Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
bandera

MARROC

Relat d'un viatge de 10 dies al Marroc

Data Data viatge: 2007. Publicat el 09/04/2008
2.2 de 5 (144 vots)

Introducció

El Marroc ha estat un d'aquests països als quals sempre he volgut anar i que, segurament per proximitat, he anat deixant fins que per fi em vaig decidir. Se m'ha confirmat que la cultura àrab, i més la marroquina, és part de la nostra cultura històrica, i també compleix amb els tòpics de tenir un desert espectacular i de tenir una cultura propera, que no m'és desconeguda.

En deu dies no es pot veure molt, però si m'he pogut fer una idea fefaent de com s'ha de viatjar a aquest país i que té ben merescut dedicar-li fins a 20 dies. Amb 10 dies m'he quedat molt curta, en canvi amb 20 m'hagués donat per a veure algunes de les ciutats que no he pogut veure, i també per aprofundir més en l'espectacular desert.

Gairebé tots els marroquins, sobretot en els llocs turístics que visitàrem, parlen o xampurregen el castellà. A tot arreu ja estaven esperant als turistes per a vendre'ls coses, demanar diners per saludar o per donar una informació, i això és quelcom que em molesta especialment, però que també passa en altres països.

Al Marroc he descobert molts paisatges realment variats i, sobretot, inesperats. També llocs on he tingut la sensació que el temps s'hagués aturat fa 300 anys. L'arquitectura àrab, evidentment en aquest cas marroquina, és fascinant: mil i una sanefes i mil i un mosaics. A quin més bonic. En aquest viatge he fotografiat moltíssimes portes, portes que s'obren a mesquites prohibides per als no musulmans, portes que s'obren a Riads increïbles i portes de cases humils, però igualment interessants.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 25 desembre 2007 al 4 gener 2008.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - ...avió...
Dia 2: Casablanca - Marràqueix
Dia 3: Marràqueix
Dia 4: Marràqueix - Ouarzazate
Dia 5: Ouarzazate - Tinerhir - Erfoud - Desert
Dia 6: Desert del Sàhara
Dia 7: Desert del Sàhara
Dia 8: Desert del Sàhara - Fès
Dia 9: Fès
Dia 10: Fès - Meknès - Fès
Dia 11: Fès - Casablanca - ...avió... - Barcelona

Diners

El dirham o DH és la moneda oficial al Marroc. Es pode canviar euros a tot arreu sense problemes. Nosaltres vam canviar a la nostra arribada a l'aeroport de Casablanca, quan ja eren passades les 11 de la nit i el banc estava obert. L'horari oficial és fins a les 4 de la tarda en els bancs de les ciutats. Hem pagat tots les nostres despeses en dirhams. Les targetes de crèdit estan acceptades en gairebé tots els llocs/hotels. Nosaltres no vam pagar res amb la targeta.

Canvi mitjà:
1 € = 0,19 DH (el canvi estava fixat i era el mateix en gairebé tots els llocs, amb lleugeres variacions).

Despeses del viatge

(per persona)

+ 392 € (vol BCN-Casablanca-*BCN)
+ 135 € (Transports: autobusos interurbans, autobusos urbans i taxis)
+ 188 € (hotels)
+ 85 € (Restaurants, sucs i supermercats)
+ 8 € (souvenirs i varis)
+ 15 € (excursions i entrades)
= 738 € (Total)

Pressupost diari mità: 43 €/dia, vols a part.

Visat

És obligatori dur el passaport vigent. Només cal un visat si es vol estar al Marroc més de 90 dies.

Salut

No és necessari vacunar-se ni prendre cap precaució especial al Marroc. Les persones propenses a tenir problemes intestinals (sobretot al canviar l'hàbit alimentari habitual per uns dies), poden emportar-se anti-diarreïcs o alguna pastilla per al seu efecte contrari.

Seguretat

El Marroc és un país que ens ha semblat tranquil. La nostra experiència va ser absolutament positiva i, per la resta, vam prendre les habituals precaucions que prenem en qualsevol viatge (o quan passegem per la nostra pròpia ciutat), sobretot en llocs amb aglomeració de gent i en hores nocturnes o llocs amb poca llum. Res més a comentar referent a això.

Transport

Tot i que les distàncies entre ciutats a visitar no són molt grans, un cop s'utilitza el transport públic sembla que es tracti de grans distàncies, ja que ni els autobusos ni els taxis que vam agafar sobrepassaven els 70/80 km per hora, sobretot perquè les carreteres quan t'allunyes de les principals ciutats són amb moltes corbes i evidentment, és difícil avançar. El recorregut es converteix en diverses hores de viatge.

Taxi: els taxis al Marroc són barats i se'ls ha d'exigir que posin el taxímetre. També se'ls anomena Petit Taxi (gairebé tots són Fiat Punto). En canvi els Grand Taxi són els taxis que, un cop s'omplen, transporten al passatger d'una ciutat a una altra. Una mica destartalats. A l'estació principal de Marràqueix ens va semblar missió impossible agafar un taxi.

Tren: ens va semblar una bona forma de moure's en els llocs que hi ha xarxa de ferrocarril, fins i tot vam comprar bitllets en primera classe per a poder tenir un bany més net. Tot molt correcte, un parell de retards, però bé en general.

Avió: nosaltres no vam agafar cap vol intern. Les companyies aèries que ara mateix volen al Marroc des d'Espanya són: Royal Air Maroc, Iberia, Clickair i RyanAir.

Autobús: els autobusos interurbans són una opció barata per a moure's pel país. Per la meva experiència he de dir que no és la millor opció al Marroc, doncs els horaris són els que són (els que volen o els que diuen...). L'empresa pública d'autobusos és CTM. És la més fiable (almenys els autobusos surten quan diuen, més o menys, i van on diuen). Els autobusos són correctes. El preu en comparació a Espanya és barat. La seva web, desafortunadament, no informa ni d'horaris ni de preus. En les estacions d'autobusos hi ha moltes altres empreses d'autobusos, però la nostra experiència i la d'altres viatgers, és que si es pren altra empresa, es corre el risc que l'autobús no surti i no vagi fins a on et venen el bitllet. A més, en la guia LP, també recomanen que els extrangers agafin solament autobusos CTM. L'estat de les carreteres era bastant bo, fins i tot hi ha un parell d'autopistes noves entre Marràqueix i Rabat.

Allotjament

El Marroc té molts tipus d'allotjament, en general amb molt bon preu. Qui no tingui manies o sigui de gustos austers pot trobar allotjament entre 170 i 250 DH per nit per a una habitació doble. Els hotels moderns o senzillament millors ja costen entre 400 i 700 DH. A partir de 800 DH són hotels molt bonics, nous i moderns. A destacar els Riad, hotels típics del Marroc, amb pati interior, gran profusió de mosaics, decoració increïble i molt cuidada. En els hotels els preus acostumen a donar-se amb els impostos inclosos.

Gastronomia

La cuina marroquina, amb excepció dels plats típics, avui dia pot considerar-se com una barreja de gastronomies procedents dels berbers, moriscs, Orient Mitjà, mediterrani i Àfrica. És molt senzilla de realitzar, tal com correspon a les cuines populars. Té molt en comú amb altres cuines del Magrib, però posseeix una personalitat pròpia a causa de ser l'única d'elles que no ha rebut la influència de la cuina turca (degut al fet que l'imperi otomà no va arribar amb els seus dominis al territori de l'actual Marroc). Es tracta d'una cuina elaborada de forma casolana, en la que participen fonamentalment només dones (dada), ja que l'espai de la cuina és tradicionalment al Marroc un lloc femení on els homes romanen fora.

El cuscús forma part de l'aliment identitat de la gent i ètnies del Marroc (el seu nom originari és kasksou baddaz). Es tracta de sèmola cuinada al vapor en recipients especials, denominats alcuzcuceros. És un aliment bàsic i de baix cost que es troba en moltes parts de les cuines del Magrib i que per popularitat s'associa fàcilment amb la cuina del Marroc. Els plats amb cuscús solen estar acompanyats de verdures, carn, pollastre o peix.

Les espècies s'empren en la cuina marroquina de forma extensiva i intensiva. Mentre algunes han estat exportades del Marroc des de molt antic, altres ingredients tals com la menta i les olives de Meknès, les taronges i llimones de Fès són procedents dels cultius locals (pollastre amb olives i llimona, deliciós!). Les més comunes als plats marroquins són la canyella, comí, cúrcuma, gingebre, pebre negre , pimentó, llavor d'anís, llavors de sèsam, coriandre, safrà i menta. L'harîssa, una pasta de pebrots picants, és molt emprada com a condiment i que caracteritza per igual a totes les cuines del Magrib, sent originària de la cuina de Tunis. El toc marroquí a aquest condiment en pasta és afegir unes llavors de comí i coriandre. El coriandre (també denominat julivert àrab) s'empra tant en forma d'herba (fulles fresques), la qual proporciona un sabor lleugerament anisat i sol tirar-se al final de la cocció dels aliments, com en gra, amb les seves llavors, emprant-se més com encens.

Hi ha molts tipus de sopes, per exemple la harira, que se serveix tots els dies durant el mes del Ramadà i és el plat amb el que es trenca el dejuni. Sol anar acompanyada de dàtils o chebakia (postres típiques). Existeixen plats molt típics com la bissara, un purè de faves molt referenciat en els refranys populars en els que es diu: «és tan pobre que només menja bissara». El plat marroquí per excel.lència és la pastilla de colomí. Com entrants destaca el zaaluk d'albergínies (anomenat també "caviar d'albergínies", la qual cosa dóna idea de la seva exquisitesa). També hi ha els tajin, s'anomena així tant al recipient com al contingut, totes les receptes preparades en aquest recipient s'anomenen Tajin, existeixen moltes varietats i per això se'ls denomina Tajin d'anyell, aquest plat té la combinació exòtica del dolç (aportat pels dàtils) i el salat (provinent de la carn).

Les postres marroquines són molt conegudes. Moltes d'elles estan preparades amb una pasta que anomenen banya de gasela i que serveix de base per a molts dolços. En ells abunden els dàtils i la mel com edulcorant. A destacar els pastissos, doncs se suposa que vénen per la gran influència francesa. La xocolata també protagonitza les postres influenciades per França.

Com a beguda destaquem el deliciós te a la menta que se serveix en l'barrade, una mena de tetera d'acer inoxidable utilitzada per a vessar el te en els gots. El te que es beu al Marroc és una combinació de te verd amb menta. El te és un plaer que no es rebutja mai.

Més informació sobre la gastronomia marroquina en Gastronomia Marroc i en Col·lecció de receptes de la cuina marroquina.

Clima

Quan nosaltres vam estar al Marroc la temperatura diürna era d'uns 20 graus al sol, però en l'ombra es notava la fresca, i de nit feia realment fred.

Diferència horària

Durant el nostre hivern tenen 1 hora menys que a Espanya.

Guies de viatge

Marruecos, Lonely Planet/Geoplaneta, en versió espanyola (ed. Juny 2007).

Curiositats

- Al Marroc es fuma molt, sobretot els homes i si anem a un restaurant tancat el fum pot arribar a ser excessivament molest.
- Les Medines visitades acostumen a tenir carrers bastant estrets i curiosament per a nosaltres, i com té lògica al no poder passar per allí cap cotxe, el mitjà per a traslladar mercaderies a les botigues és amb ases.
- Al preguntar en el carrer per algun Riad que volíem visitar, moltes vegades alguna persona ens ajudava i caminava uns metres amb nosaltres i després demanava diners. O simplement s'oferien com a guies o ens oferien restaurants... tot a canvi de diners, o si no els fas cas com feia jo, llavors, s'empipaven, no els feia gràcia. Fins i tot un noi em va titllar de racista per no fer-li cas, per ignorar-lo totalment.

Informació general a Internet

- Oficina Nacional Marroquina de Turisme a Espanya
- Benvingut al Marroc
- Ministère du Tourisme du Maroc
- Maroc Tourisme

^top

 DIARI DE VIATGE

Nosaltres vam arribar i sortir des de Casablanca, i una vegada amb l'experiència del viatge i sabent el que sé ara, assumeixo que va ser un error per ignorància: vaig comprar el bitllet a Casablanca sense ser realment conscient d'on estava geogràficament i, a més, el vaig comprar a aquesta destinació perquè els vols a Marràqueix o Fès encara eren més cars.

Altre error que vaig cometre fou no preveure el lloguer d'un cotxe, i sobretot no ho vaig fer perquè vaig considerar que el Marroc està turísticament molt desenvolupat, però tot i que això és cert per una banda, per altra banda puc assegurar que amb els transports públics no està suficientment desenvolupat. Sobretot quan vols dirigir-te a la part sud, la part del desert i no es coneixen els horaris de CTM, dels autobusos (la web de CTM funciona però no hi ha cap apartat amb els horaris), contràriament al que succeeix amb la web dels trens, que realment funciona molt bé, indicant els horaris.

Tenint en compte que teníem només 10 dies per a viatjar, i amb la meva experiència, jo proposaria un itinerari similar al meu però millorat: entrant per Marràqueix i sortint per Fès. Una vegada vist Marràqueix es lloga el cotxe per a creuar el congost del Todra, creuar l'Atlas i arribar al desert. I tornar creuant l'Atlas Mitjà, retornant el cotxe a Fès (o bé l'itinerari invers, de Fès a Marràqueix).

Amb només 10 dies i utilitzant transport públic no vam visitar Rabat, situat a mig camí entre Fès i Casablanca. Em consta que també és una ciutat digna de visitar. El Marroc ofereix més del que vam poder veure: Tànger, la costa atlàntica Essaouira, Agadir, i altres parts del desert que bé mereixen una visita, però ho deixo per a altre viatge.

^top

CASABLANCA

COM ARRIBAR-HI

Comprem el bitllet BCN-Casablanca-BCN en Viatges Iberia de Mataró (Tel. 93-755 25 80), pagant 392 €. El bitllet el vaig comprar el 5 de desembre, pel que amb una mica més de previsió segur que l'hagués pogut trobar per la meitat de preu.

El vol de Barcelona a Casablanca amb Royal Air Maroc triga 2 hores i 10 minuts en arribar i surt a les 8:40 de la tarda i aprofitant que al Marroc és una hora menys que a Espanya, podem dir que arribàrem gairebé a les 10 de la nit. A l'arribada ens esperaven amb un rètol amb els nostres noms, el transfer de l'hotel que havíem contractat per e-mail. Normalment hagués utilitzat transports públics, però tenint en compte l'hora de l'arribada i que segons la guia, el preu del taxi és similar al que ens oferien tots els hotels contactats per internet, vam optar per aquesta opció. Paguem 250 DH per persona pel transfer. L'aeroport està situat a 42 km del centre de Casablanca. Triguem uns 45 minuts fins a l'hotel.

DORMIR & MENJAR

A Casablanca vam triar un parell de dies abans per internet i des de Barcelona, l'hotel Oued Dahab (17, Rue Mohamed Belloul, Ex Pégoud, Casablanca, Tel. 00212- 22 223866). Situat pràcticament enfront de l'hotel Guynemer, dels mateixos propietaris. Paguem 180 DH sense esmorzar, per una de les pitjors habitacions que he vist en els últims anys: tot estava vell i feia mala olor, el bany estava fora, molt brut, les tovalloles eren intocables, el matalàs i els llençols igual de pundents, etc, etc, etc. Com que ja eren les 12 i poc de la nit quan vam arribar, vam decidir quedar-nos i dormir dintre del sac de dormir de llençol amb el que sempre viatgem. L'hotel Guynemer ens oferia per e-mail 538 DH, però tenint en compte que la guia Lonely Planet comenta de l'hotel Oued Dahab que està desgastat, però barat i net, vam decidir anar al barat, doncs si és net ja en tenia prou, però no estava net. A l'Hotel Astrid, que al final no vam triar, ens oferien una habitació doble per 378 DH. Segurament hagués estat una molt millor opció.

Per a esmorzar vam escollir una pastisseria (boulangerie), al costat de l'hotel: Boulangerie La Paix (7, Bd Lalla Yacout, Casa, Tel. 00212- 22 27 62 11). Esmorzem molt bé per 20 DH.

COSES A VEURE

Casablanca. En aquesta ciutat jo ja havia estat al 2003 per feina i, tot i que no vaig poder visitar res en aquell viatge, el que vaig veure en els trajectes entre una reunió i altra, va fer decidir-me que no em quedaria per a visitar-la com turista aquesta vegada que anava de vacances.

Trobareu més informació sobre coses a veure a Casablanca en l'apartat corresponent a aquesta ciutat en la guia/relat d'un viatge al Marroc, de Yolanda & Toni, en aquest mateix web.

^top

MARRÀQUEIX

COM ARRIBAR-HI

Vam decidir aprofitar la línia ferroviària i anar amb tren de Casablanca a Marràqueix. Per a anar de l'hotel a l'estació Casa Voyageurs vam agafar un petit taxi. Ens vam posar al costat de l'hotel, per on passen molts Fiat Punto vermells (la majoria de taxis en Casablanca són d'aquest model de cotxe) i se'ls ha de demanar que posin el taxímetre. Ens va costar 18 DH.

A Casa Voyageurs els trens a Marràqueix surten cada dues hores i agafem el de les 8:50 del matí. Paguem 125 DH per un bitllet en primera classe. Els de segona classe costaven 84 DH. Triguem 4 hores en arribar a Marràqueix.

A la sortida de l'estació de Marràqueix vam intentar iniciar-nos en l'àrdua tasca d'intentar agafar un taxi. Allà no hi ha una parada, i els taxis que van deixant clients són literalment abordats per marroquins o per turistes, i evidentment pretendre negociar que posin el taxímetre va ser impossible. Paguem 35 DH per a anar a la medina (quan segurament amb taxímetre hagués costat uns 10 DH com a màxim).

DORMIR & MENJAR

Tenint la sort de contar amb un amic que està obrint un Riad en la medina, i que ens el va cedir amablement, no vam necessitar buscar cap allotjament a Marràqueix. El Riad Al Azahar té 6 habitacions i es lloga sencer. Costa uns 900 euros per setmana per les 6 habitacions, incloent l'ús de la cuina i l'esmorzar. Està a 10 minuts de la plaça Djmaa el-Fna i ha estat profundament reformat i decorat amb tot detall i inspiració marroquina. Com la majoria dels Riads, té un pati central que serveix per a distribuir les habitacions i la part comuna, comptant amb una font encantadora i una terrassa a la part de dalt per a poder esmorzar o menjar tranquil·lament. Per a llogar aquest Riad: e-mail o tel. 0033 1 47 07 29 39. Si haguéssim hagut d'escollir un hotelet molt cèntric i barat (en el que jo no he dormit, però un amic meu sí ho ha fet i em comenta que és més que correcte) seria l'Hotel Ali, costa uns 25 euros la doble. També conta amb un simpàtic restaurant.

Per a esmorzar vam triar diferents boulangeries, pastisseries, totes delicioses i amb pastissos inspirats en la rebosteria francesa i que són realment molt bons. Per exemple, Les Princes (32 Bab Agnaou) o el Cafè Price Four (Av. Haman Fatwaki). Chez Chegrouni (Plaça Djemaa el-Fna, en face mosquée Kharbouch, nº 4/6) és un restaurant en la plaça principal en el que hom pot asseure's en les diferents terrasses i deixar-se engalipar per tot el que passa a la plaça. Menjar bo i preus moderats. Argana, 1 et 2 (plaça Djemaa el-Fna) també té diverses terrasses amb vista a la plaça, tot i que amb un servei lent i poc esforçat. Preus una mica més alts que en l'anterior.

Tajin a Marràqueix
Tajin a Marràqueix

Nid'Cigogne (60 Place des Tombeaus Saadiennes Kasbah) és un restaurant que no té part interior, és a dir tancada, i tenint en compte que vam estar-hi a l'hivern, feia massa fred. A l'estiu pot estar molt bé, però no recomanable per a hivern. S'anomena així perquè just davant hi ha diversos nius de cigonya que nien a la part alta de les muralles de les tombes saadianes.

COSES A VEURE

Marràqueix és una ciutat que feia molt temps que volia visitar i em va agradar, però menys del que esperava, segurament a causa de les meves altes expectatives i que em costa que se'm sorprengui en un viatge. També he de dir que cal tenir molta paciència per a aguantar les contínues ofertes per a restaurants, hammams, riads, per a tenir un guia.... se'ls pot titllar de pesats.

Per altra banda la ciutat seria molt més interessant sense tants turistes, tot i que, lògicament, nosaltres també ho érem i és el que hi ha.

La medina i la ciutat nova mereixen ser visitades tranquil·lament, i una proposta que a mi em sembla interessant és prendre un te a la menta (o el que ens vingui de gust) en els diferents i encantadors Riads, si és que els trobem, doncs semblen voler-se amagar-se de l'abast de tothom.

Trobareu més informació sobre coses a veure a Marràqueix en l'apartat corresponent a aquesta ciutat en la guia/relat d'un viatge al Marroc, de Yolanda i Toni, en aquest mateix web, així com en el web Marroc-Ciutats imperials.

^top

OUARZAZATE

COM ARRIBAR-HI

Per a arribar des de Marràqueix vam comprar dos dies abans el bitllet d'autobús de CTM que surt a les 7:30 del matí de l'estació d'autobusos (gare routière) que està davant de la porta Bab Doukkala. Paguem 100 DH.

Els autobusos de CTM surten a les 7:30, 10:15 i 13:30. Hi ha autobusos d'altres empreses a les 6:30, 8 i 10, però vaig preferir sempre cenyir-me a CTM, que és l'empresa recomanada en la guia per a ser usada pels estrangers. L'autobús va sortir una hora més tard del previst. Triguem 6 hores en arribar a Ouarzazate i el viatge segueix un trajecte amb moltes corbes, però molt bonic perquè es creua la vall d'Ourika.

DORMIR & MENJAR

L'hotel que vam triar està en la carretera principal i prop de l'estació d'autobusos principal. Està antiquat, molt senzill, però net, encara que en el nostre cas la dutxa no va funcionar molt bé. En realitat era un aparthotel: Hotel Al Wara (Place 3 Mars, Ouarzazate; Tel. 00212 24 882 101). Paguem 170 DH per l'habitació sense esmorzar. També recomanable és l'hotel La Perle du Sud, on la doble amb esmorzar costava 580 DH. Altre hotel, situat a uns 70 km passat Ouarzazate, on jo no he estat, però sí un amic meu i me'l recomana encaridament és el Kasbah Itran.

Per a menjar recomanem: Chez Dimitri (22 Bd Mohamed V, Ouarzazate), un restaurant obert al 1928 i al que han anat moltes estrelles de cinema. És més car que els que acostumem a anar, però tot i així, segueix sent econòmic. Sopem a Chez Amdiaz (19 Bd Mohamed V, Ouarzazate). Prenem un te a la menta en la magnífica terrassa del restaurant Le Kasbah Etoile (Bd Mohamed V, en face de Taourirte). Boulangerie Pâtisserie des Habous (Place Al Mouahidine, Ouarzazate), amb deliciosos pastissos i pa.

COSES A VEURE

Ouarzazate va ser una agradable sorpresa, no per la seva ville nouvelle, que en realitat és un sol carrer principal amb edificis sense més encant, i fins i tot moderns, sinó per la seva vella medina: situada al final del carrer principal i allí es troba també la kasbah Taourirt, la qual ens va encantar.

Ouarzazate
Ouarzazate

Ouarzazate té també diversos platós cinematogràfics que han estat utilitzats moltes vegades per Hollywod. Allí s'han rodat per exemple Babel, Alejandro, Asterix i Cleòpatra, o Gladiator entri moltes altres. Per aquest motiu la ciutat també és coneguda com la ciutat del cinema.

La Kasbah Taourirt està oberta de 8:30 a 17:30, l'entrada costa 10 DH i és la major kasbah glaoua de la zona, impressionant. La Unesco ha restaurat gran part de la Kasbah però sembla ser que, de moment, només es pot visitar una tercera part del total.

El palau està format per patis, estances, sales de recepció i altre tipus de sales similars. En altres temps fou la residència del patxà de Marràqueix i està construïda en atovó amb torres almenades. Es visiten les antigues estances del Glaoui, el menjador i l'habitació de la favorita que conserven la seva decoració d'estuc pintat i els sostres en fusta de cedre. Es pot visitar també la resta de la kasbah que està habitada i allí segueix vivint molta gent de forma molt bàsica i és realment un exemple de pobresa.

Excursions pels voltants de Ouarzazate. Qui tingui l'opció de llogar un cotxe pot aprofitar per a visitar altres kasbah en els poblets del voltant, així com palmerars espectaculars que m'han dit que hi ha i les valls.

Per exemple, a 8 km de Ouarzazate vam trobar la Kasbah Tifoultoute, a 13 km el pantà del Mansour Ed Dahbi DHabi, a 32 km Aït Benjaddoi, declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ja que és el ksar més important del sud del Marroc. Evidentment convé visitar també la vall del Dades. I moltes altres, que es poden veure en la pàgina web Marroc-Les mil kasbahs.

^top

DESERT DEL SÀHARA - MERZOUGA

COM ARRIBAR-HI

Des de Ouarzazate, en la gare routière, vam comprar l'únic bitllet d'autobús que surt cap a Erfoud al matí, a les 5:30 i paguem 80 DH. Al resultar-nos, tant el venedor com l'horari, una mica estranys vam anar a les 5 del matí, com ens havien dit el dia anterior, quan vam comprar el bitllet i les nostres sospites van resultar fundades: "aquest dia" no sortia l'autobús de les 5:30. A canvi em "van arreglar" sortir amb una furgoneta a les 6 del matí fins a Tinerhir. Em van retornar 40 DH dels que havia pagat, ja que Tinerhir està just a mig camí. La furgoneta no tenia calefacció i va resultar ser un viatge de 4 hores incòmode i sofrint fred, perquè a més van anar omplint la furgoneta i anàvem amuntegats.

A Tinerhir vam trobar altres turistes que volien anar cap a Erfoud i llavors entre els 5 vam omplir un taxi, pagant cadascú 66 DH per a un viatge de 2 hores fins a Erfoud. L'autobús hagués sortit a les 12:30, però aquest dia, precisament, no circulava. A Erfoud ens esperava el transport contractat amb l'hotel perquè ens traslladés fins a Kanz Erremal, al "centre" del desert, a 4 km del poblet de Merzouga.

DORMIR & MENJAR

Nosaltres vam reservar des de Barcelona i per internet i per recomanació fiable d'una amiga la Kasbah Kanz Erremal (BP 12, Merzouga 52002; Tel. 00212 35578482). El nom de l'hotel significa el tresor de les dunes, i realment aquest hotel de somni, enfront de les dunes, és un tresor. L'edifici està construït com una kasbah tradicional de dos pisos i quatre torres. Consta de 14 habitacions, totes amb vista a les dunes, al desert i a les palmeres. Disposen de climatització i bany privat amb vistes a l'exterior. Estan decorades amb artesania de la regió: catifes, ceràmica, llums, sostre amb embigat de fusta i canyes, rajoles hidràuliques realitzades per artesans de Rissani. La planta baixa, de 600 m², és tota àrea comuna. També conta amb una terrassa amb mobles de disseny i una piscina (que evidentment no usem). Enfront de l'hotel, just davant de les dunes, hi ha sempre esperant o descansant uns 50 dromedaris, que són els que utilitzen els turistes dels diferents hotels de la zona. Paguem 30 euros per persona en habitació doble i per mitja pensió. El dia de cap d'any, al fer un sopar i una festa especial, vam pagar un extra de 40 euros per persona. Nosaltres, al ser temporada alta i fer la reserva només un parell de dies abans de marxar vam haver de fer el pagament total per transferència abans de sortir de viatge. L'hotel pertany a la catalana Helena Güell al costat d'un soci local, Brahim Ait Ali, i va ser obert a l'any 2003.

Una altra kasbah recomanable, però no enfront de les dunes i solament a 4 km d'Erfoud és Kasbah Hotel Said. La dirigeix Brahim, també propietari del restaurant Café du *Sud a Erfoud (19, avinguda Mohamed V, entre la plaça des Far i anant on vam comprar els bitllets de CTM).

Te en las dunes
Te en las dunes
COSES A VEURE

El desert ofereix un cel inoblidable, sobretot de nit, i transmet serenitat, pau, les dunes.... i la zona de Merzouga és una de les portes del desert marroquí. En el desert hom pot passar-s'hi hores i hores observant les dunes, com canvien de color, sobretot al sortir o al posar-se el sol. A Kanz Erremal organitzen l'excursió en dromedari d'unes 3 hores a les dunes i el guia prepara te a la menta. Costa 20 euros per persona. Memorable excursió.

Després a peu es pot anar fins al palmerar del poble proper, o fer l'excursió a la gran duna (requereix estar en bona forma, ja que arribar fins al peu de la duna són gairebé 2 hores i pujar-la gairebé una hora).

Es pot anar fins al llac natural que està a uns 3 km de l'hotel i veure la posta de sol.

Més informació de la zona en el web Marroc-Les mil kasbahs.

^top

FÈS

COM ARRIBAR-HI

Des d'Erfoud i Rissani surt només un autobús diari nocturn de CTM cap a Fès, costa 200 DH i surt a les 8 de la tarda de Rissani. Jo vaig comprar el bitllet a la meva arribada a Erfoud, tot i que després no el vaig utilitzar per decidir-me finalment per un altre transport. El nostre bitllet nocturn previst per al dia 1 a les 8 de la tarda feia que "perdés" un dia en el desert, o millor dit, que desaprofités un dia previst per al trajecte a Fès. Llavors vam decidir contractar un taxi fins a Fès que ens va costar 1.500 DH i com érem només dues persones vam haver de pagar lògicament 750 DH per persona. El viatge en un taxi/cotxe nou va trigar 8 hores a arribar A Fès. El trajecte passa per paisatges desèrtics, per valls verdes com les de Suïssa i per pobles i kasbahs increïbles.

DORMIR & MENJAR

Triem per internet un hotel de tres estrelles situat a la ville nouvelle i a 1 km de l'estació i a 2 km de la medina. Es tracta de l'Hotel Mounia (60, Bd Zerktouny; Tel. 00212 55 624838). L'hotel és modern, amb tocs marroquins, encara que l'habitació no era molt gran. Paguem per l'habitació doble amb esmorzar 518 DH.

Sopem en el Chamonix (5 Rue Moukhtar Soussi, 5 Boulevard Mohamed V), un sencillíssim restaurant, tan senzill que no té porta. L'home era molt simpàtic i el menjar molt bo, encara que he de dir que vaig veure una panerola passejant pel meu costat... El restaurant era realment barat. Sopem també en el cafè restaurant Al Moussafir: bé, però al ser un local totalment tancat, el lloc estava ple de fum.

Portes de Fès
Portes de Fès

En la medina vam menjar a Dar Saada (21 Rua Attarine, Fès Medina), un restaurant preciós, exquisidament decorat i deliciós. Els mateixos propietaris tenen un Riad en la Medina, amb vistes a tota la Medina i que estan ampliant. És un riad increïble, l'Arabesque Hotel, que vam tenir l'oportunitat de visitar, té 6 habitacions (ampliant a l'edifici del costat i en un futur tindran 20), una magnífica terrassa i un restaurant. El preu de l'habitació doble és a partir de 150 €. Vam veure l'habitació estàndar i era com una suite, ja que tenia saló, habitació i bany. Realment preciós.

El restaurant Marrakech, en el mateix carrer que l'Hotel Mounia (Boulevard Med V, 11 Rue Omar El Mokhtar) és molt bonic, decorat amb inspiració marroquina i en el que vam menjar bastant bé. Prenem un te a la menta en una terrassa encantadora en la medina, enfront de la porta Bab Boujloud.

COSES A VEURE

Fès fou per a nosaltres el millor del viatge, una sorpresa més que agradable. Una medina autèntica amb un soc variat i increïble.

Nosaltres vam visitar les adoberies des de la Terrasse de Tannerie Sidi Moussa (19, Derb Mina Nejjarine), una botiga amb articles de pell preciosos en la que ens van convidar a un te sense obligació de comprar res.

Qui observi des de la seva terrassa les adoberies pot quedar marejat a causa de l'olor repugnant que desprenen les pells. Ens van donar menta per a olorar i així minvar l'horrible olor.

Trobareu més informació sobre coses a veure a Fès en l'apartat corresponent a aquesta ciutat en la guia/relat d'un viatge al Marroc, de Yolanda & Toni, en aquest mateix web.

^top

MEKNÈS

COM ARRIBAR-HI

Des de Fès anem i tornem el mateix dia a Meknès. El tren de Fès a Meknès triga 45 minuts i costa 26 DH en segona classe. Surten trens cada hora i a la volta també.

DORMIR & MENJAR

No vam dormir a Meknès, motiu pel qual no podem recomanar cap hotel. Sí vam menjar i ho vam fer en la plaça principal, en un dels quiosquets, que per preus més que bons donen racions molt generoses.

COSES A VEURE

Meknès. Com que els llocs d'interès per a veure a Meknès no han canviat, crec que el millor és llegir l'apartat corresponent a aquesta ciutat en la guia/relat d'un viatge al Marroc, de Yolanda & Toni, en aquest mateix web.

I EL VIATGE S'ACABA...

Per a anar a l'aeroport Mohammed V des de Fès vam agafar el tren de les 8:50 en primera classe per 155 DH (la segona classe hagués costat 90 DH). Els trens de Fès a Casa Voyageurs surten a l'hora i 50 minuts, cada dues hores, i triguen 4 hores justes en arribar a la seva destibació, l'estació de tren de Casablanca. Des d'allà surt cada hora a i 7 minuts (des de les 5 del matí fins a les 10 de la nit) el tren a l'aeroport. Vam agafar el tren a les 14:07, emprant uns 45 minuts en arribar a l'aeroport. La segona classe costa 35 DH.

Agafem el vol de Royal Air Maroc de Casablanca a BCN a les 16:40. Triga dues hores i deu minuts en arribar a la capital catalana.

^top
MARROC - Guia i relat d'un viatge a Tànger, Asilah i Tetuan - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2016]
Relat d'un viatge de 19 dies al Marroc amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2009]
Turisme solidari al Marroc - Montserrat Rodríguez [2007]
Guia d'iniciació al Marroc - Ismael Rivera [2007]
MARROC - Guia i relat d'un viatge al Marroc - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2003]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació