Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
bandera

ARGENTINA

Guia de viatge a Terra del Foc, Patagònia, Buenos Aires i Torres del Paine (Xile)

Data Data viatge: 2002/03. Publicat el 10/02/2003
2.5 de 5 (162 vots)

Introducció

Argentina és un gran país en tots els sentits, tant des del punt de vista geogràfic (quasi cinc vegades la superfície d'Espanya) com per el nombre de punts d'interès per al viatger. Aquest fet, juntament amb disposar només de dues setmanes, ens va obligar a restringir l'àmbit geogràfic del nostre viatge. En aquesta ocasió vam centrar el nostre interès en la meitat sud del país, Patagònia i Tierra del Fuego (amb una incursió a Puerto Natales i el Parc Nacional Torres del Paine, en territori xilè).

Ara és un bon moment per visitar Argentina. La devaluació del pes argentí ha abaratit bastant el cost de quasi tot, fent el nostre viatge molt menys car del que ho era abans. Per una altra banda, amb la nostra visita afavorirem al país pel sol fet de deixar-hi els nostres euros i/o dòlars. Un cop més no ens hem de deixar espantar per les imatges dels noticiaris. Anant amb les degudes precaucions, com arreu del món, comprovarem fàcilment que el nivell de seguretat és molt superior al que tenim a Europa.

Ja per últim destacar l'amabilitat, cordialitat i bon humor del que podrem gaudir en el nostre contacte amb el poble argentí. El fet de parlar la mateixa llengua i la seva reconeguda ironia (especialment ara, en aquests moments difícils que els ha tocat viure) fa que qualsevol conversa sigui una experiència per sí sola.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 20 de Desembre de 2002 al 5 de Gener de 2003.

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Madrid - Buenos Aires
Dia 2: Buenos Aires - Ushuaia
Dia 3: Ushuaia - P.N. Tierra del Fuego - Ushuaia
Dia 4: Ushuaia - El Calafate
Dia 5: El Calafate - P.N. Los Glaciares - El Calafate
Dia 6: El Calafate - Puerto Natales (Xile)
Dia 7: Puerto Natales (Xile) - P.N. Torres del Paine (Xile)
Dia 8: P.N. Torres del Paine (Xile) - Puerto Natales (Xile)
Dia 9: Puerto Natales (Xile) - El Calafate - Trelew - Puerto Madryn
Dia 10: Puerto Madryn - Península Valdés - Puerto Madryn
Dia 11: Puerto Madryn - Punta Tombo - Gaiman - Trelew
Dia 12: Trelew - San Carlos de Bariloche
Dia 13: San Carlos de Bariloche - P.N. Nahuel Huapi - San Carlos de Bariloche
Dia 14: San Carlos de Bariloche - Buenos Aires
Dia 15: Buenos Aires
Dia 16: Buenos Aires
Dia 17: Buenos Aires - Madrid - BCN

Diners

A l'Argentina es pot canviar en bancs o en cases de canvi. En la situació actual la cotització del pes pot fluctuar substancialment d'un dia per un altre. Sempre és convenient mirar més d'un lloc abans de decidir-nos per a fer el canvi. Preferentment el canvi és de US$, però també es canvien euros sense problemes. Nosaltres vam portar 1/3 del nostre pressupost previst en dòlars i la resta en euros, i aquesta decisió va ser encertada ja que ens va permetre triar en el moment de canviar a pesos amb quina divisa obteníem millor canvi en funció del preu ofert i del cost real de cada divisa (de vegades va ser més convenient canviar dòlars i d'altres euros). Així també vam poder pagar les taxes de sortida de l'aeroport de Buenos Aires directament en dòlars (només es poden pagar en aquesta moneda o en pesos).

A Xile, en canvi, l'euro no sembla estar tan acceptat, al menys de moment. De fet només l'admeten algunes cases de canvi, però paguen molt malament. Està clar, doncs, que és millor portar dòlars. Per una altra banda comproveu que els bitllets de dòlars que porteu no tenen taques o guixades, ja que en alguns llocs no els accepten de cap manera. En la nostra curta estada a Xile hem comprovat que és més còmode i s'obté millor canvi (incloses les comissions bancàries) traient pesos xilens d'un caixer automàtic amb targeta VISA (uns 725 X$ per euro) que canviant directament al banc o a una casa de canvi (uns 680 X$ per euro).

Generalment les targetes de crèdit es poden utilitzar en el pagament d'hotels, restaurants, botigues, i d'altres serveis, però cal tenir en compte que de vegades es carrega un percentatge addicional per cobrir el cost carregat per l'entitat bancària al comerciant (especialment a Argentina). Per tant aconsellem demanar abans si hi ha algun càrrec o no (en molts llocs aquest és indicat per algun rètol a l'establiment). De tota manera a Argentina obtindrem millors preus si paguem amb pesos i en efectiu que pagant amb dòlars o targeta de crèdit.

Canvi mitjà:
1 US$ (dòlar USA) = 1'0037 €
1 A$ (pes argentí) = 0'283 € / 0'293 US$ (1 € = 3'53 A$ / 1 US$ = 3'41 A$)
1 X$ (pes xilè) = 0'00138 € (1 € = 725'26 X$)

Despeses del viatge

+ 1.282'56 € (vol BCN-BUE-BCN + vol BUE-Ushuaia + vol Ushuaia-Calafate + vol Calafate-Trelew)
+ 27 € (taxes aeroport)
+ 398 € (hotel, menjar, transport, excursions, ...)
= 1.707'56 € (Total per persona)

Pressupost diari mitjà:
Argentina = 21'6 € per persona i dia
Xile = 30 € per persona i dia

Visat

Només és necessari un visat per a estades superiors a 90 dies. En la resta de casos és suficient amb el passaport.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.

Seguretat

Malgrat la situació econòmica actual del país el nivell d'inseguretat i delinqüència que hi ha a Argentina és molt inferior al que tenim a Europa. Un cop més no ens hem de deixar espantar per les imatges i notícies que veiem o llegim al mitjans de comunicació de casa nostra. La nostra experiència va ser absolutament positiva en aquest sentit. Fins ara, a la Patagònia o la Tierra del Fuego, era normal deixar obertes les portes del cotxe o la casa, una cosa impensable ja des de fa molt anys aquí a Europa. Com sempre, cal anar amb les habituals precaucions, especialment a la ciutat de Buenos Aires o en llocs molt transitats com per exemple estacions d'autobusos.

Transport

Avió. Donades les enormes distàncies del país l'avió sol ser la millor forma de transport o almenys la més ràpida. Com sempre també és la més cara, però es poden aconseguir preus molt més avantatjosos si es viatja a Argentina amb la companyia Aerolíneas Argentinas i es compra un paquet de vols interiors de la mateixa Aerolíneas o d'Austral. Però cal tenir en compte que aquest paquet només es pot comprar fora d'Argentina i amb un bitllet de tornada. Per una altra banda s'ha de tenir present que en temporada alta els vols s'omplen ràpid i cal fer la reserva amb la suficient antelació.

Autobús. Els autobusos, fins i tot en llargues distàncies, són una opció a considerar, especialment si es disposa de suficient temps. Són còmodes, més barats que l'avió i permeten gaudir del paisatge. Per viatges de moltes hores recomanem gastar més diners i agafar moderns autobusos amb llit o amplis butacons (classe ejecutivo), aire condicionat, àmplies finestres, servei de menjars, i WC. El nostre cos ens ho agrairà...

Tren. A les regions de la Patagònia i Tierra del Fuego hi ha molt poques línies ferroviàries operatives per a viatgers, excepte algunes que són purament turístiques. En qualsevol cas són força més lentes que l'equivalent per carretera.

Cotxe. El lloguer d'un cotxe és una opció possible però molt cara, especialment a la Patagònia. A més cal tenir present que la major part de rutes en aquesta zona són pistes de terra o ripio amb llargues distàncies sense serveis de cap tipus, cosa que fa més crític l'estat mecànic del cotxe, la logística de la benzina o la nostra experiència conduint en aquestes condicions. El trencament de parabrises per l'impacte de pedres és bastant comú en aquestes pistes.

Clima

Les dates del nostre viatge corresponien a l'estiu austral, però per la grandària del país i l'amplitud de latituds cal diferenciar entre les diferents zones visitades: a Buenos Aires vam trobar temperatures altes, però moderades (per sota de 26ºC); a Bariloche i la zona de Península Valdés temperatures càlides durant el dia i fresques per la nit; a la resta hem de parlar de temperatures bastant fresques o, fins i tot, fredes. Quan fa vent a la Patagònia (i és el més habitual) la sensació de fred augmenta molt. Per tant es recomana portar roba d'estiu, però sobretot roba d'hivern que abrigui molt (incloent guants, gorro, polar, etc.)

Tal com mencionen les guies la climatologia patagònica, especialment a la zona de El Calafate o les Torres del Paine és molt canviant i en un moment donat pot fer calor per anar amb màniga curta i tot seguit haver-nos de posar tota la roba d'abric que tenim a l'ennuvolar-se i bufar el vent. Ho hem pogut comprovar de primera mà...

Gastronomia

La cuina argentina està molt bé i és molt completa, especialment en tot allò referent a la carn. Per exemple el bife de chorizo, el asado de tira, el churrasco o el matambre. En quant a postres i sabors dolços el més comú és el dulce de leche, una mena de llet condensada semicuita, o els panqueques, creps farcides de dulce de leche o flambejades amb licor. També és comú trobar gelats, amb una gran varietat de gustos.

Referent a begudes amb alcohol tenim la cervesa, la més comú és la Quilmes, o també el vi, ja que Argentina és un dels grans productors de vi del món i, encara que no massa coneguts, solen ser de bona qualitat. La regió vinícola argentina més important és la província de Mendoza, però també n'hi ha d'altres com la vall de Río Negro, Salta, o La Rioja.

El mate, un clàssic de les infusions a Argentina, prové de l'herba amb el mateix nom. Prendre mate és ja un costum molt arrelat al país i també és quasi un ritual social. Hi ha diversos tipus de mate, alguns molt amargs i d'altres que no ho són tant.

Diferència horària

- 4 hores (durant el nostre horari d'hivern)

Idioma

A continuació teniu una petita llista de termes utilitzats a l'Argentina i que hem recopilat durant el nostre viatge. Per a cadascun d'ells adjuntem una explicació del mot:

Baño: serveis, WC.
Boleto: bitllet d'autobús, per exemple.
BsAs: acrònim de Buenos Aires.
Buzo: suadera.
Chacra: petita granja.
Chopp: cervesa de barril.
Colectivo: autobús públic local.
Combi: autobús de llarga distància.
Confitería: bar/cafeteria on també es serveix menjar.
Costanera: carrer o carretera que voreja el mar, llac o riu.
Cuadra: illa.
Estancia: ranxo amb molta extensió de terra, i ara amb l'opció de realitzar-hi activitats de lleure.
Factura: un tipus de pastís.
Frutilla: maduixa.
Medialuna: petits croissants.
Picada: aperitiu, menjar per picar.
Pingüinera: colònia de pingüins.
Playa estacionamiento: àrea d'aparcament.
Remera: samarreta de màniga curta.
Remís / remise: taxi amb radioconnexió.
Ripio: pista de terra.
Subte: el metro a Buenos Aires.
Tenedor libre: menú amb primer plat de buffet lliure.
Terminal de ómnibus: terminal d'autobusos.
Valija: maleta, equipatge.

Guies de viatge

Argentina, Uruguay & Paraguay, Lonely Planet (ed. Abril 2002). També inclou la Patagònia xilena.

Literatura relacionada

Patagonia y Tierra del Fuego. Por los confines de Argentina y Chile. Revista Altaïr nº 5 (Març 2000)

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA per la TERRA DEL FOC

BUENOS AIRES (I)

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-Madrid amb Spanair (1 hora). A continuació el vol Madrid-Buenos Aires (12 hores i 20 minuts per recórrer un total de 10.093 km) d'Aerolíneas Argentinas. En el nostre vol la ruta seguida fins a Buenos Aires passà per sobre de Canàries, de Cap Verd (illa de Boa Vista), Brasil (Recife, Belo Horizonte i Sao Paulo), i Uruguai (Colonia). L'aeroport d'arribada és l'aeroport internacional Ministro Pistarini (més conegut com a Ezeiza).

En la mateixa sala on es recullen els equipatges hi ha una oficina del Banco de la Nación on poder canviar euros i/o dòlars. Al sortir d'aquesta sala hi ha una altra oficina de canvi, però s'oferia un canvi millor en el Banco de la Nación.

Per anar al centre de Buenos Aires des de l'aeroport d'Ezeiza, a uns 35 km de distància, hi ha l'opció d'agafar l'autobús nº 86 des de davant de la terminal d'Aerolíneas, però l'alternativa més ràpida i còmode (encara que més cara) és agafar un autobús privat o remís de la companyia Manuel Tienda León. El bitllet costa 12 A$ i es compra en un petit quiosc abans de sortir a l'exterior de la terminal, on estaciona l'autobús. Aquest autobús funciona entre les 6:00 i les 00:45 h. i n'hi ha un cada 30 minuts aproximadament. Triga uns 40 minuts fins arribar al seu destí final a l'Av. Santa Fe 790 (zona Retiro), on es troben les seves oficines i a només 50 m. de l'estació de metro o subte San Martín (línia C).

DORMIR I MENJAR

En la zona de Recoleta, barri bastant exclusiu (zona d'ambaixades i botigues de marca), és difícil trobar hotels econòmics ja que solen ser de categoria tres estrelles o superior. L'opció més econòmica que vam trobar en aquesta bonica zona va ser el Recoleta Youth Hostel al c/Libertad 1216 (e-mail info@thostel.com.ar, tel. 4812-4419). L'edifici és força bonic, amb un pati central, i les habitacions són simples però correctes. Una habitació doble amb bany compartit costa 45 A$. El personal de recepció és molt amable i atent.

Proper al Recoleta Youth Hostel tenim el restaurant Santa Fe (c/Santa Fe, entre Libertad i Talcahuano). El local és molt acollidor i es menja bé i barat. Per exemple una pizza, una cervesa i postre surt per 10 A$.

COSES A VEURE

En aquest moment Buenos Aires és només una escala per passar la nit, ja que a l'endemà de la nostra arribada tenim un vol a Ushuaia. Per tant deixem la visita a Buenos Aires per a la part final del nostre viatge.

Veure més informació sobre Buenos Aires a Buenos Aires (i II)

^top

USHUAIA

COM ARRIBAR-HI

Per arribar a l'aeroport d'Ezeiza des del Recoleta Youth Hostel l'opció més ràpida i còmode torna a ser l'autobús de Manuel Tienda León. Surt de davant de les oficines (c/Santa Fe 790), a uns 750 m. a peu des de l'hotel. Costa 12 A$ i triga 40 minuts en arribar a la terminal d'Aerolíneas (uns minuts més per a la terminal de la resta de companyies).

Vol d'Aerolíneas Argentinas des de l'aeroport Ezeiza de Buenos Aires, fent una escala intermèdia a El Calafate per deixar i agafar passatge. No paguem taxes d'aeroport. La distància total a recórrer és d'uns 3.000 km Són 3 hores de vol de Buenos Aires a El Calafate (sobrevolem la zona de Península Valdés), 40 minuts d'escala en aquest aeroport, i 1 hora més de vol fins Ushuaia. El descens final a l'aeroport d'Ushuaia és molt espectacular, amb diverses maniobres i canvis de rumb sobtats per encarar la pista d'aterratge, mentre sobrevolem el canal de Beagle i les illes, muntanyes amb neu i glaceres properes a Ushuaia.

Per arribar des de l'aeroport d'Ushuaia al centre de la població, a només 4 km, s'ha d'agafar un taxi dels que surten des de davant de la terminal. El trajecte costa uns 4'5 A$.

DORMIR I MENJAR

B&B Los Troncos (c/ Gobernador Paz, 1344. Tel. 421895). Es tracta de la casa particular d'una família molt acollidora, on una habitació doble amb bany compartit i esmorzar inclòs costa 30 A$.

Un bon restaurant és el Barcleit 1912 (c/ Fadul, 148). Hi ha diverses opcions de menú. Un d'ells costa 12 A$ i inclou dos plats i postre (labeguda és a part), però una ampolla gran de cervesa Quilmes costa 3'5 A$. Aquest restaurant està en una casa de l'any 1912 que va pertànyer al primer pioner de la família Fadul a la zona).

A la Confitería La Baguette (Av. San Martín cantonada amb Don Bosco) es poden trobar una gran varietat de sandvitxos, empanades, pastissos i begudes per emportar d'excursió.

COSES A VEURE

Ushuaia (província de Tierra del Fuego, Antártida e Islas Atlánticas del Sur). Ushuaia, la ciutat més austral del planeta i amb el sobrenom turístic de La ciudad del fin del mundo, té una ubicació fantàstica, just entre el canal Beagle i pics de fins 1.500 m. d'alçada. En aquesta època de l'any el dia té més de 18 hores de llum, la qual cosa fa que una jornada doni per fer moltes coses i sembla que no s'acabi mai.

A més dels punts d'interès que s'expliquen en els següents apartats la ciutat d'Ushuaia també té algunes coses a veure. Per exemple l'edifici de la Legislatura Provincial, al c/ Maipú 465, que era la residència oficial del governador, o l'Església de la Merced, al c/ Don Bosco, construïda pels convictes del presidi. A més, un passeig amb calma per l'Av. San Martín (el cor comercial i de serveis de la ciutat) ens permetrà veure algunes cases i edificis interessants i fotogènics.

Museu Marítim i Museu del Presidi. L'edifici que va ser la presó nacional argentina des de l'any 1906 al 1947 ara hostatja ambdós museus. El Museu Marítim és especialment interessant ja que s'hi mostren cartes nàutiques de l'àrea, increïbles maquetes de vaixells famosos a la zona en els darrers 500 anys, fotografies de l'exploració antàrtica de tots els temps i abundant informació sobre els indígenes que van habitar aquestes inhòspites terres, els yámanas. El Museu del Presidi, en canvi, mostra com era la vida a la presó i dóna informació sobre alguns dels seus famosos hostes. Al pati s'hi poden veure les restes d'un tren de mercaderies de via estreta (de fet la més estreta del món) que transportava als presidiaris d'un lloc a altre. En resum ambdós museus estan força bé i són prou interessants. Es troben al final del c/ Gobernador Paz i l'entrada costa 13 A$. Està obert fins les 20:00 h.

Glaciar Martial. Es tracta d'una interessant excursió de mig dia des d'Ushuaia. Aquesta glacera es troba en una de les muntanyes que hi ha a l'esquena de la ciutat. De fet la glacera en sí no val gran cosa, però les vistes d'Ushuaia, el canal Beagle i l'illa xilena de Navarino són espectaculars, justificant de sobres l'excursió fins aquí.

Vista des del Glaciar Martial
Vista des del Glaciar Martial

Per arribar-hi cal agafar un minibús a la parada que hi ha a l'Av. Maipú (enfront del carrer 25 de Mayo). Surten cada mitja hora i el trajecte de 7 km fins la base del telecadira costa 5 A$ anada i tornada (cal concertar una hora per tal que ens passin a recollir). També s'hi pot arribar caminant, però hi ha una bona pujada.

Un cop a la base del telecadira hi ha dos opcions per pujar: agafar el telecadira (costa 7 A$ anar i tornar) o pujar a peu per un camí que segueix el trajecte del telecadira (uns 30 minuts). Un cop a la base superior del telecadira s'ha de seguir pujant a peu durant una hora més per una senda fàcil al principi i bastant dura al final, però com ja hem mencionat anteriorment la vista des d'aquí dalt és impagable. Donades les condicions climatològiques extremadament canviants en la zona és molt recomanable portar roba d'abric encara que faci un bon sol.

Canal Beagle. Una altra excursió molt recomanable a fer des d'Ushuaia és un passeig en barca pel Canal Beagle. L'opció més habitual és fer una excursió de mig dia per les illes properes a Ushuaia. Hi ha diverses companyies que ofereixen aquest servei i totes estan al Muelle Turístico, a l'Av. Maipú entre els carrers Lasserre i Roca. Recomanem especialment la companyia Excursiones Tres Marías, ja que disposa d'un vaixell més petit que la resta (només 8 places) i a més de l'excursió marina s'inclou una interessant caminada per l'illa H o illa de Bridges (és l'únic operador de la zona que té permís per desembarcar en aquesta àrea protegida). És convenient reservar amb antelació per no quedar-nos sense plaça.

L'excursió en vaixell proposada per Tres Marías costa 70 A$ i dura més de 4 hores. Abans d'embarcar s'han de pagar 3'5 A$ en concepte de taxes portuàries. Se surt del mateix port, s'abandona la badia d'Ushuaia, s'entra al canal Beagle i es dirigeix a l'illa Alícia (també coneguda com isla de los lobos). En ella hi ha desenes de llops marins sobre les roques o a l'aigua. El vaixell circunnavega la petita illa, molt lentament, a escassos metres de les roques, la qual cosa permet veure'ls perfectament i val a dir que és un espectacle fascinant. A continuació es dirigeix a l'illa dels ocells, on habiten milers de cormorans reals. Es voreja l'illa i es continua la navegació a l'illa H o de Bridges, la més meridional d'Argentina, on es deixa el vaixell per a fer un trekking per l'illa, guiats pels tripulants del vaixell, que també donen informació sobre la zona i responen qualsevol pregunta. Donat que es tracta d'una zona protegida cal seguir el camí estrictament indicat pels guies. Apart d'una paisatge espectacular de mar, illes i muntanyes també s'hi pot veure una petita colònia de cormorans comuns, així com plantes molt i molt peculiars, especialment una que creix a raó de 2 cm. anuals i va formant una enorme bola verda. Acabat el passeig per aquesta illa es torna al vaixell i s'inicia la navegació de retorn a Ushuaia. Tot plegat molt recomanable !!.

Parc Nacional de Tierra del Fuego. És l'únic parc nacional argentí amb costa marina, i malgrat té més de 63.000 Ha. de superfície, només 2.000 estan obertes al públic (la resta forma la reserva estricta). En la part visitable hi ha un sistema de sendes generalment curtes i ben indicades que permeten fer excursions per a tots els gustos i nivells de dificultat. Uns plànols d'aquestes rutes es poden aconseguir a l'oficina de turisme d'Ushuaia o bé a l'entrada del parc. Algunes de les rutes indicades són les següents:

Senda Pampa Alta. Longitud: 5 km Durada: 1 hora (anada). Dificultat mitja.

Senda Costera. Longitud: 6'5 km (anada). Durada: 3 hores. Dificultat mitja.

Senda Hito XXIV. Longitud: 5 km (anada). Durada: 3 hores (anada i tornada). Dificultat mitja.

Senda Cerro Guanaco. Longitud: 4 km (anada). Durada: 4 hores fins el cim. Dificultat alta.

Però si només disposem d'un dia per a visitar el parc llavors recomanem combinar les següents cinc rutes en una sola jornada. Totes són de dificultat fàcil i permeten veure una àmplia varietat de paisatges del parc, a més de molts animals, com guineus, conills, castors, albatros, cormorans, ànecs, etc..

Paseo de la Isla. Longitud: 600 m. És un recorregut per l'arxipèlag Cormoranes i transcorre per les vores dels rius Lapataia i Ovando. Ofereix bones oportunitats per a observar aus aquàtiques.

Senda Laguna Negra. Longitud: 950 m. Permet veure una turbera en formació al costat d'aquest llac.

Mirador Lapataia. Longitud: 1 km Magnífica vista panoràmica de la badia Lapataia. Aquesta ruta connecta amb la següent, la del Turbal, i és una excel·lent alternativa per arribar a la badia travessant un bosc de lenga. En aquest punt s'acaba la RN 3, a 3.063 km de Buenos Aires.

Senda del Turbal. Longitud: 2 km És una ruta alternativa a la RN 3 (pista de ripio) per accedir a la badia Lapataia. Permet veure castoreres abandonades i es voreja una turbera. Connecta amb la següent senda.

Senda Castorera. Longitud: 400 m. (anada i tornada). S'arriba a una castorera activa, on es poden apreciar els grans dics construïts pels castors, formant petites preses artificials. Aquests castors són d'origen canadenc i han estat introduïts en aquest zona, causant un gran impacte mediambiental, palpable per la gran quantitat d'arbres talats o inundats a causa de la seva presència. La línia fronterera amb Xile està a poc més d'1 km d'aquest punt.

Per arribar al parc, a uns 20 km a l'oest d'Ushuaia, es pot agafar un minibús a la parada de Maipú-25 de Mayo o bé davant de l'oficina de turisme, a l'Av. San Martín, 674. El trajecte costa 15 A$, anada i tornada, i es triga uns 30 minuts. Quasi tot el recorregut és per pista de terra. En arribar a l'entrada del parc s'han de pagar 12 A$ en concepte d'entrada. Es pot acordar amb el conductor del minibús el lloc on volem que ens deixi. També s'ha d'acordar el punt on ens ha de recollir i l'hora. Per dur a terme la caminada que combina les cinc darreres rutes comentades anteriorment el millor és que la confitería del càmping Lago Roca sigui el punt de partida i d'arribada. Des d'aquest punt, caminant uns 2 km per la vora del llac Roca primer i del riu Lapataia després, s'arriba a la Gendarmería, lloc d'inici de la senda Paseo de la Isla i a partir d'aquí començar l'itinerari proposat. Donat que en la confitería del càmping Lago Roca els preus són cars és recomanable comprar el menjar i la beguda a Ushuaia i portar-la fins aquí per poder menjar amb absoluta llibertat en qualsevol punt del nostre itinerari pel parc.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació