Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Venezuela

VENEÇUELA

Relat d'un viatge de 24 dies a Veneçuela

Data Data viatge: 2006. Publicat el 04/11/2006
2.3 de 5 (143 vots)

Introducció

Veneçuela és una terra increïble des del punt de vista paisatgístic, des de les neus andines fins a la costa caribenya, des de la llegendària selva i boscos amazònics a la rica flora i fauna, dominada per altes muntanyes de parets verticals i cims plans anomenades tepuis i paisatges lunars a la Gran Sabana.

Es poden practicar esports d'aventura i es pot fer relaxing. També visitar ciutats colonials i pobles indígenes que conserven costums antics. També, a Caracas podem trobar grans edificis moderns i centres comercials amb totes les marques mundials.

Veneçuela també és famosa per les seves riqueses naturals que, sorprenentment, no en gaudeixen suficientment ells mateixos (o aquesta va ser la nostra impressió). Molt famós és el seu carismàtic líder i president Hugo Chávez: nosaltres hem tingut l'oportunitat d'escoltar en la televisió algun discurs seu i hem de dir que realment enganxa i arriba a la gent, però per altra banda, després de parlar amb tots els conductors de por puestos, amb taxistes, amb cambrers, amb propietaris de posadas, amb una metge de Caracas, amb diverses persones de classe mitjana-alta de Caracas, hem de dir que no vam trobar absolutament a ningú favorable a Chávez, tots estaven descontents. Curiós.

Resumint, creïem que Veneçuela encara té molt terreny per a avançar en turisme, però és un país molt recomanable per a visitar, on trobarem de tot i més.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 29 de juliol al 22 d'agost 2006.

Itinerari

mapa
Dia 1: Barcelona - Madrid - Caracas - ...
Dia 2: ... - Coro - Maracaibo - ...
Dia 3: ... - Mérida
Dia 4: Mérida - ...
Dia 5: ... - Valencia - Ciudad Bolívar
Dia 6: Ciudad Bolívar
Dia 7: Ciudad Bolívar - La Paragua- Canaima
Dia 8: Campament Salto del Ángel
Dia 9: Camp. Salto del Ángel - Canaima - C. Bolívar
Dia 10: Ciudad Bolívar - Tucupita
Dia 11: Tucupita- Delta del Orinoco
Dia 12: Delta del Orinoco - Tucupita - Río Caribe
Dies 13-14: Río Caribe
Dia 15: Río Caribe - Mochima
Dia 16: Mochima - Cumaná
Dia 17: Cumaná - ...
Dia 18: ... - Caracas - Los Roques
Dies 19-21: Los Roques
Dia 22: Los Roques - Caracas
Dia 23: Caracas - ...
Dia 24: ... - Madrid - Barcelona

Vam optar per anar d'oest a est del país, donant la volta al país en sentit contrari a les agulles del rellotge i acabant a Los Roques per a descansar una mica. Decidim anar a Coro perquè ens agraden les ciutats colonials, però qui tingui pocs dies pot prescindir-ne, ja que si s'han vist altres ciutats colonials no és de les més espectaculars.

Ciudad Bolívar curiosament no surt entre les ciutats que la guia Lonely Planet destaca com boniques o visitables. A nosaltres Ciudad Bolívar ens va encantar i també ens van agradar molt les zones de Río Caribe i de Mérida.

L'opció d'anar a Los Roques és una opció molt cara, però són les típiques illes on imaginem perdre'ns uns dies. Cal tenir molt clar que si hi anem llavors sempre dependrem dels peñeros (els quals duen les llanxes d'illa en illa).

Nosaltres no vam anar a illa Margarita, ja que creiem que les platges no són espectaculars i que l'illa està explotada amb resorts destinats a turistes en massa (ens ho va comentar una amiga que va treballar-hi durant dos anys).

Ens vam quedar amb ganes de fer els excursions a Los Llanos, al Río Caura i a la Gran Sabana, però haguéssim necessitat 16 dies més de vacances per a poder fer-les, ja que són excursions de diversos dies cadascuna.

Diners

La moneda a Veneçuela és el Bolívar veneçolà (Bs). Es pot canviar en bancs o en les diferents agències de viatges que ofereixen serveis turístics o organitzen excursions, o fins i tot en posadas. Nosaltres vam canviar en l'aeroport de Caracas 300 US$ i el banc es va quedar un 6% de comissió de taxes de l'estat i una comissió per al banc (regalem 37 US$ a Hugo Chávez i companyia). El canvi oficial és 2.100 Bs per dòlar, i 2.500 Bs per €.

Però canviar en les agències o posadas és molt millor: no hi ha comissió i el canvi és molt més favorable. També es poden canviar diners al carrer, però com que nosaltres no ens fiem llavors no ho vam fer i no podem parlar si funciona bé o no.

Les targetes de crèdit són acceptades en molts llocs/hotels, però carreguen entre un 3% i un 5% de comissió.

Canvi mitjà (en agències de viatges):
1 € = 2.700 Bs
1 US$ = 2.400 Bs

Despeses del viatge

(per persona)

+ 850 € (vol BCN-Veneçuela-BCN)
+ 410 € (vol i estada de 5 dies-4 nits a Los Roques)
+ 150 € (transports: autobusos interurbans, autobusos urbans i taxis)
+ 210 € (hotels)
+ 120 € (restaurants, sucs i supermercats)
+ 28 € (souvenirs i varis)
+ 45 € (excursions i entrades)
= 1.813 € (total)

Pressupost diari mitjà: 27 €/dia, vols apart.

Visat

És obligatori dur el passaport vigent i guardar la targeta d'entrada fins al final del viatge (quan ens serà reclamada en la duana de l'aeroport). Només és necessari el visat si es vol estar a Veneçuela més de 90 dies.

Ambaixada de Veneçuela a Espanya. c/ Capitán Haya 1, 13 - Edifici Eurocentro - 28020 Madrid. Tel. 91 417 59 42
Consulat de Veneçuela a Barcelona. c/ Provença 278, 3º 2ª - 08008 Barcelona . Tel. 93 488 20 12

Salut

No és necessari vacunar-se de res concret per a entrar a Veneçuela, però sí es recomanen algunes vacunes i prendre pastilles contra la malària, sobretot si es vol anar a la zona de selva. Les vacunes recomanades són la febre groga, hepatitis A, hepatitis B, febre tifoidea, meningitis, estar al dia de la vacuna de la diftèria i tètanus (s'ha de posar cada 10 anys).

Cal vacunar-se almenys 1 mes abans de començar el viatge i les pastilles de la malària han de prendre's també 4 setmanes abans del viatge. Per a vacunar-se cal anar als centres habilitats pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya (Tel. 93 443 05 07). Cal demanar cita prèviament i aconsellem fer-ho amb prou temps d'antelació (3-4 mesos abans), ja que en créixer el nombre de viatgers a destinacions exòtiques, podria ser que l'hora que volem ja estigui donada.

Curiosament a Veneçuela ens trobem amb que, en alguns llocs, ens obligaven a vacunar-nos del tètanus (per exemple a l'estació d'autobusos de San Félix), però al dur i mostrar les cartilles de vacunació que ens van donar en el nostre Centre de Vacunació ja no ens van obligar a vacunar-nos.

Seguretat

Veneçuela és un país que té molt mala fama i que a nosaltres no ens ha semblat tan perillós com ho pintaven. De fet, a l'aeroport de Barcelona vam conèixer diversos veneçolans que ens van comentar que sobretot vigiléssim molt i especialment a Caracas, doncs a més de robatoris, els lladres duen pistoles i sembla ser que a la mínima disparen. Nosaltres pràcticament no vam estar a Caracas, i les altres ciutats on hem estat ens han semblat molt tranquil·les. Destaquem que a partir del moment que es fa fosc ja no hi ha pràcticament ningú al carrer i a nosaltres ens va sorprendre estar sols al carrer a les 8 de la nit, pel que evitàvem allunyar-nos del hotel a partir de quan ja no havia llum solar.

Els robatoris succeeixen, però no tenen per què passar si hom vigila els objectes de valor que duu. Evidentment s'aconsella viatjar sense joies i no fer ostentació d'objectes cars (fins i tot les càmeres poden ser considerades elements d'ostentació).

La nostra experiència va ser del tot positiva i per a la resta, només tenir les habituals precaucions a contemplar en qualsevol viatge pel món, sobretot en llocs amb aglomeracions de gent i en hores nocturnes i llocs de poca lluminositat.

Transport

Tot i que les distàncies entre ciutats a visitar no són molt grans, un cop s'agafa el transport públic sembla que siguin grans distàncies ja que ni els autobusos ni els taxis que vam agafar passaven de 70/80 km/h i llavors el trajecte es transformava en diverses hores de recorregut.

Les infraestructures de carreteres són justetes, estan bé en la part nord, és a dir, als voltants de Caracas. La resta són carreteres regionals o amb molts sots. Ens estranya que les carreteres no siguin millors essent un ric país productor de petroli i gas.

Avió. Nosaltres vam agafar 2 vols interns i els dos eren amb avionetes molt petites. És una opció bona per a moure's pel país més ràpidament, però el preu no és barat.

Informació general sobre vols a Veneçuela:
Volar en Venezuela - Gaceta Aérea - Asociación de Líneas Aéreas de Venezuela

Companyies aèries veneçolanes:
Avior Airlines - Rutaca Airlines - Aeropostal - Santa Bárbara Airlines - Aeroejecutivos -
Aserca Airlines - Transaven Airlines - Laser Airlines - Solar Airways - Aerotuy - Conviasa

Autobús. Els autobusos interurbans són una bona i barata opció per a moure's pel país. Les diferents empreses que operen entre les ciutats tenen un preu similar i, per tant, el que hem de fer en el moment d'escollir viatjar amb una o una altra és fixar-nos en el tipus d'autobús que ofereixen. Cap destacar molt negativament el fred polar que fa dins dels autobusos (nosaltres vam haver de comprar-nos una flassada expressament per a poder sobreviure en els diferents trajectes nocturns que vam fer).

Tots els passatgers de l'autobús es tapaven molt, i encara que fora hi havia 35ºC, els veneçolans duien flassades per a abrigar-se, jaquetes de pell, etc. Quan demanàvem al conductor que pugés la temperatura deia que no podien, doncs sembla ser que la temperatura és fixa o està regulada des de la central. Tots els conductors responien el mateix. Per tant, si preneu un autobús, tingueu present les temperatures entre 17 i 19 graus que hi ha dintre.

Quan diuen Bus Llit no és com els autobusos llit que hem trobat en altres països de sud-americans que si semblen un llit, sinó que són seients còmodes, però no es reclinen el que ens podríem imaginar. Per a comprar el bitllet d'autobús demanen el passaport (o la cèdula d'identitat si s'és veneçolà). Com anècdota, una vegada no vam anar personalment a comprar el bitllet i vam donar el nostre número de passaport a la persona que anava a comprar-nos els bitllets, però no va poder comprar-los doncs no li havíem donat la data de naixement i també és necessari donar-la. A més, en alguns autobusos fotografiaven a cada passatger amb el seu passaport (o cèdula) en la mà. En preguntar el motiu ens van dir que era per seguretat, per si ocorria algun accident.

Les companyies d'autobusos més grans tenen terminals d'autobusos pròpies que acostumen a estar prop de la terminal d'autobusos principal. Aquestes terminals privades són modernes, més netes i donen una major sensació de seguretat al viatger. Hi ha moltes companyies d'autobusos, amb noms curiosos, però les més importants i amb terminals privades són:
Aeroexpresos Ejecutivos - Expresos Occidente - Rodovías de Venezuela - Expresos Flamingos.

Por puesto. Altra opció per a moure's entre ciutats a Veneçuela és agafar un vehicle por puesto, és a dir, un cotxe de 6 places (conductor + 5 persones) que fa trajectes fixos entre ciutats a un preu més elevat que els autobusos, però que no surten fins que s'omplen les 5 places dels ocupants i que van sortint quan van arribant els passatgers. Els cotxes estan esgavellats (literalment): són cotxes americans Dodge o Chevrolet dels anys 80, grans i que cauen de vells.

Tren. No hi ha servei de passatgers en la línia ferroviària, només de mercaderies.

Cotxe de lloguer. L'opció de llogar un cotxe pot semblar bona, doncs la gasolina és molt barata, gairebé regalada: un litre de gasolina costa 97 Bs i un de gasoli 73 Bs. Llogar un cotxe pot costar uns 60 € al dia.

Taxi. Els taxis a Veneçuela són barats. Funcionen sense taxímetre i dintre de les ciutats acostumen a costar entre 3.000 Bs i 6.000 Bs per trajecte (a Caracas el preu per trajecte és el doble). Cap acordar sempre el preu abans de pujar i, si es diu que és car, pot ser que baixin el preu. A partir de les 8 de la tarda els taxis pugen la seva tarifa entre 1000 Bs i 3000 Bs, depenent del trajecte.

Allotjament

Veneçuela ofereix moltes posadas on es pot dormir per un preu econòmic, i al mateix temps cadascuna d'elles ofereix diferents tipus d'habitacions (amb aire condicionat, amb ventilador, en hamaca, etc). Els preus acostumen a oscil·lar entre els 30.000 Bs i els 150.000 Bs depenent del que ens ofereixin. L'esmorzar no està gairebé mai inclòs, però sovint l'ofereixen pagant entre 5.000 Bs o 10.000 Bs addicionals.

No vam reservar absolutament cap allotjament prèviament des de Barcelona, simplement arribàvem i buscàvem posada. Solament en la Posada Don Carlos de Ciudad Bolívar i en la Posada Shalimar de Río Caribe havíem reservat el dia anterior, doncs volíem assegurar-nos l'allotjament en elles, ja que ens constava que en aquestes dues ciutats hi ha molts turistes (sobretot a Ciudad Bolívar). Fins i tot vam conèixer a dues turistes catalanes i a dos italians que van haver de passar la nit en la plaça Bolívar de Ciudad Bolívar, doncs no van trobar posada per a dormir!.

Val la pena intentar regatejar el preu, però a Veneçuela no és com en altres països que sempre rebaixen o que s'aconsegueixen grans descomptes. No hem aconseguit molt intentant regatejar. Informació sobre allotjaments:
Tripvenezuela - Hotels.com.ve - Turismoparatodos

Gastronomia

Gastronòmicament Veneçuela ha estat una decepció enorme, sobretot pel que es refereix a la fruita. La fruita sembla ser que no formi part dels menús dels restaurants ni es troba arreu. Sí trobem fruita per a comprar-la, però tampoc tant com ens havíem imaginat o com seria lògic coneixent la producció frutícola de Veneçuela. A més, hi ha molts llocs on vam veure arbres fruiters en els que la fruita es pot agafar tranquil·lament, però no en els restaurants. Tampoc vam veure llocs on comprar sucs naturals (tot i que si tenen molts sucs no naturals). Els sucs es diuen batidos, però no són com els entenem aquí, amb llet, sinó que són simplement sucs naturals. També usen la paraula jugo.

A més hem vist que els veneçolans mengen molts fregits, molta influència nord-americana en la gastronomia. Mengen a tota hora empanadas i acompanyades de begudes gasoses, sobretot de cola. Comentar també que tots els plats principals acostumen a anar acompanyats d'arròs, amanida o alguna altra cosa a triar, com yuca o patata bullida. La qualitat de la carn és correcta, però destaquem el peix, sigui de riu o de mar, és molt bo.

Alguns restaurants on vam anar eren senzills, amb cadires de plàstic i oberts, sense vidres, com si fossin a l'aire lliure. Els preus dels plats són barats: es pot menjar entre 3 € i 5 € i el normal és pagar entre 5 € i 10 €. A l'hora de pagar cal tenir en compte que, de vegades, s'ha d'afegir un 10% de taxes per servei.

L'ampolla d'aigua gran costa entre 1.350 Bs i 3.000 Bs, depenent d'on la comprem. Per als amants del bon vi hem de comentar que a Veneçuela es troba, sobretot, vi xilè i argentí i que els preus en els restaurants és alt. A Veneçuela es produeix vi en la zona de Barquisimeto, en les Bodegas Pomar.

Curiositats

• El mite de la bellesa de la dona veneçolana es va quedar en mite per a nosaltres, doncs vàrem veure'n molt poques de molt guapes. El que sí destaca és com van vestides les dones veneçolanes en comparació de com anem a Europa: la majoria van molt exuberants, molt atapeïdes, tant primes com grosses, tota la seva exuberància els surt per dalt, ...

• Els gelats Frigo a Veneçuela s'anomenen Tío Rico.

• El 80% dels cotxes tenen tots els vidres tintats. Preguntem i ens van comentar que encara que la llei ho prohibeix, prefereixen dur-los així, de manera que no es vegi què duen dintre i també és una manera d'evitar que passi el sol.

• Tot i que Veneçuela és productora i exportadora de sucre, aquest està racionat i sovint els propis veneçolans no en tenen.

• Per a fer trucades telefòniques tenen un curiós sistema: absolutament pertot arreu es troben tauletes senzilles amb 3 o 4 telèfons mòbils i amb aquests telèfons es pot trucar i et cobren per minut. Si no ho fem així i volem pagar una mica menys podem buscar un Centro de conexión, on trobarem tant telèfon com internet. L'hora d'internet a Veneçuela costa entre 800 i 1.200 Bs.

• Hi ha moltíssimes agències de loteries. Juguen molt a la loteria, doncs realment el nombre d'agències és desproporcionat.

• Es veuen moltes botigues de llenceria colombiana. La roba íntima de més qualitat, o almenys més famosa a Veneçuela, és colombiana i ho anuncien ben gran perquè es vegi que té aquest origen.

Clima

La major part de Veneçuela no presenta variacions estacionals significatives, ni en pluja, ni temperatura ni humitat. El clima a Veneçuela, quan nosaltres la visitàrem, va ser extremadament calorós, excepte en la zona de Mérida (1.800 m. d'altura), ja que a la nit feia una mica més de fresca i durant el dia la temperatura era molt agradable. En general les temperatures són superiors als 35ºC de dia i en la nit al voltant dels 28. Gairebé no va ploure, només ho va fer durant l'excursió a Canaima.

Diferència horària

Durant el nostre estiu, tenen 6 hores menys.

Guia de viatge

Venezuela, Lonely Planet (edició italiana, Març 2004).
En el moment del viatge no existia la versió en castellà.

Informació general de Veneçuela en Internet

Venetur - Mintur - Venezuela Tuya - A-venezuela - Conocer Venezuela - Directori de Museus i Parcs

^top

 DIARI DE VIATGE A VENEÇUELA

CORO

COM ARRIBAR-HI

Comprem el bitllet d'avió fins a Caracas en Viatges Iberia de Mataró (93-755 25 80) i vam pagar 850 €. Havíem de sortir el 28 juliol al matí, però desafortunadament vam tenir la mala sort d'enxampar una vaga il·legal d'Iberia i finalment vam marxar el diumenge 30 de juliol.

Vol de 50 minuts fins a Madrid i de Madrid a Caracas triguem 8'5 hores. Dins de l'avió ens donen les dues fulles d'immigració que hem d'emplenar i lliurar quan passem la duana. L' aeroport Maqueitía-Caracas està a 27 km de la ciutat. Un taxi són 70.000 o 80.000 Bs, mentre que agafar un taxi 4x4 120.000 Bs. Optem per l'autobús UCAMC, l'opció més econòmica. Val 8.000 Bs (a partir del 4 setembre de 2006 costa 10.000 Bs) i el bitllet es compra dins de la terminal de vols nacionals (cal caminar de la terminal internacional a la nacional), està ben indicat. Aquest autobús surt de l'aeroport fins a les 9 de la nit i triga entre 40 minuts i una hora i mitja, depenent del tràfic. Les aturades que realitza són només tres: Gato Negro, Plaza Miranda i Parque Central. Com que la nostra intenció és agafar el metro optem per baixar en la primera aturada, a Gato Negro, i des d'allà agafar el metro que costa 500 Bs fins a la Terminal de la Bandera, des d'on surten els autobusos que van en direcció a l'oest de Veneçuela.

De la Terminal de la Bandera surten molts autobusos cap a Coro. Comprem el bitllet a la companyia Expresos Occidente per 35.000 Bs (atenció a l'hora de comprar-lo: cal indicar Coro ciudad, doncs també existeix Coro-Punto Fijo, que és una altra ciutat més enllà, en la zona de les platges). És un bus llit que triga 6 hores fins a Coro, on havíem d'haver arribat a les 5 del matí i finalment vam arribar molt abans: a les 2:30 del matí.

DORMIR I MENJAR

Dormim en la Posada Don Antonio (Paseo Talavera, nº 11, zona colonial, Tel. 0058-268 2539578). La doble costa 55.000 Bs amb bany privat i TV, sense esmorzar. És una posada colonial típica amb pati interior i quan nosaltres vam estar-hi estaven acabant de construir una segona planta. Per això segurament serà millor demanar per les noves habitacions.

Esmorzem en un bar qualsevol. No passem molt temps a Coro, pel que no podem recomanar cap restaurant concret.

COSES A VEURE

Coro és la capital de l'estat de Falcón. És una ciutat colonial, bonica i tranquil·la. El centre històric és conegut amb aquest nom, per tant si anem a Coro, hem d'especificar que anem a Coro-centro histórico. La Unesco va declarar Coro patrimoni mundial de la humanitat al 1993. Curiosament a Coro no vam veure turistes.

Val la pena passejar per Coro. També he de dir que és una ciutat petita, que si es vol, es pot visitar en un parell d'horetes. Qui hagi vist altres ciutats colonials (Antigua, Oaxaca, Mérida mexicana, etc) veurà que Coro és molt similar, però en petit. El que més destaca del passeig és la catedral, en la plaça Bolívar, que és blanca i immaculada, començada a construir al 1580 i va ser acabada a finals de segle. Altres dues esglésies que destaquen són l'església de San Francisco i la de San Clemente, ambdues al carrer Zamora.

El que també pensem que és recomanable és l'excursió als Médanos de Coro, que és un parc nacional amb grans dunes de sorra i que sembla un desert. Jo no la vaig fer, però altres turistes m'han comentat que és un paratge molt bonic.

^top

MÉRIDA

COM ARRIBAR-HI

Anem a Mérida des de Coro. Agafem un taxi des del centre de Coro fins a la terminal d'autobusos: 4.000 Bs. Allí no hi ha autobusos fins a la tarda i decidim agafar un por puesto esgavellat que ens costa 20.000 Bs per persona fins a Maracaibo. Triga 3 hores i fa una aturada per a menjar de més de 30 minuts. Amb autobús el mateix trajecte ens hagués costat 15.000 Bs.

En la terminal d'autobusos de Maracaibo volem agafar un por puesto, però en les 6 hores que vam estar allí esperant no va sortir cap. L'autobús d'Expresos Occidente cap a Mérida surt a les 10 de la nit, costa 30.000 Bs i també és bus llit. A Maracaibo cal pagar una taxa de sortida de 1.000 Bs. Triguem gairebé 8 hores a arribar a Mérida, amb una aturada per a menjar alguna cosa inclosa.

DORMIR I MENJAR

Escollim la Posada Luz Caraballo (Avenida 2 Lora, nº 13-80 front plaça Sucre, Tel. 0058-274 2525441), on la doble amb bany i TV costa 70.000 Bs. En aquest cas també acabaven de construir una planta nova i per sort ens va tocar en aquesta. Recomanem demanar una de les habitacions noves, doncs la diferència amb les ja existents és notable. A més, la senyora Berta que dirigeix la posada és molt simpàtica. El restaurant que tenen també és recomanable.

Per a esmorzar recomanem la Panadería y Pastelería Roma (Calle 24, entrada al telefèric). Vam anar a sopar a un restaurant encantador: La Abadía (Avda. 3, entre carrers 17 i 18), a més té internet gratis. La abadía del Ángel, un altre lloc encantador, també pertany al mateix propietari. Un altre restaurant al que vam anar és Cheo's (Plaza de las Heroínas). A Mérida hi ha la Heladería Coromoto (Avda. 3, nº 28-75, diagonal en la Iglesia el llano), amb la curiositat de tenir el rècord Guinness en varietat de gelats, doncs diuen que tenen més de 827 sabors diferents! Ho podem corroborar: a més dels tradicionals, tenen de noms i gustos tan curiosos com espaghettis amb formatge, viagra, salmó fumat, etc. L'horari és de 14:30 a 21:45 i els dilluns està tancat.

COSES A VEURE

Mérida és la capital de l'estat amb el mateix nom. És una ciutat molt oberta i acollidora, on s'està molt tranquil i amb una temperatura agradable, ja que a l'estar en les muntanyes no fa la calor que trobem en la resta de Veneçuela.

A Mérida ens sentim molt tranquils i hi trobem bastants turistes. Aquí val la pena passejar per la plaza Bolívar, per la plaza de las Heroínas, per la plaza Milla,... veure la catedral Metropolitana. El Museo Arqueológico també és aconsellable visitar, així com el Museo de Arte Colonial.

A Mérida destaca el telefèric que duu cap al cim del Pico Espejo de 4.765 metres. És el més llarg del món i va ser construït al 1958. Consta de 4 trams, cada un d'ells més o menys d'11 minuts i un cop s'arriba a cada estació cal esperar una estona per a poder agafar el següent telefèric que duu més amunt. El telefèric costa 55.000 Bs, nens 38.000 Bs i tercera edat 33.000 Bs. Cada dia pugen 800 persones i el nombre és limitat, per tant si tenim previst anar-hi un dia concret, recomanem reservar el bitllet per internet i recollir-lo un cop allà. Obren a les 7:45 del matí i tanquen a les 14:45 (última pujada a les 14 hores). Al cim de la muntanya tot està nevat i fa molt fred, cal pujar ben abrigat i si no duem roba d'abric, com era el nostre cas, abaix a l'entrada del telefèric es poden llogar gorros i guants per 1.000 Bs, jaquetes entre 3.000 i 4.000 Bs.

Altra cosa recomanable per a fer és l'excursió als Páramos. Mérida està envoltada per muntanyes precioses (sembla Suïssa!). En aquesta excursió es puja fins al Pico del Águila, a 4.118 metres, i pel camí es visita l'església de pedra feta per l'artista local Juan Félix Sánchez, es visita el Parc Nacional Sierra Nevada i la Laguna de Mucubají, i també es pot fer un passeig a cavall de 30 minuts que costa 5.000 Bs (+5.000 Bs si es vol un guia que dugui el cavall). També es poden pescar truites i per cada pesca s'ha de pagar 5.000 Bs (si no es pesca no es paga), però hi ha trampa, doncs no es pesca en la llacuna sinó en un petit embassament on n'hi ha moltes. A aquesta excursió també cal anar molt abrigats. L'excursió és de tot un dia: de 9 a 18 hores. Comprem l'excursió a Gravity Tours (Gustavo Viloria, Calle 24, entre Avda. 7 i 8, Tel. 0058-274 2511279) i ens costa 35.000 Bs per persona.

La millor excursió des de Mérida és la dels Llanos. Nosaltres no la vam poder fer per haver sortit més tard del previst de Barcelona (per culpa de la vaga d'Iberia). Gravity Tours també són operadors d'aquesta excursió i costa uns 350.000 Bs per persona per 5 dies i 4 nits. Creiem que és una excursió que val molt la pena. A més, també ofereixen altres excursions amb més component d'aventura com parapent, ràfting, escalar muntanyes, etc.

^top

CIUDAD BOLÍVAR

COM ARRIBAR-HI

Parar arribar des de Mérida hi ha l'opció de l'avió fins a Caracas i d'allí a Ciudad Bolívar, però segons ens van dir pot costar uns 300 US$. L'autobús és l'opció més econòmica i evidentment triga molt més. És l'opció que nosaltres vam escollir.

La terminal d'autobusos de Mérida està allunyada del centre i per arribar-hi paguem 5.000 Bs de taxi. Agafem un autobús d'Expresos Flamingo cap a Valencia. Surt a les 19:30 i triga 10'5 hores amb la pausa inclosa. Paguem 40.000 Bs, més 1.000 Bs de la taxa de sortida. Altres empreses d'autobusos que també van a Valencia són Expresos Los Llanos o Expresos de Mérida. Altre itinerari possible hagués estat Mérida-Barinas-Ciudad Bolívar, però nosaltres no vam trobar bitllet per a aquesta opció.

Un cop a Valencia l'autobús ens deixa en la terminal privada dels Expresos Flamingo, que està enfront de la terminal d'autobusos de Valencia. Una mica més avall està la terminal privada dels autobusos Rodovías, on vam comprar el bitllet cap a Ciudad Bolívar (34.000 Bs). Surt a les 7:30 del matí i arriba a les 7 de la tarda. A Ciudad Bolívar agafem un taxi fins al centre que ens costa 6.000 Bs. En horari diürn els taxis costen 5.000 Bs per trajecte.

DORMIR I MENJAR

La Posada Don Carlos (Calle Boyacá nº 26, amb carrer Amor Patrio, darrere Governación, Tel. 0058-285 6326017) la vam reservar prèviament des de Mérida, doncs Ciudad Bolívar és una ciutat molt concorreguda i volíem assegurar el lloc en aquesta posada de només 10 habitacions (estan construint 4 més). Pertany a Martin Haars, un alemany que es va instal·lar a Ciudad Bolívar ja fa uns anys. És una posada encantadora, doncs és colonial i té dos patis interiors. A més ofereix servei de sopars (15.000 Bs o 25.000 Bs si és amb carn) i esmorzars (5.000 Bs). Altra opció és que es permet l'ús de la cuina per a cuinar el que es vulgui pagant 1.000 Bs. Internet és gratis i rentar la roba costa 500 Bs per quilo. L'habitació doble amb bany i aire condicionat costa 50.000 Bs. També es pot triar una opció més econòmica sense aire condicionat, però amb ventilador o amb hamaca. Altra opció molt més cara i ja pràcticament de luxe és la recentment inaugurada Casa Grande. L'habitació doble costa 140.000 Bs si es va directament allà a demanar si tenen disponibilitat. Si es reserva per internet ens van comentar que el preu és gairebé el doble. Té una piscina en la terrassa de dalt i vistes a l'Orinoco.

Per a menjar cal estar atents a l'hora, ja que pràcticament tots els restaurants tanquen cap a les 19 h. Excepte un restaurant tots els altres als que vam intentar anar a les 20 h. ja estaven tancats. Aquest restaurant és el Tasca Marisquería la Ballena (carrer Urica amb carrer Zea, sector Casco Histórico, local 12) on serveixen abundants racions per un preu mòdic. També mengem en el Mercado Carioca, que és el mercat més típic de Ciudad Bolívar, on només convé anar a dinar, no a sopar, doncs està una mica allunyat del centre. Un cop al mercat ens aconsellen El Rincón de los Papillos, on mengem el típic peix de l'Orinoco, el lau-lau, molt bo i molt bé de preu. Creiem que a Ciudad Bolívar falten restaurants: n'hi havia molt pocs i segur que és una bona font d'ingressos per a qui faci la inversió.

COSES A VEURE

Ciudad Bolívar és una de les destinacions més freqüentades pels viatgers, sobretot perquè des d'aquesta ciutat comencen dues de les excursions més apreciades de Veneçuela, la del Salto del Ángel i la de la Gran Sabana. Per a nosaltres Ciudad Bolívar va ser una sorpresa molt agradable, doncs és una ciutat que ens va resultar encantadora. I sorpresa també perquè en la guia Lonely Planet no surt ni com destacada. Ciudad Bolívar està en la riba del riu Orinoco i és el primer lloc on ens trobem amb aquest immens riu.

Ciudad Bolívar és una ciutat colonial fundada al 1764 a la ribera de l'Orinoco i manté encara el seu caràcter de port fluvial i ciutat amb edificis de l'època colonial. Té un passeig al llarg de l'Orinoco on a l'altre costat del carrer està ple de pòrtics i botigues. Al final del passeig està el Mirador Angostura, que és el lloc més estret del riu i on es pot prendre una mica la fresca i observar com els nens pesquen, i veure l'únic pont que creua l'Orinoco i que té 5 km de longitud. La ciutat té pujades i baixades, està molt neta i a més molt ben conservada, pràcticament tot restaurat i pintat de vius colors. El centre està organitzat al voltant de la Plaça Bolívar, on està la Catedral. Tot el centre està ple d'edificis encantadors i molt ben restaurats: la Casa Piar, la Casa de los Gobernadores, la Casa Parroquial, l'Alcaldía de Heres, la Casa del Congreso de Angostura, etc. A un parell de quilòmetres més enllà del passeig, seguint l'Orinoco, trobem el Mercat de La Carioca on hi ha diversos restaurants i el mercat pròpiament dit.

Més informació sobre Ciudad Bolívar: Ciudad Bolívar/Venezuela virtual.

Salto del Ángel. La típica excursió que parteix de Ciudad Bolívar és la del Salto del Ángel. Per a fer-la hi ha diverses possibilitats i nosaltres comprem la més barata, amb Adrenaline Expeditions (preguntar per Luís Guillermo; cantonada carrer Dalla Cuesta amb el Boulevard, Tel. 0058-285 6324804). A més poden guardar les motxilles i actua gairebé com a centre d'informació turística de la ciutat. Paguem 650.000 Bs per persona per l'excursió de tres dies i dues nits en hamaca i sortint de l'aeroport de La Paragua (a 3 hores de Ciudad Bolívar) amb tot inclòs. El vol de La Paragua a Canaima dura 30 minuts i es fa en una avioneta molt petita, de 12 places (a la tornada l'avioneta era de 6 places!). Canaima és un conjunt de posadas i l'aeroport i res més. Hi ha una petita platja agradable per si hom vol descansar.

Canaima
Canaima

En arribar al Parc Nacional de Canaima s'han de pagar 8.000 Bs d'entrada (3.000 Bs si s'és veneçolà). Un cop allà es menja i després es fa l'excursió per a veure les cinco cataratas, que donen totes a la mateixa llacuna que creuem amb la barca. Un cop a l'altre costat es camina fins al salto del Sapo. És un saltant d'aigua en el que es pot passar per darrere, on cau l'aigua amb tota la seva força, cal anar amb el vestit de bany i res més. La càmera de fotos o vídeo ha d'anar embolicada en plàstic i molt protegida. Haig de dir que és tal la pressió de l'aigua que t'has d'agafar a unes cordes que hi ha al camí, darrere de la cascada, per a no relliscar. També recomano dur unes ulleres de natació, doncs hi ha un tram en que pràcticament cal anar amb els ulls tancats per culpa de la força de l'aigua i per a qui dugui lents de contacte cal vigilar molt, doncs cauen amb la força de l'aigua. Després es fa una caminada d'una hora i mitja, i dues hores més en una barqueta enmig dels tepuis (muntanyes molt altes de paret recta) fins al campament. Els dos campaments on vam estar no tenen electricitat i allí tot és molt senzill i precari. El menjar és més que correcte. A la nit fa fred, et donen una cobija (flassada) per a passar la nit, però resulta insuficient, pel que aconsello dur roba d'abric.

A l'endemà, molt aviat, et porten durant un parell d'hores més en barqueta fins al campament al peu del Salto del Ángel (es veu des del campament) i després es fa el sender creuant la selva durant més d'una hora. Cal anar amb calçat adequat, doncs és força costerut. El Salto del Ángel té una alçada de 979 metres i és impressionant. Nosaltres vam tenir sort, doncs el dia que vam estar allí no hi havia núvols i vam poder observar-lo amb tota la seva majestuositat, cosa que passa rares vegades. Un cop als peus del salt es camina 10 minuts més des d'on està el mirador i s'arriba a una espècie de piscina natural. Cal vigilar de no acostar-nos massa al salt, doncs el corrent és fort. L'aigua és molt fresca i senta de meravella després d'haver pujat al mirador. Dormim en el campament, al peu del Salto del Ángel, també un campament molt simple i precari. A l'endemà es fan 4 hores en barca fins a Canaima i s'espera el torn del teu avió per a tornar a La Paragua o Ciudad Bolívar. L'aeroport de La Paragua no hauria d'anomenar-se aeroport, ja que és una pista de terra on aterren avions i res més.

A les posadas de Ciudad Bolívar, per exemple a la Posada Don Carlos, també venen aquesta excursió, però sortint des de l'aeroport de Ciudad Bolívar i passant la primera nit en una de les posadas de Canaima i la segona en hamaca. El preu és 710.000 Bs. Nosaltres opinem que no val la pena sortir des de La Paragua per a estalviar-se uns bolívars, ja que es perd massa temps i que no s'aprofita després. En Adrenaline també ofereixen l'excursió des de Ciudad Bolívar. Altra opció per a veure el Salto del Ángel és fer-ho en avioneta, en un sol dia. Aquesta és l'opció més cara de totes: segons ens van dir pot costar uns 300 €. Finalment, aquesta excursió també es pot fer de forma independent, sense agència, però desconeixem si es poden aconseguir preus millors que els que ja tenen negociats les agències. A més cal tenir en compte el temps que es perd intentant lligar tots els components de l'excursió: avió, posada a Canaima, campament al Salto del Ángel, trasllats amb barca, etc.

Gran Sabana. Una altra excursió que es pot fer des de Ciudad Bolívar i que organitza i opera Adrenaline és la de la Gran Sabana, una de les regions més fascinants i insòlites que hi ha. La seva característica principal són els tepuis, dels quals n'hi ha més de 100 i són grans muntanyes amb la superfície plana. El Roraima és el que es pot pujar i ofereix múltiples aventures. L'excursió és de 6 dies i 5 nits i costa 750.000 Bs.

Río Caura. La pujada pel riu Caura, organitzada i operada per la Posada Don Carlos, també és una fantàstica proposta des de Ciudad Bolívar. Costa 270 € tot inclòs. Es dormen 4 nits en hamaca i es fan 120 km riu amunt passant per comunitats indígenes, fent caminades per la selva, avistament d'ocells, i arribant a les increïbles cataratas del Pará.

^top

TUCUPITA

COM ARRIBAR-HI

Arribem en taxi fins a la terminal d'autobusos de Ciudad Bolívar i paguem 5.000 Bs pel trajecte. Allí agafem el primer autobús de Los Nuevos Horizontes que surt cap a San Félix. Surten amb molta freqüència, cada 20 minuts, i vam pagar 4.600 Bs pel trajecte d'una hora i mitja, més 500 Bs de taxa de sortida. El bitllet no es compra en una taquilla, sinó directament dins de l'autobús, que és el primer, just enfront de la Arepera y Ponchera i de Yuruvani Travel.

A San Félix els autobusos cap a Tucupita surten a les 7:30 o a les 2 de la tarda, costen 8.100 Bs i triguen 5 hores. Nosaltres agafem un por puesto per 20.000 Bs fins a Tucupita. Quan vam sortir de San Félix, de seguida pugem (amb el por puesto) a la chalana (ferri) per a creuar l'Orinoco, que es creua en 15 minuts. Unes 2 hores més tard arribem a la terminal d'autobusos de Tucupita i en taxi arribem al centre, pagant 4.000 Bs.

DORMIR I MENJAR

Al centre de Tucupita no hi ha cap hotel que puguem recomanar. Nosaltres triem l'Hotel Amacuro (Calle Bolívar nº 23, Tel. 0058-287 7210404), el pitjor on vam dormir. L'hotel pràcticament s'està caient a trossos i la seva propietària, una simpàtica libanesa, sembla creure que el seu hotel és de 4 estrelles. De fet, vam veure altres dues opcions en el centre i encara eren pitjors. Per una habitació doble amb aire condicionat, amb mala olor i sorollosa paguem 66.000 Bs sense esmorzar. A més ens va sorprendre un tall de llum, que sembla ser passa sovint. La millor opció per a dormir a Tucupita és fer-ho fora del centre, en l'Hotel Saxxi (Zona industrial Paloma, carretera nacional Tucupita, Tel. 0058-287 7211733) on la doble costa 60.000 Bs. Aquest hotel també pertany al grec propietari de l'agència i campament Mis Palafitos amb el vam contractar l'excursió al Delta de l'Orinoco.

Per a esmorzar i sopar repetim sempre el mateix restaurant ja que ens va agradar molt: Mi Tasca (Calle Dalla Cuesta nº 53). El restaurant es troba tot recte de la plaça Bolívar. Abundants racions i molt bo, i a un preu assequible.

COSES A VEURE

Tucupita és la capital de l'estat Delta Amacuro. Fa una calor insuportable i és una ciutat sense massa atractiu. Vam anar-hi perquè és la ciutat des d'on surten les excursions al Delta de l'Orinoco, però aquest port fluvial no ofereix res més. Quan es fa fosc, tothom desapareix del carrer.

Delta de l'Orinoco. Es pot visitar en un sol dia, si es vol, ja que t'ho poden organitzar, però ha de ser un petit grup perquè surti a compte. Nosaltres contractem l'excursió al Delta de l'Orinoco amb Mis Palafitos (Centre Comercial Delta Center, oficina nº 16, front la plaça Bolívar, Tel. 0058-287 7211733). Un dia i una nit ens costen 110 US$ per persona, dos dies i una nit costen 170 US$, 3 dies i 2 nits 210 US$. A partir del setembre de 2006 aquesta agència tindrà un segon campament al Delta de l'Orinoco.

En un poblat del Delta Orinoco
En un poblat del Delta Orinoco

L'excursió consisteix en anar amb barca fins al campament, més de dues hores riu amunt, això sí, amb llanxa moderna i relativament còmoda. El campament són cabanyes de fusta sobre el riu amb bany privat i un menjador comú, tot envoltat d'animals salvatges en semi-cautivitat (tucans, micos, lloros, i el rosegador gegant originari d'aquests paratges). Des d'allà se surt amb barca fins a la selva i es fa un passeig amb l'explicació del guia de tot el que es va observant. En el campament et donen unes botes de pluja que són molt adequades, doncs la selva està plena de tolls. Després es va a un poble indígena per a veure com viuen i poder comprar alguns records de coses que fan ells i també es veu el capvespre des de la barca mentre ens banyem en el riu. Finalment, havent sopat hi ha una sortida amb barca per a observar els animals, que no està inclosa en el preu de l'excursió i costa 10 US$. En el fulletó de l'excursió que ens havien donat a Tucupita deia que l'excursió nocturna sí estava inclosa (val la pena mirar-ho i aclarir-ho prèviament). Considerem que amb un dia i una nit ja vam tenir suficient. De fet, el tipus d'excursió se sembla al que ja havíem fet en la selva de l'Amazones.

^top

RÍO CARIBE

COM ARRIBAR-HI

Venint de Tucupita cal anar primer a Maturín. Agafem un por puesto que ens costa 21.000 Bs i triga 3 hores en recórrer 200 km. Els autobusos d'Expresos La Guayana costen 8.000 Bs i surten a les 11:30 o a les 3 de la tarda. Els d'Expresos del Mar surten a les 6 de la tarda i costen 15.000 Bs, i els d'Expresos Los Llanos a les 5 de la tarda i costen 15.100 Bs.

Un cop a Maturín agafem altre por puesto fins a Carúpano que costa 20.000 Bs i recorre 180 km, que es fan en tres hores, doncs és una carretera per la muntanya i es passa gairebé tot l'estona plovent. No vam agafar un autobús perquè, segons ens va semblar, només sortia un a les 13:30 i costava 15.000 Bs. Un cop en la terminal d'autobusos de Carúpano, vam caminar unes quantes illes fins a l'avinguda Juncal cantonada amb el carrer Quebrada Onda, d'on surten els autobusos cap a Río Caribe. Costen 1.500 Bs, triguen 20 minuts fins al centre de Río Caribe, són uns 25 km (curiosament aquest tram de carretera és molt similar a la carretera del Garraf en la província de Barcelona).

DORMIR I MENJAR

A Río Caribe escollim una posada deliciosa pertanyent a un altre alemany: Lothar Berg. La Posada Shalimar (Avda. Bermúdez 54, Tel. 0058-294 6461135) fou inaugurada el dia de Nadal del 2005 i té inspiracions índies i àrabs. L'habitació doble amb bany, aigua calenta i aire condicionat modern i silenciós costa 80.000 Bs. A més la posada ofereix esmorzars a 9.000 Bs i té un restaurant molt recomanable. El millor que té és la meravellosa piscina i que s'agraeix moltíssim amb la calor que fa a Río Caribe.

Per a menjar repetim diverses vegades el mateix restaurant: Mi Cocina (Calle Juncal s/n, Tel. 0058-294 8083088). No és fàcil trobar-lo, doncs sembla que estigui amagat dins d'un garatge. Ofereix racions molt generoses i és obligatori demanar la cazuela de marisco, que dóna tranquil·lament per a dues persones. Absolutament recomanable.

COSES A VEURE

Río Caribe. En aquest poble ens hi sentim molt bé, ja que és molt acollidor, sobretot perquè trobem una posada encantadora i un restaurant deliciós i bé de preu. És la capital de la província d'Arismendi de l'estat de Sucre. Tota aquesta zona és molt coneguda com a destinació de vacances per als veneçolans.

Río Caribe per si mateix és un poble bonic, però no té molt que oferir atès que és petit. Al matí val la pena passejar fins al petit port de pescadors on està el mercat de peix. Des d'allí surten les barques que duen a les diferents platges i el preu s'acorda (acostuma a ser 40.000 o 50.000 Bs anada i tornada), tenint en compte que el preu de sortida és més alt i que s'ha de negociar.

A uns quilòmetres de Río Caribe està la Hacienda Bukare (Vía Playa Medina, Chacarual, Municipio Arismendi, Tel. 0058-5112739). Per arribar-hi anem fins al que a Veneçuela anomenen bomba (benzinera) del poble i des d'allà surten els autobusos en aquella direcció, costen 1.500 Bs. Aquesta hisenda produeix cacau i fabrica xocolata. La visita guiada (amb cata inclosa) de 45 minuts costa 15.000 Bs. La hisenda també té una posada senzilla al voltant d'una petita piscina, on l'habitació doble costa 100.000 Bs i els sopars 40.000 Bs.

La platja més famosa de l'estat de Sucre i de la Veneçuela continental és Playa Medina. Per arribar-hi es pot anar en barca des del port o es contracta algun por puesto que et dugui per 30.000 Bs o més. La platja és bonica perquè té palmeres i herba fins a gairebé damunt la platja, però el color de l'aigua no és turquesa ni transparent com ens podríem imaginar en el Carib. Allí hi ha una posada que és cara, ja que costa 50 € per persona i tampoc és res de l'altre món, però això sí, es dorm damunt de la platja i entre palmeres. Hi ha molts llocs on es cuina peix fresc i te'l porten, i costa entre 10.000 i 30.000 Bs, depenent de la grandària del peix. Llogar tumbones costa 5.000 Bs i un para-sol 10.000 Bs. És típic d'aquesta zona fer un deliciós ponche de cacao casolà. Anant a Playa Medina, en el poble de San Francisco de Chacaracual, se'n pot comprar, ja que tots els seus habitants són productors de ponxe i de diversos tipus d'aquest boníssim licor.

Una altra platja interessant on nosaltres no vam anar és la Playa Pui-Puy. Ens van comentar que Playa Medina era més bonica i que el nivell de seguretat a Pui-Puy no era massa alt (és una platja molt més llarga, hi ha més dispersió i per tant més riscos). Un parell d'excursions més des de Río Caribe seria visitar la hisenda de búfals Hato Río de Agua i l'Hacienda Aguasana, que és d'aigües termals. Nosaltres no vam anar-hi. Des de Río Caribe també es pot anar fins a les platges de San Juan de las Galdonas. Diversos turistes ens van dir que val la pena arribar-se fins allà i passar nit en la Posada Las 3 Caravelas d'un espanyol, on van estar molt bé.

Més informació sobre Río Caribe: Río Caribe/Governació de l'Estat de Sucre i Mapa Río Caribe

^top

MOCHIMA

COM ARRIBAR-HI

A la plaça Miranda de Río Caribe agafem un por puesto fins a Carúpano que ens costa 3.000 Bs perquè és diumenge (2.500 Bs entre setmana) i en 20 minuts arribem a la seva terminal d'autobusos. Allà, amb els autobusos de Responsable de Venezuela anem cap a Cumaná i paguem 10.000 Bs per dues hores. El conductor ens deixa en la carretera que gira cap a Mochima (passat Cumaná) per 5.000 Bs més, on agafem un minibús de línia fins al poble (triga 10 minuts i paguem 1.750 Bs).

DORMIR I MENJAR

Dormim en la Posada Girasol (al final del carrer principal, tel. 0058-293 4160535), la qual pertany a la suïssa Brigitte de Vera. Són 3 habitacions petites amb televisió via cable i aigua calenta, decorades amb pintures en relleu de girasols en les parets i en el sostre. Quan vam estar allà s'estaven construint dues habitacions grans amb terrassa en el pis superior. Vam anar a mirar altres opcions i realment aquesta és la millor.

Recomanem el restaurant Bohios de Yeya, però no especialment pel seu menjar, sinó bàsicament per la taula col·locada al final de la passarel·la de fusta damunt de l'aigua, molt especial per a sopar sota les estrelles. Un altre restaurant, també aprop del mar, és Puerto Viejo (carrer principal).

COSES A VEURE

Mochima és un poble de quatre cases en el que ni els seus dos carrers tenen nom, el principal i l'altre. És el lloc principal des d'on surten les excursions al Parc Nacional de Mochima, tot i que també surten des del poble de Santa Fe, més gran i més animat, però Lothar Berg de la Posada Shalimar de Río Caribe, ens va desaconsellar anar a Santa Fe, ja que últimament s'havien donat molts robatoris. Una curiositat de Mochima és que hi ha bastants talls de llum i en aquest cas convé prendre-s'ho amb calma perquè poden durar unes hores. A Mochima no hi ha internet en cap lloc. Els e-mails podeu consultar-los a Cumaná.

Nosaltres contractem l'excursió al Parc Nacional de Mochima amb Roger Tours (és el marit de la Brigitte) i paguem 25.000 Bs cadascun per l'excursió de tot el dia. En la barca som només 7 turistes i anem parant en diferents illes del parc nacional i a dinar a Santa Fe, en el restaurant del Club Náutico de Santa Fe. Tenim la sort de veure molts dofins mentre anem en la barca. És una excursió recomanable, no només per l'excursió en si, sinó també perquè a part d'això no hi ha molt més a fer a Mochima.

^top

CUMANÁ

COM ARRIBAR-HI

Agafem un autobús de Mochima a Cumaná. L'autobús surt des de la plaça principal de Mochima que sembla no tenir nom, però que tampoc té pèrdua. Val 1.750 Bs i triga gairebé una hora. Ens deixa en un lloc qualsevol no identificat per nosaltres, quan tot el món ja havia baixat i allí agafem un taxi que ens costa 5.000 Bs fins al centre.

DORMIR I MENJAR

La millor opció a Cumaná és la Posada Bubulina's (Callejón Santa Inés amb carrer Alacrán, Centro Histórico, Tel. 0058-293 4314025). Ofereix 16 habitacions molt netes, amb aire condicionat, televisió i té un restaurant per als hostes que vulguin menjar. Paguem 70.000 Bs per l'habitació doble. El lloc pertany a l'hongaresa-veneçolana Rosa Maróthy que és, a més, la presidenta de la Comisión de Turismo del Fondo Mixto per a la promoció del turisme de l'estat de Sucre. Altra bona opció seria la Posada San Francisco (Calle Sucre 16, Tel. 0058-293 4313926).

Per a menjar anem a dos llocs molt diferents i ambdós molt recomanables: Sport Restaurant (Calle Sucre, al costat del cinema Pichincha) que és un lloc molt popular on ofereixen abundants racions a un preu molt mòdic. També anem al restaurant francès Les Jardins de Sucre (Calle Sucre 27) on vam passar una nit deliciosa degustant la gastronomia francesa. Preus més elevats que la mitjana de restaurants veneçolans.

COSES A VEURE

Cumaná és la capital de l'estat de Sucre i la primera ciutat fundada en terra continental pels espanyols, al 1521. Conserva edificis històrics colonials i és una ciutat agradable per a passejar. S'ha de destacar el Castillo de San Antonio de la Eminencia, on no es paga per a entrar, però hem d'esperar que arribin els guies a obrir la porta. Els guies són voluntaris. Curiosament, aquest fort no està al costat del mar, com acostumen a estar, i ens van explicar que quan es va construir al 1659 estava en el mar, però diferents terratrèmols van fer que s'anés formant terra on abans estava el mar i ara el fort està terra endins. El fort està fet de pedra de corall i té forma d'estrella de quatre puntes. També destaca l'església de Santa Inés, de 1929, encara que els edificis del seu entorn són del segle XVI. La catedral de Cumaná també és de construcció recent. Val la pena visitar la casa natal del poeta Andrés Eloy Blanco, d'entrada lliure, així com el Museo Gran Mariscal de Ayacucho, també d'entrada lliure, on trobem informacions sobre la guerra de la independència del general Sucre quan van alliberar Perú i Bolívia.

Més informació sobre Cumaná i Sucre: Sucre/Venezuela Virtual

^top

LOS ROQUES

COM ARRIBAR-HI

A Cumaná vam agafar un taxi fins a la terminal d'autobusos (5.000 Bs) i allà un autobús nocturn de Rodovías fins a Caracas. Paguem 37.500 Bs pel bus llit, més 200 Bs de taxa de sortida. L'autobús surt a les 22:30 i arriba a Caracas a les 6 del matí. Arribem a la terminal privada de Rodovías, que està aprop la parada de metro de Colegio de Ingenieros, però tenint en compte l'hora que era preferim agafar un taxi que ens costa 10.000 Bs fins a la parada del bus a l'aeroport, a l'avinguda Sucre nº 17, entre México i Lacuna, en el Parque Central. Paguem 8.000 Bs pel bitllet fins a l'aeroport. Aquests autobusos surten a partir de les 5 del matí, cada mitja hora més o menys. En 45 minuts arribem a l'aeroport Maiquetía.

L'avió de Transaven cap a Los Roques surt a les 10:30 i triga 35 minuts en arribar a l'illa de Gran Roque. Per cada quilo que sobrepassi els 10 Kg d'equipatge cal pagar 1 US$ addicional, però només en l'anada, no a la tornada. Entenem que senzillament és una manera de guanyar diners. A Los Roques no hi ha cotxes i vam caminar fins a la Posada Karlin.

Nosaltres vam intentar comprar els bitllets a Los Roques per internet des de casa, però va resultar impossible. Un cop a Veneçuela, vam intentar-ho també diverses vegades amb vàries agències de viatge, però totes ens deien que Los Roques estava *full i que no trobaríem res. Per sort, a l'aeroport de Ciudad Bolívar, José Carlos Cuesta (tel. 0058-414 8523209) que treballa en la seu de Bernal Tours que hi ha a l'aeroport, es va comprometre a buscar-nos alguna cosa. I ho va fer, trobant a través del seu amic Yoni Velis (tel. 0058-414 3305301), un operador turístic independent que podem trobar en la seu de l'aeroport Maiquetía-Caracas. Yoni ens va vendre un paquet d'avió i posada (dormir, esmorzar i sopar inclosos) per 410 € per persona, 5 dies-4 nits. Yoni, a més, pot comprar els bitllets d'avió que necessitem i se li pot demanar per e-mail o per telèfon. Per tant, nosaltres recomanem comprar els bitllets a Los Roques prèviament, per internet o a través de Yoni. Poden costar de 170 US$ a 180 US$.

DORMIR I MENJAR

Atès que havíem comprat un paquet, aquí no escollim la posada on vam dormir, esmorzar i sopar: Posada Karlin (Tel. 0058-237 221 14 43). Vam veure altres dues posadas i certifico que són molt boniques i realment estan davant la platja. Són Posada La Gaviota (tel. 0058-414 32 42092) i Macanao Lodge. Hi ha poques posadas que realment estiguin davant la platja. La majoria estan en un dels pocs carrers que té Gran Roque. Les fotos de totes les posadas enganyen i, tot i que és cert que estan aprop de la platja, no estan davant.

Los Roques és una excursió molt cara, acostuma a costar entre 60 i 200 € per persona i nit. Només es paga uns 50 €/60 € per persona i nit quan la posada és més senzilla i pertany a gent local de Los Roques. Però la majoria de posadas que hi ha pertanyen a italians (fa uns 15 anys van descobrir aquest arxipèlag meravellós i van començar a obrir posadas). Els preus acostumen a ésser per dormir, esmorzar, sopar i les excursions a les illes veïnes. En les posadas més senzilles no entren les excursions a les illes. Creiem que es poden aconseguir millors preus fent la reserva per internet o telèfon o a la posada directament, sense oblidar-nos de recordar incloure el esmorzar, el sopar i, si pot ser, les excursions amb barca. Una altra molt bona opció és dormir en iots. El principal avantatge és la independència que dóna (visitar les illes que es vol quan es vol, tot a la carta, veure les estrelles des del vaixell en un silenci total en aigües del Carib, pescar, escollir la cala on es vol anar, etc). Sobretot si comparem això amb la dependència que es té a Los Roques de les llanxes i les excursions. Aquests serveis en iot els fa Alfons Millaret (tel. 0058-414 1869748), que està fent la volta al món i quan nosaltres vam estar-hi passava una temporada a Los Roques. Jordi Flo és un altre català que també fa aquestes excursions, però ell sí viu a Los Roques de forma permanent (tel. 0058- 414 394 2320). També permet la possibilitat d'estalviar-se el vol perquè, a més d'allotjar-nos en el iot de Jordi o Alfons, ens poden recollir a Cumaná o a illa Margarita i ens retornen a La Guaira (el port de Caracas). La llibertat és poder parar-te en les illes que vulguis quan vulguis. Dormir, menjar i les excursions poden costar uns 150 US$ per persona i dia.

Un lloc molt agradable per a prendre alguna cosa o menjar enfront del mar és Aquarena (tel. 0058-414 1311282). Gran Roque només té una pastisseria i és deliciosa i està bé de preu (sobretot comparant amb la resta de preus a Los Roques). S'anomena Bella Mar i està en el carrer del mig, a més, al migdia fan un abundant i generós dinar per 8.000 Bs. Ens consta que s'obrirà una segona pastisseria en un futur pròxim per part d'un català de Badalona.

COSES A VEURE

Los Roques és un arxipèlag d'illes tropicals paradisíaques, fàcilment imaginable quan pensem en aigües turqueses i transparents, platges de sorra blanca i una illa caribenya. L'arxipèlag està format per diverses illes, pràcticament deshabitades, excepte una: Gran Roque. Los Roques està a 166 km de la costa continental.

Quan s'arriba a l'aeroport de Gran Roque s'ha de pagar l'entrada al Parc Nacional de Los Roques: 33.600 Bs. La temporada alta és igual que la nostra: agost, Nadal i Setmana Santa. Si podem triar i evitar la temporada alta millor, ja que Los Roques és molt car i en temporada alta encara més.

Los Roques
Los Roques

Nosaltres hem visitat altres illes paradisíaques pel món i hem de dir que a Los Roques hi ha un inconvenient: que sempre es depèn de les barques per a fer les excursions i cal preveure-ho tot (para-sols, menjars, begudes...). No es pot anar i tornar a l'hotel així com així. A més, a Gran Roque no hi ha res per a visitar, només posadas. A Los Roques només hi ha un banc i no canvia euros, només dòlars, i un mínim de 200 US$, carregant a més un 5% de comissió i canviant a 2.144 Bs per dòlar (l'horari és de 8 a 12 i de 14 a 17 hores). A Gran Roque hi ha un centre d'internet, que està just enfront de la Posada Karlin, i que costa 20.000 Bs per hora (20 vegades més que a la Veneçuela continental!). Un altre lloc on podem trobar internet és a l'InfoCentro, just davant de la pastisseria Bella Mar i obert només de 12 a 14 i de 17 a 19 hores, on els primers 30 minuts són gratis, però desafortunadament és molt lent.

Si en la Veneçuela continental hem vist que els talls de llum passen sovint de forma imprevista, a Los Roques encara n'hi ha més, tant de forma imprevista com prevista. De forma rotatòria i per zones del Gran Roque, es talla la llum des de les 19 a les 23:30 hores, quedant aquella zona en una foscor total. Les posadas de més alt standing tenen el seu propi generador, que et converteix en un privilegiat dins de la foscor. Aquests talls són deguts a la manca d'infraestructura per a suportar la forta demanda. A més d'això cal tenir en compte que ens podem trobar amb talls de llum per avaria.

A l'illa principal, Gran Roque, no hi ha molt a veure, diguem que pràcticament res. Només recomanem pujar fins al far per a veure les vistes del poble des de dalt. Curiosament el far va ser construït per un holandès de nom que sona espanyol. A Gran Roque no és aconsellable quedar-se en la platja. De fet, ningú es queda, tothom surt al matí en les excursions amb barca fins a illes més o menys allunyades. Les excursions costen entre 15.000 Bs i 60.000 Bs segons a quina illa es vagi. Totes són igual de boniques. Però arribar a les més allunyades pot suposar fins a una hora i mitja de barca. En les més properes amb 20 minuts (o menys) ja s'arriba. Quan es va a les illes veïnes el preu no inclou ni les tumbones ni el para-sol. En canvi, si es va a les illes allunyades sí estan inclòs (llogar els para-sols, ulleres, tub i aletes per a fer esnòrquel costa 25.000 Bs i podem ferho a l'Oscar's Shop, que és una cabanya-botiga que està a l'inici del poble. Altra bona opció és anar de pesca i aconsellem fer-hoo amb José Mata Zapatón (podeu trobar-lo en el telèfon 0058-237 2211165 o a través de la Posada Karlin). Per a bussejar hi ha dues opcions a Gran Roque: ADC o amb Arrecife Diver's.

Més informació sobre Los Roques: Los Roques-Venezuelatuya.

^top

CARACAS

COM ARRIBAR-HI

Ja hem comentat, en l'apartat corresponent a Coro, com s'arriba des de l'aeroport Maiquetía al centre de Caracas. A causa d'un overbooking del nostre vol amb la companyia Iberia, ens vam quedar un dia més i la companyia ens va oferir els trasllats amb un modern i ampli 4x4 Ford nord-americà.

DORMIR I MENJAR

Per gentilesa d'Iberia vam dormir en l'hotel Gran Meliá Caracas, on també vam fer tots els menjars.

COSES A VEURE

Caracas. En principi no teníem pensat visitar Caracas, però gràcies a l'overbooking d'Iberia a la tornada vam poder gaudir d'una nit i un matí en la ciutat. La capital de Veneçuela ens sembla una ciutat poc agradable i bastant insegura, però, està clar, només és la sensació d'unes hores i no es pot generalitzar. Molts veneçolans que vam conèixer en les hores d'espera, gràcies a Iberia, ens van desaconsellar que ens quedéssim a Caracas per motius de seguretat.

Nosaltres gairebé no vam tenir temps de poder passejar i fer-nos una petita idea del que és Caracas. Ens consta que el barri antic en el centre té alguns edificis colonials i esglésies que valen la pena. Però no ho vam fer personalment i no podem estendre'ns en l'explicació.

I EL VIATGE S'ACABA...

Per a anar a l'aeroport Maiquetía-Caracas vam agafar el transport que ens oferí la companyia Iberia. Un cop a l'aeroport s'ha de pagar l'impost de sortida de l'aeroport, de 33.600 Bs, més 84.000 Bs de taxa aeroportuària. Per sort, si es vola amb Iberia aquests dos conceptes ja estan inclosos en el preu del bitllet. Agafem un vol Caracas-Madrid, 8'5 hores, i un altre Madrid-Barcelona de 50 minuts.

^top
^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació