Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
3 / 3
Filipines Qatar

FILIPINES / QATAR

Guia i relat d'un viatge per lliure a Filipines i Qatar

Data Data viatge: 2007. Publicat el 09/08/2007
2.5 de 5 (177 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats

Doha (Qatar)

Visitant Doha

Manila (Filipines)

Visitant Manila

Ruta Luzon, Bohol i Cebu

Banaue
Sagada
Baguio
Vigan
Bohol
Cebu City

Ruta Palawan, Luzon i Mindoro

Palawan
Sabang
Puerto Princesa
Tagaytay
Puerto Galera

Introducció

Filipines és un gran arxipèlag format oficialment per 7.107 illes (una més amb marea baixa) i situat en el sud-est d'Àsia. La seva superfície total és de 300.000 km² i la seva població supera els 90 milions de persones, tot i que la major part d'ella es concentra en només 11 illes. El país va aconseguir la independència dels Estats Units al 1946, després d'haver estat ocupat pels japonesos entre 1942 i 1945. Prèviament, la presència colonitzadora d'Espanya en l'arxipèlag s'havia mantingut, amb alts i baixos, des de mitjans del s. XVI fins a finals del XIX.

El país ha sofert al llarg de la seva història freqüents desastres naturals, així com violentes rebel·lions. Per a simplificar podem dividir el país en quatre grans regions: Luzón, al nord, és l'illa més gran de l'arxipèlag i amb més de la meitat de la població, inclosa Manila; les Visayas, en el centre, reuneixen la majoria de la illes de l'arxipèlag; Palawan, a l'est, és l'illa més allunyada, menys desenvolupada i més verge; i Mindanao, al sud, és la segona illa de l'arxipèlag quant a extensió i que tradicionalment ha escapat al control del govern central establert, sent per tant una zona de certa inestabilitat.

Per al viatger Filipines té nombrosos encants, tot i que és cert que no sol figurar entre les destinacions preferides de la gran majoria. Per a començar, a Filipines realment es barreja Orient amb Occident, el tradicional amb el modern, i el mundà amb l'extraordinari. Un altre tret distintiu és que és l'únic país cristià d'Àsia. En general han sobreviscut poques restes arqueològiques del passat per l'acció combinada dels desastres naturals i la mà de l'home, però tot i així n'hi ha. Per altra banda, el viatger pot escollir entre infinitat de destinacions dins del mateix pañis i cadascuna amb les seves pròpies peculiaritats. Entre els punts d'interès trobem terrasses d'arròs extraordinàries, zones muntanyenques, ètnies, volcans, jungles, platges tropicals, etc.

Qatar és un petit emirat (11.437 km²) situat en una península que s'endinsa en les aigües del golf Pèrsic, a l'est d'Aràbia Saudita i al nord dels Emirats Àrabs. La seva riquesa en petroli i gas fan de Qatar un dels països més rics del món en termes de renda per càpita, i això és palès en els megaprojectes portats a terme en el país, especialment a Doha, la capital, la qual concentra la meitat de la població del país.

Cal reconèixer que l'interès de Qatar per al viatger no és molt, però nosaltres pensem que val la pena aprofitar una escala d'avió a Doha per a una curta visita. Els principals atractius de l'emirat corresponen a les noves construccions sorgides de la riquesa del petroli, fent de Doha una petita metròpoli de moderns edificis. A part d'això, de la bonica Corniche i d'alguns edificis històrics en la capital, queden en el país algunes platges i, sobretot, Khor al-Adaid, un mar interior envoltat de dunes prop de la frontera amb Aràbia Saudita i que forma el tret geogràfic més distintiu del país.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 6 al 30 de setembre de 2007.

Itinerari

Degut a que vam volar a Filipines amb la companyia Qatar Airways i havíem de fer una aturada a Doha (la capital de l'emirat de Qatar) per a canviar de vol, vam aprofitar per a realitzar una curta visita de 18 hores a aquesta ciutat que, d'una altra manera, difícilment haguéssim visitat expressament.

Quant a la ruta per Filipines vam seguir el pla previst durant les primeres dues setmanes, però a Palawan vam haver de canviar-lo sobre la marxa a causa del monsó del sud-oest que es va reactivar de forma notable durant aquests dies, la qual cosa ens va impedir viatjar més al nord de l'illa (El Nido i arxipèlag de Bacuit). Per aquest motiu vam tornar a l'illa de Luzón, per a anar cap al sud i d'aquí a l'illa de Mindoro.

mapa

Dia 1: BCN - Munic - ... nit en ruta
Dia 2: ... - Doha (Qatar)
Dia 3: Doha - Manila
Dia 4: Manila - ... nit en ruta
Dia 5: ... - Banaue
Dia 6: Banaue - Batad - Banaue
Dia 7: Banaue - Bontoc - Sagada
Dia 8: Sagada - Baguio
Dia 9: Baguio - Vigan
Dia 10: Vigan - ... nit en ruta
Dia 11: ... - Manila - Cebu - Tagbilaran (Bohol)
Dia 12: Tagbilaran - Panglao / Bohol - Tagbilaran
Dia 13: Tagbilaran - Chocolate Hills / Bohol - Tagbilaran
Dia 14: Tagbilaran - Cebu
Dia 15: Cebu - Puerto Princesa (Palawan)
Dia 16: Puerto Princesa - Sabang
Dia 17: Sabang - Subterranean River NP - Sabang - Puerto Princesa
Dia 18: Puerto Princesa - Honda Bay - Puerto Princesa
Dia 19: Puerto Princesa - Manila - Tagaytay
Dia 20: Tagaytay - Taal - Tagaytay
Dia 21: Tagaytay - Lemery - Batangas - White Beach - Puerto Galera
Dia 22: Puerto Galera i voltants
Dia 23: Puerto Galera - Batangas - Manila
Dia 24: Manila - Doha
Dia 25: Doha - Munic - BCN

Diners

La moneda oficial de les Filipines és el peso filipino (P o PHP), tot i que el dòlar americà també és molt utilitzat. L'euro pot ser canviat sense problemes en bancs i cases de canvi, si bé pot no ser fàcil canviar-lo en petites poblacions. No hi ha moltes oportunitats de pagar amb targeta de crèdit (excepte potser en hotels, restaurants i comerços de cert nivell) i quan n'hi ha pot no ser molt avantatjós, ja que no és rar que carreguin un 6% per pagament amb targeta, pel que és millor preguntar abans.

A Qatar la moneda de curs legal és el rial qatarià (QR), de paritat fixa amb el dòlar americà (1 US$ = 3,63 QR). Es poden canviar euros en la majoria dels bancs i en oficines de canvi de divises (els bancs i organismes oficials tanquen els divendres i dissabtes), així com en hotels d'un cert nivell. El pagament amb targetes de crèdit està àmpliament difós.

Canvi mitjà (veure canvi actualitzat a XE.com): A Filipines, 1 € = 63 P | A Qatar, 1 € = 4,7 QR

Despeses del viatge

+ 1.006 € (vol BCN-Manila-BCN)
+ 95,6 € (3 vols domèstics: Manila-Cebú, Cebú-Pto. Princesa, Pto. Princesa-Manila)
+ 21,43 € (taxes aeroports Filipines)
+ 432,97 € (transport, allotjament, menjar, entrades, excursions, regals, etc)
= 1.556 € (total per persona)

Nivell de vida: Per al viatger, Filipines és, en general, bastant barat, tot i que no tant com altres països del sud-est asiàtic, per exemple Vietnam. Si la nostra ruta per Filipines contempla la visita a diverses dels milers d'illes que formen l'arxipèlag caldrà dedicar una part important del pressupost per als ferris i/o vols domèstics (i les seves corresponents taxes de port i aeroport respectivament) que ens permetran saltar d'illa en illa. Encara que, per a ser sincers, també cal dir que els ferris no són gens cars i que en el cas dels vols domèstics es poden trobar autèntics xollos a través d'algunes rutes de companyies de baix cost locals.

A Qatar la cosa canvia i el seu nivell de preus és similar al de la resta de països de la Península Aràbiga, ni molt cars ni barats. També cal dir que només vam estar unes hores a Doha, la capital, i pràcticament amb totes les despeses pagades per la companyia aèria (veure relat de viatge), pel que no podem dir gran cosa sobre el nivell de preus del país.

Visat

Serveis consulars de Filipines i Qatar a Espanya

Ambaixada de Filipines a Espanya
C/ Eresma, 2 - 28002 Madrid. Tel. 91 782 38 30

Consolat general de Filipines a Barcelona
Carrer del Vidre, 4, 1ª Planta - 08002 Barcelona
Tel. 931 161 162

Ambaixada de Qatar a Espanya
Paseo de la Castellana, 15, 5ª Planta - 28046 Madrid
Tel. 913 10 69 26

Els ciutadans espanyols no necessiten visat per a una estada a Filipines de fins a 21 dies, sent suficient el passaport ordinari amb una validesa mínima de 6 mesos. Si abans de viatjar es preveu una estada superior als 21 dies és convenient sol·licitar en qualsevol dels Consulats de Filipines a Espanya un visat d'estada de fins a 59 dies.

El visat es pot ampliar per mesos (fins un màxim de 2 anys) un cop a Filipines en qualsevol Oficina d'Inmigració, però millor evitar la de Manila per a no perdre més temps del necessari i anar a la de qualsevol altra ciutat, on en una mitja hora i pagant uns 8 € pel servei exprés ja disposarem de la renovació. Cal dur fotocòpia del passaport i visat anterior i alguna foto.

Per a viatjar a Qatar només és necessari el passaport (en principi no hi ha problema si conté un segell d'Israel), ja que el visat de turisme s'obté en el mateix aeroport o en altra frontera d'entrada al país. És vàlid per 21 dies, a un cost aproximat de 55 QR i renovable per períodes de la mateixa durada. S'ha de facilitar l'adreça a Qatar d'un esponsor o persona que respongui del visitant, si bé aquest pot ser un hotel. Más informació a Qatar i-Government

En el nostre cas es va donar la circumstància que la nostra estada a Filipines era exactament de 21 dies i per això no vam necessitar un visat previ i se'ns va concedir gratuïtament en el moment de la nostra arribada a l'aeroport de Manila. I per a la nostra curta estada a Qatar també vam obtenir un visat gratuït en el mateix aeroport de Doha, però desconeixem si això fou pel fet de volar amb la companyia aèria nacional, per trobar-nos en trànsit o per ambdues raons alhora.

Vacunes i salut

En principi no hi ha cap vacuna obligatòria per a viatjar a Filipines, tot i que pot ser recomanable la vacuna contra l'hepatitis B. Però en qualsevol cas és bo seguir les indicacions que puguin donar-nos en un Centre de vacunació internacional en funció del nostre tipus de viatge.

Per a visitar Qatar no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.

Seguretat

A Filipines no vam tenir cap problema referent a això i ni tan solament sensació d'inseguretat, però sabem d'algunes males experiències de viatgers en quant a robatoris, especialment a Manila. Per això convé prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, especialment en les grans ciutats (com Manila o Cebu), en zones poc concorregudes o, per contra, en zones amb grans aglomeracions de gent o en zones molt turístiques.

Per altra banda hi ha zones del país que és millor evitar a causa de activitats terroristes o d'escamots, com són la zona meridional de Mindanao, l'illa de Basilan, al sud de Mindanao, o l'arxipèlag de Sulu, encara més al sud. També s'han perpetrat alguns atemptats terroristes indiscriminats contra la població civil en ciutats com Manila (en la zona comercial de Makati, per posar un exemple), però com ja sabem això és quelcom que avui dia pot passar en qualsevol lloc del món.

En quant a Qatar considerem que és un país bastant segur, tot i que lògicament la seguretat total no existeix en cap lloc i també aquí convé ser previngut.

Transport

Sent Filipines un país tan gran i amb tal quantitat d'illes és fàcil imaginar que l'avió i el vaixell són essencials per a saltar entre illes. Moure's per terra de vegades pot ser dur, bé per l'estat de les carreteres o del vehicle en si.

Avió. La companyia aèria nacional és Philippine Airlines, però ja fa alguns anys que van aparèixer altres companyies, algunes sçon de baix cost, la qual cosa ha estat beneficiós per al viatger. Les tarifes solen ser barates i es poden obtenir descomptes comprant a través d'Internet, per exemple. Aquestes altres companyies són Cebu Pacific Air, Air Phillipines, Seair, o Asian Spirit.

Tots els nostres vols domèstics a Filipines els vam fer amb Cebu Pacific Air i l'experiència va ser molt bona, amb una puntualitat excel·lent, uns avions molt nous i un servei eficient. Els bitllets els compràrem a Filipines sobre la marxa, de vegades amb només 2 dies d'antelació, tot i que cal tenir en compte que era temporada baixa. En facturar en vols nacionals es paga una taxa de sortida que depèn de cada aeroport: 200 P a Manila, 80 P en Puerto Princesa, ...

Vaixell. Hi ha un munt de línies marítimes que s'encarreguen de moure a passatgers i mercaderies entre les illes de l'arxipèlag. Els preus solen ser bastant econòmics, però la qualitat del servei pot variar moltíssim entre una companyia i altra, pel que no és d'estranyar que es produeixin terribles accidents de tant en tant. De totes maneres hi ha companyies grans i amb flotes modernes en les quals el nivell de seguretat és molt major. En els ports filipins també cal pagar una petita taxa d'embarcament. Un tipus d'embarcació tradicional usat per a distàncies curtes o mitjanes és la bangka.

Autobús/jeepney. Hi ha serveis d'autobús entre ciutats més o menys grans i els preus solen ser molt econòmics. Els hi ha amb diferents tipus de confort, amb o sense A/C. Per a trajectes llargs és recomanable reservar amb antelació o presentar-se en la terminal bastant abans per assegurar el bitllet. Desconeixem la raó, però en molts autobusos amb A/C el conductor el fa funcionar a tota pastilla, pel que recomanem dur roba d'abric per a evitar quedar-se congelat (!). Per a trajectes més curts o dintre de les ciutats el rei és el jeepney. Es tracta d'una derivació local dels antics jeeps deixats pels americans després de la Segona Guerra Mundial i que ara funcionen com taxis compartits, transportant als passatgers asseguts en bancs en la part posterior. Pujar a un jeepney és una quelcom que cal fer en tot viatge a les Filipines.

Altres. Per a distàncies curtes, a més del taxi, hi ha molts altres mitjans de transport depenent d'on estiguem, com els tricicles, les caleses, els trishaw, etc.

Per a moure's a Qatar el més pràctic és llogar un vehicle, tot i que no és una opció barata i segons a on anem serà necessari un 4x4. En principi n'hi ha prou amb el nostre permís de conduir, però és millor consultar-lo amb l'agència de lloguer. Des de 2005 hi ha un nou servei d'autobusos de la companyia Mowasalat que uneix Doha amb les principals poblacions de Qatar. A la capital, Doha, hi ha també un servei d'autobusos urbà, però és usat gairebé en exclusiva per la població immigrant més modesta (els únics que no tenen cotxe) i a certes hores van tan plens que és impossible agafar-ne un. Per això l'opció més pràctica a Doha són els taxis, anomenats Karwa, que són vehicles nous, amb A/C i de color turquesa. Però nosaltres ens trobàrem amb el fet que esperant un taxi se'ns aturaven vehicles privats conduïts per immigrants asiàtics que ens duien a la nostra destinació fixant prèviament un preu. Vam agafar-ne un parell d'ells i lògicament resultaven més barats que els oficials.

Clima

En general es pot dir que a les Filipines hi ha tres estacions distintes: la plujosa (de juny a setembre), la fresca i seca (d'octubre a febrer), i la càlida seca (de març a maig). L'època de tifons sol ser entre juny i setembre, tot i que això és variable i depèn molt de la zona de l'arxipèlag on ens trobem. Malgrat ser un país tropical i, per tant, càlid, durant el nostre viatge a Filipines només trobàrem calor sufocant a Manila i a Vigan, potser a causa de les pluges ocasionals. A Palawan si vam topar de ple amb el monsó i vam haver de suspendre els plans previstos en aquesta illa, però en un país amb tantes illes sempre hi haurà un altre lloc a on anar. En resum, des del punt de vista metereològic el mes de setembre no és potser el millor per anar a Filipines, però a canvi ens hi trobarem molt menys turisme i els preus són més baixos (en molt dels hotels que vam estar érem els únics hostes).

El clima de Qatar correspon al característic de les zones desèrtiques costaneres, pel que a l'estiu, de juny a setembre, és extremadament calorós i humit, amb temperatures que poden superar els 40ºC. A l'hivern la temperatura és més fresca i amb pluges ocasionals.

Diferència horària

A les Filipines hi ha una diferència de +6 hores respecte del nostre horari d'estiu, mentre que a Qatar és només de +1 hora.

Guies de viatge

Philippines, de Lonely Planet Pub. (9ª edició, Juliol-2006, en anglès).
Arabian Peninsula, també de Lonely Planet (edició Nov-2004, en anglès). Inclou un capítol dedicat a Qatar.

Calaix de sastre

• Moltes de les pel·lícules sobre la guerra de Vietnam han estat total o parcialment rodades a Filipines a causa dels seus impressionants escenaris naturals i la gran similitud de paisatges, com per exemple el gran clàssic Apocalypse Now (algunes de les escenes finals van ser filmades en el riu Pagsanjan, en el sud de Luzón).

• Un aspecte que fa de Filipines un país únic és la seva passió pel bàsquet, l'esport nacional, en detriment del futbol.

• No deixa de sorprendre fins a on pot arribar la imaginació d'alguns propietaris per a tunejar els seus jeepneys.

• Als amants dels volcans Filipines no els decebrà, perquè n'hi ha per a tots els gustos. L'actiu volcà Mayon, a Luzón, està considerat com el volcà més bonic del món pel seu perfecte con.

• Malgrat la gran quantitat de noms propis i paraules d'origen espanyol que es poden veure i escoltar a Filipines, l'ús de l'espanyol és residual. El filipino, basat en el tagalo, és la llengua oficial, però és fàcil trobar a algú que parli anglès.

• Curiosos alguns cartells publicitaris on els polítics filipins, des de la presidenta Gloria Macapagal-Arroyo (coneguda com a GMA) fins als alcaldes, venen els seus èxits a la ciutadania.

• A diferència de la majoria de la cuina asiàtica, la cuina filipina fa un ús moderat de les espècies i és poc o gens picant. A més denota una subtil barreja de cultures i sabors provinents de gastronomies tan dispars com l'espanyola, xinesa, japonesa, americana o malaia.

• La cervesa més popular a Filipines (i en bona part del sud-est asiàtic) és la San Miguel, la qual es va començar a produir en un barri de Manila en l'any 1890. La San Miguel espanyola va néixer al 1957 gràcies a un acord d'una empresa de Lleida amb la matriu filipina, però ambdues són totalment independents i han seguit camins molt diferents.

• Si anem en un jeepney, autobús o tricicle, per exemple, i indiquem para-para al conductor entendrà que volem baixar.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER DOHA (QATAR) i MANILA (FILIPINES)

MANILA (I) (Luzón)

COM ARRIBAR-HI

Comencem aquest viatge amb un vol de la companyia Lufthansa de Barcelona a Munic (1 hora i 20 minuts). Tenim una espera de 2,5 hores fins al següent vol, però afortunadament l'aeroport de Munic és dels més agradables d'entre tots els grans aeroports europeus: és ordenat, silenciós i els cafès, tès i diari són gratuïts. El nostre següent vol és ja amb la companyia Qatar Airways i cobreix el trajecte entre Munic i Doha, de 4.500 km. El servei a bord, el menjar i la selecció de pel·lícules, TV i jocs per a l'entreteniment personal són més que correctes.

Aterrem en l'aeroport de Doha després de 5,5 hores de viatge i haver passat la nit en ruta. Avancem 1 hora el nostre rellotge per a adaptar-nos a l'hora local de Qatar. Quan sortim de l'avió a l'exterior, a les 5:30, el sol acabava d'aparèixer a l'horitzó, però la calor ja era impressionant. Volant amb la companyia aèria qatariana l'aturada a Doha és obligatòria, ja que tots els seus vols tenen aquesta ciutat, la capital de Qatar, com origen o destinació, circumstància que vam voler aprofitar per a visitar-la. Per això, tot i que podíem haver enllaçat amb un vol a Manila gairebé 3 hores després de la nostra arribada a Doha, voluntàriament vam escollir un vol Doha-Manila que ens deixava un marge de 18 hores per a la visita (veure l'apartat Doha).

El nostre vol de Doha a Manila, també amb Qatar Airways, surt de Doha a mitjanit i resulta ser d'allò més agradable, la qual cosa ens reafirma més, si cap, en la nostra excel·lent opinió sobre el servei a bord d'aquesta companyia. Aterrem en l'aeroport Ninoy Aquino International Airport (NAIA) de Manila després de 8,5 hores de vol. Després de passar el control d'immigració (ja que la nostra estada a Filipines és exactament de 21 dies, no vam pagar res pel visat filipí) i recuperar l'equipatge canviem una quantitat mínima d'euros en un dels diversos quiosquets de canvi que hi ha. Les diferències de canvi entre ells és mínim, però n'hi ha, pel que convé mirar-ne uns quants abans de decidir-se per un. Per altra banda, el canvi ofert en aquestes oficines és lleugerament inferior del que s'obté en el centre de Manila.

Sortint de la terminal trobem una oficina de prepagament per als taxis a la ciutat (NAIA Transport Queueing System). Es paga una quantitat fixa segons la zona de Manila a la que anem. Per exemple, anar a la zona de Malate/Ermita, la nostra destinació, costava 440 P. Es paga en aquesta oficina i ens donen un comprovant que donem després al taxista que hagi esperant en la cua. No és barat, però és l'opció més ràpida i còmoda, sobretot tenint en compte que arrosseguem el cansament d'un vol transcontinental. No obstant això, seria factible, però no fàcil ni còmode, sortir caminant de la zona de l'aeroport i trobar un transport local, entre els milions que recorren els carrers de Manila, que ens porti a la nostra destinació.

DORMIR & MENJAR

En la Natividad Pension (M.H. del Pilar, 1690 - barri de Malate, Manila; tel. 521-0524) paguem 1.200 P per una habitació doble, amb bany i A/C (amb ventilador costa 900 P). Es tracta d'un lloc bastant senzill, però amb una bona relació qualitat/preu. Té un agradable pati exterior on llegir, descansar o parlar amb altres viatgers. A més és bastant tranquil (cosa important a Manila) ja que les habitacions estan allunyades del soroll del carrer, i suficientment cèntric com per a poder anar a peu a molts llocs. I sense oblidar que el personal de recepció és molt amable i disposat a ajudar. Molt recomanable, doncs, si no tenim grans pretensions. Per altra banda, cal pagar 100 P per una tovallola, però és un dipòsit que recuperem al retornar la tovallola. Un esmorzar continental costa 70 P i és correcte. Per a trobar la pensió una bona referència és el Manila Diamond Hotel, situat només a 50 metres.

Per a menjar un excel·lent i agradable lloc, però una mica car, és el Cafè Adriatico Premiere (M. Adriatico, 1790 - Malate, Manila), un restaurant que forma part d'una cadena de bars i restaurants fashion a Manila i altres ciutats filipines. També està bastant bé el Bistro Remedios, a l'altre costat de Remedios Circle. Per a prendre alguna cosa o esmorzar, també a Malate, hi ha un cafè Gloria Jean's, situat en un petit centre comercial al costat del Pan Pacific Hotel. Tots ells estan a prop de Natividad Pension.

En el carrer M. Adriatico de Malate hi ha un munt de llocs on canviar diners, amb petites diferències de preu entre elles, però sensiblement millor que l'obtingut en l'aeroport.

COSES A VEURE

DOHA és la capital de Qatar i està situada al costat d'una badia poc profunda en la costa oriental de la península de Qatar. Amb un cens oficial de 400.000 persones en l'any 2005, però que està creixent a un ritme esbojarrat, aquesta ciutat concentra gairebé el 80% de la població total del país i és també el seu centre econòmic i administratiu. Curiosament, els ciutadans de nacionalitat qatariana són aquí una minoria, ja que la major part de la seva població és estrangera, principalment de països del sud d'Àsia com Índia, Pakistan i Bangla Desh.

Igual que el veí emirat de Dubai (Unió dels Emirats Àrabs), l'economia de Doha intenta diversificar-se per a evitar la seva dependència del petroli i el gas natural, atraient inversors internacionals i, en menor mesura, turisme. Per això, en els últims anys la ciutat està vivint un espectacular boom immobiliari que ha omplert de grues el seu nou skyline. Per a fer-vos una idea de com és la ciutat de Doha podeu veure aquest interessant vídeo.

Tal com ja hem explicat en l'apartat anterior, Doha era una escala obligada en el nostre vol a Manila amb la companyia qatariana, circumstància que vam decidir aprofitar per a visitar la ciutat, ja que d'una altra manera difícilment hauríem visitat expressament aquest país. Per això, quan vam comprar el bitllet aeri, deliberadament vam agafar un vol de connexió a Manila que ens deixava una marge de 18 hores entre l'arribada i la partida de Doha.

A la nostra arribada a l'aeroport de Doha, i només entrar en la terminal d'arribades, vam preguntar on aconseguir un visat de trànsit (aquest ha de ser afavorit per la companyia aèria amb la que volem i el temps de aturada a Doha no ha de ser inferior a 6 hores), alhora que li vam mostrar el bitllet amb el nostre següent vol a Manila. Un empleat ens va indicar un taulell a l'entrada de la terminal (costat esquerre segons s'entra) al que vam anar a sol·licitar el visat. Amb els nostres bitllets i passaports allí ens van omplir uns papers amb els quals pensàvem que tindríem el visat requerit, però quina fou la nostra gran sorpresa quan vam adonar-nos de que en realitat ens estaven donant un visat de trànsit gratuït i un val on s'incloïa, també gratuïtament, l'estada durant tot el dia en una habitació de super-luxe en un hotel nou de 5 estrelles, incloent esmorzar, dinar, sopar, aperitiu, i transport entre l'hotel i l'aeroport. Desconeixem el perquè d'aquest regal, però podreu comprendre el perquè del nostre immillorable record de Doha i de Qatar Airways!!.

Així, passat el control d'immigració i ja amb el visat de trànsit en el passaport sortim a l'aparcament per a esperar al minibús de l'hotel que ens ha de recollir a l'aeroport. Deu minuts després ens recullen i després d'un còmode trajecte de 15 minuts ens deixa a l'entrada de l'hotel. Es tracta del Mövenpick Tower & Suites Doha (West Bay Area. P.O. 22752 - Doha; tel. +974 4966 600), un luxós hotel de cinc estrelles que havia estat inaugurat pocs mesos abans de la nostra estada i que està situat en l'extrem nord de la badia, en una zona pija i de nova construcció on s'estan aixecant nombrosos gratacels, a quin més espectacular (de fet, l'hotel ocupa una torre de 26 plantes que ja forma part de l'skyline de Doha). Ja en l'hotel prenem possessió de la nostra fantàstica suite de 65 m² en la planta 17, amb unes vistes al·lucinants. També pugem fins a l'última planta, on hi ha una preciosa piscina coberta i un spa, per a gaudir d'unes espectaculars vistes sobre la zona, incloent les aigües de color maragda de la badia. Im-pres-sio-nant!. Després d'un esmorzar digne de la categoria de l'hotel ens disposem a visitar la ciutat, no sense abans canviar uns pocs euros a moneda local en la recepció de l'hotel.

Zona antiga de Doha
Zona antiga de Doha

Des de l'hotel agafem un taxi que per 10 QR (amb taxímetre) ens duu fins al fort Al-Koot (o Doha Fort), construït pels otomans en el s. XIX i que ha estat utilitzat, entre d'altres, com a presó i museu de segells. Només el vam poder veure per fora, ja que estava tancat per ser divendres (dia festiu). A només 200 metres d'aquí, en l'interior del soc Ahmed (al costat del carrer Grand Hamed), hi ha un edifici en el qual es pot veure l'última torre de ventilació que queda a Doha (intel·ligent sistema d'aire condicionat que s'utilitzava en el passat en la península aràbiga). I caminant en direcció a la Corniche entrem en el bonic soc Waqif, de visita imprescindible, ja que és el major i millor soc de Doha. Ha estat restaurat, però manté tot el seu caràcter antic i tradicional, amb preciosos carrerons coberts per sostres de fusta amb dibuixos geomètrics. En l'interior d'aquest soc es pot trobar el Waqif Art Center, amb una barreja d'exposicions, venda d'art, llibres, etc. En el costat est del soc es troba l'Eshairiq Coffee, un agradable cafè tradicional on prendre un te (curiosament, en una de les seves parets pot veure's una foto del rei espanyol Juan Carlos I i del xeic Hamad bin Khalifa al-Thani, l'emir de Qatar, asseguts en un dels sofàs d'aquest cafè). Un te o una Pepsi aquí costen 2 QR.

Altre lloc de visita obligada a Doha és l'atractiva Corniche, un passeig marítim de 7,5 km al voltant de la badia, amb forma de mitja lluna i decorat amb estàtues, jardins i fonts. Comencem per anar al port de dhows, en l'extrem oriental de la Corniche, on veiem bonics dhows (embarcació tradicional) de pesca i d'esbarjo. Des de la punta de l'espigó del port la vista sobre el nou skyline de Doha, a l'altre costat de la badia, és espectacular, amb nombrosos gratacels (la majoria encara en construcció). I mirant a la dreta destaca el magnífic i cridaner edifici que hostatja el Museu d'Art Islàmic, situat sobre una illa artificial a la qual s'accedeix a través d'un pont per als vianants. Aquest museu ha obert les seves portes al públic l'1 de desembre de 2008 i pretén fer de Qatar un referent cultural en la regió. Al costat del port trobem el Pearl Monument, una coneguda icona de Doha que representa una perla enorme. Seguint l'avinguda Al-Corniche gairebé 2 km cap a l'est, s'arriba al Museu Nacional de Qatar, situat en un preciós edifici que fou el palau Fariq al-Salata, construït en 1901. Duu ja tancat alguns anys per obres de renovació, però tot i així val la pena veure'l per fora.

Monument de la Perla en la Corniche
Monument de la Perla en la Corniche

Cap al migdia la calor és tan intensa que decidim tornar a l'hotel per a dinar i esperar a que el sol perdi força per a continuar la nostra visita a Doha. A mitja tarda sortim de nou de l'hotel i comprovem que la temperatura és ja més suportable. Anem caminant entre espectaculars gratacels per la zona pija d' Al Dafna (aquí es troba, per exemple, la seu de la televisió per satèl·lit Al Jazeera) fins a arribar al City Centre Shopping Mall, el centre comercial més gran de tota la Península Aràbiga. Tot i que ara ja no és el més fashion de Doha (el Villagio Shopping Mall ha estat inaugurat recentment i els reprodueix els canals i góndoles venecianes en el seu interior) val la pena visitar-lo, ni que sigui per a tenir una visió sociològica del país, ja que en aquest espai es poden veure junts, però no barrejats, a la rica població qatariana i als més modests immigrants, sobretot els dies de festa, quan aquests últims lliuren dels seus duríssims treballs en la construcció. És curiosa la pista de patinatge sobre gel que hi ha en la planta baixa del centre comercial.

No molt lluny del centre comercial es troba l'hotel Sheraton Doha, el més veterà dels hotels de luxe a Doha amb la seva característica forma de piràmide. Val la pena entrar-hi per a veure el bonic i enorme atri interior i pujar fins al famós restaurant Al Shaheen, en la planta superior, per a veure les magnífiques vistes sobre la badia (tot i que no vam menjar en el restaurant se'ns va permetre veure les vistes, així com visitar altres parts de l'hotel).

Ja de nit agafem un taxi en l'avinguda Corniche (esperem l'autobús nº 76, però van tan plens que ni s'aturen) per anar de nou al soc Wafiq. Essent festiu, a aquesta hora hi ha molt més ambient que pel matí i ara està tot obert. Després d'un passeig per l'interior del soc arribem a un petita plaça en la que tenim la sort de poder assistir a un espectacle musical a càrrec d'una banda amb instruments tradicionals de la zona. El públic està format per homes asseguts en les taules de la terrassa d'un bar a un costat i dones assegudes en cadires plegables a l'altre. Els primers conversen, fumen narguile i beuen te, mentre que les dones, cobertes de dalt a baix amb les seves llargues abaies negres, parlen i riuen animadament entre elles.

Després d'això ja només ens resta tornar a l'hotel a sopar, recollir les coses i tornar a l'aeroport amb el shuttle-bus que posa a la nostra disposició l'hotel. En l'aeroport gastem els darrers rials que ens queden dels 10 € que vam canviar al matí, sent aquest tota la nostra despesa a Qatar. I aquí finalitza la nostra curta però intensa i profitosa visita a Doha.

MANILA és la capital de Filipines i al costat d'altres 16 municipis més forma l'anomenada Metro Manila, una gran zona metropolitana de 636 km² on viuen més de 12 milions de persones. Fou fundada pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi en l'any 1571. Del seu ric patrimoni arquitectònic d'aquesta època no queda gran cosa, ja que els terratrèmols, incendis i guerres, especialment la II Guerra Mundial, han provocat la pèrdua de gran part d'ell. Però tot i així , a Manila hi ha diversos punts d'interès que ens poden tenir entretinguts durant almenys un parell de dies.

Per a moure's per Manila es pot anar a peu en les zones més cèntriques i per a la resta el millor i més barat són els sempre cridaners jeepneys, tot i que estan subjectes als embusos circulatoris de la ciutat. Per a escapar del caos en el tràfic (i de la calor, ja que els vagons tenen A/C) res millor que el MRT i el LRT, dos sistemes de ferrocarril urbà que conten amb una xarxa bastant limitada, però molt útil segons quina sigui la nostra destinació. El preu del MRT o LRT dependrà del nº d'aturades que recorrem.

Malate. En aquesta zona no hi ha gran cosa a veure, però aquí es pot trobar una gran varietat d'hotels i restaurants de tots els pressupostos. Però posats a visitar llocs a Malate podem citar l'església de Malate, en la cantonada de MH del Pilar i Remedios. L'edifici actual és del s. XIX i conté una imatge de la Verge molt venerada. A només 100 metres a l'oest de l'església està la gran avinguda de Roxas Boulevard, ja al costat del mar, motiu pel que des de la mateixa vorera d'aquesta avinguda podem gaudir del famós capvespre de la badia de Manila. Tornant a l'església i continuant 200 metres més a l'est arribem a Remedios Circle, l'epicentre d'una zona amb nombrosos restaurants i bars. Val la pena recórrer aquesta zona a la nit per a veure el gran ambient nocturn que es concentra aquí.

Jeepneys en els carrers de Manila
Jeepneys en els carrers de Manila

Rizal Park. Comencem la nostra visita a Manila pròpiament dita partint a peu del nostre hotel, en la zona de Malate, cap al nord pel carrer Mabini fins a arribar al Rizal Park. Pel camí creuem la zona d'Ermita, veient un paisatge de grans contrastos, amb altíssims edificis d'hotels o oficines al costat de llocs realment cutres i paupèrrims. I això per no parlar de l'increíble entramat de cables elèctrics i telefònics que creuen els carrers per dalt en totes les direccions possibles. El parc Rizal, per la seva banda, és bastant bonic i està ben cuidat. El dia que el vam visitar era diumenge i hi havia molta gent passejant per ell. Per a visitar els seus llocs més emblemàtics seguim l'útil recorregut que proposa la guia LP: el monument a Rizal, el lloc de l'execució de Rizal, el mapa en relleu de Filipines, els jardins Xinès i Japonès o la Plaça dels Escacs. Una visita obligada en aquesta zona és al luxós i històric Manila Hotel, un hotel amb caràcter situat entre el parc Rizal i la badia de Manila. Fou construït al 1912 i per ell han passat il·lustres hostes, com caps d'estat, figures polítiques o celebritats mundials. És un d'aquests hotels asiàtics amb classe i pedigrí que es poden trobar espargits pel continent, per la seva arquitectura d'estil colonial o interiors i mobiliari una mica decadents. Val la pena asseure's en els còmodes sofàs que hi ha en el lobby i mirar al voltant. També aquest hotel pot ser un lloc fantàstic per a contemplar la posta de sol sobre la badia de Manila.

Intramuros. El barri d'Intramuros, situat al costat de la ribera sud del riu Pasig, fou erigit per López de Legazpi al 1571, al principi de l'etapa colonial espanyola a Filipines, i per tant és el més antic de Manila. Tal com el seu nom indica es tracta d'una ciutat envoltada de fossars i alts i gruixuts murs, amb carrers amb llambordes, edificis colonials d'estil espanyol, esglésies, baluards i ponts llevadíssos que evoquen els 300 anys d'ocupació espanyola a Manila. Intramuros ha sofert, a més dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, molts tifons i terratrèmols que van reduir la ciutat a ruïnes en nombroses ocasions, tot i que gràcies a alguna que altra restauració s'ha aconseguit preservar una part d'aquest ric patrimoni. Malgrat ser l'únic vestigi històric d'aquesta època en la ciutat de Manila són pocs els viatgers que l'inclouen en la seva visita a Filipines, la qual cosa és una llàstima perquè val la pena dedicar-li almenys mig dia.

Al costat de la porta sud-est que dóna accés a Intramuros hi ha un camp de golf, construït sobre l'antic fossar de la fortalesa. A partir d'aquí, seguint el carrer General Luna es poden veure unes poques, però boniques cases d'estil colonial i així fins a arribar a l'església de San Agustín, la més antiga de Filipines i l'únic edifici que va quedar intacte després de la destrucció d'Intramuros. La visita a aquesta aquesta església, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1993 al costat d'altres tres esglésies barroques de les Filipines, ens va resultar interessant per la bellesa de la seva façana i el seu interior. Al costat d'ella hi ha un museu que nosaltres no visitem. Just a l'altre costat del carrer està la magnífica Casa Manila, una casa reconstruïda per a reproduir fidelment l'estil colonial espanyol i l'opulent forma de vida d'una família noble en el s. XIX. L'entrada costa 50 P i val molt la pena per la construcció en si, però també pel mobiliari i decoració de l'època. Continuem per General Lluna cap al nord i així arribem a la Plaza de Roma (antigament hi havia aquí una plaça de toros). En un costat de la plaça destaca la Catedral de Manila, construïda en 1951 en estil clàssic després de ser destruïda l'anterior. I només uns 50 metres més al nord està l'entrada al Fort Santiago, el qual fou utilitzat com a caserna general en diferents èpoques pels espanyols, britànics, americans i japonesos. L'entrada al recinte costa 50 P i permet veure les restes dels baluards de San Francisco i de San Miguel, la funció dels quals era la de protegir l'entrada al riu Pasig des del mar. També mereix una visita el santuari de José Rizal, heroi nacional que va estar pres aquí els últims dies de la seva vida abans de ser executat al novembre de 1896.

Mercat al carrer, en la zona de Quiapo
Mercat al carrer, en la zona de Quiapo

Binondo, Santa Cruz i Quiapo. Acabada la visita al forta anem cap a l'est pel carrer Duana i després pel Moll del Riu, enganxat al riu Pasig, fins al pont Jones. El creuem per a endinsar-nos en els barris de Binondo i Santa Cruz, on es troba el bullició Chinatown de Manila. Pel carrer Dasmariñas arribem a la plaça de Santa Cruz, amb una font d'estil europeu en el centre i la reconstruïda església de Santa Cruz en un costat. L'enorme enrenou de gent (molta d'origen xinès) i el caos de vehicles ens recorda que estem en una ciutat asiàtica. A l'altre costat de la plaça es troben els Goodwill Arches, una gran porta d'estil xinès que marca l'inici del carrer Ongpin, el cor d'aquest Chinatown, amb una gran varietat de negocis i botigues xineses. Tornant a la plaça de Santa Ana agafem el carrer Carriedo per a endinsar-nos a Quiapo. És cap de setmana i en aquest carrer trobem un mercat colorista a l'aire lliure amb moltíssima gent d'aquí cap enllà. Per un moment sembla que tot Manila s'hagi concentrat aquí. En aquest mercat es pot trobar tot l'imaginable. Ens va sorprendre veure moltes parades amb remeis naturals per a malalties que desconeixíem (!). Creuant entre la gentada assolim entrar a l'església de Quiapo, en la que s'estava oficiant una missa en aquell moment. Tanta gent assisteix a l'ofici religiós que no cap a l'interior de l'església (i aquesta serà una constant en qualsevol missa en una església filipina...) En aquesta església es troba el famós Nazareno Negre, una imatge de Crist a grandària real a la qual se li suposen propietats miraculoses i que és treta en una gran processó pels carrers de Manila dues vegades a l'any.

Makati. Aquesta és la zona de negocis i del glamour a Manila, amb alts edificis d'oficines i luxosos hotels i centres comercials i d'oci. Qualsevol semblança amb la resta de la ciutat és pura coincidència i és que Makati City és el màxim exponent de la modernitat filipina. Al costat de l'estació Ayala del MRT es troba l'anomenat Ayala Center, un enorme complex comercial i d'oci format en realitat per diversos centres comercials, com Glorietta, Greenbelt, SM Makati o The Landmark. Aquí vam viure, per cert, una situació curiosa i divertida: estàvem descansant sobre l'herba d'una zona enjardinada que hi ha en el Greenbelt mentre a escassos metres se celebrava una missa multitudinària en una moderna església a l'aire lliure i just al costat. en diversos bars de la zona, centenars de persones celebraven cada nova cistella del partit de bàsquet de la lliga filipina que es retransmetia en directe en grans pantalles de televisió. Així es barrejaven els crits d'eufòria dels afeccionats amb les oracions i càntics de la missa. En fi, això només pot passar a Filipines (!). Per a arribar a l'Ayala Center des de Quiapo o Ermita, per exemple, es pot agafar un jeepney que vagi a Pasay i baixar-se al costat de l'estació EDSA del LRT, a l'avinguda Taft, per a continuació agafar el LRT fins a l'estació Ayala (10 P), la qual té accés directe a l'Ayala Center.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER LES ILLES DE LUZON, BOHOL I CEBU (FILIPINES)

BANAUE (Ifugao - Luzón)

COM ARRIBAR-HI

Agafem un autobús nocturn de la companyia AutoBus (tel. 735-8096) que surt de Manila a les 22:00 i arriba a Banaue a les 5:30 de l'endemà. La terminal d'aquesta companyia a Manila es troba en la cantonada d'Av. Espanya amb Tolentino (Sampaloc) i per a arribar-hi des de Malate vam agafar un jeepney amb el rètol Cubao-UST en el carrer Mabini (10 P) i vam baixar abans d'arribar a la Universitat de Santo Tomás (UST), en un punt on ens indiquen amablement altres passatgers del jeepney, a només 100 metres de la terminal. El bitllet a banaue costa 416 P i, a suggeriment del recepcionista de Natividad Pension, vam fer la reserva el matí anterior trucant per telèfon a la terminal (gestió que ens va fer amablement ell mateix).

Per al viatge ens va tocar un autobús vell, sense comoditats ni molt espai per a les cames, però el pitjor era el fred provocat per l'A/C a tota pastilla. Després vam entendre perquè els passatgers filipins anaven carregats amb flassades, capells, guants, ... i és que ens van comentar posteriorment que aquest autobús era conegut com the freezer (la nevera) i no podem estar-hi més d'acord amb el sobrenom!!. La terminal d'aquesta companyia a Banaue està a 1 km del centre del poble, on es pot arribar en taxi o bé amb un agradable passeig a peu.

Pel que sembla hi ha una altra empresa, Florida Bus Line (tel. 731-5358), que també realitza el trajecte entre Manila i Banaue (surt a les 22:45) i, segons ens van dir, els autobusos són millors, amb l'A/C a la temperatura correcta, seients més amplis i un lavabo dintre, tot i que no podem parlar de primera mà.

DORMIR & MENJAR

En el Banaue View Inn (Banaue; tel. 3864078) paguem 600 P per una habitació doble amb bany privat. És senzilla, però molt correcta, i disposem d'una terrassa amb unes vistes fantàstiques sobri Banaue, la vall amb algunes terrasses d'arròs i les muntanyes circumdants. I és que aquest hotel es troba en una casa aïllada en la part alta de Banaue, però a només 5 minuts del centre. El esmorzar aquí costa 65 P. A la nit, en el jardí que hi ha davant de la casa, tenim l'oportunitat de veure nombroses cuques de llum que s'uneixen a la munió d'estrelles que brillen en el cel.

Prèviament havíem mirat també en el cèntric Greenview Lodge (Banaue; tel. 386 4021), però ens van demanar 1.200 P per una habitació que no ens va convèncer.

Per a menjar res millor que el restaurant del Sanafe Lodge (també és hotel), amb una carta variada, es menja bé i té una terrassa exterior amb unes bones vistes. Un encert. Es troba al costat de l'entrada del mercat de Banaue. Per altra banda, el Cafe Jam que recomana la guia LP ja no existeix.

A Banaue i voltants no hi ha, en principi, llocs on canviar: Per tant convé dur ja suficients diners canviats. Altra recomanació per a Banaue (i qualsevol altra petita població) és la de dur una llanterna, ja que quan es fa fosc sempre hi ha llum en els carrers.

COSES A VEURE

BANAUE és una de les 11 poblacions que formen la província d'Ifugao, al nord de l'illa de Luzón, en l'anomenada regió de la Cordillera. Si per alguna cosa és mundialment famós el nom de Banaue és per les seves extraordinàries terrasses d'arròs.

Per a organitzar la visita a la zona es pot recórrer al Tourist Information Center (en la plaça del mercat) per a aconseguir guies o transport privat, tot i que lògicament els preus no són cap xollo.

Patrimoni de la Humanitat Terrasses d'arròs de Ifugao (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1995). Considerades per alguns com la Vuitena Meravella del Món, aquests camps d'arròs són un dels símbols emblemàtics de Filipines. Ocupen una superfície de 20.000 Ha. i són obra del poble Ifugao, el qual duu esculpint la muntanya des de fa 2.000 anys per a crear jardins verticals amb mètodes primitius, però havent sabut canalitzar intel·ligentment l'aigua dels rierols i fonts que descendeixen per la muntanya amb la finalitat de regar les terrasses d'arròs, petits dics amb parets de pedra que s'enfilen pel vessant de la muntanya fins a arribar al cel. En l'actualitat, alguns desastres naturals, l'abandonament del cultiu de l'arròs o l'ocupació de materials de construcció moderns han portat a que aquestes terrasses es troben en perill de desaparició, motiu pel qual la UNESCO les ha inclòs en la llista d'espais amenaçats.

Terrasses arròs Ifugao (Banaue)
Terrasses arròs Ifugao (Banaue)

Terrasses d'arròs n'hi ha en molts llocs del sud-est asiàtic, però possiblement cap d'elles són tan espectaculars com aquestes a causa de l'accidentat de les muntanyes en aquesta zona de Luzón. Tot i que nosaltres hem tingut l'oportunitat de veure altres terrasses d'arròs també espectaculars, com les de Ping'an (en la província xinesa de Guangxi) o a Indonèsia, la veritat és que les Ifugao són realment extraordinàries. De totes maneres, el millor és veure-les totes i gaudir-les totes com si fossin úniques.

Per a veure les terrasses d'arròs el millor és pujar fins al mirador que hi ha a uns 8 km de Banaue, seguint la carretera a Bontoc, i des d'aquí anar baixant per la carretera per a anar gaudint de les vistes sobre les terrasses (hi ha altres 3 miradors). És aconsellable anar a partir del migdia per la posició del sol. Per a anar al mirador superior es pot llogar un tricicle d'anada i tornada (200 P és el preu oficial, tot i que es pot aconseguir per menys), però nosaltres recomanem esperar en la carretera que passi un autobús en direcció a Bontoc (no són molt freqüents) i indicar-li al conductor que ens deixi en l'últim mirador (viewpoint). Aquest trajecte de 15 minuts en teoria costa 20 P cadascun, tot i que a nosaltres no ens van cobrar res (?). La volta a Banaue la vam fer tranquil·lament a peu baixant per la carretera i gaudint del paisatge i la gent.

L'últim mirador, i més elevat, està al costat de diverses botigues de records (on trobareu coses realment boniques) i és el que té les vistes més impressionants, amb terrasses d'arròs en gairebé totes les direccions que mireu i una varietat cromàtica de verds increíble. Imprescindible, de debò. En el mirador hi havia 3 velletes vestides a la manera tradicional Ifugao per a deixar-se fer fotos previ pagament, tot i que, per a la seva desgràcia, nosaltres no paguem mai a ningú per a fer-li fotos i en aquell moment no hi havia més visitants. Des d'aquí iniciem la tornada a Banaue seguint la carretera. Pel camí, a més de saludar a multitud de nens i adults en les seves cases, ens aturem en altres miradors des dels que gaudim de noves i meravelloses perspectives sobre les terrasses. Al costat del penúltim mirador abans de Banaue es pot veure de prop una casa tradicional Ifugao, amb desenes de calaveres d'animals en les seves parets per a allunyar els esperits dolents.

Batad. Les espectaculars terrasses d'arròs en forma d'amfiteatre que envolten aquest petit poble, aïllat entre les muntanyes, formen part, merescudament, del Patrimoni de la UNESCO (es diu, fins i tot, que són les més impactants del món).

Per a arribar A Batad cal recórrer uns 12 km de pista infernal fins a l'encreuament de Batad (Batad junction), més altres 3 km de pista costeruda i no menys infernal fins a l'anomenada sella (saddle) i des d'aquí caminar cap avall per un camí durant uns 3/4 d'hora. L'excursió a Batad es pot fer perfectament en un dia complet, però si es disposa de més temps recomanem passar almenys una nit en un lloc tan fantàstic com aquest, ja que a més ens permetrà realitzar interessants excursions pels voltants. L'alternatives de transport a Batad són, de més a menys comoditat: 1. contractar un jeepney en l'Oficina de Turisme de Banaue que ens dugui fins al saddle i ens esperi allí per a la tornada a Banaue (costa 2.000 P i pot sortir a compte si es comparteix amb altres viatgers); 2. contractar un tricicle en l'Oficina de Turisme que ens dugui fins a l'encreuament i ens esperi allí, ja que un tricicle és incapaç d'afrontar el dur pendent de la pista que puja al saddle (en aquest cas costa 650 P); 3. agafar un jeepney de transport públic que ens deixi en l'encreuament, però són tan poc freqüents que és inviable per a un sol dia. En les alternativas 2 i 3 cal caminar la dura pujada des de l'encreuament fins al saddle i en totes elles cal caminar des del saddle fins a Batad pròpiament dit.

Vista de Batad
Vista de Batad

Nosaltres vam escollir l'alternativa 2, ja que no trobàrem viatgers a Banaue per a compartir un jeepney privat. Però vam tenir la sort que poc després d'iniciar la pujada al saddle es va aturar un jeepney que pujava amb unes viatgeres taiwaneses i ens van convidar a pujar. El camí des de Banaue fins a la cruïlla suposa gairebé 1 hora de trajecte pel pèssim estat de la pista. Des de la cruïlla fins al saddle cal contar un mínim de 30 minuts en jeepney i bastant més a peu. Un cop al saddle el paisatge que s'obre davant nosaltres és meravellós. El camí de baixada a Batad és preciós i fàcil de seguir, tot i que en arribar a la zona de restaurants i pensions, sobre l'amfiteatre, la cosa es complica pel desnivell i perquè es perd la pista del camí bo, toto i que és impossible perdre's. En aquest punt hi ha un petit quiosquet on cal registrar-se i deixar un donatiu per a la conservació de les terrasses. L'última part del camí fins a Batad són graons de pedra que castiguen bastant les cames. El poble de Batad en si no val gran cosa vist de prop, però l'entorn en el que es troba és d'aquells que no s'obliden mai. La millor vista sobre l'amfiteatre, format pels camps d'arròs que s'enfilen pels vessants de les muntanyes, s'obté des de la zona on es troben la major part de pensions de Batad. D'entre totes elles, per als interessats en pernoctar a Batad, recomanem la Ramon's Homestay (sota la Batad Pension; tel. +63927-678-3932), format per 2 cabanyes tradicionals Ifugao i un improvisat restaurant. El propi Ramon, el propietari, és una persona encantadora i preocupada per mantenir la cultura local, amenaçada per una ja incipient i possiblement equivocada comercialització del lloc. Tant de bo es trobi la fórmula d'equilibri entre el turisme i la preservació de tan bonic lloc.

Si es disposa de temps, des del propi Batad es poden fer interessants excursions, com la qual ens duu en 40 minuts a les cascades Tappia o la que en una mica més de 2 hores ens condueix al poble de Bangaan a través de les terrasses d'arròs. Per a la tornada a Banaue nosaltres vam fer el mateix camí que a l'anada, caminant de pujada el camí de Batad fins al saddle i després el camí de baixada fins a la cruïlla on ens esperava el nostre tricicle.

^top

SAGADA (Mountain Province - Luzón)

COM ARRIBAR-HI

Ens havien informat que diàriament, a les 8:40 des de davant del mercat, hi ha un jeepney que realitza el trajecte Banaue-Bontoc (allí cal canviar a un altre fins a Sagada). Però el dia de la nostra partida de Banaue el vell jeepney que va a Bontoc no va sortir. A l'hora que havia de sortir nosaltres érem els únics passatgers i el conductor ens va dir que sortiríem només si li pagàvem tot el passatge, al que lògicament ens vam negar.

Així que pujàrem fins a la carretera i vam esperar gairebé 1 hora fins que passà un minibús que ens ofereix anar a Bontoc per 150 P cadascun. Acceptem i així vam gaudir d'un còmode viatge en un trajecte de 46 km en el que vam emprar 2 hores pel mal estat de la carretera (hi ha bastants trams que són pista o estan en obres, a més d'algunes esllevissades de terres a causa de les pluges). De totes maneres aquest trajecte és molt bonic, amb una pronunciada pujada fins a un port de muntanya i després la corresponent baixada fins a la vall on està Bontoc. A Bontoc el minibús ens deixa en el lloc d'on surten els jeepneys a Sagada. Agafem el primer que surt, pagant 35 P per un trajecte de 19 km que ens suposa 1 hora més de viatge.

DORMIR & MENJAR

Ens quedem en el Sagada Guesthouse (tel. 0919 3002763), on vam pagar 700 P per una habitació doble amb bany privat. És bastant correcta, molt cèntrica i tranquil·la. Abans havíem mirat en el St. Joseph's Resthouse, però ens demanaven 1.500 P per un cottage molt simple que, en la nostra opinió, no s'ho mereixia.

Molt aprop del Sagada Guesthouse està el restaurant Alfredo's (també és hotel), molt recomanable, ja que és acollidor i s'hi menja bé, tot i que el personal pot ser una mica indolent si en la TV emeten un culebrot del seu interès. També recomanem el restaurant Masferre's Inn, on a més de menjar bé (esmorzar un magnífic pancake és una bona forma de començar el dia), es poden admirar una galeria de molt interessants fotos d'època d'Eduardo Masferre (veure quadre), el pare del propietari actual del restaurant. Poc més enllà, en la mateixa carretera, es poden provar els iogurts locals en la Yoghourt House, bons tot i que amb un gust fort. No ens va deixar de sorprendre la quantitat de bons llocs on menjar que hi ha a Sagada pel seu petit tamany.

COSES A VEURE

Eduardo Masferre (1905-1995) és conegut mundial- ment per ser el primer i més extraordinari fotògraf de les gents, pobles i paisatges de la serralada central de l'illa de Luzón, sent considerat també com el pare de la fotografia filipina. Les seves fotos són el testimoniatge únic d'una època i unes formes de vida ja desaparegudes en una zona del país que era la seva pròpia, ja que va néixer i va morir en Sagada.

El pare d'Eduardo va sortir de Sant Feliu de Guíxols (Girona), d'on procedeix la família Masferré, cap a Filipines com a soldat de l'exèrcit espanyol. En acabar la guerra es va establir allà i es va casar amb una jove filipina. Fruit del seu matrimoni va néixer Eduardo, el qual va passar uns anys de la seva infància a Sant Feliu amb la intenció de rebre educació, però al 1921 va tornar a Sagada i uns anys després va iniciar la seva carrera com a fotògraf.

SAGADA és un petit i tranquil poblet de la Cordillera bastant popular entre motxillers pels seus paisatges, el seu aïllament, el seu relax i per la varietat de possibles activitats a realitzar: excursions pels voltants, explorar coves i cascades, practicar l'espeleologia o el rappel, visitar llocs històrics, o participar en celebracions de les tribus de les muntanyes. Per a obtenir informació sobre totes aquestes activitats, així com per a contractar guies o transport (hi ha una llista amb els preus), podeu adreçar-vos al Tourist Information Center, situat enfront de l'l'Alfredo's B&B. Ah! i abans de les 9 de la nit ja no hi ha res obert ni ningú al carrer, tal com ens va havia avisat el propietari del nostre guesthouse.

Sarcòfags penjants (Sagada)
Sarcòfags penjants (Sagada)

Però si per alguna cosa és conegut Sagada és pels seus sarcòfags penjants, una forma tradicional d'enterrar als morts en el passat (tot i que per a ser enterrat així calia estar casat, tenir néts i també els diners suficients per a pagar els animals que havien de ser sacrificats per a contentar als déus). El millor lloc per a veure aquesta curiosa i única forma d'enterrament és en les altes parets de pedra calcària que hi ha al voltant de l'Echo Valley, motiu pel que aquesta excursió és de les més populars a Sagada i per a ella no és necessari estrictament un guia (tot i que això dependrà de la ruta que vulguem seguir, perquè no és difícil perdre's). Cal seguir el camí que passa pel costat de la St. Mary's Episcopal Church i continua cap al cementiri. En arribar davant el cementiri cal vorejar-lo pel seu costat esquerre fins arribar a la vora del precipici sobre la vall, on trobarem un mirador sobre una part de la vall i algunes coves (des d'aquest punt podeu cridar i entendreu el perquè del nom de la vall). Vorejant el precipici cap al sud s'arriba fins a un mirador amb una vista estupenda sobre els famosos sarcòfags penjats sobre una paret de roca. Una mica més allà hi ha altre mirador amb una nova perspectiva des de la qual podem veure sarcòfags pintats de color blau. Impressionant. Al costat del mirador podem veure una placa en memòria d'un turista italià que havia mort aquí mesos abans al relliscar i caure pel precipici. I és que les fulles dels pins que hi ha a terra fan que aquest sigui molt relliscós, pel que cal anar amb molta cura. Des d'aquí tornem al lloc d'inici creuant pel cementiri (veiem que en la majoria de làpides els noms i cognoms són d'origen espanyol).

Altra visita imprescindible a Sagada és la cova-cementiri de Lumiang. Per arribar fins a ella cal seguir la carretera a Ambasing, cap al sud. Al cap d'1 km trobem a l'esquerra el Right Turn Cafe i després d'ell podrem veure, sobre la paret de roca, els sarcògafs penjants de Sugong. Continuem caminant altres 200 metres i quan s'acaba la carretera encimentada agafem un desviament a l'esquerra durant uns 250 metres, fins a trobar una entrada de ciment que dóna accés a un camí pel bosc. Seguint el camí de baixada (també relliscós en alguns punts) arribem fins a una porta metàl·lica tancada que impedeix el pas, però es pot obrir el passador ficant el braç entre els barrots (tanquem de nou després de passar). Uns 100 m. més enllà trobem l'entrada a Lumiang, una cova bastant gran amb desenes de sarcòfags apilats al costat de les parets, no molt lluny de l'entrada. Certament es tracta d'un lloc bastant intrigant. Acabada la visita tornem pel mateix camí entre el bosc fins arribar a l'entrada de ciment, des d'on es pot continuar caminant per la carretera un altre quilòmetre per a visitar la gran cova Sumaging, tot i que nosaltres no vam fer-ho per manca de temps. Per a arribar fins a la cova de Lumiang no és necessari un guia, però pot ser imprescindible si es pretén visitar la de Sumaging.

Tal com hem dit hi ha moltes altres coses a veure o fer, com un agradable i relaxant passeig des de Sagada tot seguint la carretera cap a Bontoc durant uns 2 km i que passa pel costat de la cova Latang i la botiga/taller del Sagada Weaving, on es pot veure com la gent local teixeix bonics moneders, bosses, etc. amb els colors i patrons típics de la regió (també estan a la venda, tot i que els preus no són barats).

^top

BAGUIO (Benguet - Luzón)

COM ARRIBAR-HI

Per a arribar a Baguio des de Sagada agafem un autobús de l'empresa GL Lizardo que surt a les 10:00 des d'una parada molt prop del mercat. Paguem 220 P per un trajecte de 140 km que és molt escènic i que val la pena per la bellesa dels paisatges, sent uns dels més bonics que es poden fer en l'illa de Luzón. La primera part del trajecte transcorre paral·lela al riu Chico fins a enllaçar amb l'anomenada Halsema Hwy, una carretera que puja fins als 2.220 m. d'altura (el punt més alt en la xarxa de carreteres de Filipines) per unes rampes que posen els pèls de punta. La ruta passa per alguns petits pobles i des de l'altura podem gaudir de boniques terrasses on es planten hortalisses. Les primeres 2/3 parts de la ruta són de pista, en els quals trobem nombroses zones en obres i altres amb esllevissades.

Després d'algunes parades en ruta, finalment arribem a la Dangwa Bus Terminal de Baguio a les 16:45, un lloc que ens va semblar enormement caòtic, especialment després d'uns dies gaudint de l'enorme tranquil·litat dels pobles de la Cordillera.

DORMIR & MENJAR

En el Wood's Nymph (Military Cut Off Rd, 38 - Baguio; tel. +63 74 442 4641) paguem 1.200 P per una estupenda habitació doble amb bany privat i TV. I a més tranquil·la i amb bones vistes si es demana una en la part posterior de l'edifici. En aquest lloc abans estava el Wood's Inn (segons la guia LP), però pel que sembla ara és propietat d'una empresa coreana que a més de canviar el nom també ha obert aquí un restaurant de menjar coreà bastant famós a Baguio.

Abans també havíem mirat l'hotel Benguet Pines Tourist Inn (Shanum St, 82, al costat de Burnham Park en el centre de Baguio) i el Iggy's Inn (South Drive, al costat del John Hay Camp), però el primer el vam desestimar per cutre i el segon perquè l'única habitació lliure que quedava donava a la carretera i era sorollosa, tot i que l'hotel estava bé, d'estil rústic i en una zona envoltada d'arbres als afores de Baguio.

COSES A VEURE

BAGUIO és una ciutat que, a causa de el seu clima fresc i el seu entorn verd, és una important destinació turística per a la població filipina que vol escapar del sufocant calor de les terres baixes o del bullici de la ciutat i és per això que té una gran oferta d'allotjament. Per al visitant estranger no té massa interès, fora de l'animació i la vida nocturna en la zona centre de la ciutat. Per a moure's per la ciutat, les distàncies poden arribar a ser grans i el millor és agafar un taxi, ja que són barats i el seu preu rarament superarà els 50 P.

Per a nosaltres Baguio va ser solament una etapa en el llarg viatge entre Sagada, en la Cordillera, i Vigan, en la costa occidental. Només vam poder constatar la gran oferta de restaurants i el gran ambient en l'enorme SM City Baguio, el major centre comercial de la ciutat, situat sobre Burnham Park. Quan tanca el SM a les 21 h. l'ambient es trasllada a l'animat carrer Session i voltants. Vam anar també al Cafe By The Ruins, molt popular entre els visitants de Manila. Es tracta d'un lloc agradable on menjar o prendre alguna cosa. Ocupa la que fou la residència del governador de Benguet abans de la II Guerra Mundial i que va quedar en ruïnes a conseqüència de la guerra.

^top

VIGAN (Ilocos Sur - Luzón)

COM ARRIBAR-HI

Agafem un autobús de la companyia Partas que surt a les 9:00 de la terminal d'aquesta companyia a Baguio (Governor Park Rd, al costat del centre comercial SM Mall). Paguem 284 P pel trajecte Baguio-Vigan, en un autobús modern i còmode. Arribem a la terminal de Partas de Vigan després de 5 hores i mitja de viatge, incloent algunes parades pel camí, per exemple en les poblacions de San Fernando (La Unión) o a Santa María, on podem veure breument una de les esglésies barroques de Filipines (de l'any 1769) que és Patrimoni de la Humanitat.

DORMIR & MENJAR

En Villa Angela (Quirino Blvd. 26 - Vigan; tel. 077-7222914) paguem 1.400 P per una enorme habitació d'uns 60 m², amb un grandiós llit de 2,60x2 m. (amb dosser i mosquitera), bany privat, A/C, TV i esmorzar inclòs, i tot amb mobiliari d'època i terres de fusta. Es tracta d'una mansió senyorial construïda al 1870 i que actualment té només 6 habitacions de diferents grandàries i cadascuna amb el seu propi nom. Nosaltres vam tenir la sort de poder allotjar-nos en la principal, el «Cuarto del Señor», que havíem reservat per correu electrònic el dia anterior, tot i que quan vam arribar a la casa ens trobàrem amb l'agradable sorpresa que érem els únics hostes i així vam poder gaudir de tota la casa per a nosaltres sols. Hi ha tres tarifes distintes segons l'època de l'any i la nostra correspon a temporada baixa.

El lloc té un encant fora de tot dubte, de debò, pel que el preu de l'habitació és realment un xollo. Per si no fos poc, l'esmorzar era espectacular i més podent-lo prendre en l'antic menjador de la casa, al costat de la nostra habitació, en un entorn de museu. A més, l'amable i atenta encarregada de la casa ens va fer un tour per les diferents estances de la casa, explicant-nos la interessant història de la família propietària. La veritat és que vam escollir aquest lloc perquè ens l'havien recomanat diversos amics i hem de dir que va cobrir sobradament totes les expectatives. Si aneu a Vigan no perdeu l'oportunitat d'allotjar-vos en aquest fantàstic lloc de pel·lícula. I mai millor dit, perquè en aquesta casa s'han filmat diverses pel·lícules i sèries locals... i, per als mitòmans, en la nostra mateixa habitació es va allotjar el mateix Tom Cruise durant el rodatge de la pel·lícula Nacido el 4 de julio, al 1989 (ho corrobora una foto de Tom amb la llavors propietària de la casa).

En el capítol de restaurants recomanem el Cafe Leona (Mena Crisólogo St, 1 - Vigan) per la seva varietat i qualitat de la carta i la calidesa del lloc, tot i que no és barat. Gairebé enfront d'ell està el restaurant Max, el qual forma part d'una cadena, on el menjar està bé, tot i que no és comparable a l'anterior (tampoc el preu). Per a connectar-se a Internet una bona opció és SNP Cyberzone (cantonada dels carrers Bonifacio i Jacinto), amb connexions ràpides i preus molt assequibles (20 P/hora).

COSES A VEURE

VIGAN és la capital de la província d'Ilocos Sur i està situada en la costa oest de Luzón, enfront del Mar de la Xina Meridional, i en realitat es tracta d'una illa separada del continent per tres rius, l'Abra, el Mestizos i el Govantes. Per al viatger el seu principal interès radica en el fet que és el millor i major exemple de ciutat colonial de les Filipines (i fins i tot, de tot Àsia), sent l'única on sobreviu la trama urbana i els edificis d'arquitectura colonial espanyola del s. XVI. El destí va voler que Vigan evités en l'últim moment la destrucció per les bombes en la II Guerra Mundial al marxar de la ciutat les tropes japoneses poc abans de l'arribada dels bombarders americans.

Quant a l'origen del nom de la ciutat s'explica l'anècdota de que un espanyol va trobar a un nadiu al costat del riu Mestizos i li va preguntar com l'anomenaven ells a aquest lloc. El nadiu no entenia ni una paraula d'espanyol, però al veure que l'espanyol apuntava a una planta anomenada Bigaa Apo (Alcasia Macroniza) en llengua ilocana llavors va respondre amb aquest nom i així va ser com del nom Bigaa va derivar el nom actual de Vigan.

Carrer de la ciutat històrica de Vigan
Carrer de la ciutat històrica de Vigan

Patrimoni de la Humanitat Ciutat històrica de Vigan (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1999). Són nombrosos els punts d'interès a visitar, tot i que afortunadament la zona és molt compacta i es pot recórrer a peu perfectament, però també és possible fer-ho en calesa. Es pot començar la visita passejant pels carrers per l'anomenat Distrito Mestizo, sobretot pel seu eix principal, el carrer Crisólogo. En aquesta zona veiem precioses cases construïdes majorment per comerciants xinesos amb una barreja d'estils arquitectònics locals, asiàtics i espanyols. Els cinèfils podran reconèixer alguns d'aquests carrers en el film Nacido el 4 de Julio, d'Oliver Stone. Algunes d'aquestes mansions són magnífiques, tot i que n'hi ha d'altres necessitades d'arranjaments importants. Altre punt d'interès és la Catedral de San Pablo, construïda en 1790 amb un estil únic amb la finalitat de minimitzar els efectes dels terratrèmols (conegut com barroc terratrèmol). Així el campanar, de forma octogonal (reflectint influències del fengxui xinès), es troba separat a una certa distància de la nau de la catedral per a evitar que col·lapsés sobre aquesta en cas d'un terratrèmol. Al costat de la Catedral està la Residencia del Arzobispo, la qual data de l'època colonial espanyola i és la més antiga encara en ús a les Filipines. En la Plaza Salcedo, a l'oest de la catedral, hi ha un monument de Juan de Salcedo (el conquistador espanyol que va prendre possessió d'aquest port al 1572). La Plaza Burgos, situada al costat de l'anterior, és la preferida pels locals per a deixar-se veure, així com per allotjar esdeveniments públics o on s'instal·len les paradetes que venen menjar ràpid local, com la famosa empanada. El Museo Crisólogo, a Liberation Blvd, ocupa la que fou casa del congressista Floro Crisologo i la seva esposa Carmeling, governadora d'Ilocos Sur. El museu conté molts objectes de la família i permet conèixer millor a aquesta important dinastia política de Vigan. Fins i tot hi ha una part gore, amb l'exposició dels pantalons ensangonats que duia el congressista en el moment del seu assassinat o algunes fotos preses en l'escenari del crim. L'entrada costa un donatiu de 10 P. Altre lloc és la Casa-Museo del Padre Burgos (entrada 10 P), on es mostren objectes de la regió o interessants diorames que expliquen importants esdeveniments de la història d'Ilocos Sur. Darrera del museu està la Presó Provincial de Ilocos Sur, construïda en 1657.

També val la pena visitar en Vigan alguna de les seves nombroses terrisseries, una indústria que van iniciar els primers colons xinesos que van arribar a aquestes terres, abans fins i tot de l'ocupació espanyola. Nosaltres visitem la de RG Jar, en el carrer Gómez, en funcionament des de 1823 i que pot contenir fins a 1.000 recipients d'argila. Val la pena contemplar les seves instal·lacions i a més els centenars de recipients alineats són molt fotogènics.

^top

TAGBILARAN (Bohol)

COM ARRIBAR-HI

El llarg camí entre Vigan i Tagbilaran, a l'illa de Bohol, s'inicia, en el nostre cas, agafant un tricicle en el centre de Vigan a la terminal de l'empresa Partas (20 P). Aquí esperem a que arribi de Laoag l'autobús de luxe amb destinació a Manila i quan ho fa comprem els passatges en el mateix autobús. El trajecte Vigan-Manila costa 705 P, però es tracta d'un autobús gran amb només 28 seients, havent molt espai i essent més còmode que ls normals. En el preu anava inclòs un ambient glacial gràcies a l'A/C i un pack de pel·lícules de l'incombustible Steven Seagal. Sortim a les 21:10 de Vigan i arribem a Manila a les 4:30, concretament a la terminal de Partas en la zona de Cubao. No vam entendre perquè el conductor de l'autobús anava a tanta velocitat per a després acabar arribant a Manila a una hora tan intempestiva, però, en fi, les seves raons tindria...

Després de recuperar-nos una mica i esperar a que es fes clar vam agafar un tricicle fins a la propera estació Araneta Station de l'LRT, on vam pujar al primer tren que passà i fins a l'estació Ayala (14 P) de Makati. En aquesta moderna zona comercial busquem un lloc agradable on esmorzar i passar l'estona, i el trobem en el cafè The Coffee Bean & Tea Leaf (Greenbelt nº 3, en l'Ayala Center), un acollidor lloc amb còmodes butaques a l'estil Starbucks. Ja més reposats tornem a l'estació Ayala del LRT i aquesta vegada anem fins a l'estació Taft Av (10 P). Baixem des de l'estació elevada fins al carrer, on ens trobem amb un veritable formiguer caòtic de gent i vehicles, però aconseguim un taxi amb taxímetre que per 60 P ens duu fins a la terminal de vols domèstics de l'aeroport de Manila.

Fent el check-in hem de pagar els corresponents 200 P de taxes d'aeroport i a les 13:50 surt puntualment el nostre vol de Cebu Pacific cap a Cebú. Aquest vol, alhora que un altre de Cebu a Puerto Princesa, el compràrem el dia anterior en l'agència de viatges Abbex de Vigan (situada al costat de l'edifici del Arzobispado, enfront de la plaça V. Singson), pagant per ambdós un total de 4.093 P per persona. En només una hora aterrem en l'aeroport de Cebu, situat en l'illa de Mactan.

En la sala d'equipatges d'aquest aeroport hi ha una Oficina de Turisme on aconseguir mapes i informació. A nosaltres ens va resultar molt pràctica, ja que per exemple ens van indicar el truc per a no pagar un preu abusiu per un taxi a Cebu City. Es tracta de passar de llarg la filera de taxis que hom troba només sortir de la terminal i pujar unes escales fins a arribar a un carrer d'accés on hi ha altres taxis. La diferència entre uns i altres està en que en el primer cas no solen acceptar posar el taxímetre i cobren una tarifa fixa de 375 P per anar a Cebu City, mentre que en el segon cas vam poder aconseguir un taxi que ens va costar 140 P amb taxímetre fins a la terminal de ferris d'Ocean Jet en el port de Cebu City. Triguem uns 30 minuts en cobrir el trajecte entre l'aeroport i el port, passant pel llarg pont que uneix les illes de Mactan i Cebu.

Un cop en la terminal d'OceanJet, en el Pier 1 del port (bastant cutre, per cert), vam comprar els passatges d'anada i tornada en el ferri ràpid a Tagbilaran, a l'illa de Bohol, per 580 P per persona (si es compra individualment cada trajecte surt a 380 P). El bitllet de tornada és obert i val per a una setmana. El nostre ferri havia de sortir a les 18:20, però ho va fer amb 20 minuts de retard. Dintre de la cabina del ferri fa un fred glacial, com ja va sent costum, i essent un ferri ràpid no és possible sortir fora. Arribem al port de Tagbilaran a les 20:20 i sortint de la terminal hi ha un munt de tricicles amatents a dur-nos on sigui. Un d'ells ens duu fins a l'hotel per 10 P.

DORMIR & MENJAR

La primera nit a Tagbilaran ens allotgem a l'hotel La Roca (Graham Av - Tagbilaran; tel. 411 3796). Paguem 815 P per una habitació doble amb bany privat, A/C i TV. La veritat és que l'hotel està una mica lluny del centre (a 1,5 km) i l'habitació no era molt acollidora, però estàvem tan cansats després del llarg viatge des de Vigan que no vam voler buscar més. La resta de nits a Tagbilaran ens vam allotjar en l'hotel Sun Avenue Pensionne (Gallares St - Tagbilaran; tel. 411 5601), molt molt recomanable. Les seves instal·lacions són molt noves, de fet només tenia un any quan vam estar allotjats en ell, i el seu personal va tenir una extrema atenció cap a nosaltres. Paguem 1.150 P per una estupenda habitació amb bany privat, A/C, TV i esmorzar inclòs, molt complet. De fet, es pot esmorzar en la cafeteria de l'hotel tot i que no s'estigui allotjat per 85 P. Millor demanar una habitació en la part posterior de l'edifici, ja que són més tranquil·les i tenen vistes sobre el mar i l'illa de Panglao.

Per a menjar recomanem un restaurant a l'aire lliure que està a uns 50 m. al nord de l'Everglory Lodge. També està bastant bé el restaurant Leopoldo's, a Gallares St. i a només 50 metres de l'hotel. Un restaurant molt nou i agradable és el Shang Manou Garden, amb una terrassa exterior. Finalment, en el centre comercial Bohol Quality Mall (Carlos P. Garcia Av) hi ha uns quants restaurants on triar, així com un lloc on connectar-se a Internet (30 P/hora).

COSES A VEURE

ILLA DE BOHOL. Aquesta illa província pertany al grup de les Central Visayas i està situada uns 803 km al sud de Manila i 79 km a l'est de Cebu, sent la desena illa de les Filipines en extensió. És una destinació turística bastant popular per les seves platges, però especialment per les Chocolate Hills, tot i que la veritat és que té molts altres punts d'interès, com les seves nombroses i boniques esglésies o el curiós tarsier.

Tagbilaran City és la capital de la província de Bohol, sent la seva principal porta d'entrada. La ciutat en si no té interès per al viatger, però és un bon lloc per a pernoctar, amb varietat d'allotjaments econòmics, i organitzar la visita a la resta de l'illa. A part de vagarejar pels carrers del centre de la ciutat la nostra única visita fou a l'agradable Catedral de San José, amb anècdota inclosa, ja que en el moment de la nostra visita a l'església s'estava a punt d'oficiar el funeral per un resident blanc d'origen nord-americà i al veure'ns entrar algú es va adreçar a nosaltres per a preguntar-nos si érem familiars o amics (!).

Per a recórrer l'illa de Bohol al nostre aire optàrem per llogar una moto en l'agència Bohol Adventures Tours (117 Gallares St - Tagbilaran; tel. 501 0253). Paguem 600 P/dia per una moto bastant nova que vam tenir durant dos dies sencers i amb la qual vam recórrer un total de 245 km (omplir el dipòsit de benzina costava uns 120 P, a 41,2 P/litre).

A Bool, uns 3 km al sud-est de Tagbilaran, a la dreta de la carretera trobem un monument que escenifica el pacte de sang (sanduguan) que van realitzar al 1565 el conquistador espanyol Miguel López de Legazpi i el cap de Bohol Rajah Sikatuna. Uns 3 km més enllà arribem a Baclayon, amb una bonica església que va ser construïda en 1727 i és una de les més antigues de Filipines. És notable el fet que va ser construïda amb pedra coral·lina extreta del mar (fixar-se en els murs). Al costat de la carretera poden veure's altres interessants edificis històrics. En la següent població, Alburquerque, vam trobar una magnífica església, construïda al 1886, i que està unida a un convent de grans dimensions. Llàstima que actualment sembla abandonada i una part de la teulada s'ha enfonsat. Continuem per la carretera que voreja la costa fins a Loay, on vam trobar la bonica i elegant Casa Clarin, ara un museu on s'exposen objectes d'aquesta rica família, la dinastia política més important de Bohol. La casa és de 1840, amb un estil filipí-espanyol, amb teulades cobertes per fulles de nipa i fonaments de pedra de corall. L'entrada val 20 P i la visita és interessant.

Tarsier filipí
Tarsier filipí

A Loay vam agafar la carretera que va cap a l'interior de l'illa fins arribar a Loboc, amb una església remarcable i un convent de 3 plantes d'altura on ara hi ha un museu. Per aquí passa el preciós riu Loboc, d'aigües verdes i entorn selvàtic (es pot fer un creuer pel riu en una barca gran, per 250 P, o llogar una barca petita per 600 P). I comentar que en algunes botigues de records o restaurants de Loboc tenen tarsiers engabiats per a atreure turistes. Per favor, absteniu-vos d'entrar en ells a fotografiar-los i contribuir a aquest llastimós espectacle. És molt més reconfortant veure al tarsier en el centre del que parlarem a continuació. Des de Loboc anem enllaçant trams de carretera i pista en direcció oest i que passen per idíl·lics paisatges de camps d'arròs i petits pobles fins arribar a Corella, on poc més enllà hi ha un desviament que condueix (a només 500 m. de la carretera) al Tarsier Visitor Centre (obert de 8 a 16 h). El tarsier filipí (Tarsius syrichta) és el primat més petit del món i és una espècie endèmica de la meitat meridional de Filipines. Medeix uns 15 cm d'altura i no pesa més enllà de 140 grams. La grandària dels seus ulls és desproporcionada respecte a la resta i això li fa figurar en el llibre Guinness com els ulls de mamífer més grans que hi ha. En aquest centre s'intenta protegir el que queda d'aquesta espècie amenaçada a través de programes de cria en captivitat. La visita al centre inclou un passeig per un petit tros de bosc tancat, acompanyats del responsable del centre, per a poder veure alguns tarsiers adults sobre les branques dels arbres. És possible veure'ls de molt prop perquè ni s'immuten davant la nostra presència. És un animal realment molt curiós, amb un aspecte semblat a una barreja de gremlin i mestre yoda!!. Recomanem veure a més els panells explicatius i fotos que hi ha en l'edifici adjacent i deixar un donatiu d'almenys 20 P abans de marxar. En resum, és una visita imprescindible si anem a l'illa de Bohol.

Si a Loboc agafem la carretera que va cap a Bilar, aquesta comença a ascendir fins a creuar el Rajah Sikatuna National Park, la major zona forestal que queda a Bohol. Durant uns 2 km la carretera transcorre sota un túnel natural format per altíssims i frondosos arbres que no deixen passar la llum. Increïble. Passat Batuan es comencen a veure, a peu de carretera, alguns dels turons de les Chocolate Hills, amb camps d'arròs als seus peus. La postal és preciosa. Les Chocolate Hills són possiblement l'atracció turística més coneguda de Bohol i no és per a menys. En uns 50 km² es concentren uns 1.268 turons que van dels 30 als 120 metres d'altura. Es tracta d'una curiosa i inusual formació geològica ja que cada turó té una forma cònica perfecta. Aquests turons estan coberts d'herba verda que es torna marró durant l'època seca i d'aquí el nom. Uns 4 km abans d'arribar a Carmen trobem un desviament a la dreta que condueix a un complex situat damunt d'un turó i que és el mirador oficial de les Chocolate Hills. Al principi d'aquest desviament cal pagar l'entrada (10 P) al complex i després de recórrer 1,2 km de pujada s'arriba a l'aparcament que hi ha a la part alta del turó, tot i que el mirador està encara més amunt, pujant 250 graons o un camí en zig-zag. Des del mirador hi ha una vista extraordinària dels turons, davant la qual hom no pot per menys que quedar-se una bona estona mirant cap a tot arreu per assimilar el vist. Des de la terrassa posterior del lleig hotel que hi ha al costat de l'aparcament es pot veure la vista dels turons cap a l'altra banda. Acabada la visita continuem ruta fins a Carmen, on agafem el desviament a l'esquerra cap a Sagbayan. Passats 3 km de Sagbayan en direcció a Clarin agafem un desviament a l'esquerra per a pujar al Sagbayan Peak, un resort i complex recreatiu en el que hi ha també un mirador amb unes vistes fantàstiques sobre les Chocotate Hills, però amb una perspectiva diferent ja que està separat de l'anterior uns quants quilòmetres. En aquest es veu fins i tot el mar com a rerafons dels turons. L'entrada al complex val 10 P.

Les Chocolate Hills des de Sagbayan Peak
Les Chocolate Hills des de Sagbayan Peak

Continuem la nostra ruta per l'interior de Bohol fins a Clarin per a després seguir la carretera que voreja la costa occidental. En arribar a Tubigon ens desviem per una carretera en direcció a Catigbian, de nou en l'interior de l'illa. Aquesta ruta és potser la més curta per a arribar a Tagbilaran, però ens trobem amb 14 km de pista que en algun tram es torna infernal pel fang, Passada la petita població de Catigbian tornem a la comoditat de la carretera encimentada, però al cap de poc ens adonem que la roda del darrere de la nostra moto està punxada (el nostre pes i els còdols de les pistes han estat definitius). Per sort trobem 1 km més enllà un taller improvisat on ens arreglen la punxada mitjançant la tècnica del vulcanizing, en la qual els filipins són uns experts a tenor de la quantitat de tallers que reparen els pneumàtics així. Amb la roda reparada seguim viatge altres 18 km fins arribar a Tagbiraran City, passant abans per les poblacions de Balilihan i Cortes.

Illa de Panglao. Aquesta illa està situada al sud-oest de Tagbilaran i està unida a la de Bohol per dos ponts, ja que ambdues estan separades només per un estret canal. Panglao és coneguda per tenir llocs per al busseig de primera divisió mundial (sol figurar en la llista dels 10 millors llocs per al busseig de tot el món). També és un bon lloc per a l'avistament de balenes i dofins. Al voltant de la seva costa es poden trobar alguns resorts turístics més o menys luxosos, tot i que la major part de la infraestructura turística de l'illa es concentra en la platja d'Alona, amb quantitat d'hotels, centres de busseig, restaurants i bars. Nosaltres vam plantejar-nos la possibilitat de passar alguna nit a Alona, però al visitar el lloc no ens va agradar, ja que a més de ser el típic lloc turístic de platja estava bastant apagat en aquelles dates (lògic si tenim en compte que era temporada baixa i no feia temps de platja). La seva platja té pinta de ser bonica, tot i que nosaltres la vam veure plena d'algues i d'altres restes naturals dipositades pel fort onatge del monsó. Nosaltres vam donar la volta a l'illa amb la moto, per una carretera que creua petits nuclis de població i que ens va permetre veure bonics paisatges rurals i marins, així com la bonica església de Dauis, amb una barreja d'estils bizantí i romànic.

^top

CEBU CITY (Cebu)

COM ARRIBAR-HI

Des del centre de Tagbilaran agafem un tricicle fins al port (16 P) i a les 11:50 sortim de l'illa en el ferri ràpid d'Ocean Jet a Cebu City. Només paguem 11,25 P cadascun en concepte de taxes d'embarcament, ja que havíem comprat un bitllet d'anada i tornada dies enrere. Una hora i cinquanta minuts després arribem al port de Cebu City.

En el port agafem un taxi cap al centre de Cebu (60 P). Aprofitem per a comentar que en aquesta ciutat fou l'únic lloc de Filipines on vam tenir problemes amb taxistes que fingien no haver entès la destinació per a poder inflar la carrera, però ja anàvem alerta i seguint el recorregut sobre un mapa per a detectar rutes inadequades.

DORMIR & MENJAR

En l'hotel Le Carmen (Juana Osmeña, 21 - Cebu; tel. 255 6366) paguem 1.100 P per una estupenda i nova habitació doble, amb bany privat, TV i A/C. Abans havíem anat a l'hotel Casa del Rosario (R Aboitiz, 101 - Cebu; tel. 255 0525), però només hi havia disponible una habitació que no ens va agradar i per la qual ens van demanar 1.300 P.

Just enfront de l'hotel està el restaurant Sideline Garden, molt recomanable. Està a l'aire lliure, però cobert per una carpa. El restaurant The WineShop (Gorordo, 51 - Cebu), el propietari del qual és espanyol, és una bona alternativa per a canviar i recuperar sabors coneguts, com les tapes o el vi de Valdepeñas. Està molt bé, tot i que és car, i sembla estar de moda, almenys entre la colònia coreana de la ciutat (potser les seves belles cambreres tinguin quelcom a veure en això). Un taxi des del centre fins a aquest restaurant costa uns 45 P. Finalment, en el centre comercial Robinson's (Fuente Osmeña) hi ha diversos restaurants i també on connectar-se a Internet i canviar diners a bon preu.

COSES A VEURE

CEBU CITY fou el primer assentament espanyol a Filipines. Actualment és la capital de l'illa província de Cebu i la segona ciutat més important de Filipines, a més de ser el principal centre portuari de tràfic domèstic. El seu aeroport és, després del de Manila, el més important en vols internacionals. En qualsevol cas es tracta d'una gran ciutat, amb els seus avantatges i inconvenients. Per a moure's per la ciutat el millor són els jeepneys i els taxis, tot i que amb l'avís de que amb aquests darrers cal anar alerta per no acabar pagant molt més (veure l'apartat COM ARRIBAR-HI).

La Ciutat de Cebú va ser per a nosaltres principalment un lloc de passada, tot i que té algunes coses interessants per a visitar. Comencem la visita anant des de la part alta de la ciutat, al voltant de la rotonda Fuente Osmeña, fins a la part baixa, molt més vella i empobrida que l'anterior. De fet són gairebé com dues ciutats diferents. Un trajecte en jeepney des de Fuente Osmeña fins a la plaça Independencia, en la part baixa, costa 6 P.

El Fort San Pedro (entrada 20 P) va ser construït al 1565 i el seu únic interès avui dia és el bonic i relaxant jardí que hi ha al seu interior. Uns 500 m. a l'est trobem la Creu de Magallanes, una gran creu de fusta situada sota una cúpula i que pel que sembla conté algunes estelles de la creu que Fernando de Magallanes va clavar en la costa de Cebú quan va arribar-hi al 1521. Just darrere està la Basílica Minore del Santo Niño, la més sagrada de totes les esglésies cebuanes per l'existència d'una petita imatge del nen Jesús i que data de l'època de Magallanes. La pròpia església va ser construïda al 1565, tot i que ja s'ha cremat 3 cops. A part de veure tan venerada imatge (vam poder comprovar que les cues per a veure-la són quilomètriques) val la pena admirar els frescos del sostre de l'església. A més del propi interès de la visita en si vam tenir l'oportunitat de constatar, una vegada més, la tremenda religiositat del poble filipí, així com la gran quantitat de llocs de venda de tot tipus d'objectes de caire religiós al voltant de l'església, des de ciris fins a figures, estampes i tot l'imaginable. Anant cap al nord arribem a la Calle Colón, la més antiga de Filipines. Ja en la part alta de la ciutat val la pena fer un volt al voltant de Fuente Osmeña. I això és tot el que ens va donar temps de visitar a Cebu City.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER LES ILLES DE PALAWAN, LUZON I MINDORO (FILIPINES)

PUERTO PRINCESA (I) (Palawan)

COM ARRIBAR-HI

Un taxi, amb taxímetre, des del centre de Cebu City fins a l'aeroport ens costa 170 P i triguem uns 45 minuts a causa d'un monumental embús en la ruta. Després de pagar els 200 P de taxes d'aeroport embarquem en el vol de Cebu Pacific a Puerto Princesa, a Palawan (aquest vol l'havíem comprat dies enrere a Vigan). Després d'una hora de vol aterrem en el petit aeroport de Puerto Princesa, a l'illa de Palawan.

Alhora que recollim l'equipatge en la micro-terminal d'arribades també aconseguim un mapa en la improvisada oficina de turisme que hi ha aquí i ens registrem en una taula on un policia pren les dades dels nostres passaports. Un tricicle des de l'aeroport fins a l'hotel Casa Linda, a 1,5 km, costa 40 P, però aquest és el preu oficial d'aeroport. Caminant només 100 m. des de la terminal fins a l'avinguda Rizal es pot agafar un tricicle i pagar només 12 P.

DORMIR & MENJAR

En el Casa Linda Inn (Trinidad Rd, Rizal Av. - Puerto Princesa; tel. (048) 433 2606) paguem 850 P per una habitació estàndard, amb 2 llits, bany privat (sense aigua calenta) i A/C. El lloc està bé, tot i que la nostra habitació estava molt envellida i amb una mica d'humitat. L'esmorzar en l'hotel costa 85 P.

Hi ha moltes alternatives per a menjar a Puerto Princesa. En el restaurant Dang Maria's Dos (Rizal Av), per exemple, es menja bé, tot i que no és barat. Altre lloc és el Kinabuch Grill & Bar, amb taules a l'aire lliure en un ambient modern i a preus raonables, sent molt popular entre la població local pija. Per a connectar-se a Internet una bona opció és el 2610 Computer Centre (Rizal Av), a 25 P/hora i amb una connexió ràpida.

Veure més informació sobre allotjaments i restaurants de Puerto Princesa en l'apartat Puerto Princesa (II).

COSES A VEURE

PALAWAN és una província illa que té la seva capital a Puerto Princesa. Es tracta d'un arxipèlag format per una llarga i estreta illa principal (450 km de llarg per 50 d'ample), Palawan, i moltes altres petites illes que envolten a la principal. Es troba en la part occidental de Filipines i limita gairebé amb Borneo al sud.

Es considera que Palawan és l'única zona de Filipines encara no tocada des del punta de vista ecològic: és l'última frontera. La província té boscos verges, platges increïbles, muntanyes, coves, i una rica fauna marina, a més de dos llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Parc Nacional del riu subterrani de Puerto Princesa i el Parc marí de l'Escull de Tubbataha.

La nostra idea inicial era anar fins a Sabang per a visitar el Parc Nacional del riu subterrani i després continuar viatge cap al nord de l'illa, fins arribar a El Nido, però finalment aquesta última part no va poder ser pel mal temps, el qual ens va obligar a abandonar Palawan abans del previst. En fi, aquesta és una bona excusa per a tornar-hi un altre dia a la fantàstica illa de Palawan.

^top

SABANG (Palawan)

COM ARRIBAR-HI

Agafem un tricicle des de l'avinguda Rizal de Puerto Princesa fins a la terminal d'autobusos de San José (45 P), des d'on surten els jeepneys a Sabang. Quan vam arribar a la terminal ens van dir que el jeepney a Sabang sortiria a les 9 del matí, però finalment va sortir cap a les 13:00, quan es va omplir. La distància de Puerto Princesa a Sabang és de 80 km, dels quals 42 km són d'asfalt i la resta de pista infernal. Triguem una mica més de 3 hores a realitzar aquest trajecte. A mig camí va començar a ploure torrencialment i el jeepney va anar recollint a tothom que trobava al seu pas, i així vam acabar tots apinyats, gairebé incrustats uns en els altres per aprofitar l'espai i poder anar a cobert de la pluja que queia per tot arreu (segur que el metro de Tòquio en hora punta no aconsegueix reunir tanta gent en tan poc espai!). Després de tants viatges ja hem vist i viscut de tot, però aquest viatge no l'oblidarem fàcilment. En fi, suposem que una altra forma d'arribar a Sabang, més ràpida i còmoda, és contractant un transport privat a través de l'hotel o una agència de Puerto Princesa.

DORMIR & MENJAR

Ens allotgem en el Dabdab Lodge (o Dab Dab, situat uns 100m. al sud del embarcador - Sabang; tel. 0910 924 1673). Està format per uns quants cottages de fusta (estil nadiu) situats entre la vegetació i al costat de la platja, en un entorn molt bonic i salvatge. Estan aixecats del terra per a evitar la humitat. Paguem 500 P per un cottage bastant bufó, però bàsic, amb bany privat i sense aigua calenta (tot i que aquí no es troba a faltar molt). Les parets tenen moltes obertures, tot i que estan cobertes amb tela mosquitera. La nit que vam dormir aquí un tifó es va abatre sobre la zona, amb vents molt forts i pluges torrencials durant hores. En algun moment vam témer perquè l'aigua i/o el vent s'emportessin la nostra casa mentre dormíem en ella (o ho intentàvem), però va aguantar bé (!!). Es pot esmorzar en el propi restaurant del lodge, però no és barat (120 P).

Realment Sabang és un lloc molt petit i les alternatives per a allotjar-se o de restaurants són poques i totes són d'estil i nivell molt semblants. Durant la nostra estada a Sabang vam conèixer a una parella mixta filipino-alemanya que estava ultimant les obres per a obrir un hotel que semblava d'un nivell superior a la resta (està situat més o menys en la meitat nord de la badia). A tot Sabang només hi ha electricitat entre les 17:30 i les 21:30.

Per a menjar, en el restaurant Tribal, enfront de la platja, es menja bé i es pot provar, entre altres especialitats, el bictec de tauró. Un altre lloc és el restaurant del Robert's Lodge.

COSES A VEURE

SABANG és una minúscula i remota població pesquera amb una infraestructura turística molt molt bàsica. És coneguda per la seva proximitat al riu subterrani de Puerto Princesa, tot i que l'atractiu real d'aquest lloc és precisament la seva situació i aïllament, amb precioses platges verges dominades per alts penya-segats i muntanyes cobertes de selva, a més de l'enorme tranquil·litat que es respira aquí. La major part dels visitants del riu subterrani arriben aquí en excursió d'un només dia, anada i tornada, des de Puerto Princesa. Però nosaltres recomanem pernoctar almenys un dia en aquest preciós i tranquil lloc, ja que, si el temps ho permet, hi ha altres interessants activitats a fer, a més de visitar el riu subterrani.

Patrimoni de la Humanitat Parc Nacional del riu subterrani de Puerto Princesa (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1999 i que el seu nom oficial és St. Paul). Aquest parc, nominat per a la seva inclusió en la llista de les 7 Meravelles Naturals, compte amb un espectacular paisatge muntanyenc càrstic de pedra calcària amb un riu subterrani de 8.2 km navegables (el més llarg del món fins el possible descobriment, al 2007, d'un altre més llarg en la península de Yucatan, a Mèxic). Un tret distintiu d'aquest riu és que flueix a través d'una cova abans de desembocar directament en el mar i que la seva part baixa està subjecta a la influència de les marees. El riu subterrani transcorre per enormes càmeres amb curioses formacions d'estalactites i estalagmites. La zona també és un important hàbitat per a la conservació de la biodiversitat i està considerat com un dels boscos més importants d'Àsia.

Curioses formacions del riu subterrani
Curioses formacions del riu subterrani

Per arribar fins a l'entrada del riu subterrani hi ha dues opcions: per mar amb una bangka o per terra a través d'un parell de camins a través de la selva, coneguts com Monkey Trail i Jungle Trail. Ambdós tenen una longitud d'uns 5 km i cal contar entre 1,5 i 2 hores (pel que sembla el primer d'ells és més fàcil perquè està més senyalitzat i va seguint la costa, mentre que el segon va més per l'interior i pot ser més complicat en època de pluges). Anar i tornar en bangka costa 700 P (aquest preu pot ser compartit per fins a quatre passatgers) i s'ha de contractar en l'Oficina de Turisme. Per a l'accés al parc i l'excursió amb barca dintre del riu subterrani cal pagar 200 P més per persona.

Nosaltres vam escollir l'opció d'anar en bangka perquè plovia de forma intermitent i no ens venia de gust caminar tanta estona sota la pluja. La barca està semicoberta. El trajecte amb barca des de l'embarcador fins a la platja d'accés al riu subterrani suposa uns 15 minuts i el paisatge és absolutament fascinant. Des de la platja hi ha un camí amb terra de fusta que creua la selva durant 100 m. fins arribar a un lloc on ens equipen amb una armilla salvavides i un casc i ens assignen un guia i una barca. Pugem a ella i el nostre conductor/guia rema, explica coses sobre el lloc i il·lumina amb un potent focus les coses a veure, ja que la foscor és absoluta. La cova per la qual transcorre el riu està plena de ratapinyades. L'aigua i la roca ha format figures molt curioses, batejades algunes amb noms com Sagrada Família (suposem que per les seves formes gaudinianes). En alguns llocs l'aigua es filtra per les roques del sostre de la cova i cau a raig sobre el riu (o els nostres caps). Així recorrem uns 3,5 km del riu/cova fins arribar a una enorme sala amb el sostre a 65 metres d'altura. Aquí donem la volta i, ara amb el corrent a favor, tornem a la sortida. En total l'excursió amb barca per l'interior de la cova dura un total de 45 minuts. Molt recomanable.

^top

PUERTO PRINCESA (II) (Palawan)

COM ARRIBAR-HI

Per a tornar de Sabang a Puerto Princesa, i després de la dura experiència de l'anada, vam acordar amb una viatgera filipina compartir un transport privat en una nova i còmoda furgoneta, pagant 900 P entre els tres. Aquest transport privat el vam gestionar a través de l'oficina de turisme que hi ha a l'embarcador. Aquesta vegada vam trigar només 2 hores en arribar a Puerto Princesa, malgrat el dolentíssim estat de la pista per l'aigua i el fang, però aquesta vegada anàvem molt còmodes pel fet de tenir tota la furgoneta només per a nosaltres tres. La furgoneta-taxi ens va deixar en el lloc que li diem. Però si es vol tornar a Puerto Princesa amb transport públic es pot agafar el jeepney que surt de Sabang a les 7 del matí.

DORMIR & MENJAR

Aquesta vegada ens quedem en el Badjao Inn (Rizal Av, 350 - Puerto Princesa; tel. 433 2761), just al costat del Casa Linda Inn. Paguem 950 P per una habitació doble deluxe, amb bany privat, aigua calenta, TV i A/C. Aquesta habitació només costava 100 P més que l'estàndard, però la diferència en la qualitat era notòria, pel que val la pena quedar-se la superior. Per a l'esmorzar l'hotel té un pati interior. Després de provar els dos, el Casa Linda i el Badjao, a nosaltres ens va convèncer i agradar més el segon, tot i que no hi ha grans diferències. En el Badjao l'esmorzar, bastant complet, costa 93 P.

A la llista de llocs indicats a Puerto Princesa (I) sumem el Cafe Itoy, un bon lloc per a esmorzar o berenar (aquí el cafè és realment exprés, per exemple). El restaurant Sari's Baryo (Rizal Av, 375 - Puerto Princesa; tel. 433 4899) no està malament. I per a acabar una recomanació molt especial: el restaurant Kalui (Rizal Av, 369 - Puerto Princesa; tel. 933 2580). Tant el menjar com el lloc i l'ambient són magnífics. De fet té tant èxit que sol ser necessari reservar, tenint en compte que tanca alguns dies de festa. Nosaltres vam provar el menú Kalui's special, un combinat de diferents verdures, peixos i mariscs, així com les postres, tot molt ben presentat. Val 355 P, però és per a dues persones (la beguda és a part). Extraordinari!.

COSES A VEURE
Parada de venda de «lechón» (Puerto Princesa)
Parada de venda de «lechón» (Puerto Princesa)

PORT PRINCESA és la capital de l'illa província de Palawan. Es tracta a més de la ciutat més extensa en territori de tot Filipines, amb 2.400 km², i s'enorgulleix de ser també la més neta del país. A Puerto Princesa no hi ha gran cosa a veure, tot i que si teniu unes poques hores lliures aquí podeu acostar-vos al port i al passeig marítim que hi ha a la dreta dels molls, a la Catedral, o a un lloc anomenat Cuartel Militar i que ara és un jardí públic.

Honda Bay és una gran badia amb nombrosos illots i esculls poc profunds que voregen precioses platges on és possible banyar-se o bussejar en un entorn paradisíac. És una interessant excursió d'un dia des de Puerto Princesa. L'accés a la badia es fa des de l'embarcador de Sta. Lourdes Tagbanua, a 12 km del centre de Puerto Princesa, i per a arribar fins a ell es pot agafar un multicab (minibús) amb la inscripció Sta. Lourdes en la cruïlla de la carretera principal amb l'avinguda Rizal (costa 20 P). Un cop a l'embarcador cal dirigir-se a la petita Oficina de Turisme que hi ha allà i contractar la bangka per a fer un recorregut per les illes de la badia. Hi ha unes tarifes prefixades i la mínima són 1.180 P per a un recorregut d'un màxim de 3 illes a escollir. També cal pagar 18 P de taxes de port. Finalment cal tenir en compte que en algunes de les illes cal pagar, en teoria, una entrada per desembarcar i romandre a l'illa (25 P en l'illa de Pandan o 40 P en la d'Starfish, per exemple), tot i que nosaltres no vam arribar a pagar en cap de les dues.

Nosaltres vam fer el recorregut de 3 illes i, seguint els consells del personal de l'Oficina de Turisme, vam escollir les illes de Pandan, Snake i Starfish. Se'ns va assignar una bangka i iniciem l'excursió per la badia. Després de 30 minuts de plàcida navegació desembarquem a l'illa Pandan. La platja a on arribem és la més bonica de l'illa, amb una fantàstica sorra blanca, aigües cristal·lines i palmeres sobre la platja. Donem la volta a peu a tota l'illa, trobant una zona de manglars, unes poques cases de pescadors i d'altres platges no tan netes ni boniques.

Bangka en la platja (illa Snake)
Bangka en la platja (illa Snake)

Després de visitar l'illa embarquem de nou en la bangka i ens dirigim a l'illa Snake, anomenada així per la seva forma sinuosa. Aquí la platja està immaculada i és mé gran que la de Pandan. L'aigua té un color increïble i hi ha abundància de peixos i una zona de coral on es pot bussejar. Amb la marea baixa hi ha una zona de manglars i sorra que queda a la vista. Ens hi banyem una bona estona i aprofitem per a menjar coses que havíem comprat en botigues de l'embarcador de Sta. Lourdes. L'última illa que visitem és l'illa Starfish, per al nostre gust la menys bonica de totes a causa d'un lleig edifici sobre la platja. Però la platja també és bonica i és possible veure-hi nombroses estrelles de mar en l'aigua (fent honor al nom de l'illa). Amb la visita a aquesta illa donem per acabada la nostra visita a Honda Bay i tornem amb la bangka a l'embarcador de Sta. Lourdes. És possible esperar en el mateix embarcador a que arribi algun jeepney que vagi de tornada a Puerto Princesa, tot i que no semblen ser molt freqüents. A nosaltres ens venia de gust passejar i vam anar caminant 1 km fins a la carretera principal. Allí vam esperar que passar un jeepney, però els pocs que ho feien anaven plens. Així que vam acabar negociant amb un tricicle perquè ens dugués per 30 P al New Market, un mercat al costat de la terminal de San José, on vam agafar un multicab fins a l'Av. Rizal (indicació Bayan en el lateral del vehicle), en el centre de Puerto Princesa (10 P).

Per a finalitzar amb Honda Bay, esmentar que al maig de 2001 la milícia islàmica del grup Abu Sayyaf va segrestar a 20 hostes del Dos Palmas Resort, el qual ocupa un dels illots de Honda Bay. Però la combinació de presència militar i l'activa vigilància de la zona han fet que no hi hagi hagut nous incidents d'aquest tipus des de llavors.

^top

TAGAYTAY (Cavite - Luzón)

COM ARRIBAR-HI

El nostre viatge a Tagaytay, en el sud de l'illa de Luzón, comença a Puerto Princesa, en l'illa de Palawan.

Des de davant de l'hotel Badjao Inn agafem un tricicle fins a l'aeroport (12 P), on embarquem en el nostre vol a Manila després de pagar 80 P de taxes. Surt puntualment a les 10:00 i arribem a la terminal de vols domèstics de Manila una hora després. Aquest vol Puerto Princesa-Manila de Cebu Pacific l'havíem comprat el dia anterior directament en l'oficina que té aquesta companyia en l'aeroport de Puerto Princesa, ja que va ser impossible adquirir-lo en la seva pàgina web a causa de problemes tècnics i l'oficina de Cebu Pacific en el centre de Puerto Princesa estava tancada per ser cap de setmana. Ens va costar 1.930 P per persona i el vam pagar en efectiu, obtenint així millor preu.

Fora de la terminal de vols domèstics de Manila agafem un taxi amb taxímetre que per 52 P ens condueix fins a un punt a Roxas Blvd. d'on surten autobusos cap a diversos punts al sud de Manila. Esperem uns pocs minuts fins que passa un autobús i el conductor ens confirma que va a Tagaytay. Es tracta d'un autobús de l'empresa San Agustín i paguem 72 P per un trajecte de 56 km en el qual emprem 1,5 hores, malgrat el caos circulatori a la sortida de Manila. L'autobús ens deixa en la plaça Olivarez de Tagaytay.

DORMIR & MENJAR

En el Keni Po Rooms (Calamba Rd, 110 - Sungay West, Tagaytay; tel. 046-4830977) paguem 1.200 P per una habitació doble una mica petita, però amb bany privat, aigua calenta, A/C i TV per satèl·lit. El lloc està bé i és tranquil. Es troba a 3,5 km del centre, seguint la carretera que voreja la cresta de la muntanya sobre el llac Taal.

L'Econo Inn (a Calamba Rd, uns 500 m. a l'oest del Keni Po) és un bon lloc per a esmorzar (també és hotel). La seva terrassa té unes magnífiques vistes sobre el llac Taal. En el Java Coffee, just al costat de l'hotel, fan cafès molt bons. Per a variar el menú recomanem el restaurant grec Manos (Calamba Rd), propietat d'un simpàtic grec que es va casar amb una dona filipina a Grècia i fa alguns anys es van venir a viure a Tagaytay, des d'on propaguen la cuina grega autèntica. A uns 2 km del centre de Tagaytay, en la carretera que va en direcció a Nasugbu, hi ha una important zona d'oci anomenada Magallanes Square, amb bars, restaurants, etc. Aquí recomanem el restaurant The Grill, del mateix propietari que l'arxi-famós i reputat restaurant Antonio's, no molt lluny d'aquí. I també el Cafe Figaro, un lloc molt acollidor on assaborir un cafè tot llegint la premsa local i nacional. Com era d'esperar els restaurants d'aquesta zona no són barats.

Per a connectar-se a Internet una bona opció és Raja Internet (50 P/hora), a Magallanes Square. I per a canviar diners un bon lloc és RMM Money Changer, al costat de la carretera i a només 50 m. de la plaça Olivarez.

COSES A VEURE

TAGAYTAY és una important ciutat turística situada a uns 55 km al sud de Manila. La ciutat s'estén sobre la cresta d'una muntanya, a 640 metres d'altura, amb unes vistes espectaculars sobre el llac i volcà Taal. A més, a causa de el seu clima benigne i la seva proximitat al gran Manila (Metre Manila) Tagaytay és un dels destinacions turístiques més populars entre els propis filipins, sobretot a l'estiu i d'aquí la seva popularitat per a activitats esportives, pic-nics, conferències, llunes de mel, segones residències i retirs espirituals. La veritat és que és un lloc molt agradable per a estar, tot i que fora de les vistes sobre el llac i volcà Taal no hi ha molt més que visitar en la pròpia ciutat, a part de vagarejar per la zona de la plaça Olivarez.

Vista del llac i volcá Taal
Vista del llac i volcá Taal

Llac i volcà Taal. Del volcà Taal es diu que és el volcà actiu més petit del món i forma una illa sobre el llac Taal, el qual al seu torn està dintre d'una gran caldera formada per una enorme erupció en el passat. Però, a més, el propi con del volcà té un petit llac en el seu interior, formant així una mena de matrioshka volcànica. El volcà té un llarg historial de violentes erupcions: la darrera fou al 1977, però des de 1991 torna a mostrar alguns signes d'activitat. El llac Taal i el seu entorn conten amb nombroses espècies animals endèmiques, com la Tawilis o la serp de mar del llac Taal, l'única sardina i serp marina, respectivament, d'aigua dolça del món. Des de diversos punts de Tagaytay hi ha impactants vistes sobre el llac i el volcà, però potser un dels millors miradors és el qual hi ha darrera de l'Starbuck's Cofee en el complex d'oci Magallanes Square, a 2 km del centre de Tagaytay. I si hom no es conforma amb veure'l des de la distància, a Tagaytay es poden contractar excursions en bangka a l'illa volcà.

Taal és una petita i històrica població situada en la província de Batangas, al sud de Tagaytay (no confondre amb el Taal de la veïna província de Cavite), i que és la segona ciutat en patrimoni de les Filipines, després de Vigan. Fou fundada al 1572 pels espanyols i durant uns anys del s. XVIII va ser la capital provincial de Batangas, fins que diverses erupcions del proper volcà Taal la van devastar i la capitalitat es va moure a la ciutat de Batangas.

En el centre històric de Taal vam visitar la interessant basílica de San Martín de Tours, l'església colonial més gran del sud-est d'Àsia. Vagarejant pels carrers al voltant del Taal Park vam trobar nombrosos exemples de boniques cases colonials, moltes d'ells en un estat bastant precari. En el carrer M.H. del Pilar vam poder veure nombroses botigues de brodats típics de la zona. Per casualitat trobàrem la Casa Punzalan (cantonada dels carrers Punzalan i Ilaga; tel. 408-0911), una preciosa casa històrica d'una família acomodada de Taal que ha estat restaurada i reconvertida en un senzill però bonic hotel, l'únic de Taal. Una amable senyora ens convida a entrar i visitar la casa. Una habitació, amb bany compartit, costa entre 600 i 1.000 P. Per a menjar a Taal recomanem el restaurant Palasyong Pinoy, en el carrer M.H. del Pilar, on vam menjar boníssims plats de cuina típica filipina.

Arribar a Taal en transport públic no és fàcil ni ràpid (sempre cal preguntar per Taal Batangas para no donar lloc a confusió). Primerament, prop de la plaça Olivarez de Tagaytay vam agafar un autobús amb destinació a Nasugbu, però cal baixar en un lloc anomenat Boundary (la frontera entre les províncies de Cavite i Batangas, a 15 km de Tagaytay, 25 P), on hem d'esperar que un jeepney surti amb destinació a Lemery (30 P), a 30 km d'aquest punt. Aquest viatge se'ns va fer interminable, ja que quan la carretera feia baixada el nostre jeepney baixava en punt mort i, quan no, no passava igualment de 20 km/h, tot i que això ens va permetre veure quelcom surrealista en aquests paratges: un gran castell de Disney construït al costat de la carretera en una mena de parc temàtic anomenat Fantasy World. En la caòtica població de Lemery vam canviar a un altre jeepney que en un curt recorregut de 3 km (7 P) ens deixa en la plaça Rizal Park del centre històric de Taal. Nosaltres vam tornar en el mateix dia a Tagaytay (mateix camí que a l'anada), però es pot contemplar la visita a Taal com una parada en el camí a Batangas si ens dirigim cap a allà, ja que Taal ve gairebé de camí.

^top

PUERTO GALERA (Mindoro Oriental)

COM ARRIBAR-HI

El nostre llarg viatge des de Tagaytay a Puerto Galera, en l'illa de Mindoro, començà agafant un jeepney davant del nostre hotel fins a la plaça Olivarez (7 P), on vam esperar que passés l'autobús de les 9:30 amb destinació a Nasugbu, tot i que nosaltres vam baixar de l'autobús en un lloc anomenat Boundary (25 P), frontera provincial i lloc on la carretera es bifurca, amb una branca que va a Nasugbu i l'altra a Batangas.

En aquest punt agafem un altre jeepney que surt quan s'omple i que ens duu a Lemery (30 P), en un trajecte de bonics paisatges però que es fa llarg. Una vegada a Lemery hem de caminar uns 200 m. fins al lloc d'on surten els jeepneys a Batangas (25 P). Agafem el primer que surt i ens deixa en una cruïlla sota un viaducte i prop del port de Batangas (aquesta és la destinació que indiquem al conductor). Tot i que el trajecte de Lemery a Batangas és curt en distància, la veritat és que se'ns va fer molt llarg per culpa dels nombrosos embussos i caos circulatori. En aquesta cruïlla hi ha multitud de tricicles esperant viatgers que arriben amb autobús o jeepney, però ens demanaven de 60 a 100 P per a recórrer els 3 km fins a la terminal d'embarcament del port. Però al poc va passar un autobús que vam agafar i ens va deixar just a la porta de la terminal (8 P).

Ja dins de la terminal del port mirem les diferents companyies i destinacions a l'illa de Mindoro. Finalment decidim anar a White Beach i triem la companyia M/B Golden Dragon, ja que és la primera que surt cap allà, a les 13:05. Paguem 200 P (+ 10 P en concepte de taxes de port) per un trajecte en una gran bangka que acaba en el port de Puerto Galera després d'una hora de travessa. En baixar de la bangka ens reuneixen a tots els passatgers que anem a White Beach i ens pugen a una mini-furgoneta que gratuïtament ens ha de dur fins allà (free shuttle), 8 km a l'oest de Puerto Galera.

Quan vam arribar a White Beach la veritat és que ens va decebre bastant, ja que la platja és bonica, però els nombrosos hotels, bars, restaurants i quiosquets de platja en primera línia maten l'encant del lloc. És una llàstima. Tot i així preguntem preus en diversos hotels: St Francis Place (bonic, però car), Summer Connection (tirant a cutre) i el Coco Aroma (millor, però tampoc ens convenç perquè les habitacions són molt bàsiques). Però com no trobem el que busquem (i segurament influenciats per la mala impressió que ens ha causat el lloc) decidim tornar a Puerto Galera, ja que la primera impressió que vam rebre en arribar-hi va ser millor. Agafem un tricicle que per 50 P ens duu fins al moll de Puerto Galera. Finalment han estat 7 hores de viatge en les quals hem pujat fins a vuit transports diferents (buf!!!).

DORMIR & MENJAR

Per a la primera nit en la zona ens quedem a l'hotel Badladz (en el costat est del moll de Puerto Galera), on vam pagar 900 P per una habitació doble amb bany privat, aigua calenta, TV i A/C. És bastant bàsic i una mica cutre, però estem tan cansats que ens hi quedem. La seva situació, almenys, sí que és excel·lent i des de la balconada d'entrada a l'habitació hi ha una bona vista sobre el petit port i la bonica badia. La nit següent ens allotgem en el Tanawin Bay Resort (a 1,2 km de Pto. Princesa, en la carretera a duu a Sabang; tel. 287 3337), en el qual paguem 1.900 P per un bonic cottage d'estil nadiu, amb mosquitera sobre el llit, bany, TV, ventilador i balconada privada. Però el millor és el seu entorn idíl·lic, un preciós i cuidat jardí que envolta els cottages, situats sobre un lloc elevat amb vista a la platja d'Encenada i Varadero Bay d'una banda i a la badia de Puerto Galera per l'altre. Tal com ens ha passat en la major part d'hotels durant aquest viatge som els únics hostes i això ens ha permès regatejar el preu inicial. Un tricicle des del Tanawin fins a Puerto Galera costa 7 P.

Abans de decidir-nos pel Tanawin també mirem el Kalaw Place, no molt lluny d'ell. També gaudeix d'una situació magnífica, l'habitació està bé i el seu propietari ens la deixava per 1.550 P, però la llàstima és que el lloc donava la sensació d'estar abandonat (el jardí, per exemple, era una selva plena de mosquits), potser per estar en temporada baixa. Una altra molt bona alternativa que vam descobrir després és el Dolphin Bay Beach Resort, obert des de principis de 2007 al costat de la preciosa platja d'Encenada. Té piscina i les seves habitacions són molt noves i ofereixen una relació qualitat-preu excel·lent (els preus eren de 1.750 P l'estàndard i 2.500 la VIP).

Per a menjar a Puerto Galera, de tots els restaurants que hi ha enfront del port, recomanem sense cap dubte el Harbour Point, el nostre favorit. I per a canviar diners un bon lloc, si no l'únic, és John & Jayne's, una botiga en el carrer d'accés al port.

COSES A VEURE
Platja Encenada (Puerto Galera)
Platja Encenada (Puerto Galera)

PUERTO GALERA és una petita població situada en la costa nord-oriental de l'illa de Mindoro i compte amb un port natural excepcional, segons diuen dels més bonics de Filipines. La zona costanera que envolta Puerto Galera té fama mundial per les seves magnífiques platges, esculls de corall, o excel·lents llocs per a bussejar, i així no sorprèn que en el seu port es puguin veure amarrats velers i iots de tot el món. També es diu que aquesta zona és una excel·lent alternativa a les platges de Boracay, però no us podem dir quina és millor (?).

A Puerto Galera pròpiament dit no hi ha gran cosa a fer, a part d'anar al capvespre a prendre alguna beguda als petits bars que hi ha en el port. Aquesta és l'única zona de Puerto Galera amb certa animació, tot i que passades les 8 de la tarda ja queda poca cosa. Però això no vol dir que ens avorrirem, ja que hi ha moltes coses a fer. Es pot, per exemple, gaudir de precioses platges properes a Puerto Galera com la d'Encenada Beach. També es pot anar a les cataractes de Tamaraw, un conjunt de cascades i piscines situat a 14 km de Puerto Galera (per a arribar a elles es pot agafar un jeepney que vagi a Calapan), en les que és possible banyar-se (tot i que l'aigua està bastant freda) i fer pic-nic, pel que són un lloc bastant popular. I altra possibilitat és realitzar caminades per les muntanyes de la zona, alguns d'elles molt exigents, com l'ascensió al mont Halcon, de 2.586 m. d'altura, o la no menys complicada visita al remot Mt. Iglit-Baco National Park, situat en el centre de l'illa de Mindoro i que és un dels últims santuaris del tamaraw, l'amenaçat búfal salvatge de Filipines.

De totes maneres, per a molts visitants, sobretot estrangers, Puerto Galera és només un lloc de passada a on arriba o d'on parteix el ferri a Batangas, ja que la seva destinació final solen ser els propers nuclis de Sabang Beach o White Beach (arribar a ells és fàcil, ja que es pot triar entre el jeepney, el tricicle o la bangka).

White Beach té una platja bastant bonica, però la llàstima, almenys per al nostre gust, és la quantitat de bars, restaurants i hotels que hi ha sobre la mateixa línia de platja, els quals trenquen l'indubtable encant natural del lloc i dóna la sensació de ser un tòpic i típic lloc turístic de platja. Per contra, si algú busca un lloc amb allotjament barat i certa animació aquest és el lloc. White Beach està a uns 8 km a l'oest de Puerto Galera.

Sabang (no confondre amb la població de mateix nom a Palawan), per la seva banda, és el paradís per als bussejadors, tant si són experimentats com principiants, no només per la bellesa del paisatge submarí, sinó també perquè la majoria de punts d'immersió estan a menys de 10 minuts amb barca des de la costa i s'aprofita millor el temps real d'immersió. Sabang es troba a només 6 km al nord-oest de Puerto Galera.

^top

MANILA (II) (Luzon)

COM ARRIBAR-HI

Sortim de Puerto Galera en un vaixell/bangka de la companyia M/B Golden Dragon amb destinació a Batangas. Aquesta vegada paguem 180 P i el trajecte fins al port de Batangas ens suposa 50 minuts. Un cop a Batangas, en sortir de la terminal som requerits per una multitud de persones que ens ofereixen tot tipus de transport, però passem d'ells i arribem a un aparcament enfront de la terminal on hi ha autobusos estacionats. N'hi ha bastants amb destinació a Manila, però agafem un de l'empresa Star Express la destinació final de la qual és la zona de Pasay a Manila. Paguem 147 P per un trajecte de 3 hores fins a Manila, patint a estones la molt baixa temperatura de l'A/C imposada pel conductor de l'autobús. Finalment baixem de l'autobús en la cruïlla de les avingudes Taft i Presidente Quiroga, des d'on agafem un taxi fins a l'hotel

DORMIR & MENJAR

Per a la nostra última nit a Filipines tornem a escollir Natividad Pension (M.H. del Pilar, 1690 - barri de Malate, Manila; tel. 521-0524), tal com ja vam fer al principi del viatge (veure Manila (I). Abans, però, vam mirar el Bianca's Garden (M Adriatico St, 2139 - Malate, Manila), recomanat per la guia Lonely Planet, però no hi havia cap habitació per sota de 2.000 P i l'hotel, almenys vist per fora, no valia aquest preu.

COSES A VEURE

Veure la descripció de coses a veure i fer a Manila en l'apartat Manila (I) d'aquesta mateixa guia.

I EL VIATGE S'ACABA...

Agafem un taxi enfront de l'hotel i accepta dur-nos fins a la terminal internacional de l'aeroport de Manila per 150 P. Només triguem 30 minuts en arribar-hi. Abans de passar per immigració cal abonar 750 P en concepte de taxes de sortida. Al costat del lloc on s'abonen les taxes hi ha una oficina de canvi on és possible recanviar els pesos sobrants.

Comencem la llarga tornada a casa amb un vol Manila-Doha de Qatar Airways (7.300 km en 8h 45 min). Ja en l'aeroport de Doha vam esperar unes 4 hores fins al següent vol Doha-Munic, també amb la mateixa companyia (4.500 km en 6 hores). En l'aeroport Franz Joseph Strauss de Munic (on a cada pas trobem un recordatori que en aquests dies se celebrava l'Oktoberfest en la regió bavaresa) esperem un parell d'hores fins a embarcar en el vol de Lufthansa a Barcelona (1 h 45 min. de vol), la nostra destinació final.

^top
Wow Philippines - Informació turística oficial de Filipines.
Philippines Travel Guide - Abundant informació sobre Filipines.
Let's go to Philippines - Informació sobre Filipines en format bloc.
Philippines Travel Guide - Guia de viatge online sobre Filipines de Jens Peters.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació