logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Seychelles

SEYCHELLES

Guia i relat d'un viatge per lliure a les illes Seychelles

Aquest és el nostre viatge independent a les Seychelles, amb una ruta de 12 dies per les illes de Mahé, Praslin, Curieuse i La Digue.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2022 | Publicat el 18/5/2023
3.6 de 5 (36 vots)

Text sobre la sorra de la platja d'Anse Patates (La Digue)
Text sobre la sorra de la platja d'Anse Patates (La Digue)

Introducció

Aquesta és la guia i relat d'un viatge per lliure de 14 dies (12 efectius) a Seychelles que vam fer dos adults a finals de 2022 i començaments de 2023.

Seychelles és un país-arxipèlag africà format per 115 illes enmig de l'Oceà Índic. L'illa més gran és Mahé, on es troba la seva capital, Victòria, a uns 1.500 kilòmetres a l'est de la costa de Kenya. Aquestes 115 illes es poden subdividir en les Seychelles Granítiques o Illes Interiors i les Seychelles Coral·lines o Illes Exteriors.

De les primeres, la gran majoria estan composades per roca de granit i són una reminiscència de l'antic supercontinent de Gondwana i que han estat separades d'altres continents durant 75 milions d'anys, donant lloc a diverses espècies endèmiques. Aquestes illes granítiques contrasten amb les Seychelles Coral·lines, formades per illes de corall baix amb sòls secs i infèrtils.

En aquest viatge vam visitar les illes de Mahé, Praslin, Curieuse i La Digue, les quals estan entre les cinc illes granítiques més grans de l'arxipèlag.

Les 42 illes granítiques que hi ha a Seychelles donen lloc a paisatges que no trobareu enlloc més. A la combinació guanyadora de platges de sorra blanca i aigües turqueses pristines cal afegir-hi les grans roques granítiques que acaben d'embellir un paisatge ja de per sí extraordinari, donant lloc a algunes de les millors platges de tot el món.

Per tant, no sorprèn que les Seychelles siguin sinònim d'una bellesa natural incomparable, única en el món, apart de gaudir d'un clima privilegiat. Paisatges que repetidament apareixen a Instagram o en les portades de les revistes de viatges de tot el món.

A més, la societat, la cultura i la gastronomia de les Seychelles és una interessant i eclèctica barreja d'influències franceses, angleses i africanes, a les que, en temps més recents, s'hi han afegit elements provinents de l'Índia i la Xina.

Però tot té un preu i Seychelles també té la fama de ser una destinació extremadament cara per al viatger, però és cert?. Doncs no ben bé. Llegiu l'apartat Visitar Seychelles amb un pressupost ajustat i trobareu uns quants consells per a fer el viatge a les Seychelles més assequible. Així doncs, és possible gaudir d'aquell paradís terrenal sense fer saltar la banca.

Fitxa tècnica del viatge

Data del viatge

Del 25 de desembre de 2022 al 7 de gener de 2023.

Itinerari

mapa mapa

Dia 1: Barcelona → flight → aeroport DOH (Qatar) - visita a Doha - aeroport DOH → flight → ... (vol nocturn)

Dia 2: ... → flightaeroport SEZ (Mahé) → flight → aeroport Praslin (Praslin) - Grand Anse - Anse Volbert - Anse Possession - Grand Anse

Dia 3: Grand Anse - Vallée de Mai - Anse Volbert - Anse Lazio - Grand Anse

Dia 4: Grand Anse - Anse Volbert - Anse Papaia (Curieuse) - Anse St Jose (Curieuse) - Anse Volbert - Grand Anse - Anse St. Sauveur - Anse Takamaka - Grand Anse

Dia 5: Grand Anse - mirador Anse Lazio - Anse Georgette - Anse Kerlan - Grand Anse - Anse La Petite Blague - Anse La Blague - Anse Consolation - Grand Anse

Dia 6: Grand Anse - Anse Volbert - port Ste. Anne (Praslin) → ferry → port La Passe (La Digue) - Chloe’s Cottage - Union State / Anse Source d'Argent - L'Union

Dia 7: L'Union - Grand Anse - Petite Anse - Anse Cocos - Petite Anse - Grand Anse - Chloe’s Cottage - Anse Patates - Anse Sevère - Chloe’s Cottage - La Passe - L'Union

Dia 8: L'Union - taxi a Belle Vue - trekking a Nid d'Aigle i Roche Baie - L'Union - Anse Patates -L'Union

Dia 9: L'Union - Anse Fourmis - Anse Banane - Costa est i nord en bici - Anse Sevère - L'Union

Dia 10: L'Union - port La Passe (La Digue) → ferry → port Victoria (Mahé) - Anse Louis -Anse à la Mouche - Anse Soleil - Petite Anse - Anse Police Bay - Ruta costa oriental fins Anse Royale - Anse Louis

Dia 11: Anse Louis - platja Baie Ternay - Anse Port Launay - Anse L'Islette - Grand Anse - Tea Factory - Victòria - Eden Island - Domaine de Val des Prés (Craft's Village) - Anse Louis

Dia 12: Anse Louis - Mission Lodge - Danzil - trekking a Anse Major - Danzil - Ruta costa de Beau Vallon a Victòria - Anse Royale - Anse à la Mouche - Anse Louis

Dia 13: Anse Louis - Anse à la Mouche - Anse Louis - Craft's Village - Takamaka Rum Destillery - Victòria - Illa du Port - illa Perseverance - aeroport SEZflight → aeroport DOH (Qatar) → flight → ... (vol nocturn)

Dia 14: ... → flight → Barcelona

Diners

La moneda oficial a Seychelles és la rúpia de les Seychelles (abreujat com SCR o SR).

És possible pagar amb targeta de crèdit o dèbit en molts llocs de Seychelles, però no en tots, i per això és necessari disposar sempre d'efectiu en rupies de Seychelles.

La millor forma d'obtenir moneda local en efectiu és a través dels caixers automàtics que hi ha en diversos llocs de les illes de Mahé, Praslin i La Digue, i millor si s'utilitza una targeta de dèbit com les N26 o Revolut, per exemple, ja que les comissions pagades són inferiors a les que es paguen amb una targeta de crèdit convencional.

Nosaltres vam utilitzar exclusivament els caixers de MCB (Mauritius Commercial Bank) perquè havíem llegit que no cobrava comissió per treure diners.

També es pot obtenir efectiu en moneda local canviant euros en una oficina de canvi o en un banc, però d'oficines de canvi vam veure'n molt poques i en els bancs s'ha de fer cues, apart de que, molt possiblement, la taxa de canvi és pitjor que l'obtinguda amb el caixer. En la terminal d'arribades de l'aeroport de Mahé, per exemple, hi havia una oficina de canvi, però avisem de que es cobrava un mínim de 50 SCR per operació.

El canvi mitjà que vam obtenir amb les targetes de dèbit fou: 1 € = 14,7 SCR. Veure canvi actualitzat en Eur -> SCR

Visitar Seychelles amb un pressupost ajustat

Tal com ja hem comentat en la introducció, les Seychelles tenen una llarga reputació de ser una destinació prohibitiva per a la majoria de mortals. És cert que no és un país barat i que en el cas hipotètic de que tinguéssiu un pressupost il·limitat, les Seychelles és el lloc perfecte per a dilapidar els diners en un viatge estratosfèricament car, amb allotjament en illes privades o en resorts de luxe a partir de 1.000 € la nit i desplaçaments en avioneta o helicòpter.

Dit això, les Seychelles haurien de figurar sí o sí en la llista de destinacions imprescindibles de qualsevol viatger àvid de noves emocions. La bona notícia és que és possible contenir el pressupost del viatge per a fer realitat aquest desig.

Anem a veure algunes de les claus de com aconseguir-ho:

  • Vol internacional. No són moltes les companyies aèries que actualment volen a Seychelles y menys encara des d'Europa, així que no hi ha una gran competència que empenyi els preus avall. A més, després de la pandèmia els preus dels vols van començar una tendència alcista que encara no sembla haver tocat sostre.

    Però si sou flexibles amb les dates, hores de vol, companyies aèries i escales; si eviteu períodes de vacances escolars i de temporada alta; i si compareu preus, ofertes i tarifes d'última hora en cercadors de vols barats llavors podreu estalviar uns quants cents d'euros només en el bitllet d'avió.

  • Allotjament. A les Seychelles no hi ha una gran oferta d'allotjament assequible, però n'hi ha. A través de plataformes com Booking.com o Airbnb, per exemple, es poden trobar llocs on l'habitació doble costa bastant per sota dels 100 € la nit, depenent de la temporada, de la ubicació, del tipus d'allotjament, de si inclou esmorzar o no, etc.

    I per a estalviar encara més paga la pena agafar l'allotjament amb cuina (self-categing), ja que us permetrà preparar els àpats a casa, com l'esmorzar i el sopar per exemple, a un cost molt inferior del que pagaríeu en un restaurant.

    En el nostre cas vam agafar en cadascuna de les tres illes allotjament amb cuina. En els supermercats compràvem tot allò que necessitàvem per a fer l'esmorzar i el sopar, ja que a l'hora de dinar sempre estàvem fora fent excursions

  • Àpats. Un àpat en qualsevol restaurant de Seychelles és car, molt car o caríssim. depenent del lloc. I no hi ha cap garantia de que la relació qualitat/preu sigui mínimament bona. Fàcilment un sol plat costa més de 20 € i una cervesa local a partir dels 3-4 €. En conjunt, un àpat de dos plats, postre i beguda costa a partir dels 45 € per cap.

    Fruites i verdures locals en el mercat de Victòria (Mahé)
    Fruites i verdures locals en el mercat de Victòria (Mahé)

    Però la bona notícia és que és fàcil trobar llocs on fan menjar per emportar (take-away), sigui en petits establiments o bé en food-trucks, que serveixen plats locals de cuina criolla deliciosa i a uns preus molt econòmics. Solen tenir taules i cadires per a menjar allà mateix, però no sempre. Trobareu llocs de menjar per emportar en qualsevol de les tres illes principals i solen estar ben indicats amb el nom take-away.

    Els plats disponibles del dia, tots preparats de forma casolana, solen estar a la vista i podeu escollir segons el que veieu. Normalment són curris fets amb peix, pollastre, vedella o verdures, servits amb arròs i amanida. També podreu trobar plats de cuina xinesa com les tallarines o l'arròs fregits.

    Per menys de 10 € teníem un plat principal amb una generosa ració d'arròs i amanida, incloent també la beguda (una Coca-Cola o aigua). La ració servida solia ser tan gran que érem incapaços d'acabar-nos-la i ens l'emportàvem per al sopar. Menjar senzillament deliciós. Va ser una de les grans troballes d'aquest viatge.

  • Transport. Per a moure's dins de cada illa de les Seychelles hi ha diferents opcions. En el cas de La Digue i les illes més petites, on no hi ha autobusos ni cotxes privats, anar a peu i en bicicleta són les millors opcions... i les més barates. El preu del lloguer d'una bicicleta a La Digue, per exemple, era d'uns 8 €/dia.

    En les illes de Mahé i Praslin les distàncies són més grans i l'opció de llogar un cotxe combina un preu relativament assequible (entre 35 i 45 €/dia), sobretot si el cost es pot compartir entre dos o més persones, amb la llibertat i independència que proporciona. Una opció molt més econòmica en aquestes dues illes és l'autobús (cada bitllet senzill costava 10 SCR), el qual arriba a la majoria de llocs d'interès, però la freqüència i els horaris poden ser un inconvenient (i tampoc admeten pujar amb equipatges grans).

    Els taxis, per la seva banda, són increïblement cars i només poden ser una opció en casos excepcionals.

  • Transport entre illes. A Seychelles, per desplaçar-se entre les diferents illes hi ha les opcions de l'avió i del ferri, però cap d'elles és especialment barata, ja que en ambdós casos el servei es realitza en règim de monopoli.

    Un vol d'Air Seychelles de només 15 minuts d'anada de Mahé a Praslin pot costar entre 85 i 200 €/pax segons l'hora triada. I els ferris són més barats, però no molt: a partir de 60 € pel trajecte entre Mahé i Praslin i a partir de 12 € pel curt trajecte entre Praslin i La Digue.

    Així que convé estudiar bé el circuit a fer en el viatge a les Seychelles per a minimitzar els desplaçaments entre illes.

  • Activitats. La gran majoria de platges són d'accés públic i gratuït, a excepció de les platges privades de complexos turístics en petites illes o la famosa platja Anse Source d'Argent a La Digue, en la que s'ha de pagar una entrada per accedir-hi. Les caminades sense guia també són, en general, gratuïtes.

    Però qualsevol altra activitat que suposi contractar els serveis d'una agència, d'un guia o de lloguer de material, o bé adquirir entrades a llocs turístics, es paga a preus que són força cars. Per tant, si voleu contenir el vostre pressupost cal escollir bé quines d'aquestes activitats considereu imprescindibles, segons els gustos i disponibilitat de cadascú.

  • Rúpies vs Euros. A les Seychelles és necessari disposar de diner en efectiu perquè en molts llocs no és possible pagar amb targeta. Molts preus s'indiquen directament en euros, però això no vol dir que haguem de pagar en aquesta moneda perquè habitualment surt més a compte fer-ho en la moneda local.

    En qualsevol cas cal portar euros, bé sigui per a canviar-los a rupies en una oficina de canvi o banc o bé per a pagar directament amb ells.

    Nosaltres portàvem dues targetes de dèbit (veure Diners) que ens van estalviar molts diners en comissions de canvi de divises, tant en el pagament directe amb targeta com en les retirades d'efectiu.

    I per altra banda sempre retiràvem diners en efectiu en els caixers de MCB, on ens va semblar que la comissió aplicada pel propi caixer automàtic era menor. Vam calcular que obteníem més rupies en efectiu d'aquesta forma que canviant euros en una oficina de canvi o banc, un cop descomptades totes les comissions, amb l'avantatge afegit de la comoditat i la immediatesa.

  • Evitar compres innecessàries. És molt recomanable portar des de casa tot allò que preveiem que necessitarem durant el viatge, ja que, en general, a Seychelles tot és força més car que a casa nostra, apart de que l'oferta és molt més limitada o potser no trobarem allò que necessitem.

    Un exemple seria la crema de protecció solar, d'ús imprescindible a les Seychelles. I si porteu a l'equipatge unes ulleres d'esnòrquel o uns escarpins per a protegir els peus del corall i les roques, per posar-ne només uns exemples, us podreu estalviar el lloguer o compra un cop estigueu allà.

Despeses del viatge

+ 2.947 € (2 pax vol Barcelona - Mahé - Barcelona, de la companyia Qatar Airways)
+ 371 € (2 pax vol Mahé - Praslin, de la companyia Air Seychelles)
+ 136 € (2 pax ferri Cat Cocos de La Digue a Mahé)
+ 28 € (2 pax ferri Cat Cocos de Praslin a La Digue)
+ 220 € (Praslin: lloguer cotxe durant 4 dies + assegurança + 2on. conductor)
+ 140 € (Mahé: lloguer cotxe durant 4 dies + assegurança + 2on. conductor)
+ 51 € (La Digue: lloguer 2 bicicletes durant 4 dies)
+ 380 € (Praslin: allotjament, 2 pax, 4 nits)
+ 480 € (La Digue: allotjament + esmorzar, 2 pax, 4 nits)
+ 250 € (Mahé: allotjament 2 pax, 3 nits)
+ 631 € (restaurants, bars i supermercats)
+ 80 € (transport 2 pax entre les illes de Praslin i Curieuse)
+ 21 € (2 pax Seychelles Travel Authoritation)
+ 110 € (entrades)
+ 160 € (compres i records)
+ 120 € (altres)
= 6.125 € (total viatge per a 2 persones)

En el nostre cas, tal com podeu veure, el cost del vol internacional va suposar quasi la meitat del pressupost total del viatge. Vam decidir aquest viatge amb poques setmanes d'antelació, i per raons familiars i laborals la nostra flexibilitat en el moment d'escollir les dates era quasi nul·la.

A més, aquestes dates entraven de ple dins del període de vacances nadalenc, quan molts europeus viatgen a aquell paradís. A tot això cal sumar la relativa poca oferta de vols a Seychelles i l'increment del cost dels vols des del final de la pandèmia.

O sia, es donaven les condicions perfectes per a pagar un preu astronòmic pel vol a Seychelles, però és el que teníem.

També el vol domèstic de Mahé a Praslin ens va suposar un sobrepreu perquè el ferri ens hagués costat un terç d'aquesta quantitat, però l'hora d'arribada del nostre vol internacional a Mahé ens impedia d'arribar a temps al ferri del matí i no volíem esperar hores i hores amb tot l'equipatge en el port de Victòria. També cal tenir en compte que els vols en les hores centrals del dia són més cars perquè tenen més demanda.

En el capítol del cotxe de lloguer també vam acabar pagant més, sobretot a Praslin, perquè en les dates nadalenques la demanda és molt alta i els preus pugen en conseqüència.

Quant a l'allotjament vam escollir llocs que tinguessin cuina (self-catering) i de preu mig-baix, tot i que n'hi havia de més barats que no ens van acabar de convèncer.

Per altra banda, també ens vam permetre certs luxes, com alguns còctels, el sopar de Cap d'Any, souvenirs cars, etc.

Passaport / Visat

Per a visitar Seychelles com a turista només és necessari presentar un passaport vigent (al menys durant tot el període d'estada en el país).

A més, cal acreditar tenir un bitllet d'avió de tornada i presentar l'allotjament confirmat per a tota la durada de la nostra visita a l'arxipèlag. Més informació al web Visiting Seychelles - Visa and travel.

Amb un màxim de cinc dies abans del vol cal sol·licitar online el permís Travel Authorisation Information Form en la pàgina Seychelles Electronic Border System. En el moment d'omplir el formulari cal adjuntar una còpia del passaport, una fotografia de la cara, un bitllet d'avió de tornada i reserves d'allotjament confirmades per a tota l'estada.

El cost de tramitació bàsic (resposta en 12 hores o menys) d'aquesta Travel Authorization fou de 10,90 € per persona i que vam pagar amb targeta de crèdit en el moment de fer la sol·licitud. Nosaltres vam tenir el correu electrònic de confirmació en menys de 3 hores.

En el nostre cas, apart de tot el que ja hem dit, també vam haver de presentar un Certificat de Vacunació Covid-19 i un certificat d'assegurança de viatge que cobrís també el Covid-19. Ambdós havien d'estar traduïts a l'anglès o al francès. Però des de l'1 de desembre de 2022 aquests dos certificats ja no són necessaris.

Allotjament

Abans del viatge havíem reservat, a través del portal Booking.com, un allotjament amb cuina (self-catering) de preu mitjà-baix en cadascuna de les illes: Praslin, La Digue i Mahé. En el tres casos el resultat fou molt més que satisfactori.

  • Praslin. Vam allotjar-nos quatre nits en el Destination Self-Catering, una casa privada, ubicada en la zona de Grand Anse, a tocar del bosc i a només 350 metres de la platja. La zona és súper tranquil·la i la casa estava molt neta i era molt còmode, amb tot el que necessitàvem. Té una terrassa exterior i un bonic jardí on esmorzar, sopar i relaxar-se.

    La seva propietària, l'Annabelle, viu al costat i és molt simpàtica i extremadament atenta en tot. Semblava la nostra mare!!!. Per un preu de 95 €/nit la seva relació qualitat preu era immillorable. Lloc molt recomanable.

  • La Digue. Vam allotjar-nos quatre nits en el Chloe's Cottage Self-Catering. Teníem un apartament, en la planta baixa, amb cuina, habitació doble, bany, sala d'estar i una petita terrassa que dóna a un bonic jardí. Està ubicat en la zona de L'Union, a uns 900 metres de la platja en la costa oest i a 2,5 km del port de La Passe.

    La zona és molt tranquil·la i des de la terrassa teníem boniques vistes a la muntanya. La Gladys i el seu marit són molt atents i ens van donar molta informació sobre què fer a l'illa. I els seus esmorzars, inclosos en el preu, eren boníssims, amb molta fruita tropical que anava variant cada dia.

    L'únic inconvenient que se li podria trobar és que està en un lloc una mica apartat, sobretot de La Passe i del port, però res que no es pugui fer a peu o en bici. El preu que vam pagar fou de 120 €/nit, incloent l'esmorzar, amb una relació qualitat/preu molt bona tenint en compte el lloc.

  • Mahé. Vam allotjar-nos tres nits en el Sunbird Bungalow, situat en la zona d'Anse Louis, en la costa oest, a només 400 metres de la platja d'Anse Louis. És una casa sencera, no molt gran, però més que suficient, amb una habitació doble, bany, cuina, menjador i una petita terrassa. Té aparcament privat.

    La Maria, la seva propietària, fou molt atenta, amable i comunicativa amb nosaltres, a l'igual que en la resta d'allotjaments d'aquest viatge. Certament fou un plus més d'aquest fantàstic viatge a les Seychelles.

    Si disposeu d'un cotxe de lloguer podeu arribar a qualsevol punt de l'illa en un màxim de 40 minuts, així que la seva ubicació no va suposar cap handicap per a nosaltres. Vam pagar 83 €/nit, un preu imbatible.

Transport

Avió / vol internacional. Tal com ja hem comentat en el capítol Visitar Seychelles amb un pressupost ajustat no són moltes les companyies que volen a Seychelles des d'Europa i això fa que no hi hagi una gran oferta on triar i que els preus dels vols siguin, en general, més elevats. Si, com era el nostre cas, no teniu flexibilitat en les dates i aquestes coincideixen amb un període de vacances escolars llavors és fàcil que els preus s'enfilin encara més.

D'entre les opcions disponibles el que millor s'adaptava a les nostres necessitats, atenent a una combinació de preu, dates, número d'escales, hores totals entre la sortida i l'arribada, etc, fou un vol de Qatar Airways amb un tram entre Barcelona i Doha (Qatar) i un altre entre Doha i l'illa de Mahé.

Com que el vol d'anada feia una llarga escala de 10 hores en l'aeroport de Doha (Qatar) vam poder aprofitar per fer una visita de sis hores a Doha, una ciutat que ja havíem visitat en un viatge anterior, però que també havia canviat molt des de llavors.

En el vol de Mahé a Praslin
En el vol de Mahé a Praslin

Avió / vol domèstic. La companyia Air Seychelles és l'única que fa vols domèstics regulars a les Seychelles i només entre les illes de Mahé i Praslin. Aquest vol, de només 15 minuts, pot costar entre 85 i 200 € per persona i trajecte segons l'hora triada i la demanda pròpia de la data.

En el nostre cas ens vam veure obligats a comprar un vol d'anada de Mahé a Praslin perquè el nostre vol internacional tenia previst aterrar a l'aeroport de Mahé a les 8:25 del matí i el següent ferri de Mahé a Praslin sortia a les 10:30 des del port de Victòria.

Això implicava que el nostre vol havia d'arribar puntualment i, tot i així, teníem menys de dues hores per a desembarcar de l'avió, passar els tràmits d'immigració, recollir l'equipatge facturat, canviar diners, agafar un taxi i arribar al lloc d'on surt el ferri, a 10 km de l'aeroport, a temps d'embarcar.

Ens va semblar molt arriscat perquè hi havia moltes variables que no controlàvem. I si perdíem aquest ferri ens havíem d'esperar al següent, que sortia de Mahé a les 16:30 i que arribava a Praslin poc abans de les sis de la tarda, a punt de fer-se fosc. En aquest cas podíem donar el dia per perdut.

L'opció del vol domèstic era força més cara que la del ferri, però a canvi vam poder anar molt més tranquils en l'arribada i vam aprofitar mig dia ben bo a Praslin.

A més, aquest vol entre illes es fa amb un avió DHC-6 Twin Otter - 400 Series, un bimotor d'hèlices que té una capacitat de fins a 19 passatgers i que vola a una alçada màxima de 3.000 metres, la qual cosa ens va permetre gaudir durant el curt trajecte d'unes vistes impressionants sobre els paisatges marins i terrestres que sobrevolàvem.

Ferri / Vaixell. El ferri és l'opció més econòmica per a moure's entre les illes de Mahé, Praslin i La Digue. i l'única possible en aquest darrer cas. La companyia que fa aquest servei és Cat Cocos.

Els horaris dels ferris varien segons la destinació i la data, però hi havia de dos a quatre serveis diaris entre aquestes tres illes. Els vaixells utilitzats són catamarans de 36 metres d'eslora i amb una capacitat màxima de 400 passatgers. Els bitllets es poden comprar en línia en el web anterior. El trajecte en ferri entre Mahé i Praslin és d'una hora i quart; entre Mahé i La Digue és d'una hora i 45 minuts; i entre Praslin i La Digue és de 15 minuts.

Per anar a l'illa Curieuse no hi ha ferri, així que les úniques opcions passen per contractar una excursió amb una agència o tour-operador local o bé un taxi aquàtic.

De taxis aquàtics en trobareu fàcilment en el tram nord-oest de la platja d'Anse Volbert (Praslin). El preu del trajecte d'anada i tornada entre les dues illes costava al voltant dels 40 €/pax (addicionalment s'han de pagar altres 300 SCR per persona en concepte de taxa d'entrada al parc marí on es troba l'illa Curieuse).

Les llanxes surten directament de la platja (sense embarcador), així que estigueu preparats per a mullar-vos els peus i una mica més. El trajecte en llanxa entre Anse Volbert (Praslin) i Anse Papaie (Curieuse) dura uns 20 minuts.

Nosaltres vam contractar un taxi aquàtic de Sagittarius Taxi Boatimage i el servei fou molt satisfactori i recomanable. Vam disposar d'un transport privat i vam acordar les hores d'anada i de tornada que vam voler amb el llanxer.

Cotxe de lloguer. La millor forma de moure's per les illes de Praslin i Mahé és llogant un cotxe, ja que proporciona la llibertat i comoditat d'arribar a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Per a conduir a les Seychelles no és necessari el carnet de conduir internacional, n'hi ha prou amb el carnet de conduir normal.

  • Praslin. Vam llogar un cotxe de Kreol Car Services que vam recollir a la nostra arribada a l'aeroport de Praslin i vam retornar en l'aparcament del port d'on surt el ferri a La Digue.

    Vam pagar 220 € pel lloguer durant quatre dies d'un petit Hyundai i10, tot i que finalment ens van donar un cotxe d'una classe superior, un Toyota Urban Cruiser, un SUV gran i automàtic, perquè no tenien cap altre disponible.

    El preu, 55 €/dia, era una mica elevat degut a l'alta demanda durant les dates nadalenques a Praslin, però incloïa un segon conductor i una franquícia de 1.000 €. Ens van avisar de que vigiléssim de no aparcar el cotxe sota un cocoter perquè en cas de caure un coco sobre la carrosseria els danys podrien ser importants.

  • Mahé. En aquest cas vam llogar un cotxe de l'empresa Car Hire Seychelles que vam recollir a la nostra arribada al port de Victòria i vam retornar en l'aparcament de l'aeroport de Mahé.

    Vam pagar 140 € pel lloguer durant quatre dies d'un Hyundai Grand i10 manual, amb un segon conductor i una franquícia de 1.000 €.

    El problema va estar en que quan vam arribar al port de Victòria no hi havia ningú de Car Hire Seychelles que ens estigués esperant amb el cotxe, tal com havíem quedat. Després de trucar insistentment vam poder contactar amb algú que ens va dir que s'havien equivocat de dia i per aquell dia no en tenien cap disponible. Van demostrar molt poca seriositat, tot i que finalment ens van aconseguir un cotxe similar a través d'una altra empresa de lloguer.

Tant a Praslin com a Mahé és millor llogar un cotxe petit perquè les carreteres són bastant estretes i, a més, a Seychelles es condueix per l'esquerra, la qual cosa afegeix un plus de dificultat als que estem acostumats a conduir per la dreta. Tot i així, nosaltres ens vam adaptar ràpidament a aquestes circumstàncies. I el fet de que a Praslin ens donessin un cotxe de canvi automàtic va ajudar molt.

A Mahé, i en menor mesura també a Praslin, les carreteres són estretes i sinuoses, sovint amb forts desnivells i amb revolts de 180 graus. I no sempre tenen barreres de seguretat en els marges. Els forts xàfecs sobtats poden reduir ràpidament la visibilitat i inundar temporalment la superfície de la carretera.

I cal estar atent als possibles forats que hi hagi en l'asfalt. De vegades, alguns conductors envaeixen el carril contrari bruscament per tal d'evitar-los.

A l'illa de Praslin vam recórrer un total de 223 km amb el cotxe de lloguer, mentre que a l'illa de Mahé van ser 263 km. El preu de la benzina 95 en aquelles dates era de 20,93 SCR/litre, essent el mateix preu a tot arreu.

Salut

A les Sychelles no hi ha malària ni risc de contraure la febre groga i només s'han donat alguns casos de dengue. En qualsevol cas és bona idea intentar evitar les picades de mosquit utilitzant un bon repel·lent i vestint roba clara.

D'acord amb la Reglamentació Sanitària Internacional, Seychelles exigeix un certificat de vacunació de febre groga a tots els viatgers que arribin d'un país amb risc de contraure la febre groga. Aquests països són la majoria dels que hi ha en la regió de l'Àfrica subsahariana i alguns de l'Amèrica del Sud.

El principal risc per a la salut a Seychelles, con en altres zones tropicals o equatorials, és la insolació i els cops de calor. Per a evitar-los cal hidratar-se molt bé, cobrir-se el cap i fer servir una crema protectora solar d'alt factor de protecció

L'aigua d'aixeta és potable, en general, a tot el país, tot i que es recomana als visitants el consum d'aigua embotellada o bé bullir l'aigua de l'aixeta per a més seguretat.

I, com sempre, és altament recomanable viatjar amb una assegurança mèdica internacional d'àmplia cobertura i que inclogui també la repatriació en cas de necessitat.

Seguretat

Seychelles és un país molt segur. N'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, però sense caure en l'obsessió. Si llogueu un cotxe no deixeu coses de valor a la vista quan l'aparqueu.

La nostra experiència en aquest viatge va ser totalment positiva i no vam tenir en cap moment la més mínima inquietud sobre la nostra seguretat.

Cal vigilar, això sí, amb les corrents marines i les marees que poden fer que el bany sigui perillós en algunes platges i sota algunes circumstàncies concretes. Per això, convé informar-se a través de la població local i ser prudent, sobretot si hom no és un nedador fort i experimentat.

Clima

El clima de les Seychelles és tropical, amb temperatures diàries d'entre 24 i 30 °C, mentre que la temperatura de l'oceà es manté al voltant dels 26 °C durant tot l'any.Per tant, en general, tot l'any és una bona època per anar a Seychelles.

Entre maig i setembre bufen vents alisis del sud-est sobre aquella part de l'oceà Índic, proporcionant una brisa refrescant a les platges de l'arxipèlag, però fent que el mar estigui més mogut i que disminueixi la visibilitat submarina. Entre desembre i febrer són els vents alisis del nord-oest els que bufen feblement sobre les illes Seychelles. I entre aquests dos períodes, gairebé no hi ha vent i el mar es manté en calma tot el temps.

Per tant, els millors mesos per fer submarinisme o esnòrquel solen ser abril, maig i els darrers tres mesos de l'any per l'augment de la visibilitat submarina gràcies a la calma del mar.

Quant a la pluja, aquesta es dóna de tant en tant a causa del clima tropical de les Seychelles, sovint al vespre o a la nit, però normalment només durant un curt període de temps. Els mesos més plujosos de l'any són generalment desembre, gener i febrer, i els mesos més secs són juny, juliol i agost.

Dit això, en les dates d'aquest viatge nosaltres vam gaudir d'un temps majoritàriament assolellat, amb algunes estones de cels ennuvolats i amb algun episodi esporàdic de pluges, Només el darrer dia, quan ja marxàvem, la pluja va estar present en diferents moments del dia, la qual cosa no va impedir que ens banyéssim igualment.

Diferència horària

La diferència horària a Seychelles és de +3 hores respecte a l'horari d'hivern a Catalunya.

Telefonia

En la terminal d'arribades de l'aeroport de Mahé vam comprar una SIM de només dades de 2 Gbytes que ens costà 199 SCR i que ens va permetre navegar en un dels mòbils que portàvem durant tota la nostra estada al país. Aquesta SIM no incloïa trucades de veu, però ja disposàvem d'un altre mòbil que tenia roaming per a trucades en les Seychelles.

Els operadors de telefonia mòbil i internet de Seychelles que hi havia en les dates d'aquest viatge eren Airtel i Cable & Wireless Seychelles, cadascun d'ells amb els seus propis plans de trucades i internet.

Electricitat

A les Seychelles l'electricitat té un voltatge de 240 V i una freqüència de 50 Hz, per tant no és necessari cap adaptador de voltatge. Però el tipus d'endoll que hi trobem és el de tipus G, incompatible amb les nostres clavilles, per la qual cosa necessitarem un adaptador d'endolls.

Guia de viatge

Mauricio, Reunión y las Seychelles (de geoPlaneta, 1a edició, Abril 2017, en espanyol), en format paper. És la traducció de la 9ª edició de Mauritius, Reunion & Seychelles, en anglès. Vam reaprofitar una guia que ja teníem d'un viatge anterior, tot i que la informació sobre hotels i restaurants, horaris, etc. s'havia quedat ja una mica obsoleta.

També pot resultar molt útil la web Experience Seychelles, la pàgina oficial de turisme de Seychelles.

Patrimonis de la Humanitat visitats en aquest viatge

Patrimonio de la Humanidad Reserva Natural de Vallée de Mai (inscrita a la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco l'any 1983).

Situada en el cor de la petita illa de Praslin, aquesta reserva hostatja els vestigis d'un bosc natural de palmeres que ha conservat pràcticament intacte el seu estat primigeni. Aquí es troba la major llavor del regne vegetal, el cèlebre coco de mar, fruit d'una palmera de la que es va creure, en el passat, que creixia en el fons del mar.

Curiositats de les Seychelles

  • La paraula anse, d'origen francès, significa badia o cala. Trobareu aquest nom en totes les illes de les Seychelles.
  • Les Seychelles van ser una vegada un amagatall de pirates, sobretot Anse Forbans a Mahé i Côte d'Or a Praslin. Es diu que el famós pirata francès Olivier Levasseur hi va amagar un tresor per valor de més de 160.000 US$ i que encara no ha estat trobat.
  • El coco de mar, palmera endèmica a les illes de Praslin i Curieuse, produeix la llavor més gran del món, amb un pes sobre els 20 kg i un tamany de fins a 30 cm.
  • El punt més alt de les illes Seychelles és el cim Morne Seychellois, amb una altura de 905 metres i ubicat en l'illa de Mahé. I el cim més alt de La Digue és el Nid d’Aigle, amb una altura de 333 metres.
  • La famosa torre del rellotge de Victòria, la capital de Seychelles, és en realitat una rèplica d'una rèplica del Big Ben de Westminster (Londres). Es va portar aquí l'any 1903 per commemorar el jubileu de diamant de la reina Victòria, ja que en aquell moment les Seychelles eren una colònia britànica.
  • Més del 99% del territori de Seychelles és aigua, comptant a partir de la seva zona econòmica exclusiva. I la gran majoria de les seves 115 illes estan deshabitades, vivint el 90% de la seva població a l'illa de Mahé.

GUIA I RELAT D'UN VIATGE PER LLIURE A SEYCHELLES

Dia 1: Barcelona - Doha (Qatar)

En el taulell de facturació de la companyia Qatar Airways en l'aeroport de Barcelona / El Prat ens van fer mostrar la Travel Authorization de Seychelles que portàvem impresa.

El nostre vol, en un Boeing 787-8 de Qatar Airways , es va enlairar puntualment a les 8:45 del matí. Teníem per endavant 5.178 km fins a Doha, la capital de Qatar. Segons el sistema d'entreteniment a bord del nostre avió, aquest va arribar a volar a una velocitat de 1.150 km/h.

Al cap de 90 minuts de sortir ens van servir un esmorzar/dinar molt complet i molt bo. I després de 5 hores i 30 minuts de vol vam aterrar en l'aeroport Hamad de Doha (Qatar) a les 16:15 hora local (+2 hores respecte l'hora de Barcelona).

Com que el vol a Mahé (Seychelles) sortia a les 2:20 de la matinada, teníem unes quantes hores d'espera que no volíem passar a l'aeroport. Per aquest motiu, prèviament ja havíem decidit que aniríem al centre de la ciutat de Doha a sopar i a fer-hi un tomb perquè ens venia de gust veure de primera mà la transformació que havia patit des de la darrera vegada que l'havíem visitat, l'any 2007.

Després d'un visita de 6 hores a la ciutat de Doha vam tornar a la terminal de l'aeroport Hamad sobre les 22:30 i vam estar fent temps fins a l'hora de l'embarcament del vol cap a Mahé, a la 1:20.

En aquest aeroport és curiós constatar que com més tard és, més gent hi ha amunt i avall. L'explicació és que com a gran aeroport de connexió intercontinental que és són molts els vols que surten de matinada.


Dia 2: Doha (Qatar) - aeroport MAHE - PRASLIN

A les 00:30 vam passar els controls de seguretat de l'aeroport Hamad i vam anar cap a la porta d'embarcament. L'avió, un Boeing 777 de Qatar Airways, s'enlaira puntualment a les 2:20. Queden uns 3.357 km fins a l'illa de Mahé, la principal de l'arxipèlag de Seychelles, en un vol de 4 hores 27 minuts.

Vam aterrar a l'aeroport de Mahé (Seychelles) a les 8:25 hora local (+1 hora respecte Doha i +3 hores respecte l'hora catalana durant l'horari d'hivern).

Després de passar immigració i recollir l'equipatge vam anar a esmorzar a un bar de la petita terminal d'arribades. També vam obtenir fulletons d'Informació turística que hi ha en un quiosquet de la pròpia terminal d'arribades i vam adquirir una SIM de mòbil per a un dels nostres mòbils en un quiosquet adjacent.

Vista de Grand Anse des de l'avió en l'arribada a Praslin
Vista de Grand Anse des de l'avió en l'arribada a Praslin

Per últim, també volíem disposar d'algunes rupies de Seychelles en efectiu. En la mateixa terminal hi havia un caixer de MCB on vam treure 1.500 SCR amb la targeta N26 (equivalent a 103,7 € segons el canvia aplicat).

A continuació vam anar al taulell d'Air Seychelles per a facturar l'equipatge i obtenir les targetes d'embarcament per al vol domèstic de Mahé a Praslin que havíem comprat feia setmanes.

El vol havia de sortir a les 11:30, però per un problema tècnic ens van haver de canviar d'avió i finalment vam sortir a les 12:15.

El nostre avió d'hèlix volava força baix i això ens va permetre veure molt bé les Illes, els illots, els esculls coral·lins i les aigües de color turquesa que anàvem sobrevolant en la ruta des de Mahé a Praslin.

Aquest avió no tenia més de 8 places i nosaltres anàvem asseguts just darrera els pilots, sense quasi separació. Vam aterrar en el petit aeroport de Praslin a les 12:35, després de només 20 minuts de vol.

Fora de la mini terminal de l'aeroport ens esperava una persona per a fer-nos entrega del cotxe de lloguer que teníem reservat a Praslin. Aquesta persona ens va avisar de que vigiléssim de no aparcar-lo sota un cocoter perquè la caiguda accidental d'un coco sobre el cotxe (sobretot si és un enorme coco de mar) podria causar danys importants al vehicle.

Roques sobre la platja d'Anse Citron (Praslin)
Roques sobre la platja d'Anse Citron (Praslin)

Després de carregar l'equipatge en el cotxe vam posar rumb cap a l'allotjament reservat a Praslin, situat a uns 2 km de l'aeroport, en la zona de Grand Anse, en la costa sud de l'illa.

Hi vam deixar l'equipatge i vam anar amb el cotxe a buscar un lloc proper on dinar. Primer de tot vam provar sort amb el restaurant La Paradisier, que ens havien recomanat, però estava tancat.

Buscant més restaurant per la zona vam trobar Le Relax Beach Resort, un lloc amb bungalous i que té un restaurant. El menjar no estava malament, però les racions no eren molt grans i el servei fou lentíssim.

Aquí vam constatar un fet que després vam anar confirmant amb el pas dels dies: els restaurants a Seychelles són, en general, cars o molt cars, amb plats a partir dels 270 SCR (prop de 20 € o més per plat). Però afortunadament vam descobrir ràpid l'existència dels llocs take-away.

Després de dinar vam agafar el cotxe i vam recórrer la carretera de la costa que voreja l'illa de Praslin fins arribar a Anse Possession, en la costa nord. Aquest recorregut ens va servir com a primera presa de contacte, per a situar-nos.

Posta de sol des de la platja d'Anse Citron
Posta de sol des de la platja d'Anse Citron

Quan es va fer fosc, sobre les 18:50, vam tornar cap a la casa per la carretera de l'interior, la que passa per la Vallée de Mai. Pel camí ens vam aturar en un parell de petits supermercats (sempre regentats per indis) per a comprar tot el que necessitàvem per als esmorzars i sopars dels següents dies.


Dia 3: PRASLIN

Després d'un magnífic esmorzar a la terrassa exterior de la nostra casa vam sortir amb el cotxe en direcció a la Vallée de Mai, agafant la carretera que travessa l'illa per l'interior entre Grand Anse i Baie Sainte Anne.

La Reserva Natural Vallée de Mai, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983, és un parc natural format per un bosc de palmeres molt ben conservat, on destaca l'espècie endèmica del coco de mar, entre d'altres espècies vegetals i animals que també són endèmiques.

El «coco de mar» en primer terme, l'enorme llavor de la palmera lodoicea maldivica (Vallée de Mai, Praslin)
El «coco de mar» en primer terme, l'enorme llavor de la palmera lodoicea maldivica (Vallée de Mai, Praslin)

L'entrada a aquesta reserva natural és cara, costava 350 SCR per cap, però la veritat és que va valer molt la pena ja que es tracta d'un lloc bastant únic.

A més ens vam afegir a una visita guiada d'1 hora (150 SCR per cap) perquè intuíem que si fèiem tota la visita per lliure ens perdríem moltes coses interessants.

I això és el que hagués passat perquè gràcies a la guia que ens va tocar vam poder conèixer un munt de coses sobre el coco de mar (Lodoicea maldivica), un arbre de la família de les palmeres que té les llavors més grans de qualsevol planta del món (uns 30 cm de llarg i sobre els 20 kg de pes). I només es troba en les illes de Praslin i Curieuse.

També és endèmica d'aquestes illes la palmera Deckenia nobilis, una palmera que té unes curioses flors en forma d'espagueti que han fet que en el passat fossin molt apreciades per a les amanides, però que van posar a aquesta planta en greu perill d'extinció.

La «millionaire's salad palm» o la palmera deckenia nobilis (Vallée de Mai, Praslin)
La «millionaire's salad palm» o la palmera deckenia nobilis (Vallée de Mai, Praslin)

Avui dia la seva collita està molt controlada per les autoritats i això fa que rebi el sobrenom de millionaire's salad palm.

La guía ens explicà un munt de coses sobre tot el que anàvem veient i, gràcies a ella, vam poder veure espècies animals endèmiques d'aquestes illes com el gecko verd o un llangardaix petit de color platejat.

D'entre els ocells que vam poder veure destaquem el lloro negre, també endèmic de Seychelles i que és difícil de veure.

Aquest bosc de palmeres ens va impressionar perquè no havíem vist mai res semblant.

De fet, aquesta reserva natural, amb les seves peculiars espècies vegetals i animals, és un relicte de l'època en què el supercontinent de Gondwana es va dividir en parts més petites, deixant les illes Seychelles entre l'actual Madagascar i l'Índia.

Al cap d'una hora de visita guiada la guia ens deixà en el punt on es creuen els tres camins senyalitzats que recorren el bosc. A partir d'aquí cadascú podia continuar per lliure.

L'esquiu i difícil de veure lloro negre (Vallée de Mai, Praslin)
L'esquiu i difícil de veure lloro negre (Vallée de Mai, Praslin)

Nosaltres vam recórrer els camins Cedar Path i Circular Path North fins arribar a un mirador elevat sobre el bosc.

En aquest punt vam connectar amb el camí Circular Path South, fent així el camí més llarg possible dins del bosc, però que vam gaudir enormement.

Acabada aquesta indispensable visita a la Vallée de Mai vam continuar amb el cotxe fins arribar a Anse Volbert.

La platja d'Anse Volbert és preciosa i molt gran, d'uns 2 km de longitud, i és coneguda amb el sobre nom de Cote d'Or. És de sorra blanca i aigües turqueses.

És un lloc fantàstic per a passejar per la platja, banyar-se, prendre el sol o practicar esports aquàtics. I a només 300 metres de la platja hi ha l'illot de Chauve Souris.

Després d'un passeig per la platja vam anar a dinar al Ma's Takeawayimage que hi ha en un carrer paral·lel a la platja. Té una gran selecció de menjar crioll casolà a preus molt correctes. Vam pagar 270 SCR per dos plats que no ens vam poder ni acabar de la quantitat que hi havia (ens l'emportàvem per al sopar), una macedònia de fruites boníssima i dues coca-coles. Vam dinar un menjar excel·lent en una taula exterior. Molt recomanable.

Després del dinar vam agafar el cotxe i vam anar fins a Anse Lazio, en el nord-oest de l'illa. Realment és una platja preciosa i mereix la fama que té. Ens hi vam banyar una bona estona i després la vam recórrer de punta a punta per a fer fotos.

Piscina natural en la part posterior d'Anse Lazio (Praslin)
Piscina natural en la part posterior d'Anse Lazio (Praslin)

Les grans roques granítiques que hi ha a costat i costat de la platja són realment molt fotogèniques i són, en general, l'ensenya d'identitat de les platges i paisatges de Seychelles.

I ens va agradar moltíssim un petit estanyol que hi ha en la part posterior de la platja, el qual és d'aigua dolça que prové de les muntanyes circumdants.

Les aigües d'aquests estanyols, que també vam veure en altres platges de Seychelles, són de color groguenc i estan envoltades per roques i vegetació.

Vam marxar de la platja quan ja començava a fer-se fosc i no hi quedava quasi ningú.

En el camí de tornada cap a Grand Anse ens vam aturar en una parada que hi havia al costat de la carretera, a Baie Ste. Anne, per a comprar fruita.


Dia 4: PRASLIN

Desprès d'esmorzar, amb el cotxe vam anar fins a Anse Volbert. Avui volíem fer l'excursió a l'illa Curieuse i la nit abans havíem trucat, amb la inestimable ajuda de l'Annabelle, la nostra amfitriona, al Kevin, el propietari de Sagittarius Taxi Boatimage, per a concretar l'hora en que sortiríem des d'Anse Volbert cap a Curieuse amb la seva llanxa.

La platja d'Anse Volbert  i la petita illa de Chauve Souris (Praslin)
La platja d'Anse Volbert i la petita illa de Chauve Souris (Praslin)

Així que vam aparcar el cotxe en un carrer d'Anse Volbert i vam anar caminant fins a la seva bonica platja.

En arribar a la platja vam buscar la Pizzeria du Berjaya, ja que és al costat d'ella, sobre la sorra de la platja, on habitualment té la seva oficina el Kevin, conegut localment amb els sobrenoms de Mimo o Moyo.

El vam trobar de seguida en el lloc esperat i vam acabar de tancar la negociació per a aquesta excursió privada.

El preu de l'excursió fou de 40 €/pax per la llanxa i 300 SCR/pax més de taxa d'entrada al parc marí on es troba l'illa Curieuse, pagable en efectiu en euros i/o rupies.

Abans havíem preguntat preus en altres llocs i eren iguals o superiors, així que vam acceptar. És car (és Seychelles!!), però va valer molt la pena. Amb l'excursió també es pot contractar el dinar a Curieuse, però nosaltres no ho vam fer.

Tortugues gegants d'Aldabra (Anse Papaie, Curieuse)
Tortugues gegants d'Aldabra (Anse Papaie, Curieuse)

Així que, sobre les 10 del matí, vam pujar a la llanxa que el Kevin tenia ancorada en les aigües de la badia i vam posar rumb cap a Anse Papaie, en l'illa Curieuse, uns 3,7 km al nord-oest d'Anse Volbert (uns 20 minuts de navegació).

L'illa Curieuse és una petita illa granítica de només 2,9 km2 que destaca per la seva terra vermella i les seves palmeres de coco de mar, així com per les tortugues gegants d'Aldabra, els gegants arbres takamaka (Calophyllum Inophyllum) o diverses espècies vegetals endèmiques d'aquesta illa, entre d'altres punts d'interès.

Actualment l'illa Curieuse i les aigües circumdants formen part Parc Nacional Marí de Curieuse per tal de protegir la fauna autòctona. A Curieuse hi havia una població de tortugues gegants autòctones, però els primers colons de l'illa (s. XVIII) van acabar ràpidament amb elles. Afortunadament, entre 1978 i 1982, es van traslladar a Curieuse diversos exemplars de la tortuga gegant d'Aldabra i avui dia hi ha més 300 tortugues gegants vivint en diferents llocs de l'illa.

Roques en la platja d\Anse Papaie (Curieuse)
Roques en la platja d\Anse Papaie (Curieuse)

En arribar a Anse Papaie vam desembarcar de la llanxa i vam acordar amb el Kevin de que ens tornaria a buscar al cap de tres hores des de la platja d'Anse St Jose.

A Anse Papaie es troba l'oficina de la Reserva Marina. En aquesta zona hi viu un nombrós grup de tortugues gegants d'Aldabra que podreu veure i tocar, tot i que estem en contra d'això darrer per a no causar-les estrès. També hi ha una mena de granja/guarderia per a tortugues bebè que podreu visitar.

Després vam explorar la bonica platja d'Anse Papaie, amb unes roques granítiques molt i molt fotogèniques en ambdós extrems.

Tot seguit vam adreçar-nos cap a l'inici del camí que surt des de l'extrem oest de la platja i que va cap a Anse St Jose vorejant la badia Laraie.

Una part d'aquest fantàstic camí transcorre per una passarel·la de fusta elevada sobre una zona de manglars, la qual cosa permet passar encara que la marea estigui alta. Després el camí puja dalt d'un petit turó amb bones vistes.

Finalment, després d'un llarg i apassionant recorregut, el camí desemboca en la platja d'Anse St Jose.

Manglars davant de Laraie Bay (Curieuse)
Manglars davant de Laraie Bay (Curieuse)

A tocar de la platja vam poder veure les restes d'una leproseria. També podreu veure la bonica residència on vivia el metge a l'illa i que ara és un centre educatiu i museu.

I és que des de 1829 Curieuse fou una colònia de leprosos que va funcionar fins l'any 1965, la qual cosa va ajudar a protegir el fràgil ecosistema de l'illa de la influència humana exterior.

Ens vam banyar una llarga estona en la bonica platja d'Anse St Jose fins que, a l'hora convinguda, va arribar el Kevin amb la llanxa per a portar-nos de tornada cap a Praslin.

De tornada a la platja d'Anse Volbert ens vam acomiadar del Kevin. Estàvem més que satisfets i contents per l'excursió feta a l'illa Curieuse, del tot recomanable.

Com que ja eren les 13:40 i teníem gana vam buscar un lloc on dinar entre els restaurants que hi ha a tocar de la platja, però finalment vam tornar a repetir en el Ma's Takeaway que tant ens havia agradat ahir. Novament vam dinar molt i molt bé... i barat. Per 270 SCR vam dinar els dos, incloent la beguda.

Després de dinar vam agafar el cotxe i vam anar fins al nostre allotjament per a dutxar-nos i descansar una estona.

Il·luminació nadalenca en l'església St Mathew's (Grand Anse, Praslin)
Il·luminació nadalenca en l'església St Mathew's (Grand Anse, Praslin)

I a continuació vam tornar al cotxe per anar fins a les platges d'Anse St Sauveur i Anse Takamaka per a gaudir d'una preciosa posta de sol en aquest paradís.

Quan ja s'havia fet fosc vam tornar cap al cotxe per anar cap a casa.

Però abans d'arribar a la casa ens vam aturar en l'església anglicana St Mathew's que hi ha en l'extrem oriental de Grand Anse.

Just al costat de l'església hi havia una gran figura, representant un vaixell, feta completament de llums LED i que servia d'il·luminació nadalenca. Espectacular.


Dia 5: PRASLIN

Després d'un bon esmorzar en la terrassa exterior de la nostra casa vam agafar el cotxe i vam posar rumb a la platja d'Anse Georgette, ubicada en la punta nord-oest de l'illa de Praslin.

Per arribar a aquesta platja s'ha de passar necessàriament pels terrenys de l'hotel Constance Lemuria i, per tant, és necessari demanar autorització prèvia a l'hotel per tal de que els guardes que hi ha a l'entrada ens deixin passar.

En el nostre cas, l'Annabelle, la nostra sol·lícita amfitriona, ja havia trucat la nit abans a l'hotel i havia donat els nostres noms per a que ens autoritzessin l'entrada. Però això mateix ho podeu fer vosaltres mateixos per telèfon o e-mail a l'hotel o bé directament en l'entrada del resort.

Vista sobre Anse Lazio i la costa nord de Praslin
Vista sobre Anse Lazio i la costa nord de Praslin

Però la nostra amfitriona també ens havia recomanat que aprofitéssim per anar a un mirador sobre Anse Lazio.

Aquest mirador es troba en un punt elevat i per arribar-hi cal agafar una carretera que es desvia a la dreta uns 100 metres abans d'arribar a la garita de seguretat del Constance Lemuria. La carretera puja amb força cap a dalt d'un turó i cada cop és més i més estreta fins arribar al lloc on es troba l'hotel Terrasse sur Lazio.

El mirador pròpiament dit està en un punt passats 100 metres de l'entrada d'aquest hotel, en un lloc on la carretera és una mica més ample. És un bonic mirador cap al nord, veient l'oceà i les petites Illes Booby i Aride. També hi ha una vista parcial sobre Anse Lazio, però segurament des de la terrassa de l'hotel Terrasse sur Lazio es deu veure millor.

Fetes les fotos i després de gaudir de les vistes vam girar cua i vam tornar amb el cotxe per la mateixa carretera resant per no trobar cap altre vehicle en sentit contrari. En arribar a la carretera principal vam girar a la dreta i vam aparcar, ara sí, a l'entrada del Constance Lemuria, en un lloc indicat per als que anem a Anse Georgette, com era el nostre cas.

La platja d'Anse Georgette (Praslin)
La platja d'Anse Georgette (Praslin)

En la caseta de seguretat de l'hotel vam donar els nostres noms i el vigilant va comprovar que estàvem en la llista d'autoritzats. El següent pas fou registrar-nos en la llista d'entrada i així ja vam poder accedir als dominis del luxós Constance Lemuria, on destaca, d'entrada, un cuidadíssim camp de golf.

A partir d'aquí vam seguir les indicacions cap a la platja i vam pujar per un camí que va pel costat esquerra d'un llarg green. En arribar dalt del turó el camí és bifurca, però no hi ha pèrdua perquè la platja esta perfectament indicada. Ara el camí va de baixada, també pel costat esquerra d'un altre green i així fins arribar a la platja d'Anse Georgette.

El golf no és un esport que ens agradi i no hi hem jugat mai, però a la vista del fantàstic paisatge de roques, mar i vegetació que envolta aquest camp de golf la veritat és que no ens hagués importat provar-ho aquí.

Anse Georgette és una platja extraordinària, de les millors de Praslin al nostre parer, i això que a Seychelles aquest és un títol molt disputat perquè el nivell de les platges és realment altíssim.

En aquesta platja vam estar-hi una bona estona banyant-nos i fent fotos. Un paisatge increïble!!.

Roques en la platja d'Anse Georgette (Praslin)
Roques en la platja d'Anse Georgette (Praslin)

Després vam marxar tornant pel mateix camí de l'anada. Però quan vam arribar a la bifurcació de camins dalt del turó vam agafar un camí cap a la dreta que puja dalt de tot, on hi ha l'heliport d'evacuació de l'hotel.

Molt prop d'ell hi ha un magnífic mirador sobre Anse Georgette. Val la pena pujar fins aquí per les vistes.

A continuació vam baixar de tornada pel mateix camí cap a la sortida de l'hotel i vam agafar el cotxe en direcció cap a Grand Anse.

Pel camí vam voler veure la platja d'Anse Kerlan i en un punt vam girar a la dreta per un carreró fins al final, on vam aparcar el cotxe.

Però per arribar a la platja s'havia de passar pel jardí i la piscina de l'hotel Castello Beach. Així que vam demanar permís per passar-hi i no ens van posar cap impediment. Ben al contrari, ens van convidar a passar.

La platja d'Anse Kerlan és bonica, però s'han hagut de fer contraforts de pedra per tal que les onades no passin d'un punt. I el mar sembla haver-se menjat un bon tros de sorra de la platja. Un exemple més dels efectes del canvi climàtic.

Vam continuar amb el cotxe en direcció a Grand Anse. Com a cosa curiosa dir que l'únic semàfor de tot Praslin està en la carretera que passa pel costat de la capçalera de la pista del petit aeroport. Quan arriba un dels petits avions o avionetes que aterren aquí el semàfor es posa vermell perquè passen a molt baixa alçada per sobre de la carretera.

I 1,2 km més endavant ens vam aturar a dinar en el restaurant Le Paradisierimage que ens havien recomanat. No és gens barat i vam pagar uns 65 € pels dos, però els plats que vam tastar eren boníssims i les quantitats molt grans. El lloc, a més, és molt agradable, amb una terrassa exterior.

Vista de la platja de La Petite Blague amb marea baixa (Praslin)
Vista de la platja de La Petite Blague amb marea baixa (Praslin)

Després de dinar vam passar per la casa per a dutxar-nos, refrescar-nos i descansar una estona abans de sortir novament.

A la tarda vam agafar el cotxe i vam anar cap a l'altre costat de l'illa, a la península on estan les platges de La Petite Blague i La Blague.

El tros de carretera que travessa la península és molt estreta en alguns punts. En arribar al costat de la platja vam aparcar el cotxe i vam recórrer les dues platges a peu.

De fet són dues platges contigües i no ens va quedar clar quan acaba una i comença l'altra o si en realitat són la mateixa platja.

En el moment de la nostra visita la marea estava molt baixa i quedaven al descobert les roques de corall. Aquestes platges estan bé, però no són comparables a altres de Praslin.

Des d'aquí vam tornar en direcció a Grand Anse per la carretera que voreja l'illa. En arribar a l'alçada de la petita platja d'Anse Consolation feia sol i ens va agradar molt el raconet que forma la platja pel costat de Pointe Consolation.

Així que ens hi vam aturar i ens hi vam banyar una bona estona mentre anava pujant la marea i anava caient el sol.

Posta de sol des de la platja de Grand Anse (Praslin)
Posta de sol des de la platja de Grand Anse (Praslin)

Des d'aquí vam anar a veure la posta de sol a Grand Anse. Vam aparcar el cotxe davant de l'aeroport i vam anar caminant per la bonica platja mentre es posava el sol i s'anava fent fosc, tenyint-se el de tonalitats taronges i vermelles. Vam fer un munt de fotos perquè el moment i el lloc s'ho valia.

De tornada a la casa ens vam aturar en l'Oasis Hotel & Resort amb la idea de prendre un còctel per acomiadar-nos de Praslin, ja que a l'endemà marxàvem cap a La Digue. La nostra idea inicial era haver anat a l'hotel Raffles Seychelles o bé al Constance Lemuria, però en ambdós casos ens havien dit que aquests dies no admetien ningú que no fos hoste.

En qualsevol cas ens vam prendre un magnífic còctel anomenat Creole Planter Punch, fet amb rom blanc i negre Takamaka, llima Malibu, suc de taronja i pinya, xarop de fruites de la passió i granadina. Una bomba!!. I també una excel·lent Pinya Colada feta amb rom blanc Takamaka, suc de pinya i crema de coco.

El rom Takamaka, per cert, és un rom fet i produït a les Seychelles (a l'illa de Mahé vam visitar la seva destil·leria).


Dia 6: PRASLIN - LA DIGUE

Després d'esmorzar i a primera hora del matí vam anar a fer un bany a Grand Anse. El mar estava molt tranquil i semblava una piscina gegant. A més estàvem sols. Un bon comiat d'aquesta illa que ens ha agradat tant.

Després del bany vam tornar a la casa a dutxar-nos i a recollir-ho tot. Ens vam acomiadar de l'Annabelle i vam posar rumb cap a Baie Ste. Anne, on està port dels ferris a La Digue i Mahé.

Com que anàvem amb molt temps abans del ferri vam agafar, un cop més, la preciosa carretera que voreja l'illa seguint la costa i anàvem tant lents com podíem, assaborint cada metre de costa.

Xino-xano vam arribar a Anse Volbert, on vam fer unes quantes fotos més de la platja abans d'anar cap al port. Quan vam arribar a l'aparcament del port vam retornar el cotxe a un empleat de l'empresa de lloguer amb el que havíem quedat prèviament.

Entrada al port de La Passe (illa de La Digue)
Entrada al port de La Passe (illa de La Digue)

En una oficina del port, davant del ferri, vam obtenir els bitllets en paper a partir de la reserva en línia que havíem fet dies abans. El preu d'aquest ferri de Praslin a La Digue fou de 14 € per cap.

El ferri va sortir del port de Baie Ste. Anne (Praslin) a les 11:13 i va arribar al port de La Passe (La Digue) uns quinze minuts després, ja que les dues illes estan molt properes.

A la sortida del port de La Passe ens esperava una furgoneta que ens havia de portar a l'allotjament reservat a La Digue, ubicat en un punt a 2,4 km del port, i que prèviament havíem acordat a través del correu electrònic. El preu d'aquest transport era de 100 SCR per cap.

Arribats a l'allotjament, i després de prendre possessió del nostre apartament, la Gladys, l'amfitriona, ens explica tot allò que podem fer a l'illa els següents dies. Després vam anar a un súper proper, Le P’ti Shop, a comprar menjar per als sopars, ja que els esmorzars estaven inclosos en el preu.

Palmeres a L\Union State Park (La Digue)
Palmeres a L\Union State Park (La Digue)

A continuació vam anar a peu fins al Rey & Josh Cafe Takeawayimage, a menys d'1 km de l'allotjament. És un lloc de menjar per a emportar amb unes taules a l'exterior i probablement serveix el millor menjar de tota la illa i a un preu insuperable. Vam fer-hi un excel·lent àpat per només 230 SCR els dos.

Després del dinar vam anar, també a peu, a L'Union Estate Park, situat en la costa occidental, en la part sud de l'illa.

L'Union Estate Park és una finca que permet conèixer de primera mà la història colonial de les Seychelles, amb els exemples més antics de l'arquitectura colonial francesa de l'illa.

Aquesta finca ens parla del moment de la història en què el cultiu de coco era la principal font d'ingressos per a la gent de La Digue. Aquesta finca fou la llar d'una família provinent de l'illa de Maurici.

L'entrada a L'Union Estate Park, que inclou la icònica platja Anse Source D'Argent, costa 150 SCR per cap. Recorrent la finca podem veure les següents atraccions:

  • Un bonic Cementiri Històric, el més antic de l'illa.
  • Un pintoresc Molí de coco tradicional, on antigament es desgranaven i es preparaven els cocos.
  • La Plantation House, un edifici històric que ha tingut uns quants propietaris al llarg del temps, incloent el governador de l'illa. Ara s'ha transformat en un petit museu amb una petita galeria d'art.
  • Un monòlit de granit gegant. Amb una edat de 750 milions d'anys és una de les formacions rocoses de granit més grans de l'illa i és realment impressionant pel seu tamany i alçada. Als peus del monòlit de granit hi viuen diversos exemplars de tortugues gegants d'Aldabra.
  • En un dels racons de la platja Anse Source d'Argent (La Digue)
    En un dels racons de la platja Anse Source d'Argent (La Digue)
  • La plantació de vainilla, on podreu veure les plantes que encara produeixen vainilla.
  • La granja de L'Union Estate, encara en funcionament, que produeix una àmplia gamma d'hortalisses i espècies.
  • Els camins flanquejats per cocoters. Diversos camins, de formes sinuoses i que recorren la finca, estan flanquejats per altes palmeres de coco a costat i costat, donant lloc a panoràmiques molt fotogèniques.
  • La platja Anse Source d'Argent. És el lloc més icònic i famós de La Digue i, fins i tot, de les Seychelles. I la veritat és que la fama és ben merescuda, amb un espectacular tram de platja de sorra blanca farcit d'algunes de les formacions rocoses de granit més increïbles que podeu trobar a les Seychelles.

Molts visitants passen per la finca només per visitar la platja Anse Source d'Argent, la qual cosa és un error, i venen moltes excursions des de Praslin o Mahé expressament per a veure la cèlebre platja.

Però aquesta fama té un preu: a certes hores pot haver-hi tanta gent en aquesta platja que fàcilment pot arruïnar l'experiència de la visita. Per això recomanem anar-hi a primeríssima hora del matí o a la tarda, quan la majoria d'excursions ja han marxat.

Roques de formes capritxoses en la platja d'Anse Source d'Argent (La Digue)
Roques de formes capritxoses en la platja d'Anse Source d'Argent (La Digue)

Nosaltres vam començar la visita a la finca quan ja eren les 15:00 i quan vam arribar a la platja ja no quedava molta gent i vam poder gaudir dels seus racons (i banyar-nos) quasi en solitud. D'aquesta manera vam poder fer milions de fotos perquè cada racó és d'allò més increïble i fotogènic. És realment un lloc únic i extraordinari.

Ens hi vam quedar a veure la posta de sol i vam sortir de la platja quan ja era fosc. Tota una experiència creuar els camins de L'Union Estate a la llum de la lluna.

I una altra vista de la platja d'Anse Source d'Argent (La Digue)
I una altra vista de la platja d'Anse Source d'Argent (La Digue)

Sortint de L'Union State vam anar fins al proper La Digue Reggae Bar, on vam prendre una beguda abans de continuar passejant fins arribar al nucli de La Passe, des d'on vam tornar cap a l'allotjament a les 21:00. Des de que havíem arribat a La Digue no havíem parat de caminar i estàvem cansadíssims.

La Digue i les bicicletes

Amb una població d'uns 3.000 habitants, la població local de La Digue s'enorgulleix d'utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport principal, a diferència de les illes veïnes més grans de Mahé i Praslin.

Per als seus habitants, el cotxe és innecessari i moure's amb bicicleta sempre ha estat una forma de vida. Els visitants també participen de la tradició local i, en general, lloguen bicicletes per explorar l'illa, ja que no és possible llogar cotxe o moto. Les dimensions reduïdes de l'illa fan possible que sigui fàcilment explorable amb bicicleta i a peu.

En les dates d'aquest viatge eren poc més de 60 els vehicles a motor que hi havia a l'illa, un augment considerable respecte dels que hi havia unes dècades abans, però no deixa de ser un nombre reduït. I és que, afortunadament, la legislació local actual no permet els vehicles a motor tret que prestin un servei públic.

Per tant, és fàcil trobar un munt de gent de totes les edats desplaçant-se en bicicleta pel carrer principal que va de La Passe a L'Union. Com a curiositat, en un parell de vegades vam veure a un noi sobre una bicicleta i portant-ne dues més, una a cada mà, i per tant anant sense mans. I continuant amb aquesta demostració dels bicitrotters també vam veure nois i noies anant en bici i escrivint amb les dues mans missatges en el mòbil.

I en una petita rotonda que hi ha a la sortida del port del ferri de La Passe, en les dates de la nostra visita hi havia un arbre de Nadal fet amb llandes de roda de bicicleta. Res és més representatiu d'aquesta simpàtica illa.

Molt probablement tots els allotjaments de l'illa lloguen bicicletes (el nostre ho feia), però també hi ha llocs específics on llogar-les, sobretot en la zona al voltant del port. Un d'aquests llocs és Stan Bike Rental La Digue.


Dia 7: LA DIGUE

Després d'un abundant i boníssim esmorzar que preníem en la terrassa exterior vam demanar unes bicicletes a la Gladys per a poder explorar l'illa durant els següents dies (costen 8.5 € o 120 SCR per dia i bicicleta).

Vam agafar tot el que necessitàvem per a l'excursió que volíem fer a les platges del sud-est de l'illa, Grand Anse, Petite Anse i Anse Cocos. Vam sortir del nostre allotjament amb les bicicletes i vam anar seguint una pista asfaltada que va en direcció est. El camí és bonic i està bé per anar amb bici, però hi ha algunes pujades.

Al cap d'uns 2,2 km la pista s'acaba enfront del bar i restaurant Loutier Cocoimage, a tocar de la platja Grand Anse. Vam deixar les bicicletes lligades amb un cadenat en una zona d'arbres al costat del restaurant, amb moltes altres bicicletes.

Aquí comença el sender que va de Grand Anse a Anse Caiman i que passa per Petite Anse i Anse Cocos. La longitud total del camí és de 2,52 km i el temps aproximat en fer-lo és d'una hora i mitja. Convé portar calçat adequat, sobretot per anar per roques, així com molta aigua, crema solar i roba de bany.

Aquesta excursió és un dels grans atractius de La Digue, al menys el tram de camí fins a Anse Cocos. Si visiteu La Digue no us perdeu aquesta excursió..

Bé, aparcada la bicicleta, vam anar fins a la platja de Grand Anse i vam fer unes quantes fotos d'aquesta bonica platja, en la que sempre sol haver-hi molt poca gent perquè hi ha molt poques ombres i les corrents i les onades són fortes.

En la part posterior de la platja de Grand Anse, concretament en l'extrem nord i en l'inici del camí cap a Petite Anse, hi ha un tolla d'aigua dolça envoltada de grans roques, palmeres i vegetació, formant un espai molt fotogènic.

Tolla d'aigua dolça en la part posterior de la platja de Grand Anse (La Digue)
Tolla d'aigua dolça en la part posterior de la platja de Grand Anse (La Digue)

Vam recórrer tota la platja, d'uns 400 metres de llarg, abans d'iniciar el trekking cap a Petite Anse. Aquest camí entre la vegetació és molt bonic i no és difícil de fer, però s'ha de pujar un petit turó de pedres d'uns 40 metres d'alçada.

No vam trigar molt en arribar a Petite Anse. També aquí vam recórrer la seva platja, d'uns 300 metres de llarg, i vam fer unes quantes fotos. En aquesta platja tampoc hi ha llocs d'ombra natural i les corrents són fortes, tot i que menys que a Grand Anse, sobretot quan hi ha marea baixa. Per aquest motiu també és una platja força solitària.

Del darrera d'un petit cobert de fusta i palma que fa de bar (quan està obert) i que està en l'extrem sud de la platja Petite Anse surt el camí que va pel darrera de la platja cap a Anse Cocos. Tot just començar el camí passa pel costat d'una preciosa zona d'aiguamolls.

Grans roques sobre la platja de Petite Anse (La Digue)
Grans roques sobre la platja de Petite Anse (La Digue)

En alguns punts del sender trobareu uns interessants panells explicatius sobre la flora i la fauna de l'entorn.

Quan vam arribar a Anse Cocos i vam veure la seva platja, a primera vista no ens va semblar res d'extraordinari en termes de platges de Seychelles, on el nivell és altíssim. Però quan vam anar fins a l'extrem nord de la platja, on hi ha una mena de piscina natural, vam canviar ràpidament d'opinió. El lloc és una autèntica meravella.

En aquesta piscina natural, protegida de les onades i els corrents per les roques que l'envolten, hi havia un munt de peixos de colors que t'envoltaven només entrar a l'aigua. Una passada!!.

A la platja d'Anse Cocos, d'uns 350 metres de longitud, tampoc abunden els llocs d'ombra, però prop d'aquesta piscina natural hi ha alguns racons on protegir-se del sol, cosa que s'agraeix moltíssim.

La meravellosa piscina natural d'Anse Cocos (La Digue)
La meravellosa piscina natural d'Anse Cocos (La Digue)

I d'aquí, en l'extrem nord d'Anse Cocos, parteix el tram final del camí que, travessant el bosc, arriba a Anse Caiman, una platja situada més al nord i que, en principi, no té massa interès, sobretot després d'Anse Cocos, sens dubte una de les platges més sensacionals de La Digue. Nosaltres no vam fer aquesta darrera part del camí.

A Anse Cocos ens hi vam quedar més de dues hores banyant-nos, fem fotos i prenent el sol. I no haguéssim marxat mai, però quan ja no quedava quasi ningú a la platja vam iniciar el camí de tornada cap a Grand Anse seguint el mateix camí que havíem fet al matí.

Gronxador en la platja d'Anse Cocos (La Digue)
Gronxador en la platja d'Anse Cocos (La Digue)

A la platja d'Anse Cocos sol haver-hi més gent que a les de Grand Anse i Petite Anse, però tot i així no érem més de 30 persones en tota la platja en el moment de més concurrència.

Res a veure amb l'allau de visitants que pateix la platja Anse Source d'Argent, a l'altre costat de l'illa. Suposem que el fet de que Anse Cocos només és accessible després de fer una llarga caminada és determinant en el baix nombre de visitants que arriben fins aquí.

Aquesta poca concurrència, juntament amb la seva bellesa natural i el fet de mantenir-se en un entorn verge, fa d'aquestes platges, des de Grand Anse a Anse Cocos, un lloc extraordinari i que val la pena conèixer de primera mà. Qualsevol visita a La Digue hauria d'incloure aquesta ruta per les platges sud-orientals de l'illa.

Quan vam arribar de tornada a Grand Anse vam anar al bar-restaurant que hi ha on havíem deixat les bicicletes i ens vam prendre una beguda fresca com a colofó a una excursió fabulosa.

L'església de Notre Dame de l'Assomption, a La Passe (La Digue)
L'església de Notre Dame de l'Assomption, a La Passe (La Digue)

Amb les bicis vam tornar per la pista de ciment del matí fins arribar al nostre allotjament.

Després d'una dutxa i menjar alguna cosa que teníem a la nevera per mata la gana, vam sortir novament amb les bicicletes a les 16:30 i vam anar fins al carrer principal que uneix L'Union i La Passe.

Aquest carrer passa per davant de la bonica església de Notre Dame de L’Assomption, molt activa aquells dies per la celebració de les festes nadalenques.

I vam continuar amb les bicicletes cap al nord, vorejant la costa, fins arribar a Anse Patates.

Aquesta petita platja era un dels nostres racons preferits a La Digue. La seva combinació de sorra blanca, roques, vegetació i aigües cristal·lines són imbatibles i per aquest motiu és un lloc molt fotogènic (i molt fotografiat). La platja és molt accessible i està al costat d'un hotel, però està una mica amagada i això fa que no hi hagi tanta gent com podríem esperar.

Un còctel de pinya colada a la platja d'Anse Sevère (La Digue)
Un còctel de pinya colada a la platja d'Anse Sevère (La Digue)

Després d'una estona a Anse Patates vam tornar amb les bicicletes en direcció cap a La Passe, però abans d'arribar-hi ens vam aturar en la platja d'Anse Sevère.

En aquesta platja vam gaudir d'una espectacular posta de sol (i la darrera de l'any perquè era 31 de desembre) tot prenent una deliciosa pinya colada del Sunset Bar. Un record d'aquells del tot inoblidables!!!.

Quan ja s'havia fet fosc vam tornar amb les bicicletes a l'allotjament i ens vam posar guapos per a sortir a «celebrar» el Cap d'Any.

Passades les 20:00 vam anar a peu fins al Reggee Bar La Digue, on vam sopar al ritme de la música reggae que anava punxant un dj.

Després del sopar i una llarga sobretaula escoltant i ballant, sobretot música de Bob Marley, vam anar a donar una volta caminant a La Passe, gaudint de l'ambient festiu d'una nit tan especial en aquesta petita illa.

Vam estar una llarga estona voltant pel carrer principal de La Passe fins arribar més enllà de l'hotel de luxe Le Domaine de L'Orangeraie Resort. Pel camí ens vam aturar en el Natural Bar & Restaurantimage a fer una darrera copa i aquí és on vam poder sentir les campanades en la tele seychellois.

Poc després vam tornar cap a l'allotjament, a on vam arribar molt cansats de tant caminar amunt i avall.


Dia 8: LA DIGUE

Era el primer dia de l'any i ens vam aixecar una mica més tard del que venia sent habitual perquè la nit anterior havíem anat a dormir tard.

Després de l'esmorzar vam preparar tot el que necessitàvem per a l'excursió d'avui al Nid d'Aigle, el cim més alt de La Digue, amb 333 metres, amb unes vistes superbes en totes les direccions.

Per a estalviar-nos una part de la pujada vam demanar a la Gladys, la nostra amfitriona, que ens demanés un taxi que ens portés fins als peus de l'Snack Bellevueimage. I és que el camí fins arribar prop del Bellevue és una pista de ciment molt i molt costeruda que no es pot fer amb bici i, fins i tot a peu, és molt dura de fer sota el sol. El taxi ens costà 250 SCR.

Una guineu voladora de les Seychelles fent la migdiada (La Digue)
Una guineu voladora de les Seychelles fent la migdiada (La Digue)

Des d'on ens deixà el taxi vam pujar a peu per un camí fins arribar al Bellevue, que aquell dia estava tancada. De tota manera les vistes des d'aquí ja són sensacionals.

De darrera de l'edifici surt el camí que puja cap al Nid d'Aigle (indicat amb la paraula Mountain i una fletxa). El camí ascendeix ràpid i això fa que sigui força costerut.

Alguns trams del camí de pujada no són gens fàcils de fer i no són aptes per a tothom: escales de ferro, roques de dos metres d'alçada per les que s'ha d'escalar, camí relliscós, etc.

De tant en tant ens giràvem per a gaudir de les fantàstiques vistes que teníem a la nostra esquena. També ens aturàvem per a veure plantes de vainilla silvestre i també algunes guineus voladores de les Seychelles, l'enorme ratpenat autòcton, que restaven penjades de les branques dels arbres.

Quan, després d'una gran esforç, vam arribar quasi dalt de tot vam trobar una bifurcació del camí. El camí que va cap a la dreta no té cap indicació i duu cap al cim de Nid d'Aigle, on hi ha el mirador de Nid d'Aigle (Nid d'Aigle Viewpoint).

Vista panoràmica des del cim Nid d'Aigle sobre Praslin (La  Digue)
Vista panoràmica des del cim Nid d'Aigle sobre Praslin (La Digue)

Les vistes sobre tota la costa oest de La Digue I sobre les Illes de Praslin, Round i Curieuse són senzillament extraordinàries. I davant nostra els nuclis habitats de L'Union i La Passe. Ja només per aquestes vistes paga la pena tot l'esforç que suposa pujar fins aquí. Una visita a La Digue seria incompleta sense aquesta excursió.

Després d'extasiar-nos una llarga estona amb les vistes i de comprovar que des d'aquí no hi ha via cap altre camí per on continuar, vam tornar fins on havia la bifurcació i vam seguir per l'altre camí, indicat com a Roche Baie, tot i que no sabíem cap a on ens portaria.

Uns 100 metres més endavant vam trobar un altre mirador cap al mateix costat que l'anterior i 30 metres més enllà un altre sobre el vessant nord-est de La Digue, des d'on veiem perfectament les Illes Felicité, Cocos, Grand Soeur i d'altres més petites.

Vista panoràmica des del cim Nid d'Aigle sobre Felicité i Cocos (La  Digue)
Vista panoràmica des del cim Nid d'Aigle sobre Felicité i Cocos (La Digue)

Vam continuar caminant pel mateix camí, el qual ressegueix la carena de la muntanya en direcció nord, perquè en un panell a l'inici del camí deia que aquesta ruta és circular i pensàvem que trobaríem algun camí de baixada que ens tornés a Bellevue seguint una altra ruta.

Seguint el camí vam passar pel costat d'una antena i uns centenars de metres més endavant seguint la carena vam trobar les ruïnes d'unes construccions que en el passat devien haver hagut en aquell punt. Al cap d'una llarga estona vam arribar a un punt on s'acabava el camí, però a la seva esquerra hi ha una gran roca penjada sobre el buit a la que vam poder pujar, essent una magnífica talaia sobre La Passe i bona part de la costa oest de La Digue.

Tot i que no estava indicat, vam donar per fet que aquest era el mirador de Roche Baie (Roche Baie Viewpoint). En qualsevol cas va valer molt la pena arribar fins aquí perquè la perspectiva des d'aquest mirador és força diferent al que ofereixen els altres.

Vista panoràmica des del mirador de Roche Baie (La  Digue)
Vista panoràmica des del mirador de Roche Baie (La Digue)

A continuació vam girar cua i vam tornar pel mateix camí que havíem vingut i uns 100 metres més enllà vam trobar un camí que es bifurcava del principal i anava cap avall. Abans ja l'havíem vist, però no hi havíem parat massa atenció.

Vam pensar que aquest podia ser el ramal que buscàvem per fer la ruta circular, però no hi havia cap indicació i desconeixíem cap on va. El camí d'on veníem està indicat com Roche Baie i el que continua recte com a Circular Path Bellevue (el camí per on havíem vingut abans). Però del que baixa no en sabíem res i no podíem preguntar a ningú perquè no havíem trobat absolutament a ningú en tota l'estona que portàvem a la muntanya.

Com que ja començàvem a estar molt cansats i el seny ens deia que no podíem seguir un camí del qual no sabíem si anava a on nosaltres volíem, vam decidir desfer tot el camí des de l'inici. En aquell moment era un mal menor, tot i que sabíem de les dificultats del camí que havíem trobat a la pujada.

Anant amb precaució en la baixada vam aconseguir arribar sans i estalvis a l'inici del camí, al costat del Bellevue. Des d'aquí vam continuar baixant per la carretera, molt costeruda. Per a retallar distància vam agafar algunes dreceres amb escales que hi ha entre les cases perquè la carretera fa ziga-zaga i és més llarga de seguir.

La nostra idea era anar a dinar al Rey & Josh Cafe Takeaway, el restaurant de menjar per emportar al que havíem anat dos dies abans, però quan hi vam arribar vam veure que estava tancat (era 1 de gener, un dia especial). Sort que uns 150 metres més avall en el mateix carrer vam trobar obert el Zerof Takeawayimage, on també serveixen menjar per emportar. Vam dinar molt bé (i barat) en la seva terrassa exterior.

Vista de la platja d'Anse Patates (La  Digue)
Vista de la platja d'Anse Patates (La Digue)

Després de dinar vam tornar a l'allotjament, vam descansar una estona i vam agafar les bicicletes per anar novament a Anse Patates, en l'extrem nord de l'illa. En aquest racó de postal ens vam banyar, vam fer moltes fotos i ens vam delectar veient volar d'arbre a arbre les enormes guineus voladores de les Seychelles (Pteropus seychellensis), un ratpenat endèmic de les Seychelles que s'alimenta de fruits i nèctar. Pot arribar a pesar 1,45 kg i l'envergadura de les seves ales pot arribar als 1,7 metres.

Quan el sol ja estava a punt d'amagar-se vam anar amb les bicicletes fins a la platja d'Anse Sevère, des d'on vam gaudir d'una altra gloriosa posta de sol. De tornada cap a l'allotjament, ja fosc, ens vam aturar a treure diners en un caixer del banc MCB que hi ha no molt lluny del port dels ferris.


Dia 9: LA DIGUE

Després d'un altre bon esmorzar vam agafar les bicicletes i vam posar rumb a la costa est seguint la carretera que voreja els vessants oest, nord i est de l'illa fins arribar a Anse Fourmis. El día s'aixecà molt ennuvolat, amb ganes de ploure.

La pista de ciment que voreja la costa s'acaba en arribar a Anse Fourmis. Vam aparcar les bicicletes i vam intentar trobar un camí per anar a la següent platja, la d'Anse Caiman. Vam trobar l'inici d'un camí entre la vegetació, però uns quants metres més endavant el camí desapareixia i s'havia d'anar grimpant sobre les roques.

Vista des de la costa nord-oriental (La  Digue)
Vista des de la costa nord-oriental (La Digue)

Vam veure gent que hi anava caminant per l'aigua aprofitant la marea baixa, però aquí el fons marí està ple de roques i és difícil caminar-hi amb l'aigua a l'alçada de la cintura i lluitant amb les onades. Està clar que la forma més fàcil d'arribar a Anse Caiman per terra és seguint el camí que hi ha des d'Anse Cocos.

Així que vam deixar córrer la idea d'anar a Anse Caiman, ja que no era la idea inicial i vam pensar que no valia la pena. De fet, podíem veure la seva minúscula platja a simple vista, ubicada a uns 450 metres de la posició on ens trobàvem.

Ens vam banyar una estona en una zona de sorra de la platja d'Anse Fourmis fins que començà a ploure i ens vam haver de refugiar sota uns arbres que hi havia entre la platja i la carretera. Quan va parar de ploure vam agafar les bicis i vam anar fins a la següent platja cap al nord, la d'Anse Banane, on es troba el recomanable restaurant Chez Julesimage.

La platja d'Anse Grosse Roche (La  Digue)
La platja d'Anse Grosse Roche (La Digue)

La platja d'Anse Banane és maca i no té tant corall a l'aigua com la d'Anse Fourmis. Estàvem sols a la platja i ens hi vam banyar durant una bona estona, veient el perfil de l'illa Felicité davant nostre (a uns 3 km de distància).

Al migdia vam marxar d'Anse Banane i vam anar tornant en direcció cap a La Passe.

Aprofitant que ja no va tornar a ploure més, pel camí ens vam aturar en diversos llocs per a fer fotos, com per exemple a Anse Grosse Roche, Anse Gaulettes, Anse Patates, etc.

I és que les Seychelles són una font infinita d'oportunitats per a qualsevol amant de la fotografia. Qualsevol racó és pura fotogènia.

En arribar a La Passe ja era l'hora de dinar i ens vam quedar en el Tarosa Takeawayimage, situat al costat de l'entrada al port. Vam menjar bé, però ens quedem amb el Rey & Josh o el Zerof que havíem tastat en dies anteriors. Això sí, des de les taules que té el Tarosa Bar sobre la platja que hi ha al costat del port hi ha unes boniques vistes.

Posta de sol sobre la platja d'Anse Sevère amb la marea baixa (La  Digue)
Posta de sol sobre la platja d'Anse Sevère amb la marea baixa (La Digue)

A la tarda, aprofitant que havia sortit el sol, vam tornar a la platja d'Anse Sevère per a banyar-nos per darrer cop a La Digue, ja que l'endemà marxàvem cap a Mahé. Vam quedar-nos tota la tarda en aquesta platja, gaudint de l'aigua i de les vistes sobre l'illa de Praslin. I un dia més ens vam quedar també a veure la posta de sol.


Dia 10: LA DIGUE - MAHÉ

Aquest matí marxàvem cap a l'illa de Mahé en el ferri de les 7:30, així que ens vam aixecar una mica abans del que era habitual per a recollir-ho tot i preparar l'equipatge. El dia anterior ja havíem acordat amb la Gladys, la nostra amfitriona, que ens servissin l'esmorzar a les 6:30, abans d'hora.

Barques en la platja al costat del port de La Passe (La  Digue)
Barques en la platja al costat del port de La Passe (La Digue)

També havíem pagat el lloguer de les bicicletes (3 dies de lloguer a raó de 120 SCR per dia i bicicleta) i el transport fins al ferri (200 SCR). Vam pagar en rupies perquè ens sortia més a compte que fer-ho en euros segons el canvi aplicat.

A les 6:57 vam pujar al cotxe elèctric de golf que conduïa el marit de la Gladys i que ens portà fins al port de La Passe d'on surten els ferris. Vam recórrer els 2,6 km de distància en només 7 minuts.

Després de validar els bitllets que havíem comprat dies abans en el web de la companyia Cat Cocos vam entrar en el ferri i ens vam acomodar en uns seients exteriors en la proa.

Ferri directe i indirecte entre La Digue i Mahé

En la compra dels bitllets de ferri de La Digue a Mahé la companyia Cat Cocos ofereix les opcions directe i indirecte en referència al tipus de trajecte que fa el ferri.

En ambdós casos el ferri s'atura en el port de Praslin, però en l'opció directa el mateix ferri continua viatge cap a l'illa de Mahé després de la càrrega/descarrega de mercaderies i de passatgers que iniciïn/finalitzin viatge a Praslin, mentre que en la indirecta s'ha de baixar del ferri amb l'equipatge i pujar al proper ferri que faci el trajecte cap a Mahé.

En l'opció directa el ferri atraca uns 20 minuts en el port de Praslin abans de continuar viatge cap a Mahé, per la qual cosa no s'ha de canviar de ferri i podem esperar a bord. En aquelles dates cada dia hi havia una opció directa a les 7.30 i una altra a les 13.30, a les 15.15 o a les 16.00 depenent del dia.

En la indirecta els horaris i combinacions de tots dos ferris dependran del dia de la setmana triat per al viatge.

El preu en ambdós casos és el mateix i el temps efectiu de navegació també. L'inconvenient de l'opció indirecta és la molèstia que suposa haver de canviar de ferri i el possible temps d'espera en el port de Praslin si no es poden encadenar bé els dos ferris.

Així que ens vam acomiadar amb molta pena de La Digue, tal com ja ens havia passat a Praslin.

El ferri salpà de La Digue puntualment a les 7:30 i atracà en el port de Baie Saint-Anne de Praslin uns 10 minuts més tard. Després de pujar més passatgers que van acabar d'omplir el ferri, vam continuar viatge cap a Mahé sobre les 8:00. Els 48 km que separen Praslin de Mahé els vam recórrer en una plàcida travessa que finalitzà en el port de Victòria, en la costa oriental de l'illa de Mahé, a les 9:10.

Després de recuperar l'equipatge de la bodega del ferri vam anar a trobar a l'enviat de la companyia de lloguer de cotxe a Mahé que ens havia d'entregar el cotxe contractat, un Hyundai Grand i10 1.2.

Després d'acabar d'omplir els papers del lloguer i fer el pagament, vam sortir del port amb el cotxe i vam posar rumb cap a l'altre costat de l'illa, on teníem l'allotjament reservat.

Seguint una carretera que salva la muntanya que hi ha en el centre de l'illa arribem a la zona d'Anse Louis on es trobava el nostre allotjament a Mahé. Ens va rebre la Maria, l'amfitriona d'aquest allotjament.

Després de les presentacions i les explicacions oportunes vam agafar el cotxe i vam anar a un supermercat proper per a comprar el que necessitàvem per als següents dies. A continuació vam tornar a l'allotjament per a deixar el menjar en la nevera i tot seguit vam tornar a marxar amb el cotxe seguint la carretera que va cap al sud per la costa occidental.

La platja d'Anse à la Mouche (Mahé)
La platja d'Anse à la Mouche (Mahé)

Uns 3,5 km al sud d'Anse Louis ens vam aturar al costat de la bonica badia d'Anse à la Mouche perquè vam veure, al costat de la carretera, un lloc amb menjar per emportar i ja era l'hora de dinar.

Vam comprar el dinar en el food-truck The Lunch Box Takeawayimage i ens el vam menjar en una taula a tocar de la platja i amb una vista magnífica de la badia. Com és habitual en aquest llocs de menjar per emportar, hi havia diverses opcions de deliciós menjar local crioll a molt bon preu, de fet aquí era més barat que a Praslin o La Digue. Vam pagar 185 SCR per dos plats principals que no ens vam poder acabar i dues begudes.

Després de dinar vam anar a la platja Anse Soleil, uns 5 km més al sud. Vam deixar el cotxe en un aparcament al costat de la carretera d'accés i vam baixar a peu fins a la platja per un carrer costerut d'uns 300 metres.

El costat «verge» de la platja d'Anse Soleil (Mahé)
El costat «verge» de la platja d'Anse Soleil (Mahé)

La platja d'Anse Soleil és maca, però malauradament hi ha un restaurant i unes cases construïdes sobre un costat de la platja que arruïnen bastant el paisatge. Per sort, això només passa en el seu extrem sud i la resta de la platja es manté verge, inclosa la gran tolla d'aigua dolça que hi ha en la part posterior de la platja.

Salta ràpidament a la vista que a l'illa de Mahé la pressió immobiliària és molt superior a la de Praslin o La Digue.

Tot i així, la platja convidava a un bany ràpid que vam fer abans de marxar cap a la platja veïna de Petite Anse.

Des d'Anse Soleil vam tornar fins a on teníem el cotxe aparcat i vam buscar l'entrada del Four Seasons Resort Seychelles que estava prop d'allà, ja que per accedir a Petite Anse s'han de creuar necessàriament els dominis d'aquest hotel de luxe.

Vam demanar permís d'accés al vigilant que hi havia a l'entrada i, com en altres casos similars a Seychelles, no ens van posar cap pega. Simplement ens vam haver de registrar en una llista a l'entrada i ja està.

Cel carregat sobre la platja de Petite Anse (Mahé)
Cel carregat sobre la platja de Petite Anse (Mahé)

I és que a Seychelles totes les platges són públiques, tot i que en alguns casos els hotels quan van comprar els terrenys van acabar tancant els accessos a la platja. En aquests casos l'hotel, en principi, no pot denegar l'accés a ningú, sigui hoste o no, només cal demanar el corresponent permís de pas.

El camí de baixada des de l'entrada fins a la platja té uns 400 metres de longitud.

La platja de Petite Anse també es maca, però tampoc és una platja salvatge, ja que en la seva meitat sud hi ha instal·lacions i serveis de l'hotel i això li resta una mica d'encant. De tota manera no hi ha cap problema en banyar-se o en passejar per qualsevol lloc de la platja.

En aquesta platja també ens hi vam banyar una bona estona per a refrescar-nos de la calor que feia en aquell moment, tot i que podíem veure alhora com una gran tempesta estava descarregant pluja no gaire lluny d'allà, cap al nord de l'illa.

Després del bany vam tornar cap a on teníem el cotxe i vam continuar uns 12 km cap al sud de l'illa. Quan vam arribar a la platja de Petit Police vam aparcar el cotxe perquè aquí s'acabava la pista de ciment i començava un camí de sorra. Vam fer els darrers 750 metres a peu per un camí de sorra i terra fins arribar a Police Bay, en l'extrem sud de l'illa.

Vista de la llacuna d'aigua dolça darrera d ela platja de Police Bay (Mahé)
Vista de la llacuna d'aigua dolça darrera d ela platja de Police Bay (Mahé)

La platja de Police Bay és realment salvatge i verge. Aquí no hi ha ni rastre de construcció humana i tot al seu voltant és natura en estat pur. La platja té una longitud d'uns 600 metres i al darrera té una gran llacuna d'aigua dolça que s'endinsa en la selva.

Les seves aigües profundes i agitades la fan més idònia per a la pràctica del surf i el submarinisme que no pas per a nadar.

Però el seu imponent entorn natural i l'increïble paisatge de roques, onades i antigues formacions de corall que voregen algunes seccions de la platja fan que la seva visita sigui una experiència única.

A l'igual que la platja de Petite Police, la germana petita de Police Bay, dóna al visitant una perspectiva diferent de la majoria de platges de les Seychelles. I els amants de la fotografia també trobaran aquí oportunitats per a fer un munt de fotos extraordinàries per emportar-se a casa.

No ens vam banyar perquè les onades eren fortes i ja començava a ser tard, però vam passejar per tota la platja i vam fer un munt de fotos tot admirant el bonic paisatge.

Posta de sol sobre la badia d'Anse à la Mouche (Mahé)
Posta de sol sobre la badia d'Anse à la Mouche (Mahé)

Ja eren les 18:15 quan vam marxar de Police Bay, vam anar a buscar el cotxe passant novament per Petit Police i vam posar rumb cap al costat oriental de l'illa. En arribar a Anse Royale vam agafar la carretera Les Canelles Rd que travessa l'illa i desemboca a Anse à la Mouche, on ens vam aturar per a veure una estupenda posta de sol sobre el mar.


Dia 11: MAHÉ

A primera hora del matí vam agafar el cotxe per anar seguint la carretera W Coast Rd en direcció nord, aturant-nos en diversos punts per a fer fotos, com en la platja de Grand Anse.

Continuant per la mateixa carretera cap al nord enllacem amb la carretera Port Launay Rd i passada la platja Port Launay aquesta carretera passa a ser molt estreta fins arribar al final, on s'acaba l'asfalt i comença un camí que hi ha darrera una cadena que barra el pas als vehicles.

Marea baixa sobre la platja de Baie Ternay (Mahé)
Marea baixa sobre la platja de Baie Ternay (Mahé)

Vam aparcar el cotxe i vam continuar a peu pel camí que hi ha darrera la cadena i que travessa Cape Ternay al llarg d'uns 700 metres fins arribar a la platja de Baie Ternay.

La marea estava molt baixa en aquell moment i l'aigua pràcticament havia desaparegut en bona part de la badia, quedant al descobert les roques de corall de la platja. Tot plegat donava lloc a una imatge molt singular.

Baie Ternay és un lloc molt bonic perquè és salvatge i solitari. El camí fins a la platja travessa una zona d'aiguamolls.

Vam tornar al cotxe i vam anar desfent el camí en direcció sud. Ens vam aturar en un punt elevat per a tenir una bona vista sobre la bonica platja Anse Port Launay, ubicada al costat de l'hotel de luxe Constance Ephelia Resort.

També ens vam aturar a fer fotos en la platja Anse L'Islette, situada davant de Port Glaud. I d'aquí surt la carretera Sans Soucis Rd que travessa l'illa passant pel parc nacional Morne Seychellois.

Vistes sobre la costa oest de Mahé des de la «Tea Factory» (Mahé)
Vistes sobre la costa oest de Mahé des de la «Tea Factory» (Mahé)

Aquesta carretera ràpidament comença a guanyar altura i al cap d'uns 3 km vam arribar al punt on es troba la SeyTé Tea Factory.

En aquesta modesta factoria és possible apreciar totes les etapes del procés d'elaboració tradicional del te local de Seychelles.

Vam aparcar el cotxe disposats a fer la visita gratuïta a la factoria, però resultà que no es feien visites fins al cap d'uns dies a causa de les vacances nadalenques.

Per tant ens vam limitar a gaudir de les esplèndides vistes panoràmiques sobre la costa occidental de l'illa i a prendre un te local en la botiga de la factoria que sí estava oberta.

Després vam tornar al cotxe i vam continuar pujant per la carretera Sans Soucis Rd en direcció a Victòria, la capital. Al cap de 3,2 km vam arribar a l'entrada de Venn's Town - Mission Lodge, un lloc arqueològic que volíem visitar, però en aquell moment estava plovent amb ganes i vam deixar la visita per a un altre dia.

Conduint per la carretera Sans Soucis Rd a través del parc Morne Seychellois (Mahé)
Conduint per la carretera Sans Soucis Rd a través del parc Morne Seychellois (Mahé)

Continuant uns 8 km per la mateixa carretera cap a l'est vam arribar a Victoria, la capital de Seychelles. Vam aparcar el cotxe en un gran aparcament que hi ha entre el port dels iots i les avingudes 5th June i Flamboyant, just al costat d'una gran rotonda amb el monument del Bicentenari.

Des d'aquí vam anar caminant cap al centre, començant la visita pel seu conegut Victoria Market (oficialment s'anomena Sir Selwyn Selwyn Clarke Market ), l'autèntic cor de la capital. Fou construït el 1840 i renovat el 1999, essent un gran exemple de barreja de l'antic i el nou estil de vida de les Seychelles.

Interior del mercat de Victòria (Mahé)
Interior del mercat de Victòria (Mahé)

És un lloc fantàstic per a comprar fruita, verdures, peix i espècies locals. I per aquest motiu és un bon lloc per aprendre sobre el menjar i la cultura locals, un lloc especial on estudiar la cuina criolla de les Seychelles.

En la planta superior del mercat hi ha un gran nombre de parades adreçades als visitants amb tot tipus de records i obres d'art local. També hi ha un bar i restaurant, però ens va semblar car i molt orientat a turistes.

El mercat està obert de dilluns a dissabte i des de les 4 del matí a les 5 de la tarda, però les existències de peix, fruites i verdures van disminuint al llarg del dia i, per tant, és millor no esperar a darrera hora per anar-hi. El dissabte és el dia més concorregut. Vam trobar molt ambient dins del mercat i en els carrers al voltant d'ell.

Per a dinar vam anar a Market St i vam trobar un takeaway/pastisseria on vam comprar menjar per emportar. Com que no tenia taules on menjar vam trobar un tranquil jardinet al costat de Manglier St i davant de centre The Quadrant on hi ha un banc de seure sota un arbre.

Després de dinar vam continuar la visita a peu pel petit centre de Victòria, ara ja molt més tranquil perquè l'activitat en el mercat decau molt a partir de les 15 hores.

Vista de l'edifici Domus, al costat de la Catedral de Victòria (Mahé)
Vista de l'edifici Domus, al costat de la Catedral de Victòria (Mahé)

Així vam veure la Catedral de la Inmaculada Concepció, el Domus, el temple hindú Arul Mihu Navasakthi Vinayagar, la Torre del Rellotge, el Museu Nacional d'Història i vam voltar pels carrers més cèntrics, on hi ha bonics edificis d'estil colonial.

La veritat és que Victòria és una petita ciutat molt agradable, tranquil·la i bonica.

Quan ja havíem voltat prou per Victòria vam tornar al cotxe i vam posar rumb cap al sud-est. Quan vam arribar a l'alçada d'Eden Island ens vam desviar a l'esquerra i vam travessar el pont Eden per a visitar breument aquesta illa artificial de construcció recent.

De fet, encara hi havia moltes edificacions que estaven per començar o bé a mig fer. Bàsicament es tracta del típic projecte immobiliari de nivell per a inversors amb diners. Si no vam entendre malament, actualment aquest era un dels pocs llocs on els ciutadans estrangers podien comprar una propietat, ja que en la resta del país estava prohibit.

Eden Island és la típica zona de nova construcció que aplega habitatges, hotels, centre comercia, restaurants i ports esportius, tot de luxe. Amb el cotxe vam fer una ràpida volta per alguns carrers de l'illa per a veure les cases i hotels construïts, tot molt artificial, amb un aire a Dubai o Doha, però aquí una mica més cutre, tot sigui dit amb carinyo!..

Després vam marxar d'Eden Island i vam reprendre la ruta cap al sud, aturant-nos al cap de 12 km en el Domaine de Val des Prés, també conegut com a Craft's Village.

Es tracta d'una sèrie de preciosos edificis d'estil colonial que ara hostatgen un centre cultural, així com botigues d'artesans i tallers d'artistes que venen aquí les seves creacions. Però quan hi vam arribar ja estava tot tancat i vam deixar la visita per a un altre dia. Aquest lloc obre de dilluns a dissabte, de 9 a 17 hores.

Des d'aquí vam tornar 1 km enrere per agafar la carretera Montagne Posée Rd que travessa a l'altre costat de l'illa salvant la muntanya central. La nostra idea era arribar a temps de veure la posta de sol des de la platja d'Anse Louis. Però just quan vam arribar a la platja i havíem aparcat el cotxe va començar a ploure i ja es va fer fosc.


Dia 12: MAHÉ

D'hora pel matí vam sortir amb el cotxe en direcció nord per la carretera W Coast Rd. La idea era començar per fer la visita al lloc històric de Mission Lodge-Venn's Town que ahir havíem deixat pendent per culpa de la pluja.

En arribar a Port Glaud ens vam desviar a la dreta per agafar la carretera Sans-Soucis Rd i uns 7,3 km després ens vam aturar en l'aparcament de Mission Lodge-Venn's Town. L'entrada al lloc costava 100 SCR per cap.

Vista panoràmica sobre la costa oest de Mahé i el parc Morne Seychellois des de Mission Lodge (Mahé)
Vista panoràmica sobre la costa oest de Mahé i el parc Morne Seychellois des de Mission Lodge (Mahé)

Mission Lodge-Venn's Town és un lloc arqueològic, ubicat a una alçada de 450 metres, on hi ha les ruïnes de la missió de Venn's Town que es va establir aquí a finals del segle XIX per a tenir cura dels nens abandonats a les Seychelles després de l'abolició de l'esclavitud. Aquest és un dels llocs culturals més importants de Seychelles.

De les ruïnes de l'antiga missió no queda gran cosa, però el bosc que les envolta i un parell de miradors que hi ha sobre el parc nacional Morne Seychellois i la costa oest de l'illa són extraordinaris. Alguns dels arbres que veureu són imponents i hi ha rètols amb el nom de moltes espècies vegetals endèmiques. La visita paga molt la pena, no solament per les vistes i l'entorn, sinó perquè les possibilitats de veure llocs històrics com aquest a Seychelles són molt reduïdes.

Un dels camins de Mission Lodge - Venn's Town (Mahé)
Un dels camins de Mission Lodge - Venn's Town (Mahé)

Sortint d'aquí vam continuar amb el cotxe en direcció a Victòria, però uns 300 metres més enllà vam aparcar el cotxe al costat de la carretera i vam anar a veure l'antic cementiri de la missió. Hi ha un rètol al costat de la carretera que marca el lloc, però és fàcil passar-lo de llarg. Al costat d'on vam deixar el cotxe hi havia una plantació de te.

A continuació vam seguir per la mateixa carretera en direcció cap a la costa est i, abans d'arribar a Victòria, ens vam desviar a l'esquerra per una carretera que va en direcció a Beau Vallon, en la costa nord-oest, ja que el nostre següent objectiu del dia era fer la caminada a Anse Major.

Així, quan vam arribar a Beau Vallon vam agafar una carretera a l'esquerra, en direcció a Danzil. Uns 3 km a l'oest de Beau Vallon vam passar de llarg el punt on hi ha el restaurant L'Escalaimage i vam continuar per una carretera força estreta durant uns centenars de metres fins arribar a una petita zona boscosa davant d'un gran edifici que semblava abandonat. Davant de l'edifici hi ha un petit aparcament (posició GPS: -4.618747651, 55.39724769) on vam deixar el cotxe sota els arbres. La pista cimentada continua més enllà, però ja no hi ha cap més aparcament. Si aquí no hi hagués aparcament lliure llavors haureu de tornar enrere fins trobar algun lloc on aparcar el cotxe.

En el camí cap a la platja d'Anse Major (Mahé)
En el camí cap a la platja d'Anse Major (Mahé)

El camí a Anse Major és una de les caminades més populars de l'illa. La seva longitud és de 3,2 km anada i tornada i es triga de 45 minuts a una hora en fer-lo en cada sentit. No és un camí especialment difícil, però convé portar calçat adequat (no xancletes).

Donat que la major part del camí transcorre per zones sense ombra convé portar crema solar i un barret o gorra per a protegir el cap. I, sobretot, força aigua per a hidratar-se.

La intensa insolació és potser la major dificultat d'aquesta caminada i cal anar preparat per a mitigar-la.

Des del lloc on havíem aparcat el cotxe vam caminar uns 100 metres fins a l'inici del camí a Anse Major, clarament indicat amb un rètol sobre unes escales de terra que pugen. Des d'aquest punt el camí va pujant suaument al principi. Les vistes des del camí són al·lucinants cap a l'oceà Índic i l'illa Silhouette per una banda i cap a les muntanyes i el Morne Seychellois de l'altre.

El camí està molt ben indicat i és impossible perdre's. Hi ha marques de distància del camí cada 500 metres. En un punt del camí hi ha un mirador orientat cap a l'oceà i les Illes Silhouette i Du Nord.

Vista sobre la platja d'Anse Major (Mahé)
Vista sobre la platja d'Anse Major (Mahé)

I cap al final del camí hi ha un altre mirador orientat cap a la badia i que proporciona una vista panoràmica espectacular de la platja d'Anse Major.

Des del punt on hi ha aquest mirador el camí baixa cap a la platja. En realitat Anse Major està formada per dues platges, ja que hi ha un gran grup de roques que separa una platja de l'altre i no deixen anar d'una a l'altra per la sorra.

Vam passar de llarg la primera perquè és força petita (uns 15 metres d'ample) i ja hi havia algú i per un camí que va pel bosc vam anar fins al segon tram de platja, el qual és més gran, però tot i així no passa dels 60 metres d'ample.

A Anse Major la sorra no és tan blanca ni tan fina com en altres platges de l'illa, però és igualment molt bonica i molt salvatge per la dificultat en arribar-hi. Això li dóna un plus d'interès.

Aquell dia les onades eren fortes i no convidaven a allunyar-se de la vora, però ens vam quedar en un racó de la platja (extrem est de la platja) on unes roques trencaven les onades i així vam poder banyar-nos.

De tota manera, també vam poder banyar-nos en un bonic estanyol d'aigua dolça que hi havia just darrera nostre, sota la vegetació. L'aigua d'aquest estanyol estava força més freda que la del mar perquè ve directament de les muntanyes a través d'un petit rierol que l'alimenta.

En la platja d'Anse Major vam estar-hi una bona estona gaudint d'un lloc tan bonic i només acompanyats per un grup de dones i nens locals i no més de quatre estrangers en tota la platja. És la millor recompensa possible a l'esforç i a la calorada que suposen arribar fins aquí. De veritat que val molt la pena fer aquesta excursió.

La platja d'Anse Major i, al fons, l'lla Silhouette (Mahé)
La platja d'Anse Major i, al fons, l'lla Silhouette (Mahé)

Els 1,7 km del camí de tornada fins a on teníem el cotxe se'ns va fer més curt que a l'anada. Vam tenir molta sort perquè quan ja estàvem sortint de Danzil amb el cotxe en direcció a Beau Vallon va començar a ploure i ja no va parar en una bona estona.

En arribar a Beau Vallon vam agafar la carretera N Coast Rd que va cap al nord per la costa oest i voreja completament la península nord de l'illa de Mahé. Vam fer tot el camí sota una pluja que a estones era molt intensa.

Buscàvem un lloc on dinar, però la intensa pluja ens va dur a buscar el refugi del STC Hypermarket que vam trobar en la sortida sud de Victòria. Dins de l'hipermercat vam trobar un restaurant wok asiàtic on podíem menjar quelcom a cobert de la pluja. Quan vam marxar d'aquí, després de dinar, ja no plovia.

Vista de la badia d'Anse Royale (Mahé)
Vista de la badia d'Anse Royale (Mahé)

Passades les cinc de la tarda vam continuar amb el cotxe cap al sud per la costa est i ens vam aturar a Anse Royale, just al costat de l'església RC, la qual té una torre-campanar de pedra i està ubicada en un bonic lloc al costat de la badia d'Anse Royale. Vam fer unes quantes fotos des de la platja de sorra blanca i aigües turqueses que hi ha en ambdós costats de l'església.

Ja eren les 18:15 i volem anar a l'altre costa de l'illa per a veure la posta de sol aprofitant que feia estona que ja no plovia i hi havia algunes ullades de sol. Així que vam tornar enrere 1 km per agafar la carretera Les Canelles Rd que travessa l'illa d'est a oest i que ens porta fins a Anse à La Mouche.

Ens vam aturar en una minúscula però bonica platja (posició GPS: -4.72899, 55.48647) que hi ha en al costat de la carretera W Coast Rd en l'extrem nord de la badia d'Anse à la Mouche.

Posta de sol sobre la badia d'Anse à la Mouche i Cap Lazare (Mahé)
Posta de sol sobre la badia d'Anse à la Mouche i Cap Lazare (Mahé)

Vam arribar just a temps per a veure una posta de sol entre núvols negres i amb un tros de cel de colors taronges i rogencs sobre Cap Lazare. Molt bonica. Un molt bon comiat perquè l'endemà ja tornàvem cap a casa i aquesta era la darrera oportunitat de posta de sol en aquest viatge.

Quan ja feia una bona estona que el sol s'havia amagat i ja era fosc vam tornar amb el cotxe fins a l'allotjament, uns 2 km al nord, en la zona d'Anse Louis.

Dia 13: MAHÉ - Doha (Qatar)

Darrer dia a l'illa de Mahé i a Seychelles. Ens vam aixecar a les 7:45 i el primer que vam fer és agafar el cotxe per anar a fer el darrer bany d'aquest viatge, tot i que el dia s'havia aixecat molt gris.

La nostra idea era fer el bany a la platja d'Anse Louis, però les onades eren grans i vam decidim anar a la següent platja cap al sud, just on ahir a la tarda vam veure la posta de sol.

En aquesta petita cala el mar semblava una piscina gegant perquè la badia d'Anse à la Mouche està protegida per un escull. Com que la marea estava baixa l'aigua no ens arribava ni al genoll. A estones plovia, però això no ens va desanimar de banyar-nos, al contrari.

Després del bany vam tornar a l'allotjament, vam esmorzar i vam preparar l'equipatge per a marxar. Ens vam acomiadar de la Maria, la nostra simpàtica i atenta hoste, i vam posar rumb amb el cotxe cap al costat oriental de l'illa.

Vista del Domaine de Val de Prés (Anse aux Pins, Mahé)
Vista del Domaine de Val de Prés (Anse aux Pins, Mahé)

La nostra destinació era el Domaine de Val de Prés (Craft's Village), ubicat a Anse aux Pins, i que teníem pendent de visitar. Vam recórrer diferents botigues i tallers d'artesania del complex buscant algun record d'aquest viatge. La veritat és que hi ha coses molt boniques per a comprar, tot i que els preus no són barats.

Acabades les compres vam continuar cap al sud 1,4 km per la E Coast Rd fins arribar a la Takamaka Rum Distillery, l'únic productor i exportador comercial de rom de les Seychelles. L'actual destil·leria està situada a La Plaine St André, una finca on antigament hi havia una plantació de canya de sucre.

En la Takamaka Rum Distillery sota la pluja (La Plaine St André, Mahé)
En la Takamaka Rum Distillery sota la pluja (La Plaine St André, Mahé)

En la casa de la plantació hi ha un petit museu que es pot visitar gratuïtament.

També hi ha una botiga on es poden comprar les diverses varietats de rom que es produeixen aquí.

A les 11:30 i 13:30 hi ha visites guiades per la destil·leria, l'antiga plantació, el jardí i que acaben amb una degustació de roms de la casa. Aquesta visita guiada, que nosaltres no vam fer, costa 150 SCR per cap.

Nosaltres havíem tingut l'oportunitat de provar el rom d'aquesta marca local en diversos còctels que havíem pres a Praslin i La Digue.

Acabada la visita a la destil·leria vam posar rumb cap a Victòria per a fer les darreres compres d'aquest viatge, tant en una botiga d'artesans locals que hi ha darrera del Museu Nacional d'Història com en el Victoria Market.

Per al dinar d'avui, i donat que el dia continuava molt insegur i amb pluges ocasionals, vam escollir el restaurant Taste of Italyimage, en el cèntric carrer Market St, ja que podíem dinar a l'interior. S'hi menja bé, però com tots els restaurants de Seychelles no és gens barat i s'acaba pagant més del doble que menjant en un take-away. El propietari, natural de Bari (Itàlia), és molt simpàtic.

L\entrada al mercat de Victòria (Mahé)
L\entrada al mercat de Victòria (Mahé)

Després de dinar encara teníem unes poques hores abans de posar rumb cap a l'aeroport. Així que vam voler visitar el Jardí Botànic, situat en l'extrem sud de Victòria, però quan hi vam arribar estava plovent i vam decidir que no valia la pena pagar 250 SCR/pax per l'entrada a un lloc que és tot exterior.

Amb el cotxe vam posar rumb cap a l'illa du Port i l'illa de Perseverance, ambdues ubicades al nord de Victòria i connectades amb ponts a l'illa principal. No tenen res d'especial, però en l'extrem nord de l'illa du Port hi ha els edificis dels Jutjats Centrals de Seychelles i de l'Assemblea Nacional de Seychelles, aquest darrer bastant bonic.

Ja eren les quatre de la tarda i vam posar rumb cap a l'aeroport perquè ja el dia no donava més de sí, sobretot amb la pluja que anava i venia de forma intermitent. En dies anteriors havíem acordat amb l'empresa de lloguer del cotxe que el tornaríem en l'aparcament de l'aeroport i així ho vam fer.

En tres dies i mig havíem recorregut amb el cotxe un total de 263 km per l'illa de Mahé.

Vam entrar amb l'equipatge en el petit aeroport internacional de Seychelles i vam anar a buscar les dutxes d'ús gratuït que ofereix (ens havíem informat en dies anteriors sobre la disponibilitat d'aquest servei).

Aquest útil servei de dutxes està ubicat al costat dels lavabos que hi ha darrera del Coffee Club Café, entre la terminal de vols nacionals i la de vols internacionals. Ens va anar molt bé poder-ne disposar.

Després d'una bona dutxa i ja amb roba neta per fer front el llarg viatge de tornada que ens esperava, vam anar a facturar l'equipatge i obtenir les targetes d'embarcament, ja que no es podien obtenir en línia. A continuació vam passar immigració i seguretat i vam anar a esperar a la petita sala d'embarcament.

Al cap d'una llarga estona vam embarcar en el Boeing 777-200 de Qatar Airways que ens havia de portar a Doha en un vol de 3.359 km. Finalment l'avió es va enlairar a les 19:35 hora local seychellois.

Després d'un vol molt tranquil i un sopar deliciós vam aterrar en l'aeroport Hamad de Doha a les 23:13 hora local qatariana (-1 hora respecte l'hora de Seychelles). El temps de vol efectiu fou de 4 hores i 38 minuts.

Dia 14: Doha (Qatar) - Barcelona

En aquell moment, en la zona de l'aeroport de Doha estava plovent força i la temperatura fora era de 15ºC, cosa que no havíem experimentat mai en les anteriors escales que havíem fet a Doha.

Vam esperar el següent vol en una zona de la terminal on hi havia unes cadires reclinades. Vam tenir molta sort de trobar-ne dues lliures perquè anaven molt buscades.

A les 00:20 vam anar cap a la porta d'embarcament i vam passar per zones de l'aeroport que no havíem vist abans, força espectaculars, amb un gran jardí interior. L'aeroport de Doha és l'antítesi del petit aeroport de Mahé quant a dimensions i luxe, però ens quedem amb el darrer, més humà i simpàtic.

A la una de la matinada vam embarcar en un Boeing 787-8 de Qatar Airways que, finalment, s'enlairà a les 2:04. Després de recórrer la distància de 5.204 km entre Doha i Barcelona vam aterrar en l'aeroport de Barcelona / El Prat a les 6:32 hora local (-2 hores respecte Doha). La durada efectiva del vol havia estat de 6 hores i 28 minuts.

Després de recollir l'equipatge facturat vam sortir de la terminal: encara era fosc i la temperatura era d'uns 3ºC. Què lluny quedava ja, en tots els sentits, la caloreta de Seychelles!!!!.

Conclusió d'aquest viatge

I finalitza aquí aquest fantàstic viatge que vam fer per vàries de les illes granítiques de l'arxipèlag de les Seychelles, una destinació que no podem deixar de recomanar.

«I love Seychelles» en un mural pintat en un carrer de Victòria (Mahé)
«I love Seychelles» en un mural pintat en un carrer de Victòria (Mahé)

Sempre ens havien fascinat les fotos i els reportatges que havíem vist de les illes Seychelles, sobretot dels seus increibles paisatges, però després d'haver estat allà i viure-ho en primera persona, només podem dir que res fa justícia a tanta bellesa.

El millor que podeu fer és anar-hi i comprovar-ho per vosaltres mateixos/es.

We love Seychelles !!!!.


Àfrica - Altres guies i relats d'Àfrica publicats en aquest web.