Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Argentina

ARGENTINA

Viatge al nord i centre d'Argentina: Iguazú, Misiones, Salta, Córdoba, Buenos Aires, ...

Data Data viatge: 2004/05. Publicat el 18/03/2005
2.4 de 5 (158 vots)

Introducció

Exactament dos anys després del nostre primer viatge per terres argentines (veure el nostre relat Guia i relat de viatge a Argentina 2002 en aquest mateix web) tornàvem a visitar aquest país austral. Si en aquella ocasió el gran objectiu era visitar la Patagònia, al sud del país, ara encaminem els nostres passos cap a les zones nord i centre, a més de revisitar la sempre vibrant ciutat de Buenos Aires i des d'aquí anar fins a la bonica ciutat uruguaiana de Colonia.

Atès que en ambdós viatges hi ha certa informació en la fitxa tècnica que essencialment és la mateixa hem optat per no repetir-la aquí. Per aquest motiu, i també perquè ambdós relats es complementen des del punt de vista geogràfic, aconsellem fer un cop d'ull als dos per a obtenir el màxim d'informació.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 25 de Desembre de 2004 al 17 de Gener de 2005.

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Madrid - Buenos Aires
Dia 2: Buenos Aires - Puerto Iguazú
Dia 3: Puerto Iguazú - P.N. Iguazú (costat brasiler) - Foz do Iguaçú - Puerto Iguazú
Dia 4: Puerto Iguazú - P.N. Iguazú (costat argentí) - Puerto Iguazú
Dia 5: Puerto Iguazú - San Ignacio
Dia 6: San Ignacio - Posadas - Encarnación/Trinidad - Posadas - Corrientes
Dia 7: Corrientes - Mercedes
Dia 8: Mercedes - Corrientes - ...
Dia 9: ... - Salta
Dia 10: Salta
Dia 11: Salta - ruta Valles Calchaquíes - Cachi - Quebrada de las Flechas - Cafayate
Dia 12: Cafayate - Quilmes - Quebrada de Cafayate - Jujuy
Dia 13: Jujuy - Quebrada d'Humahuaca - Humahuaca - Tilcara
Dia 14: Tilcara - Purmamarca - Salinas Grandes - S. Antonio de los Cobres - Salta
Dia 15: Salta - Catamarca
Dia 16: Catamarca
Dia 17: Catamarca - Córdoba
Dia 18: Córdoba
Dia 19: Córdoba - Alta Gracia - Mina Clavero - Córdoba
Dia 20: Córdoba - Buenos Aires
Dia 21: Buenos Aires - Colonia (Uruguai) - Buenos Aires
Dies 22 i 23: Buenos Aires
Dia 24: Buenos Aires - Madrid - BCN

Diners

Es pot canviar en bancs o en cases de canvi, tot i que en aquestes el canvi sol ser més avantatjós. Sempre convé mirar més d'un lloc abans de decidir on canviar. Al llarg de tot el viatge vam canviar euros sense cap tipus de problema.

Canvi mitjà:
1 A$ (pes argentí) = 0'262 € / 1 € = 3'8226 A$
1 G$ (guaraní paraguaià) = 0,000125 € / 1 € = 8.000 G$

Despeses del viatge

+ 965 € (vol BCN-Buenos Aires-BCN + vol Buenos Aires-Puerto Iguazú + vol Córdoba-Buenos Aires)
+ 612 € (hotels, menjar, transport, entrades, excursions, ...)
= 1.577 € (Total per persona)

Visat

A Argentina només és necessari un visat per a estades superiors a 90 dies. En la resta de casos és suficient amb el passaport. Per a entrar a Brasil, Paraguai i Uruguai també és suficient amb el passaport.

Salut

En principi no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.

Transport

Avió. Donades les enormes distàncies del país l'avió sol ser la millor forma de transport o, almenys, la més ràpida. El preu del bitllet del nostre vol transoceànic amb la companyia Aerolíneas Argentinas incloïa gratuïtament dos vols interiors a escollir i que, en el nostre cas, van ser els trajectes BsAs-Puerto Iguazú i Córdoba-BsAs.

Autobús. Els autobusos, fins i tot en llargues distàncies, són una opció a considerar, especialment si es disposa de suficient temps. Són còmodes, més barats que l'avió i permeten gaudir del paisatge. Per a viatges de moltes hores recomanem gastar més diners i escollir moderns autobusos amb llit o amplis butaques (classe ejecutivo), aire condicionat, àmplies finestres, servei de menjars, i WC. El nostre cos ens ho agrairà...

Tren. En la zona nord del país no hi ha línies ferroviàries d'interès per als viatgers, excepte alguna que és purament turística, com la de l'arxi-conegut Tren a las Nubes, que va de la ciutat de Salta a un punt una mica més allà de San Antonio de los Cobres. Però en el moment d'escriure aquesta informació el servei d'aquest tren està suspès al retirar el govern provincial la concessió a l'empresa adjudicatària per una mala gestió del servei. Tot i que està previst reprendre el servei no hi ha cap certesa de quan serà, pel que recomanem consultar el web per a trobar informació més actualitzada.

Cotxe. El lloguer d'un cotxe és una opció molt interessant per a realitzar certs circuits que, de fer-los amb transport públic, no serien viables o serien molt costosos en temps.

Clima

Les dates del nostre viatge corresponien a l'estiu austral, però per la grandària del país i l'amplitud de latituds hem de diferenciar les diferents zones visitades: a Buenos Aires trobàrem temperatures altes, però moderades (per sota de 26ºC), mentre que en la resta la nota predominant va ser la calor, excepte en aquelles zones que l'efecte de l'altura feia descendir diversos graus els termòmetres.

En les dates del nostre viatge enfosquia al voltant de les 8 de la tarda.

Diferència horària

Durant el nostre horari d'hivern hi ha una diferència de -4 hores a Argentina i -3 a Uruguai i Brasil.

Guies de viatge

Argentina, Uruguay & Paraguay, Lonely Planet (edició Abril 2002). Hem utilitzat la mateixa guia de viatge que ja havíem usat en el nostre anterior viatge a Argentina, a finals de 2002. En general ens va ser bastant útil, deixant de banda els preus que ja s'havien quedat molt obsolets a causa del pas del temps i la crisi que va patir el país.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA per IGUAÇÚ i MISIONES

BUENOS AIRES (I)

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-Madrid d'Iberia (50 minuts). A continuació un vol Madrid-Buenos Aires d'Aerolíneas Argentinas (11 hores i 50 minuts per a recórrer un total de 10.093 km).

L'aeroport d'arribada és l'aeroport internacional Ministro Pistarini (més conegut com Ezeiza) i al ser mitjanit del dia de Nadal trobem oberta una única oficina de canvi, situada a la sortida de la sala de recollida d'equipatges. Canviem solament 100 € perquè sabem que el canvi ofert no és molt bo.

Per a anar al centre de Buenos Aires des de l'aeroport d'Ezeiza, a uns 35 km de distància, i a causa de l'hora i la singularitat de la data, havíem concertat un taxi a través de l'hotel perquè ens anés a recollir a l'aeroport, davant el dubte d'arribar i trobar-nos amb unes opcions de transport molt reduïdes. El taxi fins a l'hotel ens costa 48 A$.

DORMIR I MENJAR

El Nuevo Hotel Callao (Av. Callao 292, tel. 4374-4222) ja era un vell conegut per a nosaltres des del nostre anterior viatge a Argentina. Atès que ens havia agradat molt optem per tornar de nou a ell. Una habitació doble molt confortable amb balconada, bany privat, TV i esmorzar inclòs ens costa 84 A$.

COSES A VEURE

En aquesta primera etapa Buenos Aires és només una escala per a passar la nit, ja que a l'endemà de la nostra arribada tenim un vol a Puerto Iguazú. Deixem les visites a la ciutat i l'excursió a la ciutat uruguaiana de Colonia per al final del nostre viatge (veure informació a Buenos Aires (i II)).

^top

PUERTO IGUAZÚ

COM ARRIBAR-HI

Prenem un vol interior d'Aerolíneas Argentinas que surt de l'Aeroparque Jorge Newberry de Buenos Aires i arriba a Puerto Iguazú en 90 minuts. Per arribar a l'Aeroparque de Buenos Aires, a pocs quilòmetres al nord de la ciutat, des de l'hotel a l'Av. Callao vam agafar un taxi que ens costà 9'3 A$ per a un trajecte de 15 minuts amb taxímetre.

L'aeroport internacional Iguazú es troba a uns 25 km de Puerto Iguazú. Hi ha un servei d'autobusos de l'empresa Four Tourist Travel que s'atura davant de la terminal d'arribades i que per 8 A$ ens deixa en l'hotel o lloc que li indiquem al conductor.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Tierra Colorada (Av. Córdoba esq. El Urú, 28; tel. 420649) una habitació doble amb bany privat, ventilador, una petita piscina, i esmorzar inclòs ens va costar 40 A$. És una mica bàsic, però no està gens malament i es troba en una zona molt tranquil·la. Tot i que la nostra primera opció realment era l'Hostería Los Helechos (Paulino Almirante, 76; tel. 420338), però no vam trobar cap habitació lliure a l'arribar a Puerto Iguazú (el preu de l'habitació era de 50 A$).

El restaurant Latuare, en l'Av. Brasil, és un bon lloc per a sopar. Altra recomanació és el restaurant-graella El Qincho del Tío Querido (en Bompland i Perito Moreno), així com la Pizzeria-Parrilla Color (Córdoba, 135).

COSES A VEURE

Puerto Iguazú és una petita ciutat que es troba en la confluència dels rius Paranà i Iguazú, i que serveix com a base per a explorar el proper Parc Nacional Iguazú, tant el costat argentí com el costat brasiler de les cascades. També es pot prendre com a base la ciutat brasilera de Foz do Iguaçú, però atenent als consells de diversos amics viatgers i a la nostra pròpia conveniència acabem escollint la ciutat argentina.

No hi ha gran cosa a veure a Puerto Iguazú, però si disposem d'unes hores hi ha una ruta a peu que sí val la pena. Sortint de la plaça que hi ha al costat de Correus i encaminant-nos cap al nord en direcció al riu Iguazú vam arribar, després de caminar 0'5 km, just davant del port que antigament s'usava per a creuar el riu fins a Porto Meira, ja en el costat brasiler, i continuar viatge a Foz do Iguaçú (actualment el pas es fa pel pont Tancredo Neves, uns quilòmetres més a l'est). Al costat del port arrenca l'Av Costanera, la qual ens condueix cap a l'oest anant paral·lela al riu Iguazú. A l'altre costat del riu anem veient territori brasiler. En un agradable passeig d'1.5 km vam arribar finalment a l'Hito Argentino de las Tres Fronteras, un petit obelisc situat en un parc. Aquí hi ha un mirador des del qual tenim una vista magnífica i molt singular, ja que el riu Iguazú desemboca perpendicularment en l'enorme riu Paranà, servint ambdós de frontera natural entre els tres països que conflueixen aquí: Argentina, Brasil i Paraguai.

A l'oest del Paranà tenim el territori paraguaià, mentre que a l'oest trobem Brasil, en la riba nord de l'Iguazú, i Argentina en la riba sud, on ens trobem ara. Des d'aquest mirador es poden veure les fites equivalents en els costats brasiler i paraguaià. Mirant lluny cap al nord podem veure alguns edificis de la ciutat paraguaiana de Ciudad del Este. Prenent un refresc asseguts en el mirador assaborim durant una bona estona de la vista i de la bonica posta de sol sobre els dos rius i la vegetació circumdant. Tornem caminant uns 2 km cap al centre de Puerto Iguazú, seguint l'Av Tres Fronteres. Ens detenim en l'Oficina de Turisme (Av. Victoria Aguirre 311) per a obtenir informació sobre el Parc Nacional Iguazú, però l'encarregat de l'oficina en aquest moment no estava per la feina i ens limitem a recopilar algun fullet turístic.

Patrimoni de la Humanitat Parc Nacional Iguazú (declarat Patrimoni de la Humanitat en 1984). Aquest parc, amb una superfície de 2.100 km2 repartits entre Brasil (un 74% del total) i Argentina, està format en la seva major part per bosc humit subtropical i té una enorme diversitat biològica. També queden per la zona algunes restes de missions jesuïtes, tot i que devorades per la selva. Però la gran atracció d'aquest parc són, sens dubte, les cascades d'Iguazú. Dir que aquestes cascades són impressionants és quedar-se molt curt, ja que cal veure-les per a saber de que parlem. I ens atrevim a dir que són un dels grans espectacles naturals del planeta. Són més de 2 km de cascades amb una altura de gairebé 80 metres. La boirina fumejant que forma l'aigua al caure es pot veure des de diversos quilòmetres a la rodona.

Les cascades es poden veure des del costat brasiler i/o des del costat argentí. Tot i que hi ha qui diu que, en les cascades d'Iguazú, Brasil oferix les vistes i Argentina l'espectacle, en la nostra modesta opinió no hi ha un costat millor que un altre, sinó que ambdós es complementen perfectament. Potser des del costat brasiler hi ha millors vistes panoràmiques que permeten fer-se una idea de la seva grandiositat, mentre que en l'argentí es poden apreciar des de molt més aprop per a captar la seva espectacularitat i hi ha més possibilitats per a realitzar activitats complementàries. Per tot això, per a visitar les cascades i el parc el mínim recomanable són dos dies complets. En el nostre cas vam dedicar un dia sencer per al costat brasiler i un altre per al costat argentí, en aquest ordre. Tot i que la moneda brasilera és el real (R$), per a una visita d'un dia al parc brasiler no és necessari canviar, ja que es pot pagar tot en A$ (com estan molt habituats a rebre A$ ja saben quin és el canvi a aplicar).

Costat brasiler. De bon matí ens dirigim caminant a la terminal d'autobusos de Puerto Iguazú, en la cantonada d'Av. Córdoba i Av. Misiones, a uns 400 m. de l'hotel. Esperem en la plataforma 1 fins que arriba l'autobús internacional a Foz do Iguaçú (van anant i venint amb certa freqüència). El trajecte costa 3 A$. Quan l'autobús arriba al lloc fronterer argentí descendim amb tot el passatge per a passar per immigració (atès que la cua de gent és considerable l'autobús continua viatge i ens deixa allà, tot i que el conductor ens dóna un justificant per agafar un altre autobús). Quan vam acabar de passar els tràmits agafem el següent autobús a Brasil. A continuació creuem sobre el riu Iguazú a través del modern pont Tancredo Neves i a l'altre costat trobem el lloc fronterer brasiler, on ja no baixem ja que tornem a Argentina en el mateix dia (en cas contrari cal formalitzar l'entrada a Brasil). Poc després el conductor ens indica que baixem en una gran rotonda. Des d'allí caminem uns 200 m. al sud fins arribar a una aturada d'autobús davant de l'hotel Carimá i vam esperar que vingués un autobús amb el rètol Parque Nacional. Pugem al proper que passa i paguem 2'25 A$ per persona (2 R$), finalitzant el seu recorregut en el Centro de Visitantes del parc. Triguem 85 minuts des de Puerto Iguazú fins aquí, degut en part a les llargues cues en la frontera argentina.

El parc brasiler obre a les 8 del matí excepte els dilluns que ho fa a les 13:00. Com el dia de la nostra visita coincidia en dilluns vam aprofitar que encara no havien obert les taquilles per anar a veure el proper Parque Das Aves (a uns 300 m.), on l'entrada costa 8 US$ (o 25 A$). És car però la veritat és que val molt la pena. D'entrada no sembla gran cosa, però a mesura que anem recorrent les seves instal·lacions ens agrada més i més. En ell podem veure aus de tot tipus, però les més vistoses són els tucans, lloros, papagais, flamencs i el magnífic ibis vermell. Fins i tot veiem al rar cassowary (una espècie d'estruç amb cara de mala llet que és oriünd d'Austràlia). També hi ha tortugues, papallones, iacarés i una anaconda. En total invertim unes dues hores a visitar el recinte i aprofitem per a menjar una mica en la cafeteria que hi ha en ell.

Ens dirigim de nou al Centro de Visitantes i paguem els 22 A$ (19'35 R$) que costa l'entrada. Després fem cua per a pujar a l'autobús de 2 pisos, d'ús obligat i inclòs en l'entrada, que ens duu en un bonic trajecte fins a les cascades. Té 3 aturades i nosaltres baixem en la segona, davant del preciós hotel Hotel Tropical das Cataratas. Comencem per acostar-nos fins a aquest hotel per a admirar la seva bonica façana i veure des d'aquí l'espectacular vista sobre les cascades. Des d'aquí agafem la passarel·la que baixa cap al riu i que permet veure les diferents cascades del costat argentí i, sobretot, l'espectacular Garganta del Diablo. No hi ha paraules per a descriure'l: el paisatge, el soroll, la força de l'aigua, ... Anem recorrent totes les passarel·les i gaudint amb calma dels miradors fins arribar al que està literalment penjat sobre el salt Santa María, des del qual s'obté una vista frontal de la Garganta del Diablo que treu la respiració. Finalment arribem a Porto Canoas, on hi ha una plataforma amb una estupenda vista sobre el salt Floriano. Aquí ens trobem amb un coatí, que no para d'ensumar la nostra motxilla a la recerca d'algun aliment.

A Porto Canoas esperem l'autobús gratuït de tornada al Centro de Visitantes. El trajecte en el pis superior de l'autobús val molt la pena. De nou en l'entrada del parc, esperem el següent autobús a Foz do Iguaçú. Un cop en ruta cap a Foz (2 A$ cadascun) esperem baixar en la rotonda propera al lloc fronterer brasiler per a enllaçar amb l'autobús a Puerto Iguazú, però ens la passem i acabem arribant a la Rodoviaria o terminal de Foz do Iguaçú. Aquí agafem l'últim autobús que surt cap a Puerto Iguazú, entre les 20:00 i 20:15, i paguem 3 A$ per aquest trajecte. Només baixem de l'autobús en el lloc fronterer argentí per a segellar de nou l'entrada en el país.

Costat argentí. Altra vegada vam arribar d'hora a la terminal d'autobusos de Puerto Iguazú i ens dirigim a l'oficina de la companyia El Rápido, on vam comprar el bitllet d'anada i tornada al costat argentí del parc (costa 5'6 A$ cadascun). L'autobús triga uns 30 minuts en arribar al Centro de Visitantes del costat argentí on vam comprar l'entrada al parc pagant 30 A$ cadascun. Passada l'entrada, en una caseta de l'empresa Iguazu Jungle Explorer, vam canviar pel val definitiu el que ens han donat en la terminal d'autobusos de Puerto Iguazú, on vam comprar, abans de sortir al matí, dues places per a l'anomenada Aventura Náutica (emocionant passeig d'aproximació a les cascades, navegant amb llanxa pels ràpids del riu). Lògicament també es poden comprar aquí mateix, però nosaltres les vam adquirir allà per assegurar-nos les places. El preu és, en ambdós llocs, de 30 A$ per persona.

Vista de les cascades a Iguazú
Vista de les cascades a Iguazú

Abans d'iniciar el recorregut ens deixem assessorar per una de les diligents informadores del parc per a planificar de forma òptima la nostra ruta per avui (trobem molt útils els consells donats). Des de davant de l'Estació Central del Tren Ecológico de la Selva (trenet que voreja el braç superior del riu Iguazú) agafem el Sendero Verde, un bonic camí de 650 m. que transcorre per la selva. Passem per l'Estación Cataratas, per una espècie de far i pel vell hotel (des d'aquí també veiem entre la vegetació el lletgíssim hotel Sheraton) i iniciem l'anomenat Circuito Inferior, un conjunt de passarel·les i escales que baixen fins al nivell del riu i que passa pel costat de diverses cascades. Des d'aquí ja comencem a veure fascinants vistes de les cascades i l'entorn selvàtic, especialment des dels diferents miradors que trobem pel camí.

En arribar al nivell del riu, davant de l'illa de San Martín, ens dirigim a l'embarcador per a dur a terme la nostra Aventura Náutica. Com hem pres la precaució de venir amb el vestit de bany posat (en aquesta època s'agraeix molt) ho deixem tot (roba i sabates) dintre de la motxilla i aquesta ha de quedar-se en l'embarcador (no hi ha vestuaris on canviar-se ni consigna on deixar les coses sota clau o identificades, pel que cal fiar-se que ningú acabi duent-se res que no sigui seu). Cal tenir en compte que segur que quedarem completament xops. Només duem amb nosaltres una càmera de fotografiar que protegim amb una bossa de plàstic hermètica que ens proporcionen. Abans de pujar a la llanxa, una barca inflable amb dos motors, també ens proporcionen una armilla salvavides. Durant els 15 minuts que dura el recorregut es fan diverses aproximacions a costat i costat de l'illa de San Martín: pel seu costat dret la llanxa s'arriba a situar just fins a on arriba la boira i els remolins de la caiguda de l'impressionant salt de San Martín, mentre que en el costat esquerre avança entre els ràpids que condueixen a la Garganta del Diablo fins a situar-se gairebé sota els salts Dos Mosqueteros i Tres Mosqueteros. Quedem completament xops, però amb la calor aixòs'agraeix. En moments que la llanxa no es balanceja molt podem fer algunes fotos. L'aventura conclou tornant de nou a l'embarcador. En resum, es tracta d'una experiència molt, molt divertida i recomanable, tot i que se'ns va fer molt curta.

Recollim les nostres motxilles i ens dirigim a l'embarcador contigu per a prendre una barca (és gratuïta) que creua fins a l'illa de San Martín. Ens deixa en una petita platja de l'illa, des d'on arrenca un camí de pujada una mica exigent que condueix a la part superior de l'illa. Una vegada aquí altre camí permet anar fins a un mirador amb un emplaçament molt proper al salt San Martín i enfront d'altres espectaculars cascades. Altre sender condueix fins a la part posterior de l'illa, on podem veure La Ventana, una curiosa formació rocosa, i des d'aquí tornem a l'inici per un camí que voreja l'illa pel seu costat esquerre. Les vistes són espectaculars i els senders molt bonics, pel que la visita a aquesta illa és del tot recomanable. Prenem la barca de tornada a l'embarcador i recorrem de nou el Circuito Inferior, però aquesta vegada de pujada, detenint-nos en la Confitería Dos Hermanas, on mengem una mica per a reposar forces. A continuació iniciem el Circuito Superior, bastant més curt i fàcil que l'anterior, en ser planer i no tenir escales. Aquest circuit proporciona magnífiques vistes panoràmiques de les cascades des del riu Iguazú Superior, vorejant la part superior dels salts Dos Hermanas, Bosselli, Bernabé Méndez i Mbigua, entre d'altres. No cal dir que totes les vistes són espectaculars.

Tornem seguint els nostres passos fins a l'Estación Cataratas i agafem el següent trenet (Tren Ecológico de la Selva) fins a l'estació final Garganta del Diablo, en un agradable trajecte de 3'2 km. Des de l'estació hi ha un conjunt de passarel·les d'1.5 km de longitud que permeten salvar el riu Iguazú Superior fins arribar al costat de l'anomenada Garganta del Diablo, el salt més gran i amb més fúria de tots els del parc. Com ja hem esgotat tots els adjectius per a poder descriure les nostres impressions davant la meravella de les cascades i el seu entorn, potser hauríem de dir que la Garganta del Diablo és super-mega-hiper-impressionant. De fet no hi ha paraules per a descriure el que se sent al mirar cap al fons del precipici a on es desploma l'aigua i d'on emergeix una boira visible des de varis quilòmetres. Val la pena quedar-se una bona estona en el mirador i deixar-se dur per les sensacions que provoca aquest espectacle de la natura. El soroll que provoca el salt és eixordador i és fàcil quedar xop quan el vent empeny la boira aquosa sobre la nostra posició.

Tornem per les passarel·les (és un passeig molt agradable i bonic) fins a l'Estació Garganta del Diablo i agafem l'últim tren que surt d'aquest punt, a les 18:30 (també hi ha un camí paral·lel a la via per a tornar caminant), fins a arribar a l'Estació Central, a 500 m. de l'entrada del parc. Donem així per finalitzada aquesta visita de dos dies al parc de les cascades. Esperem davant de l'entrada fins que arriba el primer autobús de la companyia El Rápido per tal de tornar a Puerto Iguazú.

^top

SAN IGNACIO

COM ARRIBAR-HI

Agafem un autobús de l'empresa Kruse que surt a les 6:30 de la terminal de Puerto Iguazú (ens havien dit que aquest era especialment ràpid). Paguem 20 A$ per aquest trajecte de 300 km. L'autobús agafa la RN 12 només sortir de Puerto Iguazú (aquesta carretera recorre de nord a sud la província de Misiones i va en paral·lel a la frontera paraguaiana), realitza una breu aturada en Eldorado, i ens deixa finalment, després de 5 hores de viatge, en l'encreuament a San Ignacio, a gairebé 1 km del centre de la població. Just en aquesta cruïlla hi ha una petita caseta d'informació turística, on aconseguir algun mapa (bastant útil, per cert) i fullets. Caminem per l'Av. Sarmiento cap al centre.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel San Ignacio (Sarmiento 823, esq. San Martín - tel. 470422) una espaiosa habitació doble, amb bany privat, ventilador, A/C i TV ens costa 40 A$. El lloc és correcte. La parella propietària són d'ascendència espanyola i francesa, i amb ells vam poder mantenir una entretinguda conversa.

Per a menjar recomanem el restaurant Andrea's (Rivadavia, 1077) bo i barat. El esmorzar en l'hotel ens va costar 3'5 A$ a cadascun.

COSES A VEURE

San Ignacio és una tranquil·la i petita població, separada de Paraguai pel riu Paranà que fa de frontera natural. El seu principal interès per a nosaltres era visitar la missió jesuítica guaraní de San Ignacio Miní, situada dintre de la pròpia població. Però té també algun altre punt d'interès i, si es disposa de temps, es pot utilitzar com a base per a explorar altres ruïnes jesuítiques escampades per la regió.

Missions jesuítiques guaranís. Entre els anys 1609 i 1818, en les àrees frontereres de l'actual Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai, es va desenvolupar aquesta impactant experiència social, cultural i religiosa, única en el seu tipus.

Van ser iniciades per la Companyia de Jesús i van suposar una forma d'organització i ocupació de l'espai integrada per 30 pobles que reunien a milers d'aborígens (al 1732, moment del seu màxim esplendor, contaven amb 141.182 habitants) que es van dedicar a l'agricultura i ramaderia, arribant a un elevat nivell social i tecnològic. Van ser l'exemple d'una experiència civilitzadora inèdita en tot el món.

Patrimoni de la Humanitat San Ignacio Miní (declarada Patrimoni de la Humanitat en 1984, conjuntament amb les reduccions de Santa Ana, Nuestra Señora de Loreto i Santa María la Mayor a Argentina, i les ruïnes de Sao Miguel das Missoes a Brasil) és una de les reduccions jesuítiques més impressionants que podem trobar en la zona, a causa de les seves figures tallades en la pedra i per la reconstrucció portada a terme, el que ens permet apreciar avui amb notable exactitud el traçat urbà de la reducció. San Ignacio Miní es va establir en el lloc actual al 1696 i va ser destruïda a l'any 1817.

L'accés per als visitants es al carrer Alberdi i el seu horari és de 7 a 19 hores. L'entrada ens va costar 12 A$ cadascun i permet també visitar la resta de ruïnes argentines que són Patrimoni. Val la pena entretenir-se a visitar el Centro de Interpretación per a entendre bé el que veurem a continuació. El més espectacular de les ruïnes és l'enorme església, perquè tot i que no es conserva la seva teulada l'estat de conservació de la resta és bastant bo. Fixeu-vos especialment en les figures tallades al costat de les portes. Com detall curiós direm que hi ha una filera de columnes en el costat oest de l'església i que una d'elles ha estat literalment fagocitada per una figuera que ha crescut al voltant d'ella. Per alguna obertura de l'arbre podem veure encara la columna de pedra al seu interior (es diu que és un arbre amb el cor de pedra).

Casa Horacio Quiroga. Aquest personatge, nascut a Uruguai però de pares argentins, va ser principalment poeta i novel·lista, tot i que va tenir també nombroses i variades ocupacions i aficions. Va viure a San Ignacio entre 1910 i 1916, en aquesta casa que va construir ell mateix. La seva vida va estar marcada per la mort i el suïcidi dels seus afins, cosa que va influir molt en la seva obra. Per descomptat es pot dir qualsevol cosa de la seva vida, excepte que fou convencional.

La casa està a uns 2 km del centre de San Ignacio i es pot arribar a ella en un agradable passeig, vorejant cap al nord les instal·lacions de la Gendarmería Nacional. L'entrada a la casa ens va costar 2 A$ cadascun, tot i que vam deixar una propina per al jove universitari, un dels dos nois que estava al capdavant de la casa-museu, i que amablement ens va fer de guia, explicant-nos amb tot luxe de detalls el continent i el contingut de la casa, així com la vida d'Horacio Quiroga i la seva família. Pensem que es tracta d'una visita molt recomanable i que no deixa indiferent. A més, des de la casa hi ha una vista magnífica del riu Paranà i el seu entorn (millor encara a l'hora de la posta de sol).

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació