Aquest llibre de magnífica presentació i ajustat preu té un subtítol que ens ajuda a entendre definitivament la seva raó de ser: darrera dels passos d'Alexandra David-Néel. Els autors, viatgers experimentats, recorren una de les regions més fascinants del centre d'Àsia escodrinyant en les memòries d'una dona que, a més de etnóloga i orientalista especialitzada en budisme va ser pionera de l'exploració femenina.

Al 1979 aquest fotògraf de Nova York, famós en el món de la moda i l'alta societat pels seus retrats de models i gent famosa, accepta un encàrrec del museu Amon Carter de Fort Worth (Texas) per a documentar amb la seva càmera de plaques la vida dels treballadors de l'oest d'Estats Units. Durant cinc anys recorre els Grans Llacs i les Muntanyes Rocoses, la Serra Nevada del nord i la regió canadenca de Calgary, en el nord. La seva càmera s'abalança sobre els rostres trists i desesperançats de granjers, miners, cambreres, captaires, mestresses, vaquers, ex-presidiaris...

En les cares de la gent retratada només hi ha rastres de tristesa, de desolació, d'una profunda incredulitat i un odi descomunal pel somni americà. Són rostres que desprenen dolor, que oloren a fem de vaca i que s'espellen davant una muntanya de somnis trencats. Són els rostres d'un país en descomposició. En les pàgines d'aquest catàleg de fotografies no hi ha concessions. És l'Amèrica real, en blanc i negre, on els ciutadans es limiten a esperar l'arribada de l'endemà.

Nigel Barley es va convertir en un clàssic quan va publicar El antropólogo inocente, una obra imprescindible per a aquells que entenen el viatge com una barreja d'oci i aprenentatge. Bailando sobre la tumba trenca tots els esquemes anteriorment traçats i, sense abandonar l'antropologia, ofereix al lector una divertida sèrie de dades, anècdotes i personatges. Nigel, viatger incansable, ha comprovat personalment que els diferents tipus de societats manegen la mort de forma molt diferent. Una fascinant universalitat que li ha servit per a explorar tots els terrenys relacionats amb l'òbit i les seves conseqüències, i per a escriure un llibre més sobre l'ésser humà i les seves reaccions. L'autor escriu sobre el canibalisme o la caça de caps amb la familiaritat de l'antropòleg i la senzillesa del periodista, assolint que la lectura de les seves pàgines resulti molt gratificant i sense tenir un caràcter morbós. En les seves pàgina trobem, per exemple, una comparança entre la hipocresia de la societat occidental, que li impedeix afegir la foto dels enterraments als àlbums familiars, amb la funcionalitat de la tribu dels torages, a Indonèsia, que utilitza als seus morts com prestatgeries per a guardar les seves cintes musicals.

L'escriptora danesa Karen Blixen, que va signar la majoria dels seus llibres com Isak Dinesen, inclòs el famosíssim «Out of Africa», va viure durant gairebé 20 anys a l'Àfrica oriental, on va formar part del colonialisme de l'època i es va embarcar en diferents negocis que la van ajudar a conèixer certa realitat d'aquesta part del continent. Aristòcrata en ocasions, naturalista en unes altres, va estar en el moment precís en el lloc exacte, i va saber contar històries i descriure paisatges amb una sensibilitat que va fascinar a uns blancs que mai havien trepitjat Àfrica. Aquests assajos complets són un conjunt irregular de pàgines en les quals Dinesen recorre alguns aspectes de la seva vida i del món que la envoltava. No es tracta d'un llibre africà, sinó d'un llibre amb les reflexions d'una dona blanca que va quedar prendada per un continent condemnat a sofrir. Escriu sobre el racisme, el colonialisme i la duresa de la vida durant la seva estada a Àfrica. També ens conta com va viure els seus primers anys, les sensacions que van marcar la seva joventut, les relacions que va mantenir amb els homes i com va influir en elles el seu concepte del feminisme...

Al 1935, l'advocat barceloní Manuel Bosch Barrett fou nomenat president del Tribunal Mixt de les Noves Hèbrides (avui Vanuatu), un remot arxipèlag del Pacífic Sud que per aquella època es disputaven britànics i francesos. Amb aquest insòlit encàrrec, Manuel Bosch va salpar de Barcelona al febrer de 1936 per a emprendre el llarg i apassionant viatge que relata aquest llibre. En ell ens explica amb detall cadascuna de les diverses escales de la seva singladura: Port Said, Djibouti, Ceilan, Singapur, Saigon, Hong Kong, Canton, Macao, Java, Bali, o Nova Guinea, abans d'arribar a la seva destinació, on haurà d'exercir el seu càrrec d'alt funcionari colonial. També ens explica les seves experiències en les seves escapades a llocs tan evocadors com Nova Caledònia, Austràlia o Tahití.

Apassionant i amè llibre, per altra banda de fàcil lectura, on el primer que sorprèn és la naturalesa del càrrec colonial per al qual és contractat Manuel Bosch. També destaquem la seva capacitat per a traslladar-nos a l'exotisme d'Orient o al ritme pausat de la Polinèsia, on moltes vegades l'única novetat era l'arribada d'un vaixell. Ens parla d'un món encara sota el jou colonial, però que ja havia començat a transformar-se. Acompanyen al text nombroses i il·lustratives fotografies d'època, procedents en la seva major part de l'edició original d'aquest llibre (1945).

Es tracta d'una obra densa, ben documentada i escrita, que no hauria de faltar en les prestatgeries d'aquells que només pensen a fer l'equipatge i llançar-se a l'aventura. Alain de Botton tracta en primer lloc d'explicar-nos per què viatgem. Quines són les sensacions que vam trobar en el camí, quines les satisfaccions i quines les desil·lusions, on està el plaer i on la misèria. Meditacions filosòfiques que ens ajuden a entendre la raó per la qual alguns viatges en els quals vam dipositar totes les nostres esperances es van saldar amb un estrepitós fracàs. I tot sense perdre l'humor, utilitzant la ironia i l'acidesa, criticant als aventurers de pacotilla i als viatgers de boquilla. Finalment, l'autor recorre als clàssics per a apuntalar la seva teoria. Per les pàgines d'aquest llibre passen els comentaris i els textos de Gustave Flaubert, Vincent Van Gogh o Charles Baudelaire, sucoses aportacions a l'art de recórrer el planeta.

Aquest llibre d'Ana Briongos va ser publicat al 1996 i ha estat reeditat unes quantes vegades, sent ja un autèntic clàssic per a qui estigui interessat en Iran, un país amb presència habitual en els telenotícies de tot el món. El títol, Negro sobre negro, fa referència al color del petroli, del caviar i del xador que les dones iranianes, però la seva autora mostra en aquest llibre tots els colors d'Iran, un país que coneix bé i que estima.

A més de ser un llibre de viatges molt amè, aquest llibre descriu un recorregut sentimental de l'autora per un país que visitava 20 anys després de la seva primera visita, explicant-nos com és la vida avui en la República Islàmica d'Iran perquè entenguem millor com és aquest singular país, sempre contradictori i fascinant. Així, tal com indica el subtítol del llibre, la seva estructura és la de relat de viatges on Ana Briongos ens aproxima a la realitat actual del país d'una forma propera i senzilla, amb una estima i familiaritat sobre les seva gent que només pot venir d'algú que realment hagi viscut en ell.

Richard Burton, viatger i geògraf que va dominar desenes de llengües i va explorar al costat d'Speke les fonts del Nil, roman en la memòria dels bons lectors per ser el primer traductor de «Les Mil i Una Nits». Expert en llengües orientals, també va traduir, en aquest cas del sànscrit, una llegenda hindú anomenada Baital-Pachisi. Aquesta edició de Valdemar presenta onze dels relats d'aquesta obra. La història gira al voltant d'un gran rei anomenat Vikram (un personatge històric, el Rey Artús d'Orient), que per complir la promesa feta a un yongui o mag ha de capturar i portar davant d'ell al baital (vampir) que viu penjat d'un arbre. Les dificultats que han de superar el rei Vikram i el seu fill per dur a terme el seu objectiu formen una sèrie de relats d'aventures, màgia i amor.

Amb el llarg títol de «Viage del Comandante Byron al rededor del mundo. En el qual se da noticia de varios paises, de las costumbres de sus habitantes, de las plantas, y animales extraños que se crian en ellos: juntamente con una descripción muy circunstanciada del Estrecho de Magallanes, y de cierta nacion de gigantes», en aquesta obra el comandant anglès John Byron (avi de Lord Byron, el celebèrrim poeta romàntic) plasma el viatge d'exploració al voltant del globus que va realitzar entre 1764 i 1766, comandant el vaixell HMS Dolphin. En ella recull les seves impressions i un interesantíssim repertori de detallades descripcions de la flora, fauna i pobladors de les diferents regions que recorre en la seva missió secreta oficial a la recerca dels gegants patagons que suposadament habitaven la zona sud del continent americà.

L'obra va ser impresa en espanyol per primera vegada al 1769 i compte amb la inestimable traducció de Casimiro Gómez de Ortega (1741-1818), eminent botànic, mèdic i farmacèutic espanyol, que a més de traduir també va ampliar el text amb notes de caràcter científic i va afegir un precís mapa desplegable de l'Estret de Magallanes. L'edició que ens ocupa és un facsímil que reprodueix l'obra impresa a Espanya al 1769. Es tracta d'una interessant lectura perquè ens permet descobrir, a partir dels propis comentaris del comandant Byron i dels afegits del traductor, com eren racons del planeta tan exòtics llavors com l'extrem sud de la Patagònia, les illes del Pacífic, l'illa de Java, el Cap de Bona Esperança o les illes atlàntiques de Cap Verd i Madeira. A través d'ells percebem també com era la forma de pensar i els coneixements existents a mitjans del s. XVIII.

Des de la perspectiva d'una catalana que resideix als EUA des de fa molts anys, el llibre ens endinsa en la vida i paisatges nord-americans. A través d' un recull d'impressions personals sobre la societat americana, l'autora desmunta certa visió negativa que sovint es té dels americans des de la perspectiva europea i que en molts casos no correspon amb la realitat. Però La seducció americana no és només això. Endinsant-nos en les seves pàgines coneixem Las Vegas, San Francisco o els paisatges esplèndids presents en aquest enorme país. L'apartat de conclusions del final no té pèrdua, excel·lent!.

En el viatge al Marroc que es narra en aquest llibre, realitzat en 1954, l'escriptor es submergeix en l'ambient dels barris més coloristes i sorollosos de Marraqueix. Acaba d'arribar d'un Londres pretenciós i estirat, i es troba amb una ciutat abigarrada, alegre i vitalista. Premi Nobel de Literatura en 1981, Canetti va néixer a Bulgària però es va criaa a Anglaterra, Àustria i Alemanya. Va ser un viatger singular, escapant dels llocs comuns, i de les persones comunes i concentrava la seva atenció en situacions i personatges singulars. Recorre els mercats (inclosos els de camells) i es fixa en tots els detalls, físics i de comportament, dels personatges que poblen la fascinant ciutat. El resultat d'aquest treball d'investigació, en el qual l'autor presta especial interès al concepte marroquí de la vida i de la mort, de la desgràcia i la fortuna, és un llibre de viatges fascinant.

Chatwin parteix darrera la pista d'un regal familiar, un tros de pell de brontosauri, un mamífer del quaternari procedent de Xile, i troba vestigis de segles d'història i les insòlites empremptes de personatges improbables: exilats i excèntrics, rodamons, homes i dones aturats en el temps. El llibre, meitat crònica, meitat relat, està estructurat de forma que cada personatge conforma una mena de novel·la curta. Amb aquest llibre, amb el qual va debutar Bruce Chatwin als 37 anys després d'una ja assentada carrera com a periodista i amb el qual arribaria a la fama com a escriptor, i amb els que van seguir, va contribuir a crear un nou estil en la literatura de viatges, una forma d'escriure que es consagraria posteriorment. Per tot això es tracta d'un clàssic de la literatura de viatges, així com un llibre de referència sobre els mites que fan referència a aquesta regió sud-americana. Una obra molt entretinguda i que atrapa des de la primera pàgina.

L'exploració polar és la forma més cruel i solitària de passar-ho malament. L'explorador britànic Apsley Cherry-Garrard, un llicenciat en Clàssiques per Oxford, ens ho explica a través de les seves vivències en l'expedició del capità Scott al Pol Sud (1910-1913), en la que aquest i tres dels seus homes van trobar la mort. Aquesta expedició va estar marcada per la mala sort ja des del començament, quan, en una etapa prèvia, Cherry i altres dos homes a punt de la congelació i la bogeria van considerar ja la possibilitat de morir. Per a més inri, l'expedició del noruec Amundsen se'ls va avançar per només unes setmanes en la conquesta del Pol Sud.

A partir de les metòdiques anotacions i cartes que van deixar Scott i els seus homes i, sobretot, de la seva pròpia experiència, Apsley va reconstruir en aquest llibre aquells tres anys de penalitats i heroisme. I ho va narrar en un gruixut volum simplement apassionant, publicat originalment en 1922. Es tracta d'una obra molt ben escrita i amb explicacions molt detallades, i en la qual es nota el seu coneixement dels clàssics de la literatura. Un bell cant al sacrifici en nom de la ciència, a l'amistat i una dura crítica als buròcrates anglesos de l'època pel seu menyspreu cap a empreses que no reportessin beneficis econòmics ràpids.

Winston Churchill, a més de líder britànic durant la Segona Guerra Mundial i premi Nobel de literatura, fou un viatger incansable i un aventurer impenitent. Només d'aquesta manera es pot qualificar a un home que va participar en importants expedicions (les fonts del Nil), que va lluitar en diversos fronts (Cuba, Sud-àfrica, Índia...) i que des de la política va defensar al seu país contra els pitjors enemics possibles. Churchill tenia una magnífica memòria, però afortunadament gaudia escrivint i va passar a paper la majoria dels grans esdeveniments que va viure. Aquest deliciós llibre recull unes senzilles vacances a Àfrica (Kenya, els grans llacs, el Nil Blanc...) en les quals bàsicament es dedica a caçar, col·leccionar papallones i observar el món que l'envolta. Churchill sap com fer que els detalls més insignificants, i les anècdotes més simples, arribin en els seus escrits a la categoria de peces mestres. En resum, estem davant un narrador atípic, en ocasions brillant i en altres funcional, que fan d'aquest llibre una petita joia.

Bruce Chatwin, expert en art, arqueòleg i col·leccionista, fou un d'aquells escriptors que assoleixen el reconeixement abans de la seva mort. Quan va morir, a l'any 1989, tenia 48 anys i sis llibres acabats. Susannah Clapp, editora a l'editorial britànica que va publicar la seva obra, fou qui va descobrir el talent de Chatwin en el primer manuscrit de En la Patagonia. Testimoni d'excepció dels seus processos creatius, traça un retrat a l'hora afectuós i desmitificador d'un Chatwin desconegut pels lectors.

Joseph Conrad va néixer al 1857 a Polònia amb el nom de Josef Teodor Konrad Korzeniovski. Passats els anys, es va enrolar en la marina britànica, es va nacionalitzar anglès al 1886 i va canviar el seu nom pel de Joseph Conrad. Van seguir deu anys en els quals va navegar molt, sobretot per Orient.

En El cor de les tenebres es narra el viatge pel riu Congo de Marlow, un capità de vaixell mercant. Ho explica ell mateix a la seva tripulació. Un cop va dirigir una expedició a la impenetrable jungla. La foscor que troba és tant moral com física. Mr. Kurtz, l'agent que s'ocupa de l'ivori i en la recerca del qual va, és la mateixa corrupció, enfonsament i explotació feta carn. La trobada de Marlow amb ell suposarà un canvi de vida del ja vell marí, que per a sempre viurà amb l'horror. Tot i que sembli a primera vista un típic llibre d'aventures on l'important són les passes d'un personatge i el descobriment de llocs exòtics plens de perills i riqueses no ho és. El missatge subjacent de Conrad no és evident, pel que pot ser necessària una o més relectures del llibre per a capturar tot el seu contingut. La pel·lícula Apocalypse Now, de Francis F. Coppola, basada en aquest llibre, reflecteix en la seva segona part una mica del món sobre el que va escriure Conrad. Però la novel·la duu a profunditats on esperen monstres encara més aterridors.

En la regió de Kumaon, al nord de l'Índia, a Jim Corbett (1875-1955) l'anomenaven Carpet Sahib. Era un caçador excel·lent que es va especialitzar en acabar amb tigres i lleopards antropòfags que tenien atemorits als habitants dels poblats de les zones més oblidades del gran país asiàtic. Conten que Corbett va acabar amb la vida de 11 felins devoradors d'homes als quals es considerava responsables directes de la mort de 1.300 persones, convertint-se així en un heroi. A més va saber contar aquestes caceres de forma que fascina tant a caçadors experimentats com a aquells lectors que només suporten l'olor de la pólvora en els bons relats d'aventures. En aquest llibre conta cinc històries que són cinc viatges per les selves de l'Índia, amb delicioses descripcions dels paratges que recorre, analitzant imatges, olors i sons de forma més pràctica que poètica, encara que amb gran força i passió.

Cunninghame Graham va néixer a Londres al 1852 i va viatjar per primera vegada a Argentina amb 17 anys. Interessat en les possibilitats ramaderes del país es va convertir en un autèntic gautxo, i com a tal va muntar a cavall, va beure mate a hectolitres i es va jugar la vida en nombroses ocasions. El Río de la Plata és un petit clàssic, una d'aquestes fosques joies que es recuperen molt de tant en tant, i que té la grandesa de recopilar alguns dels textos més interessants de tan peculiar personatge. Ell fou un viatger atípic, ja que no va passar pels llocs com una ombra: Cunninghame Graham es va submergir en La Pampa fins convertir-se en un gautxo, i com a tal conta les peripècies de la vida en aquest lloc salvatge i primitiu.

Aquest nou llibre de Jordi Esteva, amb el suggeridor subtítol de Tras la estela de Simbad: de los puertos de Arabia a la isla de Zanzíbar, és en realitat el relat de dos viatges relacionats entre si. El primer, al 1977, al mar Roig a la recerca dels àrabs del mar imaginats en la infància a través de Les Aventures de Simbad i el segon, al 2002, és un retrobament amb aquell món al que l'autor havia tret el cap 25 anys enrere: el dels navegants àrabs que solcaven l'Índic amb els seus velers impulsats pels monsons, a la recerca d'espècies, sedes, ivoris, pedres precioses... seguint unes rutes que poc havien variat des dels temps del llegendari marí. En la seva recerca l'autor recorre Port Sudan, les ciutats fantasma de Sauakin, Moca o Qalhat, els somnolents ports del Iemen i Oman a Aràbia, o els de Mombasa, Lamu i Zanzíbar en la costa africana de l'Índic.

Aquest és un llibre que enganxa des de les primeres pàgines, ja que no es tracta d'un llibre de viatges a l'ús, amb una successió de llocs i vivències, sinó que també ens il·lustra sobre costums, cultures, fets històrics, o llegendes, i tot això barrejat amb fets autobiogràfics i sentiments del propi autor, com per exemple la nostàlgia d'un món i tipus de vida ja desapareguts: el dels marins que creuaven l'Índic en dhows a vela.

El río Congo, obra de Forbath, és un recorregut pel llit d'aquest gran riu que creua la regió més salvatge i desconeguda d'Àfrica. El subtítol d'aquest llibre allunya tots els dubtes del possible lector: «descobriment, exploració i explotació del riu més dramàtic de la terra». L'autor, corresponsal a Àfrica per a la revista «Time», recorre aquest riu i ens explica amb agilitat periodística els secrets d'una de les parcel·les més conflictives i convulses de la geografia terrestre. Comença amb els detalls físics del riu i les gestes dels primers homes que van tractar de dominar-lo, els grans viatgers, per a acabar analitzant l'enorme capacitat econòmica de la zona i els intents per explotar les seves riqueses. En la conca del Congo la naturalesa és grandiosa i brutal. No resulten menys greus els conflictes polítics i socials que tenen lloc a banda i banda de les aigües, conflictes que han provocat guerres fraticides i matances racials.

Aquest llibre autobiogràfic, el títol original del qual en anglès és Love Among the Butterflies, recull els diaris que va escriure al llarg de la seva vida Margaret Fountaine, nascuda a Anglaterra al 1862. En la seva joventut va rebre una quantiosa herència que la va dotar de mitjans econòmics per a poder viatjar per tot el món durant 61 anys, fins al final de la seva vida, i col·leccionar papallones, un pretext tan bo com qualsevol altre per a canviar d'aires. Quan va morir, al 1940, va llegar una col·lecció de més de 20.000 exemplars de papallones, que va donar al Museu Norfolk, i un cofre segellat amb els manuscrits del seu diari, el qual va ser obert exactament 100 anys després de la primera anotació en aquests manuscrits, tal com ella va voler. Així es va desvetllar la vida apassionant d'aquesta dama victoriana que, poc després de començar a viatjar, va conèixer a un guia sirià, 15 anys menor que ella, amb el qual va compartir 30 anys de la seva vida recorrent un món encara aliè a la globalització. Aquesta dona valenta fiava la seva seguretat a la seva audàcia i forta personalitat, així com a la seva plena confiança en la protecció que li conferia la seva ciutadania britànica. La mort la va sorprendre als 78 anys a l'illa de Trinidad.

Aquesta obra selecciona els millors moments de la vida de la seva autora i recull les seves il·lusions, alegries, frustracions, passions... el seu món, el qual estava lluny de la rigidesa que imposava la societat victoriana en la qual vivia. L'estil cuidat, detallista, elegant i romàntic d'aquest diari, alhora que la sensibilitat en les seves descripcions naturalistes i psicològiques, atrapa al lector en un interès que va creixent conforme passen les pàgines i fa que la seva lectura sigui molt amena.