Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Caravana

ESCANDINÀVIA

En cotxe al Cap Nord. Una ullada sobre Escandinàvia

Data Data viatge: 2010. Publicat el 04/05/2010
2.1 de 5 (122 vots)

Introducció

Primer de tot ¿què entenem per Escandinàvia?. Popularment, o almenys quan utilitzem aquest mot en viatges i turisme, ens podem trobar una referència que inclou a tots els països nòrdics: Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia. Però geogràficament Escandinàvia es limita a la península que conformen Suècia i Noruega. Si afegim Finlàndia (hi ha el concepte de fiescandinàvia o fennoscàndia per referir-nos-hi) ens acostem més a la idea que tots tenim en ment quan se'ns parla d'Escandinàvia, del Cap Nord i fins i tot de la literatura de viatges d'aquesta zona. Llavors és quan cal recordar que estem parlant d'una extensió de prop d'1.200.000 km² (més de dos cops la Península Ibèrica). Des del punt de vista lingüístic i cultural podríem afegir-hi Islàndia, però no és objecte d'aquest relat.

He estat dos cops al Cap Nord: primer amb uns amics l'any 1981 quan era molt jove i l'altra vegada l'any 1997 amb la meva dona i la nostra filla, Laia, amb 6 anys. En aquest relat també es recullen dades de dos viatges en cotxe a Copenhagen, als anys 1996 i 1997.

Escric això a l'any 2010, per la qual cosa no busqueu un referent de preus posats al dia, allotjaments o altre tipus d'informació que pot variar significativament en el temps. Ben el contrari, intento donar-vos les impressions del que no canvia al llarg dels anys: el paisatge, el sentit que anireu als confins d'Europa, reflexions i vivències que us poden servir d'ajuda.

^top

A tenir en compte

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Plantejament del viatge

El títol d'aquest relat indica Cap Nord - Escandinàvia... Pels que llegiu això en la cerca de referències per anar-hi us heu de plantejar: ¿voleu arribar al Cap Nord com una fita que us mou a fer milers de quilòmetres?, ¿voleu visitar Escandinàvia? o ¿voleu visitar un lloc concret i atractiu, com per exemple els fiords de Noruega?. Per què dic això? Doncs perquè la preparació del vostre viatge canviarà radicalment segons la vostra resposta.

Si el que us atrau és arribar a la punta més septentrional d'Europa (normalment sortint en cotxe des del vostre domicili per afegir grandesa a l'assumpte, prepareu-vos a fer més de 12.000 quilòmetres (vaig fer uns 12.000 el 1981 i uns 14.000 el 1997). I haureu de deixar, en part, la visita de molts llocs preciosos o en tot cas una mirada ràpida sobre els mateixos.

Si el que us atreu són aquelles imatges dels fiords tallats entre muntanyes, o del immensos boscos i llacs, llavors podeu concretar més el viatge, oblidar-vos del cap Nord, fer menys quilòmetres o fins i tot plantejar-vos d'anar en avió i llogar un cotxe per exemple; o fer un creuer tranquil d'una setmana.

És poden combinar tres o més coses?. En un mes de vacances, que és el màxim que hom sol tenir, us asseguro (crec jo) que no. En tot cas una ullada intensa a un o dos llocs, però la resta serà de passada. Tanmateix la magnificència del paisatge és tan gran i l'entorn natural tan magnífic que el fet sol de conduir travessant carreteres i quilòmetres és per si sol, i més que mai a Europa, un significat per si mateix. L'any 1981 el meu objectiu era arribar al Cap Nord, però l'any 1997 vam arribar-hi sense voler, més que res perquè la meva dona, al ser-hi a prop (estàvem a 600 km!), li va entrar la dèria del ... ja que hi som!!!.

Les distàncies són grans. Alerta amb la distorsió del mapes. A Dinamarca arribeu en poc menys de 2.200 km per autopista (relativament ràpid). Arribar al Cap Nord us costarà 3.000 km més si pugeu per Noruega (i sense autopistes). Així que tingueu clar el que voleu fer i els dies de què disposeu. Per altra banda voldria afegir que aquest viatge és perfecte per a fer-lo amb nens, sense cap mena de dubte, perquè estaran constantment en contacte amb la natura. Això sí, han d'estar disposats a fer molts quilòmetres!!.

Transport

Els dos cops he anat en cotxe. També és molt comú veure autocaravanes. Anar en bicicleta té molt de mèrit, sobretot a Noruega, on els pendents i continues pujades i baixades se sumen a més al temps plujós i fresc. Com més al nord, i sobretot per accedir als llocs no urbans, no crec pas que el transport públic sigui una opció, sinó és que es tenen molts i molt dies per fer les combinacions. En tota aquesta zona, eminentment de paisatges i natura, és primordial el poder moure's en llibertat.

Les agències de viatges, ja fa anys, ofereixen creuers pels fiords partint de Bergen, a on s'arriba en avió. Com en aquest web els relats solen ser de viatges no organitzats el meu únic comentari és que si és té pocs temps és evident que és una opció. Sens dubte el creuer més famós és el Hurtigruten, l'anomenat Exprés del Litoral, que comença la seva travessa a Bergen i fa un recorregut por la costa noruega fins arribar a Kirkenes, població situada en la província de Finnmark, la Lapònia noruega, en el Cercle Polar Àrtic.

Tanmateix, insisteixo, si teniu l'oportunitat, per a mi la millor opció és poder anar pel teu compte, sigui en cotxe propi, llogat, autocaravana, moto o bicicleta!!. Els llocs per on passareu seran tan bonics (i tan aïllats dels pobles, que és al que no estem acostumats en la resta d'Europa) que voldreu parar contínuament. Sobretot a Noruega, els indrets naturals a veure són constants i variats. La part de Dinamarca, Suècia o Finlàndia, tot i que preciosa, és més constant en els seus paisatges. Però tot i així la quantitat de boscos, llacs, rius i... rens (a la part nord, a Lapònia) també faran que us atureu a molts llocs.

Allotjament

Com els preus a la zona són per a quedar-se gelats, la veritat és que malgrat les possibles males condicions climàtiques, pel tipus de viatge, envoltats de naturalesa, el càmping és la millor i a vegades l'única opció en molts trams de l'itinerari. Depenent del càmping és pot optar per plantar la tenda o llogar un bungalow.

S'ha de dir que els càmpings els trobareu al llarg de tota la ruta i podreu anar fent quilòmetres i parar allà on creieu convenient. Quasi tots tenen unes bones instal·lacions per a rentar la roba, cuinar a cobert amb fogons elèctrics a disposició de la gent, menjador... Així que, malgrat anar amb la tenda, pots viure bastant còmodament. Mai, en cap dels dos viatges que he fet a la zona, hem hagut de reservar cap càmping. Era arribar i plantar la tenda. En poques ocasions estaven plens i havíem de cercar un altre.

Climatologia i geografia

Cercle Polar Àrtic. Si mireu un planisferi o un mapa d'Europa per si sol, potser no us adonareu de quan al nord estan aquests països. Us aconsello mireu un mapamundi físic i esfèric. Mireu on estan situats i compareu amb Amèrica del Nord. Us adonareu d'un fet que passem per alt i és que Europa en el seu conjunt és situada molt al nord. Quasi tots els Estats Units continentals estan per sota del sud de Bèlgica. Molts llocs de Canadà estan per sota de Dinamarca, i el Cercle Polar Àrtic només toca tímidament la part nord d'Alaska. Islàndia en queda per sota i coincideix amb la part sud de Grenlàndia. En canvi podeu creuar Escandinàvia per carreteres asfaltades i encara estareu al sud de les Illes Lofoten, Narvik i Tromso a Noruega, i just a Rovaniemi, a Finlàndia. Podreu estar en mànigues de camisa si el sol ha sortit, ajaguts a la gespa i fins i tot us podreu banyar en algun llac!!. Increïble. Un dels moments àlgids, almenys per mi, va ser creuar la línea imaginaria que anomenem Cercle Polar Àrtic. Si ho compareu amb l'hemisferi sud llavors les comparacions són ja increïbles, doncs no hi ha terres habitades a latituds semblants.

I per cert, tampoc ens adonem, però és un viatge cap a l'est, donat que Finlàndia està a la latitud de Grècia. Sorprèn aquesta dada ja que només hi ha l'obsessió del nord. De fet a Finlàndia tenen una hora menys que a Suècia i Noruega. Una vegada ens va passar que no ens vam adonar del canvi horari fins uns quants dies després d'estar al país i va ser quan vam comprar uns bitllets per agafar un ferri. Total... sempre era de dia!!.

El Sol de Mitjanit. La conseqüència de viatjar tant al nord són les diferències entre el dia i la nit, podent gaudir així del Sol de Mitjanit. Això si aneu a l'estiu, clar, perquè si aneu a l'hivern serà la Foscor del Migdia!!. Bromes apart, el concepte del Sol de Mitjanit ha atret molta gent cap aquells paratges.

La típica foto del Cap Nord és la de les dotze de la nit amb el sol a l'horitzó. Però això si tens sort i no està tapat pels núvols, és a dir, si tens molta sort, ja que el més normal és que no tinguis la sort de veure l'horitzó. Tanmateix no cal arribar al Cap Nord ja que, sobretot a partir de que creues el Cercle Polar Àrtic, i fins i tot abans, si vas al juny i principis de juliol, la claror s'allarga a mesura que vas anant cap al nord. I si és un dia sense núvols el sol no s'amaga mai. Vas a dormir amb sol, et lleves amb sol, sopes amb sol... i bé, al final, si perds de vista el rellotge, ja no saps ben bé quina hora és. Només com a exemple: baixant del Cap Nord, ja per Finlàndia, recordo que per uns instants ens vam adonar que eren les tres de la tarda (sense rellotges digitals) i no recordàvem si eren les 3:00 o les 15:00.

En resum, és una experiència única. De l'hivern només recordo una setmana que vaig estar a Copenhaguen, just després d'any nou. Molt al sud i ja era depriment. Just a les 15:00 ja era de nit, imagineu-vos més al nord. Recordeu que els països escandinaus tenen una de les taxes de suïcidis més altes del món. Alguna cosa deu tenir a veure passar-se uns quants mesos quasi sense veure la llum del sol per després no veure la llum de la lluna!!.

El clima. És molt inestable a la costa de Noruega. Aquesta costa està sota la influència de la corrent del Golf i està lliure de gel tot l'any. El temps és molt humit, i això fa que sigui una loteria que faci sol o plogui. També pot passar que us faci les dues coses durant un mateix dia (i varies vegades). L'interior de Suècia i Finlàndia tenen un clima mes continental i, la veritat, les dues vegades que he estat al mes de juliol m'ha fet de tot a tot arreu. Tanmateix crec que podeu trobar millor temps als boscos de Finlàndia, amb temperatures suaus (entre 12 i 25ºC al nord, a l'estiu!!), i en canvi a Noruega, al juliol, podeu tenir uns pocs graus menys i amb menys diferència tèrmica, però amb la meitat o més de dies de pluja. Per a conèixer dades històriques de pluja i temperatures en la zona podeu consultar el web Información climática mundial.

Ara bé, si penseu que esteu a l'alçada de Grenlàndia i que a la part de l'hemisferi sud estaríeu en plena Antàrtida, les temperatures dels mesos d'estiu a Escandinàvia són incomparablement altes. Altra cosa és l'hivern. Molts graus sota zero a les zones interiors i ple de neu. Si feu visites hivernals a Lapònia (molt de moda anar a Rovaniemi a viure en un hotel de gel) podreu arribar als 20 o 30ºC sota zero amb tota seguretat. La meva experiència hivernal per aquests països, de moment, és limita a Copenhaguen, i vaig estar entre 0 i 5ºC sota zero quasi constantment, i això que és la capital més càlida de totes les de la zona.

Idiomes

Conscients que el seus respectius idiomes són minoritaris, els escandinaus han adoptat l'anglès com a segona llengua. Podríem dir que són societats (potser a Finlàndia no tant) pràcticament bilingües. De fet, multilingües en molts casos, ja que un suec i un danès es poden entendre amb els seus respectius idiomes, molt emparentats. En el cas de Finlàndia, a la part sud pricipalment també parlen en suec i en finés. A la zones del nord, a Lapònia, es parla Sami (tot i que té forces variants dialectals), el grup de llengües que parlen els samis o lapons (pobladors indígenes de Lapònia).

Així que sabent un anglès bàsic podreu anar arreu sense cap problema. Tanmateix no està de més, com sempre que es viatja, aprendre unes quantes paraules dels idiomes locals, encara que només sigui per respecte al país que és visita.

Mosquits

N'hi ha milions i milions!!, sobretot al nord, a Lapònia, i a les planes de boscos i llacs (a la taigà) de Suècia i Finlàndia. Increïble. Els mosquits no surten a les fotos, ni a les guies, ni ningú en fa propaganda. Però no són a tot arreu: a la costa i la zona de fiords és on menys en trobareu. En qualsevol cas, si plou i fa vent el tema millora moltíssim i desapareixen. O una cosa o l'altre.

Us heu de preparar adequadament. Als supermercats ja veureu prestatgeries d'insecticides i repel·lents (en esprai, que fan fum, etc). Pels boscos veureu a la gent amb branques caminant mentre els espanten. Venen gorres amb malles per a cobrir-se el cap (així no te'ls empasses accidentalment!!): a la nostra filla li van comprar una. Quan planteu la tenda esteu atents en el moment d'obrir la porta (igual quan obriu les portes del cotxe!!). Poseu mosquiteres. Al davant de la tenda enceneu les espirals repel·lents que cremen i deixen anar fum (i pels que fumeu... doncs apa una excusa per a no deixar-ho!!).

Recordo que baixant per Finlàndia, a Rovaniemi, fèiem competicions de a qui li havien picat més. La nostra filla Laia s'entretenia en el cotxe comptant les picades que tenia des de la punta del dit gros del peu al cap. Com a curiositat, gens exagerada i real, un dia en una excursió solitària pel bosc, prop de la frontera de Rússia amb Finlàndia, vam haver de sortir corrents i aixoplugar-nos dins del cotxe, fugint, literalment, d'un eixam de mosquits afamats de sang!!.

Rens

No n'hi ha tants com mosquits!!, però si que n'hi ha molts a Lapònia. Molt al nord. Allà en trobareu arreu. Pel damunt de les carreteres, on haureu d'anar amb compte de no atropellar-los. Quasi bé ni es mouen. També en trobareu a les benzineres, pels boscos... i en algun càmping!!. Podeu visitar alguna granja: si aneu amb nens s'ho passaran pipa. Els Samis tenen grans ramats que a l'estiu deixen lliures com les vaques o els bens pels Pirineus.

Itinerari de viatge al Cap Nord

Si aneu el web de ViaMichelin i cerqueu la ruta entre Barcelona (on visc) i Nordkapp us dóna un total de 4.749 quilòmetres. És evident que en fareu molts més sinó és que la vostra única intenció és arribar i tornar del Cap Nord i oblidar-vos completament de Noruega, per exemple. És una opció, però jo no us la recomano. L'any 1981 nosaltres vam fer uns 12.000 km en quatre setmanes i l'any 1997 14.000 km en cinc setmanes. Així que, com he dit al principi, heu d'escollir el que voleu fer. A continuació us faig una ruta possible que us permet passar pels llocs més emblemàtics i, no obstant, arribar al Cap Nord:

• Del vostre lloc de sortida fins a Copenhaguen el millor és anar per la via més directa, és a dir, per l'autopista. Travessar França i Alemanya (podeu anar per l'Alsàcia o via Suïssa) fins a Hannover, Hamburg, Lubeck i Oldenburg per a després creuar per un pont a l'illa de Fehmarh, fins a Puttgarden, i allà agafar el ferri que passa a l'illa on està Copenhaguen (són uns 2.100 km des de Barcelona que podeu fer en dos dies). Aquí és on comença de veritat el vostre viatge. A partir d'aquí és anar fent via i anar parant i dormint on creieu convenient.

• De Copenhaguen anar fins a Helsingor i per ferri passeu a Helsingborg, ja a Suècia (o feu un petit desviament per Malmoe creuant al pont). El cas és agafar l'E6 fins arribar a Oslo.

• Des d'Oslo us recomano anar a Bergen, via Geilo i Eldfijord (passareu per la cascada Voringfossen) i un parell de maquíssims fiords, amb un bon paisatge de muntanyes nevades.

• De Bergen anar cap al nord-est fins la Jotunheimen i després cap l'oest, al Geiganerfiord i Alesund. Fiords i geleres!!!.

• D'Alesund, vorejant la costa trencada, fins a Trodheim (molts ponts i ferris, tot de pagament) i seguir per l'E6 fins a Mo i Rana (vaja nom!!), ja en el Cercle Polar Àrtic (dóna la casualitat que la línia es creua a 600 metres d'alçada i és una illa de tundra enmig d'una carretera de boscos, rius i verdor).

• Continuar per l'E6 fins a Skutvik (o algun altre lloc amb ferri cap a les illes Lofoten). Uauuu!!!.

• Creuar les bellíssimes illes Lofoten i Versteralen fins tornar a l'E6, cap a Tromso i Alta. Si teniu temps podeu fer un bucle o desviament per anar a Kiruna, a Suècia. Arribareu al final (o principi) de l'E6 i continueu al nord per l'E69 fins el Cap Nord. Notareu que heu arribat a una fita especial, no cal cap mena de dubte.

• La baixada la podeu fer per Suècia o Finlàndia. A Finlàndia podeu baixar seguint l'E75, per Ivalo i Rovaniemi, que ens porta al país Sami i als rens per la tundra.

• Des de Rovaniemi teniu moltes opcions: per la costa del bàltic (Oulu), per l'interior o per Kuusamo a l'est.

• Arribeu a Kuopio i Helsinki i d'allà cap a Turku.

• De Turku agafeu el ferri per anar a Estocolm passant per les illes Aland.

• D'Estocolm podeu anar a l'interior de Suècia per Norrköping, Linkoping, Jonkoping i tornar a l'oest, fins a l'illa d'Oland.

• Baixar fins Ystad i agafar un ferri a Polònia o tornar a Malmoe i Alemanya.

• Dues opcions de tonada pel continent per no haver de tornar novament per Alemanya: via Polònia i Txèquia (això ja és una mica més de pal, però molt interessant!!) o via Holanda, Bèlgica i França.

Bé, podeu fer aquest itinerari o molts altres. La idea, segons el meu parer, és pujar per un lloc i baixar per un altre de ben diferent. L'anada per Noruega, per si el viatge es torça per algun problema amb el cotxe o un altre contratemps, us depara els paisatges més bonics. Per això opto per pujar per Noruega i baixar per Finlàndia. I Suècia combinar-la a la pujada i/o baixada.

^top

 GUIA DE VIATGE / LLOCS A VEURE

En la guia de viatge que segueix a continuació reflecteixo les meves impressions sobre Escandinàvia, agrupades sota tres punts de vista diferents: els països, les zones urbanes (les ciutats) i les zones rurals (el paisatge).


Els països i el seu entorn natural

Noruega és, sense cap mena de dubte, la joia de la corona. Un dels països més bells de la Terra, o almenys de la que jo he vist. Una natura a l'abast de la mà, que la podeu gaudir des del cotxe, el vaixell, la bicicleta o a peu. I és a Europa!, lluny per a nosaltres (a uns 2.500 km), però segueix sent Europa amb totes les seves comoditats i seguretats!!. És un dels països més pròspers del món, amb un nivell de vida altíssim (i amb un preus que també ho són!!!!). Un país poc habitat i amb una població quasi concentrada al sud. Podeu gaudir del país al vostre aire, al vostre gust. Té mar, muntanya, llacs, boscos, ciutats... però no oblideu que també té neu, fred, sol de mitjanit, pluja, foscor, mosquits, vent, ... Però bé, la resta és tan maca que res us farà oblidar els paisatges dels que gaudireu!!!. Si voleu fer la ruta del Cap Nord i no passeu per Noruega, ja sigui de pujada o de baixada, seria l'error més monumental que podeu fer. És més, si no us encaparreu en pujar fins a dalt de tot o no teniu tants dies, no ho dubteu, escolliu només Noruega i en tindreu més que suficient!!. Us ho asseguro. No sabreu ni per on començar de la quantitat de llocs per a veure. Ara bé, hi ha per mi dues regions que no us podeu perdre de cap de les maneres, dues meravelles:

De Bergen a Älesund (la zona dels fiords més bells): No sé com anomenar aquesta regió. De fiords n'hi ha a tota la costa Noruega, és cert, però els més impressionants, incloent els paisatges que els envolten, crec que es concentren entre Bergen i Älesund. Tot molt al sud del cercle polar Àrtic i relativament a prop d'Oslo (uns centenars de quilòmetres). Ara bé, no us penseu que hi ha carreteres rectes, ben al contrari. Són carreteres tortuoses que pugen i baixen constantment, salvant espadats, i necessites ferris per creuar els braços de mar entre els fiords. Tots els adjectius positius se us acabaran!!. És senzillament formidable. L'únic que us puc dir és que aneu fent quilòmetres i aturant-vos arreu. Que dormiu en els càmpings que trobeu i quedeu-vos bocabadats amb el paisatge. Si no fa sol, espereu-vos a que escampi. El temps canvia ràpidament (si no esteu en plena borrasca).

Fiord Geiranger
Fiord Geiranger

Arribeu-vos a Gudvangen, el poble d'on surten els ferris que creuen el fiord més estret de Noruega: el Nærøyfjord. El ferri triga unes 2 hores en creuar aquest i altres fiords (Aurlansjforden i Sognefjorden) fins arribar a Kaupanger, on cauen cascades d'aigua al bell mig de muralles de pedra. Seguiu fins Sogndal i uns quilòmetres més al nord trobareu la carretera de Jotunheimen, una maquíssima ruta de muntanya amb geleres, llacs gelats i cims nevats. Sembla Suïssa!!. Podeu fer un munt d'excursions. Arribareu a Lom.

Tombeu a l'oest i us desvieu cap al poble de Geiranger. El primer tram passa entre boscos i rius cabdalosos per acabar entre muntanyes i llacs coberts de gel a 1.000 metres d'alçada. Llavors es baixa vertiginosament fins el fiord!!. Incomparable!!!!. Aquest és el fiord més fotografiat: el Geirangerfjord (inclòs com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO). La fama se la mereix. Increïble!!. Les muntanyes cauen verticalment centenars de metres des del cim. Les cascades d'aigua fan salts en un o dos o diversos trams, el verd inunda les parets, els cims poden tenir neu, ... és per a veure-ho!!. No penseu que cal un creuer per travessar-lo, ja que anant en cotxe (o en bici!!) els ferris el creuen (1 hora més o menys) perquè la carretera queda tallada entre els dos extrems del fiord. Un cop a l'altre costat diversos itineraris us poden portar a Älesund. La meva recomanació és anar cap a Sykkylven i agafar el ferri que creua el Storfjorden, un altre fiord bellíssim!!. Poc després arribareu a Älesund. Tots els itineraris creuen fiords en ferri i passen per sinuoses carreteres que els voregen.

Les Illes Lofoten: Passat ja el Cercle Polar Àrtic, amb el Sol de Mitjanit si aneu a l'estiu, s'estenen les Illes Lofoten, un arxipèlag de 1.125 km² d'illes amb muntanyes que, malgrat no sobrepassar els 1000 metres d'altura (la més alta en fa 1.161 metres), gaudeixen de neu al cims tot l'estiu. Les muntanyes cauen tallades al mar, el fiords entren en els illots i el verd ho cobreix tot menys l'asfalt de la carretera. El pocs poblets que hi ha, concentrats a les dues illes més grans, i la seva capital, Svolvær (un poble pesquer gran) concentren els seus 26.000 habitants. Per arribar-hi hi ha ferris des del territori continental noruec: de Bodø al sud de les Illes, o des d'Skutvik, més al nord, que us portarà a Svolvær en unes poques hores. El paisatge des del vaixell és immens, tant per com es va perdent el continent en l'horitzó o per com s'apropen les illes Lofoten amb les seves puntes nevades.

Illes Lofoten
Illes Lofoten

Les illes Lofoten és poden travessar per carreteres maquíssimes i per diversos ponts. Per anar a les illes Vesterålen podeu agafar un ferri que en mitja hora creua el dos arxipèlags. Les illes Vesterålen, malgrat ser al costat de les Lofoten, són ben diferents, ja que són més planes, menys abruptes. Més al nord-est podeu anar al continent sense tornar a agafar cap ferri (a l'alçada de Narvik).

Diuen que la millor època per anar a les Lofoten, però no se pas si va gaire gent, són els mesos de gener a març, en plena època de la pesca del bacallà, on milers de barques de pesca s'apropen durant setmanes!!. Gràcies a les aigües de la corrent del Golf la temperatura no és gaire baixa, de fet fregant els zero, amb el paisatge tot cobert de neu. Però tornem a l'estiu: no us les perdeu... tant les illes com el viatge per anar-hi és fantàstic!!!!. És una destinació per si mateixa. Si sortiu d'Oslo podeu anar fins a Lilehammer i després a Trodheim. Si sortiu des de Bergen teniu dos vies per arribar també a Trodheim: per la costa o per l'interior, passant pels fiords de Geiranger. Un cop a Trodheim ja només cal seguir la carretera cap al nord (només en trobareu una, no hi ha problema... i llenceu el GPS, que és una vergonya!!!).

Nordkapp: Si el Nordkapp (Cap Nord, el punt més septentrional d'Europa) és la destinació final de les vostres vacances i heu fet 6.000 km per arribar-hi ho trobareu molt emocionant. Ara bé, ja us adverteixo, que ni de bon tros és el lloc més maco del país. Es més, quasi no té cap atractiu que no sigui el psicològic i l'emoció d'arribar a la punta nord d'Europa (encara que estigui situat realment en una illa i hagi un altre cap proper encara una mica més al nord). Però arribar a la latitud 71º 10' 21" nord no fa cada dia!!!. Tindreu, això si, una sensació de fi. Són més de 700 quilòmetres des de les Vesterålen.

Per l'E6, des d'Skitbon fins a Rotsun, vorejareu el fiord Lyngenfjorden, amb uns paisatges fantàstics de salts d'aigua, petits pobles pescadors. Preciós!!!!. Després hi ha Alta, ja a uns 275 km del Cap Nord (amb uns dibuixos rupestres de fa 6.000 anys de color vermell sobre la roca, patrimoni de la UNESCO).

D'Skitbon a Alta
D'Skitbon a Alta

A partir d'Alta la tundra àrtica, quasi sense cap poble, arriba fins a l'illa de Mageroy, on es troba el Cap Nord (abans només es podia creuar en ferri, però des de juny del 1999 hi ha un túnel submarí de quasi 7 km).

L'illa de Mageroy és un penya-segat de 307 metres d'alçada que dóna a l'Oceà Glacial Àrtic. Advertir-vos que es paga per entrar a l'illa!!, un mal rotllo, però si us voleu fer una foto amb la típica bola del món i el sol de mitjanit sobre l'Oceà Glacial Àrtic haureu de passar per taquilla. Com a alternativa hi ha un cap al costat que és més tranquil.

Fins i tot, si voleu provar les aigües del l'oceà i banyar-vos (mola molt!!!) podreu baixar fins a una de les cales de l'illa.

El centre d'operacions de l'illa de Mageroy és la ciutat de Honningsvåg, una de les poblacions situades més al nord de tot el planeta. En la zona del Nordkapp nosaltres ens vam allotjar en el càmping d'Skarsvåg.

Les dues vagades que he anat al Cap Nord ha estat pel tram de costa suec entre Copenhahen i Oslo. També he anat a la zona d'Escània i dels llacs, i també pel nord de la zona de Kiruna. I finalment Estocolm, de la que parlaré més endavant. Mai he travessat Suècia de dalt a baix per venir o tornar del Cap Nord.

El nord: Una visita a la part nord sueca la vam fer venint de les illes Versteralen, entrant a Suècia des de Narvik i arribant a Kiruna per a visitar la zona dels Alps Escandinaus on hi ha el cim més alt, l'anomenat Kebnekaise (2.111 metres d'alçada).

En la ruta de Narvik a Kiruna
En la ruta de Narvik a Kiruna

Aquest darrer és un lloc immens, força pla i on les distancies per arribar als refugis i punt de sortida de les muntanyes estan força apartats dels aparcaments del cotxes. Amb la nena vam fer una excursió d'unes quantes hores i no vam trobar ningú, fora dels milers de mosquits que brunzien al voltant nostre.

El punt de sortida d'aquesta excursió fou Nikkaluokta, a uns 60 km de Kiruna, sense veure un ànima. Per arribar a Kiruna, si no voleu travessar Suècia venint o anant al Cap Nord (que hi ha gent que ho fa) podeu apropar-vos des de la ciutat noruega de Narvik, tal com vam fer nosaltres. Podreu gaudir de fer uns 200 km sense travessar quasi cap poble (els que hi ha són quasi-poble... una cosa impensable quan ets a Europa com és el cas (més d'un cop en el viatge ho estareu recordant: això no és el Canadà!!). I per cert, aquesta és la Suècia que descriu l'ecrriptora sueca Åsa Larsson en la seva sèrie de novel·la negra.

El sud: En aquesta zona, l'altra part de Suècia de la que us puc parlar, el paisatge és molt diferent del nord. Es tracta principalment d'una zona agrícola, plena de palaus, castells, esglésies i monestirs, amb una orografia plana i/o ondulada, amb boscos i uns grans llacs on banyar-se. En alguns d'aquests llacs costa tocar fons, com en el llac Vänern, el més gran de Suècia, amb més de 5.000 km² o el llac Vättern, que amb 1.912 km² n'és el segon.

Si us agraden els castells i monestirs, prop d'Estocolm podeu trobar, a la població de Mariefred, el castell Gripsholm Slott, que és força impresionant. A Linkoping hi ha el monestir Vreta Kloster. A Vadstena, a la vora del llac Vattern, teniu també el castell Vadstena.

Castell Gripsholm Slott
Castell Gripsholm Slott

Un altre lloc de la zona sud molt interessant, en més d'un sentit si us agrada la literatura, és Escània, en la punta sud. Aquesta és la terra del famós inspector Kurt Wallander, el personatge més conegut de l'escriptor suec Henning Mankell. Ystad, la petita ciutat dels llibres, és a l'extrem sud i a més és d'on surten els ferris cap a Polònia, una ruta que vam fer de tornada del Cap Nord l'any 1997 (aquesta ruta és menys típica que la que passa per l'Europa Occidental, però és més llarga). Prop d'Ystad es troba Lund, una de les ciutats més antigues de Suècia i amb una preciosa catedral romànica.

També al sud, a l'illa de Gotland, és on transcorren les peripècies dels policies protagonistes de les novel·les de Camilla Läckberg. Animeu-vos, si passeu per aquí, a visitar l'illa d'Oland, a la qual s'arriba per un llarg pont des del continent. Una de les seves característiques són els molins de vent fets de fusta. A prop trobareu Kalmar, un lloc d'una importància històrica cabdal per a la història de Suècia i a on hi ha una preciosa fortalesa que animem a que visiteu. Tanmateix, si veniu de Noruega, tot i que trobareu maca Suècia, no és ja el mateix concepte de paisatge. Ni de bon tros us decebrà, però estem parlant d'una orografia física ben diferent.

De Finlàndia el primer que em ve al cap són: boscos, llacs i rens. I és que travessar Finlàndia de punta a punta és travessar un enorme bosc de coníferes tacat de milers i milers de llacs. A la part nord el bosc és substituit per la tundra. I sobretot, més enllà de Rovaniemi (la ciutat on es creua pràcticament el Cercle Polar Àrtic) la carretera esdevé un pàrquing de rens que has d'anar sortejant. Els dos cops he creuat Finlàndia de nord a sud venint del Cap Nord. La diferència amb l'abrupta Noruega és evident: aquí el que tenim bàsicament és una plana que, amb excepcions, és creuada per una recta que travessa un bosc que per l'est es perllonga per tota Rússia fins arribar al Pacífic. Són milers de quilòmetres de bosc, uns 6.000, que creua tota la part nord del continent asiàtic i que té en Finlàndia un dels seus extrems. Un cop passes la zona de tundra el paisatge es pot considerar monòton: bosc i bosc i bosc, llac i llac i llac, i així durant uns 850 km fins Hèlsinki, al sud. Us esmento alguns llocs interessants:

Rovaniemi: La ciutat de Rovaniemi és la capital de la Lapònia finesa i indubtablement el pol d'atracció turística de tota aquella zona. La ciutat en sí no té cap interès. Molt de moda a l'hivern, on s'arriba amb avió, per les atraccions turístiques (hotels de gel, trineus tirats per rens, esqui de fons, iglús, etc ...). Aquí també es troba la llar de Papa Noel (o de Santa Claus), amb la seva oficina de correus. A l'estiu del 1997 la nostra filla va quedar bocabadada (i fins i tot atemorida) al veure un enorme senyor amb barba blanca assegut en un gran tron vorejat de saques de correu amb cartes de nens de tot el món.

Oulanka National Park: Si el que voleu és poder fer una excursió pel bell mig dels boscos finesos llavors podeu anar fins a Kuusamo, a l'est de Rovaniemi i a prop de la frontera russa. Allà hi ha el Oulanka National Park, on és poden fer excursions per un exuberant bosc amb camins marcats. Podeu fer-ne d'un o diversos dies. El camí més popular és el Karhunkierros, que ve a significar l'anell de l'ós. Aquest camí, en forma d'anella, fa uns 80 km, però pots fer trams de menys, com va ser el cas que vam fer nosaltres d'un sol dia sota la pluja. Cascades, ponts penjats sobre rius, ... preciós!!!!. Per cert, que us plogui no és pas una desgràcia, ben al contrari, ja que evita que els mosquits us devorin!!.

Inari: Si aneu o veniu del Cap Nord per Finlàndia passareu per Inari, el centre de la cultura sami o lapona. Hi ha botiges amb bells exemples de talles i altres estris samis, remats de rens i granges per a poder visitar la població vestida amb la indumentària típica dels samis. Molt interessant. I una cosa que vam fer per poder contemplar la immensitat del paisatge (ja que no hi ha muntanyes que donin una perspectiva aèria) va ser precisament llogar un vol amb una hidroavioneta que surt del llac d'Inari. Només des de l'alçada es pot comprovar la grandària del paisatge.

Altres indrets: Bé, hi ha altres zones de Finlàndia per a visitar, però les que he esmentat fins ara són les que més han copsat la meva atenció. Tot i així, hi ha la zona de Kuopio, tota la part oest que dona al golf de Botnia (gelat a l'hivern i amb creuers per trencar el gel), la zona sud-est entre Kuopio i Savonlinna (amb una bonica i històrica fortalesa) on no és que hi hagi llacs, sinó que el que no hi ha és quasi terra!!.

A part del que us comento de Copenhaguen, ciutat en la que hi he estat unes quantes vegades, Dinamarca sempre ha estat per a mí un lloc de pas cap a Noruega. A la península de Jutlàndia, la part continental de Noruega, ni tan sols hi he anat.

^top

Les ciutats

Encara que hi ha ciutats prou atractives, com per exemple Estocolm, els països escandinaus no s'han fet famosos com a destinacions turístiques per les seves zones urbanes. Tanmateix hi ha un conjunt de ciutats que com a destinació principal bé mereixen una visita si anem a Escandinàvia. A continuació esmento les que considero més atractives, sense cap afany de fer-ne una guia:

Juntament amb Estocolm és la ciutat més gran d'Escandinavia. La Sireneta (del conte de l'escriptor danès Hans Christrian Andersen) és l'atracció turística més famosa (una petitíssima estàtua que vas a veure per fer-te la foto i poca cosa més). Malgrat això, la ciutat, sense tenir cap monument destacat, conserva un aire atractiu, degut principalment a que té un urbanisme de cases baixes, malgrat ser una conurbació de més d'un milió d'habitants. Els jardins del parc d'atraccions Tivoli, el Jardí Botànic, el Palau Reial (Amalienborg Palace), la Rundetarn (una torre construïda el 1652 i des d'on hi ha una bona vista de la ciutat), i el canal Nyhavn, un canal de 300 metres, al port de la ciutat i vorejat de botiges. A més s'hi troben restaurants i cases amb unes boniques façanes que donen al canal. Recordar que la ciutat no és al continent sinó a l'illa de Selanda.

Pels que aneu cap al Cap Nord, via Suècia i/o Noruega, Copenhaguen és un dels llocs de pas. Hi ha gent que opta per pujar pel continent, via la península de Jutlàndia. Home, si no heu visitat Copenhaguen abans crec que és una pena fer tant quilòmetres per deixar-la de costat. A més hi ha el pont d'Öresund (de 8 km de llarg), que des del 2000 la comunica amb la ciutat de Malmoe (Suècia) i la fa una opció mes curta de creuar el mar cap a Suècia que no pas anant per Jutlàndia. També és pot anar via transbordador, que és el que jo he fet dos cops, entre les ciutats de Helsinborg (Dinamarca) a Helsingor (Suècia), que com dues germanes bessones és miren una a l'altra a ambdós costats de l'estret d'Öresund. Abans del pont era una de les opcions més triades per a creuar-lo.

Com a vivència, i per qüestions de feina, he estat a Copenhaguen a la tardor i també en ple hivern, Això em va donar una idea prou interessant de la gran diferència que hi ha en el dia a dia de les diferents èpoques de l'any. A l'estiu la ciutat era un bullici de gent, tant de danesos com de turistes, plena de vida i moviment. A l'hivern tot era fosc, nevat i fred. Passades les tres de la tarda els carrers eren pràcticament buits. Una diferència notable del que hi ha entre estiu-hivern amb una ciutat mediterrània com Barcelona que és on visc.

Com a ciutat monumental Oslo no te gaire a oferir. No recordo res en especial, però el que sí tinc impregnat a la retina és la bellesa del seu entorn. Ubicada al fons d'un fiord i envoltada de turons boscosos Oslo és una ciutat agradable i d'un bellíssim entorn natural. Us recomano tres llocs per visitar: el Vikingskipshuset (un museu de vaixells víkings), l'Akershus (la fortalesa prop de l'ajuntament), i el Vigelansparken (amb unes esplèndides escultures, força originals, de l'escultor Gustav Vigelan, no us el perdeu!!!).

Sense cap mena de dubte, per a mi, és la més interessant de totes les ciutats escandinaves. Una gran ciutat. Una bellesa freda. Un lloc preciós, amb interessants museus, un casc històric fantàstic... tot ho podreu trobar en les guies de la ciutat i en les webs. La impressió que us endureu segur que és boníssima.

Vista d'Estocolm
Vista d'Estocolm

Recordeu que és tracta d'una ciutat construïda, com Venècia, sobre un conjunt d'illes (les illes del llac Mälaren que dona al Mar Bàltic). Si només esteu de passada, com han estat els dos cops en que hi he estat, invertiu dos dies en ella. Entre totes les ciutats escandinaves és una destinació per ella mateixa, per veure-la en calma i per estar-s'hi i conèixer-la.

Si només teniu temps per una visita ràpida a Estocolm no us perdeu la Gamla Stan o Ciutat Vella, on estan gran part dels edificis més importants, com el Palau Reial, la Catedral, etc. Està situada en una de les illes i es visita tranquil·lament. Enganxades hi ha dos illetes més que no us podeu perdre: Riddarholmen i Helgeandsholmen. També val la pena la visita a l'Ajuntament i a la seva sala daurada (d'or), en la que es fa la ceremonia de lliurament dels Premis Nobel. Caminant, amb un matí o una tarda en teniu suficient.

Entre els museus de la ciutat, si només en podeu visitar un, el que no us heu de perdre és el Museu Vasa. En ell podreu contemplar, sencer, un vaixell de guerra del 1628 que es va enfonsar el dia de la seva inauguració en les aigües d'Estocolm. Increïble en els detalls. A partir del 1956 el van treure de l'aigua i el van anant restaurant. Ens va deixar, inclosa la nostra filla Laia de 6 anys, bocabadats.

Si veniu/aneu en cotxe cap al nord/sud recordeu que una bona opció és venir/anar a Hèlsinki o Turkú.

Potser és un tòpic, però per a mi és la més freda de les capitals nòrdiques, tant per l'estructura de la ciutat, com per les gèlides temperatures de l'hivern (tot i que només hi he estat a l'estiu). Sense ser lletja, no emana, almenys per a mi (recordeu que això és un relat de sensacions). No té cap característica especial. Tanmateix si veniu o aneu cap al Cap Nord o la Lapònia finesa de ben segur que hi passareu. La Catedral Neoclàssica del 1830 (blanquíssima!!) o la Catedral Ortodoxa del 1868 (vermella !!), amb els carrers que l'envolten, són de les principals atraccions turístiques de la ciutat. També és interessant el parc dedicat a Sibelius, amb la seva original escultura. També és pot passejar per Seurasaari, una illa unida amb un bonic pont de fusta i que, si és estiu i fa sol, podreu banyar-vos al mar bàltic i gaudir d'un museu a l'aire lliure. Els voltants de Hèlsinki són plens de boscos i llacs.

És l'antiga capital de Noruega i està situada més o menys al centre del país. El centre històric de la ciutat no és gaire gran. La Torvet és la plaça de la ciutat des d'on surten els diferents carrers agradables per passejar. Des d'un d'ells es va a la Catedral (Domkirke), el monument medieval més gran de tota Escandinàvia i és on estan enterrats els reis noruecs. Tots aquests carrers són plens de cases de fusta. La part moderna és ample, però ja no té, al menys per al viatger, la part d'encant que si té el centre. Com a tota ciutat noruega el paisatge que l'envolta és esplèndid.

Una petita meravella. Petita perquè en un parell d'hores la podeu veure sencera. Meravella, perque el seu urbanisme i la seva ubicació en un paratge bellíssim la converteixen en això: una meravella. Ara bé, tot té un preu i el de Bergen és que plou o plovisqueja més de 260 dies a l'any!!!. El Bryggen (les cases de fusta hanseàtiques del port), la Mariakirken (l'església romànica d'estil normand), la catedral, la plaça... tot molt a prop del port on hi ha atracats el creuers que fan la ruta dels fiords. Preciós. Si teniu sort i el temps us ho permet (cosa que en les dos ocasions en que he estat no he pogut gaudir) podeu pujar al funicular que duu al mirador de Floyfjell. Si teniu un parell d'hores addicionals i el temps és impecable podeu anar al funicular de l'Ulriken, a 643 metres.

Bergen, des de fa temps, s'ha convertit en el punt de partida de molts creuers. Les agències ofereixen els seus programes amb vols fins a Bergen i directament al creuer. Com ja he dit, si no es tenen molts dies ni moltes ganes de conduir és una opció plenament vàlida. Ara bé, es perd la immensa bellesa de les carreteres que, venint del sud o de l'oest, duen a Bergen. Tota aquesta zona està situada en un dels paratges més bells de Noruega i crec que "només" (poseu totes les cometes que vulgueu) fer un creuer és no gaudir-ne el suficient.

Us he posat Turku al sud-oest de Finlàndia, en comptes d'alguna altra ciutat del país perque es tracta no només de la tercera ciutat de Finlàndia sinó també de la més antiga. A més de la seva catedral romànico-gòtica, el castell i d'un altre conjunt de llocs interessants per a visitar, la ciutat té una característica important. Des d'ella es pot agafar un ferri a Suècia tot travessant el mar Bàltic per l'arxipèlag de les Äland, que juntament amb les illes de la costa sud-oest de Turku, conformen un conjunt de milers (sí, sí milers d'illes) que fan un pont amb Suècia. Us recomano que feu aquesta travessa de dia. No el considerareu perdut ni molt menys, i podreu gaudir, si fa un mínim de bon temps, d'unes 10 hores de contemplació d'illes i illots, habitats per unes poques cases o inhabitats, amb un arbre al bell mig, mentre el ferri va sortejant-los com si fos un laberint. Una esplèndida manera de passar d'un país a un altre. Aquesta opció és molt millor que si agafeu el ferri Estocolm-Helsinki.

Altres ciutats

Us podria esmentar altres ciutats escandinaves per les que he passat, però seria estendre'm massa i no és el motiu d'aquest relat, que només recull impressions. Entre elles hi ha Älesund (amb el seu estret barri allargassat sobre dues illes), Kalmar (amb el seu imponent castell), Malmoe, Tromso, Kiruna, Savonlinna (amb la seva fortalesa medieval entre els boscos i els llacs), Kuopio, Lund, etc, totes elles amb característiques pròpies que les fan atractives per si mateixes. En fi, el millor és que ho descobriu per vosaltres mateixos. No perdeu la gràcia de només visitar allò que es diu a les guies o als fòrums d'internet... i menys a Escandinàvia.

^top

El paisatge

Evidentment aquest és el gran atractiu d'aquests països: la seva natura. I el més important de tot és que sense sortir d'Europa podem transitar pels tres entorn orogràfics, climàtics i de biodiversitat que només podem trobar en certes zones del planeta: la taigà, la tundra i els fiords. Tanmateix no seria just quedar-se només amb aquests tres ambients dels països escandinaus. Ben al contrari, podreu gaudir també d'altres paisatges que potser són més normals i que podem trobar en altres llocs d'Europa.

La taigà

Així és com es coneix el bosc de coníferes de la zona àrtica o subàrtica. Són els boscos del nord del Canadà, Alaska i Rússia. El més impressionant de tot és que és una massa arbòria continua que encercla tot l'hemisferi nord. En el cas del continent eurasiàtic s'estén milers i milers de quilòmetres. El país escandinau on més gaudireu d'això es sens dubte Finlàndia.

La tundra

Pujant cap al nord, un cop travesseu la taigà, us adonareu que cada cop el bosc es va fent menys espès i els arbres menys grans, fins que el final arribeu a un terreny erm de vegetació herbàcia amb alguns arbustos. Pels que feu muntanya és el sinònim dels prats alpins. Si a la taigà hi ha mosquits a la tundra esdevé un infern.

Els fiords

Uauuuu!!!!!. Què us puc dir?: són una meravella. Valls erosionades (i tallades com per un ganivet en alguns casos) per antigues geleres i on el mar ha entrat. A Europa les tenim a Escandinàvia i a Islàndia (també en algun lloc d'Escòcia) i després ja hem d'anar a Xile, Nova Zelanda. Grenlàndia o Alaska. La sola contemplació d'aquests fenòmens naturals ja paga la pena el viatge. Penseu sempre, perquè us oblidareu, que són braços de mar. Us ho dic perquè hi ha cops que us els trobareu a desenes de quilòmetres a l'interior (fins i tot a més de cent quilòmetres de la costa!!!) i pensareu més en un llac o en un riu ample que no pas en un tros de mar, que és el que són.

Alps Escandinaus

Trobareu un paisatge de muntanya alpí als Alps Escandinaus, serralada que conforma la frontera entre Noruega i Suècia. Si be les muntanyes amb prou feines superen els 2.000 metres d'altitud, la latitud on ens trobem fa que geleres i prats alpins, que als Pirineus els trobem a 2.000 metres, aquí baixin per sota dels 800.

Llacs
Cascades Laksforsen
Cascades Laksforsen

Trobareu una incomparable zona lacustre, potser, una de les més grans del món (això és una suposició meva!!). No conec un lloc com Finlàndia amb un nombre de llacs tan gran per quilòmetre quadrat. Per això li diuen el país dels cent mil llacs (en realitat n'hi ha prop de 190.000). Això és una barbaritat en un país d'uns 300.000 km². Increïble. Si sumeu els que hi ha a Suècia i els que podeu trobar a Noruega... En fi, vosaltres mateixos.

Cascades

Faig un apunt final per als amants de les cascades. A Noruega n'hi ha un munt, la contemplació de les quals a més se suma a la dels fiords on es troben. Per la qual cosa solen ser cascades que cauen al mar, tot i que la més famosa de les cascades de Noruega, la Vøringsfossen, no cau al mar. Fa 182 metres d'alt i una caiguda d'un sol salt de 145 metres. Espectacular, al mig d'una vall que podeu trobar a la ruta entre Oslo i Bergen passat Geilo. Una altra cascada impressionant, no per la seva caiguda sinó pel seu cabdal travessant pel bell mig d'un bosc, és la Laksforsen, la qual es troba més enllà de Trodheim, en direcció a Mo i Rana.

^top
Relat d'un viatge de 13 dies per Noruega - Pep Torras & Maria Viladecans [2016]
Viatge al Cap Nord en autocaravana - Jaume Rovira Colomer & Araceli Soler Vendrell [2007]
Viatge per Europa amb InterRail - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2006]
Viatge en cotxe al Cap Nord - Josep Pascual [2002]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació