EXCURSIONS - Barcelona

Visitar l'Alt Penedès endinsant-se pels Camins del vi i del cava és envoltar-se d'un paisatge obert i de gent amable, acollidora i ben disposada a la conversa. L'Alt Penedès es reconeix d'entrada per un paisatge específic on predomina la vinya enmig de l'espaiositat puntejada per les harmonioses edificacions. En aquest espai cromàtic es dibuixen sovint les imatges de masies, els barris i els antics castells que ens parlen del caràcter de terra de marca o de frontera que va tenir durant molt de temps tota aquesta zona, i on han deixat pòsit les diferents cultures que l'han poblada. El camí de la Garnatxa uneix el cor de la serra de l'Ordal amb el tram baix de l'Anoia. Els punts d'interès són a Subirats (castell de Subirats i Torre-ramona), Gelida, Sant Sadurní d'Anoia (església de Sant Benet d'Espiells i església de Sant Sadurní), Sant Llorenç d'Hortons (ermita de Sant Joan Samora), i Olesa de Bonesvalls.

Ruta a peu, cavall o bicicleta de muntanya, amb una distància de 22.2 km, un desnivell de 450 m. i una durada aproximada de 5 h 50 min. Nivell de dificultat alta.

El poblat d’Olèrdola ha estat habitat des de temps molt remots i conserva com a monuments més destacats l’antiga fortificació que protegia la ciutat, dels segles III i II abans de Crist, i les restes de l’antic castell medieval edificat pel comte Sunyer. La ruta visita el Parc Comarcal d'Olèrdola, la Font de l'Alba, el Museu Monogràfic, l'antiga muralla, el castell, l'església de Sant Miquel, i el conjunt arqueològic i monumental d'Olèrdola.

L'interès de la ruta combina la natura, l'arquitectura i l'arqueologia. Es pot fer a peu i té un (recorregut de 6'9 km.

Itinerari en bicicleta de muntanya que discorre pel sector septentrional del Parc Natural del Garraf i que permet fer-se una bona idea del seu característic paisatge. Són especialment interessants els trams pel fons de les rieres (fondos). La ruta s'inicia a Begues i els punts d'interès són el Parc Natural del Garraf, Coll de Fe, Can Creu i el Mas Roig, Olesa de Bonesvalls (el barri de l'Hospital, l'hospital, i l'avenc de l'Esquerrà), i Olivella (Can Grau, els masos de les Piques i del Corral Nou, la Plana Novella i el Mas de Plana Novella).

Ruta per a ciclistes mitjans, amb un recorregut de 30 km, un desnivell de 470 m. i una durada de 2 h.

L'itinerari permet conèixer la serra i la plana que uneix la part de ponent de l'Alt Penedès amb el sud de l'Anoia. La ruta s'inicia a Pontons i té com a punts d'interès la vall de la Llacuna, la plana d'Ancosa, el roure monumental d'Ancosa, Cal Diable i l'Església de Santa Magdalena.

El mitjà de transport és la bicicleta. La distància a recórrer és de 27,8 km, amb un desnivell de 550 m. i una durada aproximada de 3 h 30 min. La ruta està parcialment senyalitzada i es recomana fer-la amb una bicicleta equipada amb comptaquilòmetres, material per a la reparació de punxades, menjar i aigua.

Visita de típics i pintorescos pobles vinícoles de l'Alt Penedès com Pacs del Penedès, Sant Martí Sarroca, Sant Sebastià dels Gorgs i la capital, Vilafranca del Penedès, on comença l'itinerari. Els punts d'interès els trobem a Vilafranca del Penedès (Casa Macià, església de Sant Joan, Basílica de Santa Maria, església de Sant Francesc, el retaule gòtic de l'església de Sant Francesc, la Capella de Sant Pelegrí, la Casa del Marquès d'Alfarràs, l'antic Palau Reial, o la seu del Museu del Vi), Avinyonet del Penedès (Sant Sebastià dels Gorgs i el retaule gòtic de l'església de Sant Sebastià), Pacs del Penedès (vista panoràmica), Sant Martí Sarroca (castell de Sant Martí i l'absis de l'església de Santa Maria).

El mitjà de transport és el cotxe o la moto. La distància a recórrer és de 28'5 km i una durada aproximada d'un dia.

Es tracta de dues rutes per fer a peu al municipi de Subirats, una al voltant del poble d’Ordal i l’altre de Sant Pau d’Ordal. Les dues tenen una durada aproximada de 4 hores, en les que es visiten diverses barraques i altres construccions de pedra seca i on podreu apreciar l’ambient rural i els paisatges del municipi més elevat de la comarca de l’Alt Penedès.

Les barraques de pedra seca es varen bastir durant el segle XIX i primers anys del XX, en èpoques de gran activitat agrícola. El seu ús era com a refugi ocasional del pagès en cas d’inclemències del temps i per guardar-hi els estris del camp en el cas d’estar a distància considerable de casa. Van associades als marges de pedra seca que es veuen per arreu. En l’actualitat les barraques i els marges de pedra seca resten solitaris, com un testimoni mut enmig del bosc que els encercla, permetent fer-se una idea de quin devia ser el paisatge de l’època.

Entre les serres de Queralt i Ca l'Erota es troba Bellprat, poble rodejat de prats i camps de conreu. A prop, dalt d'un turó, es troben les restes del castell de Queralt i l'església de Sant Cristòfol. Des d'aquí s'albira una extensa panoràmica de les comarques de l'Anoia i de la Conca de Barberà. Per arribar al punt de partida de l'excursió cal sortir d'Igualada en direcció sud-oest per la carretera C-37 i girar després a la dreta per prendre la B-220, que duu a Santa Coloma de Queralt. Finalment es tomba a la dreta i es pren la carretera BV-2201 fins a Bellprat. Tots els punts d'interès d'aquesta ruta els trobem a Bellprat: serra de Queralt, església de Sant Salvador, castell de Queralt, església de Sant Cristòfol, i vistes panoràmiques de Bellprat.

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 8'5 km, 300 metres de desnivell, i una durada aproximada de 2 hores. Està senyalitzada i té un grau de dificultat mitjà.

Ruta per l'Anoia meridional que visita el castell de Claramunt, esplèndida fortalesa mil·lenària de l'època de la Reconquesta que, situada dalt d'un turó a 461 m d'altitud, presideix la Pobla de Claramunt i esdevé una magnífica talaia de la contrada. Cal situar-se a Carme, on s'arriba des de la Pobla de Claramunt o bé des de la C-37 des de Santa Maria de Miralles; des d'Igualada cal prendre la C-244 en direcció a Capellades i trencar a la dreta per la BV-2131. Els punts d'interès els trobem a Carme (ermita de Collbàs i el coll de la Llentilla) i a la Pobla de Claramunt (castell de Claramunt).

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 11 km, 100 metres de desnivell, i una durada aproximada de 3 hores. Està senyalitzada i té un grau de dificultat mitjà.

Passejada pels espadats de la riera de Tous, on l’abundor d’aigua i de bosc són elements clau del paisatge. En una hora i vint minuts s’és a la fou, que és un paratge espectacular, amb un salt d’aigua de gairebé 20 m. És un recorregut circular amb inici i final a Sant Martí de Tous. Pel camí es visita l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores, el Mirador de Sentfores, Can Vidal, La fou de Tous i el mas de l'Aubereda.

L'interès principal de la ruta és la natura. Es pot fer a peu, amb un recorregut de 8'4 km i 100 metres de desnivell).

Recorregut en cotxe pel patrimoni arquitectònic i cultural del curs mitjà del riu Anoia, amb vestigis altmedievals remarcables. La ruta comença a Igualada, la capital de la comarca. Els punts d'interès de la ruta els trobem a Igualada (muralla, casc antic, monument a Neptú, cementiri de les Comes), Santa Margarida de Montbui (la tossa de Montbui, camí de la tossa de Montbui, església de Santa Maria de la Tossa, castell de Montbui), Santa Maria de Miralles (ruïnes del castell de Miralles, capella de Santa Maria) i La Llacuna (capella de Santa Maria, plaça Major, castell de Vilademàger, ermita de Sant Pere de Màger).

L'interès principal de la ruta és la natura i la cultura. Es pot fer amb cotxe o moto, amb un recorregut de 25 km i una durada aproximada de 3 hores.

Cardona està situada al bell mig de la Catalunya Central. Exerceix la capitalitat històrica de l'àrea territorial i comercial definida entorn de la conca central del Cardener, a l'extrem ponentí de l'actual comarca del Bages i a tocar de les del Berguedà i el Solsonès. Amb uns orígens que es remunten a l'explotació que l'home ha fet de la sal al llarg del temps, Cardona resta conformada per un trinomi excepcional: els afloraments minerals del salí, el seu castell i el centre històric de la vila. L'estada a la població ens permetrà gaudir d'un ampli ventall de recursos patrimonials en l'àmbit de la natura i de la cultura. En la visita a Cardona podrem constatar la interrelació mil·lenària establerta entre l'home i la sal. Els punts d'interès són el Castell de Cardona, la Col·legiata de Sant Vicenç, la Muntanya de Sal, el Museu de Sal de Josep Arnau, el Centre Cardona Medieval, la Plaça de la Fira, l'escultura de Borrell II, la Capella de Santa Eulàlia, la Plaça del Mercat, l'església de Sant Miquel, l'edifici "Els Catòlics", el Portal de Graells, la Torre de Meer, la Torre del Botxí, el Pont del Diable, i el riu Aigua d'Ora.

És una ruta a peu, amb una durada de 4 hores i 15 minuts. El seu grau de dificultat és mitjà i està senyalitzada.

Curt i espectacular itinerari pel sector nord del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. És un paisatge trencat i dur a causa de la fesonomia rocosa de l’entorn, però molt imponent i d’una gran bellesa. El punt d’inici és al coll d’Estenalles, on s'arriba per la carretera B-1221 que va de Terrassa a Talamanca i Navarcles. Es pot aparcar el cotxe al costat del Centre d'Interpretació del Parc Natural, que cal visitar. Hi ha un servei d'autobusos des de Terrassa que hi arriba. Els punt d'interès són al terme municipal de Mura, ja que la ruta transcorre pel Coll d'Estenalles, el Centre d'Interpretació del Parc Natural, el Coll d'Eres, el cim del Montcau (vista panoràmica), la carena del Pagès, el pla dels Gionebrons, la balma dels Òbits i Font Flàvia.

Ruta a peu, amb un recorregut total de 9,5 km, un desnivell de 360 m, i una durada de 2 hores i 50 minuts. Té una dificultat mitjana i està senyalitzada.

Visita a l'interessantíssim Museu del Santuari de Montserrat, encabit al bell mig de la muntanya més emblemàtica de Catalunya, protegida pel marc del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Els punts d'interès són el Monestir de Montserrat, la Santa Cova i el propi Museu de Montserrat.

La ruta, a peu, té una durada aproximada d'1 hora i està ben senyalitzada.

El nom de l'itinerari fa referència a les arcades dels ponts que es visiten, anomenades ulls. Recorregut pel llegat medieval del Bages, per comprendre el desenvolupament dels pobles que s'establiren a la riba de rius i rieres, i per entendre com aquests accidents geogràfics han donat peu, al llarg de la història, a què la societat trenqués les barreres entre nuclis veïns. L'itinerari s'inicia a Monistrol de Montserrat, a la carretera C-55 entre Abrera i Manresa, per visitar el pont medieval que enllaça els dos sectors de la vila. Però també es visiten els pont de Castellbell i el Vilar, el de Vilomara a Vilomara i Rocafort, el Vell i el Nou a Manresa, el de Torroella de Baix a Navarcles, el de Cabrianes a Sant Fruitós de Bages, i el de Sallent.

És una ruta per fer en cotxe, amb un recorregut de 32 km i una durada de 3 hores.

No gaire lluny del monestir de Montserrat hi ha diverses ermites que són, o foren, llocs de devoció i d'ermitatge. La seva situació en raconades especialment suggeridores constitueix un motiu d'interès afegit a un entorn extraordinàriament peculiar protegit pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Es pot arribar al monestir en vehicle des de Monistrol de Montserrat, població comunicada per l'autopista C-16 o la carretera C-55 amb Manresa, Terrassa i Martorell, o per Can Maçana des dels Brucs per l'autovia A-2. També es pot accedir al monestir amb l'aeri o el cremallera des de l'estació de tren dels FFCC de la Generalitat. L'itinerari comença al nucli de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliva. Els punts d'interès de la ruta estan a Monistrol de Montserrat (el Monestir de Montserrat, el funicular de Sant Joan, la capella de Sant Joan, la capella de Sant Jeroni, Torrent Fondo, l'ermita de Sant Joan, l'ermita de Sant Onofre, l'Ermita de Santa Caterina, Miranda de Sant Joan, l'escala dels Pobres i el Pla dels Ocells).

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 6'4 km, un desnivell de 430 m. i una durada de 2 hores. Està senyalitzada i el seu nivell de dificultat és mitjà-alt.

La ruta permet gaudir del magnífic i singular paisatge del massís de Montserrat i entrar al seu històric monestir. Als afores de Collbató es pot visitar l' ermita de la Salut i les coves del Salnitre. L'itinerari parteix de davant de l'església de Collbató (per arribar-hi des de Sant Feliu de Llobregat es pren la N-340 cap al nord, a l'alçada de Molins de Rei es trenca a la dreta per la N-II i, després d'Esparreguera, es gira també a mà dreta per la B-112 fins a Collbató). Els punts d'interès els trobem a Collbató (esglèsia parroquial de Sant Corneli, església de la Salut, i coves del Salnitre) i a Monistrol de Montserrat (Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, ermita i mirador de la Creu de Sant Miquel, i les roques de Sant Salvador).

La ruta, a peu, cobreix una distància de 13.9 km, amb un desnivell de 700 m. i una durada aproximada de 4 hores. El nivell de dificultat és alt i la ruta està senyalitzada.

Tot i proposar-nos anar al cim més alt de la muntanya de Montserrat (1236 m), no ens pensem que és cap proesa; al contrari, des de Sant Joan, i ja havent fet la pujada més forta amb el funicular, el camí que ens hi porta és planer i únicament els deu últims minuts ofereixen una certa pujada, llevat d'algun altre petit tram de camí. L'itinerari comença al Monestir de Montserrat. Elspunts d'interès són el monestir de Montserrat, la vista panoràmica des de Sant Joan, les roques de Sant Salvador, la capella de Sant Jeroni, el cim de Sant Jeroni, el cap de mort, la capella de Sant Benet, i les ermites de Sant Dimes, de la Santa Creu, de la Santíssima Trinitat, de Santa Magadalena i de Sant Jaume.

La ruta és per fer a peu, amb un recorregut de 6'8 km, un desnivell de 260 m, i una durada de 2 hores. Es tracta d'una ruta senyalitzada i de dificultat mitjana.

Bell recorregut pel terme de Mura, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que té com a principal alicient la visita a una petita cavitat subterrània. Les coves de Mura són una sola galeria d'uns 200 metres de longitud, que tenen l'atractiu principal a la sala d'entrada, on destaca una columna ben formada. Per a visitar-les cal portar llanternes elèctriques o, si és possible, llums d'acetilè, i posar-se d'acord amb el Consorci de les Valls del Montcau de Mura. Mura es troba a 3 km de la carretera BV-1221 que uneix Terrassa amb Navarcles i Talamanca pel coll d'Estenalles. A Navarcles s'hi pot arribar per la carretera N-141, que comunica Manresa amb Moià i Vic. Una carretera rural uneix Mura amb Rocafort; seguint-la, abans de sortir del poble, hi ha un aparcament i, al costat, l'edifici del Consorci, on comença l'itinerari. Tots els punts d'interès són a Mura: Farell, masia del Puig de la Balma, la Vila, font de la Baga de la Vila, i les Coves de Mura.

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 4'06 km, un desnivell de 275 metres i una durada aproximada d'1 hora 30 minuts. Està senyalitzada i té un grau de dificultat mitjà.

Aquesta ruta s'acosta a una colla de pobles nascuts a les valls dels rius Anoia i Llobregat, els habitants dels quals han volgut combinar el tràfec de la industrialització amb la placidesa. El recorregut comença a Molins de Rei i els punt d'interès són el propi Molins de Rei, Gelida, Esparreguera (església de Santa Eulàlia i la font del carrer Gran), Cervelló (la Palma de Cervelló, l'església de Santa Maria i Sant Brici, l'església de Sant Ponç, el Mirador del puig de la Creu de l'Aragall), Castellví de Rosanes (el castell vell i la torre romana), Olesa de Montserrat (nucli antic, església de Santa Maria, i la Casa de la Vila), Corbera de Llobregat (Corbera de Baix, Corbera de Dalt, i església de Santa Maria), i Sant Esteve Sesrovires (església de Sant Esteve).

Aquesta ruta es pot fer en cotxe o moto i té un recorregut de 60 km, i una durada d'un dia sencer.

Excursió pels voltants del Papiol, dintre dels límits meridionals del Parc de Collserola, que permet visitar els frondosos boscos que envolten l'ermita de la Salut del Papiol, antigament coneguda com a Santa Eulàlia de Madrona, una interessant església amb elements preromànics. Un altre aspecte a destacar és el curiós fenomen geològic de les Escletxes. Itinerari recomanat i senyalitzat pel Patronat del Parc. Per trobar l'inici de l'excursió, cal dirigir-se al barri de les Cases del Puig, al nord-est del Papiol, i, deixant el cementiri a l'esquerra, passar el pla de les Escletxes, una bòbila i, després d'una bifurcació que per l'esquerra puja a la Salut, situar-se al davant de la font de les Escletxes (km 0,0). Tots els punts d'interès de la ruta els trobem a El Papiol: Castell del Papiol, Parc de Collserola, Les Escletxes, Ca n'Amigonet, Vistes de la vall de la Rierada, i Ermita de la Salut.

Aquesta ruta és per fer amb bicicleta de muntanya i està senyalitzada. La distància a recórrer és de 9.85 km, amb un desnivell de 315 m. i una durada estimada de 55 minuts.

On actualment hi ha l’ermita de Sant Salvador de les Espases, al segle X hi havia un castell fronterer. L’ermita s’amaga entre muntanyes punxants i gaudeix de l’imponent panorama de Montserrat al fons. La ruta s’inicia a Olesa de Montserrat i transcorre per la Creu de Beca, la font de la Roureda, el Mirador, el pla del Fideuer, el coll de Bram i finalment Sant Salvador de les Espases, tots ells punts situats a Olesa de Montserrat.

La ruta té la natura i el patrimoni cultural com a interès principal. Es pot fer a peu, i té un recorregut de 4,7 km, un desnivell de 200 m, i una durada d'1 h 40 min. Es tracta d'una ruta de dificultat mitjana i parcialment senyalitzada.

El castell d'Eramprunyà està en una espècie d'illa natural envoltada d'una zona industrial i urbanitzada. La pujada al castell sorprèn per la bellesa dels paratges i les imponents restes que coronen la ruta. El punt de partida és Bruguers, que es troba a 3,5 quilòmetres de Gavà. Els punts d'interès són Bruguers, l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, la Roca Foradada, el castell d'Eramprunyà i l'ermita de Sant Miquel del Sitjar.

Aquesta ruta es fa a peu i té un recorregut de 2 km, un desnivell de 100 m, i una durada de 45 min. És de dificultat mínima i està senyalitzada.

Agradable passejada dintre d'un circuit reduït i força atractiu. Podrem endinsar-nos en alguns dels carrers i espais plens d'encant, que encara hi ha a Esplugues, i retrobar alguns dels aspectes de la seva història: la ceràmica, el modernisme, el gòtic, les masies i el verd que vesteix els antics torrents que, temps enrere, havien esdevingut paisatges habituals del municipi. Els punts d'interès de la ruta, tots ells a Esplugues de Llobregat, són: forn Pujol i Bausis, museu Can Tinturé, Rajola, can Cortada, can Ramoneda, carrer Montserrat, i el claustre de Santa Maria de Montsió.

Aquesta ruta es fa a peu i té un recorregut de 3 km i una durada d'unes 4 hores. És de dificultat mínima i no està senyalitzada.

La Rierada, i la riera de Vallvidrera en conjunt, manté l’entorn natural de ribera en el millor estat de conservació de tota la serra de Collserola amb una frondosa vegetació, boscos d’alzines, pins gegantins i roures. El recorregut discorre per típiques masies de la contrada i per indrets singulars com Castellciuró i Sant Bartomeu de la Quadra. Se surt de l’estació de tren de Molins de Rei i la ruta passa per Castellciuró, Can Barca, Can Tintorer, Sant Bartomeu de la Quadra, la riera de Vallvidrera, la Rierada, Can Planes, i la font i la bassa dels Calvets.

Aquesta ruta es fa a peu i té un recorregut de 11,3 km, un desnivell de 220 m., i una durada de 2 h 55 min. És de dificultat mitjana i la ruta està parcialment senyalitzada.

Al Baix Llobregat hi ha molts castells, tants que no es poden visitar en una sola jornada. Aquest itinerari en marca uns quants: el castell del Papiol (El Papiol), el castell de Castellciuró (Molins de Rei), Castellnou de Cervelló (Santa Coloma de Cervelló), el castell de Pallejà (Pallejà), el castell de Rodanes o Rosanes (Martorell), i el castell de Castellví de Rosanes (Castellví de Rosanes).

Aquesta ruta es fa en cotxe. Té un recorregut de 31 km i una durada aproximada d'un dia sencer.

Ascensió al cim més alt de la serra del Montmell, la Talaia, bon mirador de la comarca i de les muntanyes meridionals del Principat. El punt de sortida d'aquest itinerari és la Juncosa del Montmell, on s'arriba seguint la carretera TV-2401 des de la Bisbal del Penedès. Als afores de la Juncosa, cap al nord, sota la serra del Montmell, hi ha una àrea de pícnic on es pot estacionar el vehicle i iniciar l'excursió a peu. Els punts d'interès són la Juncosa del Montmell, la serra del Montmell, l'església Nova, l'ermita de Sant Miquel del Montmell, el castell del Montmell, la creu de la serra i la Talaia del Montmell.

Ruta a peu que cobreix una distància de 4 km, amb un desnivell de 260 m. i una durada d'1 h 30 min. Està parcialment senyalitzada i el nivell de dificultat és mitjà.

L'itinerari recorre les serres del Montmell i del puig de les Forques, limítrofes de l'Alt Camp i el Baix Penedès i separades per la bonica vall de Sant Marc. Hi ha trams de sender tècnics i molt tècnics que són, però, evitables. L'inici de l'itinerari és la Juncosa del Montmell. Els punts d'interès són Punts d'interès són El Montmell (església Nova, el Coll del Montmell, el Coll de l'Olivera, Can Solà, la font del Bosc, Santmarc i l'ermita de Sant Marc, Can Magí Vidal i Mas Campanera) i Aiguamúrcia (poble abandonat de Selma, Coll de Selma, Puig de les Forques i el castell de Selma).

Ruta en BTT que cobreix una distància de 26 km, amb un desnivell de 780 m. i una durada de 3 hores. Està parcialment senyalitzada i el nivell de dificultat és alt.

Des del Vendrell, i passant per una zona força humanitzada de carrers, carreteres i urbanitzacions, s'arriba a la platja de les Madrigueres. Aquesta és una zona costanera protegida que manté un ecosistema dunar ben conservat, on crien nombroses espècies d'ocells com el corriol. El trajecte discorre per un sender senyalitzat amb marques blaves i grogues (el PR C-12). Els punts d'interès de la ruta són al Vendrell: la platja de les Madrigueres, la seva avifauna, i l'alguer de la platja de les Madrigueres.

Aquesta excursió a peu cobreix una distància de 10.8 km, amb un desnivell de 75 m. i una durada d'unes 3 hores. Està senyalitzada i el nivell de dificultat és mitjà.

L'excursió discorre pel món rural de l'interior del Baix Penedès, on els camps de conreu de vinya, ametllers, garrofers i oliveres dominen el paisatge. Al costat del poble de l'Arboç es pot fer una visita a l'església de Santa Maria del Priorat. El trajecte discorre per un sender senyalitzat amb marques blaves i grogues. Es comença l'itinerari al Vendrell i continua per Banyeres del Penedès (camí de Santa Maria del Priorat i l'església de Santa Maria del Priorat) i l'Arboç (ruralia del Baix Penedès).

Aquesta ruta és per fer en bicicleta de muntanya. L'excursió cobreix una distància de 22 km, amb un desnivell de 105 m. i una durada de 2 hores. El nivell de dificultat és mitjà.

Aquest itinerari que permet fer-se una idea del paisatge i del patrimoni dels pobles de la plana que s’estén sota la serra del Montmell. El punt de sortida del recorregut és el Vendrell, després es continúa per Sant Jaume dels Domenys, Aiguaviva, Juncosa del Montmell i s'acaba a la Bisbal del Penedès. Aquesta ruta permet al visitant fer-se càrrec de la característica vegetació mediterrània de la zona, de brolles i garrigues. Al mateix temps que es pot gaudir de les vistes sobre la contrada amb el mar al fons. Aprofitant que el Vendrell és el punt de partida o d'arribada de l'excursió proposada es pot visitar el Museu Deu, la Casa Museu Àngel Guimerà i, és clar, la de Pau Casals, entre d'altres llocs d'interès.

La ruta té la natura com a interès principal, i es pot fer en cotxe (uns 40 km).

L’itinerari mostra una bona part del patrimoni cultural de Barcelona, amb belles i diverses vistes des dels punts més elevats de la ciutat i de les dues muntanyes que l’envolten: el Tibidabo i Montjuïc. La ruta s'inicia al monument a Colom i continua per Montjuïc (vista panoràmica), l'Anella Olímpica, la torre Calatrava, el Palau Sant Jordi, l'estadi olímpic, el Tibidabo, la torre de Collserola i la Sagrada Família.

La ruta es pot fer a peu i en transport públic, i té una durada d'un dia.

El Parc de Montjuïc, amb 450 hectàrees d'extensió, configura un dels turons més característics de la ciutat de Barcelona. És punt de trobada d'activitats culturals, esportives i de contacte amb la natura perquè ofereix esport, cultura i natura. El recorregut que es proposa pretén donar a conèixer alguns dels valors naturals, de patrimoni i esportius de la muntanya de Montjuïc. L'objecte no és altre que donar una visió conjunta de l'oferta de lleure, esport i cultura que de forma conjunta es pot gaudir al Parc. Els punts d'interès són el Castell de Montjuïc, la Torre de Guaita de Montjuïc, el Jardí Botànic de Montjuïc, la Galeria Olímpica, l'estadi olímpic, la Fundació Miró, els Jardins de Mossèn Cinto, el Jardí de les Escultures, els Jardins Laribal, el Museu Etnològic, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'antic Jardí Botànic de Barcelona, l'eix Muntanyans, el CaixaFòrum, i el Pavelló Mies Van der Rohe.

La ruta es pot fer a peu i el nivell de dificultat és mínim.

Visita a alguns dels edificis emblemàtics de la ciutat que dóna una visió de l’evolució de l’arquitectura catalana a partir del gòtic, amb especial èmfasi en els quatre conjunts que la UNESCO ha considerat com a Patrimoni de la Humanitat. L’inici de la ruta és al Palau de la Música Catalana. Després es baixa per la Via Laietana i s’arriba a la plaça del Rei, on es poden veure i visitar el Palau Reial, el Saló del Tinell, el Palau del Lloctinent, l’oratori de Santa Àgueda o la Casa Clariana. A continuació, l’itinerari es dirigeix fins a la Basílica de Santa Maria del Mar. Gairebé al costat de Santa Maria, val la pena passejar-se pel carrer Montcada, seu d'un bon nombre de palaus de l’època d’esplendor gòtica. Precisament el Palau Berenguer d’Aguilar és la seu del Museu Picasso. Després, l’itinerari es desplaça a l’Eixample per a veure edificis modernistes com la Casa Lleó Morera, la Casa Amatller, la Casa Batlló i la Casa Milà. Després el recorregut se’n va a la Sagrada Família, a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i al Parc Güell. De baixada d'aquest turó l’itinerari acaba en el bell monestir de Santa Maria de Pedralbes. Cap al fosc, si encara hi ha temps, es pot fer cap a Montjuïc on, a més de l’Anella Olímpica, es pot contemplar la gran ciutat capital de Catalunya estesa als peus de la muntanya.

La ruta es pot fer a peu o usant transport públic en un dia.

Aquest itinerari corona el puig Castellar per mostrar les restes del poblat prehistòric que hi visqué, vestigi dels laietans, el poble iber preromà que va habitar el Barcelonès, així com el seu aspecte geogràfic de mirador del pla de Barcelona. El punt inicial de l'itinerari és a Santa Coloma de Gramenet, on cal cercar i seguir la carretera de la Roca BV-5001 o avinguda de Francesc Macià. El spunts d'interès els trobem a Santa Coloma de Gramenet: la Torre Balldovina, la font de l'Alzina, el puig Castellar, i el poblat ibèric (carrers, parets i panoràmica sobre el Barcelonès).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 6'1 km, un desnivell de 250 m, una durada de quasi 2 hores i de dificultat mitjana. La ruta està senyalitzada.

El Tibidabo, amb 512 m d'altitud, és el cim més alt de la serra de Collserola. La seva situació privilegiada permet veure una àmplia panoràmica de Barcelona, del seu entorn proper i de bona part de les comarques veïnes, i s'extén cap al nord fins a la serralada pirinenca. Amb aquesta ruta s'hi arriba fent un itinerari carener des del portell de Valldaura passant pel coll de l'Erola. Per completar l'excursió es pot entrar a la reserva de la Font Groga, un dels boscos d'alzinars amb roures més ben conservats de la serra i un dels indrets emblemàtics del Parc de Collserola. Des de l'espai d'aparcament del portell de Valldaura, situat al km 7,5 de la carretera BV-1415 que duu d'Horta a Cerdanyola del Vallès, just quan es fa el canvi de vessant, cal creuar la carretera i prendre, a l'altre cantó, una pista tancada amb una cadena que se'n va en direcció oest i que, immediatament, gira al sud. Els punts d'interès de la ruta són Can Massó (sota el portell de Valldaura), el cim del Tibidabo, les vistes panoràmiques des del cim del Tibidabo, la torre de Collserola, el coll de l'Erola, el turó de Santa Maria, el turó del Maltall de la Magarola, el turó de Valldaura, tots ells a Barcelona, i la Reserva de la Font Groga, ja situada al terme municipal de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 9,6 km, un desnivell de 420 m, una durada de quasi 3 hores i de dificultat mitjana. La ruta està senyalitzada.

El Camí dels Bons Homes segueix els indrets que, entre els segles XI i XIII, van esdevenir rutes de migració dels càtars cap al sud en el seu exili de França. Es retroben els vestigis de la història del catarisme al Berguedà, la Cerdanya i l'Ariège, amb importants referències a l'Alt Urgell, així com la història medieval coetània a aquesta creença. El Camí dels Bons Homes és un itinerari que es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta de muntanya en part dels trams, entre el Santuari de Queralt (Berga) i el Castell de Montségur. Molts dels seus trams i centres d'interès històric, cultural, natural i etnogràfic poden visitar-se també desplaçant-se amb cotxe.

La ruta té un recorregut és de 189 km, amb un desnivell de 1.500 m. i amb una durada de 8 dies.

Plàcid itinerari per la Via Verda del Llobregat entre la Colònia Rosal i el pantà de la Baells que discorre pel traçat del Carrilet, antic ferrocarril de via estreta de finals del segle XIX que transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà resseguint el curs del riu Llobregat. L'antiga fàbrica de la Colònia Rosal i el Canal Industrial de Berga testimonien l'intens aprofitament que el Berguedà ha fet del Llobregat des de l'antiguitat fins als nostres dies. La ruta permet contemplar també un magnífic entorn natural, amb extensos boscos de pins i una frondosa vegetació de ribera, i dues joies de l'arquitectura medieval catalana: el pont gòtic i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Per accedir al punt de partida des de Berga cal prendre la carretera C-16 en direcció a Manresa. En arribar a la Colònia Rosal, i havent creuat el pont de l'entrada, es gira a la dreta pel carrer de Sant Lluís i, també per la dreta, s'agafa una carretera que -passant per sota de la C-16- duu en pocs metres a una esplanada situada a mà dreta de la sortida del pas soterrat, on s'estaciona el cotxe. S'inicia l'itinerari prenent la pista de terra, l'antic pas del Carrilet, que es dirigeix cap al nord vorejant el riu Llobregat pel seu marge dret tenint en compte el sentit de la marxa. Els punts d'interès de la ruta són als termes municipals de Berga (el riu Llobregat i la fàbrica tèxtil de la Colònia Rosal) i Cercs (pont de Pedret, església de Sant Quirze de Pedret, i Queralt i els rasos de Peguera des de Pedret).

Aquesta ruta proposa un recorregut en bicicleta de 12 km i una durada aproximada de 45 minuts, amb un desnivell de 80 m. És una ruta de dificultat baixa i parcialment senyalitzada.

Aquest itinerari d’ambient centreeuropeu ens posa en contacte amb el faig, arbre simbòlic del panorama forestal català, ja que recorda èpoques antigues més humides i fresques. Els punts d'interès de la ruta proposada els trobem a la zona de Berga: Casanova de les Garrigues, el Coll dels Esquers, la Plana Rodona, el Coll de la Pomera, el Pla de la Gavarnera, el Pla de les Tòfones, i la fageda. Primer cal prendre la carretera BV-4243 que va de Berga a l'estació d'esquí dels rasos de Peguera. Després de deixar enrere la desviació cap a Queralt, s'agafa una pista de la dreta que, després de 5 km, porta a Casanova de les Garrigues, on tot seguit s'aparca (2 km abans, a la collada Alta, es passa al peu de l'impressionant castell de Blancafort, que mereix una visita). També s'hi pot pujar directament des de la C-16 des del trencall sud de Cercs per una estreta pista asfaltada que puja pel bosc. Si es va per una d'elles i es torna per l'altra, s'afegeix una altra ruta en cotxe a la ruta a peu.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu d'1 hora i 20 minuts, amb una longitud de 3.8 km i un desnivell de 120 m. És una ruta de dificultat mitjana i ben senyalitzada.

Itinerari circular per l'emblemàtica muntanya del Pedraforca, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que permet contemplar espectaculars vistes de tots els seus vessants. Es discorre al peu del massís entre frondosos boscos per antics camins històrics com el Camí dels Bons Homes, el dels Minaires o la ruta dels Segadors, tot gaudint de singulars paisatges molt ben conservats com la magnífica vall del torrent de les Mulleres i la baga de Gresolet. Les restes d'antigues mines de lignit a cel obert a prop de coll de Jou i la presència del castell medieval d'origen càtar de Gósol parlen del passat més recent i llunyà d'aquestes terres d'alta muntanya. Per accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16 (Eix del Llobregat) en direcció nord cap al túnel del Cadí i, just després del túnel del Castell de Guardiola, trencar a l'esquerra per la carretera B-400 fins a Gósol, on s'estaciona el cotxe. La ruta està senyalitzada en la seva totalitat com a PR C-127. Els punts d'interès de la ruta els trobem a Gósol (Parc Natural del Cadí-Moixeró i massís del Pedraforca), Josa i Tuixén (la vall de Cerneres i el Cadinell), i Saldes (la serra Pedregosa i els cingles de la Bola), Baga de Gresolet i el Bosfred, refugi Lluís Estasen, el Roget i el Pollegó Inferior del Pedraforca, i camí del coll de Jou).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu de 4 hores i 30 minuts, amb una longitud de 17 km i un desnivell de 570 m. És una ruta de dificultat mitjana-alta i senyalitzada.

Des del coll del Pal, a Bagà, es puja fins a l'imponent cim de la Tosa d'Alp, situat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ja en terres cerdanes, magnífica talaia de les comarques del Berguedà i de la Cerdanya. Durant el trajecte és molt possible gaudir de la companyia d'isards. El punt de sortida de la ruta és el coll del Pal (senyalitzat amb el rètol que diu "Coll del Pal 2080"). Se segueixen unes estaques grogues que pugen fins al cim, també conegut com el Pedró dels Quatre Batlles, de 2.531 metres d'altitud.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu de 3 hores, amb una distància de 7'8 km i un desnivell de 510 m. És una ruta difícil i ben senyalitzada.

Sant Jaume de Frontanyà és el municipi més petit de Catalunya, amb tan sols 31 habitants en el cens del 2006. Es troba situat en el límit amb el Ripollès, just a la serralada del pre-pirineu. Es tracta doncs d'un minúscul nucli urbà amb una vintena d'edificis disposats al voltant de la magnífica església romànica dedicada a Sant Jaume (considerada com la catedral del romànic al Berguedà) i algunes cases de pagès aïllades.

Apart de donar un petit tomb pels dos carrers d'aquest tranquil i bonic poble, el principal punt d'interès és la visita a l'església parroquial de Sant Jaume, que fou erigida a la fi del segle XI, i que és un excel·lent exemplar arquitectònic del romànic català. Per a visitar el seu interior s'ha de demanar la clau a l'Hostal Cal Marxandó, l'Hostal Sant Jaume o a la Masia Casa Blanca. Ja fora del nucli urbà podem visitar també l'ermita de Sant Esteve de Tubau, d’origen pre-romànic del s. X i amb un estat de conservació excel·lent (per arribar-hi s’ha de agafar la pista asfaltada que porta a La Pobla de Lillet i a 2 km agafem el desviament a mà dreta, que ens porta a la masia de Tubau, on podem demanar la clau). També hi trobem el Santuari de la Mare de Déu dels Oms, un edifici del segle XVIII, construït sobre una base romànica del segle XIII (per arribar-hi, cal agafar la carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà i al km 7,5, agafar a ma esquerra el camí que indica Els Oms).

Al seu terme municipal també hi podem trobar nombroses fonts, com la Font de la Mola o la Font del Bisbe, i també gorgs formats per rieres i torrents. Una altra al.licient són les interessants excursions amb sortida i arribada a Sant Jaume que permeten gaudir de molts indrets amb un gran atractiu i magnífiques panoràmiques (n'hi ha de diversa durada i grau de dificultat).

En el poble només hi ha un parell de restaurants (pot ser convenient reservar en cap de setmana): Restaurant Ca l’Eloi (Carrer de Dalt, 5; tel. 93 823 90 06), amb un deliciós i abundós menú de cap de setmana (17 €) de menjar cassolà, i Fonda Antiga Casa Marxandó (Carrer Baix, 7; tel. 93 823 90 02).

Tranquil·la i plàcida excursió per un dels indrets més assequibles i, alhora, més harmoniosament conservats del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, on l'exuberància de la vegetació mediterrània troba l'ocasió de manifestar-se sense impediments. L'aproximació al punt de sortida es fa des del poble d'Argentona. Els punts d'interès són el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, Argentona i Dosrius (església de Sant Andreu del Far, Can Ferrerons, l'alzinar, l'alzina de Can Ferrerons i Can Ferrerons, i Can Miloca).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu amb una longitud de 7.8 km, un desnivell de 120 m i una durada de 2 h 15 min. La ruta està parcialment senyalitzada.

Aquest itinerari porta a un bon mirador de la costa del Maresme i del seu rerepaís, que abasta fins al Montnegre, Montseny i cingles de Bertí. Per fer aquesta excursió cal anar amb cotxe o amb tren a Cabrera de Mar, població de fàcil accés, emplaçada pocs quilòmetres abans d’arribar a Mataró. Després la ruta transcorre per la riera de Cabrera, la font Picant i per últim el castell de Sant Vicenç de Burriac.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu de durada curta, amb una longitud de 6'2 km i 180 metres de desnivell. Té una dificultat mitjana i la ruta està parcialment senyalitzada.

Aquest itinerari ens portarà a conèixer un dels racons més emblemàtics del Parc Serralada Litoral: el paratge del dolmen de Can Boquet, més conegut per la Roca d'en Toni, notable monument megalític instal·lat al bell mig de la serra: història entre natura. L'accés a aquesta zona es fa des de Vilassar de Dalt. A pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per un corriol, podem veure una altra mostra d'antigues cultures, aquest cop de l'alta edat mitjana. Es tracta de set tombes medievals bastides amb lloses de granit.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu amb una durada de 2 h 14 min, amb una longitud de 8 km i 380 metres de desnivell. Té un grau de dificultat mitjà i està parcialment senyalitzada.

Al sud de la serra de Marina es conserven encara molts racons de gran bellesa natural i d'una espessa vegetació amb boscos de pins, alzines i roures. L'excursió en descobreix dos: l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i el turó de Séllecs. A la carretera que uneix Òrrius amb la Roca del Vallès (la BV-5106) es troba el coll de Sant Bartomeu (384 m), on cal prendre una pista de terra que porta a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (per arribar a Òrrius des de Mataró cal prendre la carretera C-1415c en direcció a la Roca del Vallès i trencar a l'esquerra, després d'Argentona, per l'esmentada BV-5106). Els punts d'interès de la ruta són el nucli d'Òrrius, la Serra de Marina, l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, el turó del Castell i el turó de Séllecs, tots ells a Òrrius.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu amb una durada d'1 h 15 min, amb una longitud de 5'2 km i 135 metres de desnivell. Té un grau de dificultat mitjà i està parcialment senyalitzada.

Travessia de la serra de Marina que discorre per pistes i camins dels termes d'Argentona, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Tiana, a la comarca del Maresme, i Badalona, al Barcelonès. Ruta de gran atractiu paisatgístic i arquitectònic que compta amb moltes pujades i baixades. Cal tenir un cotxe de suport a Sant Jeroni de la Murtra, punt final del recorregut, o bé s'ha de tornar en tren de Badalona a Mataró (on prèviament s'haurà deixat el cotxe). La ruta s'inicia a Argentona, situada al peu de la carretera C-1415c (per la qual s'hi accedeix des de Mataró en direcció a la Roca del Vallès). Des de l'Ajuntament d'Argentona es puja cap al turó del Pujolà travessant pels carrers de Ramon Pol, Sant Narcís, camí de les Feixes i del Rocar d'en Serra, que enllaça amb la pista principal que es dirigeix directament al coll de Gironella. Alguns dels punts d'interès de la ruta són el castell de Burriac, el dolmen de la Roca d'en Toni o l'Ermita de Sant Mateu.

Aquesta ruta proposa un recorregut en bicicleta de muntanya, amb un recorregut total de 30 km, un desnivell de 775 metres una durada aproximada de 2 h 15 min. Té un grau de dificultat alt i està senyalitzada.

Ascensió, entre boscos i camps de conreu, al puig d'en Boronet, on s'alça la creu de Sant Isidre, que permet albirar extenses i esplèndides vistes de la costa mediterrània i del Parc Natural del Garraf. Es tracta d'una excursió a peu des de Vallcarca, on s'inicia la ruta. Vallcarca està situada al municipi de Sitges i s'hi arriba per la carretera C-31, que ressegueix les costes del Garraf. Els punts d'interès d'aquesta ruta són el Parc Natural del Garraf, Vallcarca, l'ermita de la Trinitat, el mirador del Garraf, la penya del Llamp i el cim de Sant Isidre.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 7 km, un desnivell de 400 m, una durada de dues hores i de dificultat mitjana. La ruta està parcialment senyalitzada.

Agradable passejada pel pla de les Palmeres, a la serra del Gat, que permet albirar magnífiques panoràmiques costaneres i muntanyenques del Garraf. Els punts d'interès són el Mas de l'Artís, el fondo de les Oliveres, el Pla de les Palmeres i la serra del Gat, al terme de Vilanova i la Geltrú.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 5.4 km, un desnivell de 100 m, una durada d'1 h 30 min i de dificultat fàcil. La ruta està parcialment senyalitzada.

Aquesta ruta proposa una agradable passejada vora el mar entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. Les diferents platges d'aquesta part del litoral costaner del Garraf i els bonics carrers d'ambdues poblacions centraran l'interès de la ruta. La ruta s'inicia a Sitges, on s'arriba des de Vilanova i la Geltrú per la C-246a en direcció a Castelldefels. En acabar la ruta es pot tornar de Vilanova i la Geltrú a Sitges amb el tren. Els punt d'interès de la ruta els trobem a les poblacions de Sitges (la platja de la Ribera, per exemple) i a Vilanova i la Geltrú (església de Sant Antoni Abat).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 14 km, un desnivell de 40 m. i una durada de 3 h 15 min. El nivell de dificultat és mitjà i la ruta està parcialment senyalitzada.

La ruta proposada és una passejada que parteix del petit i tranquil poble de Tavèrnoles en direcció a la més poblada plana de Vic i ascendeix al turó de Puigseslloses, una petita elevació i bon mirador on hi ha un dolmen i una ermita que és un tradicional destí d'excursions dels habitants de les contrades més properes. Es passa també pel que van ser entorns habituals d'inspiració del poeta Jacint Verdaguer. A Tavèrnoles s'arriba des de Vic prenent la carretera C-153 en direcció a Roda de Ter. Més endavant cal prendre una desviació a la dreta en direcció a Tavèrnoles i al Parador Nacional de Vic (la BV-5213) per, 3 km i escaig més endavant, seguir novament a la dreta i entrar ja a la població agafant el carrer Montseny fins al final (al llarg del qual es pot trobar aparcament). Tavèrnoles és un poblet pertanyent a la comarca d'Osona, situat uns 10 km a l'est de Vic, la principal activitat econòmica del qual és el turisme i l'agricultura. La ruta s'inicia davant l'església romànica de Sant Esteve (s. XI), on també hi ha l'Ajuntament i les oficines del Consorci de Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra. Els punts d'interès de la ruta els trobem a Folgueroles (Serrabou, ermita de la Damunt, dolmen de Puigseslloses, i l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses) i Tavèrnoles (el Banús, Mas del Joglar, i l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles).

Es tracta d'una ruta per fer a peu, amb una distància a recórrer de 7'8 km, amb un desnivell de 150 metres i una durada aproximada d'1,5 hores. No està senyalitzada i és de dificultat baixa-mitja.

Ruta força assequible que surt de l'espectacular poble de Tavertet, una de les icones del Collsacabra, situat ben bé al límit de la cinglera homònima. Es puja a un petit cim proper, on hi ha la bonica ermita de Sant Corneli, un dolmen i un mirador natural, per retornar tot seguit al punt d'origen. Tan sols el curt tram final per accedir a l'ermita i al mirador és una mica dret. A Tavertet s'arriba, des de Vic, dirigint-se primerament a Roda de Ter per la carretera C-153. Es deixa enrere aquesta població i se segueix fins a Santa Maria de Corcó (L'Esquirol), on cal entrar-hi i continuar per la carretera BV-5207 fins a Tavertet, a 13 km d'aquest punt. D'entre els molts punts d'interès de la ruta esmentem el nucli vell de Tavertet, el Dolmen de Sant Corneli, l'Ermita de Sant Corneli, l'Església de Sant Cristòfol de Tavertet, o les vistes de Tavertet sobre els cingles.

Es tracta d'una ruta per fer a peu, amb una distància a recórrer de 6'15 km, amb un desnivell de 225 metres i una durada aproximada d'1,5 hores. Està senyalitzada i és de dificultat baixa.

Planer i agradable trajecte del pantà de Sau al de Susqueda entre boscos d'alzines, castanyers i roures amb un paisatge engorjat en alguns trams. Es gaudeix també de la presència dels cingles de Tavertet, Rupit i el Far. Si el pantà té poc cabal, es pot veure com sobresurt de l'aigua el campanar de l'antiga església de Querós i les restes d'algunes cases del desaparegut poble de Susqueda. Els punts d'interès es troben a Vilanova de Sau (vistes dels cingles de Tavertet, Sant Romà de Sau, pantà de Sau i la presa del pantà de Sau), a Susqueda (vistes del Far, pantà de Susqueda, poble submergit de Susqueda, campanar de l'església de Querós de Susqueda), i a Osor (presa del pantà de Susqueda).

Ruta per fer amb bicicleta de muntanya. La distància a recórrer és de 30 km, amb un desnivell de 40 m i una durada de 2 hores. Està parcialment senyalitzada i és de dificultat mitjana.

Lluçà és un nucli dispers de cases i masies que compta amb nombrosos i destacats vestigis històrics. Al poble es visita l’església de Santa Maria de Lluçà i, al puig Oriol, les restes d’un antic castell medieval i l’ermita romànica de Sant Vicenç, de finals del segle X. El trajecte discorre a més per un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets.

La ruta té com a punt d'interès principal la natura i l'arquitectura, es pot fer a peu, amb un trajecte total d'uns 3'5 km i un desnivell de 150 m.

El bosc o fageda de la Grevolosa és un lloc natural encisador, especialment en arribar la tardor, quan les fulles adopten aquells colors groguens i rogencs tan característics d'aquests arbres caducifolis i que confereixen al paisatge una màgia especial. El lloc és poblat per centenars de faigs de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals. A l'interior d'aquest bosc, amb una grandària considerable, hi trobem tot de senders que ens permeten recórrer la fageda i gaudir del seu silenci i la penombra formada pels enormes faigs.

Per arribar-hi cal agafar la C-17 fins a Vic i connectar aquí amb la C-37 direcció Torelló. Després agafar la BV-5224, passar per Sant Pere de Torelló i el petit nucli de Sant Andreu de la Vola. En el km 23'5 de la BV-5224 podeu deixar el cotxe al costat de la carretera i d'aquí neix el camí que us portarà a la fageda al cap d'uns trenta minuts de caminada (seguir les marques grogues i uns petits rètols). Una altra alternativa és agafar un camí que comença al mateix Coll de Bracons i que baixa fins a la Grevolosa.

Per dinar a la zona trobem un parell de restaurants al proper nucli de Sant Andreu de la Vola (km 20'7 de la BV-5224), en direcció a Sant Pere de Torelló. Són Cal Ferrer (tel. 93 858 45 57, només amb reserva prèvia) i Can Piguimell. Cap a l'altre costat, si pugem fins dalt del Coll de Bracons i baixem cap a la Vall d'en Bas seguint la BV-5224 uns 8 km, arribem al poblet de Joanetes, als peus del majestuós Puigsacalm, on trobem la Fonda Barris (tel. 972 690 064), la qual ofereix cuina tradicional i també cuina volcànica.

Aquesta ruta proposa un recorregut de dos dies, en cotxe, pels indrets relacionats amb la infantesa i joventut del poeta Verdaguer. L'inici se situa a Folgueroles, Osona, la seva vila natal. El primer dia es recorre Folgueroles i rodalies, mentre que el segon dia la ruta proposada passa per Vic, La Gleva, Bellmunt i les Masies de Voltregà.

La ruta té com a punt d'interès principal la literatura, es pot fer en qualsevol època de l'any, en cotxe, amb un trajecte total d'uns 65 km.

Al Masjoan es troba la concentració més gran d'arbres monumentals de Catalunya. És una gran arbreda amb algunes desenes de coníferes que freguen, i de vegades superen, els 40 m d'alçària. En destaca el conjunt de les sequoies -les dades assenyalades corresponen a la més corpulenta-, un libocedre de 40,5 m d'alçària, i l'avet més alt del país, amb 39,5 m. El Masjoan, casa pairal dels Masferrer, es troba mig kilòmetre a ponent del poble d'Espinelves, a tocar de la carretera de Sant Sadurní d'Osormort (la GI-544), que actualment serveix d'enllaç amb l'Eix Transversal o C-25 entre Vic i Santa Coloma de Farners (sortides 199, Espinelves, o 202, coll de Ravell). Els punts d'interès d'aquesta ruta estan a Espinelves: església romànica de Sant Vicenç i l'arbreda del Masjoan.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 4'5 km, un desnivell de 100 m. i una durada aproximada d'1 hora i mitja. No està senyalitzada i té un nivell de dificultat baix.

Aquesta ruta proposa una passejada per uns indrets de gran valor natural, dins del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu. Tot i la seva superfície modesta, despunta pels boscos densos de roure i pi roig, travessats pels meandres del Ter. El contrapunt arquitectònic el dóna el castell de Montesquiu amb els seus bonics jardins, un gran casal fortificat amb orígens en el segle X que avui ha estat adaptat com a equipament cultural i de convencions i com a punt d'informació. El punt de partida és l'aparcament del castell. Si s'ha vingut en tren, des de l'estació de Sant Quirze de Besora només hi ha uns 20 min a peu. A Montesquiu s'arriba des de Vic per la C-17 en direcció a Ripoll. El senyal d'inici de la ruta es troba al costat de l'aparcament, on s'agafa un camí asfaltat que va envoltant el castell per la dreta. Els punts d'interès d'aquesta ruta estan a Montesquiu.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una longitud de 2'6 km, un desnivell de 85 m. i una durada aproximada d'1 hora. Està senyalitzada i té un nivell de dificultat baix.

Entre Vic i Sant Vicenç de Torelló es troben quatre belles esglésies romàniques, totes documentades des del segle XI: Sant Fruitós del Grau, Sant Esteve de Granollers de la Plana, Sant Julià de Vilamirosa i Sant Vicenç de Torelló. Els punts d'interès són Vic, l'església de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Torelló, les esglésies de Sant Fruitós del Grau i de Sant Esteve de Granollers de la Plana a Gurb, i l'església de Sant Julià de Vilamirosa a Manlleu.

Aquesta ruta proposa un recorregut en vehicle (cotxe o moto) amb una longitud de 17 km i una durada aproximada de 3 hores i mitja.

Vic està situada en la confluència dels rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, enmig de la plana que porta el seu nom. Vic sempre ha estat un centre d'influència tan política com comercial: va ser capital de comtat, després de vegueria i, actualment, és capital de comarca i d'una extensa diòcesi episcopal que va des dels Pirineus fins a la Conca de Barberà. Els punts d'interès són el Museu Episcopal de Vic, la Catedral, el Pont de Queralt, el Castell dels Montcada, l'Església de Sant Sixt, l'Església de la Pietat i el Convent de Santa Teresa.

Aquesta ruta és molt fàcil, per a fer a peu i està ben senyalitzada.

Taradell, vila osonenca de tradició feinera i industrial, oberta i atraient. Situada al sud de la plana de Vic i al peu del Montseny, és un lloc típic d'estiueig. Té notables edificis de pedra dels s. XVI al XVIII; capella de Santa Llúcia (s. XVI), la gran església neoclàssica de Sant Genís (1755-1763) i el seu campanar romànic (1076). Aquest sender és circular a partir de la font de Masgrau, per això en aquest punt es ramifica en dos sentits, però tots dos retornen al mateix punt de ramificació (enllaça en dos punts amb el sender GR 2). La ruta parteix de Taradell i els punts d'interès són: edificis de pedra dels segles XVI al XVIII, la Capella de Santa Llúcia, el Campanar romànic, l'església de Sant Genís, alzinars, pinedes i vegetació de ribera, gresos vermells i gresos grisos, l'alzina del Pujol, la Capella de Sant Quirze de la Roca, el Molí dels Capellans, el Molí dels Horts, la Tomba de Gasala i el Castell de Taradell. Dins del terme de Tona visita el Casal de Mont-rodon i la Capella de Santa Maria de Mont-rodon.

Aquesta ruta es pot fer a peu o amb bicicleta de muntanya, amb una distància de 19.2 km, un desnivell de 470 metres, i una durada d'unes 5 hores. Està senyalitzada i el seu grau de dificultat és alt.

Interessant ascensió a la Mola, cim culminant de 1.104 m d'altitud del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, amb extraordinàries vistes sobre bona part de la Catalunya nord-oriental, des dels Pirineus a les serres meridionals. El monestir de Sant Llorenç, malmès durant l'ocupació francesa d'inicis del segle XIX, però posteriorment consolidat, és un exemple molt valuós del romànic llombard. L'itinerari a peu comença a can Pobla. Per arribar a aquesta masia en cotxe cal agafar en direcció nord la carretera BV-1221 que uneix Terrassa amb Talamanca. Just en el km 7,2, pujant de Matadepera al coll d'Estenalles, cal trencar a la dreta per una pista. Es baixa a la riera, se segueix amunt uns 100 m i es torça a la dreta. Més endavant hi ha una bifurcació: es continua per la dreta. S'arriba a can Robert (a 1,85 km de la carretera) i es continua per l'esquerra, ara en pujada, per una altra pista que, en 2 km, duu fins a can Pobla. Els punts d'interès estan a Matadepera (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, can Robert, can Pobla, monestir de Sant Llorenç del Munt, i la cova del Drac).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una distància de 6 km, un desnivell de 420 m. i una durada de quasi 2 hores. El nivell de dificultat és mitjà-alt i és una ruta senyalitzada.

Recorregut de Castellar del Vallès a Guanta per la serra de Palau entre frondosos boscos, prats i camps de conreu. El punt de sortida de l'itinerari és Castellar del Vallès, al peu de la C-1415a (per la qual s'hi accedeix des de Terrassa). Ja als afores de la població, al km 28,2 de la carretera de Sentmenat (l'esmentada C-1415a), hi ha una rotonda (km 0) sota l'escola del Casal: cal aparcar entre la rotonda i l'escola. Se surt des de la rotonda i es puja cap a l'escola per la ronda Cosidor i el carrer de la Virreina. Els punts d'interès els trobem a Castellar del Vallès (Can Mariner i la font del Cosidor) i a Sentmenat (Serra de Palau, Font d'en Fargues, el salt del Corró, castell de Guanta, Guanta i els salts d'aigua, Can Montllor, Can Padró, i l'entorn de Sentmenat).

Aquesta ruta proposa un recorregut amb bicicleta, amb una distància de quasi 13 km, un desnivell de 290 m. i una durada d'1 hora. El nivell de dificultat és mitjà i és una ruta no senyalitzada.

Trajecte carener pels dos vessants de la serra de l'Obac que permet gaudir de bones vistes del massís i de les valls i planes que l'envolten. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac té un paisatge boscós i de frondosa vegetació que compta amb belles i espectaculars formacions rocoses d'aspecte montserratí. Durant l'època migratòria d'ocells aquestes muntanyes acullen gran diversitat de rapinyaires. L'excursió comença a la collada de l'Obac, on s'arriba per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars. Cal dirigir-se a l'aparcament situat al nord del coll. S'hi estaciona el cotxe i es pren el camí que es dirigeix a la casa Nova de l'Obac. Un cop a la casa Nova de l'Obac, cal visitar-hi el magnífic Centre d'Informació del Parc Natural. En acabat, s'inicia l'itinerari. Els punts d'interès es troben als termes municipals de Terrassa (collada de l'Obac amb Montserrat al fons) i Vacarisses (el Paller de Tot l'Any).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una distància de 12.6 km, un desnivell de 470 m. i una durada de 3.5 hores. El nivell de dificultat és mitjà-alt i és una ruta senyalitzada.

Les ciutats de Sabadell i Terrassa comparteixen un passat d'esplendor de la indústria llanera catalana que els ha deixat nombrosos edificis singulars de l'època, alguns visitats en aquesta ruta. El Museu Tèxtil i el de la Ciència i la Tècnica, ambdós de Terrassa, permeten ampliar coneixements al voltant de l'antiga explotació tèxtil de la contrada.

Es tracta d'un recorregut de 8 km. i una durada d'unes 4 hores. El mitjà de transport pot ser cotxe o moto. Més informació al web Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Aquesta ruta dóna resposta a la qüestió de quins són els itineraris en bicicleta més curts, segurs i fàcils per anar de la ciutat de Barcelona a Sant Cugat del Vallès o a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), i viceversa, sense passar per carreteres asfaltades, és a dir, circulant amb seguretat i tranquil·litat per camins o pistes de terra, on el trànsit de vehicles a motor hi és prohibit o restringit. Encara que la ruta sigui explicada com un itinerari d'anada i tornada, en el text es donaran les referències suficients per abordar cada tram per separat. L'itinerari entre Sant Cugat del Vallès i Barcelona es descriu en la seva direcció més favorable; fet a l'inrevés, la pujada de les Llars Mundet a la pista del portell de Valldaura és dura. Cal situar-se a Sant Cugat del Vallès utilitzant els FGC (línies S2, S1, S5 i S55). Els trens d'aquesta línia destinen les plataformes del cap i de la cua del comboi al transport de bicicletes. Els punts d'interès de la ruta es reparteixen entre Cerdanyola del Vallès (Sant Iscle de les Feixes, la Vall de Sant Iscle, Can Lloses, el portell de Valldaura i Santa Maria de les Feixes), Barcelona (Passeig de la Vall d'Hebron, Llars Mundet, la Torre del Baró, i la Plaça Karl Marx) i Sant Cugat del Vallès (Turó del Maltall de la Magarola, Camps de Can Borrell, la Torre Negra, el monestir de Sant Cugat, l'ermita de Sant Medir, forn ibèric, ermita de Sant Adjutori, can Borrell, el pi d'en Xandri, i el Parc de Collserola).

Es tracta d'un recorregut amb bicicleta tot terreny de 23 km, un desnivell de 450 metres i una durada aproximada de 2 hores i mitja. El nivell de dificultat és mitjà-alt i és una ruta senyalitzada.

Es recorre la vall de Sant Medir, situada entre el Tibidabo i Sant Cugat del Vallès, a través de boscos de pi blanc, alzinars i una frondosa vegetació de ribera vora el riu. La ruta permet contemplar alguns dels boscos més ben conservats del Parc de Collserola. Les antigues ermites de Sant Adjutori i Sant Medir i l'espectacular monestir de Sant Cugat -museu, claustre i església monumentals- afegiran el vessant cultural a l'excursió. Cal parar atenció a les nombroses bicicletes tot terreny que acostumen a circular per aquests paratges. L'inici de l'itinerari és a la plaça Octavià de Sant Cugat del Vallès, davant mateix del magnífic monestir. Tots els punts d'interès es troben al terme municipal de Sant Cugat del Vallès i són els següents: Parc de Collserola, Torre Negra, Pi d'en Xandri, Can Borrell, la vall de Sant Medir, l'Ermita de Sant Adjutori, el forn ibèric, i l'Ermita de Sant Medir.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una distància de 13 km, un desnivell de 130 m. i una durada de 3 hores 10 minuts. El nivell de dificultat és mitjà-alt i és una ruta senyalitzada.

Itinerari que transcorre per la zona nord del Vallès Occidental, entre les serres de la Granera i l’Obac, molt pròxim al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La ruta comença a Castellar del Vallès, al peu de la carretera C-1415. Els punts d'interès d'aquesta ruta els trobem a Castellar del Vallès (castell de Castellar, església de Sant Esteve, Sant Feliu del Racó i Santa Maria de les Arenes), Sant Llorenç Savall (parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i la vall d'Horta), i Gallifa (la Ferreria, nucli urbà de Gallifa, taller de ceràmica, Sant Pere de Gallifa, castell de Gallifa i església de Santa Maria).

Aquesta ruta proposa un recorregut en cotxe de durada curta, unes 3 hores, amb una longitud de 25 km.

Des del cim del Tibidabo (512 m), donant l'esquena a la ciutat de Barcelona, es contempla la gran planura del Vallès emmarcada per les serralades de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. Més a prop, als peus de la serra, destaquen el monestir i la població de Sant Cugat del Vallès, vers els quals es dirigeix l'itinerari tot seguint la històrica vall de Gausac. Malgrat que el desnivell acumulat en pujada és de només 50 m, hi ha un desnivell de baixada d'uns 470. La ruta comença dalt del cim del Tibidabo, concretament a l'entrada del Parc d'Atraccions. Els punts d'interès d'aquest ruta paisatgística els trobem a les poblacions de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu, amb una distància de 10.3 km, un desnivell de 50 metres i una durada de 2 h. 20 min. Es tracta d'una ruta senyalitzada i amb un nivell de dificultat mitjà-alt.

Itinerari que descobreix el patrimoni històric i arquitectònic de les rodalies de Castellterçol, població situada a l'altiplà del Moianès amb una llarga tradició d'estiueig. La casa on va néixer Enric Prat de la Riba és actualment un museu (Casa Museu Prat de la Riba) sobre la vida i l'obra d'aquest polític. Altres punts d'interès de Castellterçol són el castell i ermita de Sant Miquel, la font del Prat del Pou, Poua de Can Revitllat, l'església de Sant Fruitós i el casc antic del poble. Si, a més, la visita al poble de Castellterçol s'escau amb la Festa Major d'Estiu (el quart diumenge d'agost) es pot veure com es balla la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri, una vella i esperada tradició de caire cerimoniós, seriós i elegant.

Es tracta d'un recorregut de 4'1 km que es pot fer a peu.

Recorregut que discorre entre els cingles de Bertí i Gallifa per visitar Caldes de Montbui i les seves antigues i ben conservades termes romanes, la tradicional població d'estiueig de Sant Feliu de Codines i, finalment, el magnífic entorn natural de Sant Miquel del Fai. L'inici de l'itinerari és a Caldes de Montbui, al peu de la carretera C-1415b (de Granollers a Sentmenat). Els punts d'interès són es troben a Caldes de Montbui (les termes romanes, la font del Lleó, el Museu Thermalia, el Museu Delger, i l'església de Santa Maria), a Sant Feliu de Codines (nucli urbà, el Mas Bosc, la Torre del Rellotge, i el Museu Arqueològic de Can Xifreda), i a Bigues i Riells (Sant Miquel del Fai, el monestir i els salts d'aigua).

Es tracta d'una ruta per fer en cotxe o moto, amb un recorregut de 16 km, i una durada de 3 hores.

Ascensió al cingle de Sant Sadurní de Gallifa, des d'on es tenen àmplies vistes de la contrada i dels cingles de Bertí i de Gallifa. Finalitzada l'excursió, a Sant Feliu de Codines es pot visitar el Museu Arqueològic de Can Xifreda i, als afores, l'ermita del Villar. La ruta parteix de Sant Feliu de Codines on es visiten les restes ibèriques al serrat de la Galaieta i l'ermita del Villar. Es continua per Sant Sadurní de Gallifa (ermita de Sant Sadurní), Castellterçol (Sant Julià d'Ùixols i collet dels Termes) i es torna a Sant Feliu de Codines (museu Arqueològic de Can Xifreda).

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 13 km, un desnivell de 510 m, i una durada de 5 h. És de dificultat mitjana i està parcialment senyalitzada.

Entre espessos boscos i camps de conreu la ruta s'endinsa pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins a trobar el dolmen de la Pedra Gentil, un dels monuments megalítics més importants de Catalunya. La ruta comença a Vallgorguina, on cal visitar l'església de Sant Andreu (per arribar-hi des de Granollers es pren la C-35 en direcció a Sant Celoni i es trenca a la dreta per la C-61, o bé se surt per la sortida 11 de l'autopista AP-7). Se surt de la població en direcció nord-oest per un passeig amb plataners a ambdues bandes i se segueix un petit tram per la carretera d'accés al poble, la C-61, en direcció a Sant Celoni. Al cap d'1,6 km, als 20 min, a l'alçada del km 13,5, es gira per una pista que surt a mà esquerra i que porta a can Pradell de la Serra i al santuari del Corredor. Tots els punts d'interès d'aquesta ruta els trobem al terme municipal de Vallgorguina: ermita de Santa Eulàlia de Tapioles, dolmen de la Pedra Gentil, el turó de Pedra Gentil, l'església de Sant Andreu de Vallgorguina, i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 6.9 km, un desnivell de 100 m, i una durada d'1 hora i 40 minuts. És de dificultat baixa i està senyalitzada.

La Matagalls-Montserrat és una prova no competitiva de resistència per camins de muntanya, l'objectiu de la qual és anar a peu des de Coll Formic (1.145m), al peu del cim del Matagalls (Montseny), a la plaça del Santuari de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores. La distància total recorreguda és de 83km 500m. Tractant-se d'una ruta perfectament senyalitzada (un rectangle horitzontal verd al damunt d'un altre de vermell) i amb punts de pas per indrets a on es pot accedir fàcilment amb vehicle, s'ha dividit la travessa sencera en 6 rutes amb distància i durada similar per tal de què es pugui efectuar en jornades diferents. Els punt d'interès en aquest etapa són diversos i els trobem a El Brull, Tagamanent i Aiguafreda.

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 16'5 km, i una durada de 3 h 20 min. És de dificultat alta i està senyalitzada.