Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Bandera Bandera

MALÀISIA/SINGAPUR

Guia d'un viatge per lliure a Malàisia i Singapur

Data Data viatge: 2005/06. Publicat el 22/01/2006
2.4 de 5 (166 vots)

Introducció

Malàisia està entre els països més rics i estables d'Àsia, amb unes bones infraestructura de transport, un estàndard alt en l'allotjament i una rica gastronomia. Si a més tenim en compte que és un país bastant fàcil de visitar per lliure, llavors podem afirmar que Malàisia és ideal per a viatgers que es vulguin iniciar en el viatge independent per Àsia, ja que combina en un sol país paisatges naturals i humans del sud-est asiàtic, Xina i Índia. Malaysia, truly Asia és el lema turístic utilitzat per les autoritats de Malàisia i ve a reflectir aquesta idea de ser diversos països en un.

Des del punt de vista geogràfic cal diferenciar dues parts ben diferents: la Malàisia continental, el 40% del país, que ocupa el sud de la península de Malacca i que té fronteres amb Tailàndia i Singapur; i la zona insular, que formen els estats de Sabah i Sarawak, en el nord i l'oest de l'illa de Borneo que comparteix amb Indonèsia. La població de Malàisia està formada per un 50% de malais, un 33% de xinesos, un 9% d'indis, i la resta de tribus aborígens, com els Orang Asli. Més de la meitat de la població professa la religió musulmana.

Finalment, aclarir que el terme malai es refereix als individus de l'ètnia malaia (oriünda de la península de Malacca), mentre que el gentilici de Malàisia és malaisi.

Singapur, per la seva banda, és una ciutat-estat que s'ha convertit en un dels gegants econòmics d'Àsia. És, per tant, una metròpolis moderna, eficient i vibrant, però on encara és possible trobar mostres del seu ric passat oriental i colonial, així com d'elements de les cultures xinesa, índia i dels malais musulmans.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 24 de Desembre de 2005 al 9 de Gener de 2006.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - París - ...
Dia 2: ... - Singapur - Georgetown (Penang)
Dia 3: Georgetown - Air Hitam - Georgetown
Dia 4: Georgetown
Dia 5: Georgetown - Pantai Cenang (Langkawi)
Dia 6: Langkawi
Dia 7: Pantai Cenang - Georgetown (Penang)
Dia 8: Georgetown - Tanah Rata (Cameron Highlands)
Dia 9: Cameron Highlands
Dia 10: Tanah Rata - Gua Musang - Jerantut - Kuala Tahan
Dia 11: Kuala Tahan (P.N. Taman Negara)
Dia 12: Kuala Tahan - Kuala Tembeling - Kuala Lumpur
Dia 13: Kuala Lumpur
Dia 14: Kuala Lumpur - Melaka
Dia 15: Melaka - Singapur
Dia 16: Singapur
Dia 17: Singapur - París - Barcelona

La nostra ruta per aquest viatge va venir condicionada pels dies disponibles i per la climatologia. En les dates del nostre viatge era època de monsó en la costa oriental de la península malaia i, encara que fins a l'últim moment vam contemplar la possibilitat d'anar a les illes Perhentian, al final ho descartàrem perquè el mal temps en aquesta zona era la tònica general i alguns viatgers que venien d'allà ens ho van desaconsellar totalment.

Visat

Per a entrar a Malàisia només s'exigeix el passaport en vigor amb una validesa mínima de 6 mesos. Gràcies a un acord recíproc amb Espanya els ciutadans espanyols no requereixen visat per a entrar a Malàisia per un període de 3 mesos, tot i que es recomana que es comprovi la durada de l'estada que han atorgat les autoritats d'immigració en el segell d'entrada. En el cas de Singapur també és necessari un passaport amb validesa superior a 6 mesos i no és necessari visat d'entrada per a estades que no superin els 30 dies (si l'entrada és per l'aeroport de Changi) o de 14 dies (si l'entrada es produïx per terra des de Malàisia). Però, un cop a Singapur és possible prorrogar l'estada.

En ambdós països les autoritats locals, així com les companyies aèries, solen ser molt estrictes en el compliment del termini de validesa del passaport, pel que es recomana comprovar-lo abans de viatjar.

Diners

A Malàisia la moneda oficial és el Ringgit o dòlar malai (RM), dividit en 100 sen. A Singapur és el dòlar de Singapur (S$).

No vam tenir absolutament cap problema per a canviar euros en ambdós països. La targetes de crèdit poden ser utilitzades sense problemes en hotels, restaurants o botigues de cert nivell, sobretot en les principals ciutats.

Canvi mitjà:
1 RM = 0,22497 € / 1 € = 4,445 RM
1 S$ = 0,514 € / 1 € = 1,945 S$

Despeses del viatge

+ 1.126 € (vols BCN-París-Singapur, Singapur-París-BCN i Singapur-Penang + taxes aèries)
+ 376 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, excursions, altres)
= 1.502 € (total per persona)

Nivell de vida
El cost mitjà per al viatger a Malàisia és significativament més baix que a Singapur.

Salut

En ambdós països no hi ha cap vacuna obligatòria i, com a molt, poden ser recomanables la vacuna del tètanus i la febre tifoidea, especialment a Malàisia. En qualsevol cas és recomanable vacunar-nos d'allò que especifiqui un Centre de vacunació internacional en funció del nostre tipus de viatge.

Seguretat

Malàisia i sobretot Singapur són països molt segurs per al viatger, amb índexs de violència inferiors als d'Europa. Però, com sempre, convé prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, especialment en les ciutats. Per altra banda cal tenir en compte que el tràfic de drogues està castigat amb la pena de mort en ambdós països, tal com s'encarreguen de recordar els nombrosos rètols que hi ha en espais públics.

Transport

Avió. Tot i que en la Malàisia peninsular les distàncies entre ciutats no són molt grans ni molt costoses en temps (especialment en la costa oest, on hi ha millors infraestructures), l'avió pot ser una bona opció per a desplaçar-se. I, és clar, també per a viatjar a la Malàisia insular. Les opcions més habituals són la companyia de bandera Malaysia Airlines i, sobretot, la companyia de baix cost Air Asia. En el nostre cas només vam agafar un vol intern, des de Singapur fins a l'illa de Penang, amb Singapore Airlines, ja que estava inclòs en el nostre vol internacional pagant molt poc més.

Autobús. En general, els viatges amb autobús per la Malàisia peninsular (la que vam visitar), són còmodes, ràpids i barats. Hi ha nombroses línies amb terminals en totes les ciutats importants que enllacen amb la resta del país. Els bitllets es poden reservar amb antelació, i en alguns trajectes els vehicles disposen a més d'aire condicionat. Per altra banda, les carreteres per les quals vam circular estaven en bon estat.

Tren. El tren de Malàisia és modern, confortable i barat, però només hi ha dues línies: la qual uneix Singapur amb la frontera tailandesa, passant per Kuala Lumpur, i la qual creua de sud a nord i d'oest a est, amb inici a Gemas i final aprop de Kota Bharu (coneguda com Jungle Train). L'autobús és més ràpid que el tren, però nosaltres vam recórrer el tram Gua Musang-Jerantut en el Jungle Train i la veritat és que ens va agradar molt per la bellesa del paisatge.

Gastronomia

A Malàisia és possible trobar una rica i variada cuina, reflex sens dubte de la pròpia varietat ètnica del país. Per tant, el viatger pot escollir entre especialitats de la cuina malaia, xinesa o índia, a més de restaurants de menjar internacional en grans ciutats o zones turístiques.

De Singapur es diu que és la capital gastronòmica del sud-est asiàtic. El nombre de restaurants en la ciutat és enorme i per a tots els gustos i butxaques. Des de finals de març fins a finals d'abril se celebra un festival gastronòmic, el Singapore Food Festival, que inclou un congrés amb els millors xefs del món, el World Gourmet Summit.

Clima

Tant a Singapur com a Malàisia el clima es manté càlid i humit durant tot l'any, excepte en les zones muntanyenques de Malàisia. En general l'índex de pluviositat és alt, però a Singapur les pluges es concentren sobretot entre els mesos de novembre i gener, mentre que a Malàisia l'època de monsons va de novembre a març (tot i que afecta especialment a la costa oriental peninsular i al territori insular).

Diferència horària

Durant el nostre horari d'hivern hi ha una diferència de +7 hores, tant a Malàisia com a Singapur. En les dates del nostre viatge enfosquia gairebé a les 20 hores.

Idioma

El malai o Bahasa melayu és la llengua oficial de Malàisia, tot i que no és difícil trobar a algú que parli anglès. Aprendre unes quantes paraules de malai ens facilitarà el viatge, però sobretot el nostre esforç serà sincerament benvolgut ja que demostra una major integració nostra en la seva cultura.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i fàcils de pronunciar: Sí / No (Ja / Tidak), Gràcies (Terima kasi), Bon dia (Selamat pagi), Bona tarda (Selamat tengah hari), Bona nit (Selamat malam), Benvingut (Selamat datang), Adéu (Selamat tinggal), Quant val? (Berapa harganya?), Aigua (Air), Menjar (Makan), Tiquet (Karcis), Platja (Pantai), Serveis (Tandas), Jalan / Lebuh (Carrer), 1 (satu), 2 (dua), 3 (tiga), 4 (empat), 5 (llima), 6 (enam), 7 (tujuh), 8 (lapan), 9 (sembilan), 10 (sepuluh), 12 (dua-belas), 20 (dua-puluh), 100 (es-ratus), 1000 (es-ribu)

Guia de viatge

Malaysia, Singapore & Brunei, Ed. Lonely Planet (edició Gener 2004, en anglès). Tot i ser força recent vam trobar alguns casos en que la guia estava desactualitzada. Apart d'això va ser bastant útil i s'agraeix el nou format d'edició (especialment en els mapes).

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: NORD DE MALÀISIA: ILLES DE PENANG i LANGKAWI

GEORGETOWN (Penang)

COM ARRIBAR-HI

Vol de Barcelona a París-Charles de Gaulle amb Air France (1 hora 35 minuts). A continuació enllacem amb un vol de Singapore Airlines a Singapur. Són 12 hores de vol en un Boeing 747, recorrent un total de 10.734 km. L'oferta a bord de pel·lícules, documentals, sèries, música i jocs és de les millors que hem vist, però el menjar és una mica escàs i res de l'altre món.

Ja en l'aeroport Changi de Singapur hem d'esperar unes 3 hores per a enllaçar amb el vol de Malaysian Airlines a Penang. En aquesta espera confirmem una impressió que ja teníem d'ocasions anteriors: l'aeroport de Singapur és dels millors del món quant a serveis gratuïts al viatger. Aquí és impossible avorrir-se en les llargues esperes entre vols: butaques que fan massatges els peus, connexió gratuïta a Internet, terrassa-jardí exterior (anomenada Sunflowers Garden pels gira-sols) en la part superior de la Terminal 2, cinema, o la sala chill-out anomenada Oasi (música suau, butaques on tombar-se, poca llum, silenci, moltes plantes i uns ventanals amb una vista relaxant). Què més es pot demanar després d'un llarg vol?.

Després d'un curt vol d'1 hora arribem a l'aeroport internacional Bayan Lepas de Penang. Després de passar immigració i canviar una petita quantitat d'euros en un quiosc situat en la terminal d'arribades, vam sortir de la terminal, vam creuar el pàrquing exterior i, girant a la dreta, caminàrem uns 500 m. per un carrer fins arribar a la carretera principal. Aquí vam esperar uns 25 minuts fins que passà un autobús en direcció a Georgetown, en concret el Yellow Bus nº 66 (és un autobús de color groc). Aquest trajecte de 20 km fins a la terminal d'autobusos (komtar), al centre de Georgetown, val 2'5 RM i suposa uns 45 minuts.

DORMIR I MENJAR

En el Berjaya Georgetown Hotel (1-Stop Midlands Park, Burmah Rd, Tel. 604-2277111) una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar (a més d'un còctel de cortesia) costà 140 RM. L'hotel no està malament, però necessita una renovació i, a més, està a uns 8 km del centre de Georgetown (aprop del Jardí Botànic), pel que sincerament creiem que no val la pena. Nosaltres l'havíem reservat prèviament a Internet per a la primera nit, sense saber exactament la seva situació. Un taxi des de l'hotel fins al centre costa uns 10 RM, mentre que un autobús urbà (la parada està just davant de l'hotel) surt per 1 RM cadascun. Per a les nits següents a Georgetown vam canviar al molt recomanable Hotel Malaysia (7 Penang Rd, Tel. 604-6231621). Aquí l'habitació ens va costar 98'90 RM, també amb bany, TV, A/C i esmorzar. Aquest hotel és una mica més senzill que l'anterior, però és més nou, barat i a més molt cèntric. Des de l'habitació 410 teníem l'afegit d'unes magnífiques vistes sobre la Mansió Cheong Fatt Tze. Per a buscar hotels encara més barats cal anar al proper carrer Lebuh Chulia, a Chinatown.

Per a menjar recomanem el restaurant indi Jaya (a Jl Penang, a 50 m. de l'hotel Malaysia). Obre les 24 hores, es menja molt bé i és bastant barat. Ecco Cafe (402 Chulia St) prepara unes boníssimes pizzes fetes a mà. Per a prendre alguna cosa en un ambient relaxat, una opció és el cafè Gloria Jean's (2 Jl Penang). Per altra banda estem totalment d'acord amb la guia LP que no cal perdre's per res el menú Tiffin que se serveix en l'històric i luxós Eastern & Oriental Hotel (10 Lebuh Farquhar, Tel. 604-2222000) cada dia entre les 12 i les 14 hores. Aquest menú costa 19 RM cadascun (cal afegir la beguda i el 15% d'impostos i es compon de 4 plats i postres, molt complet, i es pot prendre en el luxós restaurant interior o en el jardí exterior que hi ha al costat del mar. És absolutament recomanable pel menjar, el lloc i el servei; tot un luxe a preu de ganga.

Les millors oficines de canvi per a canviar diners a Georgetown les trobem en Lebuh Pantai (per exemple la del nº 25A), en el tram comprès entre Lebuh Light i Lebuh Chulia. Val la pena comparar els canvis oferts. Per altra banda, a Crystal Guesthouse (294 Lebuh Chulia, Tel. 604-2638068) es fan massatges de reflexologia en els peus (25 RM per a un massatge de més de 30 minuts amb un oli especial), molt recomanables. Per a connectar-se a Internet està bé Coco Island (Chulia St): 3 RM l'hora en connexió de banda ampla.

COSES A VEURE

GEORGETOWN és la principal ciutat de l'estat de Penang, situat en la costa nord-occidental de la península de Malàisia i format per l'illa de Penang (Pulau Pinang en malai), de 285 km2, i una estreta banda de terra de 760 km2, i separats ambdós per un canal de 3 km d'ample en el punt més proper (l'illa està unida a la península a través d'un pont, un dels més llargs del món). Penang és coneguda com la Perla d'Orient i representa a la perfecció la barreja ètnica que trobem en la resta de Malàisia: amb més d'un milió d'habitants la població de Penang es reparteix entre un 32% de malais, un 59% de xinesos i un 7% d'indis.

La illa de Penang va ser el primer assentament britànic en la zona, quan al 1786 el capità Francis Light va convèncer al Sultà de Kedah para cedir l'illa a la British East India Company. Des de llavors es va convertir en una de les illes asiàtiques més conegudes, per la seva bellesa natural, pel seu exòtic patrimoni cultural i també per la seva rica gastronomia. Fa ja alguns anys Penang també era un important hub a Àsia on trobar vols a preus molt competitius

La ciutat de Georgetown està situada en la costa nord-est de l'illa. Sota el nostre punt de vista és un lloc magnífic per a passar uns dies ja que dóna molt de si i és una ciutat suficientment compacta com per a no atabalar. Des d'aquí es pot explorar fàcilment la resta de l'illa (tot i que la propaganda oficial parla de platges idíl·liques a Penang, la veritat és que no valen gran cosa, sent més encertat anar a Langkawi o bé a la costa oriental de Malàisia). Georgetown té un caràcter xinès més marcat que altres ciutats asiàtiques com Singapur o Hong Kong, i en alguns racons de la ciutat el rellotge sembla haver-se detingut uns 50 anys enrere. Val la pena recórrer els seus carrers a peu i descobrir els seus racons, i millor encara si ho fem a través de les rutes a peu proposades per l'ONG local Penang Heritage Trust (es poden trobar fulletons amb les rutes en hotels i llocs turístics).

Barri colonial. En aquesta zona es poden trobar interessants i vells edificis que en el seu moment van hostatjar l'administració colonial. Comencem la ruta a Fort Cornwallis, fort construït en el lloc on va desembarcar Francis Light en 1786, quan l'illa estava pràcticament deshabitada. L'entrada al fort costa 3 RM i encara que no hi ha gran cosa a veure, el lloc és bonic i, a través d'uns panells explicatius, permet conèixer bé la història de l'illa. En l'interior també podem veure uns quants canons de l'època. Un d'ells, l'anomenat Seri Rambai, és el de major grandària i importància, a més de tenir una accidentada història que es remunta a l'any 1603 i ser cèlebre pels seus poders de fecundació. En el costat sud del fort està el bonic edifici de la State Assembly, construït a mitjans del s. XIX en estil neoclàssic, i molt proper a ell la rotonda amb el Victòria Memorial Clocktower, una torre del rellotge amb una cúpula d'estil moresc. Mentre, en el costat oest del fort, hi ha alguns edificis imponents, com el majestuós City Hall o l'adjacent Town Hall. Una mica més al sud-oest, en Lebuh Farquhar, tenim el Museu de l'Estat de Penang, l'església de St. George, l'església anglicana més antiga del país (1818), i la Catedral de l'Assumpció, un edifici de 1861.

Per a tenir una ràpida impressió dels carrers i edificis d'aquest barri res millor que pujar al bus shuttle gratuït, amb inici en el port i final a Komtar, seguint una ruta intermèdia per diversos carrers del barri colonial.

Chinatown. Una mica més al sud del barri colonial i amb el carrer Chulia com a eix central (entre Lebuh Pantai i Jl Penang) trobem aquesta zona plena de vida i molt, molt interessant a qualsevol hora del dia o la nit: temples, mesquites, mercats, carrerons, negocis tradicionals, etc. A Jl Masjid Kapitan Keling tenim el temple Kuan Yin (Goddess of Mercy), fundat en 1800 i molt concorregut per la comunitat xinesa. Ja en el carrer Muntri està el més interessant temple Hainan, que va ser restaurat en 1995, per a celebrar el seu centenari, per artesans vinguts de Xina amb elaborades escultures i columnes de dracs. El temple Khoo Kongsi, a Lebuh Cannon, és un dels millors exemples d'arquitectura i artesania en un temple xinès en tot el sud-est d'Àsia. L'entrada costa 5 RM, però és realment impressionant. El proper carrer Lebuh Acheh també és molt bonic i en ell trobem la curiosa mesquita malaia Acheen St, amb un minaret d'estil egipci i una mica més endavant la Mansió Syed Alatas, construïda en el s. XIX per un ric mercader d'Aceh. En el nº 14 de Lebuh Leith està la magnífica mansió Cheong Fatt Tze (també anomenada la Mansió Blava pel seu característic color blau indi), construïda en 1890 per un ric emigrant xinès i rescatada de la ruïna no fa molts anys. La mansió, amb elements arquitectònics europeus tals com finestres d'estil gòtic o vitralls d'estil Art Nouveau, compte amb un pati interior xinès (aquesta casa va servir de localització per a la coneguda pel·lícula Indoxina, protagonitzada per Catherine Deneuve). Al llarg dels carrers Lebuh Muntri i Lorong Stewart hi ha uns quants edificis d'interès que es poden apreciar caminant tranquil·lament. En el carrer Lebuh Buckingham (i Lebuh Campbell) hi ha un gran nombre de botigues.

Little India. En les quatre illes que envolten Lebuh Passar i Lebuh King es concentra aquesta zona de clar sabor indi: botigues de saris, espècies, olors, música i videos de Bollywood, restaurants, temples, etc. I la gent, clar, amb la seva típica vestimenta. És ben bé un tros de l'Índia trasplantat aquí!. En pocs metres es transforma tot de xinès a indi, o viceversa. També aquí val la pena un tranquil passeig per aquesta reduïda zona. A Lebuh Queen, per exemple, tenim el temple Mahamariamman, el temple hindú més antic de la ciutat, de 1833.

Altres. En Jl Masjid Kapitan Keling està la bonica mesquita Kapitan Keling, construïda originalment en 1801, però ampliada diverses vegades des de llavors. És la més gran de la ciutat i les seves cúpules tenen una clara reminiscència de l'estil indi mogol per la seva forma i color.

Mesquita Kapitan Keling (Penang)
Mesquita Kapitan Keling (Penang)

El colorit temple Wat Chayamangkalaram, a Lorong Burma, un carrer perpendicular a Jl Burma, i una mica lluny del centre de Georgetown, és budista tailandès i un dels seus edificis allotja un enorme Buda reclinat de 33 metres de llarg (aquest temple tanca a les 17 hores, però la resta del recinte es pot visitar fins a les 18 hores). Just davant d'ell està el temple Dhammikarama, budista birmà, bastant més bonic i menys recarregat que l'anterior i fou el primer temple budista de Penang. Per a arribar fins aquí es pot agafar un autobús a Lebuh Chulia, però nosaltres agafàrem un taxi compartit que ens va costar 4 RM. Per a tornar al centre prenem un autobús a Jl Burma (1 RM cadascun). Si es disposa de temps val la pena pujar al gratacels Menara Komtar: cal dirigir-se a l'entrada amb el rètol Menara Komtar en la planta baixa de la torre i des d'aquí accedir a l'ascensor especial que condueix a l'Scenic View, en la planta 60 del gratacels (triga 45 segons a arribar dalt), on hi ha un restaurant panoràmic. Una vegada dalt es paga l'entrada, 6 RM, i ja es pot gaudir d'una sensacional vista en totes les direccions (nosaltres vam anar-hi al capvespre i des d'aquí vam veure com enfosquia i s'encenien les llums de la ciutat). Molt recomanable.

PENANG HILL. A uns pocs quilòmetres a l'oest de Georgetown hi ha turó, de 820 metres d'altura, des del cim del qual hi ha unes fantàstiques vistes sobre la ciutat, una part de l'illa i fins i tot de la costa continental. A més, a causa de l'altura, la temperatura aquí dalt és una mica més agradable que en la ciutat. Per altra banda podem aprofitar per a visitar un colorit i vistós temple hindú (al costat d'ell també hi ha una petita mesquita), una zona enjardinada i alguns quioscos de records, begudes i menjar, ja que aquest és un lloc molt concorregut per la població local en dies festius o de vacances. Caminant uns 100 m. per un camí al peu del temple hindú s'arriba a l'Hotel Bellevue. Des del seu restaurant, en una terrassa exterior que hi ha en la part posterior de l'edifici, hi ha unes excel·lents vistes, però no recomanem menjar en ell per la seva pèssima relació qualitat/preu (a tot estirar prendre alguna beguda).

Com arribar a Penang Hill: en la cantonada de Jl Penang amb Chulia s'agafa l'autobús nº 21, amb el qual arribem a Air Itam (1 RM cadascun), ja als afores de Georgetown. L'autobús ens deixa en una cruïlla, des de la qual caminem uns 600 metres per un carrer fins arribar a l'estació de funicular. El bitllet de només anada costa 3 RM. El funicular triga uns 30 minuts a salvar el desnivell de 800 metres fins a l'estació superior (a mig camí cal baixar i canviar a un altre funicular per a recórrer l'últim tram). En els dies festius és convenient arribar a l'estació de funicular aviat, perquè en cas contrari ens pot tocar esperar bastant temps. Només puja un funicular cada 30 minuts aproximadament i el nº de places en ell és molt limitat, pel que en dies de molta afluència de gent els tiquets es van venent per a següents hores a mesura que les anteriors es van omplint. Per altra banda, a uns 3 km d'Air Itam es pot visitar el temple de Kek Lok Si, el temple budista més gran de Malàisia, però nosaltres no vam poder visitar-lo per falta de temps.

Per tornar a Georgetown es pot agafar de nou el funicular de baixada, però nosaltres optàrem per baixar a peu per un camí que acaba en el Jardí Botànic. Aquest camí, amb una longitud de gairebé 5 km, és al principi una pista asfaltada amb pendents molt pronunciats i després es converteix en un camí de terra amb molts graons per a salvar el desnivell, pel que és molt exigent i un destrossa-bessons (alguns locals fan aquest camí de pujada fent fúting, bufff). En aquest camí sol haver-hi micos (de fet són macacos de cua llarga) que poden arribar a ser molt agressius si detecten que portem menjar, pel que és molt recomanable assegurar-se que no en duem o, en cas contrari, tenir-lo a mà per a desfer-se d'ell al menor senyal que l'han detectat. El camí acaba en el Jardí Botànic, un preciós jardí de 30 Ha. on també hi ha molts macacos (diversos rètols avisen de la prohibició de donar-los de mejar, ja que aquesta és la causa que s'acabin tornant agressius). Des de la sortida del jardí caminem altres 2 km fins a Jalan Burmah, on vam agafar autobús nº 5 de tornada al centre de Georgetown.

En l'illa de Penang també hi ha platges, com la de Batu Ferringhi, en la costa nord i a només 30 minuts d'autobús des de Georgetown, però, pel que sembla, no són ni de bon tros les millors de Malàisia. Per això, i perquè la nostra idea era anar a Langkawi, ja no vam anar a Batu Ferringhi.

^top

PANTAI CENANG (Pulau Langkawi)

COM ARRIBAR-HI

Agafem el ferri de l'empresa Langkawi Ferri Services. El bitllet el compràrem dies abans en l'oficina de l'empresa en el nº 8 de Lebuh King i vam pagar 85 RM per un bitllet Penang-Langkawi-Penang (la tornada es pot deixar oberta per a confirmar el dia i hora en altre moment). Hi ha uns quants ferris al dia (segons l'hora escollida el ferri és directe o bé realitza una breu aturada en l'illa Pulau Payar) i per a accedir al lloc d'embarcament cal dirigir-se a una porta que hi ha al costat de l'Oficina de Turisme (10, Jalan Tun Syed Sheh), prop de la Torre del Rellotge. El nostre viatge en ferri des del port de Georgetown fins al de Kuah, a Langkawi, va ser molt plàcid i agradable, però va durar 2 hores i 45 minuts, una mica més del previst. Al principi de la travessa gaudim d'unes precioses vistes sobre Penang, mentre que al final passem al costat de vàries dels bonics illots de Langkawi.

En arribar al port de Kuah, a l'illa principal, el primer que vam fer va ser confirmar la data de la tornada en el ferri a Penang, en l'oficina de la companyia (ara ja teníem clar quants dies estaríem a Langkawi). A continuació lloguem una moto a Gemilang Holidays (1-S12, Compleks Jetty Point, Kuah; Tel. 604-9666081), una companyia que ven serveis turístics a l'illa i que està situada en una minúscula oficina en el mateix port. Després de regatejar aconseguim una moto per 30 RM al dia (el preu inicial era 40 RM), incloent dos cascos per a nosaltres. La moto era d'una marca oriental, tipus Honda Scoopy, amb 4 marxes i embragament automàtic. Estava una mica vella, però va resistir perfectament els nostres trajectes per l'illa. Sortint del port omplim el petit dipòsit de la moto (el preu de la gasolina era de 1'64 RM/litre i en els dos dies complets que la vam tenir gastàrem l'equivalent a 2 € de gasolina) i anem amb ella a la zona d'hotels a Pantai Cenang, 25 km a l'oest de Kuah. L'equipatge que vam portar a l'illa era mínim (vam tenir l'encert de deixar la motxilla gran en l'hotel de Georgetown) i no fou cap impediment per anar amb la moto fins a Pantai Cenang.

DORMIR I MENJAR

En el Sandy Beach Resort (Pantai Cenang, Tel. 604-9551308) paguem 80 RM per un bungalow amb bany, A/C, TV i esmorzar inclòs. El nostre bungalow era bastant bàsic i tampoc estava en primera línia de platja. De fet aquest no era la nostra opció preferida, però la resta de resorts estaven plens al tractar-se dels últims dies de l'any... i això que vam recórrer uns quants!.

Des del bar de l'hotel Sandy Beach, gairebé sobre la sorra de la platja, es gaudeix d'una magnífica vista de la platja de Pantai Cenang, el mar i les illes properes, com la de Rebak Besar. Molt recomanable no perdre's la posta de sol... El restaurant Rasa, uns metres més al nord, és un bon lloc per a sopar: molt bon menjar i bon servei, però una mica car. Molt aprop d'aquest està el Orkid Ria, bastant nou i amb bon menjar, però encara és més car que l'anterior. Per a prendre una beguda res millor que el bar exterior de Casa del Mar. És car sense pal·liatius, però està molt bé i l'entorn és preciós, al costat de la platja (als que no són hostes només se'ls permet prendre una beguda en la barra del bar al costat de la piscina). En la platja de Tanjung Rhu recomanem el restaurant Anis, amb bon menjar i barat, tot i que el servei fou lent i alguna cosa indolent.

Al SBR Internet, al costat de l'hotel Sandy Beach, una hora de connexió a Internet costa 3 RM.

COSES A VEURE

PULAU LANGKAWI és l'única illa realment habitada de les 99 illes tropicals que conformen l'arxipèlag de Langkawi (aquest grup d'illes està situat a 30 km de la costa peninsular, en l'extrem nord de Malàisia, i forma frontera amb Tailàndia). En general trobem en aquestes illes una exuberant vegetació, extraordinàries formacions de pedra calcària i cristal·lines aigües de color maragda. En les illes principals hi ha una rica herència de fabulosos mites i llegendes: ogres i ocells gegantins, guerrers i princeses de conte, ...

Kuah és la principal ciutat de l'illa, situada en la cantonada sud-est, i en ella està el port de sortida i arribada dels ferris. Mentre, Pantai Cenang, al sud-oest de l'illa, és una platja de 2 km de longitud on es concentren molts allotjaments, restaurants i altres serveis turístics. Aquí trobem els hotels més econòmics i per aquest motiu va ser el lloc que vam escollir nosaltres com base per a explorar l'illa.

A Langkawi podem passar diversos dies gaudint de les seves boniques platges, però també fent altres activitats com explorar els seus interessants paisatges, amb cascades, coves o fons submarins. A més hi ha altres llocs clarament pensats per al turisme internacional que visita l'illa. Nosaltres optàrem per recórrer totes les carreteres de l'illa i anar descobrint els seus racons i punts d'interès sobre la marxa, sense més (ni menys).

Anant cap al sud uns quants quilòmetres des de Pantai Cenang arribàrem a la zona de Pantai Tengah. En arribar a l'extrem del cap sud de l'illa s'acaba la carretera i cal donar mitja volta. En aquest punt hi ha una petita badia i un port pesquer i esportiu. Pel camí veiem diversos resorts i sobretot l'enorme edifici de l'Underwater World, el major aquari del país. Cap al nord de Pantai Cenang trobem primer l'aeroport de l'illa i uns 10 quilòmetres després arribem a la platja de Pantai Kok. Està en una preciosa badia envoltada de verdes muntanyes i enfront de la costa hi ha l'illa de Burau, però la platja en si no és res de l'altre món. Sobre la sorra encara podem veure el Palau d'Estiu que es va construir al 1999 per al rodatge de la pel·lícula Ana i el Rei (en la seva versió més recent), encara que l'exterior de l'edifici de fusta ja està bastant deteriorat. Conduint més al nord arribem a l'Oriental Village, un complex comercial des d'on surt el telefèric que puja fins al cim del turó Machincang (708 m. d'altura), des del qual hi ha uns miradors sobre l'illa. En alguns punts de la carretera cal conduir amb cura, doncs és fàcil trobar grups de micos a la meitat de la calçada.

Platja de Tanjung Rhu (Langkawi)
Platja de Tanjung Rhu (Langkawi)

Seguint la carretera 113 cap al nord-est de l'illa arribem al final de la carretera, al costat de Teluk Datai, una badia que queda tancada per un resort que impedeix l'accés a ella. És una llàstima. Tornant enrere per la mateixa carretera parem a Air Terjun Temurun, un bonic salt d'aigua. L'aparcament està al costat de la carretera, junt a una cascada artificial. Des d'aquí caminem uns 100 m. per un camí entre el bosc i s'arriba fins a on està el salt d'aigua, bastant alt. És possible banyar-se en la petita piscina que es forma en la seva base. Val la pena visitar aquest lloc. Seguint la carretera cap a l'est passem al costat de plantacions d'arbres de cautxú, amb una bossa de plàstic penjada a mig tronc per a recollir aquesta substància blanca. Després de deixar a l'esquerra una gran factoria cimentera arribem a Pasir Hitam, altra bonica platja d'aigua clara i color verdós, amb unes grans roques sobre la sorra. A més té la particularitat de tenir una franja d'uns 7 metres de sorra negra que contrasta amb la sorra clara de la resta de la platja: és la platja Black Sand. Continuant per la mateixa carretera encara més a l'est arribem a la meravellosa platja Tanjung Rhu, la platja més bonica de totes amb diferència (almenys, aquesta és la nostra opinió). Per a començar, la franja de sorra és més ampla que en la resta de platges de l'illa, la sorra és blanca, està envoltada de vegetació, l'aigua té un color turquesa preciós i amb unes illes tot just a 200 m. de la platja (amb la marea baixa es pot anar caminant des de la platja fins a aquestes illes). En fi, és un lloc de somni on poder banyar-se, prendre el sol o passejar.

Agafant la carretera 112, que creua l'illa per l'interior, s'arriba al desviament cap a Gunung Raya, la muntanya més alta de l'illa, amb 881 metres. Des del desviament (on hi ha una barrera que ocasionalment pot estar tancada) fins al cim són 12 km d'una espectacular carretera amb forts desnivells. Des de dalt hi ha unes magnífiques vistes d'algunes parts de la illa. Val molt la pena. A Kuah, la capital de l'illa, no hi ha molt a veure. Prop de l'embarcador dels ferris hi ha un parc on destaca una enorme estàtua amb forma d'àguila. Per descomptat també és possible realitzar excursions a altres illes, com les de Pulau Dayang Bunting (posseeix un llac d'aigua dolça) o també Pulau Payar (amb un parc marí), però no sabem si valen la pena o no, perquè no hi vam anar.

Com a dada curiosa dir que en cap moment vam tenir la necessitat de tancar la moto o els cascos per a evitar-ne el robatori, seguint les instruccions de l'empleat de l'agència de lloguer. En general, les carreteres de l'illa estan ben asfaltades i les indicacions són molt útils.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA CENTRE DE MALÀISIA: DE LES CAMERON HIGHLANDS A KUALA LUMPUR

TANAH RATA (Cameron Highlands)

COM ARRIBAR-HI

Des de Kuah, a l'illa de Langkawi, vam agafar el ferri de tornada a Georgetown. Aquest ferri va fer una breu aturada en l'illa de Pulau Payar per tal d'agafar i deixar passatge, emprant 2 hores 45 minuts en arribar al port de Georgetown.

En la nova terminal d'autobusos, al sud de Georgetown, agafàrem un autobús de la companyia Kemanis Express Service (comprem els bitllets a Tanah Rata en les seves oficines, al costat de la torre Komtar de Georgetown, i cada bitllet ens va costar 23,50 RM). Per arribar a aquesta terminal des del centre de la ciutat prenem un taxi per 20 RM, atès que era molt d'hora al matí, i vam trigar només 15 minuts en haver-hi poc tràfic.

L'autobús a Tanah Rata creua el llarguíssim pont sobre el mar que uneix l'illa de Penang amb la Malàisia peninsular, s'atura breument a Butterworth i continua viatge fins arribar a Ipoh, on fa una llarga aturada en la seva terminal d'autobusos. Després continua viatge i comença l'ascensió cap a les Cameron Highlands. En total emprem més de 4'5 hores per a recórrer els 201 km de trajecte fins a Tanah Rata.

En cas de disposar de temps suficient ens hagués agradat visitar Kuala Kangsar, propera a Ipoh, per a visitar el seu centenari Palau Reial o la fascinant mesquita d'Ubadiah.

DORMIR I MENJAR

Cameronian Inn (16, Jalan Mentigi, Tanah Rata, Tel. 605-4911327). Una habitació doble amb bany privat (i aigua calenta, necessària en aquesta part del país) ens costa 50 RM (+ 1 RM per cada tovallola). Com havíem contactat amb l'hotel prèviament per e-mail, en arribar amb l'autobús a Tanah Rata ens esperava un empleat de l'hotel per a dur-nos gratuïtament fins a l'hotel (a 1,5 km de la terminal d'autobusos). L'hotel és senzill, però està en una zona tranquil·la i l'amo pot ajudar a organitzar les excursions per la zona. A Tanah Rata estan la majoria dels hotels econòmics de la zona, pel que és una bona elecció per a establir el camp base.

Un bon lloc per a menjar és el T-Cafe (4 Jl Besar, Tanah Rata), a més d'acollidor. Altre lloc molt recomanable és el Downtown Cafe (41 Jl Besar, Tanah Rata), sobre tot pel seu pollastre amb pinya. Per a simplement prendre una beguda en un entorn acollidor res millor que el Green Album Cafe (just al costat del cibercafè Evo). Per a esmorzar vam provar el restaurant Rosette (42 Main Road, Tanah Rata), on un esmorzar per a dues persones ens va costar 8'5 RM.

Per a connectar-se a Internet recomanem Evo (57B Persiaran Camellia, Tanah Rata)

COSES A VEURE

CAMERON HIGHLANDS és la més extensa i coneguda zona de muntanya de Malàisia, situada en l'estat de Pahang. El seu nom prové del primer anglès que va explorar la zona, William Cameron, que va arribar a aquestes terres al 1885 per a cartografiar la zona. Amb una altura mitjana de 1.524 m. sobre el nivell del mar gaudeix d'un clima fresc durant tot l'any, amb una eterna primavera que no supera els 20 ºC. Aquest clima tan característic va fer que un altre anglès, John A. Russells, veiés el potencial d'aquesta zona en el cultiu del te, creant al 1929 la primera plantació de te amb el nom de Boh Estate. La fertilitat de les seves terres també ha possibilitat l'explotació comercial de grans cultius de fruites, verdures i flors. Pel seu clima també és lloc de descans al que acudeixen locals i estrangers fugint de la calor de la costa (quan s'amaga el sol s'agraeix tenir roba d'abric a mà).

Hi ha un gran nombre d'activitats a realitzar en la zona: caminades per la selva, cascades, visites a plantacions de te, jardins i abundants flors silvestres (entre elles la gegantina rafflesia), passejar, jugar al golf, o simplement sentir-se com en un perdut paratge de la campinya anglesa amb els seus típics cottages. Algunes d'aquestes activitats són ofertes per agències locals en paquets turístics d'un o més dies, però nosaltres ens vam proposar no contractar cap d'aquests tours, ja que algunes de les activitats incloses no ens interessaven gens. Per això, i per a gaudir de total llibertat, vam buscar l'opció de llogar una moto, tal com ja havíem fet a Langkawi. Després de preguntar per tot Tanah Rata la resposta semblava ser que aquí això no era possible, fins que per casualitat vam aconseguim esbrinar que al Jurina Hill Lodge (Jl Mentigi, Tanah Rata, Tel. 605-4915522) sí en llogaven. Allà vam anar i negociàrem una moto per a tot l'endemà per 30 RM (similar a la que havíem llogat a Langkawi, però bastant més nova que aquella). Igual que a Langkawi aquí tampoc és necessari tancar la moto i guardar els cascos. Tot obert... i no passa res!

Comencem la nostra ruta amb moto, no sense abans assegurar-nos de dur damunt un impermeable (en aquesta zona el temps pot ser molt canviant), anant cap al sud per la carretera que condueix a Tapah. A uns 4 km de Tanah Rata ens aturem en el Bharat Tea Shop & Viewpoint, un mirador des del qual hi ha una vista fantàstica sobre la factoria de te d'aquesta marca i les seves plantacions, les quals s'estenen pels turons adjacents. Continuem cap al sud altres 9 km fins arribar a Ringlet, un important centre agrícola de la zona. Pel camí el paisatge és bonic i verd, molt verd. A Ringlet donem la volta, tornant per la mateixa carretera i als 2 km ens detenim a l'hotel The Lakehouse (30th Mile Ringlet, Tel. 605-4956152). Aquest hotel ocupa una magnífica casa de camp d'estil Tudor, envoltada per uns preciosos jardins i boscos, i situada sobre un turó amb vistes al llac Sultan Abu Bakar. Amb molta amabilitat el personal de l'hotel ens va permetre visitar les zones comunes de l'hotel, així com els seus jardins. Per descomptat és un lloc amb molt encant i caràcter, però com és d'esperar els preus estan al nivell. Conclosa aquesta visita seguim la ruta i 1'5 km més al nord ens desviem a la dreta per a anar al Boh Tea Estate, una de les més boniques i interessants plantacions de te de la zona. Per arribar fins a la factoria cal seguir la carretera durant uns 8 km, tornant-se aquesta cada cop més estreta. Els camps de te i el paisatge rural al llarg d'aquest trajecte són extraordinaris. Aparquem la moto davant de la factoria i pugem fins a un mirador (seguim la indicació viewpoint), per un camí entre els camps de te. Les vistes des del mirador són fantàstiques. Després de baixar anem a la botiga de la factoria i comprem una de les varietats de te que es conreen aquí, havent-la tastat abans in situ.

Camps de te del Sungai Palas Tea Estate
Camps de te del Sungai Palas Tea Estate

Tornem amb la moto a la carretera inicial, continuem cap al nord i deixem enrere Tanah Rata per anar cap a Brinchang. Al costat de la carretera hi ha multitud de granges i llocs de venda de flors, maduixes, abelles, etc. Uns 3 km després de Brinchang ens desviem cap a l'esquerra per a prendre la carretera al Sungai Palas Tea Estate, altra plantació de te imprescindible en la zona. També aquí el camí és molt bonic. Visitem lliurement la fàbrica i podem veure el procés de transformació del te (està explicat en uns panells en anglès i malai). Molt interessant. Després vam visitar també el museu que hi ha en el Centre de Visitants, des del qual hi ha unes bones vistes sobre els voltants. De tornada cap a Brinchang ens aturem al Kea Strawberry Garden, un dels llocs on es poden veure plantades les famoses maduixes de les Cameron. Després d'una aturada en la plaça del mercat de Brinchang per a dinar alguna cosa visitem el proper temple budista de Sam Poh i també el temple hindú de Sri Tehndayuthapany Swami, sense massa interès si ja s'han vist temples similars amb anterioritat. Seguint la carretera cap a Tanah Rata ens desviem a la dreta (passat el pont que hi ha després de l'hotel Merlinn) per anar a una població Orang Asli que hi ha a 2 km d'aquí. En el poblet viu una comunitat d'aborígens de Malàisia (és fàcil trobar-hi certes semblances amb els aborígens australians), els Orang Asli, i es tracta d'una assentament on hi viuen de debò (no és gens turístic), pel que a més de les construccions i els seus habitants no hi ha molt a veure. La nostra següent aturada és a l'hotel Ye Olde Smokehouse (Tel. 605-4911215), un altre hotel que ocupa una mansió d'estil tudor anglès, al costat d'un camp de golf. Tant l'edifici com l'entorn són molt bonics, però el servei del bar no ens va agradar molt. Des d'aquí tornem cap a Tanah Rata per la bonica carretera que envolta el camp de golf. Ens desviem per a visitar les Parit Falls, unes petites cascades a només 1 km de Tanah Rata, però no valen la pena ja que el lloc està bastant brut. Just quan ja enfosqueix arribem a Tanah Rata, donant per acabada aquesta completa excursió amb moto per les Cameron.

La zona de les Cameron ofereix també la possibilitat de realitzar diverses caminades per la jungla, essent una bona forma d'explorar la seva interessant flora i fauna. Les distintes caminades varien molt en dificultat, des de les més fàcils fins a les molt exigents. Només hi ha disponibles mapes molt esquemàtics amb les rutes numerades, podent-se comprar en botigues de records o en benzineres de la zona. En la web adjunta es pot trobar una descripció d'aquestes rutes, així com el mapa d'algunes d'elles.

^top

KUALA TAHAN (Parc Nacional Taman Negara)

COM ARRIBAR-HI

Arribar a Taman Negara des de les Cameron no és fàcil ni ràpid i molt menys en transport públic (caldria anar fins a Kuala Lumpur i d'aquí a Jerantut i Kuala Tahan). Per això el més còmode és agafar un transport especial (transfer) fins a Kuala Tahan, la porta d'entrada al parc nacional. Nosaltres vam comprar les places al nostre hotel de Tanah Rata, el Cameronian Inn, però també s'ofereix en altres hotels de la zona o en l'oficina d'informació turística de Tanah Rata.

El preu d'aquest transport especial fins a Kuala Tahan fou de 65 RM per persona. Ens van passar a buscar per l'hotel amb una còmoda furgoneta sobre les 8:30 del matí. El primer tram, fins a Gua Musang, passant per Brinchang i Kampung Raya, sent uns 125 km de carretera asfaltada i a estones autovia, pel que en poc més de 2 hores (incloent alguna breu aturada) arribem a l'estació de tren de Gua Musang. El conductor del nostre vehicle s'acomiada de nosaltres, però abans ens compra els nostres bitllets de tren fins a Jerantut (cadascun val 5'60 RM, però ja estaven inclosos en el preu total del transport). Aquí esperem durant més de 1 hora el tren local que venia del nord per la línia Tumpat (prop de Kota Bharu)-Gemas, conegut també com Jungle Train perquè bona part del seu recorregut transcorre per l'interior de la selva. El tren era simple, però no era incòmode perque els nostres seients eren soft seat. Tot i que parava en totes les estacions la veritat és que anava ràpid entre l'una i l'altra. El paisatge que veiem des de la finestreta és molt interessant (selva i petits poblats, tot i que la via transcorre tan incrustada en la jungla que a estones la vegetació entra per la finestra. En unes 3'5 hores arribem a l'estació de tren de Jerantut, on deixem el tren. Allà ens esperava un nou conductor que ens va conduir fins a l'hotel Sri Emas de Jerantut, on s'organitza qualsevol tipus de servei turístic que tingui a veure amb Taman Negara. Després de mostrar el nostre voucher contractat a Tanah Rata pugem de nou a la furgoneta que ens va portar fins aquí. I des d'aquí recorrem còmodament els 70 km de Jerantut a Kuala Tahan en només 65 minuts, deixant-nos en l'hotel que li indiquem al conductor. Eren les 5 de la tarda!.

DORMIR I MENJAR

En el Teresek View Motel (Kuala Tahan, Tel. 609-2269744) paguem 40 RM per una habitació doble amb bany i ventilador, molt lluminosa i amb vistes al riu. El recomanem perquè l'habitació estava bastant bé i el personal és molt atent. A més l'hotel està ben situat. Abans havíem anat a veure els Durian Chalets, no molt lluny d'aquí, però no ens hi vam quedar perquè ens va semblar una mica cutre.

El propi hotel Teresek té un agradable restaurant obert al jardí. Però en plataformes flotants sobre el riu Tembeling hi ha una sèrie de restaurants que són la millor opció per a sopar a tocar de l'aigua. El camí de baixada fins a aquests restaurants no és fàcil quan ja és fosc, pel que no és mala idea dur-se una llanterna. De tots ells recomanem especialment el restaurant Tahan Corner's: agradable, decorat amb gràcia i amb molt bon servei, a més d'uns preus molt barats.

COSES A VEURE

PARC NACIONAL TAMAN NEGARA. Amb una àrea protegida de 4.343 km2, Taman Negara és el major parc de la Malàisia peninsular i un dels boscos tropicals més antics del món, amb una flora i fauna que s'han desenvolupat aquí sense interrupció durant uns 130 milions d'anys. Encara viuen en ell elefants, lleopards o tigres, però són realment difícils de veure. En aquest parc també trobem la muntanya més alta de la península, el Gunung Tahan, amb una altura de 2.187 m.

Riu Tembeling i Taman Negara
Riu Tembeling i Taman Negara

D'aquesta manera Taman Negara és una magnífica destinació per a fer caminades per la jungla, ja que a la seva remarcable biodiversitat cal sumar una bona xarxa de senders i la disponibilitat d'experimentats guies. Però a més és possible el ràfting en els ràpids del riu Tembeling, l'exploració de coves, la pesca o visites guiades per la selva.

Les oficines del parc i el principal accés a ell estan situades en l'extrem sud de Taman Negara, accessibles només per riu. Al costat d'elles, i per tant dins dels límits del parc, està el luxós Taman Negara Resort, mentre que en la riba oposada del riu Tembeling està situat Kuala Tahan (la paraula malaia kuala es refereix al lloc on un riu s'uneix a un altre més gran i en aquest cas confluïxen els rius Tahan i Tembeling), un petit poble ja fora del parc on es concentren uns quants hotels i restaurants que són l'alternativa econòmica al car Taman Negara Resort. Creuar el riu d'una riba a una altra no és problema, ja que hi ha unes quantes barques que fan aquest servei (0'5 RM per persona). A Kuala Tahan, al costat de l'escala que baixa al lloc on s'agafen les barques que creuen el riu (jetty crossing) hi ha un minúscul quiosc que fa les vegades d'oficina d'informació turística, on us poden informar sobre la zona. Aquí també hi ha un banc on asseure's i gaudir de la posta de sol sobre la selva i el riu.

L'època de més afluència de visitants al parc és entre Abril i Agost, dins de la temporada seca que va de Febrer a Setembre. Nosaltres el vam visitar, doncs, en plena temporada de pluges, la qual cosa no significa que plogui de forma continuada, ni de bon tros (de fet durant els dos dies que vam estar en la zona quasi no va ploure, tot i que en dies anteriors sí havia plogut bastant en la capçalera dels rius, ja que aquests baixaven realment molt crescuts) i a més el nº de visitants en la zona era realment baix, cosa que s'agraeix a l'hora de caminar pel parc o buscant hotel a Kuala Tahan.

Nosaltres teníem planificat dedicar un dia sencer al parc, pel que molt aviat pel matí creuem el riu fins a l'embarcador del resort. Primerament anem a l'oficina del parc per a pagar el permís d'entrada (1 RM per persona i vàlid per a dos dies) més un permís per a la càmera de fotografiar (5 RM i vàlid per a un mes). Aquí obtenim un petit però útil mapa amb els senders de la zona. Aprofitem també per a comprar en el resort els passatges en la barca per a quan sortim cap a Kuala Tembeling a l'endemà. Un cartell amb el poètic missatge Leave nothing but footprints, take nothing but memories (quelcom així: No deixis res excepte les teves trepitjades, no t'emportis res excepte els teus records) recorda als visitants la necessitat de preservar aquest preciós lloc.

Iniciem la caminada creuant el resort i seguint un sender paral·lel al riu Tembeling. En tota aquesta part els senders estan molt ben senyalitzats i no és necessari un guia. Després de 1'5 km prenem un sender que puja cap a Bukit Teresek, una petita muntanya. El camí de pujada és dur per la humitat de l'ambient i perque alguns trams són realment costeruts i relliscosos. Al cim hi ha dos miradors separats entre si uns 300 m. Les vistes sobre la selva són magnífiques. Descendim pel mateix camí i ens dirigim al Canopy Walkway, el canopy més llarg del món, amb gairebé 500 metres, i suspès a una altura de 40 metres sobre el terra (l'entrada val 5 RM). Veure la selva des d'aquesta altura dóna una perspectiva diferent i molt interessant, a més del divertit de l'experiència, tot i que pot no ser recomanable per a persones amb vertigen. Val molt la pena, de debó. Continuem la caminada i agafem un sender cap a Jenut Muda, el qual va empitjorant ràpidament. Es nota que aquesta part està molt menys trillada, pel que el camí està molt més enfangat que la resta. A més hem de creuar dos petits rierols, no trobem a ningú durant una bona estona i les indicacions són mínimes. Finalment, fent cas del nostre sentit de l'orientació aconseguim arribar a la riba del riu Tahan. A partir d'aquí el camí és més fàcil i n'hi ha prou amb caminar paral·lels al riu. Passem per Lubok Simpon, una zona de bany sobre el mateix riu, i finalment arribem de nou al resort, acabant aquí aquest llarg recorregut circular. Aprofitem per a menjar i beure una mica en el car, però bonic, restaurant del resort abans de tornar a Kuala Tahan. Com a nota final dir que a Taman Negara, després de fortes pluges, no és rar emportar-se adossades a les cames una o més sangoneres durant la caminada i us ho diem per experiència pròpia, malgrat dur botes, mitjons i pantalons llargs (com s'ho devien fer?). En aquest cas, com que no són doloroses, potser el millor és esperar que es fartin de sang i que saltin per iniciativa pròpia (!).

^top

KUALA LUMPUR

COM ARRIBAR-HI

En el Taman Negara Resort vam comprar el dia anterior al viatge dues places en la barca que diàriament va des de l'embarcador del resort fins a Kuala Tembeling, uns 63 km riu avall. El preu és de 25 RM per persona i triguem gairebé 2 hores en fer aquest trajecte (va anar més ràpid de l'habitual a causa de que el riu Tembeling anava molt crescut per les pluges dels últims dies). Aquest trajecte per riu és absolutament recomanable i no cal perdre-se'l, sent una bona forma de sortir o arribar fins a Taman Negara. A part de la jungla, pel camí tenim l'oportunitat de veure alguns kampung Orang Asli (poblats d'aborígens malais), on els seus pocs habitants es guanyen la vida de la pesca en el riu.

Un cop a Kuala Tembeling ens dirigim a unes oficines que hi ha al costat de l'embarcador i comprem els bitllets d'un autobús directe a Kuala Lumpur via Jerantut (35 RM per persona) que surt cap al migdia. Mentre esperem aprofitem per a fer un volt per aquest petit poble, amb unes estupendes vistes sobre dos rius. En poc menys de 3 hores arribem a Kuala Lumpur i l'autobús acaba la seva ruta just davant de l'hotel Crowne Plaza, a Jl Sultan Ismail. Per a anar des d'aquí a Chinatown vam agafar el monorrail (KL Monorail) en la propera estació de Raja Chulan i vam baixar en la de Maharajalela (2'10 RM).

DORMIR I MENJAR

En el Mandarin Pacific Hotel (2-8 Jalan Sultan, Tel. 603-20703000) paguem 102 RM per una habitació doble, amb bany, TV i esmorzar inclòs. En aquest hotel de preu mig realment val el que es paga i té l'avantatge d'estar situat al costat de la zona de més ambient de Chinatown.

El restaurant Charlie's de l'Heritage Station Hotel, en la KL Railway Station, és un bon lloc per a menjar, en un enorme espai de sabor colonial. En l'interior del Central Market (Jl Hang Kasturi) hi ha alguns llocs agradables on menjar o simplement prendre alguna cosa, com el restaurant Ginger. En el restaurant Nando's (123, Jl Sultan) es poden menjar especialitats de pollastre delicioses i forma part d'una cadena amb d'altres restaurants a KL.

En el soterrani del centre comercial S&M (Jl Petaling/Jl Cheng Lock) hi ha alguna oficina de canvi amb bons preus.

COSES A VEURE

KUALA LUMPUR, coneguda localment com KL, és la capital del país i en menys de 130 anys ha passat de ser un petit poble miner a convertir-se en una ciutat moderna i bulliciosa de més d'un milió d'habitants. Però a diferència d'altres metròpolis asiàtiques KL ha sabut mantenir una certa harmonia entre el nou i l'antic, de tal forma que el tràfic i els gratacels de vidre conviuen sense problemes amb les velles i senyorials mansions colonials. Per tot això i més KL ens va semblar un lloc molt agradable de visitar, ja que les distàncies entre els llocs a visitar no solen ser excessivament grans, tot i que en alguna zona es fa difícil caminar pel pas d'autovies amples o els viaductes elevats.

Districte colonial. Per a recórrer els punts d'interès d'aquesta zona seguim el recorregut proposat per la guia Lonely Planet. Comencem en la KL Railway Station, un magnífic i curiós edifici de 1911 construït per un arquitecte anglès, però amb clares influències mores. Des de 2001 ja no funciona com estació de tren, però va ser restaurada i ara forma part del patrimoni nacional. L'estació hostatja l'Heritage Station Hotel, un hotel amb encant, però necessitat d'una reforma. Darrere de l'estació tenim el majestuós edifici de la Malayan Railway Administration. Uns 200 m. més enllà està la Masjid Negara, una de les mesquites més grans del sud-est asiàtic, amb un minaret de 73 m. d'alt. Tornant a l'estació i anant cap al nord passem pel costat d'interessants edificis, com la central de Correus o el Vell Ajuntament. En el camí visitem la preciosa mesquita Masjid Jamek, inspirada en edificis d'estil Mogol de l'Índia. I des d'aquí arribem a la plaça Merdeka, la qual fou el centre de la KL colonial. A l'est de la plaça veiem l'imponent edifici Sultan Abdul Samad, barreja d'estils moresc i victorià. Continuem cap al nord per Jl Tunku Abdul Rahman i arribem a Little Índia, uns quants carrers amb botigues i restaurants de clar sabor indi.

Chinatown. Aquí també seguim més o menys el recorregut proposat per LP, començant prop de la mesquita Masjid Jamek i anant cap al sud. Pel camí podem veure boniques façanes de comerços (en el carrer Medan Pasar); edificis Art-decó com l'edifici del banc OCBC (al costat de l'edifici annex del Mercat Central); temples taoistes com el de Sze Yah (a Lebuh Pudu); el Mercat Central (bonic edifici Art-decó); o el temple hinduista Sri Mahamariamman, el principal de KL, amb una entrada molt cridanera. El recorregut continua pel carrer vianantitzat Petaling, al cor de Chinatown, el qual s'omple durant el dia i bona part de la nit de moltíssims llocs de venda de roba, aliments i tot tipus de coses, a més de quiosquets on menjar, donant lloc a un animat mercat a l'aire lliure (amb la il·luminació nocturna és especialment vistós). Caminant fins a l'extrem sud d'aquest carrer arribem al final del recorregut, visitant aquí dos temples xinesos de finals del s. XIX: els temples Chan See Shu Yuen i Koon Yam.

Golden Triangle és el districte de negocis, comercial i oci de KL. Destaca pels seus nombrosos gratacels de totes les formes i mesures imaginables, contenint oficines, hotels i enormes centres comercials.

Les torres Petronas de nit
Les torres Petronas de nit

D'entre tots els gratacels destaquen especialment les Petronas Towers, dues torres bessones que amb els seus 452 metres d'altura van ser les més altes del món des de 1998 fins al 2004, quan foren superades per un altre gratacels a Taipei. La forma exterior de les torres tenen clares influències de l'art islàmic i la veritat és que són molt atractives. En total són 88 plantes. Només es permet l'accés de visitants a l'Skybridge, un passadís que connecta ambdues torres a l'altura de la planta 41 (a uns 170 metres sobre el sòl, 1/3 del total). L'accés és gratuït i l'horari és de 9:00 a 17:00, dilluns tancat. Els torns de visita s'omplen ràpid, pel que si anem tard podem trobar-nos amb que ja s'hagin completat tots els del dia (especialment en caps de setmana i festius). Nosaltres vam arribar a la sala d'espera a les 7:55 del matí i ja hi havia unes 60 persones davant nostre. Les taquilles obren a les 8:30 i comencen a donar entrades per torns (el primer a les 9:00). A nosaltres ens va tocar el torn de les 9:15 i mentre s'espera el torn s'entra en una altra sala on hi ha maquetes, fotos i es projecten videos sobre la construcció de les torres. Abans de pujar cal passar exhaustius controls de les motxilles (vam haver de deixar abaix, en consigna, una ampolla d'aigua i un trípode, per exemple). Un cop en l'Skybridge només es permet estar uns 10-15 minuts. Més que la vista des d'aquesta modesta altura ens va impressionar veure les torres des de dintre. Val la pena. Acabada la visita aprofitem per a visitar els bonics jardins del Kuala Lumpur City Center (KLCC) que hi ha després de les torres, on s'obtenen bones perspectives de les torres. També val la pena fer un volt per l'enorme centre comercial Suria KLCC que hi ha als peus de les torres. I sobretot no perdre's la il·luminació nocturna de les torres: és senzillament espectacular. Arribar fins aquí des de Chinatown és molt fàcil: n'hi ha prou amb agafar la línia de metro Putra LRT a Passar Seni i baixar-se a l'estació KLCC, just enfront de les Petronas (1'6 RM).

A 1'5 km d'aquí (baixar a l'estació Dang Wanghi del metro Putra LRT) tenim la Menara Kuala Lumpur, una torre de comunicacions de 421 metres d'altura, la quarta més alta del món. A una altura de 276 metres sobre el sòl hi ha un mirador panoràmic que permet observar KL i voltants des de tots els angles. L'entrada costa 20 RM i inclou una àudio-guia que explica tots els punts d'interès que es poden veure des d'aquí i ens podem quedar tot el temps que vulguem. Realment les vistes des d'aquesta altura són extraordinàries i val molt la pena pujar a la torre. Al voltant d'ella està la Bukit Nanas Forest Reserve, una zona boscosa de 9'37 Ha. situada al cor de KL. Hi ha senders que permeten circular pel seu interior, on hom oblida que està en una gran ciutat, tot i que els mosquits són bastant fes.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA SUD DE MALÀISIA (MELAKA) i SINGAPUR

MELAKA

COM ARRIBAR-HI

Des del nostre hotel de KL vam caminar uns 5 minuts fins a la terminal d'autobusos de Puduraya, on compràrem passatges per al primer autobús cap a Melaka. Hi havia diverses alternatives, però vam escollir un autobús amb només 3 seients per fila de la companyia KKKL que ens va costar 9'40 RM cadascun. En només 2 hores d'un comodíssim i tranquil viatge arribem a la nova terminal de Melaka. Per a anar al centre vam agafar un autobús local (cal preguntar en les andanes) que per 1 RM cadascun ens deixà just davant de l'Stadthuys (un taxi pot costar uns 13 RM).

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Puri (118 Jl Tun Tan Cheng Lock, Tel. 606-2825588) paguem 126'5 RM per una magnífica habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs. Pot semblar car, però la veritat és que val molt la pena gastar-se una mica més i quedar-se aquí. El lloc és fantàstic i el servei excel·lent. L'edifici és una elegant mansió d'estil Peranakan (propi dels descendents d'immigrants xinesos que a partir del s. XVI van habitar aquesta zona) que va pertànyer a l'amo d'una plantació de cautxú. En el nº 125-127 del mateix carrer hi ha una alternativa una mica més econòmica que el Puri i és The Baba House, també situat en una bonica casa Peranakan, però sense arribar al nivell de l'anterior.

A Melaka podem recomanar per a menjar el Discovery Cafe (3, Jl Bunga Raya) o el Geographér Cafe (83, Jl Hang Jebat).

COSES A VEURE

MELAKA (o Malacca) va arribar a ser el port comercial més important del sud-est d'Àsia, pel que no és rar que tinguessin lloc aquí les primeres incursions en la zona de les colònies europees. Però ara és una tranquil·la ciutat amb una interessant barreja d'influències xineses, portugueses, holandeses i britàniques, sent probablement la ciutat de Malàisia amb més història i lloc de visita obligada per a qualsevol viatger a la zona. La ciutat manté els seus misteriosos carrers xinesos, botigues d'antiguitats, temples i edificis que evoquen amb nostàlgia les incursions colonials europees del passat.

Potser la principal atracció de la ciutat és l'Stadthuys, l'edifici rosat que fou l'Ajuntament i la residència del governador en el període holandès. Fou construït entre 1641 i 1660 i es creu que és l'edifici holandès més antic d'Àsia mostrant totes les característiques pròpies de l'arquitectura colonial holandesa. L'edificació hostatja oficines del govern i un excel·lent Museu Etnogràfic, que ressalta aspectes de la cultura i la història locals. L'entrada costa 5 RM. Davant la façana de l'Stadthuys sol haver sempre uns quants trishaws (decorats de forma vistosíssima) a l'espera de ser llogats per a fer un volt pel centre. I entre l'edifici i el riu està la bonica plaça de la Torre, amb els seus jardins plens de flors, mentre que en el costat nord de la plaça està l'església de Crist, construïda pels holandesos al 1753. Just darrere de l'Stadthuys hi ha el turó de Sant Pau i al seu cim les restes de l'església de Sant Pau. Aquesta església va ser construïda pels portuguesos al 1521 amb el nom de Nª Sra. de la Colina, però rebatejada anys després al nom actual pels holandesos i convertida en un cementiri per als seus nobles. Davant l'església hi ha una estàtua de San Francisco Javier ja que va visitar aquest lloc diverses vegades i després de morir a Xina el seu cos va ser portat i enterrat aquí al 1553 abans de ser definitivament traslladat a Goa (Índia). Des del cim d'aquest turó hi ha una excel·lent vista dels voltants. Baixant uns graons per la part de darrere del turó arribem a A'Famosa, un dels símbols de Melaka. Es tracta de les restes d'una fortalesa que van construir els portuguesos al 1511 i que va quedar molt danyada després de la invasió holandesa. A només 50 m. d'aquí podem veure el Melaka Sultanate Palace, una rèplica en fusta del palau del sultà i que es va construir segons la descripció que es va trobar de l'original del s. XV. Ara allotja el Museu de Cultura de Melaka.

Detall d'un trishaw (Melaka)
Detall d'un trishaw (Melaka)

En el carrer Tun Tan Cheng Lock es poden trobar magnífics exemples de cases Peranakan, luxoses mansions construïdes per rics comerciants (d'origen xinès) durant els anys del boom del cautxú a principis del s. XX. Bons exemples que val la pena veure per fora (i per dintre quan sigui possible) són el Baba-Nonya Heritage Museum (al nº 48-50), el Cafe 1511 (al nº 52), la casa Malaqa (al nº 70), l'Hotel Puri (al nº 118), la mansió Chee (al 115-117) o l'Hotel Bava House (al nº 125-127). També val la pena passejar pel carrer Tokong, uns 200 m. al nord de l'anterior. En ella hi ha diversos temples interessants, com el temple Guanfu, el temple Cheng Hoon Teng (el temple xinès més antic del país, del 1646), la curiosa mesquita Kampung Kling (amb detalls arquitectònics de Sumatra i amb un minaret de diversos pisos amb estructura de pagoda), o també el temple Sri Poyyatha Vinayagar Moorthi (del 1781, un dels primers temples hindús del país). En aquest carrer també hi ha algunes boniques cases i interessants comerços. En resum, podem passar hores i hores passejant pel centre històric de Melaka, admirant les façanes d'algunes de les seves cases, els seus temples o les botigues, com en el cas dels antiquaris del carrer Hang Jebat.

Anant cap al nord des del centre per Jl Bunga Raya s'arriba a Kampung Morten, al costat del riu Melaka. Aquest és l'únic poblat malai que queda en el centre de Melaka i compte amb unes quantes cases tradicionals malaies molt interessants de veure. Una d'elles és Villa Sentosa, una casa de principis del s. XX que ara és un museu privat, amb mobiliari, brodats i relíquies tradicionals malaies. L'entrada és mitjançant un donatiu voluntari. En la riba fangosa del riu podeu veure uns curiosos peixos amfibis que viuen en forats dintre del fang i surten per anar a l'aigua.

^top

SINGAPUR

COM ARRIBAR-HI

El dia anterior al viatge comprem els passatges a Singapur en la terminal de Melaka (en cap de setmana és millor reservar amb antelació ja que hi ha més passatgers entre ambdues ciutats). Vam escollir la companyia Delima (17 RM cadascun). Triguem 4'5 hores (inclòs el temps emprat en els llocs fronterers de Malàisia i Singapur) a arribar a la terminal de Lavender St, destinació final d'aquest autobús. En realitat no és més que un aparcament d'autobusos situat al nord-est de Little Índia (una cosa a tenir en compte és que aquí no hi ha on canviar diners, pel que recomanem haver tingut la precaució de canviar abans a S$ a Malàisia o bé en el lloc fronterer, almenys un mínim per a poder arribar al centre).

Caminant uns 500 m. al sud d'aquí arribem a l'estació Lavender del MRT (Metre) per a poder anar a qualsevol punt de la ciutat.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel 81 Cosy (8 Jiak Chuan Rd - Singapur; Tel. +65 6325 8181) paguem 89 S$ per una habitació doble amb bany i A/C (el preu normal és de 79 S$, però en tots els hotels de la cadena Hotel 81 els caps de setmana els preus s'incrementen en 10 S$). L'habitació no és gran, però això sembla ser habitual a Singapur. L'hotel està bé, el servei és atent i és un dels més barats d'aquesta categoria en Chinatown, però recomanem demanar per una habitació que no doni al carrer Jiak Chuan. Una opció més econòmica per a motxillers en aquesta zona (però també més cutre) és l'hostal A Travellers Rest-Stop (5 Teck Lim Rd - Singapur). Una alternativa intermitja és l'alberg HangOut @ Mt Emily (10A Upper Wilkie Road - Singapur, en el districte de Little India), amb preus a partir de 35 S$ (+ impostos) en un dormitori o 80 S$ (+ impostos) l'habitació doble.

L'allotjament a Singapur és car (sobretot si el comparem amb Malàisia) i de forma especial a Chinatown, però nosaltres vam escollir aquesta zona per la seva excel·lent situació i perquè en les dates del nostre viatge estava en plena celebració de l'Any Nou Xinès. Però en altres zones de la ciutat es poden trobar hotels de la cadena 81 més barats (convé mirar les ofertes al seu web). Tot i que la majoria d'hotels 81 es poden reservar per Internet, en alguns altres, com el Cosy, això no és possible, però sí es poden reservar per telèfon.

El restaurant Harry's, en el complex Esplanade, és un bon lloc per a menjar si estem per la zona. En el Long Bar (2º pis del Raffles Hotel, 328 North Bridge Rd) se serveix el mundialment famós còctel Singapore Sling. És car (20 S$), però el lloc s'ho val i a més amb la beguda serveixen un bol de cacauets que van omplint a mesura que l'anem buidant (és tradició llençar les peles a terra, pel que al final del dia no sorprèn trobar el terra ple d'elles). La decoració de local està inspirada en una plantació malaia dels anys 1920.

Més informació sobre Singapur en un altre dels nostres relats en aquest web.

COSES A VEURE

SINGAPUR és una ciutat-estat, situada gairebé sobre la línia de l'Equador, i formada per una illa principal (amb una superfície de 682 km2) i 63 illots al voltant d'ella. Estan separades de l'extrem sud de la península de Malàisia per l'estret de Johore. La ciutat actual va ser fundada per l'administrador colonial britànic Sir Thomas Stamford Raffles al 1819. Ràpidament convertida en important centre comercial, la població de Singapur va créixer a l'empara del govern britànic. Va ser colònia fins que al 1963, juntament amb Malàisia, Borneo Septentrional i Sarawak va formar l'anomenada Federació de Malàisia. Finalment, al 1965, Singapur es va separar de Malàisia i es va convertir en un Estat sobirà i integrat en la Commonwealth. Actualment Singapur és el segon país del món en densitat de població després de Mònaco. Un 76% de la seva població és d'ètnia xinesa, un 15% malaia i un 6% índia.

En només 150 anys, Singapur s'ha convertit en un dinàmic centre del comerç i la indústria, superant així la seva escassesa de recursos naturals per a convertir-se en un dels gegants econòmics d'Àsia. Per altra banda, la seva estratègica situació, excel·lents facilitats (el seu aeroport és un dels principals hubs d'Àsia), fascinants contrastos culturals i atraccions turístiques contribueixen al seu èxit com a destinació.

Moure's per Singapur és molt fàcil ja que conta amb una xarxa de transport públic envejable, especialment en el que fa referència al metro, anomenat aquí MRT (Mass Rapid Transit). El preu de cada viatge és variable segons les estacions inici i final. Quan comprem un bitllet senzill es paga 1 S$ addicional pel cost de la targeta que serveix de bitllet, però es recupera fàcilment al final del viatge inserint-la en la ranura indicada de qualsevol màquina GTM. Si estem uns quants dies a Singapur potser pugui interessar la targeta Ez-Link (per a un dia o menys no val la pena), una targeta electrònica que costa 15 S$ (5 S$ corresponen al cost de la targeta i no es recuperen) i que es pot usar en el metro i en els autobusos. Per a recórrer la ciutat en un sol dia no hi ha res millor que el CityBuzz, un servei especial d'autobusos que recorre 3 rutes circulars per la ciutat (C1-Ruta Orchard, C2-Ruta Chinatown i C3-Ruta Little India) de 10 a 22 hores, amb una freqüència de 15 minuts en parades específiques (marcades amb el dibuix d'una abella, així com també en el frontal dels seus autobusos). Cada viatge val 1 S$, però existeix un passi CityBuzz que costa només 5 S$ i permet viatjar de forma il·limitada durant aquest dia per qualsevol de les 3 rutes (connectades entre si en parades específiques on es creuen les rutes). El CityBuzzPass es pot comprar directament al conductor de l'autobús i a partir d'aquest moment ja podrem utilitzar-lo de forma il·limitada durant tot aquest dia. Els autobusos CityBuzz són de dos pisos, còmodes i amb aire condicionat, i una excel·lent forma de veure la ciutat.

Chinatown és, malgrat que en les últimes dècades el barri ha estat transformat per l'especulació immobiliària, una de les zones més interessants de la ciutat pels seus distintius elements culturals xinesos i per la concentració de població d'origen xinès al llarg de la història. Bona part del barri va ser enderrocat i urbanitzat de nou, i tot i que la fidel reconstrucció portada a terme va permetre salvar algunes zones, l'especulació ha elevat tant els preus dels edificis rehabilitats que els negocis tradicionals no tenen més remei que anar-se'n d'aquí. El seu lloc l'ocupen botigues i restaurants de luxe.

Any Nou xinès a Chinatown
Any Nou xinès a Chinatown

Amb tot val molt la pena passejar pels seus carrers i admirar les boniques façanes de comerços pintades de colors o la frenètica activitat comercial, a més de ser un bon lloc per a menjar en qualsevol dels seus restaurants. Per a comprendre millor la història de Chinatown res millor que visitar el museu Chinatown Heritage Center (48 Pagoda St, 8 S$). El temple Thian Hock Keng (158 Telok Ahir St) és el temple Hokkien més antic de Singapur, de 1821, i compte amb una bonica façana, molt acolorida i elaborada. El temple Sri Mariamman (244 South Bridge Rd), per la seva banda, és el temple hindú més antic i important de Singapur i val la pena fixar-se en el seu cridaner gopuram, una espectacular concentració d'estàtues tallades sobre l'entrada. Finalment, la mesquita Jamae (18 South Bridge Rd) fou construïda al 1830 per musulmans tamils seguint un estil indi.

Chinatown és especialment colorit i animat durant la celebració de l'Any Nou Xinès o Festival de la Primavera, la festa més important a Singapur, a finals de gener o principis de febrer, tot i que les celebracions duren més d'un mes. Nosaltres vam tenir la sort de coincidir a Singapur amb l'inici d'aquest festival, vivint in situ la multitud de desfilades, focs artificials, carrers decorats amb molts llums i, sobretot, un ambient de festa major amb carrers plens de gom a gom de gent passejant, comprant o menjant en família en els restaurants i terrasses. Molt recomanable.

Districte colonial. És la zona de la ciutat situada al nord del riu Singapur i en ella es concentren la majoria de monumentals edificis que es van construir durant el mandat britànic, gràcies a que Sir Stamford Raffles va establir aquí el centre administratiu. Entre els punts d'interès podem destacar l'ultramodern Esplanade-Theatres On The Bay, un complex de teatres i restaurants situats sota dues cúpules de vidre amb geometries que segueixen patrons naturals i que ara és el símbol del Singapur modern. Molt aprop d'aquí està el Padang (camp planer en malai), una gran zona verda on antigament es jugaven partits de críquet. Al voltant d'ell hi ha alguns edificis colonials com el City Hall, la Supreme Court o el Victòria Theatre. En el costat oriental trobem el parc Esplanade amb alguns llocs històrics. Una illa al nord està el Raffles Hotel, una institució a Singapur i declarat Monument Nacional al 1987. És possible visitar algunes parts de l'hotel, però cal vestir adequadament (l'esmòquing no és necessari, però en teoria no s'admeten sandàlies ni pantalons curts en homes). Tot en ell és luxe oriental, amb sabor colonial. En la planta baixa hi ha una galeria comercial, un preciós pati i diversos restaurants i bars (entre ells el Bar & Billiard Room, amb la seva meravellosa taula de billar presidida pel retrat de Rudyard Kipling). En la segona planta està el Long Bar (veure DORMIR I MENJAR) i en la tercera el Raffles Hotel Museum. En resum, val la pena vagarejar pels diversos racons d'aquest fascinant hotel.

Central Business District, al sud del riu, és el centre financer de Singapur. Pujant a peu per Eu Tong St des de Chinatown arribàrem a l'inici del Coleman Bridge. Caminant cap a l'est per la riba sud del riu trobem a 100 m. el Elgin Bridge, un pont sobre el riu des del qual hi ha una espectacular vista dels gratacels i el riu en Boat Quay (sobretot de nit, quan tots els edificis estan il·luminats). A Boat Quay, continuant cap a l'est, hi ha un gran nombre de restaurants amb terrasses al costat del riu. Més enllà podem veure alguna de les escultures que hi ha per la zona (de Fernando Botero, Salvador Dalí i Henry Moore, per exemple). Aquí destaca el majestuós edifici de l'hotel Fullerton Singapore, un elegantíssim hotel que ocupa un edifici històric que ha estat renovat completament (i amb molt bon gust, per cert). Una passada!. Darrere de l'hotel, obert a la Marina Bay, està Merlion Park, una espècie de mirador sobre la badia en el qual hi ha una enorme estàtua que representa a un ésser mig peix i mig lleó, adoptat com a símbol turístic de Singapur. Anant cap al sud per Fullerton Rd passem al costat de Clifford Pier, abans de girar cap a l'oest per Church St, visitar el proper Raffles Place, i arribar a South Bridge Rd per agafar-la cap al sud i tornar així a Chinatown.

Little India és una zona centrada en el carrer Serangoon Rd, amb un gran nombre de botigues i cases pintades de colors apastelats i sabor indi. Recorrent els seus carrers hom oblida que es troba en la moderna Singapur, ja que l'olor a encens i curry, les colorides robes índies o la música de Bollywood ens traslladen a altres llocs. Potser el temple més important de la zona és l'Sri Veeramakaliamman, construït al 1881 i dedicat a Kali. Aquesta zona és un lloc excel·lent per a comprar encens, entre d'altres, en alguna dels milions de botigues que hi ha. Per tot això val la pena recórrer ambdós costats de l'extrem sud de Serangoon Rd i alguns dels carrerons que surten d'ell.

Arab St. 1 km a l'est de Little India es troba aquesta petita zona que ve a ser el centre musulmà de Singapur. Aquí el punt més distintiu és la mesquita del Sultà, la més gran de Singapur, i la diminuta mesquita Malabar Muslim Jama-ath.

Orchard Road és la zona comercial i d'oci de Singapur, però d'estàndard alt. Aquí predominen els centres comercials amb totes les grans marques mundials, restaurants, locals d'oci i hotels de luxe. No cal dir que aquest és el paradís consumista, però l'infern per a un comprador compulsiu. Era diumenge a la tarda quan vam visitar aquesta zona i estava tota ella plena de gom a gom de gent comprant, passejant o simplement passant la tarda. Començàrem el recorregut a Tang Square, en la confluència de Paterson Rd i Orchard Rd, i vam anar seguint Orchard Rd cap a l'est. Cap al final d'Orchard podem veure l'entrada i els jardins d'Istana, el palau presidencial. No és visitable, excepte en dies assenyalats.

I EL VIATGE S'ACABA...

Des de l'hotel caminem fins a l'estació de MRT d'Outram Park, on vam comprar els bitllets per anar a l'aeroport Changi (2'70 S$ cadascun, però 1 S$ és recuperable retornant la targeta que serveix de bitllet). Cap al final cal fer transbordament per a canviar de línia. En total suposa un trajecte d'uns 30 minuts.

El vol de 10.800 km de Singapur a París-CDG, amb Singapore Airlines, va durar un total de 12'5 hores. Un cop a París-CDG vam canviar de la terminal T1 a la T2 per tal d'agafar el vol d'Air France a Barcelona, a on arribem després d'1,5 hores de viatge.

^top
Relat d'un viatge a Malàisia i Singapur - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2010]
Un passeig per Singapur, Malàisia, Java i Bali - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2008]
Viatge a Malàisia i Singapur - Raquel Mateo [2006]
Viatge a Malàisia i Singapur - Sònia Graupera [2005]
Tourism Malaysia - Informació turística oficial de Malàisia.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació