logo QR VIatgeaddictes
La web con información práctica para el viajero independiente y alternativo
Bandera de China

XINA

Relat d'un viatge de 25 dies a la Xina i Hong Kong

Manel Cristóbal
Published on Fecha viaje: 2019 | Publicado el 29/11/2019
Última actualización: 04/2022
2.9 de 5 (105 votos)

Introducció

En el relat de viatge a Nova Zelanda, basat en les meves vacances d'estiu de l'any 2018 a Nova Zelanda, us deia que si éreu uns urbanites no anéssiu a aquell país.

Itinerari per la Xina i Hong Kong
Itinerari per la Xina i Hong Kong

Aquest cop és el contrari: no aneu a la Xina si voleu estar sols, tranquils i viure unes setmanes sense coincidir amb altre gent.

Quasi és impossible fer dos itineraris i viatges tan diferents. Vam estar a la Xina (i Hong Kong) envoltats literalment per milions de persones, viatjant al voltant de milers i milers i coincidint amb desenes de milers als llocs més turístics.

A part de l'Índia, mai havia trobat tanta gent durant tants dies. I encara que sembli mentida, no eren turistes estrangers, com sol passar en altres llocs.

La immensa majoria del turisme és intern.

Va haver-hi dies que no vam coincidir amb cap turista occidental o japonès.

I és que la classe mitjana xinesa ha crescut i ara són milions de xinesos els que viatgen pel seu país.

Nosaltres, estrangers, sempre érem una minoria en llocs com la Gran Muralla o la Ciutat Prohibida.

Nosaltres érem quatre persones, tots majors d'edat: la meva dona, les nostres dues filles i jo.

El nostre viatge també va ser un retorn al passat, quan al mes de novembre de l'any 2000 vam estar a la Xina, concretament a Nanchang i a Beijing, per trobar-nos per primer cop amb la nostra filla Emma, quan sols tenia 9 mesos, com a part d'un procés adopció.

Des de llavors, en que vam trobar una Xina molt més pobra que ara, no hi havíem tornat.


Fitxa tècnica del viatge

Dates del viatge

Del 27 de juliol al 20 d'agost de 2019.

Moneda

La moneda oficial xinesa és el renmimbi (CNY o ¥), però la unitat bàsica és el iuan (simbolitzat com ¥ i també conegut com kuai), el qual s'utilitza per expressar totes les quantitats incloses en els preus de botigues, per exemple.

El iuan ve en bitllets de paper de 1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 unitatats i en monedes d'1 iuan (1 iuan equival a 10 jiao).

En pocs llocs es pot pagar amb targeta de crèdit (Visa o MasterCard), només en alguns hotels i restaurants de nivell mitjà-alt, i els caixers automàtics escassegen. I és que a la Xina està molt estès pagar amb el mòbil mitjançant codi QR i quasi no es paga en metàl·lic o amb targeta.

Per tant, hem de portar sempre a sobre suficient moneda local. Haurem de canviar només arribar a l'aeroport. Només hi ha una oficina, així que no cal preocupar-se de calcular la comissió perquè és un monopoli.

Transport

Tren. Excepte el trajecte Xangai-Hong Kong, que vam fer amb avió, la resta ho vam fer en tren i tots els teníem reservats des de Barcelona.

Reservar-los és molt fàcil, a travé del web China Ticket Online, però ho heu de fer amb molt de temps d'antelació, ja que s'omplen de seguida. Així que tot ho podeu fer des de casa i sense cap agència. Heu de tenir el passaport a mà, doncs l'haureu de fotocopiar per fer les reserves.

Quasi tots els trens que vam agafar eren trens d'alta velocitat, excepte un parell. Tots ells amb seients reservats. Són còmodes i molt puntuals.

Per altra banda, convé saber com funcionen les estacions de tren, els bitllets i algunes recomanacions per no perdre temps. Podeu trobar tot això en la pàgina .7 cosas que debe saber antes de montarse en un tren en China.

Autobús. Per cercar i/o reservar autobusos a la Xina recomano el web China Bus Guide

Menjar i beure

Triar el menjar a la Xina és una autèntica odissea. Només els restaurants de més alt nivell (i algunes cadenes de menjar ràpid internacionals) tenen la carta en anglès.

El millor és mirar el que menja l'altra gent i assenyalar amb el dit al cambrer allò que us vingui de gust. Sona rudimentari però funciona!.

En bona part d'occident coneixem un sol tipus de cuina xinesa, la qual es correspon amb la regió d'on són oriünds la majoria d'immigrants xinesos instal·lats a la nostra ciutat (normalment es concentren per zona de procedència).

Això fa que quan viatgem allà esperem trobar aquest tipus de plats i alguns poden sentir-se decebuts perquè després de diverses setmanes segueixen sense trobar les seves receptes favorites :-).

En tot cas, la base de tota la cuina xinesa és l'arròs, així com les verdures, pollastre, carn de vedella i porc. Normalment els xinesos demanen diversos plats forts que se serveixen al centre per compartir, entre els quals sempre hi ha alguna cosa de carn, verdura, peix i sopa.

En el següent quadre teniu un conjunt de paraules bàsiques traduïdes al xinès simplificat i al pinyin:

Com representen els xinesos els nombres amb les mans

Per altra banda, com que una de les nostres filles és vegana vam optar per portar rètols amb mandarí indicant-t'ho:

• Fruta: shuǐguǒ 水果
• Carne: ròu 肉
• Fideos: miàntiáo (miàntiáo) 面条
• Pimienta: hú jiāo 胡椒
• Cereales: gǔ lèi 谷类
• Patatas fritas: shǔ piàn 薯片
• Pasta (espaguetti): yì dà lì miàn 意大利面
• No como carne ni pescado ni marisco: 不喜欢肉类,鱼类或贝类
• No como huevos: 我不吃鸡蛋
• Soy vegetariano: 我吃素 wŏ chīsù
• Soy vegano/a: 我吃纯素 wŏ chī chūnsù
• ¿Qué platos vegetarianos tienen?: 你有什么素菜 nĭ yŏu shénme sùcài?

Quant a la beguda, un consell: no beure l'aigua de l'aixeta. De fet, els propis xinesos mai beuen aigua de l'aixeta directament. Es pot aconseguir aigua embotellada a tot arreu.

Una gran quantitat de xinesos ni tan sols prèn begudes fredes a l'estiu. A la Xina tradicionalment es beu aigua bullida calenta, begudes calentes o sopa calenta, fins i tot en dies calorosos. L'aigua bullida calenta és generalment gratis als restaurants i hotels i, fins i tot, en trens i estacions de tren.

Idioma

Pocs xinesos parlen anglès i els gestos amb les mans no sempre són iguals que els occidentals.

A continuació us posem unes paraules bàsiques en mandarí, la llengua més estesa a la Xina, encara que al llarg del país es parlen centenars de llengües i dialectes. I al costat us adjunto una imatge amb la forma que tenen els xinesos de representar els nombres amb les mans:

• Si: Shi
• No: Bu
Com represenen els xinesos els nombres amb les mans • Hola: Ni hao
• Adeu: Zai jian
• Gràcies: Xie xie
• De res: Bu yong xie
• Perdó: Dui bu qi
• Jo: Wo
• Tu: Ni
• Preu: Chiá chien
• Hotel: Lu kuan

Porteu tot el que pugueu escrit en xinès. Sempre que hagueu de comprar bitllets o agafar un taxi, el millor és que algú de l'hotel t'escrigui el que voleu en xinès. Us estalviareu un munt de problemes!.

I porteu sempre una targeta de l'hotel. Com molt poca gent parla anglès, si us perdeu, sempre podreu mostrar la targeta perquè et portin a l'hotel.

Internet

A data de juliol i agost de 2019 el govern xinès (recordem que és una dictadura) tenia tallat l'accés a Gmail, WhatsApp, Google, Twiter, Instagram, etc.

Això pot ser un problema, però hi ha un manera de saltar-se aquesta prohibició i que quasi sempre funciona. Es tracta de contractar una VPN. N'hi ha de gratis, però és recomanable fer servir la que ofereix Express VPN.

Nosaltres ho vam fer i ens va anar molt bé. Més recomanacions en la pàgina Cómo acceder a Gmail in China.


Arribada i visita a la ciutat de Xangai

Dia 1: Barcelona - ... (nit en ruta)

Vol directe de Barcelona a Xangai, el qual dura 12'20 hores. Passem la nit a l'avió, ja que malgrat sortim de Barcelona al migdia, hi ha una diferència horària de 6 hores (en l'horari d'estiu a Europa en realitat serien 8 hores).


Dies 2-4: ... - XANGAI

Arribem a l'aeroport de Shanghai-Pu Dong, un dels dos principals que té la ciutat de Xangai, el qual es troba a 30 quilòmetres del centre de Xangai.

A Xangai tenim reservat un apartament i he quedat que ens vindrien a buscar a l'aeroport. Com que som quatre, ens surt més barat que agafat tren i mtero.

XANGAI. És una de les ciutats més poblades del món, amb un gran contrast entre la part antiga i la futurista, separades pel riu Huangpu.

A més, la ciutat té un dels ports més importants del món, fet que l'han convertit en la capital econòmica de la Xina. La majoria de botigues i centres comercials obren de 10 del matí fins a les 10 de la nit.

Nanjing Road. És el principal carrer comercial de Xangai i de la Xina. I un dels carrers de botigues més transitats del món. En l'actualitat, Nanjing Road es compon de dues seccions: Nanjing Road East i Nanjing Road West.

Nanjing Road té 6 km de longitud i és el districte de compres més llarg i gran del món, amb un milió de visitants. El recorre la línia L2 del metro.

Pudong. És el districte de negocis de Xangai, on es troben els gratacels. Agafar el ferri per creuar fins a la zona moderna de Pudong pots fer-ho diverses vegades i en diferents moments del dia. Per 2 ¥ gaudiràs d'unes bones vistes dels dos costats del riu.

Els edificis més representatius de Pudong són els següents:

  • Shanghai World Financial Center. Amb 492 metres d'altura, el Shanghai World Financial Center (SWFC) és l'edifici més alt de Xangai i un dels gratacels més grans del món. Compta amb tres plantes que es poden visitar:
    • Planta 94 (94F): Situada a 423 metres d'altura, en aquesta "primera planta" es troben la botiga de records i un bar panoràmic.
    • Planta 97 (97F): Aquesta planta es troba situada sota el mirador principal i el seu sostre és obert quan el temps ho permet. Està a 439 metres d'altura.
    • Planta 100 (100F): El mirador principal es troba a 474 metres d'altura i és el més impressionant dels tres. Si mirem l'edifici des de l'exterior, el mirador es troba al pont superior d'aquest. Té parts del terra que són de vidre.
  • Tot i que hi ha edificis que ja l'han superat en altura, el seu mirador segueix sent el més alt del món, ja que el del Burj Khalifa, a Dubai, es troba situat tan sols a 442 metres d'alçada, tot i que l'edifici té 828 metres d'altura.

    L'accés a l'edifici està obert de 9:00 a 22:30, i el preu és de 180 ¥ les tres plantes (la planta 100, la millor entra només dins de les tres). Els estudiants paguen 120 ¥. És car, però paga la pena.

  • Torre Jin Mao: Va ser el gratacel més alt de la ciutat fins a la construcció del Shanghai World Financial Center.
  • Torre de la Televisió de Xangai. És l'edifici més famós de la ciutat, conegut com la Perla d'Orient. És des d'on s'obtenen les millors vistes de Pudong i l'edifici més fotografiat de Xangai.
  • El principal mirador, situat a 263 metres d'alçada a la segona esfera, compta amb dues plantes panoràmiques, la inferior té el terra de vidre. Encara que és possible pujar a l'esfera superior comprant una entrada addicional, la diferència d'altura és inapreciable i els seus vidres solen estar bastant bruts.

    Obert de 09:00 a 21:00. L'entrada per a la segona esfera de la torre inclou el museu. A la base de la torre hi ha el Museu d'Història de Xangai. Si hem pujat al SWFC llavors no cal pujar aquí.

Altres llocs d'interès a Pudong són el passeig al costat del riu, l'aquari (situat al costat de l'edifici de la Perla d'Orient), el Parc del Segle (Century Park) o el Museu de la Ciència i Tecnologia.

En Pudong també es troba l'estació del tren Maglev, el tren de levitació magnètica que comunica la ciutat amb l'aeroport de Pudong.

Vista panoràmica de Xangai des del Bund
Vista panoràmica de Xangai des del Bund

Atès que és un districte de negocis, Pudong és una zona que pot resultar una mica avorrida. Els caps de setmana també és una zona una mica desèrtica.

Bund. Està just al costat contrari de Pudong i és on es pot veure un dels skylines més espectaculars del món des del passeig a la vora del riu, tant de dia com de nit.

Es una zona de vianants de 2 km de longitud en el marge oest del riu Huangpu.

A més de les vistes, té l'interès de que va ser el primer districte comercial de Xangai (el Wall Street d'Orient).

Alguns punts d'interès del Bund són els següents:

  • Aduana. Edifici del 1927. El rellotge i la campana es van fer a Anglaterra i és l'edifici més popular.
  • Charging Bull. És una copia del que hi ha a Wall Street, en la ciutat de Nova York.
  • Estació meteorològica. I just al sud de l'estació es troben els ferris per creuar el riu fins a Pudong.
  • Monuments als herois de Xangai de les Guerres de l'Opi.
  • Peace Hotel. Edifici del 1930, amb la teulada de color verd.
  • Banc de Hong Kong i Xangai. Edifici de 1921.

Xintiandi. És una zona turística plena de botigues i restaurants amb l'encant de les seves cases antigues.

Una d'aquestes cases, convertida en museu, va ser el en la que es va celebrar el Primer Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès. A l'interior és possible recórrer l'habitació en la qual Mao Zedong i els delegats procedents de tot el país es van reunir a 1921 per fundar el Partit Comunista Xinès.

L'accés al museu és gratuït. Està ubicat en el nº 181 de Tai Cang Road. Metro: Xintiandi L10.

Temple del Buda de Jade (Yu Fo Si): El Temple del Buda de Jade no destaca per la seva arquitectura, sinó per les valuoses escultures de Buda que allotja al seu interior.

La figura més impressionant és el Buda assegut, que mesura dos metres d'altura, pesa 200 quilos i està decorat amb pedres semi-precioses. L'altra escultura realitzada en jade blanc, és una figura de Buda reclinat, de menor grandària, que no crida tant l'atenció.

Tot i que el Temple del Buda de Jade és el recinte sagrat més important de Xangai, creiem que és més interessant el gran Buda del menys conegut Temple Jing'an, ubicat a la parada de metro del mateix nom.

Alerta: després de pagar l'entrada al temple, cal pagar una altra entrada per veure els Budes de Jade

Temple Jing'an. És un bonic temple budista que fa honor al seu nom, pau i tranquil·litat.

Yuyuan Garden. És un dels llocs més bonics de visitar a la Xina i una de les millors coses que fer a Xangai. Combina els pavellons tradicionals i estanys amb exuberant vegetació. Amb una extensió de dues hectàrees, el jardí està dividit en diverses seccions per mitjà de grans murs coronats pel cos d'un drac.

Aquests són alguns dels principals punts d'interès del jardí:

  • Gran Rocalla. Amb una alçada de 14 metres, ofereix les millors vistes del jardí des de les altures.
  • Pedra de Jade. El major tresor del jardí és l'enorme pedra de jade de 3,3 metres d'altura.
  • Jardí interior. Construït l'any 1709, aquest jardí està compost per roques, pavellons, torres, estanys ornamentals i parets de flors. Al costat hi ha el mercat de Yuyuan.

Mercat Yuyuan. És un gran basar, conegut com el regne dels refrigeris locals i plena de botigues en edificis d'estil tradicional. Tot i que els preus són una mica elevats a causa de que es tracta d'una zona molt turística, resulta entretingut passejar pels seus carrerons observat les parades.

El carrer Fangbang Road, al sud del basar, és una de les millors de Xangai per comprar quadres, talles, escultures i altres productes artesanals. A pocs metres del mercat es troba també el Temple del Déu de la Ciutat (City God Temple, de 600 anys d'antiguitat), un dels temples més populars de Xangai.

People's Square. És la plaça més famosa de Xangai, en la qual es troben alguns dels museus més importants de la ciutat. Durant el colonialisme britànic va ser el lloc en el qual es trobava l'hipòdrom.

  • Museu de Xangai. El museu està al nº 201 de Renmin Da Dao. Horari: de dimarts a diumenge de 9:00 a 17:00. Entrada per la porta sud i sortida per la nord. Es gratuït. Posseeix una col·lecció de més de 120.000 peces entre les que es troben objectes de bronze i ceràmica, mobles, monedes i segells pertanyents a un període que abasta més de 8.000 anys, a més d'una extensa col·lecció d'atuells i recipients de bronze datats entre els segles XVIII i III a.C.
    • Escultures: Més de 120 peces realitzades en bronze, fusta, fang i pedra creades entre els anys 465 i 1644 deixen constància de l'arribada del Budisme a la Xina.
    • Pintura: A través dels delicats traços de les antigues pintures és possible contemplar les bondats de la natura i la vida silvestre de la Xina.
    • Porcellana: Més de 500 peces de delicada porcellana xinesa il·lustren 8.000 anys de la història de la Xina.
    • Jade: Les pedres de Jade tenen un gran significat en la cultura xinesa. La col·lecció del museu compta amb més de 300 peces de gran valor artístic.
    • Cal·ligrafia: A la Xina la cal·ligrafia és una de les expressions artístiques més valorades.
  • Museu d'Art de Xangai. No cal visitar-lo.
  • Centre de Planificació Urbana de Xangai. No cal visitar-lo.
  • Gran Teatre de Xangai
  • Auditori de Xangai
  • Renmin Park. Situat a la part nord de la Plaça del Poble, és un petit oasi enmig dels edificis que envolten la plaça. En el seu interior, a més de trobar jubilats jugant al Backgammon, és possible trobar alguns jardins, una cafeteria i diverses atraccions de fira.

Parc Fuixing. Està situat a la zona French Concession. És un parc molt bonic, amb un llac al mig, en el qual es veu a gent jugant a escacs, practicant tai-txi i balls de saló.


Ruta Zhouzhuang, Hong Kong i Nanchang

Dia 5: XANGAI - ZHOUZHUANG

Avui anem a Zhouzhuang. Està a 91 km de Xangai (1'30 h de trajecte en autobús).

Hi ha agències que fan anada i tornada en un mateix dia. Nosaltres ens ho agafarem amb més calma i dormim la nit al poble per tornar a Xangai el dia següent a l'aeroport per agafar l'avió a Hong Kong.

Per anar a Zhouzhuang hem d'agafar un autobús a la Shanghai General Long Distance Bus Station (上海长途汽车客运总站), en el nº 1666 de Zhongxing Road, Zhabei District (闸北区中兴路1666号), just al nord de la Shanghai Railway Station. Per arribar des de l'hotel agafem el metro des de Changshu Road de la Línia 1, a 5 minuts de l'apartament.

Zhouzhuang és un dels sis pobles antics de Jiangnan i gaudeix de la fama del primer poble d'aigua a la Xina.

Es troba a Kunshan, en la província de Jiangsu. Zhouzhuang va ser declarat poble d'interès històric i cultural l'any 2003, sent un tresor preciós per mostrar les cultures del poble i del lloc Wu.

Imatge del casc antic de Zhouzhuang
Imatge del casc antic de Zhouzhuang

Aquest poblet està a la vora del Gran Canal, que uneix Suzhou i Xangai, va ser un pròsper port dedicat al comerç de seda, ceràmica i gra.

A Zhouzhuang acudien els erudits i funcionaris. S'hi van erigir bells ponts i llars.

El cas antic es pot recórrer a peu o amb una travessa pels canals.

En aquest barri destaquen el pavelló d'estil Ming de la residència Zhang, amb 70 estances, i el pavelló de la residència Shen, amb 100 habitacions comunicades amb la construcció principal.

El temple Chengxu és un santuari taoista de la dinastia Song.


Dia 6: ZHOUZHUANG - XANGAI - HONG KONG

Despres de continuar visitant Zhouzhuang tornem a Xangai amb autobús i anem a l'aeroport de Hongqiao, on agafem un vol de 2 hores 35 minuts amb destinació Hong Kong. Arribem a Hong Kong a les 22:00.

A Hong Kong la moneda és el dòlar de Hong Kong (HRK). Hem de canviar diners, però no canviem de iuans a dòlars de Hong Kong, perquè és millor canviar d'euro a dòlar de Hong Kong. Tanmateix a Hong Kong les targetes Visa i MasterCard funcionen amb normalitat.


Dies 7-9: HONG KONG

Estem tres dies sencers per visitar Hong Kong. Ens trobàrem amb les manifestacions multitudinàries de Hong Kong contra lleis que es volen imposar des de la Xina Continental.

Ens va anar de poc que no ens quedéssim aturats en l'aeroport o en el tren. Tot i així, ens va anar bé, fusionant-nos com a reporters gràfics al bell mig dels manifestants. Free HK era el lema!!.

Visites que vam fer en aquests tres dies:

Victoria Peak. També coneguda com a Muntanya Austin o simplement El Pic, és la muntanya més alta de l'illa de Hong Kong, amb 552 metres d'altura. Des del Pic és possible aconseguir les millors vistes de tot el territori, cosa que el converteix en l'autèntic mirador de Hong Kong i s'hi pot pujar tant de dia com de nit.

Actualment s'ha convertit en el lloc més turístic de la regió i cada any rep set milions de turistes.

Vista de Hong Kong des del cim Victòria
Vista de Hong Kong des del cim Victòria

Donada la gran afluència de turistes que el visiten, s'han construït dos centres comercials i d'oci al cim: Peak Tower i Peak Galleria.

En el primer d'ells es troba l'última parada del funicular i des de la terrassa s'obtenen impressionants vistes de la ciutat.

Una mica més amunt es troba l'Sky Terrace 428, una terrassa panoràmica des de la qual s'obtenen encara millors vistes, però aquí l'entrada és de pagament.

Hem d'intentar pujar-hi un dia que estigui clar el cel, cosa que és molt difícil en època de monsons.

És possible pujar al Pic Victòria utilitzant el funicular, que porta funcionant des de 1888. Cada dia el fan servir uns 12.000 passatgers.

Tsim Sha Tsui. És l'àrea més al sud de la península de Kowloon. En Tsim Sha Tsui trobarem llocs tan importants com l'Avinguda de les Estrelles i el Museu d'Art de Hong Kong.

Localitzada en el sud de la península de Kowloon, Tsim Sha Tsui és una de les zones més populars i pròsperes de la ciutat i el lloc des del qual s'obtenen les millors vistes de la badia de Hong Kong.

En Tsim Sha Tsui es troben nombrosos punts d'interès:

  • Avinguda de les Estrelles. Aquesta avinguda és la versió xinesa del Passeig de la Fama de Hollywood, però amb els noms de les estrelles d'actors locals. Les estrelles que més fotos reben són la de Jackie Chan i la de Bruce Lee. És el millor lloc per veure l'espectacle Symphony of Lights.
  • Com a curiositat, segons avança la nit l'Avinguda de les Estrelles es va buidant d'artistes i fotògrafs per donar pas als pescadors. Aquests pescadors pesquen sense cap tipus de canya, tan sols amb un fil de llinya. Resulta sorprenent la quantitat de peixos que pesquen en un curt espai de temps.

  • Moll de l'Star Ferry. L'Star Ferry és el vaixell que creua des de Kowloon fins a l'illa de Hong Kong. National Geographic va catalogar aquest recorregut en ferri com un dels 50 imprescindibles de fer a Hong Kong un cop a la vida. És un passeig de tot just 10 minuts, temps suficient per apreciar les vistes de banda i banda de la ciutat. Funciona des de 1888 i, encara que ara hi ha túnels que connecten Kowloon i Hong Kong en metro, l'Star Ferri segueix sent una forma de transport molt concorreguda. Cada trajecte costa només 2,50HKD (0,30 €).
  • Clock Tower. La torre del rellotge és l'única part de l'estació de tren de Kowloon que encara sobreviu. La seva construcció va finalitzar en 1915 i té 44 metres d'altura.
  • Parc de Kowloon. Extensa zona verda que compon un recés de pau enmig de la bulliciosa ciutat.
  • Museu d'art de Hong Kong. Reuneix més de 15.000 obres d'art amb una sorprenent varietat temàtica. Obert de 10:00 a 17:00 hores.
  • Museu de l'Espai de Hong Kong. Aquest museu d'astronomia i ciències de l'espai compta amb un planetari amb una peculiar forma rodona en el seu exterior. Obert de 13:00 a 21:00 hores (caps de setmana i festius de 10:00 a 21:00 hores). Tanca els dimarts.
  • Tsim Sha Tsui Promenade. Aquest passeig no només ofereix vistes precioses de l'illa de Hong Kong, sinó que té diversos punts d'interès. Un d'ells és la torre del rellotge de Kowloon, l'única resta de l'antiga estació de la ruta ferroviària Kowloon-Cantó, que es va demolir en 1977. Fins llavors, per allà van passar milers d'immigrants xinesos que feien servir el port de Hong Kong com a punt de partida cap a la resta del món.
  • Hong Kong Cultural Centre. Va ser establert el 1957 i és gratuït. És la millor manera d'entendre que ha estat i és Hong Kong.

Mong Kok. Localitzat a la península de Kowloon, és el barri comercial i residencial més congestionat de Hong Kong i una de les àrees més densament poblades del món. És fascinant!.

Els seus antics carrers amb cartells de llums de neó, les seves botigues i l'anar i venir dels ciutadans la converteixen en una zona molt especial i carregada d'encant.

Mong Kok és una de les zones més animades de la ciutat i tant de dia com de nit es troba farcida de gent, pel que resulta ideal per passejar, sopar, o anar de compres.

És una zona ideal per realitzar algunes compres pel fet que les botigues es troben agrupades en funció dels productes que ofereixen, de manera que es poden trobar els següents mercats i carrers especialitzats:

  • Mercat dels Ocells. Resulta molt curiós visitar-lo.
  • Mercat de les Flors. Flors i plantes per a tot tipus d'ocasions.
  • Fa Yuen Street. Roba i equipament esportiu.
  • Goldfish Street. Botigues de peixos i aquaris. És curiós veure com venen els peixos en bosses de plàstic.
  • Photocopy Street. Com el seu nom indica, es tracta del carrer ideal per a fotocopiar tot tipus de documents.
  • Tile Street. Carrer especialitzada en la venda de material de construcció.
  • Sai Yeung Choi Street. Ideal per comprar productes informàtics i cosmètics.

Illa de Lantau. És l'illa més gran i alhora més tranquil de la ciutat. Tot i ser més gran que l'illa de Hong Kong, Lantau només té 45.000 habitants mentre que la primera en té gairebé 2 milions.

Això converteix a l'illa de Lantau en una zona perfecta per fer excursions, visitar algun dels petits pobles que hi ha en ella o anar a veure el gran Tian Tan Buddha. Podeu arribar-hi en metro, baixant a l'estació de Tung Chung.

  • El Gran Buda (Tian Tan). És una estàtua de bronze de 34 metres d'altura i que pesa unes 250 tones. Està situada sobre el cim de Ngong Ping, el punt més alt de l'illa de Lantau.
  • La construcció de l'estàtua del Gran Buda va finalitzar el 28 de desembre de 1993, convertint-se en la representació de Buda assegut més gran del món. Està formada per 202 peces de bronze.

    El Gran Buda és una extensió del Monestir Po Lin i simbolitza la unió de l'home amb la natura. L'estàtua té com a base un full de lotus i està envoltada per petites estàtues de déus que representen la immortalitat.

    Un cop a dalt, a més de gaudir de les magnífiques vistes, podrem accedir a l'interior de l'estàtua per veure l'exposició permanent. L'entrada gratuïta. Per pujar fins a l'estàtua haurem de superar els 268 graons.

    El Telefèric Ngong Ping 360 és la millor forma d'arribar fins a la muntanya, ja que durant els 25 minuts de trajecte des de Tung Chung és possible gaudir d'impressionants vistes del mar, la muntanya i la ciutat.

    Obert tots els dies de 10:00 a 18:00 hores. Preu adults anada i tornada: 135 $. El telefèric s'agafa a Tung Chung, la darrera parada de la línia de metro taronja.

  • Monestir de Po Lin. És el monestir budista més important de Hong Kong. Fundat per tres monjos l'any 1906, el monestir de Po Lin compta amb més d'un segle d'història al darrere.
  • Inicialment va ser anomenat The Big Hut, però el 1924 va adquirir el seu nom actual, Po Lin, que significa El Lotus Preciós. El recinte del monestir comprèn el temple, les cases dels monjos, un restaurant vegetarià i diverses botigues per comprar encens. Al costat de les botigues trobarem cremadors d'encens de diferents formes i mides.

    En el temple es troben tres estàtues de Buda que representen el passat, el present i el futur i nombroses inscripcions budistes. Amb una mica de sort durant la visita tindreu l'oportunitat de veure els monjos en ple ofici.

    La visita al monestir es complementa a la perfecció amb la visita al Gran Buda. Entrada gratuïa de 10:00 a 17:45.

Aberdeen Bay. És la badia compresa entre Aberdeen i l'illa d'Ap Lei Chau, una petita illa molt a prop d'Aberdeen, i localitzada al sud-oest de l'illa de Hong Kong.

Aberdeen és una zona de pescadors a la que gran part d'ells viuen en cases flotants que creen una peculiar imatge de contrastos a causa dels enormes gratacels que l'envolten.

És recomanable visitar Aberdeen al matí o al vespre i fer una passejada en vaixell per la badia. En caminar al costat del mar us oferiran passejades de diferent durada, és important tenir en compte que tots els preus són negociables.

A la badia d'Aberdeen es troba un dels restaurants més coneguts de Hong Kong: el restaurant flotant Jumbo Kingdom. El Jumbo Kingdom. Es tracta del restaurant flotant més gran del món, gràcies a la seva capacitat per a més de 2.000 persones. Cadascuna de les plantes disposa d'un restaurant diferent, des del més exquisit i amb preus elevats, fins a un bufet lliure més assequible.

Wong Tai Sin Temple. És un dels temples més coneguts i populars de Hong Kong. El temple, llar del taoisme, budisme i confucianisme, ret homenatge al llegendari monjo Wong Tai Sin, al qual els fidels honren per mitjà d'ofrenes i preguen fortuna mitjançant les arts endevinatòries.

Construït amb un colorit estil tradicional, el temple compta amb una superfície de 18.000 m2 al llarg dels quals es troben espais com el Pavelló de Bronze, el Saló dels Arxius, la Font Yuk Yik, el Santuari Yue Heung, el Mur de Terra o el Jardí del Bon Desig. Imprescindible.

Ubicat en el nº 2 de Chuk Yuen Village, Wong Tai Sin, Kowloon. Horari: Tots els dies de 7:00 a 17:30 hores. Entrada gratuïta al temple. Metro: Wong Tai Sin, línia verda.

Central-Mid-levels escalators. Són les escales mecàniques més llargues del món. Cobreixen més de 800 metres de distància i pugen més de 135 metres de desnivell en els seus 20 minuts de trajecte (això és el que trigues si no camines). Van ser construïdes l'any 1993 i estan situades a l'illa de Hong Kong.

Torre del Banc de Xina. Aquest edifici gratacels va ser construït l'any 1989, segons els plànols de l'arquitecte xinès Leoh Ming Pei. Amb un sorprenent disseny i una il·luminació espectacular, aquest edifici és per a nosaltres un dels més bonics del món.

Mesura 367 metres d'altura, té 72 plantes i està construït amb alumini i vidre. Quan va finalitzar la seva construcció es va convertir en l'edifici més alt d'Àsia, rècord que es va mantenir fins l'any 1992, quan va finalitzar la construcció del Central Plaza.També va ser el primer gratacel fora dels Estats Units a superar la barrera dels 300 metres d'altura.

La Torre del Banc de Xina, a més d'albergar les oficines d'aquest banc, és un dels edificis més cridaners i representatius de l'skyline de Hong Kong. A la nit és, al costat del Two International Finance Centre, una de les estrelles de l'espectacle Symphony of Lights.

A la planta 43 hi ha un mirador d'accés gratuït (tan sols heu de portar el passaport). Ubicació: 1 Garden Rd, Central, a l'illa de Hong Kong. Metro: Central Station sortida J2.

Hong Kong Park. Està situat a la part de l'illa de Hong Kong, entre els grans gratacels de la ciutat. És un parc públic, obert des de 1991, que cobreix una àrea de 80.000 m2 i és un magnífic lloc on anar a relaxar-se.

Dins del parc hi trobareu el Edward Youde Aviary, una mena de carpa tancada amb un munt d'ocells tropicals. També hi ha un hivernacle, diversos llacs amb fonts i fins i tot un museu dedicat a tot el relacionat amb el te.


Dia 10: HONG KONG - NANCHANG

Avui tornem a entrar la Xina continental. La moneda torna a ser el iuan (¥), així que millor que no us sobrin dòlars de Hong Kong.

Agafem un tren d'alta velocitat (tren bala Tipus G) a Nanchang des de l'estació de West Kowloon. Tenim feta la reserva i només hem de canviar els bitllets a l'estació i pagar-los.

Com això pot ser complicat i amb cues es diu que arribar com si fos anar a un avió. Millor arribar dues hores abans, ja que també hem de passar control de passaports. Així que hem d'arribar a les 9:00.

L'estació es a 2 km del nostre hotel caminant (30 minuts). Les combinacions amb autobús son complicades. Si no volem anar caminant i guanayar comoditat, millor un taxi (5 minuts). Així podem llevar-nos a les 8:00.

La durada del trajecte entre Hong Kong i Nanchang és de 4'5 hores. Arribem a les 16:10 a l'estació de Nanchang West. Demà tenim tot el dia a Nanchang. Avui busquem llocs per sopar.

I prop de l'hotel podem visitar la Shengjin Tower (Rope and Gold Pagoda), una estructura de finals de Tang que té una alçada de 58,7 metres i amb un perímetre de 33,8 metres.

Diu la llegenda que un monjo va descobrir quatre sèries de cordes daurades sota la pagoda. La pagoda sencera és octaèdrica i té la part superior de coure en forma de pera.

Les diferents capes estan separades per un ràfec pavimentat amb maons blaus. A cada capa hi ha quatre portals reals i 4 portes falses. Ascendint les capes, la decoració a les portes varia de forma de lluna a la primera capa, amb patrons de núvols propis a la segona i tercera, mentre que els patrons de forma de flama de la quarta a la setena capa.

Una escala de cargol s'aixeca a l'interior de la pagoda des de terra fins a arribar al coure en forma de pera. L'interior de la pagoda està ornamentat amb ratlles de coure lliscades d'or.


Dia 11: NANCHANG

Visitem Nanchang, lqa ciutat on es troba l'orfenat d'on van portar a l'Emma, i on vam estar una setmana fent papers durant el mes de novembre de l'any 2000. I també on vaig fer els 38 anys.

Coses a veure a Nanchang:

Bayi Square.

Bayi Park. Té algunes de les millors atraccions de la ciutat i el temple de Youmin n'és una d'elles.

Youmin Temple. El Temple de Youmin (Beneït a les Persones) és un petit i tranquil temple budista, situat a la carretera de Minde, a Nanchang, a l'est del bell llac Nanhu i al nord del parc Bayi.

Aquest temple va ser construït l'any 503, en la dinastia Liang de les dinasties del sud. En el segle VIII es va convertir en la llar de Mazu Daoyi, potser el segon mestre més gran de Chan (Zen) després de Huineng, el Sisè Patriarca.

Aquest temple és molt famós al sud d'Àsia. L'estàtua de Buda de bronze al vestíbul principal té 9,8 metres d'altura i pesa 18 tones. També es coneix com "el temple de les persones que es beneeixen".

El punt culminant d'aquest temple és l'estàtua de Buda de fosa de coure de només un metre d'alçada, però que pesa 18 kg. El temple continua sent un lloc de culte i trobareu monjos per tot el complex resant o meditant.

A la vespra de l'Any Nou lunar, el temple està ple de devots que ofereixen espelmes, encens i pregàries per buscar benediccions. L'ambient és com una fantàstica fira de temples que val la pena veure.

Nanhu Lake / Shui Guan Yin Ting. L'edifici Shui Guan Yin Ting està situat al centre del llac sud i va ser construït durant la dinastia Tang, essent reutilitzat durant les dinasties Ming i Qing.

Vista de Nanchang
Vista de Nanchang

Durant els anys de Mingzhengde, havia estat renovat com a "torre de vestir" per Rani Lou, la dona de la noblesa Ning, Chenhao Zhu.

Més tard, durant els anys de Wanli, va ser modificat en una vila per al canceller Wei Zhang i rebatejat amb el nom de Plum Tower.

En la dinastia Qing, en dol de Rani Lou, va ser donada i rebatejada com Yinshi Nunnery.

L'any 53è any del regnat de Qianlong (1788) va ser reconstruït i rebatejat com Guan Yin Ting (o també conegut com Shui Guan Yin Ting).

Pavillion of Prince Teng. El pavelló és conegut com el "primer edifici" al llarg del riu Xi.

Ha estat aclamada com una de les grans obres de la dinastia Tang, una dinastia coneguda per la seva dedicació a la cultura i les arts i aquesta reputació per un disseny arquitectònic increïble continua fins als nostres dies.

És una de les Quatre Grans Torres de la Xina. L'horari de visita és de 8:00 a 17:30, i el preu és de 50 ¥.

El pavelló del príncep Teng va ser construït per primera vegada el 653 d. C. per Li Yuanying, el germà menor de l'emperador Taizong de la dinastia Tang. Li Yuanying va ser ofegat com a príncep Teng el 639.

El pavelló arriba als 60 metres d'alçada i té una superfície de 13.000 metres quadrats. Bona part de l'estructura està esculpida de fusta amb parets de rajoles pintades de color verd a l'estil típic de la dinastia Song.

El pavelló principal a part hi ha dos pavellons independents que flanquen a ambdós costats del pavelló central. En 652 se li va assignar el governador de Nanchang on el pavelló servia de casa seva.

Vint anys més tard, per celebrar fins a la finalització de la reconstrucció del pavelló, es va reunir un grup d'intel·ligents de la ciutat per compondre la prosa i el poema sobre el pavelló del príncep Teng.

Més tard es va convertir en la seu privada del príncep i va ser freqüentment el lloc per a grans banquets i esdeveniments oficials. L'emperador va concedir el títol de Tengwang al príncep, per la qual cosa es va anar coneixent com a Pavelló Tengwang. El famós poeta Wang Bo va escriure l'obra mestra, Prefaci al pavelló del príncep Teng.

Jiangxi Museum. Aquest museu està compost per tres edificis individuals: Galeria d'Història, Galeria de la Revolució i Galeria de la Natura. Les tres galeries ofereixen 10 exposicions temàtiques que van des del llac ecològic Poyang, Red Craddle (revolució xinesa), la cultura Hakkas fins al món marí.

El més destacat del museu és l'exposició arqueològica Haihun Marquis-State of Han Dynasty. Exposa elements trobats a la tomba del primer marquès de l'estat de Haihun a la dinastia Han de l'Oest (201 aC), que va ser excavada al districte de Xinjian de Nanchang el 2011. La tomba és el contingut més gran, millor conservat i més divers. En ella s'hi van descobrir els mausoleus dels membres de l'Estat del marquès de la dinastia Han.

Bada Shanren Memorial Hall. La sala commemorativa Bada Shanren, situada als suburbis del sud de Nanchang, es troba al bell complex de Qingyunpu. El predecessor de Qingyunpu era un temple taoista, i va obtenir el nom actual el 1661 quan Bada Shanren va anar a viure allí.

El nom secular de Bada Shanren és Zhu Da (1626-1705), descendent de la novena generació de Zhu Quan (el 16è fill de l'emperador Zhu Yuanzhang, el primer emperador de la dinastia Ming).

Bada Shanren, dedicant tota la seva vida a la pintura, la cal·ligrafia i la poesia, ocupa un lloc important en la història de les belles arts de la Xina. El monument es va establir el 1959 per mostrar els seus treballs clàssics. El 1985, Bada Shanren va ser considerada com a les 10 millors celebritats culturals de la UNESCO.

Badashanren és un pintor distingit a principis de la dinastia Qing, i amb altres set pintors van ser sobrenomenats Vuit dels excèntrics de Yangzhou. Badashanren és àlies de Zhu Da, el descendent de Zhu Quan, fill de l'emperador Zhu Yuanzhang a la dinastia Ming.

Badashanren passa la major part de la seva vida tardana a Qingyunpu per evitar la persecució política contra la dinastia Qing. Badashanren és talentós en les arts, especialment la pintura de mans lliures amb flors i ocells.

La seva pintura i cal·ligrafia es caracteritza per una composició meticulosa, una àmplia concepció artística, una cal·ligrafia rodona i suau. Les seves pintures han gaudit d'una reputació extremadament alta durant més de 300 anys.

Aquest és un museu amb finalitats commemoratives. Té una col·lecció de més de 80 obres i documents. Serà poètic passejar entre els passadissos del jardí tranquil i apreciar les obres més famoses dels mestres.

Està ubicat en el nº 259 de Qingyunpu Road, districte de Qingyupu. L'entrada és gratuïta. Transport per arribar-hi: autobús nº 2, 20, 203, 2224.


Ruta Jian, Taihe, Xi'an, Pingyao, Datong, Xuan Kong i Yungang

Dia 12: NANCHANG - JIAN

Avui i demà anem al lloc on va néixer l'Emma i on va passar els primers nou mesos de la seva vida (del febrer a principis de novembre).

Hem d'agafar un tren regional amb seients reservats. Hem d'anar a l'estació per tal de bescanviar-los pels bitllets i pagar en metàl·lic. L'estació és una diferent de la del tren bala, que era la West Nanchang.

Aquest cop es senzillament la Nanchang Railway Station. És a 2 km en cotxe de l'hotel (6 minuts). A peu son 1,8Km, uns 22 minuts. No sé si hi ha algun bus que hi vagi des de l'hotel, millor preguntar-ho.

Com que el tren surt a les 9:58 i hem de fer el tema dels bitllets és millor arribar 1 hora abans (cap a les 9:00).

Anem a Jian, situat a uns 90 km de Nanchang. Jian és la ciutat/poble gran on hi ha tren, just al costat de Taihe, on està l'orfenat. Per veure la zona del lloc de naixement de l'Emma ens quedarem a dormir a Jian (on hi ha hotel).

Crec que es podia intentar fer una visita organitzada amb altres grups des de Nanchang, però era força complicat. Era una organització amb hotel a Nanchang i anada i tornada. I a Taihe tot molt controlat. No ho vaig veure gens clar. Crec que es millor anar per lliure.

El trajecte en tren fins Jian és de 2'25 hores. Arribem a l'estació de Jian a les 12:23 si tot va bé. L'hotel es al costat oest del riu, a 4 km. Agafem un taxi. Abans mirem si podem bescanviar la reserva de demà pels bitllets (i pagar).

Imatge de la ciutat de Jian
Imatge de la ciutat de Jian

Taihe, el lloc on es troba l'orfenat, és a 35 km de Jian (des de l'hotel). Trigaríem uns 50 minuts si agafem algun taxi, però sortirà molt car.

Possiblement el millor es agafar algun autobús que possiblement hi hagi (he vist que hi ha una estació d'autobús).

En teoria la via del tren passa per Taihe, però no he vist cap estació. Millor preguntar a l'hotel i anar demà.

Com segurament serà l'únic cop que anirem al lloc on va venir el món l'Emma, he pensat d'estar per la tarda i tenir també part del dia de demà, abans de tornar a Nanchang.

La zona en si no és gens turística i crec que és una bona manera de veure la Xina interior.

A Jian no hi ha res a veure. Fins i tot hem vist una part de la ciutat, situada a les afores, que li diuen ciutat fantasma a causa d'un crac immobiliari que va deixar la zona buida. Nosaltres estem al costat del riu.


Dia 13: JIAN - TAIHE - JIAN - NANCHANG

Avui, a Taihe, anem al Taihe Social Welfare Institut (l'Institut de protecció social del comtat). L'adopció inicial en aquest orfenat va ser l'any 1998.

Es tracta d'un petit orfenat que acull entre 20 i 30 nens (i gent gran). L'AFAC (Asociación de Familias Adoptantes en China) ha col·laborat amb aquest orfenat a través de donacions d'algunes famílies que han adoptat en aquest orfenat. També la Fundació Amity també treballa amb aquest orfenat.

Cognoms dels fills adoptats aquí: Dong és el més comú, seguit de Fang.

A la tarda tornem amb tren a Nanchang des de Jian.


Dia 14: NANCHANG - XI'AN

Avui anem a Xi'an des de Nanchang amb un tren bala tipus G. La duració del trajecte és de 6'38 hores. Arribem a l'estació de Xi'an North a les 14:53. La distancia és d'uns 1.200 km.

Com que sortim de Nanchang pel matí, tenim temps a la tarda/nit per fer una visita nocturna al centre de Xi'an.


Dies 15-16: XI'AN / GUERRERS DE TERRACOTA

El descobriment dels guerrers de terracota l'any 1974 va fer que la ciutat de Xi'an estigui entre les destinacions més excepcionals de la Xina. Probablement es tracti de la troballa arqueològica més important del segle XX.

Però, tot i sense la presència del vast exèrcit desenterrat a les proximitats del mausoleu encara inexplorat de l'Emperador Qin Shi Huang, sabíem de la vella Xi'an perque durant segles va ser capital de l'Imperi Xinès i l'extrem oriental de la Ruta de la Seda.

Destinació de caravanes i mercaders vinguts de remots confins i que comerciaven amb gemmes, ivori, espècies i, per descomptat, la seda que s'elaborava a la Xina des de feia milers d'anys. Ja llavors, tenia Xi'an més habitants que totes les principals capitals europees juntes.

Comencem per les visites als afores de Xi'an:

Els Guerrers de Terracota. És un dels llocs més visitats a la Xina. L'exèrcit de guerrers de terracota està ubicat en el vessant de la muntanya Li, a uns 30 km de Xi'an.

Van ser trobats pels pagesos de la zona l'any 1974, mentre intentaven excavar pous més profunds ja que estaven patint una gran sequera. Des de l'any 1987 estan considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Aquest exèrcit està dins del Mausoleu de Qin Shi Huang, que es va trigar a construir uns 38 anys, i és on es troben les restes de Zhao Zheng, denominat el primer emperador.

A un quilòmetre i mig a l'est de la tomba de l'Emperador podem veure totes aquestes figures en formació de batalla dividides en tres fosses:

Vista de la fossa 1 (Guerrers de Terracota - Xi'an)
Vista de la fossa 1 (Guerrers de Terracota - Xi'an)
  • Fossa nº 1. Aquí trobem un exèrcit en formació d'atac, amb 6.000 figures de cavalls i soldats orientats cap a l'est i, a continuació, 210 soldats amb ballestes i arcs i trenta de carros.
  • Fossa nº 2. Fou excavada l'any 1976 i està situada 20 metres al nord de la fossa 1. Conté 1.400 arquers, soldats d'infanteria i carros.
  • Fossa nº 3. En ella s'ha localitzat el punt on devia estar situat el comandant en cap, juntament amb 86 soldats, la gran majoria oficials.

Cadascuna de les figures té trets i característiques diferents, no hi ha cap igual físicament. Es recomana fer la visita a l'inrevés, començant per la fossa nº 3 i acabant en la nº 1, la més gran i impressionant.

També es visita el Museu dels Guerrers de Terracota de Xi'an, on podem veure dos carros de bronze amb els seus cavalls i algun que altre guerrer.

L'horari és de 8:30 a 17:00 hores, però convé arribar quan obren. Preu: 150 ¥ (i 50 més si es vol una audioguia). Accepten el Carnet Internacional d'Estudiant. El preu de l'entrada inclou els tres pavellons, la sala dels carruatges, el jardí Lish i la possibilitat de prendre busos llançadora dins del parc arqueològic (les seves dimensions són tremendes).

Hi ha un restaurant de bufet al museu, però la relació qualitat/quantitat/preu és lamentable. Millor buscar altres opcions, abans o després de la visita als guerrers.

El temps estimat de la visita a tot el conjunt és de dues a tres hores com a mínim.

La forma més còmoda per arribar-hi des de Xi'an és l'autobús 306, que passa per les piscines Huaqing o al 307 que passa pel poblat neolític de Banpo. Tots dos s'agafen al pàrquing davant de l'estació de trens de Xi'an. La durada del trajecte és d'una mica més d'una hora. Preu 8 ¥.

Poblat Neolític de Banpo. Banpo va ser descobert l'any 1953. Aquí podem veure les restes neolítiques d'un poblat que va ser habitat des del 4500 a.C. fins al 3750 a.C. i és l'exemple més antic de la cultura Yangshao.

Aquestes ruïnes es divideixen en tres parts: una zona de tallers de ceràmica, un cementiri i la zona d'habitatges, tot envoltat per un fossat perquè els animals salvatges no entressin en el poblat.

El lloc és ara la llar del Museu de Xi'an Banpo, construït l'any 1957 per preservar aquesta col·lecció arqueològica.

Per arribar a Banpo des de Xi'an: els autobusos 15, 406 o 913 i baixar a la parada de Banpo Bowuguan (半坡 博物馆, Banpo Museum). En els autobusos 11, 42, 105, 323, 241, 401, 511, 715 o en el bus turístic 307 (Tang Paradise - Guerrers de Terracota i Cavalls), baixar a la parada de Banpo (半坡) i caminar uns 150 metres.

Horari de visita: tots els dies de 8:00 a 18: 00 hores. Preu 35 ¥.

Piscines Huaqing (華清池). És un complex d'aigües termals situat als peus de la muntanya Li Shan, a uns 25 km de Xi'an. Aquestes piscines van ser construïdes l'any 723 per l'emperador Xuanzong, de la dinastia Tang, al Palau de Huaqing, i era un dels llocs on passava les vacances.

Podem passejar per aquests jardins, visitar el seu museu o pujar en funicular fins a la muntanya del Cavall. Per arribar-hi des de Xi'an: l'autobús número 306 que, per pocs diners més, 8 ¥, podem aturar-nos aquí i després continuar fins als guerrers de Terracota.

Horari de visita a l'estiu: de 7:00 a 19:00 hores. Preu entrada al complex: 110 ¥. El telefèric costa 60 ¥.

Visites en el centre de Xi'an:

La muralla de la ciutat (西安城墙). La seva muralla és una de les més antigues i més ben conservades de la Xina i un dels símbols de la ciutat. Va ser construïda sobre els fonaments dels murs de la Ciutat Prohibida Tang per l'emperador de la dinastia Ming, Hongwu.

Té forma rectangular, amb un perímetre de 14 km i una amplada de 12 metres a la part superior i una porta a cada costat i sobre cadascuna d'aquestes hi ha tres torres. També hi ha torres de guaita a les quatre cantonades i torres de defensa sobre el mur cada 120 metres.

Per visitar la muralla el millor és llogar una bicicleta, tot i que també hi ha vehicles elèctrics.

Horari: de 8:00 a 22:00 hores a l'estiu i fins a les 19:00 a l'hivern. El preu de l'entrada és de 40 ¥ (gratuïta per als nens que no superen el 1,20 metres d'alçada).

Preu de les bicicletes: 40 ¥ (60 ¥ les bicis tàndem). Fiança: 200 ¥. Temps de visita: 100 minuts.

Hi ha una actuació a les 10:30 i 16:30 hores.

Les opcions de transport per arribar a la Muralla de Xi'an, varien en funció de la porta des de la qual vulguem accedir al recinte. Metro: depenent per la porta per la que s'entri a la muralla tenim a la línia 2 de metro, dues estacions en què podem baixar-nos Yongning Men i Anyuan Men.

A la Porta Sud arriben aquestes línies d'autobusos, el 6, 11, 12, 23, 46, 215, 239, 302, 600, K600 o K618. I a la Porta Nord els autobusos 26, 28, 33, 37, 39, 104, 107, 117 o 205, entre d'altres.

A la Porta Est arriben els busos 8, 22, 27, 29, 33, 37, 43, 45, 102 o 203, entre d'altres. I a la Porta Oest les línies de busos 4, 10, 15, 23, 31, 201, 205, 206, 215, 221, entre d'altres.

Torre de la Campana i Torre del Tambor. Totes dues es troben al centre de la ciutat. Són uns dels monuments més importants a veure i des d'aquí tenim unes estupendes vistes de la ciutat.

Preu Entrada conjunta de 50 ¥ per entrar a les dues torres (i 35 ¥ cadascuna si només volem en visitar una).

Vista nocturna de Xi'an
Vista nocturna de Xi'an

La Torre del Tambor (西安 鼓楼) va ser construïda al principi de la Dinastia Ming, l'any 1380.

En el seu interior hi ha un gran tambor que es tocava al final del dia.

També podem veure un museu de tambors on hi ha alguns amb milers d'anys d'antiguitat.

Cada dia hi ha un espectacle i, a més, podem fer-nos una foto pagant, això sí, amb un tambor que es troba molt a prop de l'entrada.

La Torre de la Campana (西安 钟楼) va ser construïda l'any 1384, pocs anys després que l'anterior.

La seva torre té gairebé 40 metres d'altura i en el seu interior podem veure diverses campanes de bronze de la Dinastia Tang.

S'entra per un pas subterrani a la banda nord. No deixeu de veure-la també de nit. Horari: de 8:30 a 21:30 hores.

Barri musulmà. A partir de la torre del Tambor i al seu carrer principal Beiyuanmen, trobem artesans, botigues i sobretot molts artistes de carrer.

En aquest barri no ens hem de perdre Nanyuan Men, Huajue Xiang, Damaishi Jie, el mercat islàmic (s'hi ven sobretot menjar i a la nit és un lloc molt animat) o la Gran Mesquita de Xi'an (西安 大 清真寺), una de les més grans de la Xina amb 12.000 metres quadrats.

La construcció d'aquesta mesquita és d'estil arquitectònic xinès, sense cúpules ni minarets, amb quatre patis i grans jardins. Podem visitar els patis però només els musulmans poden entrar a la sala d'oració.

Pagoda de la Gran Oca Salvatge (大雁塔). És una pagoda budista que es troba al sud de la ciutat i en el seu dia va albergar les escriptures budistes portades des de l'Índia pel monjo budista Xuanzang, qui les va traduir al xinès creant una obra de 1.335 volums.

Al seu voltant es troba el Temple de Da Cent i un parc molt concorregut, on hi ha la font més gran d'Àsia, amb un espectacle d'aigua i música al mig dia i al vespre.

L'edifici té una alçada de 64 metres i des de dalt tenim unes estupendes vistes de la ciutat.

Horari de visita: de 8:00 a 17:00 hores. Preu: per a pujar dalt, 40 ¥. Metro: en la línia 2 fins a l'estació de Xiaozhai, sortida C i anar caminant uns 10 minuts. També en autobús, en els números 19, 21, 22, 23, 24, 27, 30, 34, 41, 44, 224, 237, 242, 400, 401, 408, 500, 501, 521, 526, 527, 601, 606, 609, 701, 715. O el Bus Turístic de la línia 4, 6, 8 i 9, baixar-nos a Da Yan Ta.

Pagoda de la Petita Oca (小雁塔). És a prop del Temple Jianfu Si i va ser construïda per pregar per la vida eterna de l'emperador Gaozong. Té 43 metres d'altura i la seva part superior va desaparèixer, uns dos metres, després d'un terratrèmol en el segle XVI.

Horari: tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. Preu: pujar a la pagoda costa 30 ¥. Transport: autobusos de les línies 21, 29, 40, 46, 203, 218, 224, 410 i 700.

Museu del bosc d'esteles (碑林). És un museu d'esteles i escultures de pedra situat en un antic Temple de Confuci. Des de l'any 1087 ha albergat una creixent col·lecció d'esteles i per aquest motiu l'any 1992 va ser rebatejat com el Bosc de Pedra. En total, hi ha al voltant de 3.000 esteles al museu, la majoria són de la dinastia Tangque.

Museu d'Història de Shaanxi. Es troba al nord-oest de la Pagoda de l'Oca Salvatge i és un dels millors museus de la Xina. El museu alberga més de 370.000 peces, tant antigues com modernes, com ara murals, pintures, ceràmica, monedes de bronze, or i objectes de plata.


Dia 17: XI'AN - PINGYAO

Avui toca agafar un tren fins a Pingyao (Pingyao Gucheng) que surt a les 10:41 de de l'estació de Xi'an North. La durada del trajecte en tren bala entre Xi'an i Pingyao és de 3'22h.

L'estació d'arribada es diu Pinngyao Gucheng, que és nova per allotjar els trens bala. També hi ha una estació de tren regular prop d'aquesta (aquesta segona es la que agafarem demà).

Ambdúes estacions estan separades per 8 km. La que arribem avui, Pinngyao Gucheng, és a 6 km de la ciutat antiga.

Els taxis no estan permesos en la Ciutat Antiga de Pingyao, de manera que els taxis només poden anar des de o fins les entrades. Tingueu en compte que alguns controladors o taxistes falsos podrien estafar-vos per sobrecàrrega o donant diners falsificats. Assegureu-vos que encengui el taxímetre o podria cobrar-vos molt més.

La tarifa en taxi a la ciutat antiga de Pingyao (porta sud) és d'uns 30 ¥ durant el dia (i més per la nit). Triga una mitja hora. Els autobusos 108 van a la ciutat antiga també si van a la porta sud estem a prop.

Pingyao és una petita ciutat medieval fundada l'any 1300, la qual manté un ambient que suggereix com era la Xina en l'època de Marco Polo.

Nosaltres tenim per a visitar-la tota la tarda i nit d'avui i tot el matí de demà. De sobres, doncs la part emmurallada, que és la que es visita, no és molt gran. Tenim l'hotel just dins de la muralla sud.

Tota la zona és per a vianants (bicicletes sobretot i cotxets elèctrics com els de golf). La mart emmurallada (la que es visita) és com un quadrat de 2 x 2 km.

La ciutat es pot visitar gratuïtament, però no pots accedir als monuments més turístics i interessants, ni pujar a la muralla. Hi ha un tiquet, amb el qual podrem visitar la majoria de temples, museus i cases amb patis, que val per a dues jornades i té un preu de 150 ¥ (amb el carnet d'estudiants es paga la meita !!).

Aquest tiquet es pot comprar a qualsevol dels llocs de pagament (obren de 8:00 a 18:30). Al ser un lloc molt turístic el preu és car. Però ja que hi som haurem de pagar.

La muralla medieval de Pingyao. Té forma quadrada i un perímetre de vuit quilòmetres. De les seves grans dimensions i robustesa t'orienta la dada que té 12 metres d'altura i 4 metres d'ample, amb sis portes i fins a 72 torres de vigilància i 3.000 merlets.

Els primers vestigis de la muralla es remunten al segle XI, encara que va ser durant la dinastia Ming, entre els segles XIV i XVII, quan per motius defensius es va acabar de construir i tancar.

Sens dubte és el principal atractiu històric de la ciutat. Imprescindible pujar dalt de la muralla, tot i que és una de les visites de pagament.

El carrer Ming-Qing. Aquest carrer té una orientació nord-sud i divideix en dues parts la ciutat antiga dins del recinte emmurallat. Al centre del carrer, i per tant de la ciutat, es troba la Torre del Mercat.

Torre del Mercat de Pingyao
Torre del Mercat de Pingyao

Aquesta torre, de tres plantes i amb 18 metres d'altura, és l'edifici més alt de la ciutat i per sota d'ella passa el traçat del carrer.

Si bé se sap que aquesta torre va ser reconstruïda l'any 1688, durant la dinastia Qing, no es té coneixement exacte de quan va ser originàriament aixecada.

Al passeig pel carrer Ming-Qing de Pingyao, anomenat així perquè la seva història s'ha desenvolupat durant aquestes dues dinasties xineses, es pot veure una successió de cases amb els seus tradicionals patis.

Aquests edificis mantenen la configuració de l'època medieval, amb els estils arquitectònics Ming i Qing i acabats en fusta i pedra.


Dia 18: PINGYAO - DATONG

Ens llavem d'hora per aprofitar el matí a Pingyao i visitar els llocs de pagament que no vam fer ahir i donar el darrer tomb. A més, podem fer-ho sense deixar l'habitació de l'hotel on estem allotjats.

A la tarda agafem un tren a les 15:19 cap a Datong. La durada del trajecte en tren entre Pingyao i Datong és de 6'26 hores. Arribem a Datong a les 21:45 hores.


Dia 19: DATONG - COVES DE YUNGANG - DATONG - BEIJING

A Datong passem un dia i la seva nit esbojarrats, visitant des d'aquí el Temple Penjant i les Grutes de Yungang.

Call llevar-se molt d'hora per anar al Temple Penjant per intentar arribar a les 8:00, quan obren, o poc més tard. I cal comptar amb un mínim de 1'5 hores amb taxi o bus per arribar-hi.

Després de vistar el Temple Penjant tornarem a Datong i agafarem un bus per anar a les Grutes de Yungang. A continuació tornem de nou a Datong per agafar un tren nocturn (amb lliteres) que ens porti a Beijing, a on arribarem a les 4:13 de la matinada!!!. Toma ja!!.

Totes dues visites són força turístiques, amb grups organitzats. Fer-ho per lliure té el seu punt de viure el pais (je,je). Hi ha gent que ho fa tot en un mateix dia, arribant i tornant des de Beijing. D'altres agafen el tren nocturn, com fem nosaltres. És un dia dur, i car, ja que les entrades dels llocs són cares, com sempre !!!.

Temple Penjant (Xuan Kong). El Temple Penjant de Datong o Temple Xuan Kong Si es troba a menys de 90 quilòmetres de Datong, però com que les carreteres no són gens bones, triguem unes dues hores en fer el recorregut.

Fou construït enterament en una paret vertical i a uns 75 metres d'alçada, es va difícil creure que fos possible fer una construcció d'aquestes característiques fa més de 1.500 anys. Més encara si fem cas a la història, que explica que aquest temple Penjant és l'obra d' un sol home, el monjo budista Liao Ran.

El Temple Penjant de Datong mereix la visita, ni que sigui pel seu magnífic emplaçament, a mig camí d'un enorme precipici i suspès directament en la roca. Però, a més, té la particularitat de ser un dels pocs temples en el que s'hi pot trobar la combinació de les tres religions més importants de la xina: el budisme, el taoisme i el confucianisme.

Per a construir Xuan Kong Si, , que és el nom en xinès del Temple Penjant, es van incrustar les bigues de fusta que el sostenen directament a la roca, en un exercici d'equilibri realment inversemblant.

Les sales i els corredors mostren una sensació de seguretat només relativa. Mentre el visitem, preferim pensar que si no ha caigut en 1.500 anys, potser pugui esperar almenys un parell d'hores més a caure.

Passegem així pels corredors que uneixen les diverses sales del temple, totes de fusta, el material en que està construït pràcticament la totalitat del Temple Penjant de Datong.

Algunes de la quarantena d'estances del monestir estan penjades literalment del precipici, però les més interiors estan excavades a la roca, fet que les fa igualment espectaculars.

De fet, quan es va construir el temple no es van utilitzar els pilars de fusta que veiem en l'actualitat. Els pilars van ser afegits més tard, doncs molta gent no s'atrevia a pujar al monestir.

Temple Penjant de Datong o Xuan Kong
Temple Penjant de Datong o Xuan Kong

El preu de la visita és de 150 ¥ per persona (els estudiants paguen la meitat).

L'horari d'obertura és de 8: 00 a 18:00 hores (estiu). Està ubicat a uns 65 quilòmetres al sud-est de la ciutat de Datong, essent una hora i mitja en cotxe.

Per arribar-hi cal agafar l'autobús local nº 8 fins a Hunyuan des de l'estació d'autobusos de Datong (30 ¥), situada uns 4 km al sud-est de l'estació de tren.

A l'estació d'autobusos de Hunyuan et recull un cotxe que et porta al monestir. No cal pagar res pel cotxe, està inclòs ja en el preu. Si dubteu, només cal que seguiu als turistes xinesos que trobeu en el bus.

Una alternativa a l'autobús és regatejar per un taxi que ens porti i ens torni (i ens esperi).

Un consell a l'hora de visitar el monestir penjant és fer-ho a primera hora del matí. D'aquesta manera el trobaràs il·luminat pel sol, ja que la resta del dia està a l'ombra.

Un altre factor a tenir en compte és que s'ha limitat el nombre de persones que poden recórrer els passadissos, per la qual cosa és bona idea evitar els festius nacionals xinesos si no vols passar dues hores fent cua per pujar l'escala.

Les grutes de Yungang. Les coves de Yungang són un conjunt de 53 grutes i unes 1200 fornícules budistes, amb més de 51.000 estàtues de pedra que s'escampen per un àrea d'un quilòmetre quadrat d'extensió. Era la capital de la dinastia Wei del nord.

La construcció de les coves en les muntanyes properes a la capital va començar l'any 460, amb la propostes del mestre monjo Tan Yao i l'autorització de l'emperador de la dinastia Wei del nord. Els treballs van acabar l'any 494, quan la dinastia Wei del nord, va decidir traslladar la capital a Luoyang.

Cada gruta té una estàtua principal de Buda. La més gran té 16,8 metres d'altura i la menor té 13,5 metres d'altura, representant respectivament als cinc primers emperadors de la dinastia Wei del nord.

Les grutes de Yungang representen una realització excepcional de l'art rupestre búdic a la Xina dels segles V i VI. Les anomenades Cinc Grutes, realitzades per Tan Yao amb una rigorosa unitat de traçat i disseny, són una obra mestra clàssica del primer període d'apogeu de l'art budista a la Xina.

Les grutes de Yungang constitueixen el major grup de grutes conservat a la Xina, sent per aquesta raó famoses, tant a la Xina com a tot el món. L'any 2001 van ser declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Per a arribar a les Grutes de Yungang, caldrà que utilitzeu els autobusos públics (cadascun d'ells costa 1 ¥). Primer de la línia 4 amb la parada de trens de Datong, que durarà 20 minuts fins a l'estació d'autobusos de Xinkai. Una vegada allí cal canviar-se a la línia 3, fins arribar a l'última parada, ja en l'entrada de les rutes. Un taxi costa uns 40 ¥.

El preu d'entrada a les coves és de 150 ¥ (els estudiants la meitat). I l'horari de visita és de 8:00 a 17:00 hores.


Visita a Beijing i la Gran Muralla (sector Mutianyu). Tornada a casa

Dia 20: BEIJING

A les 4:13 de la matinada arribem a l'estació de tren de Beijing. Hem d'anar a l'hotel, el qual està a 4,4 km de l'estació, però molt a prop de la Plaça Tianamen.

Com que en l'hotel reservat, el Qianmen Courtyard Hotel (en el nº 4, Shijia Hutong, Meishi St, Qianmen St - Beijing), encara no ens tenen l'habitació preparada (per l'hora), llavors deixem les maletes i comencem a visitar Beijing.

Temple del Cel (Tian Tan). És un dels més grans recintes sagrats de la Xina i fou construït durant el regnat de la dinastia Ming. Era el lloc en el qual l'emperador realitzava sacrificis per donar les gràcies al Cel pels fruits obtinguts i pregava per les futures collites.

El temple es troba situat en un parc molt agradable que molts ciutadans xinesos utilitzen per practicar tai-txí, jugar a les cartes, volar estels o participar en concorregudes classes de ball.

El Temple del Cel compta amb una superfície de 273 hectàrees, al llarg de les quals se situen diferents edificacions que van ser dedicades a retre homenatge al Déu del Cel. Entre els edificis més importants destaquen els següents:

  • Qinian Dian. El Temple de les Rogatives per les Bones Collites és un cridaner edifici circular de color blau que simbolitza el Cel. Aquest és el temple que ve al cap en pensar en el Temple del Cel.
  • Altar circular. Construït amb lloses de marbre distribuïdes en nou cercles concèntrics, el lloc en el qual l'emperador realitzava els sacrificis compon la part més important del temple.
  • Volta Imperial del Cel. El pavelló que s'utilitzava per guardar els elements cerimonials està envoltat pel Mur de l'Eco, un panell que produeix sorprenents efectes sonors.
  • Saló de la Abstinència. L'edifici en el que l'emperador passava els dies anteriors a la cerimònia de pregària per les bones collites en el solstici d'hivern.
Temple Qinian Dian (Temple del Cel - Beijing)
Temple Qinian Dian (Temple del Cel - Beijing)

Les edificacions del Temple del Cel es conserven en unes condicions òptimes i constitueixen una visita imprescindible.

A més, al parc podreu veure als ciutadans més grans gaudint d'animats balls i jocs de taula.

L'horari d'entrada al recinte és de 6:00 a 22:00 hores i en els temples és de 8:00 a 17:00 hores. El preu de l'entrada és de 35 ¥ per als adults.

Per arribar-hi, a 30 minuts caminant des de l'hotel tenim l'entrada oest del recinte. També es pot agafar un metro per anar fins a l'entrada est (Tiantiandongmen).

Un cop dins del recinte, a més de visitar el temple principal, es fa un itinerari pel recinte, d'uns 5 km, que ens portarà entre una i dues hores.

Nosaltres aprofitem per a visitar-lo a primera hora del matí. Després sortim per la part est, on hi ha una estació de metro amb Tiantan Est Gate. Igual tenim ja l'habitació i podem tornar a l'hotel.

Podem visitar el Hutong Quianmen, que és on està l'hotel, i al final visitar la plaça Tiananmen, a 20 minuts caminant al nord de l'hotel. Fianalment ho vam poder veure tot tranquil·lament i, fins i tot, anar a dormir d'hora.

Hutongs de Beijing. Es coneix com hutong als carrerons que componen el nucli antic de les ciutats xineses. A Pequín encara queden molts carrers tradicionals.

Construïts durant les dinasties Yuan, Ming i Qing, els hutongs de Pequín estan plens d'habitatges ubicats al voltant d'un pati quadrat en què els habitants porten una vida tradicional ancorada en el passat.

La majoria dels habitatges no disposen de cambra de bany, per la qual cosa és molt comú trobar els seus habitants dirigint-se als banys comunitaris o bé rentant la roba a les zones comunes del barri.

En els hutongs els nens juguen alegrement mentre els grans es dediquen a les seves tasques quotidianes. Algunes de les coses que més solen sorprendre els turistes són els pequinesos passejant en pijama i els nens que, en comptes de portar un bolquer, porten uns pantalons amb una obertura.

Malauradament, amb el pas dels anys gran part dels hutongs han estat demolits per deixar pas a noves zones residencials i comercials. Fins a l'any 2000 encara es conservaven 4.500 carrerons del vell Pequín, però gran part d'aquestes van quedar arrasades pels plans de renovació de la ciutat a causa dels Jocs Olímpics de 2008.

Resulta agradable passejar pels hutongs de la ciutat. Aquests són alguns dels hutongs més interessants:

  • Hutongs situats entre la Torre del Tambor i el Llac Shichahai. Agradables carrerons, allunyats del mundanal soroll de Pequín, que transporten als turistes fins a temps passats. Situats al nord de la Ciutat Prohibida.
  • Hutongs de Quianmen. Reuneixen diferents àrees comercials, culturals i d'entreteniment. Mentre que al nord els hutongs són amples i ordenats, el sud trobem els carrerons més estrets i desordenats. Destaquen el Hutong de Jiuwan (el més retorçat), el Hutong Qianshi (el més estret) i el Hutong Sanmiao (el més antic). En un d'aquests és on es troba el nostre hotel.
  • Hutongs de Jinsitao. Aquests antics carrerons mostren el Pequín més tradicional, a més del Temple de Jinghai i el Convent de Fengtai.

Plaça Tian'anmen. Amb unes dimensions colossals de 880 per 500 metres i una apassionant història, la Plaça de Tian'anmen és la plaça més important de la Xina i la més gran del món.

Construïda l'any 1949, després de la proclamació de la República Popular de la Xina, la plaça compta amb unes dimensions colossals i al llarg dels anys la plaça ha estat escenari de diferents esdeveniments històrics entre els quals destaquen les Protestes de 1989, que van acabar amb la mort de centenars de manifestants i la declaració de la Llei Marcial a Pequín.

En l'actualitat l'enorme plaça es troba completament vigilada i només és possible accedir-hi a través dels controls policials situats en els extrems. Està oberta de 5:00 a 22:00 hores.

Què veure a la plaça Tian'anmen:

  • Porta de Tian'anmen. Situada al nord de la plaça i que dóna accés a la Ciutat Prohibida. Des d'aquesta porta, coneguda com La Porta de la Pau Celestial, Mao Zedong va proclamar la fundació de la República Popular de la Xina l'any 1949.
  • Torre Qianmen. A la part sud de la plaça es troba aquesta torre, també anomenada Zhengyangmen, que acull un museu de la història de Beijing.
  • Museu Nacional de la Xina i Gran Palau del Poble. En els costats est i oest la plaça es troben aquests dos imponents edificis respectivament. El Gran Palau del Poble és la seu del Govern xinès.
  • Monument als Herois del Poble. Al centre de la plaça s'alça el Monument als Herois del Poble, un obelisc de granit de 38 metres d'altura que presenta algunes inscripcions dels més destacats líders comunistes xinesos.
  • Mausoleu de Mao Zedong. En el centre de la plaça de Tian'anmen també hi ha el Mausoleu de Mao Zedong, l'edifici en el qual jeu el cos embalsamat del líder comunista. L'accés és gratuït, però no cal visitar-lo si hi ha cues.

Dia 21: LA GRAN MURALLA (SECTOR MUTIANYU)

El creixement turístic d'aquesta secció de muralla, la Gran Muralla (sector Mutianyu), augmentarà exponencialment en els propers anys. Els serveis que ofereixen són únics i estem convençuts de que gran part de la massa de turistes del famós sector de Badaling acabarà aquí.

Per això, si tens ocasió, visita-la com més aviat millor, evitant els caps de setmana i vacances xineses.

Té el tram de muralla restaurada més llarg, uns 2 km i ofereix probablement el tram més ben conservat de la muralla xinesa. Els murs són de granit, de 6-7 metres d'alt i 4-5 de llarg. La secció compta amb merlets tant a l'exterior com a l'interior, característica gairebé única a la muralla.

L'horari de visita és de 7:30 a 18:00 hores.

Com arribar a la Gran Muralla de Mutianyu. Per arribar a la Gran Muralla de Mutianyu des de Beijing cal agafar l'autobús 916 (快) o el 916 Express (el bitllet costa 12 ¥ o 6 ¥ si hem comprat la IC Card), assegurar-se de que sigui l'autobús oficial que surt cada 15 minuts) de l'estació d'autobusos de Dongzhimen (s'hi arriba amb les línies 2 i 13 de metro). El primer autobús surt a les 5:50.

La diferència entre els dos autobusos és el temps que triguen en fer el trajecte, ja que l'exprés és més ràpid. Si no hi ha tràfic es triga una hora, però si n'hi ha llavors pot ser molt més. Per això també val la pena anar d'hora.

Baixar a Huairou Beidajie (柔 北 大街). Son 14 parades. Però aneu amb compte, perquè durant el trajecte en els autobusos 916 o 916 Express, a cada parada veuràs pujar a persones amb els uniformes blaus dels conductors d'autobusos dient que ja heu arribat a Huairou Beidajie i que cal baixar. No et deixis enganyar!. Es tracta de conductors de minibusos que volen que baixis abans per demanar-te més diners.

Compteu les parades i baixeu a Huairou Beidajie. Si ens asseiem al costat dret veurem un edifici de color verd. En el bus anuncien les parades en xinès, però hi ha un cartell a prop amb les parades en xinès i en anglès. Només haureu de jugar a endevinar la parada que estan anunciant, mirant els caràcters xinesos de la pantalla i del cartell.

En la parada de Huairou Beidajie hi ha nombrosos minibusos i diversos cotxes privats que poden portar-te fins a la secció de muralla de Mutianyu. Davant del dubte, pregunta al conductor, mostrant-li una targeta amb el text en xinès 柔 北 大街.

Aquests minibusos i taxis no oficials són l'única manera d'arribar a la destinació. Per un cotxe de quatre places no hauries de pagar més de 60 ¥, 15 ¥ per cap. El trajecte dura 15 minuts.

A la tornada, fes el mateix recorregut, però al revés. També hi ha un bus turístic directe que surt cada dia des del mateix lloc a les 8:30 i torna a les 16:00 des de Mutianyu i costa 30 ¥ per persona.

Com visitar la Gran Muralla de Mutianyu. Ara ja hem arribat a les taquilles, però aquestes no estan al costat de la muralla, ja que la muralla està dalt de la serralada. Llavors, com ho hem de fer?.

Es pot pujar caminant des de les taquilles fins a la muralla, però podem trigar una hora de pujada i una altra hora de baixada. No es recomana aquesta opció, a no ser que us ho agafeu com una excursió. Les entrades es poden comprar directament allà, no cal comprar-les per internet. Hi ha 4 opcions possibles:

  • Funicular de pujada i de baixada. El preu total de l'entrada és de 180 ¥ i inclou l'autobús de pujada i baixada fins a la base (15 ¥), l'entrada a la muralla (45 ¥), i la pujada i baixada en funicular (120 ¥).
  • Pujada en telecadira i baixada en tobogan. El preu també és de 180 ¥ i inclou el bus de pujada i baixada fins a la base (15 ¥), l'entrada a la muralla (45 ¥), i la pujada en telecadira i baixada en tobogan (120 ¥).
  • Pujada amb funicular i baixada en tobogan. El preu total de l'entrada és de 260 ¥ i inclou l'autobús de pujada i baixada fins a la base (15 ¥), l'entrada a la muralla (45 ¥), només pujada en funicular (100 ¥) i només baixada en tobogan (100 ¥).
  • Pujar caminant fins a la Muralla. En aquest cas només heu de comprar l'entrada de la Muralla (45 ¥). Cal comptar 30 minuts per pujar des de l'entrada fins a la base, on es troben el telecadira i el funicular, i una hora més per pujar fins dalt de tot. A més, tot el que trigueu caminant per la muralla, més un altre tant de baixada fins al taxi.

Les 2 primeres opcions les gestionen dues empreses diferents. Cal comprar les entrades en dues taquilles diferents.

Imatge de la Gran Muralla a Mutianyu
Imatge de la Gran Muralla a Mutianyu

El funicular ens deixa a la part de dalt i el telecadira a la part de baix. Si agafem qualsevol de les dues primeres opcions llavors ens tocarà anar cap a una banda de la muralla i tornar.

Però si agafem la tercera opció llavors pagarem 80 ¥ de més (uns 9 €) però només haurem d'anar en una direcció i de baixada. Val la pena.

Igualment trobem pujades i baixades en la pròpia muralla, però la majoria en baixada.

I una recomanació: portar sempre paper o mocadors per al WC, ja que al recinte (a la base) hi ha tasses de vàter, no només forats a terra, però no sempre hi ha paper i per això convé portar-ne.

El bus 916 exprés passa cada 10-15 minuts. Val la pena esperar una mica si va ple, sobretot a la tornada.

Entre l'anada, la tornada, comprar les entrades, fer la visita a la Muralla i tota la pesca calculo unes 10-12 hores:

- De l'hotel a la parada del bus 916: 30 minuts.

- Un cop a l'estació, mirar on es compren els bitllets (si no tenim una IC Card) i fer una petita cua: 30 minuts.

- Els autobusos surten cada 15 minuts: comptem que hem d'esperar 15 minuts.

- Trajecte sense tràfic 1 hora amb tràfic ¿el doble?: posem : 1'30 hores.

- Un cop a Huairou Beidajie negociar un mini-bus a on taxi: 10 minuts.

- Trajecte fins les taquilles: 15 minuts.

- Comprar una de les tres opcions (ja que no anirem caminant). Caldria ja saber quina volem per no perdre temps. Imaginem que hi ha gent i hem de fer cua: 30 minuts.

- Visita a la Gran Muralla: 3 hores.

- Tornada a Beijing: suposem que triguem el mateix que a l'anada: 3'30 hores.

Total: unes 10 hores aproximadament. Es a dir, sortir a les 6:00 de l'hotel per intentar agafar el bus entre les 7:00 i les 7:30. Per començar la visita a la muralla a les 9:00 - 9:30 (hi ha gent que intenta agafar el primer bus per arribar a les 7:30, quan obren!!) i tornar a les 17:00 - 18:00. Això significa llevar-nos (els més ràpids) a les 5:30 del matí.


Dia 22: BEIJING

Avui tenim les reserves (pagades des de Barcelona) per a visitar la Ciutat Prohibida, incloent el recinte de la Sala del Tresor i la Sala del Rellotge.

Les nostres entrades són per a les 9 del matí, però sense cap hora de sortida determinada. En tot cas crec que es pot visitar tranquil·lament en un parell o tres d'hores.

Quan vam estar-hi l'any 2000, en un viatge anterior, era finals de novembre, no hi havia turistes i feia fred (amb una mica de neu fins i tot). Ara serà totalment diferent.

La Ciutat Prohibida. El Palau i les seves dependències van estar reservats per a la cort i els seus súbdits des de la seva construcció, l'any 1420, fins l'any 1949, i d'aquí el seu nom de la Ciutat Prohibida.

Durant el recorregut per la Ciutat Prohibida es recorren extensos patis que donen pas a nombrosos pavellons en els quals tenien lloc les cerimònies oficials de l'emperador. Entre les nombroses estades públiques i privades de l'emperador es troben jardins i els petits pavellons en els quals residien les concubines imperials.

Detalls d'interès en la Ciutat Prohibida:

  • Guardians de la teulada. Les figures que es troben situades a les cantonades de les teulades són els guardians que s'han d'encarregar de protegir l'edifici en el cas que es produeixi un incendi.
  • Lleons xinesos. Igual que ocorre en la majoria dels edificis tradicionals xinesos, dos lleons guarden l'entrada en cadascun dels pavellons. Semblen iguals, però sota una de les seves potes el lleó té una pilota i la lleona un cadell.
  • Calçada Imperial. En el centre de les escales que porten fins a cadascun dels principals edificis de la Ciutat Prohibida es pot veure una petita rampa de marbre amb dracs tallats que estava reservada per al carruatge de l'emperador.
  • Harmonia numèrica. La Ciutat Prohibida posseeix una gran harmonia numèrica basada en els números imparells, sobretot el nou. Té 9.999 estances i les portes d'ús imperial estan decorades amb 81 tatxes (9x9).

La Ciutat Prohibida és una part clau en la història de la Xina i és el lloc més important i visitat de Pequín, especialment per als ciutadans xinesos, que en l'actualitat poden passejar per un lloc que antigament era impenetrable.

Tot i que la Ciutat Prohibida és una visita imprescindible, hi ha llocs, com el Palau d'Estiu, on els edificis són més variats i es poden veure bonics jardins.

A causa de la gran extensió de la Ciutat Prohibida cal reservar diverses hores per la seva visita. L'horari de visita és de 8:30 a 17:00 hores.

Parc Jingshan. El Parc Jingshan, més conegut com el Turó del Carbó, és un dels jardins imperials més ben conservats de Pequín. Les seves vistes són espectaculars.

El parc es troba situat al nord de la Ciutat Prohibida i la seva elevada alçada el converteix en un lloc privilegiat per contemplar el centre de Pequín a vista d'ocell.

El turó va ser construït d'una manera casual, ja que es va formar gràcies a l'acumulació de la terra que es va treure per a la construcció del fossar del palau. Després de la seva construcció el parc va ser destinat a l'ús imperial, però l'any 1928 va obrir les seves portes al públic i des de llavors centenars de ciutadans i turistes el recorren cada dia.

Tot i que el parc és massa cansat per passejar (els seus camins són força costeruts), les vistes que s'obtenen fan que la visita valgui la pena.

Camuflats entre el verd paisatge es poden albirar diversos pavellons, entre els quals destaca el Pavelló Wancheng Ting, situat a la part superior del turó. És des d'aquest punt des d'on s'obtenen les millors vistes de la Ciutat Prohibida.

A la part inferior del parc es troba marcat el lloc on el darrer emperador de la dinastia Ming es va penjar en una branca d'una falsa acàcia.

L'accés al parc és al costat de l'entrada nord de la Ciutat Prohibida, en el carrer Jingshan Front St. Metro: parada Tian'an Men Xi, en la línia 1.

Torres del Tambor i de la Campana. La visita a la Torre del Tambor i a la Torre de la Campana és molt recomanable, ja que des de la seva elevada altura ofereixen unes valuoses vistes sobre la ciutat, mentre narren la història antiga de la ciutat de Pequín.

Ubicades sobre un històric barri de hutongs, la Torre del Tambor i la Torre de la Campana són dos emblemàtics edificis que van marcar el ritme de vida de l'antic Pequín. A més de ser importants instruments musicals a l'antiga Xina, el tambor i la campana han constituït una part important de la història del poble xinès, indicant el pas del temps des de temps immemorials.

Durant la Dinastia Han (anys 206 a 220 a.C.), l'alba s'avisava amb el repicar d'una campana, mentre que el vespre s'anunciava al so d'un tambor. Des de llavors, aquests rudimentaris rellotges, utilitzats pel poble xinès, van ser col·locats en totes les ciutats del país, construint-així les torres del tambor i de la campana.

La Torre del Tambor té una alçada de 46,7 metres i és un colorit edifici de dues plantes, en el qual es poden contemplar els 25 tambors que en el passat van ser utilitzats per marcar les hores del dia.

Després que l'últim emperador abandonés la Ciutat Prohibida les hores van deixar de ser anunciades des de la Torre del Tambor i de la Campana. Però en l'actualitat és possible contemplar un espectacle amb experts tocant els tambors durant 15 minuts quatre vegades al dia.

La Torre de la Campana, situada a uns 100 metres davant de la Torre del Tambor, és un robust edifici de pedra i maó de 47,9 metres d'altura. A la segona planta es troba una enorme campana de bronze de 7,02 metres d'altura, amb un gruix de 25 centímetres i un pes de 63 tones.

Aquesta campana, capaç de produir un impressionant so que s'estén fins a una distància de més de 20 quilòmetres, anunciava alegrement l'arribada de les set de la tarda fins l'any 1924, però des d'aleshores es veu obligada a estar en silenci contemplant la ciutat des de les altures.

La visita a ambdúes torres és realment interessant. Abans d'accedir-hi convé comprovar els horaris de les actuacions que es realitzen en la Torre del Tambor per no perdre's l'espectacle.

Les Torres del Tambor i de la Campana estan ubicades entre els carrers Gulou East i Gulou West. L'horari de visita és tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. El preu per adults és de 30 ¥ i per a estudiants 15 ¥.

Temple dels Lames. El Temple dels Lames (o Temple de Yonghe) és el temple budista tibetà més important que hi ha fora del Tibet, a més d'un dels temples més populars de Pequín.

Construït durant el segle XVII com a palau per al príncep Yongzhen, l'any 1744 el Temple dels Lames va esdevenir un important monestir per als monjos lames. En l'actualitat el monestir és el refugi espiritual per un grup de monjos mongols dedicats a l'estudi de l'astronomia i la medicina.

És un atractiu complex format per diversos edificis tradicionals amb teulades daurats. En els patis que es troben entre els edificis es poden veure enormes cremadors d'encens en els quals els fidels col·loquen centenars de varetes que produeixen un penetrant olor.

Un dels majors edificis, el Falun Dian, acull una estàtua de bronze de sis metres de Tsongkapa, fundador de la Secta del Bonete Groc.

La més gran de les edificacions centrals, el Pavelló Wanfu Ge, allotja la més valuosa de les possessions del temple, una impressionant estàtua de Maitreya, el Buda futur. L'escultura, de 18 metres d'altura, va ser tallada a partir d'una única peça de fusta de sàndal.

Donat que és un dels llocs de culte religiós més importants de Pequín, el Temple dels Lames mereix que li dediqueu una mica de temps. La visió de les impressionants escultures de Buda, mentre el fum i l'olor de l'encens envolten els pavellons daurats, ofereix la possibilitat de viure de prop la fervorosa fe religiosa dels ciutadans xinesos.

El Temple dels Lames està ubicat en el nº 13 del carrer Imperial College, en el districte de Dongcheng. L'horari de visita és de 9:00 a 16:00 hores diàriament. El preu de l'entrada és de 25 ¥ per als adults.

Mercat nocturn de Wangfujing. El mercat nocturn de Wangfujing és un lloc molt animat i en el qual és possible trobar els aperitius més peculiars de Pequín. Per arribar-hi podeu agafar el metro (parada Wangfujing, línia 1).

Ubicada al centre de la ciutat, l'avinguda Wangfujing és una de les principals artèries comercials de Pequín. Es tracta d'un carrer molt animat, ple de grans magatzems, centres comercials i botigues de souvenirs. En un dels carrerons que surten cap a l'oest de Wangfujing es troba el curiós mercat nocturn.

Aquí trobareu saboroses broquetes de variats sabors. Estrelles i cavallets de mar, serps, aranyes, escorpins o paneroles són alguns dels ingredients més peculiars que es poden degustar.

Aquests exòtics aperitius no són tan comuns en el menjar oriental com pretenen fer-nos creure (igual que el gos), tot i que componen un indubtable atractiu turístic i gran part dels turistes acaben degustant una aranya o un escorpí.

Mercat de la Seda. El Mercat de la Seda és un centre comercial de cinc plantes en què els articles es troben amuntegats en més de 1.700 petits llogarets.

Allà, entre milers d'imitacions bones, i altres no tan bones, els empleats s'abraonen sobre els turistes, oferint els seus productes a veu en crit mentre no es tallen en agafar pel braç per convèncer-los que comprin alguna cosa.

Aquest mercat és un gran centre comercial que pot ser un paradís per alguns compradors als que els agradi regatejar, però que pot esdevenir un autèntic infern per aquells que prefereixin la comoditat dels preus fixos marcats.

Igual que en l'enorme majoria dels llocs a Pequín, en un primer moment us proposaran un preu absurdament alt. No us talleu a l'hora de regatejar, ja que en la majoria dels casos aquest preu pot arribar a ser deu vegades més gran del que estan disposats a acceptar.

El Mercat de la Seda està ubicat al costat de l'estació de metro Yong'anli. No sé si ja val la pena, doncs crec que ha perdut l'encant d'abans. L'horari del mercat és de 9:00 a 21:00 hores.


Dia 23: BEIJING

Avui continuem visitant la ciutat de Beijing, veient algunes coses que ens resten per veure.

Una d'aquestes coses és el Palau d'Estiu, que no ens hem de perdre. Així que agafem el metro fins la L4, a la parada de Beigongmen. I les taquilles del palau estan a 10 minuts.

Palau d'Estiu. Utilitzat com jardí imperial per diverses dinasties, el Palau d'Estiu es va convertir en un agradable refugi que la dinastia Qing va utilitzar per escapar dels calorosos estius de la Ciutat Prohibida.

Amb una extensió de més de 290 hectàrees, el Palau d'Estiu està dominat pel llac Kunming, que ocupa una tercera part del terreny. Al voltant de la calma i la tranquil·litat transmesa pel llac es succeeixen infinitat de temples, palaus i jardins que conformen un complet plaer per als sentits.

El Palau d'Estiu de Pequín és un dels llocs més especials de la ciutat i convé reservar diverses hores per a la seva visita. Les precioses edificacions del palau es barregen amb la natura per oferir als seus visitants un tranquil refugi com el que van gaudir en el passat diverses famílies imperials.

Alguns dels punts més interessants del Palau d'Estiu són els següents:

  • Torre de la fragància de Buda. Després d'una vertiginosa pujada a través de les empinades escales, les vistes des de dalt de la torre fan que l'ascens hagi valgut la pena.
  • Jardí de la Virtut i de l'Harmonia. L'edifici de tres plantes, utilitzat com a teatre, va ser l'escenari en el qual la companyia d'òpera de la cort realitzava les seves representacions per entretenir l'emperadriu Cixi. A determinades hores es poden veure algunes representacions i balls tradicionals.
  • Carrer Suzhou. Aquesta agradable recreació d'un carrer comercial, que va ser construïda sota les ordres de l'emperador Quianlong, està formada per petites botigues que ofereixen productes tradicionals i altres més turístics.
  • Jardí del Gust Harmoniós. Les precioses edificacions xineses es reflecteixen a l'aigua mentre una naturalesa salvatge ho envolta tot en aquest racó tan especial.
  • Gran Galeria. El gran corredor cobert que recorre 728 metres del Palau d'Estiu està format per bigues de fusta decorades amb més de 14.000 pintures que mostren escenes de la història i la mitologia xinesa.

El Palau d'Estiu està situat a uns 12 km al nord-oest del centre de Pequín. Per arribar-hi es pot agafar qualsevol autobús de les línies 303, 330, 331, 332, 346, 374, 375, 384, 393, 394, 437, 469, 481, 634, 704, 712, 716, 718, 726, 732, 737, 801, 808, 817, 826, 834, 952 i 992. I també el metro L4 fins a Beigongmen (a 10 minuts de les taquilles).

L'horari de visita és de 6:30 a 18:00 hores. El preu és de 30 ¥ per als adults i de 10 ¥ per als estudiants. El tiquet inclou la Galeria Wenchang, el Jardí de la Virtut i l'Harmonia i la visita al Buda d'Encens.


Dia 24: BEIJING - XANGAI - ...

Avui toca marxar de Beijing per anar a Xangai i agafar l'avió de tornada a Barcelona (snif!!!). Així que anem a Xangai en tren. A les 10:00 surt el tren de l'estació Beijing South Railway Station.

El trajecte en el tren bala fins a Xangai dura 4'28 hores. Arribem a l'estació Shanghai Hongqiao de Xangai a les 14:28. Aquesta estació està al costat de l'aeroport de Hongqiao, però el nostre vol surt des de l'aeroport de Shanghai Pu Dong i a les 23:45 hores.

Per tant, tenim des de les 15:00 fins a les a 20:00 (5 hores) per acomiadar-nos de Xangai. Anem al Bund per fer la darrera vista al skyline, passejar, fer alguna darrera compra i menjar.


Dia 25: ... - Munic - Barcelona

El vos des de Xangai a Munic dura 12 hores i gràcies a que guanyem hores pel fet d'anar cap a l'est, arribem a Munic a les 05:40 del matí.

En aquest aeroport alemany fem una escala de 3'20 hores. El nostre següent vol surt a les 9 del matí i arribem a Barcelona, tristos, a les 11:00 del matí.


Relato de un viaje de 20 días a China - Teresa & Montse [2010]
Relato de un viaje a China (2009) - Núria & Guillem [2009]
Diario de un viaje a China - Sara i Tom [2007]
Relato de un viaje a China y Tíbet - Olga & Alex [2007]
Diario de un viaje al sur de China, Hong Kong y Macao - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2007]
China, el despertar del gigante - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Diario de un viaje a la China imperial - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2006]
Relato de un viaje a China y Tíbet - Antonia & Gerardo [2006]
Tíbet, donde la tierra vive en el cielo - Jordi Llorens [2005]
Relato de un viaje a China - Marta & Josep [2005]
CHINA - Guía y relato de un viaje a la China - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2005]
Relato de un viaje al Tíbet y China - Marc & Pilar [2004]