logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
bici

ÀSIA

Travessa pel centre d'Àsia amb BTT: Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan

Francesc Sabater
Published on Data viatge: 2008 | Publicat el 30/09/2008
2.7 de 5 (216 vots)

Ficha técnica del viaje

Data del viatge

Viatge realitzat per Montse Giravent i Francesc Sabater entre els mesos de juny i agost de 2008.

Salut

El nivell sanitari dels països del centre d'Àsia és força compromès, especialment al Tadjikistan on les diarrees són difícils d'evitar. A més de seguir les nocions bàsiques d'higiene alimentària és aconsellable disposar d'un filtre per l'aigua i recordar que l'aigua de l'aixeta no és potable.

Cal proveir-se amb una bona farmaciola atès que la majoria del territori no compta amb els subministraments sanitaris bàsics. Igualment és important seguir la profilaxi recomanada pels centres de vacunacions internacional, sense descuidar la vacuna contra la ràbia ja que aquesta malaltia és endèmica en aquesta regió i no es pot descartar la possibilitat d'una mossegada. A més s'ha de considerar que al sud del Tadjikistan hi ha malària, si bé nosaltres no vam apreciar un nombre elevat de mosquits (sí en zones més muntanyoses) per la qual cosa aconsello un bon repel·lent.

Clima

El clima és extremadament sec i calorós a l'estiu, especialment a l'Uzbekistan i al Tadjikistan. És convenient descansar cap al migdia, doncs les temperatures fàcilment s'enfilen per sobre dels 40ºC. No hem d'oblidar les ulleres de sol, una gorra que cobreixi el clatell, crema de protecció solar i força líquid.

Allotjament

Uzbekistan té una variada xarxa d'hotels, per la qual cosa l'allotjament no representa cap problema en aquest país. En canvi, tant al Tadjikistan com al Kirguizistan, les opcions són més reduïdes, per la qual cosa és aconsellable portar la tenda.

A les zones més recòndites l'allotjament es realitza en cases particulars o homestays, on per un preu molt raonable la família ens acull en règim de mitja pensió. Igualment existeix la possibilitat de pernoctar en Chaykhanes, petits restaurants o cases de te que sovint constitueixen l'única opció disponible. A més, existeixen ONG al Tadjikistan i al Kirguizistan que brinden l'oportunitat de passar la nit a l'interior de iurtes.

Visats i Permisos

Els requisits necessaris per a visitar aquests països varien constantment. A continuació indico les ambaixades on vam tramitar els diferents visats i permisos:

Uzbekistan: Ambaixada a París (22, rue d'Aguesseau - 75008 París; Tel. (331) 5330-0353). Recentment s'ha obert una a Madrid amb servei consolar on gestionar el visat (Pº de la Castellana, 45 4º D - 28046 Madrid; tel. 91 310 16 39).

Tadjikistan: Ambaixada a Bèlgica (Av. Louise 363-365/14 - 1050 Brussel·les; tel. +32 2 640 6933). També trameten el permís GBAO, necessari per a la zona autònoma de Gorno-Badakhshan.

Kirguizistan: Ambaixada a Bèlgica (47, Rue de l'Abbay - 1050 Brussel·les; tel. (322) 6403883). Sembla ser que a partir de l'any 2009 la tramitació caldrà fer-la mitjançant una agència associada a l'ambaixada. Però en teoria és posible aconseguir el visat a l'Ambaixada del Kazakhstan a Madrid (Carrer Cascanueces 25 - Madrid 28043; tel. 91 300 19 81).

Diners

No hi ha problemes en canviar dòlars i euros als diferents bancs i cases de canvi. Un altre tema és quan convé realitzar algun pagament en efectiu a particulars o petits comerços, que només accepten els dòlars a més de la moneda local. El nivell de vida és assequible per al turista occidental, sent el transport el factor que més pot encarir el viatge, sobretot al Tadjikistan on pràcticament no existeix transport públic i per tant cal llogar vehicles particulars.

Equip

Equipem les bicicletes amb dues alforges al darrera i una petita bossa davantera. Cada alforja pesa uns 8 kg i el pes global, per bicicleta, és d'uns 35 kg. A més, vam haver de carregar un filtre d'aigua, fogonet de benzina i tenda de campanya, tot això necessari per les etapes en què hem d'acampar lluny de qualsevol població. Evidentment convé ser autosuficients en totes les qüestions referents a mecànica i subministraments.


TRAVESSA PEL CENTRE D'ÀSIA EN BICICLETA

UZBEKISTAN

exp5_f1

Aterrem a Taixkent, la capital d'Uzbekistan, a primera hora del matí. Un cop ressolts els tràmits administratius (encara recordo la caòtica cua davant dels oficials d'immigració) tenim el temps just de muntar les bicicletes i canviar diners abans de llançar-nos a la carretera a la recerca de l'estació de tren que ens durà a Bukhara.

Després de provar sort en un parell d'estacions finalment arribem a la correcta...10 minuts abans de la sortida del tren. Insistim davant la taquillera per comprar els bitllets, però ens comunica que s'ha tancat la venda ja que la sortida és imminent. Desesperats ens dirigim al revisor qui amb un gest còmplice ens indica que pugem a corre-cuita. Evidentment un cop el tren estigui en marxa ja ajustarem el preu...

Bukhara i Samarcanda són dos racons fabulosos, visita obligada per a tots aquells que se sentin atrets per la Ruta de la Seda. Tot i que inicialment no entrava dins dels nostres plans, la seva visita ens proporciona un dels moments més memorables de tot el viatge.

Les cúpules blavoses i verdes i els minarets que s'alcen orgullosos desafiant el temps i ens remeten a èpoques en què l'intercanvi de mercaderies i idees contribuïen a la unió dels pobles.


TADJIKISTAN

La primera etapa amb bicicleta resulta intensa des de tots punts de vista. Recorrem els aproximadament 40 km que separen Samarcanda del Tadjikistan i, després de negar-nos a pagar al policia de frontera pel seu ajut a l'hora d'omplir els impresos (tot està en rus), ingressem en aquest nou país.

Als pocs quilòmetres se'ns afegeix un xaval que, a l'igual que fan els dofins amb els vaixells, comença a creuar-se, frenar, accelerar, acostar-se perillosament per a de nou allunyar-se uns metres. En una d'aquestes se'm creua al davant...i frena de cop. La topada, inevitable, acaba amb el noi pel terra i jo frenant bruscament. M'emprenyo com una mona i li dic de tot, però afortunadament sembla que ningú ha pres mal i podem continuar el viatge.

Una mica més enllà arriba l'hora de dormir. Demanem als habitants d'un poble un lloc per passar la nit i de seguida ens indiquen el pati d'una casa...on s'hi celebra un casament. Sense saber ben bé com ens trobem dins del menjador, envoltats d'uns 200 convidats, els homes a l'esquerra, les dones a la dreta, menjar a taula i vodka i conyac rajant a doll. La feina és nostra per a dissimular els continus brindis, tot i que ja ens han apuntat el remei per evitar la ressaca: darrera de cada copa, un tall de síndria!!.

Les primeres etapes per terres tajikes se'ns fan molt dures. La calor és insuportable, el termòmetre s'enfila per sobre dels 40 graus per un terreny aspre, amb pistes en mal estat que gradualment estan sent asfaltades per operaris xinesos. Dormim en Chaykhanes a peu de carretera, en matalassos infestats de puces o a l'interior de la nostra tenda. Després d'una pujada sostinguda arribem al túnel d'Anzob, a 2.600 m, on els treballadors ens aconsellen que no el creuem amb bicicleta ja que a l'interior l'aigua arriba a l'alçada dels genolls. Carreguem les bicicletes dins d'un camió i superem d'aquesta manera els escassos 4 km de longitud. A l'altra banda obtenim vistes espectaculars sobre les muntanyes Fann. Després d'un marcat descens i havent gaudit de l'hospitalitat dels habitants d'aquestes valls, arribem a la capital, Duixanbe.

exp5_f2

El record que ens ha quedat de Duixanbe és la calor que hi feia (38ºC a les 8:30h del matí). És per això que no vam lamentar gaire quan vam abandonar la ciutat per a dirigir-nos cap a Khoroj via Tavildara, seguint la Pamir Highway. Aquest tram és excessivament àrid i la pista està en molt mal estat. A la nostra esquerra ens acompanya el riu, encanonant-se de forma capriciosa en mil i un revolts mentre contemplem algun tanc abandonat de la guerra de l'Afganistan.

Recordo que cap al migdia buscàvem desesperadament fonts on submergir el cap ja que ens marejàvem amb facilitat. Sempre que trobàvem una chaykhana ens aturàvem a picar alguna cosa (l'omnipresent shurpa -brou amb una mica de xai bullit- o bé laghman -els inevitables spaguettis locals-, tot acompanyat amb pa i el te reconstituent) mentre esperàvem que la temperatura baixés un parell de graus.

Després d'haver superat una pujada inacabable (Khaburabot Pass, a 3.252 metres), arribem a Kala-i-Khumb. Carreguem provisions en una petita botiga i, sota l'atenta mirada de Lenin (una de tantes estàtues del període comunista presents a les viles tajikes), ens disposem a recórrer la vall del riu Panj. A la nostra dreta, a la riba oposada, l'Afganistan, i a la nostra esquerra enormes parets de pedra solta que limiten l'estreta pista per on circulem. A intervals trobem vestigis de la retirada soviètica de l'Afganistan: més tancs i restes de munició, rètols alertant de la col·locació de mines i tombes de desafortunats soldats als marges de la carretera. Ens envaeix una estranya sensació de tristor quan reflexionem sobre la crueltat de la guerra, especialment el dia que sentim repetides explosions a la riba afganesa... i que no sembla que provinguin de voladures de camins.

Seguim dormint en la nostra tenda o gaudint de l'hospitalitat local i de tant en tant ens veiem obligats a recórrer als sobres liofilitzats i a filtrar l'aigua ja que aquí les garanties sanitàries són inexistents.

exp5_f3

D'aquesta manera assolim Khoroj, un oasi enmig del camí que ens permet reposar forces. Una vegada registrats davant les autoritats locals (som a la zona autònoma Gorno-Badakhshan o GBAO, on cal un permís especial) decidim abandonar la Pamir Highway i continuar la ruta per la vall del Wakhan, dins del Badakhshan, tot seguint les passes del mític Marco Polo. Això ens permet visitar una de les zones més interessants del país, amb restes d'estupes budistes i antigues fortaleses que custodiaven la ruta de la seda, a més d'ocasionals ramats de camells bactrians, tot això sota la mirada dels cims de la serralada de l'Hindu Kush.

Visitem un mercat setmanal celebrat en terra de ningú, en una illa al mig del riu, on contemplem l'habilitat dels mercaders afganesos en la venda de les seves catifes... i l'absència absoluta de dones.

Les possibilitats d'allotjament i alimentació en aquesta zona, però, són molt limitades. A més, les diarrees recurrents i la necessitat de remuntar un port a 4.344 m., el Kotali Khargush, per una pista en molt mal estat fa que ens afeblim considerablement durant els següents dies i que, quan enllacem amb la Pamir HW i finalment arribem a Murgab, ho fem bastant justos de forces.

A Murgab, el nucli més important del Pamir oriental, el panorama ha canviat: la població pertany majoritàriament a l'ètnia kirguisa i les iurtes (cabanes còniques recobertes de pells sobre una base de fusta) se succeeixen pel camí. Les famílies munyen els iacs i elaboren kefir i iogurt mentre couen el pa al forn del pati. Les llars, totes encatifades, acullen el visitant i li brinden l'acollida amb un platet de llaminadures, porcions de mantega i llesques de pa, tot acompanyat amb te.

exp5_f4

Malauradament, els gossos, força agressius, sembla que tenen preferència pels turistes i no són estranyes les mossegades com la soferta per la Montse. Això ens dóna l'oportunitat de fer una visita a l'hospital i constatar una vegada més per què al Tadjikistan se'l considera el país més pobre del centre d'Àsia.

Novament ens proveïm al basar local i ens disposem a afrontar el darrer tram del viatge per terres tajikes. Obviant la carretera que cap a la dreta es desvia a terres xineses tot creuant el Qolma Pass i que actualment està limitada al comerç, seguim la Pamir HW per un terreny despoblat, amb comptadíssims nuclis habitats.

Ens crida l'atenció els centenars i centenars de quilòmetres de tanques de filferro presents a peu de carretera que separen aquest país de la Xina, com una moderna muralla xinesa.

D'aquesta manera, patint un fort vent en contra, pugem i baixem colls de muntanya (destaca el duríssim Ak-Baital Pass, de 4.655 m.), pedalegem a la vora del llac Karakul, amb un color blau turquesa espectacular que contribueix a endolcir el paisatge i, després de superar una caòtica frontera instal·lada dins de containers al bell mig d'un revolt en plena pujada al coll, iniciem una pronunciada baixada, ja en territori kirguís.


KIRGUIZISTAN

exp5_f5

Un cop al Kirguizistan, amb les primeres pedalejades pendent avall ja apreciem diferències en el canvi de país. Predomina el color verd en un entorn fresc i humit, tot just a l'invers que al país veí, àrid i sec. Transitem just sota els peus d'una de les meques de l'alpinisme, el pic Lenin (7.134 m.). Aquí els cims semblen més propers, mentre les àligues volen a frec nostre transmetent-nos una sensació de llibertat il·limitada. Ens dirigim en un inacabable descens a la població de Sary Tash, estratègicament situada en una cruïlla de camins i que les males llengües relacionen amb el tràfic d'opi. Confortats parcialment per l'augment d'oferta a les botigues, ens disposem a seguir la nostra ruta cap a Osh, la segona ciutat del país. Desgraciadament els atacs dels gossos se succeeixen i alenteixen la nostra marxa.

Osh, ciutat molt lligada a corrents independentistes islàmics, a l'igual que Jalalabad, destaca pel seu basar on abunden les parades d'espècies i fruits de tota mena a més de qualsevol altre producte d'ús habitual a les llars kirguises. El sud del país, tímidament unit a la capital per una carretera impecablement asfaltada, corre risc real de fragmentació. Les tensions provinents de la veïna Uzbekistan s'han traduït en aldarulls i enfrontaments amb la policia als darrers anys.

exp5_f6

Ens trobem en una zona de congostos i preses elèctriques. Deixem enrera l'espectacular llac artificial de Kara-Köl i ens disposem a escalar les darreres rampes del viatge.

Coronem colls com l'Alabel Pass (3.184 metres d'alçada) mentre observem, a la vora del camí, venedors ambulants de mel i fruites de bosc. Contemplem meravellats els ramats de cavalls, vigilats d'aprop per experts genets, així com la gran extensió de pastures on destaquen les iurtes fumejants.

Travessem les muntanyes Fergana, amb els seus cims coronats amb neus perpètues, i passem (en cotxe) el túnel de Töo-Ashww que dóna pas, a l'altra banda, a una pronunciadíssima baixada que mena a la població de Kara-Balta, ciutat satèl·lit de la capital, Bixkek. A Bixkek, punt final del nostre viatge, conflueixen les contradiccions del centre d'Àsia. Els vestigis de l'antiga URSS comparteixen espai amb edificis moderns, mentre la població, barreja de kirguisos, kazakhos i una influent minoria russa, es debat entre la nostàlgia pel passat i el ritme accelerat de la vida occidental.


Relat de 21 dies de viatge a l'Uzbekistan - Marianne & Arantza [2011]
Relat d'un viatge a l'Uzbekistan i el Kirguizistan - Núria Estrada & Xavi López [2011]
Relat d'un viatge a Uzbekistan - Paco Lozano [2008]
Himalàia amb BTT - Bloc de l'autor on trobar informació més detallada sobre aquest viatge.