Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
bandera

ROMANIA

Relat d'un viatge de 18 dies a Romania

Data Data viatge: 2006. Publicat el 23/03/2007
2.0 de 5 (88 vots)

Introducció

Romania és un país centreeuropeu amb uns atractius inesperats. Forma part de poques rutes turístiques des d'Espanya, i la veritat es que no s'hi veuen molts viatgers espanyols. Les zones de turisme hivernals, les ciutats medievals (que conserven l'ambient de l'època), l'encant de la natura de Maramures, les esglésies fetes totalment en fusta, i les de la Bucovina, úniques pel treball realitzat amb frescos tant a l'interior com a l'exterior, fan que entrem en un món poc explorat, tot i estar situat al bell mig d'Europa.

Aquest viatge el vam fer 2 persones i l'arribada a Romania la férem en avió, i els desplaçaments en transport públic, especialment el tren, amb bones combinacions, freqüència i sorprenent puntualitat. Les guies de viatge no ofereixen rutes molt coherents. Nosaltres vam haver d'experimentar i, de tornar-hi, faríem millores que ja us suggeriré.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 29 de Juny al 16 de Juliol de 2006.

Itinerari

Ruta
Ruta

Moneda

La moneda romanesa és el Lei (1 Euro = 3,53 Leis).

Recomanació: no canvieu gaire diner a l'aeroport a l'arribada, ni a les estacions de tren o d'autobusos. Vigileu bé si aneu a les oficines de canvi, doncs les diferències en el canvi són notables. Si hi ha tres preus per a la mateixa moneda són per a divises, per a travel xecs, i el més baix és el de la moneda. Heu de tenir-ho en compte. No us cobraran comissió.

Nivell de vida

Més barat que aquí. No obstant els preus s'estan incrementant últimament. Els sous mitjans estan entre 300 i 400 Euros al mes, i la cistella de la compra només està un 20 o 30% més barata que aquí. Els preus de l'alimentació als restaurants poden oscil·lar entre els 3 i 5 euros, si evitem el vi o altres licors.

Documentació

Passaport en regla. Allà us segellaran el visat.

Seguretat

Cal vigilar a les ciutats molt grans, especialment Bucarest. Jo vaig veure el país molt segur i vam anar amb molta tranquil·litat.

Desplaçaments

Tren. Hi ha una amplia xarxa ferroviària, amb dos tipus de trens: els Personal, de l'any de la picor i una mica deixats de la mà de Déu, i els Exprés, moderns i còmodes i una mica més ràpids, però fet i fet la diferència en comoditat no és massa, però si en el preu. El tren dóna una bona oportunitat de parlar amb la gent, que es mostra sempre amable i disposada a ajudar-nos en tot moment. Les estacions de tren estan informatitzades i algunes vegades serà convenient agafar el "bitllet" amb anticipació.

Autobús. Normalment els autobusos grans estan molt tronats. Hi ha minibusos que acostumen a passar amb força freqüència, cada hora aproximadament, on els conductors sembla que facin carreres. La veritat és que tampoc són molt còmodes.

Taxi. Per a circuits curtets o visites especialitzades. Cal acordar el preu abans de pujar; sinó podeu tenir sorpreses.

Cotxe de lloguer. Si s'opta per aquesta manera de viatjar aconsello llogar el vehicle un cop allà, doncs els preus són molt més avantatjosos. Els preus que us apunto són d'una llista que ens van facilitar:
- Dacia Solenza. El preu per dia si es lloga durant 1 o 2 dies és de 30 €, que baixa a 24 € si és una setmana, i 21 € per a més de 7 dies. S'han d'afegir 12 €/dia d'impostos i assegurança.
- Renault Laguna / Toyota Avensis II (els més cars). Els preus parteixen de 60, 55 i 48 €, i les altres despeses 26 €/dia.
Hi ha tarifes intermèdies per altres tipus de vehicle. Es convenient portar el permís internacional de conduir, però si no es porta ens van dir que no passava res. Però pel poc que val, crec que val la pena tramitar-lo.

Autoestop. Hi ha zones, com ara Maramures, on les combinacions d'autobús no són les millors. En algunes ocasions, si us quedeu penjats, podeu optar per aquest antic sistema de viatjar. Es paren. És costum deixar al conductor el cost de l'autobús.

Allotjaments

Hi ha una amplia varietat d'allotjaments, des dels Hotels, de diferents categories, a Campings, Turisme Rural (especialment a Brasov, Bistrita, Suceava i Maramures), Pensions, Vaixells-Hotel (al Delta del Danubi) i casare (cases que lloguen habitacions per uns preus molt assequibles). L'associació de cases rurals de Romania, Antrec Romania (Tel 212 228 00, fax 212 237 024) i també www.turism-rural.ro us poden donar informació per a tot el país.

Gastronomía

Hi ha una amplia varietat de menjars típics on podreu gaudir d'una bona cuina. Us heu d'aprendre unes poques paraules: Vitel (vedella), Porc (porc), Pui (pollastre), Apa (aigua), Bere (cervesa), Carne (carn), Miel (be), Omleta (truita), Salata (amanida).

Per als amants de les sopes aquest és el país adequat: hi ha la Ciorba taraneasca que és molt bona, i d'altres que també valen la pena tastar.

Miel la protap: carn de be rostit. Papricas: carn guisada o també pollastre amb cebes fregides amb crema o tomàquet. Sarmale: carn picada embolicada en una fulla de col.

Formatges variats: el que més trobareu és el Kashkaval, tan antic que ja es feia en temps dels romans. També hi ha els Dalia, Nasal, Brinza, Urda, etc.

La beguda nacional és la palinca, feta de la destil·lació de la pruna.

Clima

Agradable, no era l'època de pluges, encara que algun dia va ploure una mica, però en general vam tenir sol. A Bistrita, que és bastant alt, vam tenir un aiguat. Va durar poca estona. Val la pena portar un impermeable. No passar-se amb la roba d'abric. Sempre podreu comprar a bon preu qualsevol peça de roba. Quan aquí es patia una calor exagerada, allà dormíem amb una manteta al llit.

Diferència horària

+1 hora.

Idioma

El romanès és un idioma llatí. Hi ha 300 paraules iguals al català. Però no us penseu que sigui fàcil d'entendre, a no ser que el parlin a poc a poc. L' anglès es un bon recurs.

Gent

Als pobles vaig trobar una gent fantàstica. No hi ha problema si els vols fer fotos, són uns models perfectes.

Guia de viatge

A mi m'agrada la Lonely Planet, però no està traduïda al castellà. Per tant vaig optar per la guia Laertes Rumbo A 42, que està força bé. També teniu, en castellà, la guia Rumanía - Guía total de l'editorial Anaya.

Informació al país

Us trobareu poques oficines de turisme obertes. En canvi, on us donaran informació és a les oficines o agències obertes als hotels importants. Podeu demanar qualsevol fulletó sense recança, ja que acompleixen aquesta funció.

Informació complementària

Si aneu apretats de dies o voleu perllongar la vostra estada a Maramures jo suprimiria el dia de Cluj Napoca.

^top

 DIARI DE VIATGE

29 de Juny

BUCAREST - Com arribar-hi i allotjament

Sortim de Barcelona amb Alitalia a les 12 del migdia, via Milà, i arribem a Bucarest a les 18:20 de la tarda. Des d'aquí havíem reservat una nit a l'hostel Gabriela, que està a 2 km de l'aeroport. De l'aeroport d'Otopeni vam agafar el bus 783 Primaria Otopeni, que està a la sortida, molt a prop, baixant unes escales. Demaneu per l'estació de bus.

L'hostel Gabriela (c/ Margaritarului 18 Vila A 104 - Bucarest; tel. 021/35220) és una modesta pensió, regida pel Vlad i la Carmina Rogati. Si voleu, per uns pocs Euros, us pot anar a esperar a l'aeroport. El fet d'elegir aquesta pensió va ser una verdadera troballa per l'atenció que vam rebre i, en especial, pels consells que ens van donar. Vam refer la ruta que teníem prevista, i treure i posar alguna destinació que ens van recomanar i va ser un encert. Ens van invitar a beure cervesa del país al seu jardí, i tenir una conversa molt agradable. El seu anglès és molt intel·ligible per a nosaltres. Si preferiu l'opció de llogar cotxe ell ens va donar les tarifes i pot facilitar la gestió. També ens va donar una guia amb plànols de les principals ciutats de Romania, que ens fou molt útil durant el viatge. De tornada tornarem allà a passar la darrera nit. Prop d'allí hi ha una oficina de canvi de moneda, que fan el millor canvi que vam trobar.

SINAIA - Com arribar-hi i allotjament

Agafem el mateix bus, el 783, a Bucarest i ens deixa a l'estació de metro Victoria. Agafem el que va a l'Estació del Nord, una parada, i allà comprem el bitllet de tren cap a Sinaia, un ràpid que surt a les 11:30 i arriba a les 13:13, i val 24,80 Leis. No obstant, no parem a Sinaia, sinó a Busteni, una petita població molt bonica, on els preus hotelers són més econòmics.

Anàrem a la casare Tudorita (Str. Grivitei, 20; Tel. 05244.322106) on pagarem 50 Leis per nit i habitació. No obstant, en baixar del tren, us trobareu gent que us oferirà casare i per tant podeu elegir. Les casares donen dret a cuinar. Nosaltres acostumarem a fer-nos l'esmorzar. Sinaia queda a 8 km, però hi ha bus cada 10 minuts. Des de Busteni, podem veure en tota la seva dimensió els monts Bicegui, amb rutes per poder fer caminades que estan senyalitzades.

^top

30 de juny i 1 de Juliol

Què podem veure a Sinaia

Sinaia és una estació hivernal, i té un telefèric que et porta fins als 2.000 metres (el cost és de 36 leis anar i tornar). S'ha de visitar el Palau Peles, construït el 1883 pel rei Carol I. És espectacular, sobretot l'entorn, i el passatge que heu de caminar fins arribar-hi. El dictador Ceaucescu hi passava les vacances i diuen que el volia convertir en la seva residència.

Allí vam trobar-hi una noia guia que es dirigí a nosaltres en castellà i, quan li diguérem que havíem de visitar el país pel nostre compte, ens va facilitar el seu telèfon per si sorgia algun problema. El seu nom és Larisa Lungu (adreça: Lunca Cernei, 2 Bl. D48, A-94 Bucarest 6; Tel (0040) 723 873 474), guia intèrpret d'espanyol i anglès, i per si ho creguéssiu convenient us podria guiar quan feu la visita a Bucarest, o el que consideréssiu oportú.

El monestir, construït el 1695, segons el model de Santa Caterina del Sinaí, fou lloc d'hospedatge dels viatgers que anaven a Brasov. Hi ha un altre recinte, que s'hi entra per una petita portalada, on hi havia la residència dels sobirans mentre construïen la seva. A la cel·la de la reina les parets estan plenes de dibuixos, escrits, retrats i caricatures. Aquí no hi ha guia. Per últim, a la mateixa Sinaia, dins un bonic parc hi ha un museu dels Monts Bucegui, amb animals dissecats de la fauna que hi habita. Els pobres animalets estan plens de pols, i el pel i plomatge necessiten una repassadeta.

^top

2 de Juliol

BRASOV - Com arribar-hi

A les 8 del matí, al costat mateix de l'estació del tren, agafem un minibús que ens porta a Brasov (en passa un cada hora). És una ciutat important. Vam anar a l'hotel Coroame, amb habitacions grans i molt cèntric, però bastant deteriorat (preu 180 leis, i regatejant 130, sense esmorzar). No obstant, i per informacions posteriors, us puc recomanar la pensió Gabriel (Mr. Ivan Gabriel; Str. Toamnei, 4 bl. sc.B apl. Et 1; tel (0041) 0744844223).

Què veurem a Brasov

La ciutat medieval és encantadora i és considerada la més bonica del país. Un passeig per la ciutat vella, amb edificis medievals, renaixentistes, perdre's pels carrerons, arribar a la plaça Sfatului, i fer una cerveseta mentre la gent va passejant tranquil·lament, és tot un plaer. Les fortificacions medievals amb els seus bastions, bé mereix una visita al cinturó de la ciutat. La ciutadella, amb una bona caminadeta o bé amb cotxe costa amunt. L'imponent Església Negra (entrada 4 leis), construïda el 1385, és el monument més representatiu del gòtic romanès. Museus i molts més atractius. Us recomano el restaurant Ceasu Rau, al carrer Juliu Maniu, 56. Bo, bonic, i barat.

^top

3 de Juliol

Com anar al castell de Risnov i Bran des de Brasov

Agafem un taxi que ens porti a l'estació del tren perquè ens traslladi a Bran a per visitar el castell del Dràcula. El taxista ens ofereix portar-nos al castell de Risnov i al de Bran per l'import de 35 Euros, mig dia. Acceptem, i primer anem a la fortalesa de Risnov (entrada: 9 leis), dalt d'un turó, en procés de restauració, però molt bonica i didàctica amb el seu museu. I després al castell de Bran (entrada: 12 Leis). Per la càmera de foto i vídeo sempre cobren un suplement, semblant al bitllet d'entrada. És un bonic castell, on diuen que aquí hi va estar el comte Dràcula. Té uns jardins molt bonics, on ens podem relaxar una mica.

Com arribar a Sibiu

A les 17:59 agafem un express a l'estació de Brasov, que arriba a Sibiu a les 20:24. A Sibiu anem a la Pensiune Emigrantul (Calea Cisnadiei, 8; tel 0269/443752). El preu de l'habitació és de 85 Leis/dia. No inclou l'esmorzar, però tenen unes taules on hi pots menjar. Serveixen cafè i refrescos. Les habitacions són molt petitetes, però tenen l'imprescindible. Gent molt amable. Situada a 10 minuts del centre històric.

^top

4 de Juliol

Sibiu, una altra encantadora ciutat medieval, on a les teulades, de molt pendent, hi han obertes unes finestretes que semblen talment uns ulls que estiguin observant. De veritat que és una ciutat encisadora, malgrat que estava en obres (al 2007 serà la capital Europea de la Cultura). Tenim un bon programa de visites. Vam anar a una agència de turisme perquè ens fessin la visita. S'anomena Reky Travel Club (concretar-ho aviat si pot ser en arribar o el més aviat possible). Està al carrer N.Iorga, 59, a la mateixa plaça Major (Piata Mare). Dues persones, 14 Euros.

La visita amb ells ens permet anar a alguns llocs on difícilment podríem accedir. La visita és a la Torre de les escales, catedral evangèlica, piata mica, amb el pont de ferro, un passeig per les fortificacions (2 a 3 hores), i després pel nostre compte, el museu Bruckenthal, i altres museus, església ortodoxa, catòlica, i una visita en profunditat a la Sibiu medieval, amb els seus bastions, en molt bon estat de conservació. Recomanem el restaurant Sibiul Vechi (carrer Papiu Llarian, 3) amb una bona relació qualitat/preu, on si teniu sort podreu escoltar música en directe. Tot el que hem expressat està dins al casc antic i queda molt proper.

^top

5 de Juliol

A uns dos kilòmetres del centre hi ha el museu Astra, amb més de 60 hectàrees. I un llac que n'ocupa 6. És un dels museus de tecnologia i construcció en fusta més importants d'Europa. Han portat exemplars de cases i maquinària en fusta de tots els racons de Romania. Pot fer les delícies de qualsevol enginyer. També aquí es celebren moltes festes, convencions, trobades, etc. Es necessita tot un dia per poder visitar-lo relaxadament. És una bona excursió i el seu recorregut, un encant. Hi han esglésies de fusta, en alguna de les quals els restauradors hi estan treballant recuperant frescos. Entrada: 12 Leis, i vídeo 10 Leis. Hi ha un restaurant i no és molt més car que un normal de Sibiu. Des de la plaça Unirii surten busos gratuïts al recinte i de tornada us deixaran al lloc d'on heu sortit. A la tornada, quan tanquen el recinte, fem un altre tomb més relaxat a la Sibiu medieval (porteu material de fotografia).

^top

6 de Juliol

Com arribar a Sighisoara

Ben aviat, a les 7:25, marxem cap a Siguisoara. Tren personal (6,70 Leis) amb transbord a Copsa Mica i a les 10:04 enllacem amb el que ens porta a Siguisoara, que arriba a les 11:06. A l'estació se'ns acosta un home que ens ofereix un casare. Acceptem i anem a la Guesthouse Cristina, al rovell de l'ou de la ciutadella (c/ Cojocarilor, 1; tel. 004(0)-0744119211). Té varies habitacions i un jardinet on hi podreu menjar, fer tertúlia, contactar amb altres viatgers. Una troballa. Té cuina. També us informaran dels horaris dels trens i a nosaltres ens van acompanyar amb el seu cotxe a l'estació, gratuïtament. L'habitació costa 70 Leis.

Sighisoara, ciutat on va néixer Dràcula, és sens dubte un dels pobles més encantadors de la Romania medieval. Passejar-se per la ciutadella, que no és massa gran, i està emmurallada, permet fer-se una idea de les ciutats fortificades i la manera com es defensaven, els gremis construïen les torres, i s'encarregaven de la seva defensa, i d'aquí ve el seu nom: dels Curtidors, dels Entanyadors, Orfebres, Sastres, Sabaters, teixidors, Ferrers, etc. Totes elles en el seu propi estil. Fer el recorregut és situar-se dins la història. La torre del rellotge, la més important, és la principal porta d'accés. Té un rellotge, on cada mitjanit, unes figures representatives dels dies de la setmana es mouen per fixar la que representa el nou dia. Pujant a la torre, en les seves sales, podeu veure el museu d'Història, i a dalt una perspectiva molt interessant de la ciutat i la ciutadella. L'Església de la muntanya, que per accedir-hi hi ha una escalinata coberta de fusta, té una cúpula decorada amb frescos, i allí mateix, està el cementiri dels alemanys. L'Església evangèlica, Església catòlica, Casa natal de Vlad Tepes (Dràcula), casa veneciana, casa Roca, Piata Mare, on hi ha molt d'ambient, son altres punts que podrem veure en la passejada per la ciutadella. Nosaltres ens vam trobar un grup de dansa tradicional i vam poder gaudir de l'espectacle.

^top

7 de Juliol

A les 8:29 del matí agafem un tren que ens deixa a l'estació de Dumbravi, des d'allà hem de caminar 2 km fins el poble (vam tenir sort, doncs es va parar un minibús) i arribem a la cruïlla que condueix a Biertan. Allí vam fer autoestop i així vam fer els 8 km que la separen. Biertan és una església fortificada, que fou residència dels bisbes luterans i seu de la Dieta de Transilvania, d'estil gòtic tardà. A la sagristia on es guardava el tresor hi ha un curiós pany de ferro, amb un sistema de tancament de dos fermalls i tretze punts que s'hi accionen simultàniament. El conjunt és harmoniós i val la pena la seva visita. Tenim tota la tarda per acabar la visita a Sighisoara i explorar tots els racons de la ciutadella. Us trobareu altres museus: d'armes, de la tortura, ... amb un interès relatiu.

^top

8 de Juliol

A les 6:40 agafem un tren Personal (14,90 Leis) que, amb transbord a Teus, ens deixa a Cluj Napoca. Ens costa una mica trobar allotjament econòmic i a la fi trobem el Hostel Retro, comparativament car, donat que havíem de compartir habitació (106 Leis 2 pax.), i agafàvem el que quedava.

Cluj és una ciutat moderna, amb bons restaurants, terrasses, i edificis modernistes. Hi ha el museu d'història i teníem interès per visitar el Museu etnogràfic, però estava tancat, no coincidien els horaris amb els de la guia. Si el voleu visitar, obren de dilluns a divendres de 8 a 16 hores. Hi ha una pila de museus i esglésies, una petita representació de l'antiga muralla, el Jardí Botànic (considerat per la guia com el segon més important d'Europa, però que el vam trobar molt deixat), i a la Plaça Unirii, l'església de Sant Miquel (d'estil gòtic clàssic, és el segon temple catòlic en importància després de la església Negra de Brasov). És una ciutat bastant més cara, en relació a les que hem visitat.

^top

9 de Juliol

A les 7:46 agafem un ràpid que arriba a Baia Mare a les 10:43 (29 leis). No tenim massa oportunitats per a escollir hotel, el taxista no coneix pensions, i finalment li diem que ens porti a l'Hotel Mara, que cobra 50 Euros per l'habitació, no podem rebaixar el preu. Després trobem la Pensiune Andyvia (c/ Dr. V. Babes, 36 C; tel. 0262-424067), que està molt bé, amb un bon restaurant (90 leis habitació/nit), i les altres nits les passem allà.

El dia era diumenge i no hi havia massa moviment pels carrers. Les agències estaven tancades i no hi havia cotxes de lloguer. La nostra opció va ser agafar l'oferta de la recepcionista de l'hotel Mara, de llogar un taxi, i que ens deia que el xofer estava acostumat a portar turistes i sabia els llocs interessants a visitar. La veritat és que no va ser així. Era una bona persona, però estic segur que molts d'aquells llocs de Maramures no els havia visitat mai. Quan hi havia alguna cosa d'interès li havíem de dir nosaltres perquè s'aturés. Ho explico perquè entengueu que el capítol del turisme el tenen molt descuidat, tot i que tampoc són molts els turistes que s'acosten a aquesta zona, que per a mi va ser un dels llocs d'on tinc millor record. Vam comprar a l'hotel un mapa de Maramures, molt interessant, i que ens va ajudar molt.

Amb el taxi fem el recorregut per uns poblets encantadors, on les portalades d'entrada al recinte de les cases estan fetes amb fusta treballada amb filigrana, realment molt interessant. Els paisatges són encisadors, tots els colors del verd, i els pagesos fent els pallers. Hi ha pobles on la gent vesteix a la manera tradicional, no posen cap problema en deixar-se fotografiar. Travessem els pobles de Desesti, Sat-Sugatag, Ocna Sugatag, Giulesti, Berbesti, i Siguetu Marmetiei, on visitem un monestir en construcció, totalment en fusta, i un museu etnogràfic, com el de Sibiu, però més petit. Aquí tenim un guia que parla francès, que ens explica molt bé. Perdem molt de temps preguntant on son les coses, doncs el taxista no coneix res, de fet, aquí li vam demanar per un museu i ens va portar a un altre. Què hi farem!. Continuem ruta fins Sapinta, és l'hora de dinar, i anem al càmping on mengem peix de riu, molt ben preparat. A la sortida anem al cementiri Alegre, on a cada làpida de fusta hi ha una escena de la vida del difunt i una descripció irònica de la seva vida (entrada: 3 leis i foto 5 leis). Tornem a Baia Mare, una petita visita al centre. El taxista ens ha cobrat a 1,3 leis el quilòmetre i a 3 Euros l'hora.

^top

10 de Juliol

Els dilluns els museus tanquen, teníem previst visitar el dels minerals. A l'estació de busos n'agafem un que passa per Baia Sprite, i que ens deixa a una cruïlla de la carretera a Surdesti. Allà, agafem la carretera on hi ha un gran cartell assenyalant l'església de Surdesti, caminem per la carretera, i a uns 2 km aproximadament trobem un senyal perquè ens endinsem per un camí i des d'allà a una curta distància trobarem l'església construïda el 1737, totalment de fusta de pi, amb una torre de 54 m d'alçada. A la poca estona d'admirar-la, ve una senyora, amb la clau i ens l'ensenya. Al fons veiem la torre d'una altra d'aquestes esglésies, la de Poplis, que al preguntar-li, ens diu que tenim una hora de camí, però en realitat ho fem en 20 minuts, passant per senderons, i admirant natura, i la gent treballant al camp. Suposo que la rivalitat entre pobles motivaria a la nostre atenta senyora perquè només ens quedéssim amb el record de la seva, de Surdesti. En arribar a Poplis ens passa el mateix, un senyor que treballava al camp, corre cap a l'església, i agafant unes maces de fusta, envia un missatge al senyor que té la clau, que apareix als pocs minuts. Si bé aquesta última patí un incendi fa un centenar d'anys, i les pintures no son les originals, bé mereix una visita, tenint en compte que les dues son declarades patrimoni de la Humanitat.

Un recorregut pel mercat de Baia Mare i les seves avingudes, i el conjunt arquitectònic de la plaça Libertati, on podem contemplar varis edificis d'estil gòtic i barroc i la torre d'Stefan, el bastió dels carnissers, i restes de muralla, completen el dia.

^top

11 de Juliol

La primera visita en taxi ens va deixar el cuquet de tornar a visitar la zona. Des de l'estació d'autobusos agafem un bus que ens porti a Ocna Sugatag. Un cop allí, visitem una església semblant a les de Poplis i Surdesti, i fem autoestop per anar a Budesti, per admirar les portes tallades en fusta, tota una preciositat. Aquesta població destaca per ser la que més densitat en té, i també visitem una església semblant a les altres. La gent és molt amable i ens inviten a prendre alguna beguda. Decidim fer la tornada a peu, són 7 km fins a Ocna. El paisatge que recorrem bé val la pena, la màquina de fotografiar no para. Tornem a Baia Mare fent autoestop. Del bus ningú ens sap donar raó.

Si hagués de repetir aquest viatge faria una altra alternativa: arribaria a Ocna Sugatag, on aniria a alguna pensió o casa rural, que n'hi ha suficients, i des d'aquí faria una extensa i relaxada visita cap a aquesta munió de poblets encantadors, on en cada un d'ells es pot viure el sabor de l'autenticitat, i gaudir del plaer de la natura. Baia Mare, solament seria el punt d'arribada i sortida.

^top

12 de Juliol

Com arribar a Bistrita

Hem d'agafar un tren personal que va de Baia Mare a Dej Calatori, que surt a les 7:13 i arriba a Dej a les 11:05. A les 13:10 en surt un altra cap a Bistrita nord i que arriba a les 14:39 (costa 13 leis). Veiem a l'estació un anunci de l'oficina d'informació turística, on s'hi anuncien els hotels i els preus: no en feu cas, els hotels sí existeixen, però els preus són pura anècdota, i l'oficina turística ja no existeix. Anem a l'hotel Decebal (carrer Cuza Voda, 9),. Val 74 Leis l'habitació. Té també restaurant. A la sortida de l'hotel a l'esquerra hi ha un mercat, on també s'hi pot dinar a uns preus molt raonables. Hi ha un hotel que és famós i que s'anomena Corona d'Or, de recent construcció, que aprofita l'èxit de la novel·la de Bram Stoker, titulada Dràcula, on en la ficció hi passaven esdeveniments.

Bistrita és un lloc de pas, no té al meu entendre molts llocs interessants. Destaquen: l'Església Evangèlica, dels segles XIV i XV d'estil gòtic, el museu provincial, la Torre dels Tonelers (únic vestigi medieval), el conjunt Sugatele, 13 edificis dels segles XV-XVI i l'església Ortodoxa.

^top

13 de Juliol

Com arribar a Suceava

Vam desestimar l'opció del tren, ja que suposava tirar enrere cap a Dej i empalmar amb un altra tren cap a Suceava: en total 8 hores i 15 minuts. Vam optar per anar a l'estació de bus, on surten cada hora aproximadament uns minibusos, una mica incòmodes, que fan el trajecte en 4 hores oficials i que en la pràctica són 5 (22 leis). Sortim a les 5:30 (millor estar-hi un quart abans, doncs acostumen a omplir-se). No venen bitllets amb anticipació. El trajecte és impressionant, pel Pas del Borgo. J Harker destacava en la novel·la la bellesa d'aquests paratges. En arribar a la fi del pas del Borgo, i a 1.200 m. d'alçada, hi ha el pas de Tihuta, on hi construïren també el castell de Dràcula aprofitant l'inèrcia propagandística del llibre.

A Suceava anem a l'hotel Villa Alice (c/ Simion Florea Marian, 1 bis - Suceava; tel. 0230/522254). Val 90 leis l'habitació. El propietari s'ofereix a fer-nos la visita pels monestirs moldaus (P.H.), 5 monestirs, que ens ocuparà tot un dia. Consultem a l'oficina turística, a l'hotel Bucovina, que ens demana 75 Euros amb guia, i el propietari de l'hotel ens ho fa per 70 Euros. Optem per l'excursió de l'hotel.

Què podem veure a Suceava? Depèn del temps que disposem i de les preferències: el Monestir de Sant Joan el Nou és Patrimoni de la Humanitat; la ciutadella medieval val la pena; vam anar al Monestir de Zamca, que al nostre entendre no va acomplir les expectatives; ens va agradar el petit museu Etnogràfic, on podreu adquirir algun CD de música tradicional. Hi ha moltes esglésies i museus a elegir, però el temps que disposeu i els horaris de visita manaran.

^top

14 de Juliol

Monestirs Moldaus

A l'hora prevista un senyor gran que només parla romanès ens diu que es el nostre guia, el propietari, que parlava anglès, no ve. Sortosament nosaltres havíem preparat les visites i fem els cinc monestirs de la ruta "turística", com son els de Humor, Voronet, Moldovita, Sucevita, i Dragomirna. Haguéssim volgut anar al d'Arbore, però ens van dir que degut a les últimes pluges estava inundat (per cert, en romanès també utilitzen la paraula inundat, com en català). El preu d'entrada en cada un dels monestirs és de 4 Leis, la màquina de fotografiar 6 més, i vídeo 10 més, i tot controlat per monges. A l'entrada, tots hi tenen una botigueta on podreu comprar llibres i records.

Els monestirs, com ja sabreu, estan farcits de pintures en bon estat de restauració, i val a dir els esforços de conservació que s'estan fent, on veureu en alguns d'ells com s'hi està treballant. No faré una descripció detallada de cadascun, doncs es poden trobar a les guies. Només puc dir que els qui admiren aquest art gaudiran de valent. Els temes recurrents en les pintures són el Judici Final (en alguns monestirs val la pena observar-los amb deteniment); l'arbre d'Isaïes; o vides dels Sants (amb una clara intenció didàctica com si fossin còmics). Sant Jordi és una altra de les figures venerades, present en quasi tots els monestirs. Hi ha algun monestir, que es permet fotografiar i fer vídeo a l'interior.

Al monestir d'Humor hi havia una monja que si li demanaves et donava explicacions en francès. El de Voronet és anomenat la Capella Sixtina d'Orient. Al de Moldovita hi ha un fresc extraordinari de l'Escala de les Virtuts i hi ha una monja anomenada Tatiana que us pot donar explicacions en francès. En aquest monestir podreu dinar, si feu l'encàrrec aviat. Al de Sucevita destaca l'Escala de les Virtuts, la més impressionant (val la pena visitar el museu pel mateix preu). El de Dragomirna no val tant la pena, sobretot per les pintures, essent més interessant com a obra arquitectònica, donat que és el més gran, i té un recinte emmurallat on les monges pasturen els ramats i cuiden de l'agricultura.

El meu consell seria, o bé entendre'ns amb l'oficina turística, o llogar un vehicle, ja que els llocs estan ben indicats per accedir-hi. Per suposat que hi ha molts més monestirs per visitar, però això dependrà del temps que es disposi i de l'interès del viatger.

^top

15 i 16 de Juliol

A la 7:24 surt el nostre ràpid que arriba a Bucaresti Nord a les 14:06 (fem la ruta inversa a l'arribada), i ens allotgem de nou al Vila Gabriela Hostel. Després de dinar visitem la capital. La veritat és que ens va ploure i poca cosa vam poder visitar. També va ser qüestió de temps.

El darrer dia de viatge el nostre vol sortia a les 14:30, amb Alitalia, via Roma i arribàvem a Barcelona a mitja tarda.

^top
ROMANIA - Guia i relat d'un viatge a Romania - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2009]
Relat d'un viatge a Romania - David Serrano & Rosa León [2008]
Roumanie - Fotografies de Romania.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació