Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Nova Zelanda

NOVA ZELANDA

Relat d'un viatge en cotxe per Nova Zelanda

Data Data viatge: 2009. Publicat el 23/03/2010
2.3 de 5 (119 vots)

Introducció

Nova Zelanda es troba a les antípodes de Catalunya, és el lloc més allunyat on es pot viatjar des d'aquí i jo diria que un dels països civilitzats més aïllats del món. Nova Zelanda està formada per dos illes, estretes i allargades, separades per l'anomenat estret de Cook. Té uns 4 milions d'habitants, dels quals més d'1 milió viuen a Auckland, i 40 milions d'ovelles.

Els símbols de Nova Zelanda són la falguera i el kiwi. No s'ha de confondre el kiwi amb la fruita. Allà, el kiwi és l'ocell, i la fruita es diu kiwi fruit. A part, a ells mateixos, els neozelandesos, també se'ls anomena kiwis. Les falgueres estan per tot arreu, són gegants, arbres, veureu molts boscos de falgueres. Els primers habitants van arribar a Nova Zelanda fa uns 1.000 anys, eren maoris que venien de les illes de la Polinèsia. Quan van arribar van trobar un paisatge i un clima molt diferent del seu i es van haver d'adaptar. Actualment, la cultura maori de la polinèsia i la neozelandesa és bastant diferent. Els colonitzadors anglesos i francesos van arribar al segle XVIII i van formar la Nova Zelanda que coneixem actualment. És com estar a Anglaterra fa uns quants anys. En quant als maoris, la cultura anglosaxona i maori conviuen de manera estranya sense barrejar-se, hi ha un respecte mutu.

Feia temps que somiava en anar a Nova Zelanda, era el viatge somniat. Un país tan llunyà, aïllat, amb natura verge i paisatges espectaculars. Així que, quan el meu marit i jo vam aconseguir tenir un mes de vacances i uns calerons estalviats, ens vam llençar a l'aventura. Vam marxar del 3 al 30 d'agost de 2009, però com veureu després a l'itinerari, a Nova Zelanda hi vam estar 17 dies. Res de Nova Zelanda ens va defraudar. Cada dia era una nova sorpresa, el paisatge és meravellós, és tot natura, sense gent. Si us agrada fer fotos, emporteu-vos moltes targetes de memòria perquè no parareu!. Ha estat el millor viatge de la nostra vida.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 3 al 30 d'agost de 2009.

Itinerari

Dia 1: Barcelona - Singapur
Dies 2-3: Singapur
Dia 4: Singapur - Auckland - Whangarei - Paihia
Dia 5: Paihia - Bay of Islands - Waipoura Kauri Forest - Wellford
Dia 6: Wellford - Coromandel peninsula - Hamilton
Dia 7: Hamilton - Waitomo caves - Rotorua
Dia 8: Rotorua - Taupo
Dia 9: Taupo - Tongariro - Levin
Dia 10: Levin - Wellington - Picton - Havelock - Marlborough - Nelson
Dia 11: Nelson - Abel Tasman National Park - Kaikoura
Dia 12: Kaikoura - Arthur's Pass - Greymouth
Dia 13: Greymouth - Punakaiki - Franz - Josef - Fox
Dia 14: Fox - Haast Pass - Lake Hawea
Dia 15: Lake Hawea - Arrowtown - Queenstown - Te Anau
Dia 16: Te Anau - Milford Sound - Te Anau
Dia 17: Te Anau - Invercargill - Bluff - Catlins - Dunedin
Dia 18: Dunedin - Moeraki
Dia 19: Moeraki Boulders - Mount Cook - Lake Tekapo
Dia 20: Lake Tekapo - Christchurch
Dia 21: Christchurch - Auckland - Polinesia Francesa
Dies 22-25: Polinesia Francesa
Dia 26: Polinesia Francesa - Auckland
Dia 27: Auckland - Singapur - ...
Dia 28: ... - Barcelona

L'itinerari dins Nova Zelanda no és ben bé el que havíem planificat des de Barcelona, però s'hi acosta molt. Teníem apuntat cada dia on volíem arribar, quines activitats volíem fer i què volíem visitar, i més o menys ho vam complir. Però és clar, un cop ets al país veus com va tot i tens més informació i és quan realment veus que vols i pots fer, per això val més poder ser flexible un cop siguis allà. L'itinerari escrit aquí és el que vam fer realment. Són més de 5.000 km recorreguts en cotxe. Vam fer la ruta de nord a sud i no de sud a nord perquè com que en teoria el sud era el millor paisatge el vam deixar pel final. I ens va agradar molt fer la ruta d'aquesta manera, us la recomano. Potser si deixes segons quins paisatges de l'illa nord pel final, no els valores tant com ho vam fer nosaltres.

Estem molt contents de l'itinerari que vam fer, vam veure moltíssimes coses. No vam parar, però un cop allà, qui vol parar?, no et canses mai. A més, tens molt temps per descansar a la nit: com que es fa fosc tan aviat, dormíem moltes hores. Aneu disposats a fer molts quilòmetres, això sí.

A l'extrem nord de l'illa nord no hi vam poder anar. Ens hauria agradat molt fer-ho i crec que és l'únic que ens va faltar. Ens hauria agradat anar a Cape Reinga i veure la Ninety Mile Beach, però eren molts quilòmetres i segurament ens hauria costat dos dies de viatge que hauríem hagut de sacrificar i no poder veure altres coses. Si haguéssim tingut aquests dos dies més ho haguéssim fet.

Preparació del viatge. Què necessito?

Per viatjar a Nova Zelanda es necessita el passaport en vigor. No cal visat. I per a conduir es necessita el carnet internacional de conduir. Només cal anar a l'oficina de Trànsit, omplir uns papers i pagar.

Us recomano de forma vehement que planifiqueu la ruta abans. Hi ha tantes coses per veure, que és un d'aquells països que si no tens una mica clar què pots veure i el temps que tens per dedicar-hi pots perdre molt de temps. Si no teniu límit de temps per estar allà perfecte, aneu fent sobre la marxa, però si, com la majoria de gent, teniu uns dies limitats de vacances mireu bé com voleu fer la ruta. Triar com i quan es vol viatjar, si es vol reservar... etc. Tenir-ho tot en compte per aprofitar i gaudir al màxim.

Millor època per viatjar a Nova Zelanda. Quan anar-hi

Com que es troba al pol sud, les estacions són oposades a les nostres. El novembre-desembre és el seu estiu i la seva temporada alta. Juny-juliol, en canvi, és l'època de més fred a l'hivern.

Nosaltres hi vam anar a l'agost i feia fred, però no molt, una mitja d'uns 8-10 ºC. És una molt bona època per anar-hi perquè és quan hi ha menys turistes, és temporada baixa, trobareu allotjament a tot arreu i tot és més barat. Això sí, si trobeu turistes a l'agost, segur que la meitat són catalans. L'avantatge d'anar-hi a l'hivern és que no cal reservar i sempre hi ha lloc a tot arreu, tant a les activitats com a l'allotjament. En canvi a l'estiu segur que s'ha de reservar tot abans i ha d'estar molt més planificat. Suposo que a l'estiu el país deu tenir un encant molt diferent, deu estar molt bé amb bones temperatures. No obstant, crec que el paisatge amb les muntanyes nevades és realment increïble i val la pena veure'l així. Per tant, si es pot, potser la primavera i tardor que la temperatura és més agradable seria la millor època per anar-hi. A part, una altra cosa important és la maleta. A l'hivern, amb 4 coses ja la tens plena i si tens un límit de pes als avions s'ha de tenir en compte. A l'illa sud sempre fa més fred i és més habitual trobar-hi neu. A ple hivern, en alguns llocs pot ser que s'hagin de posar cadenes.

Moneda

La moneda oficial a Nova Zelanda és el dolar neozelandès ($ o NZD). En el moment d'anar-hi nosaltres, 1$ equivalia a 0.50 €. Per tant, calculàvem fàcilment en euros comptant la meitat. Una cosa molt bona de Nova Zelanda és que a tot arreu es pot pagar amb targeta de crèdit, necessites molt poc efectiu.

Transport

Avió. El vol d'Europa a Nova Zelanda és una bona pallissa. Hi ha diferents rutes. Nosaltres estàvem bastant lligats perquè volíem passar per Singapur per visitar un amic i passar-hi una nit. Al final va ser una bona combinació perquè vam agafar un vol directe Barcelona-Singapur (15 hores) i un altre directe Singapur-Auckland (10 hores). La companyia amb la que vam volar és Singapore Airlines i és totalment recomanable. Molt bon servei, seients bastants còmodes i un munt d'entreteniment i les últimes pel·lícules a la pantalla individual que té cadascú davant del seu seient.

Air New Zealand també vola a Nova Zelanda, però crec que fa dos escales, a Londres i Hong Kong. La part bona de volar amb aquesta companyia és que al tornar pots fer la volta al món i tornar per Los Angeles (crec que fins i tot surt més econòmic que tornar per la mateixa banda). A nosaltres, però, no ens sortia a compte.

Vam comprar tots els vols per agència ja que no només anàvem a Nova Zelanda i fèiem molts canvis d'avions. No ho volíem comprar per internet, de fet jo crec que hagués estat impossible amb tot el viatge que vam fer. És molt lluny i molt car i sembla que amb una agència vagis més segur. Per a la resta de coses del viatge ho vam fer tot nosaltres mateixos.

Cotxe de lloguer. Quan planificàvem el viatge vam estar pensant molt amb què moure'ns un cop a Nova Zelanda. El que fa tothom és l'autocaravana. Per què?. Doncs perquè és un lloc ideal per fer aquest tipus de viatge. Està molt preparat per les autocaravanes, hi ha molts càmpings i en teoria surt més barat. A més, tens l'al·licient de que pots plantar la teva autocaravana davant d'un llac i quedar-t'hi. No obstant, cap d'aquests avantatges ens va fer decidir per l'autocaravana. Vam creure que estaríem massa aïllats, que no tindríem contacte amb la gent del país, que seria incòmode i que patiríem fred. Viatjar amb autocaravana hauria estat una aventura, segur que sí, però nosaltres no anàvem a Nova Zelanda per l'aventura de l'autocaravana, sinó per veure i gaudir el país. Ara, un cop fet, estic molt contenta de la nostra elecció. Vam llogar un cotxe i vam buscar allotjament i així vam conèixer uns quants kiwis.

Vam mirar diferents opcions per internet des de Barcelona. Les opcions més barates són les companyies neozelandeses i no les inter-nacionalment conegudes com Europcar o Avis. Nosaltres vam llogar amb Apex Rentals, agafant el cotxe a l'aeroport d'Auckland i tornant-lo a Christchurch (illa sud). El preu per a 16 dies va ser de 1.158 $ per un Toyota Corolla (perquè hi cabessin bé les maletes), incloent GPS, cadenes i assegurança sense extres. Tot va anar molt bé i no vam tenir cap problema. Una altra empresa de Nova Zelanda, que crec era la més barata, és Jucy. Podeu trobar altres opcions al web d'eAlquilerdecoches.

Allotjament

Hi ha diversos tipus de llocs per a dormir: hotels, motels, albergs, bed & breakfasts. Nosaltres els vam provar tots i, sense dubte, el millor en relació qualitat/preu va ser el motel. Són com petits apartaments on hi ha l'habitació, la cuina i el lavabo. Són còmodes, econòmics i acollidors. Pots deixar el cotxe davant de la porta de l'habitació i pots cuinar. A nosaltres ens anava molt bé per a esmorzar: compràvem al súper i així podíem esmorzar a casa i marxar sense perdre més temps. N'hi ha molts de motels, una oferta amplíssima, de totes les categories, i als pobles solen estan tots junts. En funció del preu ja saps més o menys el que et trobaràs.

Nosaltres els triàvem normalment amb la guia que teníem de motels de Nova Zelanda o des de l'i-SITE (el web oficial del New Zealand Tourism Board). Des de Catalunya només vam reservar la primera nit per dormir i l'última, i la resta de dies anàvem buscant. Crec que va ser una molt bona opció, ja que cada dia podíem refer la ruta com ens anés millor i no teníem l'obligació d'arribar a la nit a dormir a un lloc. A més, no perdíem temps per a buscar-lo, ja que com us dic no hi havia ningú i tot estava buit. Realment recomano no reservar si hi aneu a l'hivern. En un país on el paisatge és tan impressionant que de vegades t'enamores d'una zona en la que no havies pensat passar-t'hi gaire temps. És millor no anar lligat si no hi ha la necessitat de fer-ho. I a Nova Zelanda, si hi aneu a l'agost no n'hi ha. A l'estiu ja és una altra cosa, i amb lo planificadors de tot que són ells, crec que segurament hauria estat millor haver-ho reservat quasi tot.

Menjar

Nova Zelanda és un país bastant carnívor i fan uns bistecs boníssims. A nosaltres, que ens agrada la carn, vam gaudir molt, però al final també te'n canses. L'especialitat del país, és, sens dubte, el fast food. Als pobles era molt fàcil identificar el centre ja que és on està el McDonald's, el Burger King o el Kentucky. També hi ha molts restaurants de tot arreu del món: indi, tailandès, xinès, etc, i evidentment pizzeries. Nosaltres quan ens cansàvem de menjar fora anàvem al súper i ens fèiem el sopar al motel. Hi ha unes quantes cadenes de supermercats grans, bé de preu, i estan oberts fins a les 23 o 24h.

Horari

És molt important tenir en compte les hores de sol a l'hora de planificar el viatge, és un factor determinant. Quan no hi ha sol, tot es mor. A les 18h ja era negra nit i a partir d'aquella hora tot estava desert. I desert vol dir realment desert, sense ningú, i tot tancat, apart dels restaurants o allotjaments. Tot és molt fosc, les carreteres no estan il·luminades i els pobles tampoc gaire. És com si, sense el sol, tot el país s'apagués i tothom es quedés a casa.

Quan érem aquí pensàvem que podríem conduir de nit i avançar. Però un cop allà vam veure que era una mala idea. Les carreteres eren massa fosques. Si se'ns feia massa tard ja costava trobar un lloc per sopar i després encara havíem de buscar lloc per dormir. A més, conduir de nit no val la pena perquè et perds tot el paisatge. I amb totes les hores que et passes al cotxe has d'aprofitar bé les vistes. És perdre el temps anar conduint i no aprofitar el paisatge.

Així doncs, s'ha de tenir en compte el tema de l'horari i comptar que a l'hivern, a partir de les 18h s'acaba l'activitat del dia. A partir de les 17h normalment ja està tot tancat. Si s'ha d'anar a alguna activitat o algun centre d'informació s'ha de fer abans de les 17h. Per tant, val la pena aixecar-se ben d'hora i aprofitar les hores de llum al màxim.

Seguretat

Ens vam sentir en tot moment segurs. Potser algun dia, anant de nit, com que no hi ha ningú pel carrer, pot fer una mica de por. A la nit millor no caminar. A tot arreu hi ha aparcament, davant de cada restaurant, de cada lloc. O sigui, que millor anar en cotxe a tot arreu pel que pugui passar.

Electricitat

Només es necessita un adaptador especial que es pot comprar un cop allà. Segur que trobareu una ferreteria o un súper on el tinguin.

Telèfon

Per trucar a casa (Catalunya) vam comprar una targeta telefònica que ens va costar 10 $. Va durar bastant i quan es va acabar vam tirar de telèfon mòbil, sense problemes. La diferència horària és de 10h.

Calefacció

No hi ha calefacció enlloc. El que hi ha a tot arreu són estufes. S'entén perquè sinó la despesa seria enorme, però té l'inconvenient de que quan arribes a les habitacions tot està fred i triga una mica en escalfar-se. Normalment però, amb el calefactor que hi hagi n'hi haurà prou per escalfar l'habitació. A més, tenen les meravelloses mantes elèctriques als llits. Són a tot arreu i van molt bé. Els primers dies ens feia cosa, mai n'haviem fet servir i ens pensàvem que ens enramparíem. Però amb el fred que feia, s'estava tan bé amb els llençols calents quan et poses a llit!.

Informació a Nova Zelanda

Hi ha una sobrecàrrega d'informació a Nova Zelanda. Només arribar a l'aeroport ja podeu començar a agafar fulletons de tot. De cada activitat, de tots els motels, allotjaments, a cada lloc que aneu trobareu de tot. A més, en tots els pobles turístics (on anireu, sí, sí) hi ha el centre d'informació, anomenat i-SITE. Allà us informaran de tot el que podeu fer a la zona on us trobeu i tornareu a trobar mil fulletons. Nosaltres vam utilitzar molt aquests centres d'informació i intentàvem anar-hi sempre per a veure què ens aconsellaven. A part, des d'allà també ens buscaven allotjament i ens reservaven les activitats. Estan molt bé, però s'ha de tenir en compte que a l'hivern normalment tanquen a les 17h.

El DOC (Department of Conservation) és una altra institució neozelandesa que us sonarà molt quan estigueu allà. S'encarrega de conservar el paisatge i de que ningú el faci malbé. A la muntanya tot està perfectament senyalitzat i delimitat. Tots els caminets estan guiats i no pots anar per un altre lloc, no hi cap la improvisació, perquè està prohibida. Si es fa una ruta a peu s'ha de fer la que està senyalada. El que està molt bé és que a l'inici de cada caminet a peu, s'indica els minuts que tardaràs en fer-lo. Res té pèrdua!.

Nova Zelanda, el país de l'aventura

Nova Zelanda està considerat el país internacional de les activitats d'aventura. S'hi fan tot tipus d'esports, tots els que us podeu imaginar. I els preus són més barats que aquí. A Nova Zelanda va néixer el puenting, que allà en diuen bungy jumping. A tot arreu hi fan activitats a l'aire lliure, excursions, pots fer sky-diving, heli-hiking, jet-boating, kayaking, ... O sigui, per terra, mar i aire. Val la pena aprofitar-ho. A l'hivern pot ser que n'hi hagi alguna que no la facin. També fa més mandra fer-les, sobretot les d'aigua. A l'estiu segur que es deuen aprofitar encara molt més. I si us agrada fer trekking per la muntanya i teniu dies hi ha moltes excursions de 3 o 4 dies, a moltes zones, i com sempre amb paisatges espectaculars.

Últims consells

A Nova Zelanda les distàncies són molt llargues i s'ha de tenir molt en compte a l'hora de fer la ruta del viatge. Si viatgeu a l'hivern ja us he comentat que no cal reservar. No obstant, hi ha activitats que sí que s'han de reservar d'un dia per l'altre. Convé arribar a una bona hora a l'i-SITE o allotjament per si s'ha de reservar alguna cosa, que ho podeu fer. Sempre penseu en el que fareu l'endemà.

Abans de marxar el que havíem llegit a tot arreu era que és millor quedar-se més dies a l'illa sud que a l'illa nord, que val molt més la pena. Bé, hi estic d'acord, però no perquè l'illa sud sigui més maca, sinó perquè és més gran i té més coses per a veure. Crec que l'illa nord està infravalorada i té coses úniques. La zona geotermal és una zona com n'hi ha poques al món, però el problema és que és molt turística i la gent la veu només com una atracció. Per mi realment val molt la pena, com tota la zona del nord. Compteu menys dies per l'illa nord, però no us la perdeu!.

Una altra cosa de la que volia parlar i de la que no havia trobat gaires comentaris és sobre l'idioma. Crec que és un tema prou important. Abans de marxar ens preguntàvem si ens entendríem bé, si l'anglès amb accent kiwi seria difícil. Doncs bé, us he de dir que sí, que l'accent kiwi és diferent. Amb un anglès mitjanet clar que pots viatjar pel país i defensar-te, però crec que és important que tinguis un bon nivell d'anglès si realment vols sentir alguna cosa més que veure paisatges. Als neozelandesos els encanta explicar-ho tot i parlar. A cada sortida, excursió, activitat que fas t'ho expliquen absolutament tot. Està força bé entendre'ls perquè sinó et perds la meitat de la història!. Us recomano que els escolteu, encara que costi. Perquè això sí, ells tenen el seu accent i parlen molt ràpid i ets tu qui s'ha d'adaptar.

El nostre viatge

Aprofitant que anàvem a l'altra punta de món vam decidir no només visitar Nova Zelanda i allargar la nostra estada per anar a alguna illa paradisíaca. Ja que anàvem a Nova Zelanda a l'hivern, com a mínim veure una mica de sol i calor, que això sí que fa vacances i relax. Vam deixar les illes pel final i vam decidir anar a la Polinèsia Francesa per a veure la perla del pacífic, Bora Bora. Però això ja és un altre viatge i no l'explicaré en aquest relat. Per motius de combinació de vols, quan tornàvem de la Polinèsia ens quedava mig dia que havíem de passar a Auckland, i vam decidir deixar-lo per veure la ciutat i no visitar-la abans (havíem llegit que no valia la pena passar-hi molt de temps i era veritat).

Vam aprofitar el viatge i vam parar 2 dies (1 nit) a Singapur perquè hi tenia un amic allà. Us recomano, si teniu un dia més, quedar-vos a visitar la ciutat que fa d'escala. Singapur, Hong Kong, són ciutats que valen la pena visitar i amb dos dies en tens prou.

^top

 DIARI DE VIATGE

El que escrivim en aquest diari de viatge és una visió totalment personal del país i la descripció d'un viatge, el nostre, res més. El diari el vaig escriure mentre era a Nova Zelanda, cada nit reservava una bona estona per escriure tot el que havia fet durant el dia. Per què?. Doncs perquè quan nosaltres buscàvem informació per planificar el nostre viatge, el que més ens va ajudar va ser la informació de rutes de viatge d'altres viatgers que havíem trobat per Internet. Així va sorgir la idea, vaig escriure el diari perquè quan arribés a casa, el pogués penjar a Internet i pogués ajudar a altres persones a planificar el viatge a Nova Zelanda. Espero que us serveixi.

En el text que segueix els preus indicats de llocs per dormir són per habitació per a 2 persones, i el de visitar coses és el preu per 1 persona. Gaudiu del nostre viatge!.



06-08-09: Auckland - Paihia (269 km)

Hem arribat a Auckland a les 11h. A l'aeroport, ens han mirat les botes que portem posades, ens les han fet netejar, ens han escanejat les maletes, però tot ha anat molt ràpid.

Hem trucat a l'empresa on hem llogat el cotxe perquè ens vinguessin a buscar a l'aeroport i ha vingut un mini-bus de seguida. Quan hem arribat a Apex Rentals no ens han explicat gran cosa, ens han donat una fotocòpia de com posar les cadenes i au!. Ja ens apanyarem!. Havíem demanat un Toyota Corolla però ens han donat un Toyota Camry, que és més gran. Està de conya perquè ens hi caben les maletes sense problemes.

Ens han dit que perquè el ferri entre les illes del nord i el sud sigui gratis per al cotxe hem d'agafar el de les 10:35h i hem de ser-hi 1 hora abans. Hem reservat el ferri per al dia 12 i si el volem canviar hem de trucar 24 hores abans a l'oficina de Wellington. El cotxe és automàtic, i entre això i que conduïm per l'esquerra anem una mica estressats. El que ha sigut una triomfada total ha sigut el GPS del cotxe. Va de conya!. Ara mateix estem en un embús intentant sortir d'Auckland, i a sobre està tallada l'autopista per on havíem d'anar i el GPS ens ha recalculat la ruta en un no res.

Primera sorpresa que ens descol·loca: estem passant per una autopista i sembla que hi hagi un peatge que haguem de pagar, però ho veiem pels cartells, no perquè hi hagi unes cabines de peatge on ens facin parar. No fem res i continuem endavant, però ens quedem intrigats. Si no paguem, què passarà?. Tampoc sabem on hem de pagar, hi ha una adreça d'Internet i un número de telèfon, i hi diu que tens 3 dies per fer-ho. Al viatge de tornada, quan tornem a passar per la mateixa autopista, finalment paguem en uns caixers que hi ha a l'autopista. Es veu que si no pagues t'envien una multa. Et fan foto de la matrícula del cotxe, tenen controlat qui passa i qui no.

Estàvem molt petats i hem canviat d'opinió sobre la nostra ruta. Al final no fem el Waipoura Kauri Forest avui, intentarem fer-lo demà i avui anem directament a Paihia. Arribant a Whangarei, decidim anar a veure avui les Whangarei Falls, a on hi arribem fàcilment en cotxe i el caminet de les cascades està al costat de l'aparcament. En un quart d'hora pots arribar a baix i veure-les. Valen molt la pena, són petites però la caiguda és bastant alta.

Tornant de camí cap a Paihia veiem la posta de sol, espectacular. Amb uns colors rosa, carbassa i blau molt intensos, que no havíem vist mai. Arribem a l'allotjament de Paihia que haviem reservat: Abel Tasman Lodge (99 $). És un motel, està davant de la badia i crec que demà, quan hi hagi llum, les vistes seran impressionants. Lloguem el vaixell per l'excursió de demà a la Bay of Islands al mateix motel: Dolphin Discoveries (89$). En teoria veurem dofins i avui també havien vist orques, que pot ser que demà encara hi siguin. Diuen que demà farà un dia esplèndid a 15ºC, a veure!.

Hem anat a sopar a una pizzeria de la badia que es diu Frank's, i resulta que el cambrer, neozelandès, havia viscut 5 anys a Sevilla. Devia ser l'únic neozelandès que hi havia!. Un tio molt maco, ens ha deixat provar un vi de Nova Zelanda, el Rabbit Ranch. Ah, i també hem près cervesa de Nova Zelanda, la Steinlager. Molt, molt suau, el nostre amic diu que no deixa ressaca.

^top

07-08-09: Paihia - Bay of islands - Waipoua Kauri Forest - Wellford (515 km)

Ens hem aixecat a les 7h del matí per deixar-ho tot preparat per deixar l'allotjament, anar a esmorzar i anar a buscar el vaixell.

Bay of Islands
Bay of Islands

El vaixell de l'excursió a la Bay of Islands surt puntual a les 9:00, som uns 30 passatgers, dels quals 15 són catalans (flipant). El viatge durarà 4 hores. Anem parant davant les illes i ens van explicant la seva història. La veritat és que costa una mica d'entendre perquè parlen bastant ràpid. Arribem a Cape Brett i Hole in the Rock, preciós. Ens quedem parats davant d'aquest darrer, estem a la part de fora del vaixell i passarem pel mig del forat. Ens diuen que ens agafem bé perquè quan passes hi ha molt mala mar. Amb raó!. Però la veritat és que ha estat molt divertit. De tornada, parem en una illa i ens deixen 40 minuts per donar-hi una volta. Des de dalt del turonet hi ha vistes impressionants de Bay of Islands.

Tornem cap a Paihia sens haver vist dofins ni balenes ni orques. Creuen que les orques que hi havia ahir han espantat els dofins i avui les orques ja han marxat. Ens fan un abonament de per vida perquè tornem un altre dia, ja que ells garanteixen que s'han de veure. Ha valgut molt la pena l'excursió en vaixell i ens ha agradat molt el paisatge.

Dinem a Paihia i enfilem cap a Waipoura Kauri Forest. Pel camí, les vistes ens sorprenen. En un punt on ens hem de desviar per veure la vista es diu Ara Te Uru (calculo que per on està Opononi segons el meu mapa), hi ha una muntanya de duna a l'altra banda, impressionant.

Arribem al bosc Waipoura Kauri Forest i veiem primer el kauri més gran. Són arbres mil·lenaris. Més endavant fem una petita caminada per veure les Four Sisters i el segon kauri més gran. El bosc és diferent, els arbres són enormes, però el que ens fa més gràcia són les falgueres gegants, típiques de Nova Zelanda.

Havent vist el bosc, crec que no valia la pena desviar-nos expressament per venir. Hem perdut 3 hores i avui no podrem arribar a Coromandel, com teníem previst, però volem intentar arribar el més lluny possible. Al cap d'una hora de cotxe ja ens estem adormint. Parem a sopar, després seguim una mica i a Wellford, bastant abans d'arribar a Auckland, busquem un motel per dormir (85$, no recordo el nom). Veiem que hem de comprar per esmorzar. Als motels hi ha cuina, i sinó perdem molt de temps buscant algun cafè.

^top

08-08-09: Wellford - Coromandel (515 km)

Aquest matí ens hem despertat a les 6:30 i hem començat el camí cap a la península de Coromandel.

La primera parada ha estat Tairua, a l'oficina d'informació, on una dona molt amable ens ha dit l'hora a la que podíem anar a la Hot Water Beach. Només s'hi pot anar amb marea baixa i avui era de 13:30 a 15:30. Com que ens queda bastant de temps, hem anat primer a veure la Cathedral Cove. És un forat a la roca que hi ha en una platja verge. S'hi va caminant i està tot molt ben indicat. Hem trigat uns 35 minuts per anar, tot i que el camí deia 45 minuts. El paisatge a Cathedral Cove és preciós i avui fa un dia radiant, ens hi estem una bona estona, és una platja amb un paisatge idíl·lic.

La Hot Water Beach és increïble. En una zona d'aquesta platja fas un sot a la sorra i l'aigua surt calentíssima, et cremes. Hem arribat a les 14:30 i la platja estava pleníssima de gent, amb un munt de sots fets. N'hem cavat un, però no ens sortia aigua calenta, o sigui que al final ens hem ficat en un forat que ja estava fet. L'aigua calenta només surt en una zona limitada. La pala l'hem llogat en una caseta a l'entrada de la platja (5 $), però no valia la pena perquè no hem hagut de fer res. La gent hi era en banyador i s'estiraven a l'aigua. Nosaltres ens hem mullat els peus i s'hi estava molt bé. El pàrquing està al costat, o sigui que des del cotxe ja s'hi pot anar descalç.

Després d'aquí agafem el cotxe i seguim el camí cap al nord, on hi ha les platges d'Otama beach i Opito. Són platges on no hi ha ningú, amb sorra blanca i finíssima. El camí és molt bonic i val la pena, la que més m'ha agradat és Otama beach.

Avui volem arribar el més a prop possible de Waitomo, o sigui que agafem el cotxe i anem cap avall, aquest cop passant per la banda oest de Coromandel. Un altre cop, el paisatge ens deixa embadalits, la carretera passa pel costat del mar i anem parant per contemplar les vistes.

Cap a les 19:30-20:00 arribem a Hamilton i anem a dormir a l'alberg Youth Hostel Hamilton (56 $). Des d'aquí hem reservat la visita a les coves de Waitomo per l'endemà. Anem a comprar al súper i cuinem a l'alberg per sopar. També hem comprat esmorzar per uns quants dies. He comprat kiwis, que m'encanten. Són àcids, boníssims!.

^top

09-08-09: Waitomo caves - Rotorua (260 km)

Ens queden 75 km des de Hamilton a Waitomo així que ens aixequem ben aviat perquè tenim reservat el torn de la visita a les 9:00.

Hem triat el combinat Most popular de les Waitomo caves. Amb aquest bitllets veus les coves Glowworm i Ruakuri, que dura 4 hores (69 $). Hi ha una tercera cova, la Te Aranui, però no hi ha lluernes i com que eren moltes hores hem preferit no fer-la. Hi ha altres opcions d'aventura, com el Blackwater Rafting, que consisteix en fer ràfting per dins la cova, amb uns flotadors i llanternes, però no ens venia gens de gust amb el fred que fa.

A les Waitomo Caves primer hem fet l'anomenada Glowworm cave. Una noia maori ens ha fet de guia i ens anava explicant la cova. La millor part és quan vas en barca, és tot molt silenciós i arribes a una part on hi ha milers i milers de lluernes. La veritat és que el recorregut s'ha fet curt (45 minuts). Ens han dit que aquestes glowworms a les coves són úniques de Nova Zelanda. Després un minibus ens ha vingut a buscar i hem anat a la cova de Ruakuri. L'entrada és una impressionant rampa en forma de cargol que et baixa fins a l'entrada de baix de la cova. En aquesta cova hi ha menys lluernes i més formacions d'estalactites, estalagmites i fòssils de closques/cloïsses. La cova és enorme, el recorregut és de 1 hora i 45 minuts. Ha valgut molt la pena, ens ha agradat molt la visita i tot està molt ben preparat. Dins les coves hi ha molt poca llum i la van obrint a mesura que vas avançant. No deixen fer fotos a la cova de les lluernes, però et fan la típica foto de grup amb la barca. La guia de la segona cova era kiwi i parlava una mica ràpid.

Abans d'arribar a Rotorua ens parem a les Rainbow Springs per a veure el kiwi encounter (27.5 $). Aquí és on el DOC posa diners perquè no s'extingeixin els ocells kiwis. Agafen els ous i crien els kiwis fins que poden sobreviure sols i els tornen al bosc, així s'asseguren un percentatge de supervivència elevat de les cries. Ens han fet un tour de 45 minuts, on ens han explicat tot el que fan allà i tota la història de l'ocell kiwi. Estan en perill d'extinció perquè són ocells que no volen i ara se'ls mengen els depredadors que va portar l'arribada de l'home a l'illa. I al final hem vist 3 kiwis de ben aprop. Són com una bola amb un bec molt gran, fan gràcia. A més, dormen 20 hores al dia i no es mouen gaire. Ens ha agradat saber perquè el kiwi és tan important pels neozelandesos.

A Rotorua anem directament a l'i-SITE perquè ens donin informació sobre tot el que podem fer amb el temps que tenim. Ens ho reserven tot des d'allà (espectacle maori, motel i visites a llocs termals) i ho paguem allà mateix (funciona de meravella). El sopar maori + motel amb spa pool + visites llocs termals: 230 $.

A les 17:30 ens passen a recollir al motel (en autobús) i anem a la Tamaki Maori Village. És un espectacle de 3 hores on t'expliquen la cultura maori i fan un sopar típic. Primer et fan una rebuda tradicional, després tenen la recreació d'un poble maori i després ens fan uns quants balls i cançons tradicionals, entre ells la haka. Després el sopar és hangi, fet amb pedres calentes. Hi havia patates i carn, bo però no massa. El que ens portava amb l'autobús era un catxondo i ens ha animat tot el camí, fent-nos cridar i fer coses. Kia ora vol dir hola en maori i la salutació normal és tocar-se els nassos (literalment).

Cap a les 21:30 hem arribat al Fenton Court Motel i ens hem fet el nostre spa particular. L'habitació està de conya i l'spa és a l'exterior, una banyera tipus piscina enorme que també és jacuzzi. No hem tingut temps d'anar al Polinesian Spa (tanquen a les 23:00), un lloc amb aigües termals que dóna a l'exterior, però no ens fa pena.

^top

10-08-09: Rotorua-Taupo (180 km)

Avui passem el dia a Rotorua. Ahir vam pagar des de l'i-SITE els llocs d'aigües termals Wai-o-tapu, Te Puia i Hell's Gate (aquest últim ens va sortir gratis amb l'entrada a la Maori Village). El combinat clàssic és Wai-o-tapu i Waimango, però volíem veure els guèisers de Te Puia i no podíem fer-ho tot. Ara, havent-ho fet, crec que hagués estat millor anar a Waimango.

El primer que anem a veure és Wai-o-tapu. Tot i que queda a 27 km de Rotorua en direcció Taupo i ens hagués anat de camí al final, el fem al principi perquè el guèiser que hi ha brolla a les 10:15h. No entenem com poden saber l'hora exacta en la que brollava el guèiser, però quan arribem descobrim de seguida perquè. El guèiser Lady Knox està fora del recinte de Wai-o-tapu, s'hi va en cotxe i hi ha un pàrquing enorme fora. Quan entres hi ha tot de bancs en semicercle, com un teatre, i de sobte surt un home que comença a explicar la història del guèiser, treu unes petites pedres que diu que són tensioactius, i les tira dins d'un forat de pedres. Llavors provoca el guèiser i al cap d'uns minuts surt com una font. És un guèiser programat!. Quina decepció, la veritat. Nosaltres que hem estat a Islàndia i hem vist un guèiser de veritat ens esperàvem una cosa semblant, i res a veure, a Islàndia era preciós.

Tornem a Wai-o-Tapu i fem tot el recorregut. Ens diuen que dura 45 minuts i en aquest cas nosaltres ens hi estem ben bé 1:30-2h. Ens agrada molt, totes les fumaroles, cascades de sofre i llacs. El que més ens agrada és la Champagne Pool, té uns colors preciosos. Ja són les 12:00, anem cap a Te Puia que és el que està més a prop de Rotorua. En aquest circuit t'ensenyen la cultura maori, que a nosaltres ens sobra una mica perquè ho vam veure ahir a la nit. Després hi ha fumaroles i llacs. També hi ha un espai on hi ha 2 kiwis vius, al final n'hem vist bastants durant el viatge! Anem cap a veure els guèisers. N'hi ha dos, el Pohutu i el Prince of Wales. Ens sorprenen perquè treuen aigua constantment. Diuen que 2 o 3 cops cada hora el guèiser pot arribar a una alçada de 20 metres, però no ens quedem per a veure-ho. Ahir al sopar uns catalans ens van dir que es van esperar mitja hora i res de res. Acabem de fer el recorregut i dinem allà mateix.

Després anem a Hell's Gate, ja fora de Rotorua, passat l'aeroport. Allà hi ha sobretot sofre, piscines de fang bullent i fumaroles. No ens impressiona molt perquè ja ho hem vist abans. Pensem en fer-nos un bany de fang i sulfurós, però és una mica cutre i marxem. També pensem d'anar al Polinesian Spa, però tampoc en tenim massa ganes i preferim el nostre propi spa a l'habitació.

Cap a les 16:15h anem cap a Taupo, però abans d'arribar-hi parem a les Huka Falls, que no són gaire altes però molt espectaculars, baixen amb molta força i al final hi ha una piscina d'un verd-blau molt intens.

Arribem a Taupo. Volíem anar a l'i-SITE, però ja està tancat (tanquen a les 17:00). Seguim la carretera del voltant del llac per trobar un motel amb Spa a l'habitació i bones vistes al llac. En trobem un, el Clearwater Motel Lodge (170 $) que té un mega-spa, aquesta vegada dins de l'habitació, pantalla plana i a primera línia de llac, és perfecte. Ara és de nit i no es veu res, però demà al matí ho veurem,i si és un dia clar veurem el Tongariro davant nostre. Volem gaudir de la nostra habitació, anem al súper a comprar menjar i ens fem el sopar nosaltres, després un spa, i com nous, a dormir.

^top

11-08-09: Taupo - Tongariro (395 km)

Aquest matí ens hem aixecat amb una agradable sorpresa. A part de tenir unes vistes privilegiades del llac Taupo, el llac més gran de Nova Zelanda, i el Tongariro, el nostre motel està just davant de la Hot Water Beach. Hi ha un petit riuet que arriba al llac amb aigua calenta, i hi ha un tros de vora del llac que té aigua fumejant, increïble!. Això no surt a les guies i crec que val la pena veure-ho. Em vénen moltes ganes de banyar-me amb l'aigua calenta, amb el fred que fa fora, segur que s'hi està molt bé. Però potser l'aigua no està tan calenta molt tros perquè el llac és fred, o sigui que desistim.

Anem directes a l'i-SITE de Taupo per a veure què podem fer per la zona. De tot el que ens diuen, ens quedem amb els Craters of the Moon (6 $), que estan al costat de les Huka Falls. Després anirem ja cap a Tongariro, ens han dit que hi ha una hora i mitja de camí. Allà volem fer alguna caminada curta, tot i que avui fa un dia ennuvolat i no sé si tindrem gaires vistes. Podem visitar el National Park, i per fer les caminades hem de preguntar al poble de Whakapapa, que és on comença al Tongariro Alpine Crossing, l'excursió d'un dia millor de Nova Zelanda. Ens hagués fet il·lusió fer-la, però no és una excursió fàcil i ara a l'hivern està tot nevat i encara és més difícil. Es contracta l'excursió amb guia i et deixen tot l'equipament de muntanya per fer-la. Dura unes 8 hores i acabes en un lloc diferent del d'on surts, un autocar et ve a recollir. Tu t'has de portar menjar i veure per l'excursió. Es veu que les vistes són impressionants.

Craters of the Moon
Craters of the Moon

Entrem al lloc Craters of the Moon sense saber ben bé què anem a veure. Són cràters de roca on hi surt un munt de vapor. De lluny és com un bosc d'arbustos que treuen fum. No s'assembla al que hem vist a Rotorua, aquí no hi ha sofre, sinó grans forats al terra que sembla que estiguin bullint. Hi ha alguns cràters de fang que són impressionants. El recorregut dura uns 45 minuts.

Tornem cap a Taupo per agafar el camí cap a Whakapapa, a 105 km. A Taupo anem a veure d'on surt el riu Waikato. Aquest riu neix al llac. La vista del llac és molt bonica i si fes sol ho seria encara més. De camí cap a Tongariro la carretera va pel costat del llac, hi ha unes vistes molt bones, amb les muntanyes al fons.

A Whakapapa anem directament a l'oficina d'informació i preguntem per les caminades que podem fer. N'hi ha dos de 2 hores des d'allà. Una és per veure unes cataractes i l'altra per a veure uns ràpids de silica (Silica Rapids). També li preguntem l'opció de fer un tros del Tongariro, ens diu que podem arribar a les Soda Springs que és una hora d'anada.

El dia està bastant ennuvolat i ens decidim per la caminada Silica Rapids. Sortim des d'un pàrquing que està una mica més amunt de l'oficina d'informació, deixem el cotxe allà i comencem a caminar. Farem un recorregut semicircular, i el camí acaba a la carretera, d'on haurem de tornar caminant fins al pàrquing. El camí és fàcil, tot està molt ben preparat i senyalitzat, com sempre. Amb passos de fusta elevats, escales, la veritat és que li treu una mica l'encant, però és segur. Anem seguint un riu contracorrent que baixa amb molta força i que té el fons de color vermell groc, degut als minerals que arrossega del volcà i fa que l'aigua sembli vermella. Anem pujant, fins que al cap més o menys d'una hora comencem a baixar per l'altra banda, i és on es veu un paisatge espectacular. Veiem el Tongariro i el Ruapehu nevats davant nostre, i tota una vall marró. Sembla que aquí van rodar El Senyor dels Anells. No ens estranya, quina immensitat!. Com més avancem més impressionant és la vista dels volcans. No hi ha ningú més fent el camí, només nosaltres. En acabar el camí arribem a la carretera i no sabem on som, no hi ha cap indicació i no sabem si hem de tirar cap amunt o cap avall. Tirem cap amunt però no estem gens segurs que sigui el camí correcte, així que aixequem la mà per veure si para algun cotxe i podem preguntar. De seguida en para un i resulta que anàvem en direcció contrària. Ens diuen que ens poden portar i pugem al cotxe.

Sortint del camí dels Silica Rapids i mirant cap a la carretera havíem d'haver anat cap a l'esquerra, cap avall. Els del cotxe són un jove i el seu pare, kiwis, molt simpàtics. Ens deixen al pàrquing on tenim el cotxe i el primer que fem és anar a National Park, un poble que està al costat, per posar benzina. Després, decidim anar a la sortida del Tongariro Alpine Crossing per a veure d'on surt la famosa caminada. Hem de tornar a la carretera cap a Taupo i allà ja hi ha una desviació amb un camí de grava cap al Tongariro Crossing. Són 7 km de carretera i les vistes són encara més impressionants perquè et vas apropant a la muntanya, és increïble. A més, se n'han anat els núvols i ara podem veure el cim. Val la pena fer aquesta carretera. Ens pensem de fer un tros de caminada, però ja són les 16:00, fa més fred i tenim un camí llarg fins a Wellington. Amb una mica de pena marxem amb el cotxe. Volem arribar el més a prop de Wellington possible.

Al final ens quedem a Levin, a 75 km de Wellington i a 250 km de Tongariro. Hi arribem a les 19:00. Crec que hagués valgut la pena fer un tros del camí del Tongariro i arribar a les Soda Springs com a mínim.

A Levin ens quedem a un motel (100 $, no recordo el nom) que té calefacció a l'habitació per variar, i anem caminant cap al poble per sopar. Són les 19:30 i sembla un poble mort. No hi ha ningú pel carrer, quasi no hi ha llum i no hi ha restaurants. Al final mengem al Subway i tornem al motel el més ràpid que podem, fa por. Avui hem après una lliçó, encara que ens sembli que on volem anar està a la vora i que trigarem poc temps caminant, anirem sempre en cotxe.

^top

12-08-09: Levin - Wellington - Picton - Marlborough (250 km)

Sortim de Levin a les 7:45. El nostre ferri surt a les 10:35 i hem de ser-hi una hora abans, o sigui que sortim amb prou temps. El GPS diu que hi ha 80 km fins a Wellington. Passem per bastants pobles i això ens fa anar lents, al final arribem a les 9:00 a Wellington. Hem d'anar a la terminal de ferris d'Interislander, que és la que ens sortia gratis el cotxe amb Apex Rentals.

Anem directament al check-in cars i esperem. Sortim puntuals amb el ferri a les 10:25. El trajecte és bastant avorrit. Havíem llegit que el paisatge de fiords en arribar a l'illa sud era espectacular, però no ens sembla cap cosa de l'altre món. Dura 3 hores, o sigui que arribem a Picton a les 13:25. Amb el cotxe agafem directament la Queen Charlote drive, que és la carretera que va per la costa fins a Havelock. Hi ha vistes impressionants dels fiords i de tots els poblets que estan al costat del mar. Ens parem a tots els lookouts que hi ha a admirar les vistes.

Quan arribem a Havelock tirem cap a Blenheim per fer un tast de vins (wine tasting) a la regió de Marlborough. Havelock és la capital mundial del musclo de llavis verds, però no ens agraden els musclos i no ens hi quedem (però tothom diu que són molt bons).

Anem doncs a tastar vins. Ja són les 16:00 quan arribem a la zona i totes les bodegues (wineries) tanquen a les 16:30h (estan entre Blenheim i Renwick). Ens dóna temps a visitar-ne tres: Grove Mill, The Vines Village i Nautilus. A tots tres llocs els que ens atenen són molt amables i ens deixen provar els vins gratis. Quatre vins a les dues primeres i set a l'última, on ens atén un noi molt agradable. Marxem sense comprar res, però contents per fer una activitat diferent. Els vins són bons, la majoria són blancs i quasi tots tenen un gust afruitat diferent dels vins d'aquí.

Ens dirigim cap a Nelson, ja que des d'allà volem arribar l'endemà a l'Abel Tasman National Park. Anem a dormir al Youth Hostel Nelson (72 $). L'habitació és només per a nosaltres dos, però els lavabos estan fora i són compartits. Pel que ens ha costat l'alberg creiem que no val la pena dormir-hi més en albergs, ja que la relació qualitat-preu dels motels és molt millor. Anem a sopar a un restaurant a Nelson (Mac?), que per primer cop en molts dies no és un fast food i el menjar és molt bo. A més, en aquest restaurant és on es fabrica una cervesa neozelandesa, la Mac.

Sembla que aquesta ciutat té força vida. Té una catedral. Des de l'alberg reservem l'excursió de l'endemà a l'Abel Tasman. Ho fem amb MSK Kayaking, reservem l'excursió de mig dia, de 9:30 a 12:30. Primer es fa el recorregut des de Marahau a Watering Cove amb kayak i et tornen amb water-taxi. L'excursió d'un dia és la millor, on pots combinar kayak, caminar i water-taxi, i vas al lloc on es veuen les foques. Nosaltres no tenim temps perquè demà volem anar a Kaikoura i ens han dit que hi ha 4 hores des de Nelson. L'Abel Tasman ens han dit que sempre s'ha de reservar. Totes les excursions surten des de Marahau i hi ha una hora i mitja des de Nelson. Hi pots anar amb l'autobús de l'empresa dels kayaks, però nosaltres hi anirem en cotxe.

A dormir... per sort en aquest alberg hi ha calefacció. Esperem que demà no plogui, ens han dit que si demà plou es cancel·la el kayak.

^top

13-08-09: Abel Tasman National Park - Kaikoura (394 km)

Sortim de Nelson a les 7 del matí i està plovent. Truco a Marahau per veure si s'anul·la el kayak, però em diuen que no, que allà no plou. Anem amb el cotxe doncs cap a Marahau, a 65 km de Nelson.

Pel camí el cel no s'aclareix, continua plovent i està tot gris i ennuvolat. La carretera és bona i arribem en una hora. Un cop allà ens diuen que s'ha anul·lat el kayak (està plovent, fa un dia de pena). Es veu que 10 minuts després de que truqués ha començat a ploure. Han avisat l'autobús, però a nosaltres no podien avisar-nos. Ens donen l'opció d'anar en water-taxi i caminar per la costa, però fa un dia horrible, plou, és gris, els núvols estan baixos i la visibilitat és molt dolenta, o sigui que decidim no fer res. Anem davant de la platja per fer com a mínim una foto. És com un estuari, hi ha molt tros de sorra i l'aigua de mar va fent tolls pel mig. Es veu molt tranquil. Amb sol, creiem que ha de ser un paisatge molt bonic i val la pena arribar fins aquí.

Aquest matí em feia una mica de pal pensar que havíem de fer kayak, ara a l'hivern i amb l'aigua freda, però un cop hem arribat a Marahau i hem vist el paisatge, crec que ens hagués agradat molt. Ens ha fet molta pena marxar sense fer-lo, crec que haguéssim gaudit. Ara tornem a l'alberg de Nelson perquè ens tornin els diners del kayak i després tirarem cap a Kaikoura, a 244 km de Nelson. Ens han dit que avui plourà tot el dia i a tot arreu, o sigui que aprofitarem per fer el llarg camí cap a Kaikoura tranquil·lament. Ens han dit que demà farà bon dia a Kaikoura. A veure si és veritat i podem veure balenes!.

De camí hem vist una colònia de foques al costat de la carretera. Són les primeres que veiem i ens impressionen. Arribem a Kaikoura a les 13:00 i anem directament a l'i-SITE. Des d'allà reservem l'avistament de balenes per demà al matí. El primer vaixell surt a les 10:30 i agafem aquest. Ens recomanen un Bed & Breakfast, el Bendamere House (150 $). L'anem a veure i és molt acollidor, i a més té unes vistes molt bones de la badia.

La península de Kaikoura sobresurt cap a l'est de l'illa nord. Deixem les coses al B&B i anem en cotxe fins al Kean Point per veure la colònia de foques. A Cape Kean només veiem una foca, està al costat de l'aparcament i hi ha bastants turistes fent-li fotos. Nosaltres ens quedem al cotxe, mentre ens mengem el seafood que hem comprat pel camí. En aquesta carretera que va cap al cap Kean, quasi al final, hi ha un petit quiosc de carretera on fan seafood barbacue. Llagostes i peix fresc a la planxa. Ens demanem mitja llagosta (crayfish) i peix fresc del dia (grilled fish), que ens diuen és elephant fish, tot per emportar. Ens ho donen amb pa i ens ho porten al cotxe des d'on estem esperant. Increïble, i el peix, boníssim!.

Des del cap Kean comença un caminet des d'on es pot fer una passejada per tota la punta de la península de Kaikoura. Fa un temps molt agradable, sense vent, i ens animem a veure si veiem més foques. Comencem anant cap amunt, des d'on tenim unes bones vistes. Anem fins a Whales Bay i allà sí que veiem foques. N'hi ha centenars, baixem per un caminet i ens quedem ben aprop d'elles, a uns metres. No es mouen, estan totes allà estirades sense fer res. Anem passejant per la platja i finalment tornem on tenim el cotxe. Agafem el cotxe per tornar cap a Kaikoura i al B&B. La mare de la propietària, que és una dona super-amable i que sembla una àvia típica anglesa, ens diu que hi ha una oferta en un bar de la ciutat d'steak a 10 $. Hi anem abans de que tanquin, el bar es diu Adelphi i el bistec està de conya. Quan acabem de sopar són les 20:00, i com sempre, no hi ha ni una rata pel carrer.

^top

14-08-09: Kaikoura - Arthur's Pass - Greymouth (401 km)

Avui hem esmorzat al B&B amb la resta de gent que hi ha passat la nit. És diferent del motel, on no et relaciones amb ningú. Ha sigut un bon canvi, però segueixo pensant que la millor opció és el motel.

Dofins a Kaikoura
Dofins a Kaikoura

Cap a les 10:00 anem cap a l'oficina de Whale Watch a recollir els tiquets que vam reservar ahir (140 $). A les 11:00 ens recull un autocar que ens porta cap al vaixell. Dins del vaixell no et pots aixecar del teu lloc mentre s'està movent. Tota l'estona hi ha un vídeo en marxa que explica coses sobre les balenes, la ruta del vaixell, l'orografia del fons marí... està molt ben fet, m'agraden molt les imatges del vídeo. Hi ha un noi de Whale Watch que va comentant les imatges i no para de parlar. Fa molt fred dins del vaixell. Veiem la primera balena (sperm whale), el vaixell es para i ens deixen sortir a coberta perquè la veiem. La tenim allà mateix, a 10 metres. Se'n veu només un tros a la superfície de l'aigua. De tant en tant treu aigua quan respira. Al cap d'uns minuts fa la capbussada que és quan va cap al fons de l'oceà, i és llavors quan se li veu la cua cap amunt i que s'enfonsa. Veiem 4 balenes i el millor moment és quan es capbussen i es veu la cua, amb un moviment delicat i preciós (val la pena fer vídeo!).

Tornem cap a la costa i de camí veiem una colònia de dofins (dusky dolphins). N'hi ha centenars i també els tenim just al costat. No paren de jugar, saltar i enfonsar-se. Veiem el sol per primera vegada a Kaikoura i les muntanyes de fons. Ens ha agradat molt el viatge amb el vaixell, val molt la pena.

Kaikoura ens ha sorprès gratament, la península i les muntanyes de fons, crec que és un lloc únic al món. Són les 14:00 i ara ens queda un llarg camí cap a Greymouth. En un moment donat diem adéu al sol i donem la benvinguda a una boira espessa. Just passat Springfield la boira se n'ha anat i el cel s'ha aclarit. Hem vist l'Arthur's Pass (a 307 km de Kaikoura) amb sol. És un paisatge increïble, diuen merescudament que és la ruta escènica més bonica de Nova Zelanda. La carretera passa per una vall, i sembla que puguis tocar les muntanyes. Semblen muntanyes pintades, les típiques es dibuixen com un triangle, amb el cim blanc per la neu. Tot sembla de postal, i el camí es fa curt, no podem parar de fer fotos. Ens alegrem d'estar aquí quan les muntanyes estan nevades, és espectacular.

Es fa de nit quan falten 70 km per Greymouth i ens perdem l'última part de l'Arthur's Pass amb llum. Arribem a Greymouth i busquem un motel per dormir: l'Aachen Place Motel (90 $) és vellet però està bé. Des de Kaikoura hem trigat 5 hores sense parar de conduir, arribant a les 19:00. Anem a sopar a una pizzeria i com és habitual triguen un munt a portar-nos el menjar. Avui ho hem comptat i han trigat 40 minuts.

^top

15-08-09: Greymouth - Punakaiki - Franz-Josef (300 km)

Són les 8:30 i tirem cap a Punakaiki, a 46 km. Arribem a Punakaiki cap a les 9:00 i l'oficina d'informació està tancada.

Agafem el caminet circular cap a les Pancake Rocks que comença al costat de la carretera. Des de que hem sortit de Greymouth que està plovent. El caminet et porta just al costat de les Pancake. N'hi ha moltíssimes a tot el recorregut. Són impressionants, com petites capes unes sobre les altres. El mar xoca contra les roques amb molta força. Quan la marea és adequada, es fan blowholes entre els forats de les pancakes amb el mar i l'aigua puja cap amunt (com un guèiser). Sortim del camí de les Pancake i ara l'oficina d'informació està oberta. Els blowholes es podran veure a les 17:40, o sigui que nosaltres ja no els veurem. Cap a les 10:15 marxem cap a Franz-Josef, i segueix plovent.

Arribem a les 13:00 a Franz-Josef, a 217 km de Punakaiki. Ha plogut tot el camí. Anem a l'i-SITE per a veure quines opcions tenim: 1) Caminada de mig dia per la glacera. Des de la punta de la glacera es puja cap amunt, dura unes 4 hores; 2) Helihike: et porten en helicòpter fins a una part alta de la glacera i a partir d'allà camines per ella unes 2 hores (total 4 hores).

Es pot fer qualsevol de les dues opcions a les dues glaceres, la Fox i la Franz-Josef, que són pràcticament iguals, tot i que la Franz-Josef és més coneguda i sempre hi ha més gent. L'opció 2 ens agrada més perquè tens l'oportunitat de veure més coves, etc, dins de la glacera. Tot i que a l'i-SITE no ens ho diuen i per això reservem l'opció 1 a la glacera Fox (la Franz-Josef està ple) per demà a les 8:30.

Aprofitem la tarda i decidim anar a veure la punta de la glacera Franz-Josef, perquè en principi demà ja anirem a la Fox. Cap a la Fox hi ha uns 20 minuts caminant des del pàrquing, en canvi el camí cap al Franz-Josef és molt més llarg. Deixem el cotxe a l'aparcament i comencem a anar pel caminet marcat al costat del pàrquing. Anada i tornada 1 hora 30 minuts. Primer el camí està cuidat, però al cap de poc acaba i ens trobem amb un petit riu. No para de ploure i el riuet ha crescut, o sigui que ens hem de mullar bé els peus per creuar-lo. Davant nostre hi ha un desert de pedres que hem de creuar fins a la glacera, que ja veiem davant nostre. Pel camí, que està marcat amb pals grocs, encara hem de creuar un altre riu, i veiem cascades als dos costats de les muntanyes. El camí i les vistes són bonics i diferents, sembla que estem en la immensitat del no res.

Tornem de la glacera i anem cap a Fox per a demanar sobre els vols en helicòpter per veure les dues glaceres i el Mount Cook. Al final canviem l'opció 1) que teníem per la 2), però tot dependrà del temps. Sembla que al matí encara plourà i cap al migdia s'aclarirà, o sigui que tenim més possibilitats de fer qualsevol cosa amb helicòpter a partir d'aquella hora. Busquem un motel a Fox per estar prop d'on sortirem demà. Ens quedem al Sunset Motel (110 $), amb vistes al Mount Cook. El motel està molt bé, l'habitació és molt nova i com que fa molt fred fora i ens hi sentim a gust, ens fem el sopar i ens quedem aquí.

^top

16-08-09: Fox - Lake Hawea (249 km)

Hem anat a l'hora convinguda (8:50) per veure si sortia el helihike. Ens han portat en autobús d'on sortia a l'helicòpter, ja teníem les botes posades i estàvem davant de l'helicòpter quan ens han dit que no sortíem. Una gran desil·lusió. Ens han donat l'opció d'apuntar-nos al helihike a les 12:00 o a la caminada de mig dia que estava a punt de sortir o al reemborsament dels diners. Decidim esperar fins a les 12:00 a veure si hi ha més sort.

Aprofitem les 2 hores que tenim i anem al llac Matheson. En teoria aquest llac és com un mirall i en dies clars es veu el Mount Cook reflectit a les aigües. Avui no és un dia clar, tot al contrari, però hi anem igualment. Realment sí que és un mirall, les aigües estan tan quietes que els arbres es veuen reflectits i també els núvols, però no es veu el Mount Cook. De totes maneres, a mi no m'acaba d'agradar perquè has de fer un recorregut circular d'una hora al voltant del llac, però només pots veure el llac tres vegades, als viewpoints que hi ha. La resta del temps estàs caminant pel caminet del bosc. Per a mi, si el dia no és bo no val la pena fer-lo.

A les 12:00 ens diuen que l'helihike s'ha cancel·lat per culpa del temps, quina mala sort. Al costat, on surten els vols amb helicòpter, diuen que els núvols estan baixos i que per sobre dels núvols el dia és preciós, o sigui que fan sortides. Ens apuntem a una sortida per veure les glaceres, el Mount Cook i el Mount Tasman en helicòpter, amb aterratge a la neu i que dura 30 minuts (250 $ amb foto).

Fox Glacier
Fox Glacier

Mai havia pujat a un helicòpter abans i és impressionant. És com si fossis un ocell, ho veus tot, i estàs molt a prop de tocar-ho tot. El viatge és espectacular, veure els pics de tant a prop, la quantitat de neu, el glacera a tocar, les esquerdes, els colors, tot. És molt, molt sorprenent i espectacular. Probablement una de les millors coses que hem fet a Nova Zelanda. Estem molt contents d'haver fet l'helicòpter, i tristos per no haver fet el helihike.

Agafem el cotxe i marxem cap a Wanaka, a 262 km. Passem pel Haast Pass i el Mount Aspiring National Park. Crec que el Haast Pass és encara més impressionant que l'Arthur's Pass. Aquí la zona és més humida, plou molt i la vegetació és exuberant. Es veu una serralada molt gran que suposo que és el Mount Aspiring. I el millor encara està per venir. Arribem al llac Wanaka cap al tard, i ens deixa sense paraules. El llac, les muntanyes nevades de fons, tot és de postal. Els blaus es confonen a aquesta hora i el fan un lloc màgic. I al cap de res, el llac Hawea. Estem molt contents d'haver fet aquesta carretera de dia, és un dels paisatges més bonics que hem vist.

S'ha fet de nit i en lloc d'arribar a Wanaka ens quedem al llac Hawea per a veure'l amb llum de dia. Dormim al motel Lake Hawea Motor Inn (130 $). Molt car i antic, però segurament l'únic lloc que hi ha. Crec que no valia la pena quedar-se aquí, hagués estat millor haver arribat fins a Wanaka.

^top

17-08-09: Lake Hawea - Queenstown - Te Anau (271 km)

Ens aixequem aviat per a veure el llac. L'habitació dóna directament al llac, amb molt bones vistes, però com que no hi ha sol té el mateix color d'ahir.

Fem camí cap a Queenstown, a 83 km. La carretera de Wanaka a Queenstown és realment increïble: parem a cada revolt per fer fotos. Muntanyes nevades i una gran vall. El dia s'està aclarint i quan arribem a Queenstown fa sol i és totalment clar. Just abans d'arribar parem a Arrowtown, una ciutat que sembla de l'oest, però realment només té un carrer. Hi estem 5 minuts i marxem.

Queenstown és com Andorra, lloc d'esquiadors. S'hi veu vida, parem per fer-hi una volta. És la primera ciutat de Nova Zelanda on parem per a visitar-la. És una ciutat privilegiada, al costat del llac Wakatipu i envoltada de muntanyes. Els Remarkables són una serralada al costat del llac. Fem una volta pel port i pel centre, que són quatre carrers plens de botigues i restaurants. Després a l'skyline gondola (22 $) i des de dalt de tot es tenen unes vistes increïbles de la ciutat, el llac i totes les serralades que les envolten, val la pena anar-hi.

És la capital mundial dels esports d'aventura. Aquí es pot fer bungy-jumping, skydiving, jet boat, paracaigudisme, el que vulguis. Si vols una bona dosi d'adrenalina aquí la pots trobar i en teoria molt més barat que a la nostra terra. Dalt de tot de la skyline gondola hi ha una terrassa on es pot veure tot el paisatge de Queenstown absolutament espectacular des de dalt. A part, veiem un munt de para-caigudes al cel. S'ha de ser una mica valent!. Ens quedem a dinar a Queenstown i cap a les 14:00 marxem cap a Te Anau, a 172 km.

La carretera cap a Te Anau continua sent espectacular, muntanyes que ens envolten mentre nosaltres passem per una vall amplíssima. Arribem a les 17:00 a Te Anau i anem directament a l'i-SITE. Des d'allà reservem allotjament i el creuer del Milford Sound. El farem amb l'autobús des de Te Anau, dues hores i mitja cap al Milford i des d'allà al vaixell unes dues hores (Red Cruises, 160 $). És l'excursió amb vaixell més cara que hi ha, esperem que valgui la pena. Ens passaran a buscar per l'allotjament, l'Edgewaters Motel (99 $), a les 8:15. Aquest motel és molt vellet, és barat i es nota.

^top

18-08-09: Te Anau - Milford Sound

Avui no agafem el cotxe per res. Quin descans!. A les 8:15 l'autocar està esperant-nos puntualment davant de la porta del motel. De fet és una furgoneta, recollim una altra persona i ja està. Som tres i el conductor. Pel camí cap a Milford el conductor ens va explicant coses i anem parant a molts viewpoints. Una vegada més, el paisatge és espectacular. Hi ha zones de la carretera amb risc d'esllavissades i allà no es pot parar. Veiem la neu acumulada al costat de la carretera. El risc és real, hi ha uns penya-segats altíssims amb els pics nevats. S'ha de travessar un túnel d'1.2 km que impressiona bastant. És molt fosc i estret per dins, fa força por.

Camí cap a Milford Sound
Camí cap a Milford Sound

Arribem al Milford Sound i directament entrem al vaixell, que surt a les 11:00. El port de Milford des d'on surten els vaixells sembla una estació d'autobusos, segur que des d'aquí també haguéssim pogut comprar el bitllet directament. Només pujar al vaixell, ja dinem amb el bufet lliure. Fa un dia preciós, sol i sol! Es veu que a Milford Sound plou moltíssim i dies com avui no són habituals. Hem tingut molta sort. El vaixell recorre el fiord fins al mar, i s'acosta a les cascades. Penya-segats impressionants a cada banda. A la tornada, veiem un pingüí i unes quantes foques. Parem a mig camí a l'underwater observatory. És una escala que baixa fins per sota el nivell del mar i és circular. A través dels vidres veus els peixets i els coralls. Està bé, però no mata.

Tornem a agafar el vaixell i tornem cap al port. El conductor ja ens està esperant, pugem a la furgoneta i tornem a parar en dos llocs més de tornada: The Chasm i a la sortida del túnel, on hi ha molta neu acumulada. Allà veiem els kea, uns lloros típics d'aquí. El conductor li dóna una poma per menjar i ens quedem una estona allà mirant-lo. És un ocell bastant gran, verd i quan desplega les ales sembla per sota que siguin de color vermell. Vigileu amb els kea, que es veu que roben. Agafen bosses, moneders, etc.

Arribem a Te Anau a les 16:00 i fa un sol que espetega i que dóna directament al nostre apartament.

Anem a fer unes fotos del llac Te Anau que està davant del motel. És el segon llac més gran de Nova Zelanda. Tot i el sol fa molt fred, o sigui que tornem al motel i ens quedem allà fins les 16:50, perquè volem anar al cinema a les 17:00. Al cinema de Te Anau només fan una pel·lícula, es diu Fiordland on Film (10 $). La fan cada dia a les 16:00, 17:00 i 18:00. Dura mitja hora i és sobre el paisatge de Fiordland. Està rodada per un pilot d'helicòpter, que també va ajudar al rodatge del Senyor dels Anells. La pel·lícula és muda, s'hi veuen paisatges molt bonics, rodats des d'un helicòpter, amb una música molt bonica també. Després de la pel·li anem a sopar al restaurant The Ranch que hi ha a la vora, ens mengem un bistec com els que saben fer aquí i cap al motel a dormir.

^top

19-08-09: Te Anau - Invercargill - Bluff - Catlins - Dunedin (620 km)

Sortim ben aviat de Te Anau, a les 7:45h, perquè avui tenim un camí bastant llarg per davant. Volem fer la Southern Scenic Route, de Te Anau fins a Dunedin i arribar per veure els pingüins, cap a les 16h. El llac Te Anau està preciós a aquesta hora, de postal amb les muntanyes de fons.

La nostra primera parada és Bluff, a 185 km de Te Anau, i que està al sud a la punta de l'illa i és d'on surten els ferris cap a Stewart island. Arribem a Bluff cap a les 10:30. Anem a l'Stirling Point, on es veuen les direccions cap a tots els llocs del món. I per fi sabem quan fa Nova Zelanda de nord a sud. Des de cap Reinga fins a Bluff: 1.401 km. Després pugem a una muntanyeta (hill), on es tenen vistes impressionants de tot el cap, el mar i es veu Stewart island. Avui fa sol i és bastant clar, un altre dia de sort.

Sortim de Bluff i anem cap als Catlins. És la zona del sud entre Invercargill i Dunedin més o menys. Els paisatge han canviat molt ara que estem al sud-sud. Aquí ja no hi ha muntanyes, tot és més aviat pla, amb petits monticles, tots coberts d'herba, que sembla gespa tallada, d'un verd molt intens. Aquesta és la zona on hem vist més ovelles. Als Catlins passem per la Coastal Heritage Track. Fem parades a Waikaka point, Slope point (el punt que està més al sud de tot Nova Zelanda), Porpoise Bay i Curio Bay. La carretera és de grava i anem bastant lents. Tots els llocs eren bonics però, a part de l'Slope point que crec que està bé, els altres poden ser prescindibles si no tens massa temps.

El següent punt on volem parar són les Cathedral Coves, però quan hi arribem l'accés per carretera està tancat, o siqui que tirem endavant fins a les Purakauni Falls. Hi ha uns 10 minuts des de la carretera fins a les cascades, amb el típic caminet. Valen molt la pena, com fetes amb esglaons perfectes, amb parets llises. Són molt boniques i el passeig pel bosc també.

Seguim endavant pels Catlins, gaudint del paisatge, fins al Nugget Point. Des de l'aparcament hi ha un caminet per dalt d'un penya-segat fins a un far. Les vistes són impressionants. Just abans del far, el caminet té penya-segat a banda i banda i és com una punta. Ens ha agradat molt, plovia però ens ha agradat igualment. Ja són les 16:00 i veiem que no arribem als pingüins, però volem intentar-ho. Falten uns 100 km fins a Dunedin.

A l'entrada de Dunedin, veiem que no és un poble gran, sinó una ciutat. És enorme, a més s'estén per tota la península d'Otago. La reserva de pingüins està a dalt de tot de la península, o sigui 20 km més lluny del que havíem previst. Sabem que arribarem molt tard, però hi anem igualment. Otago està plena de muntanyetes i des de tot arreu veus el mar. Quan arribem a dalt de tot, el Penguin Place està tancat. Mala sort, ja són quasi les 18:00 i busquem lloc per dormir. Dunedin de nit també és molt bonic, tot el peu de la península, que és on hi ha més gent, està il·luminat.

Busquem un motel al costat del centre, el Dunedin Palms Motel (145 $). Fa només 6 mesos que està obert, és molt nou i està molt bé. Té spa dins de l'habitació. Anem a sopar cap al centre, no hi ha gaire gent, però com a mínim n'hi ha.

Avui ens hem fet una bona pallissa. Ara, sabent el camí, el millor que haguéssim pogut fer és fer els Catlins tranquil·lament, sense intentar arribar als pingüins perquè era impossible. A més, l'endemà veurem que s'ha de reservar el dia abans i que només s'hi pot entrar a les 15:45 i a les 16:15, era impossible, ens pensàvem que era a Dunedin, però és a una mitja hora del centre. Haguéssim fet els Catlins amb més calma i haguéssim arribat de nit a Dunedin, just per sopar i dormir, això hagués estat el millor.

^top

20-08-09: Dunedin - Moeraki (135 km)

Avui ens hem aixecat a les 7:45, però no hem sortit del motel fins a les 10:00. S'hi estava tan bé a l'habitació!. Primera mala notícia del dia: sembla que tenim la roda punxada. Decidim oblidar-nos d'això per ara, anar a visitar Dunedin i després ja resoldrem el problema.

Anem caminant a l'Octagon i la Railway Station (l'edifici més fotografiat de Dunedin). També anem a la First Church, que està al costat. Des de l'i-SITE reservem el Penguin Place a les 15:45 (35 $). Anem a resoldre el problema del cotxe. Primer anem a una gasolinera a inflar la roda, a veure si només serà això. Però res, no s'infla, quan ja haviem tret la roda de recanvi i ens disposàvem a canviar-la llegim al full de l'empresa que ens ha llogat el cotxe que els canvis de roda s'han de fer en un taller Firestone. A l'i-SITE ens havien indicat un taller precisament de Firestone al centre, i hi anem directament. En teoria havíem de trucar a Apex Rentals, però el noi del taller ens diu que és igual, que val més no liar la troca perquè el servei d'arreglar la roda ens el fa gratis. En cinc minuts la roda està funcionant. Increïble! Quin tio més amable. Li donem mil gràcies i marxem.

Volíem anar a Moeraki i tornar (a 50 km), però ara ja és massa tard. Anem a veure Baldwin Street, que és el carrer més costerut del món. Realment té un pendent brutal. Els cotxes que pugen ho tenen molt fotut, han d'agafar molta embranzida per pujar. Després anem ja cap a la punta de la península d'Otago. Anirem primer la Royal Albatross Centre (38 $), que està dalt de tot, al costat del Penguin Place. Anem per la Highcliff Road, des d'on es tenen molt bones vistes de tota la península. Pel camí ens acostem a Sandfly Bay, una platja on a la nit també s'hi poden veure pingüins.

Quan arribem al Royal Albatros Centre ja és massa tard per fer el tour. Com que ens hem d'esperar igualment per anar a veure els pingüins, fem un tour de mitja hora i anem per uns túnels fins a un mirador on hi ha un canó del 1880. Llavors Nova Zelanda era una colònia anglesa i com que els anglesos estaven en guerra amb els russos, es pensaven que potser atacarien Nova Zelanda. La història és bastant curiosa i interessant i la visita està prou bé. Es veu que mai van haver de fer servir el canó. Apart de veure molts albatros volant per allà, també veiem dos cries (que són enormes).

Anem directes cap a la reserva de pingüins d'ulls grocs, el Penguin Place. Aquests pingüins són molt rars i només es troben al sud-est de Nova Zelanda, en cap altre lloc del món. En aquesta reserva n'hi ha uns 50, els cuiden i els curen si estan malalts. Els tenen a tots controlats, tots tenen nom. Primer ens fa una petita explicació i després anem a la platja al costat de la qual els pingüins tenen els nius. Des de la muntanya anem per uns caminets amb un guia. També hi ha pingüins d'ulls blaus. Els seus nius són com unes casetes i en veiem a bastants que estan a dins. Després, veiem el primer pingüí d'ulls grocs, a fora, tan tranquil. Quina impressió!. Són preciosos. Seguint el circuit en veiem dos més. Hi ha com unes trinxeres des d'on nosaltres treiem el cap i els pingüins no ens veuen. Són molt graciosos. N'hi ha un que fa camí cap al niu. No s'estressa, camina 2 o 3 metres i para una bona estona. Torna a caminar, torna a parar, és boníssim. La visita dura una hora i mitja. Passa el temps volant. Ha sigut una passada veure els pingüins tan d'aprop.

Marxem de Dunedin cap a Moeraki, per veure les Moeraki Boulders. És millor anar-hi amb la marea baixa i a l'i-SITE hem vist que és a les 8:44 del matí.

Quan arribem a Moeraki anem al motel Three Bays (145 $). Hi ha una dona molt amable que es desviu per trobar-nos un lloc per dormir. Tot està ple!. Diu que és molt estrany en aquesta època de l'any. Al final anem a parar a una casa d'una parella molt alegre. Està en un lloc privilegiat, crec que demà tindrem una vista acollonant i per dins està de conya. Les dos dones de Moeraki ens han dit que havíem d'anar al restaurant Fleurs Place, que és molt conegut. No ens ho pensem dues vegades i hi anem. Ens sorprenem de veure que hi ha força gent. L'especialitat és el peix, així que demanem el peix del dia. Ens porten dos peixos diferents. Li hem dit al cambrer que triés per nosaltres perquè total els noms dels peixos en anglès no els sabem. Ens porten uns plats enormes. Quina bona pinta. Tots 2 plats estan deliciosos, ens ho acabem tot i a sobre demanem postre. Sense dubte, el millor restaurant de Nova Zelanda on hem anat.

^top

21-08-09: Moeraki Boulders - Mount Cook - Lake Tekapo (394 km)

Ens aixequem a les 8 amb calma. La vista des del llit quan treiem les cortines és calmada. Dóna a la platja, on hi ha unes quantes barques atracades. No hi ha gent. Cel blau.

Moeraki Boulders
Moeraki Boulders

Cap a les 9:30 anem a les Moeraki Boulders que estan a cinc minuts en cotxe. Hi havíem d'arribar cap a les 8:44 per la marea baixa. Quan hi arribem no hi ha quasi ningú, però al cap de mitja hora ja està ple de gent. Vénen autocars plens. Les Moeraki Boulders són unes roques completament esfèriques (mitja esfera), que estan repartides a la platja. Són molt curioses i originals, i la platja és preciosa, sobretot quan no hi ha gent. Després d'estar-hi una estona, marxem cap al nostre pròxim destí, el Mount Cook.

El Mount Cook teniem previst fer-lo des de Wanaka, però era un camí molt llarg que després havíem de desfer, així que ho vam deixar córrer. Ara tenim 2 dies per arribar a Christchurch i volem aprofitar-ho. Pararem primer a prop d'Omarama, on hi ha els Clay cliffs.

Trobem el desviament cap als Clay cliffs i arribem a un cartell que diu que hem de pagar 5 $. Allà no hi ha ningú, o sigui que tirem endavant. És un camí de terra cap al no res, aquí el paisatge és pla i fins i tot una mica àrid. Arribem a una altra tanca que ens barra el camí. La podríem obrir, però tot ens fa molt mala espina, no hi ha ningú, i aquest camí és molt remot. Des d'aquesta tanca ja es veuen els Clay Cliffs, la veritat és que són bonics. Ens en tornem cap a Cook.

Avui fa un altre dia de sol esplèndid. Quan comencem la carretera que comença al llac Pukaki i arriba a Mt. Cook, les vistes tornen a ser increïbles. El llac té un blau molt intens, i hem llegit que és perquè abans era una glacera. Es veuen totes les muntanyes nevades al fons, i als nostres peus, terra plana. Veus on comença la muntanya, és impressionant.

Mt Cook està a 245 km de Moeraki. Anem a l'i-SITE a veure què podem fer allà. No es poden fer gaires coses, no és com a l'altra banda de la muntanya on hi ha Fox i Franz-Josef. No es pot caminar per la glacera Tasman i no es pot anar amb barca pel llac del glacera, això només ho fan a l'estiu.

El que es pot fer és la caminada per veure el Tasman Glacier i el llac amb els icebergs. És tot al mateix pàrquing. Primer anem a veure el llac amb els icebergs (1 hora anar i tornar). És un llac marró degut a tots els sediments que hi ha i d'icebergs n'hi ha molt pocs. Tornem enrere i fem la caminada dels Blue Lakes. No val gens la pena arribar-hi. Són petites basses que no tenen res de blau, són verdes. Pugem cap amunt (una bona pujada), per a veure la Glacier Tasman View. Aquesta és l'única caminada que cal fer. Des d'allà ho veus tot: els Blue Lakes, el peu de la glacera i el llac amb els icebergs, no cal fer les altres dues. La vista és maca, però no té res a veure amb les altres dues glaceres. Veure el Mount Cook al fons sí que és impressionant, i cap a l'altra banda, també.

Camí cap a Mount Cook
Camí cap a Mount Cook

Baixem i fem camí amb el cotxe fins a Lake Tekapo, hi ha uns 80 km. Allà hi ha un observatori d'astronomia, que està a sobre d'un turó que es diu Mount John. Fan tours de dia perquè hi ha unes vistes espectaculars on pots veure el paisatge en 360º i fan tours de nit on t'expliquen coses sobre les estrelles. Ens apuntem al tour de nit a l'oficina Earth & Sky (60 $) que hi ha al poble Lake Tekapo i que comença a les 19:30. No saben si farà núvol, o sia que no pagarem fins abans de marxar. Anem a buscar allotjament, però ens diuen que els motels estan plens. Com pot ser?. És divendres, deu estar ple pel cap de setmana. Provem per primera vegada l'hotel del poble: el The Godley Hotel (140 $) i, apart de ser una mica vellet, no està malament.

Anem cap a l'Earth & Sky i ens diuen que els núvols se n'han anat i fan el tour, però ens faran un descompte perquè no és del tot clar. Ens porten en autobús fins a dalt de l'observatori. Som força gent, potser uns 25. Allà no hi ha llum i no l'obren per res. Diuen que ens hem d'acostumar a la foscor per veure millor les estrelles. Fa mooolt fred, però anem ben abrigats. El guia que ens parla està completament boig, a més parla a cent per hora, no para de fer bromes. Hi ha tres guies: un ens explica sobre les estrelles a ull nu, un altre ens les ensenya a través d'un telescopi enorme, i un altre des de dos telescopis més petits. Està molt bé, el cel està super-estrellat i preciós. A més, el cafè està obert i ens ofereixen xocolata calenta gratis. Ha estat una activitat diferent. Hem vist com és el cel des de l'hemisferi sud. I és diferent, no tenen l'estrella polar, tenen la creu del sud.

^top

22-08-09: Lake Tekapo - Christchurch (307 km)

Avui és el primer dia que esmorzem d'hotel, i que voleu que us digui, preferim el nostre esmorzar de motel.

Anem al Mt John, on està l'observatori, per a veure les vistes de dia. A dalt hi ha molta boira i no es veu res, o sigui que baixem i fem camí cap a Christchurch. El llac Tekapo té el mateix blau que el Pukaki, intens i preciós.

Agafem la SH1 per anar a Christchurch, a 230 km, però a mig camí ens desviem per agafar la Inland Scenic Route. Des d'Asburton tirem cap amunt a Miethven, i d'allà cap a Christchurch per la SH72. No ha valgut la pena desviar-se, tot i que sí que hi ha hagut vistes amb muntanyes nevades.

Quan arribem a Christchurch ens trobem una mica descol·locats. És una ciutat molt gran i no hi estem acostumats, no ens agrada. Anem directament a l'i-SITE que està al centre. Des d'allà ens busquen un motel a prop del centre. Anem a l'Stonehurst Motel (100 $). Per fora no fa molt bona pinta, però per dins l'habitació està molt i molt bé. Hem triunfat!. Després anem a tornar el cotxe a Apex Rentals, vam fer una petita rascada i hem intentat tapar-la amb fang però ni s'ho miren, cap problema.

Ja no tenim cotxe i anem caminant pel centre, a Cathedral Square, però ja és molt tard i es comença a fer fosc. Avui per acomiadar-nos com déu mana de Nova Zelanda ens volem menjar un bon bistec per sopar. Trobem el lloc ideal. Es diu Oscars, està molt a prop de la catedral i ens fan un bistec porterhouse de 350 grams deliciós. També provo la cervesa de Nova Zelanda que ens faltava: Speights. Crec que la fan a Dunedin. Les altres dues que hem provat és la Mac's i l'Steinlager.

Ben tips tornem cap al motel i ens posem a refer la maleta. Ho hem de fer bé per no passar dels 20 kg!.

Estem bastant tristos de deixar aquest meravellós paisatge... però bé, tornarem a Auckland, o sigui, que no podem dir adéu del tot. Demà ens ve a buscar un shuttle bus fins a l'aeroport (10.5 $). Ens ho han arreglat des del motel. Està superbé, et vénen a buscar i és molt més barat que un taxi.

^top

27-08-09: Auckland

Arribem a Auckland, ja tornem a ser a Nova Zelanda. Volíem agafar un taxi des de l'aeroport, però en sortir hem vist el shuttle bus i l'hem agafat. Hem trigat una mica bastant, però ens ha deixat davant de l'hotel que ja tenim reservat des de Barcelona, el Citylife (155 $). L'hotel té molt bona pinta i l'habitació està molt bé. Té l'habitació separada del menjador i a més té cuina. Hem pagat una mica més que normalment, però és la nostra última nit i volem estar còmodes. Descarreguem les maletes i marxem per aprofitar la tarda que ens queda (ja són quasi les 14:00). El nostre hotel està al centre, al costat de l'Sky Tower. El vam triar així per poder anar caminant a tot arreu i anirà molt bé.

Primer anem a l'Sky Tower per a veure el preu (28 $) i quan tanquen. Avui divendres tanquen a les 23:30, sembla que no sigui Nova Zelanda. Així que marxem i anem caminant cap al port. Passem per Queen Street que és el centre, i és un carrer comercial, amb moltes botigues. Aquí hi ha molta gent, es veu que és una ciutat gran i que té vida. Arribem al port i ens hi passem una estona caminant. Aquí hi ha restaurants i bars i la zona és maca per passejar. Hi ha ferris i comprem un bitllet d'anada i tornada a Devonport. S'hi arriba en 12 minuts i els ferris surten cada mitja hora. Devonport és bonic, té platges, és molt tranquil. Hi ha cases d'estil victorià. Des de la muntanya Mount Victoria hi ha molt bones vistes d'Auckland. Hi pugem per fer la foto i marxem. Hi ha moltes barques de vela i la foto amb Auckland de fons és molt bonica. Volem arribar a l'Sky Tower de dia i veure la posta de sol. Se'ns fa una mica tard i arribem a dalt de la torre just quan s'està ponent el sol. L'Sky Tower és la torre més alta de l'hemisferi sud i des de dalt es tenen vistes 360º de tot Auckland. La part que més ens agrada és la del port i la dels edificis alts. Ens esperem a que es faci de nit per veure la ciutat il·luminada. No és Nova York, però es veu bonic també de nit.

Anem a sopar a un bufet lliure a prop de l'hotel (res que valgui la pena), fem una foto a l'Sky Tower de nit des de fora, que està il·luminada, i cap a dormir. Demà avió de tornada a Singapur i Barcelona, unes 25 hores d'avió més escala per arribar a casa...

^top
NOVA ZELANDA - Guia i relat d'un viatge a Nova Zelanda - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2011]
Relat d'un viatge a Nova Zelanda - Antonio & Trini [2008]
Nova Zelanda en autocaravana - Raquel Mateo [2007]
Viatge en autocaravana per Nova Zelanda - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2003]
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació