logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera d'Indonèsia

INDONÈSIA

Guia i diari d'un viatge a Indonèsia

Dani Rubio i Paula Vallès
Published on Data viatge: 2011 | Publicat el 30/05/2012
Darrera actualització: 04/2022
2.7 de 5 (216 vots)

Introducció

Indonèsia. Aquesta és la guia i diari d'un viatge per lliure de 26 dies per territori indonesi, visitant alguns dels punts d'interès de les illes de Java, Kalimantan, Flores (Komodo i Rinca), Bali i Gili. També es visita breument la ciutat de Singapur, aprofitant l'escala en el vol d'anada i tornada entre Europa i l'arxipèlag indonesi.


Fitxa tècnica del viatge

Dates del viatge

Del 7 d'Octubre a l'1 de Novembre de 2011.

Itinerari

mapa
Dia 1: Barcelona - Munich - Singapur
Dia 2: Singapur - Yogyakarta
Dia 3: Yogyakarta - Prambanan - Yogyakarta
Dia 4: Yogyakarta - Borobudur - Altiplà de Dieng - Semarang
Dia 5: Semarang - Pankalan bun - tour orangutans
Dia 6: Tour orangutans
Dia 7: Tour orangutans - Surabaya
Dia 8: Surabaya - Probolinggo - Cemoro Lawang
Dia 9: Mt. Bromo - Bondowoso
Dia 10: Mt. Ijen - Ketapang - Gilimanuk - Legian
Dia 11: Legian - Labuan bajo
Dia 12: Tour Komodo i Rinca
Dia 13: Tour Komodo i Rinca - Labuan bajo
Dia 14: Labuan bajo - Denpasar - Ubud
Dies 15-18: Ubud/Bali
Dia 19: Ubud - Padang Bai - Gili Trawangan
Dies 20-23: Gili Trawangan
Dia 24: Gili Trawangan - Padang Bai - Kuta
Dia 25: Denpasar - Singapur
Dia 26: Singapur - Frankfurt - Barcelona

Canvi de moneda

La moneda d'Indonèsia és la Rupia (IDR) que, aproximadament, sol fluctuar per sobre de les 12.000 Rp per euro. De totes formes, i degut a la crisi, vam tenir canvis entre 11.800 i 12.220 Rp per euro.

Intenteu canviar en oficines realment oficials (amb aspecte seriós, pantalleta amb la cotització del dia en contes de pissarra, i si pot ser propietat d'un banc) i fugiu d'on veieu el canvi realment alt comparat amb el que podeu veure a internet o a altres oficines, acostumen a ser un ganxo i us poden descomptar amb els bitllets (són uns artistes) o fer-vos altres trucs. I si no us queda més remei que anar a alguna d'aquestes oficines no oficials llavors no canvieu molts diners i compteu-lo vosaltres, sense que després la persona de la paradeta hi torni a posar les mans a sobre.

Intenteu canviar el mínim a l'aeroport, almenys al de Yogjakarta (el canvi estava allà a 11.000 i a la ciutat a 11.800). A les Gili el canvi també és força dolent, intenteu portar rupies quan hi aneu. També podeu optar per caixers si les vostres comissions són bones.

Parlant de caixers, acostumen a haver-hi a la majoria de ciutats. El pagament amb targeta no és generalitzat en hotels (almenys en els de la categoria que vam estar) ni en restaurants, exceptuant potser a Bali.

Despeses del viatge

Els preus que posem (ho sentim, però no els tenim tots) són el total aproximat per a 2 persones.

+ 1.099 € (vol BCN-Singapur-BCN)
+ 180 € (vol Singapur-Yogjakarta)
+ 125 € (vol Semarang-Pankalan bun)
+ 120 € (vol Pankalan bun-Surabaya)
+ 324 € (vol Denpasar-Labuan bajo-Denpasar)
+ 112 € (vol Denpasar-Singapur)
+ 87 € (taxes aeroport)
+ 610 € (hotels)
+ 176 € (transport)
+ 640 € (tours/excursions)
+ 110 € (entrades)

Transport

Avió: Hi ha multitud d'aerolínies a Indonèsia, la majoria de les quals no podrien volar a Europa segons les normes de la IATA, però no vam veure res que fos especialment preocupant en els avions, i llevat d'un petit ensurt durant l'aproximació en un vol amb Trigana Air tot va anar com la seda, sense retards (vam tenir un canvi d'horari, però ens van avisar el dia abans), cancel·lacions ni res.

Recomanem volar amb Air Asia allà on hi pogueu optar. És eficient, moderna i segura. Això si, és una aerolínia de baix cost i cal que tingueu en compte els suplements a l'hora de reservar el bitllet. Vam volar també amb Trigana Air en el vol Semarang-Pankalanbun-Surabaya, i amb Transnusa en el vol Denpasar-Labuan bajo-Denpasar.

Exceptuant Air Asia i potser Garuda Indonesia, la majoria de les companyies aèries indonèsies no admeten la compra de bitllets per internet. Per tant, haureu de comprar allà els bitllets, optant per alguna agencia de viatges d'allà que us faci el tràmit (si contracteu els tours d'aquesta forma normalment us ho faran), o fer servir alguna pàgina web, com ara TicketIndonesia.info, des d'on nosaltres vam reservar els nostres.

El cercador TicketIndonesia.info us permet fer les cerques, mostra els vols disponibles, n'escolliu un i deixeu les vostres dades per a que ells us facin la pre-reserva i informin del preu final. Si us sembla bé, feu el pagament (vigileu, que la pre-reserva caduca!) i ells us envien els e-tickets per e-mail i pel web, on podreu consultar-los fins al moment del vol. A nosaltres fins i tot ens van avisar ells d'un canvi d'horari en un dels vols, la veritat es que vam quedar molt contents del servei, que per suposat es queda una comissió, que podeu consultar a la web.

No esta de més que si podeu confirmeu els vols el dia abans, les principals companyies tenen petites oficines en els destins turístics, i sinó potser us ho fan a l'hotel.

Autobús: Hi ha una xarxa d'autobusos potent, però no la vam utilitzar gaire. Només vam anar de Surabaya a Probolinggo, el autobús era correcte (sense cap luxe), i el preu força econòmic. No vam veure horaris a l'estació (un cop entres, la gent t'arrossega cap a l'andana i abans que te n'adonis ja ets dins), i sembla que quan és prou ple, marxa. El viatge sense problemes i en el temps previst.

Bemo: Són furgonetes que supleixen o complementen el servei de bus quan o no hi és o es pot fer amb cotxes més petits. Els pocs que vam agafar estaven força tronats i en algun cas pot ser que us demanin més diners dels que toquen pel sol fet de ser turistes, mireu més o menys el preu que surt a la guia, i tenint en compte que sempre serà una mica més del que surt allà, queixeu-vos si veieu que us volen prendre el pel.

Taxi: Quasi sempre és l'única opció per anar dels aeroports a les ciutats. En la majoria d'aeroports hi ha taquilles de taxi amb preus tancats per al centre o les zones importants. Sempre us vindran altres conductors per a intentar agafar-vos sense passar per aquestes guixetes, però pel que vam veure, demanen més que al lloc oficial, tot i que podeu regatejar, depèn del temps i les ganes que tingueu.

Si no hi ha taquilles, o esteu al centre de la ciutat, demaneu que us posin el taxímetre, o deixeu clar el preu i si us intenten fer pagar l'entrada del pàrquing de l'aeroport o alguna cosa a banda digueu-los que ja va en el preu.

Becak: Son bicicletes amb un petit seient per a dos persones (primetes) que trobareu en algunes ciutats. Heu de regatejar el preu, i en general són més cares i incòmodes que un taxi. I si és per anar lluny trigareu bastant i fareu patir al pobre conductor. De tota manera, considerem que almenys algun se'n ha d'agafar, la sensació de incorporar-se a una carretera plena de cotxes i motos que venen corrent cap a tu a tota velocitat és impressionant.

Allotjament

N'hi ha per a tots els gustos i butxaques. Nosaltres vam optar la major part del viatge per llocs baratets, per sota dels 25 euros. Exceptuant un lloc horrible on vam anar a parar a Surabaya, la resta de llocs ens van semblar correctes pel que vam pagar, nets però senzills. El mínim que demanàvem era que l'habitació tingués lavabo i estigués neta.

Vam reservar quasi tots els hotels allà mateix, en arribar, ja que estàvem en temporada baixa i es podien negociar els preus. Si preferiu fer reserves per internet, vam trobar bons preus a través del cercador Agoda.

A Bali i les illes Gili els preus són sensiblement més cars, no només en allotjament, sinó en tot, tingueu-ho en compte.

Idioma

A Indonèsia es parlen multitud d'idiomes, però tothom parla també el Bahasa Indonesia, llengua oficial del país. L'anglès el domina la majoria de la gent amb qui haureu de tractar durant el viatge i la gent jove, no vam tenir problemes amb aquest aspecte llevat la particularitat que al Bahasa Indonesia no existeix el so de la f i el fan com la p, cosa que a vegades confonia i a vegades divertia...

Guies de viatge

Enguany passem només amb la Lonely Planet (edició 2010), que està força correcta. Com sempre, en tema d'hotels hi ha el que hi ha, però pel tema de transports i organització ens funciona perfectament.


(I) Escala a SINGAPUR. Ruta per les illes de JAVA i KALIMANTAN

Dia 1: Barcelona - Munic - SINGAPUR

Sortim de Barcelona a les 18:00 cap a Munic, on tenim un retard en la sortida de 2 hores degut a una avaria a l'avió. Passem la nit a bord i gràcies a la màgia del vol transoceànic arribem a Singapur enmig d'alguns llamps i trons passades les 18:00 del dia següent.

Singapur by night
Singapur by night

A l'aeroport ens esperen uns amics que ens allotjaran fins al dia següent. Ens porten a sopar al barri xinés, a prendre una copa amb vistes a Marina Bay, en el bar/restaurant Level 33.

I després de marxa a la zona de St. James Power Station, al costat de Sentosa, on estem fins a altes hores de la matinada.

Us recomanem que, si podeu, sortiu de gresca si esteu alguna nit a la ciutat-estat de Singapur. És espectacular no només per l'ambient, sinó també pel comportament de la gent i pels llocs tan xulos que hi ha (això si, prepareu la cartera!!).


Dia 2: SINGAPUR - YOGJAKARTA (illa de Java)

A les 11 surt el nostre vol d'Air Asia cap a Yogjakarta, que arriba poc més tard de les 12 (a Indonèsia és una hora menys que a Singapur). El canvi entre l'aeroport de Singapur i el de Yogja és abismal, aquest darrer és força vell , atrotinat, i mal organitzat.

Fem cua en una taquilla per a pagar la taxa d'entrada al país (al canvi, 48 euros els dos), i després per al visat d'entrada. Un cop passat el control (no us perdreu, estareu les 100 i pico persones fent cua per les 2 coses en un espai d'uns 50 metres quadrats) agafem les maletes d'un munt que han anat fent els operaris de l'aeroport (no hi ha cintes), i 2 metres més enllà ens trobem ja amb la que serà l'estampa habitual dels aeroports, estacions, i ports marítims: una munió de gent cridant-te per a que vagis amb ells.

Primer canviem alguns diners: teníem la idea de fer només per al taxi en vista que el canvi era molt dolent, però el de l'oficina ens diu que és dissabte a migdia i que a la tarda tanquen les de la ciutat, així que canviem al final 100 euros a una tarifa dolentíssima. Per suposat, a la ciutat no tindreu problemes per a trobar oficines "no oficials" on el canvi és millor que aquesta i obertes a tota hora.

Anem a la taquilla (una persona de peu darrere d'una taula) dels taxis i ens demanen 60.000 Rp per anar fins a la nostra guesthouse, a la zona de Prawitoraman.

Arribem a la Prambanan Guesthouse, on passarem 2 nits pagant 240.000 Rp cadascuna. Aquest allotjament ja el portàvem reservat i no estava malament pel preu, l'habitació era correcta (la vam agafar sense aire condicionat), amb un lavabo més aviat justet. Hi havia una petita piscina i un agradable jardí, on al matí et servien l'esmorzar.

Becak
Becak

Descansem una mica i sortim a la recerca d'un tour per al cap de dos dies poder anar a Borobudur, l'altiplà de Dieng i continuar cap a Semarang, on hem de dormir. Tombem vàries agències del carrer preguntant preus i al final agafem el tour a l'agència Losari Tours, per 700.000 Rp És car, però és tot el dia i amb un cotxe privat per a nosaltres sols, tampoc no hi ha massa alternativa, ja que no tornem després del tour cap a Yogja...

Un cop enllestit el problema marxem cap al carrer Malioboro, amb l'esperança de trobar obertes les oficines de canvi serioses, que estan totes dues a l'entrada de l'hotel Inna Garuda, quasi al capdamunt d'aquest carrer. Per desgràcia, és cert que aquestes dues tanquen el dissabte a migdia i no obren fins dilluns, així que no ens queda més remei que anar a mirar canvi a un altre lloc. Finalment el trobem a 11.800, bastant baix. Per sort, aquell cap de setmana el preu del diner era realment aquest, així que no ens vam sentir estafats per aquella tarifa...

Per anar al carrer Malioboro vam trobar un bus urbà (el vam veure parat i vam preguntar si hi anava), de tornada, com que la cosa es veia més complicada vam agafar un taxi.

Als mapes que us donaran, us semblarà que tot esta aprop i que es pot anar a peu als llocs, però res més lluny de la realitat, les distàncies són molt grans, i la majoria dels carrers d'Indonèsia no estan fets per a caminar, directament no hi ha vorera, o quan hi és està tota trencada o plena de tot tipus de coses, fent una mica complicat moure's. Quasi no hi ha semàfors i els passos zebra no els respecta ningú. Si aneu a peu, pareu compte al creuar als carrers i recordeu que els vehicles venen per l'altre costat (a Indonèsia es condueix per l'esquerra)!!.

Després de tombar una mica per Malioboro i visitar l'oficina de turisme per a veure com podem anar a Prambanan, tornem cap a Prawitoraman i anem a sopar al restaurant Vía vía, bastant popular entre els turistes, una fama a la que no correspon el servei ni el menjar, potser també degut a la quantitat de gent que hi ha.

Portem bastant cansament acumulat pel canvi d'horaris i la jornada de gresca del dia anterior, així que anem a caure morts al llit de la guesthouse...


Dia 3: YOGYAKARTA - PRAMBANAN - YOGYAKARTA

Avui tenim dia de visites per Yogjakarta. Després de revisar el mapa de la ciutat, decidim anar directament al Water Palace, per després decidir si anem al mercat d'ocells o tirem directament cap a Prambanan (el Kratón el tenim descartat degut a les males opinions que havíem llegit).

A la sortida del carrer de la guesthouse, agafem un becak que ens hi porta en uns 15 minuts, durant els quals gaudim de l'observació de l'activitat diària de la gent de la ciutat, el fum del trànsit i de la gràcia de Déu, que permet que no morim esclafats només començar les vacances (us recordem que s'ha de provar :-).

El palauet Water Palace (30.000 Rp) era com una "casa de jocs" d'un antic sultà i no és gaire interessant. Passem una estona veient una dona que fa batik allà mateix, i tombant una mica per la vora per tornar a agafar un altre becak i anar fins a Malioboro, on anem a una parada dels autobusos Transjogja, per agafar el bus 1A que porta fins a Prambanan. Aquest servei funciona força bé i és barat, reconeixereu les parades perquè són com una mena de casetes elevades a la vorera, amb gent que us cobrarà i una torna de pas, us ho recomanem.

Prambanan
Prambanan

Un cop arribats a Prambanan sortim de la paradeta i girem a la dreta, seguint la tanca del recinte dels temples, per arribar fins a l'entrada. Els estrangers entrem per una porta diferent als indonesis i amb l'entrada t'ofereixen té o aigua. Si teniu carnet d'estudiant us faran descompte en l'entrada (234.000 Rp).

El recinte és força gran i passem una bona estona passejant pel lloc, a més és diumenge i hi ha força gent local que va a passar-hi el dia, podem veure gent arreglada de diumenge, estudiants que aprofiten per practicar una mica d'anglès i fer-se la foto amb els "rostres pàl·lids" i fins i tot un grup que toca gamelan mentre diferents grups de nens fan balls tradicionals. És força relaxant tot i la forta calor.

Com no, també veiem el temple de Prambanan i el també bonic candi Sewu, tots dos al mateix complexe, però desistim de visitar Ratu Boko per la calor, així que fem una mica més de temps veien les danses i la gent, i tornem cap a la ciutat de Yogyakarta, aquesta vegada fent un parell de transbords al bus per no haver de tornar cap a Malioboro i quedar més aprop de la zona del nostre hotel.

Sopem en un restaurant devant mateix de la guesthouse i ens en anem a dormir, demà ens toca marxar a les 5 del matí!!.


Dia 4: YOGYAKARTA - BOROBUDUR - ALTIPLÀ DE DIENG - SEMARANG

A les 5 de la matinada ja som a la recepció de la casa per agafar l'esmorzar que amablement ens han fet en format pícnic i marxar cap a Borobudur. A banda que la jornada és de força quilòmetres, volíem estar a primera hora al temple per poder-ne gaudir sense massa gent.

Abans d'arribar a Borobudur parem en un altre temple molt més petit, una mica més avall, que obren en aquell moment. Té la peculiaritat de tenir un buda assegut, a banda d'un arbre preciós a la vora del temple, que es visita en un moment. Al costat mateix hi ha també un petit convent budista per on donem un tomb gaudint de la tranquil·litat del matí.

Dormint?
Dormint?

Uns minuts de cotxe i ens plantem al gegantí Borobudur (15 dólars/entrada, també fan descompte a estudiants). Aquí també ens conviden a té amb l'entrada, així que en fem un per agafar una mica d'embranzida... i cap a dins!.

No entrarem en explicacions de detalls arquitectònics (trobareu molta informació al web Borobudur Park), però ens agrada molt més aquest temple que Prambanan, potser també perquè esta més envoltat de bosc, hi ha menys gent i esta molt més ben conservat.

Anem fent els protocolaris tombs fins a la cúpula, on passem una estona gaudint de les vistes que tenen els budes que hi ha allà dalt, i tornem cap a la sortida, que com a la majoria de temples importants va a parar a un laberint de carrers ple de botiguetes de records, que sortegem amb prestesa també gracies a que encara és aviat i no estan totes obertes.

Obviem la visita d'altres temples de la vora per anar ja cap a l'altiplà de Dieng. El trajecte és de més o menys 2 hores, durant el qual finalment tenim oportunitat de veure una mica de l'entorn rural d'Indonèsia. Anem pujant poc a poc i s'està també més fresquet.

A poca distància de Wonosobo, parem en un mirador des d'on es veu tota la vall que hem deixat enrere, la vista és impressionant, tot i els núvols baixos que hi ha.

Arribats a Dieng, la nostra primera parada és el petit complexe de temples Arjuna, cinc petits temples shivaístes força ben conservats i en un indret molt tranquil (no trobem cap visitant estranger).

Vistos els temples, anem cap al proper destí, parant-nos un instant en un altre petit temple a la vora de la carretera, el Candi Bima, amb la curiositat de tenir cares humanes esculpides a les seves parets exteriors.

Lluíiiiis!
Lluíiiiis!

Arribem ara sí, a Kawah Sikindang, un aflorament volcànic on hi ha petits cràters sulfurosos. Segons ens diuen els cràters van sorgint i desapareixent, en aquell moment, el més impressionant té uns 20 metres de llarg per 5 d'ample i l'aigua fangosa del seu interior bull de forma potent, deixant anar una forta pudor de sofre. Ens expliquen també que en la zona s'aprofita aquesta energia geotèrmica per a generar electricitat, bé per ells!

Vist el lloc, anem cap al llac Telaga Warna, en realitat un cràter cobert d'aigua que, degut a les emanacions sulfuroses, és d'un bonic color verd turquesa. Estem a finals de l'estació seca i el nivell és una mica baix, però fent un tomb al llac podem veure en alguns llocs com hi ha emissió de gasos i imaginem que l'aigua deu estar calenta. El lloc és força bonic i el recorregut tranquil, però com molts altres llocs del país, està una mica deixat. I unes petites grutes que se suposa que hi ha estan tancades i en estat d'abandonament, una llàstima.

Un cop acabades les visites preceptives, dinem una mica al poble de Dieng, on comença a ploure amb alegria i emprenem el camí cap Semarang, que es torna força accidentat en caure un arbre a la carretera principal, obligant-nos a recórrer camins alternatius sota una forta pluja, cosa que ens fa arribar amb quasi un parell d'hores de retard a la ciutat.

Havíem agafat hotel no molt lluny del barri xinès de la ciutat, que recomanava la guia, però ja es de nit, i un altre cop les distàncies (ens comenten que tenim mitja hora caminant) i les inexistents voreres ens fan desistir d'anar-hi. Intentem anar a sopar alguna cosa pel voltant de l'hotel, però són les 8 de la tarda, i ja està tot tancat (Semarang no és una ciutat turística).

Així que tornem a l'hotel i demanem que ens facin un nasi goreng que mengem a l'àrea de descans mentre busquem hotels en el nostre proper destí no planificat. Demanem a la recepció que ens facin venir un taxi a les 7 del matí per anar cap a l'aeroport i anem a dormir, ha estat un dia intens.

L'hotel és deia Surya Hotel, un hotelet de negocis prou decent (tot i que les fotos de la web deuen ser de fa alguns anys) i que vam reservar via internet a través d'Agoda per 22 euros.


Dia 5: SEMARANG - PANKALAN BUN - TOUR ORANGUTANS (illa de Kalimantan)

Un cop esmorzats, i a la hora convinguda, sortim cap a l'aeroport de Semarang, on farem la connexió amb Pankalan bun, des d'on comencem un dels tours que més il·lusió ens fan del viatge.

Hem arribat a l'aeroport amb força antelació (allò de les 2 hores abans no cal que us ho prengueu massa estrictament en els vols interns) i prenem un cafetó decent en un dels bars de l'aeroport, navegant una mica per internet i observant com a la taula del costat dues inspectores de sanitat prenen mostres d'una de les pastes del mostrador, atentament vigilades per un policia, molt tranquilitzador... Les tases de l'aeroport són aquí de 60.000 Rp.

L'avió de Trigana Air surt puntualment a les 11:30 i el vol transcorre sense problemes, així que al cap d'una hora ja estem a l'illa de Kalimantan, on ens espera l'Aidi, el nostre guia per aquest tour, que va quedar força sorprès en veure que Daniel era a Espanya un nom de noi, ens vam fer un fart de riure...

Vam contactar amb ell directament en contes de fer-ho mitjançant alguna de les moltes agencies que ofereixen aquest tour per internet, vist els preus exagerats que demanaven. L'Aidi ens va fer el tour de 3 dies i 2 nits per 4.000.000 Rp I la veritat és que vam quedar molt contents, no vam veure diferencia en les comoditats del nostre vaixell respecte als altres i l'Aidi era un guia jove, però formal, molt amable i amb explicacions de tot el que anàvem fent i veient. Us el recomanem.

Agafem un taxi a l'aeroport i anem fins a un moll a les afores de Kumai, on hi ha multitud de klotoks, els vaixells que fan aquesta mena de recorregut. En aquell instant comença a caure una important tromba d'aigua, però per sort el capità ha posat un cobert suplementari i només embarcar sortim cap al riu, amb el pobre guia intentant tranquilitzar-nos per la climatologia.

Vespre sobre el riu
Vespre sobre el riu

Quan la pluja s'aplaca una mica, coneixem al capità i a la cuinera, que ens treu el deliciós dinar, suficient per a un regiment. Us hem de dir que en els 2 tours en vaixell que hem fet és on es podria dir que hem menjat millor, autèntic menjar indonesi de casa!.

La pluja s'acaba quan ja estem remuntant el riu Sekonyer. Passem a la vora d'on desemboca amb el riu principal, on sembla que a la nit hi ha multitud de cuques de llum, però per desgràcia nosaltres anem més amunt a passar la nit, no es pot tenir tot!. Mentre pugem veiem micos proboscis, amb el seu curiós nas, fins i tot tenim la sort de veure'ls travessant nadant el riu, amb les mares carregant als petits al coll, és espectacular!. També veiem algun orangutà salvatge durant uns instants. Ens comen- ten que és estrany que estiguin tan a la vora del riu, sembla que hem tingut sort!.

Seguim riu amunt, còmodament asseguts en les nostres cadiretes de jardí tunejades per a que no llisquin sobre el vaixell, anant fent petar la xerrada i veient els micos i quan ens donem conta ja es fa fosc, així que el capità lliga el vaixell a una vora del riu per a passar la nit. Quedem embadalits amb el color del cel en fer-se fosc, i en un moment ens paren la taula un altre cop, amb espelmetes i tot, un sopar romàntic enmig de la jungla, quina sensació!.

Mentre sopem, ens preparen el llit, també a l'aire lliure (sota un cobert i amb mosquitera eh?!) i com que tampoc podem anar a fer unes cerveses enlloc, doncs ens anem a dormir, que demà tenim moltes emocions!.


Dia 6: TOUR ORANGUTANS

Algú engega les llums molt aviat, abans de les 7 ja estem desperts, observant la boirina que flota en el riu i escoltant les bestioles. Veiem passar algunes barques de treballadors del parc i llenyataires (si, el riu i el seu voltant és preciós, però ben a la vora es desforesta la selva per vendre'n la fusta, un dels principals problemes a l'illa de Borneo), però regna la tranquil·litat.

Navegant sobre un mirall
Navegant sobre un mirall

Després d'esmorzar, continuem cap a Camp Leakey i prenem un desviament del Sekonyer per apropar-nos. Aquesta zona és simplement espectacular. Si el Sekonyer ja era estret, en aquesta part amb prou feines hi passen dos klotoks i l'aigua del riu és veu negra, per l'efecte de la coloració que donen les arrels dels arbres. Sembla un mirall fosc totalment pla.

Pel camí trobem algun llangardaix de la família dels varans (els de komodo!), un cocodril de riu, i una mena de tucà espatarrant, a banda d'altres ocells.

Arribem aviat a Camp Leakey (el feeding time, l'hora en que es dóna de menjar als orangutans, és a les 14:00) i només baixar del vaixell, quan estem de camí cap a la cabana de recepció, ens trobem una femella d'orangutà, amb el seu petit, barrant la passarel·la d'accés. Quedem flipats, li estem passant pel costat i fent-nos fotos a la vora mentre ella ens mira amb curiositat... Quins animals tant impressionants, estem contentíssims.

Tenim temps per a fer un lleuger trekking per la zona, per veure si tenim sort de veure'n algun altre abans, però no, el que si que veiem són unes formigotes gegants i uns arbres espectaculars, que l'Aidi ens va comentant mentre passegem.

Es fa l'hora del dinar dels orangutans, així que ens dirigim al lloc en qüestió, un petit escenari on els vigilants posen el menjar, amb alguns seients de fusta per als que anem a veure-ho.

Petit orangutà
Petit orangutà

Cal dir que això no és una mena de circ, camp Leakey i els altres dos centres de reintroducció i investigació intenten introduir orangutans que estaven en captivitat o eren orfes al medi salvatge. Per a fer-ho, i mentre no s'acostumen a viure de la selva, cada dia els posen a una hora concreta fruita per a que puguin acabar d'alimentar-se, mentre encara ho necessitin. Un cop es poden mantenir per ells sols, alguns s'internen a la selva per no tornar, altres hi van quan els hi sembla...

Les femelles baixen de seguida a recollir el que poden davant l'expectació de tothom, abans de que l'impressionant mascle, en Tom (amo i senyor de Camp Leakey) faci acte de presència. No em vull fer llarg relatant això perquè no hi ha paraules, quina bèstia!!.

Un cop acabat el show tornem cap al vaixell i al moll hi ha alguns macacos i un parell d'orangutans més, un dels quals s'aferra a la cama de la Paula, que es queda glaçada. Tots quedem una mica astorats (hi ha gent d'altres vaixells) i li diuen que no intenti desempallegar-se'n perquè es poden enfadar i fer mal, així que el que fa el guia es fer que li doni la motxilla, que és el que sembla que vol. Al cap d'un moment la deixa i podem marxar...

Com ahir vam sortir tard, avui no dona temps per a més, naveguem una mica per la banda estreta del riu, i en un petit marge amarrem per a fer nit. En aquesta zona l'aigua és més neta que al riu Sekonyer (que baixa marró i contaminat pels tractaments que fan a les mines), així que ens podem dutxar i tot, un luxe que aprofitem sense dubtar per després tornar a gaudir del nostre sopar romàntic, quin dia tan fantàstic!.


Dia 7: TOUR ORANGUTANS - SURABAYA (illa de Java)

Últim dia al riu, s'acaba el que es donava... però no patim, abans tenim una altra cita amb els orangutans, aquesta vegada a Pondok Tanggi, on donen de menjar a les 9h. Disfrutem un cop més de la propera presència dels primats i continuem riu avall.

Teníem pendent la visita a un centre de reforestació i a una vila que hi ha a la vora del riu, però com patim per l'hora del vol, ho deixem només en el centre de reforestació, on ens expliquen una mica quina mena d'arbres planten i, després de fer una donació, plantem els nostres arbrets per a que formin part del parc. Ens sembla una mica turistada, però bé, si serveix per alguna cosa, endavant...

Accelerem i continuem cap a Kumai, on arribem amb temps de sobra. Com ja us hem dit, això de les dues hores abans en l'aeroport no és necessari (almenys en els aeroports petits), i a més el vol ens surt amb quasi una hora de retard. Ens penedim una mica de no haver apurat una mica més el nostre temps al riu...

Després d'assabentar-nos a l'aeroport de que hi ha hagut un terratrèmol a Bali (per sort, res gaire greu), sortim cap a Surabaya, el proper pas intermig. En aquest aeroport, les taxes són de 20.000 Rp.

Vam escollir Surabaya per tal de estalviar-nos algunes de les 11 hores que tarden els tours que surten de Yogjakarta cap a la zona del Bromo, el nostre proper destí. La nostra idea era intentar agafar un transport quan arribéssim (en teoria a les 17:30, tot i que amb el retard van ser passades les 18) per arribar, ni que fos de nit, a Cemoro Lawang, com fan la majoria dels tours. Vam pensar que no seria dificultós trobar algun d'aquestos tours a Yogja o al mateix Surabaya. Però per desgràcia no va ser així, i tot i que ens en vam sortir pel nostre compte, ens sembla que a la llarga vam pagar més d'aquesta manera que fent un dels tours que surten de Yogja. En canvi, vam obtenir una nit en un lloc de peli de terror, un viatge efectivament més curt, un parell d'intents d'estafa, i això si, una bona estona lliure per poder veure Cemoro Lawang.

Un cop arribats a Surabaya, anem a l'oficina de turisme de l'aeroport, a veure si hi ha alguna possibilitat de continuar amb el nostre pla, i ens diuen que no veuen com, així que ens hem de buscar un hotel. La darrera nit a Semarang havíem intentat buscar algun que quedés a la vora de l'aeroport, perquè al dia següent hauríem d'agafar un bus a la estació principal, que no hi queda gaire lluny. Havíem trobat un que no feia mala pinta, així que li vam preguntar al noi de l'oficina, que ens va dir que no el coneixia, i ens en va recomanar un altre, on ens va trucar, i on per desgràcia no hi havia habitacions.

Així doncs, el vam fer trucar a l'hotel que havíem vist per veure si tenien habitacions i vam demanar un taxi per anar-hi. Aquí, el noi ens intenta col·locar un taxista amic seu que ja s'esperava a la vora de l'oficina, està clar que a un preu més alt, tot i que ell deia que no. Els taxis a l'aeroport de Surabaya funcionen a tarifa fixada depenent d'on vulgueu anar, l'oficina on cal anar (i on no us hi deixaran arribar) queda a l'esquerra de la zona d'on se surt, dins el hall de l'aeroport.

Agafem el taxi (35.000 Rp) i ens presentem a l'hotel, que no té res a veure amb el que havíem vist el dia anterior a les fotos. Semblava un decorat de una peli de por!. Intentem dir-li al taxista si ens pot portar a un altre, però no entén res d'anglès i tampoc té gaires ganes de seguir donant tombs, ens sembla, així que al final ens hi quedem.

No sopem per por d'agafar alguna cosa dolenta i ens posem al llit en els sacs de seda, tapats fins al cap, esperant que passi ràpid la nit per a poder marxar d'allà.


(II) Ruta per les illes de JAVA, FLORES, KOMODO i RINCA

Dia 8: SURABAYA - PROBOLINGGO - CEMORO LAWANG

Ens llevem aviat, no tenim organitzat res i ens fa por tenir problemes per enllaçar els transports, així que més val anar amb temps...

A la recepció ens avisen un taxi que ens porta fins a l'estació de busos de Surabaya (20.000 Rp), on només entrar ja som arrossegats cap a l'autobús de Probbolingo (46.000 Rp), que marxa als pocs minuts.

En unes 2-3 hores ens plantem a l'estació de busos de Probbolingo (tot i que uns 5 minuts abans d'arribar-hi, el bus atura davant d'una agència de viatges on ens diuen que l'estació és allà, i que si anem a Cemoro hem de baixar allà, cosa que no fem).

Sortim de l'estació i anem cap a mà esquerra, d'on surten les furgones cap a Cemoro Lawang, on com no, també intenten prendre'ns el pèl intentant fer-nos pagar quatre vegades més del preu, amb l'excusa de que així sortirem abans, diem que no, que no tenim pressa i comencen als pocs minuts a baixar-nos el preu, davant de la mirada de la resta de passatgers (tots indonesis). Ens seguim negant, així que als 10 minuts sortim cap a Cemoro, pagant 50.000 Rp i emprenyats com a micos. A sobre, ni que no omplin la furgo no patiu, perquè pel camí la segueixen omplint amb gent que va de poble en poble, un festival.

Prop de 2 hores després (ens sembla recordar), impressionats amb les vistes i amb el cul fet calderilla, arribem per fi a Cemoro Lawang, on anem a la recerca d'un hotel.

Estem força agobiats, i a sobre la gent pel carrer, en veure'ns tombant amb la motxilla al coll, no deixa de marejar-nos amb que anem a dormir en una casa particular (homestay), així que farts de tombar, ens quedem al Café Lava Hostel (27.0000 Rp), tot i que només queden habitacions econòmiques, amb bany compartit i aigua freda. Tenim ganes de menjar alguna cosa i estar una estona en pau.

Cims ventosos
Cims ventosos

Abans, però, reservem allà mateix el tour del dia següent als volcans Bromo (la pujada amb cotxe per a veure la sortida del sol i després la visita al cràter) i Kawah Ijen, ja que és realment complicat arribar-hi per mitjans propis. L'amo de l'hotel és bastant arrogant i malcarat, més sabent que no tenim més opció (ell mateix ens explica amb un somriure d'orella a orella com poder arribar amb transport públic fins a l'Ijen). De fet, tots els hotels de Cemoro tenen fama de ser bastant desagradables, sobretot amb la gent que ve amb tours tancats des de Yogja (tot i que nosaltres no ho som!!). El tour ens costa 700.000 Rp incloent la nit d'hotel a l'Ijen. Si li sumem el que hem pagat de l'habitació aquí, ens surt igual de car que venint amb tot tancat des de Yogja, però... que bé que ho hem passat!!.

Ara si, dinem i gaudim de la nostra Bintang. Tenim la tarda morta al bonic poble de Cemoro, on verifiquem que és veritat que hi ha moltes mosques (ho deia la guia i ens semblava estrany) i moltíssima pols (que vols, estant al costat d'un volcà que no para de treure cendra). A banda d'això poca cosa més, veiem les vistes de la tarda sobre el Bromo, que són espatarrants, i constatem la tranquil·litat que hi queda a les tardes, quan la majoria dels turistes ja ha marxat després de fer el tour matinal i mentre no arriben els del dia següent. Parlem també amb una altra parella de catalans que s'han quedat un dia més per temes de transport, sempre és agradable poder enraonar una estona en el teu idioma quan portes dies fora de casa...

Quan es pon el sol mengem alguna cosa i ens en anem cap a dormir. Demà ens aixequen a les 3:30 per anar a veure el Bromo!.


Dia 9: MT. BROMO - BONDOWOSO

Cap a les 3:30 comencem a sentir moviment fora de l'habitació, així que comencem a vestir-nos i preparar les coses per quan tornem. Els de l'hotel no ens venen a avisar fins a les 3:50... segueixen cobrint-se de glòria...

Es fa de dia al Bromo
Es fa de dia al Bromo

Anem cap al restaurant i ja esta tothom a l'espera, a fora ja hi ha els 4x4 esperant. Esperem el nostre torn i enfilem cap al mirador de Pananjakan després de pagar l'accés al parc (50.000 Rp) en una fila de cotxes que sembla l'entrada de Barcelona un dia qualsevol, i això que és temporada baixa!.

Ens deixen una mica lluny del lloc (no caben tots els cotxes) i pugem caminant cap al mirador de Pananjakan durant més de 20 minuts, amb un fred important i intentant no ser trepitjats pels cavalls que lloguen per a fer-te més fàcil la pujada, per arribar finalment a una petita esplanada amb un cobert i tot de paradetes de té, cafè i coses de menjar. Com hem pujat fent via, agafem un bon lloc i plantem el trípode de la càmera per a disposar-nos a veure l'espectacle.

Poc a poc, el sol va il·luminant la vista del Bromo, el Batok i, com tenim sort, al fons també podem veure el mont Semeru de fons, és impressionant veure com canvia la llum segons puja el sol, estem flipant en colors, mai millor dit!.

Quan ens sembla que ja n'hi ha prou, tirem avall a la recerca del cotxe, que ara estava una mica més amunt d'on ens havia deixat. Esperem a que arribin la resta de passatgers i ens en anem cap al cràter!.

El cotxe travessa l'esplanada de cendra que el dia abans observàvem des de Cemoro i aparquem a uns 500 metres del cràter per anar-hi caminant. Com no, també s'hi pot anar amb cavall, i fins i tot amb moto, pagant per suposat. En el camí hi ha el temple Pura Luhur Poten, tancat la majoria de l'any.

És el cràter més impressionant que hem vist a Indonèsia, però no entenem com poden tenir-lo així de deixat (escales d'accés, baranes, cavalls amunt i avall...), i més observant com un gran percentatge de la gent que viu a la zona ho fa del turisme, és una llàstima...

A la boca del llop
A la boca del llop

Després d'al·lucinar una estona decidim fer lloc al cim per a la resta de la gent i tornem cap al cotxe, on ens n'adonem que anem completament coberts de pols negra, sembla que vinguem de la mina!. Us recomanem que, a banda de tapar-vos (fa molt fred al matí), porteu una braga o similar per a cobrir-vos la boca de la pols i unes ulleres per a evitar que us entri molta pols als ulls.

Tornem a l'hotel cap a les 7:30, ens dutxem ràpidament (amb el fred que fa i l'aigua freda no hi ha ganes de recrear-s'hi) i anem a menjar alguna cosa abans de continuar, mentre veiem com van marxant la majoria de grups.

Finalment ve el nostre transport, és el mateix pillastre que ens va pujar des de Probbolingo, i avui esta molt més amable...

Arribats de nou a Probbolingo, ens aturem en una agencia de viatges, on ens trobem amb més gent. Ens fan una breu explicació de cap on anem, esperem una estona i ens embarquen en una furgoneta força atrotinada, anem cap a l'Ijen.

Arribem al nostre hotel, el Catimor Homestay, ja de nit, doncs quasi sen's incendia la furgoneta al poc de sortir, i com que ens vam negar tots en bloc a seguir-hi viatjant fins que ens la canviessin, la cosa es va retardar un parell d'hores. No podem visitar ni la plantació de cafè, ni el poblet ni el petit bany termal de l'hotel, i a sobre s'acaben les cerveses tot just arribar, tot molt dramàtic. Per sort, trobem uns altres paisans que s'uneixen al grupet que hem fet amb uns nois holandesos durant el trasllat, i passem una estona fent gresca i xerrameca abans d'anar a dormir. Demà toca matinar un altre cop...


Dia 10: MT. IJEN - KETAPANG - GILIMANUK - LEGIAN (illa de Bali)

Ben aviat ens piquen a la porta de l'habitació i ràpidament ens llevem i ho preparem tot. Sortim a esmorzar rapidet, ens abriguem (aquí i al Bromo hi fa fred, porteu roba d'abric!) i marxem cap al volcà Ijen.

Una bona estona més de camí de cabres (és increïble com de malament tenen la carretera que porta a aquesta zona) i arribem a l'aparcament, on un bonic cartell que penja de la caseta de guarda ens indica que queden 3'5 km de desnivell fins a arribar a la boca del cràter del volcà Ijen. Paguem el dret d'accés (80.000 Rp) i comencem a tirar amunt.

Un treball a la boca de l'infern III
Un treball a la boca de l'infern III

Pel camí, se'ns enganxa un dels treballadors del cràter, que no se'n va ni amb aigua calenta. Els més joves, o que parlen alguna cosa d'anglès es treuen un millor sou fent de guies mentre pugen cap a dalt que carregant sofre com a mules (cosa que fan igualment després), així que se us aproparan amb allò de saludar i fer la foto i us vindran amb que us baixen al cràter, que us faran de guia.

Si no ho voleu (no cal cap guia, tot i que ens sembla totalment lícit que intentin millorar el seu sou), deixeu-los-hi ben clar des de bon principi, i si cal insistiu-los, nosaltres no ho vam fer fins més endavant per timidesa, però el paio ens anava seguint/esperant tota l'estona i no ens va deixar fins que ens va portar al cràter. Si us passa això, o voleu que algú us acompanyi, aclariu també prèviament el preu, perquè sinó al final us demanaran una propina a partir de (crec que ens demanava 100.000 Rp). Nosaltres al final ens hi vam haver de discutir i li vam donar menys, perquè ja li vam deixar clar que no volíem que ens acompanyés i més que de guia ens va fer de paparra, perdoneu que us ho diguem així, però si hi aneu es possible que us hi trobeu, deixeu les coses clares per a evitar malentesos.

Sigui com sigui, anem pujant intentant esquivar al noi, i veient al que s'enfronten dos cops al dia la gent que treballa al volcà Ijen, una dura pujada que es fa pitjor encara de baixada, i més carregant al coll 80/100 kg de sofre i portant en molts casos unes botes d'aigua als peus, en contes de les nostres xiruques últim model, Déu n'hi do!!.

El camí és maco, enmig del bosc, i a mitja alçada hi ha una mena d'oficina/bar on els treballadors fan parada per a pesar la càrrega (que tornen a pesar abaix), i s'hi pot prendre també un cafè, nosaltres seguim amunt.

Més endavant, el camí s'obre a una panoràmica preciosa dels cims del voltant, i uns metres més endavant trobem per fi el cràter.

Un cop més, estem sense paraules. Respirem una mica, fem un mos i tirem avall. Veureu que hi ha un cartell que prohibeix el pas als turistes (però hi esta ple) i una mica més enllà ens tornava a esperar el nostre guia, que ara sí, ja no ens deixa anar. Anem tirant avall intentant fer el mínim de nosa als treballadors que pugen amb la càrrega, aquí el camí és realment costerut i pedregós: quin mèrit el d'aquesta gent!.

Un treball a la boca de l'infern
Un treball a la boca de l'infern

Ens anem apropant fins a la emanació de sofre canalitzada, una mica més amunt hi ha una mena de mirador. Fins aquí podríem considerar el camí segur i creiem que potser si aneu sols (sense un d'aquests guies) no hauríeu de baixar més avall. En aquest lloc es pot respirar i reaccionar als canvis de direcció de l'emanació gasosa (cal portar un mocador al coll i quan us apropeu a aquesta zona mullar-lo d'aigua per a que pogueu respirar en cas que us agafi el fum, és força important), i a amb una mica de zoom a la càmara podreu fer bones fotos.

La nostra idea era no tirar més avall, però el nostre guia em va insistir a baixar a nivell del llac. Quasi m'ofego atrapat en el núvol de fum, sense poder veure per on sortir. Per sort el noi va venir i em va estirar cap a fora, penseu-s'ho abans de baixar, de debò.

Sigui com sigui, és únic poder estar allà baix, veure en quines condicions treballen aquella gent i la duresa de la feina, a banda de les impressionants roques esgrogueïdes i el color turquesa del llac. Vam quedar astorats pel Bromo, però l'Ijen ens va semblar millor encara...

Donem un darrer cop d'ull i comencem el retorn, que quasi es fa més pesat que la pujada, doncs el camí de baixada està força desfet i és fàcil patinar, cal anar molt a poc a poc.

Arribem a l'aparcament de nou, i després de canviar-nos una mica de roba i esperar a la resta del grup sortim cap a les 10 cap a Ketapang, a on arribem sobre les 12h. La furgoneta ens deixa davant d'una agència de viatges, on ens intenten vendre el transfer cap a Legian, però preferim anar pel nostre compte.

Travessem el carrer i ja som al port, des d'on surten els ferris cap a Gilimanuk. Paguem els bitllets (12.000 Rp) i pugem a l'enorme llauna rovellada que ens durà cap a la mítica illa de Bali. Pugem a una de les plantes superiors i ens quedem a l'aire lliure durant la travessa.

Un cop arribats a l'illa de Bali el pla era agafar un bemo a Gilimanuk fins a Denpasar i després canviar cap a Legian. L'estació de bemos està sortint a mà dreta del port de Gilimanuk i després a l'esquerra (o això ens havien dit), però és famós el fet que la gent no t'hi deixa arribar intentant vendre't ells el transfer. També s'ha de dir que (pel que sabem) tots els bemos van primer a Denpasar i allí hi ha vàries estacions secundàries des d'on surten els que van a diferents poblacions de l'illa, pel que cal fer transbord.

Una mica farts d'estar sempre agobiats per la gent, i pel tema dels transbords, decidim baixar a l'aparcament del ferri, on havíem vist alguns busos i vans, a veure si podem estalviar-nos tot el tràmit. Els busos són de locals i estan deixadíssims, plens de gent tirada per terra. A més, ens diuen que van directes a Denpasar sense parar, però no ens ho creiem gaire. Com que estem per allà mirant, de seguida ens fan "corrillo" els conductors i ens deixem temptar per un conductor de van, a qui li queden dues places lliures i que ens diu que només ha de fer una parada abans de Legian, que la resta de gent va més endavant (són tot locals també), després de fer el típic regateig i fer veure que marxàvem, ens deixa el viatge per 100.000 Rp, així que pugem a la furgoneta i en amarrar el ferri deixem enrere els problemes i tirem milles cap a Legian.

El camí és llarg (cap a 4 hores) i el conductor fa alguna parada més de la que ens prometia, però estem molt contents perquè estem amples i ens hem estalviat maldecaps i transbords, total per unes 20.000 Rp de diferència.

Ja es fa fosc quan arribem a Legian i el conductor ens deixa davant de l'hotel que teníem mirat, el Tune Hotel (de la cadena d'hotels de baix cost Tune), però no havíem estat capaços de pagar per internet amb la targeta de crèdit espanyola i el preu al taulell era caríssim per ser un hotel low cost, així que marxem. Només creuar el carrer, en veiem un de força luxós a primera vista, amb piscines i tota la pesca i decidim provar. Resulta que és més barat que l'altre i tot i que no pensàvem gastar tant, ens hi quedem perquè estàvem rebentats i a banda estava força correcte. Era l'hotel Bali Subak i ens va costar 325.000 Rp la nit.

Dutxeta agraïda (volíem tastar la piscina, però preferim anar a menjar) i sortim a sopar a un dels bars del mateix carrer (estem al rovell de l'ou de Legian). Pensàvem que ens donaria temps de veure'n la platja o alguna cosa, però el desplaçament se'ns ha menjat el dia, que hi farem...


Dia 11: LEGIAN - LABUAN BAJO (illa de Flores)

Avui tenim un altre dia de aeroports i viatge, ens en anem a l'illa de Flores!. Havíem demanat que ens truquessin un taxi per a les 6 del matí, però no hi era. Amablement ens ofereixen el transfer de l'hotel cap a l'aeroport, però l'avantatja d'estar al centre és que sortim al carrer i, tot i ser força aviat, ja passen els taxis Bluebird (els blaus, que sempre van amb taxímetre).

N'arramblem un i sortim cap a l'aeroport, on ens hi plantem en pocs minuts (50.000 Rp), ja que ens havíem quedat a Legian per no perdre temps de carretera. Facturem, paguem la taxa (40.000 Rp) i a esperar un cop més, aquesta vegada sense bars agradables, la veritat és que l'aeroport de Bali no és cap meravella. Passem l'estona fent petar la xerrada amb un simpàtic nadiu, seguidor del Real Madrid, fins que embarquem al vol de Trans Nusa Tenggara.

Cap a les 10:30 ja estem a Labuan bajo, després de passar la hora i escaig de vol contemplant l'impressionant reguitzell d'illes i cràters que ens regala el trajecte.

Vaixells al capvespre
Vaixells al capvespre

Esperem a que ens donin les maletes (en aquest aeroport no hi ha cintes, es fa a mà) i sortim a la munió de gent que ens espera al carrer per oferir-nos taxis, hotels, tours, i ves a saber que més. Un cop més, ens tanquen dient que no hi ha autobús cap al poble, quan si que n'hi ha (bé, un servei de bemo que fa el recorregut circular poble-aeroport), així que pugem en un taxi que per 50.000 Rp ens fa el trajecte de menys de 5 minuts al poble, mentre escoltem la xapa d'un venedor de tours que intenta fer la seva feina en el mateix taxi.

No teníem reserva d'hotel, però si una preferència que el taxista ja endevina en veure'ns amb la motxilla, l'Hotel Gardena, on per sort tenen lloc. Agafem habitació en un dels bungalous nous, dues nits per 400.000 Rp, tenint en compte que no són nits consecutives, ja que una la passarem fora en un tour. Els bungalous nous són correctes (no espereu cap luxe), però estan dalt de tot de la muntanyeta on es troba l'hotel, així que per arribar-hi teníem quasi 5 minuts de pujada, trajecte dur, sobretot quan portàvem la motxilla a l'esquena. En compensació, les vistes de la badia de Labuan Bajo al capvespre són simplement incomparables i el lloc és força tranquil.

Baixem a la recepció per a reservar el tour, prèviament havíem estat negociant via e-mail amb en Fransis Oan, el propietari, sobre preus, tot i que no l'havíem reservat en ferm per poder buscar alternatives. Veient que el noi del taxi ens demanava més diners, i després de parlar amb unes noies espanyoles, que havíem trobat al bar, que ens comenten que més o menys és el mateix a tot arreu, decidim que ja el reservem allà mateix, així que li diem al noi de la recepció el preu que havíem aconseguit (1.600.000 Rp) i ens el respecta, després de fútils intents de baixar-lo una mica més.

Anem a fer un tomb pel poble, a menjar alguna cosa i escalem al bungalou a fer una migdiada. Per fi una estona de relax!.

Despertem amb temps per a una dutxa i seure al porxo a veure el capvespre, on coneixem als veïns del costat, catalans també, amb qui anem al restaurant de l'hotel, on sopem fantàsticament entre riures i cerveses, ja tocava una mica de descans!!.


Dia 12: TOUR KOMODO I RINCA

Abans de les 8:00 baixem amb les bosses cap al bar de l'hotel, a degustar un deliciós banana pancake mentre esperem al capità que ens ha de dur cap al tour. Arriba mentre acabem d'esmorzar, així que un cop llestos ens en anem amb ell, que ens fa seguir-lo fins al port, ell amb moto i nosaltres a peu, una mica estrany...

Buffalo vs Komodo
Buffalo vs Komodo

Arribats a un petit moll lateral del port, ens senyala un klotok on ens espera la tripulació, un noi jovenet i un altre de més gran, que seran qui ens portin de ruta. Cap dels dos no parla ni una engruna d'anglès i a més no són gaire simpàtics (de fet, el noi jove, el capità en realitat, va guanyar-se l'apel·latiu carinyós de capità murri) però bé, és el que hi ha...

Embarquem amb un petit incident degut al verdet que hi ha al moll i emprenem camí cap al primer destí, Rinca!. Passem les següents 2 hores endormiscats amb el so del motor, la brisa, i la multitud d'illetes que esquitxen el mar, quina tranquil·litat...

Arribem a Rinca i paguem les taxes del parc i el guiatge a la caseta del guarda (es paga la dels dos dies aquí). En total ens surt tot per 230.000 Rp els dos, comptant que només portem una càmera.

Passem dues hores fent un trekking per l'illa, sota un sol de justícia, però contents de poder veure algun ocellot interessant, búfals, una vista panoràmica de l'illa i, com no, dragons de komodo, fins i tot vam poder veure un encarament búfal-dragó que ens va fer posar a tots en tensió, quins bitxos aquests rèptils!!.

Arribem de nou a bord i ja ens espera el dinar, que atraquem mentre ens dirigim cap a la pink beach, una platja rosada (què, si no) on hi ha els coralls i peixos més espectaculars que vam veure a Indonèsia, incloent peixos pallasso (nemos), i fins i tot un peix lleó (molt verinós) amb qui, per si de cas, guardem les distàncies. El corall és molt frondós i hi ha un munt de vida per veure a pocs metres de la platja, és imprescindible...

Sense paraules
Sense paraules

Després de l'esnòrquel i d'una estona de descans, tornem a llevar àncora cap a on farem nit, tenim unes tres hores fins a la Flying-fox island.

Arribem dels primers, quan encara el sol no es posa, i veiem que ens venen a rebre uns petits bots del que semblen pescadors, que en realitat ens ofereixen souvenirs i cervesa, la darrera oportunitat en kilòmetres de pillar-ne!. No perden ni una!!.

Passa l'estona mentre anem sentint els crits dels grans rats penats a l'illa i podem veure com van sobrevolant els arbrets que hi ha a la vora de l'aigua, quan de sobte, a la posta de sol comencen tots a aixecar el vol en direcció a l'illa de Komodo, a la recerca de fruita per menjar, és un moment màgic...

Acabat l'espectacle, xarrem una estona amb una altra gent dels vaixells del costat i sopem fantàsticament. Avui fem nit un altre cop sota les estrelles, en un entorn idíl·lic, som afortunats.


Dia 13: TOUR KOMODO I RINCA - LABUAN BAJO

Ens despertem aviat, gràcies a la llum del sol i al traginar de les tripulacions de les barques que estan preparant els esmorzars de la gent, i quan ens n'adonem ja hem menjat i llevem l'àncora cap a Komodo, on arribem els primers, abans fins i tot de l'hora oficial d'apertura (les 8:00). El capità murri sembla que té pressa per tornar a casa :D

Un dels guies que estan netejant les fulles de la zona de l'embarcador ens rep i ja se'ns emporta a fer el tour. Ens comenta que n'hi ha tres de diferents, cadascun més llarg, tot i que ens diu que en el darrer la gràcia és veure un dels nius de dragons de Komodo, però que ja fa un temps que està abandonat. Tot i que la nostra idea era fer-lo, decidim que ens quedem amb el mitjà i que en arribar a la cruïlla decidirem...

A diferència de Rinca, on durant el recorregut vam poder veure algun dragó, aquí els vam veure tots molt aprop de l'àrea de recepció, a la vora de la cuina i les zones aprop del lloc habitat. Això si, ens va semblar que aquí eren més grans. Durant el recorregut el que si que vam veure va ser alguns cérvols i porcs salvatges, però si us heu de quedar amb una de les expedicions, nosaltres us recomanaríem Rinca.

Finalment, vist que estava difícil veure alguna bèstia durant el trek, deixem el recorregut en el mitjà i tornem cap a l'entrada per a continuar el viatge de retorn. Embarquem també al guia, que necessitava tornar cap a Labuan bajo, i fem camí cap a l'illa de Bidadari, per a fer una mica més d'esnòrquel.

Pel camí veiem, en la llunyania, alguns dofins i mantes, tot i que no aconseguim convèncer al capità murri per a que s'hi atansi més, els companys amb que vam coincidir a l'hotel les van poder veure de ben aprop, quina ràbia :(

Continuem camí i donem per tancada l'expedició, retornant a l'hotel Gardena per a fer una bona dutxeta i una mica de descans mentre esperem la nostra darrera posta de sol a Labuan bajo. Sopem amb els companys del bungalou del costat. El viatge a Komodo i Rinca ha estat tota una experiència!.


(III) Ruta per les illes de BALI i GILI. Escala a SINGAPUR

Dia 14: LABUAN BAJO - DENPASAR - UBUD (illa de Bali)

Avui toca una altra vegada desplaçament: anem a la mítica illa de Bali!. Esmorzem i recollim els trastets, els companys del costat convenen un taxi amb el que anem tots junts cap a l'aeroport (com que estem dalt de tot de l'hotel, els hi diem que ens recullin per la porta de darrere per no haver de carregar les motxilles fins a baix). En ser quatre, el taxi ens surt per 25.000 Rp per cap, a les que cal sumar les 40.000 Rp de les taxes de l'aeroport.

A les 9:30 pugem a l'avió, després de riure una estona veient el tinglado que munten els de l'aeroport amb les maletes (les pesen a elles i a nosaltres). Sortim cap a Denpasar, gaudint un altre cop dels cràters i les illes, que bonic es veu tot...

Quan arribem a Denpasar, anem a fer un cafetó amb els nous amics per a intercanviar algunes fotos i recomanacions d'utilitat, i acte seguit anem a veure com ens ho fem per anar fins a Ubud...

Mirem la possibilitat de compartir taxi amb algú, però no trobem interessats, així que finalment l'agafem per a nosaltres dos. Els taxis a l'aeroport van per tiquet: hi ha una taquilla tot just sortir per la porta de les arribades, a l'esquerra. Allí veureu que hi tenen un cartell amb el preu per destí, dieu on voleu anar i us faran un paperet, que després donareu a algun dels taxistes que hi ha fora per a que us portin. El trajecte fins a Ubud es llarguet i ens costa 195.000 Rp.

Com deia, el viatget a Ubud des de Denpasar és d'una bona estona (prop de 2 hores), però almenys el taxí es còmode i amb aire condicionat. Aprofitem el trajecte per constatar que Bali sembla un món apart de la resta d'Indonèsia, molt més ben urbanitzat (segons les zones), amb carreteres força correctes, i amb un altra atmosfera, no sabríem com explicar-ho, potser és el fet que són de majoria hinduista (a la resta d'Indonèsia la majoria és musulmana). Sembla que el ritme és més pausat i els templets apareixen per cada racó, de moment la cosa ens agrada molt més del poc que vam poder veure a Legian en la nostra breu estada anterior.

Arribem a Ubud, teòric centre turístic per als que busquen una altra cosa que platja i festa a Bali. No diem que no sigui així, de fet la ciutat té força encant, però no deixa de ser un centre turístic, que quedi clar. No us penseu que són quatre cases enmig d'un bosc amb quatre motxillers tocant la guitarra...

Hem decidit fer cas als nostres col·legues i anem directament a l'hotel Sayong House, en tot el centre de Ubud, on passarem 5 nits per 1.270.000 Rp, després de regatejar una bona estona. Sincerament us el recomanem, el lloc és tranquil, tot i estar al centre, la gent és molt amable, té una piscina molt agradable on poder-vos fer passar el calor, i els millors banana pancake que hem provat mai.

Un cop acomodats, ens asseiem a la terrasseta de l'habitació i planifiquem la nostra estada. Hem agafat Ubud com a centre d'operacions, amb la intenció de llogar algun guia o conductor per a fer les diferents rutes que més o menys teníem pensades després de llegir molt al respecte.

Us poso aquí el mapa, amb els diferents recorreguts que teníem marcats, en principi havíem planificat rutes per a quatre dies ... després en els dies corresponents ja us anirem explicant en que es va quedar la cosa :-)

Ruta per l'illa de Bali
Ruta per l'illa de Bali

Amb la idea clara al cap, sortim al carrer a fer un tomb i a veure com trobem un guia. L'experiència que ja portem acumulada al país ens diu que no ens costarà gaire...

Pugem fins al mercat i pel camí, efectivament, ja trobem diversa gent que se'ns ofereix. Anem preguntant a algun o altre fins que en veiem un de força espavilat i amb iniciativa. Li expliquem el nostre pla de tres dies i, tot i que bufa una mica (sempre volem fer massa coses en poc temps), ens diu que es pot fer sense problema i ens dona un preu, que després de discutir queda en 350.000 Rp per dia, però quedem en que li direm alguna cosa.

Ens comenta que la seva furgoneta és per a set passatgers i que si aconseguim portar més gent, doncs que ens baixaria el preu. Així que, com a l'hotel sabem que també hi havia unes altres noies que vam trobar també a Labuan bajo, pensem que potser ho podem lligar tot, a veure si les veiem...

Continuem el nostre passeig i aprofitem també per a canviar diners en una de les oficines oficials. A Bali els diners van que volen, ja veureu que els preus són més cars que a Java...

Tornem a l'hotel i trobem a les noies, a qui els sembla perfecte el pla d'anar junts, així que tornem a buscar al xòfer i ens deixa el preu en 100.000 Rp per persona i dia, molt millor!. Soparet i al sobre, demà toca moviment!.


Dia 15: ILLA DE BALI

Arrossars de Tegallang
Arrossars de Tegallang

Encegats per la carta d'esmorzar passem aquest dia del banana pancake, quin gran error :D

A l'hora convinguda, aviadet, ja tenim al xòfer a la porta. Comencem la ruta per l'illa de Bali:

Arrossars de Tegallang. Són les típiques terrasses d'arrossars que veureu en les fotos de Bali, però no per això deixen de ser preciosos, a més en aquell moment estaven crescudets i verdíssims. Els veiem des de la vora de la carretera, queden cap a baix, es pot baixar fins a baix crec, però ens conformem amb la panoràmica...

Temple de Gunung kawi (30.000 Rp). El primer temple que visitem (i on ens hem de posar per primer cop el sarong) i un dels més especials. És molt antic i el principal atractiu són la mena d'altars que hi excavats en la roca, tot i que la vegetació al voltant del temple, el riu i els camps d'arròs del voltant creen un entorn especial i místic, és dels més macos!.

Pura Tirta Empul (30.000 Rp). Un altre dels temples més coneguts i bonics, potser us sonarà per les seves piscines on la gent prega sota els brolladors d'aigua, tot seguint un ritus que ens van explicar. A la vora hi ha també el palau del govern, que no es visita. Hi ha també un brollador amb aigua que surt de terra i altres piscines. A més, tenim la sort que aquell dia hi ha cerimònia i podem veure com toquen Gamelan i una ofrena (tot i que als turistes -en realitat als no creients- no se'ls deixa accedir a la zona on hi ha els altars, això passa en tots els temples). Com que hi ha festa al temple veiem també moltes famílies vestides a la forma tradicional balinesa, com estar a missa de diumenge!.

Gunung Batur i el seu llac (20.000 Rp). El Batur és un volcà actiu, el seu con té un llac a la seva falda i tot plegat esta dins d'una caldera més antiga, de més de 10 km de diàmetre, on hi ha també un parell o més de poblacions. Es poden fer trekkings per pujar-hi, però nosaltres només ens hi aturem un instant per a veure-hi les vistes, en un passeig on hi ha també molts venedors ambulants. El xòfer ens adverteix que si ens ofereixen coses no les agafem per mirar-les, perquè amb l'excusa que les hem agafat un moment ens diran que ens les hem de quedar, ja ho sabeu...

Pura Puncak Penulisan (30.000 Rp). El principal atractiu d'aquest temple són les seves vistes, ja que està dalt d'una muntanya (a més de 1700 metres d'alçada) i cal pujar força escales per arribar al capdamunt. A banda de la vista, la veritat es que no té res d'especial, el vam trobar prescindible.

Pura Besakih (30.000 Rp). Aquest podríem dir que és el temple principal de Bali (l'anomenen el temple mare) i la veritat és que és força impressionant. Està situat a la falda del volcà més alt de l'illa, l'Agung, i com a temple més gran (en realitat un conjunt de diferents temples), també té el mercadet que l'envolta més gran i ple de gent que voldrà que els compreu algun souvenir o, sobretot, que s'oferiran per a fer-vos de guia per a entrar als llocs on no es pot.

Abans d'anar-hi vam llegir comentaris de gent que deia això, preguntant si era o no veritat. No és així. Els no creients (o en general els turistes) no podem entrar en alguns recintes que hi ha en tots els temples de Bali: és la zona d'oració i sempre esta clarament delimitada. Per molt que t'hi acompanyi algú, no hi hauríeu d'entrar, ni que sigui per respecte, i el que fa aquesta gent és aprofitar quan no hi ha ningú a la vora i fer-te entrar d'amagat. Tot plegat per poder veure de més aprop el que podeu veure perfectament des de fora. Si les normes diuen que no s'hi pot entrar, nosaltres creiem que cal respectar-les, però cadascú que faci el que li sembli. Que us quedi clar, però, que no cal cap guia per a visitar cap complexe de temples.

Dit això, assenyalar que li haureu de dedicar una bona estona a la visita, ja que hi ha molts temples a veure. L'entorn és bastant poc entranyable, a diferencia d'altres, però es perfectament comprensible tenint en compte que possiblement sigui el centre de culte més important de l'illa. Tot i això, si esteu disposats a caminar una mica, us recomanem que tireu fins al de més al capdamunt, una mica separat de la resta i ja quasi enmig del bosc. És un temple força gran, amb uns impressionants dracs on comença l'escala de pujada, des d'on tindreu una molt bona vista i una mica de tranquil·litat, ja que sembla que a la gent li fa una mica de mandra atansar-s'hi...

Un cop deixem el temple, sortim en direcció al de Pura Kehen, aturant-nos abans a dinar en un dels típics bufets amb vistes (espectaculars) als camps d'arròs. Trobareu diverses històries sobre les sablades que foten als turistes en aquests tipus de llocs. En realitat són cars, si, però ens van donar algunes recomanacions que ens van ser d'utilitat per tal que ens sortís més barat. També cal dir que set persones fan més pressió que un parell...

Quan hi entreu, no heu de seure directament, sinó preguntar pel menú i el preu. Podeu regatejar per a que no us afegeixin els impostos (que són un pico) o que no us cobrin la beguda, i sinó doncs podeu marxar o quedar-vos, com us sembli.

Pura Kehen (10.000 Rp). El darrer temple del dia i un dels que més ens va agradar, en gran part per la tranquil·litat i l'entorn del mateix. Vam arribar-hi quan el sol començava a caure i érem els únics que hi havia. El temple esta a l'entrada del poble de Bangli, però envoltat de vegetació. A l'interior hi ha un gegantí arbre on hi ha una campana sagrada, hi ha molt de verd i les figures i altars són preciosos, ens va agradar molt...

Amb aquest temple, acabàvem la visita guiada del dia i la nostra idea era tornar a Ubud per anar a veure algun dels espectacles de dansa que es fan a la ciutat (veure almenys un espectacle d'alguna de les diferents danses balineses és una cosa que cal fer). Mentre tornàvem, el conductor ens va preguntar i ens va recomanar un espectacle de Kecak i Sanghyand que feien a les afores d'Ubud, oferint-nos, és clar, de portar-nos-hi. Com que el preu era el mateix que havíem vist que feien als espectacles d'Ubud (160.000 Rp) i no teníem preferència per cap dansa concreta, ja ens va semblar bé, així que hi vam anar.

Va estar bé perquè, en ser a les afores, no hi havia gaire gent. Potser l'entorn no era tan genial com el Water Palace d'Ubud, però vam poder veure l'espectacle a primera fila i vam gaudir força amb el kecak (és una representació on no es toca gamelan, la música la fan un grup d'actors que interpreten a un exèrcit de micos, emetent rítmics chak chak chak amb la boca). I després vam flipar veient com en la dansa del foc, el ballarí fins i tot es posava brases a la boca, molt interessant, tot i que per als estrangers és difícil de seguir, fins i tot amb el petit fulletó que et donen a l'entrada.

Ara si, retorn a Ubud i sopar en comunió en un dels bars/restaurants del costat de l'hotel, on amenitzen la nit un grupet de música acústica que fa versions força bé (tant a Bali com a les Gili, és molt habitual veure grups d'aquestos en quasi tots els bars). Riem i fem unes cervesetes, el dia ha estat intens però divertit...


Dia 16: ILLA DE BALI

Comencem el dia fantàsticament amb el banana pancake i el cafè amb llet a l'estil indonesi (és horrible, però ja li estem agafant carinyo...).

Casa típica balinesa. Anem a veure una casa familiar típica balinesa, on ens expliquen com estan distribuïdes les diferents construccions (la caseta dels pares, el temple, la cuina,..) i la seva funcionalitat. Teníem previst fer una visita d'aquest tipus al dia següent, però el guia ens la proposa fer en un lloc que ve de camí i acceptem. La família encara viu a la casa i la visita ens sembla interessant.

Pura Taman Ayun (6.000 Rp). Aquest temple és bonic, sobretot pels jardins, que passen a la vora d'un riu, on ens hi perdem una estona aprofitant que és aviat i encara no ha arribat el gros de les visites diàries...

Danu Bratan
Danu Bratan

Arrossars de Pacung. Aturem un instant a la zona de Pacung per a veure una altra panoràmica espectacular dels camps d'arròs. Ens agraden més els de Tegallang, però són per quedar bocabadats...

Pura Ulun Danu Bratan (20.000 Rp). Anem tirant cap al nord de l'illa i ens aturem en aquest temple, al costat mateix del llac Bratan. És també força conegut perquè una estampa del mateix apareix en els bitllets de 50.000 Rp d'Indonèsia.

L'entorn és força bonic i també hi trobem gent que esta fent ofrenes i alguna cerimònia. Per desgràcia, el cel s'està tapant i comença a caure alguna gota, així que passem una mica de llarg les parades que hi ha pel parc del voltant (on us podeu fotografiar amb els famosos fliying fox) i continuem amb l'esperança que afluixi la cosa...

Cascada Git-Git. Continuem sota la pluja fins a la cascada Git-Git, on ens enfadem amb el xòfer. L'entrada a la cascada val 5.000 Rp per persona i el recorregut no té pèrdua ni res especial que requereixi de guia, cosa que nosaltres no sabíem. Ell ens recomana agafar-ne un, a 10.000 Rp per persona, total per a embutxacar-se la seva comissió. A més, a mig camí ens agafa un aiguat que ens té atrapats durant més d'una hora a mig camí. Al final baixem fins al salt d'aigua i la veritat és que no té res d'especial, així que sortim bastant decebuts i emprenyats amb el conductor per fotre'ns la colada del guia i per no avisar-nos que segurament ens mullaríem...

Com us deia, el salt no té res massa especial, però el caminet de baixada passa enmig de camps d'arròs i jungla. Anar-hi expressament trobem que no val la pena, però si aneu una jornada pel nord de Bali paga la pena passar-hi.

Llacs Buyan i Tamblingan. Continuem la ruta, amb la certesa que segurament haurem de retallar alguna cosa pel temps que l'aiguat ens ha retingut a Git-Git. Continuem fins a la vista panoràmica d'aquests dos llacs, on mirarem com esta el temps i veure que fem. La gràcia del lloc, a banda de la carretera d'anada, on veiem també alguns macacos, és que hi ha dos llacs contigus a la falda d'un volcà. La vista és força bonica, tot i el mal temps que esta fent. Aprofitem per dinar al mirador mateix, mentre pensem que farem...

Capvespre al Pura Batu Balong
Capvespre al Pura Batu Balong

Consultem amb el conductor el tema horari i decidim que ens saltarem les dues atraccions que ens quedaven per arribar a temps a Tanah Lot (ens saltem els arrosars de Jatilowih i el temple Pura Luhur Batukaru), així que comencem a tirar de nou cap al sud.

Tanah Lot (20.000 Rp). Fem sort decidint tirar cap a Tanah Lot, perquè el conductor (no sabem gaire bé perquè) va a pas de tortuga i anem veient com el sol va caient poc a poc, corrent el risc de no arribar a l'hora. Al final li diem si passa alguna cosa i en vista de les nostres cares, accelera i al final semblem fitipaldis. Per sort vam arribar a temps, tot i que no gaire sobrats, la veritat.

Veure la posta de sol en aquest temple és imprescindible. Està petat de gent, sí, és molt turístic, sí, però en veure com el sol baixa per ser empassat pel mar, els colors del cel contrastant amb els temples (és famos Tanah Lot, però ens va agradar més el Pura Batu Balong) no es pot deixar passar, de veritat.

Un cop es fa fosc tornem cap a Ubud. Mentre tornem, decidim que al dia següent prescindirem dels serveis del xòfer per a relaxar-nos una mica de tant anar amunt i avall.

En arribar, tornem a anar a sopar tots junts i alguns allarguem fins a altes hores de la nit en alguns dels bars de copes que podeu trobar a la vora del camp de futbol d'Ubud, ben a la vora de l'hotel. Sort que demà no cal matinar!.


Dia 17: UBUD

Aquest dia no agafem conductor. Us poso el pla que teníem previst per si us interessa per a planificar la vostra ruta:

Aquests tres indrets queden força aprop d'Ubud i havíem pensat fer-los llogant una moto, però al final no ens hi vam atrevir:

Garuda
Garuda

Mas. És un poble on hi ha molts tallers de treballs en fusta. Sabreu que les talles en fusta de Bali són mundialment conegudes, moltes d'elles surten d'allà, i s'hi poden trobar millors preus que si les compreu en altres llocs de l'illa.

Batuan. En aquest poble el que és conegut són les seves pintures.

Goa Gajah. La cova de l'elefant, hi ha un petit temple i altres atractius.

Aquests altres temples, en camvi, queden a la part est de Bali:

Temple de Candidasa.

Temple de Tirta Gangga. Ens va fer força llàstima de perdre'l: el jardins i llacs semblaven molt bonics i les cròniques que havíem llegit deien que valia molt la pena.

Temple de Goa Lawah. La particularitat d'aquest temple es que està al costat mateix d'una cova de rat penats.

En comptes d'això nosaltres fem dia de relax. Agafem hora en un dels nombrosos spa d'Ubud per a un massatge i tractament. També visitem el Monkey Forest (40.000 Rp), on milers de macacos tomben al seu gust a la recerca dels plàtans que els donen els turistes (val la pena passar-s'hi, ja que, a banda dels micos, és força bonic).

I recorrem el carrer principal d'Ubud per a veure on podem trobar el millor preu per al nostre Fast Boat cap a les Gili. Finalment aconseguim bitllet d'anada i tornada (l'anada és des d'Ubud i la tornada fins a Kuta) amb Sea Marlin per 1.400.000 Rp. Si heu d'anar a les Gili no val la pena que reserveu els tiquets per internet, ja que hi ha varies companyies i us podeu estalviar força diners si regategeu una mica o compareu preus allà. Nosaltres ens vam estalviar 600.000 Rp!.

La resta del dia el passem tombant, prenent bon cafè amb alguna pasteta a Casa Luna i fent un bon sopar al Cafe Wayan. La jornada gastronòmica ens surt per un pico, però... estem de vacances!!.


Dies 18 i 19: UBUD i UBUD - PADANG BAI - GILI TRAWANGAN

Per aquest dia pensàvem en si agafar o no la moto, però al final pot la mandra i passem el matí a la piscina de l'hotel, on també coneixem un turista de llarga durada que ens recomana un altre spa, al que anem a fer-nos un altre massatget. Està al mateix carrer que el Cafe des Artistes, on sopem la mar de bé.

Al dia següent, amb llàstima, però amb el regustet del darrer banana pancake, abandonem ben aviat l'hotel d'Ubud. Ens ha passat a recollir el van de Sea Marlin i fem la ronda per altres hotels, fins que carreguem a tothom i sortim en direcció al moll de Padang Bai, des d'on agafarem la llanxa cap a Gili Trawangan.

Un cop més, ens sentim com a borregos. Arribem a les oficines, on ens confirmen i ens etiqueten l'equipatge per a saber on va. Al cap d'una estona embarquem i sortim cap a destí a tota castanya.

El vaixell és grandet i la veritat es que corre força. Tenim sort que fa bona mar i fem la travessa sense problema. En primer lloc el vaixell atura a l'illa de Lombok, per desprès anar fent parades a les illes de Gili Meno i Gili Air per a deixar als pocs turistes que hi baixen. La gran majoria anem a Gili Trawangan, on arribem finalment a la mateixa platja.

Trawangan és l'illa més gran de les illes Gili de Lombok, la més massificada i on hi ha més serveis. Hi anàvem per passar els darrers dies de descans a la platja. El fet que diem massificada, no vol dir que sigui una ciutat, ni molt menys. De fet en tota l'illa no hi ha cotxes i els taxis s'anomenen cidomos, uns petits carretons estirats per petits cavalls i que van amunt i avall de l'illa.

Al poble és on hi ha més ambient, molts bars i bungalous/cambres/hostels per a motxillers, i també algun hotel de luxe. Hi ha força gent i pel que sembla hi ha marxa tota la nit, així que si voleu estar tranquils, potser no és el millor lloc per estar-hi.

Nosaltres el que vam fer és agafar un cidomo (tenen preus fixes, que depenen de quan lluny del poble aneu) i anar en direcció al nord de l'illa, a la recerca d'algun bungalou maco i fora del sorollam de tot plegat.

Teníem mirat algun, però no havíem reservat res perquè ens havien comentat que per internet sortia força més car que si anaves allà directament (en temporada baixa, es clar). Vam agafar el cidomo fins a l'Alam Gili, que tenia molt bones referències i la veritat és que feia força patxoca. La llàstima es que havíem de canviar d'habitació al cap de dos dies cap a una que no ens agradava gaire, així que vam anar a mirar pels voltants.

Després de preguntar en varis, decidim llençar la casa per la finestra i ens tirem cap al luxe occidental del Villa Grasia. No té molt d'encant, però és super confortable i amb tots els luxes. I davant de la platja amb el millor corall de l'illa (o això diuen). Com que ens quedem cinc dies ens deixen l'habitació per 4.000.000 Rp (uns 68 euros per dia). És molt més del que havíem estat pagant fins al moment, però vaja, comparat amb els preus que tenien a la web, encara vam fer força bon negoci.

Espectacle a Gili Trawangan
Espectacle a Gili Trawangan

Com deia, l'habitació fantàstica, l'esmorzar també i la zona on es troba és molt tranquil·la. De totes maneres van tenir alguns detalls que no ens van agradar. Ens van fer pagar per avançat i, a sobre, en efectiu, amb l'excusa que no els funcionava el targeter. Això va fer que ens quedéssim quasi sense diners i, tot i que els vam comentar en algun dia successiu de pagar ni que fos una part amb targeta per no haver de canviar a l'illa, no hi va haver forma. També lleig ens va semblar que no tinguessin la wi-fi oberta i que per tenir internet haguessis de comprar un val, quan en bars i hotels molt més barats ho tenien de franc per als clients.

Això de no voler anar a canviar aquí, és perquè el canvi que hi ha a l'illa és molt dolent comparat amb el de Bali. Tingueu-lo en compte abans d'anar cap a les Gili...

Passem la tarda entre la piscina de l'hotel i la platja i quan comença a caure la tarda, ens anem caminant una mica més al nord, a veure la posta de sol que, un cop més, és espectacular. Això si, només posar-se el sol ens comencen a menjar els mosquits. No us oblideu de portar el repel·lent!.

Poca cosa més, sopem en un dels bars de més avall de l'hotel i a descansar...


Dies 20 a 23: GILI TRAWANGAN

Aquests dies senzillament no fem res. Lloguem unes bicis a la sortida del poble durant un parell de dies per a poder anar amunt i avall (caminant hi ha mínim 20 minuts). Si les llogueu a l'hotel són més cares (coses del luxe). Dir-vos que tot i la bici, hi ha trams que haureu d'anar a peu per la sorra (potser si agafeu mountain bikes no us fa falta, però vaja...) També no estaria de més que portéssiu una lot o un frontal, perquè a la nit hi ha ben poca llum en alguns trams del camí i les de la bici no és que en facin molta...

Anem a veure les diferents zones d'esnòrquel. La millor esta davant mateix de l'hotel, però a les afores del poble també hi ha una zona interessant (podeu veure uns esculls artificials creats per intentar fer créixer corall nou) i una altra una mica més amunt de l'hotel. De totes formes, res si ho comparem amb la zona de Komodo. I un any més tornarem de les vacances sense poder veure tortugues...

No cal dir que hi ha infinites empreses que munten tours d'esnòrquel o submarinisme, només cal donar un tomb pel camí de la costa. Respecte a les ulleres per a l'esnòrquel, nosaltres les vam portar de casa, però tampoc tindreu problema per llogar-ne unes, ni aquí ni en els altres llocs del viatge on n'hem fet...

També es pot anar a passar el dia a alguna de les altres illes Gili. A la vora d'on paren les motores ràpides hi ha una caseta on venen els tiquets, nosaltres ho volíem fer, però al final ho vam deixar córrer.

Respecte a l'oci i menjar, també hi ha molts llocs, sobretot al poble. En molts dels bars al vespre toquen música en directe, està molt bé per fer una cervesa o el que sigui, però nosaltres no vam allargar gaire la festa. Pel que fa al menjar, recordem una Trattoria (crec que de fet és aquest el nom del lloc) al costat mateix de l'hotel Vila Ombak, dins del poble (és on acaba el camí de costa), les pizzes estaven estupendes i l'aigua t'esquitxava els peus mentre sopaves...

I per últim, no deixeu de fer un tomb pel poble. No és espectacular, però val la pena. També es pot pujar a la zona més alta de l'illa per a poder veure les vistes, tot i que no vam trobar el camí (amb la calor que feia tampoc vam insistir gaire).


Dia 24: GILI TRAWANGAN - PADANG BAI - KUTA (illa de Bali)

Doncs sí, hora de tornar a posar-se en marxa, i si, a més, és per a tornar cap a casa, llavors ja fa força més mandra...

El dia anterior, havíem anat a l'oficina de Sea Marlin del poble per a confirmar el nostre retorn, així que només ens quedava ser allà a les 10 del matí. Agafem el nostre cidomo per arribar-hi, informem de la nostra presència i ens posem a esperar a que arribi el vaixell.

Pel retorn a Bali han optat per un vaixell més petit, però pel que veiem igual de ràpid. Aquesta vegada la mar està una mica més picada i en algun moment patim una mica perquè la llanxa fa algunes bandades, que impressionen una mica anant tan ràpid. De totes maneres, arribem sense més problema a Padang Bai, on amablement ens carreguen en furgonetes depenent del nostre destí, que en aquest cas és la mítica Kuta.

Unes hores més tard ens deixen a tots al centre de Kuta (en aquest cas no et deixen a la porta de l'hotel que tinguis, cosa que ens dóna igual perquè tampoc en teníem). Com que només estaríem una nit i marxàvem aviat, volíem alguna cosa senzilleta, així que ens internem pel carrer Poppies i anem mirant el que hi ha. Finalment res ens convenç i apareixem de nou a l'avinguda principal. I per preguntar entrem al Maxi Hotel, on després de regatejar una mica ens donen una habitació per 350.000 Rp, que és molt més del que volíem gastar, però quan hom s'acostuma al luxe... ja se sap...

Com a curiositat, dir-vos que això era al migdia i el lloc on estava no ens va semblar dolent ni res, però en omplir els papers vam veure que ens feien signar un paper conforme acceptàvem que a la nit podia haver-hi soroll. Vam preguntar i ens van dir que era per les discoteques que hi havia al voltant, però que a la zona on estava l'habitació no tindríem problema.

Efectivament, no en vam tenir, però en fer-se fosc vam poder veure perquè ens feien signar. El carrer principal està ple de bars i discoteques amb altaveus al carrer a tota potència, de forma que quan camines no et sents ni els pensaments. Ciutat de marxa total, com que només hi estem una nit prenem paciència...

La tarda la passem tombant una mica i veient el nostre darrer capvespre a la platja de Kuta, que és realment impressionant. A l'hora en que cau el sol hi comença a anar força gent i és interessant veure la fauna que s'hi passeja: joves surfers, turistes de comiat de solter, parelles locals, els socorristes amb els seus quads, ... Realment passem una bona estona veient el panorama i la posta de sol, que com quasi totes en aquest país, és indescriptible.

Un cop vista la platja tornem cap a l'hotel, aturant-nos a fer un còctel i a sopar en un restaurant pel camí. Celebrem que ens ha anat molt bé el viatge...


Dia 25: DENPASAR - SINGAPUR

Avui s'acaba el viatge, però encara ens queda un dia per omplir de coses. I aquest comença força aviat, ja que el nostre avió cap a Singapur surt a les 6:20.

Una bona estona abans ja som al carrer, esquivant els turistes de la nit que amb precari equilibri retornen cap al seus llocs de morada. Agafem un taxi cap a l'aeroport i procedim a la facturació. Paguem les nostres darreres taxes d'aeroport a Indonèsia (42.000 Rp) i a esperar a l'hora indicada del vol a Singapur.

El nostre vol de Singapur a Barcelona no surt fins a les 23:55 i arribem a Singapur a les 9:00, així que tenim tot el dia per fer una visita a la ciutat, però aquest cop sense els nostres amics, que treballaven.

Dir-vos que al fantàstic aeroport de Changi, si esteu en trànsit podeu anar a fer un tour d'unes hores per la ciutat De Singapur i de franc, peeeeerò... l'heu de demanar abans de sortir de la zona de trànsit. Nosaltres no ho sabíem i, tot i que buscàvem algun taulell d'informació, no ens en va quedar cap a mà de camí al control de passaports, així que quan el vam sol·licitar a l'oficina de turisme de la zona comuna de l'aeroport ja no el vam poder fer.

Sigui com sigui, no ens pensàvem quedar a passar el dia a l'aeroport. Així que vam deixar les motxilles al guardamaletes i armats amb un plànol turístic i uns quants dòlars de Singapur vam anar a tombar per la ciutat.

Little India (Singapur)
Little India (Singapur)

La noia de turisme ens va recomanar anar fins al centre i allà comprar un tiquet del bus turístic, que funciona de forma similar que aquí. Ens va recomanar anar fins a l'estació de Bugis i allà, al costat, comprar el tíquet al mateix bus.

Vam arribar a Bugis i vam començar a flipar bastant amb un mercat que hi havia allà. Al final vam decidir que aniríem fent xino xano i amb metro. Vam anar cap a la zona de Little India a peu i després amb metro fins a la zona d'Esplanade, per a tenir una bona vista de Marina bay i el seu espectacular complex Marina Sands.

De sobte ens va caure un aiguat impressionant, que vam suportar com vam poder sota el cobert de l'escenari que hi ha tocant a l'Abadia, fins que corrent ens vam poder posar dins de l'edifici de l'Òpera.

Des d'allà vam anar pels camins del metro fins a Suntec City, on vam estar visitant algun centre comercial i menjant alguna cosa, fins que vam poder tornar a sortir al carrer per fer una ullada a la zona de negocis. Quina llàstima de pluja.

I després de la darrera cervesa del viatge, aquest cop una bona Paulaner que vam prendre envoltats d'encorbatats, vam tirar cap a l'aeroport de Changi. Ara sí que la cosa s'acabava...


Dia 26: SINGAPUR - Frankfurt - Barcelona

Els nostres vols de tornada van anar perfectes. Com sempre, a l'enllaç de Frankfurt vam haver de córrer i atacar-nos dels nervis per a no perdre el vol a Barcelona, però tot va anar bé, i a l'hora indicada ens esperava la família a l'aeroport.

Després de 25 dies tombant pel món de qualsevol manera, i resulta que a casa ens fa mandra agafar un parell de trens fins a Cambrils, però bé, aquesta estona de cotxe sempre serveix per a començar a explicar les aventures...


Relat d'un viatge de 25 dies a Indonèsia: de Java a Flores - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2012]
Relat d'un viatge a Java, Bali i Lombok - Sònia Graupera [2009]
Un passeig per Singapur, Malàisia, Java i Bali - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2008]
Viatge a Sumatra, Java, Bali i Sulawesi - Antonio & Trini [2006]
Les illes de Nusa Tenggara - Jordi Llorens [2005]
Bali, el paradís maragda - Mª Dolores Martínez Giménez [2002]
Fotos Indonèsia 2011 (totes les fotos d'aquest viatge) i Afotuz (el bloc dels autors d'aquest relat).