gard, on veiem la famosa abbaye de Sant Gilles, de l'edat mitjana. De la construcció original es conserva la façana d'entrada on hi ha escultures molt ben conservades datades del segle XII (diuen que és la Passió més antiga del món cristià). Aquesta església també era un punt important en la peregrinació pel camí de Sant Jaume i en la seva cripta hi ha la tomba de Sant Gil.

El camí de tornada és plàcid i no hi ha retencions. Hem descobert una zona tranquil·la amb una gran riquesa natural així com atractius culturals. Diuen que sempre que es viatja cal deixar algun cosa per poder-hi tornar. A nosaltres ens n'ha quedat més d'una: la visita de Nîmes, el Pont du Gard, Aux-en-Provence, caminades a la zona dels Alpilles i la costa de Les Calanques... Uns bons motius per tornar-hi... però això serà en una altra ocasió!.


PIRINEOS ORIENTALES - Relato de una escapada a Pirineos Orientales, 2022 - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2022]
FRANCIA - Guía de viaje al valle del Loira, París y Disneyland Paris - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2019]
PROVENZA - Guía de una escapada a la Provenza - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2019]
OCCITANIA - Guía de una escapada a Montpellier y el departamento de Hérault - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2018]
OCCITANIA - Guía de una escapada a Narbona, Béziers y Pézenas - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2018]
GIRONDA - Guía y relato de un viaje a la Gironda y Burdeos - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2017]
OCCITANIA - Guía de una escapada a Toulouse y Albi - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2017]
Relato de una escapada de 5 días a París - David Crivillers i Judith Sánchez [2012]
Relato de un viaje de España al Cáucaso en autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relato de un viaje a Alsacia - José Luís García López [2008]
Ruta de los Cátaros - RM Comunicación [2007]
Viaje a Suiza y Chamonix - Rafel Campoy [2005]
Relato y guía de una escapada a la Auvernia - Manel Cristóbal [2005]
Guía y relato de un viaje a Perigord - Manel Cristóbal [2004]
CÓRCEGA - Guía y relato de un viaje a Córcega - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [1991]
Visitprovence.com - Turisme de les Bouches-dû-Rhone.
Parc naturel régional de Camargue - Informació general de la Camarga.
Tourisme en Provence, Alpes, Côte d'Azur - Comitè regional de turisme.
Bienvenue en Camargue - Informació general de la zona.