Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
belgica

BÈLGICA

Guia i relat d'una escapada a Brussel·les i Flandes

Data Data viatge: 2011. Publicat el 27/07/2011
2.4 de 5 (129 vots)

Introducció

Brussel·les (Bruxelles en francès i Brussel en neerlandès) és la capital de Bèlgica, així com la capital de facto de la Unió Europea. A més d'acollir les principals institucions de la Unió Europea també és la seu de l'OTAN, així com d'altres organitzacions internacionals, la qual cosa fa que s'hi apleguin nombrosos polítics i funcionaris d'arreu.

Havent estat al llarg dels segles lloc de trobada de cultures (la Germànica de l'Europa septentrional i la Romànica de la meridional) i jugant un important paper a Europa, Brussel·les ha agafat una mica de tots, però encara reté el seu caràcter únic. Tot i que la major part del centre històric de la ciutat fou destruït al s: XIX per a encabir la nova capital administrativa, val la pena visitar Brussel·les.

Flandes (Vlaanderen en neerlandès, el seu idioma oficial) és una de les tres regions oficials en que es divideix Bèlgica, juntament amb Valònia i Brussel·les-Capital. Ocupa la part nord del país i representa el 44.29% del territori belga, essent una de les zones més densament poblades de tota Europa.

Flandes té una gran riquesa des del punt de vista històric i cultural, palpable en els seus edificis i festivals. Les seves principals ciutats històriques són Bruges (Brugge), Gant (Gent), Lovaina (Leuven), Anvers (Antwerpen), Lier o Mechelen, de les quals les quatre primeres són les principals destinacions turístiques de Bèlgica. En aquest breu viatge nosaltres només vam poder visitar Bruges i Gant i la veritat és que ambdues ens van agradar molt, però especialment Bruges per la seva particular atmosfera.

A continuació trobareu informació, sobretot pràctica, d'una escapada de tres dies complets a les ciutats belgues de Brussel·les, Bruges i Gant. La descripció exhaustiva dels llocs la trobareu en els nombrosos enllaços que acompanyen el text.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 24 al 27 de Juny de 2011

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - aeroport Charleroi - Brussel·les
Dia 2: Brussel·les - Bruges
Dia 3: Bruges - Gant - Bruges
Dia 4: Bruges - Brussel·les - aeroport Charleroi - Barcelona

Documentació

DNI o passaport en vigor per a ciutadans de la Unió Europea.

Despeses del viatge

+ 102 € (vol BCN - Charleroi (Bèlgica) - BCN)
+ 145 € (3 nits d'hotel, per persona)
+ 125 € (altres: menjar, transport, entrades, regals, etc)
= 372 € (total per persona)

Nivell de vida

En general el cost mitjà per al viatger en les ciutats belgues visitades no és molt diferent del que trobaríem en ciutats com Barcelona o Madrid. En els restaurants, per exemple, el cost dels plats és en general superior als de casa nostra, però també convé dir que les quantitats són força generoses, per la qual cosa és possible dinar/sopar amb un sol plat o bé compartir-lo.

Per altra banda, en funció dels dies disponibles i les activitats a fer convé estudiar si val la pena adquirir targetes de descompte per al transport, museus, llocs d'interès, etc.

Transport

Si no es disposa de vehicle privat (propi o de lloguer) la millor forma de moure's per Bèlgica és en tren. Els ferrocarrils belgues (SNCB en francès i NMBS en neerlandès) disposen d'una xarxa de més de 3.500 km que cobreixen pràcticament tot el país, a més de connectar el país amb Holanda, Alemanya i França (també Londres via París).

Els serveis de tren entre les ciutats belgues són freqüents i els preus dels bitllets de tren són comparativament una mica més cars que els de casa nostra, però hi ha nombroses fórmules per a reduir-ne el cost: abonaments, passis, ofertes, etc. Destaquem el fet de que hi ha un bitllet de cap de setmana amb un 50% de descompte (anant i tornant entre el divendres a les 19:00 i el següent diumenge). També hi ha un bitllet d'estiu (operatiu entre l'1 de juliol i el 31 d'agost, de dilluns a divendres) que permet viatjar només per 7,50 € (o 15 € anada i tornada) entre dues ciutats belgues qualsevol. A través de la pròpia pàgina web de l'operador ferroviari belga es poden obtenir horaris i preus de qualsevol trajecte en tren, local i/o internacional, així com fer-ne la compra.

En moltes estacions de tren belgues, entre elles la de Brussel·les Central, hi ha un útil servei de consigna per a guardar l'equipatge (luggage lockers i left luggage office). El preu varia entre els 3 i els 4 € per 24 hores segons el tamany que necessitem.

Per acabar amb l'apartat ferroviari, dir que a Bèlgica es va obrir la primera línia ferroviària de l'Europa continental: fou el 5 de maig de 1835 entre Brussel·les-Groendreef/Allée Verte i Mechelen.

Per a moure's pel casc urbà de les ciutats belgues visitades la millor forma és fer-ho a peu quan la distància a fer sigui assequible. Per a llargs desplaçaments (o si anem carregats) podem recórrer a l'autobús o al tramvia, on sempre surt més a compte comprar els bitllets en les màquines que fer-ho directament al conductor. En el cas de Brussel·les una altra bona opció és el metro.

Gastronomia belga

Si esteu fent alguna dieta, una operació biquini de cara a l'estiu, o similar, potser viatjar a Bèlgica no seria una bona decisió. I és que a Bèlgica les temptacions en forma de caloria són contínues. I les quantitats servides en els seus plats no són precisament frugals. De fet, es diu que a Bèlgica se serveix la quantitat de menjar d'Alemanya amb la qualitat de la cuina francesa, fent dels belgues un país de Gourmands, paraula francesa que defineix a algú que té la tendència a menjar molt i bé.

Un «Manneken Pis» de xocolata
Un «Manneken Pis» de xocolata

La cuina belga és variada, rica en verdures amb carn i peix. Alguns plats típics belgues són les sopes (Soep en neerlandès o Potage en francès), les patates fregides (molt típiques de Bèlgica i que es poden trobar en un xiringuito anomenat frietkot en neerlandès o friterie en francès que solen estar en places i carrers), el Hutsepot flamenc (cassola on s'estofen diversos ingredients a foc baix), l'Stoofvlees (o carbonade flamende en francès, elaborat amb carn de vedella a la brasa adobada amb diferents herbes aromàtiques), o els arxi-famosos Mosselen met frieten (en neerlandés, o moules-frites en francès), un plat simple compost de musclos bullits al vapor que es mengen amb patates fregides i s'acompanya amb cervesa.

Tal com hem dit anteriorment, en general, les quantitats dels plats servits en els restaurants belgues són força generoses, per la qual cosa és possible dinar/sopar amb un sol plat o bé compartir-lo. Per altra banda, en alguns restaurants la carta només la trobareu escrita en les dues llengües oficials a Bèlgica: el francès i el neerlandès. I en restaurants de la zona de Flandes, fins i tot, només en neerlandès. Però tampoc suposa cap problema...

En l'apartat de postres el rei indiscutible és el gofre de Brussel·les (Gaufre de Bruxelles en francès o Belgium Waffle en anglès), postre belga de fama internacional que es caracteritza pel seu tamany, la seva forma rectangular i els seus grans talls. Es menja calent i recobert de sucre, nata, xocolata, mel, etc.

I en l'apartat de llaminadures destaquem la xocolata belga, famosa mundialment gràcies a la qualitat que imposa la seva elaboració tradicional, i els bombons, una de las especialitats de xocolata més famoses de Bèlgica. Hi ha uns cent tipus diferents de bombons, com els manons, les trufes, els bombons amb nata, amb massapà o amb licor. Una altra llaminadura molt belga són els cuberdons (anomenats neuzekes a Flandes), una mena de bombó de color vermellós i aromatitzat amb gust de gerds.

Quant a begudes hem de destacar la cervesa belga, amb una gran varietat, especialment de cerveses d'abadia, cerveses trapenses i cerveses especials. Malgrat que Bèlgica és un país petit té més de 1.000 marques de cervesa, amb una àmplia gama de gustos. I quasi cada cervesa belga té el seu propi got, el qual pot tenir formes molt variades.

Clima

La climatologia a Bèlgica té una mala reputació ben merescuda, amb un temps molt humit i amb un alta i uniformement distribuïda mitjana anual de precipitacions (més de 200 dies de pluja a l'any). L'humitat fa que la sensació de fred sigui més acusada del que realment és. Fins i tot a l'estiu les temperatures difícilment superen els 22ºC. Per tant és recomanable portar sempre roba d'abric (més lleugera a l'estiu i força més consistent la resta de l'any), així com un paraigües.

El calçat també convé que sigui a prova d'aigua i humitat i, encara que no relacionat directament amb la climatologia, recomanem portar calçat que sigui molt còmode, ja que bona part dels recorreguts per les ciutats transcorren sobre superfícies amb llambordes.

Guia de viatge

En aquest viatge no hem fet servir cap guia pròpiament dita, ja que amb la informació obtinguda dels fulletons turístics i els mapes en les Oficines de Turisme i de l'abundant informació existent a Internet, en general, hem tingut suficient. Per al cas concret de la ciutat de Brussel·les hi ha també la possibilitat d'utilitzar els serveis de les audioguia mp3 de Play and Tour.

^top

 GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA per BRUSSEL·LES

BRUSSEL·LES (Brussel/Bruxelles)

COM ARRIBAR-HI

Per a viatjar a Bèlgica vam agafar un vol de la companyia Ryanair, ja que el seu preu era raonable i també era el que, per horari, ens permetia aprofitar al màxim aquest llarg cap de setmana. El bitllet d'avió, anada i tornada i directe des de Barcelona, ens va costar 102 €/pax, incloent totes les taxes i càrrecs afegits. L'únic inconvenient és que Ryanair vola a l'aeroport de Charleroi, situat uns 46 km al sud de Brussel·les, força més allunyat de la capital que el principal aeroport belga, l'anomenat aeroport de Brussel·les (o Brussels National), només situat a 11 km al nord-est de la ciutat.

El vol de Barcelona fins a l'aeroport Brussel·les Sud Charleroi dura unes 2 hores i 10 minuts. Aquest aeroport, tal com hem dit abans, està situat a uns 46 km al sud del Brussel·les, i per a anar al centre de la capital l'opció més ràpida i barata és agafar el Brussels City Shuttle, un autobús que surt cada 30 minuts (de 8:15 a 23:45) i triga una hora en arribar a l'estació de tren Brussels Midi, lloc on finalitza el trajecte. El seu preu és de 13 € per persona i trajecte (o 22 € anada i tornada).

Una altra opció per anar a Brussel·les, menys pràctica, és agafar una combinació d'autobús i tren: en la sortida nº 2 de l'aeroport s'agafa l'autobús que porta a l'estació de tren Charleroi Sud (uns 15 minuts) i aquí s'agafa el tren a Brussel·les o a qualsevol altra ciutat belga. Un tren directe de Charleroi Sud a Brussels Midi triga uns 50 minuts i el preu conjunt d'autobús i tren és de 11,40 €

En el nostre cas, donat que el nostre vol arribava a Charleroi Sud a última hora de la tarda i per no arribar molt tard al nostre allotjament a Brussel·les (situat lluny del centre), vam optar per un transport privat que vam acordar amb el nostre hotel. Ens va costar 40 €, però en poc menys d'una hora ja estàvem al nostre allotjament.

DORMIR I MENJAR

Nosaltres vam allotjar-nos en l'Ambiorix Bed & Breakfast (rue van Campenhout, 88 - Brussel·les; tel. +32 492 996077), situat uns 2,5 km a l'est del centre, però a només 10 minuts caminant dels edificis de la Comissió Europea. La ubicació no és magnífica, però està força bé. Es tracta d'un establiment de gestió familiar del tipus bed and breakfast i situat en una típica i acollidora casa de la zona, amb només 3 habitacions. Vam pagar 89 € per una habitació doble, força gran, amb vistes al jardí, bany compartit (només amb una altra habitació) i un completíssim i variat esmorzar. Té connexió a internet wi-fi gratuïta i la seva propietària, la Sra. Ilze, és molt amable i atenta en tot allò que pugueu necessitar.

És un lloc molt recomanable i l'única pega que li trobem és que està allunyat del centre, però a canvi es troba en una zona molt tranquil·la. Per anar a la zona històrica de Brussel·les es pot agafar el metro a la parada Schuman, la qual es troba a 15 minuts caminant, i amb les línies 1A o 1B són 4 parades fins a la Gare Centrale, el lloc més cèntric. Una altra opció es agafar un l'autobús nº 63 en la plaça d'Ambiorix, a només 5 minuts del B&B, i en uns 14 minuts ja estarem a la Gare Centrale.

Altres opcions per a buscar allotjament a la ciutat de Brussel·les i voltants: Booking.com Brussel·les i també Hotel.info Brussel·les.

Quant a restaurants ja us podeu imaginar que l'oferta que podem trobar en el centre històric, la zona més turística de la ciutat, és enorme. I un dels llocs amb més densitat de restaurants és la famosa Rue des Bouchers i els voltants de les gal·leries comercials de St. Hubert, però també n'hi ha a la Grand Place i carrers adjacents. Com sempre, cal mirar molt bé els menús i els preus, perquè essent una zona tan turística hi ha de tot.

Nosaltres us podem recomanar un parell de restaurants que vam prova personalment: Le Marmiton (rue des Bouchers, 43A - Brussel·les; tel.+32 2 511 79 10), per a entaular-se en un lloc acollidor i amb bon menjar belga i a un preu molt raonable si agafeu algun dels menús oferts; i un lloc bastant més informal seria Aux Gaufres de Bruxelles (rue Marché aux Herbes, 113 - Brussel·les), on menjar amanides, pasta, sandvitxos, musclos i patates fregides, plats combinats, etc, a més de l'especialitat de la casa: les gofres.

COSES A VEURE
Grand Place-Grote Markt il.luminada
Grand Place-Grote Markt il.luminada

BRUSSEL·LES. Molts dels llocs d'interès a Brussel·les es troben no massa allunyats els uns dels altres, la qual cosa permet recorre'ls a peu. La part més antiga de la ciutat, com en altres ciutats belgues, està formada per carrers amb llambordes que són incòmodes per caminar, però amb l'avantatja de que molts també estan tancats als vehicles. Lògicament a Brussel·les hi ha un munt de coses a veure i activitats a fer, i per tant aquí esmentarem només algunes d'elles, ja que la resta les trobareu en qualsevol guia o fulletó turístic:

Patrimoni de la Humanitat Grand Place-Grote Markt (declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1998). Aquest magnífic espai ve a ser la plaça Major de Brussel·les i està considerada com una de les places més boniques del món, ja que presenta un conjunt extraordinà- riament homogeni d'edificis públics i privats, els quals daten principalment del segle XVII. La seva arquitectura és un excel·lent compendi i una clara mostra del nivell assolit en aquest període per la vida social i cultural d'aquest important centre polític i comercial. A tota hora és molt bonica, però al capvespre, amb la il·luminació és senzillament espectacular. També val la pena recórrer els petits carrers que surten de la plaça.

Manneken Pis (significa nen que orina en dialecte de Brussel·les). És un dels símbols turístics de la ciutat i una de les seves màximes atraccions. En el fons és només una estàtua de bronze que no fa més de 50 cm d'alçada, amb la particularitat de que representa a un nen petit nu orinant dins d'una font. Està situada en el centre històric, en una cantonada de la cruïlla dels carrers Rue de l'Étuve/Stoofstraat i Rue du Chêne/Eikstraat, a uns 350 metres al sud-oest de la Grand Place.

Galeries Royales Saint-Hubert és una galeria comercial coberta que fou inaugurada al 1847, precedint així altres famosos centres comercials del s. XIX com la Galleria Vittorio Emanuele II de Milà i The Passage a Sant Petersburg. És un passatge de 215 metres de llarg, amb una alçada de 2 pisos i de decoració neoclàssica, mentre que el sostre és una volta formada per un arc de panells de vidre amb una delicada estructura de ferro fos. La galeria consta de dues seccions principals (anomenades Galerie du Roi i la Galerie de la Reine), separades per la Rue des Bouchers, i una galeria lateral més petita (la Galerie des Princes). Està considerada com la galeria comercial coberta més bonica d'Europa i realment val la pena recórrer-la per tal d'admirar els seus bonics i luxosos aparadors, així com cafès o llibreries. L'entrada principal és a través de la plaça Marché Aux Herbes.

Parc du Cinquantenaire-Jubelpark. En aquest parc es troba el gran Arc de Triomphe-Triomfboog, el qual té una terrassa en la part superior amb bones vistes de la ciutat (l'entrada és a través del Musée Royal de l'Armée et d'Histoire Militaire i és gratuïta). El parc es troba a uns 200 m. a l'est de la plaça Schuman (estació metro Schuman).

L'Atomium des del Blvd. Centennaire
L'Atomium des del Blvd. Centennaire

Atomium. Aquesta és una altra de les icones de Brussel·les. És una estructura de 102 metres d'alçada, feta d'acer i alumini, que fou construïda per a l'Expo de 1958. Està format per nou esferes d'acer de 18 m. de diàmetre i simbolitza un cristall de ferro ampliat 165 mil milions de vegades. L'esfera més alta, a la que es puja amb un ràpid i modern ascensor, proporciona vistes espectaculars (si el temps acompanya) de la ciutat de Brussel·les, però es dóna la circumstància de que el dia que nosaltres vam visitar l'Atomium l'ascensor estava avariat i no s'hi podia pujar. L'Atomium obre cada dia de 10:00 a 18:00 i el preu de l'entrada per a un adult és de 11 €.

L'Atomium està situat a uns 6 km al nord-oest de la Grand Place i la millor forma d'arribar-hi és amb el metro: cal connectar amb la línia 6 i anar en direcció Roi Baudouin-Koning Boudewijn i baixar a l'estació de Heysel-Heizel, caminant després uns 5 minuts fins arribar als peus de l'Atomium. Es dóna la circumstància de que a tocar d'aquesta estació de metro es troba el tristament cèlebre estadi de Heysel (ara rebatejat com a estadi Roi Baudouin-Koning Boudewijn), on en una final de la Copa d'Europa al 1985 entre el Liverpool i la Juve i a causa de greus aldarulls van morir 39 seguidors de la Juventus.

Acabada la visita a l'Atomium podeu tornar al centre caminant direcció sud pel Blvd. Centennaire, des d'on tindreu una molt bona perspectiva per a fotografiar l'Atomium i alhora podreu gaudir dels bonics (i enormes) parcs d'Osseghem i de Laeken. Després agafant el carrer Reper Vrevenstraat i caminant uns 750 m. arribareu a l'estació de metro Houba-Brugmann de la línia 6, la qual us portarà de nou al centre de la capital.

Unió Europea. Es pot visitar el Parlament Europeu (rue Wiertz/Wiertzstraat, 60) amb un tour guiat gratuït en totes les llengües oficials de la UE a les 10:00 i 15:00 de dilluns a dijous i divendres només a les 10:00. Cal portar el DNI, passaport o carnet de conduir. Per visitar la Comissió Europea (rue Archimède/Archimesstraat, 73) i el Consell d'Europa (rue de la Loi, 175) cal reservar prèviament i només per a grups de 15 o més persones.

Personatges de Tintin en <br /> un còmic mural de Brussel·les
Personatges de Tintin en
un còmic mural de Brussel·les

Ruta dels còmics murals. Bèlgica fou el bressol del còmic del s. XX (Lucky Luke i Tintin són només alguns dels exemples de còmics de fama mundial creats per autors belgues) i aquest ja forma part de la cultura del país. Doncs bé, al mateix centre de Brussel·les podeu trobar ara mateix més de 36 murals pintats amb personatges de còmic (bande dessinée). Alguns d'aquests bonics murals estan tan ben integrats en el seu entorn urbà que de vegades pot costar veure'l a primera vista. En el Pdf Comic strip trail podeu trobar un molt interessant ruta a peu del còmic a Brussel·les, on s'indiquen alguns dels còmics murals més notables que hi ha al centre.

Museus. N'hi ha per tots els gustos. Alguns dels més importants són: Musées Royaux d'Art et d'Histoire, fundat al 1835 amb una important col·lecció d'objectes d'art de diferents civilitzacions de tot el món; Musées Royaux des Beaux Arts de Belgique, amb art modern i clàssic a l'hora repartits en diversos edificis; Musées d'Extrême-Orient, situat en el parc Laaken, no molt lluny de l'Atomium, comprèn una torre japonesa, un pavelló xinès i un museu d'art japonès; Musée royal de l'Afrique centrale, amb importants col·leccions d'objectes etnogràfics de l'Àfrica Central, l'únic d'aquest tipus al món (conté tots els arxius de l'explorador anglès Henry Morton Stanley); Centre Belge de la Bande Dessinée, un museu del còmic situat en un palau art nouveau de l'arquitecte Victor Horta, amb una exposició permanent sobre els inicis del còmic i d'altres exposicions itinerants.

Patrimoni de la Humanitat Horta Museum. Aquest museu ocupa la que fou vivenda-estudi de l'arquitecte i dissenyador belga Victor Horta, un dels iniciadors de l'art nouveau. La seva visita és una molt bona introducció a l'estil art nouveau a Brussel·les. Aquesta casa, juntament amb altres tres que també porten el segell de Victor Horta (la Casa Tassel, la Casa Solvay, i la Casa Van Eetvelde), són Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2000 pel fet de ser obres arquitectòniques que estan entre les més innovadores de finals del segle XIX.

Cerveseria Cantillon (rue Gheude, 56). Aquesta és la darrera cerveseria tradicional de la varietat gueuze (tipus de cervesa lambic, una varietat molt distintiva de cervesa que només es fa en aquesta zona de Bèlgica) que queda a Brussel·les. Les cerveseslambic i gueuze es fan sense edulcorants ni xarops afegits, només amb productes orgànics i naturals que li donen un gust amarg distintiu. De visita obligada per amants de la cervesa. Obre de dilluns a divendres de 8:30 a 17:00 i els dissabtes de 10:00 a 17:00.

^top

 GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA per FLANDES: GANT i BRUGES

GANT (Gent, Flandes)

COM ARRIBAR-HI

En el nostre cas vam fer la visita a Gant anant i tornant amb tren el mateix dia des de Bruges. El trajecte Bruges-Gant, anada i tornada, ens va costar 6,80 € cadascú pel fet de poder-nos acollir al descompte del bitllet de cap de setmana (el preu normal seria de 11,80 €). Tractant-se de la mateixa línia que va a Brussel·les hi ha uns quants trens cada hora que paren a Gant, però convé assegurar-vos de que agafeu un que hi vagi directe. El trajecte dura uns 25 minuts.

Venint des de Bruges (o des de Brussel·les) el tren ens deixa a l'estació de Gent-Sint-Pieters, la qual està una mica lluny del centre, a uns 3 km. Sortint de l'estació i anant a l'esquerra uns 100 m. trobareu la parada del tramvia nº 1 (direcció Flanders Expo - Wondelgem Industrieweg), el qual us portarà en 17 minuts (1,20-2 €) al centre de Gant, a la plaça Korenmarkt, des d'on iniciar la visita a la ciutat. Però si arribeu a Gant des de la ciutat d'Anvers (Antwerp) llavors el tren us deixarà a l'estació Gent-Dampoort, la qual està situada més a prop del centre (a uns 15 minuts caminant).

DORMIR I MENJAR

Tal com ja hem dit la visita a Gant la vam fer com una excursió d'un dia des de Bruges, motiu pel qual no podem donar cap referència directa d'allotjament en aquesta ciutat flamenca. En qualsevol cas, si esteu interessats a passar nit aquí podeu trobar millors preus a través dels cercadors d'allotjament Booking.com Gant i també Hotel.info Gant.

Quant a restaurants dir que hi ha força oferta a la plaça Korenmarkt i voltants. També en trobareu en el preciós barri de Patershol, però aquí són de nivell alt i els preus cars. En la plaça Vrijdagmarkt nosaltres recomanem el restaurant Eden (Vrijdagmarkt, 20), especialitzat en amanides, pasta i plats belgues. Lloc agradable, amb taules grans i còmodes i amplis finestrals que donen a la bonica plaça Vrijdagmarkt i permeten gaudir de l'ambient fora mentre dinem. El que vam demanar estava molt bo, les quantitats eren més que suficients i els preus de la carta força moderats.

COSES A VEURE

GANT. El centre històric de Gant és bastant compacte i això fa que es pugui recórrer a peu fàcilment, sobretot tenint en compte que és el centre urbà amb la zona per vianants més gran de tot Bèlgica. Una molt bona forma de descobrir els monuments i llocs d'interès del centre històric de Gant és seguint l'itinerari a peu que proposa l'Oficina de Turisme local (plaça Botermarkt, 17A - Gant, darrera de la Torre Campanar) al seu web, tot i que també el podeu aconseguir in situ.

Imatge des del pont de Sant Miquel
Imatge des del pont de Sant Miquel

Aquesta proposta de passeig, a la que recomanem destinar-hi almenys mig dia, comença i acaba a l'esmentada Oficina de Turisme. Els punts més importants que podrem veure al llarg d'aquest recorregut són els següents:

Patrimoni de la Humanitat Torre Campanar (Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2005, juntament amb altres campanars municipals de Bèlgica i França). Construïda al s XIV, era un símbol de la independència de la ciutat. Amb un ascensor és possible pujar a la part superior de la torre, a 66 m. d'alçada, on es poden veure les campanes i gaudir, si el temps acompanya, de vistes panoràmiques sobre Gant. El seu nom en neerlandès és Belfort van Gent i es troba al carrer Emile Braunplein.

La Catedral de St Bavó (Sint-Baafskathedraal) està situada a Sint-Baafsplein, a tocar de la Torre Campanar. És de visita obligada, perquè encara que l'exterior no destaca especialment, l'interior està farcit d'obres d'art valuosíssimes, entre les que destaquen les pintures de Jan van Eyck o Rubens. Entre la Torre i la Catedral hi ha el bonic edifici del Teatre Nacional Flamenc. Més endavant, a Botermarkt, trobem l'hotel Cour St-Georges, el més antic de l'Europa Occidental. I enfront d'ell el curiós edifici de l'Ajuntament (Stadhuis), mig d'estil gòtic flamíger i l'altra meitat d'estil renaixentista italià.

Vista parcial de Graslei-en Korenlei
Vista parcial de Graslei-en Korenlei

Deixem l'església Sint-Jacobskerk, del s. XII, a la dreta i arribem a la plaça Vrijdagmarkt, on encara es fa mercat divendres i dissabtes. Aquí destaquem l'eclèctic edifici Ons Huis Bond Moyson, de principis del s. XX. Travessem el riu Leie pel pont Zuivelbrug i arribem a la zona anomenada Patershol, el barri més antic de Gant, d'estrets carrers on ara podem trobar restaurants de nivell. Al carrer Kraanlei, al costat del riu, trobem la Huis van Alijn, una antiga casa amb un bonic pati interior. Més endavant trobem l'antiga Llotja de la Carn (Groot Vleeshuis), on ara es venen productes típics de Flandes. I molt a prop tenim el Castell dels Comtes de Flandes (Gravensteen), una impressionant fortalesa del s. XII que es pot visitar.

Seguint la ruta i 0,5 km més endavant arribem a Graslei-en Korenlei, el lloc on des del s. XI estaven situats els molls de les Herbes i el Blat, pertanyents al que era el port comercial més important de Gant. Ara, amb els preciosos edificis que hi ha a banda i banda del riu Leie, és un lloc extraordinàriament bonic. Llàstima de la presència de terrasses, rètols i vaixells turístics que trenquen, per al nostre gust, la perfecta harmonia del conjunt. Des del pont de Sant Miquel (Sint-Michielsbrug) tindreu una molt bona vista d'aquesta zona.

Després de passar per l'animadíssima Korenmarkt arribem a l'església Sint-Niklaaskerk, ara en restauració, i que representa un exemple únic de l'anomenat gòtic Escalda (una barreja d'elements romànics en l'arquitectura flamenca). En el mateix carrer Cataloniestraat (!!) hi ha la bonica façana de l'edifici Metselaarshuis. Al costat contrari, en Emile Braunplein,hi ha un parell de llocs d'interès que ara mateix (en el moment d'escriure aquesta guia) no es poden veure a causa de les obres en aquesta plaça. Són la Grote Triomphante, una campana fosa amb les restes d'una altra important campana des del punt de vista històric, i la font Bron der Geknielden, obra d'un escultor contemporani de Rodin.

^top

BRUGES (Brugge, Flandes)

COM ARRIBAR-HI

Sense vehicle privat la millor forma d'arribar a la ciutat de Bruges des de Brussel·les és amb el tren. Des de l'estació central de Brussel·les (Bruxelles-Central), via l'estació Bruxelles-Midi, hi ha uns quants trens directes a Bruges cada hora. Triga 1 hora i 2 minuts en recórrer els 97 km que separen ambdues ciutats i el preu del bitllet senzill és de 13,10 €.

L'estació de tren de Bruges es troba en el costat sud de la ciutat històrica, però fora d'ella. Des de l'estació es pot anar caminant a qualsevol lloc del centre, tot i que segons on sigui pot ser un llarg passeig depenent de l'equipatge que portem. A més dels taxis hi ha una bona xarxa d'autobusos urbans que gestiona l'empresa De Lijn.

DORMIR I MENJAR

A Bruges ens vam allotjar a l'B&B Anna's (St Annaplein, 31 - 8000 Bruges; tel. +32 50 684518), situat a només 5 minuts a peu de les cèntriques places Markt i Burg, en el costat oriental del centre històric de Bruges. La ubicació està molt bé perquè, a més, es troba en una zona molt tranquil·la i bonica, al costat de l'església de Sta. Anna (Sint-Annakerk), sens dubte una de les més boniques de Bruges.

Aquest B&B és força nou i es troba en una casa de la zona que la seva propietària ha reformat per a encabir-hi tres habitacions i les zones comuns. Nosaltres vam pagar 100 €/nit per una habitació doble, bastant gran i amb magnífiques vistes a l'església de Sta. Anna i la plaça, bany privat i un completíssim i variat esmorzar. Té connexió a internet wi-fi gratuïta, així com un ordinador amb Internet. La seva propietària és molt atenta i podreu parlar amb ella hores i hores. En resum, és un lloc que recomanem completament.

Essent Bruges un lloc tan turístic no us sorprendrà si us diem que hi ha un munt de restaurants, de tots els tipus, preus i qualitats, des de restaurants amb tres estrelles Michelin (com el restaurant De Karmeliet) fins a llocs de menjar ràpid. En general, però, convé evitar els restaurants de l'epicentre turístic de la ciutat, els situats en les places Grote Markt i Burg, per la seva mala relació qualitat-preu.

Nosaltres us podem recomanar el restaurant Riva del Sole (Wollestraat, 22 - Bruges), restaurant d'especialitats italianes. És un lloc sense pretensions, però agradable, genuí (el propietari és realment italià) i molt popular entre els locals, la qual cosa ja és una garantia. Si a més teniu la sort, com nosaltres, de que us toqui la taula que dóna al carrer i que està sola en un racó llavors podreu gaudir d'un ambient bastant íntim. Ah! i les pizzes estava molt bona. Preus moderats en comparació a d'altres restaurants de la zona.

COSES A VEURE
Cases al carrer Langerei
Cases al carrer Langerei

BRUGES. El centre històric de Bruges no és molt gran i es pot fer a peu, però convé portar calçat còmode a causa de l'abundància de carrers amb llambordes, que també dificulten una mica el poder recórrer còmodament la ciutat amb bicicleta, una altra bona alternativa (hi ha molts llocs on llogar-les). Aquest centre històric està encerclat per una canal i format per carrers i places farcits de preciosos edificis amb segles d'història a les seves esquenes.

El preu a pagar per aquest paisatge de postal, i perquè darrerament la ciutat s'ha bolcat excessivament en el turisme massiu, és el gran nombre de visitants que es concentren en certes zones de la ciutat, especialment al voltant de les places Markt i Burg, fent que la ciutat s'assembli cada cop més a un parc temàtic com ja li passa a Venècia des de fa temps (aquest no és l'únic punt en comú entre ambdues ciutats, ja que curiosament Bruges també és coneguda com la Venècia del Nord, suposem que pels canals i la monumentalitat dels seus edificis).

Indubtablement s'han de visitar els punts d'interès més populars, intentant esquivar en el que sigui possible les masses de turistes, però per a reconciliar-nos amb Bruges recomanem visitar racons de la ciutat, com el barri de Sta. Anna, on no trobarem pràcticament ni un visitant i ens permetran fer-nos una idea de com era la vida fa uns segles en la ciutat de Bruges.

Patrimoni de la Humanitat El Centre històric de Bruges és Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2000 com a exemple excepcional d'assentament humà medieval que ha sabut conservar el seu teixit urbà històric tal com ha anat evolucionant al llarg dels segles, amb construccions gòtiques primigènies que formen part de la identitat d'aquest capital comercial i cultural de l'antiga Europa.

Vista del Moll del Rosari
Vista del Moll del Rosari

Per a visitar el centre històric de Bruges una molt bona opció és agafar com a referència les rutes que proposa Turisme de Bruges en la seva utilíssima Guia oficial de la ciutat (en espanyol, format Pdf). Aquesta guia també es pot aconseguir en la pròpia Oficina de Turisme (al Concertgebouw o a l'estació de tren). D'entre les rutes proposades per l'esmentada guia en destaquem dues:

Ruta 1: Bruges, ciutat Patrimoni de la Humanitat. Aquesta ruta per la Bruges monumental comença al Concertgebouw, una sala de concerts a la plaça 't Zand, i acaba a l'antic Hospital de Sant Joan, amb una distància aproximada de 3 km. Aquest itinerari passa per la catedral de Sant Salvador (Sint-Salvatorskathedraal), la plaça Simon Stevinplein, la Torre Campanar (Belfort; es pot pujar dalt de la torre, a 83 m. d'alçada, per a gaudir de molt bones vistes de la ciutat) a la plaça Grote Markt, el Bruggemuseum-Stadhuis i altres edificis de la plaça Burg, el Mercat del Peix (Vismarkt), la plaça dels Adobers (Huidenvettersplein), el Moll del Rosari (Rozenhoedkaai, un dels llocs més fotografiats de Bruges), el museu Groeninge (de Belles Arts), el museu Gruuthuse (en un luxós palau que conté objectes quotidians del segles XV a XIX), la plaça Guido Gezelleplein (amb l'estàtua de Guido Gezelle, el poeta més famós de Bruges, i l'església de Nostra Senyora, del s. XIII-XV i amb una riquíssima col·lecció d'art), el palau Arentshuis, el romàntic Llac de l'Amor (Minnewater), el bonic Beateri (Begijnhof ten Wijngaarde), la cerveseria De Halve Maan (la darrera fàbrica artesanal de cervesa que queda a Bruges), i finalment l'antic Hospital de Sant Joan (Sint-Janshospitaal).

Molí Sint-Janshuis
Molí Sint-Janshuis

Ruta 2: Passejant per la Bruges tranquil·la. Aquesta ruta per la Bruges menys visitada, però igualment interessant, comença en el Museu de la Xocolata (Choco-story), en el carrer Wijnzakstraat, i acaba en el Cafè Vlissinghe, en el carrer Blekersstraat, amb una distància aproximada de 4 km. Aquest itinerari passa per Lumina Domestica (el museu de la làmpada, amb la major col·lecció del món), l'església de Sta. Walburga a la plaça Sint-Maartensplein, el pont sobre els canals Spinolarei i Spiegelrei, el barri de Sant Gil (Sint-Gillis, conegut com el barri dels artistes i dels obrers) i l'església de Sant Gil (Sint-Gilliskerk), el bonic pont Snaggaardbrug, el Gran Seminari (Groot-seminarie), l'hospital museu Nostra Senyora ter Potterie (Hospitalmuseum), el canal Damse Vaart i les seves encluses, els molins Koelewei i Sint-Janshuis (dos dels quatre molins que es conserven en aquesta zona dels 30 que van haver-hi), la casa-museu Gezelle, el carrer Balstraat i les seves cases d'obrers, la inusual església de Jerusalem (la seva torre és octogonal), l'església de Sta. Anna (Sint-Annakerk, una de les esglésies barroques més boniques de Bruges), el carrer Sint-Annarei, i finalment, en el nº 2 del carrer Blekersstraat, el Cafè Vlissinghe (la taverna més antiga de Bruges, en funcionament ininterromput des de 1515).

Per últim dir que també us podeu fer una ruta a mida per Bruges amb els serveis de la pàgina web Citytrip in Bruges, indicant els dies de que disposeu, el lloc d'inici de la ruta i les preferències personals.

I EL VIATGE S'ACABA...

El nostre vol de tornada és des de l'aeroport Brussel·les Sud Charleroi i per anar-hi des de Bruges agafem primerament un tren que ens porta a Brussel·les, concretament a l'estació Bruxelles-Midi (13,10 € el bitllet senzill i 1 hora de trajecte), on baixem per a enllaçar amb el següent tren a la ciutat de Charleroi. Alternativament, en aquesta mateixa estació de Bruxelles-Midi també podríem haver agafat l'autobús Brussels City Shuttle que va directe a l'aeroport Brussel·les Sud Charleroi, opció més ràpida i poc més cara que el tren, però com que tenim temps nosaltres vam triar continuar en tren.

Des de l'estació de Bruxelles-Midi hi ha almenys un tren cada hora (que no impliqui canvi de tren) amb destinació Charleroi-Sud. El trajecte dura uns 55 minuts (s'atura en unes poques estacions) i costa 11,70 €, incloent el preu de l'autobús que connecta l'estació de tren i l'aeroport. Un cop arribem a l'estació Charleroi-Sud seguim les indicacions de l'autobús a l'aeroport. Fora de l'estació trobem les parades de l'autobús i busquem la línia A, la que porta directament a l'aeroport (el bitllet de tren inclou el preu de l'autobús). Pocs minuts després surt l'autobús i en menys de 15 minuts estem a l'aeroport Brussel·les Sud Charleroi.

Embarquem i passem els controls ràpidament. En aquest punt és important recordar que convé no oblidar-se de fer la facturació online dels vols de Ryanair abans de sortir de casa i portar impresa la targeta d'embarcament per a evitar pagar una important penalització. El nostre vol a Barcelona sortí amb puntualitat i 2 hores i 15 minuts després ja estàvem a l'aeroport de Barcelona, tot gaudint durant el vol del show-bussiness al que ens té acostumat aquesta aerolínia irlandesa.

Finalitza aquí una curta però intensa escapada a Bèlgica que va complir sobrerament les expectatives, tot i que la climatologia no ens va acompanyar tot el que haguéssim desitjat. En qualsevol cas, val molt la pena !!!

^top
Diari de viatge a Brussel·les, Bruges, Gant i Anvers - Herminio Avilés Rodríguez [2013]
Relat d'un viatge al Benelux - Imma & Xavi [2006]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació