Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Cuba

CUBA

De Santiago de Cuba a L'Havana, 26 dies en bicicleta

Data Data viatge: 2007. Publicat el 06/10/2010
1.9 de 5 (125 vots)

Introducció

Feia temps que se'ns passava pel cap fer un viatge amb bicicleta, un viatge d'aquests que et recordes tota la vida i en el que les presses i el voler anar ràpid per tot, no hi tinguessin cabuda. Volíem descobrir un país, una realitat, una altra forma de veure la vida des de les nostres bicicletes, però al mateix temps poder decidir on parar i xerrar amb algú o senzillament posar el peu a terra per admirar el paisatge amb calma.

Des del principi la nostra elecció va ser l'illa de Cuba per diverses raons. La primera perquè la Cuba que esperàvem veure i que, en efecte, vàrem trobar era la d'un país atrapat en el temps, concretament als anys 50 i 60, i l'altra perquè per iniciar-se en el cicloturisme un país pla com Cuba era el mes escaient. La malaltia del Comandante no va fer més que accelerar els nostres plans que finalment els varem realitzar a la primavera del 2007.

L'illa de Cuba té uns 1.400 quilòmetres de est a oest i, excepte l'orient amb les serres de Puril i Maestra i l'occident amb la zona de Viñales i Escambray, la resta de l'illa es plana. Si a això li sumem que hi ha poc tràfic de vehicles degut a l'escassetat de combustible per l'embargament que pateix des de fa 40 anys, resulta un país ideal per a rodar en bicicleta.

El nostre pla era senzill: sortiríem des de Santiago de Cuba per travessar l'illa i arribar a L'Havana. Per fer això teníem 26 dies.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Viatge realitzat entre març i abril de 2007.

Itinerari

Etapa 1: Santiago de Cuba - Guantanamo (84 km, 5 hores)
Etapa 2: Guantanamo - Playa de Yacabao (80 km, 4 hores 45 min)
Etapa 3: Playa de Yacabo - Baracoa (81,21 km, 6 hores)
Etapa 4: Baracoa - Moa (80,64 km, 4 hores 50 min)
Etapa 5: Moa - Felton (100,4 km, 5 hores)
Etapa 6: Felton - Banes (78,65 km, 5 hores)
Etapa 7: Banes - Holguín (86,86 km, 5 hores)
Etapa 8: Holguín - Las Tunas (83,74 km, 4 hores 45 min)
Etapa 9: Las Tunas - Camaguey (123,06 km, etapa feta amb vehicle)
Etapa 10: Camaguey - Florida (43,76 km, 3 hores)
Etapa 11: Florida - Ciego de Avila (81,34 km, 4 hores 45 min)
Etapa 12: Ciego de Avila - Sancti-Spiritus (76,38 km, 4 hores 30 min)
Etapa 13: Sancti-Spiritus - Trinidad (77,88 km, 4 hores 15 min)
Etapa 14: Trinidad - Cienfuegos (91,76 km, 5 hores)
Etapa 15: Cienfuegos - Playa Girón (108,42 km, 6 hores 30 min)
Etapa 16: Playa Girón - Jaguey la Grande (68,56 km, 4 hores 14 min)
Etapa 17: Jaguey la Grande - Guïnes (114,94 km, 7 hores)
Etapa 18: Guïnes - L'Havana (66,19 km, 4 hores)

Dificultat de la ruta

La ruta transcorre per les carreteres principals del país. Quasi tota la ruta, exceptuant l'orient, és completament plana. S'ha de tenir en compte que el vent bufa més vegades d'est a oest o de nord a sud que al revés.

Material

Bicicleta amb bones rodes mixtes (recomanable de 32 o 36 radis), dues alforges de 10L cadascuna, material i ferramentes per a solucionar qualsevol problema de la bici, càmeres, kit reparador de punxades etc.

Accés a l'illa

Des de Madrid la companyia Cubana de Aviación té vols diaris a Santiago de Cuba i L'Havana.

Visats i permisos

Es necessari un visat per entrar a Cuba. Aquest es pot tramitar directament a l'Ambaixada de Cuba a Madrid (Paseo de la Habana, 194 - 28036 Madrid; tel. 91 359 25 00), el Consolat General a Barcelona (Pg. de Gràcia, 34 2º/1ª - 08007 Barcelona; tel. 902 999 506) o a través d'una agència. El visat turístic té una validesa de 30 dies i costa uns 35 €.

Condicions sanitàries

Actualment no es necessària cap vacuna per accedir a Cuba.

Època aconsellable

La millor època per anar a Cuba és de gener fins a l'abril. A l'estiu la forta calor i de setembre a novembre l'estació d'huracans la fan desaconsellable.

Allotjament i menjar

Per a dormir i menjar el més aconsellable i econòmic son les casas particulares, de fàcil identificació pel seu cartell blau a l'entrada. Per a menjar, les pizzes dels punts de venta del carrer i els paladares son els més econòmics i, en general, de bona qualitat.

Dormir a casa d'un cubà sense permís d'immigració pot comportar fortes sancions econòmiques, tant per al turista com per al cubà. Els hotels per a estrangers són una altra opció, encara que amb preus molt més elevats.

Moneda

A Cuba funcionen dues monedes: el peso convertible i el peso cubano. En principi, cap estranger pot pagar amb el peso cubano, però sempre està bé tenir-ne per a petites compres diàries als llocs ambulants de menjar i beure. Les habitacions ens les cobraran en pesos convertibles. El dòlar nord-americá ja no és el que era, així que ara surt més rendible canviar directament euros per pesos.

Guies de viatge i mapes

Cuba. Conner Gorry. Lonely Planet, 2004
Guia Total Cuba. Anaya Touring Club
Cuba. Carmen Miret/Eduardo Sánchez. Ed. Laertes. Col·lecció Rumbo a
Guía de carreteras. Mapa del Directorio Turístico de Cuba.

^top

 DIARI DE VIATGE

Santiago de Cuba i Guantánamo

Aterrem a l'aeroport de Santiago de Cuba a quarts d'onze de la nit, amb el temps just per reclamar les nostres bicicletes abans no tanqui la guixeta. Les han enviat per error a L'Havana.

A l'aeroport coneixem al qui serà el nostre company de viatge durant vint i sis dies: l'Igor, un noi de Bilbao que fa el viatge sol i al qui no ens importa adoptar. Te la intenció de fer el mateix trajecte que nosaltres.

L'endemà visita per Santiago. Pollastre amb arròs, frijoles i els primers mojitos a la taverna Bacardí. Més tard cap a l'aeroport a esperar i una vegada recuperades i muntades les bicicletes enfilem l'autopista cap a Guantánamo.

Allà ens adonem del país on estem: l'autopista té tres carrils en cada sentit i els vehicles que ens avancen entre tocs de clàxon semblen sortits d'una pel·lícula de gàngsters: Chevrolets, Oldsmovil, Crysler i Ford dels anys cinquanta i seixanta, a més de camions ferralla de l'època soviètica. Seran vuitanta quilòmetres entre núvols de fum negre i gasoli barat, vent de cara (el pitjor enemic), clàxons, crits d'ànims i cares somrients dels conductors i alguns petons furtius dedicats a la Zaida. "My fliend, my fliend", ens diuen, tot pensant que som anglesos.

A Yacabo
A Yacabo

La ciutat de Guantánamo és famosa per la cançó Guantanamera i per la infame base-presó nord-americana. Ens dóna la benvinguda per a descansar i recapitular sobre les primeres lliçons apreses: La calor a la meitat del dia és molt forta, així que haurem de sortir, com a molt tard, a les set del matí i plegar al migdia. L'aigua que portem s'escalfa molt ràpid, així que per la nit l'hem de congelar per tenir-la fresca durant els primers quilòmetres.

A Guantánamo ens adonem que les nostres bicicletes són tresors als ulls dels cubans, i és que ells tenen bicicletes russes i xineses que més aviat semblen ferros. Al centre coneixem a l'Israel, el president del Club de Ciclisme local i que ens porta a fer una volta per la ciutat.

A l'endemà marxem per la carretera central cap a les platges de Yacabo i Imias, al Carib. Prop de la base nordamericana, un fort dispositiu militar cubà encercla la base americana i ens prohibeixen fer fotos de la zona. Cada vegada que parem per beure aigua o mirar el paisatge els nostres moviments són observats detingudament pels soldats.

Per la tarda ens banyem per primera vegada al Carib.

^top

Baracoa, Moa y Mayarí

Pluja, pluja i més pluja és el que ens acompanya durant les etapes per l'Orient de Cuba. Cinc dies sense parar de ploure. La serra de Puril, amb el port de La Farola, fa honor a la seva temuda fama i els mil tres cents metres de desnivell es converteixen en un infern d'humitat, calor i mosquits. A més la pluja no ajuda i fa que la baixada cap a Baracoa es converteixi en alguns trams en perillosa, però el paisatge ens fa ràpidament oblidar les penalitats i els perills. Plantacions de cafè i plàtans, selva, palmeres exuberants, petites poblacions revolucionàries, guajiros a cavall i el somriure dels cubans que esperen hores i hores algun vehicle per anar a treballar. Com diuen ells: No es fàsil... ya tu sabes.

Taxis a Banes
Taxis a Banes

Després d'un dia de descans a la bonica i colonial Baracoa ens dirigim al Parque Nacional Alejandro de Humbolt, declarat com a reserva natural de la biosfera. La vegetació selvàtica ens impressiona i cada pocs metres parem les bicicletes per admirar el paisatge. Allà ens trobem la pitjor carretera del viatge, però passem pel mig del parc fins a la Bahía del Taco, refugi de dofins i manatís, a més de creuar el riu Tora, un dels més cabalosos de Cuba.

Entrem a la ciutat de Moa, la Txernòbil de Cuba. Tres fabriques d'extracció de níquel ens donen la benvinguda. La fàbrica Che Guevara exporta níquel al Canadà, essent Cuba el quart exportador mundial d'aquest metall.

Aquella nit dormim als sofàs de la recepció de l'hotel, ja que les habitacions estan copades pels treballadors canadencs de la fàbrica. Es l'únic lloc on dormir en quilòmetres a la rodona.

Al dia següent emprenem el camí cap a la grans planes del centre de Cuba, no sense visitar poblacions com Mayarí o Banes.

A Felton ens acull la compañera Marta, l'encarregada de les habitacions de la tèrmica. Dormim en una mena d'edifici semblant a una presó russa i ens donen sopar i esmorzar als menjadors de la tèrmica. Pel matí assistim a una assembla amb els treballadors, tots nois molt joves.

^top

De Holguín a Sancti-Spiritus: La gran plana central

Músics a Camagüey
Músics a Camagüey

La gran plana central cubana té uns 400 km de llargada, i excepte històriques ciutats com Holguín, Camaguey, Las Tunas, Ciego de Avila o Sancti-Spiritus, la resta pot semblar fins i tot monòtona per a pedalar. Són centenars de quilòmetres de plantacions de plàtans, canyes de sucre, i milers de caps de bestiar vigilats de prop per guajiros que, juntament amb aquests cotxes americans dels anys cinquanta, són els únics companys per als ciclistes.

Per sort tenim el vent de cua i avancem ràpid amb l'objectiu d'anar al sud, cap al Carib. Són dies de plat gran i pinyó petit.

Camagüey, ciutat colonial per excel·lència, coneguda pels seus grans tinells de fang, introduïts pels comerciants catalans en èpoques de sequera, és potser la ciutat més bonica que hem vist fins ara. Per la nit visitem La Casa de la Trova, on descobrim que la Zaida és una experta ballant salsa i merengue.

A Sancti-Spiritus dormim a casa de l'Omaida Echemendía, una cubana descendent d'immi- grants bascos que ens tracta de meravella. I l'Igor com a casa...

^top

Trinidad i la Serra d'Escambray

Trinidad
Trinidad

Trinidad, ciutat declarada patrimoni mundial de la Unesco, colonial, preciosa. Tota ella empedrada amb rocs que portaven els vaixells espanyols com a lastra pel viatge i poder tornar carregats d'or.

El seu centre, pintat amb colors blaus i grocs i amb les antigues esglésies i cases senyorials amb pati interior, totalment restaurades, és un dels millors llocs per perdre's i caminar després d'una dura etapa de bicicleta.

A pocs quilòmetres hi ha la Sierra d'Escambray, on durant un matí ens hi perdem a cavall i ens banyem al riu. Ens feia falta una altra muntura que no fos la bici.

Aquests dos dies de descans a Trinidad ens han anat bé per a recuperar forces, posar a punt les bicicletes i rentar roba. A més, ens banyem al Carib i bussegem a la barrera de corall. Per a tots es una experiència única.

^top

Cienfuegos i Bahía Cochinos

En aquests dies som testimonis d'una de les tragèdies de la natura. Durant cents de quilòmetres ens trobem milers de crancs vermells de riu que durant els mesos de març i abril baixen de les muntanyes i creuen la carretera per pondre els ous a la platja. Milers d'ells són literalment atropellats pels vehicles, fins al punt que hi ha trams de la carretera que esta tenyida de vermell i plena de carcasses de crancs, mentre una mena de ocells negres rapinyaires es fan un festí de cranc. Molts d'ells en un acte desesperat es llencen contra les rodes amb les pinces en alt. Ho passem malament intentant de no trepitjar-ne cap. Cosa impossible.

40 km de pista a Playa Girón
40 km de pista a Playa Girón

A Cienfuegos anem a casa del cubà Santiago. L'Igor li porta des de Bilbao peces per a la bici i medicaments. Ens invita a la seva humil casa a sopar durant dos nits i xerrem i xerrem sobre Cuba, Catalunya i el País Basc fins ben entrada la nit. Per allà han passat molts bascos en programes d'ajut i camps de treball i el Santiago treu una ikurriña i la penja al menjador. L'Igor es l'home més feliç del món.

Dos dies després ens costa acomiadar-nos del Santiago i la seva dona, la Negra. Han estat com a pares per a nosaltres, buscant-nos allotjament, convidant-nos a sopar i rentant-nos la roba. Una altra lliçó dels cubans.

Entrem a Bahía Cochinos per una carretera abandonada i preciosa rodejada de manglars. Sembla que estem en un altre món. A cada instant uns cartells ens recorden que allà es lliurà una de les batalles més importants contra els mercenaris enviats pels nord-americans.

Això dels cartells és una constant a tot Cuba. Si no és per donar vives a Fidel i la revolució, és per a deixar clar al govern nord-americà que mai seran una colònia seva.

A Playa Girón, amb la seva sorra blanca i aigües turqueses, ens quedem i fem tres dies de descans ben merescut.

^top

L'Havana, fi de trajecte

El 14 d'abril entrem a L'Havana. Dediquem dos dies a la decadent i vella Havana. Dos dies per a pensar i recapitular sobre el que hem vist, el que hem trobat en aquest preciós país i la diferència entre l'orient i l'occident de Cuba.

Però el que més ens marca, el que més impressiona, són els cubans. Onze milions de persones que fa més de quaranta anys que pateixen un brutal bloqueig econòmic, fins al punt que, per exemple, no entren medicaments ni llet infantil.

Una gent que mai perden l'oportunitat de xerrar amb l'estranger per que els hi expliqui que passa al món, ja que la censura que pateixen es molt forta.

I és que els cubans sempre tenen un somriure a la cara, una inventiva per fer que les coses més velles funcionin i molts d'ells, ganes de sortir del país i conèixer el món. Perquè el dia a dia a Cuba "No es fàsil...ya tu sabes..."

^top
Relat d'un viatge de 14 dies a l'oest de Cuba - David Crivillers i Judith Sánchez [2014]
Experiències d'un viatge a Cuba - Diego Martínez [2009]
Cuba per a motxillers: guia pràctica - Daniel Masciarelli y Susana Lobo [2007]
Relat d'un viatge a Cuba - Juan Francisco Adan Ferrer [2006]
CUBA - Guia i relat d'un viatge a Cuba - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [1990]
Africa, Asia y Europa en bici - Bloc dels autors, amb més informació i fotos d'aquest i altres viatges.

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació