Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Indonèsia

INDONÈSIA

Relat d'un viatge de 29 dies a Sulawesi, Flores i Bali

Data Data viatge: 2017. Publicat el 11/12/2017
2.1 de 5 (24 vots)

Introducció

En Juli (el meu cunyat) i jo, després de mesos de preparar el viatge, hem estat quasi quatre setmanes a Indonèsia, i hem triat tres de les seves illes: Sulawesi, Flores i Bali, davant l'impossibilitat de fer-les totes, ja que diuen que el país en té més de 17.000.

Tot el que explico està basat en la meva experiència, ja que ho he viscut de primera mà, i heu de tenir en compte que està narrat des del meu punt de vista. Per tant, por haver-hi descripcions o detalls on algú no estigui d'acord.

La primera impressió que t'endús en arribar a Manado i Bunaken, en la zona nord de l'illa de Sulawesi, és que en el país està tot molt deixat i hi manca una cultura d'higiene, ja que les escombraries estan tirades pels carrers i les clavegueres estan a la vista, al menys en les illes que hem visitat (excepte Bali) i no dona la impressió que hi hagi un servei d'escombraries tal com estem acostumats a Europa.

Per tot arreu veus nens i nenes amb uniforme de col·legi anant i venint i malgrat que molts van descalços, sembla que l'ensenyament és obligatori.

Sense cap mena de dubte, les aigües marines són tan cristal·lines que posar el cap sota el mar és com posar-lo en un aquari. I la vegetació és tan exuberant que si escups un pinyol d'oliva, l'endemà estàs premsant oli.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 13 d'octubre al 10 de novembre de 2017.

Itinerari

mapa

Dies 1/2: Barcelona - Doha (Qatar) - Singapur (Singapur)
Dia 3: Singapur - Manado (Sulawesi)
Dies 4-7: Illes Bunaken
Dia 8: Manado - Gorontalo
Dia 9: Gorontalo - Togean
Dia 10-14: Ampana - Poso - Rantepao / Tana Toraja
Dia 15: Tana Toraja - Makassar - Bali (illa de Bali)
Dies 16-18: Illa de Bali
Dia 19: Bali - Maumere (illa de Flores)
Dies 20-22: Maumere - Ende - Labuan Bajo
Dia 23: Labuan Bajo - Bali - Kuala Lumpur (Malàisia)
Dies 24-27: Kuala Lumpur
Dia 28: Kuala Lumpur - Singapur (Singapur)
Dia 30: Singapur - Doha (Qatar) - Barcelona

Diners

El canvi de la rupia indonèsia (Rp o IDR) respecte de l'euro era el següent (en les dates del nostre viatge): 1 € = 15,900 Rp Així 1.000.000 Rp són uns 60 € (per a fer la conversió multipliquem per 6 i traiem els zeros).

Menjar

Els restaurants locals, anomenats warung, normalment tenen exposats els plats que cuinen i serveixen. No us hi fixeu en la netedat. El menjar, en general, no és car (hem arribat a dinar tots dos per 50.000 Rp, uns 3 €), però no sol ser molt variat, amb l'omnipresent arròs blanc.

El plat nacional indonesi és el nasi goreng (arròs fregit), que se'l mengen fins i tot per esmorzar.

Transport i allotjament

Tots els vols, connexions, hotels, resorts, lloguer de vaixells i trasllats, ens ho hem buscat nosaltres, a través de cercadors com Booking, SkyScanner o a través de contactes locals (el que vulgarment es diu boca/orella).

^top

 Relat d'un viatge de 29 dies a Sulawesi, Flores i Bali

MANADO (Sulawesi) - iLLES BUNAKEN - MANADO

Iniciem aquest viatge amb un vol de Qatar Airways que ens porta de Barcelona a Singapur via Doha (Qatar). Per aquest vol vam pagar 613 €/pax. Després d'una estada de dos dies a la ciutat-estat de Singapur agafem un vol de Singapur a Manado amb la companyia Singapore Airlines (durada de 3,5 hores i un cost de 228 €/pax).

Arribem a l'aeroport de Manado (regió nord de l'illa de Sulawesi) sota una pluja torrencial i intentem trobar un mitjà que ens acosti al port de Manado. Només veiem taxis, que sembla que s'han posat d'acord per demanar tots un milió de rupies ( 60 € ). Al final, no tenim mes opció que triar-ne un que ens porti.

El viatge dura mes d'un hora entre el transit i la pluja. Pel camí parem a canviar diners, ja que no duem moneda del país. Els bancs ens volen fer un canvi molt estrany, i al final decidim treure els diners d'un caixer automàtic.

El nostre bungalou a les illes Bunaken
El nostre bungalou a les illes Bunaken

En arribar al port el ferri a les illes Bunaken ja ha marxat. Amb la perspectiva d'agafar un hotel, haver de dinar i sopar a la ciutat de Manado -que no té cap interès-, decidim llogar una barca que ens porti a Bunaken pel mòdic preu de 500.000 Rp, o sigui uns 30 €.

Arribem a les illes Bunaken sota una tempesta tropical. En saltar de la barca a la sorra de la platja (no hi ha embarcador) una onada em cobreix totalment, amb el mòbil i la cartera a la butxaca... i adéu mòbil.

El Jonaths Cottage Bunaken es un lloc paradisíac, com podem veure l'endemà al matí quan surt el sol: bungalou davant del mar, amb una atenció quasi personalitzada, ja que només som quatre persones en tot el ressort.

El preu per dos dies es de 1.200.000 Rp (uns 72 €) tots dos amb pensió completa. Per posar un però, d'electricitat només n'hi ha de 5-6 a 10-11, i l'aigua de la dutxa és salobre. Estem tan ben integrats, que fins i tot entrem a la cuina i els ensenyem a fer ous ferrats.

El primer dia a Bunaken el dediquem a situar-nos i nedar allà mateix, a explorar els voltants, anar al poble, on hi ha un bar-restaurant regentat per un anglès (el Deco Stop Cafe, el qual a més a més lloga habitacions i és el centre de reunió dels turistes) i a contractar una barca per anar l'endemà a veure peixos. Ens demanen 500.000 Rp (uns 30 €) per tot un dia, però val la pena, ja que és només per a nosaltres sols.

Una tortuga en les aigües de les illes Bunaken
Una tortuga en les aigües de les illes Bunaken

Capbussar-te en aquestes aigües és com posar el cap dins d'un aquari: peixos de totes mides i colors, tortugues, corall etc. Es una autèntica passada que no ens cansem de gaudir i filmar amb la Go Pro.

Finalitzada la nostra estada a les illes Bunaken tornem a Manado amb el ferri públic 5.000 Rp (3 €) per cap, amb els nadius que van a la ciutat a fer les compres.

En arribar al port de Manado veiem una mena de mini bus col·lectiu, de color blau, que anomenen bemo i n'agafem un, després de negociar que ens porti a dinar i a l'aeroport, per 300.000 Rp (uns 18 €). Les coses s'han de fer dos cops: A l'aeroport, a l'arribada, de saber-ho, ho haguéssim pogut mirar.

^top

MANADO - GORONTALO

El vol de Manado a Gorontalo amb la companyia Wings Air dura 40 minuts i ens costa 26 € per cap.

En arribar a Gorontalo, si vols agafar un taxi per anar a la ciutat sense sortir de l'aeroport, hi ha unes guixetes on pagues i et donen un val per entregar-l'hi al taxista. No hi ha bemos, i això que els busquem.

El nostre hotel a la ciutat de Gorontalo
El nostre hotel a la ciutat de Gorontalo

Un consell, guardeu el resguard de les maletes facturades, ja que en arribar als aeroports i recollir-les, us el demanaran per a comprovar que coincideixi amb el de la maleta facturada.

Tenim hotel a Gorontalo per 28 € la nit. S'anomena Hotel Wisata i és net i cèntric, i ja que no arribem a temps d'agafar el ferri a les illes Togean, hem de fer nit allà.

A Gorontalo hi ha una mena de tuc-tucs que et cobren 5.000 Rp per persona per dur-te d'un lloc a un altre. Es francament còmode, malgrat que quasi no parlen anglès, i es un món fer-te entendre.

Sopem en un lloc que surt a la guia Lonely Planet, però crec que està equivocat o ha canviat de registre, ja que ara sembla ser un forn o pastisseria. Tornem al hotel.

L'endemà dediquem el matí a canviar dòlars i mirar de solucionar el tema del meu mòbil. No hi ha res a fer, s'ha mort, i a més amb l'aigua salada diuen que és millor que el porti a un concessionari quan arribi a Barcelona.

Dinem en un restaurant que és famós per el seu marisc i que s'anomena Selamat Datang, que es podria traduir per benvinguts. Quan arribes, si vols peix, l'has d'escollir d'una peixera i te'l fan a la brasa, o pots demanar gambes, crancs etc. No és car.

En el camarot del capità del ferri
En el camarot del capità del ferri

A la recepció de l'hotel Wisata (molt normalet), com que no hi ha manera d'entendre'ns, demanem si pot venir algú d'alguna agència per tramitar-nos els bitllets en el ferri a les illes Togean, i a la mitja hora arriba un senyor que es presenta com aconseguidor de tot el que vulguem.

I quan dic tot, és tot... fins el punt que al ferri dormim a la cabina del capità, amb llençols, aire condicionat, etc. pel mòdic preu de 3-4 € per cap, a part del bitllet que ens costa el mateix. Ah! I ens dona el tiquet de pagament de la cabina.

El senyor aconseguidor es diu Udin i el seu telèfon es el +62-0853-9669-5060. Es realment un tipus interessant, ja que dóna la impressió de que viu només de la propina que l'hi vulguis donar pels seus serveis.

Demaneu-li que us ensenyi el catàleg que té al mòbil.

Lògicament s'ho coneix tot i és el que ens porta a canviar diners, a mirar de solucionar el tema del mòbil, a dinar al restaurant, etc. No ens deixa fins que estem instal·lats a la cabina del capità del ferri.

I el capità on és?. Doncs -per suposat- pilotant el vaixell. Al acomiadar-nos l'hi donem 200.000 Rp (12 €) i es torna boig d'alegria.

El ferry Tuna Tomin que fa el trajecte entre Gorontalo i l'illa Batudaka, en les illes Togean, surt els dimarts i divendres a les 17:00 i arriba al matí següent.

^top

GORONTALO - ILLES TOGEAN

exp9-f7

Arribem a Wakai al matí següent, port situat en l'illa Batudaka. Tal com baixes del ferri, només cal preguntar per la barca per anar al resort que has escollit. En el nostre cas, el Kadidiri Paradise.

Et fan anar a una caseta on has de registrar-te, però ho fas tu mateix, així que pots posar al llibre de registre el que vulguis, ja que el funcionari no et demana res, i al marxar, ningú et preguntarà res.

Al resort hi ha dos o més tipus de cabanes, però les millors són les que estan més a prop del mar. El menjar és molt justet i repetitiu. I només hi ha una noia que parla anglès. Curiós que a finals d'octubre ens diguin que només disposem de 200 litres d'aigua per tots dos, per dutxar-nos i el lavabo. Com serà en plena temporada!.

També el tema elèctric està restringit a unes hores al capvespre. Els preus estan entre 28-37 €/dia per bungalow. Si podeu, agafeu els que estan a primera línia de mar.

Lloguem una barca local per moure'ns per allà per 300.000 Rp (uns 18 €) i com que ens agrada el noi, quedem per l'endemà tot el dia, amb menjar inclòs, per 850.000 Rp tots dos (50 €) i ens porta a per tot.

Netejant el peix en la platja
Netejant el peix en la platja

Per exemple anem a l'Hotel Califòrnia, que és un bungalou de pedra al bell mig del no res.

Segons ens explica el fa servir la policia per a controlar el pescadors furtius que fan servir dinamita per pescar.

Hi ha un atol·ló de corall veritablement impressionant, anem a una vila de pescadors que està unida a una altra illa amb un pont immens, a una platja solitària on preparen una barbacoa amb peix, ous, arròs, etc.

Tornem al resort quan ja és negra nit (aquí es fa fosc a les 7 de la tarda).

I després de sopar ens preparem per a marxar l'endemà, ja que sortirem a les 8 del matí en direcció a Wakai per agafar un ferri ràpid que surt al voltant de les 10 del mati (n'hi ha cada dia per 65.000 Rp) i que ens portarà a Ampana, port situat en la part central de Sulawesi.

^top

AMPANA - RANTEPAO

Quan arribes al moll d'Ampana, el primer que et trobes a l'esquerra és una caseta on hi ha un cartell que hi diu: "Informació i Turisme". No en feu cas, només us intentaran vendre excursions, que llogueu un cotxe etc. i a més et mentiran dient que no hi ha cap autobús a Rantepao, quan l'estació és a 50 metres.

Caps de búfal degollats en la cerimònia funerària dels tana toraja
Caps de búfal degollats en la cerimònia funerària dels tana toraja

Per guanyar temps, ja que l'autobús surt a les 7 de la tarda i són encara les 11 del mati, decidim contractar un cotxe amb conductor que ens porti a Rantepao.

Pactem al final un cost de 1.500.000 Rp (uns 90 €), un pèl car, però volem guanyar un dia... Però tot surt malament, no volíem passar per la ciutat de Poso i ens trobem de cop i volta a Poso i ens diuen que aquí hem de fer un canvi de vehicle. Sense entendre res, ja que ningú parla anglès, el nou conductor diu que no ens vol portar i tothom comença a posar-se nerviós.

Al final, diem que anirem a buscar la policia i que no l'hi pagarem res al primer conductor. Molt alterats, comencen a parlar entre ells i a escridassar-se. No sé com, arribem a un pacte: al primer conductor l'hi pagarem 600.000 Rp i al segon 900.000 Rp, però que hem de sortir ja, perquè entre una cosa i l'altre son quasi les set de la tarda.

Després d'una aturada d'un parell d'hores per fer un cop de cap, arribem a Rantepao, en la part sud de Sulawesi, al voltant de les vuit del mati del dia següent.

Preguntem a una parella on hi ha un hotel i ens contesten que ells estan a l'Hotel Toraja Banua, que està allà mateix. Ens acompanyen a veure'l i com que ens agrada i es cèntric, agafem una habitació per un parell de dies al preu de 300.000 Rp (18 €) total, amb esmorzar.

Dóna la casualitat que la parella que estan al hotel, ho fan perquè l'endemà hi ha la cerimònia funerària del seu pare, que era un dels ancians de la tribu i ens diuen que seria un honor invitar-nos. Ens quedem astorats davant l'oferta i per suposat diem que sí i que com podem anar-hi, ens diuen que tenen un cotxe i podem anar amb ells.

En la cerimònia funerària dels tana toraja
En la cerimònia funerària dels tana toraja

Al final, decidim que el cotxe amb xofer que volem llogar avui, ens porti demà a la cerimònia i així no haver d'estar pendents d'ells, ja que no sabem quan acabarà i ens deixa més llibertat d'acció.

Realment la cerimònia funerària dels tana toraja és al·lucinant.

Degollen setze búfals i un nombre indeterminat de porcs. I després fan una gran festa on se'ls mengen i les banyes es guarden per decorar l'entrada de la casa, ja que com més banyes en tenen, més important és el personatge.

Mentre porten el cadàver fins on serà enterrat, al forat d'una roca, ens comenten que aproximadament cada tres anys els treuen d'on estan, els pentinen, els hi canvien la roba i els expliquen el que ha passat durant aquest temps des que és mort... És una manera que tenen de tenir-los sempre presents.

^top

RANTEPAO - MAKASSAR - BALI (illa de Bali)

L'aeroport de Tana Toraja es ben curiós, ja que només hi ha dos vols diaris amb la mateixa companyia aèria, TransNusa, que surt a les 10,05 cap a Makassar i és el mateix avió que arriba de Makassar. El vol dura 50 minuts.

El bimotor que ens porta de Rantepao a Makassar
El bimotor que ens porta de Rantepao a Makassar

L'avió és un bimotor en el que hi caben 24 persones, però no s'omple ja que és temporada baixa. El bitllet costa 50 € per persona.

El personal, ja que no té gaire feina, es posa a parlar amb nosaltres, a preguntar-nos el típic "where are you from" i al dir de Catalunya, veiem que posen unes cares de no saber on es, anem a lo fàcil. "Barcelona - Messi". I ara si, les cares s'il·luminen.

Ni sortim de l'aeroport de Makassar, ja que e l'avió a Bali surt a les 15:00 i arriba a les 16,20 i costa 41 €/pax amb la companyia Sriwijaya Air.

A l'arribada a l'aeroport de l'illa de Bali ens està esperant un cotxe amb xofer que hem contactat per WhatsApp. Es diu Kaká i el lloguem durant dos dies al preu de 700.000 Rp/dia (uns 42 €) més 200.000 Rp per anar i tornar de l'aeroport a l'hotel. El seu telèfon es +62 823-4063-2599. Parla molt be l'anglès.

Ens deixa a l'hotel Grandmas Plus Legian, contractat a través del portal Booking.com, a un preu de 1.350.000 Rp per tres nits (80 €) i quedem l'endemà a les 9 del mati per sortir. L'hotel és correcte, potser les habitacions -al menys la nostra- són una mica petites, però és cèntric i a prop de la platja.

Malgrat que l'illa de Bali és una destinació turística, i potser degut que a Catalunya tenim platges precioses, no m'acaba de fer el pes. Les platges són de sorra molt fina i per nedar has d'anar mar endins, molt endins, amb el perill que això comporta per la ressaca. No hi ha dutxes, i els xiringuitos no són res de l'altre mon. Per les tardes, comencen a posar una mena de tauletes amb coixins per que la gent segui per veure la posta de sol.

El carrer de l'hotel és un continu de cases de massatge, tendes de canvi de divises, botigues de records, pubs de música i lady boys, restaurants i ... tornem a començar.

El temple de Tanah Lot (illa de Bali)
El temple de Tanah Lot (illa de Bali)

L'endemà, a les nou en punt, en Kaká ens ve a buscar per dur-nos a fer un recorregut per l'illa i ens troba encara esmorzant. Hem après a dir "goreng telur untuk dip roti" que vol dir ous ferrats per sucar pa.

Comencem la ruta per uns temples: el temple de Pura Tanah Lot que està al costat del mar i després al Tirta Empul que te dolls d'aigua sagrats.

Després anem a veure el mercat d'Ubud, caòtic com tots els mercats asiàtics, on totes les parades tenen més o menys el mateix. Dinem en un restaurant típic a l'entrada d'un altre temple, i després el Kaká ens porta a una zona de platja, per a veure la posta de sol.

Tornem ja de nit al hotel, i sortim a sopar. A les 21:30 quasi ens fan fora del restaurant, presentant la factura i dient que tanquen (????). A més ens trobem que els carrers, les botigues i fins i tot l'hotel és a les fosques i no hi ha ningú. No entenem res i anem a dormir.

Quan ve a buscar-nos al matí següent en Kaká, l'hi preguntem i ens contesta que és la nit secreta dels balinesos. Al final resulta que l'últim divendres d'octubre, és la nit que surten els dimonis i les bruixes, i pobre de tu que et trobin pel carrer. Bé, és com Halloween, però a la balinesa.

Malgrat que estem una mica farts de temples (per cert: s'ha de pagar per entrar a tots ells i dur les cames tapades amb un sarong que et deixen allà mateix, inclòs en el preu de l'entrada), Kaká diu que no ens podem perdre el dels micos (amb molt mala llet, ja que et roben el que poden, com podem comprovar: a una dona japonesa l'hi prenen les ulleres i marxen corrent).

En el temple de les ablucions
En el temple de les ablucions

També anem al de les ablucions, en el que et pots banyar sota uns dolls d'aigua.

Després tornem a Ubud, ja que volem comprar unes talles de fusta que representen la figura d'un home i una dona que els hi diuen Papa i Mama i que fan 60 centímetres d'alt. Per endur-nos-els hem de comprar una bossa típica, que després de molt regatejar ens surt per menys d'un euro i és força aparent.

L'últim dia a l'illa de Bali el dediquem a anar de compres i a la platja. Compro polseres de pedra volcànica i de fusta d'un arbre sagrat, uns pantalons-faldilla molt curiosos per les dones i anem a la platja. Sota un para-sol i estirats en unes hamaques amb matalassos, deixem transcorre el dia, regatejant amb els venedors.

En Juli l'hi fa canviar a una venedora un penjoll, ja que vol el plomall d'un, la tanca d'un altre i el collar d'un tercer. Cap problema, l'hi desmoten tres per fer-ne un. Dinem allà mateix a un xiringuito i tornem a la platja a no fer res.

Anem a dormir aviat, ja que demà el vol a Maumere surt a dos quarts i cinc de deu del mati , el trànsit és dens i hem d'estar a l'aeroport per a facturar una hora abans.

^top

BALI - MAUMERE (illa de Flores) - ENDE - LABUAN BAJO

Per arribar a Maumere des de l'illa de Bali agafem un vol de la companyia Nam Air que ens costa 54 €/pax. Maumere és la segona ciutat mé gran de l'illa de Flores, en l'arxipèlag de les illes Petites de la Sonda Orientals.

Església catòlica de Paga (illa de Flores)
Església catòlica de Paga (illa de Flores)

A l'aeroport de Maumere ens està esperant Yu-yu, avisat per Kaká. Serà el nostre xofer per Flores, ja que anirem des de Maumere fins a Labuan Bajo, passant per Ende.

Ens explica que un capità de la policia te quatre cotxes i els lloga amb conductor als turistes, com ell mateix que malgrat es dedica a la cria de porcs, això ho fa per guanyar-se un sobresou.

Pel camí ens parem a un poblat que es diu Paga, en el que hi ha una església catòlica construïda pels portuguesos i de cop i volta, no saben d'on comencen a apareixen dones per vendre'ns rosaris, sarongs, una mena de fulards i com que som els únics turistes, ens costa Deu i ajuda lliurar-nos d'elles.

Dinem en un warung que surt a la guia Lonely Planet, i que per la situació al costat del mar és, si mes no, curiós. Peix fresc semblant a la tonyina, el corresponent arròs, aigua i fruita. Tot plegat per 50.000 Rp (3 €).

Continuem el camí fins a Moni, on farem nit, ja que l'endemà ens haurem de llevar a les 4:30 del matí per anar al volcà dels tres colors, el volcà Kelimutu, i veure sortir el sol per darrera seu.

Ens quedem a dormir en una mena d'hostal, que és més que res, una casa particular on han construït al costat unes habitacions que lloguen per 350.000 Rp/nit, i veiem que n'estan construint tres més. Es diu Bintang Lodge i pots reservar al telèfon 0852 3790 6259.

L'hotel és una mica car pel que és, però no estem per començar a buscar lloc a l'hora que és. Anem a sopar a un restaurant típic, que té com especialitat una mena de croquetes de verdures, però que són quadrades. I a dormir.

A les 4:30 en punt ens desperten per pujar al volcà Kelimutu. Una part la fem en cotxe, però queden encara uns quilòmetres de pujada, que no em veig amb cor de fer, però, poquet a poquet hi arribo quan el sol ja ha sortit, però jo, he fet el cim!.

Són les nou del matí i tornem a estar a Moni, esmorzant. I altre cop al cotxe per continuar el camí, ja que volem arribar a Labuan Bajo.

Cràter del volcà Kelimutu.
Cràter del volcà Kelimutu.

Parem al veure un lloc enmig de la carretera que venen fruita i els hi comprem una pinya i un mango que ens mengem allà mateix. Som una atracció, ja que ens venen a veure familiars, nens..., s'atura un altre cotxe i també els hi compren fruita. La conversa és inversemblant, ja que ells no parlen anglès i nosaltres, per suposat, no entenem el seu idioma, però és molt divertit intentar fer-nos entendre. Ens cobren per la fruita 10.000 Rp (60 cèntims d'euro).

Passem per un mercat, no sabem d'on (creiem que es a Ruteng) i ens aturem a fer una volta. Som els únics estrangers, tothom ens mira i volen que els hi comprem alguna cosa. Comprem cacauets, més que res per fer la foto, un paquet de galetes i ens regalen una cosa semblant a pastilles de sRpal.

Ens aturem a dinar pel camí, en un warung que surt a la guia, que continuo sense entendre quin criteri segueix per a incloure'l, per continuar cap un poblat peculiar a Bajawa, tot molt rústic, però que tenen tele a totes les cases. Ens inviten a fruita i cafè, mentre ens ensenyen com teixeixen una mena de sarongs o fulards.

Poblat de Bajawa
Poblat de Bajawa

Tenen els morts enterrats en uns forats a la roca, al mig del poble. No veiem que hi hagi gaire gent en el poblat, no sabem si perquè estan treballant, o és que està deshabitat i només queden quatre persones per a preservar-lo.

Hi ha una senyora gran que ens acompanya per tot el poblat i quan marxem ens regala una papaia. Dóna la impressió de que pateix una mica de demència senil, ja que no parla i només somriu.

Arribem a una població que és famosa per les seves aigües termals a la zona d'Air Panas Alange. Aquí s'ajunten un riu d'aigua calenta i un d'aigua freda i sense dubtar-ho gens ens hi fiquem, tornant a ser el centre de les mirades de la gent, ja que a aquesta hora mig poble està banyant-se al riu: els homes a un costat, les dones a l'altre i la canalla per tot arreu.

Dormim a Aimera, ja que s'ha fet de nit i no tenim gaires ganes de continuar. Es un lloc senzill, però net que té al costat un warung per menjar alguna cosa. L'habitació ens costa 150.000 Rp (9 €) i el sopar per tots dos 57.000 Rp.

^top

En Juli es posa a fumar un cigar Montecristo i tothom se'l queda mirant ja que per ells no és normal fumar puros. Per un motiu o altre, sempre donem la nota.

De camí a Lembor, ens desviem fins a Cancar per a veure un camp d'arròs en forma de teranyina, on també et fan pagar per anar-hi, però que és de visita obligada, i sí, és curiós de veure.

Per fi arribem a Labuan Bajo. La ciutat pràcticament és només el carrer principal, ple de restaurants, agències de viatges, hotels, cases de canvi de divises i caixers automàtics.

Camps d'arròs en forma de teranyina
Camps d'arròs en forma de teranyina

Ens quedem en un allotjament on les habitacions son bungalous. L'hi diem al Yu-Yu que ens porti al port (hem sentit dir que allà hi ha restaurants amb peix fresc, que cuinen al moment a la brasa) i que al cap d'una hora ens vingui a buscar.

El peix és realment fresc, però no miris com el netegen (amb l'aigua del port). Les rates i els escarabats estan com a casa seva, però t'hi acostumes i sopes.

Demanem cervesa i veiem que la van a buscar al súper de davant, després a l'hora de pagar carreguen 5.000 Rp del preu del súper i tots contents. Ah, abans has de regatejar el preu del peix.

Ve a buscar-nos en Yu Yu per a dur-nos a l'hotel i ens demana si l'hi podem pagar ja que vol tornar com més aviat possible a Maumere. Pensàvem que es quedaria a dormir, però no.

Ens acomiadem d'ell i entrem a una agència que tenim al costat per negociar una barca per l'endemà ja que volem anar a una platja solitària, fer una excursió per anar al Parc Nacional de Komodo a veure el dracs, nedar amb mantes ratlla etc. però això últim ho hem de deixar per passat demà, doncs demà no hi ha barques que hi vagin.

Per la nit, a les quatre de la matinada, de cop i volta, ens desperta un altaveu al costat mateix del bungalou, amb l'imam cridant a oració, i es passa ben bé mitja hora resant. I com comprovarem, cada nit igual.

El primer dia tenim una barca per a nosaltres sols, que només sortir del port li peta el motor i ens han de remolcar per tornar. Canviem de barca i aquesta si que funciona. Ens porta a una illa on, a l'altre extrem d'on atraquem, hi ha un ressort on sembla que no hi ha ningú, però veiem que estan carregant una rentadora en un vaixell (???).

L'aigua, com a tot arreu en aquesta zona, és transparent i podem filmar i fotografiar peixos de totes mides i colors. Tornem a Labuan Bajo per dinar i ho fem a un restaurant recomanat per altres viatgers que es diu La Cuccina. És italià i francament, no es menja malament, sempre que no et surtis de la pasta o pizza.

Per la tarda, amb la mateixa agència, contractem una excursió per anar a fer un mini trekking i fotografiar les típiques cales des de el cim de la muntanya, veure els dragons de Komodo i nedar amb mantes ratlla. Pactem 350.000 Rp per cap (21 €) amb dinar inclòs. Ens comenten que no diguem a ningú el que ens ha costat, ja que ens fan un preu especial per haver llogat avui una barca amb ells.

Imatge de les tres badies a Padar Island (illes Komodo)
Imatge de les tres badies a Padar Island (illes Komodo)

No recordo on sopem i a dormir. A les quatre de la matinada, puntual, torna el nostre amic muetzí a despertar-nos.

Sortim a les 8 del de mati amb un grup format per tres alemanys, una parella que no sabem d'on són, ja que es passen el viatge dormint, un polonès que treballa a França i que és molt divertit i un altre parella d'anglesos, tots en direcció a les illes de Komodo i Rinca.

El primer destí del dia és el mini trekking per fer la foto típica des del cim veient les tres cales a l'illa Padar. Qui no vol pujar es pot quedar banyant-se on atraquen les barques. A l'estiu ha de ser terrible, ja que ara som a finals d'octubre i n'hi han mitja dotzena.

Continuem cap a l'illa de Komodo, Està tot molt estructurat. Es paga per entrar al Parc Nacional, per contractar un guia, per fer un recorregut, total 230.000 Rp (14 €). Et porten a un lloc on hi ha diversos dragons que estan ajaguts i sembla ser que ben alimentats, malgrat tot, quan un s'aixeca, treu la llengua bífida i et mira, tots fem una pas enrere i ens amaguem darrere del guia, que per cert, porta un bastó per si de cas.

Dragons de Komodo
Dragons de Komodo

Tornem a la barca per dinar. Hi ha menús variats: vegetarià, amb pollastre, amb peix... això sí, acompanyats amb l'omnipresent arròs.

Anem a una platja per a nedar/bussejar una estona i, tot seguit, continuar en direcció a Labuan Bajo. Tots estem relaxats, estirats als bancs, quan de cop i volta se sent una veu que diu "mantes ratlla". Tots a una, ens posem les aletes, les ulleres, agafem la càmera submarina i saltem a l'agua per nadar amb elles i mirar de filmar-les.

Impossible. Amb el soroll de saltar, s'espanten i amb un cop d'aleta apareixen dos-cents metres més enllà.

Les perseguim amb la barca per poder filmar-les dins l'aigua, però neden molt ràpid i ens és impossible, quan estem a prop tornen a fugir com si res. Ens hem de conformar amb les fotos des de la barca.

Són immenses i impressionants, Quina pena no haver pogut filmar-les dins de l'aigua.

Una manta ratlla sota les aigües del mar
Una manta ratlla sota les aigües del mar

Arribem al port de Labuan Bajo. Decidim, malgrat la brutícia, tornar als restaurants de peix, ja que en Juli l'hi ve de gust menjar llagosta.

Com que volem sopar amb cervesa, l'anem a buscar al súper i ens estalviem els 30 cèntims d'euro que carreguen per anar a buscar-la ells.

Al final no mengem llagosta, degut a que les que tenen són molt petites i no val la pena.

Això sí, un bon peix a compartir, calamars a la planxa (no miris com els netegen) amb arròs, com no, la també clàssica salsa picant que està per tot arreu (compte, tot el que és vermell pica) i una mena de verdura. No recordo el preu, però no ens va semblar car.

Tornem a l'hotel amb moto-taxi. Són particulars que per 10.000 Rp (60 cèntims) et porten amunt i avall.

Demà sortim d'Indonèsia en direcció a la ciutat de Kuala Lumpur, la capital de Malàisia, via l'illa de Bali.

^top

LABUAN BAJO (illa de Flores) - BALI (illa de Bali) - KUALA LUMPUR (Malàisia)

L'aeroport de Labuan Bajo és relativament nou, diuen que de fa tres anys. El taxi des de la ciutat costa 50.000 Rp (3 €) i en aquesta època de l'any l'aeroport està molt desangelat.

Arribem a Bali en un vol de Wings Air (41 €/pax) que triga 1 hora i 20 minuts des de Labuan Bajo.

En el moment de facturar al taulell d'Air Àsia amb destinació a Kuala Lumpur (Malàisia), ens diuen que com que no hem tret la targeta d'embarcament i ho han de fer ells ens han de cobrar 400.000 Rp (uns 24 €). Tingueu-ho en compte quan sortiu del país des de qualsevol aeroport indonesi.

El vol amb Air Àsia entre Bali i Kuala Lumpur ens costa 38 €/pax i triga poc més de 3 hores. En aterrar a l'aeroport de Kuala Lumpur, després de passar el control d'entrada al país, busqueu unes guixetes per pagar el taxi. Pregunteu a qualsevol, que us informarà. Després de pagar us donaran un val que heu d'entregar al taxista que us porti.

Nosaltres anem a allotjar-nos a la casa de la nostra neboda que viu allà des de fa anys, i atès que ha estat treballant a l'Ambaixada, tothom la coneix i ella coneix a tothom.

A Kuala Lumpur, la capital de Malàisia, molta gent va amb taxi a tot arreu ja que Uber funciona de meravella. Una vegada t'has donat d'alta i tenen les teves dades, els truques, et localitzen per Google Maps, i veus quant trigaran a arribar. No has de pagar res, t'ho carregen en el compte, però no puja gaire més d'un euro al canvi.

A la ciutat de Kuala Lumpur (Malàisia)
A la ciutat de Kuala Lumpur (Malàisia)

Pel que ens han explicat, els taxistes de Kuala Lumpur abans eren una mena de màfia que et cobrava el que els hi semblava, no volien posar el taxímetre o no et portaven on volies anar perquè estava molt lluny o molt a prop. La gent està molt contenta amb el servei d'Uber.

També hi ha metro, però com que no l'he fet servir, no puc saber com funciona, però si poseu a Google «metro Kuala Lumpur» tindreu amplia informació.

La ciutat de Kuala Lumpur és un altre món. El luxe està a per tot arreu, als restaurants, les botigues, bars, locals de moda, etc., tot enfocat al consum. Fins i tot hi ha un heliport que de nit es converteix en local de copes.

A les torres Petronas, fins a no sé quin pis, tot són botigues, la major part de luxe, on hi pots trobar les marques més cares i també samarretes a 3-4 € al canvi.

Pots trobar centres comercials on hi ha varies plantes dedicades a informàtica, mòbils, so, etc, però també hi ha una altra part que no surt a les fotos, que és el barri xinès, on és barregen musulmans, hindús, i per suposat, xinesos.

És el carrer Petaling, on pots comprar totes les falsificacions que et puguis imaginar, des de rellotges, plomes estilogràfiques, bolígrafs, samarretes, xandalls, etc. Si vols imitacions més perfectes, els hi ho dius i et porten a una rebotiga on comença el regateig... A més pots canviar divises amb garanties de canvi ajustat.

Tres dies a Kuala Lumpur no donen per gaire més, però ens hem fet una idea. Hem dinat i sopat a restaurants vietnamites, libanesos, malais només per estrangers. Hem fet el guiri mirant tota l'estona cap amunt, com si no haguéssim vist mai un gratacel.

I tot gràcies a la millor amfitriona, la meva neboda Aida que no ens ha deixat ni un moment.

Al final d'aquest viatge volem des de KL a Singapur amb un vol de Malindo Air que triga poc més d'1 hora i ens costà 33 €/pax. A Singapur agafem el vol de Qatar Airways que ens porta a Barcelona fent una escala a Doha (Qatar).

S'ha acabat l'aventura. Fins la propera.

^top
Relat d'un viatge de 25 dies a Indonèsia: de Java a Flores - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2012]
Guia i diari d'un viatge a Indonèsia - Dani Rubio i Paula Vallès [2011]
Relat d'un viatge a Malàisia i Singapur - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2010]
Relat d'un viatge a Java, Bali i Lombok - Sònia Graupera [2009]
Un passeig per Singapur, Malàisia, Java i Bali - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2008]
Viatge a Malàisia i Singapur - Raquel Mateo [2006]
Viatge a Sumatra, Java, Bali i Sulawesi - Antonio & Trini [2006]
MALÀISIA/SINGAPUR - Guia i relat de viatge a Malàisia i Singapur - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2005/06]
Les illes de Nusa Tenggara - Jordi Llorens [2005]
Viatge a Malàisia i Singapur - Sònia Graupera [2005]
Bali, el paradís maragda - Mª Dolores Martínez Giménez [2002]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2018 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2018 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació