MAURICI
Guia i relat d'un viatge per lliure a illa Maurici
Un viatge independent de 13 dies a illa Maurici, combinant cultura, història, natura i platja.
Data viatge: 
ÍNDEX DE LA GUIA
General
Illa Maurici
Introducció
Aquesta és la guia i relat d'un viatge per lliure de 13 dies a Maurici, visitant única i exclusivament illa Maurici, l'illa principal d'aquest estat insular.
Maurici, ubicat al sud-oest de l'oceà Índic, és un estat que consta de diverses illes i atols. Illa Maurici és la més gran d'elles, amb un 91% de la superfície. La següent en grandària és l'illa de Rodriges, situada a 560 km a l'est de la primera.
Ens hagués agradat poder incloure l'illa de Rodrigues en aquest viatge, ja que en teníem molt bones referències, però amb els pocs dies disponibles que teníem vam preferir centrar-nos només a illa Maurici.
Rodrigues queda pendent per a una altra ocasió i serà una bona excusa per a tornar a Maurici, un lloc que ens ha agradat molt per la seva combinació de història, diversitat cultural, natura i platja.
Degut a la proximitat geogràfica amb l'illa de la Reunió (ambdues formen part de l'arxipèlag de les Mascarenyes) i, fins i tot, amb les illes Seychelles, hom podria pensar que hi ha una gran similitud entre elles, però res més lluny de la realitat. Les particularitats geogràfiques, apart de les històriques i culturals, de cadascuna d'elles justifiquen per si soles la seva visita. Per tant, en aquest cas no s'aplica allò de «vista una, vistes totes!!».
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 26 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025.
Itinerari
Dia 1: Barcelona → 
→
aeroport JED (Jiddah, Aràbia Saudita)
Dia 2: aeroport JED (Jiddah, Aràbia Saudita) → →
aeroport MRU (Maurici) - La Gaulette
Dia 3: La Gaulette - Chamarel - St Martin - Grand Bassin - Bois Chéri - Domaine de St Auben - Gris Gris (Souillac) - monument Maconde - La Prairie / Le Morne Brabant - La Gaulette
Dia 4: La Gaulette - Tamarin - Cap Malheureux - Trou aux-Biches - Port Louis - Flic-en-Flac - La Gaulette
Dia 5: La Gaulette - Black River Gorges N. P. - Bassin Blanc - St Martin - Le Morne - La Gaulette
Dia 6: La Gaulette - ascensió a Le Morne Brabant - La Preneuse - Tamarin - Le Morne - La Gaulette
Dia 7: La Gaulette - Le Morne - Alexandra Falls - Bois Chéri - Blue Bay - Pointe d'Esny - Mahébourg - Grand Vieux Port - Blue Bay
Dia 8: Blue Bay - Pointe d'Esny - Mahébourg - St Hubert - cascada Eau Bleu (Cluny) - Blue Bay
Dia 9: Blue Bay - Domaine de Labourdonnais - Jardí Botànic SSR (Pamplemousses) - St. Pierre - Moka (casa Eureka) - Curepipe - volcà Trou aux Cerfs - Blue Bay
Dia 10: Blue Bay - La Vallée de Ferney - Domaine des Aubineaux - Port Louis - Albion - Trianon - Blue Bay
Dia 11: Blue Bay - cascada Grand River South East - Poste de Flacq - Belle Mare - Palmar - Trou d'Eau Douce - Blue Bay
Dia 12: Blue Bay - platja Le Bouchon - platja La Cambuse - Blue Bay - aeroport MRU → →
aeroport JED (Jiddah, Aràbia Saudita)
Dia 13: aeroport JED (JIddah, Aràbia Saudita) → →
Barcelona
Diners
La moneda oficial a Maurici és la rupia de Maurici (abreujat com Rs o MUR).
És possible pagar amb targeta de crèdit o dèbit en la gran majoria de llocs de Maurici. Tot i així és convenient disposar sempre d'efectiu en rupies de Maurici per si de cas. Nosaltres només vam canviar 200€ en una oficina de canvi de la terminal d'arribades de l'aeroport internacional Sir Seewoosagur Ramgoolam, només aterrar a Maurici, i amb les rupies obtingudes vam tenir de sobres per a tots els dies de la nostra estada a l'illa.
La millor forma d'obtenir moneda local en efectiu és a través dels caixers automàtics que hi ha en diversos llocs de l'illa, i millor si s'utilitza una targeta de dèbit com les N26 o Revolut, per exemple, ja que les comissions pagades són inferiors a les que es paguen amb una targeta de crèdit convencional.
És convenient utilitzar els caixers (ATM) dels grans bancs que operen a Maurici, com el MCB (Mauritius Commercial Bank), el Bank of Baroda, el SBM (State Bank of Mauritius) o el MauBank.
Si algun caixer a Maurici us demana si voleu acceptar o rebutjar la conversió de divises llavors, per a evitar comissions addicionals, seleccioneu l'opció «Decline/Without Conversion» o «Charge in MVR». D'aquesta manera s'aplicarà el tipus de canvi que faci Visa o Mastercard (depenent de la vostra targeta) i evitareu que sigui el caixer automàtic el que apliqui el seu propi tipus de canvi, el qual serà menys convenient per als vostres interessos.
El canvi que vam obtenir en l'oficina de canvi de l'aeroport fou de 1 € = 48,1 MUR, mentre que els pagaments amb targeta el canvi aplicat fou lleugerament millor, entre 48,3 i 49 MUR per euro, depenent del canvi del dia aplicat per Visa. Veure canvi actualitzat en Eur -> MUR
Passaport / Visat
Per a visitar Maurici els ciutadans de la Unió Europea no necessiten un visat si l'estada al país és inferior als 90 dies. Només és necessari presentar un passaport vigent i amb una validesa mínima de sis mesos.
Abans de viatjar a Maurici es recomana omplir en línia el formulari Mauritius All in One travel form el qual, un cop completat, genera un document PDF amb un codi QR. També s'aconsella portar impresa una còpia en paper i presentar-la als funcionaris de Sanitat quan arribem a l'aeroport de Maurici.
Nosaltres portàvem impresa la còpia en paper d'aquest document, però la veritat és que ningú ens la va demanar. En qualsevol cas, també es pot omplir un cop allà fent servir el telèfon intel·ligent connectat al WiFi de l'aeroport.
Allotjament
Abans del viatge havíem reservat, a través del portal Booking.com, un apartament amb cuina (self-catering) en la costa occidental de l'illa i un altre en la costa oriental, repartint les nits de la nostra estada a Maurici entre els dos.
Podríem haver optat per agafar un únic allotjament per a tots els dies, però s'ha de tenir en compta que l'illa és suficientment gran i les distàncies poden implicar temps de conducció elevats a causa de la pròpia xarxa de carreteres.
Així, si el vostre objectiu és recórrer tota l'illa de Maurici en general, com era el nostre cas, és bona idea agafar dos o més allotjaments en punts estratègics de l'illa per a minimitzar els recorreguts.
-
La Gaulette. Vam allotjar-nos cinc nits en el Otium, en un dels tres apartaments disponibles, ubicat en la zona de La Gaulette, a tocar de Le Morne, en la costa sud-oest de l'illa. El lloc és molt tranquil i l'apartament està ben equipat i és molt confortable, amb tot el que necessitàvem. Té una petita terrassa/jardí exterior privada. No té vistes, però això ja ho sabíem. Això sí, és convenient disposar de vehicle perquè no hi ha quasi res a prop per anar a peu.
Els seus propietaris, Valentina i el seu marit, són molt atents i us ajudaran en el que necessiteu. Per un preu de 75 €/nit la seva relació qualitat preu és molt bona. Lloc molt recomanable.
Aquesta ubicació és ideal per a visitar Le Morne, el parc nacional Black River i, en general, la costa sud i part de l'occidental. Estar tan a prop de Le Morne ens va permetre poder anar-hi cada dia i gaudir d'un lloc tan increïble.
-
Blue Bay. Les altres cinc nits vam allotjar-nos en el Villa Soleil d'Eté. Es tracta d'un apartament amb cuina, habitació doble i sala d'estar, tot en un únic espai, així com un bany i una petita terrassa exterior. Està ubicat a Blue Bay, a uns 350 metres de la platja de Blue Bay, a 1 km de la platja de Pointe d'Esny i a 3 km de Mahébourg, en la costa oriental.
La ubicació de l'allotjament permet explorar fàcilment la costa oriental, així com la zona central i nord de l'illa. També és convenient la seva proximitat a l'aeroport, a 11 km, i al centre comercial Bo'Valon, a 4 km.
Per un preu de 130 €/nit en aquelles dates ens va semblar massa car pel que oferia, sobretot comparant-lo amb l'anterior. A més, les fotos que apareixen el web de l'establiment poden resultar enganyoses perquè l'apartament que vam tenir no era el que apareixia en la majoria de fotos, sinó l'adjacent. L'apartament no ens va convèncer.
Transport
• Avió / vol internacional. Des d'Europa hi ha unes quantes companyies que volen a l'illa de Maurici en vol directe o fent escala en algun aeroport intermedi. En qualsevol cas, des de Barcelona (o Madrid) no hi ha cap vol directe i caldrà fer sempre una o més escales en aeroports europeus o de la península aràbiga.
Entre les companyies que volaven a Maurici des d'Europa en les dates d'aquest viatge hi havia: Air France, Emirates, Saudia Airlines, British Airways, Air Mauritius, Corsair o Austrian Airlines, entre unes poques més.
Això sí, en els períodes de vacances escolars a Europa, sobretot al pic de l'estiu i durant les festes nadalenques, els preus dels vols a l'illa de Maurici es disparen, ja que són períodes amb una alta demanda de places.
Nosaltres vam començar a buscar vols només uns dos mesos abans del viatge, essent conscients de l'alta demanda que hi ha per als dies de les vacances nadalenques, tal com ja hem comentat anteriorment. I és que per a tenir més opcions seria convenient començar abans la recerca de vols, però en el nostre cas, degut a circumstàncies personals, no vam poder fixar les dates definitives fins llavors.
D'entre les opcions que vam trobar disponibles vam triar el vol de la companyia saudita Saudia Airlines, bàsicament perquè era l'opció més econòmica i l'única que hi havia per sota dels 2.000 € per cap i amb una única escala. L'inconvenient que tenia aquesta opció era el número d'hores d'escala en l'aeroport de Jiddah (Aràbia Saudita), tant a l'anada com a la tornada. Però l'opció Emirates, per exemple, era força més cara i, a més, amb més hores d'escala.
Si haguéssim disposat d'alguns dies més de vacances ens haguéssim plantejat fer una parada de 2-3 dies per a visitar la ciutat de Jiddah i voltants, però vam preferir dedicar tots el dies a Maurici i deixar la visita a Aràbia Saudita per a un altre viatge en el futur.
• Cotxe de lloguer. La millor forma de moure's per l'illa de Maurici és llogant un cotxe, ja que proporciona la llibertat i comoditat d'arribar a qualsevol lloc i en qualsevol moment.
A l'illa hi ha autobusos que connecten els principals nuclis de població, però no arriben a tot arreu ni tenen la freqüència o disponibilitat que hom voldria. També hi ha l'opció de contractar taxis, però els preus no són gens barats.
A Maurici no és necessari el carnet de conduir internacional per a ciutadans de la Unió Europea, n'hi ha prou amb el carnet de conduir nacional.
Vam llogar, via internet i unes setmanes abans del viatge, un cotxe de la companyia local Pingouin Rent A Car que vam recollir a la nostra arribada a l'aeroport Sir Seewoosagur Ramgoolam i vam retornar en el mateix lloc.
En total vam pagar 315 € pel lloguer durant dotze dies d'un cotxe Suzuki s-Presso automàtic, incloent assegurança a tot risc i segon conductor. El cotxe era força bàsic, però pel preu que vam pagar tampoc li podíem demanar molt. En total amb ell vam recórrer 1.225 km per l'illa.
El preu de la benzina per al cotxe era, en les dates d'aquest viatge, de 61,2 MUR/litre (1,25 €/litre al canvi), una mica més barata que a casa nostra. En totes les benzineres de l'illa el preu era el mateix.
Conduir a illa Maurici
La conducció per carreteres mauricianes és perfectament factible, però presenta algunes particularitats importants que s'han de tenir presents en tot moment:
- A Maurici es condueix pel costat esquerre de la carretera, ja que el país segueix el sistema britànic.
- L'ús del cinturó de seguretat és obligatori per a tots els passatgers del vehicle.
- Està estrictament prohibit l'ús del telèfon mòbil mentre es condueix, tret que s'utilitzi un sistema de mans lliures.
- Conduir sota els efectes de l'alcohol o les drogues és il·legal.
- Quan conduïu s'ha de portar sempre el permís de conduir, el passaport i els documents del vehicle. Si el cotxe és de lloguer hem d'assegurar-nos de tenir tota la documentació necessària, perquè ens pot ser requerida en un control de carretera.
- Les carreteres principals de l'illa solen estar en bon estat, però algunes carreteres menys importants o en entorns rurals poden ser bastant estretes i estar més mal mantingudes. També és important tenir en compte possibles perills derivats de la presència d'animals, vianants o bicicletes.
- Respectar els límits de velocitat i conduir sempre dins dels límits designats. Hi ha càmeres de trànsit i radars per tot arreu, amb velocitats màximes de 30/40 km/h en pobles i ciutats, 60 km/h en carreteres secundàries, 80 km/h en carreteres principals i amples i 110 km/h en autovies.
- Algunes zones de l'illa, en particular els centres urbans i els punts turístics, poden experimentar importants congestions de tràfic durant les hores punta. És recomanable planificar els vostres viatges en conseqüència i preveure temps addicional per als desplaçaments.
- Eviteu conduir de nit, sobretot en carreteres secundàries.
- Amb els anys, els mauricians han desenvolupat el seu propi estil de conducció i és important tenir-lo present. Trobareu alguns conductors que condueixen de forma agressiva i impredictible, però en trobareu més que condueixen a una velocitat increïblement lenta, independentment de la via, i sovint us podeu trobar atrapats darrera d'un vehicle que insisteix en anar a 30 km/h per una carretera principal. Tampoc és rar que un conductor mauricià aturi el cotxe i bloquegi el carril on i quan li convingui, i sovint sense avisar.
- És molt convenient portar un navegador GPS per a optimitzar els itineraris per les carreteres de l'illa. Si us voleu estalviar el pagament del dispositiu GPS del cotxe de lloguer, n'hi ha prou amb portar un mòbil o tauleta per a fer servir aplicacions com Google Maps, Maps.me o Sygic, per exemple. És bona idea descarregar en el dispositiu els mapes de Maurici abans d'iniciar el viatge. Això us permetrà fer servir l'aplicació sense l'ús de dades.
- En deixar el cotxe aparcat tancar-lo sempre amb clau i no deixar objectes de valor a la vista, incloent l'equipatge. I per la nit és convenient que estigui en un aparcament tancat i/o vigilat.
Menjar i beure a Maurici
La cuina de Maurici està lògicament influenciada per la ubicació geogràfica, en una latitud tropical, i per la pròpia història del país, la qual ha donat lloc a una gran diversitat cultural. Per tant, la cuina mauriciana és una barreja d'influències africanes, xineses, europees (sobretot franceses) i de l'Índia, creant un veritable gresol de sabors.
La majoria dels plats i tradicions culinàries del país estan inspirats en la cultura francesa, en els antics esclaus africans i en els treballadors indis i immigrants xinesos que van arribar al país durant el segle XIX.
Després, amb el pas del temps les diferents comunitats que habiten l'illa han adaptat i barrejat la cuina de les altres al seu gust, donant lloc a la cuina mauriciana que podem trobar avui dia.
La cuina mauriciana també destaca per les seves salses i curris, que se solen servir amb plats de carn, marisc i verdures. A diferència dels curris indis, els curris mauricians rarament contenen llet de coco, ja que solen utilitzar herbes europees, com per exemple la farigola, i una àmplia varietat de carn i marisc.
Mentre que alguns plats i postres són consumits per mauricians de tots els grups ètnics o comunitats, n'hi ha d'altres que només ho són en una comunitat ètnica específica.
En qualsevol cas, per al viatger és un plaer aventurar-se a tastar aquesta barreja de sabors.
I no cal anar a cars restaurants, ja que el menjar de carrer és realment deliciós. En el lloc més insospitat podreu tastar els dholl puris, els biryanis picants, els fideus fregits, el bol renversé, el jamalac aromatitzat amb sal de xili, o els pastissos dolços, entre moltes altres exquisideses.
Quant a les begudes, Maurici compta amb una gran quantitat de fruites tropicals de producció local i que són ideals per fer sucs: el coco, la pinya, el suc de canya de sucre, ...
Una altra beguda no alcohòlica és l'alouda, una beguda dolça i freda feta amb llet, tukmaria (llavors d'alfàbrega) i rodanxes de gelatina d'agar-agar de colors, que sovint es troba en sabors d'ametlla i vainilla.
El te i el cafè també es troben fàcilment perquè són de producció local i consum habitual a l'illa. El cafè local es produeix a la zona de Chamarel, mentre que el te també es ve produint en plantacions des del segle XIX. La varietat de te més habitual a Maurici és el te negre, sovint aromatitzat amb vainilla.
I si parlem de begudes amb alcohol hi destaquen la cervesa i el rom, ambdós produïts localment. La cervesa nacional és la de la marca Phoenix.
Salut
A Maurici es donen casos esporàdics de malària, dengue o Chikungunya per picadura de mosquits. Per tant, és bona idea intentar evitar les picades de mosquit utilitzant un bon repel·lent i vestint roba clara.
En qualsevol cas no s'exigeix cap vacuna a l'entrada al país, ni tan sols cap certificat de vacunació de la febre groga. Només hi ha la recomanació d'estar vacunats del tètanus i de la rubèola.
El principal risc per a la salut a Maurici, con en altres zones tropicals o equatorials, és la insolació i els cops de calor. Per a evitar-los cal hidratar-se molt bé, cobrir-se el cap i fer servir una crema protectora solar d'alt factor de protecció
L'aigua d'aixeta és potable i segura a tota l'illa. Des de l'any 2012 l'aigua potable subministrada per la companyia estatal Mauritius Central Water Authority compleix els estàndards de l'OMS per a l'aigua de l'aixeta.
Els serveis sanitaris i hospitals a Maurici tenen un bon nivell, però, com sempre, és altament recomanable viatjar amb una assegurança mèdica internacional d'àmplia cobertura i que inclogui també la repatriació en cas de necessitat.
També convé tenir en compte que alguns medicaments, tals com tranquil·litzants, hipnòtics, narcòtics o analgèsics forts, estan prohibits a Maurici i requereixen autorització prèvia (consultar el web del Ministry of Health and Wellness mauricià). En qualsevol cas s'aconsella portar a sobra la recepta mèdica i la caixa original del fabricant del medicament.
Seguretat
Maurici és un país molt segur i, en general, és suficient amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, però sense caure en l'obsessió. Si llogueu un cotxe no deixeu coses de valor a la vista quan l'aparqueu.
La nostra experiència en aquest viatge va ser totalment positiva i no vam tenir en cap moment la més mínima inquietud sobre la nostra seguretat.
Cal vigilar, això sí, amb els corrents marines i les marees fora de la zona marina protegida per la barrera de corall. I també convé vigilar amb les barques i llanxes a motor perquè s'han produït accidents que han causat lesions a banyistes en les platges locals.
Per últim, dir que la temporada de ciclons va de desembre a març i ocasionalment poden afectar a l'illa. Si les autoritats locals declaren l'estat d'alerta per l'arribada d'un cicló convé seguir-ne les instruccions donades i estar atents a les notícies del servei meteorològic de l'illa Maurici.
Clima
El clima de Maurici és tropical, ja que l'illa està situada prop de la línia del Tròpic de Capricorn, en l'hemisferi austral. De fet, hi ha dues estacions: un estiu càlid i humit de novembre a abril, amb una temperatura mitjana de 24,7 °C i un hivern més fresc i sec de juny a setembre amb una temperatura mitjana de 20,4 °C.
En qualsevol cas les temperatures rarament baixen dels 17°C o superen els 31°C. La variada orografia de l'illa ofereix molts microclimes diferents i els vents alisis del sud-est fan que la costa est i sud sigui més fresca durant els mesos de l'hivern austral, de juny a setembre. La temperatura del mar és càlida durant tot l'any, arribant als 27°C durant l'estiu.
Tot i que no hi ha una temporada de pluges marcada, la major part de les precipitacions es produeixen durant els mesos d'estiu. L'altiplà central és força més fresc que les zones costaneres circumdants i pot rebre fins al doble de pluja. Els vents alisis predominants mantenen el costat est de l'illa més fresc i porten més pluja.
Dit això, en les dates d'aquest viatge nosaltres vam gaudir d'un temps majoritàriament assolellat, amb algunes estones de cels ennuvolats i amb alguns episodis esporàdics de pluges que no van afectar a les nostres activitats previstes, llevat d'un dels dies que vam visitar el parc nacional Black River Gorges.
La temporada alta a Maurici coincideix amb els mesos d’hivern austral (de juny a setembre), quan el clima és més sec, fresc i agradable, especialment per a activitats a l’aire lliure. Això vol dir que en aquest període els preus són més alts en vols i allotjaments, ja que és una destinació molt popular entre europeus, especialment a l'agost. Les festes de Nadal i Cap d'Any també són temporada alta.
Durant la temporada mitjana, en els mesos abril-maig i octubre-novembre, les temperatures són càlides, però sense l’excés d’humitat de l’estiu. És un període excel·lent per a viatjar a Maurici amb menys afluència de turistes i preus més moderats que durant la temporada alta.
I en temporada baixa, entre desembre i març (excloent Nadal i Cap d’Any), els preus són més baixos.
Diferència horària
La diferència horària a Maurici és de +3 hores respecte a l'horari d'hivern a Catalunya i +2 hores quan està vigent el nostre horari d'estiu, ja que allà no s'aplica cap canvi d'hora.
Telefonia
A la sortida de la terminal d'arribades de l'aeroport trobareu dues bones opcions per a comprar una SIM que us proporcioni trucades i dades mòbils durant la vostra estada a l'illa de Maurici. Es tracta de les companyies Emtel i my-t.
Ambdós ofereixen paquets de veu i dades molt similars, amb 200 GB de dades i trucades i SMS il·limitats durant 30 dies, per un preu de 750 MUR (uns 15 € al canvi). Només és necessari mostrar el passaport per al registre de la SIM.
Coincidint amb l'arribada d'un vol és fàcil que els quioscos d'ambdós proveïdors es formin llargues cues. Si no voleu esperar molt temps fent cua també podeu visitar l'oficina de correus de l'aeroport, on podreu comprar targetes SIM amb un temps d'espera mínim, d'uns 5 minuts.
En el nostre cas vam comprar un paquet de la companyia my-t que comprenia una SIM de prepagament amb 200 Gb de dades i trucades/SMS il·limitades durant 30 dies. I tot per un preu de 750 MUR. Va ser més que suficient per a tota la nostra estada en el país.
En qualsevol cas, si algú ho prefereix, també hi ha l'opció d'adquirir una eSIM, però els preus són força més cars.
Electricitat
A Maurici l'electricitat té un voltatge de 230 V i una freqüència de 50 Hz, per tant no és necessari cap adaptador de voltatge. Però el tipus d'endoll que hi trobem és el de tipus C, l'europeu, o els de tipus G, l'anglès. Però és molt recomanable portar un adaptador d'endolls perquè molt sovint hi havia només l'anglès .
Guia de viatge
Mauricio, Reunión y las Seychelles (de geoPlaneta, 1a edició, Abril 2017, en espanyol), en format paper. És la traducció de la 9ª edició de Mauritius, Reunion & Seychelles, en anglès. Vam reaprofitar una guia que ja teníem d'un viatge anterior, tot i que la informació sobre hotels i restaurants, horaris, etc. s'havia quedat ja una mica obsoleta.
També pot resultar útil la web de turisme Mauritius Now, així com els relats de viatges a Maurici en aquest web.
Patrimonis de la Humanitat visitats en aquest viatge a Maurici
Aapravasi Ghat (inscrita a la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco l'any 2006).
Entre 1834 i 1920, gairebé mig milió de treballadors contractats pel govern britànic van arribar des de l'Índia fins a Aapravasi Ghat, ubicat en la ciutat de Port Louis, per a treballar a les plantacions de sucre de Maurici o per ser traslladats a l'illa de la Reunió, a Austràlia, a l'Àfrica meridional i oriental o al Carib. Els edificis d'Aapravasi Ghat es troben entre les primeres manifestacions explícites del que es convertiria en un sistema econòmic global i una de les migracions més grans de la història.
Le Morne Cultural Landscape (inscrita a la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco l'any 2008).
Le Morne, una muntanya escarpada que s'endinsa a l'oceà Índic al sud-oest de Maurici, va ser utilitzat com a refugi pels esclaus fugitius, els «cimarrons», durant el segle XVIII i principis del XIX. Protegits pels penya-segats aïllats, boscosos i gairebé inaccessibles de la muntanya, els esclaus fugitius van formar petits assentaments a les coves i al cim de la muntanya. Les tradicions orals associades amb els «cimarrons» han convertit Le Morne en un símbol de la lluita dels esclaus per la llibertat, el seu patiment i el seu sacrifici, tots els quals tenen rellevància per als països d'on provenien els esclaus: el continent africà, Madagascar, l'Índia i el sud-est asiàtic.
GUIA I RELAT D'UN VIATGE PER LLIURE A ILLA MAURICI
Dia 1: Barcelona - aeroport de Jiddah (Aràbia Saudita)
El nostre vol de Saudia Airlines, en un Boeing 787-9 Dreamliner, es va enlairar de l'aeroport Barcelona / El Prat a les 15:53 i va aterrar en l'aeroport internacional King Abdulaziz de Jiddah (Aràbia Saudita) a les 22:53, en un vol efectiu de 5 hores i 4.553 km, ja que l'hora a Jeddah és +2 hores respecte de Barcelona durant el nostre horari d'hivern.
El nostre següent vol cap a Maurici sortia a les 7 del matí del dia següent, així que ens quedaven unes quantes hores d'espera en aquest aeroport. Si l'escala hagués estat en hores diürnes ens haguéssim animat a demanar el visat per a sortir de l'aeroport i anar a visitar la propera ciutat de Jiddah, però era de nit i no hi havia res a fer fora.
Així que vam voltar una estona per la terminal 1 d'aquest aeroport. Era la primera vegada que hi fèiem escala i no el coneixíem. Aquest aeroport, en contra del que havíem llegit en alguns fòrums (desactualitzats), es veu bastant nou i no està malament, tot i que encara està molt lluny del de Doha (Qatar) quant a botigues, entreteniment o llocs de menjar.
Quan ja ho havíem voltat tot vam buscar un lloc tranquil en la terminal on seure i passar les hores que quedaven fins a l'embarcament del següent vol. Les cadires d'aquesta terminal són incòmodes per a passar una llarga estona o intentar dormir, com ho són les de la majoria d'aeroports. Vam Intentar dormir una mica, però entre la incomoditat i el soroll de la megafonia anunciant els vols fou pràcticament impossible.
Dia 2: aeroport de Jiddah (Aràbia Saudita) - aeroport SSR (Maurici) - LA GAULETTE
A les 5:30 del matí vam anar a buscar una cafeteria on esmorzar quelcom. Passades les 6:15 vam embarcar en un avió Boeing 787-9, també de Saudia Airlines. L'avió s'enlairà a les 7:23 del matí, quan ja s'havia fet clar feia una estona. Per davant teníem un vol fins a Maurici de 5.828 km i una durada estimada de 6 hores i 42 minuts.
Després d'un vol molt tranquil (l'avió anava mig buit i vam poder gaudir d'una filera de tres seients només per nosaltres dos) vam aterrar en l'aeroport internacional Sir Seewoosagur Ramgoolam (codi MRU), l'únic de l'illa Maurici i que es troba en el sud-est de l'illa, a 48 km de Port Louis, la capital.
Vam aterrar a Maurici a les 14:42 hora local (+1 hora respecte Jiddah i +3 respecte Barcelona) després d'un vol efectiu de 6 hores i 21 minuts des de Jiddah. Ens vam afanyar per a ser dels primers en arribar als taulells d'immigració i en un tres i no res ja teníem el segell d'entrada al país estampat en els nostres passaports.
Després de recollir l'equipatge, comprar les SIM per als nostres mòbils, canviar 200 € a moneda local i recollir el cotxe que teníem reservat en l'oficina de Pengouin Rent a Car, sortim de l'aparcament de l'aeroport amb el cotxe, un Suzuki s-Presso automàtic, i amb l'ajut de Google Maps vam iniciar el camí cap a l'allotjament que teníem reservat per als primers dies a l'illa, ubicat a La Gaulette, en la costa oest de l'illa.
Pel camí vam travessar diverses poblacions on es feia palesa la gran quantitat de població d'origen indi que viu a l'illa (un 70% del total dels 1,2 milions d'habitants que té Maurici)
Tot passant per Riviere des Gaulets teníem gana i ens vam aturar a menjar quelcom en un restaurant local. Vam pagar 600 MUR (uns 12 €) per un dinar senzill, però deliciós.
Després vam continuar amb el cotxe resseguint la costa sud de l'illa mentre ens anàvem immergint en aquesta destinació que era del tot nova per a nosaltres. En aquesta part de l'illa hi ha diversos trams de carretera que són molt escènics a causa de la bellesa del paisatge. D'entre ells destacarem el que travessa Bel Ombre, entre Riviere des Gaulets i St Martin, així com el que va des de Baie du Cap fins a La Gaulette.
En arribar a La Gaulette vam anar primer a comprar al supermercat GSR La Gaulette per tal d'abastir-nos de tot el que necessitaríem per als propers dies a l'apartament. Tot seguit vam anar directes cap a l'allotjament d'avui, a només 1,4 km del supermercat.
Allotjament a La Gaulette: Apartament Otium
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 51 km.
Dia 3: LA GAULETTE - CHAMAREL - ST MARTIN - GRAND BASSIN - BOIS CHERI - ST AUBEN - SOUILLAC - LE MORNE - LA GAULETTE
La nostra intenció era començar el dia anant a visitar els camps de te del Bois Chéri Tea Factory, situat a l'interior de la part sud de l'illa. Des de La Gaulette la ruta més ràpida és agafant la ruta que passa per Case Royale i Chamarel, i en aquesta darrera agafar la carretera B103 (Plaine Champagne Road) en direcció est.
Però després de passar per davant de la factoria de rom Rhumerie de Chamarel ens vam trobar amb la carretera B103 tallada a causa d'unes obres en el tram que va des d'aquesta factoria de rom fins al restaurant Varangue sur Morne. Després ens vam assabentar que no estava prevista la reobertura d'aquesta carretera fins al dia 20 de febrer de 2025.
El camí alternatiu passava per tornar enrere, fins a Chamarel, i allà anar cap al sud per la B104 fins a Baie du Cap, seguir la ruta B9 que voreja la costa sud fins a Rivière des Anguilles i allà desviar-nos cap a l'A9 (Savanne Road) que va al nord.
Així ho vam fer, però només 2 km al sud de Chamarel ens vam desviar per anar a visitar el Seven Coloured Earth Geopark, un dels llocs a visitar imprescindibles a l'illa.
Aquí vam pagar 550 MUR cadascú per l'entrada. Amb el cotxe vam anar fins al pàrquing de la cascada de Chamarel, molt bonica per l'entorn on es troba, però sense molta aigua en aquelles dates. Després vam anar fins al pàrquing que hi ha prop del Seven Coloured Earth. Es tracta d'un lloc natural on, gràcies a un fenomen geològic de milions d'anys, podem gaudir d'una harmònica combinació de colors produïda pels diferents minerals del terreny.
Vam recórrer a peu el petit circuit que permet gaudir d'aquesta meravella natural des de diferents punts de vista. El lloc val molt la pena. En el recinte també vam veure unes quantes tortugues d'Aldabra.
A continuació vam seguir cap al sud per la B104 i ens vam aturar a St Martin per a dinar en el Sunset Restaurant, un lloc molt recomanable, amb una relació qualitat preu fantàstica: un plat principal molt abundant, una cervesa Phoenix i un postre per 600 MUR. Després de dinar vam fer un volt per la platja pública Bel Ombre que hi ha al davant.
Tot seguit vam tornar al cotxe i vam continuar cap a l'est. Des de Chemin Grenier vam pujar per la B102 i ens vam desviar per la B88 per anar cap a Bois Chéri. Quan vam arribar a l'entrada de la Bois Chéri Tea Factory ens vam trobar que estava tancada, malgrat encara estàvem dins del teòric horari de visita. El guàrdia a l'entrada no ens va donar cap més explicació. Així que ens vam acontentar amb veure alguns dels camps de te que hi ha als voltants de la factoria.
I vam tornar enrere 4 km per anar a visitar Ganga Talao (també conegut com a Grand Bassin). Es tracta d'un lloc sagrat per als hindús, amb un temple i diversos santuaris dedicats al déu Shiva i altres déus de la cosmogonia hinduista que es troben situats al voltant d'un llac que ocupa l'antic cràter d'un volcà. Els visitants vénen aquí per a resar, meditar o bé per a gaudir del paisatge.
Després vam continuar per la ruta B88 cap a l'est i en arribar a La Flora vam seguir cap al sud per l'A9 i passada la població de St Aubin ens vam aturar per a visitar el Domaine St Auben.
Amb l'entrada (300 MUR/pax) vam poder gaudir d'una visita guiada privada dins la Maison de la Vanille, on ens van explicar el procés d'obtenció de la vainilla, les varietats, etc. Tot seguit vam visitar un bonic hort on hi ha plantes de la vainilla i orquídies, entre d'altres, abans de continuar passejant per camins de la finca que ens van portar a la Casa del Rom i a un preciós edifici d'estil colonial que actualment és un restaurant. Visita molt recomanable, tant pels jardins com per les edificacions.
Des de St Aubin vam continuar cap al sud i quan vam arribar a Souillac ens vam desviar per anar fins a la preciosa platja de Gris Gris, la qual vam poder veure des d'ambdós extrems.
En el camí de tornada cap a La Gaulette ens vam aturar en el mirador Maconde que hi ha passat Baie du Cap. Aquest mirador es troba sobre un penyal que s'endinsa en el mar i al que s'arriba a través d'unes escales que hi pugen. Ofereix precioses vistes sobre els voltants.
Seguint per la B9, i quan el sol s'estava a punt d'amagar, ens vam aturar en la platja La Prairie per a fer unes darreres fotos amb la silueta de l'icònic Le Morne Brabant i l'illot Fourneau al davant. És un bon lloc per a veure la posta de sol, quan la llacuna, poc profunda i de sorra molt fina, sembla una piscina gegant.
Le Morne Brabant (o Le Morne a seques) és una península que ocupa l'extrem sud-oest de l'illa Maurici i on destaca un monòlit basàltic (d'igual nom) que s'aixeca sobre la península fins a una alçària de 556 metres sobre el nivell del mar.
Tal com hem comentat anteriorment en l'apartat Patrimonis de la Humanitat a l'illa Maurici aquest lloc està inscrit des de 2008 a la llista dels Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO gràcies a la seva importància històrica i cultural com a símbol de resistència davant l'esclavatge. Tanmateix, en l'actualitat, també és una potent icona turística de l'illa.
Allotjament a La Gaulette: Apartament Otium
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 132 km.
Dia 4: LA GAULETTE - TAMARIN - CAP MALHEUREUX - TROU AUX-BICHES - PORT LOUIS - FLIC-EN-FLAC - LA GAULETTE
Aquest dia l'objectiu era visitar diversos punts al llarg de la costa occidental de l'illa i fins arribar a Cap Malheureux, en l'extrem nord. Des de La Gaulette és un trajecte de 71 km, però s'ha de comptar un mínim de dues hores per arribar-hi.
En travessar la població de Tamarin ens vam aturar per les salines Yemen, al costat de la carretera, per a fer unes quantes fotos. Fent camí cap a l'extrem nord de l'illa finalment vam arribar fins al lloc on es troba la fotogènica església Notre-Dame Auxiliatrice de Cap Malheureux, ubicada al costat de l'oceà i en la població de Cap Malheureux.
Quan hi vam arribar s'hi estava oficiant la missa dominical i estava plena a vessar de gent locals i de cotxes aparcats al voltant. Quan es va acabar la missa i els feligresos van marxar vam poder gaudir del lloc amb molta més tranquil·litat.
En qualsevol cas, l'església es molt bonica, amb el seu campanar i les seves teulades de color vermell. A més, es troba en un lloc especialment atractiu, al costat d'una petita badia des de les que es veuen les petites illes i illots que hi ha més al nord: l'illot Gunner's Quoin i les illes Flat, Gabriel, Round i Serpant.
Vam marxar d'aquí passades les 11:30, seguint la B13 que ressegueix la costa occidental cap al sud. Vam passar per les poblacions de Pereybère i de Grand Baie, però ni ens hi vam aturar perquè ens van semblar excessivament turístiques i massificades, amb uns embussos de trànsit importants.
Així que vam posar rumb cap a Trou aux-Biches, a només 8 km cap al sud de Grand Baie, perquè ens volíem banyar en la seva platja, que per altra banda havíem llegit que era molt bonica. Però quan hi vam arribar ens trobàrem que hi havia moltíssima gent.
I és que els dies festius els mauricians i mauricianes s'aboquen en massa a les platges de l'illa, portant-hi tendes de campanya, barbacoes, taules, cadires, equips de música, sofàs, i moltes més coses que ens costaria d'imaginar. Vam veure casos en que portaven furgonetes o petits camions per traginar tots els estris amunt i avall.
Tornant a Trou aux-Biches, val a dir que la platja estava plena de gom a gom. A més, l'àrea per a banyistes és limitada ja que hi havia una gran àrea destinada a les embarcacions. I fora de la platja, aparcar el cotxe fou tota una odissea. És cert que la platja en sí és bonica, però amb tanta gent era difícil de fer-se'n una idea.
Tot plegat, vam decidir de deixar el bany per a una altra platja més tranquil·la (!), però abans de marxar d'aquí vam buscar un lloc on dinar, la qual cosa tampoc fou fàcil.
I després de dinar vam posar rumb cap a Port Louis, la capital de l'illa, uns 19 km cap al sud.
Quan hi vam arribar a Port Louis vam aparcar el cotxe a Granary Rd, al costat del molí de vent que hi ha enganxat a la vella duana. Aquest molí de vent fou construït el 1736 com a molí de farina. La seva funció principal era subministrar farina als estibadors del port. Des de l'any 1999 hostatja el Museu de la Farina.
Caminant uns 200 metres vam arribar a l'Aapravasi Ghat amb la intenció de visitar-lo, però estava tancat (tanca els diumenges i festius). Aquest lloc forma part de la llista de Patrimonis de la Humanitat a l'illa Maurici.
Pel complex d'Aapravasi Ghat (el «Dipòsit d'Immigració») van passar, entre 1849 i 1923, mig milió de treballadors contractats indis per a ser transportats a plantacions de tot l'Imperi Britànic, ja que Maurici fou la primera colònia britànica a rebre mà d'obra contractada en altres països.
Avui dia, el 68% de la població total de Maurici és d'ascendència índia. Per tant, aquest lloc s'ha convertit en un punt de referència important en la història i la identitat cultural del país.
Vam deixar aquesta visita per a un altre dia i vam anar a passejar pel Caudan Waterfront, una zona d'oci i restauració que va obrir l'any 1996, essent la primera zona comercial moderna de l'illa. Recentment s'havia renovat bona part del complex a causa d'un important incendi que va cremar el mercat d'artesania a finals del 2021.
Des d'aquí vam anar al centre històric de Port Louis, recorrent la Place d'Armes, molt bonica, i fins arribar al davant dels edificis de l'Hôtel du Gouvernement i el Treasory Building. Tot seguit vam continuar pel carrer Queen St i vam veure el Mercat Central, l'elegant mesquita Jummah i també la porta que dóna accés al barri xinès, la China Town Gate.
De tornada al cotxe vam sortir de Saint Louis cap al sud per l'autopista M1. Uns 26 km al sud ens vam desviar per anar fins a la població costanera de Flic-en-Flac, la qual està molt orientada al turisme i compta amb nombrosos hotels i «resorts» de luxe. La seva platja pública de sorra blanca és una de les més llargues de l'illa, amb uns 13 km de longitud, i està protegida pels esculls de corall que l'envolten.
La platja de Flic-en-Flac ofereix vistes panoràmiques sobre l'horitzó de l'Oceà Índic i de Le Morne Brabant. En el nostre cas vam escollir el tros de platja que hi ha just davant del complex de luxe La Pirogue. Aquesta platja és realment bonica, però sense ser espectacular. Tot I així vam poder gaudir d'una posta de sol memorable.
Quan es va fer fosc, sobre les 19:10 hores, vam recollir i marxar perquè encara ens quedaven 27 km fins a La Gaulette.
Allotjament a La Gaulette: Apartament Otium
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 175 km.
Dia 5: LA GAULETTE - PETRIN (BLACK RIVER GORGES N. P.) - ST MARTIN - LE MORNE - LA GAULETTE
Avui havia arribat el dia d'anar a fer una caminada dins del parc nacional Black River Gorges, el parc més gran i millor de tot Maurici. Cobreix aproximadament el 2% de la superfície de l'illa, acollint els darrers boscos primigenis de l'illa i de moltes espècies autòctones. També és el racó més espectacular de l'illa. Compta amb una xarxa de 60 km de senders amb diferents graus de dificultat.
El camí ràpid i obvi per anar fins al centre de visitants Le Pétrin d'aquest parc nacional és a través de la carretera Plaine Champagne Rd via Chamarel (trajecte de 22 km), però com que aquesta ruta estava tallada en un tram vam haver d'anar-hi a través de la carretera que va per la costa sud fins a Chemin Granier i després seguint la carretera B102 que va cap al nord fins arribar al centre de visitants del parc.
Després de veure en un panell del centre de visitants totes les rutes a peu disponibles dins del parc ens vam decidir per la ruta Machabee Kiosk, amb una longitud de 8,6 km d'anada i tornada i amb un desnivell suau.
Vam deixar el cotxe en l'aparcament del centre de visitants i ens vam posar les botes de muntanya, la crema solar i repel·lent anti-mosquits. I vam agafar abundant aigua, menjar i uns paraigües.
En el moment d'iniciar la ruta en el centre de visitants feia sol, però poc després s'ennuvolà i al cap d'una estona començà a ploure, al principi de forma suau, però al cap de poc ja plovia a bots i barrals. Anàvem amb els paraigües, però plovia tant que anàvem quedant xops igualment. I el pitjor de tot: el camí s'estava convertint en un riu de tanta aigua que estava caient.
Tot I així vam continuar avançant, però no parava de ploure I quan ja només ens quedava poc més d'1 km per arribar al quiosc i mirador Machabee, el punt final del trajecte d'anada, vam decidir deixar-ho córrer perquè els camins ja eren impassables i la visibilitat era nul·la. A més, la pluja anava acompanyada de llamps i no semblava molt recomanable estar entre arbres. Ens va saber greu no poder completar la caminada, però la climatologia mana. En qualsevol cas, es tracta d'una lloc absolutament recomanable en el que val la pena fer alguna de les seves rutes a peu.
Durant els més de 3 km de trajecte de tornada cap al centre de visitants va continuar plovent, a estones caient autèntiques cortines d'aigua i d'altres afluixant una mica. Quan hi vam arribar estàvem ben xops, dels peus al cap. Per sort portàvem roba de recanvi al cotxe i ens vam poder canviar i assecar en els lavabos del centre de visitants.
Des de Petrin vam anar amb el cotxe fins a les cascades d'Alexandra Falls, uns 5 km al sud del centre de visitants, però quan vam arribar a la cruïlla d'accés vam trobar la carretera tallada i un oficial del parc que ens va explicar que s'havia tancat l'accés a causa de les fortes pluges caigudes pel matí. Així que vam deixar aquesta visita per a un altre dia.
Com que ja no plovia vam continuar amb el cotxe altres 4,3 km cap a l'oest per la B103 fins arribar al Gorges Viewpoint, un mirador fantàstic per la gran vista que ofereix sobre un paisatge de somni format per la vall del riu Black i totes les muntanyes circumdants. Tot un paisatge verge, sense ni una construcció, quelcom impensable en la resta de l'illa.
Des d'aquí encara vam continuar encara altres 1,2 km cap a l'oest, fins arribar a l'entrada del restaurant La Table de Currybou. Vam poder comprovar que aquest restaurant té unes vistes excepcionals sobre un entorn natural extraordinari, però els preus dels plats ens van semblar molt cars.
Vam tornar enrere per la mateixa carretera perquè, tal com hem dit anteriorment, estava tallada per obres una mica més endavant i no podíem continuar fins a Chamarel. Seguint la carretera B102 cap al sud ens vam aturar en un mirador sobre el Bassin Blanc, un cràter ple d'aigua enmig d'un entorn natural molt bonic.
Vam acabar dinant tard i després vam posar rumb cap a les platges de la península de Le Morne Brabant, les quals ens van fascinar tant que hi vam tornar diverses vegades els dies següents.
En arribar vam deixar el cotxe en l'aparcament de la platja pública que hi ha entre els complexos turístics de luxe LUX Le Morne Resort i JW Marriott Mauritius Resort. Val a dir que a Maurici totes les platges són públiques per llei, al menys fins a la línia sobre la sorra marcada per la marea alta.
Això vol dir que legalment podem banyar-nos o caminar i seure sobre la sorra de la platja, encara que estem davant d'un hotel, d'un complex turístic o de qualsevol propietat privada. Ningú pot fer-nos fora o prohibir-nos estar allà, com a mínim si estem entre la línia de la marea alta i l'aigua. Durant la nostra estada a Maurici no vam tenir mai cap problema amb això, sempre ens vam posar on vam voler, sense ser primmirats amb la susdita línia, i mai ningú ens va dir res.
Aquesta vegada vam triar el tram de platja davant del complex JW Marriot Mauritius, quasi en l'extrem sud de la península. És una platja absolutament meravellosa, amb la imponent figura de la muntanya de Le Morne Brabant darrera nostra. I amb un mar d'aigües cristal·lines i ben calmades, com si estiguéssim en una piscina gegant, ja que tota la península està envoltada per una barrera coral·lina que la protegeix de les onades i corrents de l'oceà.
A més, hi havia molt poca gent i la pau era total. I com a colofó, des d'aquesta platja vam gaudir d'una posta de sol meravellosa sobre l'horitzó de l'oceà, d'aquelles que es recorden per a sempre més.
Allotjament a La Gaulette: Apartament Otium
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 105 km.
Dia 6: LA GAULETTE - ASCENSIÓ A LE MORNE BRABANT - LA PRENEUSE - TAMARIN - LE MORNE - LA GAULETTE
Aprofitant que avui la previsió meteorològica anunciava bon temps vam decidir que dedicaríem el matí a fer l'ascensió al monòlit de Le Morne Brabant.
Amb el cotxe vam anar des de La Gaulette per la B9 i cap al sud i en arribar a una cruïlla, indicada amb un rètol groc que anuncia «Access to Mountain - 1.5km», vam girar a la dreta per una pista que va cap a l'oest. Al cap d'1,4 km vam arribar a un petit pàrquing on vam deixar el cotxe.
Després del ritual de calçar-nos les sabates de muntanya, així com untar-nos de crema solar i repel·lent anti-mosquits, vam agafar el mínim necessari i vam travessar la porta d'accés a la muntanya. Aquí hi ha un petit quiosc on cal inscriure's en una llista posant l'hora d'entrada (i en sortir també la de sortida). L'entrada, però, és gratuïta.
Aquest lloc obre a les 7 del matí i després de les 14:00 ja no es recomana pujar per no quedar-se sense llum en cas de problemes. Nosaltres vam iniciar el camí de pujada a les 9:44.
Al principi és un camí ample que puja i puja, de vegades sota els arbres i d'altres a ple sol. El camí va fent zig-zag per anar guanyant altura i de seguida les vistes sobre els voltants de la península ja compensen sobradament l'esforç de pujar, però van millorant com més amunt millor.
Després de caminar uns 2,7 km de caminada fàcil, però cansada pel desnivell acumulat, finalment vam arribar a un punt (GPS: -20.45207293374705, 57.32900812188928) on hi ha un rètol que avisa que a partir d'allà l'ascensió pot ser perillosa. Un curt camí a la dreta porta a unes roques (GPS: -20.451985127248506, 57.32945236289926) que són un fantàstic mirador amb vistes de 360º sobre un paisatge senzillament al·lucinant.
No estava en els nostres plans arribar fins al fals cim de Le Morne Brabant, que és on hi ha una creu de ferro, sinó arribar fins a on ho veiéssim possible sense jugar-nos la vida. Així que vam descartar fer els darrers 800 metres de camí que quedaven fins al cim, ja que aquest tram implica fer escalada amb peus i mans per a trepar per la costeruda paret de roca de la muntanya. És un tram perillós perquè no hi ha cordes ni proteccions i el camí pot ser relliscós. De fet, es requereix una certa experiència en escalada, sobretot si aneu pel vostre compte, sense un guia.
Tot i així nosaltres vam continuar uns 50 metres camí amunt fins arribar a un mena de pont metàl·lic, a partir del qual ja era necessari fer servir les mans per agafar-se. En aquest trajecte, a més, començà a caure un petit xàfec que s'aturà poc temps després, però que fou suficient per a mullar el terra i fer les roques molt més relliscoses del que ja eren.
Tot plegat, per la nostra seguretat vam decidir no continuar més endavant. I de fet vam veure alguns grups de gent que anava a pujar i es va tirar enrere. En qualsevol cas, arribeu a on arribeu, les vistes que obtindreu des dels miradors en el camí de pujada justifiquen sobradament l'esforç de pujar fins aquí.
En el camí de tornada cap a l'entrada vam visitar amb tranquil·litat el petit museu a l'aire lliure que homenatja el coratge i la vida dels esclaus que van viure amagats en aquesta muntanya, escapant de l'esclavatge.
I a les 12:08 vam signar la sortida en el llibre de registre d'accés a la muntanya.
Tot seguit, amb el cotxe, vam anar fins a la població costanera de Tamarin, cap al nord. Vam aprofitar per a dinar en el restaurant Le Kiosk, el qual es troba en un pati exterior del petit centre comercial Ruisseau Creole. Vam dinar estupendament en una taula a l'aire lliure. Molt recomanable.
A continuació vam anar fins a la platja pública de Le Preneuse, des d'on podíem veure Le Morne Brabant en la distància. I després vam anar fins a la platja pública de Tamarin, ubicada 4 km més al nord, en el costat sud de la desembocadura del riu Rivière du Rempart. Com que aquesta platja no ens motivà suficientment per a banyar-nos-hi, vam tornar cap al sud per anar novament a les platges de la península de Le Morne.
Aquesta vegada vam anar a un punt de la platja que es troba entre els complexos turístics de luxe Dinarobin Beachcomber Golf Resort & Spa i el LUX Le Morne Resort, just davant del Monument a la Ruta dels Esclaus. I des del lloc on es troba aquest monument-memorial hi ha una foto esplèndida sobre la paret rocosa oest de Le Morne Brabant, sobretot amb el color que li dóna el sol de la tarda.
En la platja que hi ha davant del complex Dinarobin vam banyar-nos i vam fer busseig amb ulleres, veient incomptables peixos de colors de diferents mides. Després d'una bona estona de relax en aquest tros de paradís terrenal vam marxar cap a l'apartament, perquè avui era Cap d'Any i havíem reservat el sopar en l'Ensō Restaurant & Lounge Bar a les 19:45. Aquest restaurant, que ens havien recomanat, està al costat del supermercat GRS La Gaulette.
Vam sopar en una terrassa exterior escoltant música reggae. La veritat és que el lloc està molt bé I tot el que vam demanar estava boníssim, inclòs un batut de llet amb vainilla que vam demanar de postra. Aquest restaurant no és barat, però el lloc i l'ocasió s'ho mereixia.
Després de sopar vam anar fins al restaurant Emba Filao, ubicat just al costat de la platja de Le Morne on havíem estat per la tarda, perquè ens havien dit que allà hi hauria festa per acomiadar l'any. Però quan hi vam arribar vam veure que en realitat es tractava d'un dj que amenitzava amb música el sopar dels clients del restaurant. De tota manera vam passar una bona estona asseguts a la platja veient l'ambient i escoltant la música que ens arribava des del restaurant.
Allotjament a La Gaulette: Apartament Otium
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 51 km.
Dia 7: LA GAULETTE - LE MORNE - ALEXANDRA FALLS - BOIS CHÉRI - BLUE BAY - POINTE D'ESNY - MAHÉBOURG - GRAND VIEUX PORT - BLUE BAY
Avui deixàvem aquest allotjament i canviàvem a un altre que es troba en l'altre costat de l'illa, en la població costanera de Blue Bay. Des de La Gaulette posem rumb cap a Blue Bay, però no vam voler marxar d'aquesta part de l'illa sense anar a llocs que teníem encara pendents o, fins i tot, que volíem tornar a gaudir.
Primer de tot tornar a la península de Le Morne Brabant, un lloc que, com ja hem dit anteriorment, ens va captivar. Aquesta vegada vam anar fins a la petita platja pública que hi ha a l'extrem sud-oest de la península, entre els complexos turístics de JW Marriott Mauritius Resort i el Riu Palace Mauritius. Aquesta platja és també molt maca, com totes les que hi ha a la península de Le Morne. I els colors de l'aigua són senzillament increïbles.
Just davant d'aquesta platja, a uns 300 metres en línia recta cap al mar, es troba la famosa Cascada Submarina (Underwater Waterfall). En realitat aquesta cascada submarina és una il·lusió òptica causada per l'erosió, ja que a mesura que els corrents oceànics mouen sorra i altres partícules sedimentàries per sobre de la vora de la plataforma oceànica, es crea un efecte de corrent que sembla aigua caient per la vora d'un penya-segat.
Des de terra, el millor punt des d'on veure aquesta falsa cascada es troba al cim de Le Morne Brabant. Però des d'on es pot apreciar millor és d'un dels vols en hidroavió sobre la zona que organitzen algunes empreses turístiques de l'illa.
Amb el cotxe vam continuar cap a l'est per la carretera B9 i ens vam aturar en un punt del petit poble costaner de Le Morne Brabant per a gaudir de la vista sobre la llacuna i l'illot Fourneau que es troba al davant. En aquesta zona no hi ha platja pròpiament dita, sinó una zona de manglars.
I ens vam aturar novament en la platja de La Prairie (ja ho havíem fet el dia que havíem arribat a l'illa). És un lloc molt fotogènic, amb el monòlit de Le Morne Brabant sempre present. Amb el sol que feia en aquell moment les aigües de la llacuna lluïen molt clares i de color turquesa.
Quan vam arribar a Chemin Grenier vam agafar la carretera B102 cap al nord. Davant de l'entrada que va cap al parc d'aventura Vallé (o La Vallée des Couleurs) ens vam aturar per a fer fotos d'un tram de carretera que hi ha prop i que era realment espectacular, perquè estava farcit de flors liles a costat i costat de la carretera.
Quan vam arribar a la cruïlla amb la carretera Plaine Champagne Rd vam recordar que teníem pendent d'anar a les cascades Alexandra Falls que l'altre dia havíem trobat tancades a causa de la pluja. Aquesta vegada vam poder arribar fins a l'aparcament i des d'allà fer el caminet que condueix a l'espectacular mirador sobre la cascada, però també sobre tota la part sud de l'illa. Es un lloc molt bonic I recomanable de veure.
Des d'aquí vam tornar a la ruta B102 i vam fer 2,3 km més cap al nord per agafar a continuació la ruta B88 cap a la dreta, en direcció a Bois Chéri. Però quan vam arribar a l'alçada del complex Ganga Talao vam trobar una gran cua de cotxes de locals que volien accedir als temples que hi ha al voltant del cràter-llac.
L'explicació era que avui, primer dia de l'any i festiu, els hinduistes de Maurici acudien en massa a aquest lloc sagrat per a passar-hi el dia. La policia ens desvià per una carretera auxiliar que va per darrera dels pàrquings i que connecta novament amb la B88, però més enllà del Grand Bassin.
Com que passàvem per davant de l'entrada de la Bois Chéri Tea Factory vam provar sort i el guàrdia de l'entrada ens digué que la factoria/museu estava tancada avui per a les visites, però que podíem passar per anar fins a on es troba el restaurant, la qual cosa ens permetia veure el bonic edifici colonial que ocupa, així com els jardins i els camps de te.
Ens va anar molt bé perquè en realitat no teníem cap interès a visitar la factoria de te; ja ho havíem fet altres vegades i en diferents països: Sri Lanka, Malàisia, Madagascar, ...
A Maurici, de fet, hi ha una Ruta del Te que uneix gastronomia, història i cultura. Aquest itinerari permet descobrir dos mons estretament relacionats, el te i el sucre, i suposa un viatge en el temps per la història mauriciana i el seu patrimoni colonial a través de tres llocs diferents de l'illa: el Domaine de Bois Chéri, el Domaine des Aubineaux i el Domaine de Saint-Aubin.
La Bois Chéri Tea Factory és el productor de te més gran de Maurici, amb 250 Ha. de camps de te. Des de l'entrada s'ha de recórrer un camí/pista d'1,2 km per dins de la propietat fins arribar al restaurant Le Bois Chéri. És un camí realment bonic, en especial un petit llac envoltat de plantes de te i d'un preciós jardí. Vam entrar en la botiga que hi ha al costat del restaurant i vam comprar una caixeta de record amb bosses de te de la marca Bois Chéri.
Després de donar una volta pel bonic edifici d'estil colonial que ocupa el restaurant i gaudir de les magnífiques vistes que proporciona pel fet de trobar-se sobre un punt elevat vam tornar al cotxe i vam marxar pel mateix camí pel que havíem arribat. En arribar a l'entrada de la finca agafem la B88 cap a la dreta, en direcció cap a La Flora.
En arribar a la població de La Flora vam continuar per la B81 fins a connectar amb l'autovia M2 primer i la carretera A10 després fins arribar a Blue Bay, on teníem l'allotjament per a les següents nits a l'illa.
Aprofitant que el centre comercial Bo'Valon, a 4,2 km de Blue Bay, aquell dia festiu estava obert fins a les 16:00, vam anar a comprar en el supermercat King Savers el que necessitaríem per als propers dies a l'apartament.
I en el restaurant de menjar asiàtic de fusió Good Korma vam tastar un deliciós bol renversé, un plat d'origen xinès però adaptat a la cuina mauriciana.
Per la tarda vam donar una volta per la zona per a situar-nos. Primerament vam anar fins a la bonica platja pública de Blue Bay, amb vistes sobre l'illa Des Deux Cocos i les aigües del Blue Bay Marine Park .
A la platja i voltants hi havia molta gent del país que hi estava passant el dia (o dies, perquè en els dies següents continuaven allà, amb les seves tendes de campanya, sacs de dormir, mantes, etc.).
Tot seguit vam seguir la carretera Coastal Rd cap al nord, fins a la propera Pointe d'Esny, a menys de 2 km de Blue Bay. Aquí vam descobrir la seva meravellosa platja: sorra blanca, aigües turqueses i vistes sobre l'illa Aux Aigrettes i sobre la característica muntanya del Lleó. Sens dubte, segons el nostre humil criteri, és una de les millors platges de l'illa.
Des d'aquí vam continuar 3,7 km cap al nord, fins arribar a la petita ciutat de Mahébourg. Aquí vam recórrer a peu el bonic passeig del seu front marítim. És un passeig molt recomanable, amb vistes sobre la petita illa Mouchoir Rouge i la badia. També hi ha un bonic moll de fusta que s'endinsa en l'aigua, però l'accés estava tancat degut al mal estat de conservació de la passarel·la.
Passejant pel front marítim és una veritable llàstima veure zones d'aigua de mar estancada, amb algues i un munt escombraries que floten i s'acumulen al costat de les parets del passeig. Si tot aquest entorn estigués més net i cuidat seria un lloc molt més bonic i agradable del que ja és.
I així vam arribar fins al lloc on es troba el monument commemoratiu de la Batalla Naval de Vieux Grand-Port entre francesos i anglesos a principis del segle XIX. Aquest monument es troba en l'extrem d'una petita badia i en l'altre hi ha Pointe Canon, un lloc d'importància històrica a l'illa, ja que va acollir una fortificació holandesa construïda al segle XVII. Encara es poden veure algunes restes de la fortificació, inclòs un canó restaurat que dóna nom al mirador.
En qualsevol cas, des d'aquesta zona de Mahébourg hi ha unes vistes impressionants de la badia de Grand Port, oferint una vista panoràmica de l'espectacular paisatge circumdant.
En aquesta mateixa zona es poden veure les darreres restes de la que fou l'estació de tren de Mahébourg, construïda durant l'època colonial. Avui dia es manté com una relíquia, envoltada per la serena bellesa de grans banians que afegeixen encant a aquest lloc. I a prop s'alça l'antiga torre de l'aigua.
De tornada al cotxe vam agafar la carretera A10 cap al nord, passant per l'històric pont Cavendish, sobre el riu La Chaux, fins a enllaçar amb la B28 i continuar vorejant la costa cap al nord fins arribar a Bois des Amourettes, a 11 km de Mahébourg. Aquí vam fer mitja volta perquè el sol s'estava a punt d'amagar.
Després de deixar enrere Vieux Grand Port ens vam aturar en un petit aparcament per a visitar el Dutch First Landing, el lloc exacte on els holandesos van desembarcar per primer cop a l'illa Maurici.
Des de la carretera s'han de baixar unes escales i passar per un lloc ruïnós i una mica fantasmagòric fins arribar al lloc on es troba el monument commemoratiu d'aquest fet. Aquí la costa és plena de roques i manglars, no hi ha platja pròpiament dita. Val la pena aturar-se aquí.
A l'altre costat de la carretera hi ha una torre circular de pedra amb una petita capella als seus peus. Des d'aquí vam posar rumb de tornada cap a Blue Bay quan ja era quasi fosc.
Vessament de fueloil en la costa sud d'illa Maurici
El 25 de juliol de 2020 el vaixell japonès MV Wakashio, carregat amb 4.000 tones de fueloil, va encallar en un escull de corall en la costa sud-est de l'illa.
En les setmanes següents el vaixell encallat va començar a perdre fueloil i a mitjans d'agost es va trencar en dos a causa d'un fort temporal. Tot i que gran part del petroli a bord ja s'havia bombejat a altres vaixells abans del trencament, es calcula que unes 1.000 tones de fueloil es van vessar a l'oceà, en el que fou qualificat com el pitjor desastre ambiental de la història de Maurici.
A finals d'aquell mateix any, amb la feina de medis humans locals i l'ajuda material de diversos països, ja s'havia extret tot el fueloil que restava flotant en aigües mauricianes i s'havien netejat els 21 km de costa afectats pel vessament, des de Blue Bay i l'illa des Deux Cocos fins a la Rivière des Créoles, passant per Pointe d'Esny, Mahébourg i les illes Aux Aigrettes i Mouchoir Rouge.
Per sort per a l'illa i els seus fràgils ecosistemes marins, actualment ja no queda rastre visible d'aquell desastre ambiental, però probablement la flora i fauna marina de la llacuna i l'escull trigaran dècades a recuperar-se del tot.
Allotjament a Blue Bay: Apartament Villa Soleil d'Eté
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 139 km.
Dia 8: BLUE BAY - POINTE D'ESNY - MAHÉBOURG - ST HUBERT - CASCADA EAU BLEU - BLUE BAY
Passem el matí en la meravellosa platja de Pointe D'Esny que ja havíem estat investigant el dia anterior.
Accedir a aquesta platja no és immediat, ja que entre la carretera Coastal Rd i la platja hi ha tot d'edificis i finques privades que impossibiliten l'accés a la platja. Només hi ha un parell de llocs, al menys que veiéssim nosaltres, per a poder accedir a la platja. Un d'aquests llocs de pas es troba en aquest punt.
Seguint a peu aquest passadís entre dues finques vam arribar a un punt de la platja de Pointe d'Esny i vam buscar un bon lloc on quedar-nos. Aquí ens hi vam estar una bona estona banyant-nos, prenent el sol, veient l'activitat de les barques i de la gent local i gaudint d'unes vistes espectaculars.
Al migdia vam anar a dinar a un restaurant de Mahébourg que té molt bona puntuació i que s'anomena Le Bistrot d'Edwige, en l'extrem sud de la ciutat. Sortosament vam trobar lloc en la seva terrassa exterior, ja que sempre sol estar molt sol·licitat. Vam haver d'esperar bastant a que ens servissin, però va valer molt la pena perquè el menjar estava deliciós i ben presentat i el lloc ens va resultar molt agradable. Lloc molt recomanable.
Després de dinar vam aprofitar per anar fins a l'església de Notre Dame des Anges i la mesquita Jummah, a escassa distància una de l'altra. Ambdues són boniques de veure per fora, sobretot la primera.
Després vam repetir visita al front marítim de Mahébourg, on vam descansar una estona tot gaudint de les vistes.
Tot seguit, amb el cotxe vam anar fins a Cluny, uns 14 km a l'oest de Mahébourg, per a veure la cascada Eau Bleu, de la que havíem llegit meravelles. Pel camí cap a la cascada ens vam aturar per a veure el cridaner temple hinduista Mare Chicose Vadivudai Ammen Tirukkovil que està al costat de la carretera.
Trobar aquesta cascada no és gens fàcil i la seva ubicació exacta sembla un secret d'estat. Vam aparcar el cotxe en un petit forat que vam trobar en un camí d'entrada a un camp de canya de sucre, just davant d'on surt el petit camí que va cap a la cascada (coneixíem el punt aproximat perquè havíem estat investigant a internet).
Trobar aquest camí d'accés no és obvi. Tothom que arribava ens preguntava si sabíem com arribar-hi perquè també anaven molt perduts. Cal seguir aquest caminet que surt de la carretera, travessar un camp de plantes de canya de sucre i arribar fins a on estan els arbres. Des d'allà s'ha de buscar el punt d'on parteix un camí que baixa cap a la cascada. És un camí curt, però difícil, perquè és molt costerut i en un moment donat s'havia de passar per sota d'un arbre tombat. Si ha plogut deu ser un camí impossible de fer perquè s'esdevé molt relliscós.
Quan vam aconseguir arribar fins a la cascada vam veure que aquesta estava seca, però la gran piscina natural que hi ha als seus peus és igualment molt bonica, tot i que en aquell moment el color de l'aigua era més verdós que blau. Pot ser quan la cascada té aigua i la piscina té més profunditat llavors el color es torna més blavós. En aquesta piscina t'hi pots banyar, però nosaltres no ho vam fer. En qualsevol cas s'ha de vigilar de no relliscar amb les pedres.
Sigui com sigui, la carretera per arribar fins a Cluny des de Mehébourg és molt escènica, ja que passa per zones rurals i despoblades i trobareu trams amb fileres d'arbres a costat i costat. De fet, ens vam desviar d'aquesta carretera per arribar fins al poblet de St Hubert perquè la carretera d'accés ens va semblar molt bonica.
De tornada a Blue Bay vam anar a peu fins a la seva platja pública i vam recórrer tota la badia fins al lloc on es troba l'embarcador per anar a l'illa Des Deux Cocos, mentre el sol s'anava ponent i es feia fosc.
Allotjament a Blue Bay: Apartament Villa Soleil d'Eté
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 53 km.
Dia 9: BLUE BAY - DOMAINE DE LABOURDONNAIS - PAMPLEMOUSSES - ST PIERRE - MOKA - VOLCÀ TROU AUX CERFS - CUREPIPE - BLUE BAY
Avui l'objectiu que teníem era anar a punts d'interès que teníem pendents en el nord i centre de l'illa.
I vam començar pel lloc situat més al nord, el Domaine de Labourdonnais. Està a una distància de 70 km de Blue Bay, però s'hi pot arribar en una hora i quart perquè bona part del trajecte és autovia.
En arribar al lloc, ubicat en el terme de Mapou, vam pagar l'entrada de 700 MUR per cap. Això inclou la visita a la mansió de la finca, els jardins i un petit parc amb animals (domèstics, però també tortugues d'Aldabra). Per últim, inclou una degustació de productes que es fan a la pròpia finca: dos tipus de suc, patés de fruita i deu varietats de rom.
Des de l'entrada s'arriba a un ampli passeig enjardinat, vorejat a banda i banda per grans arbres, que van deixant entreveure la façana de la mansió fins que aquesta apareix en tota la seva majestuositat. És realment espectacular.
La casa/castell, la part més visible del Domaine de Labourdonnais, fou construïda entre 1856 i 1859 i habitada per una família mauriciana durant més de 150 anys. És d'estil neoclàssic, amb la planta baixa elevada i una àmplia veranda que l'envolta completament. És molt bonica i està molt ben conservada, amb grans mobles de teca i fusta negra, entre molts altres detalls.
A l'exterior, vam passejar pels enormes jardins que l'envolten i que són són senzillament espectaculars, amb una vegetació exuberant. També vam veure els horts on es produeixen els productes locals que es poden tastar en el restaurant de la finca o en la degustació inclosa en la visita. En la finca destaca també la presència solitària d'una històrica xemeneia d'una antiga factoria sucrera.
La industria sucrera a illa Maurici
Des que l'holandès Adriaan Van Der Stel va introduir la canya de sucre a Maurici l'any 1639, ningú s'imaginava que aquesta planta crearia un impacte tan immens. No obstant això, va resultar ser una indústria que durant els següents 300 anys va revolucionar la vida de l'illa.
Maurici va experimentar un augment massiu de factories de processat de la canya de sucre. N'hi va haver més de 250 a l'illa. Tanmateix, a causa de les guerres i els problemes econòmics, principalment en països europeus, el preu del sucre va començar a davallar des de finals de la dècada de 1880.
A partir d'aquell moment, va començar el procés de centralització. A més, els ciclons i alguns tipus d'insectes van afectar els cultius de canya de sucre en moltes finques de sucre, cosa que va provocar pèrdues financeres i tancaments dràstics. La centralització va disminuir el nombre de molins de sucre amb el temps.
D'aquell passat gloriós de la indústria sucrera a Maurici avui dia encara podem veure, escampades per la geografia mauriciana, algunes xemeneies, l'estructura més atractiva i notable d'una fàbrica de sucre. Quan diverses factories de canya de sucre del passat van tancar, van deixar les seves xemeneies com a petjada de la seva existència.
Malauradament, també s'han perdut moltes altres a causa dels ciclons o la reconversió de finques sucreres.
Les que han quedat dempeus formen part ja del patrimoni històric i cultural de l'illa. Voltant per l'illa segurament tindreu l'ocasió de veure unes quantes d'aquestes altes estructures fetes de totxo i de planta circular, quadrada o rectangular.
Com a colofó de la visita al Domaine de Labourdonnais vam anar fins al seu recomanable restaurant La Table du Château, a només 50 metres de la casa, on vam fer la degustació de rom, triant 10 tipus de rom entre 6 varietats de rom del tipus Classique i 6 més del tipus Liqueur, totes elles produïdes localment en la finca. I tot això acompanyat de dos tipus de suc i de gelatines de fruita, també de producció local amb productes de la pròpia finca. Vam gaudir molt de l'experiència. Per tot plegat aquest lloc és molt recomanable.
Acabada aquesta interessantíssima visita, amb el cotxe ens vam desplaçar fins a la població de Pamplemousses, a 6,5 km al sud-oest, per a visitar l'extraordinari jardí botànic Sir Seewoosagur Ramgoolam (també conegut com a Jardí Botànic SSR o de Pamplemousses), el més antic de l'hemisferi sud, ja que data del segle XVIII. Cobreix una superfície de 37 Ha i és molt conegut, entre d'altres, pel seu llarg estany de nenúfars gegants de l'espècie Victoria amazonica.
Vam pagar 300 MUR per cap per l'entrada al jardí botànic, la qual inclou un pràctic mapa per a no deixar-se cap racó sense visitar. Vam recórrer pràcticament tots els camins i sectors del jardí i, conseqüentment, vam acabar molt cansats, però vam trobar aquest lloc absolutament fascinant.
Al principi del recorregut vam passar pel costat del Château de Mon Plaisir, una elegant residència colonial construïda l'any 1823 i que fou residència dels governadors francesos i britànics a l'illa.
S'entén perfectament que el Jardí Botànic SSR sigui una de les atraccions turístiques més visitades de l'illa.
Tot seguit vam posar rumb cap a la Casa Eureka, ubicada a Moka, 27 km al sud de Pamplemousses seguint l'autovia Terre Rouge - Verdun - Trianon Link que voreja Port Louis per l'oest i evita haver de travessar la capital.
Aquesta autovia passa pel costat de la carismàtica muntanya Pieter Both, la segona més alta de l'illa, amb 820 metres d'alçada. La seva principal característica és la gegantina formació rocosa que forma el seu cim: un pinacle coronat per una espectacular roca, que s'assembla a un cap humà, i que té uns nou metres de diàmetre.
En el camí cap a Moka ens vam aturar en un poble anomenat St. Pierre per a dinar en el primer lloc que vam trobar obert. Quan vam arribar a Moka ens vam desviar per anar fins al lloc on es troba la casa criolla Eureka.
Aquesta casa, data als voltants de 1836, és una mansió que es troba en un bonic entorn natural, entre el mont Ory i un riu, i que fou construïda amb fusta local d'eboni i caoba. Actualment és un museu.
Sabíem que la casa Eureka estava tancada temporalment, però teníem l'esperança de poder veure-la per fora. Tanmateix, quan vam arribar al lloc ens vam trobar amb que només es podia veure parcialment. En qualsevol cas, l'entorn natural de la casa es preciós.
I de Moka vam anar a Curepipe, població situada a uns 18 km al sud. Primer de tot vam pujar fins al cràter Trou aux Cerfs, el qual és troba en un punt elevat, a 605 metres sobre el nivell del mar. Té un diàmetre de 350 metres i una profunditat d'uns 100 metres. Des del mirador sobre el cràter hi ha una vista espectacular de la major part de l'illa Maurici i de 360 graus de la ciutat de Curepipe. És un lloc molt recomanable.
Vam fer tota la volta a peu per la vora superior del cràter i així vam poder gaudir de vistes de 360 graus en totes les direccions. I mirant cap a l'interior del cràter podreu veure una vasta zona de bosc exuberant format per espècies vegetals autòctones i alguns pins verds gegants. En el fons del cràter hi sol haver un petit llac format per acumulació de l'aigua de pluja, però en les dates de la nostra visita estava sec.
Per arribar fins dalt del cràter vam travessar el barri de Floreal, on es nota que hi viu gent de molts calers per les mansions i jardins que vam veure o intuíem. També vam passar pel costat del camp de golf Mauritius Gimkhana Club, fundat l'any 1844 a Vacoas-Phoenix, essent el més antic de tot l'Índic i el quart més antic de tot el món.
I des del cràter Trou aux Cerfs vam anar fins al centre de Curepipe, a només 2,5 km. Vam aparcar el cotxe al costat del jardí municipal Paul & Victoria. Vam fer una ruta a peu veient el bonic edifici de l'Ajuntament (Hotel de Ville), el de la biblioteca Carnegie, l'església de Sta. Teresa, les galeries comercials Les Arcades Currimjee, el sorprenent edifici del Royal College o el curiós aspecte exterior del Mercat Central, un dels edificis moderns més icònics de l'illa.
Acabada la visita a Curepipe ja eren les 18:30 i vam tornar amb el cotxe cap a Blue Bay.
Allotjament a Blue Bay: Apartament Villa Soleil d'Eté
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 165 km.
Dia 10: BLUE BAY - VIEUX GRAND PORT (LA VALLÉE DE FERNEY) - CUREPIPE (DOMAINE DES AUBINEAUX) - PORT LOUIS - ALBION - TRIANON - BLUE BAY
Comencem la jornada d'avui anant cap a La Vallée de Ferney, 15 km al nord de Blue Bay. L'entrada es troba al costat de la carretera B28 que va cap a Vieux Grand Port.
La Vallée de Ferney és una reserva forestal i de vida silvestre que ocupa una àrea natural de 200 Ha i que es va establir a finals del 2006, com un programa de conservació i restauració dels boscos autòctons de la vall. Menys del 2% dels ecosistemes autòctons de Maurici romanen intactes i aquesta vall és un dels últims refugis naturals de l'illa.
En aquesta reserva els visitants poden dur a terme diferents activitats. Una d'elles és el senderisme, ja que s'ofereixen diverses rutes a peu per la vall de Ferney que recorren els seus boscos autòctons.
Quan vam arribar a l'entrada vam aparcar el cotxe, vam pagar l'entrada (200 MUR per cap) i ens vam inscriure en un llibre de registre per a fer la ruta a peu de 5 km, la més curta de les que s'ofereixen.
Abans de començar la ruta visitem el petit museu que hi ha a l'entrada i que mostra la història de la zona. El camí cap a la vall comença travessant un jardí molt bonic i després passa per l'antiga fàbrica sucrera de Ferney abans d'endinsar-se en la vall de Ferney, la qual segueix el curs d'un petit riu. Els paisatges són veritablement bonics i durant tot el recorregut ens acompanyà el cant dels ocells I el soroll del riu.
Més enllà vam veure un antic pavelló de caça que ara és un allotjament, el Ferney Nature Lodge. Té uns pocs bungalous exquisidament decorats, amb restaurant i piscina, i amb unes vistes elevades sobre la vall. És car, però tenint en compta el lloc on està de ben segur que és d'aquells llocs que no s'obliden.
Més o menys a mig camí s'arriba al lloc on viuen lliurement unes quantes tortugues gegants i que ajuden a regenerar el bosc. També hi ha un viver que posa a la venda plantes endèmiques i en perill d'extinció als visitants locals de Maurici.
La tornada del sender és per l'altre costat del riu, amb molt bones vistes sobre les muntanyes de la cara nord de la vall. Tot i la curta distància vam arribar cansats al final del recorregut, també influït per la calor que feia, però molt més que satisfets per la meravellosa experiència que acabàvem de viure. Si aneu a Maurici no us perdeu aquest lloc.
De tornada al cotxe vam posar rumb cap a Curepipe per a visitar el Domaine des Aubineaux, a 29 km cap al nord-oest. Es tracta d'una finca amb una preciosa casa colonial de finals del segle XIX i alguns pavellons auxiliars, envoltada d'un jardins molt cuidats. Es pot recórrer lliurement tot l'exterior i paga molt la pena.
Aquesta finca, juntament amb el Domaine de Bois Chéri i el Domaine de Saint Aubin, que ja havíem visitat dies abans, formen part de La Ruta del Te, del Rom i de la Vainilla que ens submergirà en la història i la cultura culinària del país.
Vam intentar quedar-nos a dinar en el petit restaurant Les Aubinaux, ja que el lloc és molt especial i els preus eren bastant assequibles, però malauradament ja estava tot reservat. Una llàstima. El restaurant ocupa una part de la mansió d'aquesta finca.
Ja eren les 13:00 hores i vam posar rumb cap a Port Louis, 27 km al nord, a on vam arribar en menys de mitja hora. Després de dinar vam anar caminant cap al front marítim, però abans vam aprofitar per a veure coses en el centre que no havíem vist el dia de la nostra anterior visita a la capital mauriciana o bé repetir d'altres que sí havíem vist però que volíem tornar a veure.
Vam passejar per Les Jardins De La Compagnie, un lloc que, segons ens va dir algú, és perillós de passejar-hi quan es fa fosc per la gent que freqüenta aquests jardins (!). De dia, però, és un lloc molt tranquil i bonic de veure. En aquests jardins hi ha unes quantes estàtues, però el més impressionant de tot són els seus enormes banians. Al costat dels jardins hi ha l'interessant edifici del Museu d'Història Natural.
Caminant pel carrer La Chaussée vam arribar a la Place d'Armes i des d'aquí vam anar fins al front marítim Le Caudan. Aprofitant que aquí hi ha unes quantes botigues de records del país, vam comprar algunes coses com a record del viatge. Entre elles, una preciosa aquarel·la que representa una platja amb Le Morne Brabant al fons.
Després vam voltar per Le Caudan fins arribar al Blue Penny Museum. En els molls propers vam veure atracats dos grans creuers de l'empresa MSC Cruises però, per sort nostra, els creueristes ja devien estar embarcats perquè no en vam veure ni un pel carrer.
Amb el cotxe vam pujar fins a on es troba la ciutadella, anomenada Fort Adelaide. Aquesta fortalesa fou construïda pels britànics a mitjans del segle XIX i ocupa la part alta d'un turó, oferint unes esplèndides vistes de 360º sobre Port Louis i el seu port. Quan hi vam arribar ja estàvem fora d'hores de visita de la fortalesa, però fora d'ella hi ha un mirador des d'on es poden veure les mateixes vistes.
I des d'aquest punt de la capital vam posar rumb cap al far de la Pointe aux Caves (o far d'Albion), uns 14 km cap al sud-oest. A Le Caudan havíem vist una foto d'aquest far i ens havia semblat interessant d'anar-lo a veure, sobretot perquè s'hi recomana anar per a veure la posta de sol. Hi vam anar seguint les carreteres A3, B78 i altres carreteres locals.
El far d'Albion, encara en funcionament, fou construït sobre un penya-segat en la perillosa costa de Pointe Aux Caves a principis del segle XX. Té una considerable altura de 30 metres i és un lloc molt popular per als fotògrafs gràcies al seu increïble fons per a les fotos. El far està tancat i no és visitable.
Quan hi vam arribar vam veure que hi havia uns quants cotxes. Després d'aparcar vam voltar pels camins que recorren la part superior dels penya-segats sobre l'oceà. Prop d'aquest far hi ha unes roques que formen un capritxós doble arc natural format per la força del mar i la climatologia. Vam buscar un lloc des d'on veure'l i finalment el vam trobar en aquest punt en el camí de baixada cap a unes piscines naturals que parteix del costat est del far.
S'acostava l'hora de la posta de sol i vam buscar un lloc on veure-la, amb el far d'Albion en primer terme. Finalment vam triar la platja púbica de Mon Plaisir, a 1,5 km del far. Asseguts en unes roques volcàniques i envoltats de restes de corall vam veure la posta de sol sobre l'oceà i els penya-segats d'aquesta costa rocallosa, amb el far en la llunyania. Molt recomanable. Un lloc alternatiu des d'on veure la posta de sol, més proper al far, pot ser el mirador d'Albion.
En el camí de tornada a Blue Bay ens vam aturar en l'enorme centre comercial Tribeca Mall que hi ha al costat de l'autovia M2, a Trianon, per a comprar alguna cosa que necessitàvem en el seu supermercat. Aquest centre comercial és el més gran de l'Índic i un dels més grans del món. Ens va sorprendre de trobar-lo en aquesta illa.
Allotjament a Blue Bay: Apartament Villa Soleil d'Eté
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 159 km.
Dia 11: BLUE BAY - GRAND RIVER SOUTH EAST - POSTE DE FLACQ - PLATGES DE BELLE MARE, QUATRE COCOS I PALMAR - TROU D'EAU DOUCE - BLUE BAY
Aquest era el nostre darrer dia de viatge sencer a l'illa i l'objectiu era recórrer la costa oriental de l'illa.
Vam sortir de Blue Bay cap al nord, seguint la carretera que va per la costa oriental de l'illa, via Grand Vieux Port. En arribar a Grand River South East ens vam desviar breument per anar a veure la cascada Grand River South East (o cascada G.R.S.E.). Vam aparcar el cotxe en aquest punt de la carretera que va a la població de Grand River South East.
Al principi no trobàvem el camí que baixa fins al punt del riu on està la cascada, ja que no hi havia cap indicació. Però finalment, seguint el soroll de l'aigua, vam trobar l'inici d'un corriol que baixa cap al riu. No és un camí especialment difícil, però pot ser relliscós en cas de pluja.
Quan vam arribar al lloc on el riu Grand River South East ha de salvar una fractura en el terreny vam poder veure la cascada en tot el seu esplendor. És un lloc ben bonic. La cascada baixava amb força aigua i just abans de la caiguda el riu forma unes quantes piscines. Vam veure nombrosos turistes que arribaven navegant pel riu des del sud en barques per a poder veure la cascada des de la base. En un moment donat vam veure una cua de fins a vuit barques per accedir al front de la cascada i poder fer les fotos des del peu de la cascada. Nosaltres la veiem des de dalt i lateralment.
Després de gaudir uns minuts d'aquest lloc tan bonic vam tornar al cotxe I vam continuar ruta cap al nord. La nostra següent destinació fou el temple hinduista Sagar Shiv Mandir, en la població de Poste de Flacq. El temple fou construït sobre una petita illa a la que es pot arribar en cotxe quan la marea està baixa. El temple en si no el vam trobar especialment interessant, però el lloc on es troba fa que les vistes des d'ell siguin especials, ja que està envoltat per una llacuna amb molts manglars que donen al lloc un aspecte místic.
Tot seguit vam fer 7,6 km, seguint les carreteres B62 i B59, fins arribar a la platja pública de Belle Mare. Quan hi vam arribar vam aparcar el cotxe en el gran pàrquing que hi ha davant la platja i de seguida vam veure, com ja havíem vist en altres platges de l'illa, que hi havia un munt de mauricians passant-hi el dia. Pel que sembla aquesta platja de Belle Mare és especialment popular entre la població local, sobretot en dies festius i caps de setmana, com era el cas avui.
Vam caminar una mica per la sorra de la platja i vam poder constatar que és molt bonica i que el color de l'aigua és increïble, però aquell dia hi havia molta gent, massa per al nostre gust. Així que vam decidir provar sort més cap al sud i intentar trobar un lloc més tranquil.
Seguint 1,5 km cap al sud-est per la B59 vam veure una petit camí sense asfaltar que sortia a l'esquerra i que semblava acabar en una platja. Ens hi vam ficar i vam aparcar el cotxe a 120 metres de la carretera, al costat del mur exterior del complex turístic Veranda Palmar Beach Hotel, en aquest punt de la platja de Quatre Cocos.
De fet, les platges de Belle Mare i de Palmar pertanyen també al terme municipal de Quatre Cocos. La platja que limita al nord de la de Quatre Cocos és la que rep el nom de platja de Belle Mare, la que havíem visitat prèviament, mentre que la que limita cap al sud és la platja de Palmar.
El tram de platja de Quatre Cocos que hi ha cap al sud del punt on vam aparcar és pública, mentre que la que hi ha cap al nord està davant de diversos complexos turístics i per tant no hi ha tanta gent.
Nosaltres vam anar caminant per la platja i ens vam situar en un punt just davant del luxós complex turístic LUX* Belle Mare Resort, a tocar de la petita illa Little Island.
Aquí ens vam banyar una bona estona i vam gaudir d'un racó de platja espectacular, amb un gran banc de sorra blanca, la petita illa i aigües cristal·lines de color turquesa. De ben segur és una de les millors platges que hem vist a l'illa.
A l'hora de dinar, si no s'és client d'aquests complexos turístics, les opcions són molt reduïdes. Per sort, vam poder dinar en una terrassa exterior de Veranda Palmar Beach Hotel, a peu de platja. Tal com era de preveure, no és un lloc barat però, tot i així, hem de dir que hi vam dinar força bé.
Després de dinar i d'una sobretaula vam tornar una estona a la platja per a gaudir de tan extraordinari lloc. Quan vam marxar de Quatre Cocos vam constatar que en la part pública de la platja hi havia ara més gent que quan havíem arribat al matí.
Continuant amb el cotxe cap al sud-est per la B59 ens vam aturar, al cap de 2,5 km, davant de la platja pública de Palmar per a fer algunes fotos. La veritat és que totes les platges d'aquesta zona de l'illa ens van agradar molt, però ens quedem amb la platja de Quatre Cocos, en la que havíem estat abans.
I 5 km més cap al sud vam arribar a la població de Trou d'Eau Douce, el lloc des d'on surten les barques que van a la famosa Ile aux Cerfs. Es tracta d'una illa privada, situada molt a prop de la costa de Trou d'Eau Douce, amb 87 hectàrees de vegetació exuberant i platges de sorra blanca i protegides per la llacuna més gran de Maurici. A més de la platja, hi ha un club de golf, tres restaurants i una àmplia varietat d'activitats a fer.
Nosaltres ens havíem arribat a plantejar la possibilitat d'anar-hi avui, però veient que era diumenge i que hi hauria molta gent finalment vam desistir. Estem convençuts de que vam fer bé, perquè ja havíem llegit que sempre hi havia molta gent i era difícil escapar de la massificació.
En el camí des de Trou d'Eau Douce fins a Blue Bay, de 44 km vorejant la costa, encara vam fer alguna parada per a gaudir d'algun bonic paisatge a mesura que el sol de la tarda anava caient.
Allotjament a Blue Bay: Apartament Villa Soleil d'Eté
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 118 km.
Dia 12: BLUE BAY - LE BOUCHON - LA CAMBUSE - BLUE BAY - AEROPORT SSR - aeroport Jiddah (Aràbia Saudita)
A la tarda ja començava el nostre viatge de tornada cap a casa. Havíem pensat d'aprofitar el matí per anar a fer un darrer bany a la propera platja de Pointe d'Esny, però el dia es va aixecar força ennuvolat i ventós i això ens va fer canviar de plans.
Després de fer l'equipatge i deixar l'apartament vam anar amb el cotxe fins a l'anomenada illa des Deux Cocos, en realitat una península que ocupa la zona de Le Chaland i que està a l'altre costat de l'aeroport SSR. Per arribar-hi s'ha de rodejar pràcticament totes les instal·lacions de l'aeroport.
Conduint per carreteres locals i entre camps de canya de sucre, molt rurals, vam arribar a la petita platja de Le Bouchon, però el lloc no semblava tenir res d'especial. Tota aquesta zona de l'illa està a anys llum de les àrees costaneres farcides de complexos turístics de luxe que hem vist aquests dies.
Des d'aquí vam tornar uns quilòmetres enrere per la mateixa carretera i seguint una altra ruta vam arribar fins a la preciosa platja de La Cambuse, situada uns 2,5 km més al nord en línia recta, just davant de l'illot des Deux Cocos (no confondre amb l'illa des Deux Cocos).
Vam aparcar el cotxe al costat d'un edifici i zona d'entrenament de la Guàrdia Costanera de Maurici (Coast Guard Training School). La platja pública de La Cambuse és força bonica i està envoltada de natura a causa del seu relatiu aïllament. Aquesta platja és força freqüentada per la població local, però el dia de la nostra visita no hi vam trobar pràcticament ningú. Aquí les onades arribaven amb més força, tot i haver-hi una barrera de corall uns 150 metres mar endins.
Vam anar caminant per la platja cap al nord tot resseguint la costa de la península que hi enfront de l'illot Des Deux Cocos. Vam travessar el camp de golf del complex turístic Shandrani Beachcomber Resort & Spa i vam arribar a altres petites i precioses platges que hi ha dins dels dominis d'aquest hotel. Just davant nostre teníem les aigües del Parc Marí Blue Bay i més enllà la platja de Blue Bay.
Vam trobar molt bonic el contrast de colors de la sorra blanca, les roques volcàniques negres i el turquesa de l'aigua del mar. Tot caminant per la llarga línia platja del complex turístic vam arribar fins a la platja que hi ha en el seu extrem nord. Després d'una bona estona gaudint d'aquest lloc tan bonic vam tornar cap al cotxe pel mateix camí.
Com que ja eren les 13:00 hores vam tornar fins a Blue Bay per a dinar allà. Vam escollir el restaurant The Spot Café, a tocar de la platja pública de Blue Bay. Hi vam dinar molt bé I el servei fou súper ràpid i eficient, quelcom que no havíem vist fins ara en tota l'illa.
Després de dinar, vam marxar amb el cotxe cap a l'aeroport Sir Seewoosagur Ramgoolam, a 10,5 km de Blue Bay.
Tot seguit vam tornar el cotxe de lloguer i vam facturar l'equipatge en els taulells de Saudia Airlines. Finalment el nostre vol a Jiddah (Aràbia Saudita), en un avió Boeing 787-9, s'acabà enlairant a les 17:08. Per davant teníem un trajecte de 5.830 km i una durada estimada de 6 hores i 40 minuts.
Vam aterrar en l'aeroport King Abdelaziz de Jiddah a les 22:48 hora local (-1 hora respecte Maurici).
Com que el nostre vol de connexió a Barcelona era a les 10 del matí de l'endemà, aquesta vegada havíem reservat l'estada en l'hotel Aerotel Jeddah, situat en la zona de trànsit del mateix aeroport i, per tant, no s'ha de sortir de la terminal ni passar novament per seguretat.
Tal com va passar en el viatge d'anada, si aquestes hores de trànsit entre vol i vol haguessin estat diürnes llavors haguéssim demanat un visat de trànsit (el visat era gratuït, però s'havien de pagar uns 15 € per cap en concepte de taxes i d'una assegurança) per a visitar el districte d'Al Balad, el centre històric de Jiddah (Patrimoni de la Humanitat des de 2014). Però essent de nit ja no ens valia la pena sortir de l'aeroport.
Aquest hotel el vam reservar via Booking i així ens va sortir més barat que fent la reserva directament a l'hotel o a través del seu web, però no sempre està disponible en el portal de Booking. Es pot agafar una habitació per 6 hores, per 12 hores o per tot el dia, com un hotel normal, i el preu, lògicament, és diferent.
En qualsevol cas no és gens barat, però l'hotel està bastant bé i si teniu, com nosaltres, moltes hores de connexió és molt millor que intentar dormir en un seient o tirat a terra. I, a més, et pots dutxar i abordar el següent vol ben descansat.
Nosaltres vam pagar 156 € per una habitació doble a l'Aerotel Jeddah durant dotze hores. No inclou esmorzar. Ens van donar una habitació en la planta 4, la darrera de l'hotel. L'habitació era suficientment gran i la veritat és que estava molt bé. Va valer la pena el preu pagat.
Allotjament a Aeroport Jiddah (Aràbia Saudita): Aerotel
Quilòmetres recorreguts en cotxe: 55 km.
Dia 13: aeroport de Jiddah (Aràbia Saudita) -Barcelona
Ens vam aixecar ben descansats i, després de dutxar-nos i de recollir les coses, vam deixar l'habitació. En la terminal vam buscar un lloc on esmorzar.
Després vam anar a donar una volta per la terminal 1, ara que la podíem veure de dia. Si hi ha alguna cosa que crida l'atenció a l'exterior de la terminal, és l'espectacular torre de control de tràfic aeri, la més alta del món amb els seus 136 metres d'altura.
El nostre avió de Saudia Airlines s'enlairà a les 10:58 del matí de l'aeroport de Jiddah. Quedaven per davant 4.200 km i 5 hores 28 minuts de vol previst fins a Barcelona. Finalment vam aterrar a l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 14:35 hora local (-2 hores respecte Jiddah), després d'un temps de vol efectiu de 5 hores i 37 minuts.
Conclusió d'aquest viatge
I aquí acaba aquest fantàstic viatge que vam fer a l'illa Maurici, el qual se'ns va fer realment molt curt.
Encara que pugui semblar una obvietat, un viatge a Maurici és un viatge al paradís, amb impressionants paisatges i una diversitat de cultures que creen records inoblidables.
Molt sovint Maurici està associada a platges immaculades i d'aigües cristal·lines que són la destinació somiada de moltes parelles en viatge de noces, però en realitat és molt més que això i té al·licients per a qualsevol perfil de viatger.
A més, la rica història i el patrimoni multicultural de l'illa afegeixen profunditat a l'experiència, oferint una barreja única de tradicions i modernitat. Tant si exploreu els seus acolorits mercats, feu senderisme per la seva exuberant natura, assaboriu la gastronomia local o simplement us relaxeu vora el mar, Maurici no us decebrà en absolut.
Després de visitar l'illa, a finals del segle XIX, el famós escriptor nord-americà Mark Twain va escriure el següent: «D'un ciutadà em vaig quedar amb la idea que Maurici es va fer primer, i després el cel; i que el cel va ser copiat de Maurici» (del llibre de viatges Following the Equator: A Journey around the World, publicat l'any 1897).
En resum, el millor que podeu fer és anar-hi i comprovar-ho per vosaltres mateixos/es.