logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Madagascar

MADAGASCAR

Guia i relat d'un viatge per lliure a Madagascar

En aquest viatge independent de 27 dies per l'illa de Madagascar, vam recórrer amb transport públic tota la RN-7 entre Antananarivo i Toliara, així com la regió de Morondava, la ruta de Soanierana a Antananarivo, la ruta entre Antsiranana i Ankify, i les illes de Sainte-Marie, Aux Nattes, Nosy Be, Nosy Komba i Nosy Talikely.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2009 | Publicat el 13/07/2009
Darrera actualització: 05/2024
3.1 de 5 (397 vots)

L'Avinguda dels Baobabs al capvespre (Morondava)
L'Avinguda dels Baobabs al capvespre (Morondava)

Introducció

Aquest viatge per lliure a Madagascar el vam fet amb transport públic i la veritat és que va ser força dur a causa de la precarietat del transport públic terrestre, però a canvi ens va deixar un gran record i una empremta que mai oblidarem.

I és que la gran illa de Madagascar és una destinació molt interessant i recomanable per als amants de la natura, amb les seves extraordinàries rareses en flora i fauna, així com els seus grans i variats paisatges, entre els que destaquem la peculiaritat del tsingy.

Però tampoc decebrà en absolut als qui busquin aventura (trekking, escalada, submarinisme, etc), història i cultura, ètnies, platges, compres, i molt més.

Per tant, recomanem moltíssim la visita a Madagascar i millor fer-ho el més aviat possible perquè, tot i els esforços en les darreres dècades dels governs malgaixos a conservar les immenses riqueses naturals del país, l'extrema pobresa de bona part de la seva població crea una gran pressió sobre els boscos del país en la recerca de noves terres cultivables.

Madagascar és la quarta major illa del món en superfície, després de Groenlàndia, Nova Guinea i Borneo. Està banyada per l'Oceà Índic i situada enfront de la costa sud-est del continent africà, separada d'ell pel canal de Moçambic.

També rep l'àlies de l'Illa Vermella a causa del fet que el sòl que cobreix bona part del seu territori està compost de laterita (ric en ferro i alumini) i amb l'erosió el seu color vermellós queda exposat a la vista.

L'actual Madagascar es va separar fa milions d'anys del continent africà i el seu posterior aïllament ha fet que en el seu territori hi hagi multitud d'espècies animals i vegetals úniques en el món, entre les quals destaquen els lèmurs, el fossa carnívor o gairebé totes les famílies de baobabs.

Una altra particularitat és que la presència humana a Madagascar és bastant recent i possiblement no va més enllà de 2.000 anys. I malgrat estar molt més prop d'Àfrica que d'Àsia i Oceania resulta que els primers pobladors de l'illa van arribar per mar, probablement des d'illes de l'actual Indonèsia.

Així no sorprèn trobar a Madagascar molts trets asiàtics i/o polinesis en la seva població local. La llengua malgaix, per la seva banda, és d'origen malai-polinesi. També la presència de zebús i els paisatges d'arrossars de les terres altes ens remeten més al sud-est asiàtic que no pas a Àfrica.

Alhora, o poc després que aquests primers pobladors, van arribar a l'oest de Madagascar colons bantús des del continent africà. Amb el pas dels segles també van arribar a l'illa els àrabs i els europeus.


Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 30 d'agost al 25 de setembre de 2009

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona → flight → París/Orly - París/CDG → flight → ...

Dia 2: ... - Antananarivo

Dia 3: Antananarivo - Ambohimanga - Antananarivo

Dia 4: Antananarivo - Antsirabe

Dia 5: Antsirabe - Ambositra

Dia 6: Ambositra - Fianarantsoa

Dia 7: Fianarantsoa - Sahambavy - P. N. Ranomafana - Fianarantsoa

Dia 8: Fianarantsoa - Ambalavao

Dia 9: Ambalavao - Ihosy - Ranohira

Dia 10: Ranohira (P. N. Isalo)

Dia 11: Ranohira - Toliara

Dia 12: Toliara → flight → Morombe → flight → Morondava

Dia 13: Morondava

Dia 14: Morondava - R. E. Andranomena - Avinguda dels Baobabs - Morondava

Dia 15: Morondava → flight → Antananarivo → flight → Sainte-Marie

Dia 16: Sainte-Marie - Aux Nattes - Sainte-Marie

Dia 17: Sainte-Marie

Dia 18: Sainte-Marie → ferry → Soanierana - Tamatave - Andasibe

Dia 19: Andasibe (P. N. Andasibe) - Moramanga - Antananarivo

Dia 20: Antananarivo → flight → Antsiranana

Dia 21: Antsiranana i voltants

Dia 22: Antsiranana - P. N. Montagne d'Ambre - Antsiranana

Dia 23: Antsiranana - Mahamasina

Dia 24: Mahamasina (P. N. Ankarana) - Ambilobe - Ambanja - Ankify → ferry → Hell-Ville (illa de Nosy Be)

Dia 25: Hell-Ville - Andilana - Hell-Ville

Dia 26: Hell-Ville - Nosy Komba - N. Talikely - Hell-Ville flight → ...

Dia 27: ... → flight → París/CDG → flight → Barcelona

Aquesta ruta cobreix alguns dels principals punts d'interès de Madagascar, com els que trobem al llarg de la RN-7 entre Antananarivo i Toliara, la regió de Morondava, les illes de Sainte-Marie i Aux-Nattes, el trajecte entre Tamatave i Antananarivo o el nord del país, incloent Antsiranana (Diego Suárez), els parcs nacionals de Montagne d'Ambre i Ankarana, i les illes de Nosy Be, Nosy Komba i Nosy Talikely.

Però es podrien afegir uns quants punts més: el descens del riu Tsiribihina i el tsingy de Bemaraha, Fort Dauphin i rodalies, el trajecte en tren entre Fianar i Manakara, la zona de Masoala, Majunja, i molts altres.

Moneda

La moneda oficial de Madagascar és l'ariary malgaix (MGA o Ar). Cada ariary se subdivideix en 5 iraimbilanja (antics francs), pel que és una de les dues úniques monedes del món, juntament amb la moneda mauritana, que les seves unitats fraccionàries no segueixen un model decimal.

Canvi mitjà obtingut en aquest viatge (09/2009): 1 Eur = 2.780 Ar. Veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> Ar

Els euros es podien canviar sense problemes i, a diferència del que sol passar habitualment, a l'oficina de canvi de l'aeroport d'Antananarivo el canvi obtingut era tan bo com el de la ciutat.

En les ciutats malgaixes no hi ha una gran oferta de llocs per a canviar, però no és difícil trobar algun xiringuito o bé algun banc que canviï, com el BVF. De tota manera, fora de les ciutats o en llocs rurals és convenient dur suficient moneda local per a no trobar-nos sense diners, perquè tot i que moltes vegades s'accepta el pagament directament en euros el canvi que ens faran serà força dolent.

El pagament amb targeta de crèdit o dèbit, al menys en les dates d'aquest viatge, estava poc estès a Madagascar i només era possible en hotels grans.

Despeses del viatge

+ 920 € (vol París-Antananarivo i Nosy Be-París)
+ 176 € (vol connexió Barcelona-París i París-Barcelona)
+ 420 € (4 vols domèstics a Madagascar)
+ 68 € (entrades i guies en parcs nacionals)
+ 264 € (allotjament)
+ 447 € (transport, taxis, menjar, altres)
= 2.295 € (total per persona)

Nivell de vida: Madagascar no és, tractant-se d'Àfrica, un país molt car en el dia a dia del viatger si exceptuem la visita als parcs nacionals, així com altres activitats i excursions que requereixin de transport privat, guies, etc.

Quant a l'allotjament n'hi ha gairebé per a tots els gustos, des de càmpings o modestes cabanyes en alguns parcs a autèntics hotels boutique de luxe per a clients europeus de pressupost folgat. En general la relació qualitat/preu dels hotels és bastant bona.

Una altra partida en la qual fàcilment podem arribar a gastar bastants diners és en la compra de records, ja que és tanta l'oferta i la qualitat d'aquests que és fàcil sentir-se atret per màscares, instruments musicals, baobabs de ràfia, vainilla, roba, etc.

Visat

Per a viatjar a Madagascar és necessari un visat i un passaport amb un període de validesa mínim de 6 mesos.

L'any 2017 les autoritats malgaixes van començar a implantar el visat electrònic a través del portal eVisa, el qual permet l'obtenció en línia d'una autorització de desembarcament, però només en el cas de visitas de turisme amb una estada màxima de 60 dies en el país.

En el moment de l'arribada a l'aeroport d'Antananarivo s'ha de presentar aquesta autorització als oficials d'immigració i procedir al pagament de la tarifa corresponent per tal d'obtenir el visat d'entrada definitiu.

En el moment d'escriure aquesta actualització el cost del visat era el següent:

  • Estada d'1 a 15 dies: gratuït
  • Estada de 16 a 30 dies: 115.000 Ar / 35 € / 37 US$
  • Estada de 31 a 60 dies: 135.000 Ar / 40 € / 45 US$

Per a estades més llargues al país o bé en el cas de necessitar un visat diferent al de turisme és millor posar-se en contacte amb un servei consular de Madagascar:

Consolat de Madagascar a Barcelona
Passatge Madoz 5 Pral.- 08002 Barcelona.; teléfono 934 456 147

Ambaixada de Madagascar a França
Avenue Raphaël, 4 - 75016 París

Però en les dates del nostre viatge, l'any 2009, aquest procedimente encara no existia i el visat de turisme es podia obtenir a l'arribada a l'aeroport d'Antananarivo per a estades en el país no superiors als 30 dies. També es podia obtenir abans del viatge en qualsevol Consolat o Ambaixada de la República de Madagascar.

Nosaltres vam tenir la sort de que entre el 20 d'Abril i el 31 de Desembre de l'any 2009 el visat d'entrada a Madagascar amb una estada màxima de 30 dies era gratuït, sent aquesta una mesura temporal del govern malgaix per a intentar recuperar el turisme perdut com a conseqüència dels greus aldarulls de signe polític que hi havia hagut al país a principis de 2009. Aquest mateix visat, gestionat a través del Consolat, costava 15 € per les despeses de gestió.

Per a estades més llargues en el país es podia optar per tramitar un visat a través del Consolat, el qual costava 70 €, i que permetia una estada d'entre 30 i 60 dies.

Una altra opció possible era, si teníem planejada una escapada d'anada i tornada des de Madagascar a Comores, Maurici o Reunió, partir l'estada a Madagascar en dos períodes de menys de 30 dies i així tenir els dos visats gratuïts.

Salut i vacunació

No hi ha cap vacuna obligatòria per a entrar a Madagascar, amb l'excepció de la vacuna de la febre groga si s'ha estat en alguna zona infectada per un periode superior a les 12 hores en els últims 6 mesos.

Habitualment s'aconsella seguir la profilaxi per a la malària, així com vacunar-se contra la diftèria, tètanus, poliomielitis, tuberculosi i febres tifoidees, però en qualsevol cas convé seguir les indicacions que puguin donar-nos en un Centre de vacunació internacional en funció del nostre tipus de viatge.

I, com sempre, és altament recomanable viatjar amb una assegurança mèdica internacional d'àmplia cobertura i que inclogui també la repatriació en cas de necessitat, ja que els serveis sanitaris públics del país són força deficients.

Seguretat

Després de diverses setmanes de tensions, a mitjans de març de 2009 militars opositors al govern del llavors president malgaix Marc Ravalomanana van ocupar diversos edificis estatals, motiu pel que a l'endemà el president va dimitir i va cedir el poder a l'almirall Hyppolite Ramaroson.

Però com la major part de la cúpula militar donava suport a Andry Rajoelina, llavors alcalde d'Antananarivo, aquest últim es va autoproclamar «Líder de la transició». Però la majoria d'organismes internacionals no van reconèixer al nou govern a l'entendre que aquest es va instal·lar en el poder per la força.

En els violents xocs que es van produir als carrers com a conseqüència d'aquest canvi de govern van morir més de 180 persones. Des de llavors la situació política en el país segueix sent inestable, però amb una situació de relativa calma.

En les dates de la nostra estada a Madagascar, setembre de 2009, hi havia una calma tensa, sobretot a la capital, on era visible la presència de militars i barricades en els principals carrers de la ciutat, però la veritat és que no vam tenir problemes de cap tipus i vam poder fer tot el que volíem sense cap impediment.

Tot i així, convé estar amatent i evitar les manifestacions i enfrontaments entre manifestants i policies que puguin produir-se, sobretot a la capital. Quant a la resta del país la situació és més estable i tranquil·la que a Antananarivo.

Respecte a la delinqüència comuna s'aconsella no sortir de nit per Antananarivo i ser discret durant el dia, però sense caure en l'obsessió. En qualsevol cas cal prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts o per contra solitaris i amb poca il·luminació.

Dit això, la nostra experiència quant a seguretat en tot el país fou molt positiva i en cap moment vam sentir la més mínima inquietud, malgrat anar per lliure i sols per llocs realment insospitats i que, a priori, no semblaven molt recomanables.

Transport

Avió / vol internacional. Els vols des d'Europa a Madagascar havien estat tradicionalment molt cars, però per sort en els darrers anys han anat apareixent noves companyies aèries en aquesta ruta i amb la competència els preus són ara una mica més raonables.

Les opcions disponibles més immediates, en les dates d'aquest viatge, eren vols des de París. Eren les següents, ordenades de més barates a més cares (aproximadament)):

  • CorsairFly. Vols directes entre París i Antananarivo, depenent del vol escollit.
  • Air Austral. Vols entre París i Antananarivo amb canvi d'avió en l'illa de la Reunió.
  • Air Madagascar. Vols directes entre París i Antananarivo.
  • Air France. Vols directes entre París i Antananarivo.
  • Air Mauritius. Vols entre París i Antananarivo amb canvi d'avió en l'illa de Maurici.

A excepció d'Air France i Air Mauritius, en la resta de casos no es podia comprar una connexió a París, des de Barcelona, per exemple, inclosa en la mateixa reserva. En aquests casos haurem de comprar separadament els vols de connexió, tenint la precaució, això sí, de deixar suficient temps entre vols per a qualsevol imprevist, ja que cap companyia es farà responsable si vam arribar tard a l'enllaç.

Per altra banda, només Air Madagascar permetia llavors entrar al país per un aeroport i sortir per un altre (entrar per Antananarivo i sortir des de Nosy Be, per exemple).

Una altra important avantatja que vam tenir comprant el vol internacional amb Air Madagascar fou aconseguir fins a un 50% de descompte sobre el preu de qualsevol vol domèstic. Així ho vam fer i vam poder estalviar força en la compra de quatre vols interiors.

Un truc per a aconseguir els millors preus en vols des d'Europa a Madagascar (el codi IATA de l'aeroport d'Antananarivo és TNR) buscant a través d'un cercador, com per exemple Rumbo, és posar París (codi IATA PAR) com aeroport origen en comptes de Barcelona o Madrid, ja que si les connexions a París no estan incloses llavors el preu final donat pel cercador es dispara.

Després d'analitzar totes les alternatives, nosaltres vam triar el vol internacional d'Air Madagascar per diverses raons:

  • els vols d'anada i tornada ens anaven bé en dates i horaris
  • era un vol directe
  • ens permetia entrar al país per Antananarivo i tornar des de l'illa de Nosy Be
  • i, molt important, ens permetia estalviar diners en la compra dels quatre vols interiors que necessitàvem

Els avions d'Air Madagascar per a aquests vols estaven bé, tot i que potser el servei a bord era millorable.

Avió / vols domèstics. Les distàncies a Madagascar són grans i el transport terrestre pot ser desesperadament lent o difícil en algunes rutes, pel que si es pretén visitar diverses zones del país i no es disposa del temps suficient els vols domèstics són una bona opció, però no barata, ja que l'única companyia que opera aquests vols és Air Madagascar.

Com que les ciutats amb aeroport i les freqüències de vol són limitades, de vegades s'han de fer mans i mànigues per a quadrar el nostre itinerari previst amb els vols. En el web d'aquesta companyia trobareu la pàgina Programme de vols on podreu consultar horaris i dies de vol d'Air Madagascar entre dos punts (tant en vols domèstics com internacionals).

Un avió De Havilland Canada DHC-6-300 Twin Otter d'Air Madagascar (aeroport de Toliara)
Un avió De Havilland Canada DHC-6-300 Twin Otter d'Air Madagascar (aeroport de Toliara)

Tal com ja hem comentat anteriorment, volant a Madagascar amb la companyia nacional Air Madagascar vam poder beneficiar-nos d'un descompte de fins al 50% en el preu dels vols domèstics. Aquests s'havien d'adquirir en el moment de comprar el vol internacional o bé amb posterioritat, però sempre abans de volar a Madagascar.

A més, s'havien de comprar a través d'un agent autoritzat d'Air Madagascar (no en un cercador). En aquelles dates l'únic agent autoritzat a Espanya era l'empresa Global Representación Turística, amb oficina a Barcelona.

En el nostre cas vam comprar els trajectes Toliara-Morondava, Morondava-Antananarivo, Antananarivo-Sainte-Marie, i Antananarivo-Antsiranana. Només així vam poder anar de punta a punta del país amb els dies disponibles.

Tot i que els vols d'Air Madagascar tenien certa fama de patir retards o cancel·lacions, nosaltres no vam tenir cap tipus de problema en cap d'ells. De fet, tots els nostres vols van acabar sortint uns minuts abans de l'hora programada.

Taxi-brousse (pronunciat taxi-brús). Solen ser minibusos que funcionen com a taxis compartits. És la forma més econòmica de moure's per Madagascar i és la que utilitza la majoria de població local.

Viatjar en taxi-brousse és la millor forma d'interactuar amb els malgaixos i d'entendre com és el seu dia a dia, però cal estar realment preparats per a patir el que no està escrit, especialment en trajectes mitjos i llargs.

«Taxi-brousse» fins dalt de passatgers i mercaderia (voltants d'Antsiranana)
«Taxi-brousse» fins dalt de passatgers i mercaderia (voltants d'Antsiranana)

Normalment surten de la terminal (gare-routière) quan s'omplen i entre que la carretera sol ser horrible i que s'aturen a cada moment (agafant i deixant passatgers, controls policials, parades per a fumar, pixar o vagi vostè a saber què) de vegades el viatge s'eternitza... i això si no s'avaria la furgoneta o no trobem unes obres que tallen la carretera.

A més, és possible que anem embotits en un espai molt reduït o que anem sense A/C o sense calefacció. Però tot això, que per a nosaltres no deixarà de ser una anècdota de viatge, per als malgaixos és el seu dia a dia.

Anys enrere hi havia hagut serveis especials de transport en minibús i pensats per als viatgers internacionals, amb noms com Madabus o Gasycar, que recorrien les rutes més turístiques de Madagascar, però per raons diverses ambdues van deixar d'existir.

Tren. En aquelles dates (i probablement tot continuï igual) l'única línia de tren per a passatgers en tot el país era la línia de ferrocarril de Fianarantsoa a Manakara, en la costa est, i és una línia amb força popularitat entre viatgers aventurers.

Anant tot bé aquest trajecte suposava set hores de viatge, però els retards o cancel·lacions eren freqüents. Nosaltres no el vam agafar, però si ens vam creuar amb ell un parell de vegades anant cap a Sahambavy.

A aquest tren els malgaixos l'anomenen, amb molta ironia i per analogia al tren d'alta velocitat francès, el TGV (Train à Gran Vibration) o també TGL (Train à Gran Lenteur)... sentit de l'humor i ironia no els falta!!.

Vaixell. Per als trajectes de l'illa principal a altres illes importants, com Sainte-Marie o Nosy Be, o entre illes els ferris són l'única opció, a més de l'avió. Nosaltres en vam agafar un parell: entre l'illa de Sainte-Marie i Soanierana, en la costa est de l'illa principal; i entre Ankify, en la costa nord de l'illa gran, i Hell-Ville, a l'illa de Nosy Be.

Pousse-pousse (pronunciat pus-pus). Es tracta del rickshaw local, o sigui, d'un vehicle lleuger de dues rodes, d'una o dues places i arrossegat per un home. És un mitjà de transport bastant freqüent en les ciutats malgaixes.

Aparcament de «pousse-pousse» (Antsirabe)
Aparcament de «pousse-pousse» (Antsirabe)

Tot i que a priori puguem tenir algunes objeccions en pujar a un pousse-pousse hem de pensar que per a molts homes del país és la seva única forma de guanyar-se la vida. També n'hi ha en format bicicleta.

Taxi / transport privat. Per a desplaçar-nos a llocs on no arriben els taxi-brousse (o ho fan de forma irregular) el taxi privat pot ser l'alternativa, sent necessari sempre pactar el preu abans.

També hi ha viatgers que contracten un vehicle (4WD o normal) amb conductor per a rutes de diversos dies, com per exemple la que transcorre per la popular RN-7, entre Antananarivo i Toliara.

Però per aquest cas concret només és justificable el transport privat per la comoditat, ja que en aquesta ruta sí hi ha abundant transport públic i realment no és necessari un vehicle privat, i molt menys un 4x4, si no és que es pretenen fer excursions fora de la ruta principal.

De totes maneres, per al lloguer de vehicle amb conductor una agència seriosa i recomanada per diversos viatgers era Mad Trekking, tot i que n'hi havia moltes altres.

Parcs nacionals a Madagascar

Des de 2003 el govern malgaix s'ha compromès a augmentar les àrees protegides de Madagascar fins a cobrir un 10% del territori, ja que la riquíssima flora del qual i fauna estan greument amenaçades per l'enorme deforestació que es porta a terme any rere any per a obtenir noves pastures i terres de cultiu (es calculen unes 200.000 Ha. anuals).

En l'actualitat aquestes àrees protegides, gestionades per la Madagascar National Parks Association (ANGAP), es classifiquen en Parcs Nacionals, Reserves Naturals Integrals, Reserves Especials, i Reserves Privades.

En general, per a visitar aquestes àrees protegides és necessari pagar una entrada i llogar un guia per a fer el circuit escollit dintre del parc. El preu de l'entrada depèn de la categoria del parc i del número de dies que passem en ell.

Les àrees de categoria A, com Isalo, Andasibe-Mantadia, Ranomafana, Montagne d'Ambre, Ankarana, tsingy de Bemaraha i Ankarafantsika, són, en general, els més populars entre els viatgers i el seu preu és unes 2,5 vegades superior al de la resta de parcs i reserves.

Quant al preu del guia dependrà de la durada i tipus de circuit, i el seu preu és fix per a grups d'una a cinc persones. Per tant, és convenient ser un grup per a repartir el seu cost.

Tot això es pot contractar fàcilment en l'oficina del parc que trobarem a l'entrada. En qualsevol cas convé assegurar-se que el guia escollit parla un idioma amb el que ens sentim còmodes i que es tracta d'un guia reconegut per les autoritats del parc (en un panell a l'entrada sol haver els noms i fotos de tots ells).

Visitar els parcs durant les primeres hores del matí o les últimes de la tarda (o de nit, si és possible) sol proporcionar majors possibilitats de veure animals, ja que a aquestes hores aquests són més actius. I per a fer bones fotos o simplement veure als, de vegades, esquius animals en el seu hàbitat convé dur un bon teleobjectiu i/o prismàtics.

Gastronomia

L'aliment bàsic de la cuina malgaix és l'arròs i aquest acompanya molts dels seus plats. En general la gastronomia de Madagascar té influències de les cuines francesa, xinesa, índia i fins i tot àrab. Entre els seus plats més destacables hi ha el marisc, les cuixes de granota i els crancs de riu en les terres altes, el foie gras, o el filet de cebú a la graella.

També hi ha, segons l'època, fruites tropicals com el mango, el litxi, la pinya, la papaia, la guaiaba, la fruita de la passió, el plàtan o el coco. La fruita fresca és el postre favorit a Madagascar, però també podem trobar rebosteria francesa.

Reposant forces després d'una caminada en el Parc Nacional Ranomafana (voltant de Fianarantsoa)
Reposant forces després d'una caminada en el Parc Nacional Ranomafana (voltant de Fianarantsoa)

Quant a les begudes és molt popular la cervesa local THB (Three Horses Beer), servida en una ampolla de 66 cl. I en el terreny dels aperitius és fàcil trobar el còctel planteur, un aperitiu digestiu d'origen caribeny fet amb rom blanc, suc de taronja, canya de sucre i glaçons picats.

Compres

Madagascar és un autèntic paradís per a comprar bonics records de tot tipus i, en general, fets amb bon gust: màscares i figures de fusta, figures fetes de ràfia, paper d'Antaimoro, vainilla i altres espècies, lamba (colorida peça de roba que forma part de la vestimenta tradicional en el nord del país), samarretes, etc.

És important tenir en compte que la legislació malgaix és molt estricta en la protecció de la fauna i flora locals.

Per tant, eviteu comprar animals i plantes autòctones, així com productes obtinguts d'espècies protegides, com la closca de tortuga, pells de serp o fusta d'arbres protegits. Tampoc s'ha de comprar art funerari que sigui autèntic. S'ha de fer per respecte a la llei, però sobretot per ètica,

Finalment dir que a Antananarivo hi ha mercats d'artesania on es venen articles de tot el país, no essent mala idea deixar les compres per als últims dies en la capital i així no anar carregats per tot el país amb souvenirs difícils de transportar.

Clima

Una cadena de muntanyes i les altes planures del centre del país, que ocupen més de la meitat de l'illa principal, són les responsables de les grans diferències en clima i paisatges entre les costes oriental i occidental del país.

Així el clima és tropical al llarg de la costa, més suau en l'interior i àrid en el sud. La pluja cau sobretot en la costa est i en el nord, mentre el sud-oest roman sec durant gairebé tot l'any.

A grans trets distingim entre la temporada de pluges i calorosa que va de novembre a abril i una altra més fresca i seca que va de maig a octubre. De gener a març la costa est i la zona nord, i de vegades també la sud, s'exposen a ciclons devastadors que malmeten les ja de per sí precàries infraestructures del país.

En general, per al viatger és millor anar d'abril a octubre per a evitar així els ciclons tropicals, les altes temperatures i les pluges que fan impracticables moltes rutes.

Durant la nostra estada a Madagascar vam gaudir d'un temps bastant bo, amb temperatures fresques en les altes planures centrals i calor moderada en la resta. Pel fet d'anar-hi durant la temporada seca només vam tenir episodis de pluja ocasionals en boscos humits com Ranomafana, Montagne d'Ambre o Andasibe.

Diferència horària

La diferència horària a Madagascar és de +1 hora respecte a l'horari d'estiu a Catalunya i +2 hores la resta de l'any.

Electricitat

El voltatge de la xarxa elèctrica a Madagascar és de 127/220 V i una freqüència de 50 Hz, per tant no és necessari cap adaptador de voltatge. El tipus d'endoll és, en general, el mateix que tenim nosaltres, de tipus C, i així tampoc és necessari un adaptador d'endolls.

Idioma

A Madagascar els idiomes oficials són el malgaix (malagasy en malgaix) així com el francès i més recentment també l'anglès. També es parlen algunes llengües nadiues minoritàries, bàsicament dialectes de les llengües swahili i bantu.

Per al visitant convé saber que Madagascar és un país francòfon, tot i que entre la població jove és possible trobar algú que parli anglès. Per això, si no parlem ni entenem el francès, abans de fer el viatge és una bona idea familiaritzar-se amb ell, ni que sigui a un nivell bàsic, per així facilitar el dia a dia un cop en el país.

D'entre les paraules malgaixes que convé aprendre destaquem vazaha (pronunciat vazàa), que és com els malgaixos anomenen als estrangers en general i als blancs occidentals en particular.

Possiblement l'escoltareu moltes vegades en converses entre els vostres companys de viatge de taxi-brousse referint-se a vosaltres i creient que no els enteneu. Nosaltres, quan escoltàvem la paraula en aquest context ens divertia (i a ells també) dir-los malagasy com a rèplica (Malagasy, o gasy, és la paraula malgaix que designa a una persona o cosa que és de Madagascar). El resultat és que acabàvem tots rient, vazahas i malagasys.

Vocabulari bàsic malgaix útil per al viatge

En qualsevol guia trobareu més vocabulari de malgaix, o també en la pàgina Malagasy words for travel, però aquí us deixem unes quantes paraules útils i més o menys fàcils de pronunciar (entre parèntesi, la pronunciació aproximada):

  • Benvingut = Tonga soa
  • Hola = Salama
  • Sí = Yin (yiin)
  • No = Tsia (tsiya)
  • Com va? Què tal? = Maona nifasalamanao en malgaix i Bao-Bao en dialecte Bara
  • Quan costa? = Hochina (hotxiina)
  • Sense pressa, a poc a poc = Mora-mora
  • Estranger/blanc = Vazaha (vazàa)
  • Malgaix = Malagasy

Guia de viatge

Madagascar, de Bradt Travel Guides (anglès, 7ª edició, Juliol 2007, i amb actualitzacions a Madagascar Guide Updates).

Si us manegeu millor amb el francès també podeu considerar les guies Madagascar / petit futé i Madagascar / Routard.

Patrimonis de la Humanitat visitats en aquest viatge


Arribada a Madagascar. Visita d'Antananarivo i voltants

ANTANANARIVO (I)

Com arribar-hi

Vam començar el nostre viatge agafant un vol de la companyia Vuelingimage en l'aeroport de Barcelona/El Prat cap a l'aeroport París-Orly (ORY). El trajecte, de 850 km, va suposar 1 hora i 25 minuts de vol efectiu.

Tot i que el nostre següent vol sortia de l'aeroport Charles de Gaulle (CDG), l'altre gran aeroport parisenc, vam volar a Orly perquè, per més que vam mirar, aquesta fou la millor combinació que vam trobar d'horaris i preus, però això ens va obligar a deixar un coixí d'unes 6 hores entre un vol i l'altre per a anar sobrats de temps en el canvi d'aeroport.

Enfront de la porta D de la terminal d'arribades d'Orly vam agafar un autobús de la línia 3 de Cars d'Air France que en 40 minuts va recórrer els 34 km fins arribar a Roissy, on es troba l'aeroport Charles de Gaulle. Aquest trajecte costava 19 €/pax i hi havia un autobús cada 30 minuts.

En el moment d'escriure aquesta actualització (05/2024), aquest servei d'autobús no està actiu i l'única forma d'anar d'un aeroport a l'altre és amb el tren RER B + Orlyval, el qual té una freqüència de 10 a 20 minuts i costa 25,30 €/pax.

El següent vol, des de París-CDG fins a l'aeroport internacional Ivato (TNR) d'Antananarivo, el vam fer en un Boeing 767-300 d'Air Madagascar, ja una mica vell i amb poques amenitats a bord. Això sí, abans d'enlairar-nos van fumigar tot l'interior de l'avió, amb nosaltres dintre, per motius sanitaris. El servei a bord fou correcte, però justet.

Finalment vam arribar a l'aeroport Ivato després d'un trajecte de 8.756 km i un temps de vol de 10 hores i 50 minuts. Ens rep un gran rètol amb la inscripció Tonga Soa (Benvingut en malgaix).

Després d'omplir els oportuns formularis d'immigració i passar pel taulell Sans Visa (sense visat), en només 5 minuts ja teníem estampat el visat gratuït en el nostre passaport.

Després de recuperar l'equipatge, en la terminal d'arribades vam canviar alguns euros en l'oficina de Socimad Bureau de Change, on ens van aplicar la mateixa taxa de canvi que després vam aconseguir en el centre de la ciutat.

Per anar des de l'aeroport Ivato fins al nostre hotel, en el centre d'Antananarivo, vam agafar un minibús del servei de shuttle-bus Navette. Aquest sortia de davant de la terminal i operava de 5:00 a 20:00 hores, cada 45 minuts.

Aquest servei de minibús costava 6.000 Ar per persona. Els taxis partien d'un preu de 25.000 Ar, però aquest anava baixant si ens veien convençuts d'anar cap al minibús.

El trajecte de 16 km entre l'aeroport i el centre de la ciutat el vam fer en 35 minuts, però depèn molt del tràfic.

Ens va sorprendre veure la gran quantitat d'arrossars que hi ha als afores de la gran ciutat. Eren les 6 del matí i el sol tot just sortia per l'horitzó, reflectint-se en l'aigua que cobria els camps d'arròs. Bonica rebuda a Madagascar: Tonga soa!!. Finalment el minibús ens deixà en la porta de l'hotel que li vam indicar.

Dormir i menjar

A Antananarivo ens vam allotjar en l'Hotel Sakamanga (rue Ratianarivo Ampasamadinika - Antananarivo), on vam pagar 68.460 Ar (uns 26 €) per una habitació soft (habitació doble amb llit gran, bany privat, ventilador, caixa forta, i TV).

L'hotel estava decorat amb molt bon gust, amb colors atractius, figures ètniques, fotos i objectes de museu. També tenia un restaurant, un bar amb jardí i dues pantalles de connexió gratuïta a Internet i wi-fi gratis en la resta.

Com que, a més, tenia diverses categories d'habitacions, a partir dels 16 €, no ens va sorprendre el seu enorme èxit entre els viatgers i que s'hagués de reservar amb antelació. És un lloc molt recomanable, perquè també és molt cèntric.

Com que més endavant, en la nostra ruta prevista pel país, havíem de tornar a passar una nit en la capital el que vam fer en el moment de deixar aquest hotel va ser reservar una habitació per aquella nit i aprofitar per a deixar una part de l'equipatge a l'hotel (en l'habitació d'equipatges) i així estalviar-nos pes en la nostra ruta cap al sud i oest del país.

Per a menjar, apart dels llocs esmentats en el següent apartat, recomanem el restaurant del propi hotel Sakamanga, molt popular entre els viatgers, però també entre les classes acomodades locals. En ell s'hi menjava molt bé, tot i que els preus eren una mica cars.

Una altra bona opció per a menjar, més informal i barata, és el restaurant Saka-Express, a només 20 metres del Sakamanga, amb amanides, pizzes i hamburgueses.

Coses a veure i fer

ANTANANARIVO (coneguda popularment com Tana, per a abreujar). És la capital de Madagascar i la ciutat més poblada del país, amb uns 1,5 milions d'habitants. Geogràficament està situada més o menys en el centre de l'illa. A causa de la seva altitud, uns 1.275 metres sobre el nivell del mar, el seu clima és temperat.

Totes les semblances entre Antananarivo i Hollywood s'acaben aquí (Antananarivo)
Totes les semblances entre Antananarivo i Hollywood s'acaben aquí (Antananarivo)

La majoria de viatgers passen un dia, com a màxim, a Antananarivo. Per descomptat no és el lloc més interessant ni més bonic de l'illa, però a poc temps i interès que tingueu pensem que val la pena dedicar-li un parell de dies, no només per a visitar la capital sinó també els seus voltants.

Una altra bona raó per a visitar la capital, apart dels punts d'interès culturals i històrics, és anar a alguns dels seus mercats d'artesania per a comprar bonics records del país, però és imprescindible regatejar dur.

Ruta a peu pel centre d'Antananarivo

A continuació us suggerim una possible ruta a peu pel centre d'Antananarivo en la que es visiten els principals punts d'interès de la ciutat. Per a dur a terme aquesta llarga ruta vam emprar quasi tot un dia.

Vam començar la ruta en l'Hotel Sakamanga, des d'on vam agafar el carrer Jean-Jaures fins arribar al jardí Antaninarenina. Des d'aquí vam baixar per unes escales en les que hi havia unes quantes parades d'un mercat on es venien tot de coses curioses i que formen part de l'enorme mercat d'Analikely.

Al costat d'aquestes escales vam trobar l'útil oficina turística d'Ortana, on vam entrar per a sol·licitar fulletons i informació. Després vam continuar fins a l'Avenue de la Independance, un bulevar amb bonics edificis colonials.

En el seu extrem nord es troba la bonica Gare Soarano, una estació de tren ara tancada al servei ferroviari. Vam tornar cap enrere per l'Av. de la Independance fins arribar al carrer 26 du Juin 1960, on hi ha un gran mercat de comestibles.

L'estació de tren de Soarano, ara en desús (Antananarivo)
L'estació de tren de Soarano, ara en desús (Antananarivo)

Des d'aquí vam pujar per unes escales fins a la part alta de la ciutat, l'Haute Ville, arribant al costat de l'església de Sant Joan Baptista i seguint cap al sud pel carrer Rainandria, des d'on hi ha molt bones vistes sobre la zona central de Tana. Passem per davant de l'hotel-restaurant Relais de la Haute Ville, el qual té una terrassa amb unes vistes magnífiques.

Des d'aquest punt vam pujar encara una mica més, fins al cim del turó, per arribar al Palau de Rova,que llavors encara estava tancat a causa de les obres de reconstrucció després de l'incendi que va patir l'any 1995. Aquest palau domina la ciutat i és visible pràcticament des de qualsevol punt.

El Palau de Rova (Antananarivo)
El Palau de Rova (Antananarivo)

I sota d'aquest edifici, en el vessant del turó hi ha un enorme rètol amb lletres de color blanc que forme el nom de la ciutat: ANTANANARIVO. Es veu des de tot arreu i és la versió local del famós rètol de Hollywood.

Vam tornar enrere pel mateix camí fins trobar, a la dreta, l'antic Palau de Justícia d'Ambatondrafandrana, un curiós edifici d'estil greco-romà, ara en ruïnes, que fou la Cort Suprema malgaix a finals del segle XIX.

I pocs metres més enllà hi ha el bonic Palau d'Andafiavaratra, on residia el primer ministre malgaix a finals del segle XIX. Es pot visitar el seu interior (l'entrada costava 7.000 Ar), on hi ha relíquies nacionals, tot i que el més interessant són algunes fotos d'època i objectes que es van salvar del foc al Palau Rova.

Gairebé enfront d'aquest palau hi havia el restaurant Grill du Rova, una molt bona opció per a gaudir del seu menjar (no us perdeu la broqueta de carn de zebú) i de les seves excel·lents vistes sobre el llac Anosy i el centre de Tana.

L'antic Palau de Justícia d'Ambatondrafandrana (Antananarivo)
L'antic Palau de Justícia d'Ambatondrafandrana (Antananarivo)

I al costat d'aquest restaurant hi ha unes escales que són l'inici d'un camí, una mica laberíntic, però sense pèrdua, que baixa fins al llac Anosy. És un trajecte recomanable per les vistes i perquè passa entre camps i cases.

Arribats a la vora del llac Anosy el vam vorejar fins arribar enfront dels jardins del Palau Presidencial Ambohitsorohitra en la capital, amb vigilància ben visible en aquelles dates. Després vam continuar pel carrer Ralaimongo i vam girar a l'esquerra per a veure per fora un parell de preciosos edificis d'època, actualment ocupats pel ministeri de Justícia.

Just al costat d'ells es troba l'Hôtel Colbert, un bon lloc per a prendre un cafè i berenar quelcom dolç en la seva luxosa pastisseria. I des d'aquí vam tornar cap al centre seguint el bulevar Rainiaiarivony fins arribar als jardins de la Place de la Independance i d'aquí a l'Av. de la Independance, on també podeu trobar, en el nº 13, el Honey Salon de Thé, una altra interessant cafeteria i pastisseria, però més modesta que la de l'hotel Colbert.

La zona d'Isoraka, en la part alta i a menys d'1 km al sud de l'hotel Sakamanga, és molt agradable per a passejar pels seus tranquils carrers i veure alguns bonics edificis.

I així vam donar per acabat aquest extens circuit que ens va portar per alguns dels llocs més emblemàtics de Tana.

De compres pels mercats d'Antananarivo

Per a la compra de records el Marché de la Digue és el major i més popular mercat d'artesania local malgaix en la capital. És un mercat de parades fixes i on podem trobar objectes artesanals de qualitat de tot el país, com brodats, articles de ràfia, talles de fusta, vainilla o el paper d'Antaimoro.

Aquest mercat es troba a uns 4 km del centre en direcció nord-oest, en la carretera cap a l'aeroport, i per a arribar fins a ell el més fàcil és agafar un taxi i negociar el preu.

Un altre mercat artesanal, més modest, és el mercat d'Andravoahangy, situat uns 2 km al nord-est del centre. Aquest mercat està més especialitzat en talles de fusta.

En l'Av. de L'Independance també es poden trobar algunes botigues i llocs on comprar records. I, finalment, en el carrer A. Ratianarivo, prop de l'hotel Sakamanga, hi havia una botiga de la franquícia malgaix Carambole, on vam trobar una gran varietat de samarretes, i roba en general, de bon disseny i qualitat. Els beneficis de le seves vendes anaven a l'ONG Bel Avenir que treballa amb els més desfavorits en la regió de Toliara, al sud-oest del país.

El colorista mercat Zoma (Antananarivo)
El colorista mercat Zoma (Antananarivo)

Tot i que no sigui per a la compra de records, però val la pena passejar pel mercat Zoma, ubicat en l'extrem sud del carrer 26 Juni 1960, en ple centre de la ciutat. És un gran mercat amb moltes parades de fruita, verdures, carn i comestibles en general. És molt colorista i aquí podreu copsar el dia a dia de la població local.

El Turó Reial d'Ambohimanga

Patrimoni de la Humanitat Turó Reial d'Ambohimanga. En el petit i tranquil·líssim poblet d'Ambohimanga es troba aquest lloc arqueològic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2001.

És un lloc de gran importància cultural i històrica a Madagascar, ja que aquí es va iniciar l'estirp de la reialesa dels Imerina, el grup ètnic que va arribar al poder en el segle XIX i va assolir unir sota la seva autoritat la major part de l'illa.

Ambohimanga es troba a només 22 km d'Antananarivo i és una molt interessant i fàcil excursió de només mig dia.

Per arribar a Ambohimanga s'ha d'agafar un taxi en el centre d'Antananarivo fins a la gare routière del nord de la capital, coneguda amb el nom d'Ambodivona (pronunciat Ambodivúna). Vam pagar 5.000 Ar per un taxi que ens deixà al costat del taxi-brousse que anava cap a Ambohimanga.

Aquest va marxar quan s'omplí de passatgers, al cap de 15 minuts, i vam pagar 700 Ar pel trajecte fins a Ambohimanga. Aquest transcorre en la seva major part per la RN-3 i vam arribar a la destinació final en 35 minuts.

Un cop a Ambohimanga el taxi-brousse ens deixà al costat de l'antiga entrada del Palau Reial, abans reservada només al rei. Des d'aquí hi ha un bonic camí de 600 metres fins a l'entrada del recinte emmurallat, on es pagaven llavors els 7.000 Ar de l'entrada per persona. Aquest lloc tancava els dilluns.

El palau d'estiu de la reina en el turó reial d'Ambohimanga (Ambohimanga)
El palau d'estiu de la reina en el turó reial d'Ambohimanga (Ambohimanga)

Dintre del recinte vam poder veure interessants palaus i pavellons que van pertànyer a la reialesa Imerina. Acabada la visita val la pena sortir de la zona emmurallada i pujar fins al cim del turó, des d'on hi ha unes vistes extraordinàries dels voltants. Vam necessitar unes dues hores per a la visita, enmig d'una tranquil·litat total i sense ningú.

Abans de tornar cap a la bulliciosa Tana vam aprofitar per a fer el camí d'anada i tornada fins a un poble veí, caminant entre camps d'arròs i precioses cases d'estil tradicional de l'ètnia Merina, amb portes i finestres de fusta tallades i parets de color vermellós, del mateix color que la terra de l'illa. Ja només per aquest motiu valia la pena venir fins aquí!.

Paisatge rural al voltant d'Ambohimanga (Ambohimanga)
Paisatge rural al voltant d'Ambohimanga (Ambohimanga)

El taxi-brousse de tornada cap a Antananarivo ens fa un sight-seeing improvisat per petits llogarets rurals situats entre camps d'arròs. La veritat és que ens havíem d'auto-convèncer que estàvem a l'Àfrica, perquè els paisatges semblaven indicar que era el sud-est asiàtic.

Un taxi-brousse des d'Ambohimanga ens retornà a la terminal d'Ambodivona de la capital, des d'on vam agafar un altre per arribar fins al centre (costava 300 Ar/pax). Per anar al centre n'havíem d'agafar una amb el rètol Analakely i després estar atents per a baixar on volíem.


Ruta cap al sud de Madagascar per la Route National 7 (RN-7)

ANTSIRABE

Com arribar-hi

En un carrer proper a l'hotel Sakamanga de Tana vam agafar un taxi (7.000 Ar) fins a la gare routière Fakan Karana, des d'on sortien els taxi-brousse que van cap al sud per la famosa Route Nationale 7 (RN-7).

En arribar a l'esgavellada terminal d'autobusos, per dir-li d'alguna manera, es produí el clàssic assetjament de comissionistes a la caça de viatgers per als seus taxi-brousse. Després de regatejar el preu inicialment ofert vam pagar només 8.000 Ar/pax pel trajecte des d'Antananarivo fins a Antsirabe, de 169 km.

Vam arribar a Antsirabe unes cinc hores després de sortir de Tana a causa d'unes obres en la carretera RN-7 que ens van retenir durant més d'una hora i també pels nombrosos controls policials que hi havia. D'altra banda, la carretera en aquest tram de la RN-7 estava en força bon estat.

La gare routière d'Antsirabe, on ens deixà el transport, es troba a uns 2 km al nord de la ciutat, així que per arribar al centre el millor era agafar un pousse-pousse (valia de 1.000 a 2.000 Ar per persona).

Dormir i menjar

A Antsirabe ens vam allotjar en la La Résidence Camélia (Av. de la Indépendance, 24 - Antsirabe), on vam pagar 51.500 Ar, incloent les taxes turístiques, per una gran habitació amb bany privat situada en un edifici annex a una bonica casa d'època. Té també un bonic jardí.

Aquesta residència està situada en la part francesa de la ciutat, en una zona molt tranquil·la d'amplis carrers arbrats. L'esmorzar, molt complet, costava 8.000 Ar cadascun. Allotjament molt recomanable.

Per a menjar a Antsirabe ens va agradar molt el restaurant Le Venise, en el carrer Clemenceau, a només 200 metres de l'estació de tren, amb una estupenda relació qualitat/preu. Però malauradament ara ja està tancat.

Nosaltres vam sopar-hi una nit al costat d'una xemeneia encesa perquè fora la nit era força fresca. I al final del sopar ens van obsequiar amb un magnífic licor digestiu de vainilla.

Un altre restaurant força recomanable, però més modest, és el Zandine (5 rue Maréchal Floch), prop de l'Hotel Trianon.

Coses a veure i fer

ANTSIRABE (pronunciat Antsirabé). És la tercera major ciutat del país i està situada a una altura aproximada de 1.500 metres, propiciant que el seu clima sigui molt temperat. De fet, durant la nostra estada en la ciutat les temperatures nocturnes eren bastant fresques.

Aquesta va ser la nostra primera aturada en la ruta cap al sud per la RN-7 i la veritat és que ens va agradar molt, i per tant la recomanem per a fer-hi una aturada, ni que sigui curta.

La bonica estació de ferrocarril d'Antsirabe, en el barri colonial de la ciutat (Antsirabe)
La bonica estació de ferrocarril d'Antsirabe, en el barri colonial de la ciutat (Antsirabe)

Antsirabe és una ciutat elegant i novament aquí és fàcil oblidar-se que estem a l'Àfrica, tot i que per raons diferents a les explicades anteriorment. Visitant la part colonial francesa de la ciutat, amb carrers amples, grans arbres a costat i costat de la via i un gran nombre de cases senyorials o villes sembla que estem en algún racó d'Europa.

Val la pena passejar per aquesta zona i arribar fins a l'estació de tren, un edifici molt bonic però en el que només hi ha un modest bar i poc més, ja que per aquesta línia fèrria només passen trens de mercaderies.

També val la pena passejar per l'exterior del bonic edifici de l'Hotel Des Thermes, situat al costat del llac Rano Maimbo. I és que Antsirabe fou en el segle XIX un lloc de moda entre la població benestant pels seus banys termals i d'aquí l'existència d'aquest luxós i imponent hotel.

Vista exterior de l'Hôtel des Thermes, al costat del llac Rano Maimbo (Antsirabe)
Vista exterior de l'Hôtel des Thermes, al costat del llac Rano Maimbo (Antsirabe)

Tot i que aquest hotel encara funciona i l'edifici manté part de la seva glòria passada, la veritat és que llavors s'estava caient a trossos i necessitava d'una gran inversió per a retornar-li l'esplendor que va tenir. Tot i així l'hotel posseeix algunes de les fonts termals de la ciutat, amb la possibilitat de banyar-se en elles.

Des de l'hotel i caminant cap al mercat vam passar davant de la catedral Nostra Senyora de La Salette, bastant vistosa. Després vam anar al llac Rano Maimbo i el vam vorejar parcialment, però en general era una zona bruta i deixada.

Finalment, Antsirabe és la capital del pousse-pousse, ja que n'hi ha a centenars pels seus carrers. Realment no són necessaris per a visitar la ciutat, però sí per a anar (o venir) de la gare routière.

Tingueu en compte que el camí del centre a la gare routière del nord fa una lleugera pujada i l'esforç que han de fer els conductors és superior. Per tant el preu a pagar també hauria de ser-ho.


AMBOSITRA

Com arribar-hi

Per anar des del nostre hotel a la gare routière d'Antsirabe vam contractar un parell de pousse-pousse per 1.500 Ar cadascun. El taxi-brousse d'Antsirabe a Ambositra ens va costar 7.000 Ar/pax i vam trigar unes dues hores a recórrer els 90 km fins a la terminal nord de taxi-brousse d'aquesta ciutat després d'un plàcid viatge.

Des d'aquesta terminal fins al centre d'Ambositra hi ha un passeig de poc més de 1 km que es pot fer tranquil·lament a peu o en un pousse-pousse.

Dormir i menjar

A Ambositra ens vam allotjar en l'Hotel Angelino Tsaralaza (Andrefan'Ivinany VF 25 - Ambositra) vam pagar 41.000 Ar per una enorme suite, tota de fusta, amb TV, un bany bastant nou i unes vistes impressionants sobre part de la població i els turons que hi ha al darrera. L'esmorzar costava 3.000 Ar/pax i era sensacional, perquè a més ens el servien en una terrassa amb molt bones vistes.

L'única llàstima d'aquest hotel és que les finestres de fusta eren tan velles que no ajustaven massa bé i deixaven passar el soroll i el fred de l'exterior. A primera vista l'hotel podia semblar cutre, però l'habitació no estava gens malament.

Aquest hotel ocupa una casa d'arquitectura tradicional que va pertànyer a Joseph Rakoto, un artesà local de la marqueteria i l'escultura de renom internacional.

Per a menjar a Ambositra recomanem molt el Restaurant L'Oasis, sobre la carretera RN-7, amb una terrassa exterior des d'on veure passar la gent.

Coses a veure i fer

AMBOSITRA (pronunciat Ambústr). Aquesta població està situada a uns 260 km d'Antananarivo, sobre la RN-7, i és la principal ciutat de la regió ocupada per l'ètnia Betsileo. Els voltants d'Ambositra són bastant muntanyencs i el color del paisatge ve marcat clarament pel verd dels camps d'arròs.

Una altra característica d'aquesta ciutat és que està considerada la capital de l'artesania malgaix en la talla de fusta, sobretot per la bellesa dels treballs tradicionals del poble Zafimaniry, un subgrup ètnic dels Betsileo.

Muntanyes i camps d'arròs als voltants d'Ambositra (Ambositra)
Muntanyes i camps d'arròs als voltants d'Ambositra (Ambositra)

La nostra recomanació és que si no aneu sobrats de temps, no esteu molt interessats en aquest tipus d'artesania i, a més, no teniu pensat fer el trekking pels poblats Zafimaniry llavors millor anar directament d'Antsirabe a Fianarantsoa o, com a molt, parar només unes hores a Ambositra.

Nosaltres havíem explorat la possibilitat de fer un recorregut per alguns d'aquests poblats Zafimaniry des d'Ambositra, però parlant amb altres viatgers ens l'havien desaconsellat perquè la relació entre el preu que es demanava per fer aquest trekking guiat i el que s'obtenia a canvi no compensava l'esforç.

En qualsevol cas heu de saber que els Zafimaniry són la darrera ètnia de culte animista que queda a Madagascar. Els seus integrants viuen repartits en 52 poblats aïllats entre muntanyes i valls als quals només s'hi pot accedir a peu per senders de difícil accés.

En la nostra visita a Ambositra vam poder veure multitud de botigues i llocs de venda de talles de fusta Zafimaniry en la Rue du Commerce d'aquesta ciutat, on abunden figures, caixes o jocs d'escacs de fusta, tot això exquisidament tallat.

Uns 600 metres al nord d'aquest carrer vam trobar un convent benedictí, on l'edifici no destaca especialment, però on vam poder gaudir d'una missa amb càntics profundament africans. I continuant pel mateix camí més cap al nord, ja fora de la ciutat, ens vam veure immersos en un preciós paisatge de camps d'arròs distribuïts en terrasses.


FIANARANTSOA

Com arribar-hi

Per a continuar viatge cap a Fianarantsoa vam anar a peu des de l'hotel fins a la terminal sud de taxi-brousse d'Ambositra, situada uns 150 metres més enllà del restaurant L'Oasis, darrere del mercat.

El taxi-brousse des d'Ambositra fins a Fianarantsoa ens costà 7.000 Ar/pax. En aquest trajecte a Fianarantsoa, de 153 km per una carretera molt virada i amb molts canvis de rasant, vam emprar només tres hores gràcies a que el conductor que ens va tocar en sort estava practicant per a conductor de rallis.

D'altra banda els paisatges d'aquest tram de carretera són molt bonics.

Dormir i menjar

A Fianarantsoa ens vam allotjar en la Tsara Guesthouse (Ambatolahikosoa - Fianarantsoa), on vam pagar 71.500 Ar, incloses les taxes, per una confortable habitació doble amb bany privat, TV, caixa forta i altres extres.

Hi havia habitacions més cares i també de més barates, però aquestes darreres tenien bany compartit. Sens dubte aquest petit hotel amb encant és el millor de Fianarantsoa: elegant, detallista, amb un preciós jardí, i unes estupendes vistes. L'edifici principal de l'hotel és un antic temple que ha estat reformat.

Aquest hotel està situat sobre un turó, a uns 500 metres de la part vella de Fianarantsoa. Val la pena, ja que la seva relació qualitat/preu és molt bona.

Per a menjar a Fianarantsoa, apart del restaurant del propi hotel, recomanem el Restaurant Gosena, situat entre l'hotel i la ciutat vella. S'hi menja molt bé i a preus realment bons.

Coses a veure i fer

FIANARANTSOA (pronunciat Fianaransúa, però coneguda popularment com Fianar). Aquesta ciutat està situada 415 km al sud-oest d'Antananarivo, gairebé a mig camí en el trajecte de la RN-7 des de Tana fins a Toliara. La seva altura mitjana és d'uns 1.200 metres. És la capital de la regió Haute Matsiatra.

La ciutat va ser fundada al 1830 pels Merina com a capital administrativa de les noves terres conquerides als Betsileo. Actualment està considerada com el centre cultural i intel·lectual de Madagascar, així com la seva capital vitivinícola gràcies a la presència de nombrosos cellers en la regió.

Per al viatger el principal interès de Fianar radica en la seva ciutat vella, però també és una bona base des de la que fer interessants excursions pels voltants.

La ciutat vella de Fianarantsoa

La ciutat vella es troba en la part més alta de la ciutat i consisteix en una sèrie de carrers, només accessibles a peu, que estan esquitxats de boniques cases i d'esglésies.

Lamentablement, al 2008, l'organització World Monuments Fund va posar a la ciutat vella de Fianarantsoa en la seva llista dels 100 llocs més amenaçats del món a causa del deteriorament de la majoria dels seus edificis.

Passejant per la ciutat vella de Fianarantsoa (Fianarantsoa)
Passejant per la ciutat vella de Fianarantsoa (Fianarantsoa)

Per a recórrer la zona més fàcilment hi ha alguns panells amb un mapa i la ruta a seguir. Des de la part més alta del turó, on se situava l'antic palau Rova, hi ha unes vistes esplèndides sobre el sud i est de Fianarantsoa. Finalment, com a curiositat, fixeu-vos en les enormes xarxes que han teixit les aranyes Nephila sobre els fils telefònics.

Excursions al voltant de Fianarantsoa

La nostra idea era visitar la zona de Sahambavy i el Parc Nacional de Ranomafana, tot el mateix dia, en una excursió des de Fianar. Vam estar investigant la possibilitat de fer-la en transport públic, però vam veure que era impossible fer-ho en un sol dia i finalment vam optar pel transport privat.

Així que vam llogar un cotxe amb xofer en l'agència MadTrekking, que llavors estava situada gairebé enfront del Tsara Guesthouse). El preu que vam pagar fou de 110.000 Ar, incloent el vehicle, la gasolina i el xofer-guia per a tot un dia, durant el que vam visitar Sahambavy, Ranomafana i vam fer aturades a voluntat pel camí.

Segurament també podíem haver recorregut a un taxista del carrer, però possiblement el preu no hagués estat molt diferent i vam preferir la serietat d'aquesta agència.

  • Sahambavy. Aquesta petita població està situada 25 km a l'est de Fianarantsoa i el nostre principal interès era visitar una plantació de te, l'única que hi ha en tot Madagascar, de l'empresa SIDEXAM Sahambavy.

    Per a visitar-la vam pagar una entrada de 5.000 Ar/pax i ens van explicar el procés de fabricació del te negre i el te verd, les dues varietats que es produeixen aquí i que són per a consum nacional i per a exportar a Kenya.

    Dones recollint el te (Sahambavy)
    Dones recollint el te (Sahambavy)

    Al final de la visita vam poder degustar diverses varietats, entre les que destaquem el te negre amb vainilla (vam comprar algunes borses com a record).

    Abans d'anar-nos vam donar un llarg passeig entre els bonics camps de te de la plantació, els quals ocupen unes 520 Ha. que s'estenen per diversos turons de formes molt arrodonides. El paisatge d'aquesta zona és senzillament magnífic i molt fotogènic, amb bones vistes sobre els voltants. En aquesta passeig pels camps de te vam trobar diverses dones treballant entre els arbustos.

    Es tracta d'una visita molt recomanable si us interessa tot allò relacionat amb el te. Hem d'aclarir que a nosaltres ens agrada visitar plantacions de te o cafè allà on anem i n'hi ha.

    Un cop finalitzada la visita a la plantació de te vam anar fins al proper i petit llac de Sahambavy, a 1 km escàs de la plantació, i visitàrem el bonic jardí de flors de l'hotel-resort Le Lac, situat en una de les ribes d'aquest llac artificial.

    Anant cap al tren de la línia Fianarantsoa-Manakara (Sahambavy)
    Anant cap al tren de la línia Fianarantsoa-Manakara (Sahambavy)

    Si no es disposa de transport privat es pot arribar a Sahambavy des de Fianarantsoa en taxi-brousse o bé amb el tren de passatgers que va a Manakara, però en ambdós casos caldrà tenir una paciència infinita.

  • Parc Nacional Ranomafana. Aquest parc té una superfície de 41.600 Ha. en la que podem trobar una gran biodiversitat, amb nombroses espècies rares de plantes i animals, moltes en greu risc de desaparició. Però l'hoste més popular del parc és el lèmur daurat del bambú, descobert al 1986.

    El parc és solcat per nombrosos rius que desemboquen en el riu Namorona, del que vam poder veure un tram molt imponent des d'un mirador que hi ha al costat de la carretera, molt poc abans d'arribar a l'entrada del parc.

    Senyal a l'entrada del Parc Nacional Ranomafana
    Senyal a l'entrada del Parc Nacional Ranomafana

    Patrimoni de la Humanitat El Parc Nacional Ranomafana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2007 sota l'epígraf de Boscos plujosos de l'Antsinanana, el qual agrupa aquest parc i uns altres cinc més de Madagascar, els parcs Marojejy, Masoala, Zahamena, Andohahela i Andringitra.

    Dels circuits possibles a realitzar en aquest parc nosaltres vam fer l'anomenat Varibolomena, una fàcil ruta circular d'uns 5 km que es fa en unes 3 hores. En el trajecte s'arriba a un mirador elevat, anomenat Bellevue, amb una molt bona vista sobre el parc.

    Durant el circuit vam poder veure diversos tipus de lèmur, com el lèmur daurat del bambú, el lèmur marró o el lèmur de ventre vermell, a més del cridaner Madagascar day gecko o també un petit camaleó grisenc, insectes camuflats o nombroses plantes rares.

    Un lèmur daurat del bambú entre les fulles dels arbres (Parc Nacional Ranomafana)
    Un lèmur daurat del bambú entre les fulles dels arbres (Parc Nacional Ranomafana)

    L'entrada a aquest parc valia 25.000 Ar per persona, als que s'havia sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat era de 22.000 Ar suplementaris.

    Per a la visita a aquest parc convé dur una capellina o similar, ja que les probabilitats de que plogui són bastant elevades (recordem que es tracta d'un bosc plujós). A 50 metres de l'entrada del parc està el restaurant Varibolo, un bon lloc on refer-se de la caminada i que té vistes al parc.

    El parc de Ranomafana està a uns 65 km al nord-est de Fianar: s'agafa la RN-7 en direcció cap a Ambositra i en arribar al bonic poble d'Alakamisky Ambohimana, a 26 km de Fianar, s'agafa una carretera a la dreta i que després de 31 km de bon asfalt ens deixa en l'entrada del parc.

    Al parc de Ranomafana també s'hi pot arribar en taxi-brousse des de Fianar (o des de Tana). En el poble de Ranomafana, a 1 km de l'entrada del parc, hi ha diverses opcions d'allotjament per si hom desitja passar la nit aquí.

  • Soatanana. Aquesta aïllada població, situada a uns 30 km de Fianar, es caracteritza per ser el nucli històric i centre espiritual de la comunitat cristiana indígena Fifohazana o Church of Revival, un dels pocs exemples de comunitats religioses cristianes que es van establir a Madagascar en la segona meitat del segle XIX i que encara perdura.

    Aquest moviment religiós advoca per una lectura estricta de la Bíblia i els seus feligresos viuen d'acord a les estrictes normes de la seva fe. Un dels seus signes més visibles és el fet que pràcticament tots els habitants de Soatanana vesteixen de blanc com a senyal de la seva puresa.

    Ens hagués agradat anar a Soatanana per la curiositat de veure l'ambient que envolta a la missa multitudinària del diumenge al matí, en la qual gent d'aquesta població i els voltants van en processó per a dur a terme la seva litúrgia.

    Però no va poder ser, perquè essent diumenge el transport públic era molt infreqüent o inexistent i quant al transport privat no vam voler pagar els alts preus que ens van oferir alguns taxistes pel trajecte des de Fianarantsoa fins a Soatanana, anada i tornada. Així que, després de diversos intents, vam desistir d'anar-hi i vam avançar així la nostra marxa cap a Ambalavao, la següent destinació en aquest viatge.


AMBALAVAO

Com arribar-hi

En la gare routière de Fianar vam agafar un taxi-brousse cap a Ambalavao, a 56 km per la RN-7. Vam pagar 3.000 Ar cadascun per aquest trajecte. En aquest cas no ens va ser fàcil trobar el taxi-brousse cap a Ambalavao, perquè els comissionistes que rondaven per la terminal feien conxorxa entre ells amb la intenció de que contractéssim un transport privat. Sort que la nostra paciència i perseverança és quasi infinita!!.

Senyal quilomètric en la Route National 7
Senyal quilomètric en la Route National 7

Pel camí es poden veure, al costat de la carretera, algunes de les vinyes i factories vitivinícoles que hi ha en aquesta regió. Vam arribar a Ambalavao després de gairebé 90 minuts d'anar dins del vehicle com en una llauna de sardines.

Dormir i menjar

A Ambalavao ens vam allotjar en La Résidence du Betsileo, on vam pagar 35.000 Ar per una habitació doble amb bany privat i mosquitera. Un esmorzar complet costava 5.000 Ar.

El lloc no estava malament i era nou, del 2006, però les habitacions que donaven al carrer podien ser sorolloses de nit, pel que recomanem demanar una que doni a la part del darrera.

Aquest hotel té l'avantatge que està a escassos 300 metres de la parada dels taxi-brousse i hem d'agrair-li a la propietària de l'hotel les gestions que va fer perquè el que ens havia de dur a Ranohira passés a buscar-nos per l'hotel a primera hora del matí.

Una altra opció d'allotjament a Ambalavao és l'Hotel Aux Bougainvillées. I per a menjar a Ambalavao recomanem els restaurants dels dos hotels citats anteriorment.

Coses a veure i fer

AMBALAVAO (pronunciat Ambalavàu). Aquesta població està situada uns 56 km al sud de Fianar, al costat de la RN-7, i sobre el límit meridional de les terres altes de Madagascar i el país betsileo.

Ambalavao s'assenta en una vall envoltada d'espectaculars muntanyes granítiques i dominat pel massís on es troba el Parc Nacional Andringitra i el cim Boby, el segon més alt de Madagascar, amb una altura de 2.876 metres.

Aquesta població fou per a nosaltres una de les sorpreses agradables d'aquest viatge. Ens va agradar molt pel seu ambient tranquil i la seva magnífica situació entre muntanyes, pel que recomanem molt la seva visita.

Una mica típic, però imprescindible, a Ambalavao és la visita al taller de fabricació del paper d'Antemuru. És molt interessant i curiós veure el procés de fabricació d'aquest paper, la pasta del qual s'obté de la segona capa de l'escorça d'un arbust i sobre la qual s'hi adhereixen flors naturals i fresques.

Procés de fabricació del paper d'Antemuru (Ambalavao)
Procés de fabricació del paper d'Antemuru (Ambalavao)

Després de l'assecat del paper el resultat obtingut és certament vistós. Una empleada de la fàbrica ens explicà detalladament tot el procés de fabricació, amb una demostració pràctica pas a pas.

La visita era gratuïta, tot i que es demanava una propina (ben merescuda) al final de la visita. La fàbrica està al costat de l'hotel Aux Bougainvillées.

Una altra cosa que dóna certa fama a Ambalavao és el seu mercat de zebús, el més gran de tot el país, que tenia lloc els dimarts i dimecres a primera hora del matí.

Ramat de zebús (Ambalavao)
Ramat de zebús (Ambalavao)

En qualsevol cas, si no voleu fer la gran matinada o no coincideix amb el dia de mercat val igualment la pena visitar el lloc on es fa aquest, a 1 km del centre del poble. En trobar-se en un lloc elevat hi ha espectaculars vistes sobre els voltants de gairebé 360º i amb el sol ja baix de la tarda encara resulten més fotogèniques.

De tota manera, per la tarda també vam veure grans ramats de zebús que eren conduïts a recintes delimitats per tanques de fusta.

Per altra banda, un passeig pels carrers d'Ambalavao també tenia la recompensa de trobar als seus veïns, tant nens com adults, que ens saludaven amb un ampli somriure davant la presència d'uns vazaha com nosaltres.

Nens jugant amb cotxes i camions fets de materials reciclats (Ambalavao)
Nens jugant amb cotxes i camions fets de materials reciclats (Ambalavao)

Una imatge d'aquelles que queden per sempre més és la de veure a un grup de nens feliços jugant amb els seus cotxes i camions de joguina fets de materials reciclats com filferro, cartró i fusta. Ens va recordar imatges del nostre país fa unes quantes dècades, quan encara estàvem lluny del hiper-consumisme actual.


RANOHIRA

Com arribar-hi

Vam pagar 13.000 Ar cadascun pel taxi-brousse des d'Ambalavao fins a Ranohira, en un trajecte d'uns 240 km.

Degut a que el preu que vam pagar fou clarament un preu vazaha van tenir el detall de passar-nos a buscar per l'hotel i reservar-nos els dos seients al costat del conductor. Això ens va permetre tenir una visió privilegiada de la ruta.

Muntanya de granit amb forma d'«ovni» en el trajecte a Ihosy (Ihosy)
Muntanya de granit amb forma d'«ovni» en el trajecte a Ihosy (Ihosy)

El trajecte des d'Ambalavao fins a Ihosy és a estones espectacular gràcies a les muntanyes de granit que trenquen el paisatge de sabana que les envolten. Finalment vam arribar a Ranohira després d'un llarg viatge de 6,5 hores.

Dormir i menjar

A Ranohira ens vam allotjar a l'hotel Orchidée de l'Isalo, on vam pagar 35.600 Ar per una habitació doble i amb bany privat. L'habitació era una mica bàsica, però per aquest preu ja se sap... De totes maneres tenia altres categories d'habitacions de més nivell. L'esmorzar costava 2.500 Ar/pax.

Aquest hotel està situat a escassos 100 metres de les oficines del parc nacional d'Isalo i enfront d'ell s'aturen els taxi-brousse que circulen entre Fianar i Toliara.

Hi ha altres opcions d'allotjament de molt més luxe en aquesta zona, com el Relais de la Reine o també el Le Jardin du Roy, però totes elles estan allunyades del poble i és necessari disposar de vehicle privat per arribar-hi.

En l'apartat de restaurants a Ranohira destaquem el de l'hotel Orchidée de l'Isalo, que a més tenia un gran èxit (merescut) entre els viatgers que s'aturaven.

Per a canviar diners en cas de necessitat el Motel d'Isalo era una opció, però el canvi era molt dolent.

Coses a veure i fer

RANOHIRA (pronunciat Ranuíra). És una petita població situada en el terç sud del país, ja en les terres baixes, i al costat de la RN-7. Venint de les terres altes es nota aquí en aquesta zona un augment important de les temperatures.

L'únic interès de Ranohira per al viatger és la seva proximitat al Parc Nacional Isalo, perquè aquí es troben les oficines del propi parc, des d'on iniciar la seva visita.

Al caure el sol de la tarda val la pena anar fins a l'hotel Chez Alice i prendre una beguda en la seva terrassa a l'aire lliure mentre veiem com la paret rocosa del massís d'Isalo que hi ha enfront de nosaltres es va tenyint de vermell.

El Parc Nacional Isalo

El Parc Nacional Isalo té una superfície de 81 540 Ha. i és potser el més visitat de Madagascar. S'assenta sobre un altiplà de pedra gres que data del període Juràsic, solcada per rius i els seus afluents que han dut a terme una gran feina d'erosió, donant lloc a excepcionals valls de sorra i grans canons.

Vista del massís d'Isalo (Parc Nacional Isalo, Ranohira)
Vista del massís d'Isalo (Parc Nacional Isalo, Ranohira)

A més, en ell hi habita una nombrosa flora i fauna endèmica. A nosaltres aquest parc ens va agradar moltíssim i recomanem totalment la seva visita.

Dels circuits possibles a realitzar en aquest parc nosaltres vam fer l'anomenat Namaza, una ruta circular de gairebé 10 km que es fa en unes 4 hores a pas tranquil. Aquest circuit combina la visita a la Cascada de les Nimfes, així com a les piscines naturals Negra i Blava.

Des de les oficines del parc fins al límit del parc pròpiament dit hi ha 3 km que cal fer caminant a l'anada i la tornada si no es disposa de vehicle, però aquest trajecte és molt agradable, sobretot a l'anada, per les vistes sobre el massís d'Isalo i la llum natural que hi ha a primera hora del matí, a les 6:45, quan nosaltres vam iniciar aquest circuit.

Ja dins dels límits del parc vam caminar per un canyó on l'altura de les parets és d'uns 150 metres i que ens conduí primerament a la preciosa Piscine Bleue, on el color turquesa de l'aigua ve donat per la sorra blanca del fons.

A només 50 metres d'ella està la Piscine Noire, anomenada així pel color fosc del seu fons. El paisatge és molt bonic, a més de frondós i verd, la qual cosa sorprèn per l'aridesa que hi ha fora del parc.

En la gorja de la Cascada de les Nimfes (Parc Nacional Isalo, Ranohira)
En la gorja de la Cascada de les Nimfes (Parc Nacional Isalo, Ranohira)

A continuació vam pujar per un camí entre roques fins arribar a la Cascada de les Nimfes, situada en un bonic racó entre altes roques, on vam esmorzar uns entrepans que portàvem per a reposar forces.

Al llarg de la ruta vam tenir la sort de trobar-nos amb un grup gran de lèmurs marrons i un altre de lèmurs de cua anellada, aquests últims molt vistosos, amb els que vam passar una bona estona veient-los. També vam veure molts altres animals més petits i plantes que el guia ens va localitzant.

En el camí de tornada cap a Ranohira també vam trobar pastors amb els seus zebús i un nombrós grup de dones rentant la roba en el riu amb les que vam intercanviar uns riures i alguna paraula en el dialecte Bara que es parla en aquesta zona, ja que els pobladors d'aquesta regió del país són l'ètnia Bara. Per exemple, l'expressió Bao bao ve a significar Què tal? Com va? i és una bona forma de trencar el gel aquí.

Lèmurs de cua anellada (Parc Nacional Isalo, Ranohira)
Lèmurs de cua anellada (Parc Nacional Isalo, Ranohira)

En resum, aquesta ruta pel Parc Nacional Isalo és molt recomanable i la veritat és que durant tot el recorregut pel parc no ens vam creuar amb ningú, podent gaudir d'aquest espai en total solitud.

L'entrada al parc costava llavors 25.000 Ar per persona, als quals s'havia de sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat era de 40.000 Ar en total (o 36.000 Ar si es disposava de vehicle).

Es dóna la circumstància de que mesos després d'aquest viatge, ja a casa, vam veure a la TV un documental de natura sobre Madagascar i en el capítol dedicat a Isalo la persona que parlava sobre aquest parc era, ni més ni menys, l'home que ens havia tocat com a guia. Certament, el seu coneixement del lloc era extraordinari i la seva forma de fer les explicacions molt didàctica.


TOLIARA

Com arribar-hi

Per al llarg trajecte de 243 km per la RN-7 entre Ranohira i Toliara vam agafar un taxi-brousse davant del nostre hotel pel qual vam pagar 20.000 Ar cadascun. En el lleuger sobrepreu s'incloïa el fet de que era directe, sense aturades (és un dir), i que anàvem més amples del que era habitual: només 3 persones per filera en comptes de les 4, 5, 6 o ... 10.

En aquest trajecte vam passar per la indescriptible població d'Ilakaka, la qual havia passat de 40 habitants a principis dels anys 1990 a més de 60.000 (cens de 2005) gràcies al descobriment d'importants jaciments de safirs que havien atret a molta gent amb l'esperança de fer-se rics ràpidament.

El seu aspecte de poblat del far-west no era casual, tenint a més una certa fama de ser un lloc perillós per la violència generada al voltant del negoci de les pedres precioses.

A diferència dels trams de la RN-7 que havíem recorregut fins ara, en aquesta zona del país els paisatges eren molt més esteparis i secs i els poblats tenien un aspecte bastant més miserable. Una altra diferència palpable és que el color de la pell de la gent s'anava enfosquint a mesura que ens acostàvem a Toliara.

Uns 15 km abans d'arribar a Toliara veiem que hi havia en marxa un gran projecte de reforestació amb vegetació autòctona. Bé!!.

Vam arribar a Toliara, concretament a la seva gare routière, unes cinc hores després de sortir de Ranohira i la veritat és que va ser un viatge molt còmode. Toliara està ja a nivell de mar i aquí la calor ja es fa notar.

Dormir i menjar

A Toliara ens vam allotjar en l'hotel Chez Alain (San Fil - Toliara), on vam pagar 46.500 Ar, incloent taxes, per un bungalou amb bany privat i aigua calenta. La veritat és que aquest hotel va tenir segurament temps millors, però ja estava una mica decrèpit i mancat de manteniment. Semblava que el seu propietari, francès, s'havia deixat contagiar de la indolència pròpia d'aquesta ciutat i el seu clima.

El seu esmorzar continental costava 8.000 Ar, molt car pel que era, i no admet comparança amb altres esmorzars que ja havíem tingut. Aquest allotjament es troba a només 500 metres de la terminal de taxi-brousse de Toliara, sent aquest un dels escassos avantatges que li veiem al lloc.

Posteriorment, caminant pel centre de Toliara, vam trobar l'Hotel Serena (Blvd. Philibert Tsiranana - Toliara), inaugurat en el 2008. Estava decorat amb bon gust, semblava confortable i el preu d'una habitació doble era de 42.500 Ar. Si tornéssim a Toliara segurament escolliríem aquest hotel i no el Chez Alain.

Per a menjar a Toliara una bona recomanació és el restaurant L'Etoile de Mer, situat a Blvd Lyautey, davant de l'hotel Palétuvier, amb un menjar excel·lent i una terrassa exterior per a dinar o sopar a l'aire lliure.

Coses a veure i fer

TOLIARA (també escrit amb l'antic nom francès de Tuléar). Aquesta ciutat, situada en la costa sud-oest, és la capital de la regió Atsimo-Andrefana. Aquí acaba la Route National 7 en el seu extrem sud, a 936 km d'Antananarivo i a pocs quilòmetres al nord del Tròpic de Capricorn.

És una ciutat relativament moderna, creada l'any 1895 per un arquitecte francès que va pensar a plantar arbres en els seus carrers per a protegir del fort sol als seus habitants. Avui dia Toliara és un important port comercial, així com una animada ciutat universitària.

Senyal a l'entrada de Toliara, el final de la RN-7 (Toliara)
Senyal a l'entrada de Toliara, el final de la RN-7 (Toliara)

La nostra visita a Toliara va obeir al fet de que aquí finalitzàvem la ruta per la RN-7 i perquè en el seu aeroport agafàvem el vol cap a Morondava, la següent escala en aquest viatge.

De fet, a Toliara no hi ha molt a veure, però val la pena visitar el Museu Municipal (400 Ar), situat en el Blvd Philbert Tsiranana. En ell s'exhibeixen importants objectes ètnics, entre els que destaquen algunes escultures eròtiques de tombes de l'ètnia Sakalava i també màscares de la tribu Mikea, així com interessants fotografies i utensilis.

També hi ha un Musée de la Mer, d'accés gratuït, a Route de la Porte. I el mercat de Toliara és possiblement el millor lloc del país on comprar lambas, la vestimenta tradicional de Madagascar.


Ruta pel centre i nord de Madagascar

MORONDAVA

Com arribar-hi

La població de Morondava està situada uns 360 km al nord (en línia recta) des de Toliara, però no hi ha carreteres com a tal que uneixin ambdues ciutats seguint la costa.

En les dates d'aquest viatge, si es volia fer aquest trajecte per terra s'havia de contractar un 4x4 i això suposava una excursió molt cara i de diversos dies. A més, les pistes eren impracticables durant la temporada de pluges. Per tot això, però sobretot pel factor temps, nosaltres vam optar per l'avió, el camí més ràpid entre Morondava i Toliara.

Així que vam agafar un taxi en el nostre hotel que ens va dur a l'aeroport de Toliara per 15.000 Ar (era la tarifa oficial), distant 7 km de l'hotel. Aquest aeroport era molt petit, però la terminal era bastant nova.

Quan el personal d'Air Madagascar va acabar de pesar i facturar nombrosos sacs que carregaven en l'avió, ens va tocar facturar als únics quatre passatgers d'aquest vol cap a Morondava. Després vam anar caminant per la pista fins al nostre petit avió d'hèlix De Havilland Canada DHC-6 Twin Otter, amb només 25 places (i 2 pilots com a personal de bord).

La «terminal» de l'aeròdrom de Morombe
La «terminal» de l'aeròdrom de Morombe

Quan l'avió s'enlairà de la pista de Toliara va resultar que l'altura de vol era només d'uns 300 metres aproximadament. Així vam poder veure perfectament per la finestra tota la línia de la costa, amb unes vistes privilegiades sobre les aigües turqueses del mar, entre la costa i l'escull coral·lí, les platges, els poblats Vezo, les piragües de pescadors pescant, etc.

Des de l'aire vam reconèixer la població d'Ifaty, que ja era llavors una destinació de platja per a molts viatgers. Poc abans d'arribar a Morombe, població situada aproximadament a mig camí, vam sobrevolar una gran extensió de bosc en la que podíem distingir perfectament nombrosos baobabs.

Poc després vam aterrar en l'aeròdrom de Morombe, un aeroport de còmic per les seves dimensions. Aquí vam baixar de l'avió i vam esperar 10 minuts en la pista a que baixessin els altres dos viatgers del nostre avió i pugessin dos nous passatgers, una parella japonesa, que aniria amb nosaltres cap a Morondava.

Vista aèria dels camps d'arròs formant un «trencadís» natural
Vista aèria dels camps d'arròs formant un «trencadís» natural

En el trajecte entre Morombe i Morondava vam volar a més altura que abans però, tot i així, vam poder gaudir dels bells paisatges d'aquesta zona tan remota i aïllada, incloent-hi unes grans extensions d'arrossars que dibuixaven capritxoses formes geomètriques, dignes de les espectaculars fotos aèries del famós fotògraf francès Yann Arthus Bertrand.

Vam aterrar en l'aeroport de Morondava dues hores després de enlairar-nos de Toliara. La tarifa oficial per a anar en taxi des de l'aeroport a Nosy Kely, la zona de platges de Morondava on es troben la majoria d'hotels, era de 15.000 Ar.

Dormir i menjar

Després de veure diversos hotels en la zona de Nosy Kely ens vam allotjar en Le Gîtes & Relais Guesthouse (Nosy Kely - Morondava), on vam pagar 55.000 Ar per una habitació bastant gran, amb un gran llit amb mosquitera i matalàs dur (en molts hotels malgaixos són d'escuma), bany privat i esmorzar inclòs.

Tot estava molt nou llavors i en l'habitació teníem una balconada oberta a l'enorme platja de sorra blanca. Des d'ella podíem veure al matí l'arribada de les piragües dels pescadors amb la pesca del dia.

En resum, aquest hotel tenia per a nosaltres la millor relació qualitat-preu de tots els que hi havia al seu entorn.

El Vezo Hotel (rue de l'Indépendance - Morondava) estava ubicat en un preciós edifici que semblava acabat de reformat. A més, tenia bar i restaurant, amb una terrassa en l'últim pis amb bones vistes.

I una opció d'autèntic luxe, també en la platja de Nosy Kely, és l'hotel Palissandre Cote Ouest Resort & Spa, amb bungalous que costaven a partir de 90 €, amb totes les comoditats. També té un restaurant amb un menú de cuina d'autor que costava 32.000 Ar/pax. Dinant en el seu restaurant es podia negociar la possibilitat de banyar-se en la seva magnífica piscina privada.

Per a menjar el nostre preferit era el restaurant Couleurs Cafè, a només 20 metres del nostre hotel. El lloc estava molt bé, amb bones vistes sobre la platja, el menjar era boníssim i a molt bon preu. Una altra bona opció era La Capannina, el restaurant de l'hotel Trecicogne.

Coses a veure i fer

MORONDAVA. Aquesta ciutat es troba en la costa oest de Madagascar, sobre el delta del riu Morondava. A més de ser un bon lloc per a relaxar-se, ja que és una població petita i tranquil·la, també és el millor camp base per a diverses visites als voltants: Belo sur Mer, Avinguda dels Baobabs, Andranomena, Kirindy o el tsingy de Bemaraha.

La platja de Nosy Kely

La zona de Nosy Kely, on hi ha la majoria d'hotels, té una llarga platja de sorra blanca bastant atractiva, però enlletgida en algunes parts per l'erosió i per uns pilons de formigó. La part sud de la platja és la més bonica.

Recollint la pesca del dia (platja de Nosy Kely, Morondava)
Recollint la pesca del dia (platja de Nosy Kely, Morondava)

A causa dels forts corrents no és recomanable banyar-se a mar obert en aquesta platja. Però, en qualsevol cas, val la pena passejar per ella per a veure les embarcacions de pesca dels Vezo arribar a la riba i descarregar les captures de dia mentre grups de dones i nens recullen la mercaderia per a endur-se-la en galledes sobre el cap.

Excursió pels voltants de Morondava

Per a explorar els voltants de Morondava vam estudiar la possibilitat de llogar una moto, però l'únic lloc que vam trobar on fer-ho, el Mada Bar estava tancat aquells dies. I en el Baobab Cafè llogaven 4x4 i quads, però no motos, i els preus eren molt elevats.

De tota manera, ens van posar en contacte amb algú que estava disposat a fer-nos de taxista i amb el que vam pactar un preu de 90.000 Ar (tot inclòs) per a una excursió de set hores per anar a l'Avinguda dels Baobabs i a la Reserva Especial Andranomena, entre d'altres llocs.

A les 11:45, amb el nostre taxista i el seu Peugeot 309, vam sortir de Morondava per la RN-35, la qual estava en un estat lamentable. Al cap de 10 km vam girar a l'esquerra per agafar una pista que va cap al nord. Ens vam aturar aquí per a veure de prop els primers baobabs del dia. Realment impressionants.

Vam reprendre la marxa i cada vegada anàvem veient més i més baobabs entre els camps d'arròs. Una estampa preciosa, sense paraules per a descriure-la. Pel camí ens vam aturar en nombroses ocasions per a fotografiar baobabs tan especials que ja tenien nom propi (al menys així ens ho va dir el nostre conductor/guia): el Baobab Dinosaure, a causa de la seva enorme grandària i edat, uns 480 anys; el Baobab Rasta, per la forma de les seves branques, etc.

De fet, la varietat de baobabs endèmica d'aquesta zona és l'Adansonia grandidieri, considerada com l'espècie amb exemplars més grans i més famosa de les sis especies endèmiques de Madagascar.

Al cap de 9 km de pista des de la cruïlla vam arribar a la famosíssima Avinguda dels Baobabs, on vam parar per a fer unes quantes fotos tot sabent que tornaríem al final del dia per a veure la posta de sol en aquest punt.

Vam veure que aquesta pista tenia trams amb molta sorra i això podia suposar un problema per a fer-la amb bici o amb moto, sobretot anant dues persones sobre una moto.

Vam continuar per la pista uns altres 21 km fins arribar al poblat de Marofandilia, on ens vam aturar per a que el nostre xofer localitzés a Patrick, la persona que ens havia de guiar en la visita a la Reserva Especial d'Andranomena.

Aquesta reserva, de 6.420 Ha, es caracteritza per ser un bosc sec caducifoli, ja que rep bastant menys pluja i suporta temperatures més altes que altres boscos de Madagascar. En ella s'hi troben fins a tres espècies de baobab diferents, així com set espècies de lèmur, tres de les quals són rares.

Per a visitar la reserva vam pagar 10.000 Ar cadascun per l'entrada més 5.000 Ar del guia. Només hi havia un possible circuit pel parc: el Circuit dels tres llacs, de 6 km a peu.

Un sifaca de Verreaux dalt d'un arbre (Reserva Especial Andranomena)
Un sifaca de Verreaux dalt d'un arbre (Reserva Especial Andranomena)

Durant el recorregut, d'una mica més de dues hores, veiem diversos grups de sifacas, nom comú del Propithecus verreauxi, una espècie endèmica de lèmur. També vam veure alguns lèmurs marrons. I dels tres llacs només en un d'ells quedava aigua, ja que aquí només plou de gener a abril, i en ell hi havia un gran nombre d'aus.

Quant als baobabs vam veure alguns exemplars molt curiosos, com un format per tres enormes troncs que neixen de la mateixa arrel, però sobretot els que el nostre guia batejà amb picardia com el baobab mascle i el baobab femella.

El «baobab mascle» i el «baobab femella», separats uns 30 metres en el bosc (Reserva Especial Andranomena)
El «baobab mascle» i el «baobab femella», separats uns 30 metres en el bosc (Reserva Especial Andranomena)

El primer té una protuberància en la base que clarament sembla un fal·lus, mentre que el segon té un tall vertical també en la base que s'assembla a la vulva femenina. Ambdós estan separats uns 30 metres l'un de l'altre i la veritat és que són ben curiosos de veure.

Al cap de dues hores vam donar per acabada la visita a la reserva, molt contents de tot el que hem vist.

Els «Baobabs Enamorats», dos baobabs entrelligats (voltants de Morondava)
Els «Baobabs Enamorats», dos baobabs entrelligats (voltants de Morondava)

Havíem dubtat entre visitar aquesta reserva o continuar uns altres 20 km al nord per anar a la Reserva Privada de Kirindy (no confondre-la amb el Parc Nacional Kirindy Mitea), més gran, però similar en tipus de bosc, flora i fauna.

Finalment, però, vam quedar del tot satisfets amb l'elecció feta, tot i que, és clar, no podem opinar sobre la Reserva de Kirindy.

Acabada la visita a la Reserva d'Andranomena vam tornar cap al sud per la mateixa pista.

Uns 4 km abans d'arribar a l'Avinguda dels Baobabs ens vam desviar per una altra pista i després de 5 km vam arribar al lloc on es troben els també famosíssims Baobabs Amoureux (els Baobabs Enamorats).

Es tracta de dos baobabs que entrellacen els seus troncs d'una forma molt romàntica.

Des d'aquí vam tornar a l'encreuament amb la pista principal i a només 100 metres hi havia unes tombes sakalava amb dibuixos vistosos. I a continuació ens vam adreçar novament cap a l'Avinguda dels Baobabs.

L'anomenada Avinguda dels Baobabs (Allée des Baobabs en francès) és un conjunt d'uns 300 baobabs, molts d'ells centenaris i amb altures de fins a 30 metres, situats als costats de la pista que va de Morondava a Belon'i Tsiribihina.

Grans baobabs enmig dels camps d'arròs (Avinguda dels Baobabs, Morondava)
Grans baobabs enmig dels camps d'arròs (Avinguda dels Baobabs, Morondava)

El paisatge que formen és tan extraordinari i fotogènic que pot ser considerat com una de les meravelles d'Àfrica, atraient viatgers de tot el món. No sorprèn, doncs, que sigui un dels llocs més visitats de Madagascar.

El millor moment per a gaudir d'aquest lloc és al caure el sol (o bé a l'alba), tot i que lògicament és també quan hi ha més visitants. Tot i així, el dia que vam anar-hi nosaltres no érem més de 15 persones en tota la zona.

Baobabs tenyits de vermell amb el darrer sol de la tarda (Avinguda dels Baobabs, Morondava)
Baobabs tenyits de vermell amb el darrer sol de la tarda (Avinguda dels Baobabs, Morondava)

Els dos últims quilòmetres abans d'arribar al seu punt més conegut els vam fer a peu per la pista de sorra per a poder assaborir millor un lloc tan màgic. El sol ja anava caient i el reflex dels seus raigs sobre els troncs dels enormes baobabs feia que aquests es tornessin vermellosos.

Caminant i fent desenes de fotos per a intentar quedar-nos amb la màgia del moment vam arribar fins a l'aparcament que hi ha en l'entrada sud, on ens esperava el nostre taxi.

Fent-se fosc sobre els baobabs (Avinguda dels Baobabs, Morondava)
Fent-se fosc sobre els baobabs (Avinguda dels Baobabs, Morondava)

En aquest lapse de temps s'havia anat fent fosc, fins a quedar els baobabs com una ombra negra retallada sobre un cel molt vermellós. Sobre les 18:15 vam tornar cap a Morondava, a on vam arribar a les 19:00.

Tot i que havíem vist aquest lloc moltíssimes vegades en fotos i reportatges, la veritat és que la visita va superar amb escreix les enormes expectatives creades. Només aquest lloc ja justificava sobradament l'esforç d'anar a Morondava.


ILLA DE SAINTE-MARIE

Com arribar-hi

En aquest llarg trajecte cap a l'illa de Sainte-Marie, de costat a costat del país, vam començar per anar fins a l'aeroport de Morondava, situat a uns 10 km de Nosy Kely. Ens hi portà, gratuïtament, una persona del nostre hotel, en una mostra més de les atencions del personal d'aquest hotel cap els seus hostes.

En realitat aquest trajecte estava compost per dos vols: un de Morondava a Antananarivo i a continuació un altre d'Antananarivo cap a l'illa de Sainte-Marie, tots dos amb Air Madagascar.

En el primer vol vam pujar a un avió ATR 42/72, un bimotor d'hèlix de 48 places que s'enlairà 15 minuts abans del previst i en el que només un 33% de les places estaven ocupades. Una hora després vam aterrar en l''aeroport Ivato d'Antananarivo, on havíem de canviar d'avió per a continuar viatge cap a Sainte-Marie.

En aquelles dates, a Madagascar, els tràmits abans i després d'un vol domèstic eren molt ràpids i simples, bàsicament perquè gairebé no hi havia controls de cap tipus.

Així que vam facturar novament l'equipatge i poc després ja estàvem dalt d' un altre ATR 42/72. Ens vam enlairar també abans de l'hora programada i vam aterrar en l'aeroport de Sainte-Marie uns 50 minuts després.

Val a dir que l'arribada a Sainte-Marie en avió fou espectacular perquè vam sobrevolar la preciosa illa d'Aux Nattes i el seu anell de mar turquesa. Una passada!.

Dormir i menjar

A Sainte-Marie ens vam allotjar en l'hotel Chez Pierrot (Andapanangoy - Sainte-Marie), on vam pagar 60.000 Ar per un bungalou bastant correcte, amb bany privat, aigua calenta i ventilador. L'esmorzar, molt complet, estava inclòs en el preu i la connexió a Internet era gratuïta.

Aquest hotel també organitzava excursions per a l'albirament de balenes per 75.000 Ar/pax, el preu més barat que vam trobar en els nombrosos llocs on vam preguntar.

Chez Pierrot està al costat de la platja, en la costa oest de Sainte-Marie, a 8 km d'Ambodifotatra, la capital de l'illa, i a només 100 metres del Lakana Hotel, una altra bona opció per a allotjar-se a l'illa, tot i que el preu dels bungalous aquí és bastant més car que a Chez Pierrot.

Posta de sol des de la platja del nostre allotjament (illa de Sainte-Marie)
Posta de sol des de la platja del nostre allotjament (illa de Sainte-Marie)

Però si voleu allotjar-nos en un lloc realment tranquil i lluny de tot, però en un entorn paradisíac, llavors val la pena buscar un bungalou en la veïna illa d'Aux-Nattes.

Per a menjar en alguns restaurants de Sainte-Marie (inclosos els dels hotels) vam comprovar que era necessari reservar almenys migdia abans, ja que en cas contrari podien trigar d'una a dues hores en servir l'àpat.

Coses a veure i fer

ILLA DE SAINTE-MARIE (coneguda localment com Nosy Boraha). Està situada en la costa est de Madagascar, a uns 10 km de l'illa principal. Té una longitud de 60 km i menys de 10 km d'ample. La seva capital és Ambodifotatra.

Aquesta illa és coneguda pel seu caràcter autèntic i ben conservat, així com per l'observació de balenes, les seves boniques platges i per tota la història que l'envolta.

De fet, Sainte-Marie és un arxipèlag format per l'illa principal; l'illot Madame, a l'entrada de la badia d'Ambodifotatra; l'illa Aux Forbans en el centre d'aquesta badia; l'illa Aux Baleines (Nosy Boeny); els illots Sables; i l'illa Aux Nattes.

L'illa de Sainte-Marie

Per a moure's per Sainte-Marie s'havia de recórrer, llavors, al transport privat, perquè els infreqüents taxi-brousse que circulaven per l'única carretera mitjanament asfaltada de l'illa solien anar molt plens. I els taxis al llarg d'aquesta carretera eren molt cars, ja que cobraven una desorbitada tarifa oficial per a vazahas a partir de 20.000 Ar per trajecte.

Per això, valia la pena plantejar-se el llogar una moto (o quad), però s'havia de ser un conductor una mica experimentat perquè alguns trams de carretera eren un veritable malson, amb forats, roques, sorra, fang... o tot alhora.

Nosaltres vam llogar una moto trail Yamaha XT, ja una mica vella, per 50.000 Ar/dia en el Lakana Hotel. També era possible llogar escúters més nous per 45.000 Ar/dia, però no els recomanem per a circular per zones difícils. Un altre lloc per a llogar motos, amb preus similars, era un quiosquet que hi havia davant del Bank of Africa d'Ambodifotatra.

En qualsevol cas, les distàncies curtes o mitjanes per l'illa també es poden recórrer a peu seguint la pista que ressegueix la costa oest.

A més de les òbvies activitats relacionades amb el mar, com prendre el sol, banyar-se, bussejar, pescar o excursions amb barca, l'illa ofereix altres punts d'interès per a no avorrir-se.

  • Cementiri Pirata de Saint-Pierre. En el Cementiri Pirata, ubicat en el costat sud de la badia d'Ambodifotatra, vam poder veure tombes de pirates, corsaris i d'altres persones que van formar part de la història d'aquesta illa.

    I és que durant els segles XVII i XVIII Sainte-Marie fou un refugi molt popular entre els pirates, ja que les seves aigües són tranquil·les i les seves badies oferien protecció enfront de les tempestes, el menjar era abundant i, sobretot, estava prop de la ruta comercial a les Índies orientals.

    Tombes en el vell cementiri pirata de Saint-Pierre (illa de Sainte-Marie)
    Tombes en el vell cementiri pirata de Saint-Pierre (illa de Sainte-Marie)

    Cèlebres pirates d'aquella època es van establir aquí, com William Kidd, Robert Culliford, Thomas Tew, etc. De fet, s'ha rumorejat que la utòpica república pirata de Libertalia estava en aquesta illa, però ni tan sols està provat que aquesta república arribés a existir de veritat.

    En la visita guiada a aquest cementiri se'ns va explicar la interessant història de les seves plaques i tombes més significatives. Al costat de l'entrada sud del pont que creua aquesta badia estava el quiosquet on es pagaven els 10.000 Ar que costava llavors la visita guiada.

    El cementiri està situat sobre un promontori envoltat de mar, amb unes vistes fantàstiques en totes les direccions. Veureu, per exemple, la primera església construïda a Madagascar (1857). Des de la carretera s'ha de caminar uns 800 metres per un camí fins arribar al cementiri.

    A nosaltres aquesta visita ens va agradar força, sobretot per la història i per les vistes.

  • Piscines Naturelles. Aquestes piscines naturals, anomenades d'Ambodiatafana, es troben en el costat nord-est de l'illa, passat el far d'Albrand. Són tres piscines d'uns cent metres de llargada formades per una barrera de roques negres irregulars a les quals el mar hi aboca l'aigua.

    Amb la moto llogada vam voler arribar fins aquestes piscines naturals, però vam girar cua un cop passat Ankirihiry, quan encara quedaven uns quants quilòmetres, perquè l'estat de la pista era realment infernal, impossible per a una moto com la nostra amb dos passatgers. L'asfalt s'acabava 1 km abans d'arribar al poble de La Crique.

    Cascada dins de la jungla (illa de Sainte-Marie)
    Cascada dins de la jungla (illa de Sainte-Marie)

    Tot i així va valer la pena arribar fins aquí perquè els paisatges de platja i vegetació tropical que hi ha en el camí són molt bonics. També hi ha alguna cascada remarcable. Vam aprofitar per a prendre una beguda en l'aïllat hotel La Crique, situat al costat d'una platja realment preciosa.

  • Les platges d'Ambondrona. A la tarda, la zona de platges d'Ambondrona, en el costat occidental de l'illa i entre els hotels Lakana i Princesse Bora Lodge és un bon lloc per a passejar i veure el mar com si fos una enorme piscina gràcies a la quietud de l'aigua en aquesta part de l'illa.

    En les platges d'Ambondrona el mar és com una piscina gegant (illa de Sainte-Marie)
    En les platges d'Ambondrona el mar és com una piscina gegant (illa de Sainte-Marie)

    Al capvespre vam poder gaudir d'una bonica posta de sol sobre el mar i, quan es fa fosc i amb la marea baixa, vam tenir l'oportunitat de veure a alguns illencs caminant sobre l'aigua amb torxes cremant per tal d'atreure la pesca.

  • Albirament de balenes a Sainte-Marie. Entre els mesos de juliol i setembre una altra activitat a fer a Sainte-Marie és l'albirament de balenes. Nombrosos grups de balenes geperudes (també anomenades iubartes i amb el nom científic Megaptera novaeangliae) arriben des de l'Antàrtida al canal entre Sainte-Marie i l'illa principal a la recerca d'aliment i de les seves condicions ideals per al creixement dels joves balenons abans de tornar a les aigües fredes.

    Aquesta activitat es pot contractar en alguna agència en el port d'Ambodifotatra o bé a través dels hotels, però convé comparar preus i característiques abans d'escollir. Nosaltres vam preguntar en diversos llocs i finalment la vam contractar en el nostre propi hotel, Chez Pierrot. Vam pagar 150.000 Ar en total per una llanxa i el barquer-guia, només per a nosaltres dos. El nostre barquer va resultar ser un crac a l'hora de localitzar les balenes.

    Vam sortir amb la llanxa des del nostre hotel a les 8:00 i vam tornar al mateix lloc a les 15:30. D'aquest temps vam estar una mica més de quatre hores albirant balenes en la zona del canal al sud i est de l'illa Aux-Nattes.

    Albirament de balenes geperudes en la costa de l'illa de Sainte-Marie
    Albirament de balenes geperudes en la costa de l'illa de Sainte-Marie

    En total vam aconseguir veure uns 20 exemplars diferents de balena. Estar a pocs metres d'un mamífer tan enorme i sentir la seva respiració, així com veure les seves cabrioles sobre l'aigua, és quelcom que no es viu cada dia. Quan estàvem prop d'una balena el nostre llanxer aturava el motor de l'embarcació per a no molestar-la.

    Cap al migdia vam desembarcar en una platja de l'illa Aux-Nattes per a dinar amb uns entrepans i begudes inclosos en el preu de l'excursió. Després vam poder banyar-nos i passejar fins a l'hora de tornar.

    Pel que vam veure, la resta d'excursions que s'oferien seguien més o menys el mateix patró d'horaris, lloc d'aturada, etc. En qualsevol cas, l'experiència va ser fantàstica i va valer molt la pena. Molt recomanable.

L'illa Aux-Nattes

L'Illa Aux-Nattes (pronunciat il-oh-nat i coneguda localment amb el nom de Nosy Nato) és una diminuta illa de menys de 3 km de diàmetre situada a només 300 metres de la punta sud de Sainte-Marie.

Si Sainte-Marie pot semblar el paradís, Aux-Nattes és el paradís fet realitat. En aquesta illa no hi ha vehicles i en tres hores és possible circumval·lar-la completament a peu.

Té platges tropicals de sorra blanca, cocoters i una llacuna salada d'aigües turqueses protegida per una barrera de coral... tot de postal. És el lloc ideal per a banyar-se, bussejar i experimentar la dolce far niente.

Una de les fantàstiques platges de l'illa d'Aux-Nattes
Una de les fantàstiques platges de l'illa d'Aux-Nattes

Sens dubte en aquesta illa vam trobar algunes de les platges més boniques d'aquest viatge. Concretament la que hi havia enfront del ja desaparegut hotel Meva Paradis és fantàstica.

Tal com ja hem comentat anteriorment, en l'illa Aux-Nattes hi ha diversos allotjaments disponibles, situats en un lloc paradisíac, realment tranquil i lluny de tot. Haureu de valorar, tal com vam fer nosaltres, si us interessa més allotjar-vos aquí o a l'illa de Sainte-Marie, més a prop de tot.

Per a arribar fins a l'illa Aux-Nattes l'única via era amb una lakana, una piragua tradicional malgaix de fusta. En la platja de La Pointe, al final d'un camí i al sud-oest de l'aeroport de Sainte-Marie, sempre hi ha uns quants barquers esperant per a dur-nos fins a Aux-Nattes, però convé regatejar molt bé el preu de partida.

En el nostre cas vam aconseguir una piragua per 3.000 Ar, incloent anada i tornada. Podeu acordar una hora perquè us recullin a Aux-Nattes i, en qualsevol cas, no pagueu mai tot l'import a l'anada.


ANDASIBE

Com arribar-hi

Per anar des de Sainte-Marie a l'illa principal aquesta vegada vam optar pel ferri que uneix els ports d'Ambodifotatra i de Soanierana-Ivongo, en la costa oriental de l'illa principal.

Aquest vaixell, de l'empresa Gasikara Be, sortia a les 6 del matí aproximadament i solia anar força ple. Per aquest motiu era convenient reservar amb antelació (en el nostre cas va trucar per telèfon el propietari del nostre hotel el dia anterior). El trajecte costava llavors 60.000 Ar/pax.

Com que havíem d'estar en l'embarcador d'Ambodifotatra abans de les 5:30 del matí, la nit anterior havíem acordat amb un taxista (20.000 Ar, la tarifa oficial) que ens passés a recollir per l'hotel a les 5:15.

En aquest trajecte amb vaixell, de 30 km, vam emprar gairebé 90 minuts, tot i que la travessa fou molt plàcida.

Això sí, l'entrada al port de Soanierana-Ivongo, ubicat en la desembocadura del riu Marinbona, va resultar bastant estranya, ja que el nostre vaixell va haver de creuar una platja molt poc profunda, suposem que a causa de la marea baixa, i en la que quasi quedà embarrancat abans de connectar amb un braç de mar que donava accés al port (??).

Un cop en l'embarcador de Soanierana-Ivongo vam caminar uns 200 metres fins a la caòtica estació de taxi-brousse d'aquesta població, on vam pujar al primer taxi-brousse que sortia amb destinació cap a Toamasina (10.000 Ar/pax).

Una opció més còmoda (i només una mica més cara) era comprar un paquet que oferia l'empresa Gasikara: valia 80.000 Ar/pax i incloïa el ferri a Soanierana-Ivongo i un minibús xàrter fins a Toamasina.

Nosaltres no el vam contractar perquè ens ho va desaconsellar el propietari del nostre hotel, però veient després el que vam patir en el trajecte entre Soanierana i Toamasina en el taxi-brousse la veritat és que ens vam penedir de no haver-ho fet. La diferència de preu era de només 10.000 Ar entre una opció i altra, res de l'altre món.

El trajecte de 165 km per la carretera RN-5 entre Soanierana-Ivongo i Toamasina no estava malament del tot, però a mesura que ens acostàvem a Toamasina l'asfalt s'anà degradant per moments fins arribar a estar ple de sots.

Aquesta carretera creuava enormes rius a través de ponts, molts dels quals s'estaven reconstruint llavors a causa dels desperfectes dels ciclons d'anys anteriors. Finalment vam arribar a Toamasina quatre hores després de sortir de Soanierana, molt esgotats per la incomoditat del viatge, ja que anàvem molt estrets dins del taxi-brousse..

Per al següent trajecte, des de Toamasina fins a Andasibe, de 225 km, vam agafar un taxi-brousse que anava a Moramanga, però passava prop d'Anadasibe.

Com que prevèiem arribar tard a la nostra destinació, com així va ser (a Madagascar tard significa més enllà de les 18:00, quan es fa fosc), vam pactar amb el conductor que es desviaria de la seva ruta per la RN-2 per tal d'acompanyar-nos fins al poblet d'Andasibe, a 4 km de la carretera principal.

Vam pagar 20.000 Ar/pax per aquest trajecte, incloent un sobrepreu per desviar-se de la seva ruta cap a Moramanga.

La veritat és que aquesta carretera estava en força millor estat que la RN-5. A partir de la població de Brickaville la carretera ascendeix des del nivell del mar cap a les terres altes, motiu pel que s'alenteix la marxa a causa dels camions en la ruta. Compensa el fet que els paisatges són molt bonics.

Finalment vam arribar a Andasibe després de quatre hores de viatge des de Toamasina. Quan vam baixar del taxi-brousse eren les 19:30 h. i semblava que era ja de matinada, perquè amb prou feines es veia alguna llum en la zona.

Dormir i menjar

A Andasibe ens vam allotjar en l'Hotel Mikalo, situat 1 km abans d'arribar al poble d'Andasibe. Aquí vam pagar 61.200 Ar per un enorme bungalou de dues plantes. Era bàsic, però tenia aigua calenta, mosquitera i flassades suficients (és important perquè aquí les nits són fredes en aquesta època).

A més, l'hotel està a escassos metres de límit del parc nacional Andasibe-Mantadia i s'escoltaven els udols dels indri.

El restaurant de l'hotel era un lloc acollidor i tenia la fama d'oferir la millor gastronomia de la zona. L'esmorzar ofert era correcte i costava llavors 4.000 Ar.

Coses a veure i fer

TOAMASINA (també conegut amb l'antic nom francès de Tamatave). És una ciutat situada en la costa est de Madagascar i és el seu principal port marítim. En el nostre cas Toamasina fou només un lloc de pas en el trajecte entre Soanierana i Andasibe. En arribar a la terminal de transports de Toamasina ens havíem d'esperar tres hores fins a la sortida del següent taxi-brousse en direcció a Andasibe i vam voler aprofitar per anar a dinar al costat de la platja.

En la gare routière de Toamasina vam agafar un pousse-pousse que per 3.000 Ar ens portà fins al Bulevard Ratsimilaho, el qual voreja la línia de costa fins arribar al port.

En el camí d'anada i tornada entre la gare routière i aquest bulevard vam tenir l'oportunitat de veure alguns edificis significatius de la ciutat, com el de l'Alliance Française, així com algunes de les seves grans avingudes, però poc més.

Per a dinar a Toamasina vam escollir el restaurant Le Recréa (Bulevard Ratsimilaho, a 100 metres de la Place de la Republique), amb una posició magnífica enfront del mar. Era un lloc amb molt bon menjar i també molt popular a la vista del seu gran nivell d'ocupació. Hi havia un excel·lent menú de dos plats per 12.500 Ar. Molt recomanable.

ANDASIBE (pronunciat Andasibé). El nostre únic interès en aquest petit poble de la regió d'Analanjirofo era passar-hi la nit i utilitzar-lo com a base per a visitar el veí Parc Nacional Andasibe-Mantadia.

El Parc Nacional Andasibe-Mantadia

El Parc Nacional Andasibe-Mantadia té una superfície de 15 480 Ha. i hostatja 108 espècies d'aus, així com 14 de lèmurs o 51 de rèptils. Entre els lèmurs destaca, sobretot, l'Indri (Indri Indri), el lèmur de major grandària de tots. I d'entre els rèptils que hi ha en aquest parc destaquem la boa de Madagascar, molt temuda pels malgaixos, pel que sembla.

Un indri en el bosc d'Analamazaotra (Andasibe)
Un indri en el bosc d'Analamazaotra (Andasibe)

El preu de l'entrada a aquest parc era de 25.000 Ar cadascun i s'havia de sumar el cost del guia (llavors costava 15.000 Ar per al circuit més curt). La porta d'accés al parc es troba 1 km al sud de l'hotel Mikalo, seguint la carretera que va des del poble d'Andasibe fins a l'encreuament amb la RN-2.

En aquesta porta d'accés es troba el Centre de Visitants del parc, on hi ha una exposició (gratuïta) molt interessant i didàctica, que recomanem, sobre el propi parc i els indris.

En comptes de visitar el parc nacional pròpiament dit nosaltres ens vam decidir per l'Estació Forestal Analamazaotra, gestionada per l'Association Mitsinjo, una iniciativa local i que ara és una ONG.

Aquest bosc té una superfície de 700 Ha. i està separat del parc nacional només per una carretera. Aquí s'hi pot trobar més o menys el mateix que en el parc nacional, però és més petit i hi ha més possibilitats de trobar algunes espècies, entre les que destaquen els indris o els camaleons. A diferència del parc, aquí és possible contractar passejos nocturns.

A més, els preus de l'entrada i el guia són més baixos que els del parc, però, sobretot, aquests diners va a projectes comunitaris en agricultura i salut per a la població que viu al voltant d'aquest bosc.

Un camaleó intentant passar desapercebut sobre la branca d'un arbre (bosc d'Analamazaotra , Andasibe)
Un camaleó intentant passar desapercebut sobre la branca d'un arbre (bosc d'Analamazaotra , Andasibe)

Durant la nostra visita a aquest parc vam trobar una família d'indris que vam poder veure molt de prop perquè alguns dels seus membres estaven habituats als humans. També vam veure lèmurs marrons i una espècie de lèmur nocturn, així com dues espècies de camaleó, entre altres animals i plantes endèmiques d'aquest bosc plujós.

El cost total (entrada + guia) que vam pagar per un circuit de tres hores a Analamazaotra fou de 20.000 Ar/persona. Les oficines estan uns 100 metres més enllà de les del parc nacional seguint la carretera cap a la RN-2.

En resum, si el vostre temps és limitat i voleu assegurar el tret llavors recomanem moltíssim la visita a Analamazaotra.


ANTANANARIVO (II)

Com arribar-hi

En la cruïlla de la RN-2 i la carretera a Andasibe, a on vam arribar caminant perquè en aquesta carretera hi havia molt poc tràfic, vam agafar el primer taxi-brousse que va passar cap a Moramanga (2.000 Ar/pax).

Fer aquest trajecte de 25 km ens va suposar 40 minuts. A més, anàvem comprimits amb tropecentes persones més i la càrrega corresponent en la part de darrere d'un pick-up amb seients de fusta.

Un cop a la gare routière de Moramanga vam agafar el primer taxi-brousse amb destinació cap a Antananarivo (5.000 Ar/pax). El tram de la RN-2 entre Moramanga i Antananarivo estava en bastant bon estat i els paisatges també eren molt bonics, amb rius, cascades, arrossars i poblets amb les típiques construccions de les terres altes.

Finalment vam arribar a la gare routière est d'Antananarivo després d'un còmode viatge de 2,5 hores, alentit pels embussos a l'entrada a la capital. Des d'aquesta terminal a l'hotel Sakamanga, en el centre de la ciutat, vam agafar un taxi (7.000 Ar).

Dormir i menjar / Coses a veure i fer

Ens vam allotjar novament en l'Hotel Sakamanga. En aquesta ocasió Antananarivo fou per a nosaltres només una curta etapa de pas en el nostre viatge cap a Diego Suarez, en el nord de l'illa.

Informació sobre aquest hotel i restaurants, així com coses a veure i fer a Antananarivo i voltants: Antananarivo (I).


ANTSIRANANA (DIEGO SUAREZ)

Com arribar-hi

Donat que el nostre mitjà de transport entre Antananarivo i Antsiranana (coneguda també amb l'antic nom de Diego Suarez) era l'avió vam iniciar aquest trajecte agafant el minibús Navette que per 6.000 Ar/pax ens va recollir a l'hotel i ens portà fins a l'aeroport Ivato després de recollir alguns passatgers més.

Aquest servei a l'aeroport l'havíem reservat la nit abans trucant per telèfon. Ens van passar a recollir a les 5:15 i a les 5:55 ja estàvem en la terminal de vols nacionals. Fou un trajecte còmode, net i bastant més barat que un taxi, ja que un taxi reservat a l'hotel i fins l'aeroport llavors costava 30.000 Ar.

En aquest cas el nostre avió era un Airbus A-320 d'Air Madagascar que feia la ruta des d'Antananarivo fins a l'illa de la Reunió, però amb escales prèvies a l'illa de Nosy Be i a Antsiranana.

El trajecte des d'Antananarivo fins a Nosy Be, de 650 km en línia recta, el vam fer en una hora i en aterrar a Nosy Be va baixar de l'avió una part del passatge. Al cap de 20 minuts vam reprendre el vol i només 15 minuts després ja descendíem sobre l'aeroport d'Antsiranana, a 160 km en línia recta del de Nosy Be.

Fora de la terminal vam agafar un taxi (10.000 Ar) per anar fins a l'hotel, en el centre d'Antsiranana. Més tard vam saber que si haguéssim reservat l'hotel prèviament ens haguessin anat a recollir a l'aeroport gratis... és el que té decidir l'hotel en l'últim moment!!.

Dormir i menjar

A Antsiranana ens vam allotjar en l'Hotel Victoria (en les dates d'aquest viatge s'anomenava Hotel Emeraude), situat en la cantonada dels carrers Rigault i Gauche. Era un hotel de 3* on vam pagar 79.500 Ar per una habitació doble gran, amb bany privat i banyera, A/C, nevera, etc. Aquest preu el vam obtenir regatejant des dels 115.000 Ar inicials.

Aquest hotel estava molt bé i el personal era molt atent en tot. Molt recomanable com a opció de preu mitjà, ja que si voleu quelcom bastant més car teniu Le Grand Hôtel Diego, el que llavors era el preferit del turisme internacional.

Per a menjar a Antsiranana recomanem el restaurant La Vahinée, situat en la cantonada del carrer Colbert amb l'Av. de France. També ens va causar una molt bona impressió el restaurant Le Venilla (carrer Surcourf). I una última recomanació és el restaurant La Rosticceria (rue Colbert, 47), tot i que era més car que els anteriors.

La terrassa exterior de la Pâtisserie du Grand Hotel era el millor lloc per a gaudir dels seus dolços, begudes i esmorzars mentre veiem pasar la gent pel carrer Colbert.

Coses a veure i fer

ANTSIRANANA (també coneguda amb l'antic nom de Diego Suarez o simplement Diegó). Aquesta ciutat està situada en l'extrem nord de Madagascar i deu el seu antic nom (fins 1975) a un parell d'exploradors portuguesos, el capità Diego Diaz i l'almirall Fernando Suarez, que van visitar aquesta zona a principis del segle XVI.

Antsiranana també entra en la disputa amb l'illa de Sainte-Marie sobre la ubicació física de la llegendària república pirata de Libertalia, l'existència real de la qual no ha estat provada en cap moment, tal com ja havíem comentat abans.

Un dels carrers del centre de la ciutat (Antsiranana)
Un dels carrers del centre de la ciutat (Antsiranana)

Aquesta ciutat manté un toc colonial que la fa ser segurament la ciutat més francesa de Madagascar, mentre que la seva badia, la badia d'Antsiranana, està considerada com una de les més boniques i grans del món.

A més, Antsiranana és per al viatger també un bon lloc des d'on fer interessants excursions als parcs Montagne d'Ambre i Ankarana, o al Tsingy Rouge, ubicat a dues hores en 4x4 des d'Antsiranana, entre d'altres.

El passat colonial en el centre històric d'Antsiranana

Des de 1880 fins a la independència de Madagascar, l'any 1960, Antsiranana fou un protectorat colonial francès i d'aquella època han quedat nombrosos vestigis en la ciutat.

Els millors exemples d' edificis colonials els vam trobar en la Rue Colbert i voltants.

En arribar a l'extrem nord d'aquest carrer vam poder veure un imponent i preciós edifici colonial, anomenat Lapan'i tanana, que estava ocupat per un organisme oficial.

Ruïnes del vell Hôtel de la Marine (Antsiranana)
Ruïnes del vell Hôtel de la Marine (Antsiranana)

Girant a l'esquerra i seguint el carrer Richelieu vam passar per davant del que queda de l'edifici colonial del vell Hôtel de la Marine, el qual va ser destruït ja fa temps per un cicló i així s'ha quedat.

I continuant pel mateix carrer vam arribar a la Place Joffre, on hi ha un monument dedicat al mariscal francès Joseph Joffre i bones vistes sobre el port i part de la badia d'Antsiranana.

Excursió pels voltants d'Antsiranana

Per a recórrer amb llibertat els voltants d'Antsiranana nosaltres vam llogar una moto en l'agència Note Bleue Voyages. Vam pagar 40.000 Ar per un dia de lloguer d'una Yamaha de 100 cc. En aquestes dates el preu de la gasolina de 91 octans era de 2.680 Ar/litre i amb menys de 4 litres fou suficient per als més de 100 km que vam recórrer en les 24 hores que la vam tenir llogada.

Amb la moto vam sortir del centre d'Antsiranana cap a l'oest pel carrer R. J. Bezara (si us perdeu cal preguntar per la ruta cap a Namakia). Poc després de sortir del nucli urbà s'acabà l'asfalt i la carretera travessava, literalment, un abocador, amb residus cremant-se en la mateixa carretera.

També vam trobar dones i nens buscant entre la porqueria de l'abocador, així com d'altres picant pedra a ple sol, cosa que ja havíem vist diverses vegades en altres punts del país i que diu molt de l'extrema pobresa i duríssimes condicions que ha de suportar una part de la població malgaix. Algú ens va comentar que es pagava llavors sobre 1 US$ per cada galleda de pedres esmicolades (sense comentaris...).

Al cap d'uns pocs quilòmetres vam passar pel costat de les enormes i boniques salines de la Compagnie Salinière de Madagascar, ubicades a Andranotsara. L'estat de la pista oscil·lava entre dolent i terrible. Sovint els vehicles optaven per anar camp a través per a evitar les restes d'asfalt en la pista.

Un baobab al costat de la ruta cap a Cap d'Ambre (voltants d'Antsiranana)
Un baobab al costat de la ruta cap a Cap d'Ambre (voltants d'Antsiranana)

Quan vam arribar al petit nucli d'Andranotsara vam trobar una bifurcació, però abans hi ha una barrera que impedia el pas. Ens demanaven 10.000 Ar en concepte de... ??? per a continuar. Acceptàvem pagar si ens donaven un rebut o tiquet del pagament, però com la resposta era que no llavors vam iniciar una discussió que acabà amb que ens ens van deixar passar sense pagar (!!).

En la bifurcació vam agafar el desviament cap a la dreta, per la pista que va cap al nord, fins al Cap d'Ambre, seguint la riba del Cul-de-Sac Gallois, una bonica badia.

El paisatge era molt de secà i a estones semblava que estiguéssim en un altre planeta. Vam trobar diversos baobabs al costat del camí.

Després de recórrer uns 7 km des d'Andranotsara i quan ja veiem davant nostre la formació rocosa coneguda com a Windsor Castle vam decidir no continuar més enllà degut a l'horrorós estat de la pista, i que ens fa témer una punxada o una avaria mecànica que seria fatal aquí perquè estàvem sols i enmig del no-res.

Fou una llàstima, perquè ens hagués agradat continuar fins a la badia de Courrier, on sembla que hi ha una platja extraordinària. En qualsevol cas l'excursió va valer molt la pena pels paisatges que vam veure i l'aventura que vam viure.

Resumint, per anar al Windor Castle o a la citada platja s'hi pot anar amb moto, però només amb un passatger i conduint amb molta cura i certa habilitat. En cas contrari caldrà recórrer a un vehicle 4x4 si no millora l'estat de la pista.

Des d'aquest punt vam recórrer els 15 km de tornada fins a Antsiranana pel mateix camí d'abans. Quan vam arribar a l'alçada del cementiri de guerra franc-malgaix vam continuar pel Blvd. Duplex en direcció a Ramena, cap al nord-est.

L'illa de Saupari Dunghar en la badia Andovobazaha (voltants d'Antsiranana)
L'illa de Saupari Dunghar en la badia Andovobazaha (voltants d'Antsiranana)

Poc després ja veiem a la nostra esquerra la bonica badia Andovobazaha i la seva característica Saupari Dunghar, una illa deshabitada amb forma de Pa de Sucre que emergeix del centre d'aquesta badia i que és la icona d'Antsiranana. El color de les aigües de la badia ha donat lloc a l'àlies de «mar Maragda»... i amb justícia.

Vam continuar per la carretera N59B, vorejant completament la badia Andovobazaha, i 8 km després vam arribar a un turó anomenat Montagne des Français, una àrea protegida formada per bosc sec de fulla caduca. En ella destaca la presència de baobabs de la rara espècie Adansonia Suarezensis, endèmica d'aquesta zona.

Des del cim d'aquest turó, a uns 450 metres d'altura, hi ha espectaculars vistes sobre la badia i la ciutat d'Antsiranana. Per arribar a aquest cim s'ha de fer una caminada d'unes dues hores per un camí que, segons ens havien dit a l'Oficina de Turisme de la ciutat, ara requeria contractar un guia que ens havia d'acompanyar des de la ciutat. El motiu era, segons ens van dir, perquè s'havien produït alguns atracaments a turistes i es volien evitar d'aquesta manera.

Un exemplar de baobab Adansonia Suarezensis, endèmic de la zona, en la Montagne des Français (voltants d'Antsiranana)
Un exemplar de baobab Adansonia Suarezensis, endèmic de la zona, en la Montagne des Français (voltants d'Antsiranana)

Però encara que no pugeu al cim, com fou el nostre cas, val la pena aturar-se en la Montagne des Français per a gaudir de la bellesa de l'entorn i, sobretot, dels rars baobabs endèmics.

Seguint uns 10 km més per la mateixa carretera, amb algunes aturades obligades per a fotografiar la zona costanera, vam arribar al petit poble de Ramena (pronunciat Ramèn), on es troba la platja favorita dels habitants d'Antsiranana durant els caps de setmana.

La veritat és que la platja de Ramena, de sorra blanca i aigües maragdes, és de les millors de la zona, tot i que la presència de barques i d'alguna deixalla (poca) en la platja li restava una mica del seu encant.

D'altra banda, val la pena venir d'excursió fins aquí i dinar en algun dels senzills restaurants que hi ha davant la platja (recomanem el Restaurant Emeraude). En la platja es pot contractar alguna embarcació per a navegar per aquesta preciosa zona costanera, en ple mar Maragda.

Barques en la platja de Ramena (voltants d'Antsiranana)
Barques en la platja de Ramena (voltants d'Antsiranana)

Acabada la nostra visita a Ramena vam desfer el camí cap a Antsiranana, amb el sol caient i donant noves tonalitats de color al paisatge. Noves aturades en el camí per a fotografiar amb una llum diferent, com el Pa de Sucre, entre d'altres.

En arribar a Antsiranana vam visitar el Diego Suarez War Cemetery, un cementiri de guerra anglès situat en la carretera cap a l'aeroport. I és que en el 1942 les forces aliades van desembarcar a la Badia de Courrier, a l'oest d'Antsiranana, en l'anomenada Batalla de Madagascar per a conquerir la Madagascar llavors controlada per la França de Vichy. En aquesta batalla van morir centenars de soldats britànics i la majoria d'ells estan enterrats en aquest cementiri.

El Parc Nacional Montagne d'Ambre

El Parc Nacional Montagne d'Ambre ocupa 23.010 Ha. d'un massís d'origen volcànic amb altures que oscil·len entre els 850 i els 1.475 metres. És una illa de bosc humit comparat amb l'aridesa dels voltants, a causa del seu microclima molt plujós. El seu interès radica en els seus llacs, cascades i vida salvatge, amb moltes espècies de camaleó.

Un camaleó de l'espècie «Brookesia Minima», comparat amb una fulla (Parc Nacional Montagne d'Ambre, Joffreville)
Un camaleó de l'espècie «Brookesia Minima», comparat amb una fulla (Parc Nacional Montagne d'Ambre, Joffreville)

L'entrada al parc es troba a uns 34 km al sud-oest d'Antsiranana i a uns 3'2 km de Joffreville, una població que en el seu moment fou un lloc de descans per als oficials francesos, però que ara estava en estat ruïnós.

Un taxi-brousse des d'Antsiranana fins a Joffreville costava llavors 4.000 Ar/pax i trigava uns 50 minuts en arribar. A la tarda hi havia molt poca freqüència de transport per a la tornada des de Joffreville. En aquesta opció amb transport públic s'han de fer a peu els 3 km de pista des de Joffreville fins a l'entrada del parc.

Una opció més còmoda era contractar un taxi per 60.000 Ar (preu sense regatejar) per a fer el trajecte des d'Antsiranana fins a Joffreville i l'entrada al parc, d'anada i tornada.

I una tercera opció possible era fer tot aquest trajecte amb una moto llogada, ja que la carretera entre ambdues ciutats està asfaltada, però s'ha de comptar en aquest cas amb el possible factor pluja.

Nosaltres vam fer la primera opció, la del transport públic fins a Joffreville i després a peu fins a l'entrada del parc.

La Cascada Sagrada (Parc Nacional Montagne d'Ambre, Joffreville)
La Cascada Sagrada (Parc Nacional Montagne d'Ambre, Joffreville)

L'accés al Parc Nacional Montagne d'Ambre costava llavors 25.000 Ar per persona, als quals s'havia de sumar el cost del guia, que en el cas d'un circuit mitjà era de 25.000 Ar.

El dia de la nostra visita a aquest parc plovia a estones i per aquest motiu vam triar fer un circuit mitjà, d'uns 8 km de longitud i que vam recórrer de forma accelerada en tres hores a causa de la pluja.

Durant el circuit vam veure uns quants camaleons de diferents tipus. Vam recórrer un bonic sender anomenat Voie de Milles Arbres, per a després arribar a la cascada Antakarana i d'aquí a l'Station des Rousettes, una zona de càmping i pic-nic on vam poder veure una bonica mangosta de cua anellada (Galidia elegans), endèmica de Madagascar.

Una mangosta de cua anellada buscant menjar (Parc Nacional Montagne d'Ambre, Joffreville)
Una mangosta de cua anellada buscant menjar (Parc Nacional Montagne d'Ambre, Joffreville)

Després vam anar fins a la magnífica Cascada Sagrada. El nostre hàbil guia ens "va localitzar" un exemplar de camaleó Brookesia Minima, el qual té una llargada màxima de 3 cm i està considerat com el camaleó més petit del món. D'aquí el mèrit de trobar-ne un, perquè és realment minúscul.

Al final vam haver de finalitzar el circuit de forma precipitada a causa de la forta pluja que va començar a caure.

En resum, a causa de la pluja no vam poder fer la visita a aquest parc tal com ens hauria agradat i no el vam gaudir tant com altres parcs que ja havíem vist. Però recordem que es tracta d'un bosc plujós.

Un consell per a la visita al parc Montagne d'Ambre: convé dur protecció per a la pluja i una mica d'abric, perquè el clima d'aquesta zona és bastant més fresc que el d'Antsiranana malgrat la seva proximitat. No us confieu!!.


MAHAMASINA / ANKARANA

Com arribar-hi

Aprofitant que el transport a l'aeroport d'Antsiranana era gratuït en l'hotel Emeraude on ens allotjàvem, vam demanar que també ho fos per anar a la gare routière dels taxi-brousse i així ens estalviàvem el taxi.

Cap problema!!. El propi mànager de l'hotel ens va acompanyar amablement en el seu 4x4 fins allà, on vam agafar el primer taxi-brousse amb destinació cap a Ambilobe (10.000 Ar), tot i que aquesta no era la nostra destinació, sinó que nosaltres ens quedàvem uns quilòmetres abans, en la població de Mahamasina, la porta sud del tsingy d'Ankarana.

El trajecte des d'Antsiranana fins a Mahamasina és de 108 km per una carretera bastant acceptable, la RN-6.

Però igualment vam trigar 2 hores i 45 minuts en arribar a Mahamasina a causa de les nombroses aturades del nostre taxi-brousse. A més, va ser un viatge bastant dur perquè anàvem 25 persones en una furgoneta on en teoria cabien només 15... Només en la nostra filera de seients ja érem 8 persones!!!.

Dormir i menjar

A Mahamasina, un poble amb quatre cases mal contades, les opcions d'allotjament eren molt reduïdes. De fet, l'únic lloc amb un cert nivell fou Le Relais de l'Ankarana, situat a uns 750 metres del poble i l'entrada del parc d'Ankarana.

Havia obert l'any 2008 i tot era encara molt nou. Vam pagar 70.000 Ar per un magnífic bungalou molt confortable, amb bany privat i aigua calenta. Heu de creure que era un autèntic luxe comparat amb la resta d'hotels de la zona. Tot el seu personal, i en especial el Sr. Elías, van ser molt atents i servicials.

Si és possible, recomanem que demaneu un dels bungalous que dóna a la part de darrere de l'hotel per a esmorteir el soroll dels camions que circulen de nit per la RN-6.

L'esmorzar estava bastant bé i costava 6.000 Ar, mentre que el sopar era un menú molt complet que valia 16.000 Ar. Penseu que a Mahamasina no hi havia cap botiga digna de tal nom i tot s'havia d'anar a comprar a la ciutat d'Ambilobe, a 36 km per la RN-6. I dir que Le Relais de l'Ankarana és ideal si aneu amb nens.

Altres allotjaments de Mahamasina que també vam veure:

  • Chez Aurelien. Oferia uns bungalous molt bàsics, sense bany privat ni aigua calenta en el rudimentari bany compartit, per un preu de 15.000 Ar. L'amo, l'Aurelien, això sí, era súper simpàtic i ens va ajudar molt en tot.
  • Chez Goulam. Situat uns 150 metres darrere de l'anterior. Oferia uns bungalous una mica millors i amb bany privat, però tot i així eren bàsics i també sense aigua calenta, per un preu de 35.000 Ar

En aquelles dates l'electricitat encara no arribava a Mahamasina i quan es feia fosc ja no hi havia llum enlloc. Le Relais de l'Ankarana era l'únic que tenia un grup electrogen que funcionava de 18 a 22 hores, però no més. Per tant en èpoques de nits caloroses pot ser un problema dormir en aquesta zona sense un ventilador o A/C.

Coses a veure i fer

MAHAMASINA (pronunciat Majmàsina). És un minúscul grup de quatre cases situat al costat de la RN-6 i a uns 100 km al sud d'Antsiranana. El seu únic interès per al viatger és com a base logística per a organitzar la visita a la magnífica Reserva Especial Ankarana, ja que aquí es troben les oficines de l'entrada sud del parc.

La Reserva Especial Ankarana

La Reserva Especial Ankarana (pronunciat Ankàrana) té una superfície de 18.225 Ha i descansa sobre un altiplà compost de pedra calcària amb una edat de 150 milions d'anys i que a causa de la pluja en aquesta zona està molt exposada a l'erosió, donant lloc a una topografia càrstica peculiar on destaca, sobretot, el tsingy.

El tsingy és una paraula malgaix que fa referència a un relleu càrstic, a un paisatge format per pinacles de roca calcària extremadament afilats que es formen al dissoldre l'aigua de la pluja la part superior de la roca calcària, més tova, deixant al descobert la part inferior de la roca, més dura i en forma d'agulla.

Vista del Tsingy Rary (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)
Vista del Tsingy Rary (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)

La vegetació i la impossibilitat de transitar per la zona del tsingy a causa de la seva morfologia han preservat molt aquesta regió, i d'altres amb el mateix fenomen geològic, de la intrusió humana.

Possiblement el tsingy més famós de Madagascar és el que es troba a la Parc Nacional Tsingy de Bemaraha, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1990, i ubicat en un punt a més de 150 km de Morondava. En les dates d'aquest viatge, l'any 2009, aquesta distància s'havia de recórrer per una pista només accessible per a un vehicle 4x4 privat.

Per aquest motiu nosaltres vam preferir visitar el tsingy d'Ankarana, ja que era molt més accessible, s'adequava millor a la nostra ruta i suposava un cost en temps i diners molt menor al que haguéssim tingut en cas de visitar Bemaraha.

En la Reserva Especial Ankarana hi havia un gran nombre de circuits a peu possibles, de diferents durades i preus. Nosaltres vam pactar amb el nostre guia, Joachim, un circuit que combinava el tsingy Rary i les Tourelles de tsingy. En total aquest circuit suposava uns 12 km i més de 3'5 hores de recorregut.

L'accés al parc costava 25.000 Ar/pax i s'havia de sumar el cost del guia, que en el cas d'aquest circuit era de 25.000 Ar.

Vam començar el nostre recorregut a les 6:30 del matí. Des de les oficines del parc, en l'entrada sud (hi ha una altra entrada a 25 km d'aquí, al nord-oest), vam caminar 3 km fins a l'últim punt accessible per als vehicles.

Un lèmur mostela septentrional mirant-nos des del seu cau (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)
Un lèmur mostela septentrional mirant-nos des del seu cau (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)

Aquest camí és bonic i en ell ja vam veure uns quants animals, com camaleons i geckos. A continuació ens vam internar en la reserva per zones de terra totalment vermella que donaven lloc a un paisatge preciós.

Vam veure diverses famílies de lèmurs coronats (Eulemur coronatus) i de lèmurs bruns de Sanford (Eulemur sanfordi), ambdós diürns, així com els divertits lèmurs mostela septentrionals (un gènere dels lepilemúrids), observant-nos amb els seus grans ulls des dels seus caus en els arbres.

Quan vam arribar al mirador sobre el tsingy Rary vam al·lucinar amb aquest fenomen natural extraordinari. El tsingy Rary és un exemple de tsingy pla, el qual s'assembla a un mar de pinacles càrstics. Aquí ens hi vam quedar una bona estona per a gaudir d'aquesta meravella de la natura.

Caminant per la zona de Tourelles de Tsingy (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)
Caminant per la zona de Tourelles de Tsingy (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)

Després vam continuar la ruta a peu anant cap a les Tourelles de tsingy, un exemple de tsingy sobre un terreny amb pendent. El camí transcorria entre alguns pinacles i ens semblava estar immersos en un paisatge de conte de fades.

A continuació vam enllaçar amb un camí que passava pel costat de diversos baobabs Adansonia Madagascariensis. També ens vam trobar amb alguna serp i amb un camaleó gegant de Madagascar, entre d'altres animals.

Aquests enormes camaleons, nadius de Madagascar, poden arribar a mesurar fins a 68 cm de llarg, incloent la cua.

Un camaleó gegant de Madagascar intentant passar deaspercebut (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)
Un camaleó gegant de Madagascar intentant passar deaspercebut (Reserva d'Ankarana, Mahamasina)

Respecte a les plantes vam veure nombrosos exemplars de les espècies Ravenala madagascariensis, pandanus, pachypodiums, etc, moltes d'elles amb propietats medicinals tal com ens explicava el nostre savi guia.

I així, gaudint enormement de cada nou pas que donàvem en aquest parc, vam tornar al punt d'inici, a l'entrada sud, quan la calor ja començava a notar-se molt.

En resum, la visita a la Reserva Especial Ankarana va ser una de les que més ens van agradar, sens dubte. Així que, si visiteu el nord de Madagascar, no us el perdeu per res del món. I si només podeu visitar un parc en el nord i heu d'escollir entre els de Montagne d'Ambre i el d'Ankarana, nosaltres ens quedem amb aquest últim.


HELL-VILLE (illa de Nosy Be)

Com arribar-hi

Vam començar el nostre llarg trajecte des de Mahamasina fins a l'illa de Nosy Be anant fins a Ambilobe, la ciutat més propera a aquest racó de món. Comptàvem amb esperar en la carretera a que passés un taxi-brousse, creuar els dits perquè no anés ple i tingués lloc per a dos vazahas.

Però, per sort, uns empleats del nostre hotel havien d'anar aquell dia a Ambilobe a comprar provisions amb el seu 4x4 i ens van convidar a acompanyar-los, cosa que vam acceptar encantats. D'aquesta manera, molt còmodes i en només mitja hora vam arribar a la ciutat d'Ambilobe.

A més, els nostres acompanyants ens van localitzar en els carrers d'Ambilobe el taxi-brousse que anava cap a Ambanja, la nostra pròxima aturada, i que en aquell moment estava donant voltes pels carrers d'Ambilobe buscant clients, un clàssic en els taxi-brousse d'aquestes contrades.

Vam pagar 5.000 Ar pel trajecte de 101 km cap a Ambanja i gràcies a que vam ser els primers a pujar al taxi-brousse vam aconseguir els seients al costat del conductor (sens dubte els millors en un taxi-brousse), però vam acabar donant tombs durant 45 minuts per Ambilobe fins a omplir el minibús.

El tram de la RN-6 entre Ambilobe i Ambanja estava en molt millor estat que el de Mahamasina a Ambilobe i vam arribar a la gare routière d'Ambanja només dues hores després de sortir d'Ambilobe, suposant un rècord absolut de velocitat en termes de taxi-brousse malgaix!.

Un cop arribats a Ambanja vam dubtar entre pernoctar en aquesta ciutat o bé continuar viatge fins a Ankify, des d'on surten les embarcacions que van cap a Hell-Ville, en l'illa de Nosy Be. I és que al matí ens havien dit que no hi havia cap ferri ni barca que fes la travessa des d'Ankify fins a Nosy Be a partir del migdia.

Però ens vam informar entre l'exèrcit de comissionistes de taxi-brousse que ens van assaltar només arribar a Ambanja i ens van jurar i perjurar que encara estàvem a temps d'agafar-ne una, però que ens havíem de donar pressa.

Així que vam agafar un taxi compartit de cinc places i per 4.000 Ar/pax (preu vazaha) ens van dur en 30 minuts fins a l'embarcador d'Ankify, situat a 23 km d'Ambanja per una bona carretera.

Res més arribar al port d'Ankify vam comprar els bitllets per a l'última barca de la tarda per 10.000 Ar/pax (aquí eren molt espavilats i van intentar fer-nos pagar 15.000 Ar cadascun, però no va colar).

Després d'una espera de mitja hora vam embarcar en una llanxa motora amb altres 15 persones. El nostre pilot anava molt sobrat i es creia el «Michael Schumacher de la nàutica» perquè anava a tota velocitat i de forma molt brusca per un mar cada cop més embravit degut a la pujada de la marea i els vents de la tarda.

Quan vam arribar al port de Hell-Ville, ja en l'illa de Nosy Be i després de mitja hora de navegació, la por encara es reflectia en la majoria de les cares del passatge, incloses les nostres, clar.

Potser la forma de dur la barca del nostre patró era la millor donades les condicions del mar, però la veritat és que aquest trajecte, d'uns 20 km o unes 11 milles nàutiques, se'ns va fer etern. Resumint, recomanem fer aquesta travessa al matí per a estalviar-se una mala estona.

Per anar des del port fins al centre de Hell-Ville vam agafar un taxi que ens va costar 2.000 Ar.

Dormir i menjar

A Hell-Ville ens vam allotjar en l''Hotel Diamant 10 (Rue De Fortin - Hell Ville), un petit hotel on vam pagar 60.000 Ar per una habitació doble bastant gran i nova, amb llit gran, bany privat, aigua calenta i A/C.

Era molt recomanable per a pressupostos ajustats. A més, hem d'agrair-li a la propietària el gest de deixar-nos l'habitació unes hores més sense cost addicional per a dutxar-nos i deixar l'equipatge el darrer dia a l'illa, ja que el nostre vol era a la nit.

Una altra bona opció en aquesta franja és l'Hotel Belle Vue (Rue R Tsiomeko - Hell Ville), on una habitació correcta, però molt petita, amb bany, TV i A/C costava 50.000 Ar.

Lògicament en l'illa de Nosy Be i illes properes, una destinació de platja per a molts europeus, hi havia (i hi ha) moltes altres opcions d'allotjament de bastant més nivell i preu, però en general són resorts situats cap al nord de l'illa, en zones com Andilana, Ambaro o Ambatoloaka.

De tots aquests complexos turístics només podem parlar en primera persona del bonic Vanila Hotel & Spa, un resort de luxe situat en la platja d'Ambaro, 17 km al nord de Hell Ville i davant de l'illa Nosy-Sakatia. Els seus preus començaven a partir de 83 € en temporada baixa.

Per a menjar a Hell-Ville un lloc molt recomanable era el Restaurant Hallal, situat en una cantonada davant del mercat. Oferia molt bon menjar a preus més que correctes.

Per la seva banda, el Bar-restaurant Nandipo (Rue Albert I) s'autodefinia com una batzoki-taverna, però tenia una estranya barreja de símbols que anaven des del toro d'Osborne fins a una bandera del Barça. Però el lloc estava bé i era acollidor, i semblava ser un lloc de reunió d'expatriats i vazahas en general.

I per a esmorzar a Hell-Ville llavors no hi havia res millor que la terrassa exterior del cafè L'Oasis (Bd. de l'Indépendance), un lloc molt popular situat davant del banc BVF.

Per a canviar recomanem la petita oficina de canvi Nosy Change que hi havia en el punt on es bifurquen les carreteres cap a Andilana i a l'aeroport, en extrem nord del Blvd. General de Gaulle. Aquí pagaven una mica millor que al banc BVF.

Coses a veure i fer

ILLA DE NOSY BE . L'illa de Nosy Be està situada en l'extrem nord-oest de Madagascar, en el Canal de Moçambic, a només 20 km d'Ankify, el port més proper en l'illa principal. Les seves dimensions són d'uns 24 km de nord a sud i uns 20 km d'est a oest. Prop d'ella hi ha altres illes menors com Nosy Komba, Nosy Mitsio, Nosy Sakatia i Nosy Tanikely.

Vista parcial de Hell-Ville i la seva badia (Andoany, Nosy Be)
Vista parcial de Hell-Ville i la seva badia (Andoany, Nosy Be)

La principal ciutat de l'illa és Andoany, però tal com passa amb moltes altres ciutats malgaixes encara es fa servir molt l'antic nom francès i que en aquest cas és Hell-Ville.

Nosy Be és la destinació turística més important de Madagascar, ja que compta amb un aeroport internacional al que arriben vols directes des d'Europa, sobretot des de França. Però, afortunadament, encara està a anys llum de ser un Bali o un Pukhet, per posar algun exemple. Les infraestructures turístiques i de transport són encara molt precàries i reduïdes i la gran majoria d'hotels es concentren a Ambatoloaka i Andilana, en la meitat oest de l'illa.

Nosaltres vam anar a Nosy Be amb certa prevenció, pensant que trobaríem molt turista europeu de platja, però no va ser així, tot i que potser aquell any 2009 fou molt atípic pels esdeveniments polítics del país i la crisi econòmica mundial.

En qualsevol cas, vam escollir Hell-Ville com a base per a la nostra estada a l'illa tot buscant un lloc no turístic. Finalment, si bé Nosy Be no ens va semblar un lloc extraordinari, tampoc ens va desagradar. És un bon lloc per a passar uns dies i explorar l'illa i voltants.

Recorregut per l'illa de Nosy Be

Hell-Ville (Andoany) està situada en el seu extrem sud de l'illa. És una ciutat en la qual es pot copsar fàcilment la vida diària dels illencs, activa però sense presses. En general, és una ciutat agradable per a passejar i on encara es poden trobar alguns bonics edificis de l'època colonial francesa.

A 1'5 km del centre, al costat de la carretera cap a Andilana, hi ha unes quantes botigues d'artesania on trobar multitud de records de Madagascar a bons preus, tot i que s'ha de regatejar. Una de les botigues recomanables és Chez Abud.

Per a recórrer Nosy Be amb llibertat vam preferir llogar una moto i ho vam fer a Location Jeunesse, un lloc de lloguer de motos i bicis que hi havia passat el cementiri i l'oficina d'Air Madagascar en la sortida nord de Hell-Ville que va cap a Ambatoloaka. Vam llogar un ciclomotor Yamaha de 50cc, més que suficient per recórrer l' illa, per 25.000 Ar/dia.

Amb la moto llogada vam sortir de Hell-Ville en direcció cap a Ambatoloaka, uns 9 km al nord-oest. La raó d'anar a Ambatoloaka era contractar una excursió amb barca a les illes veïnes de Nosy Komba i de Nosy Tanikely per a l'endemà.

Per cert, en la carretera cap a Ambatoloaka, davant de la benzinera Jovena Nosy Be, a 6 km de Hell-Ville, hi havia aquell dia un control policial on se'ns van demanar obertament diners per a la policia, però això sí, de bones maneres i sense insistir massa quan ens fèiem els ornis contestant amablement que no enteníem el que ens deien (??) i ens anàvem sense donar ni un ariary. Al final ja ens coneixien i reien com nens entremaliats quan ens veien passar.

Sincerament, aquest fou l'únic cas de corrupció policial que vam trobar en tot Madagascar, després de passar per moltíssims controls policials, i no és casual que això passés en el lloc més turístic del país. Probablement aquesta estratègia els havia funcionat bé amb molts altres turistes i això permetia a aquests policies treure's un bon sobresou.

Ambatoloaka és un antic poblat pesquer i que ara està molt desnaturalitzat pel seu gran desenvolupament turístic, concentrant gran multitud d'hotels (l'allotjament més barat de Nosy Be estava aquí), restaurants i bars musicals per al turisme. A Nosy Be aquest és el més proper que trobareu a un Benidorm o un Salou, però a molt petita escala.

Un cop contractada l'excursió en el port d'Ambatoloaka vam continuar amb la moto cap al nord i vam arribar a la població de Djamandjary, on per casualitat vam trobar el que queda d'una antiga factoria sucrera on es processava la canya de sucre per a fer-ne rom. Al costat d'ella hi havia una antiga locomotora de vapor completament rovellada.

Vam seguir per la carretera Route de l'Ouest en direcció cap a Ambaro (Orangea), aturant-nos en diversos punts per a gaudir de les vistes sobre la costa i la veïna illa de Nosy Sakatia.

Uns 4 km abans d'arribar a Andilana vam trobar la cruïlla d'on surt la carretera que va cap a l'aeroport de l'illa. Vam girar cap a l'est i 3 km més endavant, després de passar per un mirador sobre el llac-cràter Andjavibe, vam trobar el desviament per anar cap al cim del mont Passot.

L'antic volcà mont Passot, amb els seus 329 metres d'altura, és el segon cim més alt de Nosy Be i des d'on hi ha espectaculars vistes de 360º sobre el Canal de Moçambic i bona part de l'illa.

Vista dels llacs-cràter Antsidihy i Amparihibe des del cim del mont Passot (Nosy Be)
Vista dels llacs-cràter Antsidihy i Amparihibe des del cim del mont Passot (Nosy Be)

Al voltant d'aquest cim hi ha els bonics llacs-cràter d'Anjavibe, Antsahamanavaka, Tanilatsaka, Bemapaza, Antsidihy, Amparihibe i Maintimaso. Aquests llacs són considerats com llocs sagrats per la població local.

El cim del mont Passot també és un bon lloc per a veure la sortida o la posta del sol. La carretera que duu al cim era molt estreta, però estava asfaltada en el 90% dels seus 3 km de longitud.

Després de gaudir una bona estona de les extraordinàries vistes vam desfer el camí per la mateixa carretera, aturant-nos en la vora d'algun d'aquests bonics llacs.

Vam connectar de nou amb la Route de l'Ouest i vam seguir en direcció nord-oest fins arribar al final de la carretera, la qual acaba a l'entrada del complex turístic Andilana Beach Resort en la platja d'Andilana.

En aquest punt vam pujar a peu fins al cim d'un petit turó proper per a tenir una visió elevada sobre la platja privada del complex i també de la platja pública que hi ha just al costat, així com de l'illot Nosy Andilana, a tocar de la costa.

La platja d':Andilana (Nosy Be)
La platja d':Andilana (Nosy Be)

La platja d'Andilana és bonica, però no ens va semblar res extraordinari. A més, les platges de Nosy Be tenen l'handicap de que tenen poc pendent i quan hi ha marea baixa l'aigua està molt lluny, deixant rere seu moltes restes marines.

I per a dinar a Andilana recomanem totalment el restaurant Au Rhum Riz, situat al costat de la Route de l'Ouest i uns 2 km abans d'arribar al final de la carretera.

I després de gaudir d'una tranquil·la i agradable tarda en la platja d'Andilana vam tornar cap a Hell-Ville, a 28 km d'aquí. Pel camí ens vam aturar en diversos llocs per a veure la posta de sol sobre el mar. Final de la ruta en moto per Nosy Be.

Excursió a les illes Nosy Komba i Nosy Tanikely

L'illa de Nosy Komba, també anomenada Nosy Ambariovato, està situada entre Nosy Be i l'illa principal. És una petita illa volcànica d'uns 5 km de diàmetre i un relleu agrest. La seva altura màxima és el volcà Antaninaomby, amb 621 metres.

Està recoberta d'una espessa i densa selva que hostatja una rica i variada fauna i flora, incloent nombroses famílies de lemúrids. No hi ha carreteres ni xarxa elèctrica i per tant és un lloc ideal per als amants de la tranquil·litat i la relaxació.

De totes les illes properes a Nosy Be aquesta és la més visitada, però la majoria de visitants només hi estan unes hores i marxen. Per a qui desitgi estar desconnectat de tot i en un lloc bastant agrest a Nosy Komba hi ha alguns allotjaments.

L'illa de Nosy Tanikely (o Nosy Antanihely), per la seva banda, és una petita illa situada 8.5 km al sud de Nosy Be i a l'oest de Nosy Komba. La seva platja és preciosa i l'entorn marí és paradisíac, ideal per a bussejar.

En les dates de la nostra visita a Nosy Tanikely aquesta illa formava part d'una reserva marina, però posteriorment, l'any 2011, va passar a formar part del Parc Nacional Marí Nosy Tanihely. En el moment d'escriure aquesta actualització el preu d'accés a l'illa és de 40.000 Ar/pax per als no malgaixos.

Per a poder visitar les illes de Nosy Komba i de Nosy Tanikely en una excursió d'un dia vam contractar els serveis del Sr. Tombo Nazaire, el quiosquet del qual estava en una casa darrere l'hotel L'Espadon, en la bonica platja d'Ambatoloaka. Vam pagar 70.000 Ar/pax per l'excursió, incloent el dinar, la beguda i el transport a l'hotel de Hell-Ville.

Un vehicle ens va venir a recollir al nostre hotel de Hell-Ville a les 8 del matí i ens dugué fins a la platja d'Ambatoloaka, on el Nazaire tenia la seva petita oficina. Sobre les 8:30 vam pujar a una llanxa amb altres cinc estrangers i vam iniciar la navegació amb rumb sud, vorejant la costa de Nosy Be.

Després d'una estona de tranquil·la navegació vam desembarcar en la platja d'Ampangorinana, la principal població de l'illa de Nosy Komba. Acompanyats per un guia local vam pujar per un camí ple de botigues de records fins arribar a una espècie de petit parc natural (l'entrada costava 2.000 Ar i estava inclosa en el preu de l'excursió).

Un exemplar femella de lèmur negre (Nosy Komba)
Un exemplar femella de lèmur negre (Nosy Komba)

Aquí vam poder veure lèmurs negres (Eulemur macaco), camaleons, tortugues i una boa de Madagascar (Acrantophis madagascariensis), la serp més gran que es pot trobar a Madagascar i que, fins i tot, vam poder tocar. Aquí vam estar aproximadament una hora abans de tornar cap a la platja i embarcar de nou en la llanxa.

La veritat és que la sensació que ens va quedar després de visitar Nosy Komba és que està massa enfocada al turisme, però suposem que els nombrosos visitants que vénen fins aquí són un gran reclam per a la població local. Ens va sorprendre veure més botigues de records aquí que en tota la resta del país.

Un camaleó pantera (Nosy Komba)
Un camaleó pantera (Nosy Komba)

Des de la platja d'Ampangorinana vam poder veure a uns 2,5 km en línia recta el paisatge boscós que forma la Reserva de Lokobe, situada en el sud-est de l'illa de Nosy Be. Vam sortir d'aquesta platja amb rumb oest cap a Nosy Tanikely.

En arribar a la diminuta illa de Nosy Tanikely vam desembarcar en una preciosa platja de sorra fosca d'origen volcànic.

A pocs metres de la riba hi ha esculls de coral on es pot fer esnòrquel (i submarinisme una mica més enllà) i veure coral, estrelles de mar, anèmones, tortugues i peixos tropicals de molts colors i formes.

Navegant cap a l'illa de Nosy Tanikely
Navegant cap a l'illa de Nosy Tanikely

A més, la platja de Nosy Tanikely és un lloc fantàstic per a banyar-se per les seves aigües transparents i de color turquesa. I la vista des de la platja és de somni, ja que des d'aquí s'albiren les illes de Nosy Be, Nosy Komba i també de la pròpia costa nord de l'illa principal.

El patró de la nostra embarcació ens preparà un suculent i abundant dinar compost d'amanida, broquetes de zebú, marisc, peix i fruita (estava inclòs en el preu de l'excursió) que vam cruspir a l'ombra d'uns arbres.

Havent dinat, i aprofitant que la marea estava baixa, vam fer la volta sencera a l'illa caminant per la platja, tot i que en alguns llocs cal saltar per sobre de les roques. El seu perímetre és de menys d'1 km. Val molt la pena. També es pot pujar fins a on hi ha un petit far que data de 1908.

Després d'una bona estona de bussejar i banyar-nos, passades les 15:30 ho vam recollir tot i vam embarcar per a la tornada cap a Nosy Be abans que l'estat del mar empitjorés (a mesura que passen les hores el mar es va embravint).

Vista en l'horitzó de les illes de Nosy Be (esquerra) i Nosy Komba (dreta) des de la platja de Nosy Tanikely
Vista en l'horitzó de les illes de Nosy Be (esquerra) i Nosy Komba (dreta) des de la platja de Nosy Tanikely

Finalment vam arribar al port d'Ambatoloaka a les 16:15, li vam pagar l'excursió al Sr. Nazaire i un empleat seu ens portà amb el cotxe cap al nostre hotel de Hell-Ville.

En resum, aquesta excursió va estar molt bé i la recomanem. La visita a Nosy Komba no ens va agradar molt, però Nosy Tanikely compensà amb escreix, ja que es tracta d'un veritable paradís.

I el viatge s'acaba ...

El darrer dia d'aquest viatge vam pactar amb un taxista de Hell-Ville un preu de 20.000 Ar per dur-nos en el seu Renault 4L a l'aeroport de Nosy Be, situat uns 14 km al nord de la ciutat. Quan vam arribar al petit aeroport Fascene (NOS) ens vam trobar amb que encara no havien obert les portes de la terminal.

Comiat de madagascar amb una posta de sol (platja d'Ambaro, Nosy Be)
Comiat de madagascar amb una posta de sol (platja d'Ambaro, Nosy Be)

Curiosament, malgrat ser el nostre un vol internacional, amb destinació París, quan vam facturar ens van donar una targeta d'embarcament sense seient assignat. Així que, quan va arribar el nostre avió d'Air Madagascar, procedent d'Antananarivo, vam haver de córrer per la pista fins l'avió per aconseguir bons seients.

Per altra banda, en aquest aeroport no hi havia una oficina de canvi per a canviar els darrers ariarys que poguéssim tenir. Per tant, era important haver ajustat els canvis fets abans... o bé gastar-se els sobrers en les botigues de records que hi ha fora de la terminal.

El nostre vol nocturn d'Air Madagascar amb destinació a París-CDG cobrí una distància de 8.263 km en unes 10 hores i 15 minuts de vol efectiu. Vam aterrar en l'aeroport Charles de Gaulle (CDG) a primera hora del matí i la veritat és que el vol se'ns va fer curt, malgrat l'avió no tenia cap tipus d'entreteniment a bord.

Després de recollir el nostre equipatge vam canviar de terminal en el mateix aeroport Charles de Gaulle per tal de pujar al nostre següent vol, en aquest cas de la companyia EasyJet i amb destinació a l'aeroport Barcelona/El Prat (BCN), on vam aterrar després d'un vol d'1 hora i 45 minuts.


Guia i diari d'un viatge a Madagascar - Dani Rubio i Paula Vallès [2010]
Àlbum de fotos de Madagascar - Per a veure més fotos de Madagascar, en el Facebook de Viatgeaddictes.
Madagascar National Tourism Board - Lloc web oficial de l'oficina de turisme de Madagascar.