Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
2 / 3
etiopia

ETIÒPIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Etiòpia

Data Data viatge: 2002. Publicat el 01/10/2002
2.5 de 5 (207 vots)

Introducció

Etiòpia encara és per a la majoria en el món occidental sinònim de nens desnodrits i paisatges àrids, però afortunadament aquesta imatge correspon a situacions puntuals (sobretot en la passada dècada dels 80), i, tot i que avui dia contínua sent un dels països més pobres del món, afortunadament aquesta imatge no és l'habitual, encara que la fam pot aparèixer en qualsevol moment en cas de sequeres persistents.

Per al viatger, Etiòpia, l'antiga Abissínia, és el bressol del mític Nil Blau, on les terres altes cobreixen la majoria del territori i la vall del Rift creua el país en diagonal, donant lloc així a una gran varietat de paisatges que allotgen una rica fauna. Per altra banda és l'únic país africà que mai ha estat colonitzat, sentint-se la seva gent a més molt orgullosa de lluitar per la seva independència. A més posseeix una riquesa cultural bastant inusual en el continent, amb un ric patrimoni cristià ortodox, mantingut fins i tot quan tots els països veïns es van passar a l'Islam en el s. VII.

Viatjar per Etiòpia no és fàcil: la infrastructura turística és mínima o inexistent, les distàncies són grans i el transport molt precari, però la recompensa és gran: paisatges fabulosos, una població molt amable i acollidora, un patrimoni cultural i històric impressionant, i molt pocs turistes, fins i tot en els llocs més visitats. I tot això és possible, a més, viatjant amb un pressupost força baix.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 17 d'Agost al 10 de Setembre de 2002.

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Londres - Alexandria (Egipte) - Addis Ababa
Dia 2: Addis Ababa
Dia 3: Addis Ababa - Mota
Dia 4: Mota - Bahir Dar
Dia 5: Bahir Dar - Tis Abay - Bahir Dar
Dia 6: Bahir Dar - Llac Tana - Bahir Dar
Dia 7: Bahir Dar - Gonder
Dia 8: Gonder
Dia 9: Gonder - Shire - Aksum
Dia 10: Aksum
Dia 11: Aksum - Lallibela
Dia 12: Lallibela
Dia 13: Lallibela - Dessie
Dia 14: Dessie - Addis Ababa
Dia 15: Addis Ababa - Arba Minch
Dia 16: Arba Minch
Dia 17: Arba Minch - Konso - Dekatu - Konso - Kato - Arba Minch
Dia 18: Arba Minch
Dia 19: Arba Minch - Modjo - Nazret
Dia 20: Nazret - Debre Zeyit - Nazret
Dia 21: Nazret - Harar
Dia 22: Harar
Dia 23: Harar - Dire Dawa
Dia 24: Dire Dawa - Addis Ababa
Dia 25: Addis Ababa - Alexandria (Egipte) - Londres - BCN

Diners

La moneda oficial a Etiòpia és el Birr etíop. A Etiòpia es poden portar euros ja que es poden canviar a qualsevol banc i, fins i tot, es poden usar per pagar vols interiors de les Ethiopian Airlines, encara que només a l'oficina d'Addis Ababa. Però també cal portar una certa quantitat de dòlars americans perquè els 20 US$ de les taxes de sortida internacional a l'aeroport d'Addis s'han de pagar necessàriament en aquesta moneda (no es poden pagar ni tan sols en moneda local). Portar dòlars també pot anar bé per pagar directament amb ells si no disposem de moneda local (els euros encara no són acceptats al carrer), i aquest situació és possible perquè l'única oficina de canvi que hi ha a l'aeroport d'Addis tanca per la nit i si el vostre vol arriba a hores intempestives us trobareu que no podreu canviar fins el matí següent i mentrestant haureu de pagar al menys el taxi per anar a la ciutat.

La nostra experiència és que és preferible canviar al Dashen Bank que fer-ho al Commercial Bank of Ethiopia perquè en el primer el canvi és lleugerament millor i a més no carrega despeses de canvi (aproximadament un 0'2% sobre el total).

Les targetes de crèdit només són útils a Addis Ababa (per exemple per pagar vols interiors a les oficines d'Ethiopian Airlines, o també en els hotels de luxe).

Canvi mitjà: 1 Birr etíop = 0'12 €

Despeses del viatge

+ 825'94 € (vol anada/tornada + taxes sortida)
+ 38 € (visat)
+ 241'76 € (3 vols interiors)
+ 301'41 € (hotels, menjar, transport, excursions, regals, ...)
= 1.407'11 € (total per persona)

Visat

És necessari un visat d'entrada al país. Aquest visat es pot formalitzar, abans de viatjar, a través de l'
Ambaixada d'Etiòpia a París (Av. Charles Floquet, 35 - 75007 París - Tel. 47.83.83.95 i Fax. 43.06.52.14)
utilitzant servei de missatgeria o correu certificat.

Però des del Març de 2002 aquest visat es pot obtenir a la mateixa arribada al país, sempre que l'entrada es faci per l'aeroport internacional d'Addis Ababa. Cal portar un passaport amb una validesa mínima de 6 mesos i el visat obtingut és vàlid per a un mes i extensible a dos un cop allà. En aquest cas el preu del visat era de 315 Birr (aproximadament uns 38 €). Per altra banda l'oficina d'immigració de l'aeroport d'Addis tanca per la nit (al menys així passava en la data del nostre viatge). Així si el vostre vol arriba a hores intempestives, encara no teniu visat, i l'oficina ja està tancada llavors l'oficial de policia us donarà un resguard i es quedarà el vostre passaport. A l'endemà al matí cal tornar a l'aeroport a buscar el passaport i el visat, previ pagament dels 315 Birr. Però suposem que amb la inauguració de la nova terminal internacional, prevista per a l'any següent, això ja no deu passar.

Salut

Cal vacunar-se d'allò especificat per un Centre de vacunació internacional, encara que és obligatòria la vacuna de la febre groga (aquesta vacuna costa 15'30 € i cal portar document acreditatiu de la vacunació a l'entrada al país, per si de cas). Com a recomanables tenim la meningitis, tètanus, tifus (Vivotif) i hepatitis A. També, si visitem el sud, es recomana el tractament contra la malària (Lariam).

Seguretat

No hi ha especials problemes de seguretat en les zones habitualment visitades, encara que, com sempre, cal prendre les habituals precaucions que sempre ha de tenir qualsevol viatger arreu del món, especialment a Addis Ababa. Per altra banda cal tenir en compta que encara hi ha zones minades en territoris fronterers amb Eritrea i Somàlia. També s'han donat episodis de bandidatge en l'accés per carretera a Kenya i Sudan. Tot i així insistim que Etiòpia és un país força segur (en qualsevol cas bastant més que el seu veí Kenya). No és estrany veure homes armats amb un fusell kalashnikov o similar que el porten com un estri de treball més, amb tota la naturalitat del món, És xocant, però no ha de causar inquietud.

Com en molts altres països aquí també hi ha una certa obsessió en la prohibició de fotografiar qualsevol cosa susceptible de ser considerada una infrastructura sensible (no solament existeix la prohibició sinó que a més sol haver-hi vigilància expressa per fer-la complir). Això inclou qualsevol pont, edificis públics, o instal.lacions militars, però la nostra experiència també ens ha ensenyat que arbitràriament aquesta prohibició pot ser aplicada a qualsevol cosa.

Un aspecte no relacionat directament amb la seguretat, però que cal tenir molt en compta a Etiòpia és el que Philip Briggs, l'autor de la guia de viatge Bradt sobre Etiòpia, ha batejat encertadament com a histèria de l'estranger. Es refereix a l'estat d'angoixa que pot provocar el fet de ser contínuament acompanyat per multitud de nens (o no tan nens) cridant tots alhora "You, you", "Faranji" (paraula amhàrica que significa estranger), "Where you from?", o "Give me one birr", i totes les seves possibles variants. Aquesta situació afecta principalment al viatger que pateja els carrers, viatja en autobús i s'hostatja en hotels locals, i es dóna sobretot en zones rurals, on apareixen nens de sota les pedres i evidentment tenen tot el temps del món. Clarament es veu que alguns nens demanen diners a l'estranger més com a passatemps que per necessitat real. Davant de tot això no hi ha cap recepta miraculosa, però s'ha d'intentar agafar-s'ho amb bon humor, tot i que de vegades es fa molt difícil, perquè per pròpia experiència us podem dir que hi ha moments en que esgoten la paciència de qualsevol. Certament aquest fenomen no només es dóna a Etiòpia, però aquí és dóna amb més intensitat que a qualsevol altre lloc.

Transport

El transport per moure's per Etiòpia és un dels aspectes importants a tenir en compte al planificar el nostre viatge, ja que les distàncies a recórrer solen ser bastant grans (la superfície del país és més del doble de la d'Espanya), l'orografia del terreny és molt complicada, i l'estat de les carreteres és bastant precari (només el 20% dels quasi 40.000 km de carreteres estan més o menys asfaltades). A continuació descrivim les alternatives possibles i més comuns:

Autobús. Sota el nostre punt de vista és la millor forma de viure el país, però també hem de dir que és bastant dura, degut principalment a que els trajectes es fan inacabables (per exemple, al circuit nord hi ha recorreguts que suposen dos dies de viatge).

Els autobusos sempre solen sortir als voltants de les 6 o 7 h. del matí i normalment no circulen més enllà de les 18 h., ja que eviten la conducció de nit. Per trajectes llargs aconsellem seguir fidelment la cerimònia de l'autobús: primer de tot és convenient comprar el bitllet el dia abans (fins les 18 h.), encara que els seients no són numerats i, fins i tot, es venen més places de les que realment hi ha. Per aquesta raó s'ha d'anar a la terminal d'autobusos a les 5 del matí, entrar al recinte de l'estació abans de que ho facin els etíops (la porta d'accés està tancada fins a les 5'30 h. però als estrangers se'ls permet entrar abans d'aquesta hora), adreçar-nos a l'autobús assignat (al bitllet sol haver-hi el nº d'autobús) i col.locar-se davant de la porta a esperar que l'obrin i permetin l'accés a l'autobús (de vegades podrem entrar-hi immediatament, amb l'autobús encara buit, i escollir el seient que volem). Si arribem a l'estació just al moment d'obrir-se les portes o amb posterioritat a aquest moment tindrem poques possibilitats d'aconseguir un seient, i en qualsevol cas no podrem escollir el lloc. Per fer-se una idea del que sol passar en una estació d'autobusos etíop quan s'obren les portes imagineu-vos el moment d'obrir les portes de El Corte Inglés el primer dia de rebaixes. No hi ha compassió de cap tipus: avis, dones amb nens, i tothom en general, es llença a una carrera boja per aconseguir un lloc.

Etiòpia és un dels pocs països africans on no es permet anar gent dreta o asseguda al passadís de l'autobús, i això sol ser respectat perquè hi ha vigilància policial a les carreteres per fer complir la llei. Tothom que viatja a l'autobús ha de tenir un seient. En els trajectes llargs se sol aturar al menys per esmorzar i dinar (un màxim de 20-30 minuts). En trajectes de dos dies s'atura al final del primer dia en algun poble intermedi a conveniència del conductor, on caldrà que busquem algun lloc per dormir. No és massa difícil trobar algun hotel, però cal ser conscient de que són molt bàsics. Els autobusos etíops no són massa confortables, especialment després d'unes quantes hores de viatge. A més, per alguna estranya raó, als etíops no els hi agrada obrir la finestra de l'autobús, encara que la calor i/o olor dintre de l'autobús siguin asfixiants. Això, unit a l'alçada i als trajectes sinuosos, fa que es maregin sovint (d'aquí que és habitual veure'ls olorant una llimona bona part del viatge per intentar evitar el mareig).

infoEl viatger i fotògraf Jordi Llorens fa la següent recomanació (podeu demanar-li referències):
«Si voleu conèixer Etiòpia de la mà d'un expert, d'un professional de cap a peus, i que us mimarà com si fos el vostre millor amic us recomano a Wondosen Meshesha (P.O. Box 26292 - Addis Abeba; Tel. (251 1) 290675, Fax (251 1) 517454)»

Transport privat per carretera. Es pot llogar un vehicle amb conductor, per Internet abans d'arribar al país o bé a través d'una agència o particular a Addis Ababa. Aquesta opció permet escurçar sensiblement el temps emprat en fer els trajectes per carretera, a més de ser més còmode i permetre una major llibertat per aturar i anar on volem nosaltres.

El gran inconvenient és el preu, ja que els preus comencen a partir de 100 US$ per vehicle i dia, arribant a demanar fàcilment 200 US$. Si s'opta per aquesta opció cal vigilar de que el vehicle llogat estigui en bones condicions, porti tot el material de recanvi necessari i, a més, que el conductor conegui bé la ruta a fer. També és convenient que tothom tingui clar que inclou el preu acordat i que no inclou.

Vols interiors. Ethiopian Airlines disposa de vols que connecten les principals ciutats del país i en particular qualsevol dels punts del circuit històric al nord (Bahir Dar, Gonder, Aksum i Lallibela). És possible reservar i fer canvis de dates pràcticament sense límit. És aconsellable comprar els vols una vegada al país, més que fer-ho des d'aquí. En qualsevol cas recomanem no esperar al darrer dia per reservar o comprar el vol, ja que hi ha trajectes que es fan amb avions molt petits i s'omplen ràpid. A més, en cas d'haver realitzat una reserva és imprescindible reconfirmar-la i/o pagar-la al menys 3 dies abans, o en cas contrari serà anul.lada. En qualsevol cas és aconsellable reconfirmar el vol el dia abans de la sortida. Per altra banda en cada vol s'han de pagar 10 Birr addicionals en concepte de taxes d'aeroport (si és possible és millor pagar-les en el moment de comprar el bitllet que fer-ho al propi aeroport). En resum, l'opció d'agafar un vol interior té l'avantatge del guany de temps que suposa i de que ens estalviem de patir certs trajectes de carretera. El principal inconvenient, com sempre, és el preu, però també hi afegiríem el fet de perdre el contacte amb el país real, i també que alguns itineraris per carretera són realment espectaculars, com és el cas del de Gonder a Aksum (travessant les muntanyes Simien) o el d'Addis Ababa a Bahir Dar (creuant la gorja del Nil Blau).

Ferrocarril. Només hi ha una línia de ferrocarril, que uneix Addis Ababa i Djibouti passant per Dire Dawa, però no sembla aconsellable prendre en consideració aquesta opció, a no ser de que disposem de tot el temps del món.

En el nostre cas vam optar per una combinació d'autobusos i vols interiors. Aquests darrers ens van permetre guanyar temps i també prendre un respir dels esgotadors trajectes d'autobús. Veure més detalls en la descripció del nostre itinerari per Etiòpia que segueix a continuació en aquesta pàgina.

Clima

Donada l'alçada mitja a que es troben la majoria de llocs visitats (Addis Ababa, circuit del nord i Harar, per exemple) el clima és càlid quan fa sol, però es torna fresc o fred quan no fa sol i sobretot si plou. A Dire Dawa o al sud, amb una alçada força inferior, les temperatures ja són més altes. Amb això volem dir que cal portar roba d'estiu, però també roba d'abric, perquè sovint hi ha canvis bruscos de temperatura.

Respecte a les pluges, en el període de temps de la nostra visita, va ploure quasi cada dia en la meitat nord del país, encara que solen ser pluges en que plou una estona i després atura, i moltes vegades plou al vespre o durant la nit. Per tant la pluja no és especialment molesta pel viatger, però cal anar preparat amb un impermeable o paraigües per si de cas. A canvi tenim un paisatge absolutament verd, molt agradable a la vista.

Diferència horària

+1 hora

A més el viatger ha de tenir present les següents particularitats:

- Etiòpia no va adoptar el calendari gregorià revisat tal com va fer la resta del món cristià al s. XVI, sinó que va continuar amb el julià vigent fins llavors, i així fins avui dia. Per tant el calendari etíop consta de 13 mesos (el lema turístic del país és Ethiopia, 13 months of sunshine). Són 12 mesos de 30 dies i 1 mes de 5 dies (6 dies en un any de traspàs). El canvi d'any es celebra coincidint amb el nostre 11 de Setembre. Concretament, en el nostre dia 11/9/2002 Etiòpia ha passat de l'any 1994 a l'any 1995. Per tant si visiteu Etiòpia en aquesta època no us sorpreneu al veure rètols del tipus Happy new year i decoració tipus nadalenc.

- En l'hora també funcionen diferent, ja que mesuren el temps en períodes de 12 hores que comencen a les 6:00 i 18:00 hores, tal com també fan els swahili de Kenya i Tanzània. Per tant l'hora etíop porta un decalatge de 6 hores respecte a la nostra. Així, donada una hora en sistema etíop només cal restar-li 6 per obtenir la nostra hora. En molts llocs, sobretot a nivell oficial o en vols d'avió funcionen amb el sistema internacional, però a nivell de carrer solen funcionar amb el sistema etíop. Això és important especialment amb els horaris d'autobusos, ja que si ens diuen, per exemple, que un autobús surt a les 11:30 h. normalment volen dir que surt a les 5:30 h. (hora internacional). Davant de qualsevol dubte sempre cal demanar si l'hora que ens donen és ethiopian time (hora etíop) o faranji time (hora estrangera).

Idioma

L'amhàric (conegut al país com amharinya) és la llengua oficial d'Etiòpia, juntament amb l'anglès, i és la que s'utilitza com a vehicle de comunicació entre els diferents grups lingüístics que hi conviuen. No és difícil trobar algú, sobretot a les ciutats, que parli una mica d'anglès, però sovint aquest coneixement es restringeix a només unes paraules i frases comuns. Per tant, aprendre unes quantes paraules d'amhàric facilitarà el contacte amb la població local. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura. També va bé sovint per tallar a nens que es facin pesats o per evitar que ens cobrin preus abusius (ells els anomenen faranji price i és el que nosaltres anomenaríem preu de guiri).

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i fàcils de pronunciar per a nosaltres (entre parèntesi, el vocable amhàric està escrit tal qual l'hem de pronunciar nosaltres): Hola (selam), Adéu (xau), Gràcies (amesekenalu), Sí (au), No (ei), O.K però en un sentit molt ampli (ishi), Estació d'autobusos (magnajariya), Cafè (buna), Llet (wotet), 1 (and), 2 (hulet), 3 (sost), 4 (arat), 5 (amist), 6 (sidist), 7 (sabat), 8 (simint), 9 (setegn), 10 (asir), 11 (asir and), 100 (meto), 1000 (shee).

També pot ser interessant saber alguna paraula de tigrinya (la llengua específica i més utilitzada a la regió de Tigray) i d'orominya (la llengua parlada al sud d'Etiòpia, a la zona de la vall del Rift, a l'oest d'Addis Ababa i a la regió de Bale). En qualsevol de les guies proposades en aquesta pàgina podreu trobar algunes paraules i expressions d'ús comú d'aquestes dues llengües.

Guies de viatge

Ethiopia, Bradt Publications (3ª edició, 2002). 530 pàgs. Preu 25'20 €

Ethiopia, Eritrea & Djibouti, Lonely Planet (1ª edició, Novembre 2000). 520 pàgs. Preu 25'25 €

La guia Bradt dóna força més informació pràctica, i més actual i detallada que la de Lonely Planet. A favor d'aquesta darrera estan els seus mapes de ciutats i més informació de preus que de vegades no es troba en la Bradt.

Literatura relacionada

Dios, el diablo y la aventura de Javier Reverte. Plaza & Janés Ed. La història de Pedro Páez, un jesuïta espanyol que va descobrir les fonts del Nil blau, en territori d'Etiòpia, a principis del s. XVII.

El Emperador de Ryszard Kapuscinski. Ed. Anagrama. Llibre fascinant sobre l'emperador etíop Haile Selassie, que va governar Etiòpia com a monarca absolut durant gairebé 50 anys.

Etiopía: hombres, lugares y mitos, del missioner combonià Juan González Núñez, editat a l'any 1990 per l'Editorial Mundo Negro. No es tracta d'un text científic, acadèmic, o d'història, però a partir d'alguns viatges del propi autor, estructura una història nacional senzilla, suggestiva, amb l'element central de la presència cristiana.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA ADDIS ABABA i CAMÏ DEL LLAC TANA

ADDIS ABABA (I)

COM ARRIBAR-HI

Vols Barcelona-Londres Heathrow (1 hora 50 minuts) i Londres Heathrow-Alexandria (Egipte) (4 hores 20 minuts), escala tècnica de 40 minuts a Alexandria, i finalment Alexandria-Addis Ababa (3 hores 45 minuts).

Si el vol arriba de matinada, com va ser el nostre cas, trobareu l'oficina d'immigració tancada, per tant, si no teniu ja el visat, s'ha de deixar el passaport a l'aeroport i passar a recollir-lo a l'endemà (veure Visat). A la terminal d'arribades hi ha una única oficina de canvi, del Commercial Bank of Ethiopia, que també tanca per la nit (veure Diners).

De tota manera tot això pot canviar (o no) quan s'inauguri la nova super-terminal, que a hores d'ara, ja estava pràcticament acabada. I cal pensar que disposarà de més serveis...

Durant tot el dia (de 6:00 a 20:00 hores) es poden agafar minibusos cap al centre de la ciutat, a uns 6 km, per 2 Birr (fins la zona de la Piazza, i menys si anem a zones més properes a l'aeroport), des del pàrquing que hi ha davant la terminal. Els minibusos són de color blau i blanc, i no solen anar massa plens, la qual cosa permet anar còmodament amb l'equipatge. Abans d'arribar a la zona de minibusos us abordaran uns quants taxistes i/o comissionistes que us intentaran convèncer de que heu d'agafar un taxi, donant raons d'allò més diverses. Però si s'arriba a una hora intempestiva llavors ja no queda més remei que agafar un taxi i negociar el preu, tot i que evidentment no tenim masses alternatives. Una bona idea és buscar altres viatgers interessats en anar a la mateixa zona per compartir el taxi, ja que difícilment aconseguirem un preu inferior a 9 US$ (preu total del taxi) per anar fins a l'hotel Wutma, per exemple.

DORMIR I MENJAR

Ens quedem a l'hotel Debre Damo, a la zona de Yeka, lluny del centre, tot i que abans hem intentat l'hotel Wutma, l'hotel Baro i d'altres propers a la Piazza, però els trobem plens. És el problema d'arribar tan tard... Al Debre Damo una habitació doble amb bany i aigua calenta costa 75 Birr, i encara que bàsica, és correcte i força tranquil.la ja que dóna a un pati interior. A més, l'hotel disposa d'un bar on s'esmorza bastant bé, i el personal de recepció és molt servicial, canviant diners només a un preu lleugerament inferior al del banc.

Al carrer Dej Jote, que surt de la cantonada sud-est de la plaça De Gaulle o Piazza, hi ha el restaurant Omar Khayyam, amb decoració àrab i on serveixen bon menjar etíop i àrab. Aquí podeu tastar la injeera (plat nacional etíop) de carn o vegetal. Un plat abundant d'injeera, beguda i cafè costa uns 11 Birr per persona. Una pastisseria molt recomanable, a l'avinguda Adwa al nord-est de la Piazza, és la Soul Kid. El lloc és molt acollidor per passar una estona mentre mengem un deliciós plum-cake i prenem un cafè, i tot això per 4 Birr.

• Veure més informació sobre Addis Ababa a Addis Ababa (II) i Addis Ababa (i III).

^top

MOTA

COM ARRIBAR-HI

Els 578 km de distància que separen Addis i Bahir Dar suposen un dia i mig d'autobús. És preferible comprar el bitllet el dia abans del viatge a l'estació principal d'autobusos d'Addis (al costat del Mercato). D'Addis a Bahir Dar s'hi pot anar per dues rutes diferents: la via oest per Debre Markos i la via est per Mota. Potser la via est és una mica menys interessant però és força més curta en distància i, sobretot, en temps. Amb la companyia Ethiopia Cross Country Club el preu del trajecte via Mota és de 50'7 Birr per persona.

En qualsevol cas recomanem fer aquest trajecte per carretera i no en avió ja que el tram de carretera comprès entre Fiche i Dejen travessa la gorja del Nil Blau i certament és un trajecte molt espectacular. Aquesta enorme gorja, de més d'1 km de profunditat, forma un admirable paisatge de terrasses verdes als vessants de les muntanyes, de vegades cobert per la boira. La pista comença a descendir seguint un trajecte impossible fins arribar al fons de la gorja, creua el Nil Blau per un pont construït pels italians, i inicia l'ascens per l'altra banda de la gorja. Podeu intentar de convèncer al conductor de l'autobús perquè s'aturi un moment en algun punt a l'inici del descens per poder fer fotos panoràmiques. A nosaltres ens va costar, però finalment ho vam aconseguir.

L'autobús surt de l'estació principal d'Addis en algun moment entre les 6 i 7 del matí, però és recomanable estar a l'estació a les 5:30 h. (com que els minibusos comencen a circular a partir de les 6, i a aquestes hores tan matineres no hi ha massa moviment pels carrers foscos d'Addis, aconsellem haver concertat un taxi el dia abans perquè ens passi a recollir per l'hotel a una certa hora). Els primers 300 km, fins la bifurcació que hi ha passat Dejen, són de carretera asfaltada combinada amb trams de pista, però a partir d'aquí tot és pista, amb alguns trams bastant malmesos. Passat el punt de la bifurcació el paisatge es torna relativament pla, donant lloc a trams de pista amb grans rectes, enmig de verds camps de conreu i ramats de vaques i ovelles. En el nostre cas arribem a Mota a les 17:30 h, després de 10 hores i mitja d'autobús amb només una aturada de 20 minuts a les 10 del matí per esmorzar/dinar. Set hores seguides sense baixar de l'autobús és un bon punt d'inici com a preparació al fantàstic món dels autobusos etíops !!!

DORMIR I MENJAR

A Mota realment hi ha molt poques alternatives d'allotjament. El més potable és l'hotel Tsiday, a uns 300 m. de l'estació d'autobusos. És molt i molt bàsic, amb habitacions al voltant d'un gran pati central. Aquestes tenen un llit gran i res més. El bany està fora i encara és més bàsic. El preu està a l'alçada i l'habitació només costa 10 Birr.

Per sopar recomanem el restaurant de l'hotel Sheowa Ber, a només 50 m. del Tsiday, on es pot demanar un plat d'spaguetti, molt bo, per només 7 Birr. Hi ha moltes possibilitats de poder contemplar la cerimònia de preparació del cafè, molt interessant. A partir de les 8 del vespre aquest restaurant es converteix en el lloc de trobada per beure-hi cervesa, te o cafè (possiblement perquè té un petit grup electrogen que li subministra llum elèctric quan al vespre aquest es talla).

COSES A VEURE

Mota és un petit poble sense cap interès en sí, essent normalment un simple lloc d'aturada entre Addis i Bahir Dar. En qualsevol cas es pot passejar per la pista / carrer principal i copsar la vida en aquest lloc apartat del món. Això sí, el passeig el farem envoltats de multitud de nens i curiosos que no pararan de dir-nos coses i demanar en amaringlish. Apart d'això, hi ha alguna església que pot tenir cert interès, com la de Weyzazirt Khidane Mihret o també la de Gonji Tewodros, però estan a més de 15 km de Mota i es necessita transport privat i suficient temps per fer l'excursió.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA HISTÒRICA DEL NORD D'ETIÒPIA

BAHIR DAR

COM ARRIBAR-HI

Després d'arribar, caminant a les fosques, a les 5:45 h. a la petita estació d'autobusos de Mota l'autobús acaba sortint a les 6:30 h. El fet de que es tracta de la continuació del viatge del dia anterior, amb el mateix autobús i bitllet, no vol dir que ens puguem relaxar a l'hora d'abordar l'autobús. Haurem de lluitar com el primer dia !!! Els 110 km de trajecte fins Bahir Dar es fan en només 4 hores i transcorren enmig d'un bonic paisatge, amb elevacions del terreny, gorges, rius, camps i gent amb animals caminant per la pista.

DORMIR I MENJAR

El Ghion Hotel (Tel. 200740) té una magnífica relació qualitat-preu. Una habitació doble, tipus bungalow, molt espaiosa, tranquil.la i amb bany privat i aigua calenta costa 100 Birr, però regatejant una mica s'arriba fàcilment a pagar-ne 60. El jardí de l'hotel, bonic i ben situat, s'extén fins a la mateixa vora del llac Tana. A més l'hotel té altres serveis com bar, restaurant (una mica car), o lloguer de bicis. També disposa de barques pròpies per fer la visita als monestirs del llac. El seu manager, Mr. Bisrat Weldu, malgrat la seva hiperactivitat que el fa estar en cinquanta coses a l'hora, sempre està disponible per poder discutir personalment amb ell els preus i detalls dels serveis que ofereix. Un lloc més econòmic, només 20 Birr, però molt més sorollós (està sobre un bar-restaurant), bàsic i amb bany compartit és la Tana Pension, a 200 m. de l'estació d'autobusos.

Per menjar una bona recomanació és el Restaurant Enkutatash, darrera de l'edifici de telecomunicacions. La seva millor especialitat és el fish cottelet, un plat molt complet amb filets de peix empanat amb amanida, pasta, arròs, patates fregides i pa. Tot plegat costa 10 Birr. Una altra especialitat és el fish goulash, composat de porcions de peix amb una salsa picant. La cervesa local Bedele costa 3 Birr i és bastant bona. Una Coca-Cola costa 2 Birr. També és molt recomanable el restaurant i pastisseria de la Tana Pansion. El restaurant està al primer pis i té una terrassa amb taules que és una magnífica talaia sobre el carrer principal de la ciutat. Els preus estan molt bé, costant 8 Birr un fish cottelet i 5 Birr un plat d'spaguetti. Una altra opció, menys recomanable, és el restaurant Ethio-Españolito (se'n diu així perquè el propietari és etíop i ara viu a Espanya) i està darrera de l'edifici de l'hotel Dir Anbessa. En el capítol de pastisseries i cafeteries també recomanem el Café Mugera, a l'altra costat de l'Hotel Ghion. Un cafè amb llet i una pasta costen 2 Birr.

COSES A VEURE

Bahir Dar. Aquesta capital provincial és, en la nostra opinió, de les ciutats més boniques i ordenades urbanísticament que es puguin trobar a Etiòpia. Potser influeix bastant el fet d'estar a la mateixa vora del llac Tana... En qualsevol cas és agradable passejar per les seves amplies avingudes amb palmeres.

Una passejada molt recomanable és la que ens porta al pont del Nil Blau, molt proper al lloc de naixement d'aquest riu. Aquest pont està a uns 2'5 km de l'hotel Ghion seguint la vora del llac Tana. Des del mateix pont i mirant en direcció al llac es poden veure les fonts del Nil Blau i, segons l'hora del dia i amb molta sort, és possible veure-hi algun hipopòtam. Certament ni el pont ni la vista del riu des d'aquest punt tenen massa encant, al menys si ho comparem amb les fonts del Nil Blanc a Jinja (Uganda). Tot i així reiterem la nostra recomanació en fer aquesta passejada. Si continuem la pista més enllà del pont i a 200 m. girem a la dreta en direcció a la muntanya de Bezawit, i caminem uns 3 km més s'arriba al palau de Haile Selassie. Nosaltres no podem recomanar ni desaconsellar aquesta excursió perquè no la vam fer, però sembla que no val la pena. No hi ha transport públic per arribar fins allà. El palau no és visitable i està prohibit fer fotos des del seu exterior. Només queda la possible vista des de dalt de la muntayeta. Tornant al centre de Bahir Dar pel mateix camí recomanem fer una aturada a l'Hotel Tana. Aquest hotel està ja un mica decrèpit, però té un magnífic jardí ben bé al costat del llac, amb multitud d'ocells, on es fa molt agradable prendre un refresc i gaudir de la pau i relax d'un entorn tan bonic, justificant així el sobrepreu a pagar (una Coca-Cola costa aquí 4 Birr).

També es pot visitar el mercat principal de Bahir Dar, 200 m. al sud de l'estació d'autobusos, qualsevol dia, però especialment els dissabtes en que hi ha més activitat. Altra possible excursió és anar caminant fins a la zona de Weyto, al límit oest de Bahir Dar, on és possible veure com es construeixen barques de tankwa (papir) que encara es poden veure navegar pel llac Tana. Per arribar fins aquí cal caminar uns 2 km des de l'hotel Ghion, seguint el passeig que voreja el llac, direcció aeroport o península de Zege.

Monestirs del llac Tana. La visita als monestirs que hi ha repartits entre la península de Zege, algunes illes i altres punts del llac Tana és obligada si recalem a Bahir Dar. El seu principal interès radica en les pintures interiors d'algun d'ells o els tresors que guarden d'altres (com llibres antics o d'altres relíquies monàstiques de segles enrera). En conjunt són uns 20 monestirs i en alguns d'ells només es permet l'entrada als homes (!). Si no es disposa de molt temps i diners recomanem contractar una barca per fer una visita de mig dia als més propers a Bahir Dar, especialment els d'Ura Khidane Mihret i Azwa Maryam a la península de Zege, Kebren Gabriel o Debre Maryam. De tota manera, en la negociació del preu de la barca s'ha de deixar clar quins inclou aquest preu o indicar nosaltres les nostres preferències si en tenim alguna d'especial. Igualment recomanem contractar la barca directament a qui en disposi d'una, ja que molta gent al carrer n'ofereix però sempre solen ser intermediaris que encareixen el preu i ens poden deixar penjats si no aconsegueixen una barca en les condicions pactades. Novament recomanem negociar directament amb el manager de l'hotel Ghion, ja que disposa de barca i està obert a discutir el preu i l'itinerari. Nosaltres ho vam fer així i ens va anar prou bé ja que vam aconseguir un bon preu de 200 Birr per anar sols en una barca i fer un itinerari de cinc hores que es descriu a continuació:

- Llac Tana. Només el fet de navegar per aquest llac mític ja justifica l'excursió. La barca comença dirigint-se a l'illa de Kebren Gabriel, però pel camí trobem unes colònies de pelicans que es troben sobre unes roques que emergeixen uns centímetres de l'aigua. El barquer s'apropa als pelicans amb el motor quasi aturat per no fer soroll i espantar-los, la qual cosa permet veure'ls de prop.

- Sidi Iesus. La primera aturada és a una illa molt petita on es troba aquest monestir. Val a dir que no té cap interès en sí, però és interessant per veure com viu la comunitat de monjos i monges que l'habiten, molt amables i que ens donen a provar alguns productes locals. En el camí de l'embarcador de l'illa al monestir es fàcil veure plantes silvestres de cafè.

- Kebren Gabriel. Navegant només uns pocs metres s'arriba a l'illa veïna, on està el monestir de Kebren Gabriel. Aquest és l'únic de tots els monestirs d'aquest itinerari on no es permet l'accés a les dones, quedant-se aquestes acompanyades per un monjo en la zona de l'embarcador. En aquest cas l'interès del monestir és que posseeix la biblioteca de llibres antics més gran de tota la regió. Veure el contingut del museu (des de la llinda de la porta) i entrar a l'església costa 20 Birr. Creiem que no val la pena pagar aquest preu, però allà cadascú... En qualsevol cas sí que és bonic el camí de pujada al monestir i el seu emplaçament elevat en l'illa.

Pintura a Ura Khidane
Pintura a Ura Khidane

- Península de Zege. La següent aturada és en aquesta península, en l'embarcador més proper als monestirs a visitar. En aquest embarcador hi ha uns quants nois disposats també a fer de guies. Si no en voleu cap i voleu arribar al monestir sols només cal agafar el camí de l'esquerra al sortir de l'embarcador i anar seguint sempre el camí més ample. L'entrada al monestir d'Ura Khidane Mihret i edificis annexes costa 20 Birr, però aquí el preu està més que justificat, ja que segurament es tracta del monestir més impressionant de tots els del llac Tana. L'església del monestir és de planta circular, bastant gran, i al seu interior trobem les magnífiques pintures religioses sobre motius bíblics. La base de les pintures són parets de fang i palla recoberts amb roba de cotó, i les pròpies pintures estan fetes amb tints naturals. Realment són una filigrana. Després de veure l'església també es visita el museu, on s'exposen corones i robes reials, llibres molt antics i altres objectes igualment interessants. Per últim es pot visitar el menjador on es reuneixen els monjos a menjar injeera i beure tella (cervesa local feta artesanament amb blat de moro). Proper a aquest monestir, en el camí de tornada a l'embarcador, es pot visitar el monestir d'Azuwa Maryam, el qual té també algunes pintures interessants de veure.

- Debre Maryam. Després d'una bona estona de navegació pel llac s'arriba a l'embarcador d'aquest monestir, situat al punt on neix el Nil Blau en el llac Tana. El lloc és molt bonic i evocador, amb plantes de papir a les vores de l'incipient riu, ocells a ras d'aigua i algun hipopòtam. Per arribar al monestir s'han de caminar des d'aquí uns 100 metres entre camps. L'entrada al monestir costa 15 Birr, i encara que les pintures que té no són comparables a les d'Ura Khidane, sí té objectes interessants de veure com copes, gerros i sobretot llibres antiquíssims, autèntiques filigranes sobre fulles de pell que es conserven admirablement bé. El monjo responsable és molt simpàtic i amable. El recorregut pel llac Tana s'acaba retornant a l'embarcador origen, després de més de cinc hores fantàstiques.

Cascades del Nil Blau. També són conegudes localment per Tis Abay (fum del Nil) o Tis Isat (l'aigua que fumeja), i són una de les més espectaculars d'Àfrica. Quan al riu es troba al màxim de cabal tenen una amplada d'uns 400 m. i una caiguda de 45 m., omplint l'aire de microscòpiques gotes d'aigua en centenars de metres al voltant, donant lloc a un microclima que possibilita l'existència d'una frondosa vegetació que tenyeix de verd tota la zona circumdant. Tot plegat un meravellós espectacle per als sentits. En les dates de la nostra visita, al final de la temporada de pluges, el Nil portava un cabal considerable, la qual cosa ens va permetre veure les cascades en el seu màxim esplendor. Per altra banda també és recomanable fer aquest visita pel matí, abans del migdia, per poder contemplar el vistós arc de Sant Martí que es forma per l'efecte dels raigs de sol sobre les microgotes.

Cascades del Nil Blau
Cascades del Nil Blau

Aquesta és una excursió d'un matí i es pot fer perfectament per lliure. Recomanem estar a l'estació d'autobusos de Bahir Dar a les 5:45 h. del matí. Si encara no està oberta es pot aprofitar per esmorzar a la cafeteria Galaxy que hi davant la porta. Quan s'obren les portes de l'estació cal afanyar-se a demanar pel vehicle que va a Tis Abay i un cop localitzat comprar el bitllet amb la màxima celeritat per evitar haver-ne d'esperar un altre, ja que no sembla haver molta freqüència. Aquest vehicle és un pick-up amb cabina-remolc per passatgers. El trajecte de 32 km de pista que separen Bahir Dar i Tis Abay es fa en uns 80 minuts i costa 3'60 Birr.

Un cop arribem al petit poble de Tis Abay cal anar a la ticket office que hi ha al final de la pista que fa de carrer principal (a només 50 m. d'on atura el transport). És una petita caseta a l'esquerra i l'entrada costa 15 Birr. En aquest punt ja és possible que hagin aparegut uns quants candidats a guies improvisats, adduint que el camí és molt difícil i que és molt fàcil perdre's, entre moltes altres històries increïbles (s'ha de reconèixer que són molt perseverants). Tampoc és cert, com diu alguna guia, que si no s'agafa un guia llavors els nens es dediquen a tirar pedres, o al menys nosaltres no vam tenir problemes d'aquest tipus. El camí que s'ha de seguir per arribar al salt és el següent: a 30 metres de la ticket office agafar el carrer de l'esquerra i sortir del poble vorejant la central hidroelèctrica (ha de quedar a la nostra l'esquerra). Al sortir del poble, a 1 km més o menys del punt anterior, agafar un pont a l'esquerra i seguir recte un altre quilòmetre fins arribar al pàrquing de cotxes i control de tiquets. En aquest camí hem de trobar una tanca metàl·lica a la nostra esquerra que correspon també a la central hidroelèctrica. Des del punt de control de tiquets hem de baixar per un camí ple de roques i vegetació fins trobar el bonic pont portuguès (anomenat així perquè va ser construït pels portuguesos a principis del s. XVII). Travessat aquest pont seguirem per un camí de pujada que passa per entre unes poques cases i parades de records. A 50 metres d'un alt baobab que hi ha a l'esquerra del camí s'arriba al cim d'una petita muntanyeta i al baixar per l'altre costat ja podrem començar a veure les successives cascades, de menys a més gran. Com ja hem dit abans, tot plegat és senzillament espectacular. Després de contemplar-les des de vàries talaies naturals es pot tornar al poble pel mateix camí o bé donant una volta circular, baixant per uns camps fins a la base de la cascada, pujar per l'altre costat i travessar el Nil amb una tankwa o embarcació de papir fins al poble. Per dur a terme aquesta segona alternativa potser sí és recomanable anar acompanyat d'algú que conegui el terreny i tenir en compte que en temporada de pluges la gran corrent del riu pot desaconsellar travessar-lo amb embarcacions tan febles. Per qüestions de temps nosaltres vam tornar pel mateix lloc que havíem vingut. De nou en el poble hem de tenir paciència i esperar a que surti algun autobús de tornada a Bahir Dar (nosaltres vam haver d'esperar 3 hores i mitja). El darrer surt sobre les 15 h.

^top

GONDAR

COM ARRIBAR-HI

És convenient comprar el bitllet d'autobús el dia anterior (abans de les 18 h.) a l'estació de Bahir Dar. El trajecte costa 20 Birr. El nostre autobús va acabar sortint de Bahir Dar a les 6:55 h., però com sempre, és convenient arribar a l'estació abans de les 5:45 h. Els aproximadament 150 km de distància són de pista en força bon estat (els darrers 10 km estan asfaltats), la qual cosa permet a l'autobús anar més ràpid que de costum i fer el trajecte en unes 4 hores i quart.

DORMIR I MENJAR

Belegez Pension (Tel. 114356). Una habitació petita amb llit gran, bany privat, aigua calenta i molt tranquil.la costa 60 Birr. És força nova i tot està molt net. A més el manager és molt amable i servicial.

Per menjar una alternativa econòmica és el Tana Snacks. El lloc és força cutre, però s'hi menja bé, especialment peix. Un fish cottelet costa 7 Birr. Una altra opció, de més nivell, és el restaurant del Circle Hotel on es pot demanar un plat de xai rostit molt bo per 12 Birr (és l'especialitat de la casa). Al restaurant Mini Fogera, a l'altre costat de la plaça on es troba el Fogera Hotel, un plat de carn rostida, una Coca-Cola i un te costa 10'5 Birr. Al carrer principal hi ha unes quantes cafeteries.

COSES A VEURE
Castells de Gondar
Castells de Gondar

Patrimoni de la Humanitat Fasil Ghebbi o Recinte Reial (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979). Aquesta àrea tancada de 70.000 m2 conté sis castells, edificis auxiliars, túnels i passadissos, tot del s. XVII, i realment sobta molt trobar aquests castells aquí. No en va Gondar també és coneguda com la Camelot d'Àfrica. El lloc és fantàstic i és molt agradable de visitar. De tots els castells el millor i més ben conservat és el castell de Fasilidas, tot i que ara està tancat al públic per obres al seu interior (sembla que hi volen fer un museu). La planta baixa del castell de Mentewab és ara una biblioteca pública on venen nens i nenes a llegir. La visita al recinte es pot fer perfectament en dos o tres hores i l'entrada costa 50 Birr. Aquesta entrada només serveix per una sola vegada (en alguna guia diu que és vàlida per a tot el dia), encara que val també per a la visita a la piscina de Fasilidas en del mateix dia. El recinte està a la zona central de Gondar i la seva entrada principal està situada al costat oest.

Piscina de Fasilidas. Aquesta construcció, atribuïda a l'emperador Fasilidas, segurament sempre ha tingut una funció cerimonial religiosa i consta d'una gran piscina rectangular i un petit edifici annex de dos pisos, envoltats per un mur que tanca el recinte. El lloc és molt tranquil i especialment bonic per la frondosa vegetació que el fan molt ombrívol. A més sobre el mur han arrelat alguns arbres de tal forma que recorden algun temple d'Angkor a Cambodja. Tot plegat, molt recomanable. Per a entrar aquí val la mateixa entrada del Fasil Ghebbi, però s'ha de fer en el mateix dia. No es pot comprar una entrada separada només per la piscina ni hi ha lloc de venda en el mateix lloc. També pot passar que arribant fins aquí en horari de visita no hi hagi ningú que obri la porta d'entrada. Si després de buscar-lo i donar la veu d'avís no apareix (a nosaltres ens va passar) podeu optar per obrir vosaltres mateixos la porta ja que només hi ha una balda sense cadenat. Aquest lloc es troba a 2 km a l'oest de la Piazza, al costat de la carretera a Bahir Dar i ve quasi de pas també per anar a Kuskuam. Per arribar-hi es pot fer a peu, preguntant per no perdre's pels carrers, o bé agafant un minibús que costa 1 Birr a la sortida oest de la Piazza (demanar per Fasil's pool), davant del supermercat Ras Dashen.

Debre Birhan Selassie. Aquesta església es troba a 1'5 km a l'est de la plaça central o Piazza i és l'única construïda durant l'imperi gondarí, a finals del s. XVII, que va sobreviure sencera a la destrucció generalitzada dels dervixos sudanesos. El seu principal interès no és tant l'edifici en sí sinó les magnífiques pintures que hostatja al seu interior, tant a les parets com al sostre. Especialment aquest darrer, decorat amb pintures de 80 cares de querubins mirant en totes les direccions, és segurament una de les estampes més típiques d'Etiòpia i més reproduïda en postals i records. L'entrada a l'església costa 15 Birr i és de visita obligada si estem a Gondar. A més el jove monjo que obre les portes és molt amable i simpàtic. Com a curiositat val a dir que l'aspecte exterior de l'església, de pedra, recorda al de les esglésies del Pirineu.

Centre de Gondar. Apart de les visites imprescindibles ja mencionades també recomanem passejar pels carrers de la zona central de Gondar. En el mateix carrer de l'oficina de Turisme es pot veure per fora el palau Ras Mikael Suhal (no és visitable). També es pot passejar pel carrer que va al mercat i l'estació d'autobusos o anar en direcció al Fogera Hotel. En alguns carrers del centre, veient circular els garis (carros tirats per un cavall que transporten passatgers o mercaderia) i a molts etíops mudats amb la vestimenta tradicional, i tot això amb els castells de fons, hom es trasllada fàcilment a l'Edat Mitjana.

Kuskuam. Es tracta d'un altre recinte reial, lloc de retir per a l'emperadriu Mentewab, dalt d'un petit turó amb una magnífica vista sobre Gondar i el Fasil Ghebbi. Kuskuam està en un estat força ruïnós i descuidat, ja que la vegetació cobreix bona part del recinte. Tot i així és una excursió molt recomanable pel lloc en sí i el seu entorn de pau absoluta. Dintre del recinte hi ha les restes del palau principal i alguns edificis annexes, on encara es poden apreciar alguns detalls com figures d'animals i creus a les parets de l'enorme sala de banquets. També trobem l'església de Kuskuam Maryam, reconstruïda durant l'ocupació italiana, on es guarden els ossos de Mentewab. L'entrada al recinte costa 15 Birr. Kuskuam està a 5 km del centre de Gondar i per arribar-hi s'ha d'agafar un minibús (costa 1'20 Birr) a la sortida oest de la Piazza i demanar pel Medical College, a la carretera a Bahir Dar. Al baixar davant del Medical College recular uns 100 m. per la carretera i agafar a l'esquerra una pista amb fort pendent amunt. Seguir aquesta pista tota l'estona durant 1'5 km i s'arriba a Kuskuam, passant abans per un punt on hi ha una vista excel.lent de Gondar, i travessant un petit nucli de cases. Per tornar a Gondar caminar per la pista fins la carretera i allà esperar un minibús al centre.

^top

AKSUM

COM ARRIBAR-HI

No hi ha un autobús directe que faci el trajecte Gondar-Aksum. Aquest s'ha de fer en dos trams: Gondar-Shire (uns 200 km) i Shire-Aksum (60 km). Com sempre, és convenient comprar el bitllet a Shire (també conegut com Inda Selassie) el dia abans a l'estació d'autobusos de Gondar (costa 45 Birr). El nostre autobús va acabar sortint a les 6:55 h. Fins Aksum tot és pista, excepte els primers 3 km a la sortida de Gondar que estan asfaltats. Una bona part del trajecte Gondar-Shire transcorre per les muntanyes Simien (veure Parc Nacional de les muntanyes Simien en l'apartat COSES A VEURE), la qual cosa fa que aquest trajecte sigui es-pec-ta-cu-lar, i no ens l'hauríem de perdre per res. En els darrers quilòmetres abans d'arribar a Shire la pista millora al fer-se més llisa, plana i tenir molts trams rectes. Arribem a Shire sobre les 16 h., destrossats pel llarg viatge, però estem de sort i encara estem a temps d'agafar el darrer autobús Shire-Aksum. Aquest autobús surt a les 16:30 h. i costa 10 Birr. Malgrat que la pista no és dolenta acabem trigant quasi 2 hores i mitja en fer els 60 km a Aksum, degut principalment a incomptables aturades. Això sí, al ser un servei porta a porta, ens acaba deixant davant de l'hotel que hem escollit. Han estat només 13 hores d'autobús (!).

En el cas d'arribar massa tard a Shire per connectar amb l'autobús a Aksum cal fer nit en aquesta ciutat i continuar viatge a l'endemà. Hi ha molt transport de Shire a Aksum. Darrera mateix de l'estació d'autobusos de Shire hi ha el National Hotel. La resta d'hotels de Shire semblen estar ja força allunyats de l'estació.

DORMIR I MENJAR

Hotel Africa. Està situat al carrer principal d'Aksum i és el favorit dels viatgers (i pel que sembla també del personal de Nacions Unides, ja que el pati interior està ple dels seus Toyotas). Una habitació bàsica amb llit gran, bany privat i aigua calenta costa 50 Birr. Poden haver-hi talls de llum i també vam experimentar problemes amb la pressió de l'aigua de la dutxa, però suposem que això també passa a la resta de la ciutat (és recomanable portar una lot). Per la resta creiem que té una bona relació qualitat-preu i el personal és força atent. A més té altres serveis com bar, restaurant, bugaderia, Internet, i autobús gratuït a l'aeroport.

Per menjar el restaurant de l'Hotel Africa és igualment molt recomanable. Tots els plats costen entre 6 i 10 Birr. Un lloc de més nivell és el restaurant de l'Hotel Ramhai, però els plats costen quasi bé el doble.

COSES A VEURE

Patrimoni de la Humanitat Parc Nacional de les muntanyes Simien (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1978). Aproximadament a les 2'5 hores de sortir de Gondar (90 km) hi ha una aturada per esmorzar a Debark. Aquest petit poble, a una altitud bastant considerable, sol ser el camp base per tots els trekkings per les muntanyes Simien. En ell es troben les oficines del parc i també s'hi poden comprar algunes coses bàsiques necessàries. A pocs quilòmetres de Debark, reemprenent de nou el viatge a Shire, la pista entra de ple en l'àrea del parc i comença un espectacle al.lucinant, no apte per persones amb vertigen. La pista entre Debark i Adi Arkay fa un descens de quasi 2.000 metres per entre les muntanyes. La pista sovint va penjada sobre abismes sense final, amb corbes de 180º sense proteccions laterals, i de vegades sota salts d'aigua (alguns de desenes de metres d'alçada) que cauen per les parets de roca directament sobre la pista. És realment impressionant. A les 13:00 h. arribem al petit poble d'Adi Arkay, on l'autobús atura 10 minuts per descansar una mica. En aquesta aturada es pot aprofitar per mirar a l'horitzó i contemplar un paisatge espectacular format pels cims punxaguts de les Simien (recorda enormement al Canyon Valley d'Arizona).

Patrimoni de la Humanitat Aksum (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980). Malgrat en un passat molt llunyà (segles abans del naixement de Crist) va ser la capital de l'imperi aksumita i d'una gran civilització, avui dia és una modesta ciutat rural molt i molt tranquil.la. En ella s'hi troben escampats restes de palaus, tombes, esteles i inscripcions. Potser el que més sobta és saber que encara s'han d'excavar la major part de restes arqueològiques d'Aksum. Però la nostra opinió és que Aksum és menys interessant, en conjunt, que Bahir Dar, Gondar o Lallibela, a no ser que es tingui molt interès en l'arqueologia, però també creiem que a poc que es pugui val la pena fer l'esforç d'arribar fins aquí (el camí des de Gondar o la tranquil.litat d'Aksum ja justifiquen per sí sols la visita). Amb això només volem dir que en cas de no poder visitar les quatre ciutats del circuit nord per manca de temps, nosaltres prescindiríem d'Aksum.

Sortint de l'hotel i anant cap a l'oest, en direcció al museu, el primer que trobem, darrera de l'oficina d'Ethiopian Airlines, és la tomba del rei Basen i altres tombes annexes excavades a la paret de roca. Molt prop d'aquí hi ha el parc del rei Ezana, on podem veure pilars, esteles i un bloc de pedra amb inscripcions en Ge'ez (amhàric antic), Grec i Sabaean.

El següent punt d'interès pot ser el museu d'Aksum. Aquí es pot comprar l'entrada (50 Birr) que dóna accés a tots els llocs arqueològics d'Aksum per tots els dies de la nostra visita. Nosaltres vam decidir no pagar l'entrada ja que altres viatgers ens havien avisat de que en molts dels llocs arqueològics no és necessari entrar (es veu perfectament des de fora) i a més només pensàvem dedicar un dia sencer a Aksum.

Darrera del museu hi ha l'església de Tsion Maryam. Sembla ser que aquesta va ser la primera església que es va construir a l'Àfrica (al s. IV), però la que podem veure ara és una construcció que va dur a terme l'emperador Fasilidas al s. XVI, ja que l'original va ser destruïda (es diu que en un lloc ben custodiat d'aquesta església hi ha l'Arca de l'Aliança, però no hi ha cap possibilitat de veure-la, ja que segons sembla només hi ha una persona viva que l'ha vist i és el seu guarda actual (!!)). L'accés a aquesta església i a un museu annex construït per l'esposa de Haile Selassie costa 60 Birr i l'entrada està prohibida a les dones. Nosaltres vam optar per no visitar-la perquè també ens havien arribat comentaris de que el preu és exagerat pel valor real del que hi ha a veure. En qualsevol cas es pot donar una volta pels jardins exteriors.

Pocs metres al nord de Tsion Maryam està el camp principal d'esteles, el qual conté unes 75 esteles de diverses formes i tamanys. Alguna feia uns 33 metres d'alçada (estela de Ramhai), però ara està escampada per terra partida en trossos. De les que queden dretes la més alta és l'estela d'Ezana, amb una alçada de 23 m. El camp d'esteles és visible des de fora del recinte tancat.

Seguint el camí que hi ha al nord-est del camp d'esteles trobem primer el camí asfaltat de pujada al Yeha Hotel. Recomanem pujar-hi ja que hi ha una molt bona vista del camp principal d'esteles i també d'una part d'Aksum. També és un bon lloc per prendre una beguda en un entorn agradable. Tornant avall i immediatament a la dreta trobem la piscina de la Reina de Shaba, anomenat així perquè la llegenda diu que el va construir la mítica reina. Actualment no és res més que un gran dipòsit de parets de ciment. Mig quilòmetre més enllà, a l'esquerra, hi ha una petita barraca on es guarda el post trilingüe. Aquesta només es pot veure si es té l'entrada i si el guarda del lloc es troba aquí per obrir la porta de la caseta (en el moment de la nostra visita no hi havia ningú i la porta estava tancada amb cadenat). Caminant 1 km més s'arriba al palau de Kaleb, del qual només en queden les restes que són visitables només amb l'entrada. Seguint la nostra excursió i caminant una mitja hora més de pujada per un preciós camí entre pedres i arbres-eufòrbia s'arriba al monestir de Pantaleon, dalt d'un turó des del qual hi ha una bona vista dels voltants. El monestir es pot visitar lliurement, però l'entrada a l'església costa 15 Birr i només està permesa als homes. Per tornar al centre d'Aksum es pot desfer el camí seguit fins aquí o bé agafar una drecera camp a través baixant pel turó en direcció a la ciutat, arribant al carrer principal d'Aksum després de passar per davant de l'hotel Ramhai. Tot aquest circuit és molt recomanable: a més de les restes arqueològiques ens permet veure bonics paisatges rurals.

Uns 3 km a l'oest de l'Africa Hotel, ja a les afores d'Aksum i sobre la carretera a Shire, es troba el camp d'esteles Gudit, format per desenes de petites esteles llises i amb no més de 2 m. d'alçada. El conjunt és perfectament visible des de la vora del camp d'herba on es troben. A l'altre costat de la carretera estan les restes del palau Dongar, també conegut com de la Reina de Shaba. Per visitar el palau també cal tenir l'entrada, però des de fora es pot veure bastant bé.

^top

LALLIBELA

COM ARRIBAR-HI

Per estalviar-se els dos dies de viatge que suposen els aproximadament 475 km de carretera (via Adwa, Aby Aday i Sekota) entre Aksum i Lallibela no hi ha dubte que la millor alternativa és l'avió. El preu d'aquest vol d'Ethiopian Airlines és de 64 €. Nosaltres l'havíem reservat i comprat dies enrera a l'oficina d'Ethiopian Airlines a la Piazza d'Addis Ababa, però posteriorment a Aksum vam poder canviar sense problema la data final del vol (tot i que els canvis sempre estan naturalment subjectes a la disponibilitat de places en el vol en qüestió).

L'aeroport d'Aksum està a 5 km del centre i per arribar-hi el millor és agafar el servei gratuït de minibús de l'Africa Hotel. El vol surt a les 10:50 h., però és convenient estar a l'aeroport a les 9:00 per passar amb tranquil.litat els successius controls de passaport i equipatge (tot es fa encara manualment i l'equipatge es revisat amb lupa). Com en tots els vols interiors, en el moment de fer el check-in s'han de pagar 10 Birr en concepte de taxes d'aeroport. El trajecte es fa un Fokker 50 d'hèlices i dura 40 minuts. Arribant al mini-aeroport de Lallibela s'ha de buscar un transport per anar fins Lallibela, a 25 km. És important estudiar totes les alternatives que se'ns presentin a la terminal o fora d'ella i regatejar per obtenir un bon preu, perquè els preus oferts solen ser cars. L'agència oficial NTO cobra 50 Birr per plaça, però es pot aconseguir pagar 25 Birr regatejant amb alguna de les altres agències. El trajecte de 25 km a Lallibela transcorre per una carretera asfaltada que puja fins als 2.630 m. d'alçada als que es troba el poble, i es fa en uns 30 minuts.

DORMIR I MENJAR

Hotel Asheton. Una habitació amb dos llits grans, bany privat, aigua calenta i que dóna a un pati interior costa 80 Birr, però regatejant es pot obtenir per 70 Birr. També té bar i restaurant. Després de veure'n altres com el Seven Olives Hotel (25 US$ per una habitació del mateix estil que la de l'Asheton) o el Fikre Selam Hotel (només 25 Birr, però és molt, molt bàsic) pensem que l'Asheton té una bona relació qualitat-preu.

Per dinar o sopar una alternativa és el restaurant Blue Lal (també conegut com Chez Sophie) on una pizza força bona costa 12 Birr. També està força bé el restaurant Blue Nile, en el carrer de baixada a la ticket office de les esglésies. Un altre lloc és el restaurant del propi Asheton Hotel, una mica més car de l'habitual i sense res d'especial. A la plaça central tenim la cafeteria Shallom, un bon lloc per seure's a la seva terrassa i contemplar el panorama mentre tastem un deliciós te amb canyella. Just al costat hi ha la cafeteria John, similar a l'anterior.

COSES A VEURE

Lallibela. Aquest petit poble, també conegut com la Petra d'Àfrica, i les seves meravelloses esglésies tallades a la roca són de visita obligada en un recorregut per l'Etiòpia històrica. A 2.630 m. d'alçada i pràcticament incomunicat del món fins fa relativament poc Lallibela manté un aire medieval que el fa únic en el món cristià. Des de l'any 1997 ja s'hi pot arribar durant tot l'any, perquè la carretera principal ara és transitable en l'època de pluges. Això no vol dir que el viatge per terra sigui fàcil, amb pluja o sense. Per altra banda, és absolutament recomanable portar suficient diner en efectiu, ja que no hi ha ni un banc on canviar en tota la zona.

Patrimoni de la Humanitat Esglésies tallades a la roca (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1978). La llegenda diu que, en un intent de crear una Jerusalem en territori africà, el rei Lallibela va ordenar la construcció d'aquestes esglésies durant el seu regnat, als s. XII i XIII. Però la diferència d'estils i d'estat de conservació fa pensar que en realitat el període de temps passat entre la construcció de la primera i de la darrera va ser major. Les esglésies es divideixen en dos grups separats pel petit riu Jordà: el grup nord-oest (composta de 7 esglésies) i el grup sud-est (5 esglésies), i encara hi ha una tretzena església, Bet Giorgis, separada dels dos grups anteriors. Algunes de les esglésies estan recobertes per estructures metàl.liques i de fusta que les enlletgeixen molt i que de vegades no permet fer-se'n una idea exacta del conjunt, però hem d'entendre que l'objectiu és preservar-les del greu problema de conservació que suposen les filtracions d'aigua. La visita a les esglésies es pot fer perfectament sense guia, tot i que de vegades es fa difícil anar trobant les esglésies perquè no hi ha indicacions de cap tipus. Uns coneguts ens van recomanar el guia Yirgu Mekonenen, àlies Jordan (Northwollo, c/o Lallibela Post Office - Lallibela)

En qualsevol cas, si voleu un guia assegureu-vos de que realment serà útil, perquè també vam parlar amb algun visitant que havia llogat el servei d'algun guia sense cap mena de preparació. Baixant uns 600 m. des de la plaça principal cap al mercat hi ha la ticket office on s'ha de comprar l'entrada. Costa 100 Birr, però dóna accés a totes les esglésies durant tots els dies que duri la nostra visita. L'horari de visita és teòricament de 6 a 12 i de 14 a 17 hores.

- Grup nord-oest. És el primer grup que es troba entrant pel punt de la ticket office. Les esglésies estan molt enganxades unes a altres i l'accés sol ser a través de passadissos excavats en la roca. Anem fent la visita començant per l'església Bet Medhane Alem, continuant amb Bet Maryam, Bet Danaghel, Bet Meskal, Bet Mikael, Bet Golgota, i sortint per una cel.la cruciforme anomenada Tomba d'Adan. A les esglésies de Bet Mikael i Bet Golgota s'entra per la mateixa porta i semblen una de sola, essent Bet Golgota la més interior. Aquesta darrera és l'única que té prohibit l'accés a les dones i és justament una de les més boniques, ja que a les seves parets interiors hi han esculpits uns sants en tamany natural.

- Grup sud-est. Aquest grup d'esglésies està molt proper a l'anterior, però l'accés a cada una de les esglésies és força més complicat i laberíntic. Tot i així no és difícil trobar a algú, demanar pel nom de l'església i seguir les indicacions per localitzar-la. Recorrent els túnels i passadissos, naturals i artificials, que porten d'una església a l'altra fan que hom se senti transportat a un escenari de pel.lícula d'Indiana Jones (aquí s'entén perquè el sobrenom de Petra). El grup sud-est està format per Bet Gebriel-Rafael, Bet Abba Libanos, Bet Lehem, Bet Emanuel i Bet Mercurios. Per nosaltres la millor d'aquest grup és Bet Emanuel, tot i que estant protegida ara per una bastida i un sostre metàl.lics perd part del seu encant. Té una alçada de 12 metres i es creu que era l'església privada de la família real.

Església de Bet Georgis
Església de Bet Georgis

Per últim dir que dóna la sensació que aquest grup és menys visitat que el nord-est i no és estrany recórrer aquestes esglésies sense trobar pràcticament cap altre visitant.

- Bet Giorgis. En la nostra opinió és la més bonica, original i impressionant de totes. Evidentment també és la més famosa. Té una alçada de 15 metres, excavada per sota del nivell del terreny. A les parets exteriors de la roca hi ha forats on fan vida els anacoretes que venen buscant el recolliment espiritual i l'oració. En un d'ells hi ha un esquelet humà, possiblement d'un anacoreta que va trobar la pau espiritual definitiva. L'interior de l'església no té res d'especial, fora de l'habitual parafernàlia de creus, llibres antics i estris cerimonials.

Bet Giorgis es troba al sud de la sortida del grup nord-oest, després de travessar el carrer que passa al costat del cementiri.

Monestir de Nakuta La'ab. Fora de Lallibela hi han d'altres monestirs i esglésies que són molt poc visitats per la dificultat en arribar-hi, ja que es troben en paratges molt aïllats enmig de les muntanyes. De tots ells només dos són accesibles en una excursió d'un dia o menys: Nakuta La'ab i Aheton Maryam. Nosaltres vam optar per visitar el primer perquè és el més accessible. Està a uns 6 km de Lallibela seguint la carretera asfaltada a l'aeroport. Primer cal arribar a un petit poble amb el mateix nom que està a l'esquerra de la carretera i després seguir un camí de 500 m. que travessa el poble fins arribar al monestir. L'entrada costa 20 Birr. Nosaltres vam fer aquest trajecte caminant des de Lallibela, però finalment no vam poder trobar el monestir seguint les escasses indicacions de la guia i la impossibilitat de trobar ningú i fer-nos entendre. De tota manera, i si es disposa de temps, podem recomanar aquest llarg i agradable passeig perquè el paisatge rural és molt bonic i tranquil. A més, a mig camí, hi ha una petita gorja on es poden contemplar molts ocells de diferents espècies. A la tornada vam fer autostop i sortosament un pick-up ens va portar de nou a Lallibela. També es pot intentar anar fins el monestir contractant un vehicle a l'agència estatal NTO (costa uns 30 Birr per cap).

^top

DESSIE

COM ARRIBAR-HI

Per sortir de Lallibela l'alternativa més ràpida és evidentment l'avió (el vol Lallibela-Addis costa 97 US$), però també existeix l'opció terrestre, molt més barata, però també molt més dura i costosa en temps. En primer lloc es pot intentar localitzar algú que faci la mateixa ruta en vehicle privat, que li sobri alguna plaça i arribar a un acord econòmic, tot i que són masses casualitats i seria tenir molta sort (llogar un taxi és tan o més car que l'avió). L'alternativa de transport públic amb autobús suposa dos dies per arribar a Addis, amb dues o més connexions. Hi ha un autobús diari Lallibela-Woldia a les 6:00 h. (triga unes 5 hores en fer els 120 km de distància). Un cop a Woldia s'ha d'agafar un altre autobús a Dessie i, al dia següent, un altre Dessie-Addis Ababa. Però ara també hi ha un autobús directe de Lallibela a Dessie (només dimarts i dijous), on s'ha de fer nit i continuar viatge a Addis Ababa al matí següent.

Nosaltres vam agafar aquest autobús directe a Dessie i que costa 36 Birr. És recomanable comprar el bitllet el dia abans anant a l'oficina de la Church Comissionary (està poc abans d'arribar a la ticket office de les esglésies). L'autobús surt de la plaça central aproximadament a les 6:15 h., però cal estar allà abans de les 5:30 h. per allò de aconseguir un bon seient (?). Els primers 22 km són d'asfalt (és la carretera que va a l'aeroport), però tot seguit comença una pista molt dolenta que puja i puja fins arribar a Gashena, unes 3 hores després d'haver sortit. Gashena, on s'atura a esmorzar uns 20 minuts, és un petit poble molt cutre que en realitat és un encreuament de carreteres. Fa molt fred degut a l'alçada. Des de Gashena a Woldia (uns 56 km) una pista més o menys en bon estat baixa de forma continuada fins a una vall, amb corbes de 180º i rampes impressionants, no aptes per a persones amb vertigen. A Woldia, després de 6 hores i quart de viatge, hi ha una nova aturada per dinar. Aquí ja fa força més calor. De Woldia a Dessie hi ha 120 km, dels quals la primera meitat és asfaltada i la següent una pista en bon estat. L'autobús triga unes 3 hores i 30 minuts en fer aquesta distància. El primer a fer arribant a l'estació d'autobusos de Dessie és comprar el bitllet pel trajecte de l'endemà a Addis. Hi ha una petita oficina en el perímetre de l'estació on es venen per 37 Birr.

DORMIR I MENJAR

L'oferta d'hotels a Dessie deixa molt que desitjar. L'Hotel Ambaras (segons la guia el millor de la ciutat, a 60 Birr l'habitació doble) està tancat, al menys en aquestes dates. El següent que mirem és l'Hotel Fasika, que vist per fora té bona pinta, però estava ple. Finalment ens quedem a la Pension Royal, a la qual s'hi arriba preguntant perquè no hi ha cap rètol enlloc. Una habitació molt bàsica, amb llit gran, bany privat i aigua calenta costa 40 Birr (després de regatejar els 50 Birr inicials). La resta d'hotels propers són puti-clubs que lloguen les habitacions a hores, encara que també és possible per a tota la nit. Precisament Dessie té fama per la seva vida nocturna, amb molts bars on la música sona a tot volum fins altes hores de la matinada. Això vol dir que dormir en aquesta ciutat, al menys en aquesta zona central, és poc menys que impossible.

Per menjar una opció és el restaurant Blue Nile, en el mateix carrer que la Pension Royal, però té el problema de que la carta està només en amhàric i s'ha de demanar sense saber què. Una altra opció és el proper Hotel Dessie, un lloc multi-funció ja que fa d'hotel, pub, restaurant i puti-club. Les costelles de xai o tibs estan força bones. La decoració del pub-restaurant és molt kitsch, amb una llum tènue. A l'altre costat de la carretera hi ha un parell de pastisseries.

COSES A VEURE

Dessie és una ciutat bastant gran i moderna, sense massa encant, i que ens serveix únicament com punt d'aturada per passar la nit en el nostre llarg trajecte de Lallibela a Addis. Apart de donar un petit tomb pel seu carrer principal no hi ha res més a fer aquí. Sí es pot aprofitar el fet de que hi ha una oficina de les Ethiopian Airlines per reservar o comprar algun vol.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA DEL SUD I EST D'ETIÒPIA

ADDIS ABABA (II)

COM ARRIBAR-HI

L'autobús a Addis costa 37 Birr i surt a les 6 del matí, però com sempre és recomanable estar a l'estació abans de les 5:30 h. El primer tram fins Kombolcha està asfaltat i és tot de baixada. A partir de Kombolcha i durant bastants quilòmetres la carretera està en obres de millora (a càrrec d'una joint venture entre l'empresa espanyola Dragados i una empresa local), la qual cosa fa més lent el viatge. Acabat el tram en obres la resta fins Addis Ababa és carretera asfaltada. L'autobús atura a Debre Sina per dinar. El trajecte entre Debre Sina i Debre Birhan és espectacular perquè transcorre a molta alçada, entre zones de bosc alpí, i es passa pels tres únics túnels que hi ha a Etiòpia (anomenats túnels de Mussolini perquè van ser construïts pels italians). S'arriba a l'estació d'autobusos d'Addis Ababa sobre les 16:15 h. En total són 380 km i més de 10 hores de viatge.

DORMIR I MENJAR

Davant de l'estació d'autobusos agafem un minibús a la Piazza per 0'55 Birr (creua la zona del Mercato). Aquesta vegada ens quedem a l'Hotel Baro, on una habitació doble, una mica decrèpita, amb bany privat i aigua calenta costa 70 Birr.

Descobrim un lloc per menjar que està molt bé. Es tracta del Tseday Restaurant, just al costat de l'hotel Continental. El lloc és molt agradable i serveixen diversos tipus de pizza molt bones per uns 12 Birr. Per anar a prendre una beguda, menjar i/o passar una estona en un lloc amb molt encant recomanem l'hotel Taitu, el més antic d'Addis Ababa.

COSES A VEURE

En aquesta ocasió Addis Ababa suposa només una tarda-nit de trànsit en el nostre viatge del nord al sud del país. Aprofitem per anar a l'oficina d'Ethiopian Airlines a la Piazza i comprar un vol per l'endemà amb destinació Arba Minch per 74 €. De pas fem la reserva per un altre vol Dire Dawa-Addis Ababa previst pel final del nostre viatge.

^top

ARBA MINCH

COM ARRIBAR-HI

Per anar a l'aeroport des de la Piazza es pot agafar un minibús que surten des del costat oest de la plaça a partir de les 6 del matí i costa 2 Birr. El vol surt a les 9 del matí (cal estar 2 hores abans a l'aeroport) i triga 90 minuts fins aterrar a Arba Minch. L'avió és un petit Fokker d'hèlices de només 25 places i és el mateix vol que després continua fins a Jinka. El trajecte és molt bonic perquè poc després de deixar enrera Addis Ababa permet veure amb detall els diferents llacs i cràters formats en el Rift Valley. El darrer que es veu abans d'aterrar a Arba Minch és l'enorme llac Abaya. No hi ha cap mena de transport, ni públic ni privat, per anar des de l'aeroport fins a la ciutat, a 5 km. Si no es té l'enorme sort de que hi hagi algun vehicle a l'aeroport que ens vulgui portar o bé passi algun vehicle per la carretera i aturi, pensant que en aquesta carretera el tràfic és inexistent, llavors vol dir que s'ha de fer aquesta distància a peu.

DORMIR I MENJAR

A Arba Minch només sembla haver un sol hotel amb aigua calenta: l'hotel Bekele Mola. Un bungalow ampli i que està molt bé, amb un llit gran, bany privat i aigua calenta costa 121 Birr. És un lloc molt tranquil i està situat en un lloc excepcional, amb el llac Abaya a l'esquerra, el llac Chamo a la dreta, i enfront el Parc Nacional Nechisar. Aquesta vista ja justifica per sí sola el sobrepreu. En aquest hotel solen fer nit els grups que van en vehicle privat cap al sud a visitar les tribus d'Omo, ja que el Bekele Mola és el darrer hotel amb cara i ulls que hi ha en la ruta al sud. Creiem que aquest fet fa que no estiguin acostumats (o no tinguin interès) a rebre viatgers que van per lliure sense vehicle i dóna lloc a una certa antipatia i menyspreu per part del personal de recepció. Un altre inconvenient, potser relacionat amb l'anterior, és que l'hotel està a 2 km del nucli de Shecha i no hi ha transport per cobrir aquesta distància (potser se suposa que tothom té vehicle propi). Per als hostes de l'hotel que viatgen amb transport públic només queda la possibilitat de fer aquesta distància a peu o fer autostop.

El propi hotel Bekele Mola té un restaurant amb una magnífica terrassa, des de la qual hi ha una vista inigualable, però com és d'esperar tot és bastant més car que fora d'aquí. Una opció força més econòmica és el restaurant Soma, al nucli de Shecha. Serveix un fish cottelet amb una guarnició molt completa per només 10 Birr. També recomanem el restaurant Quma Keethaa, al mateix carrer que l'oficina de Correus. Per altra banda, la terrassa exterior de la Cafeteria Flamingo, al costat de la rotonda central del nucli de Sikela, és un bon lloc per contemplar la vida quotidiana d'aquest ciutat provinciana.

COSES A VEURE

Arba Minch és la capital de la província de Gamo-Gofa i la ciutat més gran del sud d'Etiòpia, però tot i així és un lloc increïblement tranquil. En realitat Arba Minch està formada per dos nuclis urbans separats entre sí per una carretera de 4 km i un desnivell de 200 m. El nucli nord i més baix és Sikela, mentre que al sud tenim Shecha. Per anar d'un a l'altre hi ha minibusos durant tot el dia i que fan el trajecte per 1 Birr. Arba Minch, com a ciutat, no té res d'especial, però a nosaltres ens serveix com a camp base per explorar els voltants i fer una incursió més al sud. També l'aprofitem com a lloc de relax després d'uns quants dies ja de viatge per Etiòpia. Per altra banda, al nucli de Sikela, hi ha una oficina d'Ethiopian Airlines que ha canviat d'ubicació i ara es troba a tres illes de la rotonda principal, sobre el carrer que surt d'aquesta rotonda en direcció nord.

- Granja de cocodrils i llac Abaya. En aquesta granja hi han uns 8.000 cocodrils entre 1 i 8 anys amb la finalitat d'equilibrar la població natural de cocodrils al llac i també per a l'exportació de pells. La granja està formada per diferents tancs amb aigua que separen als cocodrils segons l'edat. La visita a aquesta granja és l'excusa per a l'excursió que permet passejar per entre un bosc on és possible veure ocells i micos. A més, caminant uns 300 m. des de la granja s'arriba a la mateixa vora del llac Abaya. L'aigua d'aquest llac és molt marronosa degut a la quantitat d'òxid fèrric present. Per arribar a la granja des de Sikela (a uns 6 km), si no es té vehicle propi, haurem de sortir caminant del poble per la carretera de l'aeroport. Pocs metres després de travessar un pont s'ha d'agafar un camí a la dreta indicat amb un rètol. Caminant uns 2'5 km per aquest camí entre arbres i matolls s'arriba a una pista. Prenent aquesta pista a la dreta i seguint-la uns 2 km més s'arribar a la granja. Si passa algun vehicle en la mateixa direcció es pot provar de fer autostop. L'entrada a la granja costa 10 Birr i la visita és fa en companyia de l'encarregat de les instal.lacions.

- Llac Chamo. Una activitat molt recomanable és una excursió en barca pel llac Chamo, la qual permet veure, apart del propi llac i el seu entorn de muntanyes d'origen volcànic, importants colònies d'ocells, cocodrils i hipopòtams (en el punt anomenat Crocodile Market pel gran nombre d'exemplars que s'hi poden veure). Es diu que és el millor lloc d'Àfrica per a veure grans cocodrils. Es recomana fer aquesta excursió a darrera hora de la tarda (a partir de les 16:30 hores) perquè el sol ja està més baix en l'horitzó, la llum és molt maca, i els cocodrils i ocells surten a menjar. L'embarcador on s'agafa la barca està a uns 7 km de Shecha, 1 km de carretera asfaltada i la resta d'una pista bastant dolenta que baixa fins la vora del llac. Això fa necessari disposar d'un 4x4 per arribar-hi, i a això cal sumar-hi el cost de la barca (oficialment la barca de la Marine Authority a Shecha costa 300 Birr per 6 persones), però el problema pot ser trobar gent per compartir la despesa del vehicle i la barca. Recomanem córrer la veu i demanar a altres viatgers que puguin estar interessats per fer l'excursió plegats. També hem d'avisar que cal vigilar molt amb certs intermediaris que prometen organitzar-ho tot, però que finalment cobren un fort sobrepreu per una excursió que no és la pactada. En el nostre cas vam pagar només 50 Birr per cap (4x4 i barca) perquè vam tenir la sort de trobar a quatre etíops amb vehicle propi, amb els quals vam compartir la barca.

Parc Nacional Nechisar i Hot Springs. Al no disposar d'un vehicle 4x4 propi i no voler pagar la burrada que es demana per llogar-ne un (de 600 a 800 Birr per dia) no vam considerar la possibilitat de realitzar un game drive al parc Nechisar. Però sí ens havíem proposat visitar les fonts d'aigües termals que donen nom a la ciutat (Arba Minch significa quaranta fonts). Aquestes es troben dins del parc nacional Nechisar, a uns 4 km de Sikela, i segons la guia Bradt per anar a les fonts no cal pagar l'entrada al parc perquè oficialment es considera que el camí que hi porta és públic. Però això ha canviat i ara s'han de pagar els 70 Birr que costa l'entrada (vàlida per dos dies) al parc, encara que només es vulguin visitar les fonts. Hi han guardes del parc que vigilen el camí i per tant no sembla massa aconsellable passar de llarg les oficines del parc i no pagar l'entrada, però up to you!. Nosaltres vam considerar que no valia la pena pagar aquesta quantitat per veure les fonts i vam passar de visitar-les. En qualsevol cas el camí per anar-hi és el següent: des de la rotonda principal de Sikela agafar la carretera de l'aeroport i a uns 750 m. trencar a la dreta per una pista de sorra senyalitzada amb un gran rètol del parc. Seguint la pista, un quilòmetre més enllà es travessa la porta d'entrada al parc i a pocs metres hi ha un desviament a l'esquerra que porta a les oficines del parc, a uns 100 m. Si continuem recte per la mateixa pista arribem a les fonts, a uns 3 km.

Dorze i Chencha. El punt d'interès d'aquests dos petits pobles a 30 i 36 km d'Arba Minch respectivament és l'existència de cabanes construïdes amb una forma molt peculiar, similar a un enorme rusc. Aquesta regió està habitada per l'ètnia dorze i al trobar-se a 2.900 m. té un clima fred i boirós. Chencha també és famós pels seus teixits de cotó. Per anar a aquests dos pobles no hi ha transport públic regular, però és possible agafar algun dels 4x4 que pels matins fan el viatge i que surten d'un lloc proper a l'estació d'autobusos de Sikela. Nosaltres no vam poder realitzar aquesta excursió pel fet de no vam trobar cap vehicle que hi anés (i sense pagar un preu faranji, clar). De tota manera pensem que és una excursió que val la pena intentar fer-la.

infoMés informació sobre el sud d'Etiòpia en
Viaje por el sur y el valle del Omo.

Konso i el sud d'Omo. Donat que ens trobàvem a Arba Minch i disposàvem d'algun dia extra, tot i que no era l'objectiu inicial del nostre viatge, ens vam proposar fer una petita incursió als pobles del sud visitant només Konso i els seus voltants en una excursió d'un sol dia. Després de la nostra experiència sobre el terreny hem de dir que realment és molt difícil, per no dir impossible, visitar la zona sense un vehicle 4x4 a la nostra disposició, a no ser que hi destinem molts i molts dies per poder moure'ns entre els pobles amb camions que no tenen dates i hores fixades de sortida. Si es vol visitar la zona sud d'Omo, incloent el parc nacional Mago, per veure les diferents ètinies que hi habiten (hamer, mursi, konso, karo, ari, tsemais, ...) sembla que la millor opció és llogar un vehicle 4x4 amb xofer i tot el necessari a Addis Ababa i començar l'excursió allà (els preus semblen anar des dels 90 als 200 US$ per vehicle i dia).

La nostra excursió a Konso comença a les 4:30 del matí, fent a peu els 2 km de pista del Bekele Mola a la rotonda principal de Shecha, on ens han dit que surt un autobús a Konso a les 5:00 hores. Però resulta que el suposat autobús és en realitat un camió que acaba passant a les 5:25 h. i que carrega gent a la cabina i al remolc. El trajecte de 85 km ens costa 13 Birr i arribem a Konso a les 9:00 del matí, després d'una aturada en un poblat intermedi per carregar sacs amb destinació al mercat de Konso. Potser sí hi havia un autobús Arba Minch-Konso que passava més tard, però com no estava clar i els etíops que esperaven ens van indicar que agaféssim el camió doncs així ho vam fer. Un cop a Konso, després d'esmorzar al Konso Edget Hotel, anem a l'oficina de Turisme, seguint les indicacions de la guia Bradt, per obtenir el permís de visita i llogar un vehicle que ens permeti fer una excursió de mig dia als poblats de Dekatu, Mecheko i Gesergiyo, propers a Konso. Un cop a l'oficina obtenim el permís pagant 30 Birr, però ens diuen que ells no tenen cap vehicle i que l'hauríem de buscar nosaltres: l'oficina de Turisme només posa el guia. Davant d'això decidim que només visitarem Dekatu, l'únic poblat accessible a peu des de Konso, i rebutgem els serveis d'un guia.

Konso només té el valor de ser la porta d'entrada a la regió d'Omo i un camp base des del qual explorar els poblats de l'ètnia konso que hi ha en els turons propers, com els anomenats anteriorment. Especialment val molt la pena fer coincidir la visita amb el dia de mercat (dilluns i dijous), no només perquè hi ha més possibilitats de veure la gent que ve al mercat, sinó també perquè hi ha més transport entre Arba Minch i Konso.

Dones konso
Dones konso

Caminant de pujada uns 2'5 km per la carretera a Jinka des de la rotonda central de Konso s'arriba a un punt, molt proper ja al mercat de Konso, des d'on surt un caminet de baixada entre els camps d'1 km fins Dekatu. El camí fins aquí és molt bonic i molt transitat per cents de persones a peu que traginen tot tipus de mercaderies cap al mercat. Dekatu és un poblat tradicional envoltat per una tanca i habitat per persones de l'ètnia konso. En definitiva és molt bonic i fotogènic, i perdre's per entre els carrerons que recorren l'interior del poble és una experiència meravellosa, però també hem d'avisar que els nens aquí són especialment molestos i és impossible evitar que et segueixin a tot arreu (potser amb la companyia d'un guia això no passaria?). També es nota que estan acostumats a la presència de visitants i demanen diners per absolutament tot (es nota que els mursi han creat escola en això de treure diners al visitant!), però també s'ha de dir que es pot evitar pagar res, sense tenir problemes, si no es fan fotografies de persones.

Per tornar a Arba Minch sembla ser que hi ha un autobús, però no és diari i el seu horari és erràtic (vam preguntar a diverses persones i cadascuna ens donava una hora totalment diferent). Per tant la solució passa per trobar algun camió que vagi a Arba Minch (tots passen o surten de la rotonda central de Konso) i pactar un preu per anar en la cabina o el remolc. Nosaltres tornem a Arba Minch en la cabina d'un camió de doble remolc, acordant un preu de 10 Birr. Sortim de Konso a les 14:00 h. i arribem a Shecha a les 19:00 h, amb una aturada de 90 minuts al mercat de Kato, un petit poble a uns 20 km de Konso, per carregar més sacs, i altres aturades tècniques.

^top

NAZRET

COM ARRIBAR-HI

El trajecte Arba Minch-Nazret s'ha de fer en dos etapes, Arba Minch-Modjo i Modjo-Nazret, que només suposen 1 dia de viatge ja que en general hi ha bona carretera asfaltada.

Per la primera etapa comprem el dia abans a l'estació d'autobusos de Sikela el bitllet d'autobús a Addis per 46'5 Birr (encara que deixarem l'autobús a Modjo, a uns 75 km d'Addis, s'ha de pagar el bitllet sencer. Aquest autobús surt de davant de l'Hotel Wibaate de Shecha sobre 5:30 del matí per anar a continuació a l'estació d'autobusos de Sikela, on s'atura una llarga estona, i tornar a sortir sobre les 7 del matí. La carretera entre Arba Minch i Sashemene està força ben asfaltada, però a partir de Sashemene aquesta ja és d'autèntic luxe per aquest país: molt ample, asfalt impecable i línies pintades! Finalment l'autobús ens deixa en una cruïlla de la carretera propera a Modjo a les 14:30 h. (435 km en només 7 hores i mitja!!).

En la cruïlla on atura l'autobús agafem un minibús que ens porta a la petita estació d'autobusos de Modjo, al centre del poble, on de seguida trobem un altre minibús que quan s'omple surt cap a Nazret. El trajecte Modjo-Nazret és de només 25 km, costa 3 Birr i es fa en uns 30 minuts.

DORMIR I MENJAR

Malgrat l'hotel econòmic preferit de la guia Bradt és el Bekele Mola Hotel, a l'extrem oriental de la ciutat, en el moment de la nostra visita estava en obres i només tenia obertes unes poques habitacions amb aigua freda al preu de 60 Birr. Finalment ens quedem a l'Hotel Al Azar, a l'altre costat de la carretera, on una habitació bastant correcta amb bany privat i aigua calenta ens costa 55 Birr. Només té l'inconvenient de que les habitacions donen a un pati interior on hi ha un petit bar que pot donar lloc a sorolls, però tanca a les 23:00 hores i quan ho fa tot es queda molt tranquil. Al dia següent canviem d'hotel per estar més propers a l'estació d'autobusos i triem el Garden Bedrooms, on una habitació amb bany privat i aigua calenta costa 50 Birr. Proper a ell hi ha la Royal Pension que costa igual i és similar. Un inconvenient que tenen els hotels d'aquesta zona és que també aquí hi ha molta animació nocturna i és difícil poder dormir fins que no tanquen els bars i discoteques.

En matèria de restaurant és molt recomanable el Frank Restaurant (també conegut com Franco Hotel), amb una atmosfera que recorda els vells cafès europeus. Sempre està ple de gent local i el personal és eficient. Un plat de mig pollastre rostit costa 15 Birr.

COSES A VEURE

Nazret és una ciutat gran amb molta activitat comercial i un centre agrícola molt important, però des del punt de vista turístic no té res interessant per oferir. La raó de la nostra aturada aquí no és una altra que el d'agafar aquí el bus que va directe a Harar, per no haver d'anar de nou a Addis Ababa i iniciar el viatge allà. De pas també ens serveix com a base per a fer una excursió molt recomanable a Debre Zeyt. En qualsevol cas podeu copsar l'ambient de la ciutat simplement passejant pel tram del carrer principal que va entre el Bekele Mola i l'Alfa Hotel, per dir alguna cosa.

Debre Zeyt. Es tracta d'una ciutat a mig camí entre Addis Ababa i Nazret amb el gran atractiu de tenir el conjunt de cràters-llac més accessibles d'Àfrica, dos d'ells dins del mateix casc urbà. Donat que a la sortida de est de la ciutat (carretera a Nazret) hi ha una important base de la Força Aèria cal vigilar molt de no fer fotos en aquella zona.

Anar a Debre Zeyt des de Nazret és molt fàcil i és una excursió que es pot fer perfectament en un dia o menys. Des de l'estació d'autobusos de Nazret surten molts minibusos a Modjo (25 km, 3 Birr, 30 minuts), on s'ha de canviar i pujar a un altre minibús a Debre Zeyt (també 25 km, 3 Birr i 30 minuts). Arribant a Debre Zeyt és convenient baixar davant de l'hotel Bekele Mola per iniciar aquí la visita. El cràter llac més proper a aquest punt és el Bishoftu. Només s'ha de creuar la carretera i anar en direcció a l'Hotel Bishoftu, a uns 100 m. Potser aquest és el llac menys bonic, però serveix com a primera aproximació. Després encaminem les nostres passes cap al cràter llac Hora, seguint el carrer on es troba l'Ethiopian Air Force Officer's Club. En aquest carrer ja es pot apreciar la gran quantitat de garis (carros amb rodes pneumàtiques tirats per un cavall) que circulen per aquesta població, així com la varietat de vegetació i flors que hi ha als jardinets de les cases. Just al costat de l'hotel Hora Ras, ara tancat per suposada renovació, hi ha un petit mirador des d'on es pot veure el bonic cràter llac Hora des de dalt. Baixant per un camí que hi ha darrera de l'hotel s'arriba ben bé fins el costat de l'aigua, on es pot gaudir del meravellós paisatge, mentre veiem com es banyen alguns nens i joves, al costat d'un pastor que renta a consciència les seves ovelles dins l'aigua, no sense l'oposició d'aquestes. El cràter llac Bishoftu Guda està a les afores del poble, però s'hi pot anar igualment a peu. Seguint la carretera que voreja el Hora s'arriba 2 km després a l'Agricultural College, on s'acaba la carretera asfaltada i comença una pista que 1 km després es bifurca en un punt on hi ha un rètol amb la inscripció ILRI. Agafant el ramal de la dreta i caminant 1 km més s'arriba a la Missió Catòlica Galilee. Continuant recte uns 100 m., a l'esquerra de la pista, està l'entrada d'una casa amb terrassa-bar des de la que hi ha una magnífica vista del llac. Si no voleu prendre res és suficient amb donar 1 Birr en concepte d'entrada (veure aquest llac des d'altres punts és difícil ja que està envoltat per camps de conreu i abundant vegetació que no deixen acostar-se a la vora). El paisatge que envolta aquests paratges és molt i molt bonic: petits turons, camps verds amb flors, ambient rural, etc. Només per això ja val la pena l'excursió. Per cansament i perquè ja és tard nosaltres acabem aquí la nostra ruta dels cràter-llac. N'hi han uns quants més, però ja estan més lluny i seria necessari un vehicle. Per tornar al centre del poble s'ha de desfer el camí fins davant de l'Agricultural College, on es pot agafar un minibús (fins la nova estació d'autobusos costa 0'95 Birr)

A 100 m. de la nova estació d'autobusos de Debre Zeyt hi ha el Tommy Restaurant & Pastry, lloc que recomanem especialment perquè s'hi menja molt bé, és barat i el lloc és molt agradable, amb una terrassa exterior ajardinada. Un fish cottelet costa només 8 Birr. Per tornar a Nazret només cal anar a l'estació d'autobusos, demanar i agafar el primer minibús que surti, que potser directe o amb canvi a Modjo. El preu final és el mateix: 6 Birr

^top

HARAR

COM ARRIBAR-HI

Des de Nazret hi han autobusos directes a Dire Dawa, però resulta que també n'hi ha a Harar (malgrat a la guia no en deia res). Per agafar el bus directe a Harar recomanem estar davant de l'estació d'autobusos abans de les 5:30 del matí, ja que l'autobús té les portes obertes i s'hi pot pujar i aconseguir un lloc. Malgrat ja tenia gairebé totes les places ocupades, a les 5:30 h. l'autobús entra a l'estació i s'atura allà fins les 6:00, hora en que surt definitivament (un cop més, el misteri dels autobusos a Etiòpia). En aquest cas el bitllet a Harar es pot comprar al mateix autobús per 60 Birr. Després d'uns 110 km atura a Awash uns 5 minuts per estirar les cames. Fins a Mieso, a uns 70 km d'Awash, la carretera és asfaltada i transcorre per un terreny bastant pla, però a partir d'aquí comença de nou la muntanya amb contínues pujades i baixades. La carretera es torna pista, alguns trams de la qual estan en obres (sembla que en un futur no massa llunyà estarà asfaltada). Aquesta pista transcorre per les muntanyes Chercher i Arba Gugu i proporciona algunes vistes meravelloses, fent d'aquesta ruta una de les més boniques del viatge. A uns 20 km de Mieso aturem de nou al poble d'Abse Teferi per dinar. Aquest lloc té l'aspecte d'un poblat de l'Oest americà al cul del món, pel seu aspecte polsegós i les seves cases de fusta de dos pisos amb balcó (herència de l'ocupació italiana). Finalment s'arriba a Harar a les 18:30 h. En total dotze hores i mitja per fer uns 425 km.

DORMIR I MENJAR

L'Hotel Beylaneh, a només 200 m. de l'estació d'autobusos, sembla ser la millor alternativa entre els hotels mitjanament econòmics (al menys disposa d'aigua calenta). Tot i que ens van demanar 100 Birr per una habitació doble estàndar, regatejant aconseguim deixar-la en 80 Birr.

Al restaurant del propi Hotel Beylaneth es menja bé. Recomanem també el restaurant de l'Hotel Tewodros, on 1/2 pollastre rostit costa 15 Birr i està molt bé. Per esmorzar, al costat de l'hotel, tenim la Cafeteria Sunshine. També està molt bé la Cafeteria Canal, i en la plaça Feres Magala de la ciutat vella tenim la Cafeteria Ali Bal, amb una terrassa exterior magnífica per contemplar la vida hararí mentre prenem alguna cosa.

COSES A VEURE

Harar. Es troba a una alçada de 1870 m. i a només 150 km de la frontera amb Somàlia. Harar va arribar a ser un important centre comercial que servia de punt de trobada d'Àfrica, l'Índia i l'Orient Mitjà. El primer europeu conegut que va visitar Harar va ser l'anglès Richard Burton al 1855. Avui dia aquesta ciutat continua essent el centre espiritual de la comunitat musulmana etíop. Tot plegat fa que tingui una atmosfera molt especial i diferent de la resta del país, però si algú s'imaginava una ciutat emmurallada enmig del desert, com Jaisalmer a l'Índia, s'equivoca perquè l'alçada fa que Harar tingui un clima molt moderat i que tots els seus voltants siguin camps verds. Una característica remarcable de tota aquesta regió és que els seus habitants són uns grans consumidors de chat (són fulles d'una planta que es masteguen i que tenen efectes suaument estimulants). Per altra banda val a dir que Harar és relativament poc visitada pels viatgers malgrat els atractius que reuneix.

- El principal interès de Harar és la vella ciutat emmurallada, la qual té un fort esperit musulmà que es pot apreciar en les seves cases i carrers. En aquesta àrea, de només 1 km2, hi ha unes 90 mesquites, però moltes d'elles passen inadvertides. La ciutat vella té un perímetre d'uns 3'5 km, marcat per una muralla de 5 m. amb un total de 6 portes. Per tant tota la visita es pot fer a peu i sense tenir por de perdre's, perquè encara que alguns carrers són laberíntics l'àrea és prou petita com per trobar sempre un punt de referència que ens orienti.

Carrer de Harar
Carrer de Harar

Comencem la nostra visita entrant per la Porta de Harar. Seguint aquest carrer principal, ple de botigues, tallers i bars, s'arriba a la plaça Feres Magala, el punt central de la part vella (si es desitja contractar un guia per fer la visita guiada aquest és el millor lloc per trobar-lo, però recomanem deixar-se perdre sols i sense rumb per aquests carrers amb tant caràcter). En aquesta plaça hi ha alguns vells edificis bastant interessants, i en un costat l'església Medhane Alem. Al voltant de l'església hi ha un petit jardí amb algun banc per seure una estona i gaudir de la tranquil.litat i esperit de Harar. Al costat sud-est de la plaça hi ha el Cinema Oriental, on s'anuncien pel.lícules d'acció orientals i americanes de sèrie Z al preu de 2 Birr en primera classe (?) i 1 Birr en segona (??). Continuant pel carrer principal, primer trobem en un carreró adjacent la cúpula Emir Nur (sembla un rusc eriçat), després venen el Museu de Harar i l'oficina de turisme (tancats dissabtes i diumenges), i finalment s'arriba a la Porta d'Erer, la qual no es veu per enlloc perquè fa temps es va venir a terra. Anant a la dreta i vorejant la muralla per fora podem veure la cúpula Aw Ansar Ahmed, de color blanc i envaïda pel tronc i les arrels d'una gran figuera (darrera d'aquesta cúpula hi ha la casa de Yusuf Pepe, l'home hiena). Tornem a entrar en la ciutat vella per la Porta de Sanga, on es troba el minimercat Oromo. Seguint el carrer que des d'aquí va al mercat Magala Guddo o mercat musulmà, un lloc molt interessant i que sembla sortit d'una altra època (de fet com tota la part vella), podreu contemplar algunes cases amb bonics colors i detalls a les façanes. Passat el mercat, el carrer que va a la plaça principal està ple d'homes cosidors i teixidors amb les seves velles màquines de cosir. Aquest carrer és un bon punt també per veure passar gent de les ètnies oromo i somalí que van o venen del mercat amb els seus farcells. Agafant un petit carreró a la dreta s'arriba a la casa Rimbaud (coneguda localment com la casa Rambo), on es diu que va viure el poeta francès Arthur Rimbaud durant la seva estada a Harar, tot i que es posa en dubte que fos en aquesta casa. En qualsevol cas aquesta casa és una filigrana per la seva façana i un sostre amb frescos a l'interior. Ha estat reconstruïda amb molt de gust i ara hostatja un museu molt interessant on s'explica la vida del poeta, s'exposen objectes seus i fotografies de Harar de finals del s. XIX. Veient aquestes fotos es pot constatar que poques coses han canviat en aquesta ciutat en el darrer segle. Des de la part de dalt de la casa hi ha una bona vista de Harar i els voltants. L'entrada a la casa-museu costa 5 Birr. Propera a la casa Rimbaud trobem la casa Ras Tafari, amb molts motius orientals perquè va ser construida per un mercader indi. En ella Haile Selassie va viure alguns anys de la seva infantesa. Podem sortir de la ciutat anant de nou en direcció a la Porta de Harar però girant abans a l'esquerra per agafar un carrer que condueix a la Porta de Showa.

- Cases tradicionals hararís. Encara queden unes 100 cases que conserven l'estil tradicional de decoració propi de Harar. Encara que la construcció no té res d'especial, la decoració interior és única i els marcs de portes i finestres són de fusta tallada amb veritables filigranes. Per veure'n una s'ha de preguntar al carrer per localitzar-ne alguna i per suposat demanar permís als propietaris o habitants de la casa per poder tafanejar una mica a l'interior. Realment val la pena i són molt boniques de veure.

- Fora de la ciutat vella també hi ha alguna cosa interessant a veure com l'edifici de l'Ajuntament, un bonic exemple d'arquitectura colonial italiana, o bé el mercat cristià, entre la porta de Showa i l'hotel Beylaneh, on cada dia molts oromos baixen dels pobles veïns a comprar i vendre.

- L'home hiena. Pels amants del gore aquesta és l'atracció estelar de Harar. Cada dia a les 19:00 hores, fora de les muralles, entre les portes d'Erer i Sanga, un home, de nom Yusuf Pepe, dóna de menjar carn a les hienes que s'acosten des de les rodalies de Harar. Per assistir al xou es pot organitzar mitjançant un guia o bé tractant directament amb l'home hiena. Nosaltres el vam anar a trobar a casa seva (darrera la cúpula Aw Ansar Ahmed). Inicialment demanava el preu oficial de 50 Birr per persona, però regatejant una miqueta vam obtenir un preu de 32 Birr per cap. Però la pluja i el fet de no tenir massa clar si realment volíem veure el sopar de les hienes ens van portar a finalment no participar-hi.

^top

DIRE DAWA

COM ARRIBAR-HI

Des de l'estació d'autobusos de Harar i voltants surten nombrosos minibusos al dia (quan s'omplen) en direcció a Dire Dawa. El trajecte de 55 km de carretera en no massa bon estat costa 9 Birr i es fa en uns 90 minuts (o en menys temps si no es troben controls de policia a la recerca de contraban de chat).

DORMIR I MENJAR

A l'Hotel National una habitació amb un llit gran, amb bany privat, amb aigua freda i ventilador, costa 50 Birr. Per primer cop en tot el viatge aquí no es troba a faltar l'aigua calenta i en canvi sí s'agraeix el ventilador. L'habitació no està ni bé ni malament, però aquest hotel té l'avantatja de que és molt cèntric.

El Restaurant Paradiso, a 1'5 km del centre, sobre la carretera a Harar, és un lloc molt agradable per menjar. Es tracta d'una casa gran i antiga, amb un jardí a la part posterior. Es serveixen plats italians i etíops. És una mica més car que altres llocs, però el lloc val la pena. Un fish cottelet costa 14 Birr. L'Hotel Ras és un lloc excel.lent i molt tranquil per prendre alguna beguda assegut al seu jardí o al costat de la piscina. Al costat del pont que comunica les dues parts de la ciutat tenim el Dini Paradise, un bar-jardí on prendre una beguda o menjar algun snack en un entorn molt agradable. Per esmorzar recomanem la cafeteria de l'Hotel Makonnen, enfront de l'estació de ferrocarril.

COSES A VEURE

Dire Dawa és la segona ciutat d'Etiòpia en número d'habitants i ha crescut principalment els darrers anys, des de la independència d'Eritrea i posteriors problemes fronterers amb aquest país, ja que la línia de ferrocarril que uneix Addis Ababa i Djibouti via Dire Dawa és actualment l'únic camí possible de les mercaderies que arriben o surten en vaixell des del port de Djibouti. Aquest fet ha propiciat la importància estratègica d'aquesta ciutat, que només té un segle de vida.

Venint des de Harar o Addis el primer que es nota aquí és la calor que fa (Dire Dawa està a molt poca alçada) i l'aridesa del paisatge. La ciutat de Dire Dawa es divideix en dos parts ben diferenciades, dividides pel riu Dachata (de fet és una llera molt ample i generalment seca, sense ni rastre d'aigua). Kezira, a l'oest del riu, és el centre de la ciutat, format per una quadrícula d'avingudes amb arbres als costats i edificis d'estil colonial (de fet fou dissenyat pels francesos). Al costat est, en canvi, hi ha l'antic barri musulmà de Megala, amb carrers de traçat laberíntic i cases d'estil àrab. En general, diríem que l'interès que té Dire Dawa per al visitant potser no és molt, però si es visita Harar llavors creiem que val la pena dedicar al menys mig dia a Dire Dawa.

Segurament el major interès d'aquesta ciutat és el mercat Kefira, a la zona de Megala. Funciona principalment als matins de tots els dies excepte diumenges, i s'hi pot veure gent de vàries ètnies, com els oromo, els afar o somalís. Una part del mercat es troba en una zona d'estrets passadissos on es venen tot tipus de verdures, carns, i sobretot una gran varietat d'espècies. Una altra part del mercat s'extén per la llera seca del riu Dechata, on es venen tot tipus d'utensilis i recanvis. Tot plegat és bastant curiós: sembla més un camp de refugiats que un mercat, donat que les parades semblen barraques i la gent i els animals es troben enmig de pilons de brutícia o ferralla. També és prou interessant veure les caravanes de camells, carregats principalment de llenya, que arriben en tot moment al mercat.

També vam trobar molt interessants els carrers des del punt de vista urbanístic i arquitectònic. A la part de Kezira, amb les seves avingudes, arbres i edificis colonials, hi ha un ordre urbanístic que no es troba en cap altre lloc d'Etiòpia, mentre que a la part de Megala podrem veure cases molt fotogèniques, amb façanes de colors i formes molt boniques.

Altre punt d'interès és l'estació de ferrocarril de la línia Addis Ababa-Djibouti, un edifici colonial situat en un costat d'una gran plaça amb una vella locomotora decorativa al mig. També tenim el palau de Haile Selassie, utilitzat com a residència quan venia a Dire Dawa. Aquest palau no es pot visitar, però hi ha una bona vista d'ell des de l'altre costat del riu. Com a curiositat tenim el modern edifici on estan les oficines d'Ethiopian Airlines, enfront de l'Hotel National, amb una forma molt similar al del museu Guggenheim de Nova York.

^top

ADDIS ABABA (III)

COM ARRIBAR-HI

Agafem un vol d'Ethiopian Airlines de Dire Dawa a Addis Ababa que havíem comprat dies enrera a a Arba Minch per 93'5 US$. L'aeroport de Dire Dawa està a uns 4 ó 5 km del centre i s'hi arriba en només 10 minuts amb taxi. Nosaltres vam pactar un preu de 20 Birr pel taxi a l'aeroport. Com sempre, s'han de pagar els 10 Birr de taxes al facturar. Un fet a destacar és l'estricte control de seguretat en l'accés a la sala d'embarcament, obligant fins i tot a fer una foto amb la càmara per comprovar que realment és el que sembla (?). El vol es fa amb un Fokker 50 d'hèlices, surt a les 16:00 h. i arriba a Addis Ababa una hora després. Un cop fora de la terminal de l'aeroport agafem un minibús a la Piazza per 2 Birr.

DORMIR I MENJAR

Triem de nou l'Hotel Baro per passar la darrera nit. Com en l'anterior ocasió una habitació doble bastant gran, amb bany privat i aigua calenta ens costa 70 Birr (hi ha habitacions més petites a 60 Birr, però les finestres donen a un passadís interior i fan olor a humitat).

COSES A VEURE

Addis Ababa és la tercera ciutat del món en altitud, a 2.400 m., la qual cosa fa que el clima sigui fresc per les nits i que sovint estigui ennuvolat o plogui. En general és més segura que altres ciutats africanes i, fins i tot, europees, però això no vol dir que s'hagi de baixar la guàrdia. La seva posició central al país fa que s'hagi de passar per Addis circulant entre el nord i el sud o anant a l'est. Creiem que és una ciutat sense grans atractius pel visitant, però sí que n'hi ha uns quants que en cas de disposar de temps valen la pena de visitar.

- Zona de la Piazza. Un passeig a peu per la Piazza (o plaça De Gaulle) i pels carrers circumdants ens permet veure uns quants edificis de l'època d'ocupació italiana o anteriors, encara que estan bastant malmesos. Una excepció és l'Hotel Taitu, l'hotel més antic d'Etiòpia, bonic per l'edifici i per la decoració interior d'època (un bon lloc per prendre alguna cosa o menjar). També és recomanable la visita a la Catedral de Bet Georgis (Sant Jordi). És una església de forma octogonal tradicional construïda en estil neoclàssic. No és especialment bonica però pot servir com primera aproximació a les esglésies etíops. Al costat hi ha un museu on es poden veure els objectes religiosos habituals en totes les esglésies del país: creus, bastons i ombrel·les. L'entrada al museu i l'església costa 15 Birr, però es pot visitar l'exterior de l'església i jardins lliurement. Bet Georgis està al costat nord de la plaça Menelik, 300 m. al nord de la Piazza.

- Mercato. Es diu que és el mercat més gran d'Àfrica. Sigui cert o no la veritat és que és molt gran: carrers i carrers de parades de tot tipus de productes. Anant de la Piazza a l'estació d'autobusos o viceversa es travessa aquesta àrea. En cas de visitar el mercat a peu de carrer cal portar el mínim necessari i vigilar molt amb els lladres.

- Hotel Sheraton. Com a contrapunt final al viatge per Etiòpia recomanem una visita a aquesta illa de megaluxe. Inaugurat al 1998 i construït amb un gust exquisit, segons la nostra humil opinió, es diu que és l'hotel més bonic i luxós d'Àfrica. Realment sembla increïble trobar aquest hotel en aquest país: només entrar per la porta ja és com traslladar-se de cop a una ciutat europea. S'hi pot entrar sense problemes i donar un tomb pels seus salons, jardins, fonts il.luminades, piscines, bungalows-suite, etc. Té uns quants restaurants i sopar-hi no és excessivament car (en termes de preus europeus, no de preus etíops). Permetre's el plaer de sopar al restaurant indi Sasheen costa l'equivalent a uns 15 US$, gaudint d'un lloc i un luxe exquisits. Dins de l'hotel hi ha una oficina del Dashen Bank que tanca a les 23:00 h. i que permet canviar Birr a euro

- Compres. La millor zona per fer les darreres compres de records és l'avinguda Churchill per sota de la plaça Tewodros, on hi ha unes quantes botigues plenes de tot tipus d'objectes d'arreu del país. Els preus són correctes i, a més, són negociables.

- Altres. També hi ha d'altres coses a visitar a Addis Ababa, com pujar al turó Entoto per veure la vista sobre la ciutat o visitar alguns museus interessants com el Museu Nacional, però nosaltres ja no vam disposar del temps necessari.

I EL VIATGE S'ACABA...

El vol de tornada a casa surt a les 7 del matí, la qual cosa ens obliga a agafar un taxi per estar a l'aeroport a les 5:00. El dia abans hem acordat amb un taxista que ens passi a buscar per l'hotel, tot per un preu de 35 Birr. Al facturar s'han de pagar en una finestreta els 20 US$ de taxes de sortida (només es poden pagar en aquesta moneda). Com que a aquestes hores el banc de l'aeroport està tancat es poden canviar els Birr sobrants, per exemple, al Dashen Bank de l'Hotel Sheraton (tanca a les 23 h, molt més tard que qualsevol altre banc, i permet canviar Birr a euro o a US$).

Després ens queden 3 hores i 45 minuts de vol fins Alexandria (Egipte), 90 minuts d'espera dins l'avió, i 5 hores més fins a Londres Heathrow. Finalment, després de sis hores d'espera a l'aeroport de Londres, un darrer vol de 90 minuts fins Barcelona.

^top
30 dies de viatge per Etiòpia - María Ángeles Martínez [2006]
Viatge pel sud i la vall de l'Omo - Teresa Gurrera & Xose López de Vega [2002]
Etiopía-Agosto 2004 - Relat i fotografies del viatge per Etiòpia del fotògraf Iñaki Caperochipi.
Ethiopia - Mini-guia Lonely Planet - Informació general del país.
Ethiopia - VirtualTourist - Guia de viatge VirtualTourist sobre Etiòpia.
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació