Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
madagascar

MADAGASCAR

Guia i relat d'un viatge per lliure a Madagascar

Data Data viatge: 2009. Publicat el 13/07/2009
2.5 de 5 (216 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats
Galeria de fotos al Facebook

Visitant Antananarivo

Antananarivo

Ruta al sud per la RN-7

Antsirabe
Ambositra
Fianarantsoa
Ambalavao
Ranohira
Toliara

Pel centre i nord de Madagascar

Morondava
Illa de Sainte-Marie
Andasibe
Antsiranana
Ankarana
Illa de Nosy Be

Introducció

Madagascar és la quarta major illa del món en superfície, després de Groenlàndia, Nova Guinea i Borneo. Està banyada per l'Oceà Índic i situada enfront de la costa sud-est del continent africà, separada d'ell pel canal de Moçambic. També rep l'àlies de l'Illa Vermella a causa del fet que el sòl que cobreix bona part del seu territori està compost de laterita (ric en ferro i alumini) i amb l'erosió el seu color vermellós queda exposat a la vista.

L'actual Madagascar es va separar fa milions d'anys del continent africà i el seu posterior aïllament ha fet que en el seu territori hi hagi multitud d'espècies animals i vegetals úniques en el món, entre les quals destaquen els lèmurs, el fossa carnívor o gairebé totes les famílies de baobabs. Altra particularitat és que la presència humana en l'illa és bastant recent i possiblement no va més enllà de 2.000 anys. I malgrat estar molt més prop d'Àfrica que d'Àsia i Oceania resulta que els primers pobladors de Madagascar van arribar per mar probablement des de les illes de Borneo o Cèlebes, en l'actual Indonèsia.

Així no sorprèn trobar a Madagascar molts trets asiàtics i/o polinesis en la seva població local. La llengua malgaix, per la seva banda, és d'origen malai-polinesi. També la presència de zebús i els paisatges d'arrossars ens remeten més al sud-est asiàtic que a Àfrica. Alhora o poc després que aquests primers pobladors van arribar a l'oest de Madagascar colons bantús des del continent africà. Amb el pas dels segles també van arribar a l'illa els àrabs i els europeus.

Per això Madagascar és una destinació molt interessant i recomanable per a amants de la natura, amb les seves rareses en flora i fauna, així com els seus grans i variats paisatges, entre els que destaquem la peculiaritat del tsingy (paisatge format per pinacles de roca calcària). Però tampoc deceb als qui busquin aventura (trekking, escalada, submarinisme, etc), història i cultura, ètnies, platges, compres, i molt més. Alhora que recomanem molt la visita a Madagascar també recomanem fer-ho com més aviat millor perquè, tot i que els últims governs malgaixos estan fent un esforç a conservar les immenses riqueses naturals del país, l'extrema pobresa de la seva població (el Banc Mundial estima que un 70% de la seva població viu amb un 1 US$ o menys al dia) crea una gran pressió sobre els boscos de Madagascar en la recerca de noves terres cultivables.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisamos de que cierta información publicada en estas guías o relatos, sobre todo la referida a horarios, precios, visados, direcciones de e-mail o páginas web, puede haber variado desde el momento en que se recogió la información (ver fecha en la cabecera del relato).

En Viatgeaddictes.com no nos responsabilizamos de los posibles perjuicios que pueda causar la informa- ción aquí contenida, así como de las opiniones expresadas por los colaboradores, ni estas son necesariamente compartidas por nosotros.

Por otra parte os animamos a que, si usáis la información aquí contenida, tengáis la amabilidad de enviarnos un e-mail con vuestras impresiones, sobre si os ha resultado útil o no, información errónea o no actualizada, etc. Tanto nosotros como nuestros colaboradores esperamos como única compensación a nuestro trabajo que perdáis un minuto y nos digáis algo que nos permita saber si nuestro esfuerzo merece la pena.

Gracias por visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 30 d'agost al 25 de setembre de 2009

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - París/Orly - París/CDG - nit en ruta
Dia 2: ... - Antananarivo
Dia 3: Antananarivo - Ambohimanga - Antananarivo
Dia 4: Antananarivo - Antsirabe
Dia 5: Antsirabe - Ambositra
Dia 6: Ambositra - Fianarantsoa
Dia 7: Fianarantsoa - Sahambavy - P.N. Ranomafana - Fianarantsoa
Dia 8: Fianarantsoa - Ambalavao
Dia 9: Ambalavao - Ihosy - Ranohira
Dia 10: Ranohira (P.N. Isalo)
Dia 11: Ranohira - Toliara
Dia 12: Toliara - Morombe - Morondava
Dia 13: Morondava
Dia 14: Morondava - R.E. Andranomena - Avinguda Baobabs - Morondava
Dia 15: Morondava - Antananarivo - Sainte-Marie
Dia 16: Sainte-Marie - Aux Nattes - Sainte-Marie
Dia 17: Sainte-Marie
Dia 18: Sainte-Marie - Soanierana - Tamatave - Andasibe
Dia 19: Andasibe (P.N. Andasibe) - Moramanga - Antananarivo
Dia 20: Antananarivo - Antsiranana
Dia 21: Antsiranana i voltants
Dia 22: Antsiranana - Joffreville (P.N. Montagne d'Ambre) - Antsiranana
Dia 23: Antsiranana - Mahamasina
Dia 24: Mahamasina (P.N. Ankarana) - Ambilove - Ambanja - Ankify - Hell-Ville
Dia 25: Hell-Ville (Nosy Be) - Andilana - Hell-Ville
Dia 26: Hell-Ville - Nosy Komba - Nosy Talikely - Hell-Ville - nit en ruta
Dia 27: ... - París/CDG - Barcelona

Aquesta ruta cobreix alguns dels principals punts d'interès a Madagascar, com els que trobem al llarg de la RN-7 entre Antananarivo i Toliara, la regió de Morondava, l'illa de Sainte-Marie, el trajecte entre Tamatave i Antananarivo o el nord del país, però es podrien afegir uns quants més: el descens del riu Tsiribihina i el tsingy de Bemaraha, Fort Dauphin i voltants, el trajecte amb tren Fianar-Manakara, la zona de Masoala, Majunja, i molts altres.

Moneda

La moneda oficial de Madagascar és l'ariary malgaix (MGA o Ar). Cada ariary se subdivideix en 5 iraimbilanja (antics francs), pel que és una de les dues úniques monedes del món, juntament amb la moneda mauritana, que les seves unitats fraccionàries no segueixen un model decimal.

Canvi mitjà durant el nostre viatge: 1 Eur = 2.780 Ar. Veure canvi oficial actualitzat en la pàgina XE Conversion: Eur -> Ar

Els euros es canvien sense problemes i, a diferència del que sol passar habitualment, a l'oficina de canvi de l'aeroport d'Antananarivo el canvi obtingut és tan bo com el de la ciutat. En les ciutats malgaixes no hi ha una gran oferta de llocs per a canviar, però no és difícil trobar algun xiringuito o bé algun banc que canviï, com el BVF. De tota manera, fora de les ciutats o en llocs rurals és convenient dur suficient moneda local per a no trobar-nos sense diners, perquè tot i que moltes vegades s'accepta el pagament directament en euros el canvi que ens facin serà bastant dolent.

Despeses del viatge

+ 920 € (vol París-Antananarivo i Nosy Be-París)
+ 176 € (vol connexió BCN-París i París-BCN)
+ 420 € (4 vols domèstics a Madagascar)
+ 68 € (entrades i guies en parcs nacionals)
+ 264 € (allotjament)
+ 447 € (transport, taxis, menjar, altres)
= 2.295 € (total per persona)

Madagascar no és, en principi i tractant-se d'Àfrica, un país massa car en el dia a dia del viatger si exceptuem la visita als parcs nacionals, així com altres activitats i excursions que requereixin de transport privat, guies, etc. Quant a l'allotjament n'hi ha gairebé per a tots els gustos, des de càmpings o modestes cabanyes en alguns parcs a autèntics hotels boutique de luxe per a clients europeus de pressupost folgat. En general la relació qualitat/preu dels hotels és bastant bona. Una altra partida en la qual fàcilment podem arribar a gastar bastants diners és en la compra de records, ja que és tanta l'oferta i la qualitat d'aquests que és fàcil sentir-se atret per màscares, instruments musicals, baobabs de ràfia, vainilla, roba, etc.

Visat

Serveis consulars de Madagascar

Consolat de Madagascar a Barcelona
C/ Roger de Llúria, 85 - pral. 2ª - 08009 Barcelona; tel 93 272 21 25

Ambaixada de Madagascar a França
4, Avenue Raphael - 75016 París; tel: 01 45 04 62 11

Per a viatjar a Madagascar és necessari un visat i un passaport amb un període de validesa mínim de 6 mesos.

El visat es pot obtenir a l'arribada a l'aeroport d'Antananarivo (per a estades en el país no superiors als 30 dies) o abans del viatge en els Consolats i Ambaixades de la República de Madagascar.

Des del 20 d'Abril fins al 31 de Desembre de 2009 el visat d'entrada amb una estada màxima de 30 dies era gratuït, sent aquesta una mesura temporal del Govern malgaix per a intentar recuperar el turisme perdut com a conseqüència dels problemes de signe polític ocorreguts en el país al començament de 2009. Pel que sembla, la gratuïtat d'aquest visat en l'aeroport es mantindrà almenys fins a finals de 2010 (aquest mateix visat gestionat a través del Consolat costa 15 € per les despeses de gestió).

Per a estades més llargues en el país es pot optar per tramitar un visat a través del Consolat que costa 70 € i que permet una estada d'entre 30 i 60 dies. Una altra opció seria si tenim planejada una escapada d'anada i tornada des de Madagascar a les illes Comores, a Maurici o a Reunió, ja que llavors podem partir l'estada a Madagascar en dos períodes de menys de 30 dies i així tenim els dos visats gratuïts.

Salut i vacunació

No hi ha cap vacuna obligatòria (amb l'excepció de la vacuna de la febre groga si s'ha viatjat per alguna zona infectada en els últims 6 mesos). Habitualment s'aconsella seguir la profilaxi per a la malària, però en qualsevol cas convé seguir les indicacions que puguin donar-nos en un Centre de vacunació internacional en funció del nostre tipus de viatge.

Seguretat

Després de diverses setmanes de tensions, a mitjans de març de 2009 militars opositors al govern del president Marc Ravalomanana van ocupar diversos edificis estatals, motiu pel que a l'endemà el president va dimitir i va cedir el poder a l'almirall Hyppolite Ramaroson. Però com la major part de la cúpula militar donava suport a Andry Rajoelina, llavors alcalde d'Antananarivo, aquest últim es va autoproclamar Líder de la transició. La majoria d'organismes internacionals no han reconegut al nou govern a l'entendre que aquest es va instal·lar en el poder per la força. En els violents xocs que es van produir com a conseqüència d'aquest canvi de govern van morir més de 180 persones. En el 2010 la situació política a Madagascar segueix sent inestable, però des de fa ja uns mesos la situació és de relativa calma. De totes maneres convé estar amatent i evitar les manifestacions i enfrontaments entre manifestants i policies que puguin produir-se, sobretot a la capital. Quant a la resta del país la situació és més estable i tranquil·la que a Antananarivo.

Respecte a la delinqüència comuna s'aconsella no sortir de nit per Antananarivo i ser discret durant el dia, però sense caure en l'obsessió. En qualsevol cas cal prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts o per contra solitaris i amb poca il·luminació.

Dit això, la nostra experiència quant a seguretat al llarg del país fou molt positiva i en cap moment vam sentir la més mínima inquietud i tot això malgrat anar per lliure per llocs realment insospitats i que, a priori, no semblaven molt recomanables.

Transport

Avió. Els vols des d'Europa a Madagascar han estat tradicionalment molt cars, però per sort en els últims anys han aparegut noves companyies aèries en aquesta ruta i amb la competència els preus són ara una mica més raonables. Totes les opcions disponibles més immediates són vols des de París i són les següents, ordenades de més barates a més cares (+ o -):

- CorsairFly. Vol directe París-Antananarivo (depenent del vol escollit). Sense connexions a París.
- Air Austral. Vol París-Antananarivo amb canvi d'avió en l'illa de Reunió. Sense connexions a París.
- Air Madagascar. Vol directe París-Antananarivo. Sense connexions a París.
- Air France. Vol directe París-Antananarivo. Connexions a París des de diverses ciutats espanyoles.
- Air Mauritius. Vol París-Antananarivo amb canvi d'avió en l'illa de Maurici. Ofereix connexió a París des de Madrid.

El fet que algunes d'aquestes opcions no ofereixin connexions a París significa que no permeten comprar el vol de connexió a París des d'alguna ciutat espanyola dins del mateix bitllet, pel que haurem de comprar separadament les connexions pel nostre compte, tenint la precaució, això sí, de deixar suficient temps entre vols per a qualsevol imprevist, ja que cap companyia es farà responsable si arribem tard a l'enllaç. Per altra banda, només Air Madagascar permet entrar per un aeroport i sortir per un altre (entrar per Antananarivo i sortir des de Nosy Be, per exemple). Finalment cal tenir en compte que si comprem el nostre vol internacional amb Air Madagascar podem aconseguir fins a un 50% de descompte sobre el preu de qualsevol vol domèstic, però aquests han de ser comprats abans de volar a Madagascar i a través d'un agent d'Air Madagascar.

Un truc per a aconseguir els millors preus en vols a Madagascar (Antananarivo, TNR) buscant a través d'un cercador, com per exemple Rumbo, és posar París (PAR) com aeroport origen en comptes de Barcelona o Madrid, ja que si les connexions a París no estan incloses llavors el preu final donat pel cercador es dispara.

En el nostre cas, després d'analitzar totes les alternatives, vam triar Air Madagascar per diverses raons: els vols d'anada i tornada ens anaven bé en dates i horaris; era un vol directe; ens permetia entrar per la capital i tornar des de l'illa de Nosy Be; i, molt important, ens permetia estalviar diners en la compra dels quatre vols interiors que teníem en ment. Els avions d'Air Madagascar per a aquests vols estan bé, tot i que potser el servei a bord sigui millorable.

Vols domèstics. Les distàncies a Madagascar són grans i el transport terrestre pot ser desesperadament lent o difícil en algunes rutes, pel que si es pretén visitar diverses zones del país i no es disposa del temps suficient els vols interns són una bona opció, però no barata. Com les ciutats amb aeroport i les freqüències de vol són limitades, de vegades cal fer mans i mànigues per a quadrar el nostre itinerari previst amb els vols. En el web d'aquesta companyia trobareu la pàgina Programme de vols on podreu consultar horaris i dies de vol d'Air Madagascar entre dos punts (tant en vols domèstics com internacionals).

Volant a Madagascar amb Air Madagascar podem beneficiar-nos d'un descompte de fins al 50% en el preu dels vols interns si comprem aquests alhora que l'internacional o bé amb posterioritat, però sempre abans de volar a Madagascar. A més, cal comprar-los a través d'un agent autoritzat (no en un cercador), que a Espanya és Global Representación Turística (c/ València 266 4º !ª - Barcelona; tel. 93 487 63 86).

En el nostre cas vam comprar els vols Toliara-Morondava, Morondava-Antananarivo, Antananarivo-Sainte-Marie, i Antananarivo-Antsiranana. Només així vam poder anar de punta a punta del país amb els dies disponibles. Tot i que els vols d'Air Madagascar tenen certa fama de patir retards o cancel·lacions la veritat és que nosaltres no vam tenir cap tipus de problema en cap d'ells. De fet, tots els nostres vols van acabar sortint uns minuts abans de l'hora programada.

Taxi-brousse (pronunciat taxi-brús). Solen ser minibusos que funcionen com a taxis compartits. És la forma més econòmica de moure's per Madagascar i és la que utilitza la majoria de població local, essent la millor forma d'interactuar amb els malgaixos i d'entendre com és el seu dia a dia, però cal estar realment preparats per a patir el que no està escrit, especialment en trajectes mitjos i llargs. Normalment surten de la terminal (gare-routière) quan s'omplen i entre que la carretera sol ser horrible i que paren a cada moment (afagant i deixant passatgers, controls policials, parades per a fumar, pixar o vagi vostè a saber què) de vegades el viatge s'eternitza... i això si no s'avaria la furgoneta o trobem unes obres que tallen la carretera. A més, és possible que anem embotits en un espai molt reduït o que anem sense A/C o sense calefacció. Però tot això, que per a nosaltres no deixarà de ser una anècdota de viatge, per als malgaixos és el seu dia a dia.

Com a conseqüència de nombrosos llargs trajectes en taxi-brousse per tot el país vam acabar creant una adaptació de la cançó «El blues de l'autobús» de Miguel Ríos, que en el nostre cas va passar a anomenar-se «El blues del taxi-brousse», amb la següent tornada:

Vivo en la carretera
dentro de un taxi-brousse
vivo en la carretera
aparcado en un rincón del bus
vivo en la carretera
siempre miro hacia el sur
vivo en la carretera
el blues del taxi-brousse...

Si pudiéramos parar un minuto más
necesito descansar
Si pudiéramos acomodarnos un poco más
antes de empezar a llegar.

Anys enrere va haver serveis especials de transport en minibús, amb noms com Madabus o Gasycar, que recorrien les rutes més turístiques de Madagascar, però per raons diverses ambdues van deixar d'existir. I ara com ara, amb tan poc turisme en el país no sembla un bon moment per a reinstaurar un servei així, ja que es requereix d'una certa massa crítica de viatgers.

Tren. En aquest moment l'única línia de tren per a passatgers en tot el país és la que va des de Fianarantsoa a Manakara, en la costa est, i és una línia amb força popularitat entre viatgers aventurers: anant tot bé són 7 hores de viatge, però els retards o cancel·lacions no són estranys. Nosaltres no el vam agafar, però si ens vam creuar amb ell un parell de vegades anant cap a Sahambavy. A aquest tren els malgaixos l'anomenen, per analogia al tren d'alta velocitat francès, el TGV (Train à Gran Vibration) o també TGL (Train à Gran Lenteur)... sentit de l'humor i ironia no els falta!!.

Vaixell. Per als trajectes de l'illa principal a altres illes importants, com Sainte-Marie o Nosy Be, o entre illes els ferris són l'única opció a part de l'avió.

Pousse-pousse (pronunciat pus-pus). Es tracta del rickshaw local (vehicle lleuger de dues rodes, de 1 o 2 places i tirat per un home), un mitjà de transport bastant freqüent en les ciutats malgaixes. Tot i que a priori puguem tenir algunes objeccions en agafar-los hem de pensar que per a molts homes del país és la seva única forma de guanyar-se la vida. També n'hi ha en format bicicleta.

Taxi / transport privat. Per a desplaçar-nos a llocs on no arriben els taxi-brousse (o ho fan de forma irregular) el taxi privat pot ser l'alternativa, sent necessari sempre pactar el preu abans.

També hi ha viatgers que contracten un vehicle (4WD o normal) amb conductor per a rutes de diversos dies, com per exemple la que transcorre per la popular RN-7, d'Antananarivo a Toliara. Per a aquest cas concret només és justificable el transport privat per la comoditat, ja que en aquesta ruta sí hi ha abundant transport públic i realment no és necessari un vehicle privat (i menys un 4x4) si no és que es pretenen fer excursions fora de la ruta principal. De totes maneres, per al lloguer de vehicle amb conductor una agència seriosa i recomanada per diversos viatgers és Mad Trekking, tot i que n'hi ha moltes altres.

Parcs nacionals a Madagascar

Des de 2003 el govern malgaix s'ha compromès a augmentar les àrees protegides de Madagascar fins a cobrir un 10% del territori, la riquíssima flora del qual i fauna estan greument amenaçades per l'enorme deforestació que es porta a terme any rere any per a obtenir noves pastures i terres de cultiu (es calculen unes 200.000 Ha. anuals).

En l'actualitat aquestes àrees protegides, gestionades per la Madagascar National Parks Association (ANGAP), es classifiquen en Parcs Nacionals, Reserves Naturals Integrals, Reserves Especials, i Reserves Privades.

En general, per a visitar aquestes àrees protegides és necessari pagar una entrada i llogar un guia per a realitzar el circuit escollit dintre del parc. El preu de l'entrada depèn de la categoria del parc i del número de dies que passem en ell: els de categoria A (Isalo, Andasibe-Mantadia, Ranomafana, Montagne d'Ambre, Ankarana, tsingy de Bemaraha i Ankarafantsika) són, en general, els més populars entre els viatgers i el seu preu és unes 2,5 vegades superior al de la resta de parcs i reserves. Quant al preu del guia dependrà de la durada i tipus de circuit, i el seu preu és fix de 1 a 5 persones, pel que si és possible convé ser un grup per a repartir el seu cost. Tot això es pot contractar fàcilment en l'oficina del parc que trobarem a l'entrada. En qualsevol cas convé assegurar-se que el guia escollit parla un idioma amb el que ens sentim còmodes i que es tracta d'un guia reconegut per les autoritats del parc (en un panell a l'entrada sol haver els noms i fotos de tots ells).

Visitar els parcs durant les primeres del matí o les últimes de la tarda (o de nit, si és possible) sol proporcionar majors possibilitats de veure animals, ja que a aquestes hores aquests són més actius. I per a fer bones fotos o simplement veure als, de vegades, esquius animals en el seu hàbitat convé dur un bon teleobjectiu i/o prismàtics.

Gastronomia

L'aliment bàsic de la cuina malgaix és l'arròs i aquest acompanya molts dels seus plats. En general la gastronomia de Madagascar té influències de les cuines francesa, xinesa, índia i fins i tot àrab. Entre els seus plats més destacables hi ha el marisc, les cuixes de granota i els crancs de riu en les terres altes, el foie gras, o el filet de cebú a la graella.

També hi ha, depenent de l'època, fruites tropicals com el mango, el litxi, la pinya, la papaia, la guaiaba, la fruita de la passió, el plàtan o el coco. La fruita fresca és el postre favorit a Madagascar, però també podem trobar rebosteria francesa. Quant a les begudes és molt popular la cervesa local THB (Three Horses Beer), servida en una ampolla de 66 cl. En el terreny dels aperitius és fàcil trobar el planteur, un aperitiu digestiu d'origen caribeny fet amb rom blanc, suc de taronja, canya de sucre i glassons picats.

Compres

Madagascar és un autèntic paradís per a comprar bonics records de tot tipus i, en general, fets amb bon gust: màscares i figures de fusta, figures fetes de ràfia, paper d'Antaimoro, vainilla i altres espècies, lamba (colorida peça de roba que forma part de la vestimenta tradicional en el nord del país), samarretes, etc.

És important tenir en compte que la legislació malgaix és molt estricta en la protecció de la fauna i flora locals, pel que ha d'evitar-se, per respecte a la llei, però sobretot per ètica, comprar animals i plantes autòctones, així com productes obtinguts d'espècies protegides, com la closca de tortuga o pells de serp. Tampoc s'ha de comprar art funerari que sigui autèntic.

Finalment dir que a Antananarivo hi ha mercats d'artesania on es venen articles de tot el país, no essent mala idea deixar les compres per als últims dies en la capital i així no anar carregats per tot el país amb souvenirs difícils de transportar.

Clima

Una cadena de muntanyes i les altes planures del centre del país (ocupen més de la meitat de l'illa principal) són les responsables de les grans diferències en clima i paisatges entre les costes oriental i occidental del país. Així el clima és tropical al llarg de la costa, més suau en l'interior i àrid en el sud. La pluja cau sobretot en la costa est i en el nord, mentre el sud-oest roman sec durant gairebé tot l'any. De gener a març, la costa est i la zona nord i de vegades el sud, s'exposen a ciclons devastadors.

Bàsicament podem distingir entre la temporada de pluges i calorosa que va de novembre a abril (aquesta època també és temporada d'huracans en la costa est i nord, alguns d'ells ocasionalment devastadors), i altra més fresca i seca que va de maig a octubre. En general, per al viatger és millor anar d'abril a octubre per a evitar així els huracans, les altes temperatures i les pluges que fan impracticables moltes rutes.

Durant la nostra estada a Madagascar vam gaudir d'un temps bastant bo, amb temperatures fresques en les altes planures centrals i calor moderada en la resta. A l'anar durant la temporada seca només trobàrem episodis de pluja ocasionals en boscos humits com Ranomafana, Montagne d'Ambre o Andasibe.

Diferència horària

+1 hora respecte a l'horari d'estiu a Catalunya i +2 hores la resta de l'any.

Electricitat

A Madagascar és de 127/220 V i 50 Hz, amb un tipus d'endoll que sol ser equivalent als que puguem trobar a casa nostra.

Idioma

A Madagascar els idiomes oficials són el malgaix (malagasy) així com el francès i més recentment també l'anglès. També es parlen nombroses llengües nadiues minoritàries. Per al visitant convé saber que es tracta d'un país francòfon, tot i que entre la població jove és possible trobar algú que parli anglès. Per això, si no parlem ni entenem el francès, abans de viatjar a Madagascar és una bona idea familiaritzar-se amb ell, ni que sigui a un nivell bàsic, per així facilitar el dia a dia un cop en el país.

D'entre les paraules malgaixes a aprendre destaquem la de vazaha (pronunciat vazàa), que és com els malgaixos anomenen als estrangers en general i als blancs occidentals en particular. L'escoltareu moltes vegades en converses entre els vostres companys de viatge de taxi-brousse referint-se a vosaltres i creient que no els enteneu. Nosaltres, quan escoltàvem la paraula en aquest context ens divertia (i a ells també) dir-los malagasy com a rèplica (Malagasy, o gasy, és la paraula malgaix que designa a una persona o cosa que és de Madagascar). El resultat és que acabàvem tots rient.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari de malgaix, però aquí teniu unes quantes paraules útils i més o menys fàcils de pronunciar.(entre parèntesi, la pronunciació aproximada):

Benvingut (Tonga soa); Hola (Acuri); Estranger/blanc (Vazaha, pronunciat vazàa); Malgaix (Malagasy); Sense pressa, a poc a poc (Mora-mora); Com va? Què tal? (Bao-Bao, en dialecte Bara).

Guia de viatge

Madagascar, Bradt Travel Guides (en anglès, 7ª ed. Juliol 2007, i amb actualitzacions a Madagascar Guide Updates). Si us manegeu millor amb el francès també podeu considerar les guies Madagascar - petit futé o també la Guide du routard Madagascar.

^top

 GUIA VIATGE MADAGASCAR: VISITANT ANTANANARIVO i VOLTANTS

ANTANANARIVO (I)

COM ARRIBAR

Comencem el nostre viatge agafant un vol de la companyia Vueling de Barcelona a l'aeroport París-Orly (1 hora i 25 minuts, 850 km). Tot i que el nostre següent vol sortia de l'altre aeroport parisenc volem a Orly perquè, per més que vam mirar, aquesta fou la millor combinació que vam trobar d'horaris i preu, però això ens va obligar a deixar un coixí d'unes 6 hores entre un vol i l'altre per a anar sobrats de temps. Enfront de la porta D de la terminal d'arribades d'Orly vam agafar un autobús dels Cars d'Air France (línia 3) que en 40 minuts ens duu fins a Roissy, on es troba l'aeroport Charles de Gaulle. Aquest trajecte costa 19 € i hi ha un autobús cada 30 minuts.

El següent vol, de París-CDG a Antananarivo, el vam fer en un Boeing 767-300 d'Air Madagascar ja una mica vell i amb poques amenitats a bord (abans d'enlairar-nos ens van fumigar per motius sanitaris). El servei a bord és correcte, però justet. Finalment arribem a l'aeroport Ivato d'Antananarivo després d'un trajecte de 8.756 km i un temps de vol de 10 hores i 50 minuts. Ens rep un gran rètol amb la inscripció Tonga Soa (Benvingut en malgaix).

Després d'omplir els oportuns formularis d'immigració i passar pel taulell Sans Visa, en només 5 minuts ja tenim estampat el visat gratuït en el nostre passaport. Després de recuperar l'equipatge, en la terminal d'arribades canviem alguns euros en l'oficina de Socimad (rètol de lletres negres sobre fons blanc amb el text Money Changer), on ens apliquen la mateixa taxa de canvi que després aconseguirem al centre de la ciutat.

Per anar des de l'aeroport Ivato al nostre hotel, en el centre, vam agafar un nou servei de shuttle-bus Navette (tel. 32 07 062 56), un minibús que surt de davant de la terminal. Funciona de 5:00 a 20:00, cada 45 minuts, i costa 6.000 Ar per persona (els taxis ens demanaven 25.000 Ar, però el preu anava baixant en veure que anàvem cap al minibús). En aquest trajecte de 16 km emprem uns 35 minuts, però depèn molt del tràfic. En el camí ens sorprèn veure la quantitat d'arrossars que hi ha a tocar de la ciutat. Són les 6 del matí i el sol surt per l'horitzó, reflectint-se en l'aigua que cobreix els camps. Bonica rebuda. Tonga soa!!. Finalment el minibús ens deixa en l'hotel que li indiquem.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Sakamanga (rue Ratianarivo Ampasamadinika - Antananarivo; tel. 20 22 358 09) paguem 68.460 Ar (uns 26 €) per una habitació soft (habitació doble amb llit gran, bany privat, ventilador, caixa forta, i TV). L'hotel està decorat amb bon gust, amb colors atractius, figures ètniques, fotos i objectes de museu. També té un restaurant, un bar amb jardí i dues pantalles de connexió gratuïta a Internet i wi-fi gratis en la resta. Com que a més té diverses categories d'habitacions, a partir dels 16 €, no sorprèn el seu enorme èxit entre els viatgers i sol ser convenient reservar amb antelació. Molt recomanable, perquè a més és molt cèntric.

Com que més endavant, en la nostra ruta per Madagascar, havíem de tornar a passar una nit a la capital el que vam fer en el moment de deixar el Sakamanga va ser reservar una habitació per a aquesta nit i aprofitar per a deixar una part de l'equipatge a l'hotel (en l'habitació d'equipatges) i així estalviar-nos pes en la nostra ruta cap al sud i oest del país.

Per a menjar, apart dels llocs esmentats en el següent apartat, recomanem el restaurant de l'hotel Sakamanga, molt concorregut per viatgers, però també entre les classes altes locals. En ell es menja molt bé, tot i que els preus són una mica cars. Una altra bona opció per a menjar, més informal i barat, és el Saka-Express, a només 20 metres del Sakamanga, amb amanides, pizzes i hamburgueses.

COSES A VEURE

ANTANANARIVO (coneguda també com Tana, per a abreujar) és la capital de Madagascar i la ciutat més poblada del país, amb uns 1,5 milions d'habitants. Geogràficament està situada més o menys en el centre de l'illa. A causa de la seva altitud, uns 1.275 metres sobre el nivell del mar, el seu clima és temperat.

La majoria de viatgers passen un dia, com a màxim, a Antananarivo. Per descomptat no és el lloc més interessant ni més bonic de l'illa, però a poc temps i interès que tingueu pensem que val la pena dedicar-li un parell de dies, no només per a visitar la capital sinó també els seus voltants. Altra bona raó per a visitar la capital, apart dels punts d'interès culturals i històrics, és anar a alguns dels seus mercats d'artesania per a comprar bonics records del país, però es fa imprescindible regatejar dur.

Mercat a Antananarivo
Mercat a Antananarivo

Una possible ruta a peu per Antananarivo, en la zona d'Analakely, podria ser la següent: Començant en l'Hotel Sakamanga agafem el carrer Jean-Jaures fins a arribar al jardí Antaninarenina. Des d'aquí baixem per unes escales en les que hi ha unes quantes parades d'un mercat on es venen coses curioses. Al costat d'aquestes escales trobem l'útil oficina turística d'Ortana, on vam entrar a sol·licitar fulletons i informació. Continuem fins a l'Avenue de la Independance, un bulevar amb bonics edificis colonials.

En el seu extrem nord es troba la interessant Gare Soarano, una estació de tren que ara està tancada. Tornem cap a enrere per l'Av. de la Independance fins arribar al carrer 26 du Juin, on està el colorista mercat de carn i fruites. Des d'aquí pugem per unes escales fins a la part alta de la ciutat i arribem al costat de l'església.de Sant Joan Baptista. Seguim cap al sud pel carrer Rainandria, amb molt bones vistes sobre la zona central de Tana. Passem per l'hotel-restaurant Relais de la Haute Ville, el qual té una terrassa amb unes vistes magnífiques.

Des d'aquí pugem una mica més, fins al cim del turó, per arribar al Palau de Rova, encara tancat perquè continuen les obres de reconstrucció després de l'incendi que va patir al 1995. Aquest palau domina la ciutat i és visible pràcticament des de qualsevol punt. Retrocedim pel mateix camí i trobem a la dreta un curiós edifici d'estil greco-romà, ara en ruïnes, que fou la Cort Suprema a finals del s. XIX. Pocs metres més enllà està el bonic Palau del Primer Ministre. Es pot visitar el seu interior (entrada: 7.000 Ar), on l'interessant són algunes fotos d'època i objectes que es van salvar del foc al Palau Rova. Gairebé enfront d'aquest palau hi ha el restaurant Grill du Rova, una molt bona opció per a gaudir del seu menjar (no us perdeu la broqueta de carn de zebú) i de les seves excel·lents vistes sobre el llac Anosy i el centre de Tana. Al costat d'aquest restaurant hi ha unes escales que són l'inici d'un camí, una mica laberíntic, però sense pèrdua, que baixa fins al llac. És un trajecte recomanable per les vistes i perquè passa entre camps i cases.

Un cop al costat del llac Anosy el voregem fins arribar enfront dels jardins de l'actual Palau Presidencial, amb vigilància ben visible. Continuem pel carrer Ralaimongo i girem a l'esquerra per a veure per fora un parell de preciosos edificis d'època, actualment ocupats pel ministeri de Justícia. Just al costat es troba l'hotel Colbert, un bon lloc per a prendre un cafè i menjar quelcom dolç en la seva luxosa pastisseria. Des d'aquí tornem al centre seguint el bulevar Rainiaiarivony fins arribar als jardins de la Place de la Independance i d'aquí a l'Av. de la Independance, on també podeu trobar, en el nº 13, el Honey Salon de Thé, una altra interessant cafeteria i pastisseria, però més modesta que la del Colbert. La zona d'Isoraka, en la part alta i a menys d'1 km del Sakamanga, és molt agradable per a passejar pels seus tranquils carrers i veure alguns bonics edificis.

Per a la compra de records el Marché Artisanal Digue és el major i més popular mercat d'artesania nadiua en la capital, on podem trobar coses de tot el país, com brodats, articles de ràfia, talles de fusta, vainilla o el famós paper d'Antaimoro. Es troba a uns 4 km del centre en direcció nord-oest, en la carretera a l'aeroport, i per a arribar a ell el més fàcil és agafar un taxi. Un altre mercat artesanal, més modest, és el d'Andravoahangy, situat uns 2 km al nord-est del centre. Aquest mercat està més especialitzat en talles de fusta. En l'Av. de la Independència també es poden trobar algunes botigues i llocs on comprar records. Finalment, en el carrer A. Ratianarivo, prop de l'hotel Sakamanga, hi ha una botiga de la franquícia malgaix Carambole, on trobem una gran varietat de samarretes, i roba en general, de bon disseny i qualitat (els seus beneficis van a l'ONG Bel Avenir que treballa amb els més desfavorits en la regió de Toliara.

Patrimoni de la Humanitat Ambohimanga. Aquest petit i tranquil·líssim poblet suposa una molt interessant i fàcil excursió de mig dia des de Tana. El seu principal interès és el Turó Real d'Ambohimanga, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2001, un lloc de gran importància cultural i històrica a Madagascar ja que aquí es va iniciar l'estirp de la reialesa dels Imerina, el grup ètnic que va arribar al poder en el s. XIX i va assolir unir sota la seva autoritat la major part de l'illa.

Ambohimanga es troba a només 22 km d'Antananarivo i per arribar-hi cal agafar un taxi en el centre fins a la gare routière del nord de la capital, coneguda amb el nom d'Ambodivona (pronunciat Ambodivúna). Paguem 5.000 Ar pel taxi i ens deixa al costat del taxi-brousse que va a Ambohimanga. Marxem quan s'omple, al cap de 15 minuts, i el trajecte fins a Ambohimanga ens costa només 700 Ar. Aquest transcorre en la seva major part per la RN-3 i arribem a la destinació final en 35 minuts.

Un cop a Ambohimanga el taxi-brousse ens deixa al costat de l'antiga entrada del palau real, abans reservada només al rei. Des d'aquí hi ha un bonic camí de 600 metres fins a l'entrada del recinte emmurallat, on es paguen els 7.000 Ar de l'entrada (tanquen els dilluns). Dintre podem veure.interessants palaus i pavellons que van pertànyer a la reialesa Imerina. Acabada la visita val la pena sortir de la zona emmurallada i pujar fins al cim del turó, des d'on hi ha unes vistes extraordinàries dels voltants. Emprem unes dues hores en la visita, enmig d'una tranquil·litat total. Abans de tornar cap a la bulliciosa Tana aprofitem per a fer el camí d'anada i tornada fins a un poble veí entre camps d'arròs i precioses cases d'estil tradicional de l'ètnia Merina, amb portes i finestres de fusta tallades i parets de color vermellós, del mateix color que la terra de l'illa. Ja només per això valia la pena venir fins aquí!.

El taxi-brousse de tornada a Tana ens fa un sight-seeing improvisat per petits llogarets rurals situats entre camps d'arròs. La veritat és que ens hem d'auto-convèncer que estem a l'Àfrica perquè els paisatges semblen indicar el contrari. Finalment el taxi-brousse ens retorna a la terminal d'Ambodivona, des d'on n'agafem un altre per arribar al centre (300 Ar, i cal agafar-ne un amb el rètol Analakely i després estar atent per a baixar on volem).

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació