logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Romania

ROMANIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Romania

En aquest viatge d'11 dies a Romania, amb inici i final a Bucarest, vam recórrer 2.716 km amb cotxe de lloguer, fent una ruta circular que ens va portar a les regions de Moldàvia, Bucovina, Maramures, Transsilvània i Valàquia.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2009 | Publicat el 27/04/2009
Darrera actualització: 04/2022
3.2 de 5 (366 vots)

Introducció

Romania és un país situat en el sud-est d'Europa i que limita amb Hongria i Sèrbia a l'oest, Bulgària al sud, Ucraïna al nord i Moldàvia i una petita porció del mar Negre a l'est. La seva superfície és gairebé la meitat de la d'Espanya. Des de l'1 de gener de 2007 el país pertany a la Unió Europea.

La serralada dels Carpats recorre el país de nord a sud-est, i a l'interior del país es troba l'altiplà de Transsilvània, una de les zones més conegudes del país, amb amples valls i extensos vessants per al cultiu, encara que les planes més extenses es troben en la zona de Valàquia. Per altra banda el riu Danubi és el més important de Romania i forma la major part de la seva frontera amb Bulgària.

Al llarg de la seva història, Romania ha estat envaïda per diversos pobles que han deixat la seva empremta cultural. Un dels que més influència ha tingut van ser els romans. Tant és així que el romanès és l'única llengua llatina de l''Europa de l'Est. També han deixat la seva empremta eslaus, hongaresos, grecs, turcs o gitanos, i la seva influència ha quedat plasmada en la cultura popular.

La veritat és que Romania ens va sorprendre molt agradablement i vam gaudir molt d'aquest curt però intens viatge. Els monestirs i esglésies pintades de Bucovina, les esglésies de fusta de Maramures o les ciutats fortificades de Transsilvània, entre molts altres al·licients, justifiquen sobradament el viatge. Per aquest motiu us recomanem que poseu Romania en la llista de futurs viatges o escapades per Europa. I a més, està a només 3 hores de vol des de Barcelona...!!


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 9 al 19 d'Abril de 2009.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Bucarest

Dia 2: Bucarest - Sinaia - Bacau - Roman

Dia 3: Roman - Gorja de Bicaz - Lacu Rosu - Piatra Neamt - Targu Neamt - Suceava

Dia 4: Suceava - Radauti - Campulung Moldovenesc - Gura Humorului

Dia 5: Gura Humorului - Bistrita - vall de Viseu - Viseu de Sus

Dia 6: Viseu de Sus - vall d'Izei - Sapanta - vall de Mara - Surdesti

Dia 7: Surdesti - Plopis - Cluj-Napoca - Sighisoara

Dia 8: Sighisoara - Saschiz - Viscri - Biertan - Richis - Sibiu

Dia 9: Sibiu - Fagaras - Brasov

Dia 10: Brasov - Rasnov - Bran - Curtea de Arges - Bucarest

Dia 11: Bucarest - Barcelona

Bucarest, la capital romanesa, fou el nostre punt d'entrada i sortida de Romania. Per a visitar el país, i tenint en compte els dies disponibles, vam optar per llogar un cotxe, amb el que vam recórrer un total de 2.800 km en una ruta circular que ens va dur per les regions de Moldàvia, Bucovina, Maramures, Transsilvània i Valàquia.

Diners

La moneda oficial de Romania és el Leu (Lei en plural, el símbol del qual és RON). El leu al seu torn se subdivideix en 100 bani. Les targetes de crèdit més esteses solen ser acceptades per al pagament en bastants llocs, especialment en hotels, restaurants i botigues, sent a més necessàries per a llogar un cotxe.

Canvi de moneda mitjà (veure canvi actualitzat en Eur -> RON)
En les dates del nostre viatge el canvi mitjà obtingut fou de: 1 Eur = 4,11 Lei / 1 Lei = 0,243 Eur.

Despeses del viatge

+ 92 € (vol BCN - Bucarest amb BlueAir)
+ 87 € (vol Bucarest - BCN amb Vueling)
+ 143 € (50% lloguer cotxe + assegurança a tot risc + gasolina)
+ 365 € (50% entrades museus i monuments, hotels, menjar, ...)
= 687 € (total per persona)

Nivell de vida: En les dates d'aquest viatge Romania ens va semblar, en general, un país relativament barat si el comparem amb els seus veïns i significativament més barat que els països occidentals d'Europa, entre ells Espanya.

El preu de les entrades a les esglésies, monestirs, monuments, museus, etc. no sol ser car, però podem estalviar-nos uns quants euros presentant un carnet internacional d'estudiant ISIC, ja que el descompte és del 50%.

Visat

En el cas de ciutadans espanyols es permet l'entrada a Romania simplement amb el DNI o bé amb un passaport vàlid, no sent necessari cap tipus de visat.

Vacunes i salut

Per a viatjar a Romania no hi ha cap vacuna obligatòria. Per altra banda hi ha la possibilitat de ser atacat i/o mossegat per algun dels gossos rondaires que passegen per les ciutats, sobretot a Bucarest, en aquest cas convé anar immediatament a un centre de vacunació per a subministrar-se la vacuna antirràbica.

És possible accedir al sistema públic de salut de Romania si tenim la Targeta Sanitària Europea (TSE), però com que les seves instal·lacions i mitjans sanitaris poden ser una mica deficients en comparació amb els nostres llavors es recomana viatjar, com a qualsevol altre país, disposant d'alguna pòlissa o assegurança mèdica que cobreixi l'assistència sanitària en cas de necessitar-la.

Seguretat

Romania ens va semblar, en general, un país bastant segur, pel que n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i tenir sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts. La nostra experiència personal fou del tot positiva, sense tenir sensació d'inseguretat en cap moment ni lloc, si bé és cert que a Bucarest, a la nit, vam veure algun petit aldarull protagonitzat per persones amb evidents signes d'embriaguesa.

Transport

Avió. Per a volar a Romania des del nostre país (concretament des de Barcelona) hi ha actualment unes quantes opcions amb companyies de baix cost: Vueling, Blue Air, Tarom, i Wizzair. Ofereixen vols directes a ciutats romaneses com Bucarest, Cluj-Napoca o Timisoara. Lògicament també és possible volar amb altres companyies fent escala en alguna ciutat europea.

En el nostre cas, atenent als criteris d'horari i preu, vam comprar un vol d'anada de Barcelona a Bucarest amb Blue Air (92 €/pax) i un altre de tornada, de Bucarest a Barcelona, amb la companyia Vueling (87 €/pax).

En el cas de vols domèstics són les companyies Tarom i CarpatAir les que connecten algunes ciutats romaneses, però donades les dimensions del país difícilment poden ser necessaris en un viatge de turisme.

Tren / Autobús. Donat que nosaltres vam llogar un cotxe per a recórrer Romania no podem donar informació de primera mà sobre autobusos i/o trens, però a continuació teniu una mica d'informació pràctica sobre ambdós.

Romania té una xarxa ferroviària d'uns 11.000 km que cobreix gairebé tot el seu territori i uneix un gran nombre de ciutats i pobles del país. Aquesta xarxa és gestionada per la companyia CFR (consultar horaris en Mersul trenurilor). El tren resulta, en general, bastant barat i hi ha tres tipus possibles: els trens locals (Personal), els més barats i lents; els trens exprés (Accelerat i Rapid), bastant més ràpids i també més cars, i que requereixen la reserva de plaça; i els trens Inter-City, els més cars i còmodes, tot i que no necessàriament més ràpids que els exprés.

Quant als autobusos pot no resultar fàcil per al viatger moure's amb aquest tipus de transport a causa de la seva desorganització, amb moltes petites companyies que apareixen i desapareixen, sent difícil obtenir horaris actualitzats sense l'ajuda de la població local. Per això sembla més senzill i pràctic utilitzar el tren.

Cotxe de lloguer. Sens dubte és la forma més ràpida, còmoda i pràctica de moure's per Romania, ja que permet aturar-se a voluntat per aprofitar les innombrables oportunitats de foto que trobarem durant els trajectes. A més, però no menys important, permet estalviar molt temps (i diners) en la visita a alguns llocs remots com les esglésies pintades en Bucovina o els poblets rurals de Maramures. Per a llogar un cotxe cal ser major de 21 anys i disposar d'una targeta de crèdit. El permís de conduir espanyol és vàlid per a circular per Romania.

Malgrat les millores que sembla estar fent el govern romanès en millorar les infraestructures viàries, la veritat és que alguns trams de carretera estan en mal estat i cal conduir amb cura. La velocitat màxima en carretera és de 90 km/h i en zona urbana de 50 km/h. L'ús del cinturó de seguretat és obligatori i està penalitzat el conduir sota els efectes de l'alcohol, sent la taxa d'alcoholèmia autoritzada 0 mg.

Després d'estudiar bé totes les opcions disponibles a Internet abans del viatge, vam optar per reservar un vehicle de la companyia local Prima Rent a Car, directament a través de la seva pàgina web, però la veritat és que no recomanem els seus serveis perquè el cotxe no estava en molt bones condicions i en el moment de tornar-lo encara ens volien fer pagar un extra de forma injustificada. Per això és millor buscar a través del cercador eAlquilerdecoches.

Pagàrem 286 € pel lloguer d'un Dacia Logan 1.4 durant 9 dies, quantitat desglossada en: 207 € (lloguer 9 dies) + 54 € (assegurança a tot risc) + 20 € (taxa aeroport) + 5 € (taxa cap de setmana). En aquests 9 dies vam recórrer un total de 2.716 km. El preu de la gasolina 95 en les dates d'aquest viatge era de 3,5 Lei/litre (uns 0,85 €).

Diferència horària

+1 hora respecte a l'horari espanyol en les dates de la nostra visita.

Electricitat

A Romania el corrent elèctric és de 230 V i 50 Hz. El tipus d'endoll és equivalent als que trobem a casa nostra (tipus C i F), pel que no és necessari un adaptador, sempre que l'aparell elèctric compleixi amb l'estàndard europeu.

Idioma

La llengua oficial de Romania és el romanès. El nom del país i, per extensió, de la seva llengua deriva de la paraula llatina Romanus, el nom que van donar a aquesta regió els conqueridors romans quan van prendre el control de l'antiga Dàcia en l'any 106 A.D.

Es dóna la circumstància que el romanès reté algunes característiques del llatí que altres llengües amb la mateixa arrel llatina van perdre ja fa molts segles. Però el romanès també ha pres paraules de les llengües eslaves de països veïns, així com de l'antic eslau eclesiàstic, el francès, l'alemany, el grec o el turc. En resum, pel seu origen el romanès és una llengua bastant propera a nosaltres. És una llengua fonètica, pel que les paraules es pronuncien tal qual es llegeixen. Més informació sobre el romanès (inclou una guia de conversa) en la pàgina Romanian Language.

Guia de viatge

Romania & Moldova, Lonely Planet (en anglès, 4a. edició, Maig 2007). Bastant bé en general, tot i que en alguns casos la informació donada és una mica imprecisa. Per altra banda, les dades sobre alguns horaris de visita eren incorrectes o havien canviat. En una Oficina de Turisme vam comprar per 6 Lei un detallat mapa de carreteres, molt útil.


GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA DE BUCAREST A SUCEAVA

BUCAREST (I)

Com arribar-hi

Comencem aquest viatge amb un vol de la companyia Blue Air de Barcelona a Bucarest. En el moment de facturar per aquest vol de BlueAir vam haver de pagar 7 € per l'única peça d'equipatge facturada (no es pagava en el moment de comprar el bitllet via web).

Després de 3 hores i 5 minuts de vol aterrem a l'aeroport Baneasa de Bucarest. Aquest aeroport està uns 8,5 km al nord de la ciutat i actualment en ell operen majorment les companyies low-cost amb vols a/des de Bucarest. L'aeroport internacional Henri Coanda, també conegut com Otopeni, és l'altre aeroport de Bucarest, i el principal de Romania i es troba a uns 16 km al nord-oest de Bucarest.

Després d'aterrar, sobre les 23:10 hora local, ens duen fins a la petita terminal d'arribades per a passar els tràmits d'immigració. Per a canviar diners només trobem obert un únic quiosc en la terminal de sortides, just al costat, però aquí cal canviar el mínim perquè el canvi ofert és dolent.

Fora de la terminal negociem un taxi perquè ens dugui a l'hotel que havíem reservat des de casa, situat a 4 km de l'aeroport. Al principi ens demanen la burrada de 150 Lei, però després de molt regatejar vam aconseguir un preu més raonable de 30 Lei.

Dormir i menjar

En 4Seasons Hotel el (c/ Erou Iancu Nicolae, 129 - Pipera; tel. 21 269 02 21) paguem 66 € (incloses les taxes municipals) per una habitació doble deluxe amb esmorzar inclòs de tipus bufet. L'habitació que ens van donar era enorme, amb dos llits grans, sofàs, quadres en les parets, vestidor, terrassa coberta i un bany de dimensions olímpiques (potser el més gran que hem vist mai, i n'hem vist molts...). A més, té TV gran, DVD, A/A, Wi-fi gratis i altres extres. Es pot pagar amb targeta de crèdit.

Aquest hotel, de 4*, és de gestió familiar i està situat en una zona molt tranquil·la, al costat d'un bosc i a només 4 km de l'aeroport Baneasa i a uns 10 del centre de Bucarest. Nosaltres vam escollir aquest hotel per conveniència, ja que el nostre vol arribava a Baneasa tard a la nit i a l'endemà havíem de recollir el vehicle de lloguer en el mateix aeroport, així que no vam voler allunyar-nos de la zona. En resum, un hotel molt recomanable, especialment si es viatja en família.

Com a curiositat dir que en la recepció de l'hotel hi ha moltes fotos d'hostes il·lustres de diverses nacionalitats, entre els que destaquem el grup musical La Oreja de Van Gogh o el cantant David Civera.

Finalment dir que per un taxi amb taxímetre des de l'hotel a l'aeroport paguem 13 Lei, tenint en compte que vam trobar un gran embús a l'autovia d'accés a l'aeroport (en condicions normals el seu preu hauria de ser encara més barat).

Coses a veure i fer

En aquest punt Bucarest només fou per a nosaltres un breu lloc de pas. Veure informació a BUCAREST (II), al final d'aquesta guia.


ROMAN (Moldàvia Meridional)

Com arribar-hi

Hi ha un llarg trajecte entre Bucarest (de fet, de l'aeroport de Baneasa, on vam recollir el cotxe de lloguer) a Roman, amb un total de 398 km. La ruta que vam seguir no és la més curta, ja que ens desviàrem per a visitar el castell de Peles, a Sinaia.

Sortint de Bucarest vam seguir la ruta 1 cap al nord, parant a Sinaia per a visitar el castell, i vam continuar fins arribar als voltants de Brasov, on vam enllaçar amb la ruta 11 en direcció a Bacau. A Bacau vam connectar amb la ruta 2 i continuàrem uns quilòmetres cap al nord fins arribar a Roman, on vam fer nit. Total distància recorreguda: 398 km.

Dormir i menjar

A la Pensiunea Joana (al costat de la ruta 2, entre Bacau i Roman, a uns 7 km d'aquesta última) paguem 100 Lei per una habitació doble bastant nova i gran, amb bany, TV, sofàs i taula. Les habitacions estan bastant bé aïllades de l'exterior i el soroll del tràfic de la carretera és gairebé imperceptible

Es tracta d'una mena de motel, regentat per una dona amb la que vam haver de recórrer a l'italià per a poder entendre'ns. Vam aturar-nos aquí perquè se'ns va fer tard i fou el primer lloc que trobàrem al costat de la carretera que ens convencés, però la veritat és que vam dormir-hi molt bé. En un edifici annex al motel hi ha un petit bar/restaurant.

En la ciutat de Bacau recomanem el restaurant Pasaj (c/ Marasesti, 122 - Bacau), on vam menjar bastant bé i barat.

Coses a veure i fer

SINAIA. Aquesta ciutat està situada en una zona muntanyenca, al costat de la vall formada pel riu Prahova, a uns 60 km al sud de Brasov i 135 km al nord-oest de Bucarest. Sinaia és una destinació popular per a realitzar senderisme i també per a practicar esports d'hivern, especialment l'esquí (en les dates de la nostra visita encara hi havia força neu en les parts altes de les muntanyes properes i vam veure gent esquiant a les pistes). Però a nosaltres el que ens va portar a Sinaia és el castell de Peles, el seu principal atractiu turístic.

A B-dul Carol I, el carrer principal de Sinaia, hi ha una Oficina de Turisme on es poden obtenir alguns fulletons turístics, així com comprar un detallat mapa de carreteres de Romania (6 Lei). A només 50 m. d'aquí hi ha un quiosquet on canviar diners.

Castell de Peles. Aquest extraordinari castell, d'estil neo-renaixentista i inspiració romàntica alemanya, fou construït entre 1873 i 1914 per encàrrec del rei Carol I de Romania en un paratge idíl·lic dels Carpats, en els voltants de la ciutat de Sinaia.

Castell de Peles (Sinaia)
Castell de Peles (Sinaia)

Malgrat el seu nom, el castell de Peles és en realitat un palau, sent a més el primer castell/palau europeu a tenir calefacció central, electricitat o sistema de neteja. Originalment va ser construït com a residència estiuenca perquè les temperatures estivals en aquesta zona són més fresques que a la capital. De les 168 habitacions del castell de Peles només 35 són accessibles al públic: el museu que hi ha en la planta baixa i les habitacions del primer pis.

La visita al castell costa 15 Lei (només 5 Lei amb el carnet d'estudiant) i ha de ser forçosament guiada, i dura un total de 45 minuts. Només es poden fer fotos o filmar dintre si es paguen 30 Lei addicionals. Els dilluns està tancat, així com els dimarts entre el 15 de setembre i el 15 de maig. Els dies que el castell és visitable les taquilles tanquen a les 16:00. De tota forma convé confirmar els horaris i preus en la pàgina web del castell ja que estan subjectes a canvis per part del Ministeri de Cultura romanès.

En aquesta super-interessant visita guiada a Peles es recorren algunes de les estances d'aquest fascinant i luxós castell, i s'expliquen nombrosos detalls que contextualitzen el lloc i l'època. Acabada la visita guiada a l'interior val la pena passejar pels seus bonics jardins exteriors, així com recórrer la resta del recinte, en el qual vam trobar també el Palau de Pelisor, més petit que el castell de Peles, i un Pavelló de Caça. És possible visitar l'interior de Pelisor, però cal pagar una altra entrada d'igual preu que la del castell. Nosaltres ens vam limitar a veure aquest palau per fora, pel que no podem opinar sobre si val la pena o no pagar aquesta segona entrada. Finalment, esmentar que l'entorn boscós i els cims dels Carpats que l'envolten no fan més que realçar la bellesa de Peles. Visita absolutament recomanable.

El castell està a menys de 2 km del centre de Sinaia i es pot arribar a ell caminant o bé deixant el cotxe en el pàrquing (10 Lei) i caminant 400 metres fins a l'entrada. A mig camí entre el castell i el pàrquing hi ha un bar, situat en un bonic edifici, on és possible comprar quelcom per a picar i asseure'ns en la seva terrassa mentre contemplem una bonica vista del castell.

ROMAN. Aquesta població de grandària mitjana està situada en el comtat de Neamt, en la zona central de la regió històrica de Moldàvia. En el nostre cas, Roman fou només un lloc de pas en el que vam fer nit (en un motel 7 km al sud de la ciutat) i poc més.


SUCEAVA (Bucovina Meridional)

Com arribar-hi

Des de Roman vam agafar la carretera 15D fins a Piatra Neamt(52 km) i després seguim per la 15 fins a Bicaz (28 km). Aquí ens desviem per la 12C fins a arribar a Lacu Rosu (29 km), recorrent així l'espectacular gorja de Bicaz. A Lacu Rosu donem mitja volta i desfem el camí fins a Piatra Neamt (57 km), on ens aturem per a visitar-la i dinar.

Després continuem cap al nord per la 15C en direcció a Targu Neamt (43 km), però uns quilòmetres abans d'arribar-hi ens desviem per a visitar el monestir de Varatec (5 km). Tornem a la 15C i pocs quilòmetres més endavant ens desviem novament per a visitar el monestir d'Agapia (8 km). De tornada a la 15C arribem a Targu Neamt i prenem la 15B a l'esquerra per a visitar el monestir de Neamt (a 15 km de Targu). Tornem a Targu Neamt i seguim per una carretera en direcció nord que connecta amb la carretera 2 (E85) i que ens duu directament a Suceava (78 km), la destinació final d'aquesta jornada. Total distància recorreguda: 344 km.

Dormir i menjar

En l'hotel Vila Alice (c/ Simion Florea Marian, 1 bis - Suceava), de 3*, paguem 120 Lei per una habitació doble, amb bany, TV i nevera. Està força bé i en un lloc molt cèntric.

A Piatra Neamt podem recomanar el restaurant Cozla (Piata Stefan cel Mare, 31 - Piatra Neamt), on es menja bastant bé, encara que els preus no són barats. I a Suceava el restaurant Latino (c/ Curtea Domneasca, 9 - Suceava), lloc amb molt ambient i on vam menjar molt bé.

Coses a veure i fer

CANYÓ DE BICAZ. Aquest impressionant canyó (Cheile Bicazului en romanès) està format pel riu Bicaz i és una via de pas natural entre les regions de Moldàvia i Transsilvània. Té una llargada de 8 km, entre les poblacions de Lacu Rosu i Bicazul Ardelean, i la carretera (la 12C) que serpenteja per aquesta gola està considerada com una de les més espectaculars del país, formant part, a més, del Parcul National Hasmas-Cheile Bicazului. A mesura que conduïm cap a l'oest, en direcció a Lacu Rosu, les parets de pedra calcària del canyó van guanyant altura i superen els 300 m. d'alt, assemblant-se a les muralles d'una enorme ciutadella.

Imatge del Canyó de Bicaz
Imatge del Canyó de Bicaz

Uns 3 km abans de Lacu Rosu hi ha un aparcament al costat d'uns quioscos de records. Val la pena deixar el cotxe aquí i fer caminant el tros de carretera més espectacular, ja que podrem gaudir, sense presses, de vistes impressionants. Per exemple, en un punt del canyó l'estreta carretera arriba a passar gairebé sota un túnel de roques penjants, en una impressionant secció coneguda amb el nom del coll de l'infern. També podrem admirar l'Altar de Pedra, una muntanya de roca de 1.120 m. d'altura que impressiona per la seva verticalitat, sent un paradís per als escaladors amants de les emocions fortes.

En l'extrem oest del canyó està Lacu Rosu, un centre vacacional situat a 980 m. d'altura i famós pel seu llac, el Llac Vermell, el qual es va formar al 1838 quan una esllavissada de terres va fer un tap al riu Bicaz i va inundar la vall formant el llac. A Romania aquest llac està considerat com una rara meravella natural pel curiós bosc de troncs d'arbres morts que emergeixen de les seves aigües tèrboles en un angle de 45 graus. A nosaltres, però, aquest llac no ens va semblar res de l'altre món, tot i que, això sí, en el dia de la nostra visita bona part del llac estava sota una capa de gel.

En qualsevol cas reiterem la nostra recomanació de conduir per aquest espectacular canyó. Imprescindible.

PIATRA NEAMT. Aquesta ciutat està situada en la vall del riu Bistrita, envoltada de muntanyes, i és la capital del comtat de Neamt, en la històrica regió de Moldàvia. En la ciutat, i especialment en el seu casc històric, hi ha algunes interessants per a veure, com esglésies, edificis nobles, fortificacions i museus, entre d'altres.

Nosaltres ens limitàrem a donar un llarg passeig al voltant de la pintoresca plaça Stefan cel Mare i zones limítrofes, on estan la major part de punts d'interès, com la bonica església de Sant Joan, la Torre de la Campana, el complex Princely Court, el Teatre, la Casa Paharnicului, la casa Lalu o el parc Cozla.

MONESTIRS ALS VOLTANTS DE PIATRA NEAMT. A poca distància de Piatra Neamt hi ha uns quants monestirs als quals val la pena donar un ràpid cop d'ull si anem de pas per la regió, ja que el seu interès radica més en que són actius centres religiosos i en el seu passat cultural que en la seva bellesa artística, fent que no puguin ser comparables als de Bucovina.

En tots aquests monestirs es paga, en teoria, una entrada de 5 Lei, però nosaltres només vam pagar en el de Neamt perquè en els altres no hi havia ningú per a cobrar o bé ens van deixar entrar directament, sense més.

Monestir de Varatec. Aquest monestir ortodox va ser fundat a l'any 1785, tot i que l'església principal data de 1841, conservant característiques de l'arquitectura moldava del s. XVIII. Ara viuen en ell unes 600 monges i està tan bé cuidat tot el recinte que sembla acabat de construir. Però l'interior de l'església conté preciosos frescos i pintures, així com elements de plata i bronze. També hi ha un petit museu d'objectes religiosos i llibres fets per les monges. A causa de l'atractiu entorn natural aquest monestir ha atret a nombrosos poetes, escriptors i estudiosos, com el poeta Mihai Eminescu.

Està situat a escassa distància de la carretera 15C que uneix Piatra Neamt i Targu Neamt, concretament a una distància de 38 km de la primera i a 12 km de la segona, i així ve de pas i bé val una visita.

Monestir d'Agapia. Fou construït a mitjans del s. XVII i la seva església, reconstruïda diverses vegades des de llavors, està dedicada als arcàngels Miquel i Gabriel. Fins a l'any 1803 va estar ocupat per monjos, però des de llavors són monges les que viuen en ell i que es dediquen, entre altres feines, a teixir catifes i brodats que ja han adquirit una certa fama. En l'església podem trobar frescos del mestre Nicolae Grigorescu. També hi ha un museu amb una col·lecció d'objectes de valor artístic i històric.

Monestir de Neamt
Monestir de Neamt

Aquest monestir es troba a només 7 km del de Varatec i a 12 km de Targu Neamt seguint la carretera 15C. Interessant.

Monestir de Neamt. Envoltat per vells boscos i als peus de les muntanyes, el monestir de Neamt és el més antic de Romania, ja que fou fundat en el s. XIV, i està dedicat a l'Ascensió. La seva església és una joia de l'arquitectura medieval moldava i va ser construïda per Stefan cel Mare. La façana de l'església està coberta amb la decoració característica d'aquesta època: finestres gòtiques i frisos amb discos esmaltats amb els colors verd, groc i marró. En aquest monestir hi ha també una famosa biblioteca amb més de 600 anys d'antiguitat i gairebé 11.000 volums. Molt recomanable.

Aquest monestir es troba 15 km a l'oest de Targu Neamt per la 15B, sent aquest a més un trajecte molt bonic de fer.

SUCEAVA. Aquesta ciutat, situada en el nord-est de Romania, fou durant gairebé 200 anys (del 1388 al 1565) la capital de l'estat de Moldàvia i principal residència dels prínceps moldaus. Segles després, entre 1775 i 1918, va formar part de l'imperi austro-hongarès, juntament amb la resta de Bucovina. La major part de punts d'interès a Suceava provenen de l'època en que va ser la capital de l'estat.

En el nostre cas Suceava només va ser un lloc on vam passar la nit i que ens va servir d'inici per a la visita dels monestirs pintats de Bucovina, però la ciutat en si té algunes coses que poden ser d'interès, com l'església de St. Dumitru (de l'any 1535), la propera església de Mirauti (finals del s. XIV),o l'església Domnitelor (segle XVII), així com les restes de la fortalesa Cetatea d'Scaun i el Museu Etnogràfic de Bucovina, situat en un dels edificis més antics de Suceava.

Finalment, destacar l'església de Sant Jordi de Suceava, la qual forma part del monestir de Sant Joan el Nou. Fou fundada en l'any 1514 i està inclosa en la llista d'esglésies pintades de Bucovina que des de 1993 són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (veure Esglésies pintades de Bucovina). Els seus magnífics frescos pintats en les parets exteriors són similars en estil als que trobem també en les esglésies dels monestirs Moldovita i Humor.


GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER LA BUCOVINA MERIDIONAL i MARAMURES

GURA HUMORULUI (Bucovina Meridional)

Com arribar-hi

Sortim de Suceava per la carretera 2 cap al nord-oest i ens desviem per la 208O per anar fins al monestir de Dragomirna (12 km). Acabada la visita tornem pel mateix camí fins a la carretera 2 i continuem en direcció a Satu Mare, però ens desviem per la 2H a Slobozia i canviem a la 2K a Milisauti fins arribar a Arbore (42 km). D'aquí tornem fins a Milisauti per la 2K i agafem de nou la 2H cap al nord-oest, fins arribar a Radauti (18 km).

A Radauti agafem la 17A cap a l'oest per arribar al monestir de Sucevita (20 km). Continuem per la 17A, amb trams molt sinuosos, fins arribar a Vatra Moldovitei (32 km). Després de visitar el seu monestir continuem per la 17A fins a connectar amb la 17 a l'altura de Campulung Moldovenesc i l'agafem en direcció est per a visitar els monestirs de Voronet (60 km) i Humorului (a 10 km de l'anterior), abans de quedar-nos als afores de la població de Gura Humorului, on fem nit.
Total distància recorreguda: 184 km.

Dormir i menjar

A Casa Aura (nº 249 - Voronet; tel 746 166 549), un allotjament de 3* en una casa familiar de fusta, molt nova, vam pagar 90 Lei per una magnífica i gran habitació amb un llit gran (camera matrimoniala), TV, bany i calefacció. I amb una finestra i balconada amb vistes a la vall. Molt i molt recomanable. A més, la filla de la propietària parla anglès. Per arribar a la casa cal agafar el primer desviament a l'esquerra després de passar un pont sobre el riu que hi ha a l'entrada del nucli habitat de Voronet. La casa està sobre un punt elevat, a només 300 metres de la carretera.

A Sucevita recomanem el restaurant Ieremia Movila, el qual forma part d'un motel. Està situat a 500 m. del monestir de Sucevita seguint la carretera a Vatra Moldovita. I en el nucli de Voronet recomanem el restaurant Voronet, situat enfront de l'entrada del complex hoteler Casa Elena.

Coses a veure i fer
Esglésies pintades de Bucovina

Patrimonio de la Humanidad Un total de 8 esglésies de Bucovina (nord de Moldàvia) són Patrimoni de la Humanitat des de 1993 (ampliat al 2010):

- Església de Sant Joan Bautista de Arbore
- Església de l'Assumpció de la Verge de l'antic Monestir d'Humor
- Església de l'Anunciació del Monestir de Moldovita
- Església de Patrauti
- Església de San Nicolau del Monestir de Probota
- Església de Sant Jordi de Suceava
- Església de Sant Jordi de l'antic monestir de Voronet
- Església de la Resurrecció del Monestir de Sucevita

Aquestes vuit esglésies, construïdes entre els segles XV i XVI, amb les seves parets exteriors cobertes per murals pintats, són autèntiques obres mestres inspirades en l'art bizantí, a més de destacar per la seva autenticitat i bon estat de conservació.

Lluny de ser mers elements decoratius, els frescos exteriors d'aquestes esglésies representen cicles complets de temàtica religiosa. La seva composició excepcional, l'elegància dels personatges, i l'harmonia dels colors combinen perfectament amb el bucòlic entorn camperol d'aquesta zona del país.

En totes aquestes esglésies es paga una entrada de 5 Lei, però en realitat no sempre es cobra.

MONESTIRS DE BUCOVINA. En la part meridional de Bucovina, en el nord moldau de Romania, trobem un gran nombre de monestirs amb impressionants frescos pintats en les parets interiors i també exteriors de les seves esglésies i que s'han conservat en magnífic estat des de temps medievals.

Per això el seu valor històric i artístic és únic i podríem dir que no hi ha un altre lloc en el món on puguem veure tal quantitat d'esglésies amb frescos exteriors tan bé conservats i de tanta qualitat artística. I així un total de vuit esglésies d'aquests monestirs són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (veure quadre adjunt).

Sens dubte aquesta és una de les grans meravelles de Romania i tot viatge a aquest país hauria d'incloure la visita a aquestes esglésies i monestirs.

A continuació teniu la relació de monestirs i esglésies de Bucovina que nosaltres visitàrem en aquest viatge, pel que no es tracta d'una llista exhaustiva de tots els que hi ha realment:

Monestir de Dragomirna. Fou construït al 1609. La seva església és única en tot Romania per les seves proporcions inusuals, ja que és la més alta i estreta de totes les que trobem en el país i fins i tot en el món ortodox, amb una amplada de 9 m. i una altura màxima de 40 m.

I tot i que les seves parets no tenen frescos, sí estan decorades amb figures de pedra. El seu element més espectacular és la torre de l'església, completament esculpida amb motius florals i geomètrics d'origen caucàsic.

Aquest monestir està situat a Mitocu Dragomirnei, uns 12 km al nord-est de Suceava, i a on s'arriba per la carretera local 208U.

Església d'Arbore. Aquesta va ser la primera església pintada de Bucovina inclosa en la llista de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat (veure Esglésies pintades de Bucovina). L'església de Sant Joan Bautista de Arbore fou construïda al 1503, però els frescos en les parets exteriors daten de 1541 i al seu autor, Dragos Mengin, va trigar 40 anys a completar la seva obra.

Aquesta església hauria de ser potser el punt d'inici de la ruta de les esglésies pintades de Bucovina a causa de les seves reduïdes dimensions i que, després de tot, la seva principal atracció és una escena del Gènesi que adorna la paret oest de l'església. A més és l'única església de la regió que no té torre campanar, degut al fet que no va ser construïda per un príncep, sinó per Lucca Arbore, un simple ajudant d'Stefan cel Mare.

L'església està situada en la població d'Arbore, uns 37 km al nord-oest de Suceava seguint les carreteres 2 i 2K.

Monestir de Sucevita. Aquest monestir va ser construït al 1585 per Ieremia, Gheorghe i Simion Movila. En la seva església trobem elements arquitectònics bizantins i també gòtics, així com altres comuns a altres esglésies pintades de Moldàvia.

Església del monestir de Sucevita
Església del monestir de Sucevita

Tant les parets interiors com exteriors de l'església de la Resurrecció de Sucevita estan cobertes per murals, els quals són d'un gran valor artístic i mostren passatges bíblics de l'Antic i Nou Testament. Aquestes pintures daten de l'any 1601, sent aquest monestir un dels últims a ser decorats seguint el famós estil moldau de frescos exteriors.

L'església està enclavada a la meitat d'un pati gairebé quadrat de 100 metres de costat i envoltat per unes muralles de 6 metres d'alt i 3 d'ample, amb torres defensives en cada cantó, ja que aquest monestir va ser a més una residència principesca. Dintre de les muralles trobem un museu amb una estupenda col·lecció d'objectes històrics i artístics. La seva església va ser inscrita al 2010 com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (veure Esglésies pintades de Bucovina). La veritat és que el monestir de Sucevita ens va semblar extraordinari, no només per les seves pintures, sinó també pel seu entorn natural. Una meravella. El monestir es troba al costat de la petita població de Sucevita, uns 20 km a l'oest de Radauti seguint la carretera 17A.

Monestir de Moldovita. Fou construït en l'any 1532 pel príncep Petru Rares, fill il·legítim de Stefan cel Mare, per a protegir-se dels conqueridors otomans que venien d'orient. Els frescos de l'església de l'Anunciació de Moldovita van ser pintats per Toma de Suceava al 1537 i estan en molt bon estat de conservació, sent els millor preservats de totes les esglésies de Bucovina. Per altra banda, el tret més distintiu d'aquest monestir és que la seva església té un exonàrtex obert amb tres alts arcs en la façana oest. La seva església figura també la llista d'Esglésies pintades de Bucovina que són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El monestir de Moldovita està en la població de Vatra Moldovitei, uns 32 km al sud del monestir de Sucevita per la carretera 17A i a 27 km de la ciutat de Campulung Moldovenesc.

Frescos en una paret de l'església de Voronet
Frescos en una paret de l'església de Voronet

Monestir de Voronet. Aquest monestir, també Patrimoni de la Humanitat sota l'epígraf Esglésias pintades de Bucovina, va ser construït per Stefan III de Moldàvia en menys de 4 mesos de l'any 1488 per a commemorar la seva victòria sobre els turcs. La seva església està considerada com la més famosa i bella de totes les esglésies pintades de Bucovina (la qual cosa ja és a dir molt!), sent coneguda com la Capella Sixtina oriental per les seves pintures murals interiors i exteriors.

Les parets exteriors de l'església de Sant Jordi de Voronet van ser pintades en 1547 amb escenes que il·lustren passatges bíblics, feligresos, apòstols, filòsofs, màrtirs o temes com per exemple el Judici Final, pintades sobre un fons de color blau molt vívid i intens, tant que aquesta tonalitat de blau és conegut en el món de l'art com blau Voronet.

El monestir de Voronet es troba al costat del petit nucli de Voronet, uns 4 km al sud-oest de la població de Gura Humorului, a la qual pertany administrativament.

Monestir d'Humor. Construït al 1530 per Petru Rares i el seu canceller Teodor Bubuiog, va ser un dels primers monestirs de Bucovina al que se li van afegir frescos (en l'any 1535) i, juntament amb el de Voronet, és possiblement on els trobem en millor estat de conservació. Per això, encara que el monestir en si és petit, els frescos de l'església de l'Assumpció de la Verge d'Humor fan d'ell un dels grans tresors de Bucovina. La temàtica dels frescos inclou escenes del lloc de Constantinoble o del Judici Final, així com de la tornada del Fill Pròdig, o una representació del diable amb forma de dona.

L'església, amb una teulada en forma de creu, no té campanar, la qual cosa indica que no va ser construïda per un príncep, sinó per un oficial de la Cort. En el monestir es mostra una valuosíssima col·lecció d'icones del s. XVI. Aquest monestir no ens va semblar tan interessant com el de Voronet, però és igualment recomanable la seva visita.

El monestir d'Humor està situat uns 6 km al nord de la població de Gura Humorului, seguint la carretera 177

RADAUTI. Aquesta petita ciutat de Bucovina, situada en una plana entre els rius Suceava i Sucevita, és un dels assentaments més antics de Moldàvia, ja que és conegut des del s. XIV.

Ja que ens venia de pas (anant d'Arbore fins a on es troba en monestir de Sucevita), vam aturar-nos unes poques hores en aquesta agradable ciutat per a passejar pel seu centre, en el que destaca la seva vistosa Catedral de diverses cúpules i construïda en el s. XX, però sobretot el seu interessant monestir de Bogdana. L'església d'aquest monestir és l'edifici religiós més antic de Moldàvia que encara està en peus, ja que fou construït per Bogdan I de Moldàvia al voltant de l'any 1360. A l'església trobem també fins a 10 tombes de prínceps i governants moldaus, així com alguns frescos molt bé conservats.


VISEU DE SUS (Maramures)

Com arribar-hi

Sortim de Voronet (nucli de Gura Humorului) i agafem la ruta 17 (I58) cap a l'oest, passant per Campulung Moldovenesc, el port de Tihuta i la població de Vatra Dornei abans d'arribar a la ciutat de Bistrita (160 km).

Després seguim per la 17C cap al nord, passant per Salva, Cosbuc i Sacel fins arribar a Moisei, on vam connectar amb la ruta 18 cap al nord-oest fins arribar a Viseu de Sus (94 km), ja en la regió de Maramures. Total distància recorreguda: 254 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Nagy (c/ Prislopului, 82 - Viseu de Sus; tel. 262 354 681), un allotjament familiar de 3*, vam pagar 100 Lei per una estupenda habitació doble, amb bany, TV i altres comoditats. Absolutament recomanable. L'esmorzar costa 10 Lei i està prou bé.

Per a menjar a Bistrita recomanem la terrassa exterior del restaurant Central, situat al principi del carrer Rebreanu i molt proper a la plaça Centrala. A Viseu de Sus vam sopar en el restaurant de la pensió Nagy i és totalment recomanable perquè es menja molt bé i els preus són els habituals.

Coses a veure i fer

BISTRITA. Aquesta ciutat és la capital del districte de Bistrita-Nasaud, en la regió històrica de Transsilvània, no molt lluny del port de muntanya Tihuta que connecta aquesta regió amb la de Bucovina.

Bulevard Rebreanu (Bistrita)
Bulevard Rebreanu (Bistrita)

Bistrita és una de les ciutats més antigues de Romania, ja que troballes arqueològiques indiquen que aquest àrea ha estat habitada des de temps neolítics, molt abans que Bram Stoker situés en ella el castell de Dràcula en la ficció d'aquesta famosíssima novel·la (actualment hi ha en aquesta localització un establiment hoteler real, l'hotel Coroana de Aur, que es va construir amb finalitats turístiques).

Nosaltres vam aturar-nos només unes hores a Bistrita perquè ens venia de pas en la nostra ruta de Bucovina a Maramures. Vam fer una passejada pel centre per a visitar els seus principals punts d'interès i aprofitàrem també per a dinar.

Val la pena passejar pel carrer per a vianants B-dul Rebreanu fins arribar a la Piata Centrala, on trobem l'Església Evangèlica, la major atracció turística de Bistrita. Fou construïda pels saxons en estil gòtic en el segle XIV, tot i que en el s. XVI se li van afegir detalls renaixentistes. En les dates de la nostra visita aquesta església estava tancada per obres, però tot i així val la pena veure-la per fora. En aquesta plaça i carrers adjacents hi ha algunes antigues cases medievals dels s. XV i XVI que són interessants, entre les que destaquem les anomenades Sugalete, un grup de cases situat en el costat nord de la plaça Centrala.

VISEU DE SUS. Aquesta població està situada en la confluència dels rius Viseu i Vaser, ja en ple comtat de Maramures. En el nostre cas fou simplement un lloc on fer nit i des del que iniciar la visita a la meravellosa regió de Maramures.


SURDESTI (Maramures)

Com arribar-hi

Sortim de Viseu de Sus per la ruta 18 cap al sud i en arribar a Moisei (12 km) ens desviem per la 17C en direcció a Sacel (11 km), on connectem amb la 186 cap al nord-oest (direcció Sighetu Marmatiei). Aquesta ruta recorre la bellíssima vall d'Izei, la qual té a més alguns importants punts d'interès.

Mercat ambulant a Bogdad Boda
Mercat ambulant a Bogdad Boda

Ens aturem, per exemple, a Bogdan Boda per a veure de prop un interessant mercat ambulant que hi ha al costat de la carretera. Uns 2 km més endavant ens desviem per anar a Ieud (4 km) i visitar la seva església. Des d'aquí tornem a la carretera 186 i continuem fins arribar a Barsana (22 km), on vam visitar el seu monestir. Prosseguim el viatge per la 186 fins arribar a Vadu Izei (13 km), on enllacem amb la 18 i arribem a Sighetu Marmatiei (6 km), ciutat fronterera amb Ucraïna.

Arribats a Sighetu agafem la ruta 19 cap a l'oest, la qual va vorejant la frontera, fins arribar a Sapanta (19 km), on ens aturem per a visitar el seu curiós cementiri. Tornem a Sighetu Marmatiei per la mateixa ruta 19 i aquí prenem la 18 cap al sud, direcció Baia Mare. Aquesta ruta recorre la vall de Mara. En arribar a l'altura de Feresti (a 30 km de Sapanta) deixem la ruta 18 i agafem la 109F per a arribar a Budesti (14 km) i visitar la seva església. Tornem de nou a Feresti per a reprendre la 18 des d'aquest punt. Aprofitem per a veure per fora les esglésies de Feresti i Manastirea abans d'arribar a Sat-Sugatag, Harnicesti i Desesti.

Després de passar per Mara, a 2 km de Desesti, deixem enrere la vall de Mara i la ruta 18 s'enfila a un port de muntanya. En el descens del port arribem a Baia Sprie (29 km), on agafem la carretera local 184 indicada amb el rètol Sisesti. Transcorreguts 4,5 km passem per Sisesti i continuant altres 6 km arribem a Surdesti, la destinació final de la completa jornada d'avui.
Total distància recorreguda: 212 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Amethyst (nº 455 - Surdesti; tel. 262 298 530) paguem 30 € per una estupenda habitació doble, gran i molt nova, amb bany, TV, nevera i unes vistes molt bucòliques sobre camps amb cirerers en flor. Fantàstica. Pertany a una família molt agradable, en la que la filla parla anglès i el pare francès i alemany. Molt recomanable. L'esmorzar costava 5 € per persona.

Per a menjar alguna cosa als voltants de Surdesti recomanem el restaurant de l'hotel Secret Garden, situat a Danesti, un petit nucli habitat entre Surdesti i Sisesti. És una mica car, però s'hi menja bé, és agradable i tampoc hi ha moltes opcions més en tota aquesta zona tan rural i aïllada.

Coses a veure i fer
Esglésies de fusta de Maramures

Patrimonio de la Humanidad Un total de 8 esglésies de fusta de la regió de Maramures són Patrimoni de la Humanitat des de 1999:

- Església de la Presentació de la Verge en el monestir de Barsana
- Església de San Nicolau a Budesti
- Església de la Santa Paraskeva a Desesti
- Església de la Nativitat de la Verge a Ieud
- Església dels Sants Arcàngels a Plopis
- Església de la Santa Parasceva a Poienile Izei
- Església dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel a Surdesti
- Església dels Sants Arcàngels a Targu-Lapus

Totes elles són exemples notables de l'adopció de solucions arquitectòniques emanades de períodes i regions diferents.

Són una mostra de la diversitat de dissenys i tècniques artesanals utilitzats per a realitzar aquest tipus de construccions altes i estretes, que tenen un esvelt campanar en el seu costat oest i estan cobertes amb teulades senzilles o dobles de teules planes de fusta. Aquests temples són exponents d'una expressió artística autòctona, molt característica del paisatge cultural de la regió muntanyenca del nord de Romania on es troben. Normalment al costat d'aquestes esglésies hi ha un petit i cuidat cementiri.

La veritat és que l'entorn rural i bucòlic que envolta aquestes esglésies de Maramures encara les fa més extraordinàries si cap. Les esglésies solen estar tancades amb clau i cal buscar a la persona que té la clau si volem veure el seu interior (de vegades pot no ser fàcil donar amb ella). Si es visita l'interior de l'església es recomana deixar un donatiu abans de marxar.

Per a arribar a algunes d'aquestes esglésies és imprescindible disposar de vehicle privat, ja que no hi ha transport públic regular.

VALL D'IZEI. Aquesta vall, que transcorre al costat del riu Iza, es troba en la regió de Maramures. Està envoltada per muntanyes i formada per petits pobles en un entorn molt rural i bucòlic que fan d'ella un bonic lloc i un marc incomparable per a les seves altes esglésies de fusta. En aquesta vall nosaltres vam visitar els següents punts:

Església de la Nativitat de la Verge d'Ieud. Fou construïda al 1364 i és la més antiga de les esglésies de Maramures. Feta de fusta de pi i avet, té petites finestres, un sostre doble i un únic i impressionant campanar. En ella trobem murals característics de l'estil bizantí del s. XV. Aquesta església és Patrimoni de la Humanitat, amb el nom Esglésias de fusta de Maramures.

En el camí que puja a l'església trobem 14 icones que representen escenes bíbliques, que van des del Judici a la Crucifixió de Crist, per a recordar simbòlicament el camí a la Creu que va recórrer Jesucrist.

Aquesta església es troba en el petit poble d'Ieud. A causa del mal estat dels seus carrers nosaltres vam preferir deixar el cotxe al costat del riu Ieudisor que creua el poble i caminar uns 500 metres fins al turó on està la bonica església. En l'extrem sud d'Ieud hi ha una altra església, del s. XVIII, que alberga una gran col·lecció d'icones de vidre.

Monestir de Barsana. Està considerat com un dels complexos monàstics més bonics de Romania per ser una síntesi d'arquitectura oriental i occidental, amb elements gòtics i bizantins. Els seus edificis estan construïts en fusta i conforme a la tradició local (en la seva construcció no es van utilitzar claus ni eines elèctriques). La fusta tallada i les pintures en les parets són una mostra de l'habilitat dels constructors i artesans romanesos.

En aquest complex es troba la bonica església de la Presentació de la Verge de Barsana, també Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (veure Esglésies de fusta de Maramures). Va ser construïda al 1720 en fusta i compta amb uns bonics frescos interiors amb influències barroques i rococó, pintats per Toader Hodor al 1806. Aquesta església formava part d'un complex monàstic que va ser tancat al 1791 i traslladada posteriorment a la seva ubicació actual a principis del s. XIX. Així mateix aquesta església té una excel·lent col·lecció d'icones pintades sobre vidre i antics llibres de temàtica religiosa.

El monestir de Barsana està situat sobre una àrea elevada, en la població de Barsana, i té a més un preciós jardí, molt ben cuidat per les monges del monestir. Visita molt recomanable.

SAPANTA. En aquesta població trobem el arxi-famós Cementiri Feliç de Sapanta (en romanès: Cimitirul Vesel), el qual és actualment un museu a l'aire lliure i una important atracció turística. La seva fama prové de les tombes de colors vius i amb pintures naïf que descriuen d'una forma original i poètica al difunt enterrat allà, així com algunes escenes de la seva vida.

Imatge del «Cementiri Feliç» (Sapanta)
Imatge del «Cementiri Feliç» (Sapanta)

Es diu que aquesta actitud desinhibida cap a la mort és un llegat dels Dacis, els quals creien en la immortalitat de l'ànima i veien la mort només com un trànsit a una vida millor i no com un tràgic final. Per això aquest cementiri divergeix clarament de les creences prevalents en la resta de societats europees, on es veu la mort com alguna cosa molt solemne i tràgica.

L'origen del cementiri data de 1935 i està lligat a Stan Ioan Patras, artista local que era escultor, pintor i poeta, tot en un. Durant mig segle Patras va usar totes les seves habilitats per a crear centenars de creus de fusta de roure, treballades amb un estil característic, tan famós ara. Després de la seva mort, al 1977, el seu treball ha estat continuat pel seu deixeble Dumitru Pop Tincu.

L'entrada al cementiri val 2 Lei i val realment la pena desplaçar-se fins a aquesta població per a veure aquesta curiositat. L'única llàstima és no poder entendre el text escrit en romanès en els epitafis sobre les creus. Hem de conformar-nos amb les il·lustracions...

VALLS DE MARA I COSÃU. La vall de Mara transcorre al llarg de 40 km al costat del riu Mara, des de Sighetu Marmatiei fins a Baia Mare, i és el cor de Maramures. Preciosos paisatges formats per turons de formes molt arrodonides i pobles tradicionals. A més de les famoses esglésies de fusta, en alguns dels pobles d'aquesta vall podem admirar les seves magnífiques portes tallades de fusta. Aquestes grans portes d'accés a les cases solen estar al costat de la carretera i són veritables obres mestres. Les figures ornamentals tallades en aquestes portes tradicionals provenen de motius pagans antics, com per exemple la vinya, les glans, una corda retorçada, símbols solars, creus o animals del bosc. La vall de Cosãu, per la seva banda, transcorre pel costat oriental de la vall de Mara.

En aquest zona nosaltres vam visitar les següents poblacions (ordenades de nord a sud):

Budesti. L'església de San Nicolau de Budesti va ser construïda al 1643 i és de les poques esglésies de la regió que ha estat i és una parròquia activa i en ús de forma continuada des de llavors. També és una de les vuit esglésies inscrites com a Patrimoni de la Humanitat (veure Esglésies de fusta de Maramures). És un exemple típic d'església de Maramures, ja que conserva la seva forma original, encara que les seves dimensions són una mica més grans de l'habitual. Però és l'única església de Maramures que té 4 petits pinacles en la base de la teulada del campanar, un a cada costat, sent aquest un tret característic de les esglésies de la regió romanesa de Lapus.

Conté belles pintures murals en forma de petites escenes, gairebé miniatures, que van ser pintades al 1762 per Alexandru Ponehalschi. L'església també és famosa per albergar objectes que van pertànyer a un parell de llibertadors del s. XVIII que van lluitar contra la dominació austríaca dels Habsburgs. També posseeix icones pintades sobre fusta i vidre dels s. XV al XVII.

El preciós poble de Budesti està en la vall de Cosãu i s'hi arriba agafant la carretera 109F a Feresti o la 185 a Harnicesti.

Feresti. Aquí trobem l'església de San Nicolau de Feresti, construïda al 1798, en un període que l'estil de construcció d'esglésies en Maramures havia arribat ja a la seva maduresa. L'església està molt bé conservada i pràcticament tota ella segueix sent l'original. En el seu fosc interior hi ha pintures de vívids colors que van ser realitzades en la primera meitat del s. XIX.

La població de Feresti es troba uns 2 km abans d'arribar a Giulesti, seguint la carretera 18.

Manastirea. L'església dels Sants Arcàngels de Manastirea va ser construïda al 1777. La seva teulada és de les poques a Maramures que té només un conjunt de ràfecs. L'església està situada sobre una terrassa que dóna al riu Mara i té vistes sobre el poble. En el seu interior hi ha algunes pintures que daten de 1783 i són de gran qualitat.

Aquesta església es troba a Manastirea, un nucli de Giulesti que trobem 1 km abans d'arribar a Sat-Sugatag.

Sat-Sugatag. L'església de Sat Sugatag va ser construïda al 1642i és de planta rectangular. L'estat dels seus frescos no és molt bo i bona part d'ells han desaparegut. Val la pena fixar-se també en les velles creus circulars que hi ha en el cementiri adjacent.

Harnicesti. L'església del Naixement de la Santa Verge de Harnicesti va ser construïda al 1770, tot i que només es conserva parcialment l'església original. L'església posseeix valuoses icones. Per altra banda, compte amb una preciosa i treballada porta tallada de fusta que trobem en el camí de pujada a l'església des de la carretera (el camí està indicat amb el rètol Spre Monument).

Interior de l'església de St. Parasceva (Desesti)
Interior de l'església de St. Parasceva (Desesti)

Desesti. L'església de St. Parasceva de Desesti fou construïda al 1770 i a causa de l'harmonia del seu conjunt i a les seves magnífiques pintures murals figura també en la llista com a Patrimoni de la Humanitat (veure Esglésies de fusta de Maramures).

El campanar i les parets exteriors de l'església foren seriosament danyades per un llamp al 1925, però han estat reparades. Les parets interiors van ser pintades per Radu Munteanu i Gheorghe Zugravul al 1780, mentre que el famós artista Alexandru Ponehalschi va pintar el iconostasi i les icones de l'església entre 1778 i 1780. Entre els temes representats en els interessants frescos interiors destaquem la Crucifixió i Sodoma i Gomorra. Les pintures murals de Desesti són de les millors de Maramures.

Mara. Quan passeu per aquest poble fixeu-vos bé en els nombrosos i espectaculars exemples de portes i murs de fusta tallada a l'entrada de diverses cases. Mara està 2 km al sud de Desesti per la ruta 18.

Sisesti. Seguint la carretera 184 des de Baia Sprie i uns 5 km abans d'arribar a Surdesti trobem la població de Sisesti, on el més remarcable a primera vista és una cridanera i enorme església que va ser construïda al 1910 pel rector Vasile Lucaciu i que, pel que sembla, per a la seva construcció es va inspirar en la basílica de Sant Pere del Vaticà.

Surdesti. L'església dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel de Surdesti va ser construïda al 1721 i era l'església de fusta més alta d'Europa, amb el seu altíssim campanar de 72 m. d'altura total, fins que fa pocs anys es va construir el monestir de Peri a Sapanta (Romania), amb una església que té una altura de 78 m. L'església de Surdesti també està en la llista d'Esglésies de fusta de Maramures que són Patrimoni de la Humanitat. És una de les més impressionants de Maramures i en el seu interior encara hi ha algunes boniques pintures murals. La porta de fusta que dóna accés a l'església i el petit cementiri també és molt bonica i mereix que ens detinguem en ella uns minuts.

S'arriba al petit poble de Surdesti seguint la carretera local 184 des de Baia Sprie (10 km), a l'oest, o també des de Cavnic (14 km), a l'est. Per a anar a l'església des de Surdesti cal agafar la carretera 184 cap a Cavnic i 1'5 km més enllà girar a l'esquerra, agafant una estreta pista asfaltada de 600 m. que finalitza davant l'església.

Plopis. L'església dels Sants Arcàngels de Plopis va ser construïda entre 1796 i 1798 en un nucli rural a tocar de Surdesti.

Vista de l'església de Plopis
Vista de l'església de Plopis

La seva tècnica de construcció, l'harmonia de les seves proporcions, les pintures i talles de fusta, així com la seva ubicació en un bell entorn rural justifica la seva inclusió en la llista d'Esglésies de fusta de Maramures que són Patrimoni de la Humanitat.

Les parets de l'església estan formades per gruixudes làmines de roure de forma quadrada assentades sobre grans blocs de pedra. Les pintures murals interiors van ser fetes al 1811 per Stefan de Sisesti, però només es conserva una part d'elles. Pel fet de compartir algunes característiques aquesta església de Plopis pot ser considerada la germana petita de la de Surdesti, tot i que altres aspectes la fan única entre les esglésies de la regió. Per a nosaltres el millor d'aquesta església és la seva extraordinària situació, sobre un petit turó i envoltada de camps, amb bones vistes sobre Plopis i voltants.

Per anar a Plopis des de Surdesti cal seguir la 182C cap a Copalnic Manastur i 1 km més enllà agafar un desviament a l'esquerra. L'església de Plopis està sobre un turó i és visible des de diversos quilòmetres a la rodona.


GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER TRANSSILVÀNIA, VALÀQUIA i BUCAREST

SIGHISOARA (Transsilvània Saxona)

Com arribar-hi

Partim de Surdesti i seguim la 182C cap al sud per arribar al poblet de Plopis (2 km). Recorrent altres 12 km per aquesta mateixa carretera arribem a Copalnic Manastur, on ens desviem per agafar la carretera 18B a Targu Lapus via Cernesti (20 km). Un cop a Targu Lapus prenem la 109F fins a Galgau (30 km), on connectem amb la 1C/E-58 que ens condueix a Dej (24 km).

Des de Dej a Cluj Napoca són 58 km per la 1C/E-576. Després de visitar Cluj-Napoca sortim d'aquesta ciutat per la carretera 1 en direcció a Bucarest, però en arribar a Turda (33 km) ens desviem cap a l'est per la carretera 15/E-60 fins arribar a Targu Mures (78 km), on prenem la ruta 13/E-60 cap al sud amb destinació final Sighisoara (55 km). Total distància recorreguda: 314 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Casa Saseasca (plaça Cetatii nº 12 - Sighisoara; tel.: 265 77 24 00) paguem 135 Lei per una fantàstica habitació situada en les golfes de l'edifici. L'habitació en si no és molt gran, però el bany és sensacional i tot el mobiliari està pintat a l'estil transsilvà o saxó. Des de les dues finestres de l'habitació hi ha vistes parcials sobre la torre del rellotge i altres edificis de la ciutadella. En el preu no s'inclou esmorzar, però el wi-fi és gratuït. Aquesta pensió, de 3*, es troba literalment en el cor de la ciutadella de Sighisoara, en un costat de la plaça principal. Absolutament recomanable.

Tot i que l'interior de la ciutadella (i per tant la plaça on es troba la pensió) és per als vianants, es pot accedir a ella amb cotxe, però s'ha de pagar un peatge. Nosaltres optàrem per deixar el cotxe en un carrer sense zona blava, fora de la ciutadella, i pujar l'equipatge fins a la plaça en un trajecte curt a peu que passa sota la torre del Rellotge.

Per a menjar a Sighisoara alguns llocs recomanables són Casa Wagner o el Cafè International, ambdós en la plaça Cetatii, o també la pizzeria Concordia (c/ Hermann Oberth nº 1, en la part baixa de la ciutat).

Coses a veure i fer

CLUJ-NAPOCA és la quarta ciutat de Romania en número d'habitants i la capital històrica de la regió de Transsilvània. La seva rica i agitada història ha llegat un patrimoni arquitectònic de primer ordre. Avui dia les seves institucions culturals (teatres, biblioteques, galeries d'art, diversos festivals etc.) són de les més importants i millors de tota Romania. El centre de Cluj-Napoca és molt agradable per a passejar i un bon lloc per a gaudir del seu ambient, les seves activitats culturals i el seu meravellós llegat històric.

Catedral ortodoxa a la plaça Avran Iancu (Cluj)
Catedral ortodoxa a la plaça Avran Iancu (Cluj)

Comencem el recorregut en la plaça Unirii, el centre del centre, on destaca l'enorme església de Sant Miquel, un edifici gòtic construït en el s. XIV al que se li va afegir una torre d'estil neogòtic en el s. XIX, i que està considerat un dels més bells exemples d'arquitectura gòtica de tota Romania. En el costat sud de l'església hi ha una gran estàtua eqüestre de Matthias Corvinus, un famós rei hongarès que va néixer a Cluj. En el costat est de la plaça està el barroc Palau Banffy, de 1791 , que ara alberga el Museu Nacional d'Art de Cluj-Napoca. Passejant pels petits carrers que surten de la plaça podem trobar bells patis interiors, antics edificis o esglésies. No molt lluny, al nord de la plaça, està el monestir franciscà, del s. XV i un dels edificis més antics de Cluj. Molt prop està el Museu d'Història de Transsilvània i el vell Obelisc, regalat a la ciutat per l'emperador austríac Franz Ferdinand en el s. XIX.

El bulevard Eroilor a l'est de la plaça Unirii és un lloc atractiu i amb molt ambient, sent un magnífic lloc per a prendre una beguda en una de les seves terrasses i gaudir de l'ambient. Aquest bulevard acaba davant de dues grans places. En la primera d'elles, Piata Avran Iancu, està la catedral ortodoxa, a més de bonics edificis d'època (finals s. XIX i principis del XX) al voltant de la plaça, mentre que en l'altra, a Piata Stefan cel Mare, està el Teatre Estatal Hongarès i Òpera.

Cluj-Napoca dóna per a bastant més, però en el nostre cas això és el que vam poder veure i visitar. Com a curiositat, dir que a Piata Unirii vam poder veure una improvisada processó de persones vestides de romans i tocant tambors, similar a les processons de Setmana Santa de casa nostra.

SIGHISOARA. Aquesta ciutat, situada en la regió històrica de Transsilvània, va ser fundada per artesans i mercaders alemanys, coneguts com a saxons transsilvans, en el s. XII. Sighisoara va ocupar durant diversos segles un important paper estratègic i comercial en els confins de l'Europa Central. Avui dia, en canvi, és una destinació turística popular gràcies al seu petit i ben conservat centre històric medieval, considerat un dels més bonics d'Europa.

Patrimonio de la Humanidad Centre històric de Sighisoara (inscrit com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO al 1999). El centre històric es troba en els límits d'una ciutadella del s. XIV ben conservada, amb nou torrasses i dos bastions, a més de carrers amb llambordes, i vells edificis i esglésies. Aquí també es troba el lloc on va néixer Vlad Dracula, també conegut com a Vlad Tepes, governant de la província de Valàquia entre 1456 i 1462, i en el que es creu (encara que no està demostrat) es va inspirar Bram Stoker per al seu celebèrrim personatge de ficció, el Comte Dràcula.

Durant els segles XIV a XVI els artesans Saxons i Magiars van construir les muralles de la Ciutadella per a defensar-se dels atacs turcs. De les 14 torrasses originals i 5 bastions d'artilleria només han sobreviscut 9 torrasses i 2 bastions. Atès que les seves dimensions són molt compactes val la pena passejar pels seus carrerons i anar descobrint tots els seus racons.

Escales cobertes (Sighisoara)
Escales cobertes (Sighisoara)

La petita plaça Cetatii és el centre de la part vella de Sighisoara i està flanquejada per edificis del s. XVIII d'origen noble. En un dels carrers que dóna a la plaça està la Casa Dràcula, l'edifici on va néixer Vlad Tepes al 1431 i en la qual va viure fins als 4 anys. Ara alberga un restaurant que ha renovat completament l'interior de l'edifici. Continuant cap a l'est està l'Església del Monestir Dominic, la qual data de finals del s. XIII i fou la principal església luterana dels Saxons a partir de 1556 (en el moment de la nostra visita estava tancada per restauració). Darrere d'ella hi ha una estàtua de Vlad Tepes.

Molt prop d'aquesta església està la Torre del Rellotge, la principal icona de Sighisoara. Va ser construïda en el s. XIV i ampliada en el XVI. Té una altura de 64 m. i era la principal entrada a la ciutadella. El rellotge és del s. XVII i té dos discos, un d'ells orientat a la part baixa de la ciutat i l'altre a l'interior de la Ciutadella. Compte amb unes figures tallades en fusta que es mouen amb el mecanisme del rellotge. La Torre del Rellotge va servir com a lloc de reunió per a l'Ajuntament fins al 1556. Des de 1899 alberga l'interessant Museu d'Història (entrada: 6 Lei). Des de la part superior de la Torre hi ha unes fantàstiques vistes sobre les teulades de teula vermella de la Ciutat Vella i també sobre la part nova de Sighisoara.

Seguint el carrer Scolii des del costat sud de la plaça Cetatii s'arriba a les escales cobertes, un tram cobert de 172 graons que des de 1642 permet pujar fins a l'Església del Turó a cobert de les inclemències hivernals. L'Església del Turó està situada en la part més alta de la ciutat (429 m.) i és esmentada per primera vegada en un document de 1345. Ara és una església luterana i representa uns dels millors exemples d'estil gòtic en Transsilvània. Al costat de l'església hi ha un Cementiri Saxó molt atmosfèric. En la plaça Muzeului està la Casa Veneciana, construïda en el s. XVI i després restaurada en estil gòtic venecià.


SIBIU (Transsilvània Saxona)

Com arribar-hi

Des de Sighisoara sortim per la carretera 13/E-60, direcció Brasov, però en arribar a Bunesti (35 km) ens desviem per la 104L fins arribar a Viscri, després de recórrer 8,5 km per aquesta carretera local. Si passem de llarg el desviament de Bunesti una altra possibilitat, tot i que suposa uns 20 km més, és continuar per la 13/E-60 fins a gairebé arribar a Rupea i agafar un desviament a la dreta indicat com Dacia. Seguint aquesta carretera 2 km més, la 105A, s'arriba a Dacia i aquí cal desviar-se a la dreta, per la 104L i indicada com Viscri, per arribar a Viscri després de recórrer 8 km per una pista no asfaltada en bon estat.

Després de visitar Viscri tornem a Sighisoara via Bunesti, per la mateixa ruta d'abans: 104L i a continuació la 13/E-60. Passem de llarg Sighisoara i seguim per la ruta 14 cap a l'oest, direcció Medias, però en arribar a l'altura de Saros pe Tárnave (a 22 km de Sighisoara) ens desviem a l'esquerra per la 141B per arribar a Biertan (9 km). Després continuem 4 km més per la 141B cap al sud, fins a Richis. Acabada la visita a aquest poblet desfem el trajecte per la 141B (13 km) fins a connectar novament amb la 14 i l'agafem cap a l'oest per a arribar a Medias (18 km). Des de Medias continuem per la carretera 14, ara cap al sud, per arribar a Sibiu (56 km). Total distància recorreguda: 262 km.

Dormir i menjar

En la Pensiunea Ela (c/ Noua, 43 - Sibiu; tel. 0269 215 197) paguem 110 Lei per una habitació no molt gran, però més que correcta, confortable i amb bany privat. La pensió ocupa una bonica casa amb pati i està prop del centre històric de Sibiu, un curt trajecte de 10 minuts a peu. El preu no inclou esmorzar.

Per a menjar a Sibiu recomanem el restaurant La Reggina (Piata Mica, 8 - Sibiu). I per a esmorzar o prendre un cafè i alguna cosa dolça en un entorn cool res millor que el Cafè Redal (c/ Nicolae Balcescu, 24 - Sibiu).

Coses a veure i fer
Vilatges amb esglésies fortificades de Transsilvània

Patrimonio de la Humanidad Un total de 7 vilatges amb esglésies fortificades en la regió transsilvana són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO:

- Vilatge de Biertan (1993)
- Vilatge de Prejmer-Tartlau (1999)
- Vilatge de Viscri (1999)
- Vilatge de Dârjiu (1999)
- Vilatge de Saschiz-Keisd (1999)
- Vilatge de Câlnic (1999)
- Vilatge de Valea Viilor (1999)

Totes elles il·lustren perfectament el paisatge cultural de la Transsilvània meridional. Fundades pels saxons transsilvans, aquests llogarets es caracteritzen per haver conservat des de finals de l'Edat Mitjana una ordenació territorial, una distribució dels edificis de les granges familiars i un esquema de poblament summament peculiars. Les esglésies fortificades que dominen aquests llogarets són il·lustratives dels successius estils arquitectònics imperants entre els segles XIII i XVI.

VISCRI. Aquesta minúscula població rural (tot just 400 habitants) és no obstant això una meravella i, sens dubte, mereix molt la pena la seva visita, ja que a més té una església fortificada que és Patrimoni de la Humanitat, sota el nom Vilatges amb esglésies fortificades de Transsilvània, i és una de les més interessants de totes.

L'església fortificada de Viscri té el seu origen en l'any 1100, quan els Szeklers van construir una petita església amb una sola nau i absis semicircular. Al voltant del 1185 l'església va ser presa pels colons saxons. I al 1525 van començar a construir les primeres muralles defensives amb torres al voltant de l'església i en el s. XVIII l'església ja estava envoltada per un segon mur de defensa. Al costat de l'església hi ha un cementiri amb làpides que daten de la cultura Bjielo-Brdo.

L'entrada per a visitar l'església fortificada per dintre costa 6 Lei. És espectacular. Hi ha un petit, però interessant museu on s'exposen antics objectes dels pobladors saxons. Val la pena pujar fins a la torre de l'església, encara que s'ha de tenir valor perquè l'escala està molt decrèpita en alguns punts i sembla que s'hagi de caure en qualsevol moment. Des de dalt les vistes de 360º són impagables sobre la fortificació, el poble i tota la vall rural. A més la quietud del lloc fa encara molt més agradable la visita.

Església fortificada de Viscri
Església fortificada de Viscri

Acabada la visita a l'església val la pena fer una passejada pel poble per admirar les precioses i idíl·liques cases saxones. Molt recomanable, de debò. Durant la visita a Viscri vam estar sols, la qual cosa ens fa pensar que molt pocs visitants es desplaça fins aquí per la dificultat de l'accés.

De Sighisoara a Viscri hi ha uns 43 km: cal seguir la carretera 13/E-60 direcció Brasov i en arribar a Bunesti (35 km) desviar-se per la carretera local 104L fins arribar a Viscri (8 km). Però aquest desviament no està ben indicat, pel que si us el passeu de llarg auna ltra possibilitat, tot i que suposa uns 20 km més, és continuar per la 13/E-60 fins a gairebé arribar a Rupea i desviar-se a la dreta en una cruïlla indicada amb Dacia. Seguint aquesta carretera 2 km més, la 105A, s'arriba a Dacia i aquí agafem un altre desviament a la dreta, per la 104L i indicat com Viscri, per arribar a Viscri després de recórrer 8 km per una pista no asfaltada en bon estat.

De camí a Viscri passareu per Saschiz (a 20 km de Sighisoara per la ruta 13), on val la pena aturar-se per a veure la seva església-torre fortificada (construïda entre 1493 i 1496 per colons Saxons), fàcilment visible des de la carretera, la qual també figura en la llista de Vilatges amb esglésies fortificades de Transsilvània que són Patrimoni de la Humanitat.

BIERTAN. En aquesta petita població trobem la que possiblement sigui el més popular i important dels vilatges saxons amb esglésies fortificades, i per això també és Patrimoni de la Humanitat (veure Vilatges amb esglésies fortificades de Transsilvània).

Vista de l'església fortificada de Biertan
Vista de l'església fortificada de Biertan

L'església fortificada de Biertan és del s. XV i està situada sobre un turó, envoltada pel poble i camps amb vinyes. Tres nivells de muralles defensives de 12 m. d'altura, connectades per torres i portes, envolten aquesta església que fou totalment inexpugnable a l'Edat Mitjana.. D'arquitectura gòtica tardana, amb enormes portes i dobles parets exteriors, l'església té el major altar de Transsilvània fet amb diversos panells de fusta i que fou construït per artesans de Viena i Nuremberg entre 1483 i 1513. La porta que protegia la sagristia és una veritable meravella de l'enginyeria, ja que té un mecanisme molt enginyós de bloqueig amb 15 cargols que poden ser activats al mateix temps per una clau. Des de 1572 fins al 1867, Biertan va ser la seu dels bisbes saxons de Transsilvània i les seves làpides poden veure's en la Torre dels Bisbes.

L'entrada a l'església fortificada costa 5 Lei. Les vistes des de les muralles són espectaculars. Per tot això la visita a Biertan és imprescindible. Biertan està 31 km a l'oest de Sighisoara, seguint primer la ruta 14 i després la 141B.

Acabada la visita a Biertan continuem per la 141B cap al sud per a tenir una perspectiva des de lluny de l'església-fortalesa sobre les vinyes i també per anar a Richis (a 4 km), amb una bonica església de pedra.

SIBIU. Va ser fundada per colons saxons en el segle XII, que la van batejar amb el nom de Hermannstadt, i fou la major i més rica de les 7 ciutats emmurallades que van construir els saxons transsilvans en aquesta època (les altres eren Bistrita, Brasov, Cluj, Medias, Sibiu i Sighisoara). En conseqüència, part de la seva arquitectura és germànica. Entre 1692 i 1791 va ser la capital del Principat de Transsilvània. En l'any 2007 va ser, juntament amb Luxemburg, la Capital Europea de la Cultura.

Ciutat vella de Sibiu. Aquesta reté bona part de la grandesa dels seus inicis, quan els seus rics i poderosos mercaders dominaven el comerç de la regió. Igual que Sighisoara i Brasov, la seva arquitectura té un distintiu segell germànic. Parts de la muralla medieval encara protegeixen la zona històrica, on estrets carrers separen edificis del s. XVII amb teulades costerudes a dues aigües i que desemboquen en grans places dominades per una església.

La ciutat vella de Sibiu es pot visitar fàcilment a peu, amb dues zones diferenciades: la part alta (Orasul de Sus), on estan la majoria de llocs històrics de Sibiu, i la part baixa (Orasul de Jos), amb cases de colors, carrers empedrats i envoltada per les imponents muralles de la ciutat i les seves torres defensives.

Casa amb «ulls» a la teulada (Sibiu)
Casa amb «ulls» a la teulada (Sibiu)

Un bon punt per a començar la visita a Sibiu és la Piata Mare (plaça Major), en la part alta. En un cantó de la plaça està la Torre de l'Ajuntament, construïda en el s. XIII i que al llarg dels segles ha servit per a moltes coses. L'entrada a la torre costa 2 Lei i permet accedir a la seva part superior, des d'on hi ha unes magnífiques vistes sobre la ciutat vella. En el costat oest de la plaça està el Palau Brukenthal, construït entre 1778-1785 en un refinat estil barroc tardà. Ara hostatja el Museu Brukenthal, el més antic de Romania (va obrir en 1817) i que conté col·leccions d'art romanès i de l'Europa occidental dels s. XVI a XVIII. En la mateixa plaça Mare hi ha altres bonics edificis, com el nou Ajuntament.

Prop d'aquí, a la plaça Huet, hi ha diversos edificis d'estil gòtic on destaca la Catedral Evangèlica, un edifici amb cinc torres punxegudes que fou construït al 1520 i al que val la pena visitar el seu interior. Des de Piata Mare i passant per un dels dos arcs que passen sota la Torre de l'Ajuntament s'arriba a la preciosa Piata Mica (plaça Petita), on trobem el super-interessant Museu Farmacèutic (entrada: 6 Lei, visita guiada). Aquest museu està en un edifici del s. XVI i mostra bols de fusta, recipients de vidre, morters de bronze, balances i molt més. També es mostren objectes de Samuel von Hahnemann, qui va obrir al 1797 a Sibiu el primer laboratori homeopàtic del món.

Diversos carrers costeruts i escales permeten passar de la part alta a la baixa de la ciutat. Una d'elles passa a través del Pont de Ferro, construït al 1853. En la part baixa de la ciutat els carrers són llargs i bastants amples per a l'estàndard medieval, amb algunes petites places i una arquitectura bastant rústica i característica. En la part baixa destaquem la Piata Aurarilor, una tranquil·la i íntima plaça envoltada de boniques i antigues cases amb finestres, entrades i torrasses medievals. Aquesta plaça està connectada a la Piata Mica per una escala del s. XV.

En el carrer Mitropoliei nº 35 està la Catedral Ortodoxa Metropolitana, construïda entre 1902 i 1906 amb una certa similitud a la de Santa Sofia a Istambul. Al sud de Piata Mare, en el carrer Cetatii, podem veure una secció de l'antiga muralla (s. XVI). I més enllà el Museu d'Història Natural, un dels més antics i complets del seu tipus a Romania.


BRASOV (Transsilvània)

Com arribar-hi

Sortim de Sibiu cap a l'est per la carretera 1/E-68 i ens aturem a Fagaras (77 km) per a menjar i veure de pas la seva ciutadella/castell. Després continuem per la mateixa carretera altres 69 km fins arribar a la ciutat de Brasov.
Total distància recorreguda: 146 km.

Dormir i menjar

A Casa Cristina (c/ Curcanilor, 62A - Brasov; tel. 722 322 021) paguem 120 Lei per una fantàstica habitació, amb bany privat, tot com nou. Es tracta d'un allotjament familiar gestionat per un matrimoni extremadament amable i servicial. Des de la terrassa de la casa hi ha unes vistes fantàstiques sobre el barri d'Schei. Recomanable 100%. La casa està situada al sud de la zona emmurallada de Brasov, no molt lluny de la catedral de Sant Nicolau i ja als peus del mont Tampa. Donat que pot ser difícil trobar la casa es pot trucar als propietaris i aquests no tindran inconvenient en anar-nos a buscar o d'orientar-nos. L'esmorzar costa 15 Lei, però és molt complet i totalment casolà.

Coses a veure i fer

FAGARAS. En el camí de Sibiu a Brasov, seguint la carretera 1, vam aturar-nos breument a Fagaras, una ciutat al costat del riu Olt, per a visitar la fortalesa de Fagaras. Aquesta fou construïda al 1310 i ampliada en els s. XV i XVII. Estava considerada la fortificació més robusta de Transsilvània. Està envoltada per un profund fossar, pel que un pont sobre el fossar és l'únic punt d'accés. Al llarg dels anys aquesta fortalesa fou la residència de diversos prínceps i les seves famílies.

Actualment la fortalesa conté el Museu del Comtat de Fagaras, però nosaltres no el vam visitar i ens limitàrem a veure la fortalesa des de fora.

BRASOV (pronunciat Bra'shof). Aquesta ciutat és el centre i eix de Transsilvània i un dels llocs més visitats de Romania a causa de la seva arquitectura gòtica, barroca i renaixentista, així com a la seva riquesa en atractius turístics i la seva proximitat a les muntanyes dels Carpats meridionals. Fou fundada per cavallers teutons al 1211 i després poblada i fortificada per saxons transsilvans. Brasov exhala un nítid ambient medieval.

Carrer Sforii (Brasov)
Carrer Sforii (Brasov)

El centre del Brasov medieval és la Piata Sfatului (Plaça de l'Ajuntament), una de les més boniques del país i també un bon lloc per a asseure's en un banc i gaudir de l'entorn. En el centre de la plaça està el Vell Ajuntament (1420), que actualment conté el Museu d'Història de Brasov. Aquest edifici va ser construït al 1420 i servia com a lloc de reunió dels regidors de l'ajuntament. Sobre l'edifici està la Torre del Trompeter, usada en l'Edat Mitjana com a torre de vigilància. Al voltant de la plaça trobem la Casa Hirscher (o Merchant's House), d'estil renaixentista i ara ocupada pel restaurant Cerbul Carpatin, els bonics arcs de la Catedral Ortodoxa o el Museu Memorial Muresenilor.

La cantonada sud-est de la plaça Sfatului està dominada per l'Església Negra, la icona més famosa de la ciutat i la principal església gòtica de Romania i la més gran entre Viena i Istambul. Construïda entre 1385 i 1477, el seu nom ve de quan, al 1689, un gran incendi va destruir la major part de la ciutat i va ennegrir les parets de l'església. En el seu bonic interior trobem galeries, vitralls de colors, un enorme orgue de 4.000 tubs, grans columnes de pedra i parets adornades amb 119 fabulosos tapissos turcs. L'entrada a l'església costa 4 Lei.

A l'est del centre, connectant els carrers Cerbului i Poarta Schei, hi ha la curiosa Strada Sforii que amb una amplada d'entre 1,11 i 1,35 metres (i una longitud de 80 metres) es diu que és un dels carrers més estrets d'Europa, tot i que la superen el carrerSpreuerhofstraße (té el rècord mundial amb una amplada màxima de 50 cm), en la ciutat alemanya de Reutlingen, i el carrerParliament (en la població anglesa d'Exeter). El carrer Sforii apareix esmentat per primer cop en documents del s. XVII i en els seus orígens aquest carreró per a vianants era utilitzat com una ruta d'accés ràpida per als bombers.

Església de San Nicolau (Brasov)
Església de San Nicolau (Brasov)

Entre els segles XV i XVII els saxons van fortificar la ciutat vella de Brasov amb muralles, torres defensives i portes. Originalment la muralla tenia una altura de 12 metres i una longitud de 3 km, de la qual actualment encara en queda una part. Dels 7 baluards originals, només uns pocs han sobreviscut, incloent el restaurat Bastió Graft (de 1521), que es troba a la meitat de l'ala nord-oest de la ciutadella. En el costat oest de la muralla, val la pena passejar al llarg del pintoresc carrer Dupa Ziduri per a veure la Torre Blanca i la Torre Negra, ambdues de 1494. Des de dalt de la torre hi ha molt bones vistes sobre la ciutat. El Bastió dels Ferrers, de 1529, era un dels set construïts i protegits pels gremis de la ciutat i està situat a l'extrem sud de Dupa Ziduri. Seguint la muralla cap al sud-est s'arriba a la Porta de Catalina, construïda al 1559 i que fou en el seu moment l'entrada principal a la ciutat medieval i ara és l'única porta original que queda. Prop d'ella està la Porta Schei, construïda en la seva forma actual per l'emperador Francesc I d'Àustria l'any 1827 per a substituir la que hi havia, molt danyada pel foc. Finalment, des del carrer George Cosbuc podem veure el Bastió dels Teixidors, del s. XVI i el més ben conservat de tots.

Durant el mandat dels Saxons a Brasov, dels s. XIII a XVII, els romanesos tenien prohibit viure dintre de la ciutadella i es van establir en el districte Schei, al sud de la zona emmurallada. Caminant pel carrer Prundului s'arriba a Piata Unirii, on trobem la bonica Església de San Nicolau, construïda al 1495 i ampliada en el s. XVIII. La seva arquitectura és una barreja d'estils bizantí, barroc i gòtic. Està envoltada per murs amb grans portes de fusta i en el recinte hi ha també un vell cementiri on hi ha enterrades diverses personalitats romaneses.


BUCAREST (II)

Com arribar-hi

Des de Brasov sortim cap al sud-oest per la carretera 73/E-574 per anar fins a Rasnov (18 km) i visitar la seva ciutadella. Després continuem viatge per la mateixa carretera fins a Bran (13 km), on visitem el seu castell i dinem.

Reprenem el viatge des de Bran cap al sud-oest per la mateixa 73/E-574, però en arribar a l'altura de Loturi (64 km) ens desviem cap a l'oest per la 73C amb destinació a Curtea de Arges (45 km) per a visitar el seu monestir.

I finalment deixem Curtea de Arges amb destinació a Bucarest agafant la 7C cap al sud per arribar a Pitesti (38 km), on connectem amb la ruta 7 direcció sud-est que ens duu a la ciutat de Bucarest (113 km). Total distància recorreguda: 291 km.

Dormir i menjar

En l'hotel Ibis Gara de Nord (c/ Grivitei, 143 - Bucarest; tel. 21 300 91 00) paguem 55 € per una habitació doble, gran i confortable, amb bany i TV, però sense esmorzar. Aquest hotel està situat a uns 200 metres de l'estació de tren nord i a 2 km del centre de Bucarest, la qual cosa no és cap problema si es disposa de cotxe privat. La veritat és que nosaltres vam triar aquest hotel perquè arribàrem tard a Bucarest, sense tenir res reservat, i vam trobar aquest hotel i ens va convèncer. És molt probable que es puguin aconseguir millors preus reservant online (per exemple a través de l'enllaç donat).

Un lloc molt recomanable per a menjar a Bucarest és el restaurant La Mama Ateneu (c/ Episcopiei, 9 - Bucarest), situat en una casa del s. XIX.

Coses a veure i fer

RASNOV. En el nostre camí de Brasov cap al sud ens aturem a Rasnov per a visitar la seva fortalesa. La fortalesa de Rasnov va ser construïda al voltant de l'any 1215 pels cavallers teutons sobre un turó rocós en els Carpats, uns 230 m. per sobre de la ciutat de Rasnov. Més tard fou ampliada pels Saxons locals, ja que està situada estratègicament en la ruta comercial que unia les províncies de Transsilvània i Valàquia, A diferència d'altres fortaleses saxones, Rasnov va ser dissenyada com un lloc de refugi per a períodes perllongats de temps. Com a tal, tenia almenys 30 cases, una escola, una capella i altres edificis més habitualment associats a un poble. Al llarg de la seva història només fou conquerida una vegada, en l'any 1612.

L'entrada a la fortalesa costa 10 Lei i, excepte les vistes sobre els voltants, l'interior de la fortalesa no té massa interès. Rasnov està a 18 km de Brasov seguint la carretera 73.

BRAN. Continuant cap al sud uns 13 km per la carretera 73 des de Rasnov arribem a Bran, una població situada sobre la frontera entre les regions de Transsilvània i Valàquia i que és molt turística gràcies a la presència d'un famós castell.

El Castell de Bran, també conegut com el Castell de Dràcula perquè Bram Stoker va situar aquí la llar del seva famós Comte Dràcula, tot i que ni Bram Stoker va visitar mai Transsilvània ni hi ha evidències d'una relació directa entre aquest castell i el veritable Vlad Tepes, governant de Valàquia. Tot i així aquest castell continua exercint una gran atracció sobre els fans del sanguinari comte, potser perquè les seves imponents torres i torrasses li donen un aura de misteri i llegenda.

El castell fou construït sobre una enorme roca de 75 m. d'altura i la primera referència a ell apareix en l'any 1377. Des de 1920 a 1957 va ser residència real de la Reina Maria de Romania. En l'actualitat hostatja un museu que, en les 60 estances del castell, mostra col·leccions de mobiliari i art de la reina Maria, així com armes i armadures dels s. XIV a XIX. L'entrada al castell costa 12 Lei.

Basílica Episcopal (Curtea de Arges)
Basílica Episcopal (Curtea de Arges)

CURTEA DE ARGES. Aquesta població, pertanyent a la regió de Valàquia, és una de les més antigues de Romania, sent fundada a principis del s. XIII i que va arribar a ser la capital de Valàquia. El nostre interès aquí era visitar la seva basílica.

La Basílica Episcopal de Curtea de Arges fou construïda a principis del s. XVI en els terrenys d'un monestir pel príncep Neagoe Basarab. L'edifici actual data de 1875 i el seu aspecte és el d'un enorme i elaborat mausoleu, d'estil bizantí i amb arabescs moros. A la dreta de l'entrada estan les tombes de marbre blanc de Carol I i la seva esposa Elizabeth, mentre que a l'esquerra estan el rei Ferdinand I i la reina Maria. L'interior de la catedral està decorat amb frescos. En el bonic i cuidat entorn de la basílica hi ha altres interessants edificis que formen part de l'actual monestir.

L'entrada al recinte del monestir costa només 2 Lei i la veritat és que ens va agradar molt, perquè la catedral és realment espectacular per les seves formes i materials empleats en la seva construcció. Per arribar fins aquí des de Bran n'hi ha prou amb seguir la ruta 73 i en arribar a Loturi (64 km) desviar-se per la 73C cap a Curtea de Arges (45 km).

BUCAREST. És la capital i la principal ciutat de Romania, situada en el sud-est del país. Bucarest apareix documentada per primera vegada en l'any 1459, però és la capital romanesa només des de 1862. En el centre de Bucarest trobem amples i arbrats bulevards, així com imponents edificis d'època, entre les dues guerres mundials del s. XX, en que aquesta ciutat es va guanyar l'àlies de Petit París per la seva elegant arquitectura i la vida sofisticada de les seves elits.

Vista del Palau del Parlament (Bucarest)
Vista del Palau del Parlament (Bucarest)

Nosaltres vam decidir dedicar només unes poques hores a Bucarest per a disposar de més temps en la resta del país, de més interès per a nosaltres. Per això ens limitàrem a recórrer la ciutat amb cotxe i veure per fora alguns dels seus edificis més representatius.

El més destacat és el Palau del Parlament, la construcció del qual va començar al 1984 Nicolae Ceausescu, dictador i lider del Partit Comunista romanès. Aquest colossal edifici té diversos rècords mundials: és l'edifici administratiu que més diners va costar i el segon més gran del món (només l'edifici del Pentàgon el supera), així com el que més pesa. En la seva construcció van treballar 20.000 obrers i 700 arquitectes. L'edifici té 12 plantes, 1.100 habitacions, i 4 nivells subterranis, incloent un enorme refugi nuclear. La veritat és que només veure'l des de l'exterior ja imposa per la seva enorme grandària. Una altra icona de Bucarest és l'Arc de Triomf, en la plaça Arcul de Triumf, construït en granit al 1936 per a homenatjar als soldats romanesos que van lluitar en la 1ª Guerra Mundial. Així mateix vam passar per algunes de les seves places més representatives, com Piata Unirii, Piata Universitatii o Piata Revolutiei.

Lògicament Bucarest pot donar molt més de si per a qui estigui interessat: edificis, museus, palaus, esglésies, parcs, etc. Podeu veure una llista exhaustiva de punts d'interès a Bucarest en l'enllaç a l'inici d'aquest apartat sobre la capital romanesa.

I el viatge s'acaba ...

Últim dia de viatge i hora de tornar a casa. Sortim de Bucarest amb el cotxe cap al nord per la carretera 1/E-60 per a arribar a l'aeroport internacional Henri Coanda, conegut també pel nom d'Otopeni, i que està a 22 km del centre de la capital.

Després de retornar el cotxe llogat entrem en la terminal de l'aeroport per a facturar i passar els rigorosos controls de seguretat. Finalment embarquem en un vol de la companyia Vueling que ens duu de Bucarest a Barcelona en 3 hores.


Relat d'un viatge a Romania - David Serrano & Rosa León [2008]
Relat d'un viatge a Romania - Santi Nogués [2006]
Romanian Tourist Office - Lloc oficial amb útil i pràctica informació turística de Romania.
Romanian Monasteries - Informació sobre els monestirs i esglésies de Bucovina i Maramures.