Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 4
Sri Lanka

SRI LANKA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Sri Lanka

Data Data viatge: 2003. Publicat el 01/10/2003
2.5 de 5 (242 vots)

Introducció

Sri Lanka, considerada per Marco Polo l'illa més bonica del món de totes les de la seva grandària, realment no decep al visitant, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus punts d'interès.

Tot i que som conscients que aquest tipus d'apreciacions són sempre molt subjectives ens atrevim a dir també que, sense posseir res que sigui realment excepcional (especialment per a algú ja molt viatjat), ofereix molts aspectes molt interessants per al viatger que la vulgui recórrer amb suficient temps.

Dona recollint les fulles del te (prop de Nuwara Eliya)
Dona recollint les fulles del te (prop de Nuwara Eliya)

En una àrea geogràfica compacta es poden trobar vestigis de magnífiques ciutats antigues, platges solitàries de postal, esdeveniments culturals, paisatges espectaculars, variada fauna i flora, i, sobretot, la calidesa dels seus habitants.

D'altra banda, després de 18 anys de guerra civil entre les tropes governamentals i la guerrilla tamil es va signar a principis de 2002 un acord d'alto-el-foc i el cessament de les hostilitats entre ambdues parts.

Aquest fràgil acord ha permès que, poc a poc, es vagi normalitzant la circulació de persones i mercaderies en zones del país abans fora de límits, com la costa oriental i, sobretot, el nord del país.

Gràcies a això ara és possible per al viatger moure's lliurement per gairebé tot el país, la qual cosa inclou també la península de Jaffna, en l'extrem nord.

Malgrat la seva proximitat a l'Índia (separada d'ella només per 32 km d'illots de coral) la veritat és que les diferències entre un país i un altre són notables. Per exemple, Sri Lanka és, en general, un país bastant menys caòtic, és més net, i més fàcil per al viatger, a més de ser majoritàriament budista.

Finalment volem aconsellar des d'aquí el viatge independent en transport públic per Sri Lanka, ja que malgrat no ser un país especialment complicat per moure's per ell, la veritat és que durant la nostra estada vam trobar poquíssims motxillers al tren i, sobretot, en els autobusos, ja que la majoria de viatgers van organitzats en grups o bé amb un cotxe llogat i el seu corresponent xofer/guia.

Moure's per lliure i en transport públic proporciona experiències úniques que prevalen la qualitat per sobre de la quantitat. Tot i que, com sempre, cadascun ha d'escollir la manera de viatjar que millor s'adapti a les seves circumstàncies.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 29 d'agost al 21 de setembre de 2003.

Itinerari

mapa

Día 1: Barcelona - París - Katunayake (aeroport) - Colombo
Día 2: Colombo - Anuradhapura
Día 3: Anuradhapura
Día 4: Anuradhapura - Mihintale - Anuradhapura
Día 5: Anuradhapura - Vavuniya - Jaffna
Día 6: Jaffna - Illa de Nainativu - Jaffna
Día 7: Jaffna - Trincomalee
Día 8: Trincomalee - Nilaveli
Día 9: Nilaveli - Illa Pigeon - Nilaveli
Día 10: Nilaveli - Trincomalee - Gal Oya - Polonnaruwa
Día 11: Polonnaruwa
Día 12: Polonnaruwa - Inamaluwa - Sigiriya - Inamaluwa
Día 13: Inamaluwa - Dambulla - Kandy
Día 14: Kandy - Peradeniya - Kandy
Día 15: Kandy - Pinnewala - Kandy
Día 16: Kandy - Nuwara Eliya
Día 17: Nuwara Eliya - Akgala - Nuwara Eliya
Día 18: Nuwara Eliya - P. N. Horton Plains - Nuwara Eliya
Día 19: Nuwara Eliya - Boralande - Nuwara Eliya - Ella
Día 20: Ella - Wellawaya - Tangalle
Día 21: Tangalle - Unawatuna - Galle - Ambalangoda - Unawatuna
Día 22: Unawatuna - Galle - Unawatuna
Día 23: Unawatuna - Galle - Colombo - Negombo
Día 24: Negombo - Katunayake (aeroport) - París - Barcelona

Diners

La moneda oficial d'Sri Lanka és la rupia d'Sri Lanka (abreujada Rs o LKR).

No hi ha cap problema a canviar euros en qualsevol banc del país. No es cobra cap comissió pel canvi en efectiu. Per ser més eficient i proporcionar un canvi lleugerament millor recomanem especialment el Hatton National Bank. La resta, sobretot el People's Bank, tendeixen a estar excessivament burocratitzats.

Tot i que els bancs solen estar molt concorreguts a tota hora sempre hi ha una finestreta especial indicada com Foreign Currency per al canvi de moneda estrangera, amb la qual cosa no sol ser necessari fer cua.

En la terminal d'arribades de l'aeroport internacional Bandaranaike hi ha diverses oficines on canviar moneda i que ofereixen exactament el mateix canvi (estan obertes a tota hora). El canvi aplicat aquí no està gens malament.

Canvi mitjà:
1 Rs (rupia Sri Lanka) = 0,00957 Eur (1 Eur = 104'52 Rs)

Despeses del viatge

+ 1.058'08 € (vol anada/tornada + taxes aèries + taxes sortida Sri Lanka)
+ 295'50 € (transport, allotjament, menjar/begudes, entrades, ...)
= 1.353'58 € (total per persona)

Pressupost diari mitjà:
12'31 € per persona i dia

El nivell de vida per al viatger, a excepció del cost de les entrades als parcs nacionals o a llocs arqueològics i certs serveis turístics, és bastant baix. Per tant, Sri Lanka continua sent un dels pocs països que queden on és possible viatjar amb un pressupost moderadamante baix.

Visat

Els ciutadans de la UE no necessiten visat per a estades turístiques de menys de 30 dies.

El passaport ha de tenir una validesa mínima de 90 dies en el moment de l'entrada al país i és molt recomanable portar-ho sempre damunt en els nostres desplaçaments pel país, davant la possibilitat real de ser requerit en algun dels molts controls militars que hi ha.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria, excepte per a viatgers que procedeixin de països on sí són requerides.

En general sol ser recomanable la profilaxi contra la malària, en forma de comprimits. En qualsevol cas haurem de vacunar-nos de tot allò especificat per un Centre de vacunació internacional.

Seguretat

Amb el vigent acord d'alto-el-foc entre la guerrilla tamil (LTTE o Liberation Tiger of Tamil Eelam, també coneguts com a Tigres Tamils) i el govern la seguretat per al viatger ha millorat moltíssim, ja que la possibilitat d'accions terroristes en zones públiques (com va succeir en el passat a Colombo o Kandy) o d'enfrontaments armats a certes àrees del nord i est del país, encara sota control del LTTE, són ara pràcticament inexistents.

Tot i així hem de ser prudents i informar-nos sempre de la situació actual si volem visitar aquestes zones, degut principalment a la fragilitat d'aquest acord d'alto-el-foc que pot desembocar en noves hostilitats.

D'altra banda, al nord de Kilinocchi, incloent la península de Jaffna, hi ha encara moltes zones minades. Tot i que solen estar senyalitzades, convé ser molt caut en no sortir-se de les carreteres i camins més transitats, evitant per exemple les platges properes a l'Elephant Pass o caminar camp a través.

A causa de la gran presència de militars i forces de seguretat en zones com la península de Jaffna, en carreteres al nord i est del país o a certes zones de Colombo és convenient anar amb compte i ser respectuós.

La nostra experiència va ser positiva en el sentit que, en general, el seu tracte cap a nosaltres va ser de molta amabilitat, expressant la seva curiositat per la nostra procedència.

A més, sempre que vam sol·licitar el permís a militars i policies per fer fotografies en zones sensibles aquest ens fou concedit sense problemes.

Respecte als delictes comuns és un país bastant segur, tot i que, com sempre, és necessari anar amb les habituals precaucions, especialment en llocs molt concorreguts com a mercats o estacions d'autobús o tren.

Transport

Avió. En les dates del nostre viatge a Sri Lanka només hi havia un vol domèstic, operat per la companyia SriLankan Airlines, entre les ciutats de Colombo i Jaffna.

Tren. És una bona forma de desplaçar-se pel país quan existeix aquesta opció. Sol ser una mica més lent que l'autobús, però és més còmode, no va tan ple i els paisatges que es gaudeixen des de la finestreta són extraordinaris, especialment en alguns trajectes per la zona central del país o en la costa oest i sud.

Als trens d'Sri Lanka hi ha tres classes: 1ª, 2ª i 3ª. En la nostra opinió la 2ª classe és la que ofereix una millor relació qualitat-preu, encara que en qualsevol d'elles els preus són bastants baixos. Aquesta classe disposa de seients més o menys còmodes i ventiladors en el sostre del vagó, i no sol anar tan plena de gent com la 3ª classe.

En l'exterior de l'estació Colombo Fort hi ha una Tourist Information Office útil per a informació relativa al ferrocarril, però també per a qualsevol altra cosa que necessitem.

Autobús. La xarxa d'autobusos és suficientment àmplia com per poder arribar a gairebé qualsevol racó de l'illa. Hi ha autobusos de la companyia publica CTB i també autobusos privats, però en qualsevol cas els preus solen ser molt baixos.

Per al cas de llargs trajectes en rutes principals hi ha l'opció dels Intercity Express, un autobús amb aire condicionat que costa més o menys el doble que un de normal.

És important tenir en compte que el dia de lluna plena de cada mes lunar (full moon) és festa religiosa a Sri Lanka i aquest dia els autobusos van especialment plens, sobretot els que condueixen a llocs sagrats, com els temples.

Cotxe de lloguer. L'opció de llogar un cotxe amb xofer-guia és seguida per molts viatgers que visiten l'illa. Lògicament permet veure més coses en menys temps i és més còmode que el transport públic.

Però nosaltres volem, des d'aquí, fer un al·legat a favor del viatge en transport públic: proporciona més independència (en el sentit que no estem condicionats per ningú que marqui la nostra ruta), compartim hores de viatge amb l'atenta i amable població local, el teòric desavantatge de la seva lentitud permet gaudir pausadament dels paisatges, i a més és molt més barat.

Entrades per al Triangle Cultural

Per visitar els llocs arqueològics compresos dins de l'anomenat Triangle Cultural es poden comprar entrades individuals, però si tenim previst visitar almenys Anuradhapura, Polonnaruwa i Sigiriya llavors és més econòmic adquirir l'anomenat Round Ticket, un conjunt de cupons que dóna accés a aquests tres llocs, a més d'altres menors com Ritigala, Medirigiriya, Nalanda i alguns llocs de Kandy.

L'entrada individual a cadascun d'aquests tres llocs costa 15 US$, mentre que el Round Ticket val 32'5 US$ o el seu equivalent en rupies (no es pot pagar directament en euros), per la qual cosa surt gairebé un dels 3 llocs gratis.

Com a limitació ha de tenir-se en compte que una vegada realitzem la primera visita a un lloc es marca la data en el Round Ticket i haurem de fer la resta de visites en un termini màxim de 15 dies.

En teoria cada entrada és vàlida només per a un dia, però si tenim la intenció de tornar l'endemà i ho indiquem a l'entrada no solen posar objeccions, tot i que és convenient que marquin el nostre nº de passaport en l'entrada.

Clima

El clima d'Sri Lanka és, en general, bastant calorós i humit, a excepció de les terres muntanyenques del centre de l'illa, on a causa de l'altura les temperatures baixen bastant, sobretot si no fa sol.

Per tant és convenient portar roba molt fresca, però també roba d'abric consistent.

També haurem d'anar preparats per a la pluja, especialment si visitem la zona d'Horton Plains i Nuwara Eliya, on el clima és molt canviant.

Respecte a les pluges hem de dir que, almenys durant la nostra estada al país, només va ploure amb certa freqüència a la regió de Nuwara Eliya, encara que solien ser de poca intensitat i durant poca estona.

Malgrat ser temporada de monsons en el sud i sud-est de l'illa només vam trobar algun episodi de pluja molt esporàdic (n'hi ha prou amb refugiar-se en algun lloc a cobert i esperar a que aturi).

L'onatge i els corrents marins també es veuen afectats pels monsons, per la qual cosa en aquesta època no és possible banyar-se en el mar (costa sud i oest), tret que es tracti d'una platja protegida del mar obert.

Gastronomia

En general les cartes dels restaurants són bastant variades, per la qual cosa és fàcil trobar alguna cosa al nostre gust.

Aquestes solen presentar plats locals, però també cuina índia, xinesa i fins i tot occidental (per exemple les patates fregides o french fries no són difícils de trobar).

El menjar més típic sol ser l'arròs i el curri, però també abunden els plats de verdura, carn, peix i marisc, assaonats amb espècies (el sabor no sol ser tan picant com en el nord de l'Índia).

Diferència horària

+ 4 hores (respecte a l'horari d'estiu de Catalunya).

Idioma

Tant el cingalés com el tamil són les llengües oficials d'Sri Lanka, però l'anglès sol utilitzar-se com a vehicle de comunicació entre els diferents grups lingüístics.

No és difícil trobar algú, sobretot a les ciutats, que parli una mica d'anglès. De totes maneres aprendre unes quantes paraules de cingalés i/o tamil facilitarà el contacte amb la població local.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables d'ús quotidià (entre parèntesi està escrit el vocable tal com l'hem de pronunciar nosaltres).

Cingalés:
Hola (jélo), Adéu (állubóuan), Gràcies (estútii), Sí (ouu), No (nae), Estació autobusos (bas nevatuma), 1 (eca), 2 (deca), 3 (estudiantina), 4 (hatara), 5 (paha), 6 (hi hagi), 7 (hata), 8 (a-teh), 9 (navaya), 10 (dahaya), 100 (siya), 1000 (daaha)

Tamil:
Hola (vanakam), Adéu (paitu varukiren), Gràcies (nandri), Sí (aam), No (il lay), Estació autobusos (baas nilayem), 1 (saidu), 2 (ondru), 3 (iarndu), 4 (muundru), 5 (aindu), 6 (aaru), 7 (ulu), 8 (utu), 9 (onbadu), 10 (pat la teva), 100 (nooru), 1000 (aayirem)

Guia de viatge

Sri Lanka, Lonely Planet (8ª ed. Agost 2001). Molt completa i pràctica, excepte per a la zona oriental (desactualizada i amb poca informació) i, sobretot, per a la zona nord de l'illa (amb prou feines dedica un parell de pàgines), ja que, suposem, en el moment d'escriure la guia aquestes zones eren de difícil accés o estaven fora de límits a causa de la guerra.

Tot això ha estat esmenat amb la nova edició, la 9ª, que es va posar a la venda coincidint amb les dates d'aquest viatge.

^top

Ruta de Colombo a Anuradhapura

ANURADHAPURA

Com arribar-hi

Vol de Barcelona a París CDG amb Air France (90 minuts). A continuació un altre vol des de París CDG a Colombo amb SriLankan Airlines (9 hores i 45 minuts per recórrer uns 8.500 km).

Tant el servei a bord com l'entreteniment (pantalla personal amb pel·lícules, música i jocs) en aquest vol de SriLankan estan molt bé. La ruta que va seguir el nostre avió va sobrevolar Turquia, Iran, Pakistan i Índia.

El nostre aeroport d'arribada a Sri Lanka va ser l'aeroport internacional Bandaranaike, proper a la població de Katunayake, 30 km al nord de Colombo.

Després de passar el control de passaports, recollir l'equipatge i passar un control de duana se surt a una sala on es troben diverses oficines de canvi de moneda, encara que totes ofereixen exactament el mateix canvi.

Per anar al centre de Colombo des de l'aeroport (uns 30 km de distància) és possible agafar un taxi, un tuk-tuk, l'autobús o el tren.

Els dos primers són oferts al viatger només sortir de la terminal d'arribades. El taxi a Colombo costa unes 900 Rs negociables i és una opció disponible les 24 hores (també s'ofereixen a altres destinacions turístiques de l'illa).

Respecte al tuk-tuk hem de dir, que tot i que més barat que el taxi (unes 400 Rs negociables) no el recomanem, ja que la carretera a Colombo és molt caòtica, sempre col·lapsada i amb molta contaminació pel fum dels vehicles.

Opcions molt més econòmiques són el tren i l'autobús, però el tren té el gran inconvenient de que l'estació està lluny de la terminal.

Queda, doncs, l'autobús. Per trobar la seva parada hem de sortir de la terminal, recórrer la plataforma fins al final, girar a la dreta i creuar una petita carretera i a l'altre costat veurem un senyal que indica la parada de l'autobús, així com un caseta amb els horaris.

No s'ha de fer cas dels taxistes, que intentaran convèncer-nos que no hi ha autobús o qualsevol altra història. Però tampoc hem de confiar en els horaris que s'indiquen, ja que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Tot i que el primer autobús, en teoria, surt a les 4:30 i després cada 30 minuts (més o menys) fins a les 23:00, nosaltres vam haver d'esperar més d'una hora fins que va arribar el primer i va sortir cap a Colombo, després d'una bona estona aturats.

El trajecte d'autobús costa 25 Rs i triga poc més d'1 hora en arribar a l'estació d'autobusos Bastian Mawatha del districte Pettah de Colombo. L'autobús és bastant cutre i sense aire-condicionat.

Des de l'estació d'autobusos Bastian Mawatha caminem uns 750 metres fins a l'estació de tren Colombo Fort, entre multitud de botiguetes amb tot tipus de productes.

A la vista dels horaris del tren a Anuradhapura, decidim marxar a la tarda i aprofitar tot el matí i primeres hores de la tarda per recórrer algunes zones de Colombo (veure Colombo), perquè si bé és cert que no té gran cosa a veure, recomanem dedicar-li almenys unes hores per recórrer els seus principals punts d'interès.

Per anar més lleugers d'equipatge en aquesta visita a Colombo deixem l'equipatge en la consigna (cloak room) de la mateixa estació de tren. Paguem 20 Rs/dia (es paga per dies sencers) pel lloguer d'un gran compartiment que es tanca amb un cadenat. En pagar se'ns dóna un rebut que cal lliurar en recollir l'equipatge.

Acabada la nostra ràpida visita a Colombo tornem a l'estació de tren Colombo Fort abans de l'hora de sortida del nostre tren i recollim l'equipatge de la consigna.

Per recórrer els aproximadament 200 km entre Colombo i Anuradhapura agafem el tren Intercity que surt a les 16:30 de l'estació Colombo Fort. El preu del bitllet en 2ª classe és de 150 Rs (també hi ha 1ª classe, però no val la pena pagar més per ella). En aquest tren amb el bitllet s'assigna un seient.

Hi ha altres trens a Anuradhapura que surten abans que aquest, però nosaltres vam escollir aquest ja que ens va permetre passar unes hores a Colombo i veure algunes coses. L'inconvenient és que s'arriba tard a Anuradhapura, gairebé a les 21:00, ja que aquest trajecte suposa unes 4'5 hores de viatge. D'altra banda, aquest trajecte amb tren és tranquil i calmat.

Dormir i menjar

En el Khondamalie Inn (42/388, Harischandra Mw,tel. 025-22029) l'habitació doble amb bany (sense aigua calenta), ventilador, i mosquitera costa 825 Rs, impostos inclosos (millor demanar una habitació que doni cap a la part de darrere). Està bé per al preu que té i el propietari és bastant servicial.

En Anuradhapura hi ha altres llocs on allotjar-se, però donada l'hora a la que vam arribar i el nostre cansament acumulat, ens decidim pel primer que trobem raonablement bé.

Per esmorzar el millor lloc és Salgado Bakery, al carrer principal. El local està una mica atrotinat, però hi ha una gran varietat de productes i a molt bon preu.

Darrere de l'hotel Khondamalie està el Lee's Chinese Restaurant (388/28, Harischandra Mw), amb una molt bona relació qualitat-preu.

Al carrer principal, molt aprop del People's Bank, recomanem el Why Not Restaurant, amb A/C i on es menja molt bé per un preu raonable.

Coses a veure i fer

COLOMBO. La ciutat de Colombo, situada en la costa oest del país, és la capital administrativa i comercial d'Sri Lanka. Compta amb una arquitectura molt variada que abasta diversos segles i representa estils molt diferents.

Fàcilment podem trobar edificis colonials influenciats per portuguesos, holandesos i britànics, així com uns altres amb estils arquitectònics de tall budista, hindú, islàmic, indi o contemporani.

El millor lloc per trobar aquesta barreja és el districte de Fort, on conviuen imponents gratacels moderns amb edificis històrics que daten de tres segles enrere.

Sortint de l'estació de tren Colombo Fort ens dirigim cap al cor del districte de Fort, el centre comercial de la ciutat, per l'avinguda Olcott Mw. primer i el carrer Chatham després.

En creuar el carrer York ja són evidents les barricades i trinxeres de sacs i filferro que protegeixen alguns dels edificis de la zona. A més s'aprecia la presència de nombrosos policies i militars. Altres edificis estan completa o parcialment destruïts. Realment sembla zona de guerra.

Diversos cartells avisen de la prohibició de fotografiar o gravar en vídeo en tota aquesta zona.

La causa de tot això són els múltiples atemptats que s'han produït a Colombo (i un dels més greus en aquest barri) des de l'any 1997 i fins al 2001. Així diversos carrers estan encara tancats al tràfic i uns altres fora de límits, fins i tot per als vianants, per exemple la zona portuària.

En la confluència dels carrers Chatham i Janadhipathi es troba la bonica torre del rellotge.

Cap al nord es troba la Residència Presidencial, però anant cap al sud per aquest últim carrer s'arriba a Galle Road, ja en la riba de l'Oceà Índic.

Continuant cap al sud per la mateixa via passem pel costat d'uns grans edificis d'estil neoclàssic, tots dos fortificats, la Secretaria Presidencial i el Tresor.

Jardí del Galle Face Hotel, al costat de l'oceà Índic (Colombo)
Jardí del Galle Face Hotel, al costat de l'oceà Índic (Colombo)

En creuar un braç del llac Beira continuem per un passeig per als vianants paral·lel a la platja, on el gran onatge impossibilita el bany.

A l'esquerra s'estén el Galle Face Green, una esplanada de terra i herba on la gent ve a fer esport, a passejar, a fer volar estrelles o de pic-nic.

En l'extrem sud d'aquest passeig es troba el Galle Face Hotel, un edifici amb molt caràcter i un evident passat colonial (inaugurat l'any 1860, fou l'hotel de més luxe durant l'època colonial anglesa).

Tot i que possiblement avui dia hi ha a Colombo altres hotels d'instal·lacions més modernes i amb més luxe, difícilment superaran a aquest en història i encant.

Recomanem entrar-hi i prendre alguna beguda en el seu bar Verandah, una terrassa situada al costat d'un preciós jardí amb vistes al mar. És un lloc sensacional i un oasi de pau en la ciutat. Un suc natural costa 160 Rs i una cervesa local 240 Rs (és car, però el lloc no té preu).

Abans de marxar de l'hotel recomanem fer un volt pel jardí i la piscina (d'aigua salada) de l'hotel sobre el mar.

Parlant amb l'amabilíssim porter de l'hotel, aquest ens va realitzar un meravellós tour informal per les sales nobles de l'hotel (menjador, sala de ball, ...), explicant la seva història i acabant davant una gran placa amb els noms de personatges famosos que han passat per aquí al llarg de la seva història centenària, des de Gregory Peck o Cole Porter fins a Yuri Gagarin.

Sortint de l'hotel i caminant 400 metres més al sud per Galle Road s'arriba a l'oficina del Ceylon Tourist Board, on és possible obtenir informació turística de l'illa, així com alguns fulletons i mapes.

Tornant de nou al centre de Fort per Galle Face Rd es passa per davant del luxós hotel Taj Samudra, amb forma de mitja lluna.

A l'altura del Bank of Ceylon i girant a la dreta arribem a l'entrada del World Trade Center, dues modernes i altes torres bessones de vidre visibles des de molts llocs. En elles es troben nombroses oficines de línies aèries i també un restaurant en la 3a planta.

Aquest restaurant es diu Deli Market i ofereix una gran varietat de plats i sabors encara que els preus són cars (un menjar surt per unes 500 Rs), ja que és on van els executius de les oficines properes i la gent jove amb diners.

Continuant amb el passeig pels carrers York i Jayatilaka es poden apreciar nombrosos i bells exemples d'edificis d'estil colonial, com l'hotel Grand Oriental o els magatzems Kargills.

Seguint per Main St s'arriba a la torre del rellotge Khan i prenent Front St desemboquem de nou davant de l'estació de tren Colombo Fort.

La zona Cinnamon Gardens, 5 km al sud del centre, es diu així perquè un segle enrere estava coberta de plantacions de canyella.

Avui dia és el barri luxós de Colombo, ple d'ambaixades, mansions i residències de luxe (per exemple en Rosmead Place o Barnes Place), a més de posseir nombrosos museus i el jardí més gran i bonic de Colombo, el Viharamahadevi Park.

Enfront d'ell està el vistós edifici de l'Ajuntament, semblant a la Casa Blanca de Washington D.C. Per arribar fins a aquesta part de la ciutat agafem l'autobús nº 115 davant de Colombo Fort (4 Rs). Per tornar al centre podem prendre el nº 170 prop de De Soysa Circus.

ANURADHAPURA. La seva ciutat antiga és la més vella, important i extensa del país. Des d'ella van regnar al llarg de mil anys varis reis cingaleses i del sud de l'Índia. Tot i es poden trobar vestigis de l'arquitectura i dels sistemes de reg de l'antiguitat.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat sagrada d'Anuradhapura (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1982). La ciutat antiga s'estén a l'oest i nord de la ciutat moderna.

Atès que els punts d'interès a visitar es troben molt escampats en una àrea d'uns 4 km de llarg per 2 d'ample recomanem llogar una bicicleta per poder moure'ns lliurement per la zona.

Amb els rètols que hi ha in situ i un mapa és difícil perdre's, i en aquest cas sempre trobarem a algú que ens indicarà el camí correcte. El perfil del terreny és completament planer i per tant l'únic inconvenient de la bicicleta pot ser la calor en les hores centrals del dia.

Es poden llogar en petits hotels de la zona, però a l'hotel Khondamalie Inn es pot aconseguir una bicicleta per a tot el dia per només 150 Rs.

Per descomptat, per als que no s'animin amb la bicicleta, és possible llogar un taxi o un tuk-tuk per hores.

Per veure i gaudir de tot el conjunt amb tranquil·litat i movent-se amb bicicleta hem de comptar amb un dia sencer. Dins del recinte hi ha nombrosos quioscos on comprar begudes i coses lleugeres per menjar.

Entrant per la carretera que ve de la ciutat moderna el primer que trobem és el Ceylon Tourist Board, on comprem les entrades i obtenim informació. L'entrada individual costa 15 US$, però es pot entrar amb el Round Ticket. En cas de no disposar encara d'ell, aquí és possible comprar-lo.

Seguint la mateixa carretera s'arriba directament al Sri Maha Bodhi (Sacred Bodhi Tree), el centre espiritual d'Anuradhapura. El bhodi (Ficus religiosa) és un arbre de grans dimensions sagrat per al budisme, ja que sota un arbre d'aquest tipus estava assegut Buda quan va aconseguir la il·luminació.

En aquest temple es poden apreciar diversos arbres d'aquesta espècie, però el més antic i sagrat és el que es troba en la plataforma més elevada, el qual ha crescut a partir d'un brot portat de l'Índia fa uns 2.000 anys, amb la introducció del budisme a Sri Lanka. La resta del temple és bastant modern i no té molt interès.

Processó de monjos al costat de la dagoba Ruwanwelisaya
Processó de monjos al costat de la dagoba Ruwanwelisaya

Uns 500 metres abans d'arribar al temple hi ha una petita caseta de la policia on hem de deixar la bicicleta o vehicle que portem, ja que d'aquí al temple cal anar a peu.

En l'entrada del temple pròpiament dit hem de treure'ns les sabates i descobrir-nos el cap (com en la resta de recintes sagrats).

Des de l'esmentada caseta de policia agafem la pista en adreça nord. A 500 metres trobem l'enorme Jetavanarama Dagoba, de 70 metres d'altura i actualment en reconstrucció. Va ser construïda en el s. III, completament de maó.

Uns 300 metres el nord-oest passem per davant del Palau Real, dins d'una ciutadella i del que no queda gran cosa. I 800 metres més al nord arribem al Kuttam Pokuna, dos estanyols-piscina que possiblement usaven els monjos d'un monestir adjacent.

La nostra ruta contínua cap a l'oest passant per l'estàtua Samadhi Buddha, un buda assegut del s. IV i considerat un dels més bonics de l'illa.

Més a l'oest trobem agrupats l'Abhayagiri Dagoba (impressionant i enorme cúpula de 75 metres d'altura), el Palau de Mahasen (rellevant per posseir la moonstone, pedra tallada en forma de semi-lluna a l'entrada dels temples, més bella d'Sri Lanka) i Ratnaprasada (palau en ruïnes, però on és possible trobar les més boniques guardstones -pedres tallades ornamentals que flanquegen l'entrada als temples- de la zona, i concretament una que representa una preciosa apsara).

Ara cap al sud, a 1'5 km, trobem la Thuparama Dagoba, situada en un bonic entorn i de la qual es creu que és la més antiga d'Sri Lanka.

A continuació ve la Ruvanvelisaya Dagoba (és interessant coincidir amb una cerimònia col·lectiva, de gran colorit i religiositat). També aquí l'entorn enjardinat dóna més bellesa al conjunt.

Només 200 metres a l'oest trobem Basawakkulama, un gran estany cobert de nenúfars. Continuant per Puttalam Rd. s'arriba a Mirisabatiya Dagoba, una altra enorme cúpula, i més enllà arribem a Tissa Wewa, un altre estany artificial, de 160 Ha.

D'aquí arrenca una pista amb direcció sud que el voreja, però aquesta està tancada al tràfic per una barrera controlada per la policia, tot i que n'hi ha prou amb sol·licitar permís amablement a la policia per passar sense cap problema.

Seguint cap al sud, i a l'esquerra de la pista, s'estenen els Royal Pleasure Gardens (Ranmasu Uyana), unes 14 Ha. de preciosos jardins amb petits estanys i grans roques entre la vegetació.

Vista sobre els Royal Pleasure Gardens
Vista sobre els Royal Pleasure Gardens

La veritat és que tot aquest recorregut és molt, molt bonic i relaxant, especialment quan ja cau el sol i la llum es torna més contrastada.

Finalment arribem al temple Isurumuniya Vihara, un magnífic temple-roca del s. III A. de C.

En teoria l'entrada costa 200 Rs (no inclosa en el Round Ticket), però a última hora de la tarda vam trobar la taquilla tancada, però vam poder visitar el temple lliurement.

Des de dalt de la roca hi ha una vista espectacular dels voltants i és un bon lloc per veure la posta de sol sobre l'estany.

En la llunyania destaca una gegantina i blanca estàtua de Buda que sobresurt per sobre dels arbres i dels edificis d'Anuradhapura. Es tracta del gran Buda de Mihintale

Per tornar a la ciutat nova d'Anuradhapura n'hi ha prou amb un fàcil trajecte de 2 km per Hospital Rd i Main St.

MIHINTALE (pronunciat Mijíntale). Aquest complex de temples té una gran importància espiritual per als cingaleses, ja que va ser aquí on el budisme va tenir el seu origen a Sri Lanka.

En la nostra opinió aquest lloc no té res que el faci espectacular, però si disposem de temps val la pena dedicar-li una excursió de mig dia des d'Anuradhapura.

Aquest complex es troba en el cim d'un petit turó, a menys d'1 km del centre del poble de Mihintale.

Abans d'iniciar l'ascensió trobem a l'esquerra un petit museu. L'entrada és gratuïta, tot i que el seu "ciudador" demana una petita donació. El museu no és molt interessant, potser pel fet, entre altres coses, que els objectes exposats tenen una gruixuda capa de pols pel damunt.

Imatge de l'enorme Buda de Mihintale
Imatge de l'enorme Buda de Mihintale

Atès que s'han de pujar moltes escales (uns 1.900 esglaons) per arribar a la gran estàtua de Buda, recomanem evitar les hores de màxima calor.

En el camí de pujada anem trobant diferents ruïnes de l'antic complex, a més de llocs on comprar beguda o fruita.

Ja gairebé en el cim i abans d'entrar en el recinte religiós, actualment en ús, hem de descalçar-nos i pagar les 250 Rs de l'entrada.

En aquest recinte trobem una enorme estàtua blanca de Buda (d'uns 12 metres d'altura), la cova de Mahinda, la Roca de la Meditació (pujar fins al cim de la roca no és fàcil, però les vistes bé mereixen l'esforç), o la Mahaseya Dagoba, en el punt més alt del complex (és un bon lloc per prendre's un respir a l'ombra d'un arbre).

Les vistes des d'aquest punt sobre tota la plana circumdant són realment magnífiques, arribant-se a veure fins i tot les grans dagobes d'Anuradhapura).

Mihintale està a uns 11 km d'Anuradhapura i per arribar fins a ella hem d'agafar un autobús en la parada que hi ha a l'altre costat del People's Bank, en el carrer principal.

El trajecte costa 9'5 Rs i es recorre en uns 20 minuts. A Mihintale els autobusos s'aturen en una esplanada al costat d'un gran arbre, en la carretera Anuradhapura-Trincomalee.

^top

Ruta pel nord i est d'Sri Lanka: península de Jaffna, Trincomalee, Nilaveli i Polonnaruwa

JAFFNA

Com arribar-hi

A causa de la situació política i militar actual el viatge per terra a Jaffna és bastant penós, tot i que això pot canviar en el futur per a millor (així ho esperem) o per a pitjor si es torna a tancar l'accés a mercaderies i viatgers, com així ha estat durant anys.

A continuació explicarem la nostra experiència personal durant el trajecte de 197 km des d'Anuradhapura a Jaffna, en l'extrem nord del país:

La nova estació d'autobusos d'Anuradhapura es troba a uns 2'5 km de la zona d'hotels (un tuk-tuk fins a ella costa unes 40 Rs).

Des d'aquí surten, quan s'omplen, els autobusos a Vavuniya, primera escala del viatge al nord (no hi ha transport directe a Jaffna). El trajecte de 53 km per una carretera en molt mal estat es cobreix en 1 h 40 min. i costa 19 Rs.

La presència militar és cada vegada més evident, amb múltiples quarters militars al costat de la carretera.

Arribats a l'estació d'autobusos de Vavuniya sortim d'ella i ens dirigim a un carrer adjacent, on estacionen els minibuses que van cap al nord.

Aquests surten quan s'omplen i recorren un trajecte de pocs quilòmetres, que costa 20 Rs, fins arribar al primer punt de control (es tracta de l'últim punt controlat per l'exèrcit d'Sri Lanka).

Aquí baixem del minibús, amb l'equipatge a coll, i fem cua (diferent per a homes i dones) per sotmetre'ns a una revisió a consciència de l'equipatge i a un petit interrogatori sobre la nostra procedència i destinació a càrrec de soldats de l'exèrcit d'Sri Lanka.

Passat aquest control hem de caminar més d'1 km per una pista, entre la carretera i uns camps minats, fins a arribar a un nou control, aquest de la Creu Roja Internacional, on hem de comprar un formulari (costa 2 Rs) i emplenar-ho amb les nostres dades.

El problema és que el formulari només està escrit en cingalés i tamil, per la qual cosa vam necessitar de la inestimable ajuda d'algun local que sabés una mica d'anglès perquè ens anés traduint el significat dels camps a emplenar (aquest formulari serà el visat o salconduit que ens permetrà circular pels territoris controlats pel LTTE).

A continuació hem de pujar, entre una veritable marea humana, a un autobús que espera en aquest punt. Paguem 20 Rs per un curt trajecte de només 5 km de terra de ningú fins al següent punt de control.

Aquí nova cua per al control del passaport i de l'equipatge. Un oficial requereix que lletregem cada paraula que hem escrit en el formulari anterior per escriure-la sota en tamil, després de la qual cosa posa un segell i es queda una part per al seu registre. Ja estem en territori de la guerriilla del LTTE.

Camps minats en el camí cap a Jaffna
Camps minats en el camí cap a Jaffna

Ara hem de fer cua per comprar el bitllet d'un autobús que costa 150 Rs i ens ha de conduir per la zona controlada pels tigres tamils.

Anar amb la motxilla en aquests autobusos suposa una gran incomoditat, ja que no tenen un lloc específic per a l'equipatge. Per tant hem de carregar en tot moment amb ell, amb l'agreujant que aquests autobusos van sobrecarregats de gent que també porta equipatge i paquets.

A partir d'aquest moment el paisatge que veiem és impactant, amb cases destruïdes i senyals de mines antipersona a banda i banda de la carretera, en bona part del recorregut.

Poc abans d'arribar a la ciutat de Kilinochchi l'autobús s'atura uns 25 minuts en un petit poble per refrescar-se i menjar o beure alguna cosa.

La població de Kilinochchi té cert aspecte de ciutat fantasma, amb nombrosos edificis fets pols per les bombes i els projectils.

Més al nord creuem l'Elephant Pass, un estret pas de terra que uneix la península de Jaffna a la resta de l'illa. El seu nom obeeix al fet que antigament era la ruta que seguien els elefants salvatges, però avui dia els seria gairebé impossible passar (suposant que quedessin elefants salvatges aquí), ja que aquesta zona és d'una gran importància estratègica i totes les platges semblen estar minades, amb nombroses estaques blanc-i-vermelles i senyals amb la inscripció "Danger, mines" o "Be aware of explossives".

En aquesta zona el mar és molt poc profund i forma nombroses llacunes entre platges de sorra blanca. La combinació de colors forma un paisatge molt bonic.

Ja en la península de Jaffna, i abans d'arribar a Mugantalai, s'acaba la zona controlada pel LTTE i aquí trobem el seu darrer punt de control, on finalitza el trajecte en l'autobús.

Una vegada més, control de passaports i d'equipatge, escorcoll personal, i noves preguntes. Passat el control pugem a un nou autobús, gratuït, que recorre un curtíssim trajecte fins a l'últim punt de control, on repetim per enèsima vegada tot el cerimonial de control.

Acabat aquest pugem a un altre autobús que, ara sí, ens porta fins a Jaffna. Aquest trajecte, d'uns 25 km, costa 20 Rs. Finalment arribem a l'estació central d'autobusos o Central Bus Stand de Jaffna unes 8 hores després de sortir d'Anuradhapura.

Posteriorment vam descobrir que hi havia una alternativa molt més còmoda per a fer el trajecte de Vavuniya a Jaffna i viceversa: en arribar a Vavuniya cal preguntar per un transport especial a Jaffna.

Es tracta d'una furgoneta que funciona com a taxi privat compartit. Costa 1.000 Rs per persona, però hom s'estalvia haver de canviar de vehicle a cada control. A més tots els tràmits en els controls s'agilitzen enormement.

Amb la situació actual d'obertura molta població local viatja al nord per visitar a familiars o coneguts que no havien pogut veure fins ara, i fins i tot amb la curiositat de com és aquesta zona desconeguda per a molts d'ells.

Per aquest motiu hi ha molt tràfic de gent que omple totes les opcions de transport disponibles

Dormir i menjar

En el Kumaran Tourist Inn (Stanley Road, 67) l'habitació doble amb bany compartit (sense aigua calenta) i ventilador ens costa 400 Rs. Es tracta d'un hotel molt senzill, però que està molt net, és tranquil a la nit i molt cèntric (a només 300 metres de l'estació d'autobusos).

A més disposem de l'habitació durant les 24 hores següents al moment de registrar-nos. El personal de recepció és bastant amigable.

Per menjar la millor alternativa que trobem en Jaffna va ser el Restaurant Cozee (15, Sirambiyadi Lane), molt recomanable, uns 500 metres a l'est pel mateix carrer Stanley. És nou, amb una extensa carta i es menja molt bé a preus raonables.

Per esmorzar podem recomanar el bar de l'Hotel Rolex (116, Khasturiya Rd), a 50 metres de l'estació d'autobusos.

Coses a veure i fer

JAFFNA. Durant la nostra estada en aquesta ciutat no disposàvem de cap mapa per orientar-nos o informació actualitzada de les coses a veure, a causa de que la nostra guia Lonely Planet tenia poquíssima informació respecte d'aquesta zona (ens consta que en la 9ª edició ja s'ha esmenat aquest problema).

Per tant ens vam veure obligats a descobrir la zona per nosaltres mateixos, preguntant per aquí i allà.

A causa de la situació actual i la gairebé inexistent infraestructura turística existent a Jaffna i voltants no es pot fer gran cosa en aquesta regió, però malgrat això recomanem la seva visita als més aventurers i a aquells que valoren trobar-se una zona molt diferent de la resta d'Sri Lanka.

Per començar aquí la població és tamil i majoritàriament hinduista i el paisatge té un relleu completament pla i dominat per alts cocoters.

A més, a causa de l'aïllament sofert durant molts anys per la guerra, pràcticament no hi ha vehicles a motor particulars, només alguns camions, autobusos, tuk-tuk i 4WD de ONGs. La població local es mou per la ciutat a peu o amb bicicleta.

A partir de les 19:00, quan es fa fosc, es van tancant tots els comerços i els carrers queden a les fosques i desèrtics. Sembla com si hi hagués "toc de queda", tot i que en realitat no n'hi ha.

Durant el dia, passejant pel centre de la ciutat, es poden apreciar els estralls de la guerra sobre molts edificis, així com nombroses trinxeres en cantonades i edificis, i patrulles militars a peu o en camions.

Entrada del temple Nallur Kandaswamy
Entrada del temple Nallur Kandaswamy

Però malgrat que tot això pot resultar una mica intimidatori, la veritat és que no vam tenir cap problema ni ens vam sentir en perill.

N'hi ha prou amb ser simpàtic amb les forces militars (solen mostrar curiositat per saber d'on som i si ens agrada el seu país) i demanar permís a l'hora de fer fotografies en la seva presència.

Apart de la recomanació de passejar pel centre de Jaffna o visitar el mercat (situat al costat de l'estació d'autobusos) també hi ha altres punts d'interès a la ciutat.

El principal d'ells és el temple hinduista Nallur Kandaswamy, el més gran de Jaffna.

Molta població local s'apropa fins a aquí per resar. Tanca les seves portes a les 17:30 i està uns 3 km al nord-est del centre. Per arribar fins a ell podem agafar un tuk-tuk (60 Rs), però recomanem després tornar a peu cap al centre passejant sense presses. En aquesta zona es troben la majoria de seus de UNHCR (Nacions Unides), Creu Roja i diverses ONG.

També podem recórrer caminant els 1'2 km des del centre fins a l'antic i enorme Fort, però poca cosa queda d'ell, ja que durant la guerra ha sofert nombrosos bombardejos. De fet el seu interior continua sent zona militar i, per tant, fora de límits. La millor vista del que queda dels seus murs s'obté pel costat sud, des de la carretera a l'illa de Kayts.

ILLA DE NAINATIVU (també coneguda com Nagadipa). Una interessant excursió de mig dia des de Jaffna és anar a aquesta illa amb l'excusa de visitar un parell de temples que hi ha en ella.

El primer d'ells és el temple hinduista Nagapooshani Amman Kovil, on és possible entrar i visitar el recinte. Es troba just davant de la passarel·la del embarcador del ferri.

Seguint la petita pista que voreja la costa durant 1 km s'arriba fins al temple budista Nagadipa Vihara, amb la seva característica cúpula platejada. És un dels 16 llocs sagrats del budisme a Sri Lanka i fins a l'escalada de la guerra civil en aquesta zona era un lloc de pelegrinatge molt popular entre els budistes de tot Sri Lanka.

Per arribar a aquest temple cal entrar en una base de la Sri Lanka Navy, però no hi ha més inconvenient que demanar permís als sentinelles de l'entrada.

Nainativu es troba situada al sud-oest de la ciutat de Jaffna. Per arribar fins a ella hem de començar per agafar un autobús a Nainativu que surt de l'estació central de Jaffna quan s'omple.

L'autobús surt de la ciutat, entre el Fort i el mar, i creua a l'illa de Kayts per una carretera sobre el mar que la uneix a la península (el mar aquí és tan poc profund que permet unir algunes illes mitjançant terraplens sobre els quals es construeixen estretes carreteres).

Aquest istme artificial té una longitud d'1'5 km, amb controls militars a tots dos extrems.

L'autobús creua l'illa de Kayts, passant per algun petit poblat, fins arribar a un nou istme artificial mitjançant el quin passem a la veïna illa de Pundukutivu i la creuem de costat a costat. Té la seva parada final davant l'embarcador del ferri. Aquest autobús costa 23'5 Rs i empra 1 hora a recórrer els 25 km de distància fins aquí.

Durant el trajecte el paisatge és molt bonic i pintoresc, i només es veu pertorbat pels múltiples controls dels marines d'Sri Lanka (la SL Navy) que trobem pel camí.

En l'embarcador hem d'esperar una bona estona fins que arriba el ferri, pugem a ell i partim cap a l'illa de Nainativu. Costa 10 Rs i són uns 20 minuts de navegació.

Recomanem anar sobre la teulada de l'embarcació per poder gaudir més del trajecte, ja que dins no es veu res i va fins dalt de gent.

Tant el ferri com l'accés a ell també estan controlats per la SL Navy, però un cop satisfeta la seva curiositat sobre la nostra procedència, ocupació i destinació ja no ens posen més problemes.

Mateix trajecte, al revés, per tornar a la ciutat de Jaffna.

^top

TRINCOMALEE

Com arribar-hi

Donat que el trajecte de Jaffna a Trincomalee suposa passar novament per la carretera a Vavuniya, l'A-9, i com que no estàvem disposats a patir una altra vegada el calvari del viatge d'anada (a més de ser un llarg viatge de moltes hores) vam optar per reservar plaça en un transport especial que va directe de Jaffna a Trincomalee.

El dia anterior a la nostra partida cap a Trincomalee vam anar a Yogas Textiles & Travels (18A, New market, Power House Rd), una botiga de teles a la zona del mercat de Jaffna que també opera com a agència de transports.

Una plaça per a aquest trajecte costa 1.100 Rs i inclou el passar a recollir-nos per l'hotel.

Amb aquest transport els tràmits en els diferents punts de control se simplifiquen enormement. Només és necessari omplir al principi del viatge un formulari amb els noms de tots els passatgers del microbús que el conductor lliura al pas de cada control.

Un altre gran avantatge és que no es revisa l'equipatge. En el nostre cas només vam haver de baixar una vegada del vehicle per al control del nostre passaport per part de la guerrilla del LTTE.

A més, és possible fer parades curtes en el trajecte per fer algunes fotografies, sempre que ho demanem educadament i el conductor accepti.

En aquell moment l'A-9 entre Jaffna i Vavuniya tenia molts trams en obres. Un cop a Vavuniya s'agafa la carretera A-29, la qual es troba en un estat més que lamentable, fent d'aquest trajecte un infern.

En arribar a Horowupotana es connecta amb l'A-12, millorant una mica l'estat de la carretera.

Com més ens apropem a Trincomalee més controls de l'exèrcit trobem, tot i que, com a molt, només suposa una inspecció ocular del vehicle i els seus ocupants.

En els últims 30 km és fàcil apreciar com s'ha tallat i/o cremat la vegetació a banda i banda de la carretera per part dels militars amb l'objectiu d'evitar emboscades.

Finalment el microbús ens deixa en el lloc de Trincomalee que sol·licitem. En total ens va suposar unes 7 hores de viatge entre Jaffna i Trincomalee, però va valer moltíssim la pena prendre aquest transport alternatiu als autobusos.

Dormir i menjar

Ara mateix la infraestructura turística de Trincomalee és gairebé nul·la, sent l'oferta d'hotels molt reduïda (encara que això pot canviar en el futur).

A l'Hotel New Silver Star, proper a Dockyard Rd, l'habitació doble amb bany costa 600 Rs i no és cap meravella, però després dels que ja havíem vist a la ciutat (el Chinese Guesthouse i el Rainbow Hotel) ens va semblar que era suficientment correcte.

No gaire lluny de l'hotel està el restaurant Mansion Hotel (23, Main Rd). És correcte, sense més, i de preu ajustat.

Coses a veure i fer

TRINCOMALEE (coneguda popularment com Trinco), posseeix un port natural considerat com un dels més bonics del món, així com de gran importància estratègica.

Peix a secar fora de la llotja del peix de Trincomalee)
Peix a secar fora de la llotja del peix de Trincomalee)

Això últim va ocasionar la disputa d'aquest enclavament durant la guerra civil. En les dates del nostre viatge, la ciutat està controlada de nou per l'exèrcit d'Sri Lanka.

Tot i que la ciutat en si no té molt interès (molts viatgers passen per aquí només com a etapa necessària en la ruta a Nilaveli), creiem interessant dedicar-li almenys una visita de mig dia.

Dutch Bay i voltants. La platja al voltant de la badia Dutch, en la part oriental de la ciutat, és perillosa per al bany pels corrents submarins, però molt fotogénica per la sorra blanca i el color turquesa de les seves cristal·lines aigües.

Al costat de la Torre del Rellotge, a Konesar Rd, està la petita i interessant llotja del peix (preferible anar d'hora al matí), amb peix fresc en el seu interior i peix posat a assecar al sol en l'exterior).

I uns 200 metres al sud, a Dockyard Rd, està el vistós temple de Kali Kovil. Un passeig per Main St ens permetrà captar el pols comercial de Trincomalee.

Fort Frederick. Aquest fort va ser construït originalment pels portuguesos l'any 1624 (i capturat anys després pels holandesos) a la base d'una alta roca avui anomenada Swami Rock.

A l'entrada del fort hi ha un control militar, però sol·licitant amablement si és possible la visita, així com fer fotos, no ens van posar cap objecció a cap de les dues coses.

Vista sobre Trincomalee i Back Bay des de Swami Rock
Vista sobre Trincomalee i Back Bay des de Swami Rock

Un cop dins del fort hem de seguir una petita carretera de pujada i envoltada de grans arbres.

En aquest passeig trobem nombrosos barracons i instal·lacions militars, però també alguns bonics edificis d'estil colonial com el Wellesley Lodge.

Al final d'aquesta carretera s'arriba a Swami Rock, sobre la qual es troba el temple hindú Koneswaram Kovil. En arribar a les escalinates d'accés al temple hem de descalçar-nos.

Des d'aquesta talaia les vistes cap al mar, a banda i banda del promontori, són espectaculars, així com sobre Back Bay, el port i la ciutat de Trincomalee.

^top

NILAVELI

Com arribar-hi

Per arribar des de Trincomalee a la zona d'hotels a la platja, passat el poble de Nilaveli, el més econòmic és agafar un autobús en la terminal que hi ha al costat de la Torre del Rellotge de Trincomalee.

El trajecte, d'uns 18 km, costa 20 Rs i suposa uns 45 minuts per les nombroses aturades que fa. L'autobús surt quan s'omple i no ha de fer-se cas d'aquells que diguin que no hi ha autobús (perquè tal de que agafem un taxi).

Haurem d'indicar al conductor de l'autobús el nom de l'hotel on pensem anar perquè ens deixi en el desviament adequat (els hotels estan a uns 750 metres de la carretera, al costat de la platja). El trajecte de la carretera a l'hotel pot fer-se a peu o en tuk-tuk, ja que sempre apareix algun de no se sap on.

Dormir i menjar

També aquesta zona del país està en procés de recuperació després de llargs anys de guerra i aïllament. Només un hotel va sobreviure a aquests temps difícils i ara ja han aparegut uns pocs més, tot i que si l'estabilitat continua segur que aquests es multiplicaran amb l'arribada de turistes.

Nosaltres ens vam allotjar primer en l'hotel Shahira Beach (10th mile post). L'habitació doble amb bany costa 1.100 Rs i és senzilla, però molt neta i decorada amb molt gust. L'hotel és molt tranquil (en el moment de la nostra visita érem els únics hostes) i disposa de restaurant. La platja es troba a uns 50 metres.

L'endemà ens mudem al Nilaveli Beach Resort (Km 19, Pulmoddai-Trincomalee Rd, Nilaveli,), perquè està a peu de platja i perquè per pocs diners més disposàvem de més serveis, com per exemple una fantàstica piscina (aquesta no es pot utilitzar si no s'és hoste) o hamaques a la platja.

Tot i que aquest hotel té una categoria de 3 estrelles i el preu d'una habitació normal comença en els 35 US$, disposa d'uns pocs bungalous que costen només 1.200 Rs (habitació doble amb bany) i tenen una magnífica relació qualitat/preu.

Disposa també d'un restaurant i d'un bar, on menjar és una mica més car, però no gaire més, que en els hotels propers. Sens dubte aquí recalen la gran majoria de visitants de Nilaveli (turistes europeus, treballadors d'ONG, i locals amb cert poder adquisitiu).

Coses a veure i fer
Vista de la platja de Nilaveli i l'illa Pigeon
Vista de la platja de Nilaveli i l'illa Pigeon

NILAVELI. En aquesta zona de la costa oriental d'Sri Lanka no hi ha res més a fer que descansar i gaudir de la platja i el bellíssim paisatge, la qual cosa és perfecte per prendre's un breu respir abans de continuar el nostre recorregut per l'illa.

La platja de Nilaveli és molt bonica, tot i que sense sorra blanca ni cocoters sobre l'aigua. En tota la línia de costa només s'aprecia vegetació després de l'ampla franja de sorra i alguna construcció gairebé imperceptible entre els arbustos (normalment són les restes d'antics hotels destruïts durant la guerra).

Tot i que és d'esperar que aquesta zona tindrà un gran desenvolupament turístic en el futur si la situació roman estable, confiem que no caigui en l'error d'espatllar l'entorn amb enormes edificis de ciment (com ja ha succeït a Hikkaduwa, en la costa suroccidental de l'illa), ja que perdria tot el seu enorme encant actual.

A més de passejar per la platja, banyar-se en el mar (en aquesta zona de costa i època de l'any no hi ha cap perill pels corrents submarins) o llegir, poca cosa més pot fer-se aquí, excepte visitar la propera illa Pigeon.

L'Illa Pigeon és el més gran d'uns petits illots que es troben enfront de la costa de Nilaveli. En ell podrem gaudir de les seves petites cales farcides de coral o fer esnòrquel en les seves aigües.

Des de la platja de Nilaveli fins a l'illa de Pigeon són uns 15 minuts en una embarcació a motor.

Sortida del sol sobre la platja de Nilaveli
Sortida del sol sobre la platja de Nilaveli

Aquesta la podem contractar al mateix hotel Nilaveli Beach (550 Rs anada i tornada) o bé a la platja, on alguns ofereixen els seus serveis (es pot regatejar fàcilment fins a les 500 Rs).

Hem de fixar amb el barquer l'hora aproximada a la qual volem que tornin a recollir-nos a l'illa.

Pagant una mica més també es pot incloure el lloguer de l'equip d'esnòrquel.

Finalment, recomanem absolutament aixecar-se molt aviat (a les 6 del matí o abans) per assistir des de la platja al que possiblement serà una espectacular sortida del sol sobre el mar.

^top

POLONNARUWA

Com arribar-hi

El nostre trajecte de 150 km entre Nilaveli i Polonnaruwa va començar agafant un minibús en la carretera de Nilaveli a Trincomalee. Costa 20 Rs i cal preveure uns 40 minuts per recórrer els 18 km de distància fins al punt més proper a l'estació de ferrocarril de Trincomalee, just davant de l'església Lady of Guadalupe, on hem de baixar del minibús. D'aquí a l'estació de ferrocarril només hi ha uns 200 metres

En l'estació agafem el tren amb destinació a Gal Oya Junction i que surt a les 10:00 del matí (la taquilla de l'estació obre a les 9:30). El preu del bitllet en 2a classe és de 40'5 Rs i triguem una mica més de 2 hores a cobrir els aproximadament 110 km entre ambdues estacions.

Un cop arribats a Gal Oya, un simple node ferroviari, hem de baixar del tren i esperar un altre tren amb destinació a Polonnaruwa. L'hora oficial de sortida d'aquest últim són les 12:25, tot que els retards no són infreqüents perquè es tracta del tren que ve de Colombo, una part del qual continua viatge a Trincomalee i la resta de vagons s'enganxen a una nova locomotora amb destinació a Polonnaruwa.

En qualsevol cas la connexió entre un i un altre tren està assegurada. El trajecte entre Gal Oya i Polonnaruwa és de només 30 km, però el tren empra 1 hora a cobrir-la. El preu del bitllet és de 19'5 Rs.

L'estació de tren de Polonnaruwa es troba en realitat a Kaduruwela, una població situada a 5 km de Polonnaruwa. Per arribar a la ciutat vella de Polonnaruwa es pot agafar un minibús (4 Rs) en la propera estació d'autobusos o directament un tuk-tuk per 80 Rs.

Dormir i menjar

En la Samudra Guesthouse (Habarana Rd, a 40 metres de la Clock Tower de Polonnaruwa) una habitació doble bastant simple amb bany costa 500 Rs.

Una opció una mica millor és l'Hotel Gajaba (Bund Rd, al costat de l'entrada a la ciutat antiga), on l'habitació doble costa 840 Rs. Les seves habitacions no són molt diferents a les del Samudra, però el lloc en si és més agradable.

Un bon lloc per prendre una beguda en caure el sol és la terrassa exterior del Rest House, sobre un petit promontori amb una excel·lent vista sobre l'estany Topa Wewa.

El restaurant del Gajaba Hotel és una mica car, però el menjar i l'agradable entorn, un jardí situat en la part posterior, justifiquen sobradamente la inversió. En canvi, no recomanem el Restaurant Gamma, també a Batticaloa Rd, ja que és car pel que ofereix.

Coses a veure i fer

POLONNARUWA va ser la capital d'Sri Lanka durant uns quatre segles, començant en el s. X i succeint a Anuradhapura. L'interès en aquesta ciutat són les ruïnes i restes arqueològiques de la seva ciutat antiga i que daten d'aquesta època, formant part del Triangle Cultural de l'illa. Es tracta d'una visita molt recomanable.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat antiga de Polonnaruwa (Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1982). Aquí la zona a visitar és una mica més reduïda que la d'Anuradhapura i, en general, està en millor estat de conservació.

També aquí la bicicleta és la millor opció per moure'ns per ella lliurement. El perfil del terreny és bastant pla i per tant l'únic inconvenient de la bicicleta pot ser la calor en les hores centrals del dia. Es poden llogar en diversos hotels de la zona (per exemple en el Samudra costa 100 Rs per dia).

Per veure i gaudir de tot el conjunt de Polonnaruwa amb tranquil·litat i movent-nos amb bicicleta hem de comptar amb un dia sencer. Dins del recinte hi ha alguns quioscos on comprar begudes i coses lleugeres per menjar.

L'entrada individual al conjunt arqueològic costa 15 US$, però es pot entrar amb el Round Ticket) ja que Polonnaruwa està inclosa en ell. En el quiosc d'informació que hi ha en el Museu es poden comprar tots dos.

Per començar la visita a Polonnaruwa potser el millor punt de partida és el Museu, a l'altre costat del canal respecte del Gajaba Hotel, ja que permetrà fer-nos una idea del que anem a veure i entendre molt millor la visita a les ruïnes. Són especialment interessants les maquetes a escala que reprodueixen alguns dels temples i palaus.

Palau Real (Polonnaruwa)
Palau Real (Polonnaruwa)

En aquesta zona, just darrere del Rest House, es poden veure les ruïnes del palau reial Nishshanka Malla i els banys reials (Nissankamalla' Bath).

Després de creuar per l'entrada oficial al recinte principal (en la carretera Habarana) visitem el Palau Reial i la Sala d'Audiències, tots dos bastant impressionants.

Però la part potser més espectacular de Polonnaruwa la trobem en l'àrea anomenada Quadrangle, uns 400 metres més al nord.

En aquest recinte destaca el Vatadage, amb una moonstone molt bé conservada, però la resta també mereix una atenta visita.

Continuant cap al nord trobem altres temples interessants com Shiva Devale, Vishnu Devale, Pabula Vihara o Rankot Vihara.

També recomanem no passar per alt el complex format pels temples Buddha Seema Passada, Kiri Vihara i Lankatilaka. En les seves parets exteriors hi ha uns interessants baix-relleus que mostren antigues edificacions de Polonnaruwa.

Prop d'aquests hi ha Gal Vihara, molt diferent a la resta i molt recomanable, ja que són 4 figures tallades en la roca, destacant una figura de Buda de 7 metres d'alt i una altra, de 14 metres de llarg, que mostra un Buda reclinat.

Per un camí cap al nord de 5 km, anada i tornada, s'arriba als llocs més allunyats. Si encara us sobra energia recomanem la visita a un parell de llocs interessants.

El primer d'ells, el Lotus Pond, és una curiosa piscina de 8 metres de diàmetre formada per 5 figures concèntriques amb 8 pètals cadascuna, assemblant-se a una flor de lotus).

I el segon, la Tivanka Image House, són les restes d'un antic monestir, el principal interès del qual són els frescos encara visibles a l'interior i les figures esculpides en les parets exteriors.

Pabula Vihara (Polonnaruwa)
Pabula Vihara (Polonnaruwa)

La sortida del recinte condueix a una carretera, de tornada a la zona del Museu i hotels, a uns 4 km d'aquí.

Pel camí encara podrem veure les restes d'un parell de temples més, però sense massa interès.

Molt recomanable també és el passeig, a peu o amb bicicleta, per Potgul Mawatha, la petita pista que voreja l'estany Topa Wewa, i preferiblement a última hora de la tarda, quan el sol està a punt d'amagar-se a l'horitzó i la llum sobre l'aigua i els camps adjacents és magnífica.

Uns 3 km al sud del Museu tenim l'oportunitat de visitar un parell de llocs arqueològics que hi ha en aquesta zona: l'estàtua de Potgul Vihara (interessant per tractar-se d'una estàtua de 4 metres d'altura que representa a una persona real i no a una divinitat o personatge mitològic) i el temple de Potgul Vihara.

Uns 200 metres més al sud, ja en la ciutat nova, s'arriba a la zona on es troben els hotels de més categoria en Polonnaruwa. Entre ells destaca el Hotel Sudu Araliya, ja que compta amb un preciós jardí posterior que dóna al llac Bendi Wewa, amb magnífiques possibilitats per gaudir d'una bella posta de sol.

A més, si el pressupost ho permet, és possible sopar en el seu restaurant o gaudir d'altres serveis com el ayurveda (tractament mèdic tradicional a base d'herbes i olis).

^top

Ruta per Sri Lanka central: Sigiriya, Dambulla, Kandy, Peradeniya, Pinnewala, Nuwara Eliya i Horton Plain's

INAMALUWA

Com arribar-hi

Per arribar a Inamaluwa, la nostra base per visitar Sigiriya, des de Polonnaruwa, primerament agafem un autobús davant de la Post Office, a la ciutat antiga de Polonnaruwa, fins a l'estació d'autobusos de Kanduruwela.

Aquest costa 4 Rs i triga 15 minuts a recórrer aquests 5 km. Una vegada a Kanduruwela agafem el primer autobús Intercity Express amb destinació a Kandy (en teoria n'hi ha cada mitja hora).

Els autobusos amb direcció cap a l'oest o sud de l'illa passen pel centre de Polonnaruwa, per la qual cosa seria possible esperar-los aquí en comptes d'anar fins a Kanduruwela, però hi ha el perill real que vagin plens i no s'aturin.

El bitllet en el Intercity Express fins a Inamaluwa, la nostra següent destinació, costa 115 Rs (hi ha també autobusos més barats, tot i que més lents i incòmodes).

Triguem uns 90 minuts en fer el trajecte des de Kanduruwela fins a Inamaluwa, a uns 62 km al sud-oest. Pel camí podem gaudir de bonics paisatges, especialment en creuar el Parc Nacional Minneriya.

Dormir i menjar

El Hotel Eden Garden (Sigiriya Rd, Inamaluwa), situat a només 100 metres de l'encreuament d'Inamaluwa en la carretera a Sigiriya, no és barat, però per 1.500 Rs (després de regatejar des de 2.300 Rs) ofereix una enorme habitació doble amb bany (i aigua calenta) en un bonic i tranquil entorn.

Aquest hotel també inclou un restaurant, un bonic jardí i una piscina on refrescar-se, la qual cosa s'agraeix en aquesta part de l'illa. El personal de l'hotel, d'altra banda, és molt afable i servicial.

Per descomptat també teniu l'opció de pernoctar en algun dels hotels que hi ha a Sigiriya.

En el restaurant-jardí de l'hotel Eden Garden un excel·lent menú buffet costa 350 Rs i és més econòmic que menjar a la carta.

Coses a veure i fer

INAMALUWA. Aquesta petita població, situada al voltant de l'encreuament de la carretera principal Habarana-Kandy amb la carretera a Sigiriya, només fou per a nosaltres el camp base on fer nit i des d'on vam fer l'excursió a Sigiriya i a les coves de Dambulla, aquesta última ja en ruta cap a Kandy.

Patrimoni de la Humanitat ANTIGA CIUTAT DE SIGIRIYA (Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1982). Es tracta d'un altre dels llocs d'obligada visita en qualsevol viatge a Sri Lanka, a causa de la seva espectacular roca-fortalesa.

Aquesta roca-fortalesa és la seva part més visible i icònica. De fet es tracta d'una fortalesa que es va construir a la part alta d'una enorme roca de 200 metres d'altura a finals del s. V i que havia de ser inexpugnable (però alguns anys després es va demostrar que no ho era). La roca és visible des de diversos quilòmetres a la rodona.

Per a una visita relaxada (i merescuda) a Sigiriya aconsellem destinar-li unes 3-4 hores.

Sigiriya està inclosa en el Round Ticket, però si no disposem d'ell o volem només una entrada individual (costa 15 US$) tots dos es poden adquirir en el quiosc que hi ha en l'entrada oest del recinte.

Vista frontal de la roca-fortalesa de Sigiriya
Vista frontal de la roca-fortalesa de Sigiriya

Des de davant del Rest House de Sigiriya surt una pista en direcció cap al nord, Thalkotta Rd, fins arribar al fossat que envolta el recinte.

Llavors hem de vorejar-lo cap a l'oest primer i al nord després, fins arribar a l'entrada oest, lloc on es troba l'entrada principal.

Després de validar l'entrada i creuar el pont sobre el fossat entrem en els que un dia foren els bellíssims jardins aquàtics Kasyapa (avui dia només els podem imaginar). Davant nostre s'alça majestuosa la roca.

En arribar a ella comencem a pujar un llarg tram d'escales excavades en la roca. A mig camí en la pujada trobem unes modernes escales metàl·liques en espiral que permeten arribar fins a una galeria incrustada en la paret vertical de la roca.

En ella es troben uns magnífics frescos, coneguts també com les donzelles de Sigiriya.

Es tracta de 22 pintures molt ben conservades que representen a dones dibuixades amb unes faccions i unes formes fascinants (són les úniques pintures antigues d'Sri Lanka que no tenen un sentit religiós). Ja només per aquests frescos val la pena venir fins aquí!!.

Baixant de nou per l'escala en espiral i tornant al camí principal passem per la Mirror Wall, una paret de 3 metres d'altura i caracteritzada pels grafiti que van deixar en ella nombrosos visitants en el passat, principalment entre els segles VII i XI, amb les seves impressions sobre els frescos que acabaven de veure.

Continuem pujant escales fins arribar a una plataforma on en el passat va haver-hi una enorme figura de lleó assegut, construïda de maó (Sigiriya significa roca del lleó).

En el passat, per continuar pujant calia passar entre les seves urpes i entrar en la seva boca. Però avui dia ja només queden les urpes, tot i que és fàcil imaginar-ho com en els temples perduts de les pel·lícules d'aventures.

L'últim tram d'escales és molt costerut i no apte per a gent amb vertigen.

Imatge dels frescos de les donzelles de Sigiriya
Imatge dels frescos de les donzelles de Sigiriya

En la part superior de la roca només queden ja els fonaments de l'antic palau i edificis que es van construir aquí a dalt, però la vista que s'albira des d'aquí és senzillament extraordinària, amb extensions de selva que es perden en l'horitzó en totes les direccions.

Es pot recórrer el perímetre del cim, però el vent pot bufar amb molta força i cal anar amb molta cura.

El camí de tornada cap avall és el mateix que el de pujada fins a poc després de deixar enrere l'escala en espiral.

En aquest punt hem d'agafar les escales de l'esquerra, en direcció a l'entrada sud.

Abans d'arribar a l'entrada sud passem per la cova Cobra Hood, anomenada així perquè aquesta cova rocosa s'assembla en forma al caputxó d'una cobra totalment desplegada.

Arribar a Sigiriya des d'Inamaluwa és molt fáicl, ja que hi ha abundant transport entre les dues poblacions (autobusos fins a les 17:30 i tuk-tuk durant tot el dia).

En el nostre cas fou suficient amb esperar un autobús en la parada que hi ha gairebé davant de l'hotel Eden Garden. Costa 7 Rs i triga 30 minuts a recórrer els 10 km fins a la porta del Rest House, on hem de baixar si volem visitar la roca-fortalesa.

L'últim autobús de tornada a Inamaluwa passa per davant del Rest House aproximadament a les 17:30. En cas de perdre'l toca fer auto-stop o bé agafar un tuk-tuk (80 Rs).

Patrimoni de la Humanitat TEMPLES COVA DE DAMBULLA (Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1991). Són en realitat cinc coves, situades sota una enome roca, que contenen unes 150 figures de Buda, a més de magnífics frescos que cobreixen les seves parets i sostres.

Es creu que la història de les coves va començar 21 segles enrere, però nombrosos reis han anat embellint-les des de llavors. Es tracta, doncs, d'una visita molt recomanable i fàcil de fer com una curta excursió des d'Inamaluwa o des de Kandy, o també en trànsit a/des de Kandy. La visita a les coves suposa un màxim de 2 hores.

En arribar davant el complex on estan les coves, a peu de carretera, la primera sensació és la de decepció, ja que es tracta d'una espècie de modern parc temàtic budista.

Al costat d'una enorme i kitsch figura de Buda es troba l'edifici on han de comprar-se les entrades. Aquesta costa 500 Rs (és realment cara, però val la pena) i no està inclosa en el Round Ticket del Triangle Cultural.

Interior de la cova Maharaja Vihara (Dambulla)
Interior de la cova Maharaja Vihara (Dambulla)

Les coves es troben a uns 150 metres sobre el nivell de la carretera i per accedir a elles cal pujar unes quantes escales.

Abans d'entrar hem de treure'ns les sabates i passar un control de la policia.

Els noms de les coves a visitar són, en aquest ordre, Devaraja Viharaja (amb un gran Buda reclinat de 15 metres de llarg), Maharaja Vihara (la més gran i espectacular de totes), Maha Alut Viharaja, Pachima Viharaja i Debana Alut Viharaja.

Des de l'entrada a les coves hi ha unes vistes espectaculars sobre els voltants i, fins i tot, pot veure's fàcilment la gran roca de Sigiriya.

Per arribar a Dambulla des d'Inamaluwa hem d'esperar un autobús en la parada que hi ha en l'encreuament de la carretera principal Habarana-Kandy i la que va a Sigiriya. Hi ha bastants autobusos al llarg del dia, costa 7 Rs i triga uns 25 minuts en recórrer els 8 km fins a la Torre del Rellotge de Dambulla.

Des d'aquí cal agafar un altre autobús (triga 10 minuts i val 5 Rs) o un tuk-tuk per recórrer els 3.5 km fins als temples-cova, situats al sud de la població.

Si continueu viatge cap a Kandy, com era el nostre cas, en la carretera que passa davant del complex de temples-cova és possible aturar un autobús amb destinació a Kandy, però el més normal és que vagi ple, per la qual cosa sol ser millor tornar de nou a la parada d'autobusos que hi ha en la zona de la Torre del Rellotge de Dambulla i agafar-lo des d'allà.

^top

KANDY

Com arribar-hi

Per anar a Kandy des d'Inamaluwa n'hi ha prou amb esperar un autobús en la parada que hi ha en l'encreuament, al costat de la carretera principal Habarana-Kandy. Aquest trajecte de 80 km es fa en 2 hores i costa 50 Rs. I des de Dambulla el trajecte és de 74 km, per la mateixa carretera que l'anterior.

A mesura que ens apropem a Kandy la temperatura es va suavitzant a causa de l'altura.

Dormir i menjar

En el Freedom Lodge Kandy (30, Saranankara Rd, al sud del llac) la millor habitació, l'única en el pis superior, costa 800 Rs. És una habitació doble amb bany (amb aigua calenta) i balconada privats, molt lluminosa i airejada.

A més la família propietària de l'allotjament és molt atenta i simpàtica. Està a 1'5 km del centre, però es tracta d'un passeig molt agradable, ja que bona part del camí transcorre pel costat sud del llac Kandy.

Bastant popular entre els motxillers és el Olde Empire Hotel (21, Temple Street). La seva façana exterior (sobretot la balconada) té un bonic aire colonial, però les seves estances interiors deceben molt per la manca de manteniment.

D'altra banda recomanem anar amb compte amb els comissionistes que solen estar en l'estació d'autobusos o tren i que intentaran portar-nos al seu hotel sigui com sigui (hi ha una forta competència).

Una opció econòmica per menjar és el Cook's Corner (9, Temple St), al costat de l'Olde Empire.

I per esmorzar recomanem el Lake Trade, un petit quiosc en el costat oposat del carrer on es lloguen barques de passeig pel llac. Per la seva banda, la Delight Bakery és molt recomanable per comprar pa, dolços o pastissos i acompanyar-los amb alguna beguda.

El bar-restaurant The Pub, nou i pensat per al visitant occidental, té una balconada-terrassa amb bon ambient i música, tot i que el soroll que arriba del carrer és molest (en la planta d'abaix està el cafè-internet KoffeePot, amb una connexió ràpida a 2 Rs/minut).

El Pub Royale, adjacent a l'hotel Queen's, té un cert aire colonial, però una molt deficient il·luminació li lleva gran part del seu encant.

Coses a veure i fer

KANDY. Aquesta bonica ciutat és la segona major ciutat d'Sri Lanka i el cor del budisme a l'illa. Aquí hi trobem el Temple de la Dent de Buda, un dels llocs més sagrats i de peregrinació per al budisme.

A més Kandy és coneguda pel seu famós festival Kandy Esala Perahera, 10 dies de festa i processons coincidint amb la lluna plena al final del mes d'Esala (al juliol/agost). En aquests dies la ciutat s'omple amb milers de pelegrins, elefants magníficament ornats, ballarins, acròbates, milers de llums, ... i milers de turistes.

Recomanem visitar Kandy en qualsevol època de l'any, ja que la ciutat està emplaçada en un bonic lloc i en ella hi ha coses interessants a veure, a més de servir de base per fer excursions a llocs propers. D'altra banda els 500 metres d'altura de Kandy li proporcionen una temperatura ideal.

Darrere de l'hotel Olde Empire està el Centre d'Informació Turística, molt útil per a tot tipus de consultes.

En el centre de la ciutat destaca el llac de Kandy, creat artificialment l'any 1807 i amb una illa on va estar l'harem personal de l'últim representant del regne de Kandy. Molt recomanable donar la volta a peu al llac, ja que es tracta d'un tranquil i bonic passeig de 4 km.

Un altre passeig pels cèntrics carrers de Bennet Soysa Vidiya, Dalada Vidiya i adjacents permet fer-nos una idea de la gran vida comercial que hi ha a Kandy. També per la zona del mercat, en el costat sud de la Torre del Rellotge.

Des de la cantonada sud-occidental del llac pugen unes escales fins al Royal Palace Garden, un petit jardí (l'entrada costa 25 Rs) molt tranquil i amb unes bones vistes sobre el llac. Des d'aquí podem seguir el carrer Rajapihilla Mw fins arribar a un punt panoràmic amb excel·lents vistes sobre la ciutat.

El famós espectacle de ball i percussió de Kandy és bastant turístic, però no està gens malament i a més el fan a una hora que poca cosa més es pot fer a la ciutat.

Es tracta d'una successió de diferents balls (alguns inclouen números acrobàtics) acompanyats per percussió. Dura aproximadament 1 hora, comença a les 17:45 i costa 300 Rs.

Hi ha diversos llocs a Kandy on s'ofereix aquest espectacle (també a través de nombrosos comissionistes a la caça del visitant). Nosaltres vam anar a l'organitzat per Pathi's Dansi Lanka en el YMBA Hall (5, Rajapihilla Mw), menys freqüentat pels tours.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat sagrada de Kandy (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1988). Kandy, històricament coneguda pel nom de Senkadagalapura, és una ciutat sagrada del budisme.

Va ser també l'última capital dels reis sinhales i gràcies al mecenatge d'aquests monarques, la cultura cingalesa va florir durant més de 25 segles, fins a l'ocupació d'Sri Lanka pels britànics l'any 1815.

El Temple de la Dent de Buda i el llac de Kandy
El Temple de la Dent de Buda i el llac de Kandy

El Temple de la Dent de Buda (Sri Dalada Maligawa), al costat del llac, conté la relíquia budista més important d'Sri Lanka: una suposada dent de Buda. És visitat per pelegrins budistes de tot el món que veneren la relíquia.

L'any 1998 l'edifici va ser objecte d'un atemptat amb bomba, per la qual cosa ara cal passar dos controls de seguretat abans d'entrar.

A més, cal deixar les sabates en un quiosc a l'entrada (s'espera un donatiu) i vestir de forma adequada (pantalons o faldilla llarga).

L'entrada al temple costa 200 Rs, més 100 Rs addicionals per una càmera de fotografiar.

Coincidint amb l'anomenada puja (hores d'oració i ofrenes), per exemple de 10 a 11 del matí, es toquen els tambors i s'obre al públic la càmera on es guarda la relíquia.

De fet només s'arriba a veure una petita campana daurada sota la qual està la suposada dent. Dos monjos al costat de la relíquia fan circular ràpidament als visitants, per la qual cosa no és possible detenir-se a veure-la amb calma.

Hi ha un gran nombre de població local i pelegrins resant a la sala adjacent. Val la pena passejar per la resta de sales de l'edifici, així com pels jardins i voltants.

Tot el conjunt és bastant atractiu. Al costat del temple hi ha un parell de museus i edificis auxiliars.

JARDÍ BOTÀNIC DE PERADENIYA. Aquest jardí botànic, els orígens del qual es remunten al s. XIV, és el major i més impressionant d'Sri Lanka, amb una superfície total de 60 Ha.

Conté tot tipus de plantes i algunes d'elles són realment espectaculars, sent molt conegut i visitat per la seva gran col·lecció d'orquídies. L'entrada al jardí costa 300 Rs, però val molt la pena.

Entre els seus molts punts d'interès destaquem una enorme figuera de Java, la qual sigui probablement l'arbre més gran del món. Està situada sobre una gran superfície de gespa i el seu colossal tronc central i les seves enormes arrels queden cobertes per una copa que, amb les seves branques, cobreix una superfície total de 2.300 m2.

L'enorme figuera de Java en el Jardí Botànic Peradeniya
L'enorme figuera de Java en el Jardí Botànic Peradeniya

En el jardí també podem trobar un jardí japonès o el jardí de les espècies.

I a la casa de les orquídies podrem admirar una gran col·lecció d'aquestes boniques flors.

A més posseeix una majestuosa avinguda de palmeres reials, un extraordinari arbre fruiter de bala de canó i exemplars de bambú de Birmània amb una altura de 40 metres, entre d'altres.

A més és un jardí molt viu, en el qual habiten milers de ratapinyades penjades dels arbres. També ens trobem alguna serp passejant per petits camins entre l'espessa vegetació.

En resum, es tracta d'una excursió de mig dia llarg molt recomanable, de debò. Havíem vist molts jardins botànics, però aquest supera a la resta en bellesa i varietat.

Es pot menjar alguna cosa sense sortir del jardí, en la Royal Gardens Cafeteria. És bastant cara i el servei molt lent, però la seva terrassa exterior es troba en un lloc magnífic, en el centre del jardí, per la qual cosa és un bon lloc per descansar i gaudir de l'entorn mentre prenem alguna cosa.

Per arribar al Jardí Botànic de Peradeniya des del centre de Kandy, cal anar a la zona de la Torre del Rellotge i agafar l'autobús nº 651 (6 Rs). És un trajecte de 6 km i 20 minuts per la caòtica Peradeniya Rd fins a la mateixa porta del jardí. Per tornar a Kandy n'hi ha prou amb esperar un autobús al costat de la carretera davant de l'entrada.

ORFENAT D'ELEFANTS DE PINNEWALA. Una possible excursió de mig dia des de Kandy és la visita a l'orfenat d'elefants de Pinnewala. La comesa d'aquest peculiar orfenat, sota administració governamental, és donar recer a elefants salvatges orfes, abandonats, malalts o desplaçats.

Actualment té més de 60 elefants que són cuidats, alimentats i entrenats per personal qualificat. L'entrada costa 200 Rs i se suposa que serveix per ajudar a mantenir l'orfenat.

El millor moment per a la visita és el que coincideix amb l'hora del bany dels elefants, diàriament de 10 a 12 i de 14 a 16 hores, i del menjar, a les 9:15, 13:15 i 17:00.

Hora del bany dels elefants a Pinnewala
Hora del bany dels elefants a Pinnewala

El bany dels elefants en el proper riu Maha Oya és especialment recomanable, ja que el lloc en si ja és molt bonic.

Aquí és possible veure tots els elefants banyant-se en grup i jugant amb l'aigua i entre si, especialment els més petits. És una imatge realment fascinant i divertida.

En els terrenys de l'orfenat podem veure'ls menjant, treballant o vagant lliurement.

A l'hora del menjar s'agrupen uns quants elefants petits sota un cobert i se'ls dóna biberons de llet, en un espectacle que, personalment, ens va semblar una mica circ.

Aquest orfenat de Pinnewala és una atracció molt popular entre locals i turistes, per la qual cosa és fàcil coincidir amb molts visitants. De totes maneres, si esperem fins al final de l'hora del bany podrem quedar-nos sols, ja que la resta de visitants marxen abans per anar a comprar souvenirs a les botigues properes.

Per arribar a l'orfenat pugem, en l'estació d'autobusos Goods Shed de Kandy, a l'autobús nº 602 amb destinació a Kegalle, però baixem abans, a Karandupona Junction, uns 5 km abans d'arribar a Kegalle, en l'encreuament de la carretera Colombo-Kandy amb la que va a Rambukkana. Aquest trajecte de 50 km costa 17 Rs i es recorre en 1 hora.

Esperem en l'encreuament fins que passa un autobús en direcció a Rambukkana, però baixem abans a Pinnewala, a només 6 km de l'encreuament (trajecte de 15 minuts i costa 6 Rs).

Per a la tornada a Kandy cal fer la mateixa combinació, però al revés.

^top

NUWARA ELIYA

Com arribar-hi

Per arribar a Nuwara Eliya des de Kandy la millor opció és el tren, en un trajecte d'uns 80 km.

Un tuk-tuk des de la zona de l'hotel a l'estació de tren de Kandy, al costat de la d'autobusos Goods Shed, costa 50 Rs.

El bitllet de tren de Kandy a Nuwara Eliya costa 56'5 Rs en 2ª classe i, tot i que oficialment el tren surt a les 8:55, és fàcil que ho faci amb retard, ja que es tracta del tren que ve de Colombo.

En pujar al tren podem trobar-nos amb la sorpresa de que ja no hi hagi seients lliures en cap classe i haurem d'esperar a que en quedi algun lliure. En qualsevol cas val la pena estar pendent del paisatge durant el trajecte: muntanyes, bosc, cascades i, en anar guanyant altura, més i més camps de te.

Són unes 4 hores de viatge fins a l'estació de Nanu Oya, la més propera a Nuwara Eliya. Davant de l'estació de Nanu Oya els minibuses esperen l'arribada del tren. Fins a Nuwara Eliya són 20 minuts de viatge i costa 9 Rs.

Dormir i menjar

En el Glen Fall Inn (33/3, Glen Fall Lane, 400 metres al sud-oest de l'hotel Glendower) l'habitació doble amb bany i aigua calenta les 24 hores ens va costar 880 Rs (impostos inclosos). Es tracta d'una bonica casa d'estil anglès, bastant nova, amb interiors de fusta, i situada en una zona molt tranquil·la.

El Milano Restaurant (94 New Bazaar St) té, per a nosaltres, la millor relació qualitat/preu de la ciutat. Tant el menjar com el servei són molt bons i el preu molt ajustat. Molt recomanable.

En eli The Grand Hotelhi ha un restaurant a la carta que no és gens barat, però el lloc és molt acollidor i el menjar molt bo. També disposa d'un petit bar, tipus pub anglès, amb butaques, sofàs i foc a terra, ideal per a prendre's una cervesa.

En la Grand Pastry Shop, davant del The Grand Hotel, se serveixen unes boníssimes mini-pizzes vegetals per 25 Rs.

Coses a veure i fer

NUWARA ELIYA (pronunciat nuurelia). Aquesta bonica població, amb els seus 1.890 metres d'altura, té una climatologia molt variable (almenys durant els dies de la nostra visita) i pot fer fred, per la qual cosa cal portar sempre damunt roba d'abric i anar preparat per a la pluja.

En menys de 15 minuts pot fer sol, baixar la boira, ploure i tornar a fer sol, i així diverses vegades durant el dia. No ha de sorprendre, doncs, el color verd intens de la seva vegetació.

Edifici de ls Post Office de Nuwara Eliya
Edifici de ls Post Office de Nuwara Eliya

Si unim la seva canviant climatologia als seus nombrosos edificis d'estil victorià o tudor, el camp de golf i l'hipòdrom, tindrem la sensació d'estar en algun lloc de la campinya anglesa i no a Sri Lanka.

Un passeig per la ciutat de Nuwara Eliya ens permet trobar alguns exemples d'edificacions d'estil anglès, com la Post Office, un bonic edifici de maó vermell.

Un altre exemple és el The Hill Club (29, Grand Hotel Rd), fundat l'any 1871 com a club exclusiu per als rics terratinents britànics que posseïen les plantacions de te i que avui dia funciona com un hotel de luxe.

Es tracta d'un preciós edifici, tant per dins com per fora, que manté intacta la classe que dóna el pas dels anys. Sense ni tan sols demanar-ho l'staff de l'hotel ens va fer una visita guiada per les seves instal·lacions, habitacions i salons, explicant-nos la història de l'hotel. Molt, molt recomanable.

El Victoria Park, l'entrada del qual està al costat de l'estació d'autobusos CTB, és un bonic jardí molt ben cuidat. Val la pena passejar per ell (l'entrada val 25 Rs).

A l'altre costat del carrer destaca la cuidada herba del camp de golf. Entre la Post Office i l'estació d'autobusos privats hi ha un petit mercat amb una gran varietat de fruites i verdures, molt fotogènic per la disposició ordenada de la mercaderia.

Al sud de la ciutat, al costat de Badulla Rd, també és possible veure bonics edificis, com per exemple el de l'hotel The Heritage. A l'altre costat de la carretera es troba l'hipòdrom on se celebren les carreres de cavalls durant les festes de l'Any Nou Cingalés i Tamil, a l'abril.

PLANTACIONS DE TE. En trobar-nos en el cor de la zona productora del famós te ceilanès creiem molt interessant la visita a una plantació i factoria de te. Disseminades per les muntanyes de la zona de Nuwara Eliya hi ha diverses hisendes amb plantacions de te al seu voltant.

La Pedro Tea Estate és potser la plantació i factoria de te més accessible des de Nuwara Eliya i també la més preparada per a les visites. És la que nosaltres vam visitar i la que recomanem.

Els diumenges no es treballa en la planta ni es recull el te en els camps, per la qual cosa és millor anar qualsevol altre dia.

Plantació i factoria de te en els voltants de Nuwara Eliya
Plantació i factoria de te en els voltants de Nuwara Eliya

La visita guiada (és personalitzada) costa només 50 Rs i en ella s'explica des de la recollida de les fulles del te fins a l'envasament per a l'exportació, passant pels processos de triturado, selecció i assecat de les fulles del te.

Se'ns mostra com treballa cadascuna de les persones i antigues màquines que intervenen en tot el procés, tot això molt interessant.

Al final de la visita se'ns convida a una tassa de te en el Tea Centre de la hisenda, on també podem comprar te processat aquí, amb un ampli ventall de varietats.

Abans de marxar de la plantació és molt recomanable anar a algun dels camps de te adjacents per veure treballar a les sofertes dones recol·lectores de les fulles de te, una imatge gairebé sempre associada a Sri Lanka.

La hisenda Pedro Tea Estate es troba en la població de Boralande, a només 4 km de Nuwara Eliya.

Per arribar fins a ella es pot agafar un autobús amb destinació a Boralande o Kandapola en l'estació CTB de Nuwara. El trajecte costa 6 Rs i suposa uns 15 minuts. L'autobús ens deixa en la carretera i des d'aquí hem de caminar uns 350 metres fins a la factoria Pedro Tea Estate.

Tornant de la hisenda a la carretera, caminem uns 50 metres a la dreta seguint la carretera i des de l'altre costat arrenca una pista que puja cap al lloc conegut com Lover's Leap.

Es tracta d'un bonic emplaçament, situat al peu d'una paret rocosa, on trobem un salt d'aigua d'uns 40 metres d'altura i des d'on es gaudeix d'una excel·lent vista sobre els voltants. Per arribar fins a aquí cal seguir la pista en un trajecte ascendent d'uns 3 km que transcorre entre camps de te.

JARDINS AKGALA. Aquests jardins, famosos per les seves roses i falgueres, es troben a 10 km de Nuwara Eliya. L'entrada als jardins per a estrangers costa 300 Rs.

Per arribar a ells hem d'agafar un autobús amb direcció a Welimada en l'estació d'autobusos privats (al costat del camp de golf) que val 10'5 Rs i empra uns 30 minuts.

A uns 2 km d'aquí, en el camí de tornada a Nuwara Eliya, es pot veure al costat de la carretera el colorit temple hinduista Seetha Amman (es pot arribar caminant fins a ell i després esperar a que passi un autobús cap a Nuwara Eliya).

PARC NACIONAL HORTON PLAINS I WORLD'S END. El parc nacional de Horton Plains, situat uns 20 km al sud de Nuwara Eliya, comprèn un altiplà a més de 2.000 metres d'altura formada per grans extensions estepàries d'herba i alguns boscos, on és possible veure curioses espècies vegetals. Tampoc és rar veure grups de cérvols sobre l'herba.

Vista des de el lloc anomenat Poor Man's World's End
Vista des de el lloc anomenat Poor Man's World's End

La sensació que se sent és la d'estar en un món estrany. L'atracció principal d'aquest parc és l'anomenat World's End, un lloc on l'altiplà acaba sobtadament en un precipici de 700 metres d'altura, amb vistes excepcionals sobre la zona sud de l'illa fins al mar.

La llàstima és que aquest punt sol estar cobert per la boira i per tant la vista és nul·la. Sembla ser que hi ha més probabilitats de no trobar boira durant la temporada seca (d'octubre a març) i preferiblement abans de les 10 del matí.

Entrar al parc de Horton Plains és gratis, però el preu de l'entrada per fer el trekking de 9'5 km d'anada i tornada al World's End és de 16'56 US$, amb boira o sense ella.

En el dia de la nostra visita, malgrat arribar allà a les 6:50 del matí, la boira estava molt present, per la qual cosa vam decidir no arriscar-nos a pagar l'entrada per després no veure res (el guarda forestal de l'entrada va admetre que era un mal dia).

Però per sort hi ha l'alternativa de l'anomenat Poor Man's World's End, similar a l'anterior però gratuït (el seu propi nom ja ho diu tot). Les autoritats del parc han prohibit accedir-hi (per obligar a tots els visitants estrangers a pagar l'absurd preu de l'entrada oficial), però els taxistes solen avenir-se a anar fins allà.

En el punt quilomètric 28'1 de la carretera a Haputale (a 3'5 km de l'entrada oficial) un camí arrenca de la carretera cap al sud entre el bosc fins arribar a uns camps de te. Al cap d'1 km caminant s'arriba al lloc en qüestió.

Pel que sembla, la vista és més o menys la mateixa que la que podríem veure des del World's End oficial. I és igualment espectacular (quan es pot veure alguna cosa entre núvol i núvol). A més el lloc en si és també molt bonic.

En resum, la visita a Horton Plains és molt recomanable, amb World's End o sense ell.

Tot i que no és impossible arribar fins aquí abans de les 10 del matí en una combinació de transport públic (tren) i una llarga caminada cal valorar si l'esforç i el temps emprats valen la pena.

L'alternativa còmoda i ràpida és llogar un taxi (al carrer o a través de l'hotel). Nosaltres vam pagar 2.000 Rs, després de regatejar, per una furgoneta molt nova i còmoda que vam compartir amb dos viatgers més per reduir el cost (500 Rs per persona). El preu inclou anada i tornada, i temps d'espera.

Sortint de Nuwara Eliya a les 5:30 del matí s'arriba a l'entrada oficial sobre les 6:45. La carretera és estreta i ascendent, i transcorre per un paisatge molt bonic.

^top

Ruta pel sud i oest d'Sri Lanka: Ella, Tangalle, Unawatuna, Galle, Ambalangoda i Negombo

ELLA

Com arribar-hi

Per arribar a Ella, uns 50 km al sud-est de Nuwara Eliya, comencem per agafar un autobús des de l'estació d'autobusos CTB de Nuwara Eliya amb destinació a l'estació de tren de Nanu Oya (9 Rs, 20 minuts).

De Nanu Oya surt un tren cap a Ella a les 13:00, però com és el que ve de Colombo fàcilment pot arribar amb retard. El bitllet en 2ª classe val 37 Rs.

El trajecte amb tren des de Nanu Oya fins a Ella és absolutament recomanable, amb trams molt espectaculars.

Primerament el tren guanya força altitud fins arribar a Ohiya. Després circula entre densos boscos fins a Haputale.

A partir d'aquí inicia un suau descens entre camps de te fins arribar a Ella. I sempre circulant a gran altura, amb grans vistes sobre profunds barrancs. El viatge dura unes 2 hores i mitja.

A més l'existència de nombrosos túnels en la línia permet gaudir dels crits de pànic (en clau de diversió) dels joves passatgers locals cada vegada que es fa la foscor al tren en creuar un túnel.

Dormir i menjar

En el Hill Top Guesthouse una habitació doble en el pis superior, amb bany, ventilador i mosquitera costa 880 Rs.

Les habitacions en el pis superior són una mica més cares, ja que comparteixen una gran balconada amb una vista espectacular sobre l'anomenat Ella Gap. La família que regenta l'hotel és molt simpàtica.

Es pot arribar fàcilment a l'hotel caminant els 600 metres des de l'estació de tren, encara que els últims 100 metres són una mica durs, ja que són costeruts.

Es pot menjar en la terrassa del propi Hill Top Guesthouse, tot i que haurem d'avisar als propietaris unes hores abans. El menjar està molt bé i el preu bastant ajustat. Un menú-sopar costa 180 Rs i un esmorzar molt complet 120 Rs.

Des de la terrassa-jardí del Grand Ella Motel hi ha una superba vista sobre l'Ella Gap i és un lloc perfecte per prendre una beguda al capvespre. Difícilment es pot demanar més...

Coses a veure i fer

ELLA (pronunciat El-la). Es tracta d'una petita població, situada a una altitud de 1.041 metres i envoltada de muntanyes amb boscos nuvolosos i plantacions de te.

El seu emplaçament és realment excepcional, ja que es troba a la part alta d'una vall que permet la vista entre dues muntanyes (és l'anomenat Ella Gap) sobre la plana costanera que arriba fins al mar, en la costa sud de l'illa.

Vista cap a la costa sud d'Sri Lanka a través de l'Ella Gap
Vista cap a la costa sud d'Sri Lanka a través de l'Ella Gap

Es diu que en una nit molt clara es pot veure el far de Kirinda, a més de 100 km en línia recta.

La llàstima és que els nombrosos incendis provocats en la zona sud de l'illa (per guanyar terrenys de cultiu) generen una fumera que acaba enterbolint l'atmosfera i limitant la visibilitat.

La temperatura d'Ella és molt suau i agradable, deixant enrere el fred de dies passats.

Si teniu la possibilitat de passar més d'un dia a Ella (no va ser el nostre cas) llavors es poden fer nombrosos i interessants trekkings pels seus voltants per veure temples, cascades, camps de te i magnífics paisatges.

^top

TANGALLE

Com arribar-hi

Per al trajecte de 152 km entre Ella i Tangalle, la nostra següent destinació, en la costa sud de l'illa, la nostra idea original era agafar l'Intercity Express Nuwara Eliya-Matara que passa per Ella sobre les 9:15.

Però finalment vam decidr fer aquest trajecte en dues etapes: Ella-Wellawaya i Wellawaya-Tangalle, ja que ens van avisar que l'Intercity sol arribar ja ple a Ella i també amb retard, mentre que els autobusos a Wellawaya són més freqüents. Els autobusos paren en l'encreuament que formen la carretera a Wellawaya i la de Passara, a només 150 metres del Hill Top Guesthouse.

L'autobús d'Ella a Wellawaya costa 19 Rs i triga 50 minuts a recórrer els 27 km de distància. En el trajecte, passats 6 km des d'Ella, podem veure l'espectacular cascada Rawana Ella.

La carretera descendeix centenars de metres seguint el vessant de la muntanya fins arribar al pla (la primera conseqüència d'això és tornar a notar una calor sufocant). La primera meitat del trajecte és especialment bonica per les seves vistes.

En arribar a l'estació d'autobusos de Wellawaya canviem a un autobús amb destinació a Matara que surt poc després, tot i que la nostra destinació final és Tangalle, 35 km abans d'arribar a Matara.

El trajecte de 125 km de Wellawaya a Tangalle costa 52 Rs i són 2 hores 45 minuts de viatge, seguint l'A-2.

Abans d'arribar a Hambantota creuem el límit nord del Parc Nacional Bundala, tenint l'oportunitat de veure unes quantes llacunes amb abundants aus.

Dormir i menjar

El Blue Horizon Guesthouse (Medilla Beach Rd), en la badia de Medaketiya, és molt recomanable, especialment l'única suite que té en la part superior de la nova construcció.

L'habitació és gran, amb bany, ventilador, mosquitera, i una magnífica terrassa privada amb vistes a la badia en primera línia (entre l'hotel i la platja només hi ha una pista per la qual no passa gairebé ningú, per la qual cosa el lloc és molt tranquil). El preu d'aquesta meravella és 800 Rs.

L'hotel està situat a 1'5 km de la Torre del Rellotge, el centre de Tangalle (30 Rs en tuk-tuk).

El restaurant del propi Blue Horizon Guesthouse també val la pena. Bon menjar a preus molt raonables.

Coses a veure i fer

TANGALLE (també escrit com Tangalla i pronunciat Tángala). Aquest petit i tranquil poble pesquer està situat en la costa sud d'Sri Lanka, en una de les badies més grans i boniques de l'illa.

Per al viatger no hi ha gran cosa a fer aquí, excepte passejar i gaudir de la platja, la qual cosa no és poc donada la bellesa i la tranquil·litat del lloc. En aquest sentit no admet punt de comparació amb altres punts en la costa sud com Hikkaduwa (i fins i tot Unawatuna), molt més populars i massificats.

Platja de Tangalle en la badia de Medaketiya
Platja de Tangalle en la badia de Medaketiya

En fi, si es busca una platja de postal i amb molta tranquil·litat, Tangalle hauria de ser el lloc triat.

Absolutament recomanable un llarg passeig seguint la platja de la badia de Medaketiya, amb la seva ampla franja de sorra clara i molt fina, cocoters sobre la sorra, algun que un altre manglar, i pràcticament ningú a la vista. Idíl·lica, sobretot quan el sol comença a caure i la llum allarga les ombres dels cocoters.

En el moment de la nostra visita no era possible banyar-se en el mar per la força de les ones i els corrents marins, però a canvi hom pot quedar-se embadalit veient com trenquen les onades en la platja.

Caminant per la platja podem trobar bungalous d'algun hotel proper a la platja, però que passen gairebé desapercebuts. Just darrere de la platja hi ha un bonic llac envoltat de manglars.

En l'extrem sud de la badia es troba el port pesquer i darrere d'ell, sobre un petit promontori, el Tangalle Rest House, en un edifici construït pels holandesos en 1774 i que avui és un hotel sense molt encant. Tampoc han retingut el seu passat holandès ni el Fort ni la Court House que hi ha sobre el mateix promontori.

Al costat d'aquest promontori, en el costat oriental, està la Parewella Natural Swimming Area, una platja i zona de bany que queda protegida dels forts corrents de l'oceà.

^top

UNAWATUNA

Com arribar-hi

Per arribar a Unawatuna, població costanera situada a l'oest de Tangalle, agafem, en l'estació d'autobusos de Tangalle (al costat de la Torre del Rellotge), un Intercity Express amb destinació a Colombo, tot i que baixem en Unawatuna.

És un trajecte de 76 km que es recorre en 2 hores i 15 minuts, i que val 100 Rs en aquest autobús amb aire condicionat. La carretera A-2 va seguint la costa sud, la qual cosa permet veure nombroses platges amb cocoters, algunes d'elles realment boniques, com la de Mirissa. També creuem les poblacions de Matara i Welligama.

A les platges a l'oest de Welligama vam tenir l'oportunitat de veure clavats en l'aigua els pals que utilitzen els pescadors per pescar al caure la tarda (són els anomenats stilt fishermen).

En arribar a Unawatuna sol·licitem la parada al conductor de l'autobús quan vam veure el senyal quilomètric 122 de l'A-2, amb la finalitat de no allunyar-nos de la badia, on estan la majoria d'hotels.

Dormir i menjar

El Village Inn (Yaddehimulla Rd, a 300 metres de la platja) està bé com a opció econòmica, tot i que és bàsic.

Les millors habitacions costen 650 Rs i són les que estan en el pis superior, amb una terrassa posterior que dóna directament a la jungla (a la nit ens acompanyen els sons de la selva). El lloc és molt tranquil perque està apartat de la zona d'hotels i restaurants.

Una opció de bastant més nivell és el Thaproban Beach House (Yaddehimulla Rd), situat en primera línia de platja. Una bonica i confortable habitació doble amb bany, ventilador i mosquitera costa 800 Rs (preu especial per ser temporada baixa).

Molt recomanable és l'Imesh Restaurant (Welle Dewalaya Rd), entre les guesthouse Neptune Bay i South Ceylon. Tant el menjar com els sucs naturals estan molt bons i el preu no és gens car (a més no es cobra el 10% d'impostos com en altres llocs). El restaurant està sobre la platja i no sol haver-hi tanta gent com en altres llocs.

Coses a veure i fer

UNAWATUNA. Aquesta població, situada en la costa sud d'Sri Lanka, és una destinació turística molt popular a l'illa, tant per a estrangers com per als locals, tot i que en les dates de la nostra visita no hi havia massa gent i semblava estar tot a mig gas.

Pel nombre d'hotels i restaurants que vam veure és fàcil pensar que pot arribar a la massificació en temporada alta (de novembre a març). Però malgrat tot és un lloc més tranquil i bonic que Hikkaduwa, l'altre gran destinació turística de la costa sud.

Unawatuna és conegut i popular gràcies a la seva bonica platja i als corals. Precisament, gràcies a la barrera de coral que protegeix la seva badia del mar obert aquí si és possible el bany a la platja en època de monsons.

La platja d'Unawatuna i el promontori Rumassala
La platja d'Unawatuna i el promontori Rumassala

A part de les activitats relacionades amb el mar, com el bany, prendre el sol o bussejar, a Unawatuna podem gaudir passejant, sobretot cap al capvespre.

Potser el passeig més plaent sigui per la sorra de la platja, recorrent la badia cap a l'est fins arribar a les roques que hi ha sota l'hotel Sun N Sea (un bon lloc per veure la posta de sol) o també cap a l'oest, arribant al Unawatuna Devol Devalaya, una dagoba i temple budista que hi ha en el promontori rocós anomenat Rumassala.

Un altre possible passeig és el que segueix l'Strand, des de la zona d'hotels fins a la carretera o viceversa.

També Unawatuna va tenir un passat colonial i encara queda algun edifici colonial holandès com l'hotel Nooit Gedatch, l'Hospital o la mansió Maharambe.

I finalment, esmentar que Unawatuna i el seu entorn és ric en biodiversitat: aus, gran varietat de peixos, tortugues, i esculls de coral, tot i que es troba força amenaçada pel desenvolupament turístic de la zona.

GALLE (pronunciat Gol). Aquesta ciutat, situada en la costa sud-oest d'Sri Lanka, té una bonica línia de costa (interrompuda només per un gran port) i també compta amb una gran història.

Els historiadors creuen que podria tractar-se de l'antiga Tarshish de temps bíblics, en la qual el rei Salomó obtenia ivori o espècies. Molt després, a partir de 1505, va ser ocupada per portuguesos, holandesos i britànics.

Per tot això es diu que Galle és la ciutat encara habitada més interessant d'Sri Lanka des del punt de vista històric (en l'actualitat les ciutats antigues d'Anuradhapura o Polonnaruwa ja no estan habitades).

Patrimoni de la Humanitat Ciutat vella de Galle i les seves fortificacions (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1988). És el millor exemple de ciutat fortificada construïda pels europeus en tot el sud i sud-est d'Àsia.

La major part de la ciutat vella de Galle està ocupada pel fort que van construir els holandesos l'any 1663, de granit massís, i que s'ha mantingut amb molt pocs canvis fins als nostres dies.

En la part nord del fort, la més fortificada perquè no donava al mar, està l'entrada principal, entre els bastions Sol i Lluna. Amb solament creuar l'entrada deixem enrere la bullícia de la part moderna de Galle i passem a la tranquil·litat de la ciutat vella.

Prenent el primer carrer a la dreta, pugem fins a un descampat i deixem a un costat la Torre del Rellotge, trobant enfront de nosaltres el bastió Aeolus, ara zona militar restringida.

Creuem al descampat cap al mar fins arribar al bastió Clippenberg. A partir d'aquí anem seguint un camí que va recorrent la muralla per la seva part superior, primer cap al sud i després al nord.

Aquest passeig per la muralla és la millor forma de veure el fort i de gaudir d'unes vistes magnífiques, especialment cap al mar (sobretot en el tram de muralla comprès entre els bastions Neptune i Point Utrecht). En aquest últim hi ha un far bastant modern.

Vista des de la muralla del fort de Galle
Vista des de la muralla del fort de Galle

En arribar al bastió Aurora ja no es pot continuar per la muralla i baixem fins al carreri Hospital. Iniciem aquí el recorregut per algunes dels carrers de la ciutat vella fortificada, molts d'ells encara amb noms holandesos.

Els edificis més antics que podem veure són també del període colonial holandès. Un dels més destacables és la Dutch Government House, avui dia reconvertit en el Royal Dutch Cafe (15, Queens St). Val la pena visitar el seu interior i prendre alguna cosa en el seu bar-terrassa, envoltats de sabor colonial (i de mosquits).

A 100 metres està el New Oriental Hotel, edifici construït l'any 1684 com a casa del governador i convertit en hotel en el s. XIX (quan el vam visitar estava tancat per obres de restauració i sembla que va per a llarg).

El Dutch Period Museum, a Leyn Baan St, no és realment un museu, sinó una exposició d'objectes antics de l'època colonial allotjada en una bonica casa colonial restaurada. L'entrada és gratuïta, però cal vigilar amb l'assetjament per part d'una botiga de gemmes que hi ha dins.

Acabem la visita a la ciutat vella sortint per la porta vella (sobre la porta hi ha un gravat en la pedra datat l'any 1669 amb la inscripció VOC, referida a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals). Tornem a la Galle moderna pel carrer Baladaksha.

Des d'Unawatuna hi ha molts autobusos a Galle que passen per l'encreuament de la carretera Galle-Matara amb el carrer Strand. Fins a la terminal d'autobusos de Galle són 5 km i uns 15 minuts de viatge (7'5 Rs). Agafem l'autobús de tornada a Unawatuna en la mateixa terminal.

AMBALANGODA. La nostra excursió a aquesta població de la costa oest, 38 km al nord de Unawatuna, va obeir principalment al fet que és el centre de l'illa en la talla de màscares, un souvenir d'Sri Lanka molt popular.

A Ambalangoda es poden trobar famosos talladors de màscares tradicionals que venen la seva producció en botigues pròpies.

Trobem màscares de moltes formes, colors i grandàries, però en general estan ben fetes, són molt decoratives i a preus assequibles. N'hi ha de tres tipus bàsics: kolam, la més habitual, sanni i raksha.

Les principals botigues de màscares a Ambalangoda es troben en la carretera a Colombo, a més de 750 metres al nord de l'estació d'autobusos. Una d'elles és la de MH Mettananda (142 Patabendimulla).

Uns 200 metres més enllà trobem la d'Ariyapala, potser més orientada a tours, amb més varietat i preus més cars. En la planta baixa de la casa es pot contemplar com es tallen les màscares i també hi ha un museu.

Entre aquestes dues existeix una tercera, LAR Nandana (17, Siriniketharama Rd), més modesta i de preus més ajustats, en un petit carrer, a 125 metres de la carretera (hi ha un petit cartell a l'inici del carrer).

Es tracta de buscar i trobar la que més s'adapta al nostre gust i pressupost, regatejant el preu ofert inicialment. També hi ha una botiga de batiks en un desviament abans d'arribar a la primera de les botigues anteriors.

D'altra banda el trajecte per carretera o ferrocarril des de Galle a Ambalangoda ofereix bonics paisatges de platges solitàries i cocoters. Uns 9 km abans d'arribar es passa per Hikkaduwa, la destinació turística de platja més popular de l'illa, la qual cosa es pot notar en la gran quantitat d'hotels de tots els tipus i categories, restaurants, etc. relacionats amb el turisme.

Per al trajecte entre Unawatuna i Ambalangoda nosaltres vam agafar primer un minibús cap a Galle en l'encreuament de la carretera Galle-Matara amb el carrer Strand. Hi ha 5 km fins a la terminal de Galle (15 minuts de viatge, 7'5 Rs). I allà mateix agafem un autobús cap a Ambalangoda, a 32 km. És 1 hora de viatge i costa 14 Rs.

I per tornar a Unawatuna des d'Ambalangoda és la mateixa combinació que a l'anada, però ara al revés.

^top

NEGOMBO

Com arribar-hi

El trajecte entre Unawatuna i Negombo, d'una mica més de 160 km, el vam fer en diverses etapes.

Primerament agafem un tuk-tuk (30 Rs) fins a l'encreuament de la carretera A-2 (Matara Rd) amb el carrer Strand, per agafar l'autobús cap a l'estació d'autobusos de Galle (7'5 Rs).

Quan baixem de l'autobús a Galle caminem els escassos 100 metres fins a la propera estació de tren, on comprem un bitllet en 2ª classe a Colombo que val 65 Rs. Agafem el tren que ve de Matara i té la seva sortida a les 10:40 del matí.

És un plàcid viatge amb tren que discorre enganxat a la costa oest i que finalitza en l'estació Colombo Fort unes 3 hores més tard.

Després d'una escapada per visitar breument la zona de Cinnamon Gardens (veure Colombo) tornem a Fort per agafar l'autobús nº 240 cap a Negombo, en l'encreuament entre Olcott Mw i Saunders Place.

El trajecte de 40 km entre Colombo i Negombo costa 14 Rs i es recorre en 75 minuts a causa del caos circulatori de la carretera a Negombo (és la mateixa que va cap a l'aeroport).

Dormir i menjar

L'Hotel Silver Sands (229 Lewis Place) és molt recomanat en els fòrums de Lonely Planet i la veritat és que no decep. Una gran habitació doble amb bany, ventilador, mosquitera i terrassa costa 825 Rs.

Està situat al costat del mar, uns 5 km al nord de l'estació d'autobusos de Negombo (un tuk-tuk fins aquí costa unes 80 Rs).

Coses a veure i fer

NEGOMBO. El motiu de venir fins aquí per passar la nostra darrera nit abans de la tornada a casa, no és altre que la seva proximitat a l'aeroport internacional Bandaranaike (des d'on partia el nostre vol, molt d'hora al matí següent), fent aquest trajecte més barat en temps i diners que l'equivalent des de Colombo.

També vam preferir allotjar-nos en un lloc més tranquil que no pas una gran ciutat com Colombo.

Realment de Negombo només vam poder veure la seva platja (per descomptat menys bonica que les que havíem vist en la costa sud o est de l'illa) i una espectacular posta de sol sobre el mar. Bonic final per a aquest viatge!!.

I el viatge s'acaba ...

Donada l'hora del nostre vol de tornada cap a casa (les 6:45 del matí), que ens obliga a estar en l'aeroport aviadíssim, agafem un taxi que contractem la nit anterior en el propi hotel.

La furgoneta-taxi, molt nova i còmoda, ens va costar 500 Rs per a nosaltres dos sols i emprem 20 minuts en arribar a la terminal de sortides de l'aeroport. A aquesta hora no hi ha tràfic, però cal comptar amb la demora que suposen els controls militars sobre els vehicles que entren en l'aeroport internacional Bandaranaike.

En el moment de facturar vam haver d'abonar les 1.500 Rs per persona en concepte de taxes de sortida del país.

Ja només ens quedava un vol directe a París CDG de la companyia SriLankan Airlines (10'5 hores) i un altre de París CDG a Barcelona, aquest de la companyia Air France (75 minuts de vol).

^top
Relat d'un viatge a Sri Lanka - Sònia Graupera [2008]
Sri Lanka travel information - Mini-guia online de Lonely Planet.
Sri Lanka Tourist Board - Web oficial de l'Oficina de Turisme d'Sri Lanka.
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2019 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2019 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació