Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
2 / 2
egipte

EGIPTE

Guia i relat d'un viatge per lliure a l'Egipte més desconegut

Data Data viatge: 2008/09. Publicat el 13/01/2009
2.4 de 5 (190 vots)

Introducció

Passats 10 anys des del nostre últim viatge a Egipte (veure la Guia i relat d'un viatge a la vall del Nil: del Caire a Abu Simbel) vam decidir tornar a aquest país per a visitar altres llocs no tan clàssics i fins i tot alguns bastant desconeguts, a més de repetir algun dels ja vistos. Tal com es pot veure en el mapa de la ruta, vam recórrer milers de quilòmetres per terres egípcies, la qual cosa és costós en temps i paciència donada la peculiar idiosincràsia del país.

En resum: ens ha agradat i hem gaudit molts dels llocs poc o gens freqüentats pel turisme massiu, però hem patit en silenci el setge continuat dels venedors en els llocs més turístics. Respecte al nostre anterior viatge al país hem notat que el país ha retrocedit en molts aspectes en el que al viatger respecta: falta d'informació fiable, corrupció rampant (que pateixen tant els turistes com la pròpia població del país), l'absurd dels combois militars que suposadament vetllen per la seguretat del turista, pujades abusives en els preus d'algunes entrades a monuments, setge sense límits en els llocs més turístics, empleats en serveis públics molt malcarats, etc. Tot això és una llàstima, perquè l'interès del país per al viatger és innegable. I donat que el turisme és la principal font de divises per al govern egipci aquest hauria d'intentar canviar aquesta penosa imatge que transmet.

Si teniu pensat anar a Egipte i visitar els llocs més turístics de Luxor, Asuan o el Caire, per exemple, un suggeriment és portar una samarreta amb la següent inscripció en lloc ben visible: «No taxi, no faluca, no calesa, no papirus, no ...». Potser no surteixi efecte, però almenys riureu al veure les reaccions dels altres. Alternativament també podeu anar pel carrer amb uns auriculars posats per intentar evadir-vos del constant setge per part de venedors, taxistes, comissionistes, etc. I si viatgeu de forma independent pel país (no organitzat), tal com vam fer nosaltres, necessitareu fer gala d'una paciència i un karma infinits per no defallir davant els nombrosos obstacles absurds que possiblement trobareu... encara que aquesta és part de la gràcia del viatge (!!).

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 24 de Desembre de 2008 al 6 de Gener de 2009

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Istanbul - El Caire
Dia 2: El Caire - Alexandria
Dia 3: Alexandria
Dia 4: Alexandria - Port Said - Port Fuad - Port Said - Ismailia
Dia 5: Ismailia - Sharm el-Sheikh - Dahab
Dia 6: Dahab - Sta. Caterina (Sinaí)
Dia 7: Sta. Caterina - Dahab - Sharm el-Sheikh
Dia 8: Sharm el-Sheikh - Luxor - Asuan
Dia 9: Asuan - Kom Ombo - Asuan
Dia 10: Asuan - Abu Simbel - Asuan
Dia 11: Asuan - Qena (Dendara) - Luxor
Dia 12: Luxor - Minya
Dia 13: Minya - El Caire
Dia 14: El Caire - Istanbul - BCN

Data del viatge

Del 24 de Desembre de 2008 al 6 de Gener de 2009.

Diners

La moneda oficial a Egipte és la lliura egípcia (LE o EGP). L'euro pot ser canviat sense problemes en cases de canvi i alguns bancs. En alguns llocs es pot utilitzar la targeta de crèdit (especialment la VISA), però és del tot recomanable portar sempre lliures egípcies en metàl·lic per evitar contratemps i no pagar de més.

El canvi promig aconseguit en les dates del nostre viatge fou d'1 € = 7,68 LE (lliura egípcia) / 1 LE = 0,13 €.

Despeses del viatge

+ 553 € (vol BCN-Caire-BCN)
+ 85 € (vol Sharm el-Sheikh - Luxor)
+ 11 € (visat)
+ 374 € (entrades museus i monuments, hotels, menjar, transport, ...)
= 1.023 € (total per persona)

Es pot estalviar bastant en entrades amb el carnet d'estudiant internacional (ISIC), ja que el preu de les entrades a temples, museus i ruïnes es pot veure reduït a la meitat. Si s'és estudiant val molt la pena obtenir l'ISIC per a viatjar per Egipte.

Visat

Cal un visat que només pot expedir-se sobre un passaport amb una validesa superior a 6 mesos des de la data d'entrada. Si s'entra a Egipte per un aeroport internacional llavors es pot obtenir el visat en el mateix aeroport. N'hi ha prou amb comprar un segell que es ven en un quiosc situat poc abans d'arribar al control d'immigració. El seu cost era d'11 € (15 US$) en les dates del nostre viatge. En passar immigració aquest segell és enganxat al nostre passaport, la qual cosa ens dóna dret a una estada màxima de 30 dies i una sola entrada al país.

Salut

No hi ha obligació de cap vacuna. Només és obligatori presentar una prova d'haver estat vacunat de la febre groga quan es prové d'una zona amb el risc d'infecció, com Sudan o Etiòpia. Com sempre, però a Egipte més, és important viatjar amb una assegurança de viatge que cobreixi qualsevol contratemps.

No és mala idea portar uns taps per a les oïdes per poder descansar millor en alguns hotels que poden estar molt exposats al soroll nocturn dels cotxes a les grans ciutats. També poden servir per aïllar-se de l'alt volum de la música o del vídeo en alguns autobusos o també dels venedors i comissionistes en els llocs més turístics.

Seguretat

La sensació de seguretat a Egipte quant a delictes comuns és bastant alta. Per això, n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts.

Quant a la possibilitat d'atemptats terroristes certament n'hi ha molt de tant en tant, però la veritat és que avui dia no hi ha lloc al món completament segur en aquest sentit. No cal obsessionar-se amb això... ja ho fan les autoritats egípcies per nosaltres!!. I diem això perquè sovint la policia i exèrcit egipcis posen excessiu zel a protegir-nos amb mesures que arriben al paroxisme (és la nostra humil opinió com a patidors).

D'altra banda, en les dates d'aquest viatge i concretament durant els dies que vam estar en la península del Sinaí, Israel estava duent a terme una cruenta ofensiva a la veïna Franja de Gaza, la qual cosa va tenir una immediata repercussió en el costat egipci amb la imposició de nombrosos controls policials en totes les carreteres que conduïen a la frontera amb els estats d'Israel i Palestina. Per a nosaltres suposava només, com a molt, mostrar el passaport i perdre temps en els desplaçaments per carretera, però per descomptat era molt pitjor per a la població local.

Transport

Avió: La companyia EgyptAir té vols diaris entre les principals ciutats i punts turístics d'Egipte. Alguns d'aquests trajectes poden ser una molt bona alternativa als llargs i penosos viatges amb autobús o tren per terra, especialment si tenim la sort de trobar una bona tarifa reservant amb temps i fora de la temporada alta (d'octubre a abril). Els preus dels vols són molt canviants segons disponibilitat i temporada, però poden arribar a ser bastant baixos.

Tren: La companyia estatal Egyptian National Railways té una xarxa de més de 5.000 km en l'eix oest-est (de Suez a la frontera Líbia via el Caire) i nord-sud (del Caire a Asuan). Va ser fundada al 1851, en plena època colonial anglesa, i la veritat és que des de llavors sembla haver-se renovat poc, amb combois i infraestructures, en general, bastant cutres (els vagons de tercera classe són dignes de veure... i olorar!!). Les excepcions a això són els trens Espani (o Espanyol) i Turbini que uneixen el Caire i Alexandria, així com els trens turístics i nocturns (amb lliteres) del Caire a Luxor i Asuan. Amb un carnet d'estudiant internacional (ISIC) es poden obtenir descomptes en bitllets de tren, però no sempre. Més informació: horaris de tren a Egipte.

Obtenir informació sobre horaris/preus i comprar bitllets en algunes estacions de tren pot ser un veritable repte, gràcies al nul interès a ajudar d'alguns funcionaris i a la inexistència de rètols amb horaris en anglès. Tot i així el tren pot ser una bona opció als trajectes per carretera i els preus solen ser bastant econòmics.

Autobús: Els autobusos connecten pràcticament totes les ciutats i pobles d'Egipte. Els preus dels trajectes no són cars i són comparables als bitllets de tren de 2ª classe, tot i que depèn del tipus d'autobús. Es poden comprar en la terminal d'autobusos o en el propi autobús, però per a trajectes llargs convé reservar amb certa antelació per si de cas. En alguns casos i trajectes els horaris poden ser erràtics. Si es té el carnet d'estudiant internacional (ISIC) convé preguntar si hi ha descomptes en comprar els bitllets. Més informació: horaris d'autobús a Egipte.

Cotxe de lloguer: Sobre el paper és possible llogar un cotxe a Egipte, però potser no sigui el més convenient. Conduir per ciutats com el Caire o Alexandria és de bojos, per no parlar de l'altíssima sinistrabilitat de les carreteres egípcies. A més cal comptar amb els nombrosos controls policials que hi ha en la majoria de carreteres. Si tot i així es desitja llogar un vehicle cal tenir en compte que és necessari el permís de conduir internacional i tenir una edat mínima de 25 anys.

Ferri: A Egipte hi ha un parell de línies de ferri que poden ser d'utilitat als viatgers. La primera d'elles solca el Mar Roig i uneix les ciutats d'Hurghada i Sharm el-Sheikh, aquesta última en la península del Sinaí, essent actualment l'únic ferri de mitja distància que uneix Àfrica i Àsia. Hi ha 3 serveis per setmana, tant del fast-ferri com del normal, però pot cancel·lar-se la sortida si les condicions del mar o climatològiques ho desaconsellen. L'altra línia és la que solca el Golf d'Aqaba i uneix les ciutats de Nuweiba, en la península del Sinaí, amb la ciutat jordana d'Aqaba, útil si es vol anar d'Egipte a Jordània, per visitar Petra per exemple, sense haver d'entrar en territori d'Israel. Més informació: horaris de ferris a Egipte.

Electricitat

A Egipte l'electricitat és de 220 V i 50 Hz, amb un tipus d'endoll equivalent als de casa nostra.

Diferència horària

+1 hora durant el nostre horari d'hivern.

Guia de viatge

Egipto, Lonely Planet (col·lecció geoPlaneta en castellà, 4ª ed. Octubre 2008). Malgrat tractar-se d'una edició molt recent vam trobar molta informació desfassada, especialment en matèria de preus i horaris de transport, cosa que disculpem en part per tractar-se d'un país tan imprevisible com Egipte. Però sí que hi hem trobat molt a faltar la inclusió de la grafia àrab per als noms dels llocs (al menys de poblacions, monuments o hotels), ja que això ens hagués resultat molt útil en la majoria d'ocasions.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA EL CAIRE, ALEXANDRIA i EL CANAL DE SUEZ

EL CAIRE (I)

COM ARRIBAR-HI

Comencem aquest viatge amb un vol directe de la companyia Turkish Airlines de Barcelona a Istanbul (2.300 km i 3 hores de vol). Una vegada en el funcional aeroport Atatürk d'Istanbul (hora local: +1 hora respecte l'hora peninsular espanyola) tenim una espera d'1,5 hores fins al nostre següent vol, també amb Turkish i aquesta vegada amb destinació al Caire, on arribem 2 hores després d'enlairar-nos d'Istanbul i recórrer uns 1.250 km. El servei a bord de Turkish Airlines, especialment el menjar, és més que correcte.

Un cop a l'aeroport del Caire desembarquem i abans d'arribar al control d'immigració trobem en el costat esquerre del passadís diverses oficines de canvi on canviem uns pocs euros a lliures egípcies per als primers dies de viatge. Hem de dir que hi ha molt poca diferència en el canvi ofert entre aquestes oficines bancàries, però tot i així val la pena mirar-ne vàries. Aprofitem també per comprar aquí el segell necessari per al visat egipci i que ens costa 11 € (l'equivalent a 15 US$ en les dates del nostre viatge). En passar el control d'immigració el funcionari de torn enganxa el segell en una pàgina lliure del passaport.

Després de recuperar la motxilla embarcada sortim de la terminal d'arribades i trobem al taxista que ens ha enviat l'hotel que havíem reservat dies abans a Internet amb el buscador Hotels Caire. Tenint en compte que eren ja passades les dues de la matinada i sabent per endavant com se les gasten alguns taxistes a l'aeroport del Caire (com en d'altres aeroports de tot el món) vam preferir estalviar-nos problemes i no haver de discutir només arribar. Per aquest servei de taxi fins a l'hotel, en el centre del Caire (22 km), paguem 50 LE.

DORMIR & MENJAR

En el Kings Palace Hotel (Ibrahim El Qabbani nº3, prop del carrer Sabri Abu'Alam i la cèntrica plaça Talaat Harb - El Caire) paguem 140 LE per una habitació doble amb bany privat, A/C (no necessari en aquestes dates) i un esmorzar correcte sense més. L'hotel està situat en la 4ª planta d'un edifici i no hi ha ascensor, per la qual cosa cal pujar 105 graons (abstenir-se si es viatja amb equipatge molt pesat). La façana de l'edifici i l'escala tenen un aspecte bastant deixat, tot i que després l'hotel per dins no està tan malament. Tot i així és un hotel bàsic, però com només anàvem a dormir unes poques hores gairebé ens era igual. El personal de l'hotel no és especialment amable ni servicial.

Per a la nostra següent estada al Caire, al final del viatge, vam preferim l'Hotel Luna (Talaat Harb nº27, en el centre del Caire; tel. 2396 10 20). Aquí paguem 100 LE per una habitació doble amb bany compartit i que dóna a la concorreguda avinguda Talaat Harb, per la qual cosa és bastant sorollosa de dia i nit (val la pena pagar una mica més i quedar-se una de les habitacions interiors). En aquesta ocasió no ens va importar perquè només volíem disposar de l'habitació durant el dia per deixar l'equipatge, descansar i dutxar-nos abans d'agafar el vol de tornada a casa, passada la mitjanit. Aquest hotel es troba en la 5ª planta d'un edifici, però en aquest cas hi ha un modern ascensor. És el típic hotel per a motxillers, amb molts serveis per a aquest tipus de viatger. El seu personal és bastant sol·lícit, les seves instal·lacions són molt correctes i fins i tot agradables i la finca on es troba és bonica. Recomanable.

En la vorera oposada al Luna hi ha una pastisseria on es pot comprar alguna cosa per esmorzar al carrer. Per a un break més assossegat i descansar de l'enrenou cairota una bona opció és el Cafe Cilantro, una cadena local que ofereix bons cafès, sucs, dolços i snacks. A diferència dels tradicionals ahwas aquí l'ambient és modern, relaxat i per a ambdós sexes, encara que els preus també són més cars. Nosaltres vam anar al del carrer Mohammed Mahmoud i els clients eren, sobretot, nois i noies joves, universitaris i de classes acomodades.

COSES A VEURE

Patrimonio de la Humanidad EL CAIRE és la capital d'Egipte, així com la major ciutat d'Àfrica, ja que la seva àrea metropolitana té una població de gairebé 25 milions d'habitants. La ciutat està situada al costat del riu Nil i al sud del seu delta. La part més històrica de la ciutat, el Caire Islàmic, és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1979.

En el nostre anterior viatge a Egipte ja havíem visitat els llocs més turístics i típic del Caire i voltants, com per exemple el Museu Egipci, el Caire Islàmic, el Barri Copte, el Caire central, el soc de Khan al-Khalili, la Ciutadella de Saladin o les piràmides i necròpolis de Gizah i Memfis, a 20 i 30 km al sud del Caire respectivament. Per això aquesta vegada vam voler dedicar la nostra curta estada a la ciutat cairota a veure coses diferents i, per descomptat, molt menys conegudes.

Museu d'Om Kolthoum. La cantant, lletrista i actriu Om Kolthoum (1900?-1975), també coneguda al món àrab com kawkab el-sharq (l'Estrella de l'Est), està considerada com la cantant més famosa, distingida i influent del món àrab en tot el segle XX. Segons la traducció de l'àrab que es faci del seu nom podem veure'l escrit com Umm Kulthum, Om Kalsoum, Om Koultoum, Om Kalthoum, Oumme Kalsoum, ... La seva veu era extraordinària, amb uns registres increïbles, i cada dijous a la nit els carrers del Caire es quedaven deseres quan els cairotes es tancaven en les seves llars al costat de la ràdio per escoltar el concert setmanal radiofònic d'Om Kolthoum. Per fer-se una idea de la importància i l'ascendent d'aquesta cantant sobre la població àrab n'hi ha prou de dir que el mateix coronel libi Muammar al-Gaddafi va retardar per a un altre dia el cop d'estat que tenia planejat per a la nit del 12 de març de 1969 contra el monarca libi Idris I en coincidir aquella nit amb un concert d'Om Kolthoum a la ciutat líbia de Bengasi.

El Museu d'Om Kolthoum (Kawkab al-Sharq Museum) va ser obert al 2001 pel govern egipci en memòria de la cantant i està situat en un pavelló del Palau Manesterly, construït al 1830 en Manial El-Roda, una illa sobre el Nil. En el museu, l'entrada del qual costa només 2 LE, podem veure nombrosos objectes personals d'Om Kolthoum, així com premis, interessants fotografies de l'època, enregistraments, un documental sobre la seva vida i una sala multimèdia. Però trobem a faltar panells explicatius que permetin conèixer bé la vida i obra d'aquesta extraordinària cantant, per la qual cosa convé anar-hi ja documentat per entendre millor el que s'exposa.

A escassos metres del museu hi ha un Nilòmetre (entrada: 10 LE) del s. IX que s'utilitzava per a mesurar el nivell de l'aigua del Nil i predir així si les collites serien bones o no. Nosaltres no el vam visitem, però en qualsevol cas val la pena gaudir de la gran tranquil·litat d'aquesta illa en contrast amb el centre del Caire i de les boniques vistes sobre el Nil i voltants.

Interior de l'església copta de Sant Sergi
Interior de l'església copta de Sant Sergi

Per arribar el museu Om Kolthoum es pot agafar el metro fins a l'estació Mar Girgis (1 LE). En sortir d'aquesta estació, en ple barri copte, cal anar uns 100 metres al nord i passar per un pont per a vianants que creua les vies del metro. Després cal anar per carrers uns 300 metres per una zona molt humil fins arribar a una gran avinguda al costat del Nil (Corniche al-Nil) i creuar per un altre pont sobre un braç del Nil. Ja a l'illa Roda cal anar a l'esquerra i a uns 60 metres trobem l'entrada al recinte del museu.

Barri Copte. Tot i que ja havíem visitat el Barri Copte en viatges anteriors al Caire, aprofitem la seva proximitat al Museu d'Om Kolthoum per a repetir algunes visites. Aquest barri es troba en la part antiga de la ciutat i està format per carrerons amb nombroses esglésies on es continua practicant el ritus copte (els coptes són cristians egipcis). Nosaltres vam tornar a visitar l'anomenada Església Penjant (Al Mu'allaqa), el temple cristià més antic de la ciutat (s. IX), l'església de Sant Sergi, i l'església i monestir de Sant Jordi. Però en aquest barri hi ha més coses a veure, com l'església de Santa Bàrbara, la sinagoga Ben-Ezra (del s. VII), la més antiga d'Egipte), i el Museu Copte. L'estació de metro Mar Girgis està al costat del Barri Copte.

Barri de Zamalek. Aquest modern barri es troba a l'illa de Gecira i no té molt a veure, però és un lloc agradable per a passejar, així com per allotjar-se o menjar-hi. Zamalek és un barri residencial acomodat, amb jardins, ambaixades, escoles, etc. Nosaltres vam arribar a Zamalek agafant el metro fins a l'estació Nasser i després continuant per la concorreguda avinguda 26th of July cap a l'oest fins a creuar el pont sobre el Nil, en un trajecte d'1,4 km.

Primerament vam ramblejar per la part nord de l'illa, on comprovem que les botigues i cafès són de més nivell que en el centre. Veiem alguns edificis impressionants, entre els quals destaquen els ocupats per ambaixades i especialment el de l'ambaixada d'Aràbia Saudita (situada al carrer Mohamed Mazhar, paral·lela a la riba oriental de l'illa). Creuem cap al sud de l'avinguda 26th of July i passem al costat del cridaner hotel de luxe Cairo Marriott, al carrer Saray El Gezira. Aquest hotel ocupa, a més de dues modernes torres bessones, un antic palau real construït originalment per allotjar a Napoleó III i l'emperadriu Eugenia amb motiu de l'obertura del Canal de Suez al 1869. També formen part del recinte de l'hotel els preciosos jardins Omar Khayyam de 2,4 Ha. Al costat de la cantonada sud-oest de l'hotel trobem el Museu de Ceràmica Islàmica (carrer Al Marsafi nº 1, però amb l'entrada al carrer Gezira). Aquest museu ocupa el palau del príncep Amru Ibrahim. Caminant per un passeig al costat del Nil, en la riba oriental de l'illa, arribem al pont 6 October pel qual tornem cap al centre històric.

^top

ALEXANDRIA

COM ARRIBAR-HI

La millor opció per anar del Caire a Alexandria és el tren, sobretot amb un exprés com el Sapani. Nosaltres vam agafar el de les 12 del migdia a l'estació Ramses, la principal de la ciutat del Caire (un taxi per arribar fins a aquí des de Talaat Harb costa unes 5 LE). En aquesta estació hi ha una Oficina de Turisme, peròa nosaltres no ens va resultar massa útil pel poc interès a informar dels seus empleats. Els bitllets en 2ª classe pel Sapani ens van costar 31 LE cadascun i en comprar-los en les taquilles de l'estació comprovem novament que fer cua de forma ordenada no és el fort de la majoria d'egipcis, per la qual cosa de vegades cal tenir molta paciència i, sobretot, no deixar que els espavilats es colin davant nostre.

Comprem els bitllets en 2ª classe perquè és tan còmoda com la 1ª classe, però bastant més barata. En el trajecte de 225 km entre el Caire i Alexandria vam veure un gran contrast entre els suburbis súper-cutres del gran Caire que creuem al principi del viatge amb els camps conreats i les vaques pasturant de la zona del delta del Nil que vénen després. Dues hores i mitja després de sortir del Caire arribem a l'estació central d'Alexandria, en un còmode viatge. Cal anar amb compte de no baixar en l'anterior, el nom de la qual és Sidi Gaber, ja que en aquesta estació baixa gairebé tothom i pot semblar que hem arribat a la nostra destinació, però en realitat estem en els suburbis d'Alexandria, a uns quants quilòmetres del centre. Un taxi des d'aquesta estació fins a la zona de la Corniche val unes 5 LE.

DORMIR & MENJAR

En l'Egypt Hotel (Degla St, 3 - Alexandria; tel. 4814483) paguem 260 LE per una habitació gran, amb bany privat, A/C, nevera, TV, wi-fi i esmorzar inclòs. L'hotel està en la 3ª planta d'un bonic edifici amb ascensor. L'hotel sembla bastant nou i està bé, sent un terme mitjà entre els barats i cutres i els de més nivell però bastant més cars. La nostra habitació tenia vistes laterals al mar i a la Corniche. L'única pega que té és que pot ser una mica sorollós a la nit a causa dels cotxes que passen per la Corniche.

Per menjar recomanem el restaurant de marisc Hood Gondol (pronunciat Úda Góndol), situat en la cantonada dels carrers Omar Lofty i Mohammed M Motwe, no gaire lluny de la Biblioteca, encara que és difícil donar amb ell i cal preguntar per la zona, ja que ni tan sols té un rètol que l'anunciï. Està en un carreró al costat d'una mesquita. Per una safata gran, amb diferents tipus de peix, cloïsses, calamars i crustacis frescos que podem seleccionar nosaltres mateixos, amb patates, arròs, amanida, sopa de peix, pa xapati i una Coca-Cola vam pagar l'increïble preu de 32 LE cadascun. No hi ha menú, és auto-servei. Una vegada seleccionat el que volem cal buscar una taula en un edifici annexe. El lloc és bàsic, però es menja molt bé. Un altre restaurant molt recomanable, i cèntric, és el Taverna (Saad Zaghloul, 52), on cal provar la deliciosa pizza de shawarma feta al foc de llenya.

Una opció més xic i elegant és el restaurant Fish Market, al costat del Kashafa Club en la Corniche, on va la gent amb diners d'Alexandria. El restaurant és car, però té unes vistes superbes sobre la badia. Els mateixos propietaris tenen en el mateix recinte un altre restaurant, el Tikka Grill, però aquest per a carnívors, així com una pastisseria i un magnífic cafè, el Grand Cafe, amb una gran terrassa exterior. En fi, un lloc ideal per a fer una aturada en el passeig per la Corniche i contemplar l'escena posh alexandrina.

Una cosa que no ens hem de perdre a Alexandria són les cafeteries, algunes d'elles amb molta història. Una d'elles és la Patisserie Delices (Saad Zaghloul, 46), un lloc vetust però bonic on prendre una pasta i un te o un cafè.

Per a canviar diners a Alexandria recomanem l'oficina d'Alexandria Exchange Company (AEC), en Midan Saad Zaghloul, amb el millor canvi de la zona.

COSES A VEURE

ALEXANDRIA, també coneguda com La Perla del Mediterrani, és la segona major ciutat d'Egipte i el seu caràcter mediterrani, el seu ambient i el seu patrimoni històric i cultural fan que sigui bastant diferent de la resta del país. Va ser fundada per Alexandre Magne l'any 331 a. de C. i va arribar a ser la capital de l'Egipte greco-romà. El seu important paper com a centre cultural de l'època podria simbolitzar-se en el llegendari far construït sobre l'illa de Pharos i que va ser una de les Set Meravelles del Món antic. Després d'un declivi que va durar diversos segles, a partir del s. XIX Alexandria va renéixer com a focus per a l'expansió comercial i marítima d'Egipte. Aquesta època va ser immortalitzada per escriptors com Lawrence Durrell, Edward Morgan Forster o Constantino Cavafis. A més, generacions d'immigrants grecs o italians, entre d'altres, es van establir a la ciutat i li van donar un nou impuls comercial alhora que la van fer més cosmopolita i amb un marcat ambient de cultura bohèmia.

Tot i que a primera vista la ciutat pugui decebre (del seu gloriós passat no queda gairebé res), a mesura que l'anem coneixent més i més ens va atrapant i acaba per fascinar-nos. Per tot això recomanem totalment la seva visita, la qual pot ocupar-nos fàcilment diversos dies. A continuació teniu una llista d'alguns dels seus llocs d'interès més importants, segons el nostre criteri:

Biblioteca d'Alexandria. L'Antiga Biblioteca d'Alexandria, creada possiblement al començament del segle III a. C., fou en la seva època la més gran del món i es creu que va arribar a tenir fins a 700.000 volums. La destrucció de la biblioteca s'ha situat en un moment indeterminat del segle III o IV, quan l'emperador romà Aurelià, i potser també Dioclecià, va conquerir i va saquejar la ciutat.

Interior de la biblioteca d'Alexandria
Interior de la biblioteca d'Alexandria

Al 1987 va néixer l'ambiciós projecte cultural de construir una nova biblioteca a la ciutat d'Alexandria per recuperar així un enclavament mític de l'Antiguitat. Per dur a terme aquest projecte es van unir els esforços econòmics de diversos països europeus, americans i àrabs, més el govern d'Egipte i la Unesco. La nova Biblioteca Alexandrina va ser inaugurada el 16 d'octubre de 2002.

L'edifici de la biblioteca és impressionant i molt original vist per fora, però per dins no ho és menys. Per conèixer més sobre la nova biblioteca nosaltres ens vam afegir a una visita guiada gratuïta que trobàrem només entrar. En acabar visitem un parell d'interessants exposicions al seu interior, una d'elles amb interessants fotos d'època d'Alexandria, i passegem per l'interior de la biblioteca, plena de joves egipcis/es consultant el seu enorme fons bibliogràfic. Molt recomanable.

L'entrada costa 10 LE (5 LE amb el carnet ISIC) i cal deixar la motxilla en una consigna que hi ha al costat de l'entrada. Arribar-hi és un agradable passeig d'uns 2 km per la Corniche cap a l'est des de l'hotel Egypt.

Columna de Pompei i Serapeum. Les ruïnes del temple de Serapeum no són gran cosa, però la columna, de granit vermell i amb una altura de 30 m., és imponent. L'entrada al recinte costa 20 LE (amb ISIC són 15 LE). Per arribar fins a aquí vam agafar un taxi des del centre, en un trajecte de 10 minuts pel qual paguem 5 LE.

Catacumbes de Kom Ash-Shuqqafa. És la major necròpoli romana d'Egipte i fou l'última gran obra religiosa de l'antic Egipte. En conjunt és una visita molt recomanable, especialment la tomba principal. L'entrada val 35 LE (20 LE amb ISIC). No es permet entrar càmeres de fotografia i vídeo (?). Per arribar fins a la catacumbes n'hi ha prou amb agafar el carrer a la dreta en sortir del recinte de la columna de Pompei i seguir caminant recte uns 5 minuts fins arribar a les catacumbes.

Museu Nacional d'Alexandria (Sharia Tariq al-Horreyya, 110). Aquest meravellós museu va ser inaugurat al 2003 i ocupa un preciós palauet restaurat d'estil italià que va començar a construir Al-Saad Bassili Pasha al 1926, el qual fou un dels comerciants més rics d'Alexandria. El museu conté prop d'1.800 peces que narren la història d'Alexandria i Egipte. En la primera planta i soterrani s'explica l'era faraònica, mostrant-se algunes estàtues i mòmies que són realment fascinants. En la 2ª planta l'època greco-romana, incloent objectes recuperats de les excavacions submarines en la badia d'Alexandria. I en la 3ª planta hi ha objectes de les eres copta, islàmica i moderna. L'entrada al museu costa 20 LE (amb ISIC són 15 LE). Per arribar fins aquí agafem un taxi des del centre, en un trajecte de 10 minuts pel qual paguem 5 LE. Acabada la visita al museu tornem al centre caminant una estona (creuem els jardins Shallalat) i després amb el tramvia (0,25 LE). Per cert, convé saber que en els tramvies d'Alexandria hi ha un vagó reservat exclusivament a les dones.

Fortalesa de Qaitbey. Aquesta fortalesa defensiva del s. XV està considerada com una de les més importants del Mediterrani i està situada en el costat oriental de l'extrem nord de l'antiga illa de Pharos, en el punt on es creu que va estar el famós Far d'Alexandria. Després de ser aquest destruït completament per un terratrèmol en el s. XIV el sultà Al-Ashraf Sayf al-Din Qa'it Bay va erigir aquí, al 1477, aquesta fortalesa com a peça defensiva contra els atacs turcs. Avui dia és un de les icones de la ciutat. Per dins la fortalesa no té res d'especial, però és un agradable lloc per passejar i veure les famílies i parelles alexandrines en acció, a més de les excel·lents vistes que proporciona sobre la badia. L'entrada a la fortalesa costa 25 LE (15 amb ISIC).

Barques en el port oriental d'Alexandria
Barques en el port oriental d'Alexandria

Per arribar a la fortalesa agafem un tramvia groc enfront del cafè Athineos (0,25 LE) en direcció oest. El tramvia es mou tan a poc a poc que dóna temps de veure-ho tot i fer fotos des d'ell, com si fos un Sightseeing Alexandria. A més, un passatger que tenim davant ens dóna explicacions en anglès, amb tot luxe de detalls, dels edificis i monuments que anem trobant pel trajecte. Quan el tramvia es desvia de la nostra destinació baixem i continuem a peu en un bonic passeig.

Corniche. És el passeig i carretera (26 de Juliol) que transcorre al llarg del port oriental d'Alexandria i és el lloc perfecte per a passejar. El que ara és la Corniche abans era una llarga muralla fortificada amb torres defensives que van protegir la ciutat des del s. XIII fins a finals del XIX. En realitat la Corniche s'estén més de 20 km per la costa alexandrina, des de la fortalesa de Qaitbey fins al barri de Muntaza. Val la pena recórrer-la a peu, almenys el tram de 5 km entre la fortalesa de Qaitbey i la Biblioteca Alexandrina. Pel camí tindrem l'oportunitat de veure les drassanes, així com el port pesquer i algunes barques sobre la sorra, molt fotogèniques per cert. A la Corniche hi ha, també, alguns edificis preciosos i l'única llàstima és el pobre estat de conservació en què es troben. I val la pena desviar-se només 100 metres per visitar la magnífica mesquita Abu Habbas el-Mursi, la més bonica i també important des del punt de vista històric de totes les mesquites alexandrines. Fou construïda al 1775 sobre la tomba d'un sant i devot sufí del s. XIII i d'origen andalusí.

Soc d'Alexandria. També val la pena fer un volt a partir de que es fa fosc pels carrers i carrerons propers a Midan Tahrir i la mesquita Terbana per a veure les incomptables botiguetes i llocs de venda de roba, menjar, espècies, bijuteria, records, ...

^top

ISMAILIA

COM ARRIBAR-HI

Per arribar fins a la zona del Canal de Suez des d'Alexandria comencem per agafar un autobús de la companyia West Delta fins a Port Said. Paguem 22 LE pel trajecte Alexandria - Port Said i els comprem el dia anterior en l'oficina de West Delta en el centre d'Alexandria, a Midan Saad Zaghloul. L'autobús surt des de la terminal d'autobusos Al-Moaf-al-Gedid, als afores de la ciutat. Per arribar-hi s'hi pot anar en taxi (15 LE), però és important indicar-li al taxista la frase «majàtat alotobús al gidit» (terminal d'autobusos Al Gedid) i assegurar-se que l'entén per no donar més tombs dels necessaris.

Tot i que ens van assegurar que el trajecte amb autobús d'Alexandria a Port Said era de 3,5 hores al final van ser 4 hores i 40 minuts i sense saber molt bé el perquè del retard. Durant el viatge vam creuar d'oest a est tot el delta del Nil seguint la línia costanera, primer per un paisatge de cultius, vaques i canals, després per una zona d'aiguamolls i semidesert i finalment per una estretíssima franja de terra que separa el mar Mediterrani del llac Manzala.

La nostra intenció era parar en Port Said unes hores i continuar viatge amb autobús a última hora de la tarda cap a Ismailia, la nostra destinació final d'aquell dia. Per això, només arribar a la terminal d'autobusos de Port Said esbrinem en l'oficina de la companyia East Delta Travel l'horari dels últims autobusos del dia de Port Said a Ismailia. Vam demanar i ens van permetre deixar l'equipatge més pesat en l'oficina de la companyia per així poder visitar més còmodament la ciutat. Un taxi des d'aquesta terminal fins al centre de Port Said, per exemple al Hôtel de la Poste, costa 4 LE.

Després de visitar Port Said tornem en taxi a la terminal d'autobusos (4 LE), recollim l'equipatge que havíem deixat en l'oficina d'East Delta i comprem aquí mateix els bitllets a Ismailia (6 LE cadascun). Sortim en l'autobús de les 17:00 (l'últim del dia és a les 18:00) i arribem a Ismailia 1 hora i 20 minuts després, recorrent uns 90 km per una carretera que en la primera meitat del trajecte transcorre paral·lela al Canal de Suez. Un taxi des de la terminal d'autobusos fins al centre, la plaça Al-Gamuriya, val 4 LE.

DORMIR & MENJAR

En el Crocodile Inn Hotel (179, Saad Zaghloul St - Ismailia; tel. 64 3912555) paguem 260 LE per una habitació doble amb bany privat i esmorzar inclòs. La relació qualitat/preu d'aquest hotel és bastant dolenta, ja que les habitacions i l'hotel en general estan molt mancats de manteniment i de personalitat pel que costa. Però el problema és que a Ismailia hi ha molt poques opcions d'allotjament, ja que al centre només trobem aquest i el Nefertity Hotel, però aquest últim era realment indescriptible de cutre que era (costava 40 LE) i només apte per a homes amb poques manies. L'altra opció, encara que ja allunyada del centre (a uns 2 km), és el Mercure Forsan Island Ismailia (Forsan island - Ismailia; tel. 64 3916316), l'únic hotel de Ismailia amb un estàndard internacional en comoditat i serveis (i també en preus, a partir de 60 €) i situat en una illa privada. A favor del Crocodile Inn Hotel està la seva cèntrica situació, en la cantonada dels carrers Thawra i Saad Zaghloul, ideal per a explorar el barri europeu, així com per tenir a mà la zona comercial i de restaurants.

A Ismailia vam tastar el restaurant George's, a Sharia Tawra, amb una decoració que recorda a un pub anglès. No és barat, però es menja molt bé.

COSES A VEURE

Port Said és una ciutat portuària al nord-est d'Egipte que serveix d'accés al Canal de Suez des del mar Mediterrani. A part de poder veure el Canal de Suez d'aprop, el nostre interès a venir fins aquí era veure els bonics i distintius edificis colonials del s. XIX que s'hi poden trobar encara. Aquests edificis es caracteritzen per tenir grans balconades en tots els pisos de la façana.

L'origen de Port Said fou al 1859 com un campament per als treballadors que construïen el Canal de Suez. A finals del s. XIX ja era un important port on totes les grans potències marítimes tenien un consolat. Un fet curiós és que la famosa Estàtua de la Llibertat, que ara és una de les icones de Nova York, hauria d'haver estat emplaçada a Port Said, a l'entrada del Canal. Auguste Bartholdi, el seu escultor, la va dissenyar inspirant-se en les enormes estàtues d'Abu Simbel i havia de reflectir la idea d'Egipte portant la llum d'Àsia, però el virrei Ismail (governant d'Egipte entre 1863 i 1879) va rebutjar el projecte per ser massa car i l'estàtua va acabar finalment als Estats Units i va passar a anomenar-se Estàtua de la Llibertat.

Port de Port Said, el Canal i Port Fuad
Port de Port Said, el Canal i Port Fuad

Port Said és un port lliure d'impostos i en teoria hauria d'haver-hi una duana a l'entrada/sortida de la ciutat, però la veritat és que ningú ens va demanar veure l'equipatge (com sí ens ha passat en altres ports francs, com Aqaba a Jordània) i ni tan sols el passaport.

Comencem el nostre recorregut a Port Said davant l'Hotel de la Poste, al carrer al-Gomhuriyya nº 42. D'aquí anem fins al carrer paral·lel a aquest i veiem el bonic edifici Woolworth, un vestigi de l'era colonial. Continuem cap al nord, passem al costat de l'edifici del Consolat Italià, amb el seu curiós gravat feixista de l'època de Mussolini, i girem a la dreta per agafar el tram final de Sharia (carrer) Palestina fins a arribar a la mesquita As-Salam. Des d'aquest punt mirem cap al Mediterrani i veiem alguns vaixells fent cua i esperant el seu torn per a poder embocar l'entrada el Canal de Suez. Curiós!. Agafem el carrer El Zaiem Ghandy i ens desviem per un camí entre xiringuitos tancats per arribar fins a la platja, poc atractiva. Tornem al carrer anterior i passem per l'atractiu i popular restaurant Abou Essam. Girem cap al sud per El Kanater fins arribar a la impressionant església copta de Sant Bishoi. Continuem ramblejant i tornem a Sharia Palestina per anar ara cap al sud. En aquest tram és possible caminar per un passeig elevat amb excel·lents vistes sobre el canal, Port Fuad i sobre els característics i interessants edificis colonials que encara sobreviuen a Sharia Palestina. Fantàstic!!!.

Just abans d'arribar a la Dàrsena Comercial veiem el concurregudíssim moll dels ferries que creuen el Canal fins a la veïna Port Fuad, tècnicament ja en el costat d'Àsia. Aquests ferries són gratuïts i n'hi ha cada 10 minuts aproximadament. N'agafem un d'ells per creuar el Canal. La travessia, en un ferri ple de gom a gom de vehicles i gent, dura uns 10 minuts i permet veure d'aprop alguns dels enormes vaixells que hi ha ancorats enmig del Canal. També, des del ferri, és la millor (i única) manera de veure d'aprop la façana de la icònica Casa del Canal del Suez, construïda al 1869 per a la inauguració del Canal, amb les seves boniques cúpules verdes. Port Fuad és una ciutat, bàsicament residencial, establerta al 1927 per alleugerir la superpoblació de Port Said. El seu nom el va prendre del rei Fuad I, el primer amb el títol de rei en l'Egipte modern. A Port Fuad destaquen els alts minarets de la seva mesquita i encara que aquesta ciutat no té massa interès per al viatger, bé val una ràpida visita com a excusa per agafar el ferri i passejar i veure, per exemple, una zona de cases adossades amb jardí, molt d'estil europeu. No sembla que estiguem a Egipte.

De tornada al moll de Port Said voregem caminant la dàrsena comercial per anar a veure la Casa del Canal per darrere. Trobem un control policial que no permet apropar-se a menys de 100 metres, però aconseguim convèncer als policies que ens deixin apropar el màxim possible, ja que no és possible visitar-la. La veritat és que l'edifici en el seu conjunt és molt bonic. I aquí acabem la visita a Port Said.

ISMAILIA es troba a mig camí entre les ciutats de Port Said al nord i Suez al sud. Està situada al costat del Canal, en un punt on aquest s'eixampla per la presència del llac Timsah. Fundada al 1863 com a centre de construcció del canal de Suez, ara és el centre administratiu del Canal de Suez.

La veritat és que Ismailia ens va sorprendre molt favorablement, per la qual cosa recomanem del tot la visita a aquesta ciutat. El seu ambient relaxat, les seves zones enjardinades i les seves boniques viles colonials la diferencien completament de la resta de ciutats egípcies. Tot en ella és atípic per ser Egipte: moltes zones enjardinades, carrers nets i cuidats (també els cotxes), es respecten els semàfors en vermell, els vehicles no piten tant, etc. En fi, un oasi de tranquil·litat i verdor a Egipte.

Comencem la ruta caminant per Sharia Thawra, en el centre del vell barri europeu, en direcció al plàcid canal d'aigua dolça que desemboca al llac Timsah. En arribar al final de Tawra anem cap a l'esquerra, seguint el carrer Ahmed Abo Zaid, envoltada de parcs, zones verdes i viles d'estil europeu com no havíem vist en cap altra ciutat egípcia. Aquest carrer transcorre paral·lel al canal d'aigua dolça i entre ambdós hi ha un agradable passeig per als vianants enjardinat amb algunes glorietes i bancs on aturar-se a descansar i gaudir de la sorprenent tranquil·litat del lloc.

Antiga casa de Ferdinand de Lesseps
Antiga casa de Ferdinand de Lesseps

Gairebé 1 km després arribem a l'edifici administratiu del Canal, enfront del petit Museu d'Ismailia. Prop del museu es troba el Jardí de les Esteles, on destaca una petita esfinx de l'època de Ramsés II que es pot veure des del carrer, sense entrar en el jardí. Des d'aquí anem fins a la riba del llac/canal i veiem navegar-hi alguns grans vaixells. I tornem cap al centre vorejant el canal d'aigua dolça per l'altre costat, en un molt agradable passeig d'1,3 km. Creuem el canal per un pont (carrer Ahmed Orabi) i just enfront hi ha un vistós i enorme mural que mostra els fastos de la inauguració del Canal de Suez.

I a només 100 metres es troba la preciosa vila de Ferdinand de Lesseps, en la qual va residir temporalment a partir de 1854 aquest diplomàtic i empresari que fou el director de la construcció del Canal de Suez. La casa no és visitable, almenys en les dates del nostre viatge, però només veure-la per fora ja val la pena. La vila contigua a aquesta també és molt bonica. Seguint la trama de carrers perfectament quadriculada d'aquesta part de la ciutat anem fins a la plaça al-Gomhuriyya per a veure d'aprop la preciosa mesquita. I uns 150 m. a l'oest de la plaça trobem el bonic edifici de la Catedral Copta Catòlica de Sant Marc, on entrem per veure-la per dins i ens atén un senyor molt amable que ens dóna profuses explicacions sobre l'església copta.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PENÍNSULA DEL SINAÍ, ASUAN, ABU SIMBEL, LUXOR, QENA i MINYA

DAHAB (Sinaí)

COM ARRIBAR-HI

Dahab està situada en la costa oriental de la Península del Sinaí, a més de 500 km per carretera des d'Ismailia. En la terminal d'autobusos ens havien informat que hi havia un autobús directe Ismailia-Dahab a les 14:30, però quan anàrem a comprar els bitllets resulta que ja no era directe i havíem de canviar d'autobús a Sharm el-Sheikh. En fi, això és Egipte i cal prendre's aquestes coses amb resignació cristiana.

El trajecte d'Ismailia a Sharm costa 40 LE. Al principi de trajecte anem en direcció a la ciutat de Suez. Durant una bona estona veiem des de la finestreta de l'autobús alguns vaixells navegant pel Canal de Suez, el qual transcorre paral·lel a la carretera. Després de passar al costat del Gran Llac Amarg i uns 8 km abans d'arribar a Suez ens desviem a l'esquerra per creuar el Canal de Suez pel túnel Ahmed Hamdi, un túnel subterrani d'1,6 km de longitud construït en els anys 80 i flanquejat per uns quants controls policials de seguretat. Deixem enrere Àfrica i quan emergim a l'altre costat del túnel ja ens trobem en territori de la península del Sinaí, la qual ja pertany a Àsia, per la qual cosa canviem de continent només amb creuar aquest túnel. Molt curiós!!.

En l'altre extrem del túnel agafem una carretera a la dreta i a partir d'aquí anem vorejant la costa del Mar Roig, en l'anomenat Golf de Suez. Després de passar incomptables controls policials que ralenteixen la marxa de l'autobús arribem a la terminal d'autobusos de Sharm el-Sheikh unes 6 hores després de sortir d'Ismailia, en un viatge que no se'ns fa ni pesat ni avorrit. A Sharm comprem el bitllet per al següent autobús a Dahab (15 LE) i sortim només 15 minuts després. Per al trajecte de Sharm el-Sheikh a Dahab, de 90 km, emprem 1,5 hores per culpa de més controls policials i l'excessiu zel de la policia amb alguns dels passatgers del nostre autobús. Així arribem molt cansats a la terminal de Dahab, després de gairebé 8 hores de viatge des d'Ismailia. Un taxi fins a l'hotel ens costa 5 LE.

DORMIR & MENJAR

En el Dyarna Hotel (Dahab; tel. 693640-120) paguem 220 LE per una habitació doble amb bany, TV, nevera i esmorzar inclòs. El lloc en si no està malament, fins i tot amb una gran piscina que dóna al mar, però l'habitació estava ja necessitada d'alguns arranjaments. Aquest hotel es troba a la tranquil·la zona de Mashraba (Assalah), al costat del mar, i està situat entre el Banque du Caire i l'Hotel Inmo. A Dahab no vam mirar més hotels perquè arribem tard, estàvem molt cansats i el Dyarna ens va semblar acceptable, però a Dahab hi ha una bona oferta hotelera i de preus per a tots els gustos (veure Hotels Dahab).

Per menjar, si no es volen pagar els alts preus dels restaurants turístics al costat del mar, recomanem el restaurant Quickly, situat al carrer paral·lel al mar, a uns 300 m. de l'hotel Dyarna. Aquí la relació qualitat-preu és molt bona, com el menjar, i a més l'ambient és agradable, amb música àrab de fons (i no amb música de Bob Marley com en altres llocs).

COSES A VEURE

DAHAB (significa or en àrab) és una petita població situada en la costa sud-est de la península del Sinaí, uns 80 km al nord de Sharm el-Sheikh. Dahab era fa anys era simplement un poble beduí de pescadors, però amb el temps s'ha convertit en una destinació turística molt popular.

Camí entre Dahab i Sta. Caterina
Camí entre Dahab i Sta. Caterina

Al principi Dahab va atreure principalment a motxillers viatjant de forma independent que s'allotjaven en petits hotels i campaments en el nucli beduí d'Assalah. Però amb l'arribada de grans cadenes hoteleres que han obert alguns resorts de luxe en la part nova de Dahab, a uns 2,5 km d'Assalah, ara la clientela és més variada.

Molts viatgers vénen a Dahab atrets pel seu ambient pseudo-hippy i bohemi, passant els dies entre la platja i els restaurants de decoració mig beduïna mig hippy i al costat del mar. Però Dahab té un gran renom internacional com a lloc per practicar el windsurfing. I l'existència de diversos esculls a peu de platja també ofereix grans oportunitats pel busseig, especialment en l'arxifamós Blue Hole, una espècie de cova submarina que arriba fins als 130 metres de profunditat i que és coneguda amb l'inquietant àlies de «El cementiri de submarinistes» per la gran quantitat d'accidents mortals ocorreguts en les seves aigües (es parla de fins a 100 submarinistes morts) i que fan que es consideri a aquest lloc d'immersió com un dels més perillosos del món. Un altre lloc de busseig molt popular és el conegut com The Canyon. Ambdós es troben a uns 10 km al nord de Dahab.

En el nostre cas Dahab fou simplement un lloc de pas per anar cap al monestir de Santa Caterina. Tot i així vam fer un volt pel passeig marítim de la zona de Mashraba i al costat de la badia de Dahab. Des d'aquí s'albiren perfectament les muntanyes de la costa d'Aràbia Saudita, a l'altre costat del golf d'Aqaba.

^top

STA. CATERINA (Sinaí)

COM ARRIBAR-HI

Tot i que en teoria hi ha un autobús diari a les 8 del matí al monestir de Santa Caterina des de l'estació d'autobusos de Dahab (135 km), en la pràctica, tal com vam poder comprovar nosaltres mateixos, aquest servei és cancel·lat la majoria de dies (potser per falta de viatgers o vagi a vostè a saber perquè). Vam conèixer el cas d'una viatgera russa que portava 5 dies anant diàriament a la terminal per veure si sortia i... res de res. Una altra opció és buscar una plaça en algun dels tours al monestir que organitzen molts hotels de Dahab (per exemple el Dyarna) a les 8:00 o a les 23:30 (aquest últim per pujar a la muntanya Sinaí), encara que tampoc és segur que surtin ja que dependrà del nº de viatgers apuntats. L'opció més segura, encara que potser també més cara, és llogar un taxi per fer el trajecte (200 LE un trajecte) i, si és possible, compartir la despesa amb altres viatgers. Encara hi ha una última opció que és anar fins a Sharm el-Sheikh, allí agafar un taxi compartit fins a El Tur i d'allà un minibús fins a Santa Caterina, però també és incerta i en el millor dels casos ens podria portar gairebé tot un dia arribar al monestir.

Nosaltres optàrem per llogar un taxi per fer el trajecte de només anada i compartir-ho amb algun viatger que trobàrem a la terminal d'autobusos maleint les companyies d'autobusos egípcies. Paguem 190 LE entre tots i això ens va permetre marxar a l'hora que vam voler i fer el trajecte sense parades no volgudes. La veritat és que el trajecte de Dahab a Santa Caterina és en la seva major part bastant espectacular. En sortir de Dahab s'agafa la carretera a Nuweiba, cap al nord, i a mig camí, a Wadi Umm Rawa, ens desviem a l'esquerra en un punt on hi ha un control policial. Només 5 km després el paisatge es torna sobtadament extraordinari, amb planures desèrtiques de sorres blanques i turons de roques multicolors. Així es van succeint paisatges de desert molt bonics durant més de 30 km. A només 1 km abans d'arribar al petit poble d'Al Milga ens aturem al costat d'una caseta que hi ha al costat de la carretera per pagar les 17 LE que costa la taxa turística d'entrada a la zona protegida de Santa Caterina. Poc després el taxi ens deixa en l'aparcament del monestir, després de 2 hores de viatge des de Dahab. Ja només pel trajecte val la pena...

DORMIR & MENJAR

En la The Monastery Guest House o Casa d'Hostes del Monestir de Santa Caterina (situada en unes dependències modernes al costat del propi monestir; tel. +20 693 470353, Fax +20 693 470 543) paguem 300 LE per una magnífica habitació amb bany privat, calefactor i A/C amb bomba de calor, i mitja pensió inclosa (esmorzar i sopar). La calefacció és realment imprescindible per a les gèlides nits hivernals. Francament l'habitació té només l'imprescindible (ideal en un lloc tan espiritual), però estava impecable i pensem que val la pena pagar el sobrepreu també per la tranquil·litat i l'excepcionalitat del lloc. Com l'ascensió a la muntanya Sinaí té el seu inici i final aquí, res millor que tenir l'habitació a mà després del dur esforç de l'excursió. Només és possible reservar per telèfon o fax i nosaltres vam tenir sort de poder trobar habitació sense reserva prèvia (hi havia poc turisme en aquestes dates), però en altres circumstàncies pot ser bona idea reservar abans si volem assegurar la jugada.

En la veïna població d'Al Milga, a uns 4 km del monestir, hi ha altres opcions d'allotjament de diferents preus, sent un dels més econòmics el Desert Fox Camp. A Al Milga també trobem un internet-cafè anomenat Desert Net (situat uns 500 m. abans d'arribar a la petita terminal d'autobusos) on el preu de la connexió és de 5 LE/hora.

COSES A VEURE

Patrimonio de la Humanidad PROTECTORAT DE SANTA CATERINA. Es tracta d'un parc nacional creat al 1996 i que amb una extensió de 4.350 km² comprèn la major part de la zona muntanyenca central del sud del Sinaí, incloent la muntanya més alta d'Egipte, Jebel Katharina, de 2.641 metres d'altura. Aquest parc es va crear per preservar les grans riqueses culturals, naturals i d'història religiosa que reuneix al seu territori, ja que posseeix un ecosistema únic de desert a gran altura i un paisatge amb moltes referències religioses que s'entreteixeixen amb tresors de la vida i cultura beduïna local. En l'any 2002, una zona equivalent a 650 km² en el nucli d'aquest parc va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, incloent el Mt. Sinaí i el Monestir de Santa Caterina. La taxa turística d'entrada a la zona protegida de Santa Caterina costar 17 LE.

Monestir de Sta. Caterina i wadi el-Deir
Monestir de Sta. Caterina i wadi el-Deir

Monestir de Santa Caterina. És grec ortodox i està situat als peus del Mont Horeb o Sinaí (per als musulmans és *ebel Musa) on, segons el Vell Testament, Moisés va rebre les Taules de la Llei. Per això, tota aquesta zona és sagrada per a cristians, musulmans i jueus. Aquest monestir fou construït per ordre de l'emperador Justinià entre els anys 527 i 565 (s. VI), per la qual cosa se li atribueix el fet de ser el monestir en actiu més antic del món, encara que el monestir de Sant Antoni, situat en la costa del Mar Roig, al sud del Caire, també reclama aquest títol.

El monestir està protegit per una formidable fortificació, amb murs de granit que arriben fins als 35 metres d'altura, de gran valor per als estudiosos de l'arquitectura bizantina. En el seu interior podem trobar valuosíssimes obres d'art, com a mosaics àrabs, icones gregues i russes (les millors del món, algunes són del s. VI i són les més antigues que encara sobreviuen), pintures a l'oli, pintures sobre cera, ornaments sacerdotals, o relicaris. Però la seva major importància ve del fet de posseir la segona major i més important col·lecció de còdexs i manuscrits del món (després del Vaticà), amb uns 4.500 volums escrits en grec, copte, àrab, armeni, hebreu i moltes altres llengües. En el recinte també hi ha una mesquita fatimí, però no va arribar a ser usada mai perquè no està correctament orientada a la Meca. Per acabar, el monestir es troba emmarcat en un paisatge muntanyenc agrest que hostatja nombrosos llocs arqueològics i religiosos.

La visita al Monestir en si és gratuïta. El recinte del Monestir no és molt gran i es visita en poc temps ja que a més no tot ell és visitable. Entre les coses que veiem està l'Esbarzer Ardent, descendent pel que sembla de l'original que s'esmenta a la Bíblia, el Pou de Moisés o la interessant Església de la Transfiguració, amb un valuosíssim mosaic del s. VI sobre l'altar, però que és difícil d'apreciar per la poca llum i els objectes que hi ha al davant. Esment a part mereix l'interessantíssim Museu de les Icones, l'entrada del qual costa 25 LE (10 LE amb ISIC) i al que es dóna accés de forma esglaonada perquè la visita sigui més còmoda. La col·lecció d'icones, còdexs i altres objectes que es mostra és magnífica i en ella destaquem, ni que sigui per proximitat, un retaule català de l'any 1387 i l'autor del qual és Martí de Vilanova.

Camell solitari en el camí al Sinaí
Camell solitari en el camí al Sinaí

Voltants del Monestir. Una de les principals raons que mou a molts viatgers a venir fins a Santa Caterina és, a part del propi monestir, l'ascensió al Mont Sinaí (veure descripció detallada d'aquesta caminada en Mount Sinai, a walking trail guide), especialment abans de l'alba per a veure els primers rajos de llum del dia sobre un lloc tan sagrat. A nosaltres no ens venia de gust aixecar-nos a hores intempestives, passar molt fred (les temperatures nocturnes en aquesta època de l'any són realment fredes) i anar en fila amb un munt de gent que arriba en tours des de Dahab i Sharm el-Sheikh per a aquesta ascensió, i optàrem per pujar sols cap a la Mont Sinaí de dia, seguint la ruta dels anomenats Graons del Penediment fins arribar a un punt molt alt (però sense arribar al cim pròpiament dit), des d'on vam tornar enrere pel mateix camí. En qualsevol cas les vistes sobre el propi monestir, el wadi El-Deir i les muntanyes circumdants són realment extraordinàries i ja només per elles val la pena venir fins aquí.

Si es disposa de temps i ganes hi ha altres rutes a peu per la zona que poden ser interessants (veure Walking Tours in the Sinai). A part d'això, nosaltres vam anar fins al poble d'Al Milga, a 4 km del monestir (un taxi des de l'aparcament del monestir costa 5 LE), però la veritat és que no té major interès que la vista de les muntanyes que l'envolten.

^top

SHARM EL-SHEIKH (Sinaí)

COM ARRIBAR-HI

El trajecte des del monestir de Santa Caterina a Sharm el-Sheikh el vam fer en dues etapes. A l'entrada de l'allotjament del monestir vam contactar amb el conductor d'un minibús que estava a punt de sortir cap a Dahab amb 4 passatgers i buscava completar el passatge. Vam pagar 50 LE cadascun per aquest trajecte en el que vam anar molt còmodes. En el camí el conductor va accedir a parar en alguns llocs per a fer fotos. En arribar a Dahab ens deixa en la terminal d'autobusos i aquí esperem el següent autobús a Sharm el-Sheikh, estona que aprofitem per comprar alguna cosa i matar la gana.

Sortim de Dahab a les 15:00 en un autobús súper-modern (poc habitual a Egipte) que ens costa 20 LE i arribem a la terminal d'autobusos de Sharm el-Sheikh poc més d'una hora després. Els taxistes que hi ha en la terminal ens demanen autèntiques barbaritats (a partir de 80 LE) per anar a la zona d'hotels de Sharm, ja que semblen acostumats a un tipus de turisme d'un cert nivell que paga el que li demanin. Nosaltres optem per passar d'ells i anar-nos caminant per la carretera en direcció al centre. Poc després s'atura al nostre costat una furgoneta i accepta portar-nos a l'hotel que li indiquem per només 8 LE.

DORMIR & MENJAR

En el Sunrise Hotel (a Hadabet Om Elseid, a menys d'1 km de la part vella de Sharm i de la platja Sharm al-Maya) paguem 300 LE per un apartament gran, amb bany i cuina. Era correcte, sense més. Aquest hotel, com tots els que hi ha per aquesta zona, és una espècie de resort amb apartaments al voltant d'una gran piscina i pel que vam veure la major part de la seva escassa clientela, almenys aquest dia, eren russos. En qualsevol cas, a Sharm el-Sheikh hi ha una gran oferta d'hotels, però molt orientada a paquets vacacionals i a turisme massificat, per la qual cosa els preus van en consonància.

Per a menjar podem recomanar el restaurant Safsafa, situat al Mercat Vell de Sharm. El restaurant és petit, però s'hi menja bon peix a un preu raonable.

COSES A VEURE

SHARM EL-SHEIKH. Aquesta ciutat, coneguda com La Ciutat de la Pau per la gran quantitat de conferències internacionals de pau que s'hi han dut a terme, està situada en l'extrem meridional de la península del Sinaí. En les últimes dècades Sharm el-Sheikh s'ha desenvolupat com una important destinació turística internacional gràcies a les seves temperatures agradables tot l'any i a les seves platges d'aigües cristal·lines, amb abundància de llocs pel busseig o l'esnòrqueling, catalogats com dels millors del món.

En el nostre cas Sharm el-Sheikh fou només un lloc de pas en el nostre viatge del Sinaí a Luxor, ja que teníem un vol a primera hora del matí i vam decidir passar la nit aquí en comptes de fer-ho en Dahab per no apurar massa. Tot i així vam tenir temps de fer un volt pel Mercat Vell, situat al costat de la badia de Sharm al-Maya. Es tracta en realitat d'un recinte a l'aire lliure ple de botigues, restaurants i fins i tot un petit centre comercial. És un bon lloc per menjar barat, però d'altra banda és tan turístic com la resta de Sharm. El 23 de juliol de 2005 aquest mercat va ser l'objectiu d'un dels atacs terroristes, perpetrats per una organització islamista, que van causar un total de 88 persones mortes i unes 200 ferides, sent aquesta l'acció terrorista més sagnant soferta per Egipte. No sorprèn, doncs, trobar encara un gran desplegament policial a la zona, sobretot tenint en compte la importància que té Sharm com a font de divises per al govern egipci.

En resum, la impressió que ens va causar Sharm el-Sheikh va ser la d'un lloc molt turístic, massificat i sense cap personalitat, apte només per a turistes de paquet, amants dels resorts, i aquells que busquen un ambient de platja internacional, sense res que els recordi a Egipte. Dahab és també bastant turístic, però és un lloc molt més relaxat i amb més encant que Sharm, per la qual cosa si voleu passar uns dies en la costa del Sinaí millor escollir Dahab.

^top

ASUAN

COM ARRIBAR-HI

Comencem aquest llarg viatge des de Sham a Asuan agafant un taxi a primera hora del matí davant del nostre hotel per anar a l'aeroport, situat a 25 km d'aquí. El taxi costa 30 LE fins a l'entrada de la terminal o 25 si ens deixa fora del recinte de l'aeroport (a 100 m. de la terminal). A continuació agafem un vol domèstic d'EgyptAir a Luxor que havíem comprat dies abans a Internet (85 €/pax). Es tracta d'un vol curt, només 50 minuts per recórrer 350 km, en un avió model Embrair. Abans de decidir-nos per aquest vol ens havíem plantejat agafar el ferri entre Sharm el-Sheikh i Hurghada (1'5 hores, 250 LE només anada) i d'aquí connectar amb un autobús a Luxor (4 hores, 255 km, 40 LE), però finalment vam desistir de fer-ho perquè ens suposava consumir moltes hores de viatge, sense tenir a més la seguretat que hi hagués ferri aquest dia (a l'hivern no és rar que es cancel·li algun servei per l'estat del mar) i la diferència de preu real entre una alternativa i una altra tampoc era determinant.

Un cop a l'aeroport de Luxor caminem fins a la terminal d'autobusos, a 1'3 km, però en arribar-hi, no sense dificultats, ens trobem que les autoritats no permeten als estrangers pujar a un autobús públic en direcció a Asuan i per tant no ens venen els bitllets. Així que agafem un taxi i ens anem fins a l'estació de tren de Luxor (7 LE), on agafem el següent tren (o almenys el següent que ens permeten abordar, ja que no tots estan permesos als estrangers) a Asuan, pel qual paguem 26 LE per un bitllet en 2ª classe. Després d'un viatge de 3 hores i 10 minuts per recórrer 220 km arribem a l'estació de tren d'Asuan, on agafem un taxi a l'hotel (5 LE), situat al centre.

DORMIR & MENJAR

En el Keylani Hotel (25, Keylani St - Asuan; tel. 0972 317 332) paguem 154 LE per una habitació doble amb bany privat i esmorzar inclòs. L'hotel és bàsic, amb un clar perfil motxiller, però la seva situació és bastant bona i el personal de l'hotel és molt atent i amable i organitza el que calgui. Si no es tenen grans pretensions aquesta és una excel·lent opció i a un preu raonable. L'esmorzar és bastant correcte i se serveix en una terrassa exterior amb bones vistes. Abans havíem vist el Nile Hotel, un hotel de 3* situat en la Corniche, però ens van demanar 80 US$ per una habitació doble i no vam acceptar (no estem segurs que aquest fou el preu normal, perquè aquella nit era Cap d'Any i l'hotel estava molt ple).

Per a menjar al costat del riu Nil un bon lloc és el restaurant Asuan Moon (gairebé enfront de l' Isis Hotel), tot i que el servei és una mica lent. El restaurant El Shawish, situat a 300 m. de l'hotel Keylani i a escassa distància del carrer principal del soc, és més que correcte. La Nubian House és un agradable cafè-restaurant amb decoració nubia que té unes vistes fantàstiques des de la seva terrassa sobre el Nil i la primera cataracta, sobretot al capvespre. Es troba prop de Sharia Abtal at-Tahrir, a 1 km de pujada amunt des del Museu Nubi. Aquí podeu tastar el karkaday (o karkadé), beguda característica d'Egipte, que és una infusió calenta de color molt vermell feta amb extracte de flors d'hibiscus. Val la pena provar-la.

COSES A VEURE
Faluques al riu Nil (Asuan)
Faluques al riu Nil (Asuan)

ASUAN era en l'antiguitat la frontera sud de l'Antic Egipte. Avui dia és un important centre turístic i té un actiu soc. La ciutat està situada en la riba est del Nil, al costat de la seva primera cataracta. Com a curiositat dir que Asuan és un dels llocs habitats més secs del món, podent passar fins a 7 anys entre un episodi de pluja i el següent.

Nosaltres ja havíem visitat Asuan en un viatge anterior a Egipte, però vam tornar-hi de nou amb la intenció de visitar alguna cosa nova, així com també repetir altres llocs ja vistos i gaudir novament de l'encant de la ciutat.

Així que passegem tranquil·lament per la Corniche, al costat del Nil, interromputs, això sí, pels nombrosos venedors a l'aguait de turistes.

Casa nubia a l'illa Elefantina
Casa nubia a l'illa Elefantina

Entre els nombrosos creuers atracats en els molls d'Asuan vam tenir la sort de poder veure el preciós SS Sudan, l'únic vaixell de vapor que encara navega pel Nil. Aquest vaixell fou construït al 1883 i només té 23 cabines, incloent 5 suites, la qual cosa permet fer creuers d'autèntic luxe pel Nil, a més sense la massificació de la resta. En aquest vaixell es va filmar, per exemple, la pel·lícula Mort en el Nil, basada en la novel·la policiaca d'Agatha Christie en la que el protagonista és el cèlebre detectiu Hèrcules Poirot.

En l'extrem sud de la Corniche estan els Jardins Firals (Fryal Garden), uns bonics i cuidats jardins que són un magnífic lloc per relaxar-se i gaudir de les vistes, especialment de la posta de sol, quan la llum sobre el Nil, les faluques i el desert dibuixa un entorn de postal. L'entrada als jardins costa 5 LE. Al costat d'aquests jardins es troba l'històric hotel Legend Old Cataract, construït en el 1889 al costat del Nil i enfront de l'illa Elefantina. És d'estil victorià i per les seves instal·lacions han passat celebritats com Winston Churchill, Agatha Christie o l'Agha Khan. Ja en les dates del nostre viatge aquest hotel estava tancat, per reformes, i ho estarà fins al gener de 2011.

També és molt recomandable l'illa Elefantina, contigua a la primera cataracta, i que avui dia forma part de la ciutat d'Asuan. L'illa mesura uns 1.200 m de longitud per 400 m d'amplada. A l'illa hi ha alguns interessants poblats nubis, així com restes arqueològiques que són Patrimoni de la Humanitat des de 1979, incloses sota la denominació de Monuments nubis d'Abu Simbel i Philae. El preu de la barca que permet creuar des de la riba d'Asuan a l'illa i viceversa és d'1 LE.

De tornada a Asuan val la pena també donar un tomb per l'animat i enorme soc de la ciutat, on podeu comprar un CD de música nubia, bastant més animada que la música àrab típica.

Patrimonio de la Humanidad Abu Simbel. Aquests dos enormes temples excavats en la roca van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1979 amb el nom de Monuments de Nubia d'Abu Simbel i Philae. Es troben a la regió de Nubia, en la riba occidental del llac Nasser i a uns 290 km al sud d'Asuan. Ambdós temples foren erigits durant el regnat del faraó Ramsés II (s. XIII a. de C.). El seu emplaçament actual no és l'original, ja que entre 1964 i 1968 van ser desmantellats i reconstruïts novament per preservar-los de desaparèixer sota l'aigua amb la construcció de la gegantina presa d'Asuan. La seva ubicació actual està a només 200 m. de distància de l'original i 65 metres més alta.

El més gran dels dos temples està dedicat als déus Ra, Ptah i Amón i en la seva façana es van esculpir quatre estàtues colossals que representen al propi Ramsés II. Està considerat com un dels més bonics de tots els edificats durant el seu regnat, així com un dels més bells de tot Egipte. El temple menor està dedicat a la deessa Hathor, personificada per Nefertari, l'esposa favorita de Ramsés. Els temples d'Abu Simbel són, merescudament sens dubte, una de les atraccions turístiques més importants d'Egipte.

En un viatge anterior ja havíem visitat Abu Simbel, però ens venia de gust repetir la visita i aquesta vegada anant per carretera, ja que la vegada anterior ens vam veure obligats a anar-hi amb avió per problemes de seguretat.

A l'hotel Keylani vam contractar l'excursió llarga a Abu Simbel per un preu de 70 LE/persona. Aquest preu inclou el transport (però no les entrades) a Abu Simbel, amb aturades a la tornada en la Gran Presa d'Asuan, el temple de Philae i l'Obelisc Inacabat. L'excursió curta val 60 LE i només visita Abu Simbel i l'Obelisc.

Grafitis d'època en Abu Simbel
Grafitis d'època en Abu Simbel

L'excursió comença a les 3 de la matinada, quan ens donen una capsa amb l'esmorzar i ens vénen a buscar en un minibús que ens porta fins al lloc de trobada de tots els taxis, minibuses i autobusos farcits de turistes amb l'escorta militar que ens ha d'acompanyar (sí o sí) a Abu Simbel. A les 4:00 iniciem la marxa cap a Abu Simbel, on arribem sobre les 6:50. Pel camí hem vist sortir el sol per l'horitzó del vast i pla desert nubi. El minibús ens deixa en l'enorme aparcament d'Abu Simbel i, a la vista de la quantitat de gent que arriba en el mateix comboi, correm cap a les taquilles on es venen les entrades, al mòdic preu de 90 LE (amb ISIC són 48,5 LE), per la qual cosa rebategem irònicament el lloc com Abús Simbel. Després d'una llarga cua per comprar les entrades entrem en el recinte sobre les 7:20 i visitem els dos temples amb l'aclaparament de la gentada. No es permet fer fotos a l'interior dels temples. En l'anterior ocasió que vam visitar Abu Simbel vam poder visitar l'interior de la muntanya artificial en la qual s'assenten els temples, però ara això no és possible, la qual cosa és una llàstima perquè era ben curiós de veure.

Per sort molta gent fa una visita exprés i torna cap a l'aparcament, permetent al final visitar l'interior dels temples amb més tranquil·litat. A les 8:40 donem per acabada la visita i tornem cap a l'aparcament, on després de reunir-nos de nou tots els ocupants del nostre minibús iniciem la tornada a les 9:00.

En resum, Abu Simbel és un lloc arqueològic fantàstic que ha de ser visitat, però fer-ho en les condicions actuals, amb la farsa dels combois militars que concentren gairebé tots els visitants d'Abu Simbel a la mateixa hora, és molt enutjós i deixa al final un mal regust. Per això, si es disposa de temps, potser sigui recomanable passar la nit a Abu Simbel (no hi ha moltes opcions d'allotjament, però n'hi ha algunes) i poder visitar Abu Simbel amb tota la tranquil·litat i sense compartir-los amb centenars de visitants més. El problema és que pot ser missió gairebé impossible trobar l'autobús d'Asuan a Abu Simbel i/o que ens deixin pujar a ell amb l'excusa que el govern prohibeix als estrangers anar pel seu compte. En aquest cas sempre queda l'opció de comprar una plaça d'anada per a un dia i tornada per al següent en un minibús per a estrangers a través de l'hotel o qualsevol agència.

En el camí de tornada, a uns 16 km d'Asuan, el nostre minibús es desvia per anar fins a l'entrada de la Gran Presa d'Asuan. Nosaltres, igual que altres viatgers del nostre minibús, vam preferir no visitar-la (entrada: 20 LE) ja que no teníem cap interès a fer-ho i vam esperar fora conversant animadament. Poc després reiniciem el camí i anem fins al proper aparcament del temple de Philae, on arribem quan són ja les 12:25.

Temples de Philae. Es tracta d'un conjunt de temples erigits a l'illa d'igual nom durant els períodes ptolemaïc i romà (s. III i II a. C). L'illa on es trobaven aquests temples va quedar submergida sota les aigües de la presa d'Asuan, tot i que prèviament els temples havien estat desmuntats, traslladats i reconstruïts en la propera illa d'Agilkia, on estan actualment.

L'entrada al recinte costa 50 LE (la meitat amb ISIC) i es compra just abans d'accedir a l'embarcador on estan les barques que porten a l'illa. Nosaltres vam negociar durament (a les zones més turístiques d'Egipte cal suar cada lliura que es vulgui regatejar) el preu amb un dels barquers i finalment vam aconseguir pagar 7,5 LE anada i tornada per persona. El trajecte amb barca i l'aproximació a l'illa és realment bonic. Ja desembarcats a l'illa vam veure que en aquell moment eren pocs els visitants i vam poder recórrer-la amb tranquil·litat durant més d'1 hora. Molt recomanable.

Acabada la visita a Philae i de nou en l'aparcament pugem al minibús que ens ha de portar a Asuan. Però abans, a 2 km del centre d'Asuan, parem al costat de la pedrera on es troba l'Obelisc Inacabat, un obelisc de 42 metres de llarg i un pes d'1.168 tones, que fou abandonat en la pròpia pedrera de la qual es va extreure el granit quan es va detectar una fissura en l'obelisc a mig fer. L'entrada al recinte costa 25 LE, però nosaltres no vam entrar perquè creiem que no val la pena. L'obelisc es pot veure des de l'exterior i no cal acostar-s'hi molt perquè no està polit ni té inscripcions. Finalment el minibús ens deixa davant de l'hotel Memnon a les 14:30 i acaba així aquesta llarga excursió a Abu Simbel i companyia.

Temple de Kom Ombo. Aquest temple doble fou construit durant el regnat de la Dinastia Ptolemaica (s. II a. de C.) a la ciutat agrícola de Kom Ombo. És un edifici inusual, completament simètric, amb dues entrades, dues sales hipòstiles i dos santuaris perquè està dedicat a dos déus: el costat esquerre al déu falcó Haroeris (Horus) i el dret a Sobek, divinitat local amb cap de cocodril.

Imatge del temple de Kom Ombo
Imatge del temple de Kom Ombo

Moltes parts del temple han estat destruïdes per l'acció del Nil, terratrèmols, o perquè posteriorment es van usar pedres per a altres construccions, però malgrat tot val la pena visitar aquest bonic temple. Un dels grans atractius que té és la seva ubicació, al costat del Nil. Si a això li sumem el fet de que durant la visita vam estar pràcticament sols llavors l'experiència és ja del tot positiva. L'entrada al temple de Kom Ombo costa 25 LE (amb ISIC són 15 LE) i es pot visitar tranquil·lament en 1,5 hores.

Per anar fins a Kom Ombo, uns 42 km al nord d'Asuan, contemplàrem l'opció del tren, però n'hi havia amb poca freqüència i vam veure que no era pràctic. Així que vam aturar un taxi en la Corniche d'Asuan i negociàrem amb el conductor un preu de 70 LE per anar a Kom Ombo i tornar. En alguns trams del trajecte el nostre conductor abandonava la carretera principal i circulava per laberíntics camins rurals, perduts entre camps de canya de sucre, per evitar topar-se amb els controls policials en la carretera principal (alguns policies cobren propines als taxistes que porten estrangers per a repartir els beneficis). Això ens va permetre gaudir de boniques estampes de l'Egipte més rural, així com valorar les bones aptituds del nostre taxista com a conductor de rallis.

^top

LUXOR

COM ARRIBAR-HI

Comencem anant en taxi des de l'hotel a l'estació de tren d'Asuan (5 LE) a primera hora del matí, on agafem el primer tren a Luxor, el ràpid 983. No ens van vendre el bitllet en les taquilles de l'estació, sinó que ens van dir que el compréssim directament al tren. Això ens va permetre improvisar sobre la marxa i vam decidir continuar fins a la ciutat de Qena per a visitar el proper temple de Dendera, passant de llarg Luxor. Paguem 35 LE per el bitllet en 2ª classe d'Asuan a Qena en un trajecte de 4 hores i 10 minuts.

La nostra intenció era, després de la visita al temple de Dendera, continuar el viatge amb tren des de Qena a Minya, però un cop a Qena ens van informar que el següent tren que podíem agafar en direcció nord era ja molt tard, amb el que arribaríem a Minya sobre les 2-3 de la matinada. Per aquest motiu vam canviar de nou els plans inicials i decidim anar a Luxor, en direcció oposada, on arribaríem a una hora raonable per buscar allotjament. Finalment, en l'aparcament del temple de Dendera vam trobar un taxi compartit que per 60 LE (després de regatejar des d'un preu inicial de 150 LE) ens va portar directament a Luxor, on arribem després d'un viatge de 70 minuts per una carretera plagada de controls policials.

DORMIR & MENJAR

A l'Hotel El Fayrouz (riba oest del Nil - Luxor; tel. 95 231 2709) paguem 150 LE per una magnífica habitació, gran, amb bany privat, A/C amb bomba de calor i balconada. I per si no fos poc també amb un complet esmorzar inclòs i que es pren en un agradable jardí. Nosaltres ens vam allotjar a l'habitació nº 15, situada a la part alta de l'edifici i amb meravelloses vistes sobre els veïns camps de canya de sucre i clavell, el Nil i les desèrtiques muntanyes que comencen on acaba la vegetació de la vall del Nil. L'hotel és de propietat germano-egípcia i està decorat amb molt gust, sobretot les habitacions. Sens dubte va ser l'hotel amb la millor relació qualitat-preu de tots els d'aquest viatge. Una ganga absolutament recomanable, ja que a més es troba en una zona molt tranquil·la, lluny de la bullícia de la ciutat. Per arribar a l'hotel, des de l'estació de tren per exemple, cal creuar el Nil amb un ferri (1 LE) i caminar uns 400 m. des de l'embarcador.

Per a menjar a Luxor val la pena provar el restaurant Sofra (sharia Mohamed Farid , 90 - Luxor), situat en una casa de 1930 decorada amb bon gust. Bon menjar local en un ambient molt acollidor i relaxat i amb uns preus molt raonables.

COSES A VEURE
Detall del temple d'Hathor (Dendera)
Detall del temple d'Hathor (Dendera)

QENA (pronunciat Quina) és una ciutat de l'Alt Egipte que es troba al costat del Nil, a uns 64 km al nord de Luxor. En el nostre cas només fou un lloc de pas per a visitar el proper i extraordinari temple de Dendera. En baixar del tren a l'estació de Qena la policia ens va venir a preguntar on anàvem i per un moment vam pensar que tindríem problemes pel fet d'anar de forma independent o que ens obligarien a anar amb escorta, però per sort ens van deixar marxar i continuar al nostre aire.

Temple de Dendera (pronunciat Déndera). Es tracta en realitat d'un recinte de 40.000 m² que inclou diverses construccions i que està situat a uns 5 km de Qena. Aquest complex, especialment el Temple de Hathor, el seu temple principal, és un dels millor conservats, si no el que més, de tot Egipte, ja que va estar diversos segles soterrat en la sorra fins que el va desenterrar el francès Auguste Mariette, a mitjans del s. XIX. De les construccions que podem veure la més antiga és del s. IV a. de C., però també es pot apreciar la petjada dels romans en diverses ampliacions que van fer amb posterioritat. Al voltant del recinte encara es conserva un enorme mur de maó amb una altura de 8 a 10 metres.

El temple de Hathor és una veritable meravella i no dubtem a qualificar-lo com el gran descobriment d'aquest viatge, sent el millor de tots els que hem vist a Egipte per la seva grandària, qualitat dels gravats i colors i estat de conservació. A més es pot recórrer gairebé tot ell, d'abaix a dalt, ja que té soterranis, criptes (s'accedeix per un estret pas), terrasses (es pot pujar a la teulada del temple), passadissos i escales, cosa que el fa únic entre tots els temples de l'antic Egipte. A cada pas descobrim una nova meravella, amb precioses figures encara pintades de color en sostres i parets. També val la pena rodejar-lo per fora per apreciar les seves gàrgoles i gravats en la paret exterior. A més d'aquest temple principal, també formen part del recinte el temple d'Isis, el llac sagrat, els fonaments de tova del sanatori, els Mammisi (maternitat) romà i de Nectanebo I, o una basílica copta del s. V, entre d'altres. En resum, es tracta d'un lloc im-pres-sio-nant, que no dubtem a recomanar-lo absolutament.

Aparador al soc de Luxor
Aparador al soc de Luxor

L'entrada costa 35 LE (amb ISIC són 20 LE). A diferència d'altres llocs d'Egipte aquí l'entorn al voltant del temple està bastant cuidat, és tranquil i bonic. Visitem el recinte durant més de 2 hores, la major part de les quals vam estar completament sols. Per haver-hi no hi havia ni algú que ens volgués vendre alguna cosa. Sembla increïble per ser Egipte...

Patrimonio de la Humanidad LUXOR és una ciutat situada a la vora del Nil, uns 200 km al nord d'Asuan, i està edificada sobre les ruïnes de l'antiga Tebas, la que fou capital de l'Imperi Nou de l'Antic Egipte durant uns 1.500 anys.

A Luxor destaquen els grans temples de Luxor i Karnak, els Colossos de Memnon, així com la Vall dels Reis i la Vall de les Reines, les necròpolis de la ribera occidental del Nil on van ser enterrats els faraons i nobles de l'Imperi Nou d'Egipte. Els monuments de l'antiga Tebes i les seves necròpolis són Patrimoni de la Humanitat des de 1979.

Nosaltres ja havíem visitat Luxor en un viatge anterior, per la qual cosa remetem al relat d'aquell viatge per a més informació sobre Luxor. En aquesta ocasió, l'escàs temps que vam estar a Luxor el vam dedicar a recórrer la Corniche, vagarejar pel soc, gaudir de la posta de sol sobre el Nil i les abruptes muntanyes de la riba occidental, o veure el temple de Luxor amb il·luminació nocturna.

^top

MINYA

COM ARRIBAR-HI

A l'estació de Luxor agafem el primer tren que passa en direcció al Caire per baixar-nos a la ciutat de Minya (37 LE en 2ª classe). Des de la finestreta del tren gaudim dels bells paisatges rurals de la vall del Nil, amb els seus camps de canya de sucre o arròs, esquitxats de camperols, camells i ases, palmeres, i l'omnipresent riu Nil amb les muntanyes del desert una mica més allà, ... I hi ha temps de sobres per a gaudir-ne, perquè en aquest trajecte d'uns 430 km vam emprar gairebé 7 hores en arribar a Minya (especialment lent fou el tram de Qena a Sohag).

DORMIR & MENJAR

En el King Akhenaton Hotel (El Horria St - Minya; tel. 086 2365918) paguem 145 LE per una habitació doble, amb bany privat, TV, A/C amb bomba de calor i vistes laterals sobre el Nil. En el preu s'inclou el esmorzar. Té l'avantatge d'estar molt bé situat, enfront de la Corniche i el riu Nil, però aquest hotel, com a molts a Egipte, està ja força atrotinat.

En una cantonada del carrer Al-Gomhoriyya, al costat del restaurant Savoy, hi ha un mini-restaurant on es fan pollastres rostits, patates fregides, etc. per emportar i en el qual es menja bé, tot i que el lloc és bàsic. A Midan Mahatta, enfront de l'estació de tren, hi ha una bonica pastisseria on poder prendre un te i menjar alguna cosa dolça. A la Corniche, uns 200 m. al nord d'Al-Gomhoriyya, està el bar-restaurant Seven Eleven, un lloc bastant modern, d'ambient molt agradable i animat, on sembla concentrar-se la gent jove de Minya, amb abundància de dones cristianes (sense vel) i parelles. Molt recomanable.

COSES A VEURE

MINYA (pronunciat Ménia) és una ciutat de l'Alt Egipte situada sobre la riba occidental del riu Nil, uns 245 km al sud del Caire. En el passat la ciutat fou un centre cotoner i d'aquesta època d'esplendor han quedat alguns edificis que van pertànyer a rics empresaris del cotó. Aproximadament la meitat de la seva població és cristiana copta.

Casa històrica de Minya
Casa històrica de Minya

En els anys 90 del segle passat Minya va ser el centre d'una important rebel·lió islamista contra el govern egipci que va deixar la zona fora de límits per als viatgers. Afortunadament avui dia aquests problemes semblen superats i només es dóna algun cas de violència sectària entre musulmans i coptes. En qualsevol cas, poc després de registrar-nos a l'hotel va aparèixer un policia que volia conèixer els nostres plans de visita a la ciutat. Li vam contestar amb evasives i abans que reaccionés ja ens havíem escapat, després de la qual cosa va fer un breu intent de seguir-nos mentre maleïa la nostra ombra (en àrab, això sí). Apreciem els esforços del govern egipci en vetllar per la nostra seguretat, però la veritat és que no ens agrada anar escortats. En general, notem que en les poblacions de la vall del Nil, entre Caire i Asuan i excloent els centres turístics, a les autoritats egípcies no els sembla agradar molt veure viatgers independents que es mouen sense el seu control i lògicament preferirien que tots anéssim organitzats.

En Minya no hi ha gran cosa a veure, però és un lloc fantàstic i súper-tranquil per a trencar el llarg viatge per terra entre Luxor i El Caire. Val la pena fer una passejada per la Corniche, arbrada i enjardinada, des d'on podrem veure la llarga illa Banana a la meitat del Nil i també el cridaner edifici en obres que algun dia hostatjarà el Museu de Minya. Al final de la Corniche trobem un impressionant edifici neoclàssic de color blanc on resideix el Governador de la regió. Al carrer Al-Gomhoriyya es poden veure alguns interessants i bonics edificis del s. XIX, tot i que ara estiguin bastant deteriorats i vinguts a menys. Al carrer que neix de Midan Tharir cap al sud de la ciutat està l'animat soc, on sorprèn veure la gran quantitat de pastisseries que hi ha. Encara més sorprèn el fet de poder passejar pel soc sense sentir-se assetjat per venedors, com a Asuan o Luxor, i ser el focus d'atracció per la novetat, suposem, de veure dos guiris passejant tranquil·lament per ell. És més, molta gent es va dirigir a nosaltres amb un cortès «Welcome» i un somriure d'orella a orella. Una vegada més es fa palesa la diferència entre els llocs ja acostumats al turisme i els que no. Per tot això Minya mereix almenys una parada, encara que sigui breu.

^top

EL CAIRE (II)

COM ARRIBAR-HI

En la terminal d'autobusos de la companyia Upper Egypt de Minya agafem un autobús al Caire (20 LE) a primera hora del matí. L'autobús que ens va tocar en sort era molt vell i la calefacció ja no funcionava, per la qual cosa, fins que el sol no va començar a escalfar, l'ambient dins de l'autobús era gèlid. Fora, la diferència tèrmica entre l'aire i les aigües del Nil i canals adjacents era tan acusada que aquests fumejaven, formant una espectacular capa de boira de només 2-3 metres d'altura sobre els camps dels voltants. Molt curiós.

Després de passar per Gizah i veure una vegada més les seves famoses piràmides, arribem a la terminal d'autobusos Aboud, en el districte Shubra de El Caire, després de 4 hores de viatge per recórrer una distància de 247 km per una carretera bastant bona i amb alguns controls policials (encara que no vam arribar a aturar-nos en cap d'ells).

Des de la terminal Aboud, lluny del centre, un taxi a la zona de Talaat Harb (a l'Hotel Luna per exemple) costa 10 LE.

DORMIR & MENJAR / COSES A VEURE

Veure EL CAIRE (I).

I EL VIATGE S'ACABA...
Números aràbics
Numeració aràbiga

Per anar a l'aeroport del Caire agafem l'autobús urbà nº 400 que surt des d'una petita terminal que es troba mig amagada entre el excalextric format pels viaductes de les avingudes 6 d'Octubre i Ramses. Aquesta terminal es troba a només 10-15 minuts caminant des de l'Hotel Luna. L'autobús nº 400 funciona les 24 hores (dia i nit), mentre que el nº 356, que també surt d'aquesta mateixa terminal, funciona només fins a les 23:00. El primer no té A/C i costa 0.5 LE, mentre que el segon sí en té i val 2 LE. És convenient conèixer la numeració aràbiga (veure imatge adjunta) per a poder identificar els autobusos, ja que el rètol amb el nº que porten davant només està en àrab. També es pot preguntar per l'autobús a algú en la terminal i creuar els dits...

Amb poc tràfic, per exemple de matinada, l'autobús triga uns 40 minuts en arribar a la terminal 1. Si el nostre vol surt de la terminal 2, la vella, caldrà agafar també el shuttle-bus gratuït que cada 30 minuts connecta les dues terminals i la parada de les quals està indicada i davant la terminal. Si es va amb presses i no es pot esperar aquest autobús llançadora llavors es pot agafar un taxi per al trajecte entre les dues terminals, però cal estar disposat a pagar el que demanin. En general, a Egipte és recomanable sempre anar sobrats de temps perquè pot passar de tot.

Iniciem la nostra tornada a casa amb un vol a Istanbul de Turkish Airlines (1.250 km, 2 hores). Després d'una espera de 2,5 hores a l'aeroport Atatürk d'Estambul embarquem en un altre vol de la mateixa companyia que ens porta a Barcelona després de recórrer altres 2.260 km (3 hores 15 min de vol).

^top
Crònica d'un viatge a Egipte - José Luís García López [2009]
Diari de viatge a l’Orient Mitjà - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2007]
Notes sobre un viatge a Egipte - José Luís Chamarro [2005]
Diari de viatge d'un creuer pel Nil - Robinson & Blue [2003]
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació