logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Bulgària

BULGÀRIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Bulgària

per Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2007 | Publicat el 19/04/2007
Darrera actualització: 06/2022
2.6 de 5 (294 vots)

Vista desde l'interior del recinte del monestir de Rila
Vista desde l'interior del recinte del monestir de Rila

Introducció

Aquest és la guia d'un viatge per lliure a Bulgària que vam dur a terme al llarg de vuit dies complets per alguns dels seus molts punts d'interès.

Bulgària, situada en l'extrem sud-est d'Europa i en la part oriental de la península balcànica, és un petit país amb més de 13 segles d'història i que ha servit de pont entre Orient i Occident.

Al llarg de la seva història Bulgària ha passat a través de períodes molt desiguals, arribant a dominar el sud d'Europa (en els segles XII al XIV), per a poc després dissoldre's pràcticament en els límits de l'Imperi Otomà durant quatre segles (del segle XV al XIX).

Més recentment, quatre dècades de comunisme van fer del país un lloc bastant tancat i poc conegut.

Però malgrat tot aquests avatars, ja gairebé des del principi de la seva existència, el seu esperit nacional s'ha conservat a través d'alguns signes identitaris clau, com l'idioma i la seva expressió escrita (l'alfabet ciríl·lic va néixer a la fi del segle IX en terres búlgares), la fe cristiana ortodoxa, la gran tolerància interètnica, i la gran capacitat de sublimar les peripècies històriques en variades expressions de cultura popular.

Amb l'entrada en el segle XXI, Bulgària està fent un gran esforç per a obrir-se al món. L'1 gener de 2007, per exemple, va passar a ser un país membre de la Unió Europea.

Per al viatger, sobretot si es valoren els llocs fora de les rutes turístiques més trillades, és una destinació a tenir en compte, ja que és un país compacte que ofereix multitud de coses interessants per a omplir unes setmanes de viatge: ruïnes romanes i tràcies, monestirs i esglésies amb uns frescos extraordinaris en les seves parets, magnífica arquitectura autòctona, activitats culturals, grans possibilitats per a realitzar caminades i escalades a les muntanyes, platges en el mar Negre, gastronomia, etc.

I tot això a uns preus, en general, sense rival en la resta d'Europa, ja que Bulgària és, ara com ara, un dels països més econòmics del continent. O almenys així era en les dates d'aquest viatge...

Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 28 d'abril al 6 de maig de 2007.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Milà - Sofia
Dia 2: Sofia - Gorna Oryakhovitza - Veliko Târnovo
Dia 3: Veliko Târnovo - Arbanasi - Veliko Târnovo
Dia 4: Veliko Târnovo - Gabrovo - Tryavna - Gabrovo - Kazanlâk
Dia 5: Kazanlâk - Plovdiv
Dia 6: Plovdiv - monestir de Bachkovo - Plovdiv
Dia 7: Plovdiv - Karlovo - Koprivshtitsa - Sofia
Dia 8: Sofia - monestir de Rila - Melnik
Dia 9: Melnik - Boyana - Sofia - Roma - Barcelona

Lògicament, si haguéssim disposat de més dies de viatge hauríem ampliat el nostre itinerari per Bulgària per afegir-hi altres zones del país, com la costa del mar Negre (Nesebar, Varna, o Sozopol, per exemple), la ciutat de Ruse i voltants, les muntanyes Rodopi, ...

En qualsevol cas, del que finalment sí que vam veure no treuríem res, a excepció, potser, de Kazanlâk, l'únic lloc que, en general, no va estar a l'altura de les expectatives que ens havíem creat.

Diners

La moneda de curs legal és el lev o leva (abreujada Lv, oficial BGN). Se subdivideix en 100 stotinki

Des de l'1 de gener de 2002 el canvi oficial entre la leva búlgara i l'euro és d'1 € = 1.95583 lev. Després de diversos ajornaments, està previst que l'1 de gener de 2024 Bulgària adopti ja l'Euro com a moneda.

No vam tenir absolutament cap problema per a canviar euros en territori búlgar i sempre ho vam fer en cases de canvi, tot i que sempre comparàvem preus entre diverses cases de canvi abans de decidir-nos per una.

L'ús de targetes de crèdit no estava molt estès, però en certs restaurants, hotels i botigues és possible pagar amb elles. Per això és convenient portar diners en efectiu, però també és recomanable portar una o més targetes de crèdit, sobretot per a llogar un cotxe.

En alguns llocs molt turístics, com als voltants de la basílica Alexander Nevski de Sofia, és possible trobar persones que se'ns acostin i ens ofereixin un canvi molt avantatjós, però és millor evitar-los i desconfiar d'ells ja que pot ser un parany.

Canvi mitjà obtingut: 1 Lv = 0'515 € / 1 € = 1,94 Lv

Despeses del viatge

+ 227,13 € (vol Barcelona-Sofia-Barcelona)
+ 20,18 € (lloguer cotxe 1 dia)
+ 218,05 € (transport, allotjament, menjar, entrades, gasolina cotxe lloguer, regals, etc)
= 465,36 € (total per persona)

Nivell de vida: Per al viatger, Bulgària és, sense cap dubte, molt barat per als estàndards europeus i la pregunta és puix que temps més continuarà així.

Potser l'allotjament és l'única cosa que pot fer pujar el pressupost si no es busca bé, però la resta té uns preus molt assequibles: restaurants, transport, cotxe lloguer, entrades, etc.

És possible que en els pròxims anys, amb l'encara recent entrada de Bulgària a la Unió Europea i, sobretot, quan el país adopti l'euro com a moneda pròpia els preus aniran pujant progressivament per a equiparar-se a la resta de la Unió.

A això també pot contribuir la creixent riuada d'inversors internacionals a la caça de gangues immobiliàries i de paquets de turistes alemanys que van en massa als resorts en el mar Negre.

Però mentre això no passi, val la pena aprofitar la conjuntura actual.

Visat

En les dates d'aquest viatge hi havia una norma que permetia l'entrada i trànsit pel país amb el DNI per als ciutadans dels països membres de la Unió Europea. No obstant això, es recomana de moment viatjar amb el passaport vigent.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable. Però, com sempre, és important disposar d'una assegurança mèdica adequada per al nostre viatge.

En les farmàcies (aptekas) del país es troba fàcilment tot tipus de medicines, però per a qualsevol medicació molt específica que necessitem és millor portar-la de casa.

D'altra banda, el fet que a Bulgària es trobin aigües minerals d'excel·lents propietats curatives possibilita l'existència de nombrosos balnearis (ja des de l'època romana).

Actualment els centres més freqüentats són Bankya, Vélingrad, Varshets, Hisarya i Pomorie (banys de llot). I prop del mar Negre, en les zones d'estiueig d'Albena, Zlatni Piásatsi, Sveti Konstantín o Slánchev Briag s'està desenvolupant un turisme orientat a la salut i el descans actiu.

Seguretat

No vam tenir cap problema sobre aquest tema, però, com sempre, convé prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, especialment en ciutats, zones poc concorregudes, estacions de tren i autobús, etc.

De totes maneres la web del Ministeri d'Afers exteriors espanyol avisa que no és recomanable viatjar a Bulgària amb cotxe, especialment en vehicles tot terreny o de gamma alta, perquè és molt freqüent el robatori d'aquesta mena de vehicles. Però sempre hi ha, òbviament, l'opció de deixar el cotxe en un aparcament vigilat.

Transport

Avió. Tot i que en les dates del nostre viatge hi havia un parell de petites companyies que realitzaven vols domèstics, Hemus Air i Dandi Airlines, la veritat és que donat el petit tamany del país i la freqüència i baix preu dels autobusos i trens, no és realment necessari pensar en vols dins del país.

Autobús. Mitjançant la xarxa d'autobusos públics i privats és possible anar a qualsevol ciutat i poble del país, i a uns preus realment baixos.

Els autobusos de les companyies privades, per exemple de la companyia Etap-Group, solen ser més nous, còmodes i ràpids que els de la companyia pública.

Els horaris dels autobusos es poden veure a l'interior de les terminals i la destinació de cada autobús figura en un rètol en el frontal d'aquest, però estan escrits en ciríl·lic (veure l'apartat Idioma).

Volem remarcar l'absoluta puntualitat en l'hora de sortida dels autobusos búlgars (igual que els trens). Més informació sobre horaris en la web de l'Estació central d'autobusos de Sofia.

Tren. La Bàlgarski Dârzhavni Zheleznitsi, la companyia ferroviària estatal búlgara, gestiona més de 4.000 km de xarxa ferroviària que cobreixen bona part del país i connecten les ciutats i pobles més importants, però els combois i les infraestructures necessiten una renovació urgent.

Hi ha trens de diverses categories segons la seva rapidesa (ekspresen, bârz o pâtnicheski, de més ràpid a més lent) i dins d'un mateix tren podem trobar dues classes segons el nivell de confort (1a classe i 2a classe).

En qualsevol cas són una bona opció a l'autobús per a alguns trajectes i els seus preus són molt barats.

Igual que en el cas dels autobusos els horaris i destinacions dels trens es troben a l'interior de les estacions i estan escrits en ciríl·lic. Més informació: Horaris de tren i mapa amb la xarxa ferroviària de Bulgària.

Cotxe de lloguer. És una opció molt bona per a arribar a llocs remots on no arriben ni els autobusos ni el tren, sobretot a parcs nacionals, monestirs o pobles perduts.

Nosaltres vam llogar-ne un per anar al monestir de Rila per la complexitat i pèrdua de temps de fer-ho en transport públic i la veritat és que ens va anar molt bé.

No és necessari el permís de conduir internacional. L'únic inconvenient de conduir en territori búlgar és la dificultat que comporta el fet de que la major part de les indicacions en algunes carreteres o ciutats, sobretot a Sofia, estan en ciríl·lic.

D'altra banda, en els últims anys diverses carreteres del país han estat arreglades (es nota ja l'arribada de fons econòmics de la Unió Europea), per la qual cosa els viatges en vehicle resulten més còmodes i segurs que abans. És molt convenient disposar d'un navegador o un bon mapa de carreteres de Bulgària amb els noms en ciríl·lic i en caràcters llatins.

Clima

El clima búlgar és de tipus continental, amb hiverns freds i estius càlids. En la zona sud-oest del país el clima és més semblant al mediterrani, amb estius secs i temperats i hiverns amb abundància de precipitacions. L'època més plujosa és al començament de l'estiu.

En les dates de la nostra visita a Bulgària la temperatura no era ni freda ni càlida, tot i que al fer-se de nit podia ser fresca. De fet, a les muntanyes més altes encara quedaven restes de neu.

Vam tenir algun episodi de pluja, però res important, però a canvi vam trobar-nos uns paisatges molt verds.

Gastronomia

La cuina búlgara és molt rica, assaonada i bastant semblant a la dels seus veïns balcànics.

En qualsevol cas són molt típics de Bulgària els productes lactis, principalment el iogurt (de fet, el nom científic dels microorganismes que transformen la llet en iogurt és Lactobacillus bulgaricus), boníssim i res a veure amb el succedani al qual estem acostumats.

També val la pena provar el sirene, una espècie de formatge blanc i dur, de vaca o ovella, usat en molts plats, com l'amanida shopska salata. En les cartes dels restaurants sempre hi ha amanides i les racions són molt grans,i s'amaneixen amb sal, pebre, oli i vinagre.

Són també típics en tot el país la kavarma (guisat amb carn de porc, porros, vi, chile i fines herbes), la meshana skara (graellada mixta), o el gyuvech (guisat de carn o vegetarià, bullit al forn en un recipient ceràmic).

Les postres solen ser molt dolces, heretades de la tradició turca.

I per a acompanyar els àpats res millor que el vi local o una cervesa (les marques més habituals són Zagorka, Kamenitsa o Shumensko).

Si s'esmorza en un bar costa bastant trobar alguna cosa sòlida per a acompanyar el cafè o cafè amb llet. Per això, solíem comprar pa o alguna pasta en una fleca per a menjar després en el propi bar, amb el cafè. I sense problema per part del bar!!.

Idioma

El Búlgar és la llengua oficial de Bulgària i pertany al grup de llengües eslaves meridionals, tot i que també té molt en comú amb el rus. La seva forma escrita és el ciríl·lic.

Cada lletra es correspon amb un so concret, independentment del seu context, la qual cosa facilita la seva pronunciació. Després d'uns pocs dies no és difícil pronunciar algunes paraules o frases curtes per a fer-nos entendre, ja que no sempre és fàcil trobar a algú que parli res més que el búlgar, rus o fins i tot alemany.

Com que moltes indicacions les trobarem escrites exclusivament en ciríl·lic (per exemple els horaris d'autobusos o trens en les estacions, les destinacions en el frontal dels autobusos o les indicacions en moltes carreteres o ciutats), convé aprendre a llegir els caràcters ciríl·lics per a obtenir mentalment una traducció al nom llatí, ja que ens ajudarà a saber interpretar les indicacions per nosaltres mateixos.

No és difícil perquè, en general, cada lletra ciríl·lica es correspon amb una lletra llatina. Només requereix de certa pràctica i agilitat mental, i us ho podeu plantejar com un joc passatemps. Per descomptat també es pot preguntar a la gent local i, en general, els búlgars són bastant amables i ens ajudaran a trobar el que busquem.

A continuació, algunes paraules útils amb la seva pronunciació fonètica aproximada:

Sí (da), No (ne), Carrer (ul), Avinguda (bul), Restaurant (restorán), Hotel (jotel), Estació autobús (aftogara), Estacion tren (gara), Bé/OK (dubbré), Bany/servei (toaleta), Casa (kashta), 0 (nul·la), 1 (edo), 2 (duba), 3 (tri), 4 (chetri), 5 (pet), 6 (shest), 7 (sedem), 8 (osem), 9 (devet), 10 (deset)

Diferència horària

Hi ha una diferència de +1 hora respecte l'horari d'estiu de Catalunya.

Guia de viatge

Bulgaria, de Lonely Planet Pub. (edició Juny 2005, en anglès).

En general bé, tot i que alguns apartats són escuets en informació i en altres casos la guia ja pecava de certa desactualització. Com sempre, s'agraeixen els nombrosos mapes que té la guia per a orientar-se en les ciutats.

També resulta molt pràctic el fet que els noms geogràfics o de poblacions vinguin amb el seu corresponent nom en ciríl·lic.


RELAT DEL VIATGE PER BULGÀRIA

SOFÍA I L'ESGLÉSIA DE BOYANA

Com arribar-hi

Vam començar el viatge amb un vol de la companyia Alitalia de Barcelona a Milà-Malpensa (70 minuts). Després d'una curtíssima espera vam enllaçar amb el següent vol, de la mateixa companyia, cap a Sofia (1 hora i 45 minuts de vol).

Els bitllets d'avió del trajecte Barcelona-Milà-Sofia i Sofia-Roma-Barcelona els havíem comprat a Internet mesos enrere pel mòdic preu de només 227 € per persona, tot inclòs.

Un cop desembarcats en el modern i petit aeroport de Sofia avancem el rellotge 1 hora per a alinear-nos amb l'hora local, passem immigració (no ens van posar cap segell en el passaport) i ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que l'equipatge no apareixia (ni el nostre ni el de la resta de passatge que venia de Barcelona).

Reclamàrem en la finestreta de pèrdua d'equipatges de l'aeroport i ens van donar un telèfon on trucar i informar-nos, tot i que ens van dir que arribaria en un vol l'endemà (de totes maneres vam donar l'adreça del nostre hotel previst a Sofia perquè ens el poguessin portar).

Després d'això vam anar al taulell d'Alitalia a reclamar una bestreta de diners per a poder comprar algunes coses necessàries, almenys per a la higiene personal, però el personal de la companyia es va fer el suec amb la burda excusa de que la persona que manava no es trobava allà en aquell moment. Molt malament l'atenció a l'usuari de la companyia Alitalia (!!!).

En la terminal de recollida d'equipatges hi havia una oficina de canvi, però en aquell moment estava tancada, per la qual cosa no vam poder canviar (la veritat és que el canvi era bastant dolent: 1,65 Lv/€). Fora, en la terminal d'arribades, hi havia alguna altra oficina de canvi, però també estava tancada (eren les 19:15 d'un dissabte qualsevol!).

Per això ens vam veure obligats a treure diners a través d'un caixer automàtic que hi havia en la mateixa terminal (bon canvi, a 1,94 Lv/€, però cal tenir en compte la comissió que aplica el nostre banc per disposar de diners a l'estranger).

Fora de la terminal, uns 50 metres a la dreta, vam trobar una parada d'autobusos on esperava un autobús de color taronja amb el núm. 84 (l'altra opció és el núm. 10, que també va al centre). Preguntàrem al conductor i ens va confirmar que anava al centre de Sofia (a 12 km de l'aquí).

El bitllet costa 0,80 Lv i després d'uns 25 minuts de viatge ens deixà a la cantonada de les avingudes Vasil Levski i General Gurko, al costat del parc Boroseva Gradina.

Preguntant pel carrer ens van orientar sobre la direcció a seguir per anar a la plaça Svetia Nedelya, el centre-centre de Sofia (una bona referència per a preguntar és indicar l'Hotel Sheraton, que es troba en aquesta plaça). Caminant uns 600 metres vam arribar a la plaça.

Dormir i menjar

A l'Hotel Maia (c/ Trapezitsa 4, 2n pis - Sofia; tel. 0888-924-206) vam pagar 20 € per una habitació doble enorme, molt senzilla, amb bany privat (amb clau) fora de l'habitació.

Tal com esmenta la guia LP es tracta d'un lloc amb caràcter, tot i que igualment pot donar la sensació de lloc decrèpit i decadent (només cal pujar o baixar amb l'ascensor de la finca).

De totes maneres, el seu preu i posició tan cèntrica fan que sigui una molt bona opció si estem disposats a sacrificar una mica de comoditat. La propietària de l'hotel és una senyora molt servicial, però que només parla búlgar, rus i alemany.

El preu de l'habitació era en realitat de 40 Lv, però la propietària ens va oferir la possibilitat de pagar amb 20 €, la qual cosa era lleugerament més avantatjós per a nosaltres pel canvi aplicat.

Un restaurant molt recomanable és el Happy Bar & Grill (en el costat oest de la plaça Svetia Nedelya), el qual forma part d'una gran cadena búlgara de restaurants que també vam trobar en altres ciutats del país.

Ofereix molt bon menjar local servit en un entorn occidentalitzat, per la qual cosa no és d'estranyar que triomfi entre la població jove i moderna de Bulgària. També ajuda que les maques i joves cambreres portin unes minifaldilles molt mini, tirant a micro. Els preus són molt raonables i hi ha zona per a no fumadors.

També podem recomanar el Victoria Pizza & Restaurant (Tsar Osvoboditel, 7), amb una agradable terrassa exterior.

Per a esmorzar una molt bona opció és anar al Central Hali Shopping Center (bul Maria Lluïsa 25), ja que s'hi poden comprar cruasans en una fleca del mercat i acompanyar-los d'un cafè amb llet en una terrassa coberta en la part central del mateix edifici. En aquest centre comercial hi ha també alguna oficina de canvi on obtenir moneda búlgara.

Coses a veure i fer

SOFIA, la capital de Bulgària, és una petita ciutat que, possiblement, no està entre les més boniques d'Europa, però això no significa que no tingui interès, ja que té alguns punts remarcables i per la seva grandària no és un lloc aclaparador.

De fet, Sofia va ser una petita població fins que l'any 1878 va ser triada com a capital de la recent alliberada Bulgària, per la qual cosa no té el pedigrí històric d'altres ciutats búlgares com Plovdiv o Veliko Târnovo.

No obstant això, té un bonic barri antic d'aires centreeuropeus en colors pastel que contrasta amb la resta, barris-dormitori d'edificis grisos i lletjos, herència de l'època comunista.

Tot i que per a visitar els principals llocs d'interès en el centre de Sofia es pot fer caminant, la ciutat compta amb una extensa xarxa de transport públic formada per tramvies, troleibusos, autobusos i metro que pot ser-nos útil per anar a l'aeroport, a les estacions d'autobús o tren, o a la muntanya Vitosha.

La catedral d'Sveta Nedelya vista des del bulevar Maria Lluïsa (Sofia)
La catedral d'Sveta Nedelya vista des del bulevar Maria Lluïsa (Sofia)

Per això és convenient disposar d'un mapa detallat de la ciutat que indiqui les xarxes de transport públic.

Si s'agafa un taxi a Sofia cal vigilar que sigui oficial i exigir que posi el taxímetre o negociar un preu raonable per endavant (no més de 8 Lv).

Per a visitar el centre de Sofia nosaltres vam seguir, més o menys, la ruta a peu proposada per la nostra guia Lonely Planet.

Aquest itinerari a peu, amb una longitud aproximada de 2,5 km, comença en la plaça Sveta Nedelya i acaba en el parc Borisova Gradina, passant per la major part de punts d'interès del centre de la ciutat.

Aquesta ruta la vam fer un diumenge al matí, per la qual cosa fou un agradable i tranquil passeig pel centre de la ciutat i sense patir les molèsties del trànsit dels dies laborables.

La plaça Sveta Nedelya és el centre-centre de Sofia i des d'ella, si mirem en direcció a l'hotel Sofia Hotel Balkan, podrem apreciar una curiosa mescla arquitectònica d'estils, ja que veurem ruïnes romanes, edificis d'estètica comunista i façanes del s. XIX.

En el centre de la plaça destaca la catedral Sveta Nedelya, una bonica església construïda en la segona meitat del s. XIX i el principal interès del qual radica en els rics murals del seu interior.

La petita església d'Sveta Petka Samardzhiiska (Sofia)
La petita església d'Sveta Petka Samardzhiiska (Sofia)

En el costat oriental de la plaça emergeix l'imponent edifici del Sofia Hotel Balkan.

Val la pena entrar en aquest edifici per a veure els seus sòls de marbre i la luxosa decoració, asi com per a obtenir un pràctic mapa de Sofia.

Continuant cap al nord pel bulevard Maria Lluïsa passem pel costat de la petita església d'Sveta Petka Samardzhiiska.

Aquesta església ortodoxa medieval fou construïda en el s. XVI sobre una cripta de l'època romana, per la qual cosa el seu estil contrasta moltíssim amb els edificis circumdants.

En la seva nau interior destaquen uns frescos que representen escenes bíbliques. I darrere d'ella, en el costat dret, destaca l'enorme edifici on estaven els antics magatzems TZUM i que ara són un modern centre comercial.

I així vam arribar al parc Tsentralna Banya, on destaca la cridanera mesquita Banya Bashi, contruida pels otomans en el s. XVI. És l'única mesquita activa actualment a Sofia.

Fonts d'aigua mineral calent el el parc Tsentralna Banya (Sofia)
Fonts d'aigua mineral calent el el parc Tsentralna Banya (Sofia)

Al costat de l'extrem nord-est del parc Tsentralna Banya, entre els carrers Iskar i Ekzarh Yosif, vam trobar nombroses fonts d'aigües minerals, d'estil otomà.

No solament ragen d'elles aigües minerals, sinó que ho fan a una tempreatura de 37 °C.

A tota hora trobareu un munt de gent omplint tot tipus d'ampolles i recipients de plàstic amb l'aigua mineral calenta que raja de les fonts.

Mentre s'omplen les ampolles o garrafes la gent aprofita per a fer vida social.

I només 100 metres a l'oest de la mesquita Banya Bashi, en el núm. 18 del carrer Ekzarh Yosif, vam trobar la sinagoga de Sofia, la major sinagoga sefardita d'Europa (no és visitable).

Continuant uns 400 metres al sud vam arribar a la plaça Nezavisimost, al costat de l'enorme edifici de l'Assemblea Nacional.

I en l'altra vorera l'edifici de la Presidència búlgara, on coincidint amb cada hora en punt es produeix un vistós canvi de guàrdia (més que res pels uniformes i el pas marcial) que val la pena veure.

A l'altre costat d'una petita plaça està el Museu Arqueològic, pel que sembla molt interessant, tot i que nosaltres no el vam visitar.

Seguint l'avinguda Tsar Osvoboditel, amb llambordes de color groc i també coneguda com a Largo, uns 150 metres a l'est vam arribar al Museu Etnogràfic, situat en el preciós edifici que antigament fou el Palau Real.

Cor femení de veus búlgares en el Jardí de la Ciutat (Sofia)
Cor femení de veus búlgares en el Jardí de la Ciutat (Sofia)

Davant aquest museu es troba el bonic parc urbà Gradska gradina (Jardí de la Ciutat), on és habitual trobar nombrosos afeccionats jugant als escacs.

En aquest mateix parc vam tenir la gran sort de coincidir amb un nombrós cor de dones vestides amb robes tradicionals i cantant cançons del folclor búlgar en ple carrer.

Lògicament, ens van recordar molt al famosíssim cor vocal femení del Misteri de les Veus Búlgares. Va ser un enorme plaer quedar-nos una estona sentint cantar un bonic repertori de cançons tradicionals.

I en el costat oriental del parc Gradska gradina destaca el cridaner edifici del Teatre Nacional.

I continuant per Tsar Osvoboditel vam arribar a l'església russa de St Nikolai, amb cinc cúpules daurades de clar estil rus i amb meravellosos murals i mosaics, tant a l'interior com en l'exterior. Al costat de l'església hi ha un petit jardí ple de flors que proporciona una bonica estampa del conjunt.

I seguint uns 200 metres a l'est vam arribar a una gran plaça circular en el centre de la qual es troba la imponent catedral Alexander Nevski, el símbol per excel·lència de Sofia.

Aquesta església ocupa un gegantí edifici blanc coronat per enormes cúpules, visibles des de qualsevol racó de la ciutat, sobretot en un dia assolellat.

Va ser construïda a la fi del s. XIX, en estil neo-bizantí, en memòria dels 200.000 soldats russos que van morir lluitant contra els turcs per a aconseguir la independència de Bulgària.

Vista lateral de la Catedral Alexander Nevski (Sofia)
Vista lateral de la Catedral Alexander Nevski (Sofia)

Es pot visitar el seu interior, i tot i que és bastant fosc, es poden apreciar els vistosos murals en totes les seves parets (està prohibit fer fotos).

A l'esquerra de l'entrada principal una porta dóna accés a la cripta (entrada: 4 Lv), la qual conté la millor i major col·lecció de mostres de la iconografia ortodoxa búlgara.

Als voltants de l'església vam trobar un mercat ambulant amb reproduccions d'icones ortodoxes, objectes de l'època comunista o algunes antiguitats, per posar un exemple.

En el dia de la nostra visita, en arribar davant l'església, ens vam trobar un impactant desplegament de vehicles militars i policials, amb nombrosos soldats suposadament russos armats fins a les dents i fins i tot alguns amb màscares anti-gas.

Passat l'esglai inicial vam veure que no era una tornada al teló d'acer, sinó que es tractava del rodatge d'una pel·lícula francesa, amb molts extres caracteritzats de soldats, religiosos ortodoxos, poble pla, etc.

A més del vist en la ruta comentada es pot anar al sud de la plaça Sveta Nedelya seguint el bulevard Vitosha, el carrer més comercial de Sofia, amb moltes botigues de marca i on a més hi ha nombrosos restaurants, i a la nit també casinos i locals d'strip-tease.

Patrimonio de la Humanidad ESGLÉSIA DE BOYANA . Aquesta església va ser declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 1979 i compta amb una història de nou segles.

Va formar part d'una fortalesa que en l'època medieval defensava l'antiga Sofia. Durant la seva existència aquesta església ha sofert moltes transformacions i en l'actualitat està formada per construccions dels segles XI, XIII i XIX.

Però la seva importància i fama mundial li ve donada per uns frescos que daten de l'any 1259 i que cobreixen les parets interiors de l'església. Aquests frescos constitueixen una de les mostres més completes i ben conservades d'art medieval a l'Europa Oriental.

Exterior de l'església de Boyana
Exterior de l'església de Boyana

Els frescos mostren un total de 89 escenes que inclouen 240 figures humanes (són especialment impressionants els que hi ha en la paret nord de l'església).

A més d'aquests frescos de l'any 1259, l'església posseeix també fragments dels s. XI i XII, així com uns pocs de segles posteriors (els més recents són de l'any 1882).

L'entrada a l'església de Boyana costa 10 Lv.

Com, a més, només es permet estar-hi 10 minuts dins de l'església (la qual cosa no permet apreciar massa la bellesa dels frescos) aquesta deu ser una de les atraccions més cares que recordem si comptem el preu per minut de visita.

L'església es troba en el número 1-3 del carrer Boyansko Ezero, a 8 km al sud del centre de Sofia, en un barri residencial.

Nosaltres vam arribar fins allà amb el nostre cotxe de lloguer, però també és possible arribar-hi des del centre de Sofia amb transport públic, amb el minibús núm. 21 o bé amb els autobusos núm. 64 i 107, tot i que pot portar-nos força temps arribar-hi.

A només 2 km de l'església, en aquesta mateixa zona, es troba el Museu Nacional d'Història, el qual ocupa l'antic palau presidencial de l'època comunista. També es poden fer moltes caminades per l'entorn del mont Vitosha.


VELIKO TÂRNOVO I ARBANASI

Com arribar-hi

Per al trajecte des de Sofia a Veliko Târnovo, tot i que és possible anar amb autobús (la moderna estació central d'autobusos de Sofia està a menys de 300 metres de l'estació de tren), és millor el tren.

Des del centre, en la plaça Sveta Nedelya, vam agafar el tramvia núm. 7 que ens portà a l'estació de tren, uns 3 km al nord d'aquí. El bitllet senzill de tramvia costava 0,7 Lv i s'havia de comprar en algun dels quioscos que hi ha als carrers de la ciutat (en pujar al tramvia ha de validar-se el bitllet).

Una vegada en l'estació de tren, un enorme, lleig i decrèpit edifici de formigó molt del gust soviètic, vam veure en un gran panell les sortides i horaris dels següents trens (en ciríl·lic).

Els bitllets per a destinacions al nord i est del país es venien en la sala principal de l'estació, mentre que per a la resta de destinacions calia baixar a un pis inferior. Un cop vam localitzar el tren que ens interessava vam escriure en una fulla la destinació i l'hora de sortida per a evitar malentesos en la finestreta de compra.

El bitllet en 2a classe de Sofia a Veliko Târnovo ens costà 10,90 Lv. La veritable dificultat la vam tenir en trobar l'andana, ja que l'estació és molt gran i les indicacions no són molt clares, però preguntant aconseguírem localitzar-la.

Recomanem, doncs, anar amb temps per a trobar l'andana correcta. El nostre compartiment de 2a classe tenia 8 places i la veritat és que eren àmplies i còmodes, per la qual cosa no vam veure la necessitat de pagar un suplement per anar en 1a classe.

El nostre tren va partir puntualíssim. En el trajecte de Sofia a Mevdraz el tren era força lent perquè circulava per valls i muntanyes, amb molts arbres, en els quals la via no està en molt bon estat i ha de traçar moltes corbes. A canvi, el paisatge és realment preciós.

A partir de Mevdraz el paisatge es torna pla i és una successió de camps verds. Passàrem també per la ciutat de Pleven. Vam veure que totes les estacions de tren tenien retolat el seu nom en ciríl·lic i en caràcters llatins.

Vam baixar del tren en l'estació de Gorna Oryakhovitsa, la més pròxima a Veliko Târnovo, a 8,5 km. Fou un llarg viatge de 4 hores i 20 minuts, però no se'ns va fer gens pesat.

En sortir a l'exterior de l'estació de Gorna vam trobar un minibús privat aparcat just davant. Sortia quan s'omplia i el trajecte costava 1 Lv. Després d'un còmode recorregut ens deixà al costat de l'Oficina de Turisme de Veliko Târnovo, des d'on caminàrem uns 600 metres pel carrer Stefan Stambolov cap a la part vella.

Dormir i menjar

En el domicili particular de Ghinka Ivanova (c/ SGhinka tefan Stambolov 65, 3er. pis - Veliko Târnovo; tel. 062-600 343) vam pagar 30 Lv per una habitació doble amb bany compartit.

Tot i que els llits no eren molt còmodes, el lloc no estava malament pel preu. A més, la seva situació és molt convenient per al viatger i, com a plus, les vistes sobre el riu des del balcó de l'habitació que dóna al sud són extraordinàries.

Ghinka, la seva amable i atenta propietària, lloga habitacions en el seu domicili a visitants, locals o estrangers.

A nosaltres ens va captar al carrer, intuint que estàvem buscant allotjament i la veritat és que havíem vist ja diversos hotels indicats en la guia LP i d'altres que vam anar trobant pel camí, però tots estaven plens, ja que estàvem en un pont festiu de quatre dies i molts habitants de Sofia havien vingut a Veliko a passar aquests dies.

Pel que sembla l'Oficina de Turisme pot ajudar-nos a trobar allotjament en cases privades, però la veritat és que durant els dies que vam estar a Veliko sempre la vam trobar tancada (??).

Per a menjar recomanem especialment el restaurant Stratiat (c/ Rakovski 11), amb vistes, excel·lent menjar i ambient agradable, i tot amb una bona relació qualitat-preu.

També provem el restaurant Gurko (c/ Gurko 33), on hi ha una extensa carta d'especialitats búlgares. Val la pena provar el kavarma. Vam menjar bé, però les racions eren una mica escasses per a l'habitual a Bulgària.

Per a connectar-se a Internet recomanem Navigator (ul Stefan Stambolov, en la planta subterrània d'un mini-centre comercial): 0,80 Lv/hora.

Coses a veure i fer

VELIKO TÂRNOVO (també escrit sota la forma Veliko Turnovo) és un dels assentaments més antics de Bulgària, amb més de 5.000 anys d'història.

En l'època medieval, entre els anys 1187 i 1393, va ser la capital del Segon Imperi búlgar, amb molta influència econòmica i cultural al país.

Avui dia és una pintoresca ciutat per la seva peculiar arquitectura, amb cases apilades unes damunt d'altres (moltes tenen quatre i cinc plantes en el costat que dóna al riu i dos en l'oposat) seguint el pendent dels turons.

També destaca pel seu extraordinari emplaçament natural sobre el riu Yantra, el qual discorre encaixonat entre els turons de Tsarevets, Trapezitsa i Sveta Gora.

Vista de la ciutadella de Tsarevets (Veliko Târnovo)
Vista de la ciutadella de Tsarevets (Veliko Târnovo)

Per tot això, Veliko Târnovo és una de les principals destinacions turístiques de Bulgària, ja sigui de turisme nacional com d'internacional.

La principal atracció de Veliko Târnovo és la fortalesa de Tsarevets, situada sobre un turó a l'est de la ciutat i gairebé envoltada completament pel riu Yantra, la qual cosa fa que aquest turó sigui gairebé una fortalesa natural.

Els romans van construir les primeres muralles de la ciutadella. I en el s. V l'emperador Justinià va establir aquí una ciutadella bizantina.

Després del pas d'eslaus i búlgars va ser reconquerida de nou per Bizanci a principis del s. XII i la fortalesa va tenir el seu apogeu quan es va convertir en un important focus de rebel·lió contra els governants bizantins.

Finalment va ser saquejada pels turcs l'any 1393. En les ruïnes s'han trobat restes de 400 cases, 18 esglésies i nombrosos monestirs, comerços, portes i torres.

Les muralles exteriors han estat restaurades (arribaven als 12 metres d'altura), així com l'església del Patriarca.

El Museu Arqueològic de Veliko Târnovo
El Museu Arqueològic de Veliko Târnovo

Dins de la ciutadella podem veure les restes del Palau Real (llar de 22 tsars), la Torre Baldwin o la Roca de l'Execució, sobre un precipici, i des de la qual eren llançats al riu Yantra els acusats de traïció.

Per la seva situació privilegiada les vistes des de la fortalesa són extraordinàries.

L'entrada a la fortalesa de Tsaverets costa 4 Lv i realment val la pena, tot i que és una llàstima que els rètols explicatius estiguin escrits només en búlgar, rus i alemany.

Un altre punt d'interès de Veliko Târnovo és l'església St Bogadaritsa, la principal de la ciutat. Val la pena entrar-hi per a veure els frescos que hi ha en les seves parets interiors.

Molt prop d'aquesta església està el Museu Arqueològic, on nosaltres no vam arribar a entrar, però val igualment la pena visitar el seu exterior perquè l'edifici que hostatja el museu és molt bonic, així com per la preciosa terrassa i pati amb columnes i escultures romanes, i les extraordinàries vistes sobre la vall.

I des d'aquí podem anar fins al proper carrer General Gurko, el qual atresora nombrosos exemples d'arquitectura representativa de l'estil Ressorgiment Nacional búlgar.

Un bon exemple d'això és la casa Sarafkina Kâshta, construïda en el s. XIX per un ric mercader turc, i que ara és un museu.

Mural en un edifici del carrer General Gurko (Veliko Târnovo)
Mural en un edifici del carrer General Gurko (Veliko Târnovo)

Anant cap al centre per aquest mateix carrer vam poder veure alguns murals, realment magnífics i fets amb sorra i grava de diferents tonalitats. Mostren escenes de fets històrics rellevants de la ciutat.

I repartides per la ciutat podem trobar altres esglésies, com la de St Dimitâr (s. XII), la dels Quaranta Màrtirs, originalment construïda en el s. XIII pel tsar Ivan Assen II, o la dels Sants Pere i Pau.

Aquestes dues últimes estan situades en el costat oest i nord respectivament de la muralla de la fortalesa Tsarevets.

Finalment, val la pena anar fins al Parc Asenovtsi, situat en una estreta llengua de terra formada per un meandre del riu Yantra.

Per arribar fins a aquest parc cal creuar pel pont Stambolov, el qual té el seu inici al costat del Veliko Târnovo Grand Hotel, un nom altisonant per a un hotel que ocupa un enorme edifici de ciment d'estil soviètic i que és un veritable atemptat paisatgístic, sobretot tenint en compte que està en un lloc privilegiat.

El Parc Asenovtsi i la ciutat vella a l'esquerra (Veliko Târnovo)
El Parc Asenovtsi i la ciutat vella a l'esquerra (Veliko Târnovo)

No té pèrdua perquè és visible gairebé des de qualsevol lloc de la ciutat.

Un cop al parc podem gaudir d'una vista extraordinària sobre les façanes de les cases de la ciutat vella de Veliko Târnovo que donen al riu.

En aquest parc està el Monument dels Asens, commemorativo de l'establiment del Segon Imperi búlgar l'any 1185, i també el Museu d'Art de la Ciutat.

Caminant uns 300 metres al sud d'aquest museu vam arribar al lloc d'on parteixen unes llargues escales que pugen fins a l'enorme Parc Sveta Gora.

Si fem l'esforç de pujar fins dalt ens veurem recompensats per unes vistes esplèndides sobre Tsarevets i la ciutat vella de Veliko Târnovo.

EL RESSORGIMENT NACIONAL BÚLGAR

El Ressorgiment Nacional búlgar (Bulgarian National Revival en anglès, i també conegut com a Renaixement búlgar), va ser un període clau en la història de Bulgària en el qual es va produir un important desenvolupament socioeconòmic i un gran sentiment d'integració nacional dels diferents pobles búlgars que en aquest moment estaven sota el domini otomà.

Aquest període va començar l'any 1762 i va finalitzar l'any 1878, amb l'alliberament de Bulgària com a resultat de la guerra entre russos i turcs.

Aquest període és remarcable, principalment, per la seva característica arquitectura (present en poblacions com Tryavna, Koprivshtitsa o Veliko Târnovo), pel seu llegat en forma de ric patrimoni literari, amb autors com Ivan Vazov i Hristo Botev, que va inspirar la lluita de Bulgària per la seva independència i una Església pròpia.

La culminació de tot plegat fou l'anomenada Insurrecció d'Abril, una data siginificativa per l'oposició armada al govern otomà i que va conduir a l'alliberament del país.

ARBANASI (o Arbanassi) és una petitíssima població que pertany a la municipalitat de Veliko Târnovo i està situada sobre un altiplà, a 400 metres d'altura.

La seva importància radica en la seva rica història i gran nombre de monuments històrics, com ara esglésies dels s. XVII i XVIII i nombrosos exemples d'arquitectura del Ressorgiment Nacional búlgar.

Per això s'ha convertit en un lloc bastant turístic, majorment de turisme local, i es nota en la gran quantitat d'hotels i restaurants que hi ha.

Això possibilita que també pugui ser una bona alternativa per a allotjar-se en comptes de fer-ho en la pròpia Veliko.

Arbanasi va ser fundada a finals del s. XV per cristians provinents de la zona sud-oest de la península balcànica. Durant l'època de dominació otomana la població local va ser eximida de nombrosos impostos i se li van concedir molts privilegis a canvi de proveir seguretat de pas als invasors.

Frescos a l'interior de l'església de la Nativitat (Arbanasi)
Frescos a l'interior de l'església de la Nativitat (Arbanasi)

Aquestes condicions favorables van portar una gran prosperitat i va atreure nous habitants, apareixent una classe de rics mercaders que comerciaven amb diversos països, d'Itàlia a Rússia o Turquia.

La diversitat de la seva població, el seu poder econòmic i els intensos contactes amb altres cultures van fer que durant els s. XVII i XVIII florís una cultura única que encara podem apreciar en forma de cases, carrers, fonts, esglésies i monestirs, pintures murals, iconostassis i icones.

Bàsicament són tres els llocs d'interès per al viatger en Arbanasi.

Per a començar res millor que visitar l'església de la Nativitat, construïda en el s. XVII.

Entre els anys 1632 i 1649 es van pintar en el seu interior uns frescos que són realment extraordinaris. I no deixen ni un centímetre de paret i sostre sense cobrir.

Hi ha qui diu que són dels millors frescos que es poden veure en qualsevol església búlgara. Nosaltres no ho discutirem !!. En conjunt representen unes 2.000 escenes en les quals apareixen unes 3.500 figures. Cal veure-ho per a fer-se una idea de com es.

L'entrada a l'església de la Nativitat costa 4 Lv, però també serveix per als dos següents llocs. No es poden fer fotos a l'interior de cap d'aquests llocs i tanquen a les 18 h.

El següent lloc a visitar és l'església dels Arcàngels Miquel i Gabriel, construïda en el s. XVI i també amb meravellosos murals en el seu interior, però en tenir un interior més fosc costa més d'apreciar les pintures.

I la casa Konstantsalieva, construïda originalment en el s. XVII i reconstruïda diverses vegades. Ara té un estil Ressorgiment i val la pena veure les habitacions en el pis superior, amb mobles d'època.

Exterior de l'església de St. Dimitâr (Arbanasi)
Exterior de l'església de St. Dimitâr (Arbanasi)

A part d'això val la pena fer un passeig pels carrers d'Arbanasi per a poder veure altres esglésies, com l'església de St. Dimitâr.

Passejant per Arbanasi és fàcil apreciar el poder econòmic de molts dels seus habitants, reflectit en el nombre de mansions que es veuen arreu.

Arbanasi està a només 5 km del centre de Veliko Târnovo. Per anar-hi nosaltres vam negociar un taxi per un preu de 4 Lv.

Per a tornar a Veliko vam agafar un autobús en la parada que hi ha davant del bar-hotel Cheshmata (la seva terrassa exterior és un bon lloc on esperar l'autobús mentre s'assaboreix una bona cervesa i es contempla el pas de cotxes i gent).

En la parada s'indiquen els horaris de l'autobús. El preu del trajecte a Veliko és de 0,4 Lv, parant davant de l'edifici de Correus, a Nezavisimost.

KAZANLÂK, TRYAVNA I GABROVO

Com arribar-hi

La nostra ruta de Veliko Târnovo a Kazanlâk va tenir dues etapes, ja que vam voler aprofitar per a visitar la preciosa població de Tryavna, al sud-est de Veliko (també es pot visitar en una excursió d'un dia des de Veliko).

Vam començar per prendre l'autobús urbà núm. 10 en una parada del carrer Vasil Levski per anar fins a la terminal d'autobusos Pâtnicheski Prevozi, a 4 km del centre. El bitllet costava 0,5 Lv.

Una vegada en la terminal vam esperar uns 15 minuts a que sortís l'autobús en direcció a Gabrovo (4 Lv). Vam trigar uns 45 minuts a cobrir el bonic trajecte de 40 km entre Veliko i Gabrovo.

En la terminal de Gabrovo vam enllaçar amb un altre autobús cap a Tryavna (n'hi ha cada 30 minuts, costa 2,2 Lv i triga uns 40 minuts a recórrer 18 km per una carretera de muntanya).

Acabada la visita a Tryavna vam tornar de nou amb autobús a la terminal de Gabrovo, on vam agafar el següent autobús cap a Kazanlâk.

Vam pagar 4 Lv per l'autobús des de Gabrovo a Kazanlâk.

Poc després de sortir de Gabrovo la carretera, amb moltes corbes i fagedes a banda i banda, comença a guanyar altura fins a arribar al Shipka Pass, un port de muntanya a 1.306 metres d'altura.

En aquest punt vam poder veure l'enorme Monument a la Llibertat, amb una altura de 32 metres, que es va construir en memòria dels 7.000 soldats russos i búlgars que van morir aquí l'any 1877 en una batalla per a repel·lir a l'exèrcit turc.

A partir d'aquí el nostre autobús inicià el descens cap a la plana, però abans vam tenir l'oportunitat de veure des de la finestreta de l'autobús la magnífica església Nativity Memorial, la qual es troba sobre la petita població de Shipka.

Aquesta església es caracteritza per les seves cinc vistoses cúpules daurades, amb un estil clarament influenciat per l'arquitectura russa. Una hora després de sortir de Gabrovo vam arribar a la terminal d'autobusos de Kazanlâk.

Dormir i menjar

En la Hadzhi Eminova Kâshta (bul Nikola Petkov 22 - Kazanlâk), una guesthouse que ocupa una casa tradicional búlgara, vam pagar 25 Lv per una habitació doble, amb bany privat i TV.

L'habitació era senzilla i tota ella de fusta. El pati exterior al qual donen les habitacions és bastant bonic.

En línies generals el lloc estava bé pel preu, però algunes habitacions podien ser sorolloses a causa del restaurant que es troba sota elles i el mal aïllament acústic.

Està situada en la bonica zona de Kulata, molt aprop de la Tomba Tràcia i a uns 500 metres al nord-est del centre de Kazanlâk.

A Kazanlâk podem recomanar el restaurant New York Pizza & Grill, en el costat sud de la plaça Sevtopolis, una molt bona elecció pel lloc (molt animat) i el menjar. A més el menú té fotos de tots els plats per a saber el que es demana.

Alguns carrers per als vianants al voltant de la plaça Sevtopolis estan plens de bars i terrasses on prendre una beguda.

Coses a veure i fer

KAZANLÂK. Aquesta ciutat està situada en l'extrem oriental de la Vall de les Roses i enmig de la plana de Kazanlâk, entre les muntanyes de Stara Planina i Sredna Gora.

En la nostra ruta per Bulgària, Kazanlâk era un lloc on passar la nit per a continuar viatge l'endemà cap a Plovdiv, tot i que no vam voler perdre l'oportunitat de visitar els seus dos principals llocs d'interès: la Tomba Tràcia i el Museu de les Roses. D'altra banda, Kazanlâk és una ciutat molt tranquil·la i sense massa atractiu.

Patrimonio de la Humanidad Tomba Tràcia. Va ser construïda en el s. IV a. de C. per un governant traci i descoberta per casualitat en construir un refugi anti-aeri durant la II Guerra Mundial. És Patrimoni de la Humanitat des de 1979.

Consta d'un corredor d'entrada voltat, amb frisos en les seves parets, que condueix a una cambra coberta per una cúpula que conté diversos murals, els quals mostren escenes d'un funeral i de carreres de quadrigues.

Interior de la Tomba Tràcia (Kazanlâk)
Interior de la Tomba Tràcia (Kazanlâk)

A només 50 metres de la tomba original s'ha construït un museu amb fotos i esquemes de la seva troballa i restauració posterior, però a més conté una rèplica a tamany real de la tomba.

Tot això està situat en el bonic parc Tyulbe, per sobre del Complex Etnològic Kulata i a només 200 metres del nostre hotel.

El dia de la nostra visita l'edifici que salvaguarda la tomba tràcia original estava tancat i quan vam anar fins al museu també estava tancat, tot i que estàvem dins de l'horari oficial d'obertura (de 10 a 17 h).

Però de sobte va aparèixer una dona que ens va obrir el museu per a deixar-nos accedir a ell, tot i que no ens va saber explicar el perquè estava tancada la tomba tràcia original.

En algun lloc vam llegir que alguns museus búlgars, davant el poc pressupost estatal amb el qual compten no tenen més remei que tancar de manera extraoficial per a no incórrer en més despeses, sobretot en temporada baixa.

Certament, mirant el registre de visites del museu vam veure que en els dies anteriors a la nostra visita poquíssima gent havia vingut fins aquí i durant l'estona que vam estar en ell vam estar sols. I quan vam marxar l'encarregada del museu va tancar de nou les instal·lacions.

En qualsevol cas nosaltres vam poder visitar l'interessant museu i la rèplica de la tomba, amb uns preciosos murals, tot i que ens va saber a poc pel seu petit tamany. El preu de l'entrada per al museu i la rèplica és de 3 Lv (si es desitja fer fotos en el seu interior cal pagar 4 Lv més), però el preu per a veure la tomba original és de... 20 Lv (!!!!).

Museu de les Roses. Aquest petit però interessant museu explica la història i el procediment per a obtenir l'oli que s'extracta dels pètals de les roses, ja que Kazanlâk és el centre de producció d'oli de roses, amb una llarga tradició de més de 330 anys d'història.

Aquest oli té fama internacional i el 80% de la producció és exportada, sent el major proveïdor d'aquesta substància indispensable per a la perfumeria (alguns perfums de Dior o de Nina Ricci l'utilitzen com a base).

Són necessàries tres tones i mitja de pètals de roses per a obtenir tan sols un litre d'aquest extracte.

Artefactes en el Museu de las Roses (Kazanlâk)
Artefactes en el Museu de las Roses (Kazanlâk)

Un bonic (i barat) record de Bulgària és el muskal d'oli de roses, un petit contenidor de fusta amb una ampolla d'essència dins, tot i que l'essència està tan diluïda i hi ha tan poca quantitat que el seu preu és simbòlic.

Es pot comprar en aquest museu, però també en molts altres llocs de Bulgària.

L'entrada al museu ens va costar 2 Lv, però va incloure una interessantíssima visita guiada (en anglès) per a nosaltres sols, ja que érem els únics visitants en aquell moment.

Acabada la visita guiada vam poder visitar de nou el museu, però ara al nostre aire.

El museu es troba a 4,5 km del centre de Kazanlâk, en la carretera que va a Gabrovo. Per anar fins ell des del centre de la ciutat vam negociar un taxi que ens va costar 2 Lv.

En sortir del museu es pot esperar en la carretera el pas d'una autobús en direcció al centre (0,40 Lv), però és possible que hàgim d'esperar una bona estona, o també es pot tornar a peu fins a trobar un autobús o taxi.

TRYAVNA és una petita ciutat situada a una altura de 440 metres i famosa, des del punt de vista turístic, per la seva arquitectura d'estil Ressorgiment Nacional búlgar, amb uns 140 monuments culturals.

Val molt la pena i a més té l'avantatge que encara és poc turística (menys que Arbanasi, per posar un exemple).

En el s. XVIII i principis del XIX Tryavna va patir una explosió des del punt de vista artístic i econòmic.

En aquest període es van construir cases, així com escoles i esglésies, i van aparèixer gremis d'artesans i talladors de la fusta que promovien la influència de l'escola d'art de Tryavna, estenent-se així la fama dels mestres d'aquesta ciutat per tota Bulgària.

La Torre del Rellotge de Tryavna
La Torre del Rellotge de Tryavna

Les cases d'aquest període es caracteritzaven per tenir un disseny arquitectònic propi: la planta baixa tenia una forma irregular i en ella s'establien els artesans i els comerciants, mentre que els pisos superiors tenien finestres de fusta en forma d'arc.

Realment amb 2-3 hores és suficient per a veure Tryavna en un no gaire llarg trajecte a peu.

Nosaltres vam començar el recorregut en la petita terminal on ens va deixar l'autobús amb el que vam arribar des de Gabrovo (veure l'apartat Com arribar a Kazanlâk).

Des d'aquí vam caminar cap al centre i al principi Tryavna no sembla tenir res especial, destacant només l'església de Sant Jordi (l'iconostasi i les icones són obra de mestres de l'Escola d'Art de Tryavna) i la casa-museu Angel Kanchev, un heroi revolucionari compatriota de Vassil Levski.

Però la cosa canvià quan vam arribar a la pintoresca plaça Kapitan Diado Nikola, la plaça principal de Tryavna, amb clars exemples d'arquitectura d'estil Ressorgiment, entre els que destaca la seva característica torre del rellotge, contruida l'any 1814 i autèntic símbol de la ciutat.

En aquesta mateixa plaça es troba l'antiga escola Shkoloto (contruida l'any 1836), que ara hostatja la interessant Escola-Museu de Pintura (entrada: 2 Lv), i també la super-interessant església de l'Arcàngel Miquel pels seus bonics exemples de fusta tallada (veure l'iconostasi i el tron del bisbe) i per l'edifici en si.

Vam sortir de la plaça Kapitan Diado Nikola per un pont de pedra (de l'any 1844), conegut també com el pont geperut, que condueix al carrer Slaveykov, un preciós i tranquil carrer empedrat.

Vista del carrer Slaveikov (Tryavna)
Vista del carrer Slaveikov (Tryavna)

En aquest carrer vam trobar la Casa Daskalov, la qual va ser construïda l'any 1808 i ara hostatja el molt interessant Museu del Tallat de Fusta i Pintura d'Icones (ul Slaveikov, 27a; entrada: 2 Lv).

Més endavant està la Casa-museu de Petko i Pencho Slaveykov, la qual compta amb una exposició de les poesies de tots dos autors, pare i fill.

I la Casa Kalinchev (ul Slaveikov, 45), per la seva banda, ha estat transformada en una galeria d'art i un pati exterior amb un cafè.

També hi ha un Museu de les Icones (ul Breza, 1; entrada: 2 Lv), amb una exposició de 160 icones representatives de l'escola de pintura d'icones, i que nosaltres no vam visitar.

Per a menjar a Tryavna recomanem el restaurant Starata Pisa (ul Slaveikov 44), amb una terrassa exterior al carrer que permet veure passar la gent. Tot i que es tracta d'un lloc turístic nosaltres vam menjar molt bé i a un preu raonable.

GABROVO. Aquesta ciutat es troba en la ruta de Veliko Târnovo a Kazanlâk i nosaltres només la vam utilitzar com a lloc de pas cap a Tryavna. Però la veritat és que compta amb un curiós Museu de l'Humor i la Sàtira, únic del seu gènere a tot el món.

La població de Gabrovo des de sempre ha estat el blanc d'acudits per part d'altres búlgars, però lluny de molestar-se el que han fet és erigir un museu i organitzar un festival anual dedicat a aquesta mena d'humor.


PLOVDIV I EL MONESTIR DE BACHKOVO

Com arribar-hi

En la terminal d'autobusos de Kazanlâk vam agafar un autobús cap a Plovdiv (n'hi ha uns quants al llarg del dia).

El bitllet ens costà 7 Lv i vam trigar 90 minuts en arribar a la terminal d'autobusos Sever de Plovdiv, la qual es troba uns 4 km al nord del centre de la ciutat.

Per anar al centre de Plovdiv des d'allà vam agafar l'autobús urbà núm. 12 (0,70 Lv), el qual ens va deixar a 500 metres de la plaça Tsentralen.

Dormir i menjar

En l'allotjament Esperansa (Ivan Vazov 14 - Plovdiv; tel. 32/ 260 653) vam pagar 40 Lv per una gran habitació doble, amb TV i bany compartit amb una altra habitació.

La propietària, Nadia Detcheva, sol trobar-se en l'oficina del carrer Vazov núm. 14 (en una casa que havia estat el consolat belga), però la casa on finalment ens vam allotjar està a menys de 100 metres d'ella, en el carrer Krasko núm. 1 i a només 200 metres al sud-oest de la plaça Tsentralen.

Aquesta casa té només dues habitacions i és més tranquil·la la que dóna al lateral de la casa. Recomanem molt aquest lloc, perquè a més la seva propietària és molt amable i sol·lícita (ens va ajudar molt en les nostres gestions per a trobar la nostra motxilla perduda en el viatge d'anada i que a hores d'ara del viatge encara no havíem recuperat).

Per a menjar en Plovdiv recomanem el restaurant Arena, al principi del carrer Saborna.

Però encara millor és el restaurant Gusto (ul Otets Paisii, 26), amb un menjar excel·lent i un local molt agradable, tot i que no vam veure en la carta ni paelles ni kebabs, tal com assegurava la guia LP (??).

I com no, també val la pena el restaurant local de la cadena Happy Bar & Grill (ul Patriarh Evtimii, 13). Per a esmorzar, en la Cremeria Affredo (en el 2n pis d'un edifici a la cantonada de la plaça Stambolov amb Knyaz Aleksandâr), fan un cafè latte boníssim

Coses a veure i fer

PLOVDIV. Aquesta és la segona ciutat de Bulgària i es troba a 150 km al sud-est de Sofia, al costat del riu Maritza i sobre una sèrie de turons, anomenats tepe pels locals.

La història de Plovdiv és llarga i turbulenta. Per ella han passat tracis, macedonis, romans, huns i gots, eslaus i turcs, canviant d'amos moltes vegades. La ciutat actual conserva vestigis de gairebé totes aquestes etapes, per la qual cosa Plovdiv té nombrosos punts d'interès per al viatger i val la pena dedicar-li un temps.

Tal com resa la propaganda turística oficial de la ciutat, Plovdiv és més antiga que les ciutats de Roma o Atenes i és contemporània de Troia.

Des de finals de 2006 hi ha a Plovdiv una útil Oficina de Turisme, situada en la plaça Sentralen, al costat de l'edifici de Correus. En ella vam aconseguir mapes de Plovdiv i informació sobre horaris d'autobusos per a l'excursió al monestir de Bachkovo i per anar a Koprivshtitsa, la nostra següent destinació després de Plovdiv.

Font en la plaça Stambolov (Plovdiv)
Font en la plaça Stambolov (Plovdiv)

Ciutat vella de Plovdiv. És un veritable museu a l'aire lliure, amb ruïnes romanes, edificis del Ressorgiment, museus, carrers amb llambordes, jardins, etc.

Aquesta part de la ciutat s'estén pels tres turons que van donar nom a l'antiga Trimontium romana.

Compte, per exemple, amb 150 cases del període Ressorgiment, amb façanes pintades amb harmonioses combinacions de colors.

Vam començar el recorregut en la plaça Sentralen, en l'extrem sud-oest de la ciutat vella.

Vam pujar cap al nord pel carrer Knyaz Aleksandâr, un eix per als vianants ple de comerços i bars, i deixem a l'esquerra la bonica plaça Stambolov.

En arribar a la plaça Dzhumaya es poden veure les restes visibles d'una petita part del Stadium Romà, la qual ha estat ja desenterrada i restaurada. Al costat d'aquestes restes hi ha una estàtua de bronze del fundador de Plovdiv, amb un posat d'emperador romà.

En el costat oriental de la plaça és clarament visible la bonica mesquita Dzhumaya, construïda a mitjans del s. XV i encara en funcionament, tot i que en les dates de la nostra visita estava en restauració.

Vista de l'Anfiteatre Romà de Plovdiv
Vista de l'Anfiteatre Romà de Plovdiv

Vam anar de nou al sud pel carrer Otets Pasii i després a l'est pel carrer Dr. Vulkovich, passant per davant de l'església Sveta Marina.

Després de travessar l'avinguda Vazrazhdane i seguint per l'exterior de la muralla vam arribar a l'inici d'unes escales que pugen al turó, passant davant l'església St Petka, i que desemboquen al costat de la preciosa i elegant Casa Lamartine, no oberta al públic.

Seguint pel carrer Hemus vam arribar a l'espectacular Amfiteatre Romà.

Va ser construït en el s. II, durant el regnat de Trajà, i es conserva tan bé perquè va estar enterrat fins a l'any 1972.

Per a veure'l des de dins cal pagar 3 Lv, però es pot veure per fora perfectament des de qualsevol dels diversos miradors que hi ha al llarg del carrer Hemus i amb la ciutat de Plovdiv com a fons de l'Amfiteatre.

Vam continuar la ruta travessant el carrer Samodomov i agafant el carrer Saborna. Primerament vam trobar a la dreta la Galeria Estatal de Belles arts (Saborna, 14a), un museu que ocupa una gran casa construïda l'any 1846.

L'església de Sts Konstantin i Elena (Plovdiv)
L'església de Sts Konstantin i Elena (Plovdiv)

Més endavant vam veure l'Apteka (Saborna, 16), una farmàcia-museu del s. XIX (estava tancada, però es pot veure l'interior a través del vidre de la porta d'entrada).

Més enllà apareix l'església de Sts Konstantin i Elena (Saborna, 24), la més antiga de Plovdiv, amb interessants frescos i un bell iconostasi, i al costat d'ella un Museu d'Icones.

Girant a la dreta pel bonic carrer Lavrenov vam arribar al Museu Històric, centrat principalment en l'aixecament del mes d'abril de 1876 contra els turcs.

Al costat d'ell està la Casa Nedkovich i més enllà l'església Sveta Nedelya, la major de Plovdiv.

Vam tornar sobre els nostres passos fins a Saborna i vam continuar pel carrer Chomakov per arribar al Museu Etnogràfic (Dr. Chomakov, 2; entrada: 5 Lv), el qual ocupa una casa d'estil Ressorgiment, potser la més espectacular de tot Plovdiv.

Façana de la casa estil «Ressorgiment» que ocupa el Museu Etnogràfic (Plovdiv)
Façana de la casa estil «Ressorgiment» que ocupa el Museu Etnogràfic (Plovdiv)

En la planta baixa s'exhibeixen multitud d'objectes, mentre que en la planta superior les habitacions han estat restaurades al seu elegant aspecte del s. XIX.

La casa és realment magnífica, per la qual cosa si es visita només una casa-museu de Plovdiv hauria de ser aquesta.

El carrer Chomakov acaba al costat de les ruïnes d'Eumolpias, les restes d'un assentament traci de fa uns 7.000 anys.

Vam tornar cap endarrere de nou i vam baixar pel carrer K. Stoilov, trobant en el núm. 57 la preciosa Casa Balabanov i més avall la Casa Hindlian (Artin Gidikov, 4; entrada: 3 Lv), una altra autèntica meravella.

Fou construïda l'any 1835 i és una de les més opulentes de les cases-museu de Plovdiv.

Seguint per uns carrerons vam tornar a connectar amb el carrer Saborna per a veure la Galeria d'Art Philipopolis, situada en una casa restaurada de 1865, i a l'altre costat del carrer la cridanera catedral d'Sveta Bogoroditsa.

La casa Balabanov, d'estil «Ressorgiment» (Plovdiv)
La casa Balabanov, d'estil «Ressorgiment» (Plovdiv)

Ciutat nova de Plovdiv. Continuant cap al nord des de la plaça Dzhumaya pel carrer Rayko Daskalov, per a vianants en bona part, i després de caminar uns 600 metres vam arribar a un dels ponts que creua el riu Maritsa i ens portà fins a la part nova de Plovdiv.

Potser no hi ha res d'especial en aquesta ruta, però si teniu temps i ganes es tracta d'un agradable passeig.

Una cosa curiosa que vam veure a Plovdiv, però també en altres parts de Bulgària, és el que s'anomena Martenitsa.

El nom prové de la tradició búlgara d'anomenar àvia Marta al mes de març.

En les branques dels arbres es lliguen petits cordills de colors blanc i vermell amb la finalitat de demanar un desig. També se'ls pengen les persones i fins i tot se'ls penja als animals. Aquest arrelat costum búlgar és quelcom que es fa, sobretot, el dia 1 de març.

MONESTIR DE BACHKOVO. Aquest monestir, situat uns 30 km al sud de Plovdiv va ser fundat l'any 1083 per Grigorij Bakuriani i el seu germà Abbasij, georgians d'origen i tots dos en l'exèrcit bizantí.

Després de l'any 1344, el tsar Ivan Alexander va consolidar l'estat búlgar sobre la zona muntanyenca dels Rhodopes i el monestir es va convertir en un important centre medieval religiós i d'aprenentatge.

Aspecte exterior del monestir de Bachkovo
Aspecte exterior del monestir de Bachkovo

Després de diversos saquejos en segles posteriors per part dels turcs fou reconstruït a mitjans del s. XVII.

Avui dia Bachkovo és el segon monestir més important de Bulgària, després del de Rila.

La porta d'entrada al recinte compta amb boniques pintures i inscripcions en la seva part superior.

En el centre del monestir es troba l'església d'Sveta Bogorodtitsa, amb preciosos frescos pintats en el porxo d'entrada.

I ja dins de l'església, totalment ennegrida pel fum de les espelmes, hi ha un iconostasi del s. XVII i interessants murals.

En el costat sud del recinte del monestir està l'antic Refetor, amb frescos en les seves parets que relaten la història del monestir. I a només 50 metres del monestir està l'anomenat Ossuary, amb més murals medievals, però en el dia de la nostra visita estava tancat.

Continuant per un camí que parteix d'enfront de l'entrada principal i després d'ascendir uns 400 metres s'arriba a una altra església, però el millor de tot són les vistes sobre les boscoses muntanyes que envolten la zona.

Recomanem molt la visita a aquest monestir, que es pot visitar en mig dia des de Plovdiv. Però creiem convenient veure'l abans d'anar al monestir de Rila, ja que aquest últim deixa inevitablement el llistó molt alt.

Frescos en el porxo d'entrada a l'església d'Sveta Bogorodtitsa (monestir de Bachkovo)
Frescos en el porxo d'entrada a l'església d'Sveta Bogorodtitsa (monestir de Bachkovo)

Per arribar fins al monestir de Bachkovo nosaltres vam anar a l'estació d'autobusos Rodopi de Plovdiv (per a accedir a ella cal seguir un pas subterrani que creua l'estació de tren i la zona de vies per sota), on vam agafar un dels nombrosos autobusos que hi ha al llarg del dia amb destinació a Smolyan i que s'aturen prop del monestir.

És un trajecte de 30 km en el qual l'autobús triga uns 45 minuts i val 2,70 Lv, passant per la ciutat d'Asenovgrad i el poble de Bachkovo.

Passats 1,5 km des d'aquest poble vam baixar de l'autobús en un punt on hi ha diversos quiosquets i restaurants.

Des d'aquí vam pujar uns 500 metres per un camí asfaltat que ens conduí a l'entrada del monestir.

Al principi d'aquest camí hi ha nombrosos quiosquets a costat i costat que venen tot tipus d'objectes religiosos, tot i que en el dia de la nostra visita, que era laborable, molts estaven tancats (és possible que els caps de setmana hi hagi una gran afluència de visitants locals).

Acabada la visita al monestir només cal baixar fins a la carretera i esperar a que passi un autobús en direcció a Plovdiv i indicar-li que s'aturi.


KARLOVO, KOPRIVSHTITSA I SOFÍA (II)

Com arribar-hi

El nostre trajecte cap a Sofia des de Plovdiv el vam fer en diverses etapes, perquè la nostra intenció era visitar en el camí el poble de Koprivshtitsa.

Primerament, a Plovdiv, vam anar caminant fins a la teminal d'autobusos Rodopi, uns 800 metres al sud-oest de la plaça Tsentralen, darrere de la estacion de tren (per a arribar a ella cal passar per un pas subterrani que va per sota de l'estació de tren i les vies).

A l'interior de la terminal vam comprar els bitllets d'autobús a Karlovo (hi havia almenys 3 autobusos diaris). El trajecte costava 3,80 Lv i suposa 1 hora de viatge fins a Karlovo, on l'autobús ens deixà molt aprop del museu Vasil Levski.

Després d'una ràpida visita a aquesta ciutat (veure Karlovo) i de menjar alguna cosa vam anar a l'estació de tren i vam agafar el tren de les 14:10 que anava a Sofia i que s'atura a mig trajecte en l'estació de Koprivshtitsa.

El bitllet de tren costava 2,30 Lv i el tren triga 1 hora a recórrer aquest preciós trajecte. La petita, però bonica, estació de tren de Koprivshtitsa es troba en un lloc aïllat i envoltat de boscos, a uns 9 km del poble de Koprivshtitsa pròpiament dit, per la qual cosa en arribar a ella cal afanyar-se a sortir per a prendre el minibús que espera al tren i que surt ràpidament cap al poble (en les dia de la nostra visita només quatre persones van baixar del tren i l'estació estava completament solitària).

Si es perd aquest minibús cal esperar a que vingui un altre tren perquè torni el minibús i hi ha poca freqüència de trens. Aquest minibús costava 1 Lv i triga només 15 minuts a deixar-nos en la parada d'autobusos de Koprivshtitsa.

Després de visitar la preciosíssima població de Koprivshtitsa vam agafar un minibús de tornada a l'estació de tren (1 Lv), on vam comprar el bitllet per al proper tren amb destinació a Sofia que, en el nostre cas, era a les 19:45.

Aquest tren costava 4,80 Lv en 2a classe i vam arribar a l'estació de tren de Sofia 1 hora i 45 minuts després. Davant de l'estació de Sofia vam agafar un tramvia en direcció a la plaça Sveta Nedelya.

Dormir i menjar

Vam tornar a escollir l'Hotel Maia (c/ Trapezitsa 4, 2n pis - Sofia; tel. 0888-924-206), però aquesta vegada vam quedar-nos una habitació millor, amb bany privat, per la qual vam pagar 50 Lv en comptes de les 40 de la vegada anterior.

Coses a veure i fer

En aquesta ocasió Sofia fou per a nosaltres simplement una etapa de pas per a recollir el cotxe que havíem llogat amb la finalitat d'anar cap al sud del Bulgària.

També ens va permetre recuperar, per fi, el nostre equipatge extraviat en el viatge d'anada, després de passar una setmana completa a Bulgària sense ell. Per aquest motiu vam haver d'anar a l'aeroport a recollir-lo.

En el centre de Sofia vam agafar un taxi cap a l'aeroport (7,60 Lv amb taxímetre). El cost d'aquest taxi el vam sumar a la factura que posteriorment vam passar a Alitalia en la reclamació.

Veient el costat positiu, la veritat és que, assumida la situació i després de comprar unes quantes coses necessàries per al dia a dia d'aquest viatge, anar sense equipatge ens va permetre viatjar amb més llibertat i comoditat de l'habitual, ja que només anàvem amb una petita motxilla.

En l'apartat Sofia (I) trobareu una descripció detallada dels punts d'interès de la ciutat de Sofia.

Edifici del Museu d'Història de Karlovo
Edifici del Museu d'Història de Karlovo

KARLOVO. Es tracta d'una tranquil·la ciutat coneguda principalment per ser el lloc on va néixer el llibertador revolucionari Vasil Levski, així com per tenir alguns bonics edificis d'estil Ressorgiment.

Però la raó de la nostra presència a Karlovo fou, sobretot, que a Plovdiv ens havien recomanat que la millor manera d'anar des de Plovdiv a Koprivshtitsa era agafant un autobús a Plovdiv amb destinació a Karlovo i aquí prenent el tren amb destinació a Sofia, però baixant abans a Koprivshtitsa.

I així ho vam fer. Però entre l'arribada de l'autobús a Karlovo i la partida del tren cap a Koprivshtitsa teníem unes tres hores, per la qual cosa vam aprofitar per a fer una ràpida visita a Karlovo.

L'autobús provinent de Plovdiv ens va deixar al costat del Museu Vasil Levski (ul Gen Kartzov, 57), al qual no vam arribar a entrar.

Des d'aquí vam caminar cap a l'est passant pel costat d'una Torre del Rellotge i arribant a la plaça 20 Yuli, on vam prendre el carrer Vasil Levski cap al sud.

Pel camí vam trobar un petit parc i al costat d'ell la bonica mesquita Kurshum, de finals del s. XV.

Vista del carrer Vasil Levski i l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu al fons (Karlovo)
Vista del carrer Vasil Levski i l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu al fons (Karlovo)

I més al sud de la ciutat vam passar pel costat de l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, una bonica església ortodoxa amb el seu característic campanar de color blau apastelat.

Més avall i a l'esquerra vam veure el Museu d'Història i davant d'ell la cridanera església St Bogoroditsa, pintada de color rosa i amb un meravellós iconostasi de fusta en el seu interior.

Continuant pel carrer Vasil Levski vam arribar a la plaça d'igual nom, on hi ha una estàtua del llibertador Vasil Levski al costat d'un lleó.

I d'aquí vam marxar directament cap a la petita estació de tren de Karlovo.

KOPRIVSHTITSA. Aquesta petita població es troba gairebé a mig camí entre Sofia i Plovdiv (115 km a l'est de Sofia i 80 km al nord-oest de Plovdiv) i està situada al costat del riu Topolnitsa i incrustada entre les muntanyes d'Sredna Gora, a una altura de 1.030 metres.

La Casa Oslekov (Koprivshtitsa)
La Casa Oslekov (Koprivshtitsa)

D'altra banda es tracta d'un dels poblets més encantadors que es puguin trobar a Bulgària i amb una gran importància des del punt de vista històric.

Aquí es va iniciar la insurrecció d'abril de 1876 contra l'ocupació otomana i per tant és un símbol de la independència de Bulgària, motiu pel qual s'ha conservat igual que era en aquella època, preservant l'atmosfera del període de Ressorgiment Nacional.

Cap altra població búlgara compta amb tan gran nombre d'edificis i monuments d'aquella època, 383 en total, la majoria dels quals han estat restaurats al seu aspecte original.

La nostra visita a Koprivshtitsa fou més ràpida del que ens hagués agradat, dedicant-li només 3 hores, però tot i i així les vam gaudir moltíssim, ja que és un lloc veritablement fascinant, tant per la seva arquitectura com pel seu entorn natural.

Suposem que en temporada alta ha de ser un lloc super-turístic, però en el dia de la nostra visita no vam trobar ni un sol visitant recorrent els seus carrers.

Vista de l'església de l'Assumpció de la Verge Maria (Koprivshtitsa)
Vista de l'església de l'Assumpció de la Verge Maria (Koprivshtitsa)

Les distàncies a Koprivshtitsa són curtes, per la qual cosa es poden recórrer els seus carrers tranquil·lament a peu.

Un bon punt d'inici per a visitar Koprivshtitsa és l'Oficina de Turisme, al principi del carrer Gereniloto.

Hi ha sis cases-museu visitables i es ven una entrada conjunta per a totes elles.

En el nostre cas, com que només teníem tres hores, vam preferir passejar de manera pausada pels carrers del poble per a gaudir de tots els seus racons, imbuint-nos del seu caràcter decididament bucòlic, augmentat, si cap, per un cel gris que ens va acompanyar durant la nostra estada a Koprivshtitsa.

Entre els llocs a veure més representatius de Koprivshtitsa podem esmentar:

  • Casa Oslekov (ul Gereniloto, 4), construïda entre 1853 i 1856 avui hostatja un museu etnogràfic i és potser un dels millors exemples d'arquitectura del període Ressorgiment que hi ha a Koprivshtitsa.
  • Casa Georgi Benkovski (ul Georgi Benkovski, 5), construïda l'any 1831. Val la pena pujar fins a l'estàtua que hi ha per sobre de la casa per a gaudir de les vistes sobre la vall.
  • Casa Lyuben Karavelov (ul Hadzhi Palaveev, 39), conjunt de tres edificis que van ser construïts entre els anys 1810 i 1835.
  • Casa Dimcho Debelyanov (ul Dimcho Debelyanov, 6), construïda l'any 1830.
  • Casa Todor Kableshkov (ul Todor Kableshkov, 8), construïda l'any 1845 i en la qual va residir el venerat com a primera persona que va disparar als turcs en la rebel·lió d'abril de 1876.
  • Façana de la casa-museu Todor Kableshkov (Koprivshtitsa)
    Façana de la casa-museu Todor Kableshkov (Koprivshtitsa)
  • Casa Lyutov (ul Nikola Belovezhdov, 2), construïda l'any 1854 i potser la millor conservada de totes les cases-museu.
  • Escola Sts. Cyril & Methodius (ul Hadzhi Nencho), construïda l'any 1837 va ser la primera escola de Bulgària.
  • Església de l'Assumpció de la Mare de Déu (ul Dimcho Debelyanov, 26), construïda l'any 1817 i pintada amb un cridaner color blau.
  • Ossari Memorial. Està en la plaça 20 d'Abril i en aquest memorial es guarden els ossos de les persones mortes en l'aixecament d'abril de 1876.

I per a menjar en Koprivshtitsa un bon lloc és el restaurant de l'hotel Bashtina Kashta, situat en un bonic edifici d'estil Ressorgiment acabat de restaurar en les dates del nostre viatge. Està al costat del riu Topolnitza i molt prop de la plaça 20 d'Abril, en el centre històric.

A Koprivshtitsa es pot arribar amb tren o amb autobús des de Sofia o des de Plovdiv, tot i que en general el tren és millor opció, però no hi ha molta freqüència. L'estació de ferrocarril està a 9 km del poble i hi ha un minibús que cobreix aquest trajecte (1 Lv).


EL MONESTIR DE RILA I MELNIK

Com arribar-hi

Per anar cap al sud de Bulgària, i concretament al monestir de Rila, nosaltres vam optar per llogar un vehicle, ja que teníem notícies de que es trigava molt temps en arribar i sortir del monestir de Rila amb transport públic. A més, disposant de un vehicle llogta vam aprofitar per a visitar Melnik i conèixer una altra zona del país.

Vam llogar un cotxe durant un dia complet en l'oficina de Drenikov Rent a Car (c/ Oborishte 55 - Sofia; tel. +359 2/ 944 95 32), pel qual vam pagar 40 €. Aquest preu es desglossava en 28 €/dia del lloguer pròpiament dit més 2 € per afegir un segon conductor i altres 10 € per deixar-lo en l'aeroport, on aquesta empresa no tenia oficina.

Tot i que aquest últim suplement pot semblar car, vam decidir pagar-lo amb la idea de guanyar temps, ja que ens estalviàvem el fet d'haver d'anar a retornar el cotxe a l'oficina en el centre de Sofia i allà agafar un taxi cap a l'aeroport.

A més, tot i que el lloguer era per un dia, se'ns va permetre retornar el cotxe 28 hores després de recollir-lo sense càrrec extra. Havíem reservat el vehicle, un Opel Corsa, des de casa i per correu electrònic. El pagament el vam fer amb targeta de crèdit en el moment de recollir-lo.

De totes maneres hi ha altres empreses de lloguer de cotxes a Bulgària i convé comparar preus i prestacions abans de decidir-se per una d'elles.

En les dates del nostre viatge el preu de la gasolina A95 (Eurosuper 95) era de 1,97 Lv/litre.

Una vegada vam recollir el cotxe en el centre de Sofia i amb la inestimable ajuda d'un mapa de la ciutat (llavors no hi havia navegadors GPS i no era fàcil moure's per la ciutat, ja que les indicacions estan sovint en ciríl·lic i és complicat orientar-se conduint un cotxe) vam aconseguir donar amb la gran avinguda Tsar Boris III que acaba on comença l'E-79, la carretera que porta cap a Kulata, el lloc fronterer amb Grècia, 172 km al sud de Sofia.

A 88 km de Sofia vam trobar el desviament que condueix al Monestir de Rila.

Continuant cap al sud per l'E-79 (en bon estat i ben indicada gràcies als fons europeus amb els quals havia estat millorada recentment) vam passar per la ciutat de Blagoevgrad, capital de la regió de Pirin (als voltants vam trobar estacions d'esquí, balnearis i bonics paisatges naturals), i també per Sandanski, amb la fama de ser la ciutat amb més sol de Bulgària.

Pocs quilòmetres abans d'arribar a la frontera grega ens vam desviar a l'esquerra per una carretera comarcal que ens conduï a Melnik, a només 15 km de Sandanski.

En aquesta zona del país el paisatge es torna més àrid i veiem grans extensions de vinyes. La música grega que sentim en la ràdio del cotxe ens recorda que estem a molt poca distància de Grècia.

Dormir i menjar

A Melnik ens vam allotjar a Uzounova Kashta (Melnik; tel 889/ 450 849), un hotel familiar on vam pagar 40 Lv per una magnífica i enorme habitació doble amb bany privat i esmorzar típic búlgar inclòs.

La casa, construcció del període Ressorgiment, és un bonic edifici restaurat i que havia estat una presó turca en el passat.

És un lloc molt tranquil i està al costat del riu Melnishka Dol. A més, el iogurt que se serveix en l'esmorzar és dels millors que hem provat mai. En fi, recomanem completament aquest allotjament.

Al costat del riu de Melnik, i al voltant del restaurant Mario, hi ha altres diversos restaurants, tots amb terrassa exterior, sent un lloc molt agradable per a menjar per poc que acompanyi el bon temps. Nosaltres vam provar un d'ells i va estar força bé.

Coses a veure i fer

Patrimonio de la Humanidad MONESTIR DE RILA. El monestir de Sant Ivan de Rila (Sveti Ivan Rilski), però més conegut com a Monestir de Rila, és el més gran i més conegut de tots els monestirs ortodoxos de Bulgària.

Frescos en el monestir de Rila
Frescos en el monestir de Rila

Està situat en la profunda vall formada pel riu Rilska, a una altura de 1.147 metres, en el massís de Rila (regió sud-oest de Bulgària). Està a una distància d'uns 120 km al sud de Sofia.

És Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1983. Es tracta, doncs, sense cap dubte, del lloc més emblemàtic de Bulgària, motiu pel qual la seva visita és certament obligada.

Després de visitar-lo estem d'acord amb l'afirmació que diu que si disposes d'un únic dia per a visitar Bulgària l'hauries de dedicar a visitar aquest monestir.

Està situat a 1.150 metres d'altura, aïllat en una estreta vall i envoltat de muntanyes boscoses.

El monestir va ser fundat en el segle X pel venerat eremita Ivan Rilski (posteriorment va ser sant de l'Església cristiana ortodoxa), a només 3 km del solitari lloc on vivia.

La majoria dels seus edificis van ser construïts en els segles XIII i XIV, fins arribar a ser un poderós centre feudal. Després de saquejos, incendis i l'abandó durant el domini otomà, a principis del s. XIX el monestir va ressorgir en tota la seva esplendor.

Té una estructura circular, amb dues entrades: la porta de Dupnitsa a l'oest i la porta de Samokov a l'est.

Compta amb una plaça central amb llambordes on estan la Torre de Hrelyu (l'única part que queda del que es va construir set segles enrere), feta de pedra i amb una altura de 23 metres, i l'espectacular i meravellosa Església de la Nativitat, amb tres grans cúpules.

Aquesta església hostatja un sofisticat iconostasi, creat per artistes de la regió de Pirin, i en les seves parets exteriors vam trobar algunes de les pintures més boniques de la tradició cristiana oriental (un destacat exemple són les del celebrat i hàbil mestre búlgar Zahari Zograf, el qual va néixer l'any 1810 a Samokov).

L'església de la Nativitat, en el monestir de Rila
L'església de la Nativitat, en el monestir de Rila

Al voltant d'aquesta plaça estan els edificis que conformen la zona residencial del monestir.

Aquests edificis tenen una altura de quatre pisos i disposen de 400 cel·les per als monjos i hostes (és possible allotjar-se en el monestir, en l'ala nova o en la vella).

A més, hostatgen quatre capelles, un museu (conserva tresors de l'art sacre búlgar, on el més destacat és la Creu de Rila) i una espectacular cuina, on destaquen per la seva grandària una enorme xemeneia (amb una altura de 23 metres) i uns descomunals calders que permetien preparar menjar per a milers de pelegrins.

Tant pel propi monestir com pel seu entorn natural val la pena dedicar-li unes hores a la seva visita, si pot ser evitant les hores centrals del dia, quan hi ha més visitants (especialment a l'estiu).

L'entrada al monestir és gratuïta i només cal pagar 5 Lv si es desitja visitar el museu.

Uns 100 metres a l'est de la porta Samokov hi ha alguns llocs on menjar o prendre una beguda, tot i que no són gens barats. Nosaltres vam provar el Restaurant Rila, un lloc bonic i amb història, però el seu personal no fou gens servicial, al menys aquell dia.

Entrada amb frescos de temàtica bíblica al voltant, en el monestir de Rila
Entrada amb frescos de temàtica bíblica al voltant, en el monestir de Rila

El monestir de Rila es troba a una distància de 120 km per carretera des de Sofia.

Per a arribar-hi en vehicle des de la capital cal agafar la carretera E-79 cap al sud, en direcció a Kulata.

A 88 km de Sofia, passada la ciutat de Dupnitsa i abans d'arribar a Blagoevgrad, vam trobar a l'esquerra el desviament (està indicat) que condueix al Monestir de Rila, per una carretera comarcal.

A pocs quilòmetres del desviament vam creuar la petita població de Rila. La carretera és una mica estreta, però està en bon estat i els paisatges són preciosos a mesura que ens endinsem a les muntanyes de Rila.

Des del desviament de la carretera E-79 fins a la porta del monestir hi ha una distància de 31 km. L'aparcament per al cotxe, situat al costat de la porta Dupnitsa, costa 4 Lv.

En les dates del nostre viatge a Bulgària visitar el monestir de Rila en una excursió d'un sol dia des de Sofia i en transport públic era difícil i consumia molt de temps en els trajectes i esperes per a després poder estar en el monestir molt poc temps, ja que no hi havia un servei directe i els horaris eren erràtics i molt poc freqüents. També hi havia la possibilitat de contractar un tour organitzat, tot i que és una opció cara.

Per això, creiem que llogar un cotxe és un una molt bona opció, ja que ens permetrà anar al vostre aire i visitar altres llocs segons gustos i temps disponible, a més de ser més barat que l'opció del tour organitzat.

MELNIK. És oficialment la ciutat més petita de Bulgària, amb només 250 habitants, i segons alguns també la més romàntica. 96 dels seus edificis són monuments culturals, la qual cosa dóna fe de la seva importància en l'arquitectura.

Està situada enmig d'un fantàstic i pintoresc paisatge format pels mels, unes curioses formacions amb forma de piràmide que envolten la població i que s'han format per l'erosió de l'argila i la pedra calcària, donant lloc a un dels fenòmens naturals més remarcables de Bulgària.

Melnik ha tingut una història turbulenta i plena de successos, amb un període d'important prosperitat en el s. XIII i novament en els s. XVIII i XIX, coincidint amb l'època del Ressorgiment Nacional búlgar.

Vista de Melnik des del fort de Lord Slav
Vista de Melnik des del fort de Lord Slav

En aquesta època es va fer famosa per tota Europa gràcies a la producció de tabac i vi.

Sota el domini turc, a la fi del s. XIX i principis del XX, va anar perdent la seva lluentor i finalment va ser devastada pel foc durant la guerra dels Balcans, els anys 1912-13.

D'aquesta riquesa i prosperitat prèvia, avui dia podem trobar les restes de la muralla del fort de Lord Slav, cases i cellers de vi, esglésies i monestirs.

Tractant-se d'una població tan petita la veritat és que sorprèn la quantitat de coses a veure que hi ha.

Bolyaskata Kâshta és una antiga casa del s. X, de les més antigues de Bulgària, de la qual queden només restes de les seves parets, però el principal atractiu de les quals és la magnífica vista que hi ha de Melnik ja que es troba en un lloc elevat.

Prop d'ella també podem veure les restes de l'església Sveti Antoni (del s. XIX) i dels Banys Turcs.

Continuant per un camí uns 100 metres cap a l'est vam arribar a la meravellosa casa Kordopoulov, construïda a mitjans del s. XVIII per un dels més importants productors de vi de Melnik.

Sota la casa hi ha un dels cellers de vi més grans de la regió, amb nombrosos passadissos i canals de ventilació.

La casa, per la seva banda, compta amb murals decoratius, vitralls de colors de cristall venecià, exquisides talles en els sostres o sumptuosa decoració barroca. Des de la terrassa exterior hi ha bones vistes. L'entrada costa 2 Lv i dóna dret a visitar la casa i els cellers, i inclou també una copa de vi de la casa. Visita molt i molt recomanable.

També val la pena pujar fins a l'església Sveti Petar i Pavel.

Melnik és famosa també pel seu vi vermell, amb una tradició de diversos segles en la seva elaboració i comercialització.

És possible visitar alguns cellers, a part del ja esmentat en la casa-museu Kordopoulov, com per exemple la de Mitko Manolev (es tracta d'un petit celler excavat en la roca i que es troba en el camí que va del poble a la casa Kordopoulov; la visita costa 1 Lv) o la de Damianitza, molt més gran i professional que l'anterior.

Paisatge de «mels», vist des del monestir de Rozhen
Paisatge de «mels», vist des del monestir de Rozhen

Monestir de Rozhen. Està situat a només 6 km de Melnik, oferint una magnífica vista sobre les muntanyes Pirin i Belasitsa, així com sobre els mels de Melnik.

És el monestir més gran de la regió de Pirin i un dels pocs que han sobreviscut des de l'Edat mitjana a Bulgària.

És visitable durant tot l'any i celebra la seva festa el 8 de setembre, quan ve gent de tota la regió per a prendre part en la celebració.

La major part del que es pot veure actualment data del s. XVII.

No sembla haver-hi transport públic regular per anar fins al monestir des de Melnik, per la qual cosa l'única possibilitat és anar amb vehicle privat o bé a peu des de Melnik.

I el viatge s'acaba ...

Des de Melnik vam tornar a Sofia seguint la mateixa ruta que a l'anada, per la E-79. A l'entrada de Sofia, després de passar a la dreta l'Hotel Amfora, ens vam desviar a la dreta pel carrer Prof. Nikiolay Derzhavin i uns 3,5 km a l'est, després d'agafar uns quants carrers que pugen pel vessant de la muntanya Vitosha, vam arribar a la preciosa església de Boyana.

Acabada la visita a l'església de Boyana vam baixar de nou fins a la base de la muntanya i vam connectar amb l'avinguda Nikola Petrov, anant cap a l'est per Okolovrusten Put, un cinturó de ronda que envolta Sofia pel sud.

No sense força dificultat i després de preguntar a nombroses persones vam aconseguir connectar amb l'avinguda Bryuksel que ens portà directament cap a l'aeroport.

Ja només ens quedaven els dos vols de tornada a casa, tots dos amb la companyia Alitalia. El primer d'ells de Sofia a Roma-Fiumicino (70 minuts) i el segon de Roma-Fiumicino a Barcelona (1 hora i 15 minuts). Arribem així al final d'un curt, però intens i interessant viatge.


Relat d'un viatge de 20 dies pels Balcans - Ariadna i Jordi [2012]
Diari d'un viatge de dues setmanes a Bulgària - Cristina y Jonatan [2012]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relat d'un viatge en cotxe per Bulgària - Carlos María López Martínez [2011]
Bulgaria Travel - Informació turística de Bulgària.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerarem que accepta el seu ús.Més informació