Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Bandera

MARROC

Guia i relat d'un viatge per lliure al Marroc

Data Data viatge: 2003. Publicat el 10/02/2004
2.4 de 5 (181 vots)

Introducció

Marroc, l'Al-Maghreb al-Aqsa dels antics àrabs (significa més o menys "la terra més llunyana del sol ponent"), ha estat tradicionalment per a molts viatgers la primera experiència africana, musulmana i fora del món desenvolupat, a la recerca d'aventura i exotisme. Potser la raó d'això s'ha de buscar en bona part en la seva situació geogràfica, la qual ha fet d'aquest país el pont i porta d'entrada natural entre Europa i Àfrica.

Si combinem la seva riquesa cultural i arquitectònica, fruit de molts segles de grans civilitzacions, i la seva varietat geogràfica i de paisatges obtenim un país amb moltes coses a oferir al viatger amb ganes d'explorar els seus racons: ruïnes romanes, ciutats medievals, kasbah berbers, monuments islàmics, trekkings per les muntanyes del Rif o l'Atlas, rutes pel desert, platges de sorra, o esquí als cims nevats de l'Alt Atlas.

Degut a la curta durada del nostre viatge al Marroc vam haver de triar molt bé la ruta. L'eix principal d'aquest viatge el constitueixen les Ciutats Imperials, completades amb altres interessantíssims llocs. Però com ja hem dit anteriorment, aquest país dóna per a molt més ... Per últim, no podem deixar d'esmentar aquí una de les frases favorites del poble marroquí: la pressa mata, molt aplicable al nostre estil de vida actual.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 20 de juny al 2 de juliol de 2003.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Casablanca - Marràqueix
Dies 2-3: Marràqueix
Dia 4: Marràqueix - Essaouira - Marràqueix
Dia 5: Marràqueix - Casablanca - Rabat
Dia 6: Rabat - Chefchauen
Dia 7: Chefchauen
Dia 8: Chefchauen - Meknès
Dia 9: Meknès - Moulay Idriss - Volubilis - Moulay Idriss - Meknès
Dia 10: Meknès - Fès
Dies 11-12: Fès
Dia 13: Fès - Casablanca - Barcelona

Diners

La moneda marroquina és el dirham (pronunciat diram i abreujat Dh). No hi ha absolutament cap problema en canviar euros i, en molts llocs, pagar directament amb ells. Tot i així nosaltres som partidaris sempre de canviar moneda local, especialment per a pagar les petites quantitats del dia a dia. Les diferències en el canvi aplicat entre un banc i un altre són pràcticament nul·les, però si hom té temps no està de més mirar-ne un parell o tres de canvis. Tot i que pot ser convenient preguntar abans de canviar nosaltres no vam trobar cap lloc que ens apliqués una comissió pel canvi. A l'estiu els bancs fan horari intensiu i tanquen abans de les 15 h. Si hom necessita canviar diners fora d'horari comercial dels bancs sol haver-hi el recurs de canviar en oficines bancàries en certs hotels de luxe (com el Hyatt Regency de Casablanca) o també en oficines especials de canvi (per exemple la del Banque Populaire a la plaça Uta el-Hammam de Chefchauen).

En cas de sobrar dirhams al final del viatge es poden descanviar en qualsevol banc o al mateix aeroport, però hem de conservar el rebut o rebuts de canvis previs realitzats. És important saber que al final del viatge no s'han de pagar taxes d'aeroport a l'abandonar el país, ja que estan incloses en el propi bitllet d'avió i es paguen de forma conjunta amb ell.

Canvi mitjà: 1 Dh (dirham marroquí) = 0'0938 Eur (1 Eur = 10'6568 Dh)

Despeses del viatge

+ 386'45 € (vol BCN-Casablanca-Marràqueix + vol Fès-Casablanca-BCN + taxes)
+ 241'79 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, ...)
= 628'24 € (total per persona)

Pressupost diari mitjà: 20'15 € per persona i dia

Visat

És suficient amb el passaport, amb una validesa mínima de sis mesos. L'estada màxima legal permesa és de tres mesos. En cas de superar aquest termini caldrà adreçar-se a la policia.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable. Però en prevenció de desarreglos intestinals es recomana portar pastilles anti-diarreiques a la nostra farmaciola de viatge.

Seguretat

Malgrat els recents atemptats amb bomba a la ciutat de Casablanca (maig 2003), la nostra experiència personal ens permet afirmar que la seguretat per al viatger és molt bona. Exceptuant els nombrosos controls policials a les carreteres i el fet de que les consignes de les estacions ara no admeten equipatge, la veritat és que ara és un bon moment per a visitar el Marroc perquè hi ha força menys turisme de l'habitual i això es veu reflectit en l'ocupació i preus dels hotels.

Si hi ha un aspecte molest per al turisme individual aquest és el dels falsos guies i comissionistes en les medines, sobretot a les ciutats de Fès i Meknès. L'assetjament, especialment per part dels nens, pot arribar a extrems molt desagradables (fins a l'extrem de titllar al viatger de racista si aquest rebutja els seus serveis). És convenient no perdre la calma. En nombroses ocasions són marroquins adults, testimonis de la situació, els que esbronquen als assetjadors fins fer-los desistir de la seva actitud. Arribats a aquest punt, volem deixar molt clar que aquesta minoria de persones molestes no ha d'embrutar, ni molt menys, la imatge real d'hospitalitat i amabilitat de la inmensa majoria del poble marroquí. De tota manera cadascú és lliure de prendre el guia que li sembli convenient quan i on vulgui. Nosaltres només vam utilitzar els serveis de guies quan era obligat (com per exemple en la visita a la mesquita Hassan II de Casablanca), ja que preferim sempre anar al nostre aire.

Altres tipus d'assetjament al viatger, de menys intensitat que l'anterior, però potser més perillós, és el que es dóna en l'àrea de Chefchauen per part de traficants de haixix amb l'objectiu de vendre'l al viatger. Encara que al Marroc no és il·legal el seu consum, sí ho és la possessió de quantitats que sobrepassin el consum personal.

Transport

Avió. És una opció per a guanyar una mica de temps agafant alguns vols interiors. Poden sortir bé de preu si es compren conjuntament amb el vol internacional d'anada i tornada de Royal Air Maroc (sempre via Casablanca).

Tren. Personalment pensem que és la millor forma de moure's entre ciutats a on arriba el ferrocarril. És molt còmode (té aire condicionat), eficient, puntual i relativament ràpid. A més les estacions de tren estan en punts centrals de les ciutats. Hi ha primera i segona classe, però aquesta darrera és més barata i quasi tan còmode com l'altre. Els bitllets es poden comprar just abans de pujar al tren (no hi ha reserva). Podeu consultar trajectes, horaris i preus a la pràctica web dels ferrocarrils marroquins (ONCF).

Autobús. A on no arriba el tren sempre queda l'opció de l'autobús. En alguns casos la terminal d'autobusos està allunyada del centre. A més els autobusos poden ser força inpuntuals tant en la sortida com en l'arribada (situació agreujada pels actuals controls policials a les carreteres). El nivell de comoditat no és massa bo, ja que les places de l'autobús solen ser estretes. I si fa calor l'interior de l'autobús es converteix en un forn en cada aturada que fa. De tota manera la principal companyia i la que ofereix un millor servei és CTM, disposant de vehicles climatitzats.

Clima

En les dates del nostre viatge vam gaudir d'uns dies completament assolellats. A ple sol la sensació de calor és lògicament considerable, però a l'ombra o quan es posa el sol es torna molt agradable, degut a la sequedat de l'ambient. Fès va ser la ciutat on més calor vam patir, mentre que Rabat va ser la de climatologia més agradable.

Diàriament, de 7 a 9 del vespre aproximadament), coincidint amb l'hora en que cau el sol i per tant disminueix la calor, els carrers, jardins i terrasses a l'exterior del bars de qualsevol ciutat marroquina es veuen literalment envaïts per una multitud de població local, nens i adults, que gaudeixen de la bona temperatura, del passeig i de la conversa. Nosaltres la vam batejar com la happy hour marroquina.

Gastronomia

La gastronomia marroquina és una de les més variades del món àrab. No cal dir que el cuscús és el plat nacional i es pot trobar pràcticament a qualsevol lloc. Es tracta d'un guisat de verdures, llegums, passes i carn de pollastre, vaca o xai, adobat amb canyella i sèmola, i cuit al vapor. També és molt popular el tajine (carn de xai, bou o peix, rostida en una cassola de fang amb verdures, llegums, ametlles, i prunes, adobat amb canyella o safrà) o els pinxos moruns o broquetes. La rebosteria, com correspon en general als països àrabs, és molt variada i gustosa. Per esmorzar es poden trobar croissants sense problema. El te a la menta és la beguda nacional ja que l'alcohol està prohibit. A tot arreu es troba aigua embotellada i Coca-Cola.

Diferència horària

- 2 hores (durant el nostre horari d'estiu)

Idioma

L'àrab és la llengua oficial del Marroc. Aprendre unes quantes paraules d'àrab i, fins i tot, d'alguns dels dialectes berbers facilita el contacte amb la població local. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura. Però, en qualsevol cas, és bo saber que el francès és conegut pràcticament per bona part de la població en major o menor grau. En alguna zona, com per exemple Chauen, també es pot utilitzar el castellà ja que l'entén i el parla molta gent.

Guies de viatge

Morocco, Lonely Planet (6ª ed. Febrer 2003). Molt completa i pràctica, i també força exacte en els preus pel fet de ser una edició tan recent.

Literatura relacionada

Marruecos. Puerta de Oriente. Revista Altaïr nº 18 (Gener 1995)
Al encuentro de Marraquech, d'Elías Canetti (Editorial Pre-Textos). En el viatge al Marroc que es narra en aquest llibre, corre l'any 1954, l'escriptor es submergeix en l'ambient dels barris més coloristes i sorollosos de Marràqueix. Recorre els mercats i es fixa en tots els detalls dels personatges que poblen la fascinant ciutat.

^top

 RUTA PER MARRÀQUEIX, ESSAOUIRA i RABAT

MARRÀQUEIX

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-Casablanca de Royal Air Maroc (1 hora i 40 minuts). A continuació un vol domèstic Casablanca-Marràqueix, de la mateixa companyia i des del mateix aeroport Mohammed V de Casablanca. La durada d'aquest vol és de només 25 minuts.

En la terminal d'arribades hi ha una petita oficina del Banque Populaire on es poden canviar diners. El canvi aplicat aquí és tant o més bo que el que es pugui obtenir als bancs de la ciutat.

L'aeroport de Marràqueix es troba a uns 7 km de la cèntrica plaça Djemaa el-Fna. Segons la guia Lonely Planet l'autobús nº 11 fa aquest trajecte, encara que de forma esporàdica. Si al sortir a l'aparcament exterior no el veieu llavors l'opció és agafar un dels taxis estacionats aquí. En un gran cartell es mostren els preus "oficials" del taxi segons la destinació, apart d'un avís indicant que sobre aquesta tarifa s'aplica un recàrrec del 50% en cas d'horari nocturn, però és una incògnita saber a quines hores comença i acaba aquest (però possiblement, i independentment de l'hora en que arribeu, sempre serà "horari nocturn"). Malgrat tot això el preu a pagar és regatejable. Un preu "just" per un taxi a Djemaa el-Fna no hauria d'excedir els 60 Dh (a partir d'una certa hora per la tarda es prohibeix l'accés dels cotxes a la plaça i el taxi us haurà de deixar en un dels carrers adjacents).

DORMIR & MENJAR

Hôtel Souria (17 rue de la Recette. Tel: 044 - 426757/445970). A només 250 m. de la plaça Djemaa el-Fna, es tracta d'un bonic hotel familiar amb pati central i terrassa. L'habitació doble amb llit gran, i lavabo i dutxa exteriors costa 120 Dh (la dutxa és d'aigua freda i si es vol d'aigua calenta s'han de pagar 10 Dh addicionals, però en aquesta època de l'any no és realment necessària). Si estan lliures recomanem demanar per una de les 2 habitacions que hi ha a la terrassa, ja que són més tranquil·les i airejades. És un hotel senzill, però molt bonic i net, i just al costat del bonic però car Hôtel Gallia (350 Dh una habitació doble amb bany i esmorzar). També vam mirar el popular Hôtel Ali (170 Dh l'habitació amb bany privat i una estupenda terrassa que dóna al parc de la Place de Foucauld), però vam trobar que era molt sorollós i la calor a l'habitació era insuportable (té aire condicionat però només funciona als mesos de juliol i agost). Un viatger ens va recomanar el nou Hôtel Belleville, a Riad Zaitoune Lakdime 194 (Tel. 044.426481). Tots els hotels esmentats (i molts d'altres) es troben dins la medina, molt propers a la famosa plaça. Creiem que la zona és convenient per la proximitat a la majoria de punts d'interès, sobretot de la pròpia plaça, però cal tenir en compta el tema del soroll per la nit a l'hora de triar l'hotel.

Per començar bé el dia recomanem l'esmorzar de l'Snack Sahara, al carrer Bab Agnaou. Un suc de taronja, una crêpe o pasta, pa amb mantega i melmelada i un cafè o te costen 18 Dh. Un bon lloc per sopar és el restaurant-pastisseria Mabrouka, enfront del Sahara. Té una bona carta i des de la seva terrassa hi ha una bona vista d'aquest carrer tan concorregut. A tocar del palau el-Badi recomanem el Café el-Badia, amb una terrassa amb excel·lents vistes del palau i voltants. Però en qualsevol cas s'ha de provar l'experiència única de sopar en algun dels molts xiringuitos de la plaça Djemaa el-Fna. En la part nova de la ciutat recomanem l'Snack Fener, al nº 72 de l'Av. Mohammed V, amb bon menjar a preus moderats.

COSES A VEURE

Marràqueix és segurament la gran metròpoli berber, el centre on conflueix la gent de l'alt i mig Atlas. El seu ric passat històric ha quedat reflectit en múltiples monuments, fent de Marràqueix la ciutat del Maghreb amb més encant per al viatger. La ciutat està en realitat formada per dos nuclis, la medina o ciutat vella, i la ville nouvelle o ciutat nova, més o menys de la mateixa dimensió.

Patrimoni de la Humanitat Medina de Marràqueix (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1985).

Aspecte nocturn de Djemaa el-Fna
Aspecte nocturn de Djemaa el-Fna

La plaça Djemaa el-Fna és, sens dubte, el cor i lloc més destacable, no solament de la medina o ciutat vella sinó de tota la ciutat de Marràqueix. Aquesta enorme plaça permet encara avui dia fer-se una idea molt exacte del que van ser les places a l'època medieval, lloc de trobada per a tothom. Durant tot el dia s'hi pot trobar pràcticament de tot: paradetes de suc de taronja (amb piles de taronges perfectament col·locades), de fruites, de bijuteria, de dentadures, de souvenirs, de cistelles de vímet, de pastissos, de curanderos, o d'escriptors de cartes per encàrrec. Però també hi ha músics de gnaoua (música tradicional d'arrel sub-sahariana però amb clares influències berbers i àrabs), acròbates, encantadors de serps, ballarins o contadors de contes. Tot plegat és un espectacle per als sentits, d'una indubtable bellesa plàstica. De tota manera és al caure la tarda quan la plaça arriba al seu màxim esplendor, ja que bona part de la seva superfície s'omple de paradetes de menjar, fogons, llums, i sobretot molta gent. Val la pena deixar-se portar per les olors i recórrer els diferents passadissos, tot escoltant les ofertes dels responsables d'aquests improvisats restaurants. Al final només cal triar un lloc, seure en un dels bancs que l'envolten i gaudir del menjar. Després de sopar es pot prendre un bon te a la menta en qualsevol de les terrasses amb vistes sobre la plaça. Potser la que ofereix la millor vista sobre la plaça és la terrassa del Café Glacier (hi ha una consumició mínima de 8 Dh per accedir a la terrassa). En fi, podríem dir moltes coses més d'aquesta fascinant plaça, però el millor és viure-la in situ un mateix.

Medersa Ali ben Youssef. Construïda al s. XVI pels saadians és l'escola teològica més gran de tot el Maghreb i certament és un dels monuments més importants de Marràqueix. Tot i que actualment està parcialment en restauració hem de dir que el conjunt és molt bonic i harmoniós, apart de respirar-s'hi una absoluta tranquil·litat al seu interior, lluny de l'enrenou dels socs propers. A més de ser més gran que la resta de mederses del país també té una estructura arquitectònica diferent, sintetitzant tots els temes decoratius de l'art arquitectònic de l'època: fusta de cedre, marbre de Carrara, zellij de diversos colors i formes geomètriques,... És per tant un lloc de visita obligada. L'entrada costa 20 Dh i obre tots els dies de 9 a 18 h. Per arribar a la medersa es pot agafar el carrer Souq Smarrine, al nord-oest de la plaça Djemaa el-Fna, i seguir-lo en direcció nord. Els carrers són laberíntics, però amb un cert sentit de l'orientació i/o un plànol (per exemple el de la guia Lonely Planet) no serà difícil arribar a la medersa sense els serveis d'un guia. Si ens perdem sempre queda el recurs de demanar per la medersa i amablement serem reorientats. Pel camí anirem trobant qissarias (mercats coberts) i els diferents socs, com els de les catifes, de les joies, de les babutxes, de les pells, etc. Abans d'arribar a la medersa pròpiament dita trobem la mesquita Ali ben Youssef, la més gran i antiga de la medina. Aquesta mesquita no es pot visitar, però en la mateixa zona sí es pot entrar al Koubba Ba'adiyn o al museu de Marràqueix.

Mesquita de Koutoubia. Aquesta mesquita, com la majoria d'elles al Marroc està tancada als no musulmans, però el realment destacable d'aquesta mesquita és el seu minaret, autèntic símbol del perfil d'aquesta ciutat. Té una alçada de 70 metres i es veu des de molts llocs. Es diu que és la torre bessona de la Giralda de Sevilla i efectivament la seva semblança és evident. Fou construïda al s. XII pels almohads amb un estil arquitectònic típic marroquí-andalusí. Certament aquest minaret és molt bonic, especialment quan s'il·lumina al caure el sol, i és un plaer passejar pels jardins i esplanades que l'envolten. Està a uns 300 m. al sud-est de la plaça Djemaa el-Fna.

Tombes saadianes. Aquest mausoleu va ser començat a construir pel sultà saadià Ahmed al-Mansour a finals del s. XVI i consta en realitat de dos edificis separats. La petita sala central del primer d'ells és la més espectacular de totes (és on està enterrat el propi sultà), amb un sostre de fusta de cedre suportat per 12 columnes de marbre de Carrara. La decoració de les parets és una autèntica filigrana. En l'altre edifici hi ha la tomba de la mare del sultà. A més hi ha un petit jardí on es pot seure una estona i contemplar el conjunt. L'entrada costa 10 Dh i està obert cada dia de 8:45 a 11:45 i de 14:30 a 17:45 h. Com que el lloc és petit recomanem evitar les hores centrals del matí o la tarda per no trobar-nos amb els grups organitzats i estar més tranquils. Aquestes tombes es troben al costat de la mesquita de la Kasbah, 1 km al sud de la plaça, baixant pel carrer Oqba ben Nafaa (fixeu-vos a l'altre costat en la bonica porta Bab Agnaou).

Al sortir de les tombes saadianes i caminant en direcció a sud per petits carrers anem travessant la kasbah fins sortir per una porta. Enfront tenim el jardí Agdal i a l'est el Gran Mechouar (esplanada que serveix per a reunions reials i parades militars al costat del palau). Aquesta és una bonica i tranquil·la zona. El Mechouar està al costat sud del Dar el Makhzen o Palau Reial, no obert al públic.

Vorejant pel costat est el palau reial i la muralla de la kasbah s'entra al Mellah, l'antic barri jueu, un conjunt de petits carrers amb un soc, bàsicament d'orfebres i joiers. En l'extrem nord del barri hi ha la Place des Ferblantiers, pintoresca plaça on s'apleguen nombrosos forjadors que treballen artísticament el metall.

Palau el-Badi. També construït pel sultà Ahmed al-Mansour (com les tombes saadianes) a finals del s. XVI, es deia d'aquest palau que era un dels més bonics del món i per això rebia el sobrenom de l'incomparable. Avui dia només queden algunes restes (una enorme plaça interior, uns murs semi-derruits i algun edifici adjacent), ja que fou expoliat un segle després per a obtenir material de construcció. Malgrat tot pensem que val la pena visitar-lo. En una cantonada del recinte hi ha una terrassa elevada des d'on hi ha una bona vista dels voltants. Sobre les restes dels murs de l'antic palau s'hi poden veure un gran nombre de nius de cigonyes, el cucleig de les quals acompanya de forma sonora durant tota la visita. El palau està situat uns 200 m. a l'oest de la Place des Ferblantiers. L'entrada al recinte costa 10 Dh.

Palau de la Bahia. Va ser construït a finals del s. XIX com a residència del Gran Visir. A la mort d'aquest el palau va ser saquejat, però a hores d'ara ja se n'ha restaurat una bona part i les obres encara continuen. Només una part del palau és visitable perquè la resta està en obres o bé en ús. Tot i que arquitectònicament les diferents parts del palau són molt heterogènies la veritat és que el conjunt és molt bonic, a més de poder gaudir d'un entorn tranquil i agradable. Aquest palau es troba uns 250 m. al nord-est del palau el-Badi. L'entrada costa 10 Dh i l'horari és de 9 a 15 h. (en les guies figura un horari diferent ja que ha canviat en els darrers mesos).

En la ruta de tornada a la plaça Djemaa el-Fna pel carrer Riad Zitoun el-Jedid es passa per davant d'un parell de museus, la Maison Tiskiwin i Dar Si Saïd, un bonic edifici del s. XIX que ara hostatja una important col·lecció d'art del Marroc.

Ville nouvelle de Marràqueix. La ciutat nova està a uns 30 minuts caminant des de la plaça Djemaa el-Fna. Clar que també es pot agafar un autobús urbà (actualment gestionats per la companyia espanyola ALSA) en la parada que hi ha en la part sud de la Place de Foucauld. Cada trajecte costa 3 Dh. L'autobús nº 8 ens va resultar el més pràctic, ja que passa per la terminal d'autobusos i l'estació de tren, seguint la ruta Av. Mohammed V, Av. des Nations Unies, Place du 16 Novembre i Av. Hassan II.

Aquesta part de la ciutat no té molt interès, però sí recomanem una tranquil·la passejada per l'Av. Mohammed V (entre les places 16 de Novembre i Abdel Moumen ben Ali), el Blvd. Mohammed Zerktouni o l'Av. Yacoub el-Mansour, on podrem veure bonics cafès, i algunes interessants cases d'estil colonial. Però en qualsevol cas no us perdeu la visita al Jardin Majorelle, dissenyat pel pintor francès Jacques Majorelle. Es tracta d'un jardí de cactus, bambú, buganvílies i moltes altres plantes que envolten un xalet d'un color blau intens, on va viure el pintor. Ara el xalet hostatja el Museu d'Art Islàmic. L'entrada al jardí costa 20 Dh i 15 Dh addicionals si es vol visitar també el museu. Aquest jardí a uns 600 m. al nord de la terminal d'autobusos (gare routière) Bab Doukkala.

Essaouira (pronunciat essauera i anomenada abans Mogador pels francesos), és una petita ciutat de la costa atlàntica molt fotogènica, amb una atmosfera molt relaxant i boniques platges cap al sud. És un lloc absolutament recomanable per anar-hi en una excursió d'un dia des de Marràqueix o bé per passar-hi uns quants díes de relax. Les fortificacions de la ciutat vella són una barreja d'arquitectura militar portuguesa, francesa i berber. Per altra banda, molts artistes com pintors, escultors o escriptors, principalment europeus, han comprat propietats a la medina, la qual cosa ha propiciat l'existència d'un cert ambient bohemi.

Patrimoni de la Humanitat La medina (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2001), juntament amb la kasbah i el mellah (barri jueu) formen l'antiga ciutat enmurallada. Sense destacar res en especial val la pena caminar pels carrers d'aquesta zona compacta i tranquil·la, on trobareu estrets passatges, façanes encalades amb portes de color blau, cafès, botigues d'artesania, etc. Al sud de la medina es troba la plaça Orson Welles, ajardinada i amb un bust d'aquest director de cinema, en agraïment al fet de que aquest va filmar en les muralles de la ciutat algunes de les espectaculars seqüències de la pel·lícula Othello.

El port pesquer, situat al sud-oest de la medina, és, sens dubte, un dels llocs interessants d'Essaouira, oferint un gran nombre d'imatges pinturesques. Per tant aquesta zona mereix una tranquil·la passejada, envoltats per les gavines i l'olor inconfundible d'un port pesquer. Podreu veure multitud de petites barques de color blau, grans vaixells pesquers, xarxes multicolors, construcció de vaixells a les drassanes, paradetes de venda de peix (i que es pot cuinar i menjar allà mateix), una bona vista sobre les platges al sud, etc. En la part oest de l'entrada al port hi ha l'Skala du Port, una petita zona fortificada des d'on hi ha algunes vistes sobre el port i també sobre la propera illa de Mogador (l'entrada costa 10 Dh), mentre que en la part est trobareu la llotja del peix, fàcilment localitzable per la forta olor que desprèn (de 15 a 17 h. i cada dia excepte diumenge es fa la subhasta del peix en aquest recinte).

L'Skala de la Ville, situada en l'extrem occidental de la medina, és una plataforma elevada sobre un mur amb almenes que tenia la funció de defensar el port. Des d'ella hi ha unes hi ha unes magnífiques vistes cap el mar. Té una llargada d'uns 200 m. i està construïda sobre uns esculls on trenquen les aigües atlàntiques. En aquesta plataforma hi ha una col·lecció de canons de metall massís dels segles XVIII i XIX (alguns d'ells foren construïts a la ciutat de Barcelona).

Les Illes de Mogador (també conegudes com illes Purpurines) són clarament visibles des del port o des de l'Skala de la Ville. No estan habitades i salta a la vista sobretot la seva antiga fortificació. Actualment són una reserva ornitològica que serveix de refugi als escassos falcons d'Eleanora que sobreviuen. En principi aquestes illes no es poden visitar pel fet de ser una reserva, però són fàcilment visibles amb binoculars.

Essaouira està uns 176 km a l'oest de Marràqueix i per arribar-hi vam agafar un autobús que surt a les 8 del matí des de la terminal d'autobusos Bab Doukkala de Marràqueix (Gare routière Bab Doukkala, tel. +212 (0) 24 433 933). El trajecte costa 32'5 Dh i recomanem comprar el bitllet el dia anterior per a major seguretat, en la finestra nº 7 de la mateixa terminal. Triga unes 3'5 hores en arribar a Essaouira (sense els actuals controls de policia serien uns 20 minuts menys). La parada final de l'autobús és a l'estació d'autobusos d'Essaouira, a uns 500 m. de la porta Bab Doukkala, al nord-est de la medina (s'hi pot anar a peu en uns 15 minuts). El bitllet de tornada a Marràqueix es pot comprar al mateix moment de l'arribada a Essaouira si tenim previst el retorn per al mateix dia. L'autobús de tornada és a les 17:30 h. (mateix preu i temps que a l'anada). Aquestes 6 hores de temps efectiu entre l'anada i la tornada són més que suficients per a visitar tranquil·lament la ciutat.

^top

RABAT

COM ARRIBAR-HI

El trajecte Marràqueix-Rabat el vam fer en tren en dues etapes, Marràqueix-Casablanca i Casablanca-Rabat, amb l'objectiu de realitzar una ràpida visita a Casablanca.

De Marràqueix a l'estació Casa-Voyageurs de Casablanca hi ha 8 trens diaris (el primer a les 5:15 h. i el darrer a les 21 h). Aquest trajecte costa 75'5 Dh en 2ª classe i el tren triga 3 hores 15 minuts en recórrer els 238 km que separen les dues ciutats. Per anar a l'estació de tren de Marràqueix des de la zona de Djemaa el-Fna es pot agafar l'autobús nº 8 a la Place de Foucauld, arribant-hi en només 15 minuts. En la mateixa estació hi ha una cafeteria on esmorzar (10 Dh un cafè amb llet i un croissant).

Des de l'estació Casa Voyageurs de Casablanca a la de Rabat Ville hi ha com a mínim un tren cada hora (el primer a les 6:15 h. i el darrer a les 00:15 h). El trajecte costa 29'5 Dh en 2ª classe i es triga una hora. El tren és la millor manera d'arribar a Rabat perquè l'estació Rabat Ville és molt cèntrica (s'ha d'anar amb compte per no baixar a l'estació Rabat Agdal, just abans d'aquesta).

DORMIR & MENJAR

L'Hôtel Dorhmi (Av. Mohammed V, nº 313) està molt ben situat, a 50 m. passada l'entrada sud de la medina de Rabat. Les habitacions estan al voltant d'un pati central i són bàsiques, però estan molt netes. L'habitació doble costa 120 Dh, amb el bany i la dutxa exteriors (la dutxa costa 10 Dh i és d'aigua calenta).

Per esmorzar recomanem la cafeteria que hi ha just sota l'hotel. El restaurant el-Bahia (Av. Hassan II, a només 50 m. de l'Hôtel Dorhmi) és un lloc tranquil, agradable i s'hi menja bé, però no és barat. Al carrer al-Yamama (al costat sud de l'estació de tren) hi ha el restaurant La Grillade, amb preus molt econòmics i un menjar molt correcte. La terrassa exterior de l'Hôtel Balima (a 150 m. de la Place des Alaouites, sobre l'Av. Mohammed V) és un bon lloc per a prendre una beguda en un ambient fashion.

COSES A VEURE

Casablanca, coneguda més popularment com Casa, no té res a veure amb la ciutat que tots tenim al cap, gràcies a la mítica pel·lícula del mateix nom. Casablanca, és la ciutat més gran i moderna del Marroc, i el seu centre econòmic.

Gran Mesquita (Casablanca)
Gran Mesquita (Casablanca)

El nostre únic interès en aquesta curta visita a la ciutat era la gran mesquita Hassan II. Aquesta enorme construcció (és el tercer edifici religiós més gran del món), acabada a l'any 1993, està situada sobre una esplanada amb forma de península de 9 Ha, dels quals 2/3 han estat guanyats al mar. Pot acollir fins a 25.000 fidels al seu interior i el seu minaret, amb 210 m. d'alçada, és el més alt del món. Tota la mesquita és d'unes dimensions, un luxe i una sofisticació descomunals, amb detalls hi-tech com un sostre que s'obre de forma automatitzada per deixar passar el sol a l'interior o un làser en la part superior del minaret que de nit llença un feix de llum en direcció a La Meca. La veritat és que està feta amb gust i és espectacular, tant per dins com per fora, però ens queda la impressió, tal com ens va passar al visitar el Vaticà (Roma), de que està fora de lloc aquest hiperluxe en un edifici religiós (aquesta és la nostra opinió personal, clar!!). La mesquita es pot visitar qualsevol dia excepte divendres, a les 9:00, 10:00 11:00 i 14:00 h. La visita ha de ser forçosament guiada (a l'entrada s'organitzen grups segons idioma), dura 1 hora i costa la mòdica quantitat de 100 Dh.

Per arribar a la mesquita des de l'estació de tren Casa-Voyageurs es pot agafar l'autobús nº 30 en la plaça que hi ha davant l'estació. El trajecte costa 2'5 Dh. Baixem de l'autobús al Blvd. de Bordeaux, 1 km al sud de la mesquita. Anant en zig-zag pels carrers a l'oest de la medina és fàcil arribar caminant a la mesquita, ja que el minaret es veu des de tot arreu. Per tornar a l'estació de tren des de la mesquita prenem el Blvd. Sour Jdid, entrem a la medina i seguint els carrers pel seu costat oest anem a donar finalment a la Place des Nations Unies. Apart d'algun edifici singular i alguns cafès no hi ha res d'especial en el que veiem. Enfilem el Blvd. Mohammed V i arribem fins l'alçada del mercat central. A l'altre costat de carrer hi ha l'interessant Hôtel Lincoln, una obra mestra de l'art deco construït al 1916 i que es troba en un estat ruïnós, a l'espera de decidir si s'enderroca o es restaura. Al costat de l'edifici hi ha una parada d'autobusos on prenem el nº 2 per tornar de nou a Casa-Voyageurs. El trajecte costa 3 Dh i es fa en menys de 10 minuts.

AVÍS: Amb motiu dels recents atemptats a Casablanca ara no és possible deixar equipatge a la consigna de cap estació de la ciutat. Per tant ens vam veure obligats a carregar la motxilla pel centre de la ciutat. Afortunadament és possible deixar l'equipatge a l'entrada de la mesquita Hassan II durant la visita.

Rabat, tot i ser la capital del Marroc, és una ciutat sorprenentment tranquil·la, sense cap mena d'assetjament al visitant. A més és elegant, agradable i amb un passat molt ric. Per tot això creiem que Rabat mereix sobradament una visita.

La medina de Rabat no és potser tan interessant com la de Marràqueix o Fes, però val la pena travessar-la en el nostre camí a la kasbah des Oudaias. La ruta més recomanable s'inicia davant del mercat municipal, a l'altre costat de l'Hôtel Dorhmi, i girant la cantonada de l'hotel s'agafa la Rue Souika, la més interessant de la medina. Fins arribar a la Gran Mesquita trobareu espècies, menjar, i botigues amb tot tipus de productes. A partir d'aquí i fins la Rue des Consuls trobem el Souq as-Sebbat, sobretot amb moltes joieries. A l'arribar a la Rue des Consuls girem en direcció al nord, acabant just davant de les muralles de la kasbah. En aquest carrer trobem bàsicament botigues de catifes, pells, babutxes o utensilis de coure.

Vista de la Kasbah des Oudaias
Vista de la Kasbah des Oudaias

Kasbah des Oudaias. Aquest bonic espai es troba en un lloc elevat sobre l'Atlàntic i l'estuari del riu Bou Regreg. Abans de pujar les escales que condueixen a l'entrada principal trobareu a la dreta una petita entrada que condueix al Jardí Andalús, traçat pels francesos en l'era colonial. És un lloc perfecte per descansar una estona. En el costat nord del jardí hi ha un palau del s. XVII que ara hostatja el Musée des Oudaia o museu d'arts del Marroc (l'entrada costa 20 Dh). Al costat est hi ha una altra porta que condueix al Café Maure, un lloc extraordinari per beure o menjar alguna cosa en un entorn preciós, tranquil i fresc, i amb una vista superba de l'estuari i de Salé (ciutat a l'altre costat de l'estuari). Tornant de nou a les escales inicials pugem fins dalt i entrem per l'enorme porta Bab Oudaia, obra mestra construïda pels almohads al s. XII en pedra tallada. Un cop dins la kasbah anem seguint la Rue Jamaa, el carrer principal. Els carrers i edificacions que anem veient a costat i costat tenen un encant especial. Pel camí podem veure per fora la mesquita més antiga de Rabat, del s. XII. Al final del carrer s'arriba a la Plataforme du Sémaphore, una mena de mirador amb una vista excel·lent de l'oceà, l'estuari, Salé i algunes platges. Just sota d'aquest mirador es pot veure la Torre dels Pirates. Des d'aquí es pot tornar enrera i sortir de nou per Bab Oudaia o bé baixar per unes escales cap a la platja i el Café Maure.

Torre Hassan. Des de la kasbah, caminant pel Blvd. Tariq al-Marsa que transcorre paral·lel a l'estuari i pujant a un petit turó s'arriba a una preciosa zona ajardinada, darrera de la qual hi ha aquesta famosa torre, símbolde Rabat i perfectament visible des de la kasbah i durant tot el camí fins aquí. Havia de ser la més gran i alta del món en l'època de la seva construcció, a finals del s. XII, però l'obra es va deixar a mig fer (tot i així té una alçada de 44 m). En realitat havia de ser el minaret d'una enorme mesquita adjacent que va ser destruida per un terratrèmol al 1755 i de la que avui només queda una esplanada amb columnes de marbre, encara que permeten fer-se una idea de l'enormitat del conjunt. L'estil arquitectònic de la torre és similar al de la Koutoubia de Marràqueix o la Giralda de Sevilla. Just al costat d'aquesta esplanada hi ha el Mausoleu de Mohammed V, atractiva construcció d'estil tradicional marroquí. L'entrada és lliure i s'entra en una galeria des de la que es veu en la part inferior una cambra oberta amb les tombes de Mohammed V i Hassan II, avi i pare de l'actual rei del Marroc respectivament. Des del mausoleu hi ha una bonica panoràmica mirant en direcció a la torre Hassan.

Sortint per la porta est del recinte del mausoleu i caminant uns 4 km pels boulevards Abi Radraq primer i Moussa ibn Nassair després (es tracta d'una zona de la ciutat molt tranquil·la i vigilada ja que aquí es concentren bona part d'ambaixades i seus oficials, amb algunes cases i edificis notables) s'arriba a la necròpoli de Chellah (pronunciat txel·là). Es troba ja fora de les muralles de la ciutat i va ser construïda al s. XIII. Es tracta d'una zona encerclada per murs defensius i al seu interior hi ha les restes de l'antiga ciutat romana de Sala Colonia, un complex islàmic també bastant ruïnós, i diverses tombes de sants. Pareu atenció especialment en la decoració exterior del minaret de la mesquita i també en la gran quantitat de nius de cigonyes sobre arbres i ruïnes (en aquesta època de l'any estan ocupats per multitud de pollets nascuts a la primavera que no paren de cridar). Malgrat no hi ha gran cosa a veure, el conjunt és força atractiu i molt poc visitat. L'entrada costa 10 Dh i obre cada dia de 8:30 a 17:30 h.

Tornem caminant des de la necròpoli al centre de la ciutat. Entrem de nou en les muralles de la ciutat per la porta Bab Zaer i seguim per l'Av. Yacoub al-Mansour, per entrar tot seguit en el mechouar, ja dins dels límits del palau reial. Aquí tot són jardins molt ben cuidats, grans avingudes peatonals amb arbres, i edificis administratius i militars. L'edifici del palau reial pròpiament dit (construït al s. XIX) es pot veure a una certa distància, perquè està en una zona restringida. Es fa molt agradable passejar per aquesta zona. Sortim del recinte pel costat nord a l'Av. Moulay Hassan, des d'on es pot veure a l'esquerra l'espectacular i característica porta multiarc Bab ar-Rouah.

Així completem aquesta ruta circular amb inici i final davant del mercat municipal a l'Av. Mohammed V. Es tracta d'un itinerari esgotador físicament (fet íntegrament a peu en un mateix dia), però que a nosaltres ens va resultar d'allò més gratificant.

^top

 RUTA PER CHEFCHAUEN, MEKNÈS, VOLUBILIS, MOULAY IDRISS i FES

CHEFCHAUEN

COM ARRIBAR-HI

Els aproximadament 250 km entre Rabat i Chefchauen els vam fer en autobús (no hi ha tren). Aquest trajecte costa 45 Dh i, en el nostre cas, va suposar més de 6 hores de viatge, dues d'elles només per recórrer els 40 km entre Rabat i Kenitra). El trajecte Ouezzane-Chefchauen és de carretera de muntanya. Aquest autobús surt a les 14:00 i a les 17:30 h. de la gare routière (estació d'autobusos) de Rabat. Els bitllets es compren a la finestreta nº 1 de la terminal i, en principi, es poden comprar just abans de viatjar (millor estar allà al menys 30 minuts abans de la sortida), tot i que nosaltres vam anar expressament a l'estació el dia anterior per saber els horaris i si era necessari reservar. Per arribar a l'estació d'autobusos, 5 km al sud-oest del centre de Rabat, l'opció més econòmica és agafar l'autobús urbà nº 30 que surt de la parada davant de Bab al-Had (a 250 m. de l'Hôtel Dorhmi). Costa 3 Dh i triga uns 15 minuts en fer el trajecte.

DORMIR & MENJAR

Malgrat l'insistència d'uns quants comissionistes que esperen l'arribada de l'autobús anem al lloc que ja havíem escollit: la Pension Cordoba (C/ Garnata, tel. 061 926750), a només 100 m. del centre de la medina, la plaça Uta el-Hammam. Es tracta d'un edifici d'estil andalús amb un preciós pati interior i una terrassa al terrat amb una magnífica vista sobre la kasbah, la medina i les muntanyes. Una bonica habitació de 3 llits, amb bany compartit (però inclou aigua calenta, tovalloles i paper WC) i un esmorzar molt complet inclòs costa 160 Dh. A més és tranquil i molt net, apart de que el personal és molt atent. El recomanem, però en general vam comprovar en aquesta ciutat que el nivell qualitat-preu dels serveis (allotjament i restaurants) és el millor de la resta de llocs visitats. També vam poder veure, però no quedar-nos perquè estava tancada per millores, l'Hostal Gernika (C/ Onssar 49, tel. 039 987434). Sembla recomanable, especialment una única habitació, molt bonica, que hi ha a la terrassa i que costa 180 Dh, amb bany compartit.

Per menjar una de les millors alternatives són els nombrosos restaurants de la plaça Uta el-Hammam. A més estan oberts fins molt tard (d'1 a 2 de la matinada). També podem recomanar el restaurant al-Kasbah, a l'inici del carrer entre les places Uta el-Hammam i Kenitra, on es menja bé en un lloc amb encant i a un preu que està molt bé (una amanida, un plat principal i una ampolla d'aigua costa 35 Dh). Un altre bar/restaurant recomanable (ja només la façana de l'edifici i la decoració del seu interior paguen la pena) és el restaurant Aladdin, a tocar de la plaça, però cal tenir en compte que la cuina tanca a les 22 hores i el bar a les 23 hores.

COSES A VEURE

Chefchauen o Chauen (pronunciat xàuen) és un lloc encantador enmig de les muntanyes del Rif, a només 115 km al sud-est de Tànger. La seva medina és molt fotogènica i, al ser petita, també és molt manegable. A més, és una ciutat tranquil·la, ideal per desconnectar un o dos dies, tot passejant, visitant alguns punts d'interès, fent trekkings per les muntanyes o simplement asseguts en un banc de la plaça principal. En bona part degut a la intermitent presència espanyola en la zona fins 1956 és molt fàcil trobar gent aquí que entén i parla el castellà. També hi contribueix el fet de que les cadenes espanyoles de TV són molt seguides per la població local, especialment els partits de futbol.

Carreró de la medina
Carreró de la medina

La medina de Chauen és petita i gens massificada, la qual cosa fa que sigui quasi impossible perdre's i que passejar per ella sigui molt plaenter. Per tant no cal anar acompanyat de cap guia per recórrer els seus racons. La majoria de les seves cases i carrers estan encalades de colors blanc i blau que en un dia de sol ceguen els ulls per la seva intensitat. Aquí no recomanem cap lloc en especial, sinó simplement recórrer la medina allà per on ens porti la nostra intuició. No és difícil trobar racons molt i molt bonics, de postal. Un truc a tenir en compta a l'hora de passejar per la medina és saber que quan un carreró està tot encalat, fins i tot el terra, llavors significa que no té sortida, només dóna accés a les vivendes. Sortint per la porta Bab el-Ansar, en la part est de la medina, i caminant 200 m. s'arriba a una deu d'aigua corresponent al riu Ras el-Maa, un bon lloc per descansar i refrescar-se en dies de calor.

La preciosa plaça Uta el-Hammam ve a ser el centre neuràlgic de la medina. És un magnífic lloc per seure en un banc o en la terrassa d'un dels nombrosos bars i deixar passar el temps, tot contemplant el dia a dia d'aquesta ciutat. Al seu costat est hi ha la kasbah, petita zona fortificada que inclou un preciós jardí d'estil andalusí, un modest museu i una torre no massa alta, però que permet contemplar una bona vista de la ciutat. L'entrada al recinte costa 10 Dh i val la pena de visitar. El color vermellós dels murs dóna un toc molt vistós al conjunt, tant per dins com per fora. Al costat sud de la plaça tenim la Gran Mesquita, amb la particularitat de que té un rar minaret de planta octogonal, mentre que al costat nord-oest hi ha un funduq (o caravanserai), que era un lloc que permetia acomodar a peregrins, viatgers i els seus animals. Encara avui dia és utilitzat, especialment en dia de mercat, i entrar al seu pati interior és un viatge al passat. A només 50 m. a l'est de la plaça Uta el-Hammam tenim la plaça el-Majzen. És més petita que l'anterior i hostatja nombroses botigues i paradetes de records.

El dijous és el dia de mercat a Chefchauen i s'extén per l'entrada a la medina per Bab el-Ain i també al sud de l'Av. Hassan II. És molt interessant veure dones camperoles vestides de forma tradicional (hi vam trobar moltes similituds amb la vestimenta tradicional de les illes Canàries) que venen al mercat a vendre i/o comprar.

Per completar la visita a la ciutat també val la pena dedicar una passejada a la ville nouvelle, la part més nova de la ciutat. Sortint de la medina per la porta Bab el-Ain agafem l'Av. Hassan II, deixant el cementiri a la nostra dreta i el mercat a l'esquerra, i arribem a la bonica plaça circular Mohammed V. A partir d'aquí cadascú pot triar per on continuar la passejada.

^top

MEKNÈS

COM ARRIBAR-HI

Els 210 km que separen Chauen de Meknès els fem en un autobús que costa 45 Dh i surt a les 12:45 h. des de la nova estació d'autobusos de Chauen. Aquesta està a uns 15-20 minuts a peu des de la plaça Uta el-Hammam, baixant per l'Av. Mohammed V i tombant a la dreta per l'Av. Mohammed Abdou. A uns 500 m. hi ha un descampat on aparquen els autobusos. Els bitllets es poden comprar al mateix autobús o bé en un xiringuito mòbil que hi ha davant d'un bar, però pot ser recomanable comprar-los el dia abans, especialment en temporada alta. Hi ha altres dos autobusos a Meknès: a les 6:00 i a les 15:30 h.

Finalment vam trigar 5 hores en arribar a Meknès, després d'una llarga aturada a Ouezzane, un altre en un restaurant de la carretera per menjar alguna cosa i, per últim, un ràpid canvi d'autobús a la terminal d'autobusos de Sidi Kacem. Aprofitem que l'autobús passa per la rotonda principal de l'Av. Molulay Ismail de Meknès per baixar aquí en comptes d'esperar a que l'autobús arribi a la seva destinació final, la terminal d'autobusos, ja que aquesta rotonda es troba a només 400 m. de l'entrada de la medina.

DORMIR & MENJAR

L'Hôtel Maroc (Rue Rouamzine nº 7, tel. 055 530075) es troba just en l'entrada sud-est de la medina. L'habitació és molt simple, amb un llit gran i un petit, i una pica per rentar-se les mans. El bany i la dutxa (d'aigua freda i calenta) són compartits. El preu és de 60 Dh per persona i recomanem demanar una habitació que doni al pati interior (amb vegetació), en principi més agradable i tranquil·la que la resta. Aquest hotel no té res d'especial, però està ben situat, és net i potser no tan cutre ni sorollós com altres de la medina. Si voleu dormir a la part nova de la ciutat i prop de l'estació de tren ens van recomanar l'Hôtel Majestic (Av. Mohammed V nº 19, tel. 055 522035). L'edifici per fora és bonic, però no podem donar preus ni la nostra opinió sobre l'hotel en sí perquè no ens hi vam hostatjar.

Al costat nord de la plaça el-Hedim hi ha un parell de xiringuitos on es serveix un plat combinat molt complet per 35 Dh, i a l'hora que mengem a la seva terrassa exterior podem contemplar l'esplèndida i enorme porta Bab el-Mansour. A l'Av. Hassan II de la Ville Nouvelle recomanem Essaada Justfruit, on podreu degustar les seves amanides de fruites, la pastisseria o beure sucs de fruites naturals, i tot molt bo.

COSES A VEURE

Meknès té una gran herència en forma de monuments de l'època en que va ser capital, sota el regnat del sultà alaouita Moulay Ismail. Durant els 55 anys del seu regnat (s. XVII i XVIII) el sultà va fer construir enormes muralles amb portes monumentals, mesquites, jardins, alcassabes i un palau. Tot plegat fa que Meknès sigui també coneguda amb el metafòric nom de la Versalles marroquina. En la nostra opinió aquesta ciutat no és tan interessant com Marràqueix o Fès, però mereix que li dediquem al menys un dia per a visitar els seus llocs més emblemàtics.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat històrica de Meknès (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1996). Un bon lloc per començar a visitar la ciutat vella és la plaça el-Hedim, una enorme esplanada de 200 m. de llarg per 100 m. d'ample. Tot i els diversos intents que s'han fet (i encara es fan) per convertir-la en un lloc tan emblemàtic i amb l'atmosfera de la plaça Djemaa el-Fna de Marràqueix, creiem que encara està a anys llum d'aquella. És una llàstima, per exemple, que el centre de la plaça es converteixi en un gran aparcament de cotxes durant el dia. De tota manera, al caure el sol i al vespre sol haver-hi força ambient i animació, amb les terrasses dels bars i nombroses parades aquí i allà. Al costat oest de la plaça hi ha el mercat cobert de fruites i verdures, on es poden comprar les famoses olives de Meknès. Cap al nord i l'est de la plaça s'estén el cor de la medina, amb els diversos socs. En aquest costat també es troba la Gran Mesquita (entrada prohibida als no musulmans) i la medersa Bou Inania, així com el museu Dar Jamaï (tancat per restauració). En aquesta medina no és difícil orientar-se i trobar el camí sense necessitat de cap guia. Per últim, al costat sud de la plaça hi ha l'enorme i impressionant porta Bab el-Mansour, la qual va ser l'entrada principal a la ciutat imperial de Moulay Ismail. Està bastant ben conservada i es considera que és una de les més belles del país, cosa que nosaltres no discutirem en absolut. Actualment per accedir a la ciutat imperial no es pot entrar per la porta en sí, sinó per una porta lateral.

Mausoleu de Moulay Ismail
Mausoleu de Moulay Ismail

Un cop dins la ciutat imperial el primer que trobem és un gran espai obert format per la Place Lalla Aouda a l'est i Koubatt as-Sufara a l'oest. El primer d'ells era el mechouar on Moulay Ismail passava revista a la tropa, mentre que en el segon actualment hi ha un petit edifici compost per una sala on es rebien als ambaixadors estrangers i una porta d'accés a uns enormes graners subterranis, Heri el-Mansour, amb forats en el sostre que donen directament a l'exterior per a permetre la ventilació. Tot plegat no val massa la pena de visitar. L'entrada costa 10 Dh. A 100 m. d'aquest hi ha el Mausoleu de Moulay Ismail, amb una arquitectura i ornamentació finíssima i bonic de debò. El pati anterior a la sala és un lloc magnífic per a descansar una estona. Cal descalçar-se abans d'entrar a la sala en sí i no es permet l'accés al lloc on es troben les restes de Moulay Ismail als no musulmans. L'entrada al mausoleu és gratuïta, pero es convida al visitant a deixar-hi un donatiu. En la zona més allunyada de la ciutat imperial, a uns 2 km del mausoleu, trobem Heri es-Souani, uns altres graners també d'enormes dimensions i de l'època de Moulay Ismail. Parcialment reconstruïts, tant la seva estructura com la construcció són impressionants, creant un espai bastant fotogènic (no és d'estranyar que Martin Scorsese localitzés aquí escenaris de La darrera temptació de Crist). En el moment de la nostra visita una part del recinte s'usava com a sala d'exposicions, amb una exposició sobre Jean Genet. També aquí l'entrada costa 10 Dh. Al seu costat nord trobem l'estanyol d'Agdal que servia com a llac per a l'esbarjo del sultà i com a dipòsit d'aigua per al rec dels jardins. Té uns superfície de 4 Ha. i en el moment de la nostra visita estava mig buit d'aigua. Arribar fins aquí és un agradable passeig de 2 km entre altes muralles, però també es pot agafar una calesa o un taxi (6 Dh) a l'entrada de la ciutat imperial.

Per acabar la visita a Meknès també recomanem un passeig per la Ville Nouvelle, 1 km a l'est de la medina per l'Av. Moulay Ismail. No té res d'especial, però al caure el sol, quan ja han tancat els llocs a visitar en la ciutat històrica, és un bon moment per a passejar tranquil.lament. En un carrer paral.lel al de l'estació de tren hi ha el bar La Grotte, un espai molt agradable, tranquil i fresc on prendre una beguda. Molt recomanable per relaxar-se una estona.

Moulay Idriss és una petita ciutat a uns 26 km de Meknès. És un important centre de peregrinació ja que aquí es troba el Mausoleu de Moulay Idriss. Es permet l'accés a la ciutat per als no musulmans des de fa menys de 70 anys, però en l'actualitat continua prohibit l'accés a les mesquites i a tots els llocs sants, com ara el mausoleu. Per tant no hi ha molt a veure, però sí que recomanem al menys una breu visita, sobretot tenint en compte que està de pas en el camí a Volubilis. Moulay Idriss i Volubilis són una fàcil excursió d'un matí (llarg) des de Meknès.

A peu des de la plaça principal (on aturen els autobusos i taxis col·lectius) i ascendint per un carrer a un dels dos turons sobre els que s'assenta el poble s'arriba de seguida fins al Mausoleu de Moulay Idriss. Passant per sota d'una arcada de tres punts i pujant una escala trobem l'entrada al mausoleu, però pocs metres més enllà veurem la barrera que impedeix l'entrada als no musulmans. Tot i així val la pena arribar fins aquí. Tornant enrera i continuant l'ascensió podrem arribar a un parell de llocs panoràmics, molt propers entre sí, des dels quals hi ha una vista magnífica sobre el mausoleu i el nucli de la població. Aquí els anomenen grande terrasse i petit terrasse. En la nostra opinió la vista panoràmica des del primers d'ells és molt superior al del segon. Arribar fins a qualsevol dels dos és bastant difícil perquè es troben al final d'un laberint de petits carrers i lògicament no estan senyalitzats. No queda més remei que anar preguntant i/o acceptar els serveis d'un dels molts joves guies que s'ofereixen per acompanyar-nos a canvi d'una propina al final (5/10 Dh). Pel camí a les dues terrasses teniu l'oportunitat de veure l'únic minaret cilíndric de tot el país, una curiosa i bonica construcció de color verd amb inscripcions àrabs de color blanc.

Per arribar a Moulay Idriss des de Meknès amb transport públic cal anar a la parada de taxis col·lectius que hi ha a l'Av. des Nations Unies (a l'altre costat de l'Institut Francès). Un cop aquí només s'ha d'esperar a que s'omplin les 6 places del següent grand taxi (un vell Mercedes) que sortirà cap allà (nosaltres vam haver d'esperar només 5 minuts). Es triguen 25 minuts en recórrer els 28 km de distància. El preu és de 8 Dh (60 Dh regatejables si es vol llogar tot el taxi). El punt final d'aturada és la plaça principal de Moulay Idriss. Per tornar a Meknès n'hi ha prou amb anar a la mateixa plaça principal i esperar a que s'ompli el següent taxi col·lectiu. Si aquesta excursió la fem en dissabte, dia de mercat a Moulay Idriss, tindrem dos importants avantatges: trobarem més animació a Moulay Idriss i, sobretot, el transport per anar i tornar és molt més freqüent.

Patrimoni de la Humanitat Lloc arqueològic de Volubilis (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1997). Aquestes són les restes romanes més grans i més ben conservades del Marroc i corresponen a l'antiga capital romana de la Mauritania Tingitana (segles II i III d.C). Creiem que la visita a Volubilis és altament recomanable, podent-la combinar fàcilment amb la visita a Moulay Idriss (veure punt anterior).

L'entrada costa 20 Dh. Un cop dins podrem recórrer i visitar el recinte lliurement. La visita pot portar un mínim de 2 hores i recomanem fer-la aviat pel matí (obren a les 8), ja que així evitem les hores de màxima insolació i també els possibles tours (en el moment de la nostra visita vam estar pràcticament sols tota l'estona). Hi ha alguns panells explicatius que ajuden a saber quins són els principals punts d'interès: l'arc de triomf, la basílica, el fòrum, el capitoli, el mercat, cases, termes, molins d'oli, etc. Però hem de fer menció especial dels mosaics, alguns dels quals estan molt ben conservats i són d'una bellesa extraordinària, sobretot tenint en compte que es troben al seu emplaçament original i exposats a la climatologia. És igualment bonica la localització de tot el recinte, envoltat de petits turons de formes molt suaus.

Nosaltres vam arribar a Volubilis agafant un taxi col·lectiu a la plaça principal de Moulay Idriss. El trajecte de 4'5 km costa 5 Dh i no es triga més de 10 minuts en estar a l'entrada del recinte arqueològic. Per tornar a Moulay Idriss podem aturar algun taxi col·lectiu que passi per l'entrada o bé anar fins la carretera principal, a 500 m. de l'entrada del recinte. En el pitjor dels casos, si no passa cap taxi, es pot fer auto-stop o caminar els 4'5 km fins Moulay Idriss.

^top

FÈS

COM ARRIBAR-HI

També aquí agafem el tren per recórrer els 60 km que separen Meknès de Fès. Hi ha uns 9 trens diaris i nosaltres vam agafar el de les 13:44. Costa 16'5 Dh en 2ª classe (amb AC) i triga uns 70 minuts. Per anar a l'estació de tren de Meknès des de la medina es pot agafar l'autobús urbà nº 2 al principi de l'Av. Moulay Ismail (costa 2 Dh) i baixar al Blvd. Allal ben Abdallah, a només 100 m. de l'estació.

DORMIR & MENJAR

L'Hôtel Amor (rue Arabie Saoudite nº 31, tel. 055 622724) es troba a la Ville Nouvelle. Una habitació amb bany i dutxa privats, paper WC, tovalloles i altres "luxes asiàtics" costa 198 Dh la nit. Hi ha aigua calenta de 7 a 11 del matí i de 19 a 23 h. de la nit. Una altra opció, més econòmica, és l'Hotel Royal. Aquí l'habitació amb bany i dutxa (només hi ha aigua calenta als matins) costa 150 Dh i recomanem demanar una habitació que doni a la part de darrera.

A la propera Place Florence hi ha la Pizzeria La Mamia, però no la recomanem especialment perquè les pizzes que serveix són cares pel que són. Al Blvd. Mohammed V es poden trobar uns quants llocs on prendre un suc o menjar pastissos, com per exemple la Cremerie Skali. La Cafeteria Paris, a l'Av. Hassan II, és un bon lloc per esmorzar, en un local bastant nou i xic. Per a sopar, un lloc recomanable és el restaurant Al-Khozama, a l'Av. Mohammed es-Slaoui. En la zona de Fès el-Bali recomanem el restaurant Le Kasbah, a l'inici del carrer Talaa Kebira. Es menja bé i des de la terrassa superior hi ha una vista excel.lent de part de la medina. En la confluència dels carrers Talaa Kebira i Talaa Seghir hi ha un seguit de restaurants amb taules i cadires al carrer, on apart de menjar és un magnífic punt d'observació de la vida d'aquesta medina, veient passar la gent i els animals amunt i avall. En concret recomanem el restaurant Chez Rashid.

COSES A VEURE

Fès és la primera de les ciutats imperials ja que es remonta al s. VIII i sempre ha tingut un paper rellevant en la història del Marroc. També té una de les universitats més antigues del món. Fès en realitat està composada per tres parts diferenciades: Fès el-Bali (la part més antiga, forma el cor de la medina), Fès el-Jdid (fundada al s. XIII) i la Ville Nouvelle (construïda pels francesos). Es considera que la medina de Fès el-Bali és una de les ciutats medievals vives més grans del món, només comparable a la de Marràqueix, Damasc o el Caire.

Patrimoni de la Humanitat Medina de Fès (Fès el-Bali), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1981. Perdre's pels incomptables carrerons de la laberíntica medina de Fès és un plaer per als sentits, apart de sentir-nos transportats a una altra època. Malgrat tot, amb un mapa i un mínim sentit de l'orientació no és difícil trobar punts de referència que ens permetin saber on estem en tot moment. Per tant, contractar un guia no és realment necessari, tot i que cadascú és lliure de fer-ho o no. Nosaltres sempre preferim descobrir les coses per nosaltres mateixos, sense haver d'anar a remolc d'algú, tot i ser conscients de perdre'ns algunes coses pel camí. A l'entrada de la medina, i sobretot en la zona de la porta Bab Bou Jeloud, es troben la majoria de falsos guies, alguns dels quals mostren actituds agressives al no acceptar els seus serveis. Si hom no desitja un guia cal no perdre la calma, però mostrant-se inflexibles i ignorant-los. Passat aquest punt ja és fàcil que no ens tornin a molestar.

Per a recórrer la medina vam agafar com a base els itineraris a peu suggerits a la guia Lonely Planet i la veritat és que ens van anar molt bé. El primer d'ells comença a la porta Bab Bou Jeloud, l'entrada principal a la medina, i passada la zona de cafès i restaurants, va seguint l'estret carrer Talaa Kebira, tot ple a banda i banda d'infinitat de llocs de venda amb les coses més inversemblants. Cal anar amb compte amb les mules i ases, que circulen per aquest carrerons tranportant mercaderies, per a no ésser aixafats o trepitjats. Quan sentiu el crit Balek! aparteu-vos perquè indica que hi ha perill a la vista. Baixant per aquest carrer el primer que es veu és el bonic minaret de la medersa Bou Inania, actualment tancada per restauració. Més endavant, a la dreta, trobem la molt interessant Place an-Nejjarine. En ella hi ha una font que és preciosa, la més bonica de totes les que vam veure escampades per la medina. Al seu costat hi ha un antic funduq que ha estat restaurat i actualment hostatja el Museu Nejjarine d'art de la fusta. El contingut del museu és interessant, però ho és molt més l'edifici en sí, restaurat amb molt bon gust. Les vistes de la medina des de la seva terrassa són magnífiques. L'entrada al museu costa 20 Dh. Continuant pel carrer Talaa Kebira s'arriba a la medersa el-Attarine (tanca a l'hora de dinar, malgrat el que diu la guia Lonely Planet). Agafant el camí de la dreta s'arriba a la Place as-Seffarine, seguint els murs de la universitat i mesquita Kairaouine (no visitable pels no-musulmans). En aquesta plaça hi ha molts artesans del coure. A partir d'aquí es pot tornar al punt d'inici de l'itinerari tornant pel carrer Talaa Seghir (és de pujada).

Un altre possible itinerari parteix d'un carrer adjacent al restaurant Dar Saada, ja quasi al final de Talaa Kebira, es va seguint direcció nord fins arribar a la porta Bab Guissa. Des d'aquí es divisen perfectament les tombes Merenides, en un turó a l'altre costat de la carretera. Sortint de la medina i caminant 200 m. a l'est s'entra per la porta Bab Jamaï i trobem de cara el el Palais Jamaï, un palau del s. XIX convertit ara en un hotel de luxe de la cadena Sofitel. Recomanem entrar-hi i accedir a la seva gran terrassa posterior des d'on hi ha una impressionant vista de Fès el-Bali, mentre prenem un te a la menta tranquil.lament en un entorn molt agradable (la consumició mínima és de 30 Dh). La zona de jardins i piscina de l'hotel també són dignes de veure. A 100 m. de la porta Bab Guissa hi ha una parada d'autobús on es pot agafar el nº 10 per tornar a la Ville Nouvelle (acaba el recorregut a la plaça davant l'estació de tren).

Adoberies de Fès
Adoberies de Fès

Finalment, qualsevol visita a Fès no ha de deixar passar per alt l'oportunitat de veure les famoses adoberies de Fès. Per arribar-hi cal agafar un carreró que surt del costat nord-est de la plaça as-Saffarine i anar seguint els carrers sense perdre la direcció nord-est i guiant-nos també per l'olfacte, ja que l'olor de les pells es comença a sentir bastant abans d'arribar-hi. La senyal inequívoca de que hem arribat és que de cop apareixeran comissionistes que ens voldran convèncer d'anar a la "seva" botiga per a veure treballar als adobers. Aquestes botigues d'articles de pell estan una al costat de l'altra i totes elles permeten pujar a la seva terrassa, des d'on es pot veure treballar als adobers, amb l'esperança de que comprem alguna cosa. L'accés a les terrasses és gratuït i no cal dir que no és obligatori comprar. Nosaltres vam entrar en l'única no venuda per cap comissionista i la vam encertar, perquè la vista era magnífica. Veure els enormes bols plens de líquid de nombrosos colors i als homes traginant i submergint les pells en ells és un espectacle fascinant. És millor anar-hi pel matí ja que és quan es poden veure més bols plens de color. L'olor és realment forta i pot ser desagradable per a algunes persones. Apart de la vista des de les terrasses també recomanem una visita in situ de les adoberies. S'hi accedeix per un passatge que baixa des del carrer principal fins la zona de les adoberies. La visita és guiada per un encarregat que explica tot el processat de la pell (aquest pot ser de camell, cabra, vaca o be), des del tintat a l'assecat, a l'hora que veiem les diferents dependències on es porten a terme cadascuna d'aquestes feines. La visita inclou l'anar saltant per les vores dels bols plens de color, on es submergeixen les pells, per tal de veure'ls de prop. Tot això permet fer-se una idea de les condicions duríssimes de la feina d'aquests homes, on tot es fa manualment com fa segles, en unes condicions poc favorables. El preu d'aquesta interessantíssima visita és un donatiu de 10 Dh per cap i sens dubte la recomanem.

Sobre la base d'aquest recorreguts per la medina es pot improvisar i deixar-nos portar pel nostre instint. Aquí qualsevol racó és interessant i no cal dir que, en la medina, les oportunitats per comprar qualsevol objecte d'artesania, cm a record d'aquest viatge, són infinites.

Per anar des de la Ville Nouvelle fins a Fès el-Bali es pot agafar l'autobús nº 9 que surt de la parada al carrer Abdallah Chefchaouni (a 200 m. de la Place de la Résistance) i acaba en una plaça contigua al costat sud de la Place Istiqlal. Una altra opció és agafar el nº 19 per arribar a la Place er-Rsif, al cor de Fès el-Bali. Qualsevol trajecte en autobús costa 2'5 Dh.

Fès el-Jdid. Aquesta part de Fès té menys interès que la medina, però tot i així val la pena dedicar-li ni que sigui una breu visita. En un agradable passeig d'1.5 km des de la Place de Florence, per l'Av. Hassan II primer i el Blvd. Moulay Youssef després, s'arriba a la bonica Place des Alaouites, un gran espai ajardinat que és l'avantsala de Dar el-Makhzen o Palau Reial. El palau en sí està tancat al públic, però la façana que dóna a a plaça, amb les seves fantàstiques portes daurades, és molt interessant. Al sud del palau, a l'altre costat de la Rue des Merenides, hi ha el vell mellah o barri jueu. Passejant pels seus carrers es poden veure alguns edificis de balconades i finestres amb un estil diferenciat (de fusta i amb estucats) dels seus veïns musulmans. En la cantonada sud-est del mellah hi ha un interessant cementiri jueu. S'hi accedeix per una porta de garaix (té una senyal de prohibit aparcar i un rètol amb la inscripció Jewish cemetery) que passa desapercebuda darrera d'unes parades ambulants, al principi de la Rue des Merenides. S'ha de trucar al timbre 3 vegades (és la senyal convinguda perquè obrin la porta). L'encarregat del cementiri ens fa una visita comentada, parlant sobre la història del cementiri en general, així com d'algunes tombes en particular. Al final demana un donatiu pel servei realitzat (5 ó 10 Dh per persona és més que suficient). Hem de reconèixer que aquest lloc té un cert encant.

Creuant la porta Bab Smarine, al final de la Rue des Merenides, i pujant pel carrer Sharia Moulay Suleiman s'arriba al lloc on es troben el Petit Mechouar i l'enorme porta Bab Dekkanen. Continuant cap el nord s'arriba finalment al Grand Mechouar i, darrera d'ell, la Kasbah Cherarda, ara utilitzada com a hospital i escola. Per a descansar d'aquest llarg passeig res millor que tornar enrera i anar als jardins Bou Jeloud, a l'est del Petit Mechouar.

I EL VIATGE S'ACABA...

Per anar a l'aeroport de Fès, 15 km al sud de la ciutat, es pot agafar l'autobús nº 16 que surt de la plaça davant l'estació de tren. El primer surt a les 5:40 del matí. Si per l'hora no es té l'opció de l'autobús o es vol anar més còmode es pot agafar un grand taxi, el qual costa uns 150 Dh en hores intempestives. S'han de preveure de 20 a 30 minuts per arribar a l'aeroport. Aquest és molt nou, petitó i força bonic. No s'han de pagar taxes de sortida.

Abans de tornar a casa ja només ens queda un vol de 30 minuts entre Fès i Casablanca, i un altre de Casablanca a Barcelona, d'1 hora i 40 minuts, ambdós amb Royal Air Maroc.

^top
Relat d'un viatge de 19 dies al Marroc amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2009]
Relat d'un viatge al Marroc - Sònia Graupera [2007]
Guia d'iniciació al Marroc - Ismael Rivera [2007]
Turisme solidari al Marroc - Montserrat Rodríguez [2007]
Morocco travel information - Mini-guia online de Lonely Planet.
Visit Morocco - Web oficial de l'Oficina de Turisme del Marroc, amb idees sobre llocs a visitar.
Marruecos / ToniWeb - Web personal de Toni Langreo amb fotografies d'un viatge al Marroc.

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació